Memòria - Iniciativa per Catalunya Verds · MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2018 3 1.‐ OBJECTIUS DE LA...

Memòria d’activitats 2018

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2018

2

ÍNDEX

1.‐ OBJECTIUS DE LA FUNDACIÓ NOUS HORITZONS 2018

1.1 ÀREA DE FORMACIÓ

1.2 ÀREA DE MEMÒRIA HISTÒRICA

1.3 ÀREA D’EUROPA

2. EDICIÓ DE PUBLICACIONS

2.1 REVISTA NOUS HORITZONS

2.1.1 REVISTA NOUS HORITZONS NÚMERO 218 “Marx, democràcia i comuns”

2.1.2 REVISTA NOUS HORITZONS NÚMERO 219 “L’escola catalana al cor”

2.1.3 REVISTA NOUS HORITZONS NÚMERO 220 “40 anys de Constitució: una

revisió crítica”

3. ÀREA DE MEMÒRIA HISTÒRICA

4.‐ ÀREA FORMATIVA

4.1 Diplomatura de Postgrau en Idees i experiències polítiques

transformadores

4.2 Diplomatura de Postgrau “Anàlisi del Capitalisme i Polítiques

Transformadores” (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona)

5.‐ ACTES DE LA FUNDACIÓ NOUS HORITZONS CELEBRATS AL 2018


3

1.‐ OBJECTIUS DE LA FUNDACIÓ NOUS HORITZONS 2018

Com cada any el Patronat de la Fundació Nous Horitzons es reuneix a principis d'any

per, entre altres aspectes, concretar i aprovar les línies d'actuació de la nostra entitat

per a l'exercici que acaba de començar. En aquesta trobada es va aprovar que

la FNH treballaria pels següents objectius en les àrees de:

1.1‐ ÀREA FORMACIÓ: una àrea en la qual la FNH treballa de forma activa i a la que

dóna especial importància, fa anys que es va acordar donar prioritat a l'àrea de

formació, i enguany podem dir que el 2018 serà l'any en què s'assoleixi el principal

objectiu de l'àrea formativa, la de materialitzar la proposta formativa en el postgrau

interuniversitari. Aconseguit aquest objectiu la FNH treballarà també pel foment

d'altres activitats formatives que es materialitzaran en les següents activitats:

‐ Escola d’estiu 2018

‐ Segona edició del curs de postgrau en Idees i experiències polítiques transformadores

(UAB)

‐ Inici del primer curs del Postgrau interuniversitari entre la UAB i la UB “Anàlisi del

capitalisme i idees transformadores”.

‐ Debats sobre feminisme

‐ Impulsar activitats dirigides al públic en general en relació a temes d’actualitat.

‐ Debats sobre treball i capitalisme

S’acorda també impulsar i treballar pel foment d’activitats formatives des de l’àmbit

territorial.

1.2.‐ ÀREA DE MEMÒRIA HISTÒRICA: el patronat de la FNH aprova continuar

treballant en la línia de recuperació d’espais de debat on posar de manifest la

recuperació de la memòria democràtica. Els anys que ens han precedit han estat anys


4

importants en l’impuls d’aquesta àrea, primer amb l’exposició itinerant arreu de

moltíssimes localitats catalanes sobre els “Papers de Salamanca” exposició feta a

partir de la recuperació de part del material encautat i que es trobava a l’arxiu de

Salamanca, també amb els treballs que han fet possible la inclusió de la revista Nous

Horitzons i la revista Treball dins l’arxiu de l’ARCA (Arxiu de Revistes en Català

Antigues). El 2018 es fixa com a objectiu continuar treballant en l’oferiment d’espais

on reivindicar la memòria històrica.

Una de les fites importants a commemorar en aquesta àrea serà l’aniversari del

bicentenari del naixement de Karl Marx, en aquest sentit el patronat acorda organitzar

i participar en activitats al voltant d’aquesta efemèride així com dedicar un monogràfic

especial de la Revista Nous Horitzons sobre la figura de Karl Marx.

1.3.‐ ÀREA D’EUROPA: en aquesta àrea es presenten diverses propostes que es

treballaran de forma conjunta amb la Green European Foundation. Es continua amb el

projecte sobre Renda Bàsica iniciat el 2017 i l’organització d’una jornada que tractarà

les polítiques del comú.

També s’acorda la participació de la Fundació Nous Horitzons en projectes organitzats

per la Green European Foundation, conferències, workshops o les trobades anuals a

Brussel∙les amb la resta de fundacions verdes.

Els actes en els quals es treballaran temes relacionats amb Europa són:

‐ Escola d’Estiu 2018, cada any incorporem, en la celebració de l’escola d’estiu de

la FNH, una taula específica que posa sobre la taula temes europeus, on

comptem amb la participació de personalitats en l’àmbit europeu que ens

traslladen les seves experiències en relació al tema tractat.

‐ Jornada sobre El model socioeconòmic dels béns comuns

‐ Participació en el programa sobre Renda Bàsica.


5

2.‐ EDICIÓ DE PUBLICACIONS

La revista Nous Horitzons decideix a principis d’any en una reunió on es troben els

membres del Consell de Redacció els temes dels que tractaran els números

monogràfics de la revista al llarg de l’any. Els temes acordats pels membres del consell

van ser:

‐ Monogràfic sobre Karl Marx en motiu del bicentenari del seu naixement

‐ Monogràfic sobre l’escola catalana

‐ Monogràfic sobre el 40è aniversari de la Constitució

2.1 REVISTA NOUS HORITZONS

2.1.1 REVISTA NOUS HORITZONS NÚMERO 218 “MARX, DEMOCRÀCIA I COMUNS”

Tal com va acordar el patronat de la nostra entitat i un cop traslladada la proposta al

Consell de Redacció de la Revista Nous Horitzons, el primer número de l’any 2018 es

dedica a la figura de Karl Marx en el bicentenari del seu naixement.

Coordinat pel professor de la Universitat de Barcelona Edgar Manjarin el número

celebra el bicentenari del naixement de Marx en un moment on el marxisme torna a

estar en boca de tothom, el bicentenari de Marx no és només una efemèride, quan es

compleixen 10 anys de l’esclat de la crisi econòmica de 2008, quan han passat 7 anys

de la irrupció del moviment 15M hem publicat un número on no només es parla de

marxisme sinó que a més ho lliga amb els actuals moviments de la política del comú.

En aquest número podreu trobar les reflexions d’un dels majors experts en l’obra de

Marx i Engels, Michael R. Krätke, sobre Marx i la crisi de la democràcia, la de Joaquim

Sempere sobre l’ecologisme de Marx, la de Júlia Bartomeu sobre Kant i Marx en la

tradició republicana històrica o la de Marxisme i ciutats de Carles Carreras i Alejandro

Morcuende entre altres escrits.


6

Recuperem en l’apartat clàssic l’article de Manuel Sacristán publicat a la Revista Nous

Horitzons al 1971 sota el títol “Sobre el marxisme ortodox” de György Lukács; i Ayoze

Alfagame entrevista a Alejandro Nadal en la conversa sobre Marx i marxisme.

I publiquem també la Introducció El patriarcat del salari. Crítiques feministes al

marxisme que l’escriptora Silvia Federici va escriure en el llibre “Marxisme i

feminisme”.

Portada de la Revista Nous Horitzons


7

2.1.2 REVISTA NOUS HORITZONS NÚMERO 219 “L’ESCOLA CATALANA, AL COR”

El segon número de la Revista Nous Horitzons de l’any 2018 és un monogràfic dedicat

a l’escola catalana, coordinat per Miquel Àngel Essomba. Un número que el Consell de

Redacció va trobar necessari treballar en un moment on l’escola catalana és fruit

d’atacs interessats per part de formacions polítiques que posen en entredit el model

d’escola catalana. Un model educatiu que ve de lluny i que s’ha anat construint i

reconstruint malgrat les dificultats polítiques i socials que li han anat posant al llarg del

temps. L’educació ha de ser un patrimoni col∙lectiu on l’objectiu principal sigui la

inclusió social de tothom.

No existeix un sistema educatiu català però sí un model d’escola catalana que hem de

preservar, un model exitós sense el qual no podem entendre la voluntat de cohesió

d’una societat que va haver de fer front a molts entrebancs en temps passats. Per això,

i en un moment on l’educació és utilitzada de forma partidista i barroera per intentar

crear conflicte allà on sempre hi ha hagut orgull, publiquem aquest número on

trobareu una mirada retrospectiva, per saber d’on venim i per què som on som, i

també una mirada de futur. En aquesta mirada retrospectiva trobem els escrits que

ens parlen sobre els inicis de la renovació pedagògica, el model educatiu de la Segona

República, la memòria i present del CEPEPC i sobre la llengua a l’escola. Trobareu

també escrit sobre la laïcitat a l’escola, sobre la inclusió o sobre l’escola catalana com

acollidora de nouvinguts. Altres experiències que plantegen nous reptes de l’escola

catalana com la immersió al multilingüisme, els rols de gènere a l’escola, el paper de la

família o el desenvolupament del professorat docent.


8



9

2.1.3 REVISTA NOUS HORITZONS NÚMERO 220 “40 ANYS DE CONSTITUCIÓ: UNA

REVISIÓ CRÍTICA”

El darrer número de l’any 2018 coincideix amb l’aniversari dels 40 anys de l’aprovació

de la Carta Magna, un motiu per dedicar l’últim monogràfic de l’any. Quaranta anys

després de ser aprovada la pregunta no és si aquella va ser la millor constitució

possible sinó com volem actualitzar o reformular el contracte social que tot text

comporta. El número fa un repàs del passat amb una visió de futur, amb arguments

que ens ajudin a entendre on estem i d’on venim. Per això trobem un primer bloc on

podem repassar els posicionaments i reflexions que en el seu dia van escriure en

primera persona personalitats com Gregori López Raimundo, Cipriano Garcia, Jordi

Solé Tura, Eliseo Aja o Rafael Ribó entre d’altres, a la Revista Nous Horitzons i a la

Revista Treball. Testimonis escrits que ens ajuden a contextualitzar el moment i les

seves circumstàncies.

Un segon bloc, amb un ventall de mirades sobre el camí o camins a seguir que ens

proposen personalitats com Ricard Gomà, Ione Belarra, Eulàlia Vintró, Guillem

Martínez o Ainhoa Lasa entre d’altres.

Una darrera visió en format entrevista on podem veure les opinions de tres persones,

de generacions diferents, amb trajectòries diferents i actives des del punt de vista

polític i social que ens responent a quatre preguntes molt concretes sobre quin hauria

de ser el futur de la Carta Magna.


10



11

3.‐ ÀREA DE MEMÒRIA HISTÒRICA

L’àrea de memòria històrica és una de les àrees en les quals hem treballant des de fa

anys des de la Fundació Nous Horitzons, en aquest sentit, hem prestat especial atenció

a atendre totes aquelles peticions que ens arriben en relació a les consultes sobre la

documentació dipositada a l’Arxiu Nacional de Catalunya així com l’assessorament de

consultes de caràcter històric que tenen relació amb la trajectòria del PSUC, de la

Revista Nous Horitzons, de la revista Treball i de els diverses webs que tenim en actiu

amb informació de caràcter històric (www.psuc.cat; www.joancomorera.cat). Treballs

que es venen desenvolupant de forma continuada, el 2018 destaquem les següents

activitats que han ajudat la creació d’espais de foment, divulgació de la memòria

històrica del nostre país.

