2013

PRACTICUM IV

MEMÒRIA DE PRÀCTIQUES

Carolina Ariño Heras

Pràcticum IV

Grau en Mestre d’Educació Primària

Universitat Autònoma de Barcelona

Curs 2012 - 2013

ESCOLA TURÓ DE GUIERA, CERDANYOLA DEL VALLÈS

PRACTICUM IV

2

INDEX

Introducció:....................................... pàg. 3

Capítol 1:L’escola............................................................. pàg. 4

Capítol 2:El grup classe................................................ pàg. 12

Capítol 3:Els processos d’aprenentatge................... pàg. 15

Capítol 4: Programació, implementació i reflexió de la

seqüència didàctica........................................................ pàg. 19

Capítol 5:Jo mateixa: Autoavaluació.........................pàg. 23

Bibliografia....................................... pàg. 30

PRACTICUM IV

3

En aquest llibre exposo la meva memòria de pràctiques del pràcticum IV que

he realitzat a l’Escola Turó de Guiera de Cerdanyola del Vallès, un municipi

que pertany a la comarca del Vallès Occidental.

Al llarg d’aquest relat trobareu diferents capítols. A cada capítol podreu

llegir com és el centre on he estat, les característiques del grup classe que

m’ha acollit durant aquest temps, la seqüència didàctica que he dut a terme

amb els alumnes, així com una valoració sobre mi mateixa, de com em veia a

l’inici d’aquest període de pràctiques, i com em veig ara.

Bé, espero que gaudiu amb la meva experiència. Una experiència carregada

de vivències amb alumnes i professors, als quals agraeixo la seva acollida i

dedicació per la meva formació com a docent.

A tots ells, gràcies!!!

PRACTICUM IV

4

CAPÍTOL 1

L’ESCOLA

Introducció

El C.E.I.P. Turó de Guiera és una escola pública de Cerdanyola del Vallès, a la

comarca del Vallès Occidental, el funcionament de la qual està emmarcat

dins de la Llei Orgànica del dret a l'Educació.

L'escola es troba a la part sud d'aquest municipi, prop de les primeres

pendents de Collserola, a poca distància del centre històric i comercial, dels

nous barris en expansió, del Parc Tecnològic del Vallès i de la zona verda de

la Riera Major i de Can Coll.

PRACTICUM IV

5

Estructura de l'escola

L'escola està composada per un edifici principal (edifici docent i

administratiu), dues edificacions secundàries i dos magatzems.

Espais interiors

L'edifici principal consta de tres plantes:

– Planta baixa o soterrani: hi ha les aules d'Educació Infantil de 3 i 4

anys, tutoria, racó de jocs i una aula petita.

– Primera planta: Hi trobem el vestíbul d'entrada al centre, els

PRACTICUM IV

6

despatxos de Direcció i Secretaria, la cuina, el menjador, la sala d'usos

múltiples i una sala d'usos diversos. En aquesta planta també hi ha les aules

de cicle inicial d'Educació Primària, les aules d'Educació Infantil de 5 anys,

les tutories, el gimnàs i una aula d'educació especial.

– Segona planta: Hi trobem la biblioteca, el laboratori, una sala doble i

dues sales d'usos diversos. En aquesta planta també hi ha les aules de cicle

mitjà i superior d'Educació Primària, les tutories, una sala d'informàtica i

una aula d'educació especial.

Unint les tres plantes de l'edifici hi ha un ascensor, escales interiors i

exteriors. A més a més hi ha escales diferenciades d'entrada a la biblioteca

i a la sala d'usos múltiples.

Espais exteriors:

– Dues edificacions secundàries: la casa conserge i els vestuaris.

– Dos magatzems a l'entrada principal: en un hi trobem la caldera de la

calefacció i el quadre de llum; l'altre serveix de local per l'AMPA.

– La zona d'esbarjo tot al voltant de l'edifici principal i dividida en tres

parts diferenciades i comunicades entre sí: una pista poliesportiva (est), una

gran zona de terra a la cara Sud i un petit pati a la zona sud-est.

PRACTICUM IV

7

TRETS D'IDENTITAT

El C.E.I.P. Turó de Guiera entén el "Projecte Educatiu" d'una escola

com un projecte de futur que es reflecteix en els fets de cada dia dins

del centre; una declaració de principis i intencions cap a on encaminar

totes i cadascuna de les diferents actuacions que fa l'escola en el dia a

dia. El seu Projecte Educatiu es basa en:

Respectar el pluralisme i el conjunt de valors democràtics promovent

el respecte als Drets Humans, restant oberts a tota opció social,

ideològica i religiosa sense fer cap discriminació per qüestions de

llengua, ideologia, religió, sexe o condició social i entenent la

diversitat com un fet enriquidor dins la nostra societat.

