mem ò ria 2007

mem ò ria 2007

mem ò ria 2007

5

Introducció 9

Programes d’atenció a les Persones Refugiades i Immigrants 11

Gràfiques de les actuacions realitzades al llarg del 2007 en els diferents Programes d’Atenció de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat 22

Valoració de les activitats realitzades des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat 65

Índex

La - ,,llar és on un troba la dignitat,,, i amb això vull dir que si bé jo no he nascut a Catalunya finalment aquí he trobat un lloc al que puc cridar llar. Jo estimo a qui m,han considerat com un ésser humà i m,han donat un tracte igualitari al que reben els homes. (...)Simplement vull ser jo mateixa, ser la persona que vull ser, sentir-me lliure i mai més tornar a la meva terra natal. Mai m,he sentit satisfeta en una societat dominada per homes que subestimin a les dones.Valorar-me com una dona lliure en els aspecte polític, religiós i per-sonal em va forçar a abandonar el meu país i trobar aquí una altra realitat. La diversitat és una de les coses que jo més valoro de Catalunya, així com que el paternalisme no tingui aquí tanta pre-ponderància. És possible que jo hagi nascut en un lloc equivocat per raons que escapen al meu control, no obstant aixó, jo sé que em trobo en el lloc correcte on realitzar la meva opció de vida. No vull dir amb aixó que aquest país sigui el paradís (...) aquí tinc dificultats, com per exemple l,idioma, tal vegada la barrera més notòria i com-plicada de superar en el procés de integració laboral i social. Estic

molt il.lusionada amb aprendre l,idioma i sé que és només una questió de temps. Trobar un treball no és tasca senzilla, pero tampoc és impossible.Hi ha persones aquí que no els agrada que els refugiats ,,envaeixin,, el seu país -com asseguren alguns d,ells-, pero també he trobat moltes persones que m,han donat la benvinguda i que comprenen les raons per les quals he abandonat el meu país, una zona de guerra i una societat patriarcal. Finalment, voldria expressar que l,asil no només m,ha do-nat l,oportunitat d,emancipar-me políticament, sinó també de trobar la llibertat social com a dona respecte d,una societat amb regles exclusivament fetes i aplicades pels homes.

Testimoni d’una palestina refugiada a Catalunya per raons de gènere. El seu sentir i pensar d’una dona que va preferir deixar el seu país d’origen a viure sotmesa a “una societat amb regles exclusi-vament fetes i aplicades pels homes” (text escrit originalment en anglès).

9

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat és una entitat sense ànim de lucre inscrita al Registre d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya amb Nº 29379 i CIF Nº G-63721963. I també inscrita en el Registre Municipal d’Entitats de Sabadell.

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat està inspirada per un profund sentit ètic i per valors com la justícia, la solidaritat, la llibertat i la igualtat. La defensa d’aquests principis constitueixen el nostre principal patrimoni, enforteix i impregna totes les nostres actuacions i és la motivació essencial del nostre treball i existència. Els nostres objectius són la defensa el dret d’asil i els drets de les persones refugia-des, i assumeix també la defensa dels drets de les persones immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’integració social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya.

Per assolir aquests objectius contem amb diferents programes que pretenen donar una resposta global i integral a les dificultats, derivades del fet migratori, a les que han de fer front els refugiats i immigrants a casa nostra. A través de dues grans línies d’intervenció. Igual d’important una que l’altre i in-terrelaccionades:

· Atenció a les persones refugiades i immigrants a través dels programes socials, jurídics i ocupacionals

· Defensa dels drets de les persones refugiades i immigrants a través de la incidèn-cia política i social i de la participació

Memòria 2007

10

11

Servei de Primera Acollida: L’acollida l’entenem com un acte actiu en que es tre-ballen tots aquells àmbits derivats del fet migratori amb la intenció de dotar dels recursos necessaris a les persones immigrants i refugiades, des d’una pers-pectiva que reforça l’autonomia, per tal de facilitar la integració social i afavorir la convivència intercultural, entesa com l’adquisició de drets civils de la població immigrant. El Servei d’Acollida ofereix, per tant, informació i orientació, i acompanyament, si s’escau, de forma in-tegral sobre drets i deures, empadronament i targeta d’assistència sanitària, orientacions en estrangeria i d’asil, activitats de coneixement de l’entorn i activi-tats pre-formatives i laborals, classes de castellà i ca-talà, ajudes socials, mediació en l’accés a l’habitatge, contenció psicosocial, activitats d’oci i de participació, etc. Es concep com un servei complementari i en co-ordinació amb els serveis socials generals i la resta de recursos existents al territori, tant municipals com d’entitats. Considerem que l’acollida a les persones immigrants i refugiades suposa una primera oportuni-tat d’adquirir unes habilitats bàsiques per reforçar la seva autonomia. Va dirigit a persones immigrants, re-fugiades, sol·licitants d’asil, apàtrides i desplaçades.

Ajut Humanitari per Persones Subsaharianes procedents de Canàries, Ceuta i Melilla: La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, a través de CEAR, forma part del trasllat de persones immi-

grants subsaharians de l’arxipèlag canari a territo-ri peninsular impulsat i coordinar per la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració del Ministeri de Tre-ball i Afers Socials.

La participació de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i CEAR en aquest programa, que consisteix en l’acollida d’aquestes persones i l’assessorament so-cial i jurídic, obeeix a un imperatiu humanitari, però des del primer moment aquesta ONG ha mantingut les seves reserves enfront un programa que estableix una “acollida” molt limitada, segons el nostre punt de vista, i que no preveu la concessió de permisos de residència i treball per circumstàncies humanitàries a aquelles persones que no poden ser retornades als seus països, si bé, almenys ha previngut possibles cri-sis humanitàries. Cadascuna de les persones acollides a aquest progra-ma són derivades als nostres serveis jurídics perquè se’ls iniciïn tràmits de residència per poder regularit-zar la seva situació.

Programes Jurídics:D,asil:

Des d’aquest servei s’informa, assessora, es tramita i es defensa l’exercici dels drets de les persones sol·licitants d’asil, refugiades, apàtrides i desplaçades. A través de les entrevistes l’equip jurídic propor-ciona informació sobre els tràmits d’asil alhora que s’encarrega d’investigar sobre la situació política i de respecte als drets humans en els països d’origen,

Programes d,Atenció a les Persones Immigrants i Refugiades

12

d’indagar en la recerca de proves dels fets al·legats pels sol·licitants d’asil i de presentació de sol·licituds, informes i recursos davant les autoritats competents.

D,estrangeria:

Des d’aquest servei es realitzen tot tipus de tràmits en estrangeria. Especialment, s’assumeixen aquells casos d’estrangeria en aquells que concorren raons humani-tàries, ja que com a especialistes en els països en con-flicte pensem que podem aportar la documentació referent als països d’origen necessària per justificar aquestes peticions, així com a justificació jurídica dels casos en que es donen vulneració de drets econòmics, socials i culturals.

Curs especialitzat en asil:

De forma anual, organitzem un Curs d’Asil per donar a conèixer als tècnics en estrangeria i aquelles perso-nes vinculades al món de la immigració, què és l’asil, qui el pot sol·licitar, quines formes de persecució con-templa, i aquells aspectes psicosocials que cal tenir en compte alhora de treballar amb persones refugiades.

Programes Socials:Pisos d’acollida temporal per sol·licitants d’asil:

Per aquelles persones que s’acullen a la protecció internacional al nostre país, mentre són sol·licitants d’asil, existeix un dispositiu d’acollida temporal per tal de garantir la cobertura de les seves necessitats bà-siques a la seva arribada, l’habitatge temporal alhora que afavorir els seus itineraris d’integració social.

Des del 2001 gestionem 4 pisos d’acollida temporal amb capacitat per 20 persones, sol·licitants d’asil, a la ciutat de Sabadell. En els pisos d’acollida es treba-llen tots aquells aspectes que incideixen en l’itinerari d’integració social (com són els aspectes jurídics, el coneixement de l’entorn, l’aprenentatge de l’idioma, la formació i recerca de treball, la salut i contenció psicològica, l’escolarització, la recerca d’habitatge, etc.).