Acte en record i homenatge a la figura de Francesc Vicens

Francesc Vicens va ser responsable de la Revista Nous Horitzons quan aquesta

s’editava en plena clandestinitat a Mèxic, va ser una de les figures clau en la política i la

cultura catalana i també en la lluita antifranquista i la transició. Autor i coautor de

nombrosos escrits sobre art i política i fundador de la Fundació Joan Miró.

Personalitat clau que des de la Fundació Nous Horitzons vam voler homenatjar,

recordar i reivindicar en un acte poc després de la seva mort i que va comptar amb

familiars, amics i amigues i personalitats del món de la cultura i la política que van

voler fer repàs de la trajectòria vital del personatge. Un acte que va comptar amb el

suport i participació del Museu d’Història de Barcelona.


12

Acte en record a Antoni Gutiérrez Díaz

La Fundació Nous Horitzons va ser una de les entitats impulsores que va demanar, poc

després de la mort de l’Antoni Gutiérrez Díaz, que la ciutat de Barcelona li dediqués un

espai en record de l’històric dirigent del PSUC.

La proposta de retre‐li homenatge va ser adreçada a l’Ajuntament de Barcelona que va

aprovar‐la l’any 2008. L’espai escollit, l’espigó de la Mar Bella recorda el seu amor pel

mar Mediterrani.

La Fundació Nous Horitzons a banda de ser una de les entitats impulsores d’aquesta

iniciativa va ser un actor destacat en l’acte de descoberta de placa que va tenir lloc el

setembre de 2018, amb la participació de la presidenta de la Fundació Nous Horitzons

qui va participar en l’acte de descobriment de la placa juntament amb l’alcaldessa Ada

Colau.

4.‐ ÀREA FORMATIVA

4.1 Diplomatura de Postgrau en Idees i experiències polítiques transformadores

L’any 2018 ha estat el darrer curs de l’edició de la Diplomatura de Postgrau en Idees i

experiències polítiques transformadores per passar a formar part d’un projecte més

ambiciós on s’agrupa aquesta proposta formativa vinculada a la UAB i la proposta

formativa que s’impartia a la UB nomenat Anàlisi econòmic i filosòfic del capitalisme

contemporani. El 2018 ha estat el darrer any en el qual els alumnes han cursat aquest

postgrau i les diverses activitats generades al seu voltant. Com la presentació per part

dels alumnes dels treballs dels estudiants de la primera edició de la Diplomatura de

Postgrau en Idees i Experiències Polítiques Transformadores que va tenir lloc el juny de

2018.


13

4.1.1 Segona edició de la Diplomatura de Postgrau en Idees i Experiències Polítiques

Transformadores

2018 ha estat el darrer any en el qual aquesta proposta formativa s’ha cursat, per

passar a transformar‐se un una proposta formativa interuniversitària el curs vinent.

Per tant en el 2018 conviuran les dues propostes de curs, el que correspon al final del

curs 2017‐2018 i l’inici del nou postgrau curs 2018‐2019.

La segona edició del postgrau va ser presentada amb la participació de les dues

fundacions implicades i amb els coordinadors del postgrau en un acte a la seu de CCOO

el 16 d’octubre de 2018.

Els objectius formatius del curs van ser exposats en aquesta presentació, en

destaquem el coneixement de les principals idees polítiques transformadores de

l’època contemporània i els processos polítics i socials més rellevant en els quals s’han

desplegat els projectes polítics transformadors.


14

4.2 Diplomatura de Postgrau “Anàlisi del Capitalisme i Polítiques

Transformadores” (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona)

2018 ha sigut l’any en el qual s’ha fet realitat la proposta d’integrar dues propostes

formatives en un únic Postgrau interuniversitari anomenat “Anàlisi del capitalisme i

polítiques transformadores”. Aquest nou postgrau és fruit de la fusió de la Diplomatura

de Postgrau “Análisis económico y filosófico –político del capitalisme contemporáneo”

de la Universitat de Barcelona, i la Diplomatura de Postgrau “Idees i experiències

polítiques transformadores” de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquest nou postgrau es tractaran les principals idees del republicanisme, del

socialisme, de l’anarquisme, de l’ecologisme, del feminisme, de les teories de la justícia

i del comú. S’analitzaran el capitalisme, el treball, el sindicalisme i les polítiques socials

tradicionals com les propostes més recents. I s’explicaran els processos polítics i socials

més rellevants, històrics i actuals, en els quals s’han desplegat els projectes polítics

transformadors.

El nou postgrau s’estructura en quatre mòduls ‐ assignatures, amb els continguts i el

professorat que es detallen a continuació. En total, es faran 48 sessions de 4 hores de

classe cadascuna.

Mòdul I. Fonamentació històrica normativa de la llibertat republicana.

Mòdul II. Teoria econòmica, socialisme, anarquisme, ecologisme i feminisme.

Mòdul III. Capitalisme, treballs, sindicalisme i polítiques socials.

Mòdul IV. Propostes i experiències de transformació política i social .


15

5.‐ ACTES DE LA FUNDACIÓ NOUS HORITZONS CELEBRATS AL 2018

FEBRER

Presentació de la Revista Nous Horitzons número 216 “ Catalunya, Espanya, Europa:

un debat en temps de canvi”. Dimecres 14 de febrer

Imatge de la taula de ponents; d’esquerra a dreta Jordi Amat, Xavier Domènech, Dolors Comas d’Argemir, Paola lo

Cascio i David Cid

Catalunya, i ara què? Amb aquesta pregunta ens vam donar cita dimecres 14 de febrer

per presentar el número 216 de la Revista Nous Horitzons “Catalunya, Espanya,

Europa: un debat en temps de canvi”.

L'acte va comptar amb un cartell de luxe que va aplegar un nombrós públic amb ganes

d'escoltar‐los. Van participar l'escriptor Jordi Amat, Xavi Domènech, coordinador

nacional de Catalunya en Comú en aquell moment, David Cid, coordinador nacional

d'ICV i Paola lo Cascio, historiadora i coordinadora del número.


16

Paola lo Cascio va plantejar alguns interrogants a partir dels quals els ponents van

exposar les seves reflexions. Tots van coincidir en el valor del número per la seva

transversalitat i pels continguts d’aquest mateix.

Paola lo Cascio ens parla de la importància del número com a eina útil perquè els

continguts van més enllà de la política a curt termini; per les contribucions que

expressen temes més amplis i en l'elecció de les col∙laboracions. Lo Cascio subratlla la

importància d'aquestes veus sobretot perquè es troben juntes en un mateix espai que

dibuixa "un escenari original, solvent i autònom", també subratlla la importància de

l'escenari: Catalunya, Espanya, Europa perquè no és possible obviar cap d'aquests

contextos.

El debat es va encertar amb la pregunta ¿i ara què?. En la seva resposta Jordi Amat

ens interpel∙la amb una altra pregunta, cal saber on som i alhora, per donar resposta,

cal saber interpretar què va passar l'1‐O. Amat apel∙la a la necessitat de refer

converses.

David Cid per la seva banda va posar l'èmfasi en la necessitat de construir espais

socials i transversals, amb acords de mínims com per exemple la llengua. Remarca la

importància de CCOO com agent sociopolític per la construcció d'aquests espais.

Proposa impugnar, ara sí, sense complexos el procés i construir un projecte que doni

esperança i un horitzó possible a la societat catalana.

Xavi Domènech ens va parlar de la situació d’aquell moment actual, on no hi ha

perspectiva de futur i on el combat es mou en el legitimisme. Ens parla de la situació

de llarg bloqueig polític que viurà Catalunya i apel∙la també a la necessitat de

solucionar aquest bloqueig amb la creació d'espais que vagin més enllà dels espais de

diàleg i amb actors diferents dels polítics. Aborda als valors del federalisme per

construir el nou catalanisme.


17

Un segon interrogant que adreça Paola lo Cascio als ponents va ser ¿com pot servir en

tot aquest procés el catalanisme? Per Jordi Amat el catalanisme ha de seguir sent un

espai de trobada, David Cid ens diu que el catalanisme tal com era concebut abans ja

no existeix, s'ha trencat i apel∙la a la necessitat de recosir el catalanisme popular, per

Domènech s'ha de recuperar el catalanisme compartit en termes polítics, socials i

econòmics.

MARÇ

Presentació del llibre de Joan Coscubiela “Empantanados. Una alternativa federal al

sóviet carlista”. Dijous 15 de març

L’acte de presentació va consistir en una conversa entre la periodista Milagros Pérez

Oliva i l’autor, una conversa on van fer repàs d’alguns dels capítols i algunes anècdotes

que no s’expliquen en el llibre.

La data escollida per presentar el llibre de Joan Coscubiela a la seu de la Fundació Nous

Horitzons va ser el 15 de març.

L’acte el va iniciar la presidenta de la nostra entitat, Dolors Comas d’Argemir, amb una

salutació inicial on va destacar com queda reflectit en el llibre la tasca de diputat de

Joan Coscubiela i el funcionament del grup parlamentari de Catalunya sí que es Pot en

la XI legislatura.

Coscubiela va expressar que el llibre té una part de catarsi personal, tot i no pretendre‐

ho. Un llibre que vol ser una mirada personal però també col∙lectiva, i sobretot un

reconeixement al treball de molta gent, i en especial als que es van autoanomenar la

“patrulla nipona”, formada pels diputats independents i els d’ICV, però sobretot un

reconeixement a la persona de Lluis Rabell, per això, Coscubiela afirma que ha estat

una catarsi dolça. Com expressa ell mateix en el llibre “He intentado que sea una

catarsis colectiva, la de los miembros de la patrulla nipona, que conseguimos convertir


18

una experiencia política intensa y dura en un factor de enriquecimiento personal y en

una profunda amistad”.

Al llarg de la conversa amb Milagros Pérez Oliva, Coscubiela ens explica com la

complicada situació política d’aquesta curta i intensa legislatura va teixir complicitats i

va cohesionar a la patrulla nipona, que va tenir molt clar des del principi que la seva

tasca seria no quedar emparedats per la situació i que treballaria per oferir “pistes

d’aterratge” perquè no s’acabés trencant tot, tal com ha acabat passant.

Milagros Pérez Oliva va preguntar‐li sobre com es va sentir quan va esdevenir

“protagonista” de l’expressió d’un estat d’ànim d’una part del processisme, quan els

dies 6 i 7 de setembre, en el famós discurs en els debats de la Llei del Referèndum i la

Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República, va ser aplaudit pels grups

parlamentaris de Ciutadans i del Partit Popular. Una resposta molt personal que

Coscubiela va voler compartir amb els assistents, quan ens va explicar que va

començar a percebre la incomoditat d’aquelles reaccions al cap dels dies i que va

passar 48 hores amb un dolor intern brutal fins que va arribar a la conclusió, després

de rebre moltíssimes mostres i missatges de suport des de diferents àmbits, que no

l’havia “cagat”.

