MMEENNTTIIDDEESS

Estem a l’estiu i afortunada-ment les nostres platges, un dels

nostres recursos més preuats, tornen a atraure milers de

visitants d’arreu del mon. Val a dir que a Roses, l’esforç admi-rable d’un equip de persones

que no semblen cansar-se mai, les fa lluir de manera exemplar.

Cada dia, desenes de profes-sionals de Roses.net surten a

l’alba per deixar-les en un estat inmillorable per rebre els seus

visitants.L’excel•lent estat de les platges i les seves dimensions, juntament

amb la impecable qualitat de l’aigua del nostre mar,

converteixen Roses en un dels destins nàutics més importants

del mediterrani. Unes boies delimiten la zona de bany on és

prohibit circular amb cap embarcació o taula, i unes altres els ‘canals de servei’, per on ha

de transcorre el trànsit marítim. En ells, es prohibeix el

bany, encara que no sempre estan prou senyalitzats.

Però ha de quedar clar que els ‘canals de servei’ són part del

domini públic i que cap persona ni empresa no té exclusivitat

per a fer-los servir. No pot ésser que a la platja de l’Almadrava,

un empleat de la família Casamitjana (concessionaris de

l’escola de windsurfing i de lloguer de patins i kaiaks) hagi intentat, davant testimonis, fer fora a un barquer que només hi anava a carregar uns passatgers tot dient que allò era un canal

privat.

EEDDIITTOORRIIAALL

BBDDSS MMEEDDIIAA SS..LL.. ééss pprrooppiieettààrriiaa ddee ttoottss eellss ddrreettss ddee pprrooppiieettaatt iinntteell••lleeccttuuaall ii iinndduussttrriiaall ddeell ccoonnttiinngguutt dd’’aaqquueessttaa rreevviissttaa.. TToottss eellss ddrreettss rreesseerrvvaattss.. PPrroohhiibbiiddaa llaa rreepprroodduucccciióó,, ddiissttrriibbuucciióó II ccoommuunniiccaacciióó ppúúbblliiccaa,, eenn qquuaallsseevvooll ssuuppoorrtt ii ppeerr aa qquuaallsseevvooll mmiittjjàà ttèèccnniicc,,

sseennssee ll’’aauuttoorriittzzaacciióó eessccrriittaa ddee ll''eemmpprreessaa eeddiittoorraa.. ((cc)) 22001122..

EEddiittaa:: BBDDSS MMEEDDIIAA SS..LL.. ccaarrrreerr DDrr.. AArrrruuggaa,, 6633,, 22nn,, 1177448800 RRoosseess CCoonnttaaccttee :: llaavveeuu22@@ggmmaaiill..ccoomm IImmpprrèèss aa IImmpp.. AAuubbeerrtt ddee SSaanntt JJooaann lleess FFoonnttss -- DDiippòòssiitt LLeeggaall :: GGII --11442200--22000099 DDeessccààrrrreeggaa PPDDFF:: wwwwww..llaavveeuu..eeuu

Enric BadosaEn el ple de juny es van produir dos “diàlegs” entre l’alcalde Pàramo i l’exal-caldessa Casamitjana sobre dos fets que impliquen a funcionaris dels quals Casa-mitjana va posar en dubte la seva “pro-fessionalitat” o “dedicació”. La primera, abans de començar els precs i preguntes, Casamitjana va demanar la paraula per explicar perquè no havia anat a la junta de portaveus que es va fer el 26 de juny al matí –el ple es va fer a la tarda– i refutar unes afirmacions de Pà-ramo que li recriminava la no assistèn-cia perquè sabia sobradament que cada dia que hi ha ple, el mateix dia al matí es fa la junta de portaveus.Magda: AAqquuíí hhii hhaa ddooss nnoottiiffiiccaaddoorrss,, sseemm--pprree eemm ttrruuqquueenn ppeerrqquuèè mmoolltteess vveeggaaddeess nnoo eessttiicc aa ccaassaa ii mmoolltteess vveeggaaddeess aall ffoorrnn ii sseemmpprree eemm ttrruuqquueenn ppeerr ddiirr--mmee oonn mmee llaa ddeeiixxeenn ii qquuii ssiiggnnaa.. AAqquueessttaa vveeggaaddaa nnoo hhee rreebbuutt ccaapp ttrruuccaaddaa ii ppeerr ttaanntt nnoo ttiinncc ppeerr--qquuèè ssaabbeerr qquuee hhii hhaa jjuunnttaa ddee ppoorrttaavveeuuss,, ssii eess ccaaddaa ddiiaa ii sseemmpprree aabbaannss ddee llaa uunnaa mm’’hhoo aappuunnttaarréé,, ppeerròò jjoo ddeemmaannoo qquuee uunnaa ttrruuccaaddaa nnoo ccoossttaa rreess ii aa mmééss eess nnoottiiffiiccaa ppeerr eessccrriitt ii eenn aaqquueesstt mmoommeenntt nnoo hhoo ttiinncc.Alcalde: HHoo ccoommuunniiccaarreemm aa SSeeccrreettaarriiaa ppeerrqquuèè ssiigguuiinn ccuurroossooss..Magda: SSoobbrreettoott ppeerrqquuèè tteenneenn eell nnúúmmee--rroo ddee tteellèèffoonn ppeerr ppooddeerr--hhoo ffeerr.Alcalde : NNoo hhoo dduubbttoo qquuee eell ddeeuueenn tteenniirrL’endemà al matí, per casualitat, vam co-mentar aquesta conversa a uns funciona-ris amb els quals ens vam creuar pel car-rer i mira per on ens van explicar que –tteexxttuuaall-: VVaarreenn ppoorrttaarr llaa nnoottiiffiiccaacciióó ddee llaa jjuunnttaa ddee ppoorrttaavveeuuss aall ffoorrnn ii eessttaa ssiiggnnaa--ddaa ppeerr eenn DDoommiinnggoo. L’altre "diàleg" entre Pàramo i Casamit-jana va ser en un nou punt de l'ordre del dia que inclou l’equip de govern sota el títol d’Informació de l’Alcaldia.L’alcalde va dir que un regidors de l’opo-sició, durant les preguntes del ple de maig va demanar al govern que quan fes-sin un nou monogràfic sobre els sous, se-ria bo que hi haguessin totes les dades, perquè al 2007 el Sr. Enric Matarrodo-na ja era càrrec de confiança de CiU i el seu sou no sortia al monografic.L’alcalde: NNoo ééss vveerriittaatt,, eell SSrr.. MMaattaarrrrooddoo--nnaa vvaa eennttrraarr aall 22000066 ccoomm aa ffuunncciioonnaarrii iinn--

