Memòria de pràcticum IV

PRÀCTICUM IV

Cristina Soteras Sánchez Curs 2014-‐2015

Grau en Educació Primària Tutora centre: Montse Marín

Tutora pràctiques: Melinda Dooly

2

ÍNDEX 1. Introducció.................................................................................................................................. pàg. 3

2. L’escola......................................................................................................................................... pàg. 5

2.1. Estructura de l’escola.............................................................................................. pàg. 6

2.2. Trets d’identitat......................................................................................................... pàg. 8

2.3. Equip docent............................................................................................................. pàg. 11

3. La classe......................................................................................................................................pàg. 12

4. La implementació...................................................................................................................pàg. 17

5. Reflexió final............................................................................................................................ pàg. 28

5.1. Canvis realitzats a la UD.......................................................................................pàg. 28

5.2. Què he après?........................................................................................................... pàg. 30

5.3. Què em queda per aprendre?............................................................................ pàg. 32

6. Bibliografia............................................................................................................................... pàg. 32

7. Annex.......................................................................................................................................... pàg. 33

3

1. INTRODUCCIÓ Aquesta memòria de pràctiques del pràcticum IV es basarà en les meves vivències,

observacions i implementacions de la unitat didàctica a l’escola Sant Jordi de

Mollet del Vallès.

Durant la memòria, els continguts es trobaran dividits en diferents apartats.

Primerament, trobarem un bloc destinat al context, és a dir, als trets característics

de l’escola en general, i de la meva classe. A continuació, trobarem l’apartat on

explicaré com m’ha anat la implementació de les sessions a mesura que les vagi

fent, què he hagut de modificar, quins han estat els punts negatius i positius de

cada una, etc. Cal destacar que aquest apartat anirà acompanyat d’una reflexió

personal de tot allò que estigui aprenent, que hem sorprengui i de moments crítics

entre d’altres.

Seguidament, trobarem les conclusions on reflectiré com ha canviat el meu procés

com a mestra d’educació primària durant les pràctiques, i què és allò que encara

em queda per aprendre o millorar. Per últim, a la part d’annexos podrem observar

la unitat didàctica completa juntament amb tots els materials.

Desitjo que gaudiu llegint les meves memòries, de la mateixa manera que gaudeixo

jo cada vegada que em trobo més a prop de convertir-‐me en una professora

d’educació primària.

• Quines expectatives tinc sobre l’escola? Què m’agradaria aprendre?

Des de que em vaig assabentar que el pràcticum m’havia tocat a l’escola Sant Jordi

estic molt contenta. La veritat és que tinc unes expectatives molt altes d’aquesta

escola ja que he tingut la oportunitat de llegir uns articles que parlaven d’alguns

projectes molt innovadors d’anglès que havien fet en aquesta escola. Tot i així, ara

estaré fent de mestra generalista, i no estic segura de si tot serà tant innovador a

les altres assignatures que no són anglès. Així que estic ansiosa de descobrir-‐ho!

4

Abans de començar aquesta nova experiència, em plantejo un seguit d’objectius

que m’agradaria assolir durant la meva estada en aquesta escola. Són els següents:

§ Fomentar la interacció entre els alumnes a l’aula i el treball en equip.

§ Introduir metodologies i estratègies innovadores.

§ Saber entendre la diversitat a l’aula.

§ Saber afrontar els possibles problemes de comportament a l’aula.

A més a més, durant els primers dies d’observació, he arribat a la conclusió de que

m’agradaria aprofundir els següents aspectes:

Treuen profit els alumnes i professors dels recursos TIC dels que disposen?

Utilitzen els mestres la llengua anglesa al 100% a les classes que

s’imparteixen en aquesta llengua? ( Des del meu punt de vista, penso que

aquesta pregunta la podré contestar millor quan comenci el pràcticum V)

Quina és la interacció entre l’alumnat més habitual a l’aula?

Al final d’aquesta memòria de pràctiques, podrem observar quins dels objectius

proposats he pogut assolir i quins m’han sigut impossibles. A més a més, donaré

una resposta a les preguntes mostrades anteriorment que són del meu interès.

5

2. L’ESCOLA L’escola Sant Jordi és una escola pública situada a Mollet del Vallès, a la comarca

del Vallès Oriental. Aquesta escola disposa dels cursos d’educació infantil ( P3, P4 i

P5 ) i dels sis cursos de primària de dues línies en ambdós casos.

Aquest centre treballa en un marc educatiu per fomentar el ple desenvolupament

dels alumnes. La seva llengua vehicular és el català. El castellà s’introdueix a partir

de primer de primària i l’anglès s’inicia als 3 anys. A més a més, és un centre de

referència del Pla d’impuls de la lectura.

6

2.1. Estructura de l’escola L’escola està formada per dos edificis principals separats per uns 75 metres. Un

està destinat a educació infantil i l’altre a educació primària i als espais comuns.

Edifici d’educació infantil

Pel que fa als espais interiors d’aquest edifici que acull als nens i nenes de 3 a 5

anys, cal destacar que aquest està especialment dissenyat sense barreres

arquitectòniques per tal de que els nens i nenes més petits puguin desplaçar-‐se

sense dificultats.

Aquest edifici compta amb tres àmplies i lluminoses aules per cadascuna de les

classes i dos espais comuns: els passadissos i la sala multiús. A més a més, dintre

de cada aula podem diferenciar diversos racons com la botiga, les titelles, el

llenguatge, les matemàtiques, l’observació, la plàstica, la caseta i els ordinadors.

Fent referència als espais exteriors, cal destacar que aquest edifici compta amb

un ampli pati sorrenc format per jocs i construccions dissenyades per nens petits.

A més a més, es troba limitat per unes tanques per evitar que els alumnes surtin

d’aquest espai a l’hora de l’esbarjo.

7

Edifici d’educació primària

Aquest edifici que acull als alumnes de 6 a

12 anys, consta de tres plantes formades per

diferents aules amb amplis finestrals per

gaudir de la llum natural.

Pel que fa als espais interiors trobem:

-‐ Planta baixa: el vestíbul d’entrada a l’escola on es fan les exposicions dels

treballs realitzats, el menjador amb la seva pròpia cuina, una sala polivalent

on es solen fer les cantates, els despatxos de direcció i consergeria, i una

biblioteca.

-‐ Primer pis: les aules de cicle inicial, i una aula de cicle mitjà, concretament

de 3r de primària. A més a més, trobem l’aula de plàstica, el laboratori,

l’aula de psicomotricitat, l’aula d’educació especial, l’aula d’informàtica, la

sala de professors i l’ AMPA.

-‐ Segon pis: les aules de cicle mitjà i cicle superior. També trobem l’aula

d’audiovisuals, l’aula d’idiomes i l’aula de música.

Pel que fa als espais exteriors, cal dir que l’edifici es troba envoltat de pati, i cada

cicle utilitza un espai d’aquest a l’hora de l’esbarjo. En el cas de cicle inicial tenen

un ampli espai de terra amb tobogans per poder jugar. A cicle mitjà utilitzen el pati

que està just a l’entrada principal. Per últim, a cicle superior compten amb les

pistes, les quals estan formades per un camp de futbol, un camp de bàsquet i un

edifici de vestidors.

8

2.2. Trets d’identitat L’escola Sant Jordi, tot i que no està considerada oficialment com escola verda,

aquesta està molt conscienciada amb la protecció del medi ambient, i té com a

finalitat fer arribar aquests valors al seu alumnat. D’aquesta manera, es va crear

una comissió ambiental que és l’encarregada de crear activitats per tal de treballar

aquest tema tant important amb els alumnes. Durant la meva estada de pràctiques,

vaig observar la gran importància que donen tant a classe com a l’esbarjo al fet de

reciclar els materials. A més a més, tenen murals informatius dins de classe amb

consells que han de seguir l’alumnat per tal d’estalviar la major quantitat d’energia

possible.

Exemples de murals per respectar el medi ambient

També, aquesta escola es caracteritza per tenir una gran quantitat de projectes

d’escola. Enseguida que em vaig assabentar d’aquests projectes, vaig voler saber

més de cada un d’ells, i per això vaig tenir entrevistes amb la Mº Antònia Sagarra

(coordinadora de pràctiques), en Carlos Revilla (professor d’informàtica) i la Maria

Mont (professora d’anglès). A continuació, basant-‐me en aquestes entrevistes,

explicaré breument aquests projectes tant interessants:

9

Ø La màgia de llegir i escriure és un projecte de lectoescriptura que té la

voluntat de facilitar l’aprenentatge de la llengua

catalana. Parteix de la idea de que cada llengua

necessita una manera concreta per ensenyar la lectura,

atenent les seves peculiaritats tant històriques i

fonològiques com les seves arbitrarietats. Aquest

aprenentatge vivencial s’inicia a P3 i finalitza a segon de

primària. A més a més, facilita l’aprenentatge als

alumnes amb dificultats respectant el procés maduratiu

de cada nen i nena. D’aquesta manera, s’intenta trobar un camí prou

engrescador per facilitar un aprenentatge de lectoescriptura acurat,

significatiu i amb estratègies.

Ø Projecte de l’hort. A l’escola tenen un hort que el porta un avi de l’escola

conjuntament amb la comissió ambiental. A nivell organitzatiu, cada classe

ha de fer tres sessions d’hort al llarg del curs. Cada cicle té assignades unes

dates i diferents èpoques de l’any. Així, al llarg de l’escolaritat tots els

alumnes hauran vist l’hort en diferents èpoques de l’any i hauran fet totes

les tasques com preparar la terra o plantar les llavors.

La finalitat d’aquest projecte és proposar instruments d’educació ambiental

i donar les eines necessàries que permetin als nens la mobilització dels seus

coneixements i el desenvolupament de les seves habilitats. Entre els seus

objectius principals destaquen aprendre a analitzar el medi natural i

fomentar les activitats cooperatives a través del treball en grup.

Ø Projecte d’apadrinament consisteix en que un nen o nena de sisè de

primària apadrina a un nen o nena de P5 per tal de fer una estona de lectura

compartida. Aquesta lectura es duu a terme cada divendres a la tarda. En

aquest projecte, tant padrins com fillols surten beneficiats ja que per una

banda els padrins practiquen la lectura llegint als més petits, i d’altra banda

els més petits aprenen dels més grans.

10

Ø Projectes d’anglès. Pel que fa a l’assignatura d’anglès, m’agradaria destacar

dos projectes diferents. D’una banda trobem el GEP (grup experimental

plurilingüe) que es duu a terme a 55 centres diferents de Catalunya. Aquest

projecte promou fer assignatures no lingüístiques en anglès, com en aquest

cas, la plàstica en anglès. També, a cicle mitjà es fa un tema per semestre de

ciències en anglès. A més a més, tenen una auxiliar de conversa nativa que

ajuda als alumnes a millorar i practicar les habilitats orals.

D’altra banda, em va motivar molt saber que aquesta escola havia dut a

terme durant dos anys projectes de ciències a distància amb Canadà i

Àustria, on la tecnologia prenia un important rol en el procés

d’aprenentatge dels alumnes.

Ø Projecte TIC. En el 2004 es va desenvolupar un pla estratègic per integrar

les noves tecnologies en el projecte educatiu del centre i formar persones

capacitades per viure i desenvolupar-‐se en la societat de la informació i

comunicació. D’aquesta manera, va ser en aquest moment quan es va crear

la xarxa que dona pas al centre.net. A més a més, van adequar les aules amb

nous materials, i gràcies a això actualment disposen de:

• Armaris amb portàtils des de primer a sisè de primària.

• A partir de cinquè fan castellà i medi amb llibres digitals.

• De primer a quart de primària es fan activitats per ensenyar a

utilitzar els ordinadors. Per tal d’intentar buscar l’equilibri, es fan

desdoblaments amb lectura.

• Des de P3 els alumnes disposen d’usuari i contrasenya per entrar al

centre.net. En aquest centre poden trobar carpetes amb fitxes de

reforç i/o ampliació.

• Tenen un “moodle” amb materials desglossats de les editorials, per

tal de practicar els coneixements donats a classe.

11

2.3. Equip docent

L’escola Sant Jordi està formada per un seguit de professionals:

-‐ 6 mestres d’educació infantil.

-‐ 4 mestres de reforç a educació infantil.

-‐ 13 mestres generalistes a educació primària.

-‐ 4 especialistes d’anglès.

-‐ 1 especialista d’educació musical.

-‐ 2 especialistes d’educació física.

-‐ 1 especialista d’educació especial.

-‐ 1 especialista d’informàtica.

-‐ 3 especialistes de plàstica en anglès.

A més a més de l’equip directiu, la cap d’estudis i la secretària.

Per concloure aquest apartat, m’agradaria agrair el tracte que tot l’equip ha tingut

amb mi en tot moment, ja que sempre han estat molt atents i propers, oferint-‐me la

seva ajuda sempre que ha fet falta.

12

3. LA CLASSE Aquest pràcticum IV l’he realitzat a la classe de 2nB de primària.

Aquesta és una classe formada per 24 alumnes, dels quals 16 són nens i 8 nenes

d’entre 7 i 8 anys. Normalment, a l’hora de l’esbarjo, les nenes sempre van juntes

per una banda, i els nens per un altre.

La classe està distribuïda per taules de dos en dos formant dues fileres. La taula de

la tutora està situada a un costat de la classe i no al davant de tot.

13

Des del meu punt de vista, és una classe bastant xerraire i moguda, sobretot pel

que fa al sexe masculí, ja que gairebé cada dia hi ha una baralla entre ells. En

aquest cas, vull destacar un alumne que té molt mal comportament a l’aula, ja que

normalment pega o insulta als seus companys.

La seva tutora pels matins, ja que fa mitja jornada, és la Montse Marín, una dóna

que porta molts anys exercint aquesta professió. Ella és l’encarregada de fer les

assignatures de català i matemàtiques. A més a més, té una metodologia de treball

molt rutinària. D’aquesta manera, cada dia al començar la classe fan una estoneta

de lectura individual, i tot seguit comencen amb les assignatures que pertoquen,

fent una explicació en gran grup i finalitzant amb treball individual. Per les tardes,

la seva tutora és l’Eva Calvés, una professional que porta menys anys exercint com

a mestra, i que també té una metodologia de treball molt rutinària.

D’aquesta manera, sempre comença amb una explicació teòrica en gran grup i

finalitza la classe amb treball individual. Ella és l’encarregada de les assignatures

de medi natural i social.

Pel que fa als processos d’aprenentatge, cal destacar que tenen uns ritmes

d’aprenentatge molt diferent entre ells. Referent als alumnes amb problemes, dos

nens de la classe compten amb un pla individualitzat, és a dir, normalment fan

activitats adaptades al seu nivell i diferents a la dels seus companys. Un d’ells

presenta TDH-‐A (trastorn d’hiperactivitat amb dèficit d’atenció) i es medica.

Aquest últim fet es nota molt, ja que cada matí a l’entrar a classe sol estar molt

relaxat i tranquil per l’efecte de la medicació. A més a més, a causa d’aquest

trastorn, el seu rendiment acadèmic és molt baix ja que és incapaç de concentrar-‐

se i sempre demana l’ajuda d’un adult per fer les activitats, fins i tot sense saber

prèviament el què ha de fer, fet que em fa pensar que també és un nen molt insegur

amb si mateix.

L’altre nen és adoptat i va arribar a Espanya l’any passat, per tant, té un nivell de

català molt baix. Per aquest motiu, necessita fer altres feines diferents a la dels

seus companys d’iniciació al català. A més a més, pel que fa a matemàtiques, a

vegades fa exercicis del llibre de primer de primària, i d’altres vegades fa les

mateixes fitxes que els seus companys.

14

Tot i que només hi hagi dos plans individualitzats a l’aula, també hi ha dos nens

més que destaquen pel seu baix rendiment en comparació amb la resta de la classe.

La seva tutora ha intentat derivar-‐los al EAP (equip d’assessorament i orientació

psicopedagògica) per fer-‐lis un pla individualitzat però encara no els han pogut

analitzar. Un d’ells ve d’una família castellanoparlant una mica desestructurada i

va començar a anar a l’escola als sis anys. Per aquest motiu, el seu nivell de català

és molt baix i li costa molt comprendre tot allò que llegeix. A més a més, és el més

petit de la classe i això es nota molt en el seu procés maduratiu.

Pel que fa a l’altre cas, és un nen amb problemes emocionals. Aquest es caracteritza

per ser molt desconfiat amb les persones que no coneix i li costa molt explicar les

coses quan té algun problema. A més a més, amb la feina molts cops es bloqueja i

no contesta a les preguntes de la professora o no vol fer res del treball que se li

demana. Personalment, mai m’havia trobat un alumne amb aquestes

característiques i em va costar molt arribar a conèixer del tot. Tot i així, amb

aquest cas he après molt personalment i a nivell professional, ja que quan no volia

fer les feines que li demanava la seva tutora, jo m’assentava amb ell individualment

i li feia veure les conseqüències negatives que tindria si no ho feia. A mesura que

van passar els dies, vaig observar que estava totalment equivocada amb aquesta

estratègia ja que no donava cap resultat positiu, i vaig començar a ser molt positiva

Exemple de material de reforç pels alumnes amb pla individualitzat.

15

amb ell, ressaltant la feina tant bona que és capaç de fer i motivant-‐lo a continuar

així. D’aquesta manera, aconseguia que fes la feina que se li demanava i que

comencés a confiar en mi, fins a tal punt que la meva tutora es va sorprendre de tot

allò que vaig aconseguir amb ell.

D’altra banda, fent referència a la interacció a l’aula, aquesta és totalment

individual, deixant de banda els moments en que les tutores fan explicacions

davant de tot el grup-‐classe, en les que normalment intenten que participin els

alumnes, o bé, fent-‐los llegir en veu alta, o fent-‐los preguntes sobre la temàtica

d’aquell moment. Per tant, no estan gens acostumats a treballar en grup o en

parelles, i això fa que siguin molt competitius entre ells.

Des del meu punt de vista, penso que aquest tipus d’interacció té un seguit de

desavantatges per l’alumnat. Per una banda, a conseqüència de no experimentar el

treball grupal, presenten una carència de valors com saber escoltar als seus

companys, respectar les opinions dels demés, ajudar als companys amb més

dificultats, etc. D’altre banda, opino que els alumnes amb més dificultats sortirien

més beneficiats amb el treball grupal, ja que podrien aprendre dels seus companys

escoltant diverses idees i opinions, i no es sentirien tant frustrats quan són

incapaços de fer una feina perquè tindrien l’ajuda dels altres.

Amb aquesta opinió no vull donar pas a entendre que el treball individual és

totalment negatiu, però penso que s’ha d’establir un equilibri a l’aula utilitzant

diversos tipus d’interacció entre l’alumnat per tal de que així tothom tingui

l’oportunitat de sentir-‐se còmode treballant i treure el millor de si mateix.

16

Per últim, m’agradaria concloure aquest apartat amb un fet que em va cridar molt

l’atenció, i és que l’alumnat té una actitud totalment diferent a l’aula depenent del

professor que estigui amb ells en cada moment. Quan es troben fent classe amb les

seves tutores, normalment sempre estan més callats, participatius i respecten tot

allò que se’ls hi demana. En canvi, vaig observar que quan es troben amb

l’especialista d’anglès i l’especialista de música, aquest comportament canvia

radicalment. D’aquesta manera, estan molt més moguts i xerraires, i la professora

ha de parar bastants cops la lliçó per tal de que facin silenci i l’escoltin.

Des del meu punt de vista, penso que aquest fet s’hauria de parlar amb els alumnes

( ja que em consta que les tutores saben el problema que hi ha) per tal d’evitar que

això continuï passant. És molt important fer entendre als alumnes que la seva

actitud ha de ser la mateixa quan es troben amb les especialistes, ja que també són

professores, i per tant, els hi han de fer cas igual que a les seves tutores. Així doncs,

no han d’anar canviant la seva actitud segons les persones que tenen al davant,

sinó que han de respectar a tots els docents per igual.

17

4. LA IMPLEMENTACIÓ Per tal de poder fer aquest apartat el màxim detallat possible, cada dia després

d’implementar una sessió em vaig gravar amb el mòbil explicant els punts positius

i negatius d’aquesta. Així, utilitzaré aquesta informació per explicar a continuació

com va anar la implementació de la meva unitat didàctica sobre les mesures (la UD

complerta la podeu trobar a l’annex).

Sessió 1 (15 de gener de 2015)

Aspectes negatius

Estava molt nerviosa, ja que tot i que ja coneixia als alumnes, era la primera vegada

que em trobava sola davant d’una classe i era jo la responsable de donar la lliçó.

Aquesta sessió estava enfocada a fer un repàs de les mesures no convencionals a

través dels pams, i a la introducció del centímetre utilitzant la cinta mètrica.

Per començar, tenia preparat un “voki” d’un alien (personatge protagonista del fil

narratiu de la UD) per introduir la temàtica a l’alumnat d’una manera motivadora,

però en aquell moment no va funcionar. Reconec que

va ser un error per part meva, ja que ho vaig provar

molts cops a casa per assegurar-‐me de que

funcionava, però cap a l’escola. Així que vaig passar a

un pla B, i vaig intentar posar-‐lis un PowerPoint que

tenia preparat en cas de que no funcionés el “voki”,

amb tant mala sort que l’ordinador no em llegia el

pendrive. En aquest moment, vaig començar a angoixar-‐me molt i a sentir-‐me

encara més nerviosa. Ni pla A, ni pla B, vaig haver d’utilitzar un pla C. D’aquesta

manera, els hi vaig explicar oralment com si fos un conte qui era aquell personatge

i què volia fer-‐nos saber.

Un altre aspecte que considero negatiu va ser el moment en que vaig explicar les

instruccions per realitzar correctament l’activitat grupal, en la que els alumnes

s’havien de mesurar entre ells utilitzant cintes mètriques. Penso que no vaig

repetir prou vegades com havien de duu a terme l’activitat, i això va fer que els

alumnes anessin una mica perduts i confosos durant aquesta tasca. A més a més,

no estan gens acostumats a treballar en grup i em vaig adonar que això els hi fa ser

18

molt poc autònoms ja que sempre necessiten la figura d’un adult per assegurar-‐se

de que van per bon camí.

Per últim, l’alumne que sol tenir molt mal comportament a l’aula, va començar a

molestar a la resta dels seus companys. En aquell moment, no vaig saber com

actuar, ja que sincerament penso que durant tres anys de carrera mai m’han

ensenyat què fer en aquests casos. Tot i així, enseguida la meva tutora va

intervenir i el va castigar sense fer l’activitat. Quan vaig veure aquesta estratègia

que va utilitzar, vaig decidir apropar-‐me al nen i dir-‐li que quan estigués més

calmat que m’ho fes saber i el deixaria continuar l’activitat. Afortunadament, al cap

d’una estona va ser ell mateix qui va tornar amb els seus companys a continuar

l’activitat sense causar més problemes.

Aspectes positius

Un aspecte que considero que va estar molt encertat per la meva part va ser el fet

que vaig crear una cartolina amb les normes de treball en grup, ja que com no

estan gens acostumats a aquest tipus d’interacció, vaig pensar que abans de

treballar així s’haurien de deixar

clares les normes de com fer-‐ho.

Així, les vam llegir en veu alta

amb tota la classe, i vaig resoldre

alguns dubtes sobre alguna

norma fins assegurar-‐me de que

tothom les havia entès.

A més a més, l’alumnat va estar molt motivat en tot moment. Aquest fet penso que

va ser gràcies a que l’activitat sortia de la seva rutina diària, i això va provocar que

tinguessin més ganes de descobrir i experimentar amb la seva alçada. Aquesta

motivació i interès per l’activitat va fer que poguéssim acabar a temps totes les

tasques que tenia planejades.

Per últim, m’agradaria destacar un canvi que vaig fer a última hora i que va

beneficiar la dinàmica a l’aula. Mentre planejava la UD, vaig pensar que utilitzaria

l’estratègia del semàfor per mantenir silenci a l’aula i evitar molta disbauxa.

19

Quan vaig tenir l’oportunitat d’observar a l’especialista d’anglès, però, vaig adonar-‐

me que utilitzava un altre tipus d’estratègia per fer silenci que els alumnes ja

tenien molt assumida i interioritzada. Aquesta consisteix en que la professora diu

“eo, eo” i els alumnes responen “oé”, i acte seguit fan silenci. Arrel d’això, vaig

canviar el meu pensament inicial i vaig optar per utilitzar aquesta estratègia per tal

de no perdre temps introduint una de nova. Per sort, va funcionar molt bé.


Aspectes negatius

En aquesta sessió em vaig trobar amb un obstacle amb el que no comptava a l’hora

de planificar la unitat didàctica. Quan vam començar la classe, la meva tutora em va

demanar uns minuts per comentar un aspecte important als alumnes. Però aquests

breus minuts es van convertir en 15 minuts menys de la classe de matemàtiques. A

conseqüència d’aquest fet, els alumnes no van tenir prou temps per acabar tota la

feina planejada ja que tot es va enrederir molt. Afortunadament, però, a la tarda a

l’hora de tutoria, la seva tutora els hi va deixar que acabessin feines enrederides, i

d’aquesta manera, tots els alumnes van poder acabar les feines de matemàtiques

planejades per aquesta sessió.

Aspectes positius

En aquesta sessió també hi havia una activitat per duu a terme en grups de 4 o 5

alumnes, però no em va fer falta recordar les normes de treball en grup treballades

la sessió anterior ja que els alumnes per si sols van fer memòria d’aquestes i van

començar a dir-‐les per recordar-‐se de com s’havien de comportar.

20

Aquest fet em va fer sentir molt orgullosa d’haver creat una cartolina amb aquestes

normes perquè els alumnes van veure la seva utilitat i estaven totalment disposats

a fer-‐li cas.

A més a més, després d’observar la sessió anterior el moment caòtic que vaig viure

explicant les instruccions, aquest cop anava amb les paraules molt ben preparades

per tal de que això no tornés a passar. Així, vaig donar unes normes molt clares i

breus de com s’havia d’organitzar l’aula sense fer xivarri i amb el major ordre

possible. En aquest cas, l’organització va ser perfecta i tot va sortir com esperava.

Pel que fa als continguts matemàtics de la sessió, em vaig sorprendre gratament de

la ràpida interiorització per part de tot l’alumnat sobre com mesurar correctament

amb el regle. Els alumnes estaven molt disposats i amb moltes ganes de fer servir

aquesta eina, i això va fer que obtinguessin uns resultats molt positius en les

tasques planejades. Per tant, no em puc pas queixar, en general estic molt contenta

del resultat d’aquesta sessió.


Abans d’explicar els aspectes positius i negatius d’aquesta sessió, m’agradaria

destacar que vaig haver de fer un canvi en la meva planificació de la unitat

didàctica en aquesta sessió. Al principi estava planejada en estar mitja sessió

enfocada a acabar de repassar el centímetre, i l’altre mitja sessió a la introducció

de les hores en punt. Tot i així, observant els resultats tant positius de les dues

sessions anteriors destinades exclusivament al centímetre, la meva tutora i jo vam

decidir que aquesta sessió l’enfocaríem només a les hores en punt, ja que aquest

contingut era totalment nou per l’alumnat i costaria més temps d’assimilar.

Aspectes negatius

D’aquesta sessió nomes ressaltaria dos aspectes negatius. Per una banda, l’alumne

que normalment té mal comportament a l’aula no parava de xerrar i molestar als

seus companys. En aquest cas, no vaig poder intervenir ja que es trobava a l’aula

una professora de suport i enseguida va intervenir ella i se’l va endur a una altre

classe per fer la feina individualment amb ell. De totes maneres, tampoc sé quines

estratègies hagués pogut utilitzar per tal de que el seu comportament canviés.

21

D’altra banda, no tots els alumnes van poder acabar totes les feines planejades,

però aprofitant que venia un pont de quatre dies de festa, aquells nens i nenes que

no van acabar-‐ho tot s’ho van enduu de deures.

Aspectes positius

Per fi vaig poder introduir aquest nou tema de mesures amb un “voki”, tot i que en

aquest cas la tecnologia només em va deixar que els alumnes poguessin escoltar la

veu. Tot i així, els hi va fer molta il·lusió ja que tenien molta curiositat per saber

com era la veu d’aquest personatge tant estrany.

A més a més, penso que vaig planejar molt bé els materials que utilitzaria per

explicar la teoria. D’una banda, jo comptava amb un rellotge gran de busques que

em va facilitar l’explicació dels

continguts donant un suport visual.

D’altra banda, vaig preparar

rellotges de busques més petits per

a cada un dels alumnes, per tal de

que ells poguessin anar practicant

les hores mentre fèiem l’explicació d’aquestes. Aquests materials van facilitar molt

la comprensió dels nous continguts i van fer que aquesta explicació no fos avorrida

i monòtona.

També, per sorpresa meva, m’agradaria destacar la gran motivació de l’alumnat

amb el tema de les hores. Gràcies a això, va haver-‐hi molta participació a l’hora de

construir la teoria conjuntament, ja que jo només vaig haver de corregir en algun

moment allò que deia l’alumnat per tal de donar la teoria correcta. A més a més,

tenint en compte tot el que acabo de mencionar, el comportament de l’alumnat va

ser molt bo (exceptuant el cas explicat en l’apartat anterior) i va haver-‐hi una

assimilació molt ràpida dels continguts. Així que, estic molt satisfeta i contenta del

desenvolupament general de la sessió.

22


Aspectes negatius

El gran obstacle d’aquesta sessió va ser el meu baix estat d’ànim. Vaig anar malalta

a fer la classe i estava tant constipada que gairebé no tenia veu.

A més a més, aquest cop els alumnes van tenir més dificultats en entendre els nous

continguts de les hores de dos quarts, ja que aquests no eren iguals que les hores

en punt treballades en la sessió anterior.

Aspectes positius

Primer de tot, vull agrair l’ajuda per part de la meva tutora, ja que com estava

malalta em va ajudar a repetir els cops que fos necessari la teoria.

En aquesta sessió, em vaig preparar diverses maneres d’explicar les hores de dos

quarts per tal de donar als alumnes diverses estratègies a l’hora de resoldre els

exercicis. Per exemple, una manera era “ el rellotge de busques, com el seu propi

nom indica, té busques, i això vol dir que quan diem quina hora és sempre ens hem de

referir a l’hora que va a BUSCAR la busca petita, no a la que ja ha passat.

En canvi, com ja sabeu, el rellotge digital no té busques, i el pobre no pot anar a

buscar l’hora que vindrà, per això quan escrivim l’hora en el rellotge digital sempre

posem l’hora que ja ha passat. Recordeu-‐vos d’aquest truc perquè no ens enganyin els

rellotges!”. Tot i així, encara alguns alumnes tenien problemes a l’hora de resoldre

els exercicis, fet que vaig intentar solucionar individualment amb ells mentre feien

la feina preparada.

A més a més, gràcies a que continuaven motivats amb la temàtica, el

comportament a l’aula va ser molt bo per part de tots els alumnes. Per aquest

motiu, van tenir temps d’acabar tots els exercicis del llibre, i fins i tot, alguns d’ells

van continuar fent fitxes extres que vaig preparar amb antelació per tal de

continuar practicant aquests nous continguts.

Per últim, vull destacar el fet que vaig tenir temps de donar feedback als alumnes,

ja que vaig poder corregir individualment la feina de cada un d’ells davant

d’aquests. Aquest fet ho vaig agrair molt ja que vaig tenir l’oportunitat de

ensenyar-‐lis on s’havien equivocat, i el més important, per què no era així i sí de

l’altra manera.

23


Aspectes negatius

Afortunadament, no tinc cap aspecte negatiu a ressaltar específic d’aquesta sessió,

però sí de les tres sessions en general dedicades a estudiar el temps.

Des del meu punt de vista, opino que he tingut molt poc temps per tal de que els

alumnes acabessin d’assimilar tots aquests nous continguts. Tampoc penso que ha

sigut culpa meva, ja que la unitat didàctica ha estat enfocada a treballar tots aquells

continguts que m’ha demanat la meva tutora. Tot i així, sé que la meva tutora

continuarà treballant amb ells les hores al llarg del curs, però m’hagués agradat

compartir més temps amb ells explorant aquesta temàtica.

Aquest fet, però, m’ha fet pensar que molts cops no som conscients de la quantitat

de temps que necessiten els nostres alumnes per assimilar nous continguts. I per

tant, intentem ensenyar la major quantitat de continguts possibles en molt poc

temps, sense acabar d’aprofundir en cap d’ells i sense deixar temps per l’adequada

assimilació d’aquests.

Aspectes positius

Aquesta sessió en general ha anat sobre rodes. Els alumnes no han tingut tantes

dificultats en assimilar els nous continguts de les hores en quart, ja que ja tenien

estratègies per resoldre les tasques de la sessió anterior. A més a més, continuaven

motivats i això ha facilitat una alta participació per part de l’alumnat a l’hora de

construir la teoria conjuntament. A més a més, el seu comportament ha estat

excel·lent.

Pel que fa a les feines preparades, tots els alumnes han tingut temps d’acabar els

exercicis del llibre, i fins i tot alguns d’ells han tingut temps per fer feina extra que

tenia preparada. Aquesta consistia en una fitxa de les hores en punt, de dos quarts i

un quart barrejades. A més a més, he tornat a tenir l’oportunitat de donar feedback

als alumnes corregint davant d’ells i fent-‐los veure on s’havien equivocat i perquè

motiu ho havien fet.

24


Aspectes negatius

En aquesta sessió tenia planificat fer una autoavaluació als alumnes per saber

quant pensaven que havien aprés durant la unitat didàctica i per saber allò que

més els hi havia agradat, però... em vaig oblidar completament! Afortunadament, la

meva tutora em va deixar que la fes a l’endemà a l’hora de tutoria.

Deixant de banda els aspectes negatius, he volgut recollir els resultats obtinguts en

uns gràfics. Per una banda, aquest és el gràfic que mostra les sensacions dels

alumnes de quant havien aprés durant totes les sessions (cal destacar que està fet

sobre 23 alumnes, ja que un d’ells no va venir aquell dia):

Molt (13 alumnes)

Bastant (8 alumnes)

Poc (2 alumnes)

Gens (cap alumne)

25

Els resultats han sigut molt positius, i això em fa sentir molt orgullosa de tot allò

que he aconseguit.

D’altra banda, aquest és el gràfic que mostra quins temes han estat els preferits

pels alumnes:

En aquest cas, podem observar que la temàtica que majoritàriament ha agradat

més ha sigut l’estudi del temps, tot i ser la que més ha costat d’assolir.

Aspectes positius

En aquesta sessió, per introduir el nou tema sobre la comparació de pesos, en

comptes d’utilitzar un “voki”, vaig preparar un PowerPoint per tal d’assegurar-‐me

que funcionaria correctament. Els alumnes es van posar molt contents al veure de

nou al nostre personatge Lilo, i

poder llegir tot allò que ens deia.

A més a més, vaig tenir la gran sort

de comptar amb una balança real

per tal d’ensenyar i practicar amb

l’alumnat aquest tema. Aquest

aspecte va ajudar molt a

incrementar la motivació de l’alumnat, ja que estaven desitjant en tot moment de

tocar aquesta eina i experimentar amb ella. També, va ajudar com a suport visual

en facilitar l’assoliment dels nous continguts als alumnes amb més problemes.

Hores

Mesurar

Pes

Personatge d'en Lilo

Tot

26

Per finalitzar, destacar que va donar temps de sobra a acabar totes les activitats

planejades relacionades amb el pes. En aquest cas, vaig deixar que els alumnes

poguessin fer i acabar feines extres sobre les hores per tal de que continuessin

practicant aquests continguts que més els hi havia costat d’assimilar.


Va arribar l’hora de fer l’última sessió de matemàtiques de la meva unitat

didàctica. Aquesta estava totalment enfocada en fer la prova d’avaluació final, la

qual estava basada en la competència matemàtica, per tal d’observar si els alumnes

havien assolit els continguts treballats durant totes les classes anteriors.

La prova es divideix en tres parts. El primer full compta amb exercicis relacionats

amb mesurar amb el regle i escriure el resultat en centímetres. Pel que fa al segon

full, aquest està format per un exercici on els alumnes han de ser capaços

d’escriure les hores en punt, de dos quarts i d’un quart de diferents maneres: al

rellotge de busques, al rellotge digital, i escrites. Cal destacar, però, que en aquest

cas vaig adaptar l’exercici pels alumnes amb més dificultats. Així, el vaig fer més

senzill de manera que aquest alumnat només havia de relacionar els diferents

rellotges que es basaven principalment en les hores en punt, i algun petit exemple

de dos quarts. Per últim, el tercer full era igual per tots i estava format per dos

exercicis de comparació de pesos i ordenació de pesos.

Pel que fa a la prova d’avaluació, també m’agradaria destacar el fet de que la vaig

enfocar a través del nostre personatge Lilo. És a dir, el personatge era qui

demanava als alumnes si li podien ensenyar tot allò que havien aprés resolent les

activitats plantejades. D’aquesta manera, vaig intentar motivar a tots als alumnes

per tal de que resolguessin les activitats amb ganes i il·lusió per tal d’ajudar al

nostre personatge.

Fent referència a l’organització a l’aula, cal dir que l’alumnat va tenir un

comportament excel·lent. No vaig haver de cridar l’atenció en cap moment ja que

van estar molt callats i pendents de la seva feina. A més a més, van fer cas de les

meves normes, i cada cop que acabaven un full aixecaven la mà en silenci sense dir

res per tal de no molestar als seus companys que estaven treballant.

27

Després de corregir els exàmens, vaig tenir una gran sorpresa. Els resultats, en

general, han estat molt bons (millor del que m’esperava). Fins i tot, els alumnes

amb més dificultats són els que han tret millor nota en aquesta prova d’avaluació.

Per tal de mostrar quins han estat aquests resultats, he volgut crear un gràfic per

mostrar-‐ho de manera més visual i esquemàtica. Cal destacar, que per tal de seguir

una avaluació formativa, he volgut tenir en compte totes les demés feines que han

fet al llarg de la unitat didàctica per tal d’arrodonir la nota de l’última prova, i no

només tenir en compte aquesta última.

Per tant, de 23 alumnes ( ja que un estava malalt i la seva tutora s’encarregarà de

fer-‐li l’examen un altre dia ), 5 tenen un excel·lent, 11 un notable, 3 un bé, 4 un

suficient, i doncs, cap d’ells té un insuficient. Així doncs, em sento molt contenta i

orgullosa d’aquests resultats ja que era conscient de que havíem tingut molt poc

temps per tal d’assimilar tres grans blocs de continguts diferents.

Notes Minals

Excel·lent (9-‐10)

Notable (7-‐9)

Bé (6-‐7)

Suxicient (5-‐6)

Insuxicient (menys de 5)

28

5. REFLEXIÓ FINAL 5.1. Canvis realitzats a la UD Tot i que ja he explicat algun canvi en l’apartat anterior sobre la implementació de

la UD, m’agradaria destacar dos grans canvis que he hagut de fer per petició de la

meva tutora i per tal d’adaptar-‐me a la seva forma de pensar i a la seva

metodologia.

El primer canvi es troba relacionat amb el tipus d’activitats plantejades per tal de

que els alumnes assoleixin els continguts. Durant el disseny de les sessions, vaig

intentar variar l’agrupament dels alumnes a l’aula per tal de donar una oportunitat

a tothom per aprendre en diferents situacions, és a dir, en grups petits, per

parelles, en gran grup o de manera individual. A més, vaig dissenyar activitats en

cada tema més dinàmiques i divertides, com per exemple, concursos en petits

grups, per tal d’evitar seguir la monotonia del llibre de text i tenir a l’alumnat més

motivat mentre aprenen. Com afirma Pintrich i Schunk (2006), els professors

influeixen en la motivació i l’aprenentatge dels alumnes a través de la seva

planificació i instrucció.

Pel contrari, la meva tutora no li va donar tanta importància a aquest tipus

d’activitats perquè pensa que el més important és que primer els alumnes

assoleixin molt bé els continguts a través de les activitats del llibre de text, i

després, en el cas de que sobri temps ja es farien els concursos. En aquest cas, em

vaig adonar de que ella no veia aquestes activitats més motivadores com una

oportunitat divertida per aprendre, sinó que ho veia més com una pèrdua de

temps. Per aquest motiu doncs, vaig haver de canviar moltes activitats que tenia

planejades per exercicis del llibre de text i fitxes d’ampliació.

El segon gran canvi realitzat en aquesta UD es troba relacionat amb l’avaluació. Al

dissenyar les sessions sempre he tingut molt clar que volia duu a terme una

avaluació formativa, és a dir, volia tenir en compte tot el procés d’aprenentatge de

l’alumnat i no només el producte final. Tal com afirma un document de la

Generalitat de Catalunya sobre l’avaluació per l’aprenentatge, l’avaluació formativa

constata els avenços de l’alumnat i en detecta les dificultats.

29

Per tant, podem observar que aquesta és molt beneficiosa en el procés

d’ensenyament-‐aprenentatge dels alumnes. A més a més, vaig planejar una

activitat d’avaluació final diferent als típics exàmens tradicionals. Aquesta es

basava en gravar als alumnes fent-‐se una entrevista entre ells sobre tots aquells

conceptes matemàtics que havien aprés durant totes les sessions. D’aquesta

manera, podia avaluar la competència matemàtica i la competència comunicativa a

l’hora.

Tot i això, la meva tutora em va dir que era necessari canviar aquesta avaluació

final per una prova tradicional, ja que necessitava tenir proves clares de que

l’alumnat havia aprés. En aquest moment vaig ser conscient de que aquesta escola

vol tenir als alumnes molt controlats a través de notes numèriques per tal de poder

constatar el seu aprenentatge davant de la comunitat educativa i els pares. Així que

no em va quedar més remei que modificar aquesta avaluació final per una prova

que es centrava totalment en l’assimilació de la competència matemàtica. L’únic

aspecte que vaig continuar mantenint és l’avaluació formativa. Per aquest motiu

em vaig crear una taula on vaig recollir els resultats que els alumnes treien durant

les feines de totes les sessions per tal de poder arrodonir les seves notes finals, i no

tenir en compte només la de la prova.

30

5.2. Què he après? Al començar la meva estada de pràctiques em vaig establir una sèrie d’objectius

que volia assolir. Ara és hora d’observar allò que he pogut aconseguir:

Ø Fomentar la interacció entre els alumnes a l’aula i el treball en equip:

Per tots els aspectes que he comentat anteriorment, m’ha sigut molt difícil

fomentar el treball en grup en aquesta aula on estan totalment acostumats a

treballar individualment. Tot i així, dins del que m’han permès, he intentat

fer algunes activitats en petit grup i en parelles per tal de fomentar la

interacció entre l’alumnat. En general, l’experiència ha estat molt positiva ja

que els alumnes estaven molt disposats a fer aquestes activitats noves per

ells.

Ø Introduir metodologies i estratègies innovadores:

Com a metodologia innovadora tenint el compte el context d’aquesta aula,

diria que ha sigut portar a terme aquesta UD a través d’un fil narratiu (el

personatge d’en Lilo) per tal de donar sentit a tot allò que fèiem i motivar

als alumnes. Tot i això, personalment opino que si hagués tingut més

llibertat a l’hora de dissenyar les sessions, podria haver introduït moltes

més activitats innovadores i motivadores per aprendre els conceptes

matemàtics.

Ø Saber entendre la diversitat a l’aula:

Opino que aquest objectiu l’he assolit en gran mesura, ja que he tingut

l’oportunitat d’estar dintre d’una classe amb alumnes molt diferents i amb

diverses problemàtiques. En tot moment he tingut present aquesta

diversitat i he aprés a entendre-‐la i ensenyar amb aquesta present.

Ø Saber afrontar els possibles problemes de comportament a l’aula:

Com he explicat durant aquesta memòria, en alguns casos no he sabut com

afrontar problemes de mal comportament a l’aula, tot i que tampoc em van

deixar experimentar ja que enseguida intervenien les tutores. D’altres

casos, però, he après molt d’ells i he aconseguit guanyar-‐me la seva

confiança per evitar males conductes a l’aula ( com és el cas de l’alumne

amb problemes emocionals).

31

D’altra banda, em vaig plantejar una sèrie de preguntes. Una d’elles ja la he

contestat durant tota la memòria, i és que la interacció entre l’alumnat a l’aula és

gairebé inexistent. L’altre pregunta consistia en si aprofitaven tots els recursos TIC

que tenen a l’aula durant el procés d’ensenyament-‐aprenentatge dels alumnes, i la

meva resposta és NO. Només una hora a la setmana utilitzen els portàtils (sense

comptar l’assignatura d’informàtica) per fer fitxes que podrien fer perfectament a

mà, o per fer càlcul mental. A més a més, la tutora mai utilitza la pissarra digital

interactiva i es mostra “en contra” de les noves tecnologies a les seves classes ja

que pensa que es perd molt temps de classe amb aquestes.

Un altre aspecte que he après durant aquestes pràctiques és el fet de que moltes

vegades no som conscients del temps que es necessita per tal de que els alumnes

assoleixin els continguts. Per això, normalment tenim la tendència d’ensenyar la

majoria de continguts possibles en molt poc temps, fent impossible que els

alumnes acabin d’entendre tot allò que els hi estem ensenyant.

A més a més, considero que a vegades no soc conscient del grau de dificultat

d’algunes tasques, ja que dono alguns aspectes per senzills i entesos per l’alumnat,

quan la majoria de cops allò que pensem que serà molt senzill d’entendre costa el

seu determinat temps per ser assolit per part dels alumnes. Penso que això es

troba totalment relacionat amb la falta d’experiència personal, i que per tant, de

mica en mica aniré tenint aquest aspecte cada cop més clar.

En conclusió, m’agradaria finalitzar aquest apartat destacant que aquestes

pràctiques han sigut molt profitoses pel meu futur com a docent per la quantitat

d’aspectes que he après i per les noves experiències que he guanyat. Per aquest

motiu, vull agrair a la meva tutora l’oportunitat que m’ha donat de poder estar a la

seva classe. També, en especial, vull agrair als nens i nenes de la classe de segon B

de primària de l’escola Sant Jordi per tot l’amor i interès que m’han mostrat. Els

trobaré molt a faltar!

32

5.3. Què em queda per aprendre? Sincerament, penso que encara em queda molt per aprendre ja que cada

experiència nova t’ensenya algun aspecte o et fa ser conscient d’altres dels que no

havies reflexionat anteriorment. Tot i això, destacaria alguns aspectes com:

-‐ Saber manejar situacions a l’aula amb alumnes amb mal comportament.

-‐ Millorar la planificació de les sessions tenint en compte el temps necessari

per l’assoliment de nous continguts.

-‐ Ser conscient del nivell de cada tasca depenent del curs.

Com he mencionat abans, opino que aquests aspectes els aniré assolint a mesura

de que vagi avançant en la meva carrera professional a través de la meva

experiència i a través de l’ajuda dels professionals que em trobi durant el meu

camí.

6. BIBLIOGRAFIA http://www.ceipsantjordimollet.cat/intranet/index.php

http://psicopediahoy.com/importancia-‐atender-‐a-‐la-‐motivacion-‐en-‐aula/

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_pla_de_formacio/direccions/primaria

/bloc2/70_Avaluacio_x_aprenentatge_CEB.pdf

33

ANNEX

34

Títol de la SD: Mesurem l’escola

Noms: Cristina Soteras

Escola: Escola Sant Jordi

Nivell(s): 2n de Primària (Cicle Inicial)

Disciplina(es): Matemàtiques

La Perspectiva Global

Resum del tema o idees principals de la SD: Els alumnes treballaran la longitud amb la pràctica del regle i la introducció del centímetre, la comparació de pesos i el temps representat en un rellotge analògic i digital. Els continguts principals que aprendran els alumnes (2 o 3):

- Petit recordatori de mesures no convencionals

- Centímetre com a unitat de mesura convencional - Introducció a les hores en punt i els quarts. - Petit recordatori sobre la comparació de pesos.

Les competències principals que aprendran els alumnes

- Competència matemàtica - Competència de coneixement i interacció amb el món físic. - Autonomia i iniciativa personal

Quines competències seran avaluades? Com?

- Competència matemàtica: examen final sobre els continguts treballats i treballs duts a terme durant tota la SD.

Avaluació final (si cal)

- L’avaluació final es durà a terme a partir d’un examen on es comprovarà si els alumnes han assolit els continguts establerts.

- També es durà a terme una avaluació contínua, a través de l’observació i dels treballs o fitxes entregades durant la SD.

35

Resum de la seqüència didàctica (enfocament, l'objectiu principal(s), les activitats

principals) per sessió (línies 5-7 per sessió)

Sessió 1: L’objectiu d’aquesta sessió és fer un repàs de les mesures no convencionals a

través dels pams i introduir la mesura convencional amb el cm utilitzant una cinta mètrica.

Sessió 2: L’objectiu principal d’aquesta sessió és practicar el centímetre utilitzant el

regle .

Sessió 3: L’objectiu principal d’aquesta sessió és introduir el temps intentant esbrinar els

quarts que té un rellotge i les hores en punt.

Sessió 4: L’objectiu principal d’aquesta sessió és aprendre com expressem les hores en un

rellotge analògic i digital (dos quarts).

Sessió 5: L’objectiu d’aquesta sessió és aprendre com expressem les hores en un rellotge

analògic i digital (un quart).

Sessió 6: L’objectiu d’aquesta sessió és fer una comparació de diferents pesos ( X pesa

més/menys/igual que Y) i realitzar una autoavaluació personal.

Sessió 7: L’objectiu final d’aquesta sessió és observar els continguts que han assolit els

alumnes a través d’una prova final individual.

36

Perspectiva Desglossada

Descriure en detall cada sessió (repetir aquesta plantilla per a cada sessió)

Sessió: 1

Descripció General

Repàs de mesures no convencionals a través del pam i introducció del cm.

Competències a tractar (2-3)

- Competència matemàtica

- Competència social i ciutadana

Coneixement previ necessari per fer la sessió

Els alumnes haurien de recordar que són les mesures no convencionals perquè ja les van treballar l’any passat.

Coneixements per introduir El centímetre com a unitat de mesura convencional.

Observacions -

2. Preparació

Recursos/Materials Docent

1. “Voki” on s’explica una història d’un alien que necessita l’ajuda dels alumnes per aprendre diversos aspectes sobre la mesura.

2. Paper d’embalar

3. Cartolina on s’expliquen les normes a seguir per treballar en grups.

Materials per l’alumnat

Llapis i fitxa per omplir amb les dades recollides.

37

Preparació necessari

S’ha de tenir preparat el “voki” i el paper d’embalar enganxat a la paret de la classe per tal de no perdre temps durant la sessió.

Productes Finals

Paper d’embalar on s’observaran les alçades dels nens i nenes de la classe i fitxa d’observació omplerta.

Avaluació S’avaluarà la forma de relacionar-se que han tingut els alumnes treballant en grups i la manera crítica de pensar que han tingut per passar de pams a cm.

Observacions -

3. Planificació

Proe

dim

ent

Introducció

Presentació del “voki” on un alien demanarà ajuda als alumnes per a que l’ensenyin com mesuren ells la llargada dels objectes. A partir d’aquí els hi formularem una pregunta: vosaltres sabeu qui és el nen o nena més alt de la classe? ( es comença aquesta UD amb el tema de la longitud )

Abans de començar les activitats es penjarà una cartolina feta per la professora amb les normes que hi ha a l’hora de treballar en grups i es llegiran en veu alta.

Temps:

10 min.

Activitat &

Tipus d’interacció: Grups de 4

Els nens i nenes per grups hauran de marcar al paper d’embalar la seva alçada amb llapis. Primer ho faran dos companys i mesuraran la seva alçada en pams, mentre els altres dos apunten a la fitxa els noms i els resultats obtinguts, i viceversa.

Temps:

20 min.

Activitat &

Tipus d’interacció: Professor-alumnes

Comentarem els resultats obtinguts i observarem que possiblement no tots siguin exactament iguals perquè això depèn de la grandària de les mans. Després individualment hauran de contestar a la pregunta: Com ho podem mesurar perquè totes les alçades ens surtin igual a tots?

Temps:

10 min.

38

Conclusions/

Activitat final

Tipus d’interacció: Grups de 4

Es tornarà a fer la primera activitat d’aquesta sessió però mesurant amb cinta mètrica les alçades i apuntant els resultats a la fitxa d’observació. D’aquesta manera, s’introduirà el cm. com unitat de mesura convencional

Temps:

15 min.

39

Sessió: 2

Descripció General

En aquesta sessió, es treballarà el concepte de centímetre de manera més profunda.





No es necessita cap coneixement previ específic.

Coneixements per introduir - La utilització del regle

Observacions

-

2. Preparació

Recursos/Materials Docent -


Fitxa d’observació per omplir amb les mesures obtingudes.

Llibre de matemàtiques per demostrar els coneixements assolits.


La professora ha de preparar la distribució del mobiliari a l’aula i els materials que es mesuraran per tal de no perdre temps.

Productes Finals Fitxa omplerta amb les dades corresponents i exercicis corresponents del llibre de matemàtiques.

Avaluació S’avaluarà la fitxa entregada en grups i els exercicis del llibre de matemàtiques.

Observacions

-

40

3. Planificació

Proc

edim

ent

Introducció

S’explicarà als alumnes que continuarem treballant al voltant del concepte de cm. A més a més, els hi formularem la següent pregunta per debatre-la amb tota la classe: Quin instrument utilitzem per mesurar coses petites? Un cop contestada, la professora explicarà a tota la classe com hem de mesurar correctament amb el regle.

Temps:

10 min.

Activitat &

Tipus d’interacció: Grups de 5 alumnes

Els alumnes es disposaran en grups de 5 alumnes ( els decidirà la mestra ). Cada grup tindrà a sobre de la taula diversos objectes de classe, els quals hauran de mesurar utilitzant el regle. Cal destacar que cada grup disposarà exactament dels mateixos objectes que els altres. Així, un cop emplenada una fitxa d’observació amb les dades obtingudes, un portaveu de cada grup serà l’encarregat d’explicar a la resta de la classe com han mesurat un objecte en concret, és a dir, quines estratègies han utilitzat, i quin ha sigut el resultat obtingut. D’aquesta manera, els demés companys comprovaran si els resultats han sigut els mateixos.

Temps:

25 min.

Conclusions/

Activitat final

Tipus d’interacció: Individual

Els alumnes faran la pàgina 20 i 22 del llibre de matemàtiques per practicar els continguts treballats anteriorment.

En Tadale, l’alumne que té un altre llibre de matemàtiques adaptat al seu nivell, farà les pàgines 65,66 i 67.

Temps:

20 min.

41

Sessió: 3

Descripció General

S’introduirà el temps a partir dels quarts d’un rellotge i les hores en punt representades en un rellotge analògic i digital.



- Competència d’autonomia i iniciativa personal


-

Coneixements per introduir

- Els quarts d’un rellotge.

- Les hores en punt representades en un rellotge analògic i digital.

Observacions

Un cop s’introdueixi el temps, en totes les sessions següents la professora anirà preguntant als alumnes: quina hora és?

2. Preparació

Recursos/Materials Docent Rellotge de busques


Llibre de matemàtiques

Fitxa individual

Rellotge de paper i colors

Preparació necessari La professora haurà de tenir preparats els rellotges per entregar-los als alumnes.

Productes Finals

Rellotge on s’observarà cada quart pintat d’un color diferent, fitxa individual sobre les hores en punt i pàgines del llibre de matemàtiques.

42

Avaluació

En aquesta sessió s’avaluarà les activitats del llibre de matemàtiques i les fitxes individuals dels alumnes.

Observacions

Els rellotges per a cada nen i nena els prepararà la professora. Aquests seran agafats del llibre de medi dels alumnes.

3. Planificació

Introducció

Explicació del que es farà en aquesta sessió a través de la veu del nostre personatge (“voki”). És a dir, els alumnes començaran a treballar en un nou tema, el temps

Temps:

5 min.

Proc

edim

ent

Activitat &

Tipus d’interacció: professor-alumnes

Es realitzarà la següent pregunta als alumnes: Sabeu quin instrument utilitzem per mesurar el temps?

Un cop contestada la pregunta, entre tota la classe arribarem a la conclusió de que el rellotge es divideix en quarts. Després de mostrar els quarts davant de tota la classe i la seva equivalència en minuts, es demanarà de deures que cada alumnes pinti de diferents colors cada quart del rellotge per diferenciar-los més fàcilment.

Acte seguit, la professora començarà a mostrar en el seu rellotge diferents hores en punt, i preguntarà als alumnes si saben quina hora és. D’aquesta manera, els hi farà veure que la busca gran no ha canviat de lloc en cap moment, ja que és la que marca els minuts, i al trobar-se a l’inici vol dir que no ha passat cap minut. Per tant, mostrarem que només ha canviat de lloc la busca petita, que és la que marca les hores. Per últim, i seguint aquest raonament, la professora dibuixarà a la pissarra un rellotge digital per representar aquestes hores en punt amb l’ajuda de tota la classe.

Temps:

15 min.

43

Conclusions/ Activitat final

Els alumnes faran de manera individual la pàgina 23 del llibre de matemàtiques on han de dibuixar en un rellotge digital i analògic les hores en punt, i relacionar-les entre elles. En el cas d’en Tadele, farà la pàgina 46 i 47 del seu llibre.

A més a més, aquells que acabin abans de finalitzar la classe, faran unes fitxes preparades per la professora per continuar practicant les hores en punt representades en ambdós formats i escrites.

25 min.

44

Sessió: 4

Descripció General

Aquesta sessió es centrarà totalment en saber expressar les hores (dos quarts) en un rellotge analògic i digital.





Cal recordar el concepte de quarts treballats a la sessió anterior i la seva equivalència en minuts.


Expressió de les hores (dos quarts) amb llenguatge escrit i saber representar-les en un rellotge analògic i digital.

Observacions -

2. Preparació

Recursos/Materials Docent Rellotge de busques


Fitxa individual pels alumnes

Una pissarra per cada parella

Rellotge de paper



-

Productes Finals Fitxa individual i pàgina del llibre.

Avaluació S’avaluaran les fitxes que els alumnes entregaran a la professora i el llibre de matemàtiques.

Observacions

-

45

3. Planificació

Proc

edim

ent

Introducció La professora explicarà els conceptes que es treballaran en aquesta sessió

Temps:

5 min

Activitat &


Per tal de realitzar l’explicació d’aquesta sessió, la professora utilitzarà el seu rellotge de busques. Mostrarà als alumnes diverses hores on la busca gran del rellotge es troba en els 30 minuts, i preguntarà si algú sap dir quina hora és. Depenent de les respostes dels alumnes, la professora guiarà l’explicació d’una manera o un altre per acabar entenent que són dos quarts de X. Acte seguit, es recordarà l’equivalència en minuts de dos quarts i es representaran les hores en un rellotge digital (dibuixat a la pissarra) amb l’ajuda de tots els alumnes.

Temps:

15 min.

Activitat &

Tipus d’interacció: parelles

Els alumnes per parelles (les mateixes parelles de com estan asseguts) hauran d’utilitzar una pissarra petita per representar les hores en un rellotge digital, o el seu rellotge de paper per representar les hores amb les busques, depenent del que demani la professora en cada moment.

La correcció es farà en veu alta davant de tota la classe, mostrant la professora la solució a la pissarra o al seu rellotge.

Temps:

10 min.

Conclusions/

Activitat final


Cada alumne farà la pàgina 24 del llibre ( en el cas d’en Tadele farà la pàgina 48 i 49 del seu llibre) de matemàtiques per tal de practicar el que s’ha explicat anteriorment. A més a més, aquells que acabin abans faran una fitxa creada per la professora sobre el mateix tema.

Temps:

25 min.

46

Sessió: 5

Descripció General

En aquesta sessió es treballaran les hores (un quart) representades en un rellotge analògic i digital.





Cal recordar l’equivalència en minuts dels quarts d’un rellotge i què marca cada busca.

Coneixements per introduir Representació de les hores (un quart) en un rellotge analògic i digital.

Observacions -

2. Preparació

Recursos/Materials Docent Rellotge de busques.


Rellotge individual de paper per a cada alumne.

Fitxa individual


Preparació necessari -

Productes Finals Fitxes individuals i la pàgina del llibre de matemàtiques.

Avaluació Fitxes individuals entregades pels alumnes i llibre de matemàtiques.

Observacions -

3. Planificació

Proc

edim

ent

Introducció

La professora explicarà el que es treballarà en aquesta sessió, és a dir, les hores d’un quart. Però abans de començar amb aquest tema es farà un ràpid repàs de les hores en punt i dos quarts, on la professora anirà preguntant als alumnes per comprovar què recorden sobre les hores treballades prèviament.

Temps:

15 min.

47

Activitat &


La professora mostrarà en el seu rellotge de busques diferents hores ( un quart de...) i preguntarà a algun voluntari si saben quina hora és. D’aquesta manera, entre tots s’anirà construint l’explicació necessària per arribar a entendre que és un quart de X. Acte seguit, es recordarà l’equivalència d’un quart en minuts per tal de poder representar aquestes hores en un rellotge digital a la pissarra.

Temps:

10 min.

Activitat final


Cada alumne farà la pàgina 25 del llibre de matemàtiques per anar practicant les hores d’un quart.

Els alumnes que finalitzin a temps, faran una fitxa realitzada per la professora per continuar practicant aquests continguts i poder assimilar millor la teoria.

En el cas del Tadele, començarà fent la fitxa ja que en el seu llibre adaptat no surten les hores d’un quart.

Temps:

25 min.

48

Sessió: 6

Descripció General

Introduir el tema del pes, específicament, la comparació de pesos (pesa més que, pesa menys que, pesa igual que)





No es necessita cap coneixement previ


La comparació de pesos

Observacions -

2. Preparació


“Voki” i balança


1 pissarra per a cada grup d’alumnes i tises.



Tenir diversos materials a l’abast per comparar el seu pes.

Productes Finals Autoavaluació de cada alumne i pàgina del llibre de matemàtiques.

Avaluació

Autoavaluació individual i activitats del llibre de matemàtiques.

Observacions

-

49

3. Planificació

Proc

edim

ent

Introducció La mestra presentarà en aquesta sessió un nou “voki” , on el nostre personatge està desitjant conèixer com mesurem el pes.

Temps:

5 min.

Activitat &


La professora preguntarà als alumnes: sabeu quin és el instrument que utilitzem per pesar? En el cas que els alumnes responguin que és la bàscula, continuarem preguntant: i per pesar més d’un objecte a la vegada?. Amb aquesta última pregunta es pretén que els alumnes arribin a la resposta de que és la balança. A continuació, la mestra ensenyarà una balança i pesarà dos objectes. A partir d’aquí, preguntarà als alumnes per arribar a la conclusió de què significa la posició dels plats.

Temps:

10 min.

Activitat &

Tipus d’interacció: Parelles

La professora posarà dos objectes diferents a la balança i ràpidament preguntarà als alumnes: “Quin objecte pesa més/menys?”. Els alumnes per parelles de taula hauran de posar-se d’acord i escriure a la pissarra petita la seva resposta. Quan la professora digui, totes les parelles ensenyaran la seva pissarra. La correcció es farà davant de tota la classe, per aquelles parelles que s’hagin equivocat en la resposta.

Temps: 15 min

Activitat & Tipus d’interacció:

Individual

Per practicar aquesta comparació de pesos, els alumnes faran la pàgina 26 del llibre de matemàtiques. Aquesta és molt senzilla i breu. En Tadele, realitzarà les pàgines 56 i 57 del seu llibre.

Temps:

15 min.

Conclusions

Activitat final

Cada alumne individualment farà una autoavaluació on haurà de marcar amb una creu:

- Quant sentiu què heu après? (molt, bastant, poc, gens)

- Què es el que més us ha agradat o què destacaríeu del que heu après? (sorprès, gaudit, etc.)

Temps:

10 min

50

Sessió: 7

Descripció General En aquesta sessió es durà a terme una prova final individual on els alumnes hauran de demostrar quin és el seu grau d’assoliment de cada contingut que hem treballat.



- Competència d’autonomia i iniciativa personal


Tots els continguts treballats durant tota la SD.


-

Observacions -

2. Preparació


Fitxa amb les respostes de les preguntes de la prova per accelerar la correcció d’aquestes.

Voki


Prova final

Preparació necessària Tenir el “Voki” preparat a l’ordinador per tal de no perdre temps.

Productes Finals -

Avaluació La prova individual que entregaran a la professora.

Observacions

-

51

3. Planificació

Proc

edim

ent

Introducció

La professora demanarà als alumnes que separin les taules fent el menor soroll possible. Acte seguit, repartirà els exàmens i llegirà pregunta per pregunta per resoldre qualsevol dubte de comprensió.

La realització d’aquesta prova estarà dirigida a contestar els dubtes que tenia el nostre personatge alien. Aquest fet es farà explícit als alumnes a través d’un “voki”.

Temps: 10 min.

Activitat &


Els alumnes realitzaran individualment la prova final.

Temps:

50 min.

52

Materials Sessió 1: Fitxa d’observació Nom del company/a:

Quin instrument podem utilitzar perquè totes les alçades surtin iguals?

Sessió 2: Fitxa d’observació Nom dels components del grup:

OBJECTE LLARGADA

NÚMERO DE PAMS

53

Sessió 3: Hores en punt QUINA HORA ÉS?

54

• Dibuixa les busques dels rellotges:

55

Sessió 4: Hores de dos quarts (les busques van ser dibuixades a mà per la professora) Nom: Data:

• Escriu les hores que marquen els rellotges de forma digital:

56

• Escriu les hores:

• Dibuixa les busques dels rellotges:

Dos quarts de set Dos quarts de dotze

Dos quarts de deu Dos quarts de vuit

57

Sessió 5: Fitxa d’hores barrejades (les busques que falten en alguns rellotges van ser dibuixades a mà per la professora) i autoavaluació

• Dibuixa les busques del rellotge, escriu les hores en el rellotge digital o escriu les hores amb lletres, depenent del que es demani en cada cas.

5:30

Les nou en punt.

4:00

Un quart de sis.

8:15

Dos quarts de dues.

58

Nom:

Quant sentiu que heu après?

Molt

Bastant

Poc

Gens

• Què és el que més us ha agradat/sorprès del que heu après?

59

Sessió 7: Prova d’avaluació Nom: Data: Ara és el vostre torn d’ensenyar-‐li a en Lilo tot el que heu estat aprenent perquè ho pugui posar en pràctica a Mart. Ell estarà molt agraït de la vostra ajuda!

• Mesura amb el regle aquestes línies. Escriu el resultat dins de cada quadrat.

• Mesura amb el regle els següents objectes i apunta el resultat:

Ensenyeu-‐me el què heu après, si us plau! Estic desitjant conèixer les vostres

respostes.

__________ cm _________ cm

___________ cm _________ cm

60

Nom: Data:

• Dibuixa les busques del rellotge, escriu les hores en el rellotge digital o escriu les hores amb lletres, depenent del que es demani en cada cas.

10:30

Les dotze en punt.

5:00

Un quart de deu.

11:15

Dos quarts de quatre.

61

• Relaciona: (Adaptada)

Són les sis en punt.

Són les cinc en punt.

Són les nou en punt.

Són les vuit en punt.

Dos quarts de vuit.

Dos quarts de tres.

Són les dues en punt. 2:30

5:00

9:00

6:00

7:30

2:00

8:00

62

• Subratlla la resposta correcta:

• Ordena els següents animals de menys pes a més pes:

La poma vermella pesa més/menys/igual que la poma verda.

El porc pesa més/menys/igual que la vaca.

El cargol pesa més/menys/igual que la marieta.

L’abella pesa més/menys/igual que la pilota de tenis.

Memòria de pràcticum IV

Documents

Transcript of Memòria de pràcticum IV