Rebutjar qualsevol idea i/o activitat antidemocràtica, totalitària i

dogmàtica.

Com a Escola Catalana, prenem Catalunya com a marc de referència a l'hora

de conèixer i relacionar-nos amb el món i utilitzem el català com a primera

llengua, amb l'objectiu de donar a tots els nens i nenes, sigui quin sigui el

seu origen, un ensenyament arrelat a la comunitat on viuen, i al mateix

temps, treballar per a la normalització lingüística de la llengua catalana. La

llengua castellana s'introduirà al Cicle Inicial per tal d'obtenir el total

coneixement de les dues llengües oficials en acabar l'Educació Primària.

Entenen l'educació com un procés integral que té en compte les

capacitats de tots i cadascú dels i de les alumnes pel que fa a la

comprensió de la realitat, la capacitat d'actuar, la realització

intel·lectual, l'elaboració de la pròpia identitat i les opcions personals,

PRACTICUM IV

8

emmarcant-les dins dels valors ètics de la nostra societat. Per això

volen:

Educar per la Pau i la Solidaritat fomentant les actituds que

afavoreixin el coneixement i l'acceptació pròpia, la llibertat, el

respecte, el pensament autònom i responsable, el coneixement dels

drets dels altres i els propis i la tolerància.

Educar per a la Conservació del Medi Ambient fomentant una

actitud reflexiva sobre la influència de l'activitat humana en el medi

per preservar-lo i cuitar-lo.

Educar per a la Salut fomentant els hàbits d'higiene tant personal

com de l'entorn: alimentació, ritme de vida,...

Educar per a la Diversitat sense discriminar ningú per qüestió

d'origen ni de capacitat física o intel·lectual respectant els diversos

ritmes de treball i adequant programes i mitjans a les

característiques i necessitats de cada alumne

Entenen el treball escolar com un mitjà per arribar a una educació

integral dels nens i nenes:

Adequant-lo als diferents nivells evolutius de l'alumnat i a les

característiques del cicle.

Guiant els nens i les nenes en la construcció de l'aprenentatge a partir de

les seves pròpies experiències i interessos

PRACTICUM IV

9

Transmetent els coneixements sempre a partir de l'entorn més proper, de

l'observació directa i de la manipulació (si és possible)

Potenciant una pedagogia i metodologia activa i científica, motivadora i no

rutinària encaminada a aconseguir l'autonomia de l'alumnat en les tasques

d'aprenentatge i estudi

Fomentant una actitud col·laboradora combinant diferents sistemes de

treball: individual, en equip, per parelles, ...

Aprofitant els recursos de l'entorn i la utilització de les noves tecnologies

Consideren important mantenir relació i col·laboració amb les diferents

entitats del barri per arrelar-se amb l'entorn. Consideren la

comunicació, la relació i la col·laboració amb les famílies com un

element imprescindible per aconseguir una educació coherent de

l'alumnat Aquesta relació es fa:

A nivell particular, mitjançant entrevistes personals amb el mestre-

tutor i/o altres mestres del centre i amb l'assistència a les reunions de

classe.

A nivell general, mitjançant els representants al Consell Escolar i

l'AMPA.

PRACTICUM IV

10

EQUIP DOCENT

L’escola està formada actualment per un equip docent de:

13 mestres generalistes

8 especialistes en Educació Infantil

2 especialistes en Llengua Anglesa

2 especialistes en Educació Física

3 especialistes en Educació Especial

1 especialista en Educació Musical

1 tècnica d’Educació Infantil

1 educadora d’Educació Especial

1 especialista en Religió

També disposen del següent personal col·laborador:

1 Psicòloga de l’E.A.P (Equip d’Assessorament Psicopedagògic)

1 Assistent Social de l’E.A.P.

1 Logopeda del C.R.E.D.A.V

i altra personal d'administració i serveis, neteja i menjador, en total un

equip humà de professionals al servei de l'Educació.

PRACTICUM IV

11

El C.E.I.P Turó de Guiera s'identifica com a Escola Verda, ja que duu a

terme diferents accions per promoure el respecte i cura del medi ambient,

com ara l'ús de carmanyola a l'esmorzar, el reciclatge, la reutilització de

llibres, la recollida de cartutxos de tinta i tonners d'impresora, la

comunicació amb les famílies via Internet per tal d'evitar l'ús excessiu de

papers, el conreu d'un hort, etc.