tteerríí ppeerr ssuubbssttiittuuiirr aa LLlluuííss FFeerrnnáánnddeezz,, qquuee aa pprriinncciippiiss ddee JJuulliiooll eennss vvaa ddeeiixxaarr ppllaann--ttaattss ii ssee’’nn vvaa aannaarr aa ttrreebbaallllaarr aa uunn aallttrraa lllloocc,, eerraa llaa sseevvaa lllliibbeerrttaatt,, ppeerròò eell pprroobbllee--mmaa eell tteennííeemm nnoossaallttrreess jjaa qquuee eerraa aa cco-o-mmeennççaammeenntt ddee tteemmppoorraaddaa.. EEll SSrr.. MMaattaar-r-rrooddoonnaa vvaa sseerr ffuunncciioonnaarrii iinntteerríí llaa rreessttaa ddeell 22000066,, eell 22000077,, ddeesspprrèèss jjaa ccoomm aa ffuunn--cciioonnaarrii ddeell ggoovveerrnn CCaassaammiittjjaannaa.. EEll 22000088 ttiinncc eennttèèss qquuee eell pprrooppii ggoovveerrnn llii vvaa dde-e-mmaa--aarr qquuee rreennuunncciieess aa llaa ppllaaççaa qquuee eess vvaa ddoonnaarr aall SSrr.. JJaauummee SSaannttaallóó.. DDeesspprrèèss eell SSrr.. MMaattaarrrrooddoonnaa vvaa ppaassssaarr aa sseerr ccààrrrreecc ddee ccoonnffiiaannççaa ddee llaa SSrraa.. CCaassaammiittjjaannaa.. PPeerr ttaanntt ccoomm qquuee vvaa qquueeddaarr mmaalleennttèèss ii ccoomm qquuee ccoonnssttaa aa ll’’aaccttaa,, vvaall llaa ppeennaa qquuee ttootteess aaqquueesstteess ccoosseess qquuee aaffeecctteenn aa lleess ppeerrssoo--nneess ddeeiixxaarr--lleess bbeenn aaccllaarriiddeess.Casamitjana: QQuuaann vvaarreemm eennttrraarr ssee’’nnss vvaa ddiirr qquuee eellss ccààrrrreeccss ddee ccoonnffiiaannççaa hhaa--vviieenn ddee ddoonnaarr--ssee oo nnoo ddoonnaarr--ssee eenn uunn mmoo--mmeenntt ddeetteerrmmiinnaatt ii qquuee ttoott aaiixxòò ddeell ffuunncciio-o-nnaarrii iinntteerríí jjaa nnoo ffuunncciioonnaavvaa.......... LLaa ccoon-n-ttrraaccttaacciióó dd’’aaqquueesstt sseennyyoorr hhaavviiaa eessttaatt mmaall--ffeettaa......DDeesspprrééss aall vvoolleerr--lloo mmaanntteenniirr--ssee’’nnss vvaa ddiirr qquuee tteennííeemm qquuee ffeerr uunn ccààrrrreecc ddee ccoonnffiiaannççaa ppeerrqquuèè nnoo ppooddiiaa ccoonnttiinnuuaarr dd''iinn--tteerríí.. SSee’’nnss vvaa ddiirr qquuee aaiixxòò nnoo ppooddiiaa sseerr ii ddee sseegguuiiddaa vvaa sseerr ccààrrrreecc ddee ccoonnffiiaannççaa nnoossttrree.... eenn ccaapp mmoommeenntt ssaabbííeemm aaiixxòò ddeell ffuunncciioonnaarrii iinntteerríí qquuee nnoo eerraa ppeerrmmèèss ffeerr.Pàramo: PPeerr aaccllaarriirr lleess ccoosseess aa eeffeecctteess dd’’uunnaa pprreegguunnttaa dd’’uunn rreeggiiddoorr qquuee vvaa ffeerr uunnaa aaffiirrmmaacciióó ddee qquuee aaqquueesstt sseennyyoorr eerraa ccààrrrreecc ddee ccoonnffiiaannççaa ddee CCiiUU ii nnoo ééss vveerrii--ttaatt.. VVoossttèè ddoonnii ttootteess lleess eexxccuusseess qquuee vvuull--gguuii,, qquuee tt’’hhaann ddiitt ii qquuee ttaann ddeeiixxaatt ddee ddiirr,, ppeerr eessccrriitt oo nnoo,, ppeerrqquuèè jjaa ssaapp qquuee ll’’aajjuun-n-ttaammeenntt nnii ppaarrllaa nnii eessccoollttaa,, ll’’aajjuunnttaammeenntt eessccrriiuu ii lllleeggeeiixx....................nnoo hhii hhaa hhaagguutt mmaaii ccaapp ccààrrrreecc,, aa ttootthhoomm ssee ll’’hhaa ccoonnttrraaccttaatt ccoomm DDééuu mmaannaa,, ii aalleesshhoorreess aaccaabboo aaqquueess--ttaa ddiissccuussssiióó ddiieenntt qquuee hheemm ppoossaatt lleess ccoo--sseess aall sseeuu lllloocc.. AAqquueesstt sseennyyoorr vvaa sseerr ffuunn--cciioonnaarrii iinntteerríí,, vvaa eennttrraarr ppeerr ssaallvvaarr uunn pprroobblleemmaa dd’’uurrggèènncciiaa ii vvaa sseerr ffuunncciioonnaarrii iinntteerríí ffiinnss eell 22000088,, ppeerr ttaanntt mmaaii aabbaannss dd’’aarraa hhaavviiaa ssiigguutt ccààrrrreecc ddee ccoonnffiiaannççaa ddee CCiiUU.. EEll pprroobblleemmaa ééss qquuee aaqquuíí eess ffaann aaffiirrmmaacciioonnss sseennssee ccaapp ffoonnaammeenntt.......... ii eess ddiiuueenn ccoosseess qquuee aaffeecctteenn aa tteerrcceerreess ppeerr--ssoonneess qquuee nnoo eessttaann aaqquuíí ppeerr ddeeffeennssaarr--ssee oo ppeerr aaccllaarriirr lleess ccoosseess ii aaiixxòò ccaall aarrrraannjjaarr--hhoo.

Enric BadosaEl ple de juny va encetar una nova for-ma de comunicació del govern, la d’in-cloure a l’ordre del dia del ple un punt anomenat informació de l’alcaldia, on pel que sembla serà el cove que aprofi-taran l’alcalde i els regidors per anar informant de la feina del seu govern.En aquest primer ple, l’alcalde va dir que: AAmmbb aaqquueesstt ppuunntt oobbrriimm uunnaa nnoovvaa eettaappaa ppeerrqquuèè vvoolleemm ddoonnaarr ccoonneeiixxeemmeenntt ddee ttoott uunnaa ssèèrriiee ddee ffeettss mmééss oo mmeennyyss rree--lllleevvaanntt ii qquuee ccoonnssiiddeerreemm rreelllleevvaanntt ii aapprro-o-ffiittaanntt eell rreessssòò qquuee ttéé eell ppllee aapprrooffiitteemm ppeerr ddoonnaarr--hhoo aa ccoonnèèiixxeerr..La primera informació que es va donar és que el poble de Roses un cop tancat el cens té 20.009 habitant dels quals hi ha 10.032 homes i 9977 dones. La sego-na és que les dades de l’atur de la darre-ra estadística és de 1.440 persones i espe-ren que a l’estiu es rebaixi el nombre.Altres dades eren que fins a 31 de maig s’han dictat 1.466 decret d’alcaldia. Que tenen una comunicació de Costes on és diu que el silenci administratiu és nega-tiu pel que fa referència a les barraques de la Pelosa i Cala Joncols i que ja ha sortit de Roses l’expedient per tal de que siguin considerades les dues barraques patrimoni cultural i etnològic del poble de Roses. Que ha entrat a la l’Ajunta-ment la nova distribució de la trama ur-bana de la TUC (trama urbana consoli-

dada) i que això és un pas endavant per aconseguir que més espai sigui suscepti-ble de dedicar-se al comerç. I de la rela-ció de les reunions de treballs tant a Ro-ses com a fora de Roses que ha tingut l’alcalde el darrer mes.Manel Escobar, dins el mateix punt, va explicar que entrarà en vigor la taxa de previsió antiincendis de la zona de risc de les diferents urbanitzacions, i dels fons FEDER. El cost serà de 80.000 € i uns 8.000 propietaris afectats. La taxa pels ciutadans serà com a mínim de 9€ i com a màxim de 25€ aproximadament.En Joan Fernández, sobre les barraques de la Festa Major, va explicar com es distribuirien i quin serien els canvis que es ferien dins el càmping Bahia. Els altres temes del ple varen ser les do-nacions efectuades a l’Ajuntament per part de la Sra. Pilar Reixach i dels Srs. Batista Soler, Ma. Teresa Bosch i Carles Pàramo. Es va aprovar també l’expropia-ció forçosa d’una finca per l’accés al Castell. L’aprovació de l’inventari de bens municipals. El reglament d’ús i ser-veis de la Biblioteca. I el conveni d’in-serció laboral amb el Consell Comarcal.El punt de les “vaquilles” de la Festa Major, on es contemplava traslladar-les des del lloc habitual de la Riera de la Trencada al recinte tancat del Càmping Bahia, prop de les barraques, és va apro-var amb 12 vots a favor –8CiU/3PP- 2

