26 de juny de 2015núm. 21

www.diarimes.comURBANISME

El Parc de la Torre d’en Dolça tindrà una entrada renovadaHan començat les obres per refer un dels accessos a la zona. P6

La Pineda acull fins el 25 de juliol la mostra interactiva ’L’Àrtic es trenca’POL NORD L’espai recrea l’ambient gèlid de l’Àrtic i mostra com es desfan els casquets polars

TOT EL MES ‘L’Àrtic es trenca’ es podrà visitar fins al 25 de juliol, i compta amb un servei de visites guiades. P2 A l’exposició es mostra la vida al Pol Nord i com els éssers vius han aconseguit adaptar-se a un clima tan extrem.

cedida

Les festes la Plana omplen a vessar els carrers i la plaça de Sant JoanÈXIT DE PÚBLIC El Sopar de germanor va aplegar gairebé 300 persones, i actes com el Vermut popular o la Desfilada infantil van resultar multitudinaris. P8

La Romería del Rocío va encetar les festes, que van culminar el 24 de juny amb el correfoc i una gran traca.

miguel ángel almansa

SOCIETAT

Vila-seca diu adéu a Josep Bargalló, el ‘Mestre’ de l’EsbartFa quaranta anys que era el director de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina

cedida

Josep Bargalló Badia.

El prestigiós folklorista havia fet una important feina de recerca. P10

MÚSICA

El Conservatori celebra el final de curs amb un concert al bell mig de Vila-secaFins ara el concert de cloenda s’havia celebrat a l’Auditori Josep Carreras, però enguany s’ha volgut treure la música al carrer. P13

L’actuació va tenir lloc a la plaça d’Estudis.

OlÍVia mOleT

FORMACIÓ

Els Cursos d’Adults i l’Aula 15 fan la cloenda del curs 2014-15Els participants a l’Aula d’Extensió Universitària de la URV també van celebrar el final de curs a Vila-seca. P12

2 mésvila-seca26 de juny de 2015 EL TEMA

RedaccióUn any més, l’Obra Social “laCai-xa” i l’Ajuntament de Vila-seca han presentat l’exposició que, durant tot un mes, es podrà veu-re al Parc del Pinar del Perruquet de la Pineda.

La mostra d’aquest 2015 es titula L’Àrtic es trenca, i busca mostrar la singularitat dels eco-sistemes del Pol Nord, explicant l’important paper que tenen en el clima global, així com les seves característiques físiques i la seva biodiversitat.

Manuela Moya, 2a Tinenta d’Alcalde de Vila-seca; Agustí Subirats, director de l’Àrea de Negoci de “la Caixa” a la Cos-ta Daurada, i el comissari de la mostra, Toni Pou, van inaugurar l’exposició, bastida en un espai exclusiu i innovador que recrea l’ambient gèlid de l’Àrtic.

Una experiència realA l’interior de la mostra els vi-sitants hi podran descobrir, per exemple, per què no es congelen les potes dels animals o si l’ós polar és en realitat blanc, a més d’una infinitat de coses més que els acostaran a l’Àrtic, una zona del nostre planeta que queda a molta distància, geogràfica i emocional, de casa nostra.

Per a l’exhibició de l’exposició L’Àrtic es trenca, l’àrea de R+D de l’Obra Social ”la Caixa” ha disse-nyat un espai especial i innova-dor, la UD 100. Aquest sistema converteix la caixa d’un conteni-dor en un espai expositiu de 100 m2 lliures i amb una altura a la part central de fins a 5,5 metres.

En aquest cas, dues UDS de 100 metres recreen la sensació del gèlid ambient de l’Àrtic amb l’ajuda de música i sons propis d’aquesta valuosa part del plane-ta. Així, els visitants se sentiran immersos en aquest lloc tan re-mot i extraordinari.

Una part important de l’expo-sició està formada per les foto-grafies d’Andoni Canyella, que ha viatjat per Groenlàndia, Alas-

ka, Canadà, Svalbard, Islàndia, Rússia i Lapònia, i ens acosta a la realitat recent de la regió àrtica.

L’Àrtic es trenca presenta tam-bé audiovisuals que expliquen què és una aurora boreal o l’efec-te albedo, i interactius que, entre d’altres coses, mostren com es desfan els casquets polars i que permeten observar el pèl d’un ós polar, líquens i plantes carní-vores.

D’altra banda, un conjunt de peces procedents de Nunavut (Canadà) i del nord d’Alaska ens acosten a la vida i la cultura dels seus habitants. A més, els visi-tants poden escoltar un conte inuit-yupik i música sami per sentir-se immersos en l’extraor-dinària regió àrtica.

Quatre àmbitsPer conèixer més de prop aquests valuosos ecosistemes i valo-rar-ne la importància, la mostra es presenta dividida en quatre àmbits: el clima àrtic, la vida en una situació extrema, l’em-premta humana i les llums del nord. Pel que fa al clima, al llarg del recorregut d’aquest àmbit es mostren les diferències existents entre els tipus de gel que hi ha a la regió àrtica: icebergs, glaceres, banquisa… i s’explica l’important paper que tenen com a regula-dors en el clima terrestre. També s’hi pot contemplar la bellesa de les formes dels cristalls amb els quals es forma el gel, i un multi-mèdia esfèric descobreix la dura-da de la nit àrtica i moltes altres singularitats.

El segon àmbit està dedicat a la vida a l’Àrtic. Malgrat ser un ambient tan extrem, l’ecosiste-ma àrtic acull una gran varietat d’éssers vius. Aquestes espècies han desenvolupat estratègies significatives que els permeten aïllar-se o suportar el fred, ca-minar sobre la neu i camuflar-se en l’entorn. Amb la disminució del gel àrtic, animals com els ós-sos polars poden estar en perill, algunes aus migratòries poden

perdre les seves niuades a cau-sa de la falta de terreny estable i alguns dels vegetals més re-sistents del planeta, com ara les

molses i els líquens que poblen la tundra, poden ser substituïts per espècies més meridionals. Però a l’Àrtic, animals i plantes s’han convertit en mestres de la supervivència. A l’exposició de la Pineda els visitants podran conèixer diferents estratègies d’adaptació al clima glaciar, tant les que fan referència a les plan-

tes com als animals. Pel que fa a l’empremta huma-

na, cal destacar que més de vint grups ètnics viuen al voltant de l’oceà Àrtic. Ara intenten adap-tar-se a les modificacions que el canvi global produeix al seu entorn, i lluiten per no perdre les seves tradicions. Els visitants podran acostar-se als habitants

de l’Àrtic i conèixer la seva for-ma de vida i la seva cultura con-templant la roba i els estris dels inuit, així com maquetes de les cases on viuen, etc. Finalment hi ha també un espai dedicat a les aurores boreals, un espectacle celeste meravellós. Es produei-xen quan partícules originades al Sol (vent solar) arriben a l’atmos-

ACTUALITAT

Ja és possible viatjar al Pol Nord sense sortir de la PinedaS’ha presentat la innovadora exposició ‘L’àrtic es trenca’, que es podrà visitar fins al 25 de juliol

En els últims 25 anys s’han perdut tres quartes parts de la capa de gel marí a l’oceà Àrtic

3mésvila-seca26 de juny de 2015 EL TEMA

m.V

La tinent d’alcalde Manuela Moya, el comissari de l’exposició, Toni Pou i el director de l’Àrea de Negoci de “laCaixa” a la Costa Daurada, Agustí Subirats.

fera terrestre. Entendre l’origen d’aquests fenòmens i gaudir de la contemplació de les aurores

boreals escoltant llegendes inuit serveix per tancar el recorregut de la mostra.