Si vols saber més pots consultar el blog de l’escola…

http://ceipturodeguiera.xtec.cat/intranet/iw/index.php

PRACTICUM IV

12

CAPÍTOL 2

EL GRUP CLASSE

La classe on he estat durant aquest

pràcticum és la classe de 4t B de

primària, anomenada classe dels Eclipsis,

nom que han escollit els nens i nenes que

la conformen. Els Eclipsis són 14 nens i

10 nenes, el què fa un total de 24

alumnes.

És una classe on no hi ha gairebé diversitat racial, hi ha dues alumnes que

han estat adoptades a la Xina per famílies catalanes, i un nen provinent del

Marroc que fa un any i mig que està a l’escola, però si que hi ha diversitat

pel què fa a les necessitats educatives especials.

L’escola Turó de Guiera acull molts nens amb diferents tipus de necessitats

educatives especials. A la classe de 4t B hi ha un nen autista, un altre amb

la síndrome d’Asperger, un altre amb TDH, un nen amb la síndrome de

Moebius, i una nena amb dislèxia. Els quatre primers es mediquen, la qual

cosa fa que la classe no estigui gens distorsionada, i que vagin treballant al

seu ritme dins les seves dificultats. A més a més, el professor té molt

disciplinats als alumnes en el respecte vers tothom, però especialment vers

aquells nens que pateixen necessitats, per tant, quan algun d’ells s’esvera els

altres l’ajuden o no li donen importància, segons el cas. L’únic nen que surt

de l’aula per anar amb la mestra de la U.S.E. és el que pateix autisme, el que

PRACTICUM IV

13

pateix la síndrome d’Asperger té suport a l’aula algunes hores. L’alumne que

pateix el TDAH té uns resultats acadèmics excel·lents.

La classe està situada al primer pis de l’escola i compta amb quatre grans

finestrals pels quals entra molta llum. La classe està molt decorada, hi ha

diferents racons, i a cadascun d’ells es van penjant coses sobre el que es va

treballant (números romans, accentuació en català, l’aparell respiratori, les

comarques de Catalunya, etc.)

Els alumnes s’asseuen de dos en dos, fan

tres columnes de vuit nens , i canvien de

lloc cada dues o tres setmanes per així

seure tots amb tots. Cal dir però, que quan

fan un examen se separen per així fer-los

individualment, i sovint per fer plàstica

s’agrupen de quatre en quatre.

Aquest és el segon any que aquests nens estan amb el mateix tutor. Un

professor que utilitza el mètode constructivista per ensenyar als seus

alumnes, és a dir, fa protagonistes als nens del seu propi aprenentatge, de

manera que construeixen l’aprenentatge per si mateixos. Els alumnes

incorporen nous coneixements als coneixements previs, relacionant-los

entre si per formular conclusions i poder-ho fer significatiu per

l’aprenentatge. Així promou el pensament crític i creador durant el procés

d’ensenyança, involucrant als nens en tot moment, així com la presa de

decisions per guiar-los vers una llibertat responsable. Així promou

destreses socials i de comunicació, creant un ambient que emfatitza la

col·laboració i l’intercanvi d’idees. Que a més a més, els permet relacionar

allò que estudien amb la realitat en la què vivim.

PRACTICUM IV

14

Entre ells els nens parlen castellà. Els nens van amb els nens i les nenes amb

les nenes. Ells se solen barallar per la pilota de futbol quan els hi toca la

pista a l’hora del pati, i elles sempre volen ballar i hi ha alguna nena que vol

ser la líder i sovint acaben fent dos grupets quan s’enfaden. Tot i això, quan

com a grup classe han de fer grups mixtos, no tenen cap problema i tots van

amb tots. Cal dir però, que el nen que pateix la síndrome d’Asperger, sovint

juga sol al pati buscant insectes, li agrada molt inspeccionar la natura.

PRACTICUM IV

15

CAPÍTOL 3

ELS PROCESSOS D’APRENENTATGE

En aquesta aula s’imparteixen

els classes des d’un punt de

vista constructivista.

Al professor li agrada que els

alumnes construeixin el

coneixement junts, entre

tots. Tot aprenentatge

constructiu suposa una

construcció que es realitza a

través d’un procés mental que

finalitza amb l’adquisició d’un

coneixement nou, però per això, els coneixements previs que els alumnes

tenen són claus per la construcció del nou coneixement.