L’acte va donar com a resultat una conversa llarga, íntima, que va anar més enllà de la

presentació del llibre, com ens va dir el Coscu, estem entre amics i aquí he explicat les

anècdotes que no trobareu en el llibre.


19

Moment de la presentació en el que la presidenta Dolors Comas d’Argemir dona la benvinguda als assistents a l’acte

ABRIL

Celebració de l'acte a Mataró "És hora de triar escola... amb qui volem que es trobin

els nostres fills i filles a classe? ". Dimarts 3 d’abril.

Sota el títol "És hora de triar escola... amb qui volem que es trobin els nostres fills i les

nostres filles a classe?" vam parlar sobre segregació i equitat a l'escola amb Aina

Tarabini i Carme Civit.


20

El passat dimarts 3 d'abril, la Sala d'Actes de la Fundació Iluro va acollir la xerrada

"Segregació i equitat a l'escola" acte organitzat per la nostra entitat i el Moviment

Educatiu Maresme.

En nom de la Fundació Nous Horitzons va participar Rita Villà qui va fer la presentació

de les ponents, Aina Tarabini, professora de sociologia de la UAB i Carme Civit,

presidenta del MEM i mestra de primària. Carme Civit, presidenta del Moviment

Educatiu del Maresme va fer unes apreciacions des de la pràctica docent del que

significa la segregació escolar. Tot seguit va intervenir Aina Tarabini, professora de

Sociologia a la UAB, qui va citar les conseqüències de la segregació escolar, la

sobrecàrrega de funcions docents als centres de màxima complexitat, l'elevada rotació

del professorat i per tant la dificultat del treball continuat, la solitud institucional que

creen desànim i frustració, les baixes expectatives i aspiracions de l'alumnat, que

perjudica especialment l'alumnat desfavorit.

Entre les propostes va dir que calia actuar al nivell de professorat, de centre, en les

propostes de planificació dels municipis i sobretot en les polítiques compensatòries

que en la planificació s'haurien de portar a terme des de la Generalitat.

La professora Tarabini també va comentar com els contextos escolars socialment

homogenis limiten el contacte i coneixement entre grups diversos, la confiança en els

"altres", el sentit de pertinença al "nosaltres", i per tant la solidaritat social.

Per acabar va plantejar la qüestió: ¿Com obrir "nous mons" d'informació, recursos i

oportunitats si vivim separats?

Un cop acabades les intervencions es va obrir un debat amb participació dels assistents

i les ponents.


21

Imatge de la taula de ponents

Debats feministes: Balanç de les polítiques contra les violències masclistes. Dijous 22

de març

Encarna Bodelon, professora de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de

Barcelona va oferir‐nos una ponència sota el títol "Un balanç de les polítiques contra

les violències masclistes”.

El passat 22 de març va tenir lloc la xerrada dins el cicle Debats sobre feminisme en el

qual Encaran Bodelon va fer valoració sobre les polítiques contra les violències

masclistes basant‐se en els resultats de l'estudi que han fet sobre el tema. Bodelon ens

transmet que no hi ha recerca sobre el que succeeix entorn les polítiques públiques

contra la violència masclista, per això la importància dels resultats de l'estudi que ens

va presentar.

En la seva ponència Encara Bodelon va fer un breu repàs de les polítiques contra la

violència masclista. De la visió assistencial de les mateixes en un principi i de l'empenta

que s'aconsegueix amb la llei del 2008 i ens explica com les "eines" i "protocols"

existents a la llei queden en el no‐res quan arriba la crisi econòmica.


22

Ens explica que tot i que tenim unes "eines" molt millorables, aquests no es coneixen i

per tant, no s'apliquen, la majoria de professionals no coneix les eines que té al seu

abast, i de la manca de voluntat política per treballar en aquesta tasca de difusió i

coneixement de les eines existents.

A grans trets Bodelon ens enumera algunes conclusions de l'estudi:

‐ La xarxa no intervé en totes les manifestacions de violència masclista

‐ Es prioritza la violència a la parella

‐ Els professionals manifesten no tenir recursos per intervenir en altres casos de

violència masclista diferents dels de la violència dins la parella

En quant als punts febles de la xarxa, també va enumerar uns quants, en destaquem:

‐ La protecció als fills/filles de les víctimes de violència masclista

‐ Desigualtats territorials, quant a el nombre de serveis especialitzats al territori. Hi ha

zones on la manca de serveis és flagrant

‐ Cal millorar els serveis d'urgència

‐ Problemes en la reinserció laboral de les dones que han patit violència masclista

‐ Problemes en l'accés a l'habitatge

‐ Burn out dels professionals que treballen a la xarxa

Ens explica altres problemes més de fons com la manca de coordinació i sobretot en

relació a la coordinació política, ens parla de la manca de definició de qui forma part de

la xarxa, per exemple, ens explica que els serveis socials no en formen part i que això

provoca una gran mancança.


23

I es pregunta, cap a on hem d'anar? I en aquest punt enumera dos dels instruments

que tenim a l'abast per començar a treballar, un és el Conveni d'Istanbul i l'altre la

Resolució 35 de les Nacions Unides de violència contra les dones.

En acabar la seva exposició Bodelon el públic assistent a la xerrada van tenir un

intercanvi d'impressions.

Imatge d’Encarna Bodelon a l’esquerra de la imatge, durant la seva intervenció

ABRIL


sóviet carlista” a Girona. Dijous 12 d’abril

Coscubiela va presentar el passat 12 d’abril al Centre Cívic Barri Vell‐Mercadal de

Girona el seu llibre "Empantanados: una alternativa federal al sóviet carlista"

acompanyat de l’ex diputat per la demarcació de Girona, Marc Vidal i del politòleg

Quim Brugué.


24

Imatge de l’acte de presentació d’Empantanados a Girona

Coscubiela va estar acompanyar per l’ocasió de l’exdiputat per Girona Marc Vidal,

membre del que ell anomena en el llibre “la patrulla nipona” i pel politòleg Quim

Brugué.

Coscubiela va defensar el que ell anomena la tercera via o com diu al llibre la “tercera

Catalunya”, aquella que s’identifica amb el diàleg i la democràcia i que, en paraules del

propi autor “..no està disposada a alinear‐se amb un bàndol”.

Coscubiela va reivindicar‐se orgullós d'aquesta “equidistància” tal i com alguns l’han

volgut definir amb la voluntat de considerar‐lo a ell i al grup parlamentari que

representava com partidaris de les polítiques del govern central contra els partidaris

del procés. Per l'autor en canvi aquesta "equidistància” li permet criticar allò

censurable dels dos bàndols i al mateix temps exigir‐los diàleg.

Coscubiela ens va parlar també de les conseqüències del procés i de les

responsabilitats individuals de cadascú a l’hora de manifestar o tenir una consciència

crítica de tot plegat, en paraules del propi autor “... potser que diguem a la ciutadania

que, si vol una societat millor, que comencin a tenir consciència crítica”.


25

MAIG

Presentació a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers del llibre de Joan Coscubiela

“Empantanados. Una alternativa federal al sóviet carlista”. Dilluns 7 de maig

Coscubiela va visitar la capital del Vallès Oriental dilluns 7 de maig per presentar el seu

darrer llibre “Empantanados. Una alternativa federal al sóviet carlista” i ho va fer

acompanyat de la Clara Armengol, cap de Serveis Informatius de VOTV i TMBE, Marc

Collado de Joves Esquerra Verda a Granollers i de Mireia Marin coordinadora d’ICV al

Vallès Oriental.

La conversa amb Coscubiela sobre el llibre va dur‐lo a parlar de l’actualitat política,

concretament sobre el procés i les seves derivades en els dies que té lloc la

presentació. En aquest sentit Coscubiela es va mostrar preocupat per la situació que

segons ell pot dur a la frustració i això pot generar un “caldo de cultiu per a tot tipus de

monstres”.

Tal i com es descriu al llibre també va parlar de les sessions al Parlament del dia 6 i 7 de

setembre, fent esment a la seva intervenció i que va sembrar la llavor per escriure

aquest llibre, qualificant‐les de veritable “atemptat a la democràcia”.

A l'acte van assistir diversos representants del sindicat, CCOO, UGT, i d'altres

formacions polítiques de la comarca , PSC, Federalistes d'Esquerra, Mes i Podem.


26

Imatge de l’acte celebrat a Granollers

JUNY

Celebració de la Jornada “El model socioeconòmic dels béns comuns” al Prat de

Llobregat. Dissabte, 2 de juny

Dissabte 2 de juny es va celebrar la Jornada sobre béns comuns. La jornada

organitzada per la Green European Foundation i la nostra entitat forma part del

programa Europeu sobre Béns Comuns i aquest cop es va centrar sobre els models de

gestió sostenibles des del punt de vista municipal.

La conferència inaugural va anar a càrrec del regidor de la ciutat belga de Gant i

membre de la direcció de la Green Europena Foundation, Dirck Holemans. Holemans

ens va parlar de la situació dels béns comuns a Europa i concretament ens va explicar

el cas de la ciutat de Gant, on el govern local fa 5 anys que treballa en un model de

ciutat ecològica i vinculada als ciutadans. Holemans va fer èmfasi en com el fet de la

implicació de la ciutadania en els projectes comuns ha canviat les polítiques locals,

explicant‐nos alguns exemples com la plataforma ciutadana de crowfounding on es pot

aconseguir que el govern local financi fins a un 50% del cost dels projectes que


27

presenten els ciutadans, tot i que són els propis ciutadans qui decideixen quin projecte

ha de finançar l’administració local.

Holemans va parlar també de l’aposta que ha fet la universitat de Gant per tal que el

coneixement sigui públic, obert a tothom, per així evitar les patents. En aquest sentit

ens va explicar el programa que s’està duent a terme sobre l’estudi de la qualitat de

l’aire. Holemans va reivindicar també que la gent jove, ha de ser activa i fer activitats

col∙lectives que serveixin per fer canvis, com l’exemple que ens va explicar sobre el

restaurant de la universitat de Gant amb la incorporació de menjar orgànic en el

moment en el que els estudiants van fer “boicot” fins que no s’incorporés aquest tipus

de menjar.

Lluis Torrens per la seva banda va parlar de l’experiència a Barcelona, fent èmfasi que

un dels principals reptes amb el que es troben és la dificultat de que els béns comuns

arribin a persones/col∙lectius o zones més desfavorides. Va apuntar que aquest és el

gran repte a nivell polític.

Torrens ens va explicar el projecte MINCOME que ha endegat l’ajuntament de

Barcelona, una prova pilot al barri de Besòs on 950 famílies reben un ajut en forma de

renda mínima garantida per estudiar el seu impacte en l’àmbit educatiu, social,

laboral.... de les persones que el reben i com contribueix a combatre la pobresa i la

desigualtat.