Crisi mediambiental a l’ÀrticQue l’Àrtic es trenca no és cap novetat i ho certifiquen les xifres. El setembre del 2012 es va supe-rar el mínim històric de gel en la banquisa polar. La superfície

glaçada es va reduir el 18% amb relació al mínim anterior, pèrdua que equival gairebé al doble de la superfície d’Espanya.

En els últims vint-i-cinc anys s’han perdut tres quartes parts de la capa de gel marí de l’oceà Àrtic. El gruix mitjà d’aquest gel marí s’ha reduït un 50% amb relació a dècades enrere. En

aquesta situació, d’aquí a trenta anys l’oceà Àrtic es podria que-dar sense gel durant els mesos d’estiu.

A més, les altes temperatures dels darrers estius han accelerat el desglaç superficial de l’Àrtic. Les fractures d’icebergs fan del tot evidents els símptomes del procés de transformació d’una

de les zones més sensibles de la Terra. Aquests canvis, que de-sencadenen una acceleració del canvi climàtic, afectaran el clima de tot el planeta. Amb aquesta exposició “laCaixa” se suma a la necessària tasca de difusió i conscienciació sobre aquest greu problema mediambiental, amb conseqüències globals.

L’horari de visites de l’exposi-ció L’Àrtic es trenca és de dilluns a diumenge, d’11 a 14 h i de 17 a 23 h.

També s’hi fan visites guiades, de de dilluns a diumenge, a les 18 h. Dissabtes, diumenges i fes-tius, a les 13 i a les 18 h.

L’exposició es podrà visitar fins al dissabte 25 de juliol.

La mostra compta amb fotografies del prestigiós fotògraf de natura Andoni Canela, així com diversos panells interactius.

m.V.

Tot just després de la inauguració els veïns de la Pineda ja van començar a visitar l’exposició.

4 mésvila-seca26 de juny de 2015 ACTUALITAT

RedaccióLes eleccions municipals cele-brades el maig passat van tornar a atorgar l’alcaldia al cap de llista de Convergència i Unió. Josep Poblet va revalidar majoria abso-luta al consistori, tot i que la seva formació va experimentar la pèr-dua de 4 regidors. Els 11 regidors aconseguits per CiU, però, van permetre la reelecció de Poblet al capdavant del consistori vila-secà.

Els resultats dels comicis mu-nicipals van representar, també, una nova distribució de forces a l’oposició municipal. Això va fer que el passat 13 de juny, quan es van constituir tots els ajunta-ments, a Vila-seca es poguessin veure moltes cares noves al saló

de plens municipal.Ciutadans ha passat a ser la

força que encapçala l’oposició, amb tres regidors comandats pel

cap de llista de la formació, Juan Antonio Ramírez.

També es van estrenar amb re-presentants al consistori les for-

macions de nova creació Vila-se-ca en Comú i Decidim Vila-seca.

Amb el saló de sessions ple de gom a gom, l’acte oficial s’inicià

amb la constitució de la Mesa d’Edat per part dels regidors electes més gran (Josep M. Pu-jals), i el més jove (Mario Téllez),

i continuà amb la presentació de les corresponents credencials i amb el jurament o promesa del càrrec per part de totes les regi-dores i regidors.

D’altra banda, el 18 de juny, l’alcalde va signar els decrets de constitució de la nova Junta de Govern Local i de nomenament dels tinents d’alcalde. La Junta de Govern passa a estar integrada per l’alcalde, que la presidirà, i els vocals: Francesc Xavier Farriol i Roigés, Manuela Moya Moya, Jo-sep Toquero Pujals, Josep M. Pu-jals Vallvè, Pere Segura Xatruch, Rosa Esmeralda Nuñez Serralta i Miguel Angel Almansa Sáez.

Pel que fa als tinents d’alcalde, la distribució final és la següent:

1r. Tinent d’alcalde: Francesc Xavier Farriol

2a. Tinenta d’alcalde: Manu-ela Moya.

3r. Tinent d’alcalde: Josep Toquero.

4t. Tinent d’alcalde: Josep M. Pujals.

5è. Tinent d’alcalde: Pere Se-gura.

6a Tinenta d’alcalde: Rosa Es-meralda Nuñez.

7è Tinent d’alcalde: Miguel Angel Almansa.

MUNICIPAL

Es constitueix la nova corporació municipal amb moltes cares novesL’alcalde, Josep Poblet, ja ha designat els tinets d’alcalde i la composició de la Junta de Govern

Aspecte que oferia el saló de plens de l’Ajuntament durant la constitució del nou plenari. A la dreta, Josep Poblet, rebent novament la vara que l’acredita com alcalde. Sota, tots els regidors.

cedides

L’Agrupació Radio Taxi estrena número de telèfon i pàgina web

SERVEIS

L’Agrupació Ràdio Taxi de Vila-seca-La Pineda ha creat la nova pàgina web www.taxisvilase-calapineda.com, on els seus usuaris podran trobar tots els serveis, preus, excursions i re-serves d’una manera fàcil i àgil, en diversos idiomes. També s’ha iniciat una sèrie de publi-citat, amb encartaments i bus-tiades, displays, flyers i targetes per promocionar el seu número de contacte, el telèfon 977 39 05 05, que s’afegirà als ja existents.

L’Agrupació Ràdio Taxi Vila-se-ca-La Pineda es va fundar l’any 1992. En l’actualitat disposa d’una flota de 18 taxis, d’entre els quals hi ha 12 vehicles de 7 places i 2 vehicles adaptats per a usuaris amb discapacitat. Aquesta Agrupació està com-posta per taxistes professio-nals, alguns d’ells amb més de 30 anys d’experiència, que ofe-reixen als seus clients el millor servei durant les 24 hores del dia. Redacció

ESPORTS

El CFS Inter la Pineda ha finalitzat la temporada 2014/15 amb una gran satis-facció, després que l’any an-terior aconseguís l’ascens a 1a Divisió Catalana. L’ob-jectiu principal era el de la permanència, i es va assolir al finalitzar la primera vol-ta. Durant el darrer tram de campionat l’equip va lluitar contra Vinyols, FS Olean-der, El Morell, CFS, i Futsal Valls, acabant amb una no-table 3a posició. Redacció

Gran temporada del CFS Inter la Pineda

cedides

5mésvila-seca26 de juny de 2015ACTUALITAT

RedaccióPer segon any consecutiu els pa-radistes del Mercat Municipal de Vila-seca s’han volgut afegir a la ruta de les tapes. Enguany les tapes al mercat es van servir la tarda del dissabte 20 de juny, i tal com assegura Rodolfo Rodrigo, president de l’Associació de Co-merciants del Mercat Municipal de Vila-seca (ACOMERVI), va ser un «èxit rotund».

A partir de les 19.30 h el mercat es va anar omplint de comensals, que van anar demanant la seva tapa i cervesa per 2,50 euros. Rodolfo, que també és paradista, assegura que va despatxar més de 700 tapes en les hores que va

durar la festa gastronòmica, fins passades les 11 de la nit.

El Vila-tapes, fins al 28La jornada al mercat va comptar amb el suport de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vi-la-seca, organitzadors del Vila-tapes, la ruta gastronòmica que enguany aplega fins a 22 establi-ments de Vila-seca i la Pineda.

