Memoria de la llicencia · Proposta d’informe de progrés i guió per les entrevistes ... 2 El...

ANÀLISI DE LA TRANSFERABILITAT DE PRODUCTES DE PROJECTES SOCRATES /COMENIUS, PER A LA MILLORA DE LA INTEGRACIÓ DE LA DIMENSIÓ EUROPEA A LES ESCOLES

EULÀLIA SOLSONA BERTRAN

curs acadèmic 2003-04

Anàlisi de la transferabilitat dels productes Comenius

2

INDEX

1. Introducció Pàg. 3

1. 1. Explicació del treball Pàg. 31. 2. Objectius inicials Pàg. 41. 3. Objectius assolits

Pàg. 4

2. Treball dut a terme Pàg. 52. 1. Disseny del pla de treball: fases i temporització Pàg. 52. 2. Metodologia emprada Pàg. 6

2.2.1. Metodologia general Pàg. 62.2.2. Full de seguiment Pàg. 7

2. 3. Descripció dels recursos utilitzats

Pàg.

22

3. Conclusions a partir del material treballat Pàg. 333. 1. Conclusions generals Pàg. 333. 2. Projectes de primària Pàg. 363. 3. Projectes de secundària

Pàg. 40

4. Producte final que es presenta: Pàg. 454. 1. Proposta de noves accions Pàg. 454. 2. Proposta d’informe de progrés i guió per les entrevistes

de renovació1

Pàg. 514. 3. Proposta de format de presentació i contingut de la

memòria final de projecte Comenius2

Pàg. 654. 4. Proposta de presentació i contingut dels vídeos, dels

CD i de les Web

Pàg. 864.4.1. Presentació de vídeos Pàg. 874.4.2. Presentació de CD Pàg. 87

4.4.3. Presentació en una web

Pàg. 89

5. Valoració personal i aplicacions dels productes

Pàg. 92

6. Altres treballs relacionats amb la recerca

Pàg. 93

7. Bibliografia

Pàg. 94

1 L’informe de progrés i guió per a les entrevistes de renovació consta en la presentació en suport magnètic de la memòria de la llicència, en un arxiu separat en format word per facilitar-ne el seu ús 2 El document amb la proposta de format i contingut de la memòria final dels projectes Comenius, també es presenta per separat i en format word, en la presentació en suport magnètic.


3

1. INTRODUCCIÓ

1. 1. Explicació del treball En tota recerca cal fixar inicialment una hipòtesi, o potser per aquest cas millor dir un objectiu final, i plantejar també una metodologia que permeti arribar a aquest objectiu final. Mentre es vagi fent l’experimentació, s’aniran traient conclusions que permetran ratificar la hipòtesi inicial o bé, degut als resultats de l’experimentació, caldrà modificar-la, renovar el seu enunciat i començar de nou la recerca per un nou camí dissenyat. En el meu cas, la hipòtesi inicial de que els projectes Comenius aporten una innovació metodològica per al professorat i que incrementen notablement el sentiment de pertinença a Europa, tant per l’alumnat com per el professorat, s’ha corroborat. Es pot dir que era ja un fet evident abans de començar el treball, però calia comprovar-ho i plasmar-ho amb la presentació d’una relació de les diferents metodologies i productes materials que aquests projectes generen. Inicialment, l’objectiu d’aquesta llicència era fer un anàlisi dels productes generats en els diferents projectes Comenius per tal de poder recollir les bones experiències i transferir-les a qualsevol professional o entitat interessats en el tema. Bàsicament l’anàlisi havia d’incidir en la recerca dels elements d’ innovació, en general, i en les diferents metodologies per treballar la Dimensió Europea dels esmentats projectes.

La matèria prima, sobre el que es faria l’anàlisi, seria les memòries pedagògiques i els productes, de tot tipus, que els diferents centres haguessin realitzat en el marc dels seus projectes des de l’aprovació del programa Sòcrates l’any 1995: publicacions, fitxes-paper, crèdits, CD-ROMS, cassettes, cintes de vídeo, etc.

Aquesta relació no es podrà presentar com l’autora de la llicència i la seva tutora, la Sra. Joana Vidal, pretenien. Podríem dir que ens hem trobat, en part, en aquelles circumstàncies en que cal replantejar de nou l’objectiu final. Efectivament, després d’algun temps de treball sobre els resums de les memòries dels projectes Comenius, les memòries finals i els materials finals que estan a disposició de l’Oficina Internacional, vàrem veure la necessitat de replantejar el sentit de la recerca. Aquest canvi ja es va anar fent constar a les entrevistes que al llarg del curs 2003/2004 vaig anar tenint amb la SGFP que autoritza i recull els treballs de les Llicències d’Estudi. És per això que en la presentació de la memòria d’aquesta Llicència hi consten els apartats d’Objectius Inicials i Objectius Assolits. Entenem però que els resultats poden ser força útils per aconseguir que en el futur i en general, les memòries que presentin els centres siguin més clarificadores i que es puguin conèixer amb tota claredat i explicitació els materials que generen. Una vegada aconseguit aquest primer objectiu es podrà fer una millor avaluació de la innovació i la progressió en Dimensió Europea que generen. La difusió que se’n pugui fer d’aquests materials podrà arribar més lluny i ser més universal. Cal tenir present que aquest és l’objectiu final que es perseguia. Així doncs, passo a presentar la relació del treball fet, i les propostes que presento per tal d’aconseguir la màxima difusió dels resultats d’aquests projectes Comenius.


4

En el moment de la presentació d’aquesta memòria, l’Oficina Internacional ja ha fet ús d’alguns d’aquests materials en reunions de treball a nivell estatal i per les entrevistes de renovació dels projectes per aquest curs.

1. 2. Objectius inicials Com ja s’ha esmentat en l’apartat anterior d’introducció, inicialment, l’objectiu marcat era presentar una classificació dels treballs realitzats en els diferents projectes Comenius, segons la temàtica i segons les diferents metodologies emprades, per tal de facilitar així la seva transferabilitat . Una vegada s’hagués presentat aquesta classificació i es fes pública, s’aconseguiria fer-ne una difusió de manera que es poguessin utilitzar per qualsevol professional, a títol individual o grup de treball, com a eina o recurs per tal d’aconseguir: integrar la temàtica de Dimensió Europea a l’escola i donar a conèixer metodologies innovadores aplicables a qualsevol situació. Conèixer el què i el com ha treballat un equip de professionals, amb el mateix interès d’innovació i de integració d’una Dimensió Europea, podria facilitar la tasca dels que segueixen els mateixos objectius. És per aquest motiu que consideràvem important fer aquesta recerca i facilitar la transferabilitat dels materials obtinguts, ja en forma d’activitats amb els alumnes repetibles en qualsevol àmbit, com en modificacions de currículums, projectes de centre, o qualsevol altre modalitat .

Amb això crèiem que podíem aconseguir que la Comunitat Educativa en la seva totalitat acabés veient: - Europa no com un “Ens” a estudiar sinó com quelcom que passés a formar part

integrant de la vida quotidiana de cadascú de manera indissociable. - Com es pot fomentar la interdisciplinarietat en un sentit ampli i no només entre

àrees afins. - L’aplicació d’innovacions de tot tipus, tant des del punt de vista metodològic, com

en la concepció de les disciplines, l’organització del centre, les relacions humanes...etc.

- Exemples ja aplicats de desenvolupament des valors: respecte, comprensió, tolerància

- Com es poden relativitzar les coses i els fets, mirar amb una perspectiva més àmplia.

- Evidenciar augment de l’interès per les llengües estrangeres que tant per part de l’alumnat com del professorat, comporta la participació en un projecte d’aquest tipus.

- La integració progressiva de l’ús les TIC com a mitjà assequible, proper i indispensable per a la comunicació

- L’augment de l’auto-estima per part de l’alumnat i del professorat

1. 3. Objectius assolits Les dificultats trobades al treballar amb els resums de memòries, les memòries i els materials presentats a l’Oficina Internacional han fet modificar, parcialment, els objectius que inicialment havíem plantejat.


5

La dificultat ha sorgit pel fet que tan els resums de memòries com les mateixes memòries, en general, no reflectien de manera prou clara i sistemàtica els resultats que comporten els projectes: ° Les redaccions estan fetes de manera excessivament generalitzada com per poder

entrar en el detall que inicialment es pretenia. ° Poques vegades he trobat una relació d’activitats amb l’explicació dels seus

objectius i del procés metodològic seguit. ° Només en algun cas hi consta un calendari d’activitats complert, de tot el projecte,

que permeti veure’n la progressió. Per tot això, hem modificat parcialment els objectius inicials i els hem reconduït cap a aconseguir, en el futur, l’objectiu inicial. La modificació ha estat en la línia de presentar propostes pel que fa a : - L’informe de progrés i guió per a les entrevistes de renovació - El contingut de les memòries finals - El format i contingut dels vídeos, CD-ROM i web - Propostes per altres accions Creiem que si el professorat implicat en els projectes Comenius fes ús dels materials generats en aquesta llicència, es podria facilitar la transferabilitat dels resultats dels projectes. No obstant al llarg d’aquesta memòria es presentaran també, les conclusions obtingudes en la recerca feta segons el plantejament inicial.

2. TREBALL DUT A TERME

2. 1. Disseny del pla de treball: fases i temporització El treball s’ha desenvolupat, successivament, en quatre fases diferents: 1.a.1. Seguiment del pla dissenyat en el projecte 1.a.2. Ampliació de les estratègies d’actuació per la recerca 1.a.3. Elaboració de conclusions i noves propostes pels futurs projectes 1.a.4. Elaboració de la memòria de la llicència En el projecte d’aquesta llicència, s’havia dissenyat un pla de treball que no preveia inicialment ni l’ampliació d’estratègies ni les noves propostes. Aquest ha estat un dels motius per els quals la temporització ha sofert canvis respecte el que es s’havia programat. Encàrrecs de feina fetes per diferents seccions del propi Departament d’Educació relacionats amb els projectes europeus i que explicaré més endavant, han fet que s’alterés la temporització prevista. A continuació indico la temporització relativa al temps emprat per desenvolupar les diferents fases i que no es corresponen a temps real dins del curs 2003/2004.


6

Primera fase: 2 mesos En aquesta fase, vaig treballar sobre els resums de les memòries i les 600 memòries dels projectes Socrates/Comenius 1.1, que es troben arxivades a l’Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional del Departament d’Educació. Calia crear un corpus de treball de 15 memòries de secundària i 5 de primària . Segona fase: 3 mesos Donada que la informació que extreia de les memòries no resultava suficient per fer la recerca plantejada, d’acord amb la tutora de la llicència, vàrem decidir buscar la informació de manera més directa: - Visites a alguns centres i el CRP de Gràcia que estaven desenvolupant projectes

Comenius durant el curs. - Participació en algunes entrevistes de renovació de projectes que es van fer als

diferents Serveis Territorials de Catalunya. - Col·laboració en l’avaluació per a la renovació d’alguns projectes - Assistència a trobades internacional de projectes de centre, - Assistència al Seminari i Conferència del projecte CONTATC on hi participa el PIE - Participació, com a autora de materials, en l’edició del CD-ROM que va

coordinador l’Oficina Internacional sobre la Ampliació de la UE. - Participació en el projecte Comenius 2, “Educar per a la ciutadania activa” , en el

que hi està implicada la SGFP. Dins d’aquest projecte hi participo com a acompanyant de 3 centres que estan desenvolupant, respectivament, 2 projectes Comenius 1.3 sobre ciutadania activa, i com a col·laboradora en l’organització del curs de formació que el Comenius 2 ha generat

Tercera fase: 3 mesos Una vegada recollida tota la informació possible, vaig procedir a l’elaboració de conclusions sobre les dues primeres fases de treball i de noves propostes per els futurs projectes. Quarta fase: 3 mesos Acabada la part experimental de la recerca vaig començar a donar format al treball construint aquesta memòria . Al llarg de les dues primeres fases de la recerca he anat elaborant un diari de seguiment on queden reflectits el procés seguit, valoracions pas a pas de cada una de les accions dutes a terme i algunes conclusions parcials. D’aquesta manera es justifiquen les desviacions sofertes respecte els objectius marcats inicialment. En el següent apartat, presento aquest full de seguiment com una metodologia de treball.

2. 2. Metodologia emprada: 2.2.1. Metodologia general En el projecte d’aquest estudi vaig proposar utilitzar una metodologia que es podia inscriure dins de les tendències dels models universitaris de Mètodes d’Investigació i Recerca (Recerca/Acció) que reprodueixen les estratègies cognitives de


7

l’aprenentatge Constructiu. La proposta d’estudi i classificació prèvia (Recerca) com a marc contextual per a identificar activitats aplicables a l’aula (Acció). És de tots conegut el fet que els Projectes Educatius Europeus Sócrates/Comenius 1 aporten una gran riquesa en processos i resultats educatius d’intercanvi i col·laboració i sobre aproximacions metodològiques. Era per això que proposàvem desenvolupar una metodologia d’avaluació i recerca que permetés copsar al màxim aquesta riquesa, per tal de facilitar-ne desprès l’anàlisi, valoració i conclusions corresponents. Degut al format i contingut de les memòries dels projectes la recerca s’ha fet també a un nivell de concreció més proper. S’ha arribat a fer-la sobre el diàleg directe amb el professorat i altres professionals implicat en projectes actuals. Amb tot el recull d’informació recollida he anat treien unes conclusions que, d’acord amb la meva tutora, ha conduït a: una sèrie de reflexions – conclusions que permetin abordar els nous projectes amb un cert coneixement de possibilitats d’estratègies aplicables a l’aula i/o al centre en general, i unes propostes de nous formats per les presentacions dels diferents materials i per millorar la difusió. 2.2.2. Full de seguiment En un altre ordre, vull fer esment de l’elaboració d’un full de seguiment. Aquest mètode de treball és, des del meu punt de vista, una metodologia que permet anar fent una avaluació continuada del progrés de qualsevol treball o activitat. Es tracta de fer una reflexió continuada i “en calent”, com es podria en un llenguatge col·loquial, que permetrà anar proposant canvis en el desenvolupament de qualsevol activitat per tal d’aconseguir millorar-ne els resultats. Aquest full de seguiment és un del resultats aconseguits amb el projecte Comenius 1.1 que vaig desenvolupar des del 95 fins el 98 amb una escola de Milà (Itàllia) i una escola d’Oss (Holanda). Com a resultat d’aquest projecte Comenius, vàrem proposar metodologies de treball interdisciplinar que, en el cas del meu centre, varen servir per organitzar per primera vegada el crèdits de síntesi i que també vàrem utilitzar els cursos següents per a la resta de crèdits de síntesi fins a arribar a 4rt d’ESO. El format que jo he usat és una versió reduïda del full de seguiment dissenyat en aquell projecte. Per tal de veure’n la seva aplicabilitat, l’adjunto a continuació.


8

ACTIVITATS

... MENTRE ES DUU A TERME L’ACCIÓ COMENTARIS/CONCLUSIONS

Fer una relació dels resums dels projectes que consten en els arxius de l’Oficina Internacional i/o al llibre: Memòries dels projectes 1996-2001. Europa a l’escola. Programa Sòcrates/Comenius. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, per tal de poder començar a fer el corpus de projectes dels que després es faci l’anàlisi de productes

Els resums resulten repetitius i poc explícits. En general no detallen la metodologia de les activitats i se’m fa difícil veure com han treballat la D.E., la innovació que aporten, i amb tot, veure’n la seva possible transferabilitat ... Segons els resum, la majoria de projectes de primària treballen les tradicions, la cuina, el folklore.

Després de veure’n un centenar, hem decidit amb la tutora passar a treballar directament amb les memòries i els productes dels projectes per tal de poder copsar millor les diferències que presenten. ELS RESUMS NO DÓNEN A CONÈIXER PROU CLARAMENT LES CARACTERÍSTIQUES DELS PROJECTES. CALDRIA QUE EN LA PLANTILLA DEL RESUM QUE HAN DE CUMPLIMENTAR, S’INCIDÍS MÉS EN ELS ASPECTES METODOLÒGICS A PART DELS TEMÀTICS I ELS D’ORGANITZACIÓ. AMB EL FORMAT ACTUAL NO ES POT FER UN BON ANÀLISI DELS ÍTEMS QUE BUSQUEM: D.E., INNOVACIÓ, TRANSFERABILITAT,...

Fer una relació de les memòries i els productes corresponents dels projectes que consten en els arxius de l’Oficina Internacional. Anar mirant un per un els projectes amb els treballs realitzats i que s’han fet arribar a l’Oficina Internacional: dossiers, webs, CD, vídeos, etc

He començat treballant amb els projectes en ordre correlatiu d’antiguitat. Veig la necessitat de fer-ne una classificació segons siguin de primària o de secundària a l’hora de valorar-los. He pogut percebre el següent: 1) pel que fa als PROJECTES DE PRIMÀRIA: Tracten fonamentalment sobre tradicions (festes, música, costums,...) i cuina de cada país participant. En general, es veu molt treball per part dels mestres però no sempre es detecta la conscienciació dels nanos en

S’aconsegueix fàcilment interdisciplinarietat. Són eminentment basats en el treball amb els sentits. Si s’aconsegueix sensibilitzar als petits de la seva realitat europea, és una llavor molt important en la seva futura formació en aquest sentit. /EN AQUELLS PROJECTES EN QUE S’HA FET


9

D.E.. Semblen treballs paral·lels entre els diferents països, però poques vegades convergents. En general, aconsegueixen la participació de tota l’escola (mestres i alumnes) i en alguns casos dels pares. En aquest últim cas si que la conscienciació en D.E. pren més força. 2) pel que fa als PROJECTES DE SECUNDÀRIA: La seva temàtica és més variada. L’alumnat utilitza més les noves tecnologies i la D.E. Va més enllà de la constatació de l’existència a Europa de cultures semblants però diferents. Hi ha més projectes on s’ha treballat aspectes diferents de les tradicions, la música , els costums, la cuina, etc. En molts casos, en plantejar-se el projecte des d’una matèria determinada s’aprofunditza més en temes literaris, històrics, lingüístics artístics i fins i tot científico-tecnològics. Aquí es troben propostes que es podrien

PARTICIPAR D’ALGUNA MANERA ALS PARES, L’ALUMNAT S’HA FET MÉS CONSCIENT DE LA D.E. CREC QUE L’ALUMNAT PODRIA PRENDRE CONSCIÈNCIA DE L’ADQUISICIÓ DE D.E. MÉS FÀCILMENT SI SE’LS FES SEGUIR EL PROCÉS QUE HAN APLICAT ALGUNES ESCOLES DE PLANTEJAR-LOS:

a) QUÈ EN SÉ b) QUÈ VULL SABER c) QUÈ HE APRÈS

(evidentment ajustat al nivell d’edat de l’alumnat) Algunes de les webs dels primers projectes, creades durant el projecte o en acabar-lo, ja no es troben en les adreces indicades en les memòries ni en les dels centres catalans implicats. POTSER CALDRIA CREAR UN ESPAI PERMANENT DE WEBS DE PROJECTES EUROPEUS AMB LINKS AMB LES WEBS DELS CENTRES. ES PODRIA DEMANAR QUE EL CONTINGUT D’AQUESTES WEBS FES REFERÈNCIA A : TEMÀTICA, METODOLOGIA DE FUNCIONAMENT ENTRE ELS PARTNERS, METODOLOGIA DE LES ACTIVITAS, I PRODUCTE FINAL, ENTRE ALTRES ASPECTES. AMB AIXÒ S’ACONSEGUIRIA


10

transferir tant pel tema tractat com per la metodologia de treball. Pequen però, en general, de la participació d’equips de treball excessivament petits, de vegades un sol professor i pocs alumnes. El millor coneixement de llengües estrangeres per part de l’alumnat, facilita la relació directa entre els alumnes dels diferents països participants i això fa crèixer el seu sentiment de D.E. El més recents acaben elaborant una web que en forces casos es construïda pels propis alumnes. Aquestes webs són majoritàriament documents gràfics de diferents moments de desenvolupament del projecte per part dels alumnes i de les trobades internacionals. No acostumen a reflectir com s’ha treballat, ni els canvis de conscienciació en D.E. que els aporten les diferents activitats ni el projecte en general.

AUTOMÀTICAMENT DONAR MÉS DIFUSIÓ AL TREBALL FET I ALS RESULTAS OBTINGUTS. L’INTERCANVI DE CORREU POSTAL O BÉ ELECTRÒNIC ENTRE L’ALUMNAT, SIMULTÀNIAMENT AL PROJECTE, INCREMENTA LA CONSCIENCIACIÓ EN D.E.. AIXÒ SOL ÉS POC COM A PROJECTE ES FA DIFÍCIL LA INTERDISCIPLINARIETAT A SECUNDÀRIA. Acostumen a ser projectes amb participació de 2 o 3 disciplines. En general, acaben sent subjecte de crèdits variables a la E.S.O. i de treballs de recerca a BAT Impliquen innovació en noves tecnologies de comunicació, sobretot pel professorat. L’alumnat n’és més coneixedor i, si més no, és capaç d’adaptar-s’hi amb més facilitat

En algun cas, en els projectes en els que s’ha treballat directa o indirectament sobre un o diversos valors (per exemple : cura pel medi ambient, etc.), s’ha pogut extrapolar el treball o el tema a un àmbit de població més ampli i acabar fent un “pla d’actuació a tot el centre”. En aquests casos ha resultat

ACONSEGUEIXEN LA MÀXIMA DIFUSIÓ AL CENTRE AQUELLS PROJECTES QUE ES PLANTEGEN TREBALLAR SOBRE VALORS. AIXÒ PERMET TREBALLAR-HO A TOTS ELS NIVELLS ESCOLARS I DES DE MOLTS ÀMBITS O MATÈRIES.