Ajudes socials per persones refugiades:

Gestionem diferents prestacions socials que preveuen situacions de vulnerabilitat i/o problemàtiques amb les que es troben les persones refugiades, com a col·lectiu específic amb unes necessitats i dificultats concretes, per tal de donar resposta a aquestes. Aquestes prestacions van destinades a facilitar l’accés a l’habitatge estable, mitjançant el pagament tem-poral del lloguer, fiança, subministres i manutenció. La integració laboral, mitjançant el pagament de beques, formació ocupacional, matrícules, guarderies i transport. La cobertura de necessitats bàsiques i de manutenció i prestacions d’emergència per cobrir necessitats puntuals de grups vulnerables que per les seves característiques socials presenten greus dificultats per accedir al mercat laboral.

Ajudes socials per a persones immigrants en situació de vulnerabilitat social:

Aquestes ajudes tenen l’objectiu de recolzar econò-micament a aquelles persones immigrants en vies de regularització que es troben en situació de vulnera-bilitat social per tal d’evitar el risc d’exclusió social. Es tracta d’ajudes puntuals i d’emergència per poder cobrir les necessitats bàsiques, tal com l’allotjament,

13

el transport, la manutenció, les medicines, la roba, etc. Aquestes ajudes s’inscriuen en una intervenció social integral.

Servei de mediació de l,habitatge:

El servei d’acollida i mediació de l’habitatge és un programa que es planteja com un servei de suport a la recerca d’habitatge de la població immigrant i refugiada, a través d’una borsa d’habitatge en rè-gim de lloguer i pisos compartits, i mediació amb els propietaris i immobiliàries, entre aquella població immigrant i refugiada que compleix els requisits per accedir a un habitatge, però que es troba amb impe-diments per accedir-hi, pel rebuig i negativa de molts propietaris i immobiliàries a llogar-los en un. Alhora, s’assessora sobre els drets i deures de l’inquilí d’un habitatge, i es proposa el seguiment i mediació en cas que hi hagi conflicte.

Programes Ocupacionals i Formatius Agència de col·locació - Servei d,intermediació laboral:

Des d’aquest servei es realitza un treball d’intermediació ocupacional entre els nostres usua-ris/àries (refugiats, sol·licitants d’asil i immigrants en situació regular) i les empreses que necessiten incor-porar nous treballadors. El servei segueix una línia de treball ètic ja que totes les empreses col·laboradores ofereixen contractació i condicions d’acord amb el conveni vigent al seu sec-tor professional, orientat a l’estabilitat laboral de les persones refugiades i immigrants.

Itineraris d’acompanyament a la inserció laboral per immigrants i refugiats:

En aquests programes es realitzen un seguit d’accions encaminades a afavorir la integració al mercat labo-ral mitjançant l’elaboració d’itineraris personalitzats i sessions grupals de recerca activa d’ocupació.

Amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat del nostre col·lectiu d’atenció així com la seva promoció pro-fessional, tenint en compte el bagatge professional i formatiu dels països d’origen de les persones immi-grants i refugiades.

Projectes d’autoocupació per a persones refugiades:

Aquest servei va dirigit a les persones que ostenten la Condició de Refugiat i la Protecció Subsidiària que suposa, mitjançant la dotació de recursos econòmics i l’assessorament necessari per portar a terme un pro-jecte de treball autònom, la possibilitat de facilitar la integració òptima de les persones refugiades al nostre país. Aquesta via suposa una alternativa a les possibilitats d’integració laboral en un àmbit de treball que té en compte les seves capacitats i experiències professio-nals, etc.

Cursos de formació per millorar l’ocupabilitat de la població immigrant i refugiada:

Des dels programes ocupacionals i formatius s’imparteixen cursos de formació com el d’interpretació i traducció per a dones immigrants i refugiades o el curs de creació d’empresa, per afavorir una integració laboral que tingui en compte i reconegui el bagatge formatiu i professional de les persones immigrants i

14

Programes d’Incidència Política i Social: Aquest programa té com objectiu difondre i denun-ciar públicament les situacions d’indefensió i/o vio-lació del dret d’asil i les situacions de vulnerabilitat que pateixen les persones immigrants. Des d’aquesta àrea es realitzen nombroses activitats que van des de l’elaboració de notes de premsa i publicacions anuals sobre la situació de les persones refugiades, fins l’organització d’actes, campanyes, xerrades i con-ferències. De les que cal destacar:

Campanyes de visibilització de les persones refugiades:

En la nostra defensa al dret d’asil i per tal de contri-buir a l’enfortiment de la institució d’asil treballem en una sèrie de campanyes que tenen com objectiu conèixer i reconèixer la presència de persones refu-giades i remarcar les aportacions de les persones re-fugiades a Catalunya. Així hem desenvolupat vàries campanyes com:

· Compromesos amb les persones refugiades treballem per la Pau: amb l’objectiu de donar

refugiades. Des d’aquesta àrea s’organitzen també cursos de castellà i la creació de parelles lingüístiques en català, així com cursos d’ofimàtica.

Activitats d’oci i de coneixement de Catalunya:

Aquest projecte consisteix en la programació de sor-tides lúdiques per població immigrant i refugiada amb la intenció afavorir l’aprenentatge i les conver-ses en català, en un ambient distès, i la potenciació d’una nova xarxa social, que satisfaci les necessitats interpersonals i millorin la qualitat de vida del nostre col·lectiu. Aquests ens semblen aspectes rellevants que sovint queden minimitzats i obviats, arran la necessitat prio-ritària d’adaptació al nou context. Aquest projecte ha estat reconegut com a exemple de Bones Pràctiques

al Projecte Europeu INVOLVE sobre Integració de les persones immigrants i refugiades a través de la seva participació com a voluntaris.

Servei d’interpretació i traducció als serveis municipals del Prat del Llobregat:

Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat gestionem un servei d’intèrprets, ja que comptem amb nombrosos col·laboradors en diferents llengües que garanteixen l’accés als serveis i una atenció de qualitat a aquelles persones nouvingudes que desco-neixien el català i/o el castellà. Aquest servei, que es crea en un primer a nivell intern, s’està també gestio-nant pel Programa de Nova Ciutadania i Immigració de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

Programes d,Incidència Política i Social i Participació

15

a conèixer els conflictes que es donen en el món a través de la visió de les persones refugiades com a activistes defensores dels drets humans i promotores de la construcció de la pau, s’organitzen activitats de difusió i sensibilització. Aquest projecte s’ha desenvo-lupat a Barcelona i a Sabadell.

· L’Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i ri-queses de les persones refugiades a Catalunya: Amb la publicació d’aquest llibre, pretenem donar a conèixer, i reconèixer, la presència de persones refu-giades a Catalunya i que, des d’una perspectiva po-sitiva, basada en les aportacions i contribucions que fan al nostre país, ens ajudin i permetin consolidar la institució d’asil com a dret i exercici fonamental per aquelles víctimes de violació de drets humans que es veuen empeses a abandonar els seus països d’origen i acollir-se a la protecció internacional. Pensem que visibilitzar a les persones refugiades que viuen entre nosaltres, acostant les seves aportacions culturals, artístiques i intel·lectuals a la ciutadania en general poden contribuir a millorar-ne la percepció i conver-tir així a Catalunya en una autèntica terra d’acollida d’asil.

Campanyes d’incidència política i social:

Per tal de donar a conèixer els nostres posicionaments en relació a la nostra defensa del dret d’asil i difon-dre i denunciar les situacions d’indefensió i vulnera-ció dels dret d’asil així com dels drets de les persones immigrades, des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, realitzem vàries publicacions:

· Publicacions sobre Altres formes de Persecució en matèria d’Asil: Aquest any destaquem l’edició d’un segon llibre de la col·lecció “Altres formes de

16

persecució” titulat “Perseguit per haver escollit la meva orientació sexual”. Aquest llibre, juntament amb el de “Les dones també som refugiades” vol donar a conèixer aquelles formes de persecució que per no quedar recollides de forma expressa a la Con-venció de Ginebra són més desconegudes. Aquesta és una manera d’informar sobre la possibilitat de sol·licitar asil per diferents supòsits de persecució per facilitar que les víctimes de violacions de drets hu-mans tinguin accés a la protecció internacional.

· Edició digital del Butlletí Arquies, sobre els po-sicionaments i notícies referents a la Comissió Cata-lana d’Ajuda al Refugiat. Es troben des dels posi-cionaments de l’entitat, notícies d’actualitat, agenda i testimoniatges de les persones refugiades i de les persones que participen de forma voluntària en la nostra entitat.