El professor explica, aporta moltes eines visuals, provoca que els alumnes

participin fent preguntes que desperten la curiositat dels infants, els fa

investigar, buscar relacions amb altres coses que ens envolten, etc. Fomenta

que mitjançant la investigació, la sistematització, etc., puguin formar noves

estructures cognitives per tal d’aconseguir aprenentatges significatius, per

així construir el seu propi aprenentatge.

Una vegada els ha estat explicant, provocant, fent investigar, buscar

relacions, etc., escriuen entre tots allò més rellevant i significatiu, cadascú

PRACTICUM IV

16

aporta alguna cosa. Els alumnes juguen un paper molt actiu, participen en les

activitats, no tenen un paper

passiu observant el que se’ls

explica.

Tot i això, és fàcil veure com els

alumnes construeixen

coneixements per si mateixos de

forma individual a mesura que van

aprenent.

De les estratègies que fa servir el tutor de l’aula en el seu procés

d’ensenyament i aprenentatge, cabria destacar els tres representants

d'aquesta teoria constructivista de l'aprenentatge centrada sobretot en la

persona en si, les seves experiències prèvies que li porten noves

construccions mentals, cadascun d'ells expressa la construcció del

coneixement depenent de si el subjecte interactua amb l'objecte del

coneixement (Piaget); si ho realitza amb uns altres (Vigotsky) o si és

significatiu per al subjecte (Ausubel).

És un professor que accepta i impulsa l'autonomia i iniciativa de l'alumne,

diposita molta confiança en ells. Usa matèria primera i fonts primàries en

conjunt amb materials físics, interactius i manipulables. Usa terminologia

cognitiva tal com: classificar, analitzar, predir, crear, inferir, deduir,

estimar, elaborar, pensar. Investiga sobre la comprensió de conceptes que

tenen els estudiants, abans de compartir amb ells la seva pròpia comprensió

d'aquests conceptes. Desafia la indagació fent preguntes que necessiten

respostes molt ben reflexionades i desafia també al fet que es facin

preguntes entre ells. Treballen tant de forma individual, com en parelles

PRACTICUM IV

17

com en grups, i quan fan parelles o grups tant els hi és que puguin escollir

com que els diguin amb qui han de fer la feina, hi ha molt respecte entre ells

i sempre estan disposats a donar-se un cop de mà els un als altres. Cal

destacar que tot hi haver alumnes amb diferents síndromes, és un grup

força potent, treballador, responsable i tranquil. Però si alguna vegada

s’esveren més del compte, el professor no crida, es queda callat i quiet i ells

de seguida saben que han de baixar el to de veu i calmar-se. El professor

diu que si ell està tranquil els alumnes també ho estan, i si ell es posa

nerviós els transmet a ells el seu nerviosisme i encara s’esveren més.

Cal dir però, que el tutor és una persona a la qual li costa acceptar la

metodologia que fan servir altres mestres paral·lels o del cicle, donat que és

plenament fidel a la metodologia constructivista, i rebutja tot allò que no

convida als alumnes a construir.

Tot i aquest apunt, després de l’estudi que he pogut fer observant la

continuïtat dels aprenentatges que han fet els alumnes, sobretot a

“La bona pedagogia ha d’enfrontar al nen a situacions en els que

experimenti en el més ampli sentit de la paraula: provar coses per

veure què passa, manipular objectes, símbols, plantejar

interrogants, buscar les seves pròpies respostes, reconciliant el què

troba en una ocasió amb el que troba en una altra comparant el què

aconsegueix amb el què aconsegueixen els altres nens.” Jean Piaget.

PRACTICUM IV

18

l’assignatura de medi, i després d’implementar la meva seqüència didàctica

(tema del qual parlarem en el següent capítol), és que els alumnes mitjançat

el mètode constructivista no només aprenen, sinó que entenen, i poden

relacionar i extrapolar el que estudien amb la realitat. En canvi, en una altra

aula on s’utilitza un sistema més tradicional, de l’antiga escola on els alumnes

tenen un paper passiu durant l’aprenentatge, els resultats finals són molt

diferents. Aquests últims no aprenen tant, l’únic que fan és estudiar per

l’examen i després obliden allò que han treballat. Val a dir però, que alguns

professor no empren les millors eines per ensenyar als seus alumnes, sinó

les més còmodes per ells, i per tant, els seus alumnes obtenen pitjors

resultats.