El Vila-tapes 2015 es va inici-ar el passat 12 de juny i s’allar-garà fins diumenge 28. Els seus organitzadors asseguren que, enguany, igual que en la primera edició, la resposta del públic està sent excel·lent, i els establiments n’estan molt satisfets.

cedidesSERVEIS

Gran èxit de la jornada del Vila-tapes al Mercat Municipal de Vila-seca Els paradistes van oferir tapes sense parar des de les 7 de la tarda fins a les 11 de la nit

Els paradistes no van parar de servir tapes en un ambient molt festiu.

ENSENYAMENT

El 18 de juny dues alumnes de l’Institut Vila-seca van ser guardonades al II Pre-mi de narrativa curta Port de Tarragona. Mireia On-cins da Mota, de 2n d’ESO, va obtenir un 4t premi, i Chaimae Bouzalhad, de 2n de batxillerat, el 5è premi. També va rebre una menció com a finalista Biel Graset, de 2n d’ESO. Amb tots els treballs guardonats i fina-listes es confeccionarà un llibre digital. Redacció

L’Ins Vila-seca, premiat pel Port

m.V.ESPORTScedida

L’equip infantil masculí i el seu entrenador.

El CB Vila-seca es proclama campió de la TerritorialL’equip infantil masculí del Club Bàsquet Vila-seca s’ha proclamat campió territorial de Tarragona després de gua-nyar al CB Tarragona a la final disputada a Santa Coloma de Queralt. Aquest era el primer any de l’equip, format per Ge-rard Calvillo, Òscar Fernández, Izan Fernández, Anton Forniés, Kristian Mendes, Ivan Mesa, Jordi Roche, David Rodríguez, Yan Shchasnovich, Martín So-lanas i Mike Viloria, i amb Xavi

Martí com a entrenador.Uns dies després d’aconse-

guir aquest títol, els de Vila-seca van disputar a Figueres la final de Catalunya. Tot i que es van quedar molt a prop de dis-putar la final contra el Joventut de Badalona, no van aconseguir abatre els barcelonins, i van acabar classificats en tercer lloc, un resultat que també ha deixat molt bon regust de boca al club i als seus joves jugadors. Redacció

El cap de setmana de l’11 i 12 de juliol Vila-seca torna a l’època medieval

L’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca pre-senta una nova edició de la Fira Medieval, que enguany se celebrarà pels carrers i places del nucli històric el segon cap de setmana de juliol.

De nou, i com en passades edicions, els visitants que s’acostin a Vila-seca podran passejar entre les parades d’ar-tesania i comerç que ompliran els carrers. Redacció

977 39 05 05977 39 39 11691 32 55 22

www.taxisvilasecalapineda.com

TAXIRADIO TAXIVILA-SECA · LA PINEDA

24hores

6 mésvila-seca26 de juny de 2015 ACTUALITAT

URBANISMEOlÍVia mOleT

Fa deu anys que es van acabar les obres d’execució del Parc de Vila-seca, i des de llavors s’hi han anat fent treballs de millora i conservació dels elements patrimonials i naturals.

RedaccióAquest mes de juny s’han posat en marxa les obres de renova-ció d’un dels accessos al parc de la Torre d’en Dolça. Els treballs afecten l’accés al qual s’arriba per la rotonda del Raval de la Mar, i tenen com a principal ob-jectiu configurar un punt d’en-trada emblemàtic al recinte.

Amb aquesta intenció es pro-cedirà a fer una plaça o punt de reunió que farà les funcions de hall exterior, on confluiran els antics camins existents. A més, es dotarà l’espai d’un conjunt es-cultòric que identificarà el parc i serà visible des de la carretera.

La nova plaça o punt de tro-bada es configurarà amb tres tipus de paviment: formigó im-près, gespa i sauló. Pel que fa a l’element escultòric, aquest serà una estructura formada per les paraules Parc de la Torre d’en Dolça, algunes de les quals seran mòbils, creant l’efecte de porta que s’obre.

Un espai viuPer a la Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Vila-seca, Ma-nuela Moya, aquests treballs vénen a completar totes les in-tervencions que s’han fet al Parc de la Torre d’en Dolça des que es va acabar la seva execució, ara fa deu anys: «des de la seva inaugu-ració fins ara la seva evolució ha

sigut bastant notòria i evident. Estem parlant d’un parc emble-màtic, urbà i amb història, i d’al-guna manera sempre l’hem con-siderat com un ésser viu, per això cada any hi hem anat fent coses».

La superfície afectada per aquesta intervenció, que tot just ha començat, és d’uns 2000 m2, i el pressupost destinat és de 146.203 euros. Es preveu que les obres estiguin enllestides al se-

tembre. El Parc de la Torre d’en Dolça

ha estat objecte d’una renovació integral, des que l’Ajuntament va decidir clausurar l’abocador de residus urbans que acollia, i

va apostar per revalorar el patri-moni històric, cultural i mediam-biental d’aquest gran espai verd. Així ho confirma Manuela Moya, que assegura que, en l’actualitat la zona té molts «leitmotivs» que s’han sabut posar en valor. Co-mençant pels elements patrimo-nials i històrics, encapçalats per la pròpia Torre, edificada al segle XII, i que va esdevenir un im-portant punt de vigilància en tot l’entramat de defensa de la costa. També és destacable pel seu va-lor mediambiental, tant per les espècies de flora que acull com per la gestió dels recursos, ja que tot el rec del parc es fa amb aigua procedent de la depuradora. La

zona també és destacable per la seva història agrícola, i les restes de l’antic paisatge són encara visible en els camins o els mar-ges de pedra seca. Finalment, és important destacar també la

funció pública del parc, que s’ha convertit en una zona de passeig, esbarjo i esport. A més, el Parc de la Torre d’en Dolça constitu-eix també un centre d’educació mediambiental i una eina molt útil en les polítiques de formació i ocupació municipals.

El trasllat del Piló del rescatEn paral·lel als treballs de la zona d’accés al Parc, també està previst canviar d’emplaçament el Piló del Rescat de Sant Este-ve, que fins a dia d’avui estava a l’emplaçament on es va disposar l’any 1965. Manuela Moya justifi-ca aquest trasllat per la voluntat de donar més visibilitat a aquest símbol local: «des de l’any 1965 el nostre territori ha canviat molt. El Piló, tot i que és visible, ha quedat molt amagat, i ara volem donar-li de nou la visibilitat que mereix». Així doncs, se situarà a la nova zona d’entrada on s’estan fent els treballs.

Segons explica la tinent d’al-calde, aquestes feines s’estan executant en aquest moment perquè conflueixen dos fets im-portants: la finalització del Raval de la Mar i els deu anys de fina-lització de les obres del Parc de la Torre d’en Dolça.

Quan estiguin acabades, as-segura Moya, encara serà més evident «el tresor que tenim al nostre municipi».

Comencen les obres per millorar l’accés del Parc de la Torre d’en DolçaEls treballs consisteixen en la construcció d’un punt d’entrada, que es completarà amb un grup escultòric

Els treballs ja han començat i finalitzaran el pròxim mes de setembre

S’instal·larà una estructura formada per les paraules Parc de la Torre d’en Dolça

OlÍVia mOleT

El pressupost total dels treballs és de 164.203 euros.