· Treball d’incidència política amb els diferents par-tits polítics amb representació al Parlament de Cata-lunya per tal de donar a conèixer la situació de la institució d’asil a l’Estat espanyol i instar als diferents grups polítics perquè assumeixin les nostres reivindi-cacions mitjançant els representants dels seus partits al Congrés dels Diputats.

Aquesta mateixa tasca, la desenvolupem també a través dels diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya que hi tenen competència perquè assu-meixin l’acollida i la defensa de l’asil a Catalunya.

Campanyes periòdiques anuals:

Hi ha una sèrie d’accions que per la seva dimensió i rellevància per l’entitat es repeteixen de forma anual, aquestes són:

· 20 de juny. Dia Internacional de les Persones Refugiades: El Dia Mundial del Refugiat, el dia 20 de juny, és el marc que les Nacions Unides van esco-llir per donar a conèixer, de forma més significativa, la situació dels més de 25 milions de persones que en el món estan perseguides i es veuen obligades a fugir de les seves llars, el que la converteix en una data emblemàtica, propicia per reflexionar sobre la situa-ció de les persones refugiades a l’Estat Espanyol que durant els últims anys ha dificultat, en gran mesura, la protecció a aquelles persones que veuen vulnerats els seus drets més fonamentals, els drets humans, en els seus països i societats d’origen. A la Comissió Ca-talana d’Ajuda al Refugiat commemorem el 20 de juny, des del 2005, amb dos actes ben diferenciats:

· Un acte de denúncia i reivindicació sobre la situa-ció de les persones refugiades a Catalunya i a l’Estat espanyol, a través d’una roda de premsa i una com-pareixença a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya. Per fer-los arribar als nostres representants polítics la situació que viuen les perso-nes refugiades i les mesures que com entitat propo-sem per corregir la vulneració dels seus drets. Alhora sol·licitar una Declaració de Suport Institucional del Parlament sobre la situació de les persones refugia-des mitjançant audiència amb el President del Par-lament.

· Un acte més lúdic-festiu en què a través de la im-plicació de les persones refugiades, dels nostres usua-ris/àries. Aquests conviden a la ciutadania a conèixe’ls a través de la seva música, gastronomia...

· Col·laboració i difusió de la publicació Informe sobre la situació dels refugiats a l’Estat espan-yol. Des del 2003, la Comissió Catalana d’Ajuda al

17

Refugiat col·labora en l’elaboració i distribució de l’informe, que elabora CEAR. CEAR és la única or-ganització europea, juntament amb el Fòrum Refu-giés de França, que publica un Informe anual sobre la situació de les persones refugiades en el seu país. Aquest Informe es realitza a través del treball quoti-dià i del contacte directe amb les persones refugia-des, però aquest no només té un valor testimonial, ja que el plantejament de problemes va acompanyat de propostes i formulació d’alternatives.

· Premi Juan Mª Bandrés a la Defensa del Dret d’Asil i a l’Ajuda a les Persones Refugiades i Des-plaçades. Es tracta d’un premi honorífic que es dóna a una persona per la seva trajectòria com a defensora dels drets humans i els drets de les persones refugia-des. Els premiats han estat entre d’altres en Javier Gi-raldo, jesuïta colombià que treballa amb desplaçats, la Suzy Castor, historiadora haitiana que presideix una associació de Drets Humans a Haití, Aminattou Hadiar, activista defensora dels Drets Humans del Poble Saharauí, i aquest any passat hem premiat al Salah Salah, defensor dels drets dels refugiats pales-tins i l’autodeterminació del Poble Palestí. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat participa en el Premi cedit per CEAR, convidant al premiat a Catalunya per organitzar-li reunions, rodes de premsa i actes públics per donar a conèixer la tasca que rea-litza al seu país.

Finalment, col·laborem en l’Organització d’actes i participació en esdeveniments, així com també en Xerrades i taules rodones i altres activitats de Relacio-ns Institucionals, com la participació en el Pla Director de Salut i Immigració, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i participació en els debats de l’esborrany de la Llei d’Acollida proposada per a

la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, en la Xarxa d’Habitatge d’Inclusió de la Fundació Un Sol Món i la Taula Cata-lana per la Pau i Drets Humans de Colòmbia.

· Promoció de la participació de la ciutadania i agents socials: La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat planteja un enfocament educatiu en clau de Drets Humans i en el foment d’un voluntariat crí-tic i transformador, per això convida a participar en l’entitat a aquelles persones que comparteixen els nostres enfocaments, posicionaments i defensa del dret d’asil i dels drets humans i aquesta visió del vo-luntariat. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat es concep com un agent de canvi i una entitat gene-radora de transformació crítica. Per això, fomenta el voluntariat com una de les formes més adequades per promoure processos de transformació i prendre sentit des d’una concepció crítica d’aquesta tasca, que superi l’assistencialisme, capaç de centrar la seva ideologia i estratègies en el foment d’una ciutadania crítica.

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat desenvo-lupa les seves tasques a través de:

El treball en Xarxa:

Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat defensem el treball en xarxa com a única manera d’optimitzar els esforços que fem moltes de les en-titats que treballem en el mateix àmbit. És per això que som una de les entitats que conforma l’SCAI, som membres de la Xarxa 18 de desembre-Dia del Migrant, de Fedelatina, de la Taula pels Drets Hu-mans i la Pau a Colòmbia, Federació Catalana de Voluntariat Social, Xarxa d’Habitatge d’Inclusió, Taula

18

d’Entitats del Tercer Sector, de la Federació Catalana d’ONGs pels Drets Humans, de la Xarxa Impulsora del Consens Social sobre Migracions a Catalunya, de la Plataforma 2015 i més, del Consell Nacional LGBT, de la Coordinadora per la llengua de l’Ajuntament de Barcelona, del CIRD (Centre d’Informació i Re-cursos per les dones de l’Ajuntament de Barcelona) i Xarxa d’Inserció Sòcio-laboral de l’Ajuntament de Barcelona. I a través de CEAR forma part del Consell estatal d’ONG’s d’Acció Socials, de l’ ECRE (European Council Refugees and Exiles), de l’ ENAR (European Network Against Racism), Xarxa Helena, de la Xar-xa Europea contra l’Exclusió Social, i de la Federació d’Associacions de Defensa i Promoció dels Drets Hu-mans.

Fonts de finançament:

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat rep re-cursos per gestionar els seus programes de la Direcció General de Integració dels Immigrants, mitjançant conveni a través de CEAR, de la Fundació Un Sol Món, de l’Institut Català de les Dones, del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, de l’Oficina de Promoció de la Pau i Drets Humans del Departament d’Interior, de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, de la Secretaria de Polí-tica Lingüística del Departament de Vicepresidència, de la Secretaria per a la immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Ca-talunya, de l’Oficina LGBT del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, del Servei de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, de la Regidoria de Drets Civils i del Gabi-net d’immigració de l’Ajuntament de Barcelona, i de Sabadell Solidari.

“Vaig sortir de la meva terra natal, Costa d,Ivori, per culpa d,esdeveniments molt tràgics. En l,actualitat em trobo en un país on puc tenir la tranquil.litat necessària per a reprendre la meva vida i poder tenir esperança i il.lusió. (...) Vaig arribar des de Tenerife amb avió a les 3.40 de la matinada. A l,aeroport de Barcelona em vaig dirigir a l,oficina de policia amb la intenció de sol.licitar ajuda i informació. Allà vaig trobar a una senyora de guàrdia a qui li vaig presentar la meva targeta groga de sol·licitant d’asil. Li vaig dir que necessitava orientació per sortir de l’aeroport i informació per trobar una organització de refugiats que m’ajudes. La funcionària mai havia vist una targeta groga i no sabia què fer, em va dir que havia d’esperar allí fins que els seus companys tornessin de la cafe-teria. Més tard van aparèixer dos policies uniformats i la dona els va explicar el meu problema, un d’ells es va dirigir a mi i va dir que no sabia res en absolut de tot aquest assumpte i que havia de consultar amb un superior. Sense saber que fer i sentint-me totalment perdut vaig agafar la meva motxilla i em vaig asseure en el sala de la terminal a esperar. Eren les cinc del matí.Vaig estar durant 20 minuts assegut esperant, quan sobtadament vaig

Testimoni d’un refugiat de Costa d´Ivori: “El meu primer dia a Barcelona”... En l’actualitat em trobo en un país on puc tenir la tranquil·litat necessària per a reprendre la meva vida i poder tenir esperança i il·lusió (text escrit originalment en francès).

veure un senyor molt elegant assegut a la barra del bar, havia alguna cosa que em deia que havia d’acostar-m’hi a ell. Li vaig preguntar si parlava francès i em va contestar de seguida que sí. Li vaig explicar la meva situació i la meva preocupació. Abans de contestar-me em va convidar a un cafè i a un entrepà, per mi era com haver trobat a Déu en aquest home. Em va explicar tots els detalls que jo ne-cessitava saber per a sortir de l’aeroport, em va regalar una targeta T-10 per a agafar el tren fins a Sants i em va ensenyar el camí per arribar a l’estació del Prat (…). Vaig seguir els seus consells i de cop i volta em vaig trobar a la plaça Espanya. Era el meu primer dia a Barcelona”.