PRACTICUM IV

19

CAPÍTOL 4

PROGRAMACIÓ, IMPLEMENTACIÓ I REFLEXIÓ

DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

PROGRAMACIÓ

El tutor de l’aula, va donar-me a escollir dos temes per preparar-me la meva

seqüència didàctica: l’aparell respiratori o les comarques de Catalunya. Vaig

escollir l’aparell respiratori i consultant el llibre de text dels alumnes i la

programació dels mestres vaig posar-me mans a l’obra. És clar que també

vaig observar molt detalladament com el professor treballava el tema del

Sistema Solar, com feia preguntes provocadores als nens, com ells

responien, com entenien els fenomen tot manipulant unes maquetes dels

planetes i els astres, etc., per així poder arribar als alumnes, per

transmetre’ls el meu coneixement de la millor manera possible, fent que

m’entenguessin, però sobretot, volia aconseguir que s’impliquessin i es

mostressin interessats pel tema que jo els hi presentaria.

PRACTICUM IV

20

En començar a detallar què faria a cada sessió, però les coses mai no surten

com un se les planteja en un primer moment, i en fer el primer esborrany de

la seqüència didàctica vaig ser massa optimista. Volia encabir massa feina i

matèria per sessió, però en parlar amb el tutor i els companys de seguida

vaig a donar-me’n que hauria de modificar la programació. Cada cosa

requereix el seu temps, i tenint tant poques sessions per donar un tema, cal

fer-ho poc a poc i bona lletra. No es pot atabalar als nens amb un munt

d’informació desconeguda per ells un dia rere un altre.

El disseny de la seqüència didàctica el vaig fer junt amb la companya de

pràctiques que estava a la classe paral·lela donat que ens demanaven fer el

mateix.

El primer que va suggerir-me el tutor és fer quatre sessions setmanals,

gairebé totes d’una hora i mitja de durada per poder treballar tot el tema. I

així ho vam re programar.

Són nens molt curiosos, que fan moltes preguntes, volen saber més enllà del

què surt als seus llibres de text, per tant, cal deixar temps per respondre

les seves inquietuds, i per anar repassant sessió rere sessió allò que hem

anat treballant fins ara per així resoldre qualsevol dubte que els pugui

sorgir. Treballar un tema en dues setmanes és justet, i cal que tot el que es

va fent es vagi assimilant i entenent.

IMPLEMENTACIÓ

Quins nervis em provocava pensar que el professor

m’estaria observant mentre feia la classe als

alumnes!

PRACTICUM IV

21

La primera sessió va ser la més dura, però els nens van estar molt atents a

la meva explicació. Estan acostumats a acollir alumnes de pràctiques, i a més

a més que els encanta perquè així tenen més ajuda, com ells diuen, saben

que s’han de portar molt bé i col·laborar per ajudar-me a superar aquesta

prova.

La prova de foc va passar, i millor del que m’esperava. La segona sessió em

va fer estar en un primer moment més nerviosa si s’escau però ja m’havia

deixat anar, i sort perquè de sobte van aparèixer a l’aula, a més a més del

tutor, una mestra de reforç, una altra de la U.S.E i una altra d’educació

especial per ajudar a alguns dels nens amb nee. Vaig fer veure que no els

veia per no posar-me nerviosa. Arriba el punt que t’oblides que tens adults

observant com ho fas, i tot surt més espontani i millor. No passa res si

t’equivoques o una cosa no et surt, la consultes i ja està, ningú ho sap tot i

ningú és perfecte. Així em van tranquil·litzar els mestres expectants,

explicant-me que ells també s’equivoquen tot i portar més de vint anys

exercint de mestres dia a dia. I a més a més, van felicitar-me per com ho

havia fet.

Els alumnes han gaudit, han estat esperant en candeletes que arribés l’hora

de fer la maqueta, però sobretot el dia d’anar al laboratori a fer la

dissecció dels pulmons de xai, activitat de la qual molts renegaven al·legant

que els feia fàstic tocar i bufar els pulmons, però que van acabar rifant-se

els pulmons perquè tots se’l volien endur a casa seva. I si en un primer

moment jo havia organitzat tres grups de treball, finalment vaig donar-los

un bot de confiança i els vaig deixar fer els grups pel seu compte i no

m’enpenedeixo. Em van dir que podia confiar en ells i així va ser, no em van

decebre.

PRACTICUM IV

22

Pel què fa a la seqüència didàctica pròpiament dita, la última programació

que vaig realitzar amb el tutor de l’aula vaig poder portar-la al dia

correctament sense cap mena de contratemps. Inclús el primer dia va

sobrar una mica de temps. Pel què fa a la temporització de les activitats

programades per a cada sessió va sortir tot rodat, no hi ha res com

compartir la classe amb un tutor tan experimentat que m’ha ajudat en tot

moment. I el més important, els alumnes han assolit els objectius.