abstencions (PSC) i 7 en contra (2GDP /1CiU/4PSC-. 6 dels vots contraris van ésser per criticar el maltractament ani-mal i el setè, el de Carles Ferrer, per pro-testar pel canvi de lloc de la celebració.El servei o la prova pilot de la zona bla-va a l’Avinguda de Rhode és va apro-var amb els 12 vots de l’equip de govern i el 9 en contra (7PSC i 2GDP).El tretzè punt, sobre l’aprovació defini-tiva de l’ordenança d’ocupació de via pú-blica en l’Hosteleria i Comercial es va aprovar amb l’abstenció del PSC, punt que va congregar a la sala de plens a un gran nombre de comerciants afiliats a l’Associació Independent de Comerciants de Roses interessats en expressar el seu malestar per l’esmentada ordenança per-què els perjudica greument en compara-ció amb els bars i restaurants.El darrer punt era la moció del PSC per-què un carrer de Roses porti el nom de lJoan Baptista Calvi, dissenyador de la Ciutadella. El tema es va deixar sobre la taula, ja que en el torn de paraules es va veure clar que cap dels altres grups volia canviar el nom un tram de l’Avin-guda de Rhode i actualment no hi havia carrers disponible. El els precs i preguntes ens varem asse-bentar que els focs d’artifici de la revet-lla de Sant Joan havien durat 5 minuts més que l’any passat i que havien cos-tat 9.000 €.

Redacció.La comissió d'Urbanisme va tombar el projecte del càmping de 220 parcel.les promogut per en Joan Bataller. a tocar del sòl protegit de la serra de Rodes i davant de l'antiga Zodiac. Bataller va pre-sentar el projecte a Urbanisme saltant-se el poder de decisió de l'Ajuntament, perquè considerava que no estava facili-tant la tramitació. Aquesta és una pràcti-ca que la legislació permet, però que no és gens habitual, i que demostra la com-plexitat dels interessos urbanístics de Ro-sesEl director general, Agustí Serra, va ex-plicar que el projecte s’ha rebutjat per-què està “al límit” de sòl protegit,. De fet, va mostrar la “paradoxa” que el pro-jecte es volgués fer en uns terrenys que ja havien estat font de litigi judicial, i on el Suprem ha impedit fer la zona in-dustrial. Serra no va criticar el projecte, sinó la idoneïtat de l'espai, ja que s’ha de tenir en compte que allà hi ha un corredor biològic i que una sentència judicial ha afectat el polígon industrial que es va fer en part d'aquest mateix corredor.”El fet que els tribunals tombessin el po-lígon on hi ha la Zodiac és precisament un dels arguments que defensa l'alcalde Carles Pàramo per no voler donar el vis-

tiplau al projecte sense tenir abans la se-guretat jurídica que la iniciativa és cor-recta. De fet, Pàramo es va mostrar sa-tisfet amb la decisió d'Urbanisme. Pàra-mo va atribuir el projecte al POUM apro-vat per l'anterior alcaldessa Magda Casa-mitjana: “Són patates calentes i enveri-nades de l'anterior govern.”El novembre de 2011 l'alcalde va aturar l'expedient al•legant que s'havien d'estu-diar diverses qüestions, entre les quals que la zona industrial ha estat anul•lada pel Tribunal Suprem després que s'inter-posés una denúncia per part d'una enti-tat i que en la sentència es va considerar que afectava un connector biològic. Això fa, segons va dir, que hagin de ser curosos i assegurar-se que no passi res similar amb el càmping projectat al costat. En aquest sentit defensen que s'arriscarien, si ho aproven, a donar uns drets al promotor i, en el supòsit que més tard s'hagués d'aturar, còrrer el risc d'haver-lo d'indemnitzar per uns danys i perjudicis. En unes declaracions al Diari de Girona del 19 de juny Joan Bataller va explicar que que la decisió d’Urbanisme i de l'A-juntament de no permetre que es faci el càmping és "política bruta". Bataller po-sa de manifest que té tots els informes favorables i que el POUM ho permet.

Està convençut que han estat les pres-sions de l'alcalde, Carles Pàramo, que va aturar la tramitació, les que han com-portat de forma "injusta" que se suspen-gués. "Hi ha una sèrie de circumstàn-cies que només es poden al•legar per la tibantor entre dues persones, jo em de-dico als meus negocis, però la política és bruta, i és el que s'està jugant". Així ho valora Bataller que creu que Pàramo amb qui ha tingut en el passat tibantors i enfrontaments, per algun motiu que diu no entendre, ho ha volgut aturar. "Són aquelles coses tan bèsties que no acabes d'entendre", diu Bataller.L'alcalde de Roses, Carles Pàramo, ne-ga que hi hagi cap tibantor ni que hagi fer res per entorpir les seves tramita-cions. Pàramo ha reiterat el que es va explicar en un ple que "ens feia por que en donar la llicència generés uns drets que després si es tombés, com la zona industrial, la mateixa persona pogués demanar danys i perjudicis". En tot cas, remarca que ha estat la comissió d'Ur-banisme, a qui ha recorregut Bataller, qui ha aturat la iniciativa, no l'Ajunta-ment. Pàramo diu que "no tinc cap ti-bantor, ni sóc conscient de fer res il.le-gal, el seu concepte d'Urbanisme i de Roses està a les antípodes del meu, ni el meu és el més bo".

Thomas SpiekerEn Josep Maria de Sagarra era barcelo-ní –però d’aquests que s’estimava i ad-mirava el rerepaís, els pobles i les ciu-tats sobre tot de la costa però també de l’interior de la seva idolatrada Catalu-nya. I tant com la seva gent i els seus costums, s’estimava el llenguatge ric i divers que es parlava, sovint amb subs-tancials diferències a cada lloc. Tot ple-gat, El Cafè de la Marina és un home-natge a la diversitat de la Costa Brava que l’enamora, als veïnats del Cap de Creus i en especial al Port de la Selva.D’entrada, es tracta d’una comèdia de costums que no sorprèn gaire: noi tímid coneix noia menys tímida i, incapaç de confessar-li el seu amor, decideix mar-xar lluny quan s’adona que el pare de la seva estimada la promet a un altre pre-tendent molt més gran i lleig, però més ric que ell. Quan veu que el compromís de matrimoni per conveniència es desfà (perquè el pare no va informar al preten-dent d’una relació anterior de la seva fi-lla), decideix finalment sincerar-se només per descobrir que els seus sentiments són plenament correspostos.Però al marge de l’argument, que po-dria situar-se a qualsevol lloc o cultura del món i que segons el mateix Sagarra 'és el que té menys importància', el que explora veritablement a la seva obra, és la gent que representa la seva història, el

seu parlar i els seus costums. I són ells i elles, els i les protagonistes i els actors i les actrius de repartiment els/les que afe-geixen la ‘salsa’ al suquet. Heus aquí la veritable bellesa de l’obra i probablement la raó per la que el Grup de Teatre, que encara celebra els seus 30 anys i ara els ajunta amb els deu del seu /nostre tea-tre, l’hagi triat per representar-la precisa-ment entre nosaltres. I és que quan un veu a en Lluís Ribas fent de ‘cafeter i pes-cador’ no li cal saber que el seu nom a la ficció és “Libori”. Ni que sobre l’es-cenari l’Enric Matarrodona es diu “Ru-fí, pescador gandul, home de la Rufina”. No sembla que estiguin interpretant a nin-gú –sembla que siguin ells mateixos! Igual que na Marta, l’Eva, l’Anna, en Ma-nuel, en Pepe, l’Ada, na Laia, en Jau-me, etc. (alguns d’ell/e/s molt benvingu-des incorporacions de ‘sang fresca’ al GTR). L’únic peix que s’ha hagut de fer seva l’aigua a la que neda és en Joan Fi-bla, que interpreta un comerciant banyu-lenc (Mussiú Bernat), que decideix res-cindir la seva oferta de matrimoni amb na Caterina (amb gran elegància, per cert) quan s’assabenta que l’han enga-nyat. La gepa i la panxa li van que ni pin-tades! Les rialles que provoquen na San-dra Fernández i en Dani Abad (que inter-preten a una artista molt ‘afamada’ i el seu acompanyant) són d’agrair en un text tant intens que de vegades fins i tot es

fa feixuc –i això que na Teresa Seseras i l’Ig-nasi Tomàs han decidit represen-tar la ‘seva’ versió del “poema en tres ac-tes escrit en vers sense rima” sense la cantarella pròpia de la poesia, per donar-li al recitat la dosi més gran possible de naturalitat. No obstant això, innombra-bles girs sorpresa i volts desconeguts, a estones fan difícil el seguiment de les pa-raules, encara que sense minvar la com-prensió de la trama, que per això és prou senzilla. Però el que podria arribar a ésser un inconvenient per atraure el públic jove, acostumat a un llenguatge dramàtic més àgil i directe, per a d’al-tres ha estat un plaer precisament per la riquesa lingüística i la fotografia d’un temps que potser no han viscut, però del que els han parlat –i molt– els seus avantpassats.Com que EL CAFÈ DE LA MARINA posa el punt i final definitiu al 30é aniversari del Grup de Teatre, també es hora de fer balanç. Al marge dels Pastorets i d’unes quantes col•laboracions puntuals, el GTR ha brillat amb una pel•lícula (MORIR EN TRES ACTES, dirigida per David Pujol), un drama d’avantguarda (MOZART, SALIERI I EL RÈQUIEM INACABAT, basat en un text de Puixkin, adaptat per en Quim Lecina) i l’obra que acabem de reveure. No sé si mai cap grup de tea-tre amateur ha pogut presentar un ba-lanç tant impressionant abans.

Els Mossos d'Esquadra i la policia local de Roses van dur a terme un dispositiu conjunt per combatre els punts de ven-da il•legal al municipi. Els agents de la unitat subaquàtica de la policia de la Ge-neralitat van col•laborar en l'operatiu, ja que en alguns casos de venedors del top manta que quan es veien descoberts corrien fins al mar i s'introduïen a l'ai-gua per evitar ser retinguts. L'actuació es va saldar amb la detenció d'una quin-zena de persones –a un d'ells també se li imputa atemptat contra l'autoritat–. Com ja sospitaven els investigadors, els acusats van intentar escapolir-se nedant, però els efectius els van aconseguir in-terceptar i els van dur fins a la costa. Tam-bé es decomissar uns 400 objectes, en-tre ulleres de sol, bosses de mà, rellot-ges i llanternes làser. Angel Tarrero, regidor de Seguretat, ha explicat que l'habitual és que "ens tenen controlats per tot arreu" i quan arriben al passeig ja han rebut l'avís i una part ha pogut escapolir-se. En aquesta ocasió "vam intentar agafar-los despreveniguts". Constata que fer-ho el dia que hi havia partit de futbol creien que suposaria que estarien més distrets i hi hauria menys vigilància. A més, van demanar la parti-cipació de la Unitat Subaquàtica de Sa-badell, fet que garantia la cobertura per mar. El regidor sosté que estan ben or-gantizats, ja que quan venen pels carrers es deixen agafar i ajuda la persona que porta la mercaderia a escapolir-se.

L’església de Santa Maria de la Ciutade-lla de Roses, ha estat escenari de l’acte de lliurament dels premis Treballs de Recerca de Batxillerat atorgats per l’Ajuntament de Roses, que enguany ha recaigut sobre l’alumne Félix Bretón pel seu treball “L’arquitectura del movi-ment modern a Roses”. El premi consis-teix en una dotació econòmica de 300 euros. Mustafa Afkir, per la seva banda, ha aconseguit un accèssit valorat en 150 €, pel treball “Depurem el món”.L’acte de lliurament de premis s’ha ini-ciat amb una xerrada sobre la tasca de l’investigador a càrrec del professor d’arqueologia Marcel Pujol. A continua-ció, els alumnes finalistes han exposat breument els seus treballs. A més dels guanyadors del primer premi i accèssit, han arribat a la final: “Roses, un recor-regut per un any de tradicions”, de Ro-só del Puerto; “La pervivència dels llati-nismes i expressions llatines en els nos-tres temps”, de Joana Morató; “El car-naval de Roses: una visió històrica i eco-nòmica del carnaval mediterrani”, de Gerard Vivo; i “Història del meu avi”, de Maria Teresa Font.El jurat de la present edició del Premi Treballs de Recerca ha estat format per Pere Vicens Rahola, Pere Gifre, i Jordi Montero. L’alcalde de Roses i la regido-ra d’Ensenyament han estat els encarre-gats de lliurar els premis als guanyadors. El Premi Treballs de Recerca de Batxi-llerat celebren enguany la sisena edició.

El passat mes de juny es va presentar a l’Hotel Risech el col•lectiu local de la JNC, tot i que es va presentar oficial-ment a Roses, els seus membres ja fa més d’un any i mig que estan treballant al municipi. Com va dir el seu flamant cap de col•lectiu, Carles Aguilar, “enca-ra som pocs, però els que som tenim molta il•lusió per treballar i estar al cos-tat de CiU per ajudar i aportar la nostra feina pel bé del poble de Roses”. El col•lec-tiu del municipi té l’objectiu de crèixer més per tenir més força i poder arribar a més joves. D’aqueta manera incidir perquè hi hagi més joves actius amb ganes de canviar les coses i cons-truir una societat millor.Va obrir l’acte el president de CDC a Girona, Pere Vila, que va recalcar els valors de la JNC i la significància d’un col•lectiu com aquest per als moments actuals que ens toca viure. L’Alcalde Carles Pàramo va tancar l’ac-te esmentant la importància del fet que els joves s’involucrin en política. Com ell mateix va dir, “hi ha molta gent in-dignada. Ara cal que a més d’indignar-se, facin alguna cosa. I aquí Roses, aquests joves que s’han pres la molèstia de dedicar el seu temps a trobar-se i aju-dar a que el nostre municipi pugui ser cada dia més just i millor, és un referent per la joventut d’arreu. Calen més joves com aquests que aquí ens acompanyen, perquè puguem tirar endavant amb for-ça i dignitat.”

El vestíbul del Teatre Municipal va ser l'escenari escollit per el Rotary Club Ro-ses-Empuriabrava, amb la col.laboració de l'Ajuntament i el Pòsit de Pescadors per atorgar els premis dels primers Jocs Florals de Roses.Els guardons pels participants de les tres categories del concurs, eren: La Rosa Na-tural Roja, al millor poema que canti "Ro-ses", la Rosa Natural Blanca al millor poema que canti "Els monuments de Ro-ses" i la Rosa Natural Groga al millor poema que canti "La vida del mar".Els escriptors guanyadors van llegir-los davant del públic assistent i gaudir de la lectura de 7 poemes de l'escriptora Mont-serrat Vayreda per part de Lluís Roure pintor i expert en poesia.El jurat estava format per: Maria Terra-des, Carmen Pagés, Joan Ruiz, Angel Gó-mez, Pilar Cortès, Lluís Roure i Mont-serrat Vallosera.Els guanyadors van ser:Rosa Roja, Placa i 400 € a Cèlia Garbí amb el poema "Roses"- Accèssit: Mòssen Josep Taberner amb el poema "Capvespre a Roses"Rosa Groga, obsequi i 400 € a Esteve Sala amb el poema "Balada de l'Art"- Accèssit: Agnès Valentí amb el poema "Barques a port"Rosa Blanca, obsequi i 400 € a Esteve Sala amb el poema "El puig de les in-cògnites"- Accèssit: Antonio Funes amb el poe-ma "El Castell de Bufalanya".

Aquest és el segon any que es celebra la festivitat de Sant Pere, patró dels pescadors, sense el tradicional suquet de peix, que ha estat una víctima més de la crisi que patim. El Suquet per Sant Pere és una tradicio que va encetar l'alcalde Joan Subirà allà pels anys 70, i que si be en els primers anys participaven una gran quantitat de restaurants i hotels de la vila, en aquests últims nomès ho feien els pescadors, que des de la riba del pas-seig on és va fer per primera vegada va acabar a l'esplanada de la llotja del peix del moll comercial i va finalitzar amb una fideua a la nova Rambla (antiga Rie-ra) Ginjolers.Enguany la festivitat ha consistit en una demostració de com els nostres ancestres es guanyaven la vida "tirant l'art", i amb una sardinada popular per esmorsar. No hi va faltar la cantada d'havaneres.El president del Pòsit, Antonio Abad, va agraïr a les persones i entitats que els han ajudat a fer la festa i va tenir un re-cord per a la gent gran i pel llegat que han deixat al poble de Roses.L'alcalde, que tambè era a la festa va ex-plicar que s'ha de potenciar per conver-tir-la en un nou atractiu turístic. I en a-quests temps és ideal, primer, perquè ce-lebrem la festivitat dels pescadors, Sant Pere, i segon, perquè estem en tempora-da baixa i és el moment ideal per atrau-re turistes a més dels possibles visitants de les poblacions veïnes, com Figueres, per exemple".

Business School de Harvard han guanyat el concurs d'idees organitzat per Ferran Adrià i Telefónica per dissenyar el futur d'elBulli Foundation, la fundació que ges-tionarà el centre d'investigació i creati-vitat en l'àmbit gastronòmic català.Els dos equips guanyadors, rebran ca-dascun una dotació de 10.000 €. Els 31 equips participants en el concurs, tots ells formats per tres estudiants d'escoles de negocis internacionals, van defensar públicament els seus projectes davant un jurat integrat, entre d'altres, pel ma-teix Ferran Adrià i el Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz.Ferran Adrià va indicar que el mes de novembre vinent es presentaran els de-talls del funcionament de "elBulli Foun-dation" i va assegurar que la primera fase de les obres de construcció del nou centre començaran al febrer del 2013, sempre que la pel•lícula que Hollywood està preparant sobre El Bulli ho perme-ti. Adrià va assenyalar que el centre "se-rà similar a un petit campus universita-ri, perquè pràcticament la gent viurà allà".La fundació comptarà amb dos centres principals, un a Cala Montjoi, a l'ubica-ció actual del Bulli, on només es conser-varà la cuina del restaurant. També es crearà un espai expositiu a Roses.El projecte d'ElBulli Foundation està a l'espera d'obtenir la llicència d'obres per aixecar el nou centre al Parc Natu-ral de Cap de Creus.

Maverick Viñales es va coronar campió del Gran Premi de Gran Bretanya en la sisena prova del Mundial que es va dis-putar al circuit de Silverstone, després d'imposar-se al mallorqui Lluís Salom i a l'alemany Sandro Cortese, que cedia el liderat del Mundial al de Roses. Des de la 'pole', Viñales afrontava la cursa amb l'objectiu de retallar els set punts de di-ferència amb Cortese a la general. Amb tot, ni un gir va trigar Maverick a per-dre la posició, quedant clar des del prin-cipi que no seria fàcil la victòria.Durant diverses voltes, es va veure una clàssica cursa de Moto3, amb un gran nombre de pilots pugnant per la victòria en una filera on els avançaments no ces-saven. Salom, Viñales i Vázquez, es ro-taven el primer lloc mentre Cortese estu-diava als seus rivals. A menys de set vol-tes, tres pilots es van escapar per dispu-tar-se el podi. Precisament els tres pri-mers classificats al mundial, els espa-nyols Viñales i Salom, van ser els encar-regats d'obrir forat i van deixar l'emoció per a l'última volta.Així, i encara que Salom coneixia per-fectament com passar el seu compatrio-ta per regnar a Silverstone, va ser Viña-les qui es va despenjar en els últims girs, deixant l'emoció per la segona pla-ça. D'ella depenia també el liderat del Maverick, que necessitava l'ajuda del seu compatriota per enfilar primer. Des-prés de la victòria de Viñales, fins a l'última volta no es va decidir el podi

final i, després d'uns últims girs emocio-nants amb Salom disposat a forçar la seva moto per al segon lloc, Mack avan-çava i tancava de forma increïble a l'ale-many per assolir el segon calaix i, a més, apartar Cortese del liderat del Mundial.El líder no només ha de ser-ho sinó sem-blar-ho. I portar sota el braç un saquet de bona sort per a solucionar qualsevol obstacle imprevist. A Assen, el triomf de Viñales va comportar un grapadet d'a-questa fortuna que els campions necessi-ten de tant en tant. I l'ajuda, involuntà-ria, de Luis Salom, que quan anava lide-rant la carrera a falta de dues corbes es va anar una mica llarg, va tenir algun problema a la xicana que dóna accés a meta i en la seva bugada va deixar el ca-mí lliure a Viñales, entorpint la marxa a Cortese i Kent, que finalment i després de l'anàlisi de la foto finish van conclou-re segon i tercer, respectivament.Viñales va aconseguir una nova victò-ria, la tercera consecutiva -quarta en to-tal- després de les aconseguides a Mont-meló i Silverstone i comença a aclarir la taula del Mundial. Però potser aques-ta va ser la més soferta. Una cursa en què hi va haver més que frecs, cops de care-nat, excepcionalment violents entre Cor-tese i Kent, companys d'equip.La carrera va començar molt nodrida de combatents. El xafarranxo en les pri-meres voltes va posar la por a les gra-des en aquesta pista de tanta velocitat mitjana. I no va ser fins assolits els tres

quarts de prova quan es va definir el grup d'opositors al triomf. Viñales, que va intentar escapar en diversos moments de la prova de forma infructuosa, es va resignar a un final de carrera molt ata-peït amb quatre pilots. Però l'agressivi-tat de Cortese i Kent i el punt d'esforç final de Salom van deixar durant uns instants una mica contra les cordes a Maverick que, novament va ser el més llest de tots.Salom va quedar fora del calaix per un presumible problema mecànic en l'últi-ma frenada. I aquest moment el va apro-fitar un bé col•locat Viñales per asses-tar un nou cop al campionat i distanciar en set punt a l'alemany de KTM Sandro Cortese.A Alemanya la prova de Moto3 va tenir una primera part molt estranya, aquella en què la pluja va jugar la seva basa fo-namental, però en la següent, tot, excep-te Maverick Viñales, va semblar tornar al seu lloc. Viñales, va sortir molt enre-re després de patir una caiguda en la pri-mera jornada d'entrenaments que, enca-ra que ningú en l'equip ho ha recone-gut, podria explicar el baix rendiment del pilot i fins i tot es va parlar que va requerir d'infiltracions a la zona de les costelles per poder aguantar el dolor. Maverick va acabar dissetè, fora dels punts, deixant a Corteses encapçalar el mundial amb 18 punts d’aventatge so-bre Viñales que conserva el segon lloc de la general.