Gràfiques de les actuacions realitzades al llarg del 2007

en els diferents Programes d’Atenció de la

Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat

23

Gènere

Edat

Primera Acollida

Més de 641,20%

De 35 a 4937,35%

De 19 a 3446,99%

Menors de 192,41%

De 50 a 6412,05%

Dones

29 34,94%

Homes

5465,06%

24

Nacionalitat

Bolívia

8,43%

Xile3,61%

Apàtrida1,20%

Sierra Leona1,20%

Benin1,20%

Gàmbia1,20%

Uruguai2,41%

Sudán1,20%

Armènia2,41%

Bielorússia2,41%

Colòmbia7,23%

Costa d’Ivori6,02%

Cuba2,41%

Equador

2,41%El Salvador3,61%

Geòrgia

4,82%Guinea-Bissau

1,20%

Guinea Equatorial1,20%

Iraq1,20%

Honduras2,41%

Mali3,61%

Marroc

2,41%

Mauritània1,20%

Nigèria1,20%

Perú3,61%

Rússia16,87%

Ucraïna1,20%

25

Demandes (1ª visita)

Nº i tipus de demandes e intervencions realitzats

Intervencions

1

3

1

Universit

aria

Secundària

Formaci

ó

Professio

nal

Batxille

rat

Primària

10

1

5 4

6

Ajudes Social

s

Atenció Juridica

Atenció So

cial Asil

22

Recerca

de treball

106

Acompanyament

gestions ex

ternes

1

15

25

10

20

5

2319

26

Demandes (2º visites)

Tramitac

ió

d’ajudes s

ocials

Recerca

habitatge

Atenció So

cial

Atenció jurídica

55

9

3

78

1

Acompanyament

gestions ex

ternes

7

11

27

Consultes i gestió de residencia i treball

Servei Jurídic d’ Estrangeria

A comunitaris8,5%

Arrelament social36,1%

Autorització de treball com a reagrupats

9,09%

Autoritzacions residència i treball inicials

9,09%

Reagrupació familiar

14,8%Arrelament laboral

6,4%

Cir. Humanitàries

8,8%

UsuarisDones250 53%

Homes21847%

28

Altres ajudes i gestions

Ajudes econòmiques

Total

Albergs, m

enjadors

Altres gesti

ons

41,6% 34,7%50

100

25

4030 25

55,5%75

100%

72

Altres tipus de consultes i gestions

Consultes de modificacions

9,8%

Consultes de persones amb règim d’estudiant

14,5%Relacionades amb expulsions

12,6%

Consultes de nacionalitat10,7%Derivacions

15,8% Cancel·lació d’antecedents penals

7,5%Relacionades amb Apatrida

3,1%

Relacionades amb asil

12,0%Informació residència permanent

9,1%Recursos administratius

4,4%

29

Programa Jurídic d’Asil

Gènere Dones18%

Homes82%

Edat

2%

De 0 a 1

0

De 10 a 1

8

De 18 a 2

5

De 25 a 3

5

De 35 a 4

5

De 45 a 5

5

Más de 5

5

30%

20%

10%4%

18%

24%21%

23%

8%

30

Actuació expedients en actiu/persones

284402

716800

600

400

200

Expedients

Persones

Actuacio

ns

Tràmits subdelegació de BarcelonaInici/Trasllats

64

Expedients in

iciats

a Barc

elona

Persones

afectad

esExpedien

ts

acumulats

de inici

Expedients d

e

trasllat

s

a Barc

elona

Total exp

edients

en actiu

300

200

10095

144 140

284

31

Expedients per nacionalitat

Costa de Marfil

21

Rússia12

Colòmbia

46

Cuba10

Sahara Occidental

10Veneçuela5

Ucranïa5

Afganistan6

Algèria5

Bolívia5

Altres33

Nigèria1

Pakistán5

Palestina5Sierra Leona

7

Irán5Iraq6

Gambia7

Georgia5

32

Nacionalitat

Pisos d’acollida temporal per a persones sol licitants d’asil

Altres9

20% Colòmbia10 21%

Veneçuela24%

Cuba24%

Bangladesh12%

Sàhara Occidental

12%

Costa d’Ivori

817%

Rússia

Sierra Leona

37%

Gàmbia

79%

Palestina37%

37%

33

Gènere

Edat

De 36 a 4510

20,83%

Menors de 25

1225%

Majors de 453

6,25%

De 26 a 35 23

47,91%

Dones37

77,08%Homes11

22,91%

34

Composició familiar

Motiu de les baixes durant el 2007

Persones s

oles Casos

Casos

benefbenef

Total

Famílies F. monoparentales

2 1

24

40

16

39

5

48

32

8

48

1

Permanència

a

Espanya

Traslla

ts CEAR

Programa A

judes

Creu Roja

Repatriaci

ó

Canvi de

programa

Acabam

ent

d’Estada

Traslla

t a

altres c

entresExpulsio

ns

Acceptats

i

trasllat

s

Inadmesos a

tràmit Total

Voluntària Obligatòria Casos Dublín

0 20

30

5

23

0

25

10

15

20

5

30

00 00

35

Temps de estada

Menys de 6

Mesos

De 12 a 1

8 Mesos

De 6 a 9

Mesos

De 9 a 1

2 Mesos

Mes de 2

anys

1114

0

5

14

7

1

0

36

Nº d’usuaris atesosGènere

Programa d’acollida d’urgencia per a persones procedents de Canáries, Ceuta i Melilla

Edat

Dones22

Homes18798

2

> 1818 - 3

435 - 4

950 - 6

4> 65

200

100

175

120 0

37

Nacionalitat

Argelia

43

Burkina Faso4Camerún

3Chad1

Costa d’Ivory4

Gabón2

Gambia38

Ghana1

Guinea Bissau6

Guinea Conakry10

Liberia2

Malí5Mauritania

2

Níger3

Nigeria4

R.C. Africana2

Senegal53

Somalia4

Sudán2

38

Comunitat autònomes de destí

Distribució dels usuaris del Programa d’Acollida d’urgencia

86

Catalunya

Madrid

País Vale

nciàMurcia

Baleare

sGalic

iaAstúriesArag

ó

Castella

la Mancha

Euskadi

Altres

100

80

60

40

20 1811

1 28

2926

3 3 1 1

Andalusia

39

Nº d’usuaris que han sol.licitat asil

Derivacions a CEAR o altres entitas(Programa d’Acollida Humanitària)