PUBLICITAT 7mésvila-seca26 de juny de 2015

Més informació dels nostres projectes culturals a www.tarragona.repsol.com

Tota la nostra energiaal servei de la cultura

281x350_Cult 2015 TARRAGONA CAT.indd 1 24/04/15 12:11

8 mésvila-seca26 de juny de 2015 SOCIETAT

Cristina SerretL’endemà de Sant Joan, a la Pla-na, és del dia del gos. Els veïns es van recuperant a poc a poc de les Festes del barri, un esdeveni-ment anual que marca l’entrada a l’estiu i serveix per reunir al nucli de Vila-seca veïns, amics i familiars en un entorn lúdic i fes-tiu. En total hauran estat gairebé quinze dies dedicats a la festa, des que el passat 12 de juny es va encetar amb la Romería del Ro-cío, organitzada per l’Associació de Veïns La Plana.

Un èxit rotundAquest any s’han superat totes les expectatives de públic, i al-guns actes han aplegat tantes persones que gairebé agafen d’imprevist els organitzadors. Així ho assegura Miguel Ángel Almansa, regidor de la Plana, que no ha dubtat a qualificar les festes 2015 com a «impressio-nants». Almansa assegura que feia molts anys que no s’aplegava tanta gent per festes, i ha posat

com a exemple el Sopar de ger-manor: «dos dies abans del sopar érem 100 persones apuntades, i en un dia i mig s’hi van apuntar 180 més. Al final vam ser gairebé

300». Almansa també ha des-tacat les ganes de festa dels pla-nencs, que van quedar paleses sobretot la nit de Sant Joan, quan va començar a ploure i semblava

que la revetlla quedaria del tot deslluïda: «la gent va esperar que parés de ploure fins a dos quarts de tres de la matinada. I quan va parar, va començar la revetlla».

Entre els actes més destacats i esperats pels veïns de la Plana hi havia la desfilada infantil i elecció de la Reina i les Dames d’honor, el Sopar de Germanor i el Dinar de la Gent gran, que, tal com apunta Almansa, és un dels punts forts de les festes, i va ser molt emotiu «Sovint hi ha molta gent gran que es troba sola. Tam-bé és una bona oportunitat per

parlar amb ells, no és només un dinar i ja està», explica.

Un altre acte que va despertar molt l’interès dels veïns va ser el Vermut popular de dimarts 24 de

juny, fins al punt que va sorpren-dre els mateixos organitzadors, que van patir una mica per si havien fet curt amb el pica-pica previst. Era el primer cop que es feia i no sabien si atrauria prou els veïns, però finalment van ser moltíssimes les persones que, a la sortida de la Missa homenatge a la tercera edat, es van acostar al jardí del Centre Cívic per picar alguna cosa abans d’anar a dinar.

Però el bon ambient va ser la tònica general de les festes, i l’alt nivell de participació es va es-tendre a totes les activitats pro-gramades, incloses els de caire més tradicional, com el passa-carrers de la Txaranga Band Tocats, la Trobada de gegants i cap-grossos, o el fi de festa amb els Trabucaires del Comú de Vila-seca, el Correfoc i la gran traca final. Amb la gran explosió pirotècnica es va posar punt fi-nal a unes festes que passaran a la història de la Plana com una de les més multitudinàries que es recorden.

SOCIETAT

La Plana tanca les festes més multitudinàries dels últims anysLa Festa del barri, que se celebra pels volts de Sant Joan, ha tret al carrer a tots els veïns del nucli de Vila-seca

Una de les novetats d’enguany va ser el Vermut popular, amb molt bona acceptació

El Sopar de germanor va superar totes les expectatives de l’organització

El tradicional Sopar de Germanor va aplegar gairebé tres-centes persones a la plaça de Sant Joan.

miguel ángel almansa

El Vermut popular va superar totes les expectatives de públic assistent.

miguel ángel almansa

9mésvila-seca26 de juny de 2015SOCIETAT

L’esport també hi va ser present, amb una gran bicicletada popular.La canalla va ser protagonista de molts actes de les festes, i van fer demostracions de ball i desfilades.

El parc infantil refrescant Aqua Splash va fer passar una bona estona als petits de la Plana.

Les desfilades van ser un dels arguments de la festa de Sant Joan de la Plana.

miguel ángel almansa

10 mésvila-seca26 de juny de 2015 SOCIETAT

Cristina SerretVila-seca està de dol. Ha perdut el Mestre, Josep Bargalló i Badia (Reus, 1931-2015), que ara fa qua-ranta anys es va posar al capda-vant de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina i el va convertir en un grup de recuperació de danses tradicionals catalanes. Bargalló va ser un destacat folklorista que, a més de dedicar la seva vida al treball de camp, va parti-cipar activament en la fundació i desenvolupament de diversos esbarts del Camp de Tarragona.

Josep Ramon Pujals, presi-dent de l’Agrupació Cultural de Vila-seca, Maria del Mar Melero, presidenta de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, i Gemma Soler Castellnou, dansaire veterana, recorden com va ser que aquest reusenc acceptés posar-se al capdavant de la formació vila-se-

cana: «a l’Agrupació hi havia ha-gut un esbart, però havia plegat. Uns quants membres de la Sec-ció Sardanista vam pensar que seria interessant recuperar-lo, i com que hi havia algú que conei-xia en Josep Bargalló, vam pensar de demanar-li a ell. I fins ara».

El folcklorista reusenc no va dubtar a prendre les regnes de l’esbart local i, al llarg de les quatre dècades en què el va di-rigir, el va convertir en un esbart tradicional, en el sentit més es-tricte de la paraula: «el Mestre volia un esbart tradicional amb majúscules. Defensava que la dansa havia de ser el més pura possible, seguir al peu de la lletra el que els nostres avantpassats havien fet, sense invencions ni afegits», explica la Maria del Mar Melero. Aquesta minuciositat a l’hora de representar les danses

el va portar a ser considerat un home de disciplina. «Si ell havia vist una dansa en un poble on un senyor gran girava el peu d’una manera, nosaltres ho havíem de fer exactament igual», explica

la Gemma Soler. Ella va entrar a l’esbart amb 18 anys i ha passat tota la seva vida ballant sota el mestratge de Bargalló. El recorda com un «arqueòleg de la dansa», i explica que sovint, quan li toca-va a ella presentar les danses a les actuacions, el Mestre (que és com l’anomenava tothom) insis-tia molt a que donés el nom de la

dansa, el poble on es va originar, la comarca i, en cas que no l’ha-gués recollit ell, qui havia estat l’artífex de la seva recuperació.

Josep Ramon Pujals en destaca també la seva faceta investigado-

ra: «entre quatre parets hi tenia un arxiu molt valuós. Va dedicar tota la seva vida a l’estudi i con-servació de les danses tradici-onals, i sempre tenia les portes obertes a qui anés a demanar-li qualsevol cosa». El seu llegat, a més de diverses publicacions, cintes de vídeo i documentació, també inclou vestuari. «Quan un

esbart plegava, solia dir al Mes-tre: ‘vols la roba’? I ell sempre deia que sí. Així que a casa seva hi tenia de tot, i si mai necessita-ves alguna cosa, sabies que podi-es anar-hi i ell te la deixaria», re-corda el president de l’Agrupació Cultural.

Una altra faceta destacada de Josep Bargalló va ser el seu amor a la pàtria. «Era català fins a la medul·la», recorden els seus amics. A més, asseguren que el Mestre els va ensenyar a estimar Catalunya, i que allà on anaven la senyera sempre anava per da-vant. Vila-seca també va ocupar una part del seu cor, i sovint feia esment de l’esbart local.

El Ramon d’Olzina també li va ser útil en la seva labor de difusió de les danses, i més d’una vega-da els balladors de Vila-seca van mostrar una dansa a un grup que

el Mestre havia convidat per en-senyar-los com es ballava.

