MEMORIA 2017

Introducción

L’exposició Viatja Llibre/ Viatja Lliure proposa un recorregut, de nord a sud, per les cases mu-seu més significatives dels escriptors valencians. Convidem a viatjar per la vida i l’obra de nou referents de les lletres del segle XX, que ja no són entre nosaltres, a partir d’unes cases i d’uns espais que guarden la seua memòria: Carles Salvador (Benassal), Max Aub (Sogorb), Lluís Guarner (Benifairó de les Valls), Vicente Blasco Ibáñez (València), Joan Fuster (Sueca), Enric Valor (Castalla), Azorín (Monòver), Gabriel Miró (Polop) i Miguel Hernández (Oriola).

En el camí trobarem fundacions que preserven el llegat literari d’una figura de les nostres lletres. Cases on han viscut els autors, on han escrit i treballat, on potser han nascut o mort, convertides ara en museus que fan perviure l’esperit dels creadors que les habitaren amb la conservació de les estances, dels llibres i dels objectes evocadors. Com aquella nota manuscri-ta que trobem a la casa de Gabriel Miró que diu “la palabra no debe decirlo todo, debe con-tenerlo todo”. Accedim així a l’univers d’un creador per la via de l’emoció que aquests espais literaris recreen.Territori i literatura es visibilitzen mútuament. Si les cases són l’incentiu per a l’accés a les obres literàries, la literatura ens ajuda a descobrir i llegir uns espais i uns paisatges. Les cases dels escriptors i els espais recreats literàriament en les seues obres poden esdevenir àmbits de la memòria col·lectiva.Complementàriament, s’hi proposen tres itineraris literaris, que mostren una senyalització cultural sobre el territori que ens permeten vivencialitzar tres obres literàries en uns espais que les signifiquen: la ruta per Castelló de la Plana acompanyats pels personatges del Tomba-tossals de Josep Pascual Tirado, la ruta per Burjassot de la mà de la poesia de Vicent Andrés Estellés i la ruta per Altea seguint Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas.

Les cases i els itineraris que mostrem són espais de mediació entre la ciutadania i el llegat literari dels escriptors. Uns llocs de trobada entre l’obra i el públic lector. Uns espais que incor-poren programes educatius i activitats culturals i que són, també, destins de turisme literari. Perquè la literatura és una guia per descobrir el territori, al temps que els espais ens permeten experimentar les emocions literàries.I, més enllà del nostre recorregut expositiu, la casa personal, l’espai viscut, l’escenari dels tre-balls i els dies d’aquests artesans de la paraula, poden esdevenir un lloc de memòria visitable per a apropar-nos a la seua obra. I, d’alguna manera, acompanyar el prosista o el poeta en la seua tornada a casa, com recorda aquell vers colpidor de Vicent Andrés Estellés: “De vegades, després de certes coses, cal tornar a casa”.L’exposició Viatja Llibre/Viatja Lliure forma part de les activitats del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura i ha sigut organitzada per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana amb la col·laboració de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL).

El comissari

Alexandre Bataller ha sigut el comissari de l’exposició Viatja Llibre/Viatja Lliure. És profes-sor del departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València i expert en geografies literàries. A més, és membre del grup d’innovació “Geografies literàries i ensenyament”. Ha publicat nombrosos treballs i materials didàctics al respecte, així com la monografia Las palabras de la seda. Lengua y cultura sericícola valenciana. Ha traduït obres para el teatre i conrea la poesia. Amb el poemari El llibre del professor va guanyar el Premi Roíç de Corella de poesia dels Premis Ciutat de València.http://viatjallibre.com/wp-content/uploads/2017/07/alexandre-bataller-1.jpg

Estructura de l’exposició

L’exposició Viatja Llibre/Viatja Lliure consta de 14 panells amb informació sobre les cases museu, biografia de l’escriptora o escriptor referenciats, una ruta literària per la localitat o ro-dalies i fragments de les obres. El panells estan dedicats a les cases museu de Carles Salvador, Max Aub, Lluís Guarner, Vicent Blasco Ibañez, Joan Fuster, Enric Valor, Gabriel Miró, Azorín i Miguel Hernández, completant-se l’exposició amb les rutes dedicades a Josep Pascual Tirado i el seu Tombatossals a Castelló, Vicent Andrés Estellés a Burjassot i Carmelina Sánchez-Cu-tillas a Altea.

Cada panell porta informació bàsica sobre la casa museu o ruta en qüestió, un breu biografia de l’escriptor o escriptora, un itinerari literari i cites literàries referenciades a la localitat o co-marca. A més, cada panell porta un codi QR que enllaça amb la web de l’exposició(http://viatjallibre.com/ ), on l’usuari pot trobar informació addicional.

Contingut de l’exposició

Panell 1:Introducció a l’exposició

Mi casa es una ciudad con una puerta a la aurora, otra más grande a la tarde, y a la noche, inmensa, otra

(Miguel Hernández)

L’exposició Viatja Llibre/ Viatja Lliure proposa un recorregut, de nord a sud, per les cases museu més significatives dels escriptors valencians. Convidem a

viatjar per la vida i l’obra de nou referents de les lletres del segle XX, que ja no són entre nosaltres, a partir d’unes cases i d’uns espais que guarden la seua memòria: Carles Salvador (Benassal), Max Aub (Sogorb), Lluís Guarner (Benifairó de les Valls), Vicente Blasco Ibáñez (València), Joan Fuster (Sueca), Enric Valor (Castalla), Azorín

(Monòver), Gabriel Miró (Polop) i Miguel Hernández (Oriola).

En el camí trobarem fundacions que preserven el llegat literari d’una figura de les nostres lletres. Cases on han viscut els autors, on han escrit i treballat, on potser

han nascut o mort, convertides ara en museus que fan perviure l’esperit dels creadors que les habitaren amb la conservació de les estances, dels llibres i dels

objectes evocadors. Com aquella nota manuscrita que trobem a la casa de Gabriel Miró que diu “la palabra no debe decirlo todo, debe contenerlo todo”. Accedim així a l’univers d’un creador per la via de l’emoció que aquests espais literaris recreen.

Territori i literatura es visibilitzen mútuament. Si les cases són l’incentiu per a l’accés a les obres literàries, la literatura ens ajuda a descobrir i llegir uns espais i uns

paisatges. Les cases dels escriptors i els espais recreats literàriament en les seues obres poden esdevenir àmbits de la memòria col·lectiva.