Lluis Mijoler ens va explicar l’experiència a el Prat de Llobregat, on més de 280 entitats

s’ajunten per aconseguir algun bé comú, ens va explicar que gairebé la practica majoria

de ciutadans del Prat forma part d’alguna entitat, participant en diferents projectes

que reverteixen en la ciutat, entitats culturals, del tercer sector... Mijoler va acabar la

seva intervenció afirmant que amb l’experiència municipal poden afirmar que els béns

comuns han de ser treballats conjuntament entre l’administració i les entitats.


28

Dolors Camats va ser una d’aquestes experiències de com a través de la cooperativa

obrera d’habitatges del Prat es pot treballar per aconseguir una menor desigualtat a

nivell local. A través del seu testimoni Camats ens explica com les entitats han hagut

de gestionar les causes de la crisi, acaba fent un reclam a les administracions per cedir

més sòl per habitatge públic, i apunta també a un repte, la regulació de les

cooperatives d’habitatge i que s’arribi a algunes capes de la societat que en l’actualitat

no s’arriba.

Òscar Rando per la seva banda ens va explicar el que fan a la fundació Esperanzah i la

fundació GAT’s. Rando va reflexionar sobre els orígens del cooperativisme com a

resposta a les mancances de l’administració. Rando va presentar també el document

d’economia solidària on s’apunta a les 14 mesures per avançar cap a una economia

social i solidària.

Per últim vam conèixer l’experiència dels Regies Quartiers de Perpignan de la mà de

Bruno Soula. Una experiència de remodelació de barris a ciutats com Marsella i

Perpignan. Els orígens d’aquests regies quartiers en barris molt desfavorits on les

institucions no intervenien, Soula ens va explicar com el fet d’implicar entitats en

aquests projectes de remodelació dels barris va fer que sentissin els projectes com a

seus. I com a través de la creació d’empreses socials amb treballadors del barri van

afavorir i millorar la qualitat de vida als barris, la relació entre els veïns i veïnes i

l’apertura a altres zones de la ciutat.

La jornada va acabar amb l’intercanvi d’experiències i opinions entre el públic assistent

i els ponents.


29

Dirk Holemans, regidor de la ciutat de Gant i Sergi Alegre, regidor del Prat de Llobregat


sóviet carlista” a Cerdanyola del Vallès. Dimarts, 5 de juny

Joan Coscubiela va presentar el seu llibre a Cerdanyola “Empantanados. Una

alternativa federal al sóviet carlista” acompanyat de la regidora de l’ajuntament de la

ciutat, Maria Reina i del mestre jubilat Juan Rodríguez.


30

Coscubiela va explicar que el llibre és un encàrrec de l’editor després de la seva

intervenció al Parlament de Catalunya el 7 de setembre de 2017. Una crònica personal

del procés i un intent d’analitzar la complexitat del moviment independentista i

plantejar possibles alternatives.

Coscubiela va adreçar‐se al públic explorant el que poden trobar en el llibre però

també analitzant l’actualitat política, per ell l’actual situació va començar a gestar‐se

amb les polítiques recentralitzadores de José Maria Aznar i les seves lleis per limitar a

les autonomies. Després vindria l’intent de reforma de l’Estatut durant el govern del

Tripartit que va tornar a desfermar la lluita per l’hegemonia del catalanisme entre CIU i

ERC i una crisi econòmica que fa creure que la millor solució per sortir‐se’n era la

independència d’Espanya. Segons les seva paraules “comença una fugida cap endavant

al voltant de consignes i mobilitzacions espectaculars que no aconsegueixen avanços

concrets, entrant en una dinàmica de convocatòries electorals”.

Coscubiela creu que "l'independentisme ha fet creure que hi havia majoria i força

suficient per proclamar unilateralment una independència sense costos de transició i

amb immediat reconeixement europeu, quan tot això era fals", i a més ha venut que es

tracta d'un conflicte de sobiranies entre Catalunya i Espanya "quan ja bona part de la

sobirania s'ha cedit a Europa i en bona part la controlen els mercats".


31

Imatge de la taula, amb Joan Coscubiela al centre

Jornada debat sobre la fi d'ETA a l'Espai Gatassa de Mataró. Dimecres, 6 de juny

El dimecres 6 de juny la secció local de Mataró de la Fundació Nous Horitzons va

organitzar a l'Espai Gatassa una xerrada amb el títol "La fi d'ETA. Euskadi en pau?", que

va comptar amb la participació de Jordi Armadans (director de la Fundació per la Pau),

Paul Ríos (excoordinador de Lokarri), Robert Manrique (assessor de la Unitat d'Atenció

i Valoració d'afectats pel terrorisme i víctima de l'atemptat d'Hipercor) i Noe

Ayguasenosa (diplomada en Cultura de Pau i membre de la Fundació Nous Horitzons),

que va actuar com a moderadora.

A la presentació del debat, Noe Ayguasenosa va referir‐se a la sorpresa que li està

causant la poca repercussió que ha tingut la fi d'ETA, després de molts anys en què

estàvem desitjant que s'acabés de produir. La moderadora va voler llançar dues

preguntes per obrir el debat: tot acaba o tot comença ara? S'estan fent totes les passes

necessàries? Ayguasenosa va voler dedicar l'acte a les persones que han patit les

conseqüències de la violència, i molt especialment a la gent que ha lluitat per la pau

mitjançant el diàleg. Va referir‐se també a Raül Romeva, amb qui Ayguasenosa havia

treballat en aquest camp i que actualment es troba injustament empresonat.


32

En la seva intervenció, Robert Manrique va explicar que, quan va tenir lloc l'atemptat

d'Hipercor el 19 de juny de 1987, ell treballava com a carnisser en aquest hipermercat

de l'avinguda Meridiana de Barcelona. Va recordar que havia canviat el torn a un

company, i que per això es trobava allà. Manrique va voler explicar que en trenta anys

ha vist moltes coses, i que vol continuar treballant perquè ningú no torni a patir el que

ell va patir com a víctima del terrorisme. Segons ell, la justícia no existeix, cosa que va

aprendre després del judici que va tenir lloc l'octubre de 1989, un judici que va

qualificar directament de farsa. Per a Manrique, l'assistència a les víctimes no ha

millorat, i per això han creat la Unitat d'Atenció i Valoració d'afectats pel terrorisme,

per pal∙liar una carència respecte d'un servei que hauria d'oferir l'estat. Va explicar que

l'any 1990 va anar a una assemblea de l'antiga Associació de Víctimes del Terrorisme

(AVT) i va acceptar ser el delegat a Catalunya. Les juntes posteriors van anar implicant‐

se en qüestions partidistes i va veure's obligat a denunciar‐ho, cosa que li va

comportar l'expulsió de l'associació. Manrique va aprofitar per lamentar que es faci

partidisme amb les víctimes i que es parli en el seu nom sense consultar l'opinió, i va

queixar‐se de la manca d'implicació per part de l'estat en l'atenció a les víctimes i

l'excessiva burocràcia existent.

Paul Ríos va començar la seva intervenció parlant de reconciliació, fent referència a la

necessitat de conviure i comprometre'ns per tal que tot el que s'ha viscut no torni a

passar. Segons l'excoordinador de Lokarri, no ha tingut gaire impacte mediàtic la

dissolució d'ETA per dues qüestions fonamentals: la primera, és que existeix la qüestió

partidista, i cal recordar que es va prometre que se seria generós si s'acabava produint

la dissolució d'ETA, cosa que ha acabat passant. Ara seria, doncs, el moment de "ser

generós", i sembla que no es vol abordar el tema. La segona qüestió tindria a veure

amb què la vida va canviar l'octubre de 2011, quan ETA va anunciar el cessament

definitiu de la seva activitat armada. Llavors, cal recordar que hi havia un gran nombre

de persones que anaven acompanyades d'escoltes, es produïen extorsions, etc. Va ser

un moment de dubte, esperança i il∙lusió, i es va poder comprovar que la situació havia


33

canviat efectivament. L'administració basca es va estalviar al voltant de 90 milions

d'euros només en escortes.

Ríos va insistir en la idea que els bascos són capaços de cercar solucions en moments

de grans complicacions, però va recordar l'expressió anglosaxona que "fan falta dues

persones per ballar un tango". Això vol dir que, si això no es produeix, cal buscar una

tercera persona que vulgui ballar. I precisament això és el que va acabar produint‐se:

va quallar la idea que calia donar protagonisme a la societat basca, a les organitzacions

internacionals no oficials, mediadors, governs, partits, sindicats, organitzacions de la

societat civil, etc. Calia més relació, més diàleg, més consens social, perquè ETA havia

de lliurar les armes de forma incondicional i completa. El següent pas, un cop lliurades

les armes, era la dissolució, que es va acabar produint el passat mes de maig. Una

dissolució completa que no té marxa enrere.

Per finalitzar la seva intervenció, Ríos va fer referència a tres qüestions de cara al futur:

la primera, el reconeixement de totes les víctimes en el conflicte. La segona, la qüestió

dels presos. Per a l'excoordinador de Lokarri, no s'imagina presos d'ETA dintre de

quaranta anys, simplement per pur egoisme social, i no pot ser que aquests continuïn

allunyats d'Euskadi. En tercer lloc, va voler referir‐se a la necessitat que no es torni a

repetir tot el que ha passat. Respecte del cas actual de Catalunya, va afirmar que no

s'imagina que si a Euskadi hagués passat tot el que ha passat a Catalunya, la resposta

hauria estat tan cívica, i va insistir en la necessitat de consolidar una cultura de pau.

Per concloure, va dir que el problema de la violència és que oblidem que tot comença

empenyent una petita boleta per un pendent, i que aquesta s’acaba fent més i més

gran.

Jordi Armadans va recordar com, anys enrere, costava molt parlar del tema basc i que

les organitzacions s'impliquessin en la recerca de solucions al conflicte. Per al director

de la Fundació per la Pau, sovint és més fàcil parlar de conflictes llunyans i costa més

parlar dels que ens són propers i ens afecten directament. Armadans va explicar que


34

una de les coses que ha après del conflicte basc és que quan, anys enrere, convidava a

polítics bascos a parlar en privat de tot plegat, les seves opinions eren molt diferents

de les que emetien en públic.

Per a Armadans, cal abordar amb una mirada plural el conflicte, ja que totes les

mirades són interessants i cal que siguin tingudes en compte, i cal assumir que

apropar‐se a un conflicte suposa incomodar‐se. Quan es parla de solucions fàcils, això

vol dir que no s'està abordant el tema en profunditat. Segons Armadans, hi ha gent

que ha fet moltes coses quan era molt difícil implicar‐se, quan no t'aplaudien. En

aquest sentit, sortir al carrer, com va fer Gesto por la Paz, per denunciar la violència va

ser un primer pas importantíssim en el seu moment. Elkarri i després Lokarri van fer un

altre pas imprescindible: l'esforç en imaginar sortides i solucions al conflicte, com per

exemple reunint polítics de diferents formacions, víctimes amb membres d'ETA, etc.

Tot va costar molt i va ser molt lent, gràcies a la feina de moltes persones anònimes,

malgrat que a les fotografies sempre acaben apareixent els líders. Per Armadans, tot

aquest esforç titànic, tota aquesta tasca "de formigueta", és imprescindible.