A Vila-seca, Josep Bargalló era una persona molt coneguda. «En 40 anys ha passat molta gent, per l’esbart, alguns van ballar una època i ho van deixar, uns altres hi ha estat vinculats sempre… L’esbart és com una família, hi ets tu, el teu pare, els teus fills. Per això aquí tots coneixíem el Mestre, i la seva mort ha estat una sotragada molt forta», expli-ca la Gemma Soler.

Ara, l’esbart ha quedat orfe. La presidenta assegura que en el futur se seguirà amb la seva manera de fer, perquè «va assen-tar unes bases i ara antre tots les farem continuar». En l’horitzó més immediat hi ha la celebra-ció dels 40 anys de l’Esbart, una efemèride que el propi Josep Bargalló tenia en ment, i ja ha-vien començat a treballar en el programa. Tot i que l’esbart es va fundar al setembre de 1975, la primera actuació va ser per Sant Isidre de l’any següent. Serà aquesta data, del 2016, quan els seus companys, amics i fills del seu mestratge li dediquin una actuació amb tota l’estima que el Mestre va aconseguir generar durant quatre dècades de feina intensa, apassionada i generosa a Vila-seca.

ACTUALITAT

L’ Esbart Dansaire Ramon d’Olzina diu adéu al seu estimat MestreJosep Bargalló i Badia, que va ser director de l’esbart durant 40 anys, va morir el passat 16 de juny

Al seu arxiu hi va recollir documentació i gravacions sobre les danses tradicionals

Josep Bargalló defensava que la dansa havia de ser el més pura possible

cedides

Diverses instantànies de les actuacions de l’Esbart, recuperat ara fa quaranta anys de la mà de l’insigne folklorista reusenc.

11mésvila-seca26 de juny de 2015SOCIETAT

Cristina Serret«Tots els alumnes que s’han presentat al concurs tenien un nivell similar, i bastant alt». Amb aquestes paraules va presen-tar Carles Trepat, president del Jurat del I Concurs de Guitarra del Conservatori de Vila-seca, l’entrega de premis el passat diu-menge 21 de juny. A la sala, hi

havia músics i familiars dels 24 nois i noies de tot Catalunya que es van presentar al certamen, que estava dividit en dues cate-gories. El primer premi de la ca-tegoria I (de 10 a 13 anys), va ser per a Joel Yeste Novell, estudiant del Conservatori de Vila-seca. El segon premi de la categoria va ser, ex aequo, per a Roger García

Doncel i Alejandro Sáiz del Cid, i el premi AMPA del Conservatori va recaure en Judith Montano Hernández.

En la categoria II (de 14 a 17 anys), es va endur el primer pre-mi Bruna Escolá Parra. El segon premi també va ser ex aequo per a Hugo Campoy Fernández (es-tudiant del Conservatori de Vila-

seca), Albert Ferrando Garrido i Jordi Ferrando Núñez. El jurat va declarar desert el tercer premi i l’Ampa del Conservatori de Vila-seca va guardonar Lluc Manel Ferré Escobet.

El Jurat del concurs va estar presidit pel prestigiós guitarris-ta i investigador Carles Trepat, vinculat des dels anys vuitanta

al conservatori de Vila-seca. Trepat ha enregistrat nombro-sos treballs discogràfics i realit-zat concerts arreu del món. Van completar el jurat els guitarristes Vania del Mónaco, Miquel Java-loy i Salvador Parra.

Josep Solórzano, director del Conservatori de Música de Vila-seca, s’ha mostrat molt satisfet

amb el desenvolupament i resul-tat del concurs, destacant el fet que, tot i ser el primer cop que s’organitzava, ha tingut un bon nombre d’inscripcions, i també el gran nivell dels alumnes que s’hi han presentat. «Hem rebut moltes felicitacions, tant dels participants com del públic, es-tem contentíssims de com ha anat tot i esperonats per conti-nuar l’any que ve», ha assegurat Solórzano.

Aquest certamen guitarrístic ha estat coordinat pel departa-ment de guitarra del Conserva-tori amb el suport del Patronat Municipal de Música, l’AMPA del Conservatori i la col·laboració de la xarxa de botigues Da Musics, la cadena de productes biològics Viu l’ecològic i el grup Aigües Vi-ladrau.

MÚSICA

El I Concurs de Guitarra de Vila-seca es tanca amb molt bona notaHi van participar 24 estudiants de tot Catalunya i el jurat va destacar el bon nivell de tots els concursants

més Vila-seca

A l’esquerra, Bruna Escolà, guanyadora de la categoria de 14 a 17 anys. A la dreta, Joel Yeste, estudiant de Vila-seca, que es va endur el primer premi en la categoria de 10 a 13 anys.

SOCIETAT

Els cotxes antics van despertar l’admiració de tots els vila-secans que el passat diumenge 21 de juny els van veure pels carrers del mu-nicipi. Els vehicles estaven participant a la 19a edició del Ral·li de Cotxes Històrics de la Costa Daurada, amb sortida a Reus i arribada

al Parc Samà. A mig matí la caravana de cotxes antics va passar per Vila-seca, on van ser rebuts a l’Ajuntament. Posteriorment van aga-far el camí de la Pineda i van estar gairebé una hora aparcats al Pinar de Perruquet, un temps durant el qual molts curiosos i amants de

les antiguitats van aprofitar per veure d’aprop uns vehicles que són autèntiques peces de col·leccionista. Aquesta passejada està orga-nitzada pel Biela Club 600 Clàssics Històrics de Reus, i va transcór-rer per Reus, La Canonja, Vila-seca, i Vinyols i els Arcs. Redacció

El XIXè Ral·li de Cotxes Històrics de la Costa Daurada recorre els carrers de Vila-seca

cedides

12 mésvila-seca26 de juny de 2015 SOCIETAT

RedaccióLes vacances d’estiu arriben per a tots els estudiants del munici-pi, fins i tot per aquells de més edat, que han volgut aprofitar el temps lliure per ampliar la seva formació o aprofundir en matè-ries del seu interès.

Així, la setmana passada es van fer els actes de cloenda de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Vila-seca, i també dels Cursos de formació d’adults de la Pineda i la Plana. L’acte de Vila-seca va comptar amb la presència de la tinenta d’alcalde de Vila-seca, Manuela Moya, i la coordinadora de l’Au-la d’Extensió Universitària de la URV, Maria Isabel Miró.

La cloenda va aplegar més d’una cinquantena d’alumnes, els quals han assistit a un total de 18 conferències durant aquest curs, i el passat 9 de juny van

realitzar una sortida per tal de conèixer el Monestir de Vallbona de les Monges i les poblacions

de Guimerà i de Santa Coloma de Queralt. Les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran,

un projecte social engegat per les principals universitats catala-nes, han complert enguany els 11

anys a Vila-seca, i en total hi han passat prop de 600 alumnes de més de 55 anys.

La Pineda i la Plana també van celebrar el fi de curs dels Cursos de formació d’adults. En el cas de la Pineda l’acte va ser presidit per Esmeralda Núñez i el professor de l’Aula de Formació d’Adults, Rubén Gómez. Més d’una vui-tantena d’alumnes van recollir els seus diplomes. A la Plana, el mateix Rubén Gómez va acom-panyar Manuela Moya en l’en-trega de diplomes als alumnes.

En paral·lel, també es va cele-brar la cloenda del curs 2014-15 de l’Aula 15. Quinze alumnes, procedents dels dos instituts de Vila-seca, van cloure aquest curs que els permet un millor accés al món laboral i també la continua-ció dels seus estudis.

