MEMÒRIA AMBAIXADA DE LECTURA 2017

ANTECEDENTSL’ambaixador de la Lectura és un projecte que naix al Regne unit el 1998 arran d’una conversa entre Ted Hughes, ‘’Poet Lau-reate’’ d’aquell any, i l’autor de literatura infantil Michael Morpur-go. Consideraren molt interessant nomenar un ambaixador/a de la lectura per poder combinar el poder de l’escriptura i la il·lus-tració per a infants, amb la necessitat de posar en valor aquelles persones que han fet una contribució significativa dins el món dels llibres infantils.

A dia de hui està implantat i en funcionament en huit països: Austràlia, Finlàndia, Holanda, Irlanda, Mèxic, Suècia, Anglaterra i Gal·les on l’ambaixador/a s’adreça a un públic infantil o juvenil i, per tant, els nomenats són autors o il·lustradors.

El projecte funciona en cada país de manera diferent però amb objectius similars. En el cas del Regne Unit l’ambaixador és un premi que compta amb remuneració econòmica. A altres indrets, com per exemple Austràlia, l’autor pot no tindre la nacionalitat australiana però està obligat a viure en el país durant el seu mandat. Excepte a Mèxic, el mandat té una durada de dos anys.

Aquest projecte s’ha concebut per dotar de prestigi i reco-neixement públic a un autor perquè siga considerat un re-ferent dins la nostra societat. En aquest sentit l’objectiu de l’Ambaixada és la trobada i el diàleg amb lectors mitjançant els clubs de lectura en biblioteques o altres institucions,

amb especial atenció al sistema educatiu i als lectors més joves.

PROPÒSITL’ambaixador es planteja com la figura que vol apropar i fomentar hàbits de lectura entre la societat. Per aconse-guir-ho ha estat viatjant per totes les comarques amb una completa agenda que l’ha acostat als lectors en biblioteques, escoles i llibreries on ha propiciat trobades i activitats de foment lector amb els següents objectius:

1.- Promoure el valor, la importància i la naturalesa transformadora de la lectura.2.- Influir en els hàbits de lectura de la societat valenciana.3.- Visibilitzar el llibre i els autors en català.4.- Impulsar la lectura com a via fonamental d’accés al coneixement per part de la ciutadania.5.- Contribuir a aconseguir una millora dels índexs en l’hàbit i la competència lectora en català al País Valencià.6.- Contribuir a la divulgació i al coneixement dels escriptors per part de la societat.7.- Contribuir a la divulgació i al coneixement de la literatura catalana actual.8.- Homenatjar als grans de les nostres lletres.

AMBAIXADORA DE LA LECTURA 2017Anna Móner, com a Ambaixadora de la Lectura 2017, ha estat l’encarregada de representar les lletres valencianes a tots els mitjans de comunicació tan públics com privats, amb l’objectiu de difondre la lectura i el llibre en tota la programa-ció, situant-los en espais de màxima audiència; reforçant els suplements literaris de la premsa diària.

Anna Moner (Vila-real, la Plana Baixa), llicenciada en Història de l’Art, és artista i escriptora. Des del 1987, forma equip artístic amb Sebastià Carratalà. La seua obra s’ha exposat, entre altres ciutats, a València, Castelló de la Plana, Sevilla, Nantes, Ceret, Bordeus, Alzira, Vila-real, Alcoi, Madrid i París. 2

3

Ha escrit en revistes especialitzades (Cimal: Arte Internacional, Ars Mediterranea, Serra d’Or, Mètode, etc.) i en catàlegs d’exposicions, i, des de fa uns anys, col·labora en el Diari la Veu i en la Cartelera Turia. Ha estat professora col·laborado-ra de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives i de La Nau dels Estudiants (Universitat de València, 1995 la imatge de la dona en l’art. També ha impartit el Taller de narrativa breu de l’Aula -2001), on ha impartit cursos i seminaris sobre art i natura, així com sobre Oberta de la Universitat de València (2016-2017). D’altra banda, és coautora de l’obra teatral La morta enamorada, estrenada el 2010 al Gran Teatre d’Alzira i el 2011 al Teatro Alcázar de Madrid en la versió en castellà.