Per acabar la seva intervenció, el director de la Fundació per la Pau va afirmar que

seria un drama que féssim "carpetasso" sobre el conflicte basc sense extreure'n lliçons.

En concret, va apuntar‐ne quatre: la primera consistiria en no frivolitzar amb la

violència, que cal rebutjar radicalment. En segon lloc, recordar la complexitat de les

societats i els conflictes, reconeixent la pluralitat. La tercera lliçó seria recordar que la

lluita contra la violència no pot passar mai per la vulneració de drets. En quart lloc, va

insistir en la necessitat d'escoltar tothom i en la idea que per solucionar un conflicte cal

que la gent pugui decidir al respecte.

Tot seguit, va haver un torn obert de paraules del públic assistent, que va ajudar a

enriquir el debat.

Imatges de la Jornada de debat:


35


36

Presentació del llibre de Joan Coscubiela "Empantanados" a Lleida. Dijous, 14 de juny

Dijous 14 de juny el Joan Coscubiela va presentar el seu llibre 'Empantanados" a Lleida.

L'acte va ser presentat per la regidora d'Almacelles, Laia Martí i conduït pel periodista i

director del diari Segre, Joan Cal.

Imatge dels ponents a la presentació


37

Després de fer un repàs per la trajectòria personal i laboral de Joan Coscubiela, la Laia

Martí va destacar la gran tasca que va fer durant els dies 6 i 7 de setembre, "Joan,

molta gent ens vam sentir representats i representades per les teves intervencions al

ple del Parlament", també va voler manifestar la gran admiració que hi ha pel treball

parlamentari del Joan des de les Terres de Lleida, territori difícil per defensar altres

postures no nacionalistes.

En Joan Cal va voler fer un mirada interessant i alhora periodística fent preguntes

sobre els diferents capítols del llibre com per exemple, si el temps li havia donat la raó

en les advertències que va fer a l'independentisme en el ple del 6 i 7 de setembre o si

veia factible que el govern de Torra tornés a la unilateralitat.

Coscubiela va respondre que s'havia jugat amb la il∙lusió de la gent que és

perfectament legitima però en benefici d'una estratègia procesista, mitjançant una

gran ficció i cap al desastre, com va acabar passant.

Sobre el govern de Torra creu que el camí és el d'arribar a petits acords i buscar una via

urgent per resoldre la situació de la gent que està injustament a la presó.

La presentació del llibre va ser un autèntic èxit de participació, quedant petita la sala

de la llibreria Caselles on es va celebrar l'acte.

Presentació del darrer numero de la Revista Nous Horitzons “Marx, democràcia i

comuns”. Dimecres, 27 de juny

L’acte va comptar amb la participació del coordinador del número Edgar Manjarín, la

presidenta de la FNH, Dolors Comas d’Argemir, de Joaquim Sempere, col∙laborador del

número i de la geògrafa Nuria Benach

La presentació del darrer número de la revista Nous Horitzons dedicat a la figura de

Marx en motiu del bicentenari del seu naixement va tenir lloc dimecres 27 de juny i va

comptar amb la participació del coordinador del número i col∙laboradors del mateix.


38

Taula ponents participants en la presentació de la Revista Nous Horitzons “Marx, democràcia i comuns”

Edgar Manjarin, coordinador del número, va iniciar la seva intervenció donant les

gràcies a la Fundació Nous Horitzons per l’oportunitat de plasmar en un número

monogràfic sobre Marx certes idees que el confereixen com un número

sorprenentment compacte. Manjarín ens va parlar del contingut que podem trobar en

aquest número, incidint en dues idees a tenir en compte avui sobre la figura de Marx:

la grandesa de Marx com a científic social i com a pensador polític.

Joaquim Sempere, col∙laborador del número, va parlar sobre l’ecologisme i marxisme,

Sempere ens va dir que avui sabem que les teories de Marx i Engels, gràcies a l’anàlisi

de Manuel Sacristan, són ecologistes, primer per la inclusió de la noció de

metabolisme, en aquest sentit ens fa notar com al Capital es parla de metabolisme “el


39

comunisme regularà conscientment el metabolisme de la lluita de classes” i en segon

lloc, per la preocupació de l’agricultura i l’esgotament de la terra en la teoria marxista.

Dolors Comas, presidenta de la FNH, va encarregar‐se de parlar sobre marxisme i

feminisme, relacionant‐lo amb la ressenya publicada al número del llibre de Silvia

Federicci. Comas comença dient que sovint marxisme i feminisme s’han donat

l’esquena, fa esment a les crítiques del moviment feminista a la teoria marxista, quan

Marx va pensar tota la lògica del capitalisme des de l’òptica de l’home industrial. Però

Comas també apunta que avui feminisme i marxisme han d’anar junts, perquè si no

incorporem el pensament feminista no hi ha evolució de la societat. Per això, fent

referència a l’article de Silvia Federicci, explica la necessitat que marxisme i feminista

vagin junts.


40

D’esquerra a dreta, Núria Benach, Edgar Manjarín, Marc Parés, Dolors Comas d’Argemir i Joquim Sempere

Núria Benach ens va oferir un altre punt de vista, posant l’òptica en la geografia.

Benach ens explica com la influència de Marx en la geografia va ser molt potent a

partir dels anys 70, herència que es manté avui dia. Ens va parlar en la rellevància de la

perspectiva geogràfica en els escrits de Marx, on trobem moltes referències sobre el

canvi geogràfic i marxisme. En la seva intervenció va fer referència a David Harvey,


41

geògraf, quan lliga marxisme i geografia en el sentit que els canvis, el moviment ha de

passar en algun lloc; també ens parla del desenvolupament geogràfic desigual com la

necessitat del capitalisme i la idea de Harvey “d’acumulació per despossessió”.

Després de les intervencions es va originar un debat amb el públic assistent.

SETEMBRE

Diàlegs del catalanisme popular. Dimecres, 12 de setembre

Un any després del ple dels dies 6 i 7 de setembre al Parlament de Catalunya, la

Fundació organitza un acte per fer balanç d'aquells dies amb un dels seus

protagonistes al Parlament, Joan Coscubiela.

Un dia després de la Diada Nacional de Catalunya, el 12 de setembre la Fundació Nous

Horitzons va celebrar un acte per fer balanç, incidint a més en els fets que van tenir

lloc en el ple del Parlament de Catalunya celebrat els dies 6 i 7 de setembre. Uns fets

que van marcar un punt d'inflexió, a partir de la intervenció del llavors diputat Joan

Coscubiela. Amb la voluntat d'analitzar i fer balanç vam comptar també amb la

participació de la diputada Marta Ribas i del periodista Marc Andreu.

L'acte Diàlegs del catalanisme popular va iniciar‐se amb la intervenció de la presidenta

de la FNH Dolors Comas d'Argemir qui va reclamar diàleg tot recordant i reivindicar el

catalanisme popular d'un sol poble del qual ens parlava Josep Benet.

Marc Andreu, va començar citant unes paraules del qui va ser exsecretari general del

PSUC, l'Antoni Gutiérrez Díaz, l'any 1980, on parlava del catalanisme popular i que li

donen peu a parlar de la poca tasca que s'ha fet en relació al que significa el

catalanisme popular, per Andreu aquesta manca de reflexió sobre el catalanisme


42

popular ha donat com a resultat que s'hagi esquivat el debat i que no s'hagi reivindicat

el significat de la Diada de l'11 de setembre de 1976 a Sant Boi.

Joan Coscubiela ens diu que des de fa 6 anys cada Diada Nacional marca un horitzó, i

de com l'estratègia de la unilateralitat ha confirmat la seva inviabilitat. Va reivindicar

de nou la via del referèndum pactat, i de com costa defensar aquesta via, ja que s'han

creat expectatives que no es podran complir. Coscubiela ens va parlar també de la

complexa situació de Catalunya, per ell no només està fracturada en dos trossos, la

força que cohesionava el catalanisme popular ha saltat pels aires.

Per Coscubiela, la solució a l'actual conflicte està més lluny que ara fa dos anys,

precisament per la fractura nacional que ha comportat aquesta situació. Per això

s'haurà d'intentar contribuir a una sortida, una sortida que encara que sigui molt

complicada arribi abans que la situació no sigui irreversible. Proposa treballar per

mantenir viva la perspectiva de la sortida al conflicte.

Marta Ribas va reflexionar sobre la gran mobilització de l'independentisme i que això

demostra la persistència del moviment. La diferència amb altres anys és el fracàs de la

via unilateral, Ribas ens parla també de la petita finestra que s'ha obert amb el nou

govern de l'Estat i amb el canvi d'actitud.

Ribas va reivindicar el paper de Joan Coscubiela el 6 i 7 de setembre de 2017 al

Parlament de Catalunya perquè ens va representar com a ICV però també a milions de

persones, i perquè cal seguir perseverant en una tradició política que va ser la del

PSUC i més tard ICV, d'un sol poble i aliances d'esquerres. Per Ribas cal continuar

treballant per construir un 11 de setembre de tots, popular, plural i catalanista.


43

Taula de debat: Diàlegs del catalanisme popular amb Marta Ribas, Joan Coscubiela, Dolors Comas d’Argemir i Marc

Andreu

Escola d’Estiu “Jornades nou curs polític. Articular sobiranies en un nou escenari de

canvi”. Divendres i dissabte 14 i 15 de setembre

El 14 i 15 de setembre va tenir lloc la cinquena edició de l'Escola d'Estiu de la Fundació

Nous Horitzons. Una edició que va dur per títol "Nou curs polític. Articular sobiranies

en un nou escenari de canvi".

Imatge de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la conferència inaugural de l’Escola d’Estiu 2018


44

Les jornades van començar amb la conferència inaugural de l’alcaldessa de Barcelona,

Ada Colau divendres 14 de setembre a la tarda, i van continuar amb les sessions on es

va debatre sobre governança multinivell, sobre Europa sobiranies i democràcia, sobre

un nou model econòmic, social i ambiental i sobre l'inici de curs polític. Debats

intensos i interessants que us resumim a continuació.

Taula de debat: Governança multinivell, política d'escala i transformació social.

Amb Lucia Martín, Alicia Ramos, Pablo

Cotarelo i Marta Junqué

Imatges de la primera taula de debat


45

La taula va començar amb la intervenció de l'activista Marta Junqué que ens va parlar

del projecte "Cicle de debats del barri a Europa" l'objectiu del qual era veure com la

sobirania es converteix en l'element que dóna lloc a solucions. Amb més de 600

entrevistes amb diferents actors es volia saber si val la pena dur les batalles dels

diferents pobles i ciutats i treballar‐les des d'una dimensió europea. Després de sis

mesos de debat, la conclusió a la qual es va arribar va ser que sí, que hi ha certs temes

que per millorar‐los cal treballar en una dimensió europea i que ens ajuda a trobar

solucions compartides.