L’acte de cloenda de l’Aula 15 va estar presidit per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i l’ins-pector coordinador de les UEC, Francesc Valverde.

FORMACIÓ

Els cursos d’adults i l’Aula 15 també celebren el final de cursA la foto superior, els estudiants de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent gran de la URV. A sota, els estudiants dels Cursos de formació d’adults a la Pineda i la Plana.

Els estudiants de l’Aula 15 el dia de la cloenda del curs.

cRisTina aguilaR

m.V.

13mésvila-seca26 de juny de 2015CULTURA

Cristina SerretÉs el primer cop que s’ha fet, i l’experiència ha resultat tot un èxit. Fins aquest any, el final de curs del Conservatori se celebra-va a l’escenari del magnífic audi-tori de Vila-seca, el Josep Carre-ras. Enguany, però, la direcció del centre va decidir treure la música al carrer, i fer partícips de la festa a tots els veïns del municipi.

El concert es va celebrar el passat 18 de juny a la plaça d’Es-tudis, que es va omplir d’estudi-ants, familiars i amics que van voler acompanyar els intèrprets en un dia tan significatiu.

Però l’emplaçament no ha es-tat l’únic canvi d’aquest final de curs. Tal com explica el director del Conservatori, Josep Solór-zano, també se n’ha renovat l’essència: «fins ara el festival es feia al mes de maig, i quedava molt deslluït, perquè tenia un aire com d’anar a ‘ensenyar els millors alumnes’. Enguany hem volgut que aquests alumnes avantatjats segueixin formin part del concert, però també que hi fossin representats tots els de-partaments». El propòsit final, assegura Solórzano, ha estat «sortir del niu, ensenyar el que estem fent, i fer partícip al poble de la nostra feina».

La música, més a propEl concert va acabar esdevenint el que buscaven els seus organit-zadors: un acte de comunió amb tot la comunitat educativa, que marqués el final del curs i acostés els músics i la música als veïns

del municipi. A sobre de l’escenari s’hi van

concentrar un bon nombre d’es-

tudiants del Conservatori, molts dels quals pertanyen a forma-cions d’aprenentatge, com els

cors Mozart i Vivaldi, el Conjunt de vent Franz Danzi, el Conjunt de guitarres Miquel Llobet, l’Or-

questra Lully o l’Aula de Música afrocubana. Tant el Conservatori com els músics i el públic s’han

manifestat molt satisfets amb aquest nou format de festa de celebració de la fi del curs lectiu.

MÚSICA

El Conservatori de Vila-seca celebra el final de curs amb un concert al carrerUna representació de tots els departaments de l’escola va actuar a la plaça d’Estudis, seu de l’antic conservatori

OlÍVia mOleT

El director del Conservatori, Josep Solórzano, es va adreçar al nombrós públic, format per amics i familiars.

A sobre de l’escenari hi van actuar tant solistes com formacions pedagògiques de tots els departaments del Conservatori.

OlÍVia mOleT

14 mésvila-seca26 de juny de 2015 CULTURA

JUNYDIVENDRES

26Vila-seca i la PinedaVila-tapesFins al 28 de juny.

Biblioteca de Vila-secaExposició ‘El Domini Màgic’ de Joan VinyoliFins al 3 de juliol.

Parc del Pinar del PerruquetExposició de l’Obra Social la Caixa, ‘L’Àrtic es trenca’ Fins al 25 de juliol.

21 h. Passeig Marítim-Pinar de Perruquet

Festival de dansa de l’escola de dansa Begoña Ramos

DISSABTE

27Biblioteca de Vila-secaExposició ‘Rosa Leveroni, dona de lletres’Fins al 22 d’agost.

18 h. Plaça de Miquel Martí i PolFesta infantil

20 30 h. Passeig Marítim-Pinar de Perruquet, a la Pineda

Festival de dansa del Grup Folklòric Virgen del Rocío

23 h. Plaça de Miquel Martí i PolConcert de rock solidari

JULIOLDIMECRES

120 30 h. Pista Poliesportiva del

ColomíLlonganissada popular

22 h. Pista Poliesportiva del Colomí

Cinema a la fresca amb la pel·lícula “Transformers 4”

DIJOUS

218 30 i 20 h. Estany del passeig de

Pau Casals‘Sesamoaventura On Tour!’Amb personatges de SesamoAventura.

DIVENDRES

319 h. Pista Poliesportiva del

ColomíFutbol sala Solters contra Casats

20 30 h. Pista Poliesportiva del Colomí

Zumba

ACTES PREVISTOS

22 h. Pista Poliesportiva del Colomí

Bany de l’escuma

DISSABTE

49 h. Pavelló Municipal d’Esports

de la PinedaTorneig 12 h de Futsal – La Pineda Cup 2015 del CFS Inter la PinedaFins al 5 de juliol.

De 10 a 13 i de 16 a 19 h. Pista Poliesportiva del Colomí

Activitats infantils amb inflables, concurs de pintura, tallers i xocolatada

18 h. Pista Poliesportiva del Colomí

Sopar de motxillaA les 23 h, música en directe.

19 30 h. Pista Poliesportiva del Colomí

Actuació de dansa amb el Grup Folklòric Virgen del Rocío

19 30 h. Pavelló Municipal d’Esports de Vila-seca

Festival de patinatge artístic del Patí Club Vila-seca

De 20 a 22 h. Pinar de Perruquet iestany del passeig de Pau Casals de la Pineda

Art StreetFins al 31 d’agost.

DIUMENGE

59 h. Pista Poliesportiva del

ColomíPetanca – homenatge a la memòria de Cristóbal Bueno

12 h. Pista Poliesportiva del Colomí

Vermut electrònic Tot seguit, a les 15 h, traca de fi de festa.

18 30 h. Plaça de Miquel Martí i Pol

Actuació castellera Amb els Xiquets de Vila-seca, els Bor-degassos de Vilanova, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets del Serrallo.

20 30 h. Plaça de Miquel Martí i Pol

Actuació de l’escola de dansa Bailarte

DIMARTS

79 h. Platja de la Pineda (davant

l’Oficina de Turisme)IogaTots els dimarts de juliol i agost.

DIMECRES

8D’11 30 a 12 15 h. Zona esportiva

de la platjaActivitats dirigidesTots els dimecres de juliol i agost.

18 h. Biblioteca de Vila-secaContes d’autor – Grégouire SolotareffA càrrec de Sílvia Palazón.

DIJOUS

9D’11 30 a 12 15 h. Zona esportiva

de la platjaAquagymTots els dijous de juliol i agost.

18 30 i 20 h. Estany del passeig de Pau Casals

‘Sesamoaventura On Tour!’Amb personatges de SesamoAventura.

De 20 a 01 h. Passeig de Pau Casals, al costat del Grup Escultòric Pineda

Fira d’artTots els dijous i diumenges de juliol i agost.

22 30 h. Jardí de la Biblioteca de Vila-seca

Accions en Poesia, amb Cesk Freixas

DIVENDRES

1020 h. Pista Poliesportiva del

ColomíXXIII edició de les 24 h de Futsal Vila-seca 2015També dissabte 11 i diumenge 12.

20 h. Pinar de PerruquetFira d’ArtesansFins al 13 de setembre.

DISSABTE

11De 10 a 22 h. Carrers i places del

Centre Històric de Vila-secaFira Medieval Fins al 12 de juliol.

21 h. Auditori Josep CarrerasRecital de Cyprien KatsarisEn el marc del Music Festival Vila-seca.

DIUMENGE

129 h. Piscines municipals de Vila-

seca i la PlanaMulla’t per l’Esclerosi Múltiple

21 h. Auditori Josep CarrerasNit del piano Amb Karst de Jong, Vladik Bro-newetzki, Marcel Budet, Chenxi Li, Yang Ming, Cecilio Tieles, Juan Lago, Alan Branch y Pierre Reach. En el marc del Music Festival Vila-seca.

DILLUNS

1321 h. Auditori Josep CarrerasRecital de Mikhail Pethukov Moussorgski, Wagner-Liszt, Tc-haikovsky, Liszt. En el marc del Music Festival Vila-seca.

DIMARTS

1422 h. Pinar de PerruquetConcert Son de la Rambla

DIMECRES

1519 30 h. Parc de la FormigaSardinada popular

21 h. Auditori Josep CarrerasNit del piano Amb amb Patrick Zygmanovski, Ta-mayo Ikeda i altres. En el marc del Mu-sic Festival Vila-seca.

22 h. Parc de la FormigaCinema a la fresca: “Malefica”

DIJOUS

1618 30 i 20 h. Estany del passeig de

Pau Casals‘Sesamoaventura On Tour!’Amb els personatges de SesamoAven-tura.

21 h. Auditori Josep CarrerasConcert d’alumnesEn el marc del Music Festival Vila-seca.

DIVENDRES

1717 h. Auditori Josep CarrerasConcert d’alumnes juniorEn el marc del Music Festival Vila-seca.

21 h. Auditori Josep CarrerasRecital d’Edith FischerEn el marc del Music Festival Vila-seca.

DISSABTE

1811 h. Auditori Josep CarrerasConcert d’alumnesEn el marc del Music Festival Vila-seca.

15mésvila-seca26 de juny de 2015OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Mercè Ripoll.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

mesvilaseca@mestarragona.com

Ara ja tens un canal per fer-nos arribar

allò que et sembla que cal fer públic,

l’actualitat que cal donar a conèixer i les

opinions que mereixen ser expressades.

Tot el que consideris important per

Vila-seca i que la gent del municipi no es

pot deixar perdre.

Fes-ho arribar al nostre correu

electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

Amb la constitució de tots els ajuntaments, el 13 de juny, es posa en marxa un nou mandat municipal. En el cas de Vila-seca, Josep Poblet tornarà a encapçalar el projecte del govern local i ho farà novament amb el suport majoritari dels vila-secans, que li van atorgar la majoria absoluta. Però en aquesta ocasió, el desgast del poder local i les onades de renovació política que s’han repetit arreu de Catalunya i l’Estat (l’ascens meteòric de Ciutadans i la creixent implantació dels moviments generats a l’ombra de Podemos) van fer que l’hegemonia convergent a l’Ajuntament de Vila-seca perdés la presència de 4 regidors. Les reflexions i les anàlisis sobre les causes i efectes de les polítiques municipals els correspon a cadascuna de les formacions (tant els que han crescut, per intentar mantenir aquesta línia, com els que han vist reduïda la seva rellevància al plenari –a banda de CiU, els ha tocat rebre al Partit dels Socialistes i al Partit Popular). Però el que ara correspon a la formació majoritària és començar a governar. Josep Poblet ja ha configurat la Junta de Govern –el veritable organisme d’acció directa del consistori– i també ha repartit les 7 tinences d’alcaldia. Els 11 regidors de l’equip de govern han d’assumir, a més, la dificultat paradoxal de mantenir la majoria absoluta altre cop, però a costa d’una major càrrega de feina, doncs són menys a repartir-se les diferents àrees municipals. Per aquest motiu se’ls gira un període de grans responsabilitats, perquè per a mantenir les tasques municipals han d’aportar una major dosi de treball. En qualsevol cas, per a beneficis dels vila-secans, cal esperar que tots ells, govern i oposició, puguin realitzar una bona tasca durant aquests quatre anys de mandat.

En benefici dels ciutadansEDITORIAL

El llegat de Josep Bargalló i Badia

TRIBUNA

Josep Bargalló (Reus, 1931-2015) ens va encomanar l‘orgull de pertànyer a una cultura que té un patrimoni que, ell n’es-tava convençut, és un dels més rics d’Eu-ropa. “És el producte -deia-, de la geogra-fia i de la història”. La cultura popular i tradicional catalana i, més concretament, els balls i les danses, presenta una rique-sa, una varietat, una abundància d’ex-pressions i de matisos formidable i ha vertebrat també la memòria i la vida so-cial del poble.

Uns de les seves obres més monumen-tals, Balls i Danses de les comarques de Tarragona, publicada en sis volums, és un bon exemple del seu treball ingent. Com passa amb els llibres més interessants –i penso per exemple en els diccionaris eti-mològics d’en Coromines-, el recull de danses de les nostres comarques és molt més del que sembla. Josep Bargalló ens presenta la descripció exhaustiva del ball en qüestió: el nom, el lloc on es balla, els passos que permeten a qualsevol esbart o a qualsevol persona interessada reprodu-ir-lo fidelment, la partitura de la música que l’acompanya... Però l’autor, endemés, investiga els orígens, relaciona, busca re-ferències bibliogràfiques, ens parla de les festes o les tradicions o les llegendes amb les que el ball es vincula directament i in-directament, ens informa sobre el vestua-ri amb què s’acostumava a ballar. Bargalló ens acaba informant també, finalment, de les feines, les preocupacions i els mites de tota una societat, que és la nostra o si més no l’arrel –de vegades conscient, de vega-des inconscient- de la nostra.

És per això que passant les pàgines

d’aquests reculls de danses i balls, el lec-tor interessat, però també l’estricament tafaner, amb curiositats culturals ben variades, pot trobar perles de molt di-versa naturalesa. Perles literàries, posem per cas. Ho són sens dubte els textos dels balls parlats que recull Bargalló, entre ells el de Sant Esteve de Vila-seca. Uns balls parlats que sovint tenen aquella sonori-tat rotunda de l’estètica barroca i que ens recorden en paraules la solemnitat una mica ingènua dels grans retaules barrocs, del veritable barroc popular.

A partir d’un ball, en aquest cas d’un ball parlat, podem anar estirant el fil i obtenir un gavadal d’informacions inte-ressants i en algun cas fins i tot transcen-dents. Informacions sobre èpoques rela-tivament llunyanes, sobre l’evolució de la llengua, sobre la vivència de la religiositat popular, sobre llegendes nostres que aca-ben trobant-se amb els grans mites de la tradició clàssica. Del ball de Sant Esteve de Vila-seca i a través de la llegenda de Galceran de Pinós i el rescat de les cent donzelles podem arribar, sense trencar ni forçar el fil, al mite de Minotaure, a Teseu i Ariadna, al cabdell que ens pot guiar pel laberint de la vida, en una de les cons-truccions literàries més repetides i més influents de la història de la humanitat, un dels veritables mites fundacionals de la nostra cultura occidental. Al llibre d’en Josep Bargalló podem, si volem, saltar d’una cosa a l’altra. Alguns lectors en tin-dran prou amb les descripcions però d’al-

tres voldran aprofundir més en aquests materials, obtenint suggeriments llumi-nosos, revelacions sorprenents.

A partir d’una documentació minucio-sa, podem topar-nos amb petites joies de l’expressió popular en lletres que combi-nen o alternen el més deliciós surrealis-me i la simplicitat més directa i essencial. És el cas de moltes de les lletres de jotes. Diguem de passada que la jota és proba-blement la gran protagonista transversal d’aquesta sèrie de volums, que esdevenen una prova i una constatació de l’amplària i de la riquesa de la seva presència al país. També de les lletres de les cobles i les cor-randes que podien servir d’acompanya-ment de fandangos i jotes o que en oca-sions en parlaven. Espigolant en aquests volums, hi trobem jocs lingüístics i po-ètics deliciosos. I és que la seva lectura ens ofereix petits tresors que van des de la lingüística al folklore, de la literatura a la musicologia, de la història social a l’in-terès per l’evolució del costumari religiós. No és un magatzem mort de danses per-dudes. És una enciclopèdia sobre la vida d’aquest país durant molts anys, que fa servir la dansa i el ball com a fil conduc-tor, però que hi enfila molts fragments valuosos de memòria.

Les tradicions neixen, moren, s’inven-ten, es reinventen, ressusciten... Però perquè tot aquest procés sigui possible, perquè el gran magatzem d’experiència i de saviesa que representa la tradició sigui accessible per als nostres contemporanis i per als seus fills, cal que algú la reculli, la fixi, en faci l’inventari precís i intel·ligent. I després ens adonarem que moltes tradi-cions que havíem donat per mortes tenen sentit en la vida actual. No només tenen sentit, sinó que generen sentit. Que és, al cap i a la fi, la funció que el mestre Barga-lló reclamava de la tradició i de la cultura: donar sentit a les coses, al pas del temps, a les feines, a les festes, a les vides. Desco-brir sentit i donar-hi sentit.

Joan MaRia PuJalSExconseller de Cultura

Bargalló ens va encomanar l‘orgull de pertànyer a una cultura que té un patrimoni que, ell n’estava convençut, és un dels més rics d’Europa.

m.V.

16 A L’ÚLTIMAmésvila-seca26 de juny de 2015

CADA QUINZE DIES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

17JULIOL

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

miguel ángel almansa

Cristina SerretAquest mes de juny el nucli de la Plana ha viscut un dels moments més espe-rats de l’any: les festes de Sant Joan. Són uns dies on tots els veïns es troben al cor del barri, la plaça de Sant Joan, i celebren plegats l’arribada de l’estiu. Per a la canalla de la Plana són dies es-pecials, perquè el programa de festes inclou moltes activitats pensades es-pecialment per a ells. Una d’aquestes és l’elecció de la Reina i les Dames d’Honor de les festes, que les nenes esperen amb ànsia, emoció i molts nervis.

Enguany es va celebrar diumenge 14 de juny, i les escollides van ser: Encarni Carmona García, de 5 anys (Segona Dama d’Honor); Noa Trinidad Fernández, de 5 anys (Primera Dama d’Honor); i Lola Contreras Salazar, de 6anys (Reina de les Festes 2015).

Una tarda d’emocionsLes tres nenes recorden l’elecció amb emoció i un somriure. Per escollir la reina i les dames, la cana-lla fa una desfilada seguint el ritme de la música a la plaça de Sant Joan. El jurat són persones anònimes, que valoren aspectes com la soltura, el somriure o la simpatia. Per això totes les aspirants es vesteixen amb la roba que més els agrada i desfilen somrients, llençant petons o posant com peti-tes models professionals. Un cop fet la desfilada, el jurat es retira a deliberar, i entra en ac-ció la resta de canalla de la Plana. Nens i nenes de totes les edats, sols o en grup, converteixen la plaça en una improvi-sada passarel·la, i desfilen mentre els seus amics i familiars els contemplen entre emocionats i divertits. «Els nens mai no s’han queixat que les reines i dames només puguin ser nenes, per-què com que després ells també poden desfilar, s’ho passen d’allò més bé, fent ‘poses’ amb la colla», explica Marcos Sarabia, President de l’Associació de Veïns de la Plana.

Un cop el jurat ha pres la decisió, les nenes escollides reben una toia de caramels, una placa, una corona i la banda que les identificarà durant tots els dies que duri la festa.

Passat l’acte de l’elecció comença la feina per als familiars de les nenes: han de confeccionar a corre-cuita els vestits que lluiran mentre durin les fes-tes. Són peces especials, al gust de les nenes, i per tant amb aires de princesa. Les nenes expliquen que han estat les seves àvies qui els l’han fet, dedicant moltes hores i perdent la son per arri-bar a temps al dia de l’estrena: el dis-

sabte següent, quan les ne-nes desfilaran pels carrers acompanyant la xaranga. Després, al vespre, els llu-iràn amb tota l’esplendor quan obrin el ball de la nit ballant el vals acompanya-des d’un familiar.

Però la feina de la Reina i les Dames no s’acaba amb les festes del barri. A partir d’ara, i durant tot l’any que duri el seu regnat, hauran de representar el barri a tots els actes institucionals que s’hi facin, acompanyant, si cal, les autoritats o el mateix alcalde, una figura que to-tes tres asseguren conèixer prou bé perquè estan acos-tumades a veure’l sovint per la Plana.

Ser nen a la PlanaLa Lola, la Noa i l’Encar-ni són filles de la Plana, i n’estan molt satisfetes, de viure allà. No en són del tot conscients, però tenen tots els avantatges de la vida de poble: una escola sense massificació, espais per al joc i el lleure, com el parc o la piscina, i un veïnatge que es coneix i té la confiança de

deixar els nens jugant al carrer o a casa dels seus amics sabent que un o altre sempre hi tindrà un ull posat a sobre.

Miguel Ángel Almansa, regidor de la Plana, assegura que aquest nucli és l’únic reducte de poble que queda, perquè Vila-seca s’ha anat fent molt gran i ha perdut aquella manera de ser i de viure dels pobles. A la Plana, els veïns encara surten al vespre a la por-ta de casa, se’n van al bar a veure qui hi troben i deixen que els nens corrin pels carrers. «Aquí tots ens coneixem molt, i qualsevol cosa que facis saps que sempre hi trobaràs gent, familiars, amics...», afegeix el Marcos Sarabia.

I les festes del barri no són altra cosa que l’esclat d’aquest model de convi-vència veïnal.

Les tres nenes amb els vestits de gala.

LoLa, noa i Encarni, La rEina i LEs damEs

d’honor dE La pLanaHan presidit tots els actes de les Festes del barri 2015

Tota una tradició a la Plana

Els residents de la Plana no re-corden quan es va començar a fer l’elecció de la Reina i les Dames. Quan se’ls pregunta, tots diuen el mateix: «s’ha fet tota la vida».

Miguel Ángel Almansa, regidor de la Plana, ho corrobora, i explica la raó per la qual encara se segueix amb aquesta tradició: «l’únic que no hem deixat de fer de les festes que es feien abans és l’elecció de la Reina i les Dames d’Honor. La resta de coses van anar quedant antigues i en vam anar introduint de noves, però l’elecció no l’hem tocat. El principal motiu és que a

les nenes els fa molta il·lusió, però és que, a més, hi participa tothom: els pares, els avis, els germans... és un acte que aplega a tots els veïns. És un dels dies més forts de la festa, juntament amb el Sopar de ger-manor».

Per recordar totes les nenes que han lluït la corona i la banda es penjaran tots els retrats al Centre Cívic, una feina que no serà senzilla perquè caldrà buscar

les fotos de les primeres nenes corona-des.

Per presen-tar-se a l’elec-ció, només es demana una condició: ser de la Plana o viure-hi. Amb aquesta premissa s’acon-

segueix que tot el nucli hi acabi in-volucrat, perquè la desfilada aple-ga, si no tota, bona part dels veïns de la Plana. C.S.