Ha publicat els relats La Venus i el lliri i Les finestres de l’ànima (tots dos Premi de Relats de Dones, Ajuntament de Cas-telló de la Plana, 2006 i 2010), L’obsessió de Balthazar Hurley (Fundació Bromera, 2014), La Casa del Rellotge (Fundació Bromera, 2016), L’ocell (Mètode, Universitat de València, 2016), La dona ocell (Paper de vidre, 2016) i Ma féroce amie (El Temps, 2017). Altres han estat inclosos en els reculls Escriure el país (Universitat d’Alacant i El País, 2012 / Onada, 2015), Sexduïts (Bromera, 2014), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015), 2 de 10 (Escola Valenciana, 2015), Entre dones (Balandra, 2016) i Nosaltres els fusterians (Períferic, 2017).

També ha publicat les novel·les Les mans de la deixebla (Bromera, 2011), Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant, i El retorn de l’Hongarès (Bromera, 2015), Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València i Premi Túria a la millor contribució literària. A més, amb aquesta última obra fou seleccionada per formar part dels Dracs de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i el diari cultural Núvol. D’altra banda, Gabinet de curiositats (Pruna Llibres, 2015) va rebre el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor assaig (AELC, 2016).

L’obra“Les mans de la deixebla” Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant - 2010És una novel·la que ens desperta els cinc sentits: olorant la mort, la por, la sang, la ferum de podridura….; espiant de reüll, darrera de la porta, a recer de la foscor, amagat al jardí…; escoltant els silencis, els brams, les complicitats…, acaronant el desig, la nuesa, la imperfecció, la fantasia…; assaborint la terra, el làudan…

A través de les memòries de Fabrizzio Scarpa –un prestigiós cirurgià italià del segle XVIII fascinat pels cossos deformes que s’instal·la a la ciutat de València– i de l’estranya relació que manté amb Brunel·la, la seua bella deixebla, i el jove i peculiar Zacaries, aquesta novel·la ens submergeix en una espiral d’obsessions i bogeria per a mostrar-nos el costat més fosc de la recerca del coneixement i la perfecció. Els sòrdids experiments secrets que duen a terme al laboratori situat en una aïllada alqueria de l’horta de València creen una atmosfera tèrbola i obscura que es completa amb uns personat-

4

ges psicològicament complexos i plens de sentiments contradictoris i agredolços.

“Amb Les mans de la deixebla, Moner inaugurava una certa visió de la novel·la gòtica en català, una opció amb referents clàssics —i no tant: la flaire de Patrick Süskind planava amb força en la resolució de la història— que l’autora portava amb subtilesa a un terreny propi i, en certa mesura, ignot. L’altra aportació, per dir-ho així, tenia a veure amb l’estil, una prosa curosa i delicada, amb la qual era capaç de vestir amb elegància un relat farcit de cruesa, violència i morbidesa”. Xavier Aliaga, revista Núvol

“El retorn de l’hongarés”. Premi Alfons el Magnànim de narrativa - 2014 Al maig del 1897, un cadàver esquarterat apareix al Bois de Boulogne de París. És així com es desencadena la investigació d’uns esfereï-dors assassinats en sèrie que marcarà la carrera de l’inspector en cap de la Policia de Seguretat Olivier Béziers i del prestigiós forense Auguste Locard. Més de cent anys després, arriba a l’Institut Medicolegal un taüt de grans dimensions, descobert durant la remodelació del cementeri del Père-Lachaise. Sara Bongard, una jove antropòloga forense, no pot imaginar que es veurà implicada en els successos macabres que sa-csejaren la societat parisenca a les acaballes del segle XIX. Anna Moner barreja sensualitat, màgia i misteri per a bastir una no-vel·la d’arrels gòtiques, guanyadora del Premi de Narrativa Alfons el Magnànim. Amb interessants aspectes de la història de la ciència i de l’art en el rerefons, alternant els anys finals del segle xix amb l’actuali-tat, aquest colpidor thriller endinsa el lector en una fosca investigació criminal.