Per la seva banda Lucia Martín, diputada d'En Comú Podem al Congrés ens va parlar de

l'habitatge, del paper dels ajuntaments quan han de fer front als fons voltors, del

paper d'entitats com la PAH, el sindicat de llogaters, etc. Sobre el problema de manca

de lloguer públic i tenint en compte el concepte de governança multinivell, ens explica

on fallen cadascuna de les instàncies, on falla la UE, el govern de l'Estat... i com els

ajuntaments amb menys eines i menys pressupost han de fer front a situacions

d'emergència.

Per tant la implicació de més actors, tal com està pensada la governança multinivell, no

tindria efectes positius. Tenim una governança jerarquitzada, on institucions com la UE

o el Congrés, tenen més poder i més competències que altres actors. Proposa la

necessitat d'un model menys jerarquitzat, de treball en xarxa i amb més participació

ciutadana que treballi per donar solucions per exemple al tema de l'habitatge.

Alicia Ramos també diputada d'En Comú Podem al Congrés ens va parlar de com la

governança multinivell tal com està pensada en l'actualitat permet la incorporació de

lobbys privats. De com sorgeix la idea d'una governança multinivell, quan l'Estat

s'adona que no pot donar resposta a les necessitats ciutadanes. Com les ciutats

comencen a remunicipalitzar serveis, abans privatitzats, però sense el més important,

els recursos. Ens va explicar exemples d’altres països com per exemple Alemanya on la

governança multinivell té un disseny diferent de la de l'estat espanyol‐molt


46

jerarquitzat‐ en contra del model en xarxa alemany. Proposa canvis en relació a la

recaptació de finançament, reforma financera i competencial, per tal de donar

recursos als ajuntaments i que aquests puguin fer front i donar resposta a les

necessitats ciutadanes.

Pablo Cotarelo ens parla del canvi del model energètic com a element essencial per

assegurar unes condicions de vida dignes de les classes populars.

Cotarelo ens diu que el repte polític del proper període haurà de centrar‐se en les

classes populars, per dues raons fonamentals: per la imminent crisi financera i perquè

després de la crisi de 2008 les classes populars encara pateixen les seves

conseqüències. Temes com l'electricitat i el seu consum són les que per exemple han

generat més desigualtat. Cotarelo proposa actuar en l'àmbit d’una renda directa

(treball) i una altra indirecta (habitatge, subministraments...):

1) Planificant estratègies

2) Aprofitant les "esquerdes" que deixa el sistema per actuar

3) Canvis estructurals

Taula de debat: Europa, sobiranies i democràcia

Amb Elly Schein, Ernest Urtasun i Lucile Schmid.

La intervenció de l'eurodiputat Ernest Urtasun va començar amb el record de

l'aniversari de la caiguda de Lehman Brothers el 15 de setembre. Va comentar que cal

fer una reflexió de les seves conseqüències que encara avui perduren. A EUA aquest

fet va ocasionar que 9 milions de persones perdessin la seva casa per exemple. Tot

això el porta a parlar de la crisi financera i del paper que va tenir Europa per la seva

regulació, Urtasun ens explica que després de la caiguda Europa va fer algunes coses,

com la directiva que dificulta el rescat de la banca però també va afirmar que aquesta

feina s'havia parat en els darrers anys. No s'han afrontat mesures i que els estàndards i


47

exigències en l'àmbit europeu s'han tornat a relaxar en les taules de negociació. Afirma

per tant, que no s'han fet les reformes necessàries per estabilitzar el sistema financer.

A què és degut? La resposta la trobem, segons Urtasun, en l'existència d'una extrema

dreta que vol desmantellar les regulacions financeres i centrar el discurs i el focus en la

immigració. La demagògia com a resposta per no abordar temes de fiscalitat i

regulació.

Urtasun es pregunta, què pot fer l'esquerra en l'àmbit europeu per afrontar aquesta

situació? Proposa una agenda de canvi, una agenda alternativa a partir de conviccions

de transformació europea. Hi ha una manca de voluntat en l'àmbit europeu per

resoldre el tema de la immigració, Europa ha comprat el discurs de l'extrema dreta de

què no pot resoldre el tema i per tant no actua, però si hi ha acords entre alguns països

en aquesta matèria, encara que no sigui amb tots, es poden tirar endavant. De la

mateixa forma, ens parla de les reformes fiscals a l'eurozona, la manca d'acord de tots

els països no pot ser l'excusa per no actuar. Per Urtasun per tant, des de les esquerres

hem de construir una agenda social i democràtica i fugir de la dicotomia que presenta

l'extrema dreta entre establiment i ells. Cal obrir un nou espai de transformació.


48

Segona taula de debat sobre Europa, sobiranies i democràcia amb l’eurodiputat Ernest Urtasun al mig,

l’eurodiputada Elly Schein a l’esquerra i la co presidenta de la Green European Foundation a la dreta Lucile Schmid

Taula de debat: Un nou model econòmic, social i ambiental per a Catalunya

Amb Jordi Angusto, Sandra Ezquerra, José Antonio Donaire i Óscar Guardingo.

Jordi Angusto va ser l'encarregat d'obrir la taula de debat i ho va fer parlant

d'economia, concretament va remetre's a l'evolució de la massa salarial a Catalunya,

en l'àmbit global i en l'àmbit europeu. Quan la massa salaria la compara amb la

productivitat, trobem que a major massa salarial major productivitat i ens diu que això

és el que s'hauria de pretendre a Catalunya, ens parla de l'anomalia catalana, amb un

nivell de productivitat alt i una massa salarial menor. Això ens dóna lloc a:


49

‐ Més ocupació en zones competitives i menys ocupació en zones menys competitives

‐ Major dèficit comercial a les zones més competitives i menys dèficit comercial a les

menys competitives.

El mecanisme de compensació que ha practicat l'estat ha estat a través de les

transferències fiscals, però aquest és un mecanisme pervers que ha donat com a

resultat la congelació de la desigualtat entre comunitats. I Angusto es pregunta, què

hauríem de fer per igualar el gap de competitivitat a Catalunya i a la resta de

comunitats autònomes? Com desfem la trampa? La resposta seria l'augment de salari

per sobre de la productivitat a Catalunya i que la productivitat augmentes per sobre

dels salaris a la resta de les comunitats autònomes. Però també ens assenyala que tal

com està dissenyat el model això no és possible, l'equació no és possible pel model

actual de relació de l'Estat i les CCAA. Malgrat això Angusto ens dóna algunes claus per

corregir aquesta feblesa estructural, que serien:

‐ La renda mínima garantida

‐ L'augment del salari interprofessional a escala regional (encara que no sigui possible

perquè és una negociació estatal).

Sandra Ezquerra va parlar‐nos des del punt de vista de l'economia feminista. Inicia el

seu discurs explicant‐nos les crítiques de l'economia feminista a les teories originàries

econòmiques d'Adam Smith, Marx i Keynes.

L'economia actual ens parla sempre des d'una perspectiva mercantil i no tenen en

compte altres àmbits de l'economia com per exemple el treball no remunerat.

L'economia feminista reclama invertir la piràmide on la reproducció es trobi per sobre

de la producció i de les finances. Amb aquesta visió l'economia feminista incorpora

altres perspectives com la del temps. La (mala) distribució del temps provoca la divisió

sexual del treball, la distribució de les pensions per exemple és una de les causes, on

generem drets segons ens relacionem amb el mercat laboral, promovent la


50

feminització de la pobresa, Ezquerra acaba reclamant que cal canviar la mirada

econòmica.

José Antonio Donaire, basa la seva exposició en dues reflexions i quatre propostes. La

primera que ens fa és que cal reivindicar el color verd, no hi ha esquerra sense una

reflexió territorial. Combatre la desigualtat social és també combatre la desigualtat

territorial.

La segona reflexió que ens fa és que ens trobem en un canvi d'època. L'esquerra ha

d'elaborar un relat, on s'anticipi als canvis estructurals, pensant en el futur com una

oportunitat. L'economia verda i la seva incorporació al model econòmic implica passar

de la cultural del no a la cultura del sí.

Les propostes que ens proposa Donaire són:

1.‐ Urbanització, som la primera època de la humanitat on hi ha més persones vivint en

ciutats. Això determina el model territorial i alhora determina el model de país. Les

propostes de l'esquerra per Donaire han d'anar en la línia d’emfatitzar l'aspecte

territorial, que passa a incorporar els elements de l'entorn. Canviar l'escala, cal canviar

el model estatal per un model més federal.

2.‐ Reconfigurar models de governança. Contra la globalització, regionalisme.

3.‐ Reducció de l'augment indiscriminat de la mobilitat de mercaderies. Proposa que

l'esquerra defensi models de replegament territorial.

4.‐ Sistema de competència global. A Catalunya li falta un rumb d'orientació de model

econòmic, en aquest sentit reclama a l'esquerra l'oportunitat que hi ha en l'economia

verda.

Óscar Guardingo, comença preguntant‐se, com afecta la digitalització del treball en

l'economia? Tenim molt clar com afecta en alguns sectors, UBER, Amazon, Deliveroo....

però com afectarà sectors productors com l'automoció? Moltes marques comencen a


51

entendre que la cadena de valor ja no acaba en la fabricació. Des de l'esquerra no

podem negar les noves tecnologies però també s'han generat buits normatius que

provoquen abusos que cal combatre. Conclou que després de 10 anys de crisi no s'han

dut a terme les mesures necessàries per lluitar contra aquests buits legals, són 10 anys

perduts i que el repte de dinamitzar les relacions laborals radica en la recerca de les

llacunes legislatives.

Imatges de la taula de debat:


52

Taula de debat: Inici de curs polític: els reptes de l'esquerra en un nou moment de

canvis

Amb Paola lo Cascio, Ione Belarra, Enric Juliana i Gemma Ubasart.

La taula comença amb les reflexions de Paola lo Cascio sobre els diferents reptes

multinivell del nou curs polític, per Europa el principal repte es troba no només en

reflotar el projecte europeu sinó com fer‐lo avançar. En un entorn percebut com a

hostil la gent busca protecció. La UE ha de garantir els drets socials i econòmics de la

ciutadania però alhora ha de donar resposta a la protecció però amb una visió

totalment contrària a les polítiques d'extrema dreta.

En un altre nivell, el de les ciutats, i lligant‐t’ho amb l'anterior, han de ser l'espai de

protecció, perquè a més és el lloc de convivència democràtica. Cal fer les ciutats cada

cop més democràtiques i inclusives.

Estat, en aquest nivell Paola ens parla de tres idees prèvies, el canvi de govern ha

donat un nou sentit comú que les forces del canvi han posat sobre la taula. El nostre

espai li queda un llarg i difícil camí, cal una feina política de construir en profunditat en

dues direccions: aprofundiment democràtic i transformació de l'estat espanyol en un

sentit cada cop més plurinacional en les estructures d'estat.

Per acabar Paola fa referència a Catalunya, esmentant els reptes del difícil escenari:

judicialització que ha portat al bloqueig i els actors condicionats per aquesta condició.

Paola afirma que cal tenir consciència que el conflicte català durà temps en resoldre's.

I dins de tot aquest context cal tenir en compte que estem davant de la reorganització

de les opcions nacionalistes i conservadores del país. El repte per tant serà intentar

que aquestes forces siguin les menys possibles perquè el context pot portar a la

coagulació d'alguns elements perillosos. Què cal fer des de l'esquerra? Ens hem de

refermar en tot allò que vam dir i que s'ha complert, refermar‐nos en el nostre discurs


53

i a l'hora buscar aliances per exemple en el País Valencià. Cal proposar polítiques

rupturistes (taxes universitàries, polítiques d'habitatge...) i perseverar en les mateixes.

Ione Belarra, ens parla dels fets ocorreguts i que ens han portat a un nou escenari,

hem aconseguit fer fora al govern del PP i ara què? Doncs ens diu que davant del

discurs del no es pot, ara tenim un escenari de si es pot, un escenari diferent en el qual

cal fer tot el possible per arribar a acords que millorin la vida de les persones.

Ens parla també de la repressió de l'1‐O de l'estratègia de judicialització de la política i

de com es va dirigir Catalunya des de Madrid amb l'aplicació del 155. Tot aquest

escenari ens va deixar amb la sensació que no s'estaven treballant temes com

l'habitatge, sensació de cert desànim que cal combatre amb l'esperança d'un nou

context. I es pregunta, com fem ara per traduir l'agenda de canvi (demandes

pensionistes, vaga del 8 de març...) en polítiques reals?

‐ Les forces del canvi han de fer canvis perquè les persones visquin millor, encara que

siguin lleus no s'han de renunciar a millores encara que petites.

‐ La situació de força d'Unidos Podemos que duu al govern a acceptar alguns canvis

(per exemple la publicació dels amnistiats, la comissió d'investigació al rei emèrit...).

Per Ione a llarg termini es fa més evident que les elits econòmiques tenen com a pla la

precarietat, la incertesa. Per això hem de donar seguretat.

Enric Juliana ens parla de l'observació amb perspectiva que dóna el pas del temps, per

això, amb aquesta perspectiva ens fa notar alguns fets ocorreguts ara fa 4 anys. Per

començar ens parla de les eleccions legislatives a Portugal, amb el consegüent canvi de

govern, Portugal canviava de signe amb el triomf del partit socialista. Per aquell temps

tothom estava pendent de Grècia, quan Siryza va plantejar un programa de

confrontació amb les directives econòmiques europees.


54

Fa 4 anys ISIS proclamava el Califat, fa 4 anys dels atacs terroristes a Paris, de les

eleccions catalanes que va guanyar la fórmula CIU+ERC. Fa 4 anys que Artur Mas va

dimitir i que Puigdemont va ser elegit president de la Generalitat i fa 4 anys que les

forces del canvi van conquerir alcaldies de ciutats com Barcelona o Madrid. També fa 4

anys de les eleccions generals amb la victòria per molt poc del PP que dóna lloc a la

posterior moció de censura de Perdo Sánchez. Fa 4 anys que el sud d'Europa governen

les forces d'esquerra, i es pregunta, serà així en el futur? Per Enric Juliana la clau de la

situació la trobarem a Grècia i Hongria. Una Europa que tanca la porta a Grècia quan

desafia el paradigma econòmic de la UE i que en canvi no fa el mateix quan Hongria

desafia el paradigma democràtic. Conclou que a Europa és més fàcil desafiar el

paradigma europeu que desafia el paradigma econòmic europeu.

Gemma Ubasart, va ser la darrera en intervenir en la taula sobre actualitat política, de

les seves paraules destaquem algunes idees i reflexions sobre l'actual situació i context

polític.

La inesperada moció de censura ha canviat algunes dinàmiques en la política catalana i

espanyola, i aquest nou context dóna nous escenaris possibles.

Canviar les dinàmiques entre les forces de la dreta i també entre les forces de

l'esquerra (PSOE/PODEM) des de la lògica constructiva i (PP/ Ciutadans) des de la

lògica destructiva. Els debats interns en els partits indica com l'escenari polític i

electoral s'ha mogut.

Una altra evidència de què ens parla Ubasart és que una part de l'independentisme

s'està decantant cap a un altre escenari (ERC, amb certa autocrítica, discurs de què cal

obrir un nou escenari...) i això obliga també a ressituar a la part espanyola, quan el

govern de Pedro Sánchez proposa com a punt de partida les propostes del Cercle

d'Economia (nou estatut).


55

Per tant comença a haver‐hi una certa desescalda que caldrà treballar, si s'aconsegueix

una demanda unitària (el fet més important seria la consideració de què el delicte de

rebel∙lió no encaixa amb els fets d'octubre) seria el primer punt de partida per

començar a trobar una solució. Per tant la prioritat serà treballar en una demanda

col∙lectiva.

Diferents imatges de la darrera taula de debat i del públic assistent a l’Escola d’Estiu

2018:


56


57

Acte en homenatge a Francesc Vicens. Dimecres, 26 de setembre.

La sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona va ser l'escenari que va acollir

als assistents que van voler recordar i homenatjar la figura de Francesc Vicens.

Poc després de la mort d'en Francesc Vicens la Fundació Nous Horitzons va voler

celebrar un acte en record a la seva figura, per això ens vam trobar dimecres 26 de

setembre a les instal∙lacions del MUHBA on familiars, amics i persones que l'admiraven

van recordar‐lo. L'acte va comptar amb la participació del director del MUHBA, Joan

Roca, de la presidenta de la FNH, Dolors Comas d'Argemir, de l'historiador Andreu

Mayayo, de l' exdirectora de la Fundació Joan Miró, Rosa Maria Malet i de l'economista

Francesc Roca.

Joan Roca va adreçar unes paraules de benvinguda i va explicar alguna anècdota

personal amb Francesc Vicens i va destacar la seva bona voluntat i intel∙ligència.

Dolors Comas per la seva banda va expressar el profund agraïment a Francesc Vicens

en nom de la Fundació Nous Horitzons perquè gràcies a la seva tasca existeix la nostra

revista. Vicens va ser un dels creadors de la Revista Nous Horitzons, va treballar perquè

aquesta fos possible quan s'editava en plena clandestinitat i també va formar part del

nucli de redacció.

Andreu Mayayo va parlar‐nos de la militància d'en Francesc al PSUC, un partit

comunista, en temps on la militància significava la tortura. Mayayo ens diu que li

devem molt a Vicens i que cal reivindicar la seva figura. Ens va parlar d'una de les

circumstàncies que més va marcar la vida d'en Francesc, la seva militància comunista

dels 28 als 36 anys. Com dèiem abans en aquella època militar en un partit comunista

era molt difícil perquè implicava que podies ser objecte de tortura, a banda també

implicava trencaments familiars, de país (exili), etc. per tant Mayayo va remarcar la

importància del compromís d'en Vicens en un context molt difícil.


58

També ens va parlar de la seva tasca al PSUC en el seu paper dins el partit treballant

per l'elaboració d'un document que tractés el fet nacional, de la seva expulsió l'any 65

del PSUC tot i que sempre va mantenir una relació afectuosa amb la militància

comunista i amb les polítiques d'esquerra. Mayayo també ens va expressar que

personalment li agraeix infinitament la seva feina de desxifrar les cartes enviades en

clandestinitat i que li permetés accedir a tota la informació treballada. Mayayo va

acabar la seva intervenció fent esment a la memòria prodigiosa d'en Vicens.

Rosa Maria Malet va ser l'encarregada d'explicar‐nos la seva tasca com a director de la

Fundació Joan Miró, quan van treballar conjuntament durant 5 anys abans que ella el

precedís en el càrrec de directora de la Fundació Miró. Malet va destacar la seva tasca

al capdavant de la fundació en la recuperació de la llengua i la cultura catalana, amb

les exposicions per exemple dedicades a Carles Rahola o l'exposició del Congrés de

Cultura Catalana, però també el seu treball per mostrar la recuperació dels drets

democràtics a Llatinoamèrica.

Malet va acabar la seva intervenció dient que Francesc Vicens va ser el millor

ambaixador que tenia Catalunya perquè sabia transmetre els valors del nostre país.

L'economista Francesc Roca va ser l'encarregat de tancar l'acte llegint‐nos un escrit

redactat per l'ocasió titulat Francesc Vicens i la tercera reivindicació de la societat

catalana. A través de la lectura Roca ens explica com es van conèixer a l'editorial Salvat

i com Vicens va aconseguir que el mateix Joan Miró fes la coberta del diccionari

enciclopèdic català. Francesc Roca ens va parlar de l'exili de Vicens a París, del paper

de l'art en la seva vida i de la seva fascinació per la Xina. Va acabar amb una frase "la

història és un teatre fantàstic on sovint les victòries ens converteixen en derrota i les

derrotes en victòries".


59

Imatge de la taula de ponents a l’acte i la convocatòria:


60

Descoberta de la placa de l'espigó d'Antoni Gutiérrez Díaz. Dissabte 29 de setembre.

L'acte de descoberta de placa de l'espigó d'Antoni Gutiérrez Díaz va comptar amb la

presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La nostra entitat ha format part de

les entitats que des dels inicis van fer la petició de reconeixement. En l’acte de

descoberta la presidenta de la Fundació Nous Horitzons va adreçar unes paraules als i

les assistents explicant el procés iniciat el 2006 poc després de la seva mort quan es va

formalitzar la petició.

L'acte de descoberta de placa del fins ara conegut espigó de la Mar Bella, i que a partir

del passat dissabte 29 de setembre duu el nom d'espigó d'Antoni Gutiérrez Díaz, va

comptar amb la participació de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de representants

d'ICV, del PSUC, de les diferents entitats impulsores i de familiars i amics. Amb la

descoberta de placa d'aquest espai l'Ajuntament de Barcelona ha volgut retre

homenatge a qui va ser secretari general del PSUC, lluitador incansable de la lluita

antifranquista, profundament d'esquerres i europeista. Una figura respectada, brillant i

sensible, part de la història política del nostre país.

Dissabte va culminar un procés iniciat el 2006. El 2008 la ponència del nomenclàtor va

acordar dedicar un espai de la nostra ciutat a la figura de l'Antoni Gutiérrez Díaz i el

2016 es va trobar l'espai on poder fer realitat aquest homenatge, l'espigó on ell havia

anat tants cops a pescar. D'aquesta manera, aquest espigó es converteix en el primer

de la ciutat de Barcelona en rebre una denominació d'homenatge, un espai especial

per una personalitat especial.


61

Placa en record al Guti

Imatge de l’acte de descoberta de placa amb Enric Cama, Dolors Comas en representació de la FNH, l’alcaldessa de

Barcelona, Ada Colau, Mònica Gutiérrez en representació de la Família i el comissionat de memòria històrica de

l’Ajuntament de Barcelona


62

Placa a l’espigó amb el poema de Joan Brossa dedicat a l’Antoni Gutiérrez Díaz


63

OCTUBRE

Presentació del darrer número de la Revista Nous Horitzons "L'escola catalana, al

cor". Dimecres 17 d’octubre.

El darrer número de Nous Horitzons, monogràfic dedicat a l'escola catalana, va

comptar amb la participació del director de la Revista, Marc Parés, del coordinador del

número, Miquel Àngel Essomba i de dues de les autores que hi han participat, Carme

Tolosana i Anna Camps.