Complementàriament, s’hi proposen tres itineraris literaris, que mostren una senyalització cultural sobre el territori que ens permeten vivencialitzar tres obres

literàries en uns espais que les signifiquen: la ruta per Castelló de la Plana acompanyats pels personatges del Tombatossals de Josep Pascual Tirado, la ruta

per Burjassot de la mà de la poesia de Vicent Andrés Estellés i la ruta per Altea seguint Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas.

Les cases i els itineraris que mostrem són espais de mediació entre la ciutadania i el llegat literari dels escriptors. Uns llocs de trobada entre l’obra i el públic lector. Uns espais que incorporen programes educatius i activitats culturals i que són,

també, destins de turisme literari. Perquè la literatura és una guia per descobrir el territori, al temps que els espais ens permeten experimentar les emocions literàries.

I, més enllà del nostre recorregut expositiu, la casa personal, l’espai viscut, l’escenari dels treballs i els dies d’aquests artesans de la paraula, poden esdevenir un lloc de memòria visitable per a apropar-nos a la seua obra. I, d’alguna manera, acompanyar el prosista o el poeta en la seua tornada a casa, com recorda aquell

vers colpidor de Vicent Andrés Estellés: “De vegades, després de certes coses, cal tornar a casa”.

Alexandre Bataller(Universitat de València)

COMISSARI DE L’EXPOSICIÓ

�������������

www.viatjallibre.com | info@viatjallibre.com

Panell 2:Ací. València- Beniarjó a través del poema de Vicent Andrés Estellés i la figura d’Ausiàs March (València, L’Horta; Beniarjó, La Safor)

ACÍ ESTIGUÉ LA CASA ON VISQUÉ

“ACÍ”, UN POEMA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

ACÍ

2Els espais relacionats amb la vida d’un escriptor ens porten a evocar i interessar-nos per la seua obra.

El poema “Ací” (Llibre de Meravelles, 1971) mostra un recorregut per alguns escenaris de la ciutat de València -tomba i casa- de Gandia i de Beniarjó connectats amb la vida del poeta Ausiàs March (Gandia, 1400 – València, 1459). El recorregut de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-1993) i Isabel, la seua parella, explica com la connexió amb la història literària de València és una forma d’”arrelar l’un dins l’altre”.

“DEIXANT AMICS E FILLS PLORANT ENTORN’’ (AUSIÀS MARCH)

Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.D’ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,

envers la catedral. Carrer de Cabillers,la Plaça de l’Almoina. Penses els darrers anys

d’Ausiàs March, perplexe amb la vivacitatdels poetes locals, de l’Horta de València.

Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,el puny com una pedra, insistint foscament.

I se’n tornava a casa, irritat, en silenci,barallant l’epigrama ple de dificultats,unes banalitats del tot insuportables.

Un dia es va morir com es mor tot el món.Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans

vàrem llegir la làpida. I seguirem, després,pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.

I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.Carrer de Cabillers, la Plaça de l’Almoina.Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura

d’Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.

El carrer de la Mar, el de les Avellanes.Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.

De cos present. Jo sóc aquest... Un sagristàde la Seu em contava com referen el cos

d’Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçant trossos d’ossos.Un migdia de llum exasperada, anàrem

a Beniarjó; collires unes flors en un marge:les volies deixar en aquelles ruïnes.

Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàremAusiàs March allí, l’esclava de cinc mesos,

amb el fill bord creixent-li; retornàrem desprésa Gandia; tu duies les flors en una mà.En eixir de Gandia les llançares a l’aire,a l’aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.

Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,la Plaça de l’Almoina. La teua mà en la meuacom un grapat de terra, arrelats l’un en l’altre.

Llibre de Meravelles, 1971

“JO SÓC AQUEST QUE EM DIC... AGAFATS DE LES MANS VÀREM LLEGIR LA LÀPIDA. I SEGUIREM,

DESPRÉS, PEL CARRER DE LA MAR”.Llibre de Meravelles, 1971

Panell 3:Fundació Carles Salvador (Benassal, Alt Maestrat)

FUNDACIÓ CARLES SALVADORBENASSAL / ALT MAESTRAT

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

JARDÍ

3

“Benassal entre muntanyes,té el perfum del roserar.En aquest jardí d’ensomniesclaten roses tot l’any.

Cara al món vora els caminsque vénen de la Ciutat,entre una arbreda ufanosaon es recullen pardals,mil rosers de roses bellespinten l’ocre del bancalcom un mantó de Manilaentre roques desplegat”(…)

“A la vesprada el jardíté una cançó més suau.El sol que es gita apagant-seenvia raigs d’esbiaixi el cel, pintat de blavet,una alenada frescal...Quin perfum té ara el jardí,quina olor de roses fa!

Benassal, entre muntanyes,té el perfum d’un roserar.En aquest jardí d’ensomniés propici somniar.”

Cant i encant de Benassal, 1945.

Al voltant del poble de Benassal amb 11 parades que es corresponen amb: l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, el carrer dels Cavallers, la torre de la Presó, els xops del barranc, els portals de Sant Roc i Sant Cristòfol, el carrer del Loreto, el Calvari, La Mola, l’escola de Carles Salvador, el pati i el jardí i que permeten als visitants gaudir dels mateixos elements contemplats per ell i, alhora, de la plasmació poètica que en féu.

Carles Salvador i Gimeno (València, 1897–1955) fou mestre, escriptor i gramàtic. Fou l’impulsor de la introducció del valencià a l’escola i el màxim difusor de les Normes de Castelló, aprovades el 1932. Va ser membre fundador de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, va impulsar els cursos de llengua i literatura valenciana en Lo Rat Penat i el 1951 publicà la Gramàtica valenciana. Considerat el principal dels poetes valencians de l’època, fou un dels introductors de l’avantguardisme literari a València.

Lloc: Carrer de la Mola, 8. Benassal.Significació: Última casa on va residir Carles Salvador a Benassal i on va viure, va conservar i va ampliar el seu llegat la seua filla Sofia Salvador Monferrer.Gestió: Ajuntament de Benassal i Institut d’Estudis Catalans.Creació: 2002Activitats: Conservar i dinamitzar el llegat de Carles Salvador. Biblioteca amb fons bibliogràfic i documental de Carles Salvador. Innovació pedagògica al món de l’ensenyanament i estudi de la llengua.

“SALUT, OH XOPS DEL BARRANC,XOPS DE LLUM, XOPS DE TENDROR !”