Catalunya

Madrid

País Vale

nciàSev

illa

6

4

2 1

5

21

ACCEM - Bilbao25%

CEAR - País Valencià50%

ACCEM - Barcelona25%

40

GènereTotal Usuaris:447

Edat

Agència de Col.locació

Dones

19443%

Homes25357%

-1850-64

18-3435-39

11

65

1

150

200

250

50

100

38

226

171

41

Formació

Sense e

studis

Batxille

rat

Primària

Secundària

5,5% 5%

Llicenciat

ura

Formació Profess

ional

Diplomatura

100 %

25 %

50 %

75 %

2,5%

11,5%

21,5% 21,5% 21%

42

Nacionalitat

10

20

30

40

50

Alge

riaAr

gent

ina

Arm

enia

Bang

lade

shBe

nin

Biel

orru

siaBo

livia

Bras

ilBu

lgar

iaCa

mer

unCa

p ve

rdCo

ngo

Xile

Xina

Colo

mbi

aCo

sta

d`Iv

ori

Cuba

Ecua

dor

El S

alva

dor

Gam

bia

Geor

gia

Ghan

aGu

inea

Biss

auGu

inea

Con

akry

Hon

dura

sIn

dia

Irak

Irán

Isra

elJa

póJo

rdan

iaM

alí

Mar

roc

Mau

ritan

ieM

olda

vie

Nig

eria

Paki

stán

Para

guay

Perú

Repú

blic

a D

omin

ican

aRo

man

iaFe

dera

ció

Russ

aSa

hara

Sene

gal

Sèrb

iaSi

erra

Leo

naSo

mal

iaSu

dan

Tuni

ssia

Ucr

ania

Uru

guay

Vene

çuel

a

1310

69

16

41

355

1 1 3 3

52

20

4

19

1

74 3 3 1 444 1 2 1 24

40

2 2

11

2

32

8 8

13

21

2

17

261 2 1

545

43

Situació administrativa

Immigrants Permís R i T

268 61%

Sol·licitants d’Asil

9822%

Refugiats235%

17.29

2%

Irregulars337%

Règim Comunitari153%

44

Ajuts a la formació per persones refugiades

Gènere

Dones3

38%

Homes5

62%

Nivell formatiu

Llicenciats Universitaris

787%

Primària1

13%

45

Edat

45 anys

3 38%

18-35 anys

449%

35-40 anys

113%

46

Ajuts i assesorament a l’autoocupació per persones refugiades

Gènere

Edat

Dones7

47%

Homes8

53%

35-49 anys6

40%18-34 anys

960%

47

Nacionalitat

Nivell Formatiu

Universita

riaPrim

ària

Formació Profess

ional

Secundària

2 1

9

15

6

9

3

12

3

Bielorrú

sia

Colòmbia Rússia

Costa d’Ivo

ri

4

1

10

2

Pakist

án

8

6

11

48

Situació administrativa

17.22

13%

Estatut Refugiat

1387%

49

Assesorament a l’autoocupació per persones immigrants

Gènere

Dones9

60%

Homes6

40%

Situació administrativa

Immigrant Permís RT

1386%

Comunitari17%

Règim Comunitari17%

50

Nacionalitat

Nivell Formatiu

Marroc

República

Dominicana

Senegal

BoÍivia

22

4

1

2

3

Brasil

ArgentinaCuba

Romania

4

1 1

2

1 1

Universit

ària

Secundària

Formaci

ó

Professio

nal

Batxille

rat

4

1

10

2

Primària

3

6

1

6

51

Persones ateses

134Itineraris finalitzats

99

Dades totals

Dones

60%Homes39%

Distribució per Gènere

52

Distribució dels beneficiaris per Situació Administrativa

Estatu

t de R

efugia

t

Règim Comunitar

i

Sol·licitan

t d’as

il 17.2

4

40

80

206

60

Permís d

e resi

dència

Comunitaris

(Bulgària

i Romania)

Permís d

’estudian

t

Permís d

e resi

dència

i treball

5 1 14 2

76

Distribuicio dels usuaris per demanda

Autoocupació

66%

Ocupació per compte ajena

9385%

Demanda de formació

10 9%

53

Dades totals

Polònia2 2%

AlgèriaRep Domicana22%

Senegal22%

Ucraïna11%

Perú44%

Pakistan77%

Nigèria44%

Marroc13 13%

99% Argentina

11% Armènia

44%

Bangladesh33%

Bulgària22%

Bolívia12 12%

Brasil11%

Colòmbia1111%Costa d’Ivori

44%

Equador13 13%

Índia 33%

Irak11%

Japó 11%

54

Tipus de Contractes

Insercions

Neteja i Empreses de Serveis

87 33%

Serveis13149%

Hostaleria

3212%

Indústria i Construcció31%

Servei Domèstic1

0,3%Serveis Socials52%

Administració73%

Obra i Se

rvei

Pròrrogues

Interinitat

Indefinits

23

8

100

20

91

60

13

55

Itineraris formatius per persones immigrants

Gènere

Sector de Treball

Dones92

57,8%

Homes67

42,1%

30

20

40

10

Consergeria

1 3,4%

Construcció

26,9%

Hosteleria

11

37,9%

Neteja

7

24,1%

Electrici

tat

1 3,4%

Geriatria

1 3,4%

Logística

26,9%

Vigilància

26,9%

Manteniment

1 3,4%

Servei

domèstic

1 3,4%

56

Situació Administrativa

Estadístiques de Formació

Estatut re

fugiats

Règim comunitar

i

Sol.licitan

ts d’asi

l17.2

Comunitarios

Permís d

e residència

Permís

d’estudian

tPrem

ís de

residencia

i treball

4

70

140136

6 5 4 1 21

Acció formativ

a

Taller d

’alfabetit

zació

digital orien

tada

a la RAO

Tallers

d’orientaci

ó

laboral

Tallers

de recer

ca

activa

de treball

Partici

pants en les

accions fo

rmatives

4 3

30

50

20

57

103

40

10

57

Distribució d’usuaris per demanda

Ocupació per

compte ajen

a

Autoocupació

Demanda d

e

formació

6

50

100

25

93

45

75

15

58

Itineraris formatius per sol.licitants d’asil

NacionalitatSol·licitants d’asil atesos: 119Núm. atencions: 584

Costa d’Ivo

ri

Colòmbia

Federa

ció Russa

21

50

100

25 23

14

75

15

Altres

61

GènereDones9630%

Homes8370%

59

Accions realitzadesTipus d`Entrevistes

Entrevistes de seguiment

522 89%

1ª Entrevista6211%

Derivacions a la formació

Curs de ca

talà

Curs de co

nducció

de carret

ó elevad

or

Curs de ca

stellà

Curs de fo

rmació

Ocupacionals

34

17

30

50

20

Practiques e

n empresa

2

1620

40

10

Altres (i

nformatica,

RAO)

27

60

Inserció laboral

Resultat

Sol·licitan

ts d’asi

l amb

contracte d

e treball

a

31/12/2007

Curs de fo

rmació

Ocupacionals

pendents

de finalit

zació

Sol·licitan

ts d’asi

l amb

autorització

de treball

a 31/12/2007

14

4560

100

40

4

7780

20

Curs de fo

rmació

Ocupacionals

acabat

3

61

El final de l’arc de Sant Martí, estava a BarcelonaRemuntant un llarg i difícil camí enlluernat amb les flames de la tranquil·litat, la seguretat, el coneixement, l’equilibri. El futur està a prop, veig la seva lluentor. De sobte; vents de canvi, aires de ressentiment fan que tremolin els llums, l’huracà d’odi les apagu; sense moure’m caic en un abisme, la ignorància i la incapacitat cavalquen a la cresta de l’onada de la vulgaritat.El món es tenyeix de revolució, i la revolució és vermella. Fuig l’alegria, emmanillades la pietat i l’esperança miren la compassió morta en un toll de sang. El llampec enllumena i mata el passat amb el llamp. Inconsciència conscient? Em fa fugir buscant la vida sense rumb creuo el mar. He arribat.

Camino per carrers desconeguts;Passeig de Gràcia, m’acosto i sense voler reconèixer-la aquí està l’esperança, a la Rambla de les F lors. Gairebé passo sense veure’ls, però vaig trobar els colors. En Gaudí, la música eternitzada en instants de formigó. El somriure s’amagava a la Barceloneta. La pietat i la generositat tímides, darrere un arbre al carrer Aribau, una mica més endavant la Sagrada Família em regala la PauRecorrent la Ciutat Comtal, Colom m’assenyala el futur, dient-me que vaig confiar en la seva gent i que entre ells, entengui que, el final de l’arc de Sant Martí està a Barcelona.

Testimoni de un refugiat de Veneçuela en clau de poema (text escrit originalment al castellà

65

Les peticions d,asil realitzades a Catalunya. Desconeixement jurídic i social de la institu-ció de l,asilLa Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat té com a àmbit d’actuació Catalunya. I si bé la competència en asil és estatal, pensem que la situació de l’asil a Catalunya és preocupant. Per una banda, Catalunya és la Comunitat autònoma amb més població immi-grant de l’Estat espanyol, en canvi, pel que fa a l’asil (226 peticions durant al 20071) està molt per da-rrera de Madrid (amb 3.796 peticions al 2007), les Illes Canàries (655), i Ceuta (469). Si bé aquest fet es podria explicar pel fet que totes aquestes Comunitats autònomes són els llocs d’entrada més freqüents dels fluxos migratoris, només el 34% de les peticions són realitzades a llocs fronterers.