REFLEXIÓ

Durant aquesta estada, el professor m’ha repetit un munt de vegades que

les programacions gairebé mai surten al 100%, és a dir, mai surt tot com

estava pautat. Un dia sobra temps, un altre en falta, són coses que tot i

tenir experiència en la docència, t’hi pots trobar. De vegades sorgeixen

imprevistos que fan que triguis més temps a que els alumnes entenguin una

cosa concreta, de vegades tot surt rodat, i fins i tot de vegades es fa la

feina més ràpid del què s’havia programat, per això cal ser previsors i tenir

les coses ben preparades.

En preparar el tema, pensava que és un tema que potser no atrau als

alumnes, així que en començar la implementació em vaig sorprendre

gratament quan tots aixecaven la mà per preguntar, per respondre, però

sobretot, em vaig emocionar quan en acabar la primera sessió ja tots em

preguntaven quan seria la següent, volien tornar a fer medi! Això em va fer

sentir d’allò més bé. Volien que jo els fes les classes!

He confiat molt en ells i hem llegit, hem mirat vídeos, em redactat apunts

per estudiar, hem construït una maqueta, hem anat al laboratori, els he

deixat fer feina de forma autònoma, sense pautar-los, hem fet un munt

PRACTICUM IV

23

d’activitats diferents. Activitats motivadores gràcies a les quals s’han

mostrat interessats, implicats, i han comprés i aprés el funcionament de

l’aparell respiratori.

Ben és cert que posar-se al cap davant d’un grup classe no é stan fàcil com

pot semblar, en un primer moment imposa, però poc a poc es van perdent els

nervis.

Durant aquests dies, el tutor m’ha estat dient que de vegades ens creem

unes expectatives que no es compleixen, m’advertia que si el control no

sortia com jo havia previst no patis, que no seria perquè no ho he fet bé,

sinó que incideixen més factors en el fet que una cosa surti o no surti bé.

Però la veritat és que estic contenta, em sento satisfeta, els resultats de

els proves han estat els esperats, fins i tot d’alguns alumnes esperava

menys i m’han sorprès gratament. Val a dir també, que contrastant els

KPSI’s inicials i finals, he observat que els nens i nenes van ser molt sincers

al començament, i ho han tornat a ser una vegada més responent aquestes

preguntes sobre l’evolució del seu aprenentatge, ja ho diu Neus Sanmartí

(2007) “l’avaluació és el motor de l’aprenentatge”.

Aquí pots consultar la seqüència didàctica completa…

http://issuu.com/carolxavier/docs/sd_final_practicum_iv

Albert Bandura assenyala que existeixen dos fonts bàsiques de motivació.

Les expectatives d’eficàcia (convicció de que es pot realitzar una tasca

per aconseguir els resultats, i la fixació resolta dels objectius (els

objectius que ens fixem es tornen normes per a nosaltres per jutjar el

que hem fet).

PRACTICUM IV

24

CAPÍTOL 5

JO MATEIXA: AUTOAVALUACIÓ

En aquest capítol vull transmetre la meva pròpia impressió sobre mi

mateixa. Començant pel què vaig escriure durant la primera setmana de

pràctiques, fins arribar a com em veig ara.

ELS MEUS INICIS: QUÈ M’HA PASSAT? QUÈ HE FET?

(OCTUBRE 2012)

Estic a la classe de 4t B de l’Escola Turó de Guiera de Cerdanyola del Vallès.

Però no tot és desconegut per mi, el meu tutor, en Rafel, és el marit de la

meva professora de ciències de la ESO, i el tutor de 6è, en David, va ser el

meu mestre d’educació física a segon d’ESO.

La classe on passaré aquests dies és la classe dels eclipsis. M’han rebut

molt bé. Els nens em comenten que estan acostumats a tenir estudiants de

pràctiques i que els agrada molt perquè tenen més suport i ajuda en

realitzar les tasques.

Des del primer moment he pogut col·laborar en tot, en Rafel m’ha donat

llibertat per actuar quan és necessari, per donar-li idees de com treballar

algunes coses, em demana opinió sobre coses que té ja plantejades, de com

ho faria jo o si em sembla bé,... No puc pas queixar-me, al contrari!

PRACTICUM IV

25

On sóc jo com a mestre?

Cada dia sóc més conscient que molt aviat m’arribarà l’hora de posar-me

davant d’un grup classe.

El primer dia de pràctiques, en arribar a l’escola em sentia nerviosa, em feia

por enfrontar-me a un grup de nens de 8 – 9 anys. No sabia com

reaccionarien.