Cant i encant de Benassal, 1945.

BENASSAL

Panell 4:Fundació Max Aub (Sogorb, Alt Palància)

FUNDACIÓ MAX AUBSOGORB/ ALT PALÀNCIA

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

MAX AUB I L’ALT PALÀNCIA

4

Primeros de septiembre y el aire frío bajando por el Ragudo; más arriba las estrellas del monte, tachas del viento. [...] La plaza, por ocho días ruedo verdadero, apuntaladas las fachadas limpias

de derrengaduras con escaleras y tablones; el casino adargando su última luz tras las talanqueras; en el centro la fuentecilla barroca con su canto de agua de cuatro caños recobrando su calaña de

abrevadero; la plaza, acabadas de tocar las diez, ombligo del mundo. Mil quinientas almas y la Raya de Aragón. Hacia abajo, caídos hacia la mar, por Jérica y Segorbe, los pueblos de Valencia; cuesta

arriba, por Sarrión, el áspero, desnudo camino de Teruel.

L’itinerari aubià per terres de l’Alt Palància es centra a Sogorb i Viver. En aquesta última població situa l’inici del Laberinto mágico amb la novel·la Campo cerrado, on narra el començament de la Guerra Civil. També Campo de los almendros (que pren el nom del camp de concentració per a militars i civils situat a Alacant, en la Goteta) acaba evocant el paisatge de la vall del Palància que recorren els republicans que marxen a l’exili, des del Ragudo cap a la mar, passant per Xèrica, Sogorb, Algar, Estivella, Sagunt i El Puig.

Max Aub Mohrenwitz (1903, París – Mèxic D.F., 1972). Fill d’alemany i francesa, es trasllada a València amb la seua família en 1914. Animador de la vida cultural valenciana dels anys 20 i 30, va dirigir el grup teatral El Búho i gestionà la compra del Guernica de Picasso per a l’Exposició Internacional de París de 1937, a més de col·laborar amb André Malraux en la pel·lícula Sierra de Teruel. Exiliat a Mèxic , desenvolupà una intensa activitat literària. Entre les seues obres destaca El laberinto mágico, un dels millors cicles narratius sobre la Guerra Civil conformat per les novel·les Campo cerrado, Campo de sangre, Campo abierto, Campo del Moro, Campo Francés i Campo de los Almendros.

“HACIA EL SUR, POR EL ABRA DE JÉRICA, SE DESCUBREN LEJANÍAS AZULES Y VERDES; HACIA LOS NORTES SÓLO SE ENCUENTRAN CARRASCAS, JARALES,

TIERRA DE NIEVE: LO UNO HORIZONTE, LO OTRO MONTE”.

Localització: Carrer San Antonio, 11. SogorbHorari: Dilluns-divendres de 9 a 14 h. i de 16 a 19 h.Gestió: Ajuntament de Sogorb, Generalitat Valenciana, Diputació de València, Diputació de Castelló i familia de Max Aub.Data de creació: 1997Fons: Biblioteca personal de l’escriptor (amb més de 10.000 volums), el seu arxiu (amb una correspondència amb més de 9000 cartes) i una hemeroteca.Objectius: Foment de l’estudi i difusió de l’obra de Max Aub.Activitats: Conferències, cursos i exposicions. “Premio Internacional de Cuentos Max Aub”. Amb trenta edicions, s’hi compten vora 22.000 obres presentades, de mig centenar de països. “Encuentro de estudiantes con Max Aub”. Durant el mes de juny, aniversari del naixement de l’autor. “Lectura pública de Max Aub” (certamen celebrat des del 2003, congrega anualment 600 estudiants de l’Alt Palància, al voltant de la lectura d’una obra de Max Aub).

SOGORB

Campo cerrado, 1943

Un dels seus amics valencians de joventut, Manolo Zapater, l’havia dut (entre 1916 i 1921) per les terres de l’Alt Palància, principalment per Sogorb i Viver. En aquesta població

població situa l’inici del Laberinto mágico. Campo cerrado comença amb el capítol “Viver de las Aguas”, on narra l’inici de la guerra del 36.

Panell 5:Ruta Tombatossals, segons els personatges creats per Pasqual Tirado (Castellò, La Plana Alta)

RUTATOMBATOSSALSCASTELLÓ / PLANA ALTA

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

5

Presentem dos recorreguts. El primer és per la ciutat de Castelló i comença a la casa de Josep Pascual Tirado al carrer Antonio Maura, seguim per l’Església de Sant Nicolau, Casino Antic, Palau Provincial i Ajuntament. El segon recorregut és per la Plana, començant a l’ermitori de la Magdalena, Molí de la Font, Font de Sant Francesc, Cova de les Meravelles, Castell de Montornès, el Pinar del Grau i les Illes Columbretes.

Josep Pascual Tirado (Castelló de la Plana 1884 -1937). Va començar a publicar les seues primeres narracions en valencià a partir de 1920 al butlletí de la Societat Castelloneca de Cultura. Aquestes narracions serien recollides en els llibres Tombatossals i De la meua garbera. Contalles de Castelló de la Plana.El llibre de Tombatossals va ser publicat el 1930 i té com a protagonista el gegant del mateix nom que origina la fundació mítica de la ciutat de Castelló. Tombatossals va nàixer a la partida de Bovalar durant una forta tempesta produïda per en Bufanúvols, fruit de l’amor entre la Penyeta Roja i el Tossal Gros. Amb el temps arreplegà una bona colla d’amics, que s’establiren a la Cova de les Maravelles, fins que els fills del Rei Barbut van sol·licitar el seu ajut per arreglar els assumptes agraris del regne. Així, Arrancapins acabarà amb les males herbes i els arbres inútils. Tragapinyols sembrarà les llavors més convinents. Bufanúvols provocarà la pluja sobre aquests cultius.Tombatossals explica així el paisatge de la Plana format per secà, horta i marjal, amb unes séquies convertides en rius i, fins i tot, les Illes Columbretes.

CASTELLÓ

TOMBATOSSALS“De l’orige de Tombatossals corre la següent llegenda. Pero sàpies que aquest galifant diuen si medix d’alçària cent cinquanta-tres pams, i d’es-

quena, quaranta-nou. Calculeu per les mides com seran les cames, peus, braços, mans i demés... Sols direm que al temps que perqué lo dit corrunxet, en una extremada forcejada, los pedrapiquers, cercant en les pedreres per a fer lo brancal de Sant Nicolau, aprofitaren aquell dit, i de les estelles ixqueren

dos dotzenes de guarda-rodes”. Tombatossals,1930

Lloc: Ciutat i rodalies de Castelló de la Plana. Significació: Fundació mítica de la ciutat de Castelló a partir dels personatges llegendaris de Tombatossals i els seus amics.Gestió: La ruta no està institucionalitzada. Algunes associacions organitzen de manera esporàdica visites als llocs de Tombatossals.