“El retorn de l’Hongarès és un festival sensorial, un enorme plaer per als sentits. No exagero si afirmo que tota la novel·la es pot considerar una gran sinestèsia: les propietats de cada sentit (vista, gust, olfacte, oïda, tacte) sobrepassen el seu àmbit natural i s’associen a les altres amb una bellesa i una naturalitat exquisida. Voluptuositat de colors, de llums, de plantes, flors, pedres precioses, menges, abillaments… Tot en la novel·la llueix amarat d’una sensualitat i una sexualitat pre-gones, atàviques, indefugibles”.Anna maria Villalonga, revista Núvol

“Gabinet de curiositats” Premi Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig - 2016 “Gabinetde curiositats” (Pruna) és la prolongació de la sensibilitat i dels interessos de la novel·lista i pintora Anna Moner. Són articles, escrits amb gran plasticitat, que miren d’auscultar en el fons de per-sonatges insatisfets, rebels, complexos o marginats (els experiments elèctrics d’Andrew Crosse i la seua influència en Mary W. Shelley, Ca-ravaggio, Chopin, Artimisia Gentilischi, Georges Méliès, els autòmats,

5

Houdini…), que, moguts per desfici vital, estètic o d’ofici, ennaveguen el seu ofici o art per vies poc o gens concorregudes, per anar més enllà de les convencions i dels límits».

“D’una manera o altra Anna Moner, en el seu Gabinet de curiositats (Pruna llibres), ens ofereix uns retrats molt peculiars de personatges que em recorden Les flors del mal de Charles Baudelaire, com ja ho feien les seues novel·les. Hi trobe l´obsessió pel treball, la força de voluntat i la revolta contra el tirà que cadascú porta dintre seu, perquè no és de fora que ve el mal, com deixà escrit el nostre Ausiàs March: «Mas dintre nós nostre enemic portam». Brutal el retrat de Camille Claudel, que va ser musa i amant de l´intemperant Rodin. Una artista que es mereixia molt més que acabar a Montder-vergues, un manicomi de sinistra reputació. Ella mateixa es lamenta: «Després d´haver-me esforçat per l´art tal com he fet, d´haver-ho sacrificat tot per crear bellesa, no considere just haver acabat així. Em mereixia quelcom millor». I tot per portar d´enemiga la voluntat de ser artista, de voler embrutar-se de fang, de guix, manejant espàtules i paletines, cisells, escarpres, maces, escaires, gúbies i llimes. Víctima d´una exagerada admiració i d´una passió exaltada al seu preceptor Rodin que la va fer viure una relació destructiva i agònica”. Salvador Vendrell Levante-EMV

PLA DE COMUNICACIÓS’ha creat una imatge corporativa i una web de l’Ambaixada de la Lectura on s’informa de cadascun dels actes de l’am-baixada així com l’agenda d’actes. A través de la web els clubs de lectura, biblioteques i d’altres contacten amb l’Ambaixada perquè Anna Moner puga participar en cadascuna de les activitats que ens proposen i s’han enviat més de 30.000 correus per donar a conèixer la proposta de taller de lectura treballada des de l’Ambaixada i que a grans trets consisteix a:el foment de la lectura en diferents àmbits: d’una banda, el de les aules de primària, secundària i batxillerat, a fi d’augmen-tar l’interès i el gust per la lectura, i, d’altra banda, el de les biblioteques i els clubs de lectura, a fi que aquelles persones que gaudeixen dels llibres de manera quotidiana i tenen algun tipus d’inquietud pel procés de creació a través de la paraula puguen aprofundir-hi. A tal efecte, el taller s’adaptarà als perfils i edats dels participants.

Objectius1. Descobrir el plaer de la lectura.2. Desenvolupar la competència lectora.3. Comprendre textos literaris de gèneres diversos.4. Iniciar-se en el coneixements de les convencions del llenguatge literari.5. Estimular la imaginació a través de la lectura.

6

6. Aprofitar la lectura com a un recurs per a l’enriquiment personal.7. Aproximar-se a les grans obres literàries i als seus autors.MetodologiaLa sessió del taller està dividida en quatre parts: 1. Exposició teòrica amb acompanyament d’exemples.2. Lectura en veu alta de textos breus diversos i atractius per part dels participants.3. Posada en comú de les impressions i les interpretacions dels textos a fi de conèixer i compartir els punts de vista dels altres. 4. Col·loqui entre tots els participants amb el propòsit d’aprofundir en el sentit dels textos, de comparar autors i èpoques, i d’aprendre a fer lectures crítiques.

Contingut1. La lectura de textos literaris: una forma de descobrir el món.2. Estratègies d’anàlisi i interpretació del text literari.3. Els mecanismes de la ficció. El gènere. La unitat del conjunt. L‘estructura de la narració. Els personatges.4. Qüestions bàsiques de narratologia: el temps (el temps de la història i el temps del relat), la manera (distància i pers-pectiva) i la veu (tipus de narrador).5. Introducció als diferents registres lingüístics. Els diàlegs.

Duracíó* Alumnes de primària, secundària i batxillerat: 1 hora.* Biblioteques i clubs de lectura: 1 hora i 30 minuts.

7

PAGINA DE FACEBOOKL’Ambaixada compta amb una pàgina corporativa molt més dinàmi-ca que la mateixa web -ja que pot interactuar amb els seus segidors i seguidores- que informa de les diferents accions que es duen a terme així com d’aquelles que tenen relació amb la lectura i el seu foment.

La pàgina incorpora cada dia continguts nous i d’actualitat

TwItter @AmbaixadaLecturaLa funció de twitter no és sols comunicar les accions de l’Ambaixa-da. La capacitat d’aportar reflexió sintètica, veloç i encapsulada en píndoles de 140 lletres en permet treballar construint una marca personal i l’accés immediat sobre qualsevol apreciació, campanya o temari que exposen els nostres vinculats, en aquest cas el foment de la lectura. .Twitter també

ENTREVISTES A MITJANS DE COMUNI-CACIÓAprofitatnt els desplaçament de l’Ambaixadora a diferents comar-ques s’ha marcat tot un programa d’entrevistes en mitjans locals i comarcals preferentment en ràdio i televisió.

AMBAIXADA DE LA LECTURA I RELACIÓ AMB LA SOCIETATUn dels propòsits de l’Ambaixada de la Lectura és el de prestigiar la figura dels autors dins l’espai públic donant-los el màxim prota-gonisme a les fires del llibre i premis literaris que tenen lloc en el nostre territori.

En aquest sentit, l’Ambaixada de la Lectura 2017 ha tingut una imat-ge i un paper del tot destacat en premis com:- Premis Literaris Ciutat de Benicarló- Acte Institucional 9 d’Octubre.- Diada de les Escriptores. Acte celebrat al Palau dels Borja, seu de les Corts Valencianes-Premis València i València Nova de la Institució Alfons el Mag-nànim- XII Jornades de les Lletres Ebrenques- Xunta d’Escritores d’Asturies- Premis Octubre- Premis Ciutat d’Alzira- Premis Societat Coral Micalet- Fira TROVAM de la Música i Premis Ovidi Montllor- Plaça del Llibre de València-Plaça del Llibre d’Alacant- Premis Ciutat de Gandia- Premis Escola Valenciana- Xàbia Negra: Festival de literatura, cinema i fotografia negra.

8

#CONVERSAIMPROBABLEConverses per conéixer quines són les inquietuds literàries de personatges rellevants de la nostra societat. Aquestes conver-ses entre la nostra Ambaixadora i dotze persones de reconegut prestigi, s’han realitzat amb públic i també en estudi de televisió. Totes han estat enregistrades per poder llançar setmanalment a la societat en xicotetes càpsules que ens acosten a la realitat literària de:

Anna Lluch, oncòlogaEnric Morera, President de les Corts ValencianesRubén Aparisi, magMiquel Àngel Landete “Senior”, cantantPilar Pedraza.Noelia, pilotariTomàs Mestre, director de teatrePablo Calatayud, Celler del RoureReyes Martí, pirotècnicaCarmen Alborch, escriptora

PREGÓ DE LA LECTURACoincidint amb la Plaça del Llibre l’Ambaixadora de la Lectura efectuà el Pregó per convidar a totes i tots els assitents a partici-par del goig de llegir i de la importància de la cultura i el foment de la lectura en qualsevol societat moderna.

El pregó començà a les 12’30 de diumege 5 de novembre i comptà amb la música de a Colla de Dolçainers d’Alcoi, les animacions de La Dinamo i el teatre de carrer de Les Noma-des. Aquestos espectacles obrien una cavalcada que féu la volta a la plaça de l’Ajuntament de la ciutat de València a la qual se sumaren tots els assistents.

9

10

11

12