Però he tingut la sort d’haver anat a parar amb un mestre excel·lent, que

m’anima i m’ofereix tota mena d’ajuda en la trajectòria del meu

desenvolupament a l’aula.

Ell m’ajuda en tot el que em produeix neguit, m’explica tots els problemes

que tenen els alumnes sense cap mena de problema, m’ensenya, em dona

eines, em deixa col·laborar tant con vull, em dona molta llibertat d’actuació i

noto que confia molt en mi.

PRACTICUM IV

26

Els nens m’estimen, em demanen ajuda i això em fa sentir-me bé, em fa

confiar en mi mateixa i adonar-me’n que puc enfrontar-me a una classe. Però

del que més orgullosa em sento és que hi ha un alumne amb un tipus

d’autisme que normalment no fa cas a ningú ni es deixa pràcticament tocar,

però ell i jo tenim molta complicitat. Quan té un problema em demana ajuda,

si s’aixeca em fa cas, i quan el toco no intenta apartar-se. Això és massa, em

fa sentir molt bé que confiï en mi.

Però tot i així sento una mica de por davant del meu futur com a mestre.

Suposo que també l’experiència és un grau i en el moment que comenci a

treballar, i amb el pas dels anys m’anirà passant, això em diu el tutor, que

porta més de vint anys fent classes i en sap molt. És una gran persona en

tots els aspectes, pel què sap i per la seva qualitat com a persona.

Cal dir però, que el que més por em fa és no saber detectar algun problema

en els meus alumnes. Això és quelcom que consulto molt al meu tutor de

l’escola perquè a la classe hi ha 6 alumnes amb diferents malalties.

El que noto és una diferència brutal de l’escola en la meva etapa de primària,

és a dir, com era abans i com és avui dia. Els professors tenen un tarannà

diferent, són més pacients, aguanten més coses. Els alumnes contesten

malament, falten bastant el respecte.

Els professors d’ara però, són més propers que no pas abans. Els meus

professors, no tots, marcaven molt la distància. En canvi ara veig que els

professors són més propers als alumnes i a la seva vida personal.

D’aquesta manera, se com no vull ser, i se com m’agradaria ser el dia de

demà a l’aula. Vull ser propera als meus alumnes, que tinguin confiança per

explicar-me allò que els té neguitosos, allò que els angoixa o allò que els fa

feliços. Vull que em preguntin sense por, que s’aixequin del llit cada dia amb

PRACTICUM IV

27

ganes d’anar a l’escola, que se sentin motivats i estimats per mi. No vull ser

una mestra carca que es limita a treballar conceptes i prou. Vull poder-los

proporcionar tot allò que precisin en qualsevol moment.

Objectius

Els objectius que em proposo durant aquesta etapa són els següents:

Aprendre a gestionar l’aula en moments de descontrol (entrada del

pati, canvi d’activitats,...).

Aprofundir la meva atenció en els alumnes amb nee per així tenir

eines per poder detectar alguna malaltia com ara la dislèxia, o fins i

tot observar si un alumne baixa el seu rendiment o poder detectar

que té un problema personal, afectiu, etc.

Com avaluar a cada alumne de forma individual.

COM HE EVOLUCIONAT? COM EM VEIG ARA?

(FEBRER 2013)

Tot això ha canviat molt. El punt clau ha estat confiar en mi mateixa, sentir

que el mestre confia plenament en mi delegant feines de responsabilitat

sobre mi, i sobretot, implicant-me emocionalment amb els alumnes. Si hi ha

una cosa que tinc clara és que als alumnes cal guanyar-se’ls emocionalment.

L’afectivitat juga un paper molt important en el procés d’ensenyament i

aprenentatge dels alumnes. Només si un està tranquil és capaç de

transmetre aquesta tranquil·litat als seus alumnes, creant així un clima de

calma a l’aula.