11

imprescindible la col·laboració i implicació de l’equip directiu i en algun cas d’institucions externes que facilitin, posant els mitjans, l’aplicació del pla d’actuació (contenidors, per posar un exemple) o senzillament donant-ne més divulgació. Tant a primària com a secundària, en els projectes de nova generació, els productes tenen una millor qualitat de presentació. Si aquests productes són fets per l’alumnat ja representen per si mateixos una innovació, si més no tecnològica. Si són fets pel professorat encara que també comporten una innovació tecnològica, es converteixen, la major part dels casos, en una càrrega més per tirar endavant el projecte.

EL TREBALL A LES TUTORIES PODRIA SER UNA BONA ACCIÓ PER IMPLICAR EL MÀXIM DE POBLACIÓ ESCOLAR I PER ACONSEGUIR QUE EL QUE ENS APORTI EL PROJECTE ARRIBI MÉS ENLLÀ DELS 3 ANYS DE TREBALL DIRECTE AMB ELS CENTRES EUROPEUS. ÉS A DIR QUE PUGUI REPRESENTAR UN CANVI D’ACTITUDS. AL MATEIX TEMPS, EN AQUEST ASPECTE, EL FET DE COINCIDIR AMB ALTRES CENTRES EDUCATIUS EUROPEUS TREBALLANT AMB UN ACTITUD COMUNA, FA CRÈIXER EL SENTIMENT DE D.E. I S’EDUCA A L’ALUMNAT FORJANT-LOS UN ESPERIT MÉS CRÍTIC I DE COL·LABORACIÓ. L’ús de les noves tecnologies de la imatge comporten una millora de la qualitat de presentació dels productes. Caldrà, però, que ELS PRODUCTES SIGUIN FETS PER L’ALUMNAT. INDIRECTAMENT EL PROFESSORAT HI ESTARÀ IMPLICAT VALDRIA LA PENA PROPOSAR-LOS SEGUIR UN QUADERN DE SEGUIMENT QUE ELS PERMETÉS APRECIAR, TANT AL PROFESSORAT COM A L’ALUMNAT, EL RESULTAT DE LES ACCIONS QUE ES VAN DUENT A TERME PER TAL DE PODER-LES ANAR MODIFICANT SI CALGUÉS. A MÉS ELS


12

PERMETRIA AUTOEVALUAR L’EVOLUCIÓ QUE ES VA FENT A MIDA QUE AVANÇA EL PROJECTE I, COM NO, EL PROGRÉS TOTAL DES DE L’INICI. PER TAL DE FACILITAR LA TASCA ES POT FER UNA PROPOSTA CONCRETA DEL FORMAT D’AQUEST quadern (per exemple, tant senzill com el que es segueix aquí, en aquesta llicència)

Mirar els projectes de la última generació (a partir del 2000), per tal de poder trobar innovació més recent, tant metodològica com temàtica.

A partir dels treballs consultats, no sé apreciar el “creixement” en D.E. dels alumnes. NO TROBO UN INDICADOR CLAR. SE’M FA DIFÍCIL APRECIAR FINS A QUIN NIVELL S’APROFITEN LES APORTACIONS FETES DES DELS ALTRES CENTRES PARTICIPANTS.

Crec que seria convenient que en acabar els projecte i també en alguns moments intermedis, es demanés a l’alumnat que reflexionés sobre “el seu canvi de percepció” del que era i és per ell Europa. CREC QUE ADQUIRIR UNA D.E. ÉS, EN PART, ADONAR-SE QUE TENIM VALORS COMUNS I QUE CAL BUSCAR I TROBAR-NE D’ALTRES. QUANTS MÉS VALORS S’ACABIN DEFENSANT EN COMÚ MÉS CREIXERÀ LA D.E. DELS QUI HO COMPARTERIXEN. NO ÉS TANT UNA CONCEPCIÓ GEOGRÀFICA O POLÍTICA, SINÓ FILOSÒFICA O IDEOLÒGICA. De fet pot ser un primer pas per arribar a sentir-se CIUTADÀ DEL MÓN.


13

És molt clara LA INFLUÈNCIA DE LES TIC EN LA MILLORA I FLUÏDESA DE LA COMUNICACIÓ ENTRE ELS PARTNERS (mails, webs...) AIXÍ COM EN LA PRESENTACIÓ I ELABORACIÓ DELS PRODUCTES FINALS.

Assistir a les reunions de renovació de projectes a les diferents delegacions, per tal de rebre informació directa sobre la metodologia que es segueix i els productes que preparen els projectes en curs.

Amb el contacte directe amb els coordinadors de centre dels projectes, es fa palès d’una manera evident L’ENTUSIASME, LA MOTIVACIÓ, L’AMPLIACIÓ D’HORITZONS i el CREIXEMENT EN D.E. que genera la participació en aquests projectes. A PRIMÀRIA es constata: la participació de tot l’equip docent del

nivell que segueix el projecte, inclòs l’equip directiu

la possibilitat de fer-lo entrar en les activitats habituals del centre ja sigui dins del currículum o en activitats de la vida del centre

la facilitat d’implicar als pares la temàtica, en molts casos, és el

reconeixement dels diferents països que hi participen (folklore, costums,...)

en forces casos s’arriba a utilitzar l’intercanvi de materials


14

A SECUNDÀRIA es constata: la implicació de pocs professors per

centre (forces vegades 1 ó 2) la dificultat de fer-ho entrar dins del

currículum a no ser que es tracti d’un tema molt específic d’una matèria concreta.

La facilitat, utilitzant les TIC, d’entrar en el reconeixement de l’existència de diferents cultures (e-mails entre els alumnes,)

la poca implicació, en general, dels equips directius. Ho saben però no prenen decisions d’ordre intern que podrien facilitar la feina (horaris/ hores de reunió/ reducció d’horari pel coordinador,...)

En general, fora de BCN ciutat, els ajuntaments, diferents associacions o entitats cíviques i mitjans de comunicació locals se’n fan fàcilment ressò.

CREC QUE UNA BONA MANERA D’IMPLICAR EL MÀXIM NOMBRE DE MEMBRES DEL COL·LECTIU EDUCATIU SERIA PLANTEJANT EL PROJECTE COM A PEC. UN EXEMPLE PRÀCTIC SERIA TREBALLAR SOBRE VALORS COMUNS AMB ELS CENTRES EUROPEUS, DES DE LES TUTORIES, per exemple.

Col·laboració en l’avaluació per a la renovació d’alguns projectes Comenius

Una vegada fetes les entrevistes, amb els responsables dels projectes als centres de Catalunya, es procedeix a fer l’avaluació per decidir la renovació o no dels projectes. En aquest moment se m’ha demanat la col·laboració per aportar una valoració més i fer l’avaluació de 7 projectes en curs a partir de l’informe de progrés presentat. Els informes que he de valorar no corresponen a cap dels centres dels quals

CAL TENIR BEN DEFINITS AMB ANTELACIÓ EL QUÈ S’AVALUARÀ I LA VALORACIÓ RELATIVA DE CADA ÍTEM .


15

vaig assistir a l’entrevista. Per tant la valoració l’he de fer només a partir de l’informe escrit i en base a uns ítems i barem establert que em dóna a conèixer l’Oficina Internacional.

Visita al CRP de Gràcia on estan desenvolupant el projecte Comenius 2: “... I després del Comenius què ? “

El projecte està molt ben organitzat. Els objectius de funcionament i de productes finals estan definits molt clarament i són compartits per tots els centres. Ratifica les meves conclusions sobre les diferències de funcionament dels centres de primària i secundària respecte als projectes. Estan al segon any i encara no han pogut treure la conclusió final que els ha de portar a l’organització del curs de formació i que és un dels productes finals del seu projecte Hi participen tots els CRP de BCN ciutat.

ÉS MOLT BO TENIR ELS OBJECTIUS TANT DE FUNCIONAMENT COM DE PRODUCTES FINALS BEN CLARS. LA LABOR DEL COORDINADOR DEL PROJECTE ÉS DECISIVA PEL SEU BON DESENVOLUPAMENT I RESULTATS. SERIA BO INSISTIR EN QUE LA PROGRAMACIÓ DELS PROJECTES ES FES PENSANT EN LA PETJADA QUE QUEDARÀ ALS CENTRES UNA VEGADA FINALITZATS, NO NOMÉS MENTRE S’ESTÀ DESENVOLUPANT. CREC NECESSARI DONAR A CONÈIXER AQUESTES NECESSITATS ABANS DE COMENÇAR ELS PROJECTES, PER TAL DE PODER REORIENTAR-LOS I ACONSEGUIR AIXÍ MILLORS RESULTATS.

Visita a la trobada internacional de l’IES La Guineueta al Centre Cívic de La Guineueta. Hi participen també alumnes de tots els centres associats (Itàlia,

Exposició molt ben presentada. Es veuen els diferents nivells d’implicació dels països associats, no tots igual. La presentació ha corregut a càrrec d’un professor de l’IES de

Es comprova una vegada més les dificultats de funcionament dels projectes en els centres de secundària.


16

Portugal, Àustria, Marbella, Barcelona)

BCN que és arquitecte. Presentacions simultània en diferents ordinadors en PowerPoint. Espectacle de celebració de la trobada, amb concert de cançons melòdiques conegudes del grup italià i danses catalanes interpretades per els alumnes més petits. He parlat amb alumnes de BCN i Portugal i estan entusiasmats. El professor coordinador de BCN es queixa de la falta de col·laboració dins del centre (només 2 professors). Confirma que el treball amb els alumnes es fa amb participació voluntària per part d’ells i fóra d’horari escolar. BONA DIVULGACIÓ: Hi assisteixen els representants del CRP del barri, la Delegada provincial, la Directora de l’Oficina Internacional , i la Sra. Joana Vidal, entre altres. L’acte s’ha fet al Centre Cívic del barri.El tema és francament interessant. Aportacions entre les diferents cultures. Fets històrics, en diferents èpoques, on es veuen les influències entre els uns i els altres; pertinença a un mateix imperi o d’un mateix rei, tractats de repartiments de territoris, conquestes, lluites, ...

LA RELACIÓ DIRECTA ENTRE ELS ALUMNES DELS DIFERENTS PAÏSOS AUGMENTA LA SEVA MOTIVACIÓ I ÉS MOLT BONA VIA PER APROPAR-LOS. ELS AJUDA A PERDRE PREJUDICIS, SER MÉS TOLERANTS (sense que necessàriament parlin o hagin parlat de tolerància )

Assistència al Seminari i Conferència del projecte CONTATC on participa el PIE (dies 20-21-22 de maig del 2004)

He assistit a la vídeo-conferència del projecte.

QUEDEN BEN CLARES LES ENORMES POSSIBILITATS DE LES TIC. SÓN UNA EINA MOLT POTENT I DE MOLTA APLICACIÓ, LES TIC REPRESENTEN UN CANVI VITAL EN


17

EL DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES JA QUE, ENTRE ALTRES ASPECTES, FACILITEN ENORMEMENT LES COMUNICACIONS.

Participació com a acompanyant al Comenius 2 sobre ciutadania a Europa que desenvolupa la SGFP

Al llarg de tot el curs 2003/2004 i a proposta de la SGFP, he participat en el projecte Comenius 2 al que aquesta subdirecció està associada amb 6 països més d’Europa: Itàlia, Anglaterra, França, Portugal, Rumania i Suècia. La proposta concreta ha estat per un nou paper, el d’acompanyant. Justament la introducció d’aquesta nova figura en un projecte Comenius és un dels objectius del Comenius 2. Bàsicament es tracta de fer de pont entre les accions que duen a terme 6 centres de secundària que aquest any, a instàncies de la SGFP, han endegat els corresponents projectes Comenius 1 sobre Ciutadania a Europa. Com a acompanyant he d’orientar als centres quan ho requereixin i recollir les experiències o bones pràctiques que els centres duen a terme amb l’alumnat per tal que, tot fent recerca-acció, es puguin aplicar en el mòdul de formació que el Comenius 2 ha d’organitzar com a producte final del seu projecte. Està essent una experiència molt enriquidora tant pel que fa a l’anàlisi que es pot fer des de fora de la marxa del projecte, ja que és una perspectiva diferent de la que es té quan

EL TREBALL DE RECERCA FET SOBRE ELS PROJECTES COMENIUS PER LA LLICÈNCIA D’ESTUDIS, M’HA PERMÉS FER APORTACIONS ALS CENTRES QUE “ACOMPANYO” TOT FENT INCIDÈNCIA SOBRE AQUELLS ASPECTES QUE, A PARTIR DE L’ESTUDI, HE CONSTATAT QUE SÓN ELS MOTIUS MÉS FREQÜENTS QUE FAN QUE NO S’ACONSEGUEIXEN, ÒPTIMAMENT, ELS RESULTATS QUE ES PODRIEN ASSOLIR. HE POGUT APRECIAR LA NECESSITAT QUE TENEN ELS PROJECTES DE TENIR UNA BONA COORDINACIÓ DE L’EQUIP INTERNACIONAL I NACIONAL, QUE TOT L’EQUIP CUMPLEIXI LES TEMPORITZACIONS ESTABLERTES, QUE ELS OBJECTIUS FINALS I DE MATERIALS TANT COMUNS COM DEL CENTRE, ESTIGUIN BEN CLARS I PER DESCOMPTAT EL RECONEIXEMENT, PER PART DE L’EQUIP DIRECTIU I DEL CENTRE EN GENERAL, DE L’EXISTÈNCIA DEL PROJECTE. EL SENTIMENT DE DIMENSIÓ EUROPEA CREIX SI TAMBÉ EXISTEIX UNA RELACIÓ DIRECTE ENTRE L’ALUMNAT DELS DIFERENTS CENTRES


18

s’ és dintre del centre, com per la relació amb l’equip del Comenius 2 en el que hi participen professors d’Universitat o de centres de formació de professorat i especialistes o experts sobre el tema de ciutadania amb valuoses aportacions tant de contingut com de funcionament i, com no, d’innovació i de D.E. . Estic fent la funció d’acompanyant a l’IES Barcelona Congrés de BCN ciutat, l’IES Reguissol de S. Maria de Palautordera i l’IES Celrà d’aquesta població (Girona). Les visites i els contactes que mantinc amb els centres em permeten veure, en directe, les dificultats que es presenten als equips de treball dels Comenius per tal de definir les directrius del projecte a nivell internacional i al propi centre, així com l’entusiasme del professorat i alumnat, la innovació i el creixement en sentiment de D.E. que generen.

D’EUROPA QUE HI PARTICIPEN. L’UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES PER LA COMUNICACIÓ FACILITEN ENORMEMENT AQUESTA ÚLTIMA POSSIBILITAT. LA INNOVACIÓ, EN DIFERENTS ASPECTES, VA IMPLÍCITA AMB EL PROJECTE EN SÍ. UN PUNT MOLT IMPORTANT, EN UN ALTRE NIVELL, ÉS LA NECESSITAT DE RECONEIXEMENT D’AQUESTA TASCA PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ. En aquest sentit, CREC NECESSÀRI QUE ES CONTEMPLI QUE AQUEST PROJECTES IMPLIQUEN UN SOBRE-ESFORÇ PER PART DEL PROFESSORAT I AMB ELLS DE L’EQUIP DIRECTIU I ES TINGUIN EN COMPTE A L’HORA DE PROPORCIONAR ELS MITJANTS QUE CALGUIN (possibilitat de tenir hores de reunió i coordinació dins de l’horari de treball, reducció d’hores lectives pels coordinadors, per citar alguns dels aspectes potser més evidents i imprescindibles)

Participació a trobades internacionals del Comenius 2 sobre ciutadania a Europa

He participat en dues de les trobades de l’equip internacional, la de Barcelona el més de gener, la de Pavia(Itàlia) el més de juny i a Lovaina (Bèlgica) el mes de setembre del 2004. La participació en aquestes trobades m’ha permès comprovar i, en certa mesura, ponderar com intervenen els aspectes que

AMB UN PROJECTE INTERNACIONAL ES VIU I S’INCREMENTA EL SENTIMENT DE DIMENSIÓ EUROPEA. LA DIVERSITAT QUE COMPORTEN IMPLIQUEN BONES APORTACIONS INNOVADORES


19

estic analitzant al llarg del treball de la llicència en un projecte Comenius, encara que es tracti d’un Comenius 2 i jo estigui analitzant els Comenius 1. Les característiques concretes d’aquest projecte, en el sentit que treballa lligat a centres amb Comenius 1 fent RECERCA_ACCIÓ, fan que em permeti aportar dades a l’anàlisi que he de fer.

LA DINÀMICA PLANTEJADA (treball simultani amb centres que desenvolupen Comenius 1) I EL TIPUS DE PRODUCTE QUE S’HA MARCAT COM A OBJECTIU QUE GENERI, SÓN BONS ELEMENTS DE DIVULGACIÓ

Col·laboració com a coautora en el CD interactiu que l’Oficina de la UE a Barcelona ha publicat en motiu de l’ampliació de la UE a 25 estats membres l’1 de maig del 2004

La participació en aquest treball m’ha resultat enriquidor pel que fa a: • el que representa un treball en equip per

sí mateix en un grup tant ampli i divers com el d’aquest cas,

• en l’aprenentatge de com utilitzar les noves tecnologies per tal de concebre un material interactiu sobre aspectes energètics de l’ampliació europea

• el tractament del tema específic en una dimensió europea

• El coneixement sobre l’UE d’avui i les previsions cara al futur

HA ESTAT UN EXEMPLE VISCUT QUE EM PERMET PENSAR QUE LA CAPACITAT DEL PROFESSORAT PER INNOVAR, VA LLIGAT A ESTAR RECEPTIU A PLANTEJAR-SE CONSTANTMENT NOUS REPTES. LA INQUIETUD PROFESSIONAL DE BUSCAR I TROBAR NOVES FORMES DE TREBALLAR AMB L’ALUMNAT I DE MOTIVAR-LO, ÉS EL QUE GENERA INNOVACIÓ

Publicació a la revista Guix de l’article “La innovació i els projectes Comenius” (s’adjunta a la memòria)

L’encàrrec de l‘article ha estat de fer una reflexió sobre la innovació que puguin aportar els projectes Comenius. És, precisament, una part de la recerca d’aquesta llicència

LA INNOVACIÓ VA IMPLÍCITA AMB ELS PROJECTES COMENIUS


20

Col·laboració en el nou disseny de la pàgina web de l’Oficina Internacional

La participació en la preparació del nou disseny de la pàgina web de l’Oficina Internacional m’està permetent conèixer totes les accions que du a terme l’Oficina. El nombre d’accions és prou gran i divers com per generar una dificultat a l’hora de fer-ne un disseny que acabi essent fàcil per la navegació i que reculli tota la informació que cal donar. La meva aportació és en el sentit de proposar que es generin un espais on es puguin recollir: els resums de les memòries dels projectes, detalls de les activitats més representatives i de més gran interès ja sigui per la innovació metodològica que puguin aportar o per la introducció de la Dimensió Europea, i com no, una catalogació dels diferents projectes

Aquesta col·laboració m’està servint com per reflexionar sobre com hauria de ser la presentació de les webs dels projectes. Donat que l’ús de les TIC és per a mi un repte constant, m’estic plantejat LA NECESSITAT DE SEGUIR UNA FORMACIÓ PER TAL D’APRENDRE A CONSTRUIR PÀGINES WEB. AQUEST CONEIXEMENT, QUE ARA ENCARA

NO TINC, EM PERMETRIA PODER DONAR UNES PAUTES MÉS ESTRUCTURADES, TECNOLÒGICAMENT PARLANT, DE COM S’HA DE PRESENTAR LES WEBS DELS PROJECTES QUE AIXÍ HO VULGUIN FER I QUE CADA VEGADA SERAN MÉS. ÉS EVIDENT QUE PUBLICANT EL MÉS DESTACAT DELS PROJECTES A LA WEB, LA PRÒPIA OFICINA INTERNACIONAL FARIA UNA DIVULGACIÓ DELS PROJECTES QUE PERMETRIEN COM A CONSEQÜÈNCIA LA TRANSFERABILITAT DE LES METODOLOGIES I LES ACTIVITATS EN SÍ. LA CATALOGACIÓ PODRIA PROPORCIONAR UNA FONT ORDENADA DE INFORMACIÓ IMPORTANT TANT PER A L’OFICINA COM PER TOTS ELS PROFESSIONALS INTERESSATS.

Organització, dinamització i actuació com a formadora del curs de “Estratègies per

És un esforç dur i de moltes hores de dedicació, però que m’enriqueix

Ha estat una experiència que m’ha representat un nou repte personal i professional important.


21

educar en ciutadania activa”, dins del Comenius 2 de la SGFP més amunt esmentat.

personalment. El treball en equip, amb en Joan Anton Bofarull (de la SGFP) i la Genona Biosca (professora de Ciències socials de l’IES Vila de Gràcia) ens està portant a desenvolupar, dins del Comenius 2 de la SGFP, un curs on ens hem proposat vetllar tant en els continguts sobre el concepte de ciutadania i les competències que el professorat hauria de tenir per poder educar nous ciutadans i ciutadanes europeus i del món, com en metodologies innovadores per aplicar-ho a l’aula. És una activitat que en alguns moments m’ha resultat tant absorbent que he hagut d’aplaçar obligacions pendents amb la pròpia SGFP com per exemple la presentació de la memòria.