A més, Catalunya compte amb un aeroport interna-cional, i amb frontera marina i terrestre. Però les da-des de peticions d’asil a l’aeroport de Barcelona són desoladores - 33 peticions d’asil al llarg del 2006, de les quals només 9 van ser admeses a tràmit -, tot i comptar amb vols internacionals; per exemple, un setmanal des de Colòmbia, país en la que provenen la majoria de sol·licitants d’asil que arriben a l’Estat espanyol des del 2000. Arriben també vols directes de països susceptibles de ser emissors de persones re-fugiades com Veneçuela, Gàmbia, Marroc, etc.

Al port de Barcelona, la situació és també d’un cert obscurantisme. Al 2006, van arribar al port de Bar-celona 56 polissons, principalment algerians, marro-quins, de Guinea Bissau, nigerians, i un cubà, que va ser la única persona dels 56 que va sol·licitar asil. Aquestes dades ens sorprenen, i tenint en compte que una de les característiques de l’asil a l’Estat espanyol és la dificultat a accedir al mateix, considerem que aquest fet a Catalunya és una evidència, en base a les dades, que existeix una greu desinformació, per part de les autoritats competents, sobre la institució d’asil que dificulta, de forma alarmant, a les persones que han patit les més greus violacions dels drets humans a acollir-se a la protecció internacional.

Per començar a treballar el tema dels polissons, aquest any, conjuntament amb Amnistia Internacio-nal hem realitzat un tríptic informatiu sobre què és un polissó, i que cal fer si se’n detecta un, dirigit als/les treballadors/es del port de Barcelona, amb un mò-bil d’urgències del nostre Servei Jurídic, per garantir l’assistència de totes les persones que arriben com a polissones al port de Barcelona.

Per això, la nostra tasca com entitat és donar a conèixer la institució d’asil i les diferents formes de persecució que es donen, a través de diferents for-mats com conferències, publicacions, coordinacions, grups de treball en plataformes, etc. dirigits especial-ment a les entitats que treballen amb persones im-

Valoració de les activitats realitzades des de la Comissió Catalana d,Ajuda al Refugiat

1 Dades de l’Oficina d’Asil i Refugi del Ministeri de l’Interior

66

migrants, per facilitar la detecció de possibles casos d’asil. Alhora, des del nostre servei d’acollida i des del servei jurídic, s’informa de la institució d’asil i es recomana a aquelles persones que han patit algun tipus de violació dels seus drets humans, ja que és la opció més adequada en aquests casos.

Sovint, ens trobem amb persones i/o entitats que desestimen l’asil per considerar-la una opció difícil, llarga i amb poques possibilitats d’obtenir l’estatut de refugiat. Per una banda, és important recordar, que la institució d’asil ofereix protecció, a través de la garan-tia de no devolució al país d’origen, i aquesta garan-tia és fonamental per les persones que han hagut de fugir dels seus països. D’altra banda, per difícil que sigui una via, no s’ha de menysprear, ja que des del nostre servei jurídic es treballen els expedients d’asil i es realitzen els recursos pertinents, si s’escau, per garantir la protecció de totes aquelles persones que la necessiten. La única manera d’enfortir una institu-ció és utilitzant-la i treballant-la perquè no esdevingui una excepció.

Des del Servei Jurídic d’Asil de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat superem les estadístiques d’asil de l’OAR. Al llarg del 2007 hem atès a 402 persones que corresponen a 284 expedients. Aquestes dades superiors a les peticions d’asil de l’OAR es deuen al seguiment de casos d’anys anteriors, que encara es troben en tràmit, i cal remarcar especialment 140 ex-pedients de persones que van iniciar el seu expedient a altres Comunitats autònomes, i que s’han traslladat a Catalunya a viure. Aquesta dada és important, ja que significa que Catalunya és un destí per continuar el seu projecte vital per moltes persones refugiades.

Finalment, des del Servei Jurídic d’Asil es tramiten asils sobre les formes de persecució recollides a la Convenció de Ginebra (motius religiosos, polítics, de pertinença a un determinat grup social, ètnics i de nacionalitat) i del que s’anomena altres formes de persecució per motius de gènere, orientació sexual i identitat de gènere, per motius mediambientals, etc.

La vulneració dels drets econòmics, socials i culturals de persones immigrants a casa nostra La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat dirigeix tots els seus programes d’atenció també a les perso-nes immigrants, com a forma de qüestionar la pre-tesa voluntarietat de totes les migracions. Si bé con-siderem que les vulneracions DESC són també una violació sistemàtica dels drets humans, i defensem una visió holística dels drets humans que garanteixi protecció per la violació de les 5 categories d’aquests drets (els drets civils, polítics, socials, econòmics i cul-turals), aquestes formes de persecució (equiparable a discriminació greu) no són reconegudes per l’Oficina d’Asil i Refugi ni atorgant-los la condició de refugiat, pràcticament sense admetre a tràmit aquestes peti-cions, ni atorgant-los la protecció subsidiària i/o hu-manitària (art. 17.2).

En canvi, en el document que sintetitza els criteris d’aplicació de l’article 17.2 de la Llei d’Asil2 senyala que l’epígraf que engloba “les raons estrictament hu-manitàries” inclou a les persones que s’enfronten a situacions de “greu desarrelament” en el seu país i a les que per la “desestructuració del seu país d’origen no poden incorporar-se a la vida normalitzada” no

2 Elaborat per l’OAR, l’IMSERSO i ACNUR després de varies reunions al 2003

67

satisfer els seus drets econòmics, socials i culturals in-herents a la seva dignitat humana. Seguim treballant per ampliar la protecció internacional a les persones que han patit la vulneració dels seus drets DESC i per aconseguir respostes favorables de reconeixement de la condició de refugiat per aquests motius i en con-dicions de greu vulnerabilitat. Des de la perspectiva que, els sistemes de protecció de les persones refugia-des han d’enfortir-se per brindar garanties a aquelles persones que no poden obtenir emparament del seu Estat, preservar el dret d’asil com a últim dret humà és fonamental des d’una perspectiva de la universali-tat dels drets humans.

Des del nostre Servei jurídic d’estrangeria es treballa en aquesta línia, intentant oferir una alternativa de protecció internacional a aquelles persones que han hagut de fugir dels seus països per causes mediam-bientals o de vulneracions DESC, intentant buscar el “nexe causal” entre aquestes vulneracions dels drets humans i els recollits explícitament en la Convenció de Ginebra. Especialment relacionant-lo amb el mo-tiu de “pertinença a un determinat grup social”. Alho-ra, realitzem tràmits d’estrangeria, especialitzant-nos, principalment, en aquells en que la persona immi-grant pateix una situació de vulnerabilitat social i/o concorren motius excepcionals.

Estenent la mà a les persones refugiades i immigrants

Els programes d’acollida, socials, d’habitatge, ocu-pacionals, formatius, de salut i d’oci acompanyen a les persones immigrants i refugiades en el seu pro-cés d’integració. Aquest acompanyament l’entenem

necessari en la mesura que representa una forma de reproduir el teixit social de la persona immigrant i/o refugiada que actua com antídot al patiment i faci-lita la sobrecàrrega que han d’assumir les persones nouvingudes.

En aquest apartat, cal remarcar la diferència entre el nombre de persones sol·licitants d’asil que atenem des del Servei Jurídic (402) i el nombre de places d’acollida que gestionem (20 places).

Des de fa anys venim sol·licitant una ampliació de places des de la constatació que moltes persones sol·licitants d’asil volen continuar el seu projecte vital a Catalunya, perquè compten amb xarxa social, per-què consideren que ofereix més possibilitats laborals, perquè han escollit Catalunya com a terra d’exili.