PRACTICUM IV

28

Durant aquest temps he observat el comportament de cada nen, quines

inquietuds té, si té problemes, etc. Trobo que és quelcom essencial que un

mestre conegui als seus alumnes. També he estat observant el seu estat

emocional donat. Hi ha uns quants nens amb nee, algun d’ells té una

síndrome, la síndrome de Moebius que fa que el seu aspecte físic facial

tingui diferències considerables vers una persona que no pateix cap

síndrome. Aquest nen està començant a fer-se gran, i per tant a adonar-se

que és diferents als altres. Això fa que la seva autoestima estigui minvant i

per consegüent també el seu rendiment escolar. Per això, he tractat

d’observar el seu estat emocional i dels altres, donat que segons el seu

estat la seva concentració per atendre a les explicacions i/o per a realitzar

les tasques és diferent segons com es trobin i precises de més o menys

ajuda. “Les emocions mediatitzen la capacitat d’adaptar-se i de respondre a

una varietat d’experiències. Preparen l’organisme per respondre ràpidament

a les amenaces del mon circumdant. Així mateix, els psicòlegs socials

plantegen que les emocions humanes són fonamentals per a la inclinació, la

interacció i la funció social” (Mayne 2001). Amb això reafirmo la importància

de conèixer als alumnes, de saber què els hi passa, és molt important no

passar per alt les coses que els succeeixen. Cal conèixer individualment a

cada nen i nena. De vegades les aparences enganyen i trobem infants que no

treuen excel·lents, però en canvi tenen un cor que no se l’acaben.

A dir veritat, durant la implementació de la seqüència didàctica he estat

poc escènica. Podria haver emfatitzat coses que he fet fent sortir als nens

a mostrar-ho als companys, així com en algun moment m’ha faltat mà dreta

per controlar al grup. Suposo que si hagués estat sola a l’aula aquests dos

aspectes haurien passat més desapercebuts, amb això vull dir que en certa

manera haver de cridar l’atenció d’algun nen o nena davant d’altres

PRACTICUM IV

29

professors em feia respecte. Sóc molt insegura i de vegades tinc por de no

fer-ho bé, i entre això i la vergonya he fallat en això. A més a més, no és

tan fàcil fer-se amb el control del grup.

Tot això suposo que amb el pas del temps ho podré anar corregint durant la

meva pràctica docent, però centrant-me en aquesta vivència, penso que m’he

mostrat molt responsable i amb molta predisposició per fer totes les

tasques que m’han demanat tant pel meu grup classe com mestres d’altres

aules. També el fet de topar amb un mestre que en tot moment m’ha

explicat els problemes de cada nen i nen, m’ha ajudat per anar observant i

diagnosticant algun problema que ha sorgit en ells. Penso que els objectius

que m’havia plantejat els he anat assolint, i em sento més segura de mi

mateixa. El professor m’ha ensenyat un munt d’estratègies per fomentar

l’empatia i el respecte entre els alumnes, m’ha fet de guia, ha estat un tutor

10, i tot i que em queda molt per aprendre, em sento molt satisfeta amb el

què m’emporto d’aquí.

He tingut molta sort en anar a parar a un centre en el qual m’han acollit molt

bé, i m’he sentit valorada i integrada al màxim, com una persona més de

l’equip.

No sóc capaç de quantificar tot el que he après. He vist coses que m’han

agradat, d’altres que no tant. Comportaments desafortunats d’uns

professors vers alguns altres. Diferents maneres de treballar el mateix

entre paral·lels, i per tant, diferents metodologies així com les diverses

respostes de l’alumnat. Però de tot s’aprèn i això m’ajuda a veure com vull

ser i com no vull ser.

Ja per acabar vull afegir que l’últim dia que vaig estar amb aquests nens,

una mare se’m va acostar i em va dir :”gracias por todo lo que has hecho por

PRACTICUM IV

30

mi hijo, te estoy muy agradecida, él me ha contado cada día cuanto lo has

ayudado y cuanto cariño le has dado, gracias”. Coses com aquesta fa que

estimi encara més aquesta professió, fa que senti que és gratificant educar

aquestes personetes, i amb això, i amb un petit tastet de les cartes que he

rebut per part dels Eclipsis, alumnes als quals he acompanyat durant

aquesta temps, tanco la meva memòria de pràctiques.

PER A TOTS ELLS, GRÀCIES ECLIPSIS!!!

PRACTICUM IV

31

BIBLIOGRAFIA

SANMARTÍ, N. (2007) 10 ideas clave. Evaluar para aprender.

Barcelona: Col. Ideas clave, 1. Ed. Graó.

MAYNE, J. (2001). “Emotions and Health”. En MAYNE, T, y G.

BONANNO. Emotions. 361-397. The Guilford Press: New York.

Pàgines web:

http://books.google.es/books?id=zxh_9UFqFt8C&pg=PT49&dq=motiv

acion+bandura&hl=en&sa=X&ei=QEMeUb2DF4vKswbx74GgBA&ved=0

CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false

http://books.google.es/books?id=oByhkPrpjT8C&pg=PA180&dq=BUE

NA+PEDAGOGIA+JEAN+PIAGET&hl=en&sa=X&ei=i0ceUbOwMYbdsg

aSpoDYDQ&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=BUENA%20PEDAGO

GIA%20JEAN%20PIAGET&f=false