D’acord amb el que he escrit més amunt en parlar del que representa innovar des del meu punt de vista, aquesta tasca està essent una font d’innovació molt valuosa Però l’aspecte que no puc deixar de mencionar és el gran bagatge de Dimensió Europea que m’ha proporcionat. Podria dir que en aquest moments la sento meva, propera i, perquè no dir-ho, em sento participant activament a la meva projecció com a ciutadana d’Europa i fins i tot del món. CREC QUE SI JO SENTO LA DIMENSIÓ EUROPEA D’AQUESTA MANERA, DE BEN SEGUR QUE SERÀ MÉS PROBABLE QUE LA PUGUI TRANSMETRE , AL MENYS EN LA PART QUE EM CORRESPON, ALS MEUS ALUMNES. PER A EDUCAR CIUTADANS A EUROPA, CAL COMENÇAR PER SENTIR-SE’N.

Seguiment del curs telemàtic de disseny de pàgines web.

En començar el curs, he estat admesa per seguir el curs de disseny de pàgines web. El coneixement d’aquesta tècnica m’està començant a permetre adonar-me de les dificultats, però també de les possibilitats que ofereix construir una pàgina web als projectes.

ESPERO PODER SER CAPAÇ DE DONAR UNES PAUTES MÍNIMES SOBRE EL CONTINGUT QUE HAURIEN DE TENIR LES WEBS DELS PROJECTES I DONAR FER UNA PROPOSTA DEL TIPUS D’INFORMACIÓ QUE CONVINDRIA FER-HI CONSTAR


22

Ha estat aquest document l’eix al voltant del qual he desenvolupat el meu treball. Analitzant-lo, doncs, es pot veure globalment la progressió de la recerca feta i els elements diferenciadors que han anat forjant la remodelació del treball. Els diferents comentaris i conclusions que consten en el full de seguiment els he desenvolupat de forma més detallada en l’apartat 3. d’aquesta memòria.

2. 3. Descripció dels recursos utilitzats El canvi d’objectius inicials ha comportar també, com a conseqüència, un canvi en els recursos que s’han utilitzat per desenvolupar-la. Així, doncs, podem dir que els recursos tenen dues fonts ben diferenciades. Per la primera fase de la recerca, en que es va seguir el procés proposat en el projecte de la llicència, els recursos han estat: - Els resums de les memòries publicats al llibre: “Europa a l’escola. Programa

Socrates/Comenius”. Memòries dels projectes1996-2001. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

- Les memòries - Alguns materials generats per els projectes, presentats o referenciats a l’Oficina

Internacional, com disquets, CD, revistes, llibres, vídeos, cintes magnetofòniques i webs.

Per la segona part de la recerca els recursos han estat: - Els formularis de sol·licitud de projectes - Els informes de progrés dels projectes - Les fitxes per a la realització de la memòria final dels projectes - Les fitxes per a la descripció dels productes resultants - Les fitxes de síntesi anual - El formulari per a la memòria final de l’Oficina Sócrates de Madrid - El Llibre Blanc de l’educació de la Comissió Europea - L’article “La Dimnension Européenne de l’éducation d’Eurydice - La web de La Comissió Europea http:// www.europa.eu.int - La web de l’Oficina de Cooperació Educativa internacional

http://ww.xtec.es/ofieurop - La Guia del candidat del programa Sócrates - La participació en:

les entrevistes de renovació l’avaluació per a la renovació d’alguns projectes Comenius algunes sessions de trobades internacionals i de treball de projectes en

desenvolupament el projecte Comenius 2 :Educar per a la ciutadania la producció de materials coincidint amb la ampliació de la UE

- El seguiment de cursos de formació en TIC : Flash ampliació (en curs), disseny de pàgines web (en curs).

- Col·laboració en l’organització i com a formadora del curs “Educar per a la ciutadania activa”, dins del projecte Comenius 2 en el que participa la SGFP.


23

En primer lloc vaig començar treballant amb els resums de les memòries que consten a: “Europa a l’escola. Programa Socrates/Comenius “ de memòries dels projectes 1996 – 2001, publicat per el Departament d’Educació. Aquesta publicació conté: Índex per nivells educatius, índex per delegacions territorials, índex per àrees curriculars i els projectes en forma de resum. Dins del resum dels projectes hi consta: Títol del projecte Dates de realització Nivell educatiu Àrees curriculars Dades del centre: nom, municipi, Delegació Territorial, nivell de participació

(associat o coordinador), professor/a responsable, participants (professorat i alumnat)

Resultats: participació europea (els centres), materials elaborats Objectius Descripció e l’experiència Avaluació La dificultat per extreure’n les primeres conclusions i poder crear el corpus de treball sobre el que posteriorment es faria l’anàlisi més acurat, era que cada ítem venia resumit en un paràgraf de poques línies que no resultava el suficientment explícit per diferenciar-los. No adjunto la relació d’informació perquè es pot consultar directament sobre la citada publicació. A continuació presento, però, el model de taula utilitzat per recollir-ne la informació extreta:

Núm. expedient/ Nom del centre/

població

Material Dimensió Europea Innovació Valors Difusió Transferabilitat

A continuació vaig passar a treballar directament amb les memòries dels projectes que consten a l’arxiu de l’Oficina Internacional. A partir de les memòries, i amb la mateixa plantilla de taula, vaig començar a confeccionar les taules de dades que s’adjunten a continuació a títol de mostra. Calia crear el corpus de treball fent-ne una selecció prèvia i a continuació, una vegada fet l’anàlisi complert, es pretenia passar a valorar-ne la seva possible transferabilitat. Les taules estan fetes separant els projectes en nivells educatius, d’infantil / primària i de secundària ja que s’han analitzat separadament i s’havia pensat seleccionar 5 projectes d’infantil / primària i 10 de secundària. Les caselles buides són degudes a que amb la informació que constava a la memòria d’ alguns projectes, no es podia extraure’n la informació dels ítems proposats. El que no s’hagi pogut trobar dins d’algunes memòries la informació suficient per fer el treball, no vol dir en cap moment que el projecte no tingués els valors que es buscaven, sinó que el format de presentació de la memòria no ho deixava apreciar.


24

a. Taula d’anàlisi de memòries de projectes d’infantil i primària:


població


218 CEIP Les Comes

Rodonyà

Vídeo: una jornada de dos joves Representació teatral: protagonista un nou vingut d’una altre país d’Europa Disquet(no accessible)

A través del personatge nou vingut

Pels recursos i instruments emprats

La tolerància i el respecte cap el desconegut

Pares i mares Ajuntament

Els recursos

223 CEIP Fabra

Alella

Llegenda Llibre de receptes de cuina Informes metereològics Mascota del projecte

Pertinença a Europa i reconeixement de les semblances i diferències

Pares i mares Tipus de publicació final: llibre

227 CEIP Dolors Monserdà

Contes en forma de còmics Contes en forma de


Per els recursos: tècnica de diapositives

Pares i mares

Idea de treball amb diapositives per fer relats als més petits i que es pot fer actualment amb


25

diapositives Dibuixos, ceràmiques (Miró, Gaudí, Picasso) Descripció de jocs

presentacions amb PowerPoint

228 CEIP Lavinia

Barcelona

Vídeo amb petites presentacions d’alguns dels aspectes culturals del país. Punts de llibre Correspondència entre l’alumnat Llibre “CULTURAL BOOK” (bon recull dels treballs més significatius)

Pertinença a Europa i presentació i coneixement del patrimoni cultural europeu

Participació activa de l ‘AMPA Participació activa dels mestres europeus durant la visita al centre L’alumnat presenta als visitants, amb diapositives, els treballs fets. Molta participació de l’alumnat

Amistat Pau Identitat Solidaritat autoestima

AMPA Ajuntament de Les Corts Revista trimestral de l’escola Exposició a l’ajuntament i CRP del barri de “Europa a l’abast” Consell Municipal de BCN: recull d’experiències sobre participació

La participació activa de l’alumnat presentant, ells mateixos, el resultat del seu treball

387 CEIP Sant Miquel

Miralcamp

CD sobre identitat Xats Web Joc del Comenius (tipus Trivial)


Pels recursos i instruments emprats TIC

Web joc

L’elaboració de jocs amb identitat cultural europea generats per el mateix alumnat


26

Fitxes i dossier

391 Thau de la IC del

CIC Barcelona

Intercanvi de correu Web (ja no està penjada) CD Llibre (paper i digital)

Pels recursos i instruments emprats TIC

Per la web, però ja no està penjada

392

CEIP Gaspar de Portolà

Balaguer

Unitats didàctiques Web (No es troba) vídeo


Pels recursos i instruments emprats TIC Participació de tot el centre

363 CEIP

Montbui

CD Vídeo: (creació personatge Comenius) Maleta d’aigua llibre

Treball exhaustiu sobre ciutadania europea

Per l’organització del treball Per els recursos emprats TIC Participa tot el centre Participació activa dels pares

Els valors implícits per a ser un bon ciutadà

Pares Tot el centre

Organització del treball amb l’alumnat. Participació

367 Institució Balmes

Sant Boi

Exposició sobre la promoció de la qualitat de vida de les persones plurideficients Manual

La implícita en els projectes

Pels recursos en Educació Especial

Respecte Tolerància Autoestima

372

Enquesta a les famíllies Entre les famílies Per participació e les

famílies famílies


27

Escola Bressol Albí

376 Cor de Roure

Santa Coloma de Queralt

Vídeos sobre identitat i medi ambient Web (no actiu)

Respecte per el medi Tolerància

368 CEIP Mil·lenari

Cardedeu

Murals, dibuixos Jocs d’escacs via internet Vídeos Textos fotografies


TIC tecnologia de la imatge

El treball en grup L’escola

208 CEIP Sant Martí

Torrelles de Llobregat

Vídeo Murals i mostres de treballs Titelles sobre el conte Contes, representació i elaboració plàstica Guies turístiques amb vocabulari específic i fent recerca


Per la forma d’organitzar el treball, la recerca Per els recursos


28

Taula d’anàlisi de memòries de projectes de secundària:


població


219 IES Emperador

Carlos Barcelona

4 relats: realista, policíac, fantàstic i aventures. Cada capítol s’ha fet en un dels països associats

La implícita per el sistema de treball

Per la forma d’organitzar el treball

Reconeixement d’altres llengües i cultures

Entre els centres El treball cooperatiu

221 IES Pere Vives

Vich Igualada

CV de 4rt d’ESO: Foreswatch (en torn a l’estudi del bosc)

Adonar-se que tenen un entorn natural comú

Sentiment de treball en un equip europeu

interdisciplinarietat

Respecte per el medi ambient i reciclatge

Treball en grup

Respecte per les diferents cultures

Sentiment de pertinença a Europa

centre

224 IES Francesc

Ferrer i Guàrdis Sant Joan Despí

Llibre: “las voces de la memòria” sobre feixisme, i exili Exposicions Representacions teatrals

Sentiments d’angoixa comuns davant el racisme i l’exili

Viscuda amb les dues trobades entre alumnes per els homenatges fets en comú.

Recerca: història oral

Tallers plurinacionals en la trobada d’alumnes

Per els recursos: Gimkama per conèixer la ciutat

Racisme

Xenofòbia

Llibertat

Solidesa de creences

...

Informatiu municipal

Exposició als centres

Informatiu ”Amical” de Mauthausen i altres camps

Canals de difusió


29

Actes d’homenatge: Montjuïc, Mauthausen Entrevistes Reflexions, treballs a partir de lectures, pel·lícules comunes i altres Vídeo de recull visual d’algunes activitats Butlletins Comenius Recull de documents de treball

Per l’organització de la feina: homenatges, pel·lícules i novel·les històriques

nazis

Recepció a l’ajuntament

Participació eurodiputat a l’homenatge de Montjuïc

Participació a jornades Rosa Sensat

Butlletí Comenius

243 IES Maragall

Barcelona

Dossier de monestirs europeus

Web (no activa)

Vídeo de monestirs catalans

Maqueta S. Pere de Rodes

Dossier fotogràfic

CD

Treballs de recerca

A través del patrimoni cultural comú

Recerca directa de material sobre la resta d’Europa per l’alumnat

TIC (web, CD)

Respecte per el patrimoni cultural d’Europa

TVB

TV3: ”signes del temps”

Premsa: Catalunya Cristiana

Exposició a la jornada de portes obertes

Presentació al CRP de l’eixampla

concurs fotogràfic

Els canals de difusió emprats, són bons elements transferibles.


30

amb obtenció de premi

Ajuntament de BCN

0075

IES Molí de la Vila

Capellades

Plaques solars

Material de difusió

web

Un interès comú en situacions diferents

Accions comunes en diferents realitats europees

Idea de la diversitat d’Europa

Per la relació directe entre els alumnes dels diferents països

TIC per a la comunicació i publicació (web) Procés de recerca sobre l’eficiència de les plaques solars

Respecte per el medi ambient

Treball cooperatiu entre l’alumnat

Premsa local

Exposició per el públic en general

Concurs de cartells publicitaris d’energia solar

Concurs de samarretes, enganxines, buff, etc.

0091 IES Investigador

Blanxart Terrassa

Fitxes sobre l’estudi de la biodiversitat a Europa

TIC per a les comunicacions

PowerPoint

Classes de ciències en anglès

Respecte per el medi ambient

Premsa local

Presentació del treball davant l’equip de professorat europeu

370 IES La Romànica

Barberà del Vallès

Memòria molt ben elaborada, pautada, clara , entenedora i explícita sobre: conceptes, procediments, valors, metodologia i organització del treball

“El contacte directe esborra tòpics i fronteres mentals i físiques”

TIC per a les comunicacions

Treball cooperatiu internacional

Lluita contra els tòpics

Treball en grup internacional

Entrevistes i programa radiofònic

Premsa: ”el 9 punt de Sabadell, revista de Barberà

Model de memòria

Canals de difusió

Treball cooperatiu internacional


31

Dossier

Maquetes d’edificis industrials i màquines de vapor

Treball d recerca de BAT

CD

Web

Cartells i murals

Vídeo

Representació teatral

Exposició pública, vivent, amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Col·laboració dels Museu d’Història de Terrassa, l’Escola d’arts i oficis de Sabadell i el Museu de la Ciència i Tecnologia de Terrassa amb el prèstec de peces del museu per l’exposició durant la setmana Comenius

Exposició “vivent”, itinerant per altres centres de l’àrea

143 Escoles

professionals Salessianes de

Sarrià

CD

Fitxes

Representació teatral

Pla d’actuació de l’escola

Lluita per un mateix valor: tenir cura per el medi ambient

TIC Tenir cura per el medi ambient

Tota l’escola: PLA D’ACTUACIÓ DE L’ESCOLA

AMPA

Editorial Edebé


32

A l’apartat següent de “conclusions a partir del material”, hi consten les conclusions a les que vaig arribar amb aquesta primera aproximació. També es va treballar amb els materials presentats a l’Oficina Internacional, ja fossin d’alguna activitat concreta feta al llarg del projecte, com del producte final. Especialment es van utilitzar els vídeos i CD. Evidentment l’ús del vídeo va lligat, en la majoria dels casos, als projectes més antics i l’ús dels CD als més actuals. Per cada cas la revisió feta va quedar plasmada en taules de dades de les que presento la plantilla tot seguit: Per els vídeos:

Núm

. ex

pedi

ent

Títo

l

Pres

enta

el

proj

ecte

Pres

enta

ac

tivita

ts

Pres

enta

el

cent

re o

fest

es

o fo

lklo

re

Qua

litat

del

ví

deo

Qua

litat

so

S’en

tén

bé e

l qu

e pr

esen

ta

Fet a

mb

part

icip

ació

de

ls a

ssoc

iats

obse

rvac

ions

Per els CD:

Presenta:

Núm

. ex

pedi

ent

/ ce

ntre

/ po

blac

ió

Tem

a de

tr

ebal

l

Org

anitz

aci

ó de

l

Imat

ges/

foto

s de

ls

cent

res

i pa

ïsos

Imat

ges/

foto

s de

le

s tr

obad

es

inte

rnac

iona

ls

Imat

ges/

foto

s de

l’a

lum

nat

fent

ac

tivita

ts

Llen

gua

usad

a

Fet

amb

col·l

abor

ació

del

s as

soci

ats

És u

n ob

ject

iu d

el

proj

ecte

És

mat

eria

l de

di

fusi

ó

Altr

es

obse

rvac

ions

(e

nlla

ç w

eb,

valo

r

Els materials generats amb altres tipus de format, objectes d’art i manualitats en general, dossiers, fitxes, etc. no estan a disposició de l’Oficina Internacional, sinó que formen part del material que queden als centres. Només tenen arxivats algunes publicacions com revistes o llibres que alguns centres els han fet arribar. Els recursos per la segona part de la recerca són publicacions de l’Oficina Internacional de Catalunya, l’Oficina Sócrates de Madrid, i de la Comissió Europea de Brussel·les. Totes aquestes publicacions són publicades a les web de les oficines corresponents. Les adreces són respectivament: http://www.xtec.es/ofinternacional/socrates/comenius1.htm


33

http://aplicaciones.mec.es/socrates/acceso.jsp http://www.europa.eu.int/

3. CONCLUSIONS A PARTIR DEL MATERIAL TREBALLAT

3. 1. Conclusions generals Les redaccions de les memòries, en molts casos, estan fetes a trets generals, poc concrets, de manera que no permet entrar en l’estudi detallat que inicialment es pretenia. Només en alguns casos he trobat la relació d’activitats amb l’explicació dels seus objectius i del procés metodològic seguit, així com el calendari d’activitats complert, de tot el projecte, que permeti valorar-ne la seva progressió, la innovació, la dimensió europea i altres elements que tots els projectes porten implícits. Però, tot i que no totes contenen una avaluació tècnica acurada, en totes elles es percep clarament una gran satisfacció personal pels coneixements adquirits i els valors de les relacions establertes. Pel que fa als materials, la primera dificultat és que l’Oficina Internacional té poques mostres d’aquests materials. És a partir del moment en que es generalitza l’ús de les noves tecnologies, que ha començat a fer-se més factible el dipòsit a l’Oficina d’exemples de les activitats dutes a terme durant el projecte. La majoria de vegades no resulta suficient enunciar una determinada activitat o producte material o no material obtingut. Caldria conèixer com s’ha desenvolupat i presentar mostres dels resultats obtinguts per tal de poder valorar la seva efectivitat i per tant la seva possible utilització en altres contextos, o sigui la seva transferabilitat, tant pel que fa a la temàtica, com pel que fa a la metodologia. En ocasions es fa referència a webs construïdes que en el moment d’aquesta recerca ja no estan penjades, o actives. D’altres vegades, les webs només recullen el testimoni gràfic de trobades o del desenvolupament de determinades activitats, que resulten poc il·lustratives per el cas que ens ocupa. Els vídeos, cintes magnetofòniques i, en el cas dels darrers projectes, els CD-ROM, no sempre aporten la informació que necessitaríem per poder donar transferabilitat al que s’ha fet. En la majoria dels casos els vídeos que estan a l’arxiu de materials de l’Oficina Internacional són el “testimoni mòbil“ de determinades activitats o de les visites del professorat dels centres europeus. Si bé hi ha accions de les que cal guardar-ne un testimoni més viu, no sempre els vídeos analitzats aconsegueixen aquest objectiu i de vegades es fa difícil de seguir la imatge i encara més de sentir el so. S’ha trobat una diferència important entre productes finals dels projectes Comenius de les primeres generacions i els més recents. Sens dubte que les TIC són un dels factors més significatius a l’hora de facilitar la tasca del professorat, tant durant el procés, facilitant la comunicació , com en l’elaboració de materials. A més, cada cop més, tant l’Oficina Internacional com l’agència Sócrates de Madrid han anat afegint elements d’orientació i ajut per aconseguir-ho. Això no treu que també en els primers projectes s’ha pogut apreciar treballs d’una gran vàlua. Ha estat en les entrevistes de renovació, en les visites que he fet a alguns centres que estan fent actualment un Comenius, o en l’assistència a diferents actes, relacionats amb aquests projectes, que he pogut percebre millor la magnitud de la innovació i la Dimensió Europea que comporten.