“D’EIXE TIRANT LO BLANC I DE LA CRÒNICA DE MUNTANER, LLEGITS I RELLEGITS BAIX LES GARROFERES DEL MEU MAS DE LA MADALENA, VA COMENÇAR A BROLLAR EN LA PENSA MEUA,

ROMÀNTICA I BULLIDORA, LO MEU FILL ESTIMADÍSSIM EL FAMÓS CAVALLER I SÍMBOL NOSTRE, EL GRAN TOMBATOSSALS”.

Tombatossals,1930

Panell 6:Casa Lluís Guarner ( Benifairò de les Valls, Camp de Morvedre)

CASA LLUÍS GUARNERBENIFAIRÓ DE LES VALLS / CAMP DE MORVEDRE

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

CANÇÓ DE LA MARINERA FIDEL

6

-Marinera del ulls blaus -diu la joventut que passa-, ¿no vas a vila a la festa? Fan ball de toia a la plaça, marinera de carn bruna! -Deixa’m mirar la mar blava

-Marinera dels ulls fixos -li diu la vida que passa-, cada dia que se’n va una il·lusió es esfullada i un neguit ens agullona... -Deixa’m mirar la mar blava.

-Marinera d’ulls cansats -diu la vellesa que aguarda-, les il·lusions ja no tornen si un dia fugen de l’ànima; res ja esperes marinera... -Deixa’m mirar la mar blava.

-Marinera dels ulls cecs -diu la mort que és arribada-, clou ja els teus ulls per a sempre; la terra és fossa que aguarda; oblida el mar marinera... -Deixa’m mirar la mar blava.Cançons de terra i de mar, 1936

S’inicia a la casa Guarner, típica construcció rural valenciana amb residència, jardí i hort, pertanyent a la família Mussoles des del segle XVI. La casa conserva l’estudi i la biblioteca de Lluís Guarner, així com importants retaules ceràmics dels segles XVIII i XIX i arbres monumentals. Des d’ací podem fer passejades per la Vall de Segó i visitar, a més de Benifairó, Faura, Quart, Quartell i Benavites, seguint les descripcions fetes per l’escriptor en València, tierra y alma de un país.

Lluís Guarner Pérez-Musoles (València, 1902–1986). Fill d’una família benestant d’arrel agrària, fou catedràtic de batxillerat de Llengua i Literatura Espanyola i signant de les Normes de Castelló de 1932. Poeta, narrador, assagista i traductor, va traduir al castellà obres de Wenceslau Querol, Teodor Llorente i Jacint Verdaguer. Destaquen les seues edicions crítiques de Poema de Mio Cid, Lope de Vega, San Juan de la Cruz, Musset, Verlaine i Baudelaire. A partir de 1960 estableix la seua residència definitiva entre València i Benifairó. L’any 1969 ocupà plaça d’acadèmic a la “Real Academia Española de la Lengua”. Publicà en 1974 València, tierra y alma de un país. Li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes de 1985.

Lloc: Carrer Sánchez Coello, 21, Benifairó de les Valls.Gestió: Fundació Bancaixa.Fons: Arxiu personal Lluís Guarner. Objectius: La casa està destinada a usos culturals. Al jardí s’hi celebren concerts i recitals i ha estat escenari de pel·lícules i sèries, com Entre naranjos, (RTVE, 1998), basada en la novel·la de Blasco Ibáñez.Descripció: La casa, herència materna, pertanyent a la família Mussoles des del segle XVI, és una típica construcció rural valenciana amb tres parts diferenciades: la residència, el jardí i l’hort. La planta baixa conserva la decoració típica d’una casa agrícola valenciana. Es conserva l’estudi i la biblioteca, a més d’un jardí amb arbres monumentals i retaules ceràmics dels segles XVIII i XIX.

“MEDIADO EL VALLE, SE ADENTRAN MÁS LAS MONTAÑAS Y VIENEN A FORMAR OTRO MÁS PEQUEÑO QUE SE CONOCE COMO

LA VALL DE SEGÓ, AL QUE SE SUBE EN SUAVE DECLIVE”. València, Tierra y alma de un país, 1974

BENIFAIRÓ DE LES VALLS

Panell 7:Casa museu Blasco Ibañez (València, L’Horta)

CASA MUSEUBLASCO IBÁÑEZVALÈNCIA

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

PLATJA DE LA MALVA-ROSA

7

La prosa de Blasco permet recórrer espais encara reconeixibles de la València de fa més d’un segle. Partim de la platja de la Malva-rosa del xalet construït per l’escriptor el 1902, actual seu de la Casa-Museu. En aquesta platja, on tantes vegades va passejar amb el seu amic el pintor Joaquim Sorolla, tenen lloc alguns dels passatges més importants de Flor de Mayo, a l’igual que al Cap de França, Cabanyal, Canyamelar i Grau. L’Albufera i la Devesa del Saler són els espais de Cañas y barro. L’horta de Benimaclet ho és de La barraca.

Vicent Blasco Ibáñez (València, 1867-Menton, 1928). Escriptor, polític, periodista, editor i viatger incansable. Militant del Partit Republicà va fundar el diari El Pueblo a València i fou diputat a les Corts Espanyoles. Va donar la volta al món i va viure en ciutats diverses. Entre 1909 i 1914 fundà colònies a Argentina. El 1919, a partir de la publicació en anglès de Los cuatro jinetes del Apocalipsis, es consolida la seua fama internacional als Estats Units. València i el paisatge valencià apareixen prou sovint a les seues novel·les, com el Cabanyal a Flor de Mayo, la València del Mercat Central a Arroz i Tartana, la València urbana a Mare Nostrum, el paisatge de l’Horta a La Barraca, l’Albufera a Cañas i barro, l’aristocràcia rural d’Alzira a Entre Naranjos o el Sagunt clàssic a Sónnica, la cortesana .

Lloc: Carrer Isabel de Villena, 159, València.Horari: De dimarts a dissabte de 10 a 14 h. i de 16.30 a 20.30 h. Diumenge i festius: de 10 a 15 h.Gestio: Ajuntament de València.Creació: 1997Fons: Museogràfics, documentals, bibliogràfics, audiovisuals, llegat familiar de l’autor. Objectius: Conservar i donar a conèixer el llegat de Blasco Ibáñez, tant a nivell popular i didàctic com acadèmic.Publicacions: Col·lecció “Biblioteca Blasco Ibáñez”, “Cuadernos de la Casa Museo Blasco Ibáñez”, la sèrie “Documenta” i la revista anual “Estudios sobre Blasco Ibáñez”.Activitats: Biblioteca i sala d’investigació. Jardí. Sala de Lectura. Botiga.

“LA VISTA ENCONTRABA TENDIDOS EN LÍNEA RECTA EL CAÑAMELAR, EL CABAÑAL, EL CAP DE FRANÇA, MASA

PROLONGADA DE CONSTRUCCIONES DE MIL COLORES, QUE DECRECÍA SEGÚN SE ALEJABA EL PUERTO”.

Flor de Mayo, 1895.

VALÈNCIA

“Muchas veces al vagar por la playa preparando mentalmente mi novela, encontré a un pintor joven solo tenía cinco años más que yo que laboraba a pleno sol, reproduciendo mágicamente sobre

sus lienzos el oro de la luz, el color indivisible del aire, el azul palpitante del Mediterráneo, la blancura transparente y sólida al mismo tiempo de las velas, la mole rubia y carnal de los grandes bueyes

cortando la ola majestuosamente al tirar de las barcas. Este pintor y yo nos habíamos conocido de niños, perdiéndonos luego de vista. Venía de Italia y acababa de obtener sus primeros triunfos”.

Flor de Mayo, 1895.

A Blasco li agradava passejar per la platja, de vegades acompanyat pel seu amic Joaquim Sorolla. En la introducció a Flor de mayo, Blasco rememora la seua amistat amb el pintor:

Panell 8:Ruta Vicent Andrés Estellés (Burjassot, L’Horta Nord)

RUTA ESTELLÉSBURJASSOT / L’HORTA NORD

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

BURJASSOT

8

Burjassot, un nom de pólvora,escrit en lletres de foc.

Jo vull que els morts del meu pobleem facen entre ells un lloc.Mort encara, veuré encara

una església i un pou.Mort encara, escoltaré

el goig matiner dels trons.Mort encara veuré encara

La ruta recorre els carrers de Burjassot a través de 25 punts interactius. No té ni principi ni final i el visitant pot marcar l’ordre i seguir les explicacions amb l’ajuda d’un smartphone. Entre els llocs a destacar robem el Forn del Sol, el carrer Mendizàbal, la plaça de Sant Roc, les Sitges, la casa on va morirla seua filla Isabel, la casa del carrer Josep Carsí, elcementeri i el Pouet.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-1993), considerat el més gran poeta valencià des d’Ausiàs March. Estellés fa bandera d’un sentiment cívic col·lectiu. Es proclama “un entre tants”, “la veu d’un poble” en marxa, un poeta que no idealitza la realitat, que no “escriu èglogues”, que escriu contra l’opressió personal, col·lectiva i nacional. Entre els seus temes: la mort, l’amor i l’erotisme, la fam i l’opressió del poble i la quotidianeitat. Elabora una llengua poètica sobre la parla col·loquial, una proposta estètica original basada en la necessitat vital i imperiosa d’escriure. Poeta prolífic, amb 11 volums d’Obra Completa poètica i un pòstum Mural del País Valencià (1998). El seu llibre més llegit, el Llibre de Meravelles (1971), el gran poema de la postguerra, és un cant als pobles de l’Horta i la ciutat de València.

Lloc: Burjassot.Significació: Recorregut pels carrers i places de Burjassot referenciades a l’obra de Vicent Andrés Estellés.Gestió: Fundació Estellés.Finançament: Diputació de València i Ajuntament de Burjassot.Creació: 2014Producció: Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València.

BURJASSOT

“EL CAMP DE BURJASSOT I EL CAMP DE BORBOTÓ,EL SECÀ DE PATERNA I EL SECÀ DE GODELLA,

I ELS CEMENTERIS BLANCS I ELS RAJOLARS VERMELLS, I EL TREN QUE VA A PATERNA I EL QUE VE DE PATERNA,I DESPRÉS EL DE LLÍRIA I MÉS TARD EL DE BÉTERA”.

Coral Romput, 1971

la pujada de Sant Roc.Mort encara, diré encara

un nom de cendra, el vell nom.Mort encara, veuré l’altcampanar de Burjassot.Ací em pariren i ací estic.

I ací cante i ací faig versos.Ací veig créixer els meus fills.

Mural del País Valencià, 1996

Panell 9:Casa - Museu Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa)

ESPAI JOAN FUSTERSUECA / RIBERA BAIXA

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

FESTA MAJOR

9

Festa major a Sueca. Cal respirar-la. Pel nas, sobretot. És una qüestió d’olors. Hi ha l’olor acre, esparsa, viva, que ve del camp, on seguen l’arròs. Olor de palla verda acabada de tallar, i olor de terra humida, o de llim, mesclades. Hi ha, damunt, interferida, l’olor de la pólvora que cremen ara, a migdia, en coets i traques, quantitats considerables de pólvora inofensiva i lúdica. I hi ha l’olor de les cuines, la penetrant anticipació dels dinars. Un dia com avui, el dinar és preceptivament robust i

complex, i s’anuncia insidiosament a través de les portes de les cases. El soroll també n’és una part important: la banda de música, una mica primària, estentòria; el dolçainer, que prodiga els seus refilets defectuosos, però incisius, pura agressió a l’orella; l’espetec dels focs artificials; les campanes de dring gloriós, propi d’un bronze ben pagat al segle XVIII; l’enriolada efusió de la gent que van i vénen pels carrers...

Diari 1952-1960

La Casa Joan Fuster és el punt de partida per conèixer la geografia més immediata de l’autor, amb temes recurrents com ara la gent, la cultura, els costums i el paisatge agrícola dominat per l’arrossar.

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922–1992). Assagista, historiador, crític literari i poeta. Inicialment va conrear la poesia, però l’abandonà per dedicar-se exclusivament a l’assaig. L’any 1962 publicà dues obres de gran repercussió: El País valenciano i Nosaltres, els valencians. Va realitzar treballs sobre els clàssics valencians com Vicent Ferrer, Jaume Roig, sor Isabel de Villena, Ausiàs March i Joan Roís de Corella. Entre els seus assaigs de caire humanístic destaquen El descrèdit de la realitat i Diccionari per a ociosos, a més dels llibres d’aforismes com Consells, proverbis i insolències. Fuster ha estat l’intel·lectual que més influència ha exercit en el debat cultural i polític de la societat valenciana i ha sentat les bases per a la reflexió col·lectiva sobre la nostra identitat com a poble.

Lloc: Carrer Sant Josep 8 i 10, Sueca.Horari: De dimarts a diumenge de 10 h. a 13.30. Divendres i dissabte de 17 h. a 21 h.Gestió: Ajuntament de Sueca, Generalitat Valenciana i Universitat de València.Creació: El 1995 la Biblioteca i l’Arxiu Joan Fuster foren cedits a la Biblioteca Valenciana i reunits a Sueca. L’Espai Joan Fuster fou creat el 2003 per la Càtedra Joan Fuster. El gener de 2017 obrí les portes el Museu Joan Fuster.Fons: La Biblioteca conserva una col·lecció de més de 10.000 volums i l’Arxiu la correspondència (més de 20.000 cartes entre 1939 i 1992), els dietaris, els articles de premsa, etc.Objectius: Cura i custòdia, estudi i difusió del fons bibliogràfic Joan Fuster.Activitats: Jornades d’estudi i reflexió, conferències, “Tertúlies de Ca Fuster”, publicació de llibres, etc.

“I TORNEM AL LITORAL VALENCIÀ, FELIÇ I AMISTÓS. EN ELL EM QUEDE JO, EN EL MEU POBLE VULGAR, JUNT AL TREBALL I LA QUIETUD DE LES MEUES GENTS, UN MÉS

EN AIXÒ I ENTRE ELLES”.Viatge al País Valencià, 1971

SUECA

Panell 10:Ruta Carmelina Sánchez - Cutillas (Altea, Marina Baixa)

RUTA CARMELINAALTEA / MARINA BAIXA

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

ALTEA

10

“Els meus parents vivien a la part de dalt del poble, i nosaltres pujàvem les costeres corrent i ma mare les pujava caminant a poc a poc i deturant-se per a alenar. I totes les dones la saludaven i en

acabant li preguntaven: Senyoreta, avui són d’ací dalt?Per les costeres t’hi trobaves bacons xicotets i gallines i pollastres i xiquets. A l’estiu les xiquetes i els xiquets més menuts anaven en conill o amb una camiseta de tela que no els aplegava al melic. Eren uns carrers plens de vida i de llum i de moviment, plens de crits i de paraules, de plors de xi-cons que es barallaven i de cançons de mares dormint els fillets. Per això no he pogut oblidar res, i recorde que en passar el carrer de la Sèquia i el cantó de la Farmàcia del senyor Miquel preníem la costera del Sol. Aquesta costera feia olor de peix i de saladura i per davant de les portes penjaven

cortines de sàssia negra; i açò volia dir que encara érem al barri dels mariners. En acabar-se aques-ta costera llarga i alzinada feia com un cornialet i començaven altres de mes suaus, rectes o plenes de giragonses. Aleshores ja no sentíem l’olor de peix sinó de fem i d’alga i d’herba dels conills i les cortines de les portes eren de llenç gros de llençol teixit a mà, i hom s’adonava que havíem entrat

als dominis dels llauradors”.Matèria de Bretanya, 1976

Dissenyada el 2010 pel professor i escriptor alteà Joan Borja, la ruta literària Altea, la casa de la mar, recorre el nucli històric d’Altea seguint l’obra Matèria de Bretanya. L’itinerari consta de set parades: Plaça de l’Escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, Glorieta de l’Escriptor Francesc Martínez i Martínez, Carrer Fondo, Glorieta del Manyo, Portal Vell, Carrer Major i mirador de la plaça de l’Església, i Casa Cervantes, al carrer Santa Bàrbara.

Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927–València, 2009). Historiadora, poeta i novel·lista; néta del folklorista alteà Francesc Martínez i Martínez. Dona d’exquisida sensibilitat i àmplia formació cultural, publicà diversos treballs històrics referits a la Corona d’Aragó. Va cultivar la poesia i la narrativa, gènere en el qual va assolir un ressò extraordinari amb la seua novel·la Matèria de Bretanya, un dels llibres més llegits de la narrativa valenciana contemporània. El llibre recull un conjunt de records de la infantesa de l’autora a Altea, a la Marina Baixa, durant els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil, quan l’autora tenia entre sis i nou anys.

Lloc: Altea.Significació: Un passeig pels llocs més significatius que apareixen al llibre Matèria de Bretanya, de Carmelina Sànchez- Cutillas.Gestió: Regidoria de Cultura. Ajuntament d’Altea.Activitats: Al Centre Cultural Gadea es pot visitar el centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas i del seu avi, l’historiador i assagista Francesc Martínez i Martínez.

“I LES NITS SENSE LLUNA, NOMÉS VESPREJAR, EIXÍEM AL BALUARD, I AMB ELS ULLS I EL DESIG

D’AVENTURES SEGUÍEM LES LLUMS ESCAMPADES PER LA MAR”.

Matèria de Bretanya, 1976

ALTEA

Panell 11:Casa -Museu Gabriel Miró (Polop, Marina Baixa)

CASA MUSEUGABRIEL MIRÓPOLOP /MARINA BAIXA

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

LA FONT DELS XORROS

11

Polop és el poble de l’aigua, hi ha fonts i manantials pertot. La font dels Xorros, amb 221 canonades, és un dels símbols del poble:

…agua recién nacida, que se arranca con cantarillo de lo más profundo del origen, que todavía sale con el helor duro de la piedra, y viene sin sol, sin cielo,

sin campo encima y dentro de ella; agua afilada y desnuda; agua de roca... ¡Quién la recogerá y torcerá como un paño precioso! Dios.

Años y leguas, 1928

De la mà de Sigüenza (mena d’alter ego de l’autor), descobrim alguns dels racons més emblemàtics de Polop i la comarca de la Marina:

Tierra de labranza. Olivos y almendros subiendo por las laderas; arboledas recónditas junto a los casales; el árbol de olor del Paraíso; un ciprés y la vid en el portal; piteras, girasoles, geranios cerrando la redondez de la noria; escalones de viña; felpas de pinares; la escarpa cerril; las frentes desnudas de los montes, rojas y moradas, esculpidas en el cielo; y en el confín, el peñascal de Calpe, todo de grana, con pliegues gruesos, saliendo encantadamente del mar […], y, encima de todo, el aliento de la anchura, el vaho de sal y miel del verano levantino cuando cae la tarde. […] El olor de los viejos campos de la Marina, como el olor de su casa familiar en la felicidad de los veranos de su primera juventud.

Años y leguas, 1928

Gabriel Miró Ferrer (Alacant, 1879 – Madrid, 1930). De pare alcoià i mare oriolana, va viure la seua infantesa al barri alacantí de Benalúa. De salut inestable i personalitat introvertida, la seua primera obra d’èxit fou Las cerezas del cementerio. Després d’uns anys a Barcelona es va traslladar a Madrid on va viure fins la seua mort. Col·laborador del Diario de Barcelona i La Vanguardia, entre les seues obres destaquen Nuestro Padre Daniel, ambientada a Oleza (Oriola), ciutat que també retratà a El obispo leproso. Durant anys va estiuejar a Polop i la influència dels paisatges de la Marina i de la serra d’Aitana es deixà sentir en obres com Años y Leguas.

Lloc: Plaça dels Xorros (Oficina de Turisme de Polop).Horari: De dilluns a diumenge de 10 h. a 13:30 h. i de 16 h. a 19 h.Gestió: Ajuntament de Polop i col·laboració de la Universitat d’Alacant.Creació: 2015Objectiu: Espai d’investigació i visites culturals i escolars.

“AGUA DE PUEBLO, DE ESTE PUEBLO, QUE SIGÜENZA BEBIÓ HACE VEINTE AÑOS. TIENE UN DULZOR DE DEJO AMARGO, PERO DE VERDAD

QUÍMICA, QUE TODAVÍA ES MÁS VERDAD LÍRICA”.

POLOP

Años y leguas, 1928

Panell 12:Casa Enric Valor (Castalla, L’Alcoià)

CASA ENRIC VALORCASTALLA / L’ALCOIÀ

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

12

L’Ajuntament de Castalla i el Centre Cultural Castallut posaren en marxa el 2013 una “Ruta literària per Castalla” basada en Sense la terra promesa, amb dotze punts d’interés. Un altre itinerari remarcable és l’ascens a l’Alt del Guisop cada 22 d’agost.

Enric Valor (Castalla, 1911-València, 2000), gramàtic, lexicòleg, rondallista i novellista, Com a gramàtic, va col·laborar en la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1960 publicà la seua primera novel·la L’ambició d’Aleix. El seu pas per la presó (1966-1968) significà l’inici de la redacció de les trenta-sis rondalles valencianes, elaborades a partir de la tradició oral, que tindran una difusió excepcional amb la introducció del valencià a l’ensenyament. La trilogia Cicle de Cassana, formada per Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó, recrea la societat rural valenciana del primer terç de segle XX. Va rebre el Premi de les Lletres Valencianes el 1985.

Lloc: Carrer Major, 24, Castalla.Gestió: Ajuntament de Castalla. Amb el suport d’un conjunt d’entitats cíviques comarcals i la Càtedra Enric Valor formada per la Universitat d’Alacant i els ajuntaments de Castalla i d’Altea, creada el 2016.Propietat: Generalitat Valenciana.Creació: 2002Activitats:La Comissió d’Educació i Cultura de les Corts Valencianes aprovà el 2013 la cessió de la casa a l’Ajuntament de Castalla per a la creació d’una casa museu oberta a visites escolars, xarrades, presentacions i rutes literàries per Castalla i altres localitats del sud valencià vinculades a l’obra d’Enric Valor. Es pretén fomentar el turisme cultural i escolar.

CASTALLA

CASSANA

...Cassana era una vila gran, com una ciutat petita, amb tots els seus estaments perfectament diferenciats. Devers sis mil habitants hi convivien, en una extensió de terme

potser desproporcionada. Despenjant-se per un coster d’un puig penyalós i enlairat, coronat per un castell mig en ruïnes com tants d’altres del país, s’estenia en bona part en el pla, on hi havia les millors places i els més aristocràtics carrers. De la part alta del

poble, la replaça de l’ermitori de la Mare de Déu dels Dolors podia obsequiar els visitants amb una vista senzillament meravellosa sobre la vall i les serres boscoses o de penya viva que l’encerclaven. Per un port devers xaloc, els dies clars, una blavor quasi remota en la geografia i sobretot en la ment de la gent de Cassana, gent llauradora, de terra ferma...

Sense la terra promesa, 1980

Castalla és el poble nadiu de l’escriptor, on conegué la felicitat de la infantesa fins la primera adolescència, moment en què la seua família hagué d’emigrar a Elda i canviar de vida. Castalla

(Cassana en la ficció) representa la vila, el mas, la muntanya, el carrer, la gent, el paisatge...

“LA MAR ES VEIA COM UNA FRANJA BLAVA I REMOTA QUE S’OMPLIA D’OR FOS I DE PLATA

BELLUGADISSA PER DAVALL DEL PUNT ON S’AIXECAVA EL SOL”.

Temps de batuda, 1983

Panell 13:Casa - Museu Azorín (Monòver, Vinalopó Mitjà)

CASA MUSEUAZORÍNMONÒVER / VINALOPÓ MITJÀ

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

MONÓVAR

13

“Monóvar; calles con losas; cuatro, seis, ocho plazas y plazoletas. Media naranja; tejas curvas, azules, vidriadas; otra media naranja; sala; mosaicos; olor del petróleo con que se fregotean y vuelven a fregotear los mosaicos.

Mosaicos pequeños, azules, amarillos, rojos, grises. Horno; tableros en que se lleva el pan al horno; tableros cubiertos con mantitas a listas rojas, azules, verdes, negras. Xau-xau de parlería femenina en el horno; xau-xau, como se

dice aquí del canto de los pájaros y de las continuadas conversaciones”.Superrealismo, 1929

En la novel·la Superrealismo de 1929 Azorín parla de Monòver i la seua gent, també del Collado de Salines, residència estival de l’escriptor. Carrers i llocs com l’Ajuntament, el Casino i la Torre del Rellotge ocupen alguns fragments d’aquesta obra.

José Martínez Ruiz (Monòver, 1873-Madrid, 1967), conegut com a Azorín fou novel·lista, assagista, dramaturg i crític literari. Adscrit a la Generació del 98, el caracteritza un estil descriptiu impressionista i concís. El temps, el paisatge, la història i la renovada sensibilitat cap als clàssics marquen la seua obra: Los pueblos, La ruta de Don Quijote, Castilla, Clásicos y modernos, Al margen de los clásicos i Una hora de España. Acadèmic de la llengua espanyola des de 1928, recull l’essencial de la seua vida a les Memorias inmemoriables.

Lloc: Carrer Salamanca, 6. Monòver.Horari: Dilluns a divendres de 9 a 14 h. i de 16 a 19 h. i dissabtes de 11 a 14 h.Gestió: Obra Social de la CAM.Creació: 1969, dos anys després de la mort de l’escriptor.Objectius: Divulgació de la vida i obra d’Azorín. Fons museístics, documentals. bibliogràfics, fotogràfics, hemerogràfics, audivisuals i llegat de l’autor. Publicacions i edicions didàctiques.Serveis i activitats: Sala d’exposicions, sala de conferències, sala d’audivisuals, biblioteca i sala de lectura i d’investigació. Rutes escolars, cicle de conferències “Azorín a les Aules”, congressos, cursos i exposicions. Tertúlies d’Amics d’Azorín i Rutes de la Casa-Museu. Commemoració anual del naixement i mort de l’escriptor (8 de juny i 2 de març).

“EL GABINETE DE LECTURA DEL CASINO; LA IGLESIA FRANCISCANA DEL EXCONVENTO; BLANCA Y DESNUDA. EL

PÓRTICO DE LA ERMITA DE SANTA BÁRBARA; TRES ARCOS; EN LAS FOTOGRAFÍAS COMO UNA IGLESIA DE FLORENCIA O PADUA”.

Superrealismo, 1929

MONÒVER

Panell 14:Casa Miguel Hernández (Oriola, Vega Baixa)

FUNDACIÓN CULTURALMIGUEL HERNÁNDEZORIOLA / BAIX SEGURA

CASA MUSEO MIGUEL HERNÁNDEZORIOLA

BIOGRAFIA

ITINERARI LITERARI

14

Des de la casa museu s’evoca el paisatge de l’horta d’Oriola amb la lectura de la poesia de joventut del poeta, que descriu les riberes del Segura i l’exuberància de palmeres, llimoners, ametlers i moreres.

Miguel Hernández Gilabert (Oriola, 1910- Alacant, 1942) Fill d’un tractant de cabres i ovelles, molt prompte va començar a treballar de pastor. El 1933 publica Perito en Lunas, on descriu la serra i l’horta del Baix Segura. Traslladat a Madrid, entra en contacte amb Federico García Lorca, Rafael Alberti, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda i escriu Los hijos de la piedra i El rayo que no cesa. Amb l’esclat de la Guerra Civil, s’allista a l’Exèrcit de la República. El 1937 contrau matrimoni civil amb Josefina Manresa i viatja a Rússia. Convertit en un poeta políticament compromès, publica Viento del Pueblo. Al finalitzar la guerra és detingut i inicia un recorregut carcerari que acaba a la presó d’Alacant, on se li commuta la pena de mort per 30 anys de presó. Marcat per l’amargor, escriu Cancionero y Romancero de Ausencias.

Lloc: Carrer Miguel Hernández, 73, Oriola.Horari: Horari: dilluns a divendres, de 10 a 14 h. i de 16 a 19 h.Gestió: Fundación Cultural de la Comunidad Valenciana Miguel Hernández, la Generalitat Valenciana, la Diputació Provincial d’Alacant, els hereus del poeta i els ajuntaments d’Oriola, Alacant, i Cox, amb el suport de la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández.Creació: 1994Serveis: Centro de Estudios Hernandianos. Centro de Documentación e Investigación: Sección Hernandiana en Biblioteca Pública Fernando de Loazes de Orihuela.Activitats: Publicacions: col·lecció “Premios Literarios M.H.”, Revista “El Eco Hernandiano”, etc. Suport a premis: “Premio Internacional de Poesía M.H.”, “Premio Nacional de Poesía M.H.” i “Premio Internacional ‘M.H’ de Periodismo”.

“ENTRE RUMOROSAS Y AMENAS RIBERASSU CAUDAL FECUNDO DERRAMA EL SEGURA:

REMÉCENSE GRÁCILES LAS ALTAS PALMERAS...¡LA HUERTA ESTÁ EBRIA DE LUZ Y HERMOSURA!”

Poemas Sueltos, 1935

Localització: Al costat de la Fundació. És el museu més visitat d’Oriola.Horaris: Dimarts a dissabte, de 10 a 14 h. i de 16 a 19 h. Diumenges de 10 a 14 h.Gestió: Ajuntament d’Oriola i la Fundació Miguel HernándezFons: Museístics, documentals, hemerogràfics, fotogràfics i audiovisuals.

ORIOLA

Itinerància

L’exposició es va inaugurar el 19 de juliol de 2017 a la Biblioteca Pública de València. A l’acte va assistir el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona; la directora general de Cultura i Patrimoni. Carmen Amoraga, i el president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), Jesús Figuerola, així com el director de la Biblioteca Pública, Román Seguí, directors i responsables de cases-museu i altres personalitats. Alexandre Bata-ller, comissari de l’exposició va fer una visita guiada.A la Biblioteca Pública de València va estar fins el 25 de setembre.

El 25 de setembre es va inaugurar al Parador de Turisme de Benicarló (Baix Maestrat), amb motiu del Dia Mundial del Turisme i els Premis Internacionales Ciutat de de Be-nicarló. A l’acte va assistir l’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles. En aquesta localitat va permanèixer fins el 5 d’octubre.

El 6 d’octubre es inaugurar a la Casa- Museu Joan Fuster, a Sueca (Ribera Baixa), amb motiu de la reapertura de la casa. L’acte va comptar amb assistència de la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, el regidor de cultura de Sueca, Vi-cent Baldoví; el director de la casa-museu Joan Fuster, Salvador Ortells; i Alexandre Bataller, comissari de l’exposició. L’acte va concloure amb una conferència de l’escriptor Manuel Baixauli. A Sueca es pogué visitar fins el 20 d’octubre.

Pròximes escales:• Alaquàs: desembre 2017• Burjassot. 1- 11 de març de 2018• Tavernes de la Valldigna: del 12- 28 març 2018• Mislata: 16-27 d’abril de 2017

Web

L’exposició compta amb un lloc web: http://viatjallibre.com/