La DGII3 considera que amb el nombre de places de sol·licitants d’asil que té al conjunt de l’Estat cobreix les necessitats del col·lectiu, i si bé és possible que així sigui, pensem que és important que aquestes places siguin flexibles, i es reforcin en aquells indrets que per diferents motius tenen més demanda. Entenem que ha de ser un dret de les persones sol·licitants d’asil escollir on volen viure i integrar-se, més que consi-derar que si no hi ha places a Catalunya poden anar a una altra Comunitat autònoma. Això, sovint, acaba implicant que el sol·licitant d’asil, per exemple, és acollit a un centre d’un altre indret de l’Estat, i quan se l’autoritza a treballar, ve a viure a Catalunya. Ha-vent de fer un segon esforç d’adaptació, coneixement de l’entorn, aprenentatge de la llengua, creació de xarxa, etc.

3 Direcció General d’Integració de l’Immigrant

68

És important respectar la voluntat de les persones sol·licitants d’asil, aspecte bàsic per garantir una bona integració, i cal recordar que aquests venen al nostre país perquè han hagut de fugir del seu.

Al llarg de l’any, hem treballat amb diferents admi-nistracions catalanes per tal d’aconseguir nous pro-grames d’acollida temporal per diferents col·lectius de persones refugiades, com per exemple un progra-ma d’acollida temporal per persones perseguides per la seva orientació sexual i/o identitat de gènere i per dirigents i defensores de drets humans colombianes greument amenaçades. Esperem que al llarg del 2008 puguem consolidar aquestes iniciatives necessàries per oferir protecció a qui la necessita i per implicar a les administracions catalanes en la defensa del dret d’asil i en l’acollida a les persones refugiades.

Alhora, al 2008 es preveu també un programa d’acollida temporal per persones immigrants en si-tuació de vulnerabilitat social, ja que entenem que aquestes persones necessiten un programa d’atenció social integral que pugui revertir el seu risc d’exclusió social. Si bé, comptem ja amb ajudes socials pun-tuals, que cobreixen assessorament jurídic, social, orientació sòcio- ocupacional, allotjament, manuten-ció, transport, tràmits, medicació, etc.

Les persones immigrants i refugiades compten amb un bagatge formatiu i professional en els seus països d’origen que de vegades no és tingut en compte per les empreses i societat de destí. La convalidació de títols es converteix en un tràmit molt llarg que so-vint no acaba reconeixent-la a persones que poden comptar amb anys d’experiència en aquella professió en el seu país d’origen, per això paral·lelament a agi-litzar la convalidació de títols, des de la Comissió Ca-talana d’Ajuda al Refugiat pensem que cal cercar

estratègies per tal de millorar el nivell d’ocupabilitat de les persones immigrants i refugiades a Catalun-ya a través de la realització de cursos ocupacionals, de reciclatge en empreses i de l’assessorament en la creació d’empreses.

Especialment, el reciclatge formatiu en empreses con-siderem que és una via excel·lent d’integració labo-ral ja que suposa a la persona immigrant i refugiada poder continuar amb la seva professió mitjançant un període breu de pràctiques en una empresa per fami-liaritzar-se amb el vocabulari i la forma de treballar d’aquí. A més, suposa una integració laboral destaca-ble en la mesura que la majoria d’empreses acaben contractant-la un cop finalitzades les pràctiques.

El nostre compromís amb les persones refugiades i immigrants

Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat entenem que el nostre treball amb les persones re-fugiades i immigrants per afavorir els seus processos d’integració social ha d’anar acompanyat d’un tre-ball d’incidència política i social sobre les situacions d’indefensió i vulneració que els toca viure, especial-ment a les persones refugiades, a l’arribada al nostre país.Pensem que no es pot defensar l’asil i a les perso-nes refugiades sense provocar una reflexió i posició crítica al votant de la institució d’asil. A més a més, al ser coneixedors i especialistes en el tema de l’asil i immigració des d’una perspectiva d’acollida, jurí-dica, laboral i social ens converteix en interlocutors bàsics per proposar millores sobre les polítiques d’asil i d’immigració. Per això, tant important és el nostre treball d’atenció al públic com el d’incidència. Aques-ta característica és el fet distintiu, el valor afegit i la raó de ser de la nostra entitat .

69

Al llarg del 2007, les nostres reivindicacions que han impregnat totes les nostres accions han girat al vol-tant de:

En primer lloc, el recordatori fonamental que arran la crisi que viu el Dret d’Asil a l’Estat espanyol i a la Unió Europea és important remarcar que la condició de refugiat és declarativa i no constitutiva, i per tant, una persona és refugiada per allò que ha viscut i no pel fet que se la reconegui com a tal.

En aquest context, i tenint en compte que estem, en-cara, pendents d’aprovar la nova Llei d’asil, ja que el termini de la transposició de la directiva europea sobre procediment d’asil va finalitzar a l’octubre del 2006, com entitat REIVINDIQUEM QUÈ:

1.- La transposició de les directives europees ha de respectar les obligacions que l’Estat espanyol ha as-sumit a través dels acords i tractats internacionals del que és part. En especial, ha de respectar i tenir en compte allò establert a la Convenció de Ginebra i al Protocol de Nova York, així com en la Convenció Eu-ropea de Drets Humans.

2.- La normativa europea estableix normes mínimes que han de respectar-se en les legislacions estatals en matèria d’asil, però la seva transposició no ha de suposar una reducció dels estàndards establerts en l’actual marc jurídic espanyol d’asil que en molts ca-sos són més elevats.

3.- En la seva política de regulació de fluxos, control de fronteres i seguretat, l’Estat espanyol a ha de res-pectar el dret d’asil i, en conseqüència, no obstaculit-zar l’accés al procediment facilitant el dret a sol·licitar-lo i respectant la normativa nacional i internacional a l’aplicar les clàusules d’exclusió. Ha de descartar-se la

utilització de llistats de països segurs ja que contradiu el contingut de la Convenció de Ginebra.

4.- El govern central té una oportunitat única per adaptar la normativa a la realitat actual i reinterpretar d’una manera més oberta i extensiva per acollir altres supòsits i formes de persecució. Al mateix temps, ha d’abandonar l’exigència real de la prova plena tant pels supòsits actualment admesos com pels altres supòsits de persecució, ja que va en contra del que assenyala la legislació internacional i interna i la inter-pretació dels jutjats i tribunals de la mateixa.

5.- Cal mantenir, i reforçar, les garanties d’assistència jurídica en l’accés al procediment i durant el mateix. Alhora, cal que les administracions responsables rebin formació específica per detectar i atendre en condicions els diferents supòsits de persecució. I in-formar sobre aquesta via a aquelles persones que ho necessitin.

L’any 2007 hem treballat en el desenvolupament de tres propostes en política d’asil, detectades a través de l’atenció als nostres usuaris/es, que suposen so-lucions a tenir en compte, i que queden recollides a l’informe sobre la situació de les persones refugia-des que any rera any publiquem, a través de CEAR. Aquestes són:

Oferir protecció temporal en les crisis humani-tàries: L’anàlisi de la gestió per part dels poders pú-blics de crisis humanitàries com les més de 30.000 persones refugiades i immigrants que van arribar al 2006 amb “cayuco” a les Illes Canàries, o els vaixells plens de persones interceptats a les nostres costes o a alta mar, posen de manifest l’absència de mecanis-mes legals apropiats per abordar-les.

70

Quan es bloquegen els instruments per a la repatria-ció d’aquestes persones, ja sigui per raons jurídiques (aplicació del principi de no devolució o superació dels terminis establerts per la llei) o per impediments de fet (falta de convenis de repatriació o de col·laboració dels països d’origen), es prolonga la situació de crisi. La protecció temporal és un instrument apropiat per afrontar aquestes crisis humanitàries. A més a més, permetria implicar a la Unió Europea i a organismes internacionals com l’ACNUR en una major corresponsabilitat i recerca de solucions a curt termini.

L’article 2 del Reglament de Protecció Temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades (aprovat pel Reial Decret 1325/2003, del 24 d’octubre) defi-neix com a desplaçat als nacionals d’un tercer país no membre de la Unió Europea o apàtrides que han ha-gut d’abandonar el seu país o hagin estat evacuades. En particular, les persones que hagin fugit de zones en conflicte armat o de la violència sistemàtica o genera-litzada dels drets humans. Possiblement existeixen raons i condicionants per op-tar per l’aplicació o no d’una mesura com la propo-sada aquí però en la lectura de les normes vigents existeix aquesta possibilitat sense necessitat de forçar la seva interpretació. Més quan a través de la Directriu Europea 2001/55/CE, del 20 de juliol, relativa a normes mínimes per la concessió de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades es podria exigir als països europeus la seva correponsabilitat i garantir un repartiment equitatiu entre els països de la UE en l’acollida d’aquestes persones.