Fa tres dies (el 12 de juliol), en Santi Vila i en Joan Armangué es van acostar fins al Celler Espelt de Vilajuïga, per par-lar sobre el llibre ‘Figueres en positiu’ d’aquest últim. Òbviament, aquell dia la revista que ara teniu a les vostres mans, ja estava a l’impremta, però tot i així, m’agradaria expressar la meva joia perquè dos antics oponents polítics muni-cipals empordanesos (en Joan ha cedit el lideratge del PSC figuerenc a en Pere Casellas), siguin capaços de seure ple-gats per parlar constructivament sobre la visió i els projectes que “el vençut” llògicament encara té per a la ciutat que havia liderat durant tres legislatures (1995-2007).La pregunta que em faig immediata-ment, és: això es podria fer a Roses? I la resposta òbviament és: no. I és no per un munt de raons que m’agradaria ana-litzar, o almenys intentar aportar alguna llum sobre aquest clima de confrontació i crispació política constant que vivim a la nostre preciosa Vila.El primer pensament, és que a Roses no tots els que diuen sentir vocació, tenen la mateixa consideració de la política com una eina per avançar i fer avançar el bé comú. Hi ha massa gent, alguns pseudo-polítics inclosos, que es pensen que la política és un instrument per a en-riquir-se o per a exercir el poder. Creuen que guanyar unes eleccions és suficient per fer i desfer segons el propi criteri, que necessàriament sempre ha d’ésser di-ferent i/o contrari al de l’oponent. Sem-bla que no hi pugui haver fites comunes entre els defensors de suposades ideolo-gies diferents.Perquè, en segon lloc, a Roses encara hi ha ‘polítics’ que no semblen haver-se a-donat que la caiguda del teló d’acer ha alterat substancialment el contingut de les diferents ideologies. Ha rebaixat les diferències entre la dreta i l’esquerra per imposar el concepte de la ‘Realpolitik’, un nom alemany, però que no ha inven-tat la senyora Merkel. Es tracta de de-fensar el be comú de forma pragmàtica, sense fer volar coloms ni somiar truites. I encara que alguns vulguin anomenar-me ‘ximplet’, la pràctica demostra que

només hi ha dues maneres de fer-ho – una de ‘progressista’ que defensa que els més rics han de fer-se càrrec dels més pobres ‘a la força’ i una altre de ‘conser-vadora’ que confia en que, si els rics es guanyen bé la vida, ja ajudaran ells ma-teixos als pobres. L’espai progressista l’ocupen els partits socialdemòcrates o socialistes, el conservador els cristianode-mòcrates o populars. Els primers creuen que l’economia s’anima endeutant-se i els segons defensen que només s’ha de gastar el que es té. Tot això ‘a grosso mo-do’, és clar. Els Estats Units ja fa anys que s’han rendit a aquesta evidència i pràcticament només coneixen el biparti-disme: els demòcrates (progressistes) i els republicans (conservadors). Tota la resta són aparences a l’escenari mera-ment testimonials i/o puntuals. Europa, segueix pel mateix camí, encara que els ciutadans d’alguns països mantenen al-gun ‘partit frontissa’, anomenat normal-ment ‘lliberal’ (com l’FDP alemany o els LIBERAL DEMOCRATS britànics). A Catalunya, la situació és un xic més es-pecial per la integració del país en l’es-tat espanyol, que ha tingut ‘l’efecte per-vers’ de proporcionar-nos dos partits pro-gressistes (PSC i ERC) i dos conserva-dors (PP i CiU), és a dir un d’espanyo-lista i l’altre de catalanista a cada ‘bàn-dol’. Però és obvi que aquesta situació no podrà sostenir-se durant gaire temps, en-cara que només sigui per raons econò-miques.Quan la política ‘descendeix’ a nivell de ciutats i pobles, les diferències ideolò-giques es van difuminant i va guanyant importància la personalitat dels líders de les formacions i pareix que el seu ‘pes polític’ és directament proporcional al tamany dels municipis que representen. A Figueres, sembla que la política sem-pre ha estat prou respectada per atraure candidats amb ‘entitat’ a formar-ne part. A Roses però, sembla que hagin estat les persones que s’integren als partits, les que se’ls fan ‘a la seva semblança’ i no aquests els que integrin les persones que combreguen amb les seves idees a les seves files.Així, tenim el que ens pertoca; terrati-

nents que utilitzen i corrompeixen els partits –tots els partits– només per al seu benefici propi; analfabets que arriben a liderar formacions perquè aconseguei-xen fer quallar un discurs populista en-tre els electors; empleats de banca inú-tils que veuen en la política un vehicle per posar-se medalles i acaben cobrant del govern, mentre voten amb l’oposi-ció; policies que quan ja han esgotat to-tes les excedències per muntar empre-ses, decideixen ‘emprendre’ un partit com si fos una altre societat més; mes-tres que estiren la bandera del progres-sisme fins el punt de voler integrar-hi a sota el conservadorisme més tranuitat i el caciquisme, només per poder manar; etc.Davant aquest panorama, els comptats polítics rosincs que ho són ‘de veritat’, que s’interessen per el bé comú de tot cor, tenen molt poques oportunitats per practicar el seu ofici amb certa ‘norma-litat’. Aquells amb els que voldrien ‘de-batre’, encara que sense arribar sempre a un acord, simplement defensen una al-tre cosa que l’anomenada ‘res pública’, tenen les seves pròpies agendes. I molt em temo que fins que els electors no di-guin ‘prou’, fins que no siguin els pro-pis rosincs els que facin fora de les seves institucions a aquells que han demostrat ésser incapaços d’acceptar ‘les regles del joc’, continuarem sense cap debat cons-tructiu sobre el futur de la nostra Vila.Així que vull tornar a felicitar als amics Joan Armangué i Santi Vila per la seva iniciativa (i òbviament al Celler Espelt per haver ofert el marc). M’hauria agra-dat assistir a la ‘tertúlia’, però aquella nit hauré hagut d’atendre l’alcalde de Solingen, que ha vingut a Roses per ini-ciativa pròpia i pagant-se ell les seves despeses, per conèixer-nos ‘de prop’ des-prés de l’èxit de la ‘Setmana Gastro-Cul-tural’ rosinca que vàrem celebrar el mes de març a la seva ciutat. Un bon grapat de polítics varen aplaudir aquella inicia-tiva que a més comptà amb el suport d’alguns dels emprenedors turístics més importants de casa nostre. Però algú la va fer servir per fer demagògia – ende-vinen qui?

personal i intransferible

Thomas Spieker

debats idebacles

Vivim un temps d’angoixes econòmi-ques, en que cada dia despertem amb no-tícies depriments.Per sort al nostre poble trobem l’alleuja-ment en una activitat cultural creixent. La cultura és un bàlsam i un enriqui-ment espiritual necessari en aquests temps deprimits i depriments. I cal reco-nèixer que a Roses, aquest mes de juny, hem tingut una vitalitat envejable en a-quest camp. Celebració dels 10 anys del Teatre municipal, dels 30 anys del nos-tre GTR, dels 50 aniversari de la mort del Josep Mª de Segarra, Jocs Florals i un munt d’activitats. Déu n’hi do per un poble petit!.A l’entrega de premis dels primers Jocs Florals de Roses, convocats pel club Ro-tary, amb la col•laboració de l’Ajunta-ment i el Pòsit, va acudir un nombre inesperat de persones.Com inesperat va ser l´èxit de la convo-catòria pel que fa a la participació, consi-derant que es varen presentar 35 poesies de persones d’arreu, de Figueres, de Pa-lamós, transcendint l’àmbit estrictament local. Segons em varen manifestar els membres del jurat, el nivell dels treballs també fou molt alt. El concurs es divi-dia en tres categories: Rosa Natural Ro-ja al millor poema sobre el poble de Ro-ses, Rosa Natural Blanca al millor so-bre els monuments de Roses i Rosa Na-tural Groga sobre la vida al mar i, atesa la qualitat dels poemes presentats, es va decidir crear tres accèssits. Cèlia Garbí i Esteve Sala varen ser els principals

triomfadors de la nit. Esteva Sala, que per Sant Jordi presentava el seu llibre de poemes “L´Estoig del Temps”, va guanyar dos dels premis, i es consolida com el poeta local de referència. A la lectura dels poemes guardonats, es va afegir un homenatge a la poetessa Mª Àngels Vayreda amb la lectura d’una se-lecció de les seves poesies a càrrec del pintor de l’Empordà, en Lluís Roura. Un goig tot plegat. Per Sant Pere, el Grup de Teatre de Ro-ses estrenava “El Cafè de la Marina” de Josep Mª de Segarra. Molt propi. Com sempre, ens varen regalar una posada en escena esplèndida, uns decorats d’allò més elaborats i un recull d’interpreta-cions impecable. L’obra, en sí, és d’aque-lles d’abans i l’argument és el menys des-tacable, i l´Ignasi ha entès perfectament la intenció de l’autor. L’important era re-flectir el món dels pobles mariners dels anys trenta. És un quadre de costums, un retrat de personatges, un llenguatge concret, su-perat, difícil, molt difícil, que ha posat a prova els actors. Però la gent d’aquest grup pot amb tot. Desprès de 30 anys, encara que no siguis professional, has ad-quirit ofici. El mèrit ja és haver durat 30 anys en una afició que exigeix molt sacrifici i no dòna cap caler. Per sort, el que sí està assolint aquest grup és un cert reconeixement i una certa notorie-tat. Amb l’espectacle “La tonalitat de l’infinit” actuaran al Grec, a Barcelona, i a Cap Roig. I quan actuen a Roses ve gent d’arreu a veure la representació. Depassen l’àmbit local, són coneguts ar-

reu, però són molt nostres. I és un luxe. Un luxe que pot tenir continuïtat, per-què el grup s’ha enriquit amb noves in-corporacions. Gent nova, gent jove. La renovació és possible. I el futur també Perquè si la interpretació dels veterans com l’Anna, una Rufina esplèndida, en Lluís, l’amo del cafè, l’Enric, la Mercè, en Pepe i el Manel, en Fibla i demès ja no ens sorprèn, sí que ho fan les joves promeses, com la protagonista, la Ca-terina de l’obra, i tota la resta de jovent.El resultat és una obra coral que em re-trotrau al Roses dels anys quaranta, amb aquell xic de nostàlgia dels anys d’in-fantessa al poble.La triple commemoració 10 anys del Tea-tre, 30 anys de Grup de Teatre, 50 anys de Segarra ens ha ofert, doncs, grans mo-ments. Un bany de cultura. I un poble que manté una activitat cultural potent és viu. Cal conrear les praderies de la cul-tura. I més quan neix del poble, de l’afi-ció, de la societat civil. No de les insti-tucions. Les institucions poden recolzar les iniciatives culturals, però que deixin que sigui el poble que les proposi i les faci seves.En un temps difícil com el que ara ens ha tocat viure, submergir-nos en aquest món de la paraula, del teatre i de la poe-sia, ens reconforta i ens fa oblidar el ma-reig de notícies sobre l’economia, la cri-si, les primes de risc i demés mal de caps. De vegades, quan tot el món s’enfonsa, surem en les paraules. Surem sobre les praderies del mar de la cultura.Un poble que és ric en cultura no és mai pobre.

les praderies de la culturaConxita Ribas

Sóc una persona afortunada per haver nascut a Roses. Aquest fet banal (podia haver nascut a qualsevol altre lloc en que es trobessin els meus pares aquell transcendental moment) m’ha donat l’o-portunitat, al igual que als altres rosincs, de gaudir del ben fer del Grup de Teatre de Roses. Enguany celebrem el 10è ani-versari de la inauguració d’aquest ele-ment cultural que ja ha esdevingut un re-ferent. La veritat és que no se com s’ho manega, però l’Ignasi Tomàs té un do. Qualsevol cosa que interpreta o fa inter-pretar a dalt de l’escenari es converteix en una obra d’art. No oblideu que estem en un poble i que el grup és “amateur”. Doncs bé, l’obra que va preparar per a la celebració ha estat pràcticament la ma-teixa feta per a la inauguració, però in-crementat amb el punt de maduresa dels 10 anys transcorreguts. Sempre sorprèn el poeta dalinià Enric Casasses i el seu peculiar sistema d’interpretar “L’amor ho cura tot, i no ets fas vell, / és perfec-te contra els grans, / la sífilis del cervell / i la tristor de les mans. / L’amor, que juga a daus amb la fortuna, / cura de tot, menys de mirar la lluna”. Doncs de la lluna o dels Plens és del que em tocar escriure, la resta són anècdotes puntuals que neixen a la societat.Aquest mes ha sigut més productiu, hem arribat als 16 punts amb lo qual sembla que l’activitat política es va despertant.Un dels punts d’interès, encara que criti-

cat per l’oposició és el d’informació de l’alcaldia dels assumptes treballats al llarg del mes. Molt interessant per el que vol estar al corrent de la vida política.Hi ha, també, unes acceptacions de do-cuments donats a l’ajuntament per part de persones generoses que creuen, acer-tadament, que els documents donats es-taran millor protegits i cuidats que es--tant a casa seva en un calaix. Cal felici-tar-los.La compra de un terreny de 6,60 m2 que permet millorar l’accés al castell de la Trinitat.Rectificar l’ inventari de bens municipals incorporant-hi les noves adquisicions.Un punt generador de debat. La votació sobre la realització de la tradicional Fes-ta dels correbous. Els regidors tenien lli-bertat de vot i cadascú va poder votar se-gons la seva consciència. Això va fer que dintre de cada formació hi hagués re-gidors que votaven diferent de la resta de companys, tenint l’oportunitat poste-riorment de fer la corresponent explica-ció de vot.Aprovar el reglament d’usos i serveis de la biblioteca. Un document d’interès per l’usuari d’aquesta instal•lació.Altre cop la zona d’estacionament en su-perfície aquest cop per l’aprovació defi-nitiva.Un altre aprovació definitiva. L’Orde-

nança de Ocupació de la Via Pública.Es va debatre una moció del PSC-PM (PM vol ésser una marca blanca del so-cialisme per encabir descontents hi així no perdre tants vots en les eleccions. Un model diferent neix dintre de les mani--festacions dels indignats, veureu que sempre estan promogudes per gent d’es-querres. Aquest incís és particular meu i no vol dir que la gent tingui que com-bregar amb el meu pensament).Així, tot xino, xano vam arribar als precs i preguntes, que cada vegada són més d’ordre menor.Com que vaig just de temps no voldria acabar sense fer una altra menció del treball del Grup de Teatre de Roses. Va-ren acabar la celebració del 30é Aniver-sari amb l’obra de Josep Maria de Se-garra “El Cafè de la Marina”. Vaig és-ser dels afortunats de veure-la. La veri-tat és que em va meravellar. Quin tre-ball més magnífic que fan els ARTIS-TES (en majúscules) amateurs. No es pot fer una distinció personal de cap d'ells perquè tots varen estar a gran ni-vell. Gràcies per repartir felicitat entre la gent i fer-nos fruir amb el vostre tre-ball. No vull dir res de l’Ignasi Tomàs perquè se m’enfada, però malgrat tot és molt bo dirigint. Que tingueu un bon estiu i profitós per la butxaca.

els plens de la llunaFrancesc Sastre

Aquest mes de juny ha estat un mes on hem tingut diversos esdeveniments im-portants per al nostre municipi. Un d’ells va ser la celebració del desè aniversari del Teatre Municipal de Roses, un espai que, a més a més de complir amb es-creix la seva finalitat, té l’honor de ser estimat i, alhora, de ser odiat, de ser un espai admirat per uns i criticat per al-tres. Hi ha gent (no gaire afí a la cultu-ra) que fins i tot el critiquen perquè el veuen prescindible, perquè creuen que, amb la SUF, el poble de Roses ja en tenia prou. Evidentment tothom té dret a opinar i a dir la seva, però això no vol dir que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí i que els hi haguem de do-nar la raó. Només des de la ignorància del que es fa a Roses, algú pot opinar així. És gent que en comptades oca-sions o gairebé mai han entrat al Teatre, però això no els impedeix opinar i menys-prear el que es fa allà dins. Des de fa deu anys ençà, el Teatre Municipal ha absorbit tal quantitat d’actes que fa que sigui una de les inversions més rendi-bles i més efectives que s’hagi fet. Quan es va inaugurar l’any 2002, crec que nin-gú no s’imaginava que a aquest espai s’encabiria tal proporció d’actes i repre-sentacions. És per això que vull remar-car la importància que té aquest edifici per a la societat rosinca. Una cosa que vull fer des d’aquestes línies és felicitar i reconèixer la tasca que fan els dos tre-balladors del Teatre. Sense ells aquest espai no seria el que és, i val la pena que la gent sàpiga qui són els vertaders motors d’aquest espai. La meva felicita-ció per tots dos!

Un altre esdeveniment ha estat l’Euro-copa de futbol. Sé que no és una cosa que afecti directament Roses i el seu consistori, però vull fer constar la meva perplexitat quan em vaig assabentar que l’equip de govern posava una pantalla gegant a la plaça Rahola per veure la final, on participaven Itàlia i Espanya, la selecció que impedeix que Catalunya tingui la seva pròpia selecció. Aquí l’e-quip de govern m’ha demostrat que hi ha molta pedagogia a fer en aquest te-ma. Mentre tinguem governants que un dia són independentistes i que l’endemà ens foten per tot els morros la pantalleta en qüestió amb la roja inclosa, anem apanyats!Senyors de CiU, tal i com diu en el seu article del Punt-Avui en Carles Ribera, una mica de respecte, si us plau. Aquí teniu un tros de l’article (amb permís de l’autor): “Ep, no és pas que em sembli malament que els espanyols que hi ha al nostre país animin el seu equip. Hi tenen tot el dret, només faltaria. També hi ha alemanys i anglesos i holandesos que omplen els pubs de la costa. El problema és que la selecció espanyola existeix contra la ca-talana. Una es basa en la prohibició de l'altra. Quan tinguem seleccions catala-nes em miraré amb un respecte absolut els seguidors del combinat de l'estat veí. I si mai toca enfrontar-nos, si m'hi volen entraré al mateix bar per seguir el matx compartint, pagant cadascú les se-ves, unes quantes cerveses. Mentres-tant, els demanaria que fossin una mica més discrets. No cal que ens refreguin per la cara que ells tenen selecció i no-saltres no.” Quan periodistes catalans demanen res-pecte per als catalans que no tenim se-lecció, el nostre equip de govern, amb CiU al capdavant, ens posa pantalletes. Ja no parlo del cost d’aquest acte; parlo de dignitat i de respecte per un poble que, per culpa dels seus mateixos go-vernants, està com està.Tal com diu Isabel Clara Simó en un al-tre article del Punt: “Quan aplaudiu els gols de la Roja, penseu en l'espoli, que gairebé no hi ha cap pel•lícula en cata-là, que les joguines en català es troben si busques amb lupa, que les medicines tenen prospectes només en castellà, que quatre famílies són capaces de canviar la llei d'un país pel que fa a la llengua de l'escolarització i que les nostres se-

leccions no poden ser perquè Catalunya no pot jugar contra Espanya”.Si us plau, gent de CiU, des d’aquestes ratlles només us demano una mica de coherència i un xic de patriotisme. Als vostres socis (PP) ja no els dic res, per-què ells fan la seva feina. L’última ha es-tat inventar-se un idioma nou, “l’ara-gonés oriental”. Per això, i pels seus constants atacs al nostre idioma, ja els hauríeu d’enviar a pastar fang. I, en can-vi, gràcies al vostre beneplàcit ho tenen tot de cara perquè en les properes elec-cions treguin un altre diputat per Giro-na. Tot plegat, llastimós i impresenta-ble. El que més em flipa de tot plegat és que en la presentació de les JNC (Jo-ventuts Convergents) els lliuraren una estelada. Em pregunto per a què la vol-dran.També una altre cosa a destacar va ser que una vegada més el Consistori no ha estat a l’alçada amb el tema del respec-te i en contra del maltractament als ani-mals. La por de perdre vots fa que any rere any, s’aprovi un acte on la finalitat es divertir-se a costa dels animals. Una cosa m’ha agradat d’aquest punt i és el fet de que aquets any hi ha hagut més vots en contra que mai, set si no recor-do malament. Poc a poc la racionalitat amb aquest tema es va imposant. L’o-pinió que tenim amb aquest tema tan va per les “vaquilles” com per els ànecs. Penso que en aquest món tots mereixem ser tractats amb respecte i amb dignitat. Cosa que no passa en aquests actes del segle passat.Ja per acabar, un altre esdeveniment que hi ha hagut aquest mes ha estat la dimissió de la junta de l’ACOR i, tot seguit, la de la seva presidenta, Montse Sastre. Encara que, per a mi i per a molts, el més sorprenent ha estat que ha-gi aparegut un salvador que farà que a-questa associació de moment continuï vigent; això sí, amb la col•laboració de l’Estació Nàutica. Aquí tinc una pregun-ta: com és que, si tantes ganes tenien de solucionar la viabilitat de l’associació de comerciants, no van oferir aquesta so-lució a la Montse? De totes maneres, he de reconèixer la capacitat de convocatòria del nou pre-sident: 41 persones van anar a votar! Unes setmanes abans no hi havia ni una dotzena en la presentació del web de l’ACOR. En fi, suposo que la resposta vindrà sola amb el temps. Salut!

coses que passenFrancesc Giner

XVIII FESTIVALDE BLUES, JAZZI GOSPEl DE ROSESDISSABTE, 4 AGOST 201220 H CIUTADELLA DE ROSES

ANDREA MOTIS GRUPARUAN ORTIZMELISSA SÁNCHEZ & THE BIG BAND

EXHIBICIÓ AL CARRER DEL TALLER DE GOSPEL D’EMMANUEL DJOB

JOAN PAU CUMELLAS, SEBASTIEN CHARLIER i GREG ZLAP DEL TALLER D’HARMÒNICA

contra la veu juliol 2012_Maquetación 1 06/07/12 10:52 Página 1