34

Per buscar els elements d’innovació que els projectes Comenius haguessin introduït en les pràctiques educatives i metodologies del professorat que hi participava, calia començar per definir que és el que entenia per innovació. Segons el Diccionari Manual de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, innovar és introduir una novetat en una cosa. Doncs bé, què vol dir innovar en educació ?. D’entrada crec que la innovació és un concepte relatiu i que per tant resulta difícil de definir precisament de forma absoluta. Dic que el crec un concepte relatiu perquè si innovar vol dir introduir una novetat, aquest canvi o novetat dependrà de cada cas. Amb això vull dir que, si per exemple ens referim al professorat, el que pot representar novetat per un professor/a pot ser que ja no ho sigui per un altre que hagi estat buscant constantment noves estratègies metodològiques. La innovació no implica doncs, per a mi, l’ús d’unes tècniques o metodologies concretes. Per altra part, a partir de quin punt o situació considerem que partim quan volem trobar innovació?. Serà necessari definir la situació inicial del professorat i l’alumnat des del punt de vista metodològic per analitzar llavors els possibles elements innovadors que puguem trobar. És evident que no existeix un patró únic per el professorat i l’alumnat, per tant serà difícil definir la innovació de forma concreta, inequívoca. Al mateix temps penso que la innovació s’ha de plantejar separadament per cada un dels col·lectius implicats en l’ensenyament: la del professorat i la de l’alumnat. En els any 80/90 la innovació venia en gran mesura donada per el que es va denominar com a noves tecnologies. Aquestes tecnologies han evolucionat tant i de tal manera que ja no les anomenem noves sinó TIC (tecnologies de la informació i comunicació ), i si bé ja no són tant “revolucionàries” des del punt de vista tecnològic i metodològic com en el seu inici, es pot dir que encara avui obren nous espais i noves perspectives. No obstant la consideració que acabo de fer, encara hi ha una gran part del professorat que segueix pensant que la innovació és sinònim d’utilització de les TIC. De fet ho serà en la part que representi l’aplicació a les tècniques d’ensenyament i aprenentatge de nous programes informàtics, la recerca d’informació a pàgines webs, la utilització del vídeo, el DVD, participació en xats, fòrums, i altres. Però crec que innovar és quelcom que va més enllà, quelcom més profund i que implica un canvi d’actitud, quasi bé un canvi de mentalitat. Tot el que afecta o implica un canvi d’actitud és complex de transmetre i resulta difícil aconseguir-ne una amplia disseminació. Per a mi el principal canvi d’actitud és que el professorat ha d’estar disposat a adaptar-se constantment a la realitat social de l’alumnat i a les seves necessitats d’aprenentatge (conceptuals, de procediments i de valors). Això genera un compromís important al professorat. Per tant, per a mi, el professor innovador és el que té una bona capacitat d’adaptació i es compromet. La innovació pot ser també entesa com una actitud del professorat que representi la seva ”capacitat de sorprendre” a l’alumnat amb un sistema d’ensenyament-aprenentatge canviant i que el motivi. Sóc conscient que és fàcil defensar teòricament aquestes competències per al professorat, però no és tant fàcil dur-les a la pràctica. Evidentment requerirà un gran esforç per aquells que hagin estat treballant en diferents àrees o matèries impartint classes expositives i que la participació de l’alumnat hagi estat quasi exclusivament per resoldre qüestions o problemes relacionats amb l’explicació . No vull dir que s’hagi d’eliminar la pissarra, el guix, la llibreta i el llapis, vull dir que el que cal canviar és


35

l’estil, l’actitud. Hem d’adaptar-nos a una joventut que puja cada cop envoltada de més informació, més mitjans per obtenir-la i tractar-la. Una joventut que els adults, moltes vegades equivocadament, considerem que té falta d’interès, que es desentén de tot el que creiem que “els hi convé saber per el seu futur”. Però crec que, com tantes vegades s’ha dit, no és tant el què han d’aprendre sinó com han d’aprendre a aprendre. L’alumnat, per altra banda, té una escala d’innovació diferent. Per ells els canvis tecnològics, per exemple, no representen l’esforç i la novetat d’aplicació que representen per la majoria de professorat i, si més no, els assoleixen amb gran rapidesa. Això fa que de seguida deixen de representar una innovació i per tant pot passar a ser de nou “una rutina que els avorreixi i no els motivi” . Amb això vull dir que, si bé cal introduir evidentment l’ús de les TIC, no només aquestes seran innovadores. El que motiva a l’alumnat és que constantment s’utilitzin diferents pràctiques metodològiques; ara noves tecnologies, ara pràctiques basades en la recerca-acció, ara en grup, ara individualment, anàlisi de temes, explicacions, projeccions, visites, debats, estudis de cas, jocs de rol, representacions, exposicions, buscar la resposta a preguntes, etc. de manera que per una banda no es caigui en la rutina metodològica i per altra banda, el seu aprenentatge sigui cada cop més autosuficient i amb una concepció més participativa, més social, més democràtica. L’alumnat necessita sentir-se part activa en el que va a aprendre per sentir-se motivat. Acceptarà més probablement la metodologia que sigui, si aquesta implica que pot fer una crítica, prendre decisions, actuar amb certa autonomia i amb responsabilitat. Doncs bé, els projectes Comenius presenten en tots els casos aquestes característiques. Per una part el professorat que s’hi implica té aquesta actitud compromesa, inquieta, de buscar nous marcs de treball. Per una altra part les metodologies de treball acostumen a ser, en molts casos, diferents. La diferència sorgeix bé perquè contemplen orientacions procedents de sistemes educatius d’altres països europeus, bé per la transversalitat dels temes treballats i que habitualment no es produeix dins del nostre sistema educatiu sobretot a secundària, bé perquè el marc social en el que es treballa és més ampli i més divers, bé per la necessitat de posar en pràctica el coneixement d’altres llengües, bé per l’ús de les TIC tant en comunicació com element de producció de materials, bé perquè per sí mateixos constitueixen un pretext per treballar de forma innovadora, mencionant alguns dels aspectes més comuns que es donen en tots els projectes Comenius. El nivell o grau d’innovació dependrà de cada projecte i de cada centre, per les circumstàncies que s’han considerat en definir que entenia per innovació. Serà bo, i així es dóna en alguns casos, que una vegada s’ha iniciat aquest procés d’innovació entre l’equip que participa en el projecte, s’aconsegueixi, a partir d’ell, canviar el discurs dominant del centre i es vagi assumint un nou sistema de construcció del coneixement que afecti a tots els àmbits del centre. L’altra objectiu proposat era buscar la Dimensió Europea que generen els projectes Comenius. En aquest cas el bon resultat encara és més evident. Es poden, però, considerar diferents nivells de resultats. En aquest cas, la gran diferència la marca si els projectes són d’infantil/primària o de secundària, però en tots els casos els resultats són francament positius. La Dimensió Europea es pot entendre des d’una perspectiva de coneixement geogràfic, històric socio-cultural de la realitat d’Europa i des d’una altra perspectiva que implica la de sentir-se formant part d’Europa i aprendre a actuar i comportar-se com a ciutadà europeu amb tot el bagatge d’actituds i valors que això suposa.


36

Aquest últim aspecte de la Dimensió Europea entre l’alumnat es dóna més habitualment a secundària que a infantil o primària. La possibilitat de posar-se en contacte directament amb els companys dels altres centres europeus, ja sigui virtualment mitjançant les TIC o presencialment, fa que creixi aquesta consciència de ciutadà europeu que comparteix o contrasta idees i que busca actituds i valors comuns. Aquesta possibilitat és més probable quan els nois i noies són més grans, però no deixa de ser possible que comenci a forjar-se a menys nivell, amb els més petits. Pel que fa al professorat i als altres grups socials dels centres, s’aconsegueix un increment important de Dimensió Europea. Evidentment depèn del nivell d’implicació de cada un, però en tots els casos el resultat és sempre positiu. Entre el professorat, a través del treball cooperatiu que es genera, s’obren horitzons que van més enllà de la feina. Es creen nous vincles de relació que per el fet de ser adults és més fàcil que es consolidin. Aquest és el motiu per el qual en molts casos, en acabar els projectes Comenius, es continuen les relacions amb els centres amb els que s’ha treballat o es busquen nous contactes. El resultat ha estat bo i cal continuar-ho. A la majoria de centres es genera una nou marc de treball i es consolida la necessitat de mantenir una relació constant, oberta, dialogant, amb altres centres europeus. En aquest aspecte el resultat dels projectes Comenius és també de gran vàlua. Un cop feta la reflexió sobre innovació i Dimensió Europea, passo a presentar el resultat general de l’anàlisi dels projectes Comenius. Les conclusions es presenten separadament per infantil i primària per una part i per secundària per l’altra. Aquesta separació sorgeix del fet que la dinàmica de funcionament i el marc de treball dels centres, segons siguin d’infantil i primària o de secundària, és força diferent. Tot seguit exposaré les conclusions a las que he arribat amb els materials examinats .

3. 2. Projectes de primària En la majoria dels projectes d’infantil i primària es veu que hi han col·laborat equips docents de mestres d’un grup classe, un nivell, tot un cicle o tota l’escola. Aquesta dinàmica de treball cooperatiu és molt comú en aquests nivell d’ensenyament i, per tant, davant d’un projecte de les característiques dels projectes Comenius, encara és més habitual. A més, en aquest cas, apareix un al·licient afegit i és el poder treballar amb equips de professionals europeus que aporten una major diversitat de possibilitats i amb ella, un enriquiment professional i, com no, personal. Cal considerar també el fet que, donat que en aquests nivells un mateix mestre imparteix coneixements de diferents àmbits, fa més fàcil la interdisciplinarietat. Aquest factor afavoreix també que, com que els equips docents són més petits, s’arribi a poder treballar el tema del projecte dins de gairebé tots els àmbits d’aprenentatge a l’ hora i s’aconsegueixi, d’aquesta manera, una immersió complerta de l’alumnat en el projecte. L’alumne pot llavors apreciar, amb més probabilitat , una coherència en tot el que fa i li veu millor el seu sentit. Com un element positiu més, cal afegir que alguns centres, o equips de mestres, han implicat als pares dels alumnes. Aquesta circumstància es dóna curiosament en el cas dels alumnes més petits i és gràcies a la participació dels pares que s’aconsegueix iniciar-los en el camí de sentir-se formant part d’un context de Dimensió Europea. Gràcies a aquesta col·laboració, els nens i nenes s’adonen que el que estan fent a l’escola és quelcom real, viu i important, perquè els pares també hi intervenen. En


37

aquest cas creix de forma notable l’auto estima de l’alumnat que valoren el que estan fent com una cosa que té una transcendència més enllà de les aules, on queda limitat habitualment el que fan. La complicitat de pares i mestres reforça l’acció. A més, en aquests casos, la divulgació del projecte és, evidentment, més gran. Com exemples d’aquestes participacions he trobat que s’han fet projectes sobre les festes populars en les que els pares dels diferents països participants, han permès copsar com es viuen en família diades com la de Nadal, Reis, Sant Jordi, Sant Joan, etc. o en un altre cas han preparat receptes i fins i tot han cuinat per algunes de les trobades internacionals que han tingut lloc en cada país. Aquesta col·laboració dels pares i mares els ha donat també, a ells mateixos, una Dimensió Europea diferent de la que tenien. Naturalment aquest nivell de vivència no hagués estat possible amb nens i nenes de les escoles d’infantil o primària si no comptaven amb la participació dels seus pares i mares. Precisament, per contra, especialment en els projectes d’infantil, quan no hi ha la col·laboració dels pares, es detecta una participació gran per part dels mestres amb bons resultats pel que fa a la innovació que els comporta i al creixement de presa de consciència de pertinència a Europa dels propis mestres, però que, això últim, no arriba a impregnar, en la mesura del que seria desitjable, als alumnes. Sembla, llavors, quelcom projectat cara als mestres, de manera que els alumnes actuen com a mitjà però no s’acaba d’aconseguir l’objectiu de començar a fer-los sentir la seva identitat europea. És evident que no és fàcil aconseguir grans avenços en aquest sentit quan es tracta d’infants, però no és impossible començar a encetar el camí cap a fer-los sentir ciutadans europeus en un futur i conèixer la diversitat de cultures d’Europa. El que s’aprèn de petits va deixant importants petjades i va sembrant el camí cap a aconseguir exercitar una ciutadania europea responsable, crítica, participativa, tolerant i democràtica. Cal esmentar el mèrit que tenen aquells equips de mestres que han aconseguit implicar als pares en el projecte. Arribar a aquest nivell d’implicació és una tasca complexa i moltes vegades difícil d’aconseguir ja no tan sols per el volum de persones que cal coordinar si no per la dificultat de motivar-les i fer-les participar activament. En alguns projectes d’infantil i primària he observat que es fan activitats en les que la participació dels alumnes és bona però queden com un treball que no s’acaba de veure com un projecte comú entre tots els centres europeus. Amb això, però, s’adquireix, si més no, una Dimensió Europea en el coneixement d’altres cultures dins del continent europeu. Crec que un dels motius per el que es donen aquests casos és el baix coneixement d’altres llengües, per part de l’alumnat, que fa que no hi pugui haver una comunicació fluida i que, per tant, el reconeixement de la identitat europea l’hagin de fer a través dels seus pares i mestres i no per sí mateixos. Precisament alguns projectes d’aquests nivells han treballat específicament l’ampliació del coneixement d’altres llengües amb intercanvi de glossaris bàsics que l’alumnat aprèn amb un alt nivell de motivació. Val a dir que, amb tot, la facilitat de comunicació que ofereixen les noves tecnologies ha fet que, en conjunt, els projectes que s’han desenvolupat més recentment aconsegueixin l’objectiu de l’intercanvi de materials i metodologies, tal i com és desitjable. Avui és més probable poder aconseguir fer créixer la Dimensió Europea entre el nostre alumnat, fins i tot a nivell d’ensenyament infantil, gràcies a l’ajuda del correu electrònic, xats, vídeo-conferències i internet, que permeten posar-se en contacte amb agilitat i facilita la comunicació i l’intercanvi de materials. Així es veu en els projectes Comenius més recents.


38

Els projectes Comenius, quasi bé en tots els casos, generen entre el professorat i entre l’alumnat la motivació per l’aprenentatge i millora del coneixement de les TIC. Pel que fa a la temàtica que els projectes Comenius de primària treballen, i els productes que generen, fonamentalment són:

TEMES MATERIALS PRODUÏTS ⋅ Festes tradicionals. Com es viuen

Tots Sants, el Nadal, Carnestoltes, la Pasqua, els solsticis d’estiu , etc.

Vídeos, publicacions, CD

⋅ La música: cançons tradicionals

que reflecteixen el folklore de cada país participant

Publicacions conjuntes entre tots els països participants de reculls de cançons

⋅ Coneixement sobre la cuina de

cada país, intercanviant receptes dels menjars més coneguts.

Elaboració de receptes culinàries de menjars típics i habituals

⋅ Coneixement progressiu de

l’entorn més immediat de l’alumnat (família, barri, població, comarca, i així progressivament)

Exposicions i publicacions segons els espònsors que es troben i per tant la difusió que s’aconsegueix

⋅ Contes, rondalles i llegendes

més tradicionals i que evidencien en molts casos l’existència de valors comuns malgrat les diferències.

Publicacions de llibres o revistes amb imatges en diferents àmbits de difusió segons les possibilitats per trobar espònsors, CD

⋅ Jocs més tradicionals de cada país

Publicacions escrites i, en algun cas, CD i vídeos

⋅ Intercanvi de glossaris en les

diferents llengües dels països participants

Vídeos, CD i publicacions escrites

⋅ i en algun cas, es treballa,

bàsicament des de la plàstica, sobre l’obra algun arquitecte o artista de les arts plàstiques del país amb reconeixement mundial (els més comunament treballats des d’aquí són: Gaudí, Miró, Picasso, Dalí, etc...)

Publicacions escrites, llibres o revistes amb fotos o imatges que ho il·lustren


39

És evident que el nivell de coneixement dels alumnes de primària orienta la tasca que es pugui desenvolupar cap a objectius més de reconeixement del seu entorn més immediat que en l’aprofundiment en cap tema concret. És prou important que vagin coneixent la pròpia realitat i la dels seus companys europeus . És bo tenir present que aquests petits alumnes d’avui són els futurs ciutadans europeus de ple dret d’un demà no gaire llunyà. Amb accions com les que permeten els projectes Comenius es comença a forjar d’una manera dolça, entenedora, progresiva, viva, tolerant, etc., aquesta consciència de l’Europa del futur que necessitem fer créixer. Com deia Jean Monet, un dels pares fundadors de l’UE actual, « si c’etait à refaire je commencerais par l’école ». Efectivament crec que és amb ajut de l’escola que es pot anar forjant la Dimensió Europea dels futurs ciutadans europeus. Amb tot, cal tenir present que els projectes aporten, indiscutiblement una millora en la qualitat del treball. L’alumnat més jove, comença a adquirir amb ells: capacitat d’anàlisi i d’observació, capacitat per l’auto-aprenentatge i autonomia d’acció, comença a utilitzar les TIC com un element de treball i comunicació habitual i per tant en veu la seva utilitat, s’inicia en el coneixement de l’existència de les diferents llengües. Al mateix temps s’educa en el respecte i tolerància envers els altres i per tant, a poc a poc, millora les seves habilitats socials. Tot això ho fa amb un nivell alt de motivació que fa que els augmenti l’autoestima i que resultats siguin, globalment, encara millors. Des del punt de vista metodològic hi ha molta diversitat de possibilitats. És important ressaltar, però, que en la majoria dels casos els projectes Comenius comporten implícitament una innovació metodològica clara. La innovació ja ve donada pel fet que s’ha de consensuar un contingut conceptual o una metodologia comuna amb equips de mestres d’altres països europeus. Això representa haver de conèixer la realitat dels sistemes educatius, els currículums dels altres països i les metodologies que utilitzen més habitualment i adoptar nous enfocaments metodològics. Arribar a un acord en què es treballarà i com, fa que s’hagi de tenir presents una sèrie de valors que porta implícit el treball en equip i aquests valors tenen una nova dimensió ja que formen part d’un grup de treball que és més heterogeni, més divers, en definitiva que té una nova dimensió, la Dimensió Europea. Aquesta nova dimensió aporta innovació als projectes, aporta una nova forma de construcció del coneixement. En aquest procés de construcció del coneixement a infantil i primària a través dels projectes Comenius, s’han utilitzats metodologies molt diverses. A continuació cito les més comuns i representatives : La metodologia més habitual és: ⋅ pel que fa a recursos i instruments:

˚ aplicació de les arts plàstiques ˚ representacions ˚ murals, exposicions ˚ intercanvi de salutacions i dels glossaris més comuns ˚ i cada vegada més, ús de les TIC

⋅ pel que fa a la forma d’organitzar el treball: ˚ petites explicacions inicials, o bé ˚ plantejament de qüestions inicials ˚ recerques

Cal considerar que, tal i com ja he comentat, en el cas dels centres d’aquest nivells d’ensenyament, és molt comú el treball cooperatiu, tant pel que fa a la programació del treball per part de l’equip de mestres, com pel que fa a la dinàmica de treball amb l’alumnat. És conegut l’enriquiment que representa aquesta metodologia: s’aprèn de


40

tots i amb tots. Si, a més a més, aquesta cooperació es fa extensiva als equips internacionals, la vàlua dels resultats es multiplica. CONCLUSIONS: Amb tot el descrit anteriorment, crec que els projectes Comenius a infantil i primària senten una base important per començar a donar conèixer a l’alumnat de menys de 12 anys la realitat de la diversitat i riquesa humana d’Europa. Els nens i nenes senten i veuen amb els seus propis ulls que hi ha diferències i semblances entre els seus companys europeus i en conèixer-les comencen a aprendre a donar-les-hi un valor i amb això a respectar-les i més tard estimar-les. És un pas important per l’infant arribar a acceptar que hi ha costums diferents a les que té ell que són igualment bones i vàlides. No li acostuma a ser fàcil canviar el seu entorn, el que menja, els seus jocs, els seus contes, etc. Serà a poc a poc que podrà aprendre a acceptar la diversitat de formes de viure i, a poc a poc, podrà aprendre a ser tolerant amb elles. Pot ser aquest un bon camí per tal d’aconseguir que més endavant, a mida que vagi forjant la seva personalitat, vegi la necessitat de buscar uns valors que li siguin comuns no únicament amb el cercle limitat de la seva escola, família, població o país, sinó amb els que passaran a ser els seus conciutadans europeus que haurà anat coneixent al llarg de la seva formació escolar. Només l’enorme bagatge de coneixement o descobriment de la Dimensió Europea que comporten, és motiu més que suficient per justificar la vàlua dels projectes Comenius que s’han fet i es fan a infantil i primària. Cal afegir-hi, per descomptat, el altres valors que s’hauran anant treballant durant el projecte: treball en grup, responsabilitat, respecte en vers als altres, capacitat d’anàlisi, etc.. Molts d’aquest treballs poden ser transferibles ja que en major o menor quantia aporten elements d’interès per tal de poder-los adaptar a qualsevol centre que vulgui implicar-se en un projecte d’aquest tipus. Per tal d’aconseguir-ho, cal potenciar la seva divulgació a través dels mitjans més a l’abast del professorat. Seria bo presentar-los públicament a través de l’Oficina Internacional que és qui gestiona els projectes. Crec, doncs, que la divulgació dels projectes ha de tenir dues vessants:

⋅ Per una part ha de ser el propi equip de mestres que en faci una divulgació a tota l’escola, pares i mares i si pot ser als ajuntaments o altres entitats properes al centre.

⋅ Per una altra part, l’Oficina Internacional per diferents mitjans, com pot ser la seva web, hauria de fer-ne la divulgació entre tot el col·lectiu d’ensenyants. Així s’aconseguiria, per sí mateix, la transferabilitat dels productes generats per aquests projectes.

3. 3. Projectes de secundària En els projectes Comenius de secundària es troben elements coincidents amb els de primària i altres que són diferents. Passo a fer esment d’uns i altres seguint el mateix ordre que el plantejat en els de primària per facilitar l’estudi comparatiu. Com en aquells, està clar que fomenten el treball cooperatiu entre l’alumnat i entre el professorat que hi participa, tant del país com europeu. La diferència és en el punt que si bé a l’escola de primària l’equip de mestres que hi participa és gran i moltes vegades és tota l’escola la que s’hi veu involucrada, en els centres de secundària la participació del professorat és força més reduïda.


41

En general són pocs professors o professores que hi participen, 2 o 3 molt sovint, i el nombre d’alumnes es redueix la major part de vegades, a un grup classe, menys sovint a un nivell i poques vegades tot el centre. En general es produeix poca interdisciplinarietat. Aquesta es fa més difícil per el que s’ha dit en el paràgraf anterior (pocs professors del centre en l’equip de treball). A més, a secundària, cada professor és especialista d’un àmbit d’aprenentatge i acostuma a treballar amb l’alumnat en aquell únic àmbit. De tota manera en els casos en que es desenvolupa el projecte dins de crèdits de síntesi o a tutoria, per exemple, s’aconsegueix treballar interdisciplinàriament. La dificultad, fins el moment present, de modificar els currículums ha estat un dels motius que ha portat a que fins i tot s’hagin desenvolupat projectes en activitats extra-escolars. És cert que la motivació que generen entre l’alumnat és tant gran, que els resultats són un èxit fins i tot en aquestes circumstàncies. Encara que l’adolescent rebutja inicialment la participació dels pares perquè vol ser ell sol el protagonista del que fa, l’exercici dels nous valors que li arribaran a través del projecte es veuran enfortits si els comparteix amb el nucli familiar que encara li és el més proper. Ara, en reconèixer-los, els podrà valorar en comú i fer-se’ls seus forjant-li actituds que passin a ser estils de conducta. La lluita per nous reptes, com pugui ser la conservació del medi ambient o contra actituds intransigents, xenòfobes i racistes, per exemple, poden unir als adolescents de tot Europa i les famílies poden ajudar amb la seva major experiència i coneixement a recolzar-los i encoratjar-los per aconseguir-ho. De tota manera, els adolescents de secundària ja tenen una edat en que actuen cada cop més autònomament en els seus aprenentatges i podran copsar aquesta nova dimensió per sí sol. Per altra part, la comunicació amb els seus companys europeus també els resulta més fàcil: curs a curs tenen un millor coneixement de les llengües i un més gran domini de les TIC ,que els ho faciliten. Aquest dos últims factors fan que també es produeixi fàcilment un bon intercanvi de materials i metodologies. A secundària són més freqüents els intercanvis de missatges, correus electrònics, xats i altres, que aconsegueixen de forma immediata eixamplar horitzons i projectar noves relacions amb dimensió europea i fins i tot mundial. Ja no es tracta únicament del coneixement d’altres fets culturals més o menys distants sinó que és l’intercanvi d’opinions, creences, gustos i costums amb nois i noies de la seva mateixa edat i amb inquietuds cap al futur més o menys semblants. No és “aprendre una dimensió europea, sinó viure-la i sentir-se-la seva”. A més en aquest nivell escolar i sobretot en els projectes de la segona generació la major mobilitat dels alumnes és un factor més que incrementa aquesta projecció i aquest compartir situacions i reptes amb els altres estudiants d’Europa. La consciència de l’alumnat d’aquest nivell, de la magnitud o importància del que està fent acostuma a ser més gran. Això fa que quan se’n adona del què representa, el nivell d’implicació és molt alt. Pel que fa a la temàtica que els projectes Comenius de secundària treballen, i els productes que generen, fonamentalment són:


42

TEMES MATERIALS PRODUÏTS ⋅ Diferents temes d’Ecologia, biodiversitat,

sostenibilitat i medi ambient

Dossiers, revistes, articles diaris locals, web, CD. Exposicions en espais municipals. Participació o inici de campanyes a favor

⋅ Reconeixement de les tradicions i

costums en actuar, menjar , vestir, etc. dels països amb els que es treballa

Vídeos presentant les festes més característiques, dossiers, reculls d’imatges, CD

⋅ Aplicacions d’eines informàtiques

Bàsicament CD, web i aplicacions de determinats programes informàtics. Revistes electròniques

⋅ Coneixement de l’entorn urbà, nacional,

estatal

Exposicions i publicacions a diferents revistes, diaris locals, murals explicatius. CD. Recull fotogràfic

⋅ Reconeixement de la identitat cultural i

social pròpia i la dels altres

Web. Publicacions de llibres o revistes amb imatges en diferents àmbits de difusió segons les possibilitats per trobar espònsors, CD. Exposicions itinerants. Vídeos. Representacions teatrals.

⋅ Estudi de diferents fets històrics comuns o

que representen situacions semblants (revolució industrial, feixismes, etc.)

Publicacions escrites. Homenatges davant llocs representatius. Enquestes (història oral). CD i vídeos. Cartells alusius al tema

⋅ Aportacions a l’àmbit tecnològic

La construcció d’objectes útils seguint els diferents dissenys projectats. Estudis estadístics. Elaboració de taules de dades. Exposicions. Vídeos, CD, publicacions escrites en general. Web

⋅ Promoció de l’ús de les llengües

Publicacions escrites, llibres o revistes. CD, vídeos. Web. Web-quest. Fòrums

⋅ Treballs sobre valors: identificació dels

valors dominants, la solidaritat, la tolerància, l’amistat etc.

Exposicions, webs, cartells. Resultats no materials


43

Entre els projectes de secundària es troben exemples en que ja es treballa una àrea temàtica en profunditat. En molts casos es tracta d’ampliacions de l’estudi d’alguns temes del currículum i la majoria de vegades a l’ESO s’ha plantejat la feina des de un crèdit variable, crèdits de síntesi (acaben essent els més interdisciplinars), a batxillerat en treballs de recerca o en qualsevol cas en activitats extra-escolars. A secundària els projectes aporten, indiscutiblement, una millora en la qualitat del treball, la motivació de l’alumnat i del professorat, augmenten l’auto estima d’uns i altres i són per sí mateixos causa de metodologies innovadores. Tot aquest compendi d’atribucions que acabo de mencionar al referir-me als projectes Comenius de secundària, sorgeix de la dinàmica pròpia que acompanya aquests tipus de projectes. Els projectes aporten novetat: de marc de treball, de i de nous enfocaments metodològics i per tant són innovadors i motiven a l’alumnat.. El treball cooperatiu, entre els grups de professorat europeu, només per la seva diversitat, genera una riquesa que sens dubte millora la feina. Al mateix temps, cal fer un esforç per comunicar-se i transmetre idees. Això crea un incentiu en l’interès per aprendre i practicar altres llengües, per a l’alumnat i també per al professorat. En aquest sentit resulta curiós que si bé en la primera generació de projectes Comenius les llengües de comunicació i presentació dels treballs finals eren bàsicament el francès i l’anglès i a més distància l’alemany, en els cas dels projectes més recents es contempla l’ús d’altres llengües com ara l’italià, el portuguès i com no, el castellà i el català al menys en la comunicació durant el projecte. Aquest fet es dóna sobretot en el cas que els països participants tinguin tots ells llengües llatines. Aquesta circumstància aporta encara més riquesa als projectes i ha generat l’interès per l’aprenentatge de les llengües que són més minoritàries . A més a més, al haver-se de comunicar amb l’equip del propi centre i els altres equips europeus, de ben segur que milloraran les habilitats socials de tots els que hi participen. Cal també tenir present la importància que té la divulgació que s’hagi fet dels projectes. En aquest nivell escolar, l’alumnat hi ha participat més directament: entrevistes per ràdio i TV, xerrades, elaboració de web, CD, publicació d’articles fets per ells mateixos a revistes i diaris, presentació entre els alumnes (els més grans als més petits) etc. La participació més directa ha donat com a resultat un increment de l’autoestima i la motivació a implicar-se en nous projectes. A continuació cito les metodologies més comuns i representatives que s’han utilitzat en els Projectes Comenius de secundària: La metodologia més habitual és: ⋅ pel que fa a recursos i instruments:

˚ ús de les TIC per a la comunicació i l’elaboració de material ˚ presentacions personals i intercanvi de salutacions ˚ enquestes, entrevistes, qüestionaris ˚ exposicions, vídeos ˚ Jocs, simulacions i estudis de cas ˚ Debats ˚ Trobades i intercanvis escolars ˚ Petites investigacions, projeccions, respostes a un interrogant

⋅ pel que fa a la forma d’organitzar el treball:

˚ fomentar la cooperació entre l’alumnat ˚ afavorir la interacció entre l’alumnat del centre i d’Europa ˚ plantejar recerques ˚ fomentar la selecció i l’anàlisi d’informacions i contrastar-les


44

˚ fomentar l’esperit crític i la presa de decisions ˚ afavorir l’autoorganització i l’autonomia de treball ˚ potenciar l’ús de les TIC ˚ fomentar el diàleg, el respecte per els altres, l’autoestima, la tolerància

CONCLUSIONS: Els projectes Comenius a secundària afavoreixen l’establiment de noves i bones relacions entre els joves d’Europa. Degut a l’edat de l’alumnat implicat, de 12 a 18 anys, el nivell de coneixement de llengües com l’anglès, el francès o l’alemany, el coneixement en l’ús de les TIC, i la seva major autonomia d’acció, fan que s’arribin a forjar fins i tot relacions d’amistat entre alumnes de diferents centres europeus. La dimensió europea del joves d’avui i futurs forjadors de l’Europa del demà creix així de manera exponencial. El bressol de bones actituds que representen els projectes Comenius és incommensurable. Per aquest joves encara és l’escola l’eix de formació i relació més important i mitjançant els projectes Comenius s’els hi obren les portes a una realitat més amplia però que veu al seu abast, Europa. Aprèn a conèixer-la per sí mateix i aprèn a valorar-la en positiu. Els resultats que se’n obtenen crec que no s’han de valorar tant per els coneixements temàtics que els pot representar. Aquests els poden probablement adquirir igualment sense participar en accions d’àmbit europeu, però el que serà més difícil que adquireixin són tots els valors que subliminarment han anat creixent al llarg del temps de participació en els projectes. Són, per aquest motiu, un exemple del procés a seguir per tal d’ aconseguir la integració de la Dimensió Europea en el àmbit escolar. Aquesta reflexió em porta a concloure que gairebé tots els temes tractats dins dels projectes han estat molt interessants, que seria positiu que es fessin més nombrosos els grups de professorat i d’alumnat de cada centre que hi participin i que el que més ha afavorit la dimensió europea i la innovació ha estat la forma d’organitzar el treball. Una vegada fets aquests anàlisis, per tal d’afavorir la marxa i els resultats dels projectes en qualsevol nivell educatiu, crec que seria bo que: ⋅ Aquests projectes es plantegessin com a projectes de centre, de cicle o de nivell.

⋅ Hi col·laboressin els pares i mares en els projectes de nivells educatius

⋅ La implicació de les juntes directives fos activa, no únicament permissiva.

⋅ Es contemplés la figura de coordinador de projecte Comenius dins del centre,

amb reducció d’horari de classes per poder-se dedicar a la tasca de coordinació dins de l’horari de treball.

⋅ Es contemples dins dels horaris del professorat implicat l’existència d’hores

comunes de treball. ⋅ Els equips directius dels centres propiciessin que l’equip de professorat

Comenius formés part de l’equip docent del grup, nivell o cicle d’alumnat que participa en el projecte. Això facilitaria enormement la tasca de cooperació i d’interdisciplinarietat.

⋅ Les tres mesures anteriors, entressin dins de les disposicions generals d’inici de

curs que dóna el Departament d’Educació. Això faria que la tasca de l’equip Comenius tingués un “reconeixement oficial” que podria evitar algunes de les


45

confrontacions amb la resta del claustre de professorat que sorgeixen per l’alteració de la vida escolar en ocasió d’algunes activitats específiques els projectes (per exemple: viatges del professorat, trobades internacionals al centre, per citar-ne algunes)

⋅ Es treballessin bàsicament les competències de l’alumnat com a ciutadà a

Europa ⋅ Es donessin a conèixer els recursos existents a través del Departament

d’Educació, per tal de potenciar la implicació dels centres en la tasca de sensibilització envers Europa.

4. PRODUCTE FINAL QUE ES PRESENTA Una vegada acabat l’anàlisi del material disponible, vàrem decidir amb la meva tutora, fer créixer el treball de la llicència cap a elaborar noves propostes per als informes de progrés, format de memòries, formats comuns per els CD, vídeos i web. També, si una bona part de la divulgació dels projectes l’ha de poder fer la pròpia Oficina Internacional he proposat una sèrie d’accions com a productes finals que es detallen a continuació. Són propostes concretes que van en el sentit d’afavorir aquesta divulgació i per tant la posterior transferabilitat dels productes que es generin amb els projectes Comenius.

4. 1. Proposta de noves accions

Aquest apartat conté la relació d’una sèrie d’accions a impulsar des de l’Oficina Internacional, per tal d’ augmentar la divulgació dels projectes Comenius dins de l’àmbit de l’ensenyament, i així facilitar la transferabilitat dels productes que generen. En plantejar la divulgació crec que cal considerar els diferents àmbits als que va dirigida:

Entre l’alumnat i professorat que ha participat directament en el projecte Per la resta de la comunitat escolar: claustre, consell escolar, ... Per a la comunitat educativa en general Per les entitats extraescolars del barri, la localitat, ...

Però la transferabilitat no és l’únic factor positiu que justifica la importància de la divulgació. Cal considerar també que és a través de la divulgació que moltes vegades els participants directes del projecte prenen consciència dels coneixements adquirits. El que han fet i après, i sobretot del progrés de tot ordre que han sofert, tant pel que fa als coneixements que pertanyen al currículum acadèmic, com als del currículum ocult. Aquests últims poden ser per a la seva formació tant o més importants i de vegades no són en la consciència de l’alumnat ni potser del professorat. Serà doncs en el moment d’expressar el què han fet i com ho han fet que evidenciaran l’aprenentatge que de ben segur els ha aportat la participació en aquest tipus de projecte. Aquesta no és la única avantatge de pensar en la divulgació que es farà del projecte. A més a més, la divulgació dels temes tractats amb els resultats obtinguts i els materials produïts, podrà ser un element de motivació i conscienciació per a la resta de la comunitat escolar i altres grups socials que ho arribin a conèixer.


46

La divulgació ha de ser una font de documentació que serveixi de referència pels propers grups de treball. Els bons resultats que se’n obtenen poden servir de guia per altres professionals de l’ensenyament que ho vulguin utilitzar. Així no caldrà que cada un dels grups de treball hagi d’arrencar de zero. El coneixement del que s’ha fet, amb les valoracions pertinents, de ben segur que servirà pels futurs projectes que comencin. Si en començar un Comenius es té present la divulgació com a un dels objectius, la programació i com a conseqüència el desenvolupament del projecte, estaran més orientats i en tot moment es veurà la finalitat de les diferents accions que es duguin a terme. Quan es parla de divulgació, es parla de donar a conèixer:

el què hem fet, (activitats dutes a terme) el per què (amb quins objectius) i el com ho hem fet (amb quines metodologies)

Finalment cal considerar com es pot fer aquesta divulgació, amb quins elements, recursos i a través de quins canals. Actualment la forma més habitual, a part de la memòria que es presenta al final del projecte, és: fent exposicions, representacions teatrals, producció de vídeos, CD i publicacions a pàgines web. Totes aquestes accions es fan majoritàriament a través del centre i en alguns casos aprofitant alguns canals de difusió d’àmbit local. Les accions proposades són:

Reunió de possibles candidats, abans de fer la visita preparatòria:

L’objectiu seria donar una orientació als possibles futurs candidats, per tal de millorar l’eficàcia dels contactes europeus Contingut:

- Parlar-los de la necessitat de comptar, prèviament, amb l’equip de treball al propi centre.

- De la conveniència o necessitat de que l’equip directiu del centre hi estigui

implicat activament.

- De la conveniència de pensar en el disseny d’un projecte que repercuteixi en la participació del màxim nombre d’alumnes possibles i que contempli la diversitat.

- De la “rendibilitat” dels projectes si es plantegen com a PEC treballats des de les

tutories i de forma transversal.

- De la major Dimensió Europea que generen els projectes sobre aspectes relacionats amb la ciutadania a Europa (valors, drets i deures com a ciutadans)

- Que siguin coneixedors des d’un principi del canvi de discurs dominant que

poden generar aquests projectes als centres per tal de aconseguir consolidar els resultats que se’n obtinguin.


47

- Presentar-los una relació dels temes més treballats en els diferents nivells i, si s’escau presentar-los algun exemple de bona pràctica.

- Proposar-los de portar pensats alguns temes i metodologies de treball per tal de

facilitar la millora de la qualitat dels contactes que es fan a les reunions preparatòries.

Reunió inicial orientativa, de bones pràctiques, amb els centres que iniciïn projecte

L’objectiu seria donar la informació necessària sobre el què s’els demanarà al llarg i al final del projecte i donar les pautes i el calendari de presentació. Caldria fer-la just al principi de curs, abans de la primera trobada internacional de treball. Contingut:

- Presentar algun exemple de bona pràctica - Enumerar les dificultats més comunes (d’organització general, per el treball en

particular) i donar pautes per superar-les

- Presentar el format de la memòria final i donar les pautes per anar-la construint a mida que es va desenvolupant el projecte

- Donar les pautes mínimes desitjables per la presentació en vídeos.

- Donar les pautes per la presentació dels projectes en CD (presentació en

PowerPoint).

- Donar les pautes per el contingut mínim i format de les web.

- Avís de l’organització d’una mostra pública dels projectes Comenius que estiguessin en el 3er any i acabats, per tal de potenciar-ne la divulgació.

- Donar l’adreça web de l’Oficina Internacional on podrien trobar penjades totes

aquestes informacions descrites en els punts anteriors. La regulació de pautes que l’Oficina Internacional proposaria a l’hora de presentar les memòries, i els productes finals (CD, Vídeos, web, ...), seria per tal de poder aconseguir que els materials que es presentin tinguin una transparència informativa que permetés donar a conèixer, clarament, el seu contingut i es pogués fer transferible. Si es creu convenient, es poden presentar només com a pautes aconsellables a seguir.

Realització d’un seminari formatiu /informatiu, per orientar la presentació dels materials:

L’objectiu d’aquest seminari seria: - per una part donar a conèixer alguns exemples de bones presentacions de

memòries, productes, etc. , i - per una altra part, ensenyar de manera pràctica les mínimes nocions de

PowerPoint per tal de poder fer les presentacions.


48

Aquest seminari es faria en un moment no massa allunyat dels terminis de presentació del material esmentat, però amb el temps suficient com per poder-ho aplicar.

El contingut d’aquest seminari podria ser:

1. 1a part( 1,30 h): - una presentació d’exemples de memòries en paper - una projecció digitalitzada d’exemples de resums de memòries - una projecció digitalitzada d’exemples de productes - una presentació exemple de pàg. Web - una projecció d’exemple de presentació en vídeo

2. descans (15 min)

3. 2a part (2,15 h):

- classe pràctica de Power Point on, a part de presentar les eines bàsiques d’utilització del programa, es començarà a posar en pràctica elaborant presentacions amb els continguts propis de cada projecte del professorat present.

El seminari podria ser de 4 hores ( de 16 h a 20 h), un dimecres a la tarda, que és el dia en que tradicionalment el professorat té més disponibilitat horària. El fet de fer-ho en una única sessió seria per tal de no interferir en excés en la tasca del professorat que de per sí ja està molt ocupat. Aquests seminaris es podrien fer als CRP i ser organitzats per els diferents Serveis Territorials. La proposta podria ser per l’inici de curs (mes d’octubre) per el professorat dels projectes de 2n i 3er any, i al més d’abril per el professorat de 1er any de projecte.

Proposta de full d’informe de progrés i guió per les entrevistes de renovació dels projectes :

Per tal d’uniformitzar la informació que transmeti el professorat en omplir els informes de progrés i a través de les entrevistes de renovació que es fan als diferents Serveis Territorials, crec que es convenient treballar a partir d’un esquema d’informe comú que podria servir també de guió en les entrevistes. Aquest full s’ha plantejat en el intent de provocar al professorat una reflexió en aquell moment sobre la situació del seu projecte. Està pensat, doncs, com un element constructiu, positiu, que els permeti continuar endavant tenint clar on són i cap on van. Al mateix temps, està concebut per definir una estratègia comuna per a tots els Serveis Territorials. Amb això, l’avaluació que s’ha de fer posteriorment, podrà tenir més probablement unes coordenades comunes i per tant l’avaluació pot ser més equitativa. El detall d’aquest informe de progrés és desenvolupat a l’apartat 4.2.. Aquest producte ja ha estat validat per l’Oficina Internacional i els Serveis Territorials en el moment de presentar la memòria d’aquesta llicència d’estudis.

Proposta per a la presentació de la memòria :


49

De la mateixa manera que en el cas dels informes de progrés hem considerat necessari, amb la meva tutora, crear un marc comú de presentació de memòria final. Dels materials finals, la memòria és el que obligatòriament han de presentar tots els projectes, i hem cregut convenient donar-li un nou format. La proposta del nou format està feta pensant en que sigui un element d’ajut i d’orientació. És un document exhaustiu però que si es coneix des del principi del projecte es podrà anar complimentant progressivament al llarg dels tres anys que dura el projecte i ser al mateix temps un element de guia. El detall de la plantilla de la memòria està desenvolupada a l’apartat 4.3.

Proposta per a la presentació de vídeos : Dins dels materials finals que es presenten han estat comuns i encara ho poden ser, la presentació d’algunes activitats o productes finals en format vídeo. Per tal de facilitar la tasca d’avaluació, selecció per la publicació i divulgació posterior des de l’Oficina Internacional, seria necessari que tots els vídeos que es produïssin s’acollissin a uns requisits mínims. En aquest sentit faig una proposta dels continguts que podrien tenir i, mínimament, del format que seria desitjable. Parteixo de la base que no tot el professorat té una formació en mitjans audiovisuals i per tant no es tracta de demanar una producció acurada de vídeos, però si que al menys que representin resumidament el que els centres considerin que cal donar a conèixer i amb un mínim de condicions. Els CRP i el PMAV, entre altres centres, tenen els mitjans tècnics que cal per tal d’aconseguir-ho, per tant, la seva col·laboració pot ser de gran valor. El detall d’aquest requisits és desenvolupat a l’apartat 4.4.1..

Proposta per a la presentació en CD i web :

Als apartats 4.4.2 i 4.4.3., respectivament, hi ha desenvolupada una proposta on s’indiquen unes pautes de format i contingut convenients, per els casos de fer presentacions en CD o en pàgines web.

Mostra, exposició, pública dels projectes Comenius de 3er any i alguns acabats el curs anterior.

La divulgació de la majoria dels projectes està feta des de els propis centres i en algun cas amb la col·laboració de les institucions públiques locals. Poques vegades el Departament d’Educació hi participa. En ocasions de l’organització de les Jornades Comenius que s’organitzen des de l’Oficina Internacional i des dels CRP, s’ha pogut constatar que la divulgació pren rellevància. És per això que crec que es podria instituir, des de l’Oficina Internacional,


50

una mostra anual de projectes Comenius, per tal d’aportar un element important i necessari de divulgació per els projectes Es tractaria de preparar cada curs una mostra dels projectes que ja estant en el darrer any de desenvolupament, el 3er, i alguns ja acabats en anys anteriors. Amb això s’aconseguiria donar una més gran divulgació als treballs i fer, al mateix temps, un reconeixement a la feina feta per l’alumnat, el professorat i els centres en general. Aquesta mostra es podria organitzar de la següent manera:

· Per Serveis Territorials, per tal de facilitar la participació a la majoria d’escoles. Cada Servei Territorial es cuidaria de buscar el local i recollir les subscripcions, entrar en contacte amb les escoles, etc.

· La presentació seria d’un dia sencer i es necessitaria el dia anterior per muntar la presentació

· Cada projecte estaria representat en un espai idèntic per tots i haurien de ser els propis alumnes implicats en el projecte els que, amb diferents mitjans, els presentessin i els defensessin. En el cas de les escoles Bressol i parvulari, serien els professors qui ho fessin.

· Els alumnes de fóra de la població podrien pernoctar en cases particulars

d’alumnes de la població on es faria la presentació o en albergs de joventut, en cas que no fos possible l’altra opció. Cal considerar que en molts casos els alumnes podrien tornar cada dia a la seva població.

· Es podrien seleccionar de cada delegació les 3, 4 o 5 millors presentacions i que aquestes es poguessin presentar a totes i cada una dels Serveis Territorials. Seria el premi de divulgació que els donaria l’Oficina Internacional.

Catalogació dels projectes Comenius de Catalunya:

Els projectes Comenius acabats i en curs estant degudament arxivats a l’Oficina Internacional. Convindria, però , reorganitzar o renovar aquest arxiu actualitzant-lo des del punt de vista de les noves tecnologies. És a dir, que convindria poder disposar d’una catalogació on-line de tots els projectes Comenius.

La catalogació fóra convenient fer-la per conceptes diferents. La proposta que faig és fer-ho per:

- Temes - Nivells educatius - Cronologia

S’hauria de fer de manera que sempre es pogués enllaçar una catalogació amb l’altre per tal de facilitar la relació entre els diferents conceptes.

Aquesta catalogació seria per si mateixa una divulgació dels treballs presentats per tots els centres. Seria a més un element de consulta i per tant una guia per el professorat que es vulgui implicar en un nou projecte. Per altra part seria una exposició constant de tècniques innovadores, ja que tots els projectes, des de la seva concepció són innovadors. Des d’aquesta catalogació, la transferabilitat de metodologies seria factible a l’hora que àgil.


51

Donat el gran nombre de projectes duts a terme fins el moment present, aquest procés de catalogació seria llarg, per tant, per tal de poder gaudir immediatament de la seva aplicabilitat, serà convenient fer-la en sentit cronològic invers, és a dir, començar per els projectes més actuals i anar enrera.

Publicació dels projectes a la web de l’Oficina Internacional :

Actualment la pàgina web de l’Oficina dóna una exhaustiva informació sobre els tipus de programes internacionals que gestionen i sobre els que existeixen. És però una informació que no arriba al detall dels molts projectes Comenius 1. que s’han fet i prendre’ls com a exemples de bones pràctiques. És en aquest sentit, doncs, que proposo una renovació de l’actual pàgina web de l’Oficina Internacional. Una vegada feta la catalogació i penjada a la web, proposo fer un pas endavant més i crear un espai on hi hagués una exposició més detallada dels projectes. És evident que no seria viable que s’exposessin tots, però sí al menys els més significatius de cada nivell escolar, ja fos per la temàtica, per la innovació que comporten, per l‘impacte que representen, etc.. Per exemple es podrien penjar els que haguessin merescut aquesta consideració a la mostra pública i altres que es consideressin interessants. A més, tenint en conte que cada vegada són més els centres que fan la publicació en una web, es podria aconseguir fàcilment l’exposició indicant l’enllaç als espais on els centres haguessin fet la publicació. Per aquesta última possibilitat, que seria tècnicament senzilla, caldria que tots els centres s’ajustessin a un format que fos un marc comú de presentació de web , i que es pogués accedir directament o al menys fàcilment al projecte. Amb això últim vull dir que com que en molts casos, els projectes són una part del contingut de les pàgines dels centres, de vegades no resulta fàcil accedir-hi. Tota pàgina web, per tal que resulti manejable ha de ser àgil i que constantment s’estigui actualitzant. Només així el qui navega per ella hi pot trobar allò que li cal en cada cas i de manera ràpida i fàcil. Caldria també tenir molt present la necessitat de mantenir la informació penjada a la pàgina el temps que des de l’Oficina es considerés convenient (hi ha projectes que han mantingut la informació penjada a la web un temps excessivament curt i de vegades, a més, en espais personals del professorat que encara ho ha fet menys durable). Per tal d’assegurar la publicació i a més que sigui amb unes característiques idèntiques, el millor seria que la publicació es fes des de la mateixa Oficina Internacional, adoptant un esquema resumit, però a la vegada exhaustiu, en els aspectes que es considerin més rellevants. Aquest mitjà crec que és un dels més actuals i potents per aconseguir fer transferibles els resultats materials i no materials, la innovació i la Dimensió Europea que aporten els projectes Comenius.

4. 2. Proposta d’informe de progrés i guió d’entrevista de renovació L’ informes de progrés i les entrevistes de renovació dels projectes Comenius podrien ser una eina més que ajudés als centres a encarrilar o reorientar els projectes, tot provocant una reflexió sobre els aspectes que des de l’Oficina Internacional i els


52

Serveis Territorials es considerin més rellevants i al mateix temps animant-los a seguir endavant. En la convocatòria que es fes als centres per l’entrevista de renovació se’ls podria indicar que el mateix informe de progrés seria el guió de l’entrevista de renovació. D’aquesta manera el professorat ja estaria prèviament orientat i podria decidir el que vol o necessita explicitar en més detall. De la mateixa manera les persones que fessin les entrevistes podrien demanar una ampliació d’informació sobre aquells punts que consideressin més rellevants. Això facilitaria la tasca de l’entrevistador, agilitzaria l’entrevista i la faria més productiva. El contingut de l’informe s’ha fet explícit, per tal de facilitar la reflexió. La uniformitat de l’informe que és a la vegada guió de l’entrevista, crea un marc comú de valoració igual per a tots els projectes. Està pensat no com un “paper” més a omplir sinó en positiu, per poder substituir, junt amb el nou format per a la memòria final, la fitxa de síntesi anual. Així s’alleugeraria la càrrega de presentació de documents que tant feixuga resulta per el professorat implicat en els projectes Comenius.


53

INFORME DE PROGRÉS

(pot servir de guió per a l’entrevista de renovació)

Servei Territorial : Data: Participants del Servei: ................................................................... ................................................................... Entrevista feta: al Servei Territorial al centre Número d’expedient ........................................................ Acció: (Comenius 1. ...) Centre: ..................................................................... Localitat …………………………………………….. Títol del projecte: ................................................................................................................... Participants del centre: Nom: ............................................................................. càrrec............................................. Nom: ............................................................................. càrrec............................................. Materials que es mostren ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ Si l’entrevista es fa al centre: On es fa ? : ............................................................................ Es contacta amb els alumnes que participen en el projecte: sí no Observacions:


54

1. L’equip transnacional - Llengua de comunicació : - Països associats i coordinador del projecte (subratlleu-lo) :

.......................................................................................................................... La funció del coordinador: a) Marca clarament els objectius finals i de producció de materials?

b) Consulta les accions a dur a terme?

c) Dinamitza el grup?

d) Propicia una relació cordial entre els associats?

e) Vetlla per realitzar activitats comunes amb l’equip transnacional?

f) Afavoreix el compliment de la temporització en aquests casos ?

g) Planifica amb temps suficient el treball a desenvolupar a les trobades

transnacionals ?

- L’equip transnacional de treball

a) Hi ha una comunicació fluida?

b) Amb quina freqüència us comuniqueu?

c) S’ha establert un calendari per a les activitats?

d) Es compleix la temporització programada per a l’intercanvi d’activitats o

materials?

e) S’han plantejat activitats comunes només amb algun dels centres associats?

f) Se segueix un “quadern de seguiment” del grup transnacional

g) S’han previst instruments d’avaluació de les activitats comunes i del projecte ?

h) S’ha decidit la divulgació transnacional dels materials i del projecte?

i) Les trobades transnacionals resulten imprescindibles per tirar endavant el

projecte?

2. La implicació del centre i altres institucions de les comunitats educatives i locals

- Professorat que hi participa de manera continuada (nom i matèria):

........................................................

........................................................


55

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

- Professorat que hi participa de manera esporàdica (només indicar la matèria):

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

- Com es decideix al centre el professorat que va a les trobades transnacionals ? - Membres de la Junta Directiva implicats directament en el projecte:

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................ - Algun representant de la Junta Directiva ha participat en les trobades

transnacionals: · Al propi centre .......................... (algunes vegades, mai, sempre,.. ) · A fora ............................... (algunes vegades, mai, sempre,.. )

- Quants alumnes hi estan implicats: ................................

· De quants grups i cursos .................................... · Són d’una disciplina determinada. Quines .................. , ................... , ........….? · Són alumnes seleccionats ............................. · Hi participen alumnes amb dificultats acadèmiques

......................................................... · Hi participen alumnes discapacitats ......................................

- Els alumnes són coneixedors que participen en un projecte perquè ................................................................................................................... ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

- Els alumnes s’han relacionat amb els seus companys dels altres centres europeus a través de:

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................ - Amb la freqüència de:

........................................................

........................................................


56

- A les trobades transnacionals hi ha assistit alumnes: (nombre) ............................... (lloc) .............................................

- Les activitats que han dut a terme en aquests casos han estat:

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

- Quina valoració podeu fer de la seva assistència i participació:

...............................................................................................................................

.........................................................................................................

...............................................................................................................................

.........................................................................................................

- Es dóna informació del projecte a cada claustre

..................................................................

- Es dóna informació del projecte a cada consell escolar

......................................................

- L’AMPA està implicada en

............................................................................................

- També hi estan implicats altres agents educatius culturals o altres (regidories,

biblioteques, cases de cultura, empreses, clubs, ONG...) :

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

- Com:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

....................................

3. Les activitats i la producció de materials - Les activitats estan definides en els objectius generals inicials del projecte pel que

fa a : ⋅ Tipologia:


57

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

⋅ Metodologia ........................................................................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................................................................

- Relació d’activitats fetes només al centre escolar de Catalunya: ........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

- Relació d’activitats fetes en comú amb tots els centres associats: ........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

- Relació d’activitats fetes amb algun dels centres associats:

........................................................

........................................................


58

........................................................

........................................................

- Les activitats fetes en comú amb tots els centres associats han estat:

⋅ Decidides democràticament per tot l’equip transnacional de professorat

⋅ Proposades per l’equip de professorat coordinador del projecte

- De totes les activitats fetes dins del projecte quines considereu que han resultat:

⋅ Més motivadores per a l’alumnat: ........................................................

........................................................

........................................................

........................................................ ⋅ Més impulsores del sentiment de dimensió europea:

........................................................

........................................................

⋅ Més innovadores (en aspectes diferents a les noves tecnologies): ........................................................

........................................................

........................................................

........................................................ ⋅ Quines activitats han suposat l’increment de l’ús de noves tecnologies:

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................ ⋅ Més destacables per al vostre equip, per altres conceptes (indica’l en

cada cas): ........................................................

........................................................

........................................................

........................................................ ⋅ En quines de les activitats heu treballat interdisciplinàriament. En cada

cas, indiqueu, breument, de quina manera: ........................................................ : .............................................................................................................................................................................................................................. ........................................................ :

inicialment a cada trobada quan es veu necessari

inicialment a cada trobada quan es veu necessari


59

.........................................................................................................................

..................................................................................................... ........................................................ : ..............................................................................................................................................................................................................................

- Les activitats del projecte realitzades al vostre centre han estat (poden ser diverses

opcions): ⋅ Decidides independentment per cada professor/a de la matèria

implicada ⋅ Decidides pel / per la professor/a, que la desenvoluparà amb els

alumnes, encara que sigui una activitat interdisciplinar

⋅ Decidides democràticament per tot l’equip de professorat del centre que participa en el projecte

⋅ Decidides per l’equip de professorat de les matèries implicades en

l’activitat interdisciplinar i que les treballarà interdisciplinàriament amb l’alumnat

⋅ Dissenyades amb la col·laboració de l’alumnat

⋅ A proposta de l’alumnat

- De totes les activitats fetes dins del projecte i en cas que el tornessis a fer : ⋅ Quines repetiries exactament i per què:

....................................................................................................................

....................................................................................................................

....................................................................................................................

....................................................................................................................

....................................................................................................................

....................................................................................................................

....................................................................................................................

⋅ Quines no repetiries i per què: .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... ....................................................................................................................

⋅ Quines modificaries i com: ............................................................................................................... ............................................................................................................... ...............................................................................................................

.................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... ....................................................................................................................


60

- De totes les activitats fetes dins del projecte quines repetiries en cas d’endegar un

nou projecte Comenius de diferent temàtica: ........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

- Es coneix des de l’inici com es farà la presentació final dels materials del projecte: ⋅ Publicació escrita (llibre) ⋅ CD ⋅ Vídeo ⋅ Pàgina web ⋅ Representació teatral ⋅ Objectes d’art ⋅ Exposició (a cada centre, itinerant, etc.) ⋅ Altres: ..........................................................................................

.......................................................................................... ⋅ No està definit

- El tipus de presentació serà el mateix per a tots els associats:

- S’ha pensat en la producció de materials parcials i finals com un element de

divulgació del projecte 4. La integració del projecte en el currículum, la innovació i la Dimensió

Europea - El contingut temàtic del projecte::

Està inclòs en diverses matèries curriculars. Quines: ........................................................

........................................................

........................................................

........................................................ ........................................................ ........................................................

⋅ Es treballa a la tutoria

⋅ No està inclòs en cap matèria curricular però es treballa com a PEC

nosí

sí no encara no està decidit

sí no encara no està decidit


61

⋅ No està inclòs en cap matèria curricular i per això es treballa com a activitat extraescolar

⋅ Altres possibilitats:

....................................................................................................................

- La metodologia emprada en les activitats del projecte ha implicat una innovació per

al professorat: Per l’ús d’una llengua estrangera

Pel treball amb un equip de professorat europeu

Per l’ús més habitual de les noves tecnologies en l’ensenyament

Per l’ús de les noves tecnologies per a la comunicació

...

- La metodologia emprada en les activitats del projecte ha implicat una innovació per a l’alumnat:

Per l’ús d’una llengua estrangera

Per la projecció del seu treball a nivell europeu

Per l’ús més habitual de les noves tecnologies en l’aprenentatge

Per l’ús de les noves tecnologies per a la comunicació

... - La Dimensió Europea ha anat creixent amb el projecte:

Treballant-la explícitament perquè és l’únic objectiu del projecte

Com un element paral·lel al treball específic del tema del projecte - En cada cas de l’apartat anterior: De quina manera l’heu

treballat Fins a quin punt de sensibilització s’ha arribat

Pel que fa al professorat

sí no

sí no


62

Pel que fa a l’alumnat

5. La difusió dels resultats, materials o no materials. Disseminació

S’ha pensat fer divulgació del projecte i els seus resultats, materials o no materials:

Entre l’alumnat i professorat que ha participat directament en el projecte

A la resta de la comunitat escolar: claustre, consell escolar...

A la comunitat educativa en general

A les entitats extraescolars del barri, la localitat,... S’ha pensat en la divulgació com a: Element de presa de consciència dels coneixements adquirits per l’alumnat Element de motivació i conscienciació per a la resta de la comunitat escolar

i altres grups socials

Font de documentació per a d’altres equips de la comunitat educativa i social en general

Què heu fet, fins ara, per divulgar el vostre treball en els diferents àmbits?

Tipus de divulgació

Àmbit de divulgació

Exposicions

Representacions teatrals

Producció de vídeos

Producció de CD

Publicació de pàgines web

Llibres

Objectes d’art

…..


63

- La divulgació feta fins ara ha generat noves col·laboracions:

a) Entre el professorat del propi centre b) D’altres col·lectius de la pròpia comunitat escolar c) D’entitats externes al centre. Quines?

.....................................................................

- Els canals que s’han usat, fins el moment, per fer la divulgació han estat: a) Els que ofereix el propi centre (cartells, revistes, exposicions...) b) Internet c) La premsa local, regional, estatal d) La ràdio local, regional, estatal e) La TV local, regional, estatal f) Les institucions públiques. Quines? ............................................................. g) Altres ..............................................................................................................

6. L’avaluació del projecte per part del centre i de l’equip transnacional - Els criteris d’avaluació per part de l’equip transnacional :

⋅ Estan definits des de l’inici del projecte ⋅ No s’han definit ⋅ Se n’ha parlat però no han quedat clars ⋅ .........................................................................................................

- Aquests criteris, si és que hi són, han estat decidits:

⋅ Per tot l’equip transnacional ⋅ Pel centre coordinador ⋅ Altres .........................................................................................................

- Fes una breu descripció o la relació d’aquests criteris:

.................................................................................................................... .................................................................................................................... ....................................................................................................................

.................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... ....................................................................................................................

- En quins moments al llarg del projecte s’ha fet una avaluació ⋅ En acabar cada activitat comuna ⋅ En acabar cada curs ⋅ En acabar el projecte ⋅ (Altres)

............................................................................................................

- El vostre centre autoavalua els resultats del projecte independentment de l’equip europeu

⋅ Sí, (digues quan i com) ..................................................................................................................... .....................................................................................................................

⋅ No, perquè


64

.....................................................................................................................

................................................................................................................... - En quins moments al llarg del projecte s’ha fet aquesta avaluació al vostre centre:

⋅ En acabar cada activitat ⋅ A cada avaluació ⋅ En acabar cada curs ⋅ En acabar el projecte ⋅ (Altres)

......................................................................................................... - Al vostre centre s’elabora un “quadern de seguiment” com a element que permeti

fer una avaluació continua del projecte? .......................................................................................................................................................................................................................................

- L’avaluació de les activitats/procés ha servit per modificar els objectius /el procés

de desenvolupament del projecte? ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ...............................................................................................................................


65

4. 3. Proposta de format de presentació i contingut de la memòria final dels projectes Comenius

La plantilla del format i contingut de la memòria que es proposa és tal que permet anar-se construint a mida que transcorri el projecte. D’aquesta forma passa de ser una feina feixuga, que cal fer en acabar el projecte, a ser una guia i orientació al llarg del seu desenvolupament. En un primer cop d’ull, es pot veure com un qüestionari tancat o excessivament dirigit. No és aquesta la intenció que m’ha portat a fer la proposta, si no tot el contrari, és un intent d’ajut, una guia, per el professorat que haurà de presentar la memòria final i on ha d’aconseguir reflectir el que necessita l’Oficina Internacional per tal de poder valorar les aportacions, els resultats i l’impacte produït pel projecte Comenius, una vegada acabat. Es podria fer arribar als centres la següent informació: La memòria s’haurà se presentar en paper i suport magnètic. Es presenta com un document en format Word que en els casos que convingui, perquè la resposta ocupa més lloc del previst a la plantilla, es pot ampliar. Caldrà posar les respostes en lletra Arial tamany 10 i sense negreta. Conté plantilles per els Annexes. D’acord amb les pràctiques habituals de la Comissió, la informació transmesa s’utilitzarà per avaluar el programa Socrates i per publicar-la junt amb la presentació del projecte, adjuntada també en el CD, per fer-ne la divulgació que l’Oficina Internacional consideri oportuna. Haurà de ser complimentada individualment per la institució participant de Catalunya. Haurà d’estar escrita imprescindiblement en català i opcionalment en les altres llengües que es vulgui. Junt amb la memòria es presentaran complerts els annexes 1 i 2 dels que es dóna model a continuació. Caldrà fer-la arribar junt amb els annexes a l’Oficina Internacional abans del ....................................................


66

MEMORIA FINAL DELS PROJECTES COMENIUS Dades bàsiques:

Títol del projecte:

Número de contracte:

Nom del centre escolar:

Adreça complerta del centre i núm. de telèfon :

Tipus d’institució:

Escola infantil Escola primària

Escola secundària

obligatòria Batxillerat

Cicles formatius de grau mig

Centre per/amb alumnes amb necessitats educatives

Altres, especificar-les:

El centre és:

El coordinador del projecte Un centre associat

El projecte es un Comenius acció:

Projectes escolars. Comenius 1.1. Projectes per el desenvolupament escolar. Comenius 1.3. Projectes lingüístics. Comenius 1.2

Cursos d’inici i cloenda del projecte:

Nom, adreça complerta, telèfon, e-mail, web etc. de la institució escolar coordinadora del projecte:


67

1. Llengües utilitzades en el projecte:

- La llengua de comunicació escrita amb els centres europeus ha estat:

......................................................................................................

- A les trobades internacionals ens hem comunicat en : ....................................................................................................................................................................................................................................................

- La publicació del material final es farà en: ....................................................................................................................................................................................................................................................

- Explica el canvis que ha suposat el projecte respecte al coneixement i l’ús de les

llengües estrangeres, tant pel que fa a l’alumnat com al professorat que hi ha participat:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................

2. Objectius marcats inicialment i els seus canvis : - Quins eren els objectius marcats al iniciar el projecte:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................ - Quins han estat els objectius aconseguits:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................ - Quins han estat els motius de les modificacions en la consecució dels objectius:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................

(afegir comentari a l’opció que es consideri adient de les proposades a continuació)


68

- Els objectius generals i de producció de materials varen ser proposats per l’equip de coordinació internacional i acceptats per tots els equips associats ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................

- Els objectius generals i de producció de materials varen ser decidits democràticament per l’equip internacional en la primera trobada ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

- Al llarg de tot el projecte es va anar treballant en el sentit d’aconseguir els objectius marcats inicialment ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

- Els objectius s’han anat modificant i adaptant, a mida que el projecte va anar avançant ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

- Les modificacions dels objectius es varen decidir d’acord amb tot l’equip internacional ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

3. Implicació del centre (professorat i alumnat) i altres institucions de les comunitats educatives i locals (socis):

- Professorat que hi ha participat de manera continuada (nom i matèria): ........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

- Professorat que hi ha participat de manera esporàdica (només indicar la matèria):


69

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

- Membres de la Junta Directiva implicats directament en el projecte:

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................ - Quants alumnes hi han estat implicats: ................................

· De quants grups i cursos .................................... · Han estat d’una disciplina determinada. Quines .................. , ................... , .................... , ........................ , ...................... · Han estat alumnes seleccionats ............................. · Hi han participat alumnes amb dificultats acadèmiques .................................................................................................. · Hi han participat alumnes discapacitats ....................................................................................................

- Els alumnes són coneixedors que han participat en un projecte europeu, perquè ?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...........................

- Els alumnes s’han relacionat amb els seus companys dels altres centres europeus a través de:

........................................................

........................................................ ........................................................ ........................................................

- A les trobades internacionals hi han assistit alumnes:

1er any ............................... a ............................................. 2n any ............................... a ............................................. 3er any ............................... a .............................................

- I les activitats que han dut a terme en aquest casos han estat: ........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................

........................................................


70

........................................................

........................................................

- Quina valoració en podeu fer de la seva assistència i participació: .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ....................................................................................................................................................................................................................................................

- Els alumnes han participat en algun moment en l’organització, i l’avaluació del projecte?. Expliqueu quan i com:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................ ..........................................................................................................................

S’ha anat donant informació del projecte a cada claustre: ..........................................................................................................................

- S’ha anat donant informació del projecte a cada consell escolar: ..........................................................................................................................

- L’AMPA hi ha estat implicada en: ..........................................................................................................................

..........................................................................................................................

- També hi han estat implicades altres comunitats educatives i locals(socis):

Associació/comunitat acció ....... ...............

4. Activitats realitzades:

- Completeu la taula següent indicant el nom de les activitats, la tipologia i la

metodologia emprada, per a cada activitat (afegir-ho a la memòria com a Annex 1). Si heu fet varies activitats amb la mateixa tipologia i metologia, poseu els diferents títols, en la mateixa taula i amb la mateixa descripció d’aquests dos aspectes esmentats.

Al costat de cada títol de les activitats indiqueu la lletra que correspongui segons la taula que s’indica a continuació:


71

Només a Catalunya CAmb tots els associats TAmb alguns associats A

Activitat núm. .......

Títol de l’activitat

1. ....................................................... T 2. ........................................................ C 3. ......................................................... C

...

Tipologia

Metodologia (destaqueu-ne la

interdisciplinarietat en els casos que correspongui)

Ompliu la graella següent: - De totes les activitats fetes dins del projecte quines considereu que han

resultat:

Títol de l’activitat:

Més motivadores per l’alumnat:

Més impulsores del sentiment de dimensió europea:

Quines activitats han suposat un més gran aprenentatge en l’ús de noves

tecnologies:

Més innovadores (en aspectes no referits a les noves tecnologies):

Quines han facilitat la participació dels alumnes amb necessitats pedagògiques especials:

Quines han fomentat més l’educació


72

intercultural i han estat més integradores (han evidenciat més la tolerància):

Quines han facilitat la participació d’alumnes desafavorits per a raons socio-econòmiques o d’algun altre tipus:

Quines han facilitat la participació de professorat i alumnat amb discapacitat:

Més destacables per el vostre equip, per altres conceptes (indica’l en cada cas):

En quines de les activitats heu treballat interdisciplinàriament. En cada cas, indiqueu, breument, les diferents matèries implicades:

- De totes les activitats fetes dins del projecte quines repetiries en cas

d’endegar un nou projecte Comenius de diferent temàtica i per a quin motiu: (el motiu pot ser per exemple: per la motivació que genera als alumnes, per la incidència en el concepte de dimensió europea, per la utilització de les TIC, per la difusió que aporta, etc. )

Tipus d’activitat / Títol i per què ?

Quines activitats repetiries exactament:

Quines activitats no repetiries:

i com ?


73

Quines activitats modificaries

5. Producció de materials i difusió: - Els tipus de materials produïts al llarg del projecte són: (Hi pot haver més d’una

resposta)

Publicació escrita (revista, llibre, etc.) CD Vídeo Pàgina web Representació teatral Exposició (a cada centre, itinerant, etc.) Conferències , debats Altres: ......................................................................

- S’ha concebut un material específic com a producte final del projecte:

si no - El producte o material final del projecte ha estat:

L’objectiu del projecte Una mostra dels diferents objectius obtinguts Llengua del producte (Altres) .........................

En cas que es presenti un material específic com a producte final: - El producte final del projecte s’ha produït:

Per facilitar la divulgació posterior

Només com a recull de totes les activitats fetes

Com element aglutinador de l’aprenentatge dels 3 anys


74

(Altres) ......................................................................... - La presentació final dels productes o materials:

És del mateix tipus per tots els associats

Coincideix només en alguns productes

Cada associat fa independentment la seva presentació

- La presentació final, en qualsevol cas, s’ha preparat amb la col·laboració de

l’alumnat:

Parcialment. Han participat en:

Totalment. Com ?:

L’ha fet només el professorat perquè :

- La difusió s’ha plantejat:

Entre els alumnes implicats en el projecte Entre tots els alumnes, implicats i no implicats Al claustre de professors


75

A tot el centre A l’AMPA A altres associacions externes al centre:

Locals Nacionals

estatals (Altres) ..............................................................

- Quins canals de difusió s’utilitzaran?

Revistes escolars Espais públics Ràdios i TV Premsa Fires i/o exposicions Internet (Altres) .............................................................

- Durant quan temps es preveu fer la difusió :

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

6. Impacte que ha produït el projecte: - Quins canvis ha representat el projecte a l’alumnat que hi ha participat directament

: (ús de les TIC, llengües, tolerància, etc.)

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

..............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................


76

- Quins canvis pot representar per la resta d’alumnat del centre:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................ - Quins canvis ha representat el projecte al professorat que hi ha participat

directament : .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

- Quins canvis ha representat el projecte a la vida del centre : (funcionament democràtic, relacions internacionals, etc.)

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

................................................................................................................

- L’impacte del projecte ha arribat fins i tot a : (altres grups i associacions lligades al centre o bé externes, com l’AMPA, Ajuntament, etc.)

associació Impacte produït

7. Aplicació del projecte en el currículum, innovació i Dimensió Europea:

- El contingut temàtic del projecte:

Estava inclòs en varies matèries curriculars. Digues en quines: ........................................................ ........................................................ ........................................................ ........................................................


77

........................................................

........................................................ ⋅ Es treballava a la tutoria:

parcialment exclusivament gens

⋅ No estava inclòs en cap matèria curricular però es treballava com a

PEC

si no

⋅ No estava inclòs en cap matèria curricular i per això es treballava com a activitat extraescolar

si no

⋅ Altres possibilitats: .......................................................................................................... ..........................................................................................................

- La metodologia emprada en les activitats del projecte ha implicat una innovació pel professorat: (poden ser varies respostes)

Per l’ús de llengües estrangeres Per l’adopció de metodologies proposades per altres equips de professorat europeu Per la necessitat de l’ús de les TIC (Altres) ....................................................................

- La metodologia emprada en les activitats del projecte ha implicat una innovació per a l’alumnat: (poden ser varies respostes)

Per la necessitat de l’ús de llengües estrangeres Per la participació en processos metodològics diferents del que li és habitual Per l’ús de les TIC per comunicar-se Perquè el grup de treball dins del centre és diferent de l’habitual


78

Perquè el tema de treball no pertany a cap matèria curricular (Altres) ....................................................................

Ja ens haureu dit el nivell de coneixement de participació en el projecte dels diferents col·lectius. Ara, concretament, digueu-nos: - El projecte Comenius, ha canviat la concepció i el reconeixement que es

tenia d’Europa : (poden ser varies respostes)

A tot el centre en el seu funcionament A tot el claustre de professors Al professorat implicat directament A tot l’alumnat del centre A l’alumnat implicat en el projecte A l’AMPA A algunes institucions locals externes al centre (Altres) ...............................................................

Pel que fa al professorat, si ha implicat algun canvi en Dimensió Europea, explica: - Quines aportacions en la dinàmica de treball ha representat:

.......................................................................................................... .......................................................................................................... .......................................................................................................... .......................................................................................................... .......................................................................................................... ..........................................................................................................

- Quines implicacions personals, en general, ha representat: .......................................................................................................... ..........................................................................................................

.......................................................................................................... .......................................................................................................... ..........................................................................................................

..........................................................................................................

- Explica en quins aspectes concrets creus que, la Dimensió Europea adquirida, ha canviat o pot canviar l’actitud de l’alumnat:

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

.......................................................................................................... ..........................................................................................................


79

- Explica en quins aspectes concrets creus que, la Dimensió Europea adquirida, ha canviat els coneixements de l’alumnat:

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

.......................................................................................................... ..........................................................................................................

Pel que fa al funcionament del centre, si ha implicat algun canvi : - Explica els canvis que ha aportat:

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

.......................................................................................................... ..........................................................................................................

Pel que fa a altres institucions externes al centre, socis:

- Explica els canvis que hagi pogut aportar: .......................................................................................................... .......................................................................................................... .......................................................................................................... .......................................................................................................... .......................................................................................................... ..........................................................................................................

8. Continuïtat de relació amb algun dels associats o nous projectes:

- Una vegada acabat el projecte, es veu convenient continuar una relació

internacional encara que sigui fora d’un projecte Comenius amb:

Els mateixos associats Només alguns dels associats Amb nous associats

En cas que es continuïn les relacions amb el mateix equip de treball: - La continuació de les relacions i intercanvis és degut a no haver tingut el

temps suficient per assolit els objectius marcats inicialment i voler-los aconseguir ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................


80

- La continuació de les relacions és deguda a la bona entesa que ha existit durant el projecte i per tant el desig de continuar treballant amb el mateix equip en altres accions encara que no sigui un projecte Comenius ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

En cas que no es continuen les relacions amb l’equip actual de treball és perquè: - Es vol endegar un nou projecte amb un equip diferent per:

Canviar d’associats i així ampliar els coneixements d’altres realitats Fer divulgació dels resultats obtinguts en aquest projecte Passar a ser coordinadors de projecte i viure aquesta experiència (Altres)..................................................................

En cas que no es continuïn mantenint relacions amb cap equip internacional és perquè:

- El treball ha estat molt dur i tenim necessitat de perdre’ns un temps:

Per poder aplicar els resultats obtinguts Per reflexionar i avaluar millor els resultats obtinguts (Altres) ........................................................

- Els resultats obtinguts no han respost a les nostres expectatives perquè:

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

....................................................................................................

9. Avaluació del projecte per part del centre i de l’equip

internacional: En cas de l’avaluació per part de l’equip internacional: - Han estat decidits:

Per tot l’equip internacional Per el centre coordinador (Altres) ...........................................


81

- Fes una breu descripció d’aquests criteris o dóna’n la relació:

..........................................................................................................................

...................................................................................................................

..........................................................................................................................

..........................................................................................................................

..........................................................................................................................

.......................................................................................................................... ..........................................................................................................................

- En quins moments, al llarg del projecte, s’ha fet una avaluació:

En acabar cada activitat comuna A les trobades internacionals En acabar cada curs En acabar el projecte (Altres)

En cas que s’hagin fet avaluacions per part de l’equip internacional al llarg del projecte, les seves conclusions han estat motiu de modificació dels objectius marcats inicialment:

⋅ Si, en els següents casos: .......................................................................................................... .......................................................................................................... ..........................................................................................................

⋅ No, s’ha continuat com estava previst sense modificar cap objectiu perquè: ......................................................................................................... .........................................................................................................

⋅ (Altres possibilitats) ......................................................................................................... .........................................................................................................

- El vostre centre ha avaluat per ell mateix els resultats del projecte

independentment de l’equip europeu ⋅ Si, (digues quan i com)

....................................................................................................

.................................................................................................... ⋅ No, perquè

....................................................................................................

....................................................................................................

En cas que hagueu fet l’avaluació de forma independent al vostre centre:


82

- Els criteris d’avaluació per part del vostre centre :

Han estat definits des de l’inici del projecte S’han anat definint a mida que ha avançat el projecte Se’n ha parlat però no han quedat clars (Altres) .................................................

- Aquests criteris, si s’han establert, han estat decidits:

Per l’equip de nivell escolar Per tot l’equip de professorat que participa al projecte Per cada professor/a per la seva activitat (Altres) .................................................

- Feu una breu descripció o doneu la relació d’aquests criteris:

.......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... ..........................................................................................................................

- L’alumnat coneixia aquests criteris d’avaluació:

Si, des de l’inici de curs Si, en fer l’ activitat No, perquè ............................................................... ................................................................................... (altres opcions) ........................................................

- En quins moments al llarg del projecte s’ha fet alguna avaluació al vostre centre:

En acabar cada activitat A cada avaluació


83

En acabar cada curs En acabar el projecte (Altres) ..............................................................

En cas que s’hagin fet avaluacions al propi centre al llarg del projecte, le seves conclusions han estat motiu d’alguna modificació de la marxa del projecte (altres activitats, objectius, metodologia, etc):

⋅ Si, en els següents casos:

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

⋅ No, s’ha continuat com estava previst sense modificar cap objectiu perquè: .......................................................................................................... .......................................................................................................... ..........................................................................................................

(altres possibilitats) .......................................................................................................... .......................................................................................................... ..........................................................................................................

- Al vostre centre s’elabora un “quadern de seguiment” com a element que

permeti fer una avaluació continua del projecte. Amb quins items: .......................................................................................................... ..........................................................................................................

..........................................................................................................

10. Resum del projecte on s’enunciïn els aspectes que es

creguin més rellevants : (aquest resum és el que es publicarà, com a tal, a la web de l’Oficina Internacional. No ha de ser més llarg de 20 línies)


84

Model per l’annex 1 Activitat núm. .......

Títol de l’activitat

1. .......... 2. ..................... 3. .......................

........

Tipologia

Metodologia (destaqueu-ne la

interdisciplinarietat en els casos que correspongui)


85

Model per l’annex 2 Calendari del projecte: Resumiu a la graella que segueix les activitats fetes durant el projecte, per cursos. Cal donar la relació de les activitats (sense detall) i el lloc on s’han fet. En el cas dels desplaçaments, especificar el nombre de professorat i d’alumnat, si és el cas.

Data aproximada /

intèrval

Activitat (títol i tipus) Lloc Resultats esperats Resultats obtinguts


86

4. 4. Proposta de presentació i contingut dels vídeos, dels CD i de les web Des de l’inici dels projectes Comenius fins ara, la presentació de materials i productes finals ha anat canviant adaptant-se a les novetats tecnològiques de cada moment. Si bé els primers projectes presentaven els materials en format imprès sobre paper i en alguns casos s’acompanyaven de gravacions orals en cintes o bé de cintes de vídeo, a poc a poc es varen anar fent presentacions on les TIC prenien més protagonisme. Així, doncs, les presentacions en suport magnètic i pàgines web han anat guanyant terreny de manera que en els últims projectes, en un 67% dels casos, segons l’informe estadístic elaborat per l’Agència Sócrates, els centres de Catalunya o bé l’equip internacional de centres, preparen una web com a element de treball o de presentació del producte final i/o difusió del projecte. Avui per avui aquest és un dels millors mitjans que actualment tenim per tal de fer la presentació i difusió dels projectes, dels seus resultats i dels seus productes. La diversitat d’estils de presentació és tant gran com el mateix nombre de projectes i això que per una part és un factor positiu, per una altra part no ho és, ja que en alguns casos no s’aconsegueix donar a conèixer a qualsevol visitant dels CD o la web, el que és o ha estat el projecte. Crec, per tant, que seria interessant, per tal de treure un bon profit de la feina feta que es donessin unes pautes de presentació tant en CD, com en vídeo, com en el cas d’elaborar una pàgina web. Podria ser un bon recurs per part de l’Oficina Internacional per poder facilitar la catalogació dels projectes, el poder fer-ne una millor valoració comparativa i, com no, la divulgació des de la pròpia Oficina. Per aconseguir aquests últims aspectes, caldria que es demanés imprescindiblement una presentació en CD3 en PowerPoint de tots els projectes. La presentació en una web es podria deixar encara a la decisió de cada equip. En cas, però, que s’obtés per utilitzar-ho, valdria la pena que també es seguís unes pautes generals que aconduïssin als objectius esmentats. Un altre dels motius per demanar-los-hi aquestes presentacions és que una pràctica d’aquest tipus obliga a fer-ne un bon anàlisi. Cal dir molt en poc espai i en poc temps. Això pot representar també una motivació per entrar, d’una manera pràctica, en l’ús de les TIC en aquells casos que encara no hi estiguin massa avesats. Amb tot, l’objectiu últim que es persegueix amb la proposta és que tots els centres donin a conèixer els seus projectes fent referència als mateixos punts claus per la seva valoració. Això facilitaria la divulgació a diferents col·lectius tant per part del centre com per part de l’Oficina Internacional. Per tal de pal·liar el problema que pogués representar per al professorat que desconegués aquesta tecnologia, la pròpia Oficina podria organitzar unes sessions de formació adreçades al professorat que ho necessités, de manera que durant algun curs dels 3 anys que dura el projecte, i amb poques hores, els iniciés bàsicament en l’ús del PowerPoint per tal de poder fer l’esmentada presentació. La formació per elaborar una pàgina web pot dependre, encara, de la disposició del professorat a comprometre’s a seguir un curs de formació que el propi Departament d’Educació ofereix a través del PIE o altres opcions alternatives. En referència a les presentacions en vídeo, el PMAV i els CRP disposen de mitjans per a treballar en la composició i disseny de vídeos, la dificultat radica en que es requereixen uns coneixements sobre manipulació de programes audiovisuals que ja no són tan comuns entre el professorat.

3 Segons l’informe estadístic de l’Agència Sócrates, un 70% dels centres de Catalunya presenten un CD com a producte del projecte


87

4.4.1. Presentació de vídeos La tècnica de la imatge en moviment ha canviat i les càmeres de vídeo són majoritàriament digitals. Això vol dir que no es necessita un aparellatge específic com calia en un altre temps quan el vídeo era analògic. Avui tenim la possibilitat de retocar i preparar el material gravat amb l’ajut dels ordinadors al mateix centre. A més, les pròpies filmadores adjunten programes de software que acostumen a ser senzills. Tot i així representen una dedicació de temps per conèixer el seu funcionament que no es pot exigir al professorat, si no és del seu interès, ja que això pot dispersar l’objectiu de treball i representar una sobrecàrrega. Per tant per el que fa referència a les presentacions en vídeo, que a Catalunya el curs 2003-2004 han estat d’un 40% segons l’Agència Sócrates, només apunto els següents aspectes que crec que convindria tenir presents:

• Que les seqüències d’imatges siguin curtes i representatives. • Que la durada total del vídeo no excedeixi als 15 minuts (ven emprats són

molt) • No fer escombrades ràpides dels espais • Procurar no bellugar excessivament la càmara • Que s’introdueixin títols del que es presenta • Que a no ser imprescindible, es tregui la veu en directe i es faci una gravació

de veu en off . • Si es posa música de fons, que sigui només orquestada i si pot ser poc

coneguda (evita estar pendent de seguir-la). A part del PMAV i els CRP hi ha altres associacions o institucions públiques (centres comarcals, cooperatives, etc.) que han col·laborat en la producció dels vídeos presentats fins el moment.

4.4.2. Presentació de CD En tots els casos, el disseny de presentació és lliure, però fora bo vetllar per: ˚ que la lletra sigui ben llegible, per el tamany i el tipus de font. ˚ que les pantalles quedin el més esponjoses possible. En aquest sentit és preferible

afegir noves pantalles sota el mateix item o apartat que omplir-les fins a límits que no es pot llegir el seu contingut.

˚ Que la successió de pantalles fos entenedora. Això es pot aconseguir si es parteix

d’un esquema o organigrama clar. En preparar la presentació divulgativa del projecte s’ha de tenir present que a la memòria ja es fa una descripció amplia i detallada de tot el que s’esmenta en les pantalles de la presentació. Això vol dir que només caldria incloure els trets generals i més significatius del projecte sense haver de fer-ne, en la presentació en PowerPoint cap desenvolupament exhaustiu. El contingut de les diapositives de la presentació del CD hauria de ser:

1. Títol del projecte


88

2. Països i centres associats. Coordinador

3. Objectius inicials: a) Generals b) de producció de materials c) resultats no materials

4. Objectius aconseguits:

a) Generals b) de producció de materials c) resultats no materials

5. Llengües

a) De comunicació b) De presentació dels productes

6. Alumnat implicat

7. Professorat implicat i altres associacions

8. Àmbits

9. Tipus d’activitats: (de recerca, que fomentin la cooperació, la solidaritat,

l’habilitat manual,oral, les llengües, ...)

10. Instruments i recursos emprats a les activitats: ( sortides, conferències arts plàstiques, TIC,...)

11. Productes finals:

a) Internacionals b) Del centre

12. Difusió:

a) Al centre (alumnat, professorat, la resta) b) Fora del centre c) Canals de difusió utilitzats

13. Avaluació:

a) Què ? b) Quan? c) Com?

14. Impacte:

a) entre l’alumnat b) entre el professorat c) al centre d) en altres associacions

15. Conseqüències del projecte en els diferents sectors i continuïtat

després del projecte


89

4.4.3. Presentació en una web Si bé considero que la presentació divulgativa en PowerPoint, hauria d’acompanyar obligatòriament a la memòria final del projecte, la possible elaboració d’una pàgina web pot quedar de moment a la decisió de l’equip de treball. És cert, però , que cada vegada són més els centres que opten per aquest tipus de presentació, material o mitjà de difusió. La tecnologia informàtica ha evolucionat de tal manera que ha posat a l’abast dels usuaris, programes, més o menys senzills, que permeten l’elaboració de pàgines web. Val a dir que en el cas del professorat, el Departament d’Educació ens facilita el seu aprenentatge mitjançant els cursos, ja siguin presencials o telemàtics, que a través de la SGTI s’imparteix cada curs escolar. Però l’anàlisi de les web que s’han presentat fins ara i que encara estan actives, m’han fet arribar a la conclusió que també seria bo donar unes pautes generals de presentació i continguts per aquest tipus de tecnologia. Les possibilitats que ofereix aquesta tecnologia fan que, si bé es pot aprofitar aquest espai per publicar les imatges de les trobades internacionals o del procés de desenvolupament d’algunes de les activitats, no quedi només com un àlbum de fotos sinó que aporti molta més informació sobre el procés seguit en el projecte i els resultats obtinguts. En acabar de navegar per la pàgina el visitant ha de tenir clars els objectius del projecte, com s’han aconseguit i els seu impacte. Així per tant, seguint les pautes que la SGTI dóna en iniciar els cursos específics de Disseny i creació de pàgines web, diria que globalment cal tenir en conte que: ˚ Una pàgina web és un document que inclou diferents tipus d’informació: text,

imatges i enllaços hipertextuals que a la vegada poden activar la recuperació d’una altra pàgina, una imatge, un programa o una animació.

˚ Abans de crear la pàgina, cal reflexionar sobre la manera de presentar la

informació. És aconsellable distribuir-la en petits blocs que puguin estar relacionats els uns amb els altres. S’ha de procurar que la forma com es presenti la informació , sigui atractiva i dinàmica, tot evitant les construccions lineals, característiques de la documentació escrita.

˚ És aconsellable que l’aspecte, la presentació i el disseny de les pàgines sigui

homogeni i coherent i que no es converteixin en un mostrari de lletres i de colors. ˚ És aconsellable que la lletra sigui de tamany el suficientment gran com per ser

fàcilment llegible. A més a més que els diferents títols que enuncien els continguts, quedin distribuïts a la pantalla tal i com apareix sense que calgui desplaçar-la lateral o verticalment.

˚ És aconsellable que el contingut de les pàgines es posi en taules a fi de mantenir

el mateix disseny en qualsevol pantalla i que no es desencaixi. ˚ No és aconsellable afegir imatges animades que siguin innecessàries. La majoria

dels cops resulten repetitives i a més fan que les pàgines es rebin més lentament. Els punts proposats són orientatius. El disseny que s’acabi fent de la pàgina web ha de ser en tot moment, per suposat, al gust, criteri i possibilitats dels seus autors.


90

De fet, el contingut mínim, hauria de ser el mateix que s’ha proposat per els CD. Dic mínim perquè penso que, segons la funció que se li vulgui donar a la web, es podrà incloure més o menys informació. Cal tenir present que no és aconsellable omplir sistemàticament la pantalla de lletra escrita com apareix en qualsevol document imprès sobre paper. Si però que es pot afegir aquesta informació, si es creu convenient, en pantalles que s’obrin a partir de la demanda del visitant de la web. Recordem que aquest contingut mínim és:

1. Títol del projecte

2. Països i centres associats. Coordinador

3. Objectius inicials: a) Generals b) de producció de materials c) resultats no materials

4. Objectius aconseguits:

a) Generals b) de producció de materials c) resultats no materials

5. Llengües

a) De comunicació b) De presentació dels productes

6. Alumnat implicat

7. Professorat implicat i altres associacions

8. Àmbits

9. Tipus d’activitats: (de recerca, que fomentin la cooperació, la solidaritat,

l’habilitat manual, oral, les llengües, ...)

10. Instruments i recursos emprats a les activitats: ( sortides, conferències arts plàstiques, TIC,...)

11. Productes finals:

a) Internacionals b) Del centre

12. Difusió:

a) Al centre (alumnat, professorat, la resta) b) Fora del centre c) Canals de difusió utilitzats

13. Avaluació:

a) Què ?


91

b) Quan? c) Com?

14. Impacte:

a) entre l’alumnat b) entre el professorat c) al centre d) en altres associacions

15. Conseqüències del projecte en els diferents sectors i continuïtat després del projecte

Serà convenient en tots els casos que s’inclogui un correu electrònic de contacte per tal de poder rebre comentaris constructius o consultes, per part dels interessats en algun dels aspectes presentats. Això és una eina importantíssima per aconseguir la transferabilitat dels productes. A més a més, degut a la major potencialitat de les pàgines web en front dels CD i a que és un mitjà més interactiu, crec que cal matisar el què ha de contenir i , a grans trets, el disseny, per aconseguir els diferents objectius fixats en elaborar les pàgines web d’un projecte Comenius. Si es tracta de l’eina de treball o de comunicació del projecte, haurà de contenir tot el material que es vagi generant. Caldrà haver-ho previst en la distribució o disseny d’estructura previ de la pàgina. En aquest cas, donada la quantitat d’informació que haurà de contenir, el disseny estructural o organigrama de distribució de la pàgina s’ha de treballar molt per tal d’aconseguir mantenir ordre, coherència i que quedi clara la relació entre els diferents aspectes que es van presentant. Això facilitarà la navegació per la web a qualsevol visitant i permetrà entendre el procés seguit al llarg del projecte així com apreciar la relació entre el què s’ha fet i els resultats que s’han obtingut. Un índex actiu i un buscador poden ser elements que facilitin la mobilitat per la web. Per aquest motiu, s’haurà de generar una xarxa d’enllaços que sigui àgil i molt clara de manera que en qualsevol moment el visitant pugui conèixer en quin punt d’informació es troba i que a continuació sàpiga trobar fàcilment cap on vol continuar. Degut a l’objectiu d’aquestes web, es farà gairebé imprescindible l’enllaç amb la resta de continguts de les webs de cada centre associat, en cas que en tinguin, cosa que cada cop és més habitual. A la vegada és important que no s’oblidi el disseny artístic o gràfic de la pàgina. Ja sabem que “una imatge val més que mil paraules” i per tant la visualització que s’aconsegueixi de la pàgina serà decisiu. Si es tracta de fer servir la web només com a mitjà de difusió, s’hi haurà d’introduir, imprescindiblement, el detall del desenvolupament , els resultats i la valoració de les activitats que es volen difondre, amb explicació (text) i imatges que la complementin i facin la presentació més dinàmica. En aquest cas, com que ja s’hauria fet la presentació del projecte en el CD i només es tractaria de donar difusió dels resultats materials i no materials, de continguts dels diferents tipus (conceptuals, de valors o de procediments), el disseny estructural que, com sempre cal haver previst abans de construir la pàgina, podrà ser més senzill, però vetllant perquè la xarxa d’enllaços sigui àgil i clara i que el disseny artístic sigui atractiu i dinàmic.


92

Donat que s’utilitzarà com a mitjà de difusió, en aquest cas també serà imprescindible que es pugui enllaçar amb les web dels diferents centres associats. Així podrà donar, a la vegada, difusió dels centres, poblacions, associacions locals etc. Finalment si s’opta perquè la pàgina sigui només la presentació del projecte, caldrà que en el disseny d’estructura es tingui en conte els diferents punts d’informació que ha de contenir. Una manera prou clara per aconseguir-ho seria si en una pantalla s’enunciessin aquests punts, com un índex, de manera que tots ells fossin punts actius de la pàgina i els enllaços ens portessin a un altre lloc de la web on es desenvolupés aquell aspecte. Des de cada nova pantalla s’hauria de poder tornar a l’índex . Evidentment, en fer el disseny artístic s’haurà de vetllar perquè el resultat visual de la presentació sigui en tot moment agradable i el més dinàmic possible. Les imatges continuaran essent un bon mitjà per aconseguir aquest objectiu. L’enllaç amb les web dels diferents centres associats pot completar la pàgina. En algun cas pot ser un bon element complementari incloure un apartat amb adreces web a les que l’equip consideri interessant accedir. En tots els casos és aconsellable que es tinguin en conte les pautes generals que s’han relacionat en iniciar aquest apartat referent al disseny i contingut de les web dels projectes.

5. VALORACIÓ PERSONAL I APLICACIONS QUE PODEN TENIR ELS PRODUCTES DE LA LLICÈNCIA

A l’hora de fer la valoració personal, no es tracta de repetir el que ja s’ha dit en els apartats anteriors. Ja hem posat de manifest la innovació, la Dimensió Europea i l’ús de les llengües que representen els projectes Comenius. És el moment de poder dir que ha resultat francament interessant el coneixement adquirit sobre el què aporten els Comenius a través del testimoni viu, l’entrevista, el canvi d’impressions, amb el professorat. Tot i que he tingut menys relació amb l’alumnat, quan ha estat possible, també he pogut constatar, el molt que representa estar implicat en un projecte d’aquestes característiques. En tots els casos, no únicament en l’increment de coneixements que suposa, sinó en el camp humà, en el creixement de la consciència com a ciutadans d’Europa. Crec, doncs, que convindria que des de les institucions es fes un pas més endavant i es donés el reconeixement que mereixen tots els equips implicats en aquests tipus de projectes. Aquest reconeixement podria plasmar-se en facilitar la divulgació oferint els mitjans que el Departament d’Educació, a través de l’Oficina Internacional, ja té al seu abast (web, espais per exposicions i mostres) , regulant una reducció d’hores lectives, i donant certificats específics per el professorat, per posar alguns exemples. Per tant, crec que el treball realitzat en aquesta llicència, pot representar una aportació en el sentit de crear un marc comú de presentació d’informes, memòries i productes que possibilitin una millora en la difusió dels materials i altres resultats no materials dels projectes Comenius, així com la possibilitat de que altres centres, en conèixer-ho, ho adoptin com a elements o metodologies de treball. Així, doncs, les propostes que s’han fet van totes en aquest sentit: 1. Provocar una reflexió i orientació sobre el treball que s’estigui desenvolupant

durant el projecte.


93

2. Fer transparent la informació sobre el procés seguit i els resultats, i impactes obtinguts.

3. Proporcionar una guia de la relació de continguts en els diferents formats de presentació final dels productes o de la divulgació.

4. Fer propostes concretes de com millorar la divulgació i el reconeixement des de el propi Departament d’Educació.

5. Facilitar la transferabilitat de materials i metodologies amb totes les propostes anteriors.

6. ALTRES TREBALLS RELACIONATS AMB LA RECERCA Mentre he estant fent aquesta recerca, m’ha sorgit la possibilitat de col·laborar en altres treballs que en alguna manera tenien relació amb els projectes Comenius i la ciutadania a Europa. Bàsicament aquests altres treballs han estat:

• La participació en l’elaboració de materials didàctics i el disseny del CD interactiu publicat sota el patrocini de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, en motiu de l’ampliació de la Unió Europea (UE) amb l’adhesió de deu nous estats, l’1 de maig de 2004.

• La col·laboració en l’avaluació per a la renovació d’alguns projectes Comenius

el gener de 2004.

• Assistència i participació en les entrevistes de renovació fetes a als Serveis Territorials de Barcelona ciutat, Barcelona Comarques, el Vallès i Tarragona.

• La publicació de l’article “La innovació en els projectes Comenius” al núm. 306-

307 de la revista Guix de l’editorial Graó

• La participació com a “acompanyant” en el projecte Comenius 2. “Educar per a la ciutadania activa a Europa” en el que hi participa com a institució de formació del professorat, la Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics.

• La col·laboració en la coordinació del curs de formació “Educar per a la

ciutadania activa a Europa”, que el projecte Comenius de la SGFP ha generat com a producte.

• La participació com a formadora en el curs “Educar per a la ciutadania activa a

Europa”.

• Assistència al Seminari de Validació de la Guia de Bones Pràctiques del projecte Comenius AFCOM.

• Col·laboració en el nou disseny de la web de l’Oficina Internacional


94

7. BIBLIOGRAFIA Relacionada amb l’ensenyament en general i la innovació: COLL, C.; COLOMINA, R. 1990. “Interacción entre alumnos y aprendizaje escolar” a COLL, C,; PALACIOS, J.; MARCHESI, A. (eds.) Desarrollo Psicológico y Educación. Alianza. Madrid. COLL, C.;MARTÍN, E;MAURI, T;MIRAS, M; ONRUBIA, J; SOLÉ, I;ZABALA, A.1993.”El constructivismo en el aula”. Barcelona.Graó. CROS, F.; ADAMCZEWSKI, G. 1996. “L’innovation en éducation et en formation. Paris. De Böeck Université EDWARDS, D.; MERCER, N. 1988. “El conocimiento compartido. El desarrollo de la comprensión en el aula”. Paidos/MEC. Barcelona. ESCAÑO, J;GIL DE LA SERNA, M. 1992.”Cómo se aprende y cómo se enseña”. Barcelona.Horsori FDEZ, P.; MELERO, M.A. (comps). 1995. “La interacción social en contextos educativos”. Siglo XXI. Madrid. GARCIA, C. 1996.. “Innovación educativa, asesoramiento y desarrollo profesional”. Madrid. Ministerio de Educación y Ciencia-CIDE GIMENO SACRISTÁN, J.; PÉRERZ, A.I.1992. Comprender y transformar la enseñanza. Madrid. Morata. HOUSE, E.1998. “Tres perspectivas de la innovación: tecnològica, poplítica y cultural”. Revista de Educación núm. 286. JOYCE, B.; WEIL, M.1985. “Modelos de enseñanza”. Madrid. Anaya LIBEDINSKY, M.2001.”La innovación en la enseñanza”. Paidós / Cuestiones de educación. Barcelona. MARTÍ, E. 1997. “Trabajamos juntos cuando...”. Cuadernos de Pedagogía, 255. MEIRIEU, PH.1992. “Aprender, sí. Pero ¿cómo?” Ed. Octaedro. Barcelona PERRET-CLERMONT, A.N. 1984. “La construcción de la inteligencia en la interacción social. Aprendiendo de los compañeros”. Aprendizaje/Visor Madrid. QUINQUER, D. 1997. “Estrategias de Enseñanza: los métodos interactivos”, “La evaluación de los aprendizajes en CCSS” a Benejam, P.; Hosori/ICE UB, Barcelona. ROQUEPLO, P. 1983. “El reparto del saber. Ciencia, cultura, divulgación. Barcelona. Gedisa SOLÉ, I. 1991. ¿Se puede enseñar lo que se debe construir ?. Cuadernos de pedagogia, 188. WILSON, J.D. 1992.”Cómo valorar la calidad de la enseñanza”. MADRID. Paidós/MEC.


95

Relacionada amb la Dimensió Europea:

COMISSIÓ EUROPEA, “Résolution du Conseil des Ministres de l’Education réunis au sein du Conseil du 24 mai 1988 sur la Dimension Européenne dans l’Education”, Journal Officiel del Communautés Europeennes Nº© 177, 6-7-88 p.5-7

COMISSIÓ EUROPEA, “Livre vert sur la Dimension Européenne de l’éducation”. Luxembourg, Office des publications officielles des Communautés Européennes, 1993

COMISSIÓ EUROPEA, Unité européenne d’Eurydice “La dimension européenne de l’éducation, D/1996/4008/1 ISBN 2-87116-232-8

COMISSIÓ EUROPEA, “Le livre Blanc de l’Education”. 1995

COMISSIÓ EUROPEA, DG EDUCACIÓ I CULTURA, “La Guia del Candidat del Programa Sòcrates”. 2000

COMISSIÓ EUROPEA,” Evaluation de la Première Phase du programme Sòcrates”, 2000

DG EDUCACIÓ I CULTURA, Conclusions du Conseil du 13 Juillet 2001 “concernant le suivi du rapport sur les objectifs concrets futurs des systèmes d’éducation et de formation”

IDUARTE D, MONTANÉ M. ET ALII, “Avaluació de l’Acció 1 de Comenius”. Barcelona Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Informes d’Avaluació 4, 1999

JOANA VIDAL. 2004.”Impacte dels projectes Comenius”. Perspectiva escolar núm. 289.Barcelona.Rosa Sensat

JOANA VIDAL. 2001. “El programa de cooperación educativa Socrates/Comenius balance i prespectiva. Aula núm. 102. Barcelona.Graó

JOANA VIDAL. 2004. “Com s’integra” Europa a l’escola”. Guix núm. 306-307. Barcelona. Graó

JOANA VIDAL ET ALII, Centres Educatius i institucions de formació oberts a Europa, Barcelona, Col.legi de Doctors i llicenciats, Butlletí núm. 119, 2002

MONTANÉ M. (project coord.) “CD Regions The European Dimension in education. A regional Approach”. Col.legi de Doctors i Llicenciats,1996

MONTANÉ, M; BORDAS, I. 1993. “The European Dimension in Secondary Education”. Barcelona. Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya.

MONTANÉ, BORDAS ET ALII, “European Dimension in European education”. Barcelona, , 1992


96

MONTANÉ, GOODMAN ET ALII, “The Regions and Europe, The european Dimension in secondary education. Study materials for Teacher Education”. Barcelona, Col.legi de Doctors i llicenciats, 1995 SOLSONA, E. 2004. “La innovació en els projectes Comenius”. Guix núm. 306-307. Barcelona. Graó Adreces web d’interès: Agència Sócrates (Madrid): http://aplicaciones.mec.es/socrates/acceso.jsp Biblioteca virtual de Tecnologia Educativa: http://weib.caib.es/Mon/arees/tecnologia_educativa/Tecnologia_educativa.htm Bitacora - Revista digital d’educació, comunicació i tecnologia: http://www.bitacora.net/ Centro de investigación y documentación educativa: http://www.mec.es/cide El portal de la UE: http://www.europa.eu.int/ Institut de la Recherche Pédagogique: http://www.inrp.fr/ Nacions Unides http://www.un.org/spanish Observatori Europeu d’Innovacions en Educació i Formació: http://www.inrp.fr/innovation/acc_inn.htm Oficina Internacional (Barcelona) : http://www.xtec.es/ofinternacional/socrates/comenius1.htm Patronat Català Pro Europa: http://www.infoeuropa.org/ Projecte Kidlink: http://www.kidlink.org/ Xarxa d’informació sobre educació d’Europa http://www.eurydice.org/ xarxa temàtica de Projectes Comenius http://www.xtec.es/comunet/

Memoria de la llicencia · Proposta d’informe de progrés i guió per les entrevistes ... 2 El...

Documents

Transcript of Memoria de la llicencia · Proposta d’informe de progrés i guió per les entrevistes ... 2 El...