Arrelament laboral per a les persones refugia-des sense protecció: La gran majoria de sol·licitants d’asil acaben quedant en situació irregular i de vul-

nerabilitat social al ser-los denegada la seva petició d’asil. El més sorprenent és que no poden acollir-se a la residència excepcional per l’arrelament laboral.

Tenint en compte que la majoria de sol·licitants d’asil han treballat de forma regular, ja que el Regla-ment d’estrangeria els atorga autorització de treball automàtica a partir dels 6 mesos de la seva petició d’asil; que el tràmit d’asil dura prop de 2 anys, la majoria han treballat de forma regular al menys 1 any i poden demostrar una permanència continuada de 2 anys; i que a més es recolzen amb documents oficials i situacions administratives regulars (targeta de sol·licitant d’asil i certificat de vida laboral), pro-posem que se’ls atorgui l’arrelament laboral ja que aquesta proposta per regularitzar-los no implica cap transformació de la normativa vigent. Únicament un aclariment i reinterpretació dels prin-cipis reglamentaris que es podria solventar amb una Ordre ministerial del Ministeri de Treball i Afers So-cials que donés pautes als tècnics de l’Administració que resolt aquestes autoritzacions de residència a qui els hagi estat denegat l’estatut de refugiat.

Dret a vot a les persones refugiades i immigrants: L’Article 13.2 de la Constitució reconeix el dret a vot de les persones estrangeres als comicis municipals en fun-ció del principi de reciprocitat i conforme l’existència de tractats internacionals que s’estableixin. Això suposa que en l’actualitat només poden exer-cir aquest dret els ciutadans de la Unió Europea i de Noruega, tot i que és possible que en breu s’estengui als nacionals d’Argentina, Veneçuela, Uruguai, Xile i Colòmbia (països amb qui s’ha firmat un tractat d’amistat que inclou el vot als comicis locals als resi-dents d’ambdós països).

71

Però, tenint en compte que el dret a vot és una pre-missa imprescindible per aconseguir la integració, la participació efectiva política i social i garantir la con-vivència, aquest no pot quedar condicionat al principi de reciprocitat, ja que aquest condiciona l’exercici del dret a vot de les persones immigrants i refugiades a la situació política del seu país d’origen. De manera que en aquells països on existeixen règims dictatorials que neguen el dret a vot als seus ciutadans també s’impedeix aquest dret als ciutadans d’aquell país que viu en un país democràtic. Alhora que nega aquest dret als immigrants i refu-giats d’aquells països que no han signat un acord de reciprocitat o que no poden signar-lo per trobar-se en una situació de descomposició de les estructures democràtiques (a causa de guerres, greus disturbis, etc.)

El dret a vot de les persones immigrants i refugiades vinculat a la residència, i no a la nacionalitat, és una de les propostes consensuades per més de 155 enti-tats a les jornades del Consens Social sobre Migracio-ns celebrades al 2006, i és la millor garantia per la convivència.

Per això proposem modificar l’article 13.2 de la Constitució per ampliar el dret a vot al conjunt de les persones immigrants residents legals (amb una per-manència determinada)

Pel que fa a Catalunya, ens trobem amb una situació singular i preocupant: Dèiem al principi que al 2007 van sol·licitar asil a Catalunya 226 persones. Pràcti-cament no hi ha peticions d’asil a les fronteres. Ni a l’aeroport del Prat, que té vols i trànsits internacio-nals, ni al port de Barcelona, que ens consta que hi arriben polissons.

Tot i així, ens trobem que moltes persones que sol·liciten asil a altres fronteres i/o indrets de l’Estat espanyol, acaben venint a Catalunya per viure. La meitat de les persones refugiades, amb estatut o no, que atenem a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat van sol·licitar asil a un altre lloc de l’Estat espanyol. Aquesta situació d’obscurantisme en l’accés al pro-cediment d’asil pensem que recau en el desconeixe-ment de la institució d’asil i en la no defensa de la mateixa.

Creiem que Catalunya pot tenir un paper fona-mental en l’enfortiment de la institució d’asil a pesar de ser de competència estatal, vetllant per ga-rantir el procediment d’asil a les persones que han patit violació de drets humans i exigint al govern espanyol una revisió i interpretació dels motius per sol·licitar asil que s’adeqüi a les for-mes de violència i persecució actuals.

En primer lloc, perquè es tracta del compliment d’un compromís adquirit internacionalment, i en segon lloc, pel nostre deute històric en el que milers de per-sones catalanes i el propi govern de Catalunya van haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil i la Dictadura espanyola.

Alhora, Catalunya podria oferir a l’Estat una quo-ta de persones refugiades per reassentament, per practicar amb l’exemple i recordar-li la seva respon-sabilitat en aquesta matèria. Ja que l’Estat espanyol, com a mesura complementària, hauria d’assumir els seus compromisos de solidaritat internacional i de corresponsabilitat en la protecció internacional dels refugiats i establir quotes anuals per reassentament de persones refugiades en tercers països segurs.

72

Les bases de la nova llei d’acollida recull competèn-cies en acollida i integració de les persones refugia-des a Catalunya4: En referència aquesta novetat, hem de dir: En primer lloc, des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat celebrem aquesta iniciativa, i que esperem que aquestes mesures s’aprovin al Par-lament de Catalunya, ja que és molt important que la política d’Acollida i integració en matèria d’asil tingui una política específica del govern de Catalun-ya i deixi d’estar englobada a la política general de l’Estat. D’una banda, pel deute històric que té Cata-lunya amb el tema de les persones refugiades, i de l’altra, per situar a Catalunya en un tema cabdal com és la Defensa dels Drets Humans.

En segon lloc, considerem que donades les especi-ficitats del col·lectiu de persones refugiades, la política d’Acollida i d’integració haurà de tenir un programa específic i no englobar-lo a la resta de programes d’Acollida dirigits a la població im-migrant. Ja que això seria un error que repercutiria en les garanties de protecció a les que tenen dret les persones que s’acullen a la protecció internacional.

Finalment, el nostre treball constant, compromès i crític ha sortit al carrer, consolidant el nostre espai en el món associatiu català. Teixint xarxes de treball a través de la nostra inclusió en Plataformes i Federa-cions, impulsant el Consens Social sobre Migracions, participant en la Plataforma 2015 i +, etc.

Amb el nostre fer, hem crescut amb noves persones que treballen a la nostra entitat, de forma remunera-da unes i no remunerades unes altres.

Any rera any, seguim treballant i convidant a la ciuta-dania a treballar amb nosaltres en la nostra reivindica-ció i defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades. Les persones refugiades i immigrants que viuen entre nosaltres són una porta oberta al món, ens aporten l’experiència dels països en conflicte i de les seves capacitats resilients i de superació. Al mateix temps que ens enriqueixen amb els seus bagatges i valors com l’hospitalitat, la generositat, la reciproci-tat, el coratge, la tradició associativa, la seva implica-ció en la construcció de la pau, entre d’altres.

4 En el seu apartat 15, punt 2 especifica que: “Sense prejudici de les competències sectorials de l’Administració de la Generalitat, li correspon també:- Fomentar la participació de les persones estrangeres, refugiades i retornades- La política d’Acollida i integració social en matèria d’asil i refugi- La col·laboració amb l’Administració de l’Estat en la gestió de les seves competències d’estrangeria, asil, refugi i retorn- L’elaboració d’un informe anual sobre la situació d’integració social de les persones immigrades, retornades i refugiades.”

73

- CEAR (2007) Informe sobre la situación de los refugiados en España

Madrid: Editorial Catarata

- Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (2007) L’enriquiment de la Pèrdua. Les persones refugiades a Catalunya

- Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (2007)Perseguit per haver escollit la meva llibertat sexual. Les persecucions per orientació sexual i identitat de gènere

- Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (2006) Les Dones també som refugiades. Les persecucions per motius de gènere

Per saber-ne més:

Disseny: www.morivati.com Imprès per Eco-Reciclat en paper lliure de cloro

Amb el suport de: