CEIP Escola Bellaterra Octubre 2014  ‐ Febrer 2015 

Memòria Pràcticum IV 

4rt B – Els exploradors María Jael Rosa Puig 

  2 

     INDEX   

• Escola Bellaterra: Projectes i programes destacats      p. 3   

• Reflexió sobre la intervenció            p. 8   

• Annex                   p. 23                                

  3 

           

          

ESCOLA BELLATERRA

PROJECTES I PROGRAMES DESTACATS

                      

  4 

                                                 

+

CEIP ESCOLA BELLATERRA

María Jael Rosa Puig

+Situated on the

UAB campus

•  Feed-back from the university ! being constantly innovated

+ Promotes innovation Teachers are engaged ! desire to innovate Different points of view

  5 

                                                 

+

•  No sign language •  Help them learn in an ordinary school

Children with hearing

problems

+

Children use strategies to help others with these difficulties •  Mutual help ! They learn from each other

•  They learn respect, friendship

•  To be empathic

•  To see that everyone is different

•  ...

+

School associated with UNESCO

•  Promote school in values •  Peace culture •  Environmental sustainability

•  Nosaltres mirarem de fer real aquest principi, només que en el nostre cas la

pau anirà en lletra minúscula.

  6 

                                                 

+ Working without books

•  Projects •  Classroom life

+

From the student’s holidays

Introduced them into the study of:

•  Maps

•  Geography

•  ...

+

•  Specialized music teacher

•  1 hour per week

•  Help children’s motor skills

•  Work rithm, cooperation...

This school doesn’t work with books, instead, they work based on projects and always linked to the classroom life, day by day problems or questions raised by students or society, etc.  

  7 

   

   

   

  

+

All the teachers are women

•  One kind of reference

•  No variety

•  Random? Causality?

•  Changes?

+I would like to know more about...

! Suitable for everyone?

! How do they get to all the

competences?

+Is there a balance between..

•  Using books

•  Start from students’ interests

These are some of the questions I made myself concerning the way in which the school worked:  

1. Is it suitable for everyone? How do children perceive it?  Different skills, learning/organizational strategies... 

2. How do they get to all the competences? 

3. Is there some balance? Can they use both kinds of teaching and learning practices? 

 

One of the things that got my attention was the fact that in this school they only had female teachers, apart from the dance teacher. This made me think that there is only one kind of reference for the students, and that the model of teacher has no variety.  

  8 

           

   

     

REFLEXIÓ SOBRE LA INTERVENCIÓ

                          

  9 

SESSIÓ PER SESSIÓ: CANVIS DE LA PLANIFICACIÓ PRÈVIA AL SEU DESENVOLUPAMENT

  SESSIÓ 1  Planificació prèvia  Portar diferents diaris (a partir de diferents suports), i en grups hauran de mirar‐se’ls per acabar fent una reflexió amb el grup‐classe sobre diferents aspectes (se’ls repartirà un full amb algunes preguntes per reflexionar en grup): 

Finalment,  es  farà una breu posada en  comú per  a  arribar  a  reflexionar  sobre  la importància  dels  diaris,  observar  les  similituds  i  diferències  entre  els  diferents diaris, i donar‐se compte de les diferents parts que inclouen tots els diaris.  Materials:  

‐ Guia per a respondre les preguntes que es presenten als alumnes. ‐ Fulls perquè vagin apuntant les conclusions a les quals s’arriba. 

  Desenvolupament  He  passat  molts  nervis  abans  de  fer  la  primera  intervenció;  pensant  com començaré, com ho diré, etc. Al  final  ens  vam  passar  tota  la  sessió  parlant  i  fent  conversa  sobre  els coneixements  previs  dels  alumnes  vers  els  diaris,  la  seva  funció  i  la  seva importància. Estava dreta, davant dels alumnes fent preguntes que ja tenia pensades, i van sortir temes molt interessants, que entre tots anàvem comentant. La tutora anava apuntant el que els alumnes deien i responien en un document a l’ordinador.  Ella  anava  apuntant  mentre  jo  dirigia  la  conversa.  Mai  abans  havia dedicat  gairebé  tota  una  sessió  per  fer  conversa  amb  els  alumnes.  Em  va  costar mantenir‐los a tots participant, encara que em va sorprendre la gran participació de  la majoria dels alumnes. Tot  i això, hi havia alguns alumnes que no deien mai res,  no  obstant,  no  els  vaig  voler  forçar,  encara  que  també  se’m  feia  una  mica complicat haver d’estar per tots els 23 alumnes. Vaig  poder  acabar  comentant  sobre  la  organització  del  diari,  encara  que  els  va costar una mica entendre‐ho del tot, per això quan quedaven només 20‐15 minuts, els vaig repartir els diaris que havien portat de casa seva,  i se’ls van estar mirant bastant  per  sobre.  No  els  vaig  donar  cap  indicació  sobre  què  havien  de  mirar 

  10 

exactament, i alguns només es miraven algunes notícies determinades. Tot i això, el que buscava era que se’ls miressin i que s’anessin familiaritzant amb els diaris en general, que  fessin una ullada  i que els  anessin  remenant. No vaig presentar  cap diari digital, perquè vaig pensar que seria més embolicat per ells, i preferia que fos manipulable, que es pogués remenar, marcar, etc. El  temps se’m va passar volant,  i  va haver poc  temps per mirar‐se els diaris. Em podria  haver  quedat  tota  la  sessió  parlant  i  conversant  sobre  les  seves  idees prèvies, però potser tampoc hagués arribat a cap lloc. No vaig fer grups per mirar‐se’ls, se’ls van mirar per parelles o trios segons s’asseien a les taules. Fer una conversa amb tot el grup classe en comptes de fer un KPSI sobre les idees prèvies va ser molt  interessant,  ja que tots anàvem construint  les  idees sobre els diaris mentre ho anàvem comentant. A més, d’aquesta manera els podia escoltar a tots,  i  tots escoltaven el que deien els altres. Encara que el que va faltar va ser  la participació d’alguns dels alumnes; potser repartint aquests KPSI sí que haguessin participat en la posada en comú. No es va formar cap enrenou, tot al contrari, respectaven el torn de paraula. Això és  una  cosa  que  ja  tenen  força  treballada,  i  respecten  molt  quan  algú  té  la  mà aixecada abans que ells mateixos.  La meva impressió de la primera sessió va ser bastant positiva; no hi va haver cap “producte final”, però és normal quan es tracta de conèixer  les  idees prèvies dels alumnes. Tot i això, no vaig quedar del tot satisfeta perquè no vam arribar a parlar més a fons sobre les parts, però sí que van sortir molts temes interessants, encara que a vegades, per no anar‐nos del tema, havia de reconduir la conversa cap a on m’interessava, perquè no veia que els alumnes tiressin més cap a una banda o una altra. La tutora em va dir que era important seguir amb el tema que més els cridés l’atenció, però no es va presentar l’ocasió i vaig reconduir cap a on tenia pensat des d’un principi, veure com està organitzat i com podem trobar les notícies que més ens interessen. Una  nena  va  comentar  que  els  diaris  l’avorrien.  Vaig  pensar  que  també  era important  parlar‐ne.  Hi  ha  gent  que  ho  prefereix  veure  de  maneres  diferents (digital, televisió, ràdio...) o que té altres gustos, però també els hi vaig dir que els diaris són de  temàtiques molt variades, que podem trobar diferents  temes, etc.,  i vaig poder començar a parlar sobre les parts dels diaris.  Materials: 

‐ Ordinador per anar apuntant la conversa1 amb els alumnes ‐ Diaris 

    

                                                        1 Annex 1 p. 24 

  11 

SESSIÓ 2  Planificació prèvia  Els  alumnes  s’agruparan  en  sis  grups  de  quatre,  i  es  repartiran  3  o  4  diaris diferents  per  cada  grup.  (Cada  grup  tindrà  els  mateixos  diaris,  però  cada  grup tindrà una secció diferent per analitzar).  En el mateix grup de quatre alumnes, es dividiran per parelles, i cada parella tindrà dos  dels  quatre  diaris  que  se’ls  ha  repartit  per  grup  (possible  diari  digital  http://www.naciodigital.cat/).  Les  parelles  es  formaran  a  partir  d’uns  paperets que se’ls repartirà a cada membre dels grups. Hauran de mirar‐se els diaris per a poder contestar unes preguntes específiques sobre cada secció. Per això hauran de saber com i on trobar la informació més rellevant. 

 

Materials: 

‐ Full per escriure les conclusions sobre la discussió/reflexió de les seccions en grups. 

‐ Ordinadors per parelles (http://www.naciodigital.cat/). ‐ Preguntes per guiar la discussió en grups sobre les seccions. 

 Desenvolupament final  Primer de tot vaig fer un breu resum sobre el que vam parlar a la sessió anterior, preguntant  als  alumnes  si  se’n  recordaven.  Hi  havia  un  alumne  en  concret  que participava  molt,  molt  més  que  els  altres,  i  també  em  va  sorprendre  veure participar a aquells que estaven més callats a la sessió anterior i que deien que els avorria.  A  la  classe  anterior  van  faltar  algunes  nenes,  i  per  això  també m’interessava repassar, perquè no estiguessin massa perdudes. A la sessió anterior, unes nenes van començar a dividir el diari per les seves parts amb post‐its que els va donar  la  tutora. Vaig aprofitar  l’ocasió per demanar‐lis si podien explicar a la resta de companys el que havien trobat, com ho havien trobat, i com ho estaven marcant, etc. Just  després  van  començar  a  mirar‐se  els  diaris  en  grups  de  quatre  o  tres, recordant‐lis que estàvem mirant si els diaris seguien algun ordre determinat, com busquem per trobar aquella informació que ens interessa als diaris. No els hi vaig repartir cap fitxa amb les preguntes que tenia planejades, perquè ens vam enfocar més en les parts dels diaris, cosa que ja va semblar complicat i els va ocupar tota la sessió. Quan  van  començar  a  treballar  pels  grups  que  ells  mateixos  van  crear,  anava passant per les taules i els anava dient que un s’encarregués de posar els post‐its 

  12 

(si els feien servir), que un altre s’encarregués d’anar apuntant a un full  les parts que  trobaven,  que  un  altres  ho  anés  anotant  a  la  pissarra  (segons  els  diaris  que tinguessin),  i  que anessin  rotant. Va  funcionar molt bé,  i  tots  els  grups van estar molt  participatius,  i  es  van  organitzar  molt  bé.  Encara  que  alguns  grups  no  va poder  acabar  de  fer‐ho,  em  vaig  endur  els  fulls  amb  les  parts  que  van  anar apuntant.  Al principi van fer molt xivarri i no sabia com tranquil·litzar‐los. La tutora va haver d’intervenir per calmar l’ambient i l’enrenou que feien, perquè els costava escoltar. Aquest  va  ser  un  punt  molt  fluix,  perquè  no  sabia  com  captar  la  seva  atenció perquè m’escoltessin. Hagués volgut fer una breu posada en comú, però només vaig tenir 40 minuts de classe, encara que la tutora em va dir que podria tenir tota la tarda sencera. També  vaig  observar  que  alguns  grups  tenien  dificultats  per  entendre  el  que s’havia de  fer  exactament, però  ja  va anar bé, perquè d’aquesta manera  intenten trobar  les  parts  pel  seu  compte,  a  la  seva  manera,  abans  de  saber  com  és exactament.  Materials: 

‐ Diaris. ‐ Post‐its per anar marcant les seccions dels diaris. ‐ Full per recollir les seccions que anaven trobant. 

  SESSIÓ 3  Planificació prèvia 

A  la sessió 3 els alumnes hauran de contrastar  la  informació recollida a  la sessió anterior amb el seu respectiu grup, i acabar de respondre a les preguntes.  

Pla B  ‐ Si  acaben abans de  temps,  començar a pensar  sobre  la  creació de  la  seva pròpia secció (continuarà a la sessió 5).  Materials: 

‐ Diaris ‐ Fulls amb les respostes de la sessió anterior 

  Desenvolupament  M’ha tocat fer la tercera sessió just el dia que havíem de fer les presentacions sobre com ens havia anat. M’he sentit estranya en ser una de les úniques que encara no havia acabat les intervencions, i l’única que només portava dues sessions fetes.  La tercera intervenció la vaig fer, doncs, per la tarda, i vaig tenir una hora. 

  13 

Els vaig preparar un Tagxedo2 amb les parts que van apuntar als papers, per veure quines eren les parts més repetides, encara que també vaig voler destacar algunes per sobre d’unes altres. Tot  i això,  la majoria que destacaven eren les que havien estat  apuntant  als  papers  i  a  la  pissarra.  També  vaig  preparar  un  Powtoon  per descriure les parts d’una forma atractiva. Vaig començar la classe ensenyant‐los la imatge de Tagxedo amb les seccions dels diaris. Va ser molt visual i els va agradar molt. Jo els anava preguntant quines eren les  parts  que  més  destacaven  i  cadascú,  en  un  full,  anotava  les  parts  i  el  que anàvem dient entre tots sobre el que es trobava a dins de cada part. Vaig dir a les encarregades  de  l’ordinador  que  anessin  escrivint  les  parts  a  l’ordinador  en  un document  Word,  i  amb  el  canó  els  altres  anaven  copiant  el  que  anàvem consensuant entre tots.  (Se’m va ocórrer a última hora de fer‐ho amb l’ordinador en comptes de escriure‐ho jo a la pissarra, que potser hagués sigut més lent). Va  arribar  a  descriure  cinc  seccions  dels  diaris,  i  quan  només  quedaven  cinc minuts,  els  vaig  posar  el  vídeo  que  vaig  fer  de  Powtoon.  Va  ser  molt  encertat, perquè  vaig  observar  que  hi  havia  un  ambient  bastant  atapeït,  és  a  dir,  bastant “forçat” potser per part meva, tot i que els alumnes participaven bastant. Potser vaig voler cobrir molt treball en poca estona. Si hi hagués hagut més estona, hauria fet parelles o grups de quatre, i que cada grup hagués pensat el que hi havia dins  de  cada  secció  o  cada  grup  una  o  dues  seccions  determinades,  per  després posar‐ho  en  comú.  D’aquesta  manera,  potser  l’ambient  no  hagués  estat  tan carregat, i tots haurien pogut participar més, sense sentir‐se incòmodes. Un dels problemes va ser el temps. La tutora em deia que podria tenir la tarda de dos  dies  o  d’un  dels  dies,  però  després  canviava  d’opinió,  i  havia  d’escurçar  les activitats  que  tenia  pensades.  A  més,  a  última  hora  del  dia  es  notava  que  els alumnes estaven cansats i no tenien gaires ganes de treballar i/o participar.  Tot  i que  ja havíem quedat amb  la  tutora que  l’activitat  final  seria que  fessin  les seves pròpies seccions sobre algun tema destacat de l’escola per grups, em va dir que no ens interessava. Ella volia poder‐ho relacionar amb el projecte de la ràdio, però ella mateixa no  tenia gaire  idea, perquè era el  seu primer any com a  tutora d’una classe,  i em va dir que  li preguntéssim a una altra professora que en sabia més i tenia més experiència. Personalment, a mi tampoc em van informar sobre el projecte,  i  ja havíem parlat sobre treballar  les seccions dels diaris,  tot  i això, vaig haver de canviar la seqüència didàctica completament. Em va saber greu més que res perquè disposava de poc temps per tornar a fer el plantejament de la seqüència didàctica. No obstant, em va semblar una idea molt més encertada i més lògica. La veritat és que no gaudia d’ensenyar les seccions dels diaris, i em va semblar molt poc significatiu pels alumnes en general.  

                                                        2 Annex p. 25 

  14 

Quan vam canviar el  final de  la meva seqüència, vaig pensar que no havia  tingut gaire sentit haver treballat les seccions, però la tutora em deia que sí, que ja havia estat bé, i que ens ajudaria a enllaçar‐ho amb el projecte de la ràdio.   Materials: 

‐ Ordinador per anar copiant el que es deia sobre les seccions dels diaris. ‐ Canó per visualitzar el que s’anava escrivint a l’ordinador. ‐ Fulls per anar copiant. 

  SESSIÓ 4  Planificació prèvia  Els  alumnes  hauran  de  preparar  una  breu  presentació  sobre  el  treball  de  les sessions  anteriors  dins  els  mateixos  grups.  Hauran  de  passar  a  net  les  seves respostes de les preguntes de la sessió anterior, per tal de presentar‐les a la resta de  la  classe.  Se’ls  facilitarà  una  rúbrica  amb  allò  que  se’ls  demana  per  a  la presentació  i  se’ls  presentaran diverses  eines que podrien utilitzar  per  les  seves presentacions.  Els  grups  es  dividiran  per  parelles  i  cada  parella  tindrà  un  rol diferent. Es repartiran paperets que indicaran quin rol té cadascú. 

 

Materials: 

‐ Ordinadors per parelles. Cada parella tindrà un rol diferent (se’ls repartirà en un petit full on s’indicarà què fa cadascú): 

• organitzadors de la informació  • recollir fotografies, imatges, com fer‐ho atractiu... 

  Desenvolupament  Com  ja  he  esmentat  anteriorment,  a  partir  de  la  quarta  sessió  tot  va  canviar radicalment,  així  que  el  que  estava  planejat  prèviament  no  té  pràcticament  cap relació amb el desenvolupament final de la quarta a la vuitena sessió.  Després  d’haver‐ho  parlat  amb  la  professora  que  tenia  més  experiència  amb  el projecte de la ràdio, vam concloure que treballaríem el canvi climàtic, una notícia que no caduca i que està present i estarà present en el  futur, és a dir, que és una notícia a llarg termini i que ens afecta a tots. 

  15 

Em dóna poc temps per preparar‐m’ho i mirar‐m’ho detingudament, però preparo un vídeo per intentar lligar el que hem fet fins ara amb el tema que es vol introduir sobre  el  canvi  climàtic  (un powtoon,  perquè  els  va  agradar molt).  Vaig  lligar  els diaris amb el projecte de la ràdio amb la necessitat d’estar informats i d’entendre el que passa, però poder informar als altres i trobar formes per millorar la nostra realitat. Per poder  informar a  la ràdio, han d’estar  informats  i han de ser experts sobre la temàtica. El dia que havia de fer la quarta sessió, va nevar molt i no vaig saber fins a última hora  si  seria  possible  fer‐la  o  si  hauríem de marxar  cap  a  casa. No  obstant,  vaig poder fer‐la, encara que va ser una mica embolicat, perquè no sabia si la podria fer per la tarda, i tenir més estona, o només una hora. En principi comptava amb tota la  tarda,  però  al  final  no  va  poder  ser,  i  vaig  haver  de  reduir  la  sessió  una  altra vegada.  Els hi vaig ensenyar el  vídeo de Powtoon,  i  just després els vaig explicar el  tema que  tractaríem  a  partir  d’ara  sobre  el  canvi  climàtic,  i  perquè  el  treballàvem. També els vaig explicar, encara que bastant per sobre, el projecte de la ràdio. La tutora ja els havia dit anteriorment que treballarien el canvi climàtic amb mi, i els va dir si podien buscar  informació sobre  la temàtica. Així doncs, vaig deixar a dues  nenes  que  havien  buscat  informació  perquè  ho  expliquessin  a  la  resta  de companys.  Tot  i  això,  em  vaig  sentir  poc  preparada  per  comentar  sobre  el  que havien trobat. Aquesta sessió la vaig dedicar a fer una conversa amb els alumnes sobre les seves idees prèvies vers el canvi climàtic, quines creuen que són les causes, i com afecta a la natura, als animals, etc.  Vaig  intentar  escriure  a  la  pissarra,  però  em  vaig  sentir  incapaç  de  fer‐ho  i incòmoda, i li vaig demanar a una alumna si ho podia fer. No sé perquè, però vaig tenir  una  sensació  estranya,  i  em  sentia  incòmoda mentre  parlava  i  escrivia  a  la vegada;  se’m  feia difícil escriure  i escoltar a  la mateixa vegada. Em sentia com si donés  l’esquena  als  alumnes  i  tenia  por  de  que  poguessin  desconnectar  de  la conversa. Al final es va oferir la tutora per escriure a la pissarra, perquè veia que amb l’alumna no funcionava i era molt més lent. La tutora també em va ajudar amb les preguntes,  ja  que  a  vegades  em  costava  reformular‐les  i/o dir‐les  d’una  altra manera perquè fossin més entenedores. Quan ja quedava poca estona per acabar la sessió, els vaig donar quatre temes que havien sortit durant la conversa, que també van ser reconduïts per mi (les causes, els  efectes  a  la  natura,  els  efectes  als  animals  i  les  possibles  solucions).  Els  vaig dividir  segons  els  temes,  i  com  són  quatre  agrupacions  de  6  o  7  taules,  els  vaig repartir els temes a l’atzar per a cada grup de taules. Els vaig repartir els fulls i es van posar a treballar immediatament. S’hi van involucrar molt bé, i no hi van haver problemes a l’hora de repartir els temes i fer els grups. Com a reflexió final, vaig trobar que la meva preparació havia estat escassa, també degut al poc temps de planificació. També la tutora em va ajudar força en aquesta sessió i em va ajudar a aclarir alguns dels meus dubtes sobre els temes a treballar 

  16 

del  canvi  climàtic,  em  donava  suport  quan  veia  que  la  situació  a  vegades  se m’escapava de les mans. A més, em vaig sentir observada, perquè hi havia una professora de reforç i la seva practicant. Tot i això, no em va incomodar, ja que després, quan els alumnes es van posar a treballar per grups, em van ajudar molt.   Materials: 

‐ Ordinador per presentar el vídeo. ‐ Pissarra. ‐ Fulls  per  anar  anotant  per  grups  les  seves  idees  sobre  cadascuna  de  les 

temàtiques a treballar.   SESSIÓ 5 (2h) i 6   Planificació prèvia 

Els grups hauran d’acabar de preparar  les presentacions,  i distribuir‐se  les parts per a parlar davant de la resta de la classe.  

Si encara tenen temps, hauran de crear una secció de pròpia, basant‐se en la seva realitat més propera: l’escola/aula.  Pla B ‐  Començar o seguir creant la pròpia secció, basant‐se en la seva escola/aula  Materials: 

‐ Ordinadors.   Desenvolupament  Vaig  fer  una  sessió  de  dues  hores  al  matí.  Tenien  desdoblament  d’informàtica  i música,  i vaig aprofitar per  fer  la  sessió de buscar  informació sobre  les diferents temàtiques del canvi climàtic. Part de cada grup va començar a buscar informació i la van recollir en PPT. Un cop acabava  la  sessió  amb  ells,  venien  els  altres  i  continuaven  la  feina  dels  seus companys. Va ser una mica embolicat, perquè molts d’ells es dedicaven més en les animacions dels PPT que no pas en cercar informació sobre el tema que els tocava. Tot i això, van fer un bon treball, encara que a alguns no els va donar temps per acabar alguns detalls.  Vaig  preparar  prèviament  un  document  Word  amb  un  recull  dels  enllaços  més rellevants que parlaven sobre cadascuna de les temàtiques que volíem tractar. No 

  17 

obstant, no els hi vaig dir des del principi, i pocs van aprofitar aquest recurs. A més, els  havia  d’estar  ajudant  per  a  entrar  als  enllaços  que  els  havia  donat;  potser podria haver convertit el document en PDF perquè poguessin entrar directament, però no se’m va ocórrer.   Després del pati vam fer la sisena sessió seguida per acabar d’enllestir la feina. Va ser una classe improvisada, perquè la tutora va veure que els hi faltava bastant,  i no li va importar treure temps d’una altra assignatura. Tots  van  acabar  els  seus  PPT,  encara  que  alguns  barrejaven  els  temes  que  uns altres  havien  de  fer.  Això  va  ser  una  de  les  principals  dificultats  que  es  van presentar.  Potser  podria  haver  donat  a  cada  grup  unes  pautes  a  seguir  o  unes preguntes  perquè  anessin  ben  encaminats  i  no  anessin  cap  a  altres  temes.  Tot  i això, el que m’interessava era que busquessin per ells mateixos i que es trobessin amb la informació pel seu compte, ja que ja estan acostumats a buscar informació sobre altres temàtiques. Durant  aquesta  sessió  vaig  tenir  l’ajuda  de  dues  practicants  a més  de  la  tutora. Aquest  fet  em va ajudar molt  a arribar a  tots els  alumnes  i  a no estar  sola per a resoldre els seus dubtes.  En  finalitzar,  em  vaig  endur  tots  els  PPT  per  observar  detingudament  tota  la informació que havien estat recollint per grups.  Materials: 

‐ Ordinadors.   SESSIÓ 7  Planificació prèvia 

Els alumnes presentaran la informació i les seves opinions sobre les seccions dels diaris  en  grups.  Cada  alumne  individualment  tindrà  una  fitxa  amb  un  parell  de preguntes per a reflexionar sobre les presentacions. D’aquesta manera, prestaran atenció a les presentacions, a la mateixa vegada que reflexionen sobre allò nou que se’ls presenta.  

Hi  haurà  una  breu  estona  en  finalitzar  cada  presentació,  per  a  poder  comentar aspectes sobre la secció que s’ha presentat i allò que els hi hagi sobtat o interessat. 

Materials: ‐ Rúbrica per  avaluar presentació oral  (Professor  i  alumnes  mateixa per 

preparar‐se les presentacions). ‐ Ordinadors per les presentacions. ‐ Fitxa  amb  un  parell  de  preguntes  per  a  reflexionar  sobre  els  nous 

coneixements de les seccions que presenten els companys. 

  18 

  Desenvolupament  Per  aquesta  sessió  vaig  imprimir  els  PPT  per  donar  a  cada  grup,  perquè  se’ls miressin i els intentessin entendre per poder explicar‐ho als companys. Mentre ho feien, hi havia grups on  tothom participava, però  també hi havia alguns alumnes que no  feien ni  ajudaven al  grup,  sinó que es passaven el  temps xerrant  i  jugant entre  ells.  En  aquest  sentit  va  ser  una mica  caos,  i  la  tutora  els  cridava  bastant l’atenció.    Després  d’uns  vint  minuts,  la  tutora  em  va  dir  que  ja  s’ho  podien  començar  a explicar els uns als altres, però  jo encara no veia que estiguessin preparats per a fer‐ho, a més, hi havia grups que encara no havien acabat de recollir les idees més importants sobre la informació dels seus PPT.  Em vaig  col·lapsar bastant quan em va dir que  ja  s’ho podien explicar entre ells, perquè jo tenia planejada la sessió perquè s’ho preparessin i a la última sessió s’ho expliquessin per parelles en forma de puzle (dos d’un grup amb dos de cadascun dels  altres  grups).  La  tutora  va  treure  cap  endavant  que  s’ho  expliquessin  entre ells,  cosa que em va desagradar una mica, perquè no els  veia preparats,  i  potser seria molt més embolicat i es confondrien més. Tot i això, vam fer que tres o quatre de cada equip anessin amb un altre equip i que s’ho anessin explicant els uns als altres. Personalment, ho vaig veure bastant desordenat, i crec que haurien d’haver estat més estona preparant‐se com explicar‐ho, encara que la tutora em deia que hi hauria alguns que es despenjarien del treball si no canviàvem l’activitat. Segons el meu punt de vista, aquesta sessió va ser una mica desastrosa en aquest sentit, perquè hi havia nens que no s’ho prenien seriosament, i perquè vaig haver de canviar el final de la sessió, sense quedar‐me satisfeta.  Amb la tutora vam parlar de fer un mapa conceptual entre tots com a activitat final, en  comptes  de  fer  l’activitat  puzle  per  explicar‐se  les  diferents  temàtiques treballades sobre el canvi climàtic.  Materials: 

‐ PPT amb la informació recollida per grups. ‐ Full per anar apuntant les idees més importants sobre els PPT. 

  SESSIÓ 8 (1h i 30min.)  Planificació prèvia  Cada  grup  acabarà  la  seva  pròpia  secció  sobre  algun  tema  destacat  de  l’escola segons la secció que els correspongui. Un cop tots els alumnes les tinguin acabades, s’ajuntaran totes  les diferents seccions per a formar la portada d’un diari enfocat 

  19 

en l’escola. Els que fan la portada, buscaran algun/s temes per destacar o recents sobre  l’escola  (la  portada  estarà  feta  per  la  mestra,  recollint  tots  els  temes  que s’abordaran al diari). Finalment, es publicarà la portada del diari al blog de l’escola, perquè tant els alumnes com els pares la puguin veure.   Per  a  concloure,  es  realitzarà  una  autoavaluació  i  coavaluació,  per  a  reflexionar sobre la participació i el treball en grups.  Materials: 

‐ Fitxa auto i coavaluació.  

 Desenvolupament  En un principi, aquesta sessió només havia d’ocupar 45 minuts o una hora, però es va allargar bastant. Els  vaig  explicar que  faríem un mapa  conceptual  entre  tots  sobre  les  temàtiques que  havíem  treballat,  preguntant‐lis  primer  què  havíem estat  treballant  sobre  el canvi  climàtic  per  fer  memòria.  Vaig  començar  a  fer  el  mapa  conceptual  a  la pissarra,  però  volia  que  ells  també  ho  anessin  copiant  en  un  full,  encara  que  la tutora  em  va  dir  que  ja  ho  copiarien.  Tanmateix,  vaig  pensar  que  molts desconnectarien si no copiaven.  Vam estar parlant breument sobre les temàtiques treballades (causes, efectes en la natura i en els animals i les solucions), però la tutora i jo vam observar que no ho tenien gaire clar, així que vam posar el canó per projectar els PPT i que els grups ho anessin explicant a la resta de la classe. Prèviament havia estat corregint  la  informació dels PPT i ho havia organitzat per fer‐ho més entenedor. Ho vaig fer per ells, perquè s’ho quedessin ells, però em va funcionar  per  poder  fer  les  presentacions  i  que  no  estigués  tota  la  informació desendreçada. Hi  havia  bastants moments  en  els  quals  no  sabia  com dirigir  les  converses  o  les explicacions  si  s’embolicaven,  i  la  tutora  a  vegades  també  intervenia.  No  em molestava, però em feien “perdre” el meu paper com a professora durant aquella estona. Encara que també vaig pensar que en una aula amb docència compartida, hi  ha  vegades  en  les  quals  tots  dos docents  comparteixen  i  intervenen durant  la classe.  Per  tant,  aquest  és  una  aspecte  amb  el  qual  hauria  d’estar  bastant acostumada,  i  em va  semblar bé, perquè quan veia que potser  se m’anava de  les mans o quan veia que hauríem de seguir endavant em donava un cop de mà. Mentre els grups presentaven amb els PPT, anava recalcant i emfatitzant els punts més  importants  que  anaven  dient,  i  ho  anava  apuntant  a  una  pissarra  de  paper, perquè la pissarra estava tapada amb la pantalla pel projector. Aquesta  sessió  va  ser  bastant  improvisada,  i  vam  fer  bastants  canvis  segons  la marxa. 

  20 

A més,  en  ser una  tarda del Carnestoltes,  hi  va haver un moment  en  el  qual  van entrar alumnes de sisè per dir el que havien de portar pel dia següent, etc., i va fer que  la  sessió  s’endarrerís  i  es  desfés  l’ambient  de  treball.  També  anaven  fent xivarri  pels  passadissos  de  l’escola  i  dificultaven  l’atenció  dels  alumnes.  Aquest entre altres aspectes que s’ha esmentat anteriorment, van fer d’aquesta sessió una sessió una mica estranya, que no em va deixar acabar com tenia pensat.  No em va donar temps de fer l’autoavaluació i coavaluació, ni unes preguntes que havia preparat per saber què havien après, què els havia interessat i què encara no havien  entès  del  tot.  Tot  i  així,  aquest  últim  document  li  vaig  deixar  a  la  tutora perquè quan li anés bé els hi fes fer, i que ella sàpigues fins a on havien arribat els alumnes.   Materials:  

‐ Ordinador. ‐ Canó per projectar els PPT. ‐ Fulls per anar copiant el mapa conceptual3. 

                           

                                                        3 Annex p. 26 

  21 

CONCLUSIONS FINALS   Al llarg de les sessions que vaig dur a terme, va haver un aspecte que es presentava constant,  i que va determinar en gran mesura  les meves  intervencions a  l’escola. Aquest  aspecte va  ser  el  temps,  a  vegades  tan  subestimat,  però  tant  important  a l’hora de planificar. Em va  fer reflexionar sobre  la  importància de tenir ben clars des  d’un  principi  els  objectius  d’aprenentatge  que  es  pretenen  assolir.  Moltes vegades comencem la casa per la teulada, i ens afrontem a un esfondrament segur. En  el  cas  de  començar  la  planificació  amb  les  activitats  ens  pot  portar  a  aquest esfondrament dels nostres objectius a causa, principalment, de la falta de temps i la  nostra  intenció  de  voler  aclaparar massa  en poc  temps.  Potser  em vaig  donar compte massa  tard, encara que vam poder arribar a on  tenia previst, amb temps afegit, però vam arribar entre tots. Em  vaig  donar  compte  que  els  alumnes  responen  diferent  de  com  nosaltres pensem prèviament,  i  això ens porta a dissenyar activitats  i objectius que potser sobrepassen  la  seva  capacitat  cognitiva  o  que  no  tenen  en  compte  els  seus coneixements previs. Hem de pensar en les diferents maneres que poden contestar els nostres alumnes,  i  tenir en compte que moltes vegades haurem d’adaptar allò que ja havíem dissenyat o respectar més el seu ritme d’aprenentatge. Durant  les  intervencions, em vaig donar compte que m’era difícil poder dirigir  la classe  i  mantenir‐los  motivats  i  participant  durant  les  activitats,  sense  que desconnectessin. Aquest és un aspecte amb el que haig de  treballar més,  i  trobar les  estratègies  adequades,  encara  que  sé  que  cada  grup  és  diferent  i  poden contestar de maneres diferents. També em vaig donar compte que hi ha vegades en les quals m’és difícil improvisar quan alguna cosa inesperada passa, quan haig de fer algun canvi sobre el que tenia planejat. Em costa pensar en alternatives sobre  la marxa,  i crec que aquest és un aspecte  fonamental  per  a  tenir  com  a  docent,  però  que  a  la  vegada  es  guanya  a través de l’experiència viscuda, i de les ganes de millorar‐se a un mateix. Un aspecte que vaig trobar molt positiu sobre el grup amb el que vaig estar va ser que,  en  la  majoria  de  cassos,  no  tenien  dificultats  en  participar  i  en  posar‐se  a treballar quan els hi deia. Tot i que hi havia alguns que desconnectaven bastant, la gran  majoria  estaven  atents  i  mostraven  un  alt  grau  de  participació  i  atenció. Potser  si  hagués  dedicat  un  breu  temps  per  avaluar‐se  entre  ells,  avaluar  la participació  i  contribució  dels  membres  del  grup  en  el  treball,  aquests  que  es desconnectaven més s’haurien posat les piles. Tornant a les preguntes que hem vaig fer en un principi, haig de dir que encara no entenc  del  tot  com  poden  arribar  a  tots  els  continguts  i  a  les  competències  que estan marcades en el currículum. Crec que això s’ha degut al fet de no haver pogut assistir a totes les reunions de cicle o nivell,  i d’haver perdut el fil del treball que han  anat  duent  a  terme.  Potser  quan  arribi  al  final  del  curs  ho  acabi  d’entendre millor. 

  22 

Respecte  a  si  tots  els  alumnes  responen  positivament  a  aquesta  forma d’aprenentatge basada en els seus interessos i experiències, haig de dir que per a la gran majoria, aquest ha sigut el seu pa de cada dia,  i hi estan acostumats. A més, com  m’esperava,  les  professores  dirigien  molt  els  aprenentatges  dels  seus estudiants, i controlaven cap a on volien arribar i com volien arribar. Tot i això, sí que és veritat que intentaven fer que els alumnes comprenguessin en tot moment què  estaven  treballant,  perquè,  i  així  poder  seguir  el  fil  del  seu  procés d’ensenyament‐aprenentatge, sense buits ni aprenentatges “bolets” sense sentit o lògica.  M’he donat  compte de moltes  coses durant el pràcticum  IV, però un aspecte que destacaria  per  sobre  dels  altres  és  la  complexitat  de  la  tasca  que  tenim  com  a docents. Poques vegades pensem en tot el que comporta ser i fer de mestre. Tot i això, crec que una de les tasques més importants i complexes per a un professor/a és  la capacitat d’estar assabentats sobre tot el que passa al nostre voltant,  i  tenir una voluntat d’innovació per a saber com formar futurs ciutadans motivats per a seguir aprenent i tenir una ment crítica per a ser capaços d’entendre i millorar la seva realitat.    “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens 

atrevim a fer‐les”  Lucio Aneu Sèneca 

                   

  23 

           

                 

ANNEXOS                          Annex 1  

  24 

Sessió 1: Fragment de la conversa sobre els diaris amb els alumnes:  

  

Per què les notícies? noticies interessants Hi ha diaris on escrius les intimitats papers que són especials, són més delicats, no estan grapats Pots trobar informació sobre què fan a la tele quines maneres hi ha per saber les notícies: telenotícies, internet, diaris, radio PQ serveix? podem saber què passa al món, t’informes, a la galàxia, al món, a l’univers, què ha passat fora. Et poden explicar del nostre món o també de l’espai Si no t’has enterat d’una cosa serveix pq t’enteris Per passar el temps i per pensar, els diaris són coses per pensar No t’explica només el que ha passat al teu país, també les coses més importants de cada país. no et dirà qui s’ha mort o nascut a cada país també t’explica el temps i el transit També hi ha ofertes de feina També hi ha els preus, si puja l’iva o no No només coses de política, també els atacs terroristes També hi ha anuncies d’activitats per fer amb els nens També notícies de si han fet carreres de cotxes i han atropellat a gent. També hi ha jocs també entrevistes que fan a la gent No tothom mira el mateix al diari: esports, sudokus, tot, al matí el miro una mica, miro la es pelis que fan Els diaris els tenen a tot el món o només el tenim aquí? No, a tot el món, fins i tot a Argentina. Als altres països tenen uns diaris i també tenen diaris del teu país Tot el món pq seria injust, tot el món s’ha d’assabentar Abans no calien diaris. FA molts anys Des de quan van caldre? des que els van inventar Abans ho escrivien en pedres, després papir, després un paper més evolucionat que el papir, i dp el paper Pq se’ls van inventar? pq necessitar saber coses? per informar-te hi ha gent que prefereix llegir q mirar la tele perquè són notícies q et poden afectar a tu, per si tu t’interessa una cosa per assabentar-te del que està passant, de coses que t’interessen o t’afecten pots avisar a l’altra gent. Si estàs informat tens més cultura als diaris posen coses que tu segurament no saps  

  25 

 Annex 2 (sessió 3) – Tagxedo   

                          

  26 

 Annex (sessió 8) – mapa conceptual   

         

 

        

              

  27 

Els alumnes presentant   

                  

  

 Els alumnes fent treball en grup