El passat dimecres 17 d'octubre es va presentar "L'escola catalana, al cor" l'inici de

l'acte va anar a càrrec del director de la Revista Nous Horitzons, Marc Parés qui va

parlar sobre la necessitat del número i en la fermesa que cal, més que mai, defensar la

idea de Catalunya un sol poble.

Per la seva banda Miquel Àngel Essomba, coordinador del número, va agrair a tots els

autors i autores les col∙laboracions i va presentar l'estructura de la revista. Essomba

ens diu que parlar d'escola catalana ens situa a inicis del segle XX i que així ho

reflecteix la revista en el seu apartat diagnòstic. El segon missatge que transmet la

revista és el fet que el model d'escola catalana té molt futur, davant del

qüestionament interessat, i els continus atacs al model lingüístic i al model pedagògic.

Essomba ens parla d'altres amenaces que justifiquen el model, i reivindica que l'escola

ha de ser un espai de tasca compartida d'una comunitat. Va acabar la seva intervenció

explicant el dèficit democràtic amb l'aplicació de la LOMCE 2013 amb el retall de les

competències dels consells escolars, i d'una altra amenaça important que cal combatre

a tota costa, la del retorn del racisme, la intolerància i la xenofòbia.

Carme Tolosana va parlar de la laïcitat a l'escola catalana. Comença explicant el

concepte d'escola inclusiva, la que ofereix igualtat d'oportunitats i que no exclou ningú

per cap mena d'ideologia, condició... segons Tolosana això no es dóna del tot perquè el

fet que les escoles concertades estableixin paràmetres per l'admissió d'alumnes ja no


64

la fa inclusiva. En aquest sentit Tolosana ens fa notar com l'església catòlica va

intervenir en la llei general d'educació, la primera llei que es fa abans de la transició, i

aquesta característica limita l'escola inclusiva. Per tant Tolosana conclou que el

concepte d'escola inclusiva és més un desig que no pas una fita aconseguida.

Anna Camps ens va parlar sobre la situació de l'ensenyament del català a l'escola, ens

fa notar que "... en el moment actual, cal ser molt prudent de no jugar amb les

llengües", Catalunya és un país bilingüe, vol dir que els ciutadans dominen les dues

llengües. Camps va recordar el debat el 1983 sobre la llei de normalització lingüística,

on els plantejaments que es van proposar van ser: separar els alumnes per escoles; la

introducció de la llengua de forma progressiva i el model proposat i defensat pel PSUC

de no separar els nens per llengua.

Camps ens explica perquè es va implantar el model d'immersió lingüística, els nens que

tenien com a llengua familiar el castellà aprenien el català amb un bon nivell en acabar

l'escola, a diferència dels que tenien el català que per "immersió" sí que acabaven

parlant el castellà. De fet hi havia una diferència de classe, els immigrants. A Catalunya

va haver‐hi un interès molt gran per l'ensenyament bilingüe per part del professorat i

la comunitat educativa, Camps ens va explicar que en aquells moments hi havia unes

condicions molt positives per la recuperació del català a l'escola, amb la implicació de

la comunitat educativa, dels moviments de renovació pedagògica que en aquells

moments lligava la renovació metodològica amb la llengua, va haver‐hi un esforç

enorme per fer un canvi a l'escola, en comparació amb la situació actual, amb una

major complexitat, on les condicions que es donaven abans no hi són. Camps va acabar

la seva intervenció dient que utilitzar la llengua contra un model lingüístic que el que

pretén és donar les mateixes condicions d'oportunitats a tothom és molt perillós.


65

D’esquerra a dreta Carme Tolosana, Miquel Àngel Essomba, coordinador del número, Marc Parés i Anna Camps

NOVEMBRE

“La crisi dels valors democràtics a la Unió Europa” Mataró. Divendres 23 de

novembre.

El passat divendres 23 de novembre, l'eurodiputat d'ICV Ernest Urtasun va participar

en un acte públic organitzat per la delegació mataronina de la Fundació Nous

Horitzons que va tenir lloc a la sala d'actes de la Fundació Iluro. Montse Sòria va ser

l'encarregada de conduir el debat i presentar‐lo.


66

Imatge de l’eurodiputat Ernest Urtasun durant la seva intervenció

Ernest Urtasun va iniciar la seva intervenció insistint en la necessitat que es comenci a

parlar d'Europa, tenint en compte que les eleccions al Parlament Europeu del proper

mes de maig seran segurament les més importants, per tots els esdeveniments que

estan tenint lloc al nostre continent. Cal tenir en compte que hi ha moltes incerteses

sobre quina serà la majoria que resulti dels comicis, amb la implosió del sistema de

partits tradicional. Fins ara, i des del final de la Segona Guerra Mundial, hi havia un

consens entre democratacristians i socialdemòcrates, però aquest consens no està clar

que pugui continuar donant‐se. L'origen de tot plegat és la ruptura del contracte social

que existia al voltant de l'estat del benestar, que va ser el gran acord de la postguerra,

junt amb el sistema de llibertats que va sorgir després de 1945.

Urtasun va fer referència al que explica el polític italià Nichi Vendola, qui considera que

els valors de la Unió Europea sorgeixen bàsicament de dues fonts: l'herència de la

Il∙lustració i l'herència del Moviment Obrer. En el cas d'Espanya, sempre havia existit

una aspiració a formar part del projecte europeu, tenint en compte que la dictadura

franquista es va allargar fins al 1975. Ara, però, sense les llibertats ni la promesa d'una

vida digna, aquest projecte europeu no pot ser possible, tenint en compte que la Unió


67

Europea ha jugat un paper clau en la crisi dels darrers anys, doncs les institucions s'han

posat al servei del programa de la Troika.

El moviment del 15‐M va articular la indignació, i aquest fet és determinant per què no

s'hagi produït un ascens de l'extrema dreta com el que ha tingut lloc a altres països.

Com diu Íñigo Errejón, el 15‐M va representar un cordó sanitari contra l'extrema dreta.

Ara, el gran error davant el que ens trobem és haver de triar únicament entre dues

opcions: la defensa del model actual neoliberal en contraposició a la ultradreta, un

model representat per Macron, i el projecte que ofereix aquesta extrema dreta. La

tasca d’un projecte d'esquerres és ser capaços de trencar amb aquesta dicotomia que

ens porta al desastre. La Unió Europea ha de ser un projecte pel qual cal seguir lluitant,

però on s'han d'introduir reformes, com les que proposen els partits verds arreu

d'Europa o la França Insubmisa de Jean‐Luc Mélenchon, o a casa nostra Unidos

Podemos, els Comuns, etc. en front del neoliberalisme i l'extrema dreta. No té cap

sentit dir que volem desmuntar totes les institucions de la Unió Europea, quan a dia

d'avui encara no es compleix la Carta dels Drets Fonamentals, i cal lluitar per què es

faci. En aquest sentit, cal treballar per canviar la política econòmica, per exigir que es

compleixin les directives en matèria mediambiental, en habitatge, etc. Hi ha molts

temes relacionats amb la vida real de les persones que hem d'abordar i hem de donar

la batalla.

Urtasun també es va referir a la necessitat d'afrontar des de les esquerres els temes

identitaris de cara. En aquest sentit, va explicar que l'extrema dreta està aprofitant‐se

d'aquesta qüestió i les esquerres hauríem d'encarar‐la de forma diferent, defensant un

altre tipus d'identitat, basada en els drets, la democràcia i la solidaritat. L'eurodiputat

d'ICV va reivindicar la necessitat d'un programa polític de canvi radical a la Unió

Europea. Va reconèixer que, si socialdemòcrates i democratacristians no sumen al

proper Parlament Europeu, hi ha el risc a curt termini que es normalitzi l'extrema dreta

i es pacti amb aquesta, un fet que seria molt perillós i que les esquerres hauríem


68

d'estar en disposició d'evitar. Per tot això, és molt necessari que tinguem una gran

presència al Parlament Europeu, i també que hi hagi governs progressistes als diferents

estats membres. Per això, va dir Urtasun, cal que des de les esquerres i els Verds fem

dues contribucions bàsiques a la Unió Europea: la primera consistiria en contribuir amb

un grup nombrós al Parlament Europeu, per evitar les temptacions de pactar amb

l'extrema dreta per part dels dos grups que fins ara han estat majoritaris. Calen veus

fresques. En segon lloc, calen governs estatals de canvi que demostrin que es poden

fer altres tipus de polítiques, i que representin els seus ciutadans i ciutadanes al

Consell Europeu.

En el torn de paraules, diferents persones del públic van intervenir per demanar que

Urtasun contestés diverses qüestions. Respecte de la crisi migratòria que s'ha viscut a

Europa en els últims mesos, l'eurodiputat va explicar que a Catalunya i a Espanya la

batalla ideològica sobre aquest tema està guanyada, perquè és popular l'acollida

d'immigrants. Cal tenir en compte que això no passa a tots els països d'Europa, i això

parla molt bé de la nostra societat. Per a Urtasun, el gran desastre de la crisi dels

refugiats és que no s'ha donat una resposta conjunta a nivell europeu, ja que no hi ha

hagut un sistema d'acollida i repartiment organitzat entre els diferents estats membres

de la Unió.

Respecte del Brèxit, Urtasun va afirmar que la victòria del sí al referèndum va ser una

mala notícia. Cal recordar que el gran tema de la campanya va ser el control fronterer,

i això representa un desastre, tenint en compte que vivim en un món cada cop més

globalitzat en que cal cooperació, i ara el Regne Unit decideix marxar i veu que això li

comportarà una sèrie de problemes greus en matèria d'estat del benestar i drets. Si el

2021 no s'acaba trobant una solució al Brèxit, el Regne Unit haurà de seguir a la Unió

Duanera com fins ara, però sense estar representat a les institucions de la Unió

Europea per poder‐hi influir. L'acord que s'està discutint ara mateix sobre el Brèxit no

ens agrada, però en un moment determinat els parlamentaris i les parlamentàries ens


69

hi haurem de pronunciar. En aquest sentit, el pitjor seria una sortida del Regne Unit

sense acord, i per això aquest acord que ara mateix s'està posant sobre la taula és

millor que res.

Sobre el projecte d'exèrcit europeu, Urtasun va explicar que la proposta que hi ha

sobre la taula no li agrada. Va explicar que el seu grup sempre ha portat en el

programa electoral la necessitat d'un exèrcit europeu, però que serveixi per ocupar

l'espai dels exèrcits nacionals i racionalitzar els recursos destinats a defensa. La creació

d'un exèrcit europeu en cap cas no pot servir per destinar‐hi més recursos i per què hi

hagi més militars arreu de la Unió.

Per finalitzar, Ernest Urtasun va afirmar que en la propera legislatura al Parlament

Europeu cal una aliança de totes les forces progressistes i que cal lluitar per arribar a

aquest horitzó, també amb la col∙laboració dels socialdemòcrates.

Memòria - Iniciativa per Catalunya Verds · MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2018 3 1.‐ OBJECTIUS DE LA...

Documents

Transcript of Memòria - Iniciativa per Catalunya Verds · MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2018 3 1.‐ OBJECTIUS DE LA...