PROPOSTA D’INFORME FAVORABLE AL CONSELL SOCIAL SOBRE LES CANDIDATURES PER A L’OBTENCIÓ DE LA DISTINCIÓ JAUME VICENS VIVES A LA

QUALITAT DOCENT UNIVERSITÀRIA Exposició de motius: Atesa la sol·licitud de la Comissionada per a Universitats i Recerca, adreçada al Consell Social de la UdG, de proposta de candidats de la UdG per a la distinció Jaume Vicens Vives, distinció que premia la millora de la qualitat de la docència universitària, especialment la tasca en la renovació de la docència, la formació de professors, i també l’elaboració de manuals i materials docents al servei dels universitaris, així com la introducció d’elements de qualitat i de perfeccionament en la tasca de formació dels futurs científics i professionals. Marc legal: Decret 69/1996, de 20 de febrer, de creació de la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària (DOGC núm. 2176 de 01/03/96) i les seves modificacions posteriors. En virtut de tot allò exposat, es proposa ACORDAR: Primer.- Informar favorablement el Consell Social sobre la candidatura a la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, a títol individual, presentada pel Departament de Filologia i Filosofia, del Dr. Josep Maria Nadal Farreras Segon.- Informar favorablement el Consell Social sobre la candidatura a la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, a títol col·lectiu, presentada pel Dr. David Brusi en representació de l’equip d’autors de GEOCAMP, portal interuniversitari per l’aprenentatge de les activitats de camp en assignatures de Geologia.

1

Girona, a 4 de maig de 2009

Benvolguts,

Ens plau presentar el portal informàtic GEOCAMP a la convocatòria 2009 de les distincions “Jaume

Vicens Vives” a la qualitat docent universitària.

• GEOCAMP és una proposta d'innovació educativa iniciada l’any 2002 per un equip de 8 professors1 universitaris vinculats a tres universitats catalanes (UdG, UAB i UPC). GEOCAMP és un portal d'Internet que engloba material docent desenvolupat específicament per optimitzar el procés d'aprenentatge en les activitats de camp de Geologia.

• GEOCAMP és un espai Web de lliure accés a disposició de docents i estudiants de nivells tant

universitaris com de secundària que realitzin activitats de camp com a part del seu aprenentatge. També pot resultar interessant per a molts aficionats a les Ciències de la Terra que desitgin realitzar activitats de reconeixement de la Geologia regional.

• GEOCAMP és una experiència pràctica que ha estat emprada abastament per estudiants de les

universitats en les quals l'equip d'autors imparteix docència. La seva potencialitat i lliure disposició ha permès que el seu ús es generalitzi a d’altres centres i nivells educatius tant a la resta de l’estat com a l’estranger.

• GEOCAMP és el resultat del treball realitzat a partir dels ajuts2 MQD de l’AGAUR rebuts en les

convocatòries del 2002, 2005 i 2008. El successius projectes han permès desenvolupar el portal, traduir-lo al castellà i anglès i crear un aplicatiu específic que permet l’edició automatitzada d’itineraris geològics de camp per qualsevol geòleg o geòloga d’arreu del món.

L'equip d'autors estem especialment satisfets dels resultats obtinguts i convidem als avaluadors de la

convocatòria “Jaume Vicens Vives” a visitar el portal per poder constatar -més enllà de la descripció

sintètica que aquí es presenta- la fonamentació teòrica, la qualitat tècnica i l'originalitat de l'experiència

d'innovació educativa que s'ha desenvolupat al GEOCAMP.

David Brusi (en representación de l’equip d’autors) Director del Departament de Ciències Ambientals Universitat de Girona

1 David Brusi (UdG); Antoni Obrador, Joan Bach, Oriol Oms, Maria Rita Estrada, Enric Vicens, Eudald Maestro (UAB) i Josep Biosca (UPC). Aquest equip promotor s’ha ampliat en la darrera convocatòria MQD amb la incorporació de: Carles Roqué, Manel Zamorano i Anna Menció (per la UdG) i de Joan Poch i Violeta Riera (per part de la UAB) 2 MQD (2002): "Optimització en suport multimèdia de les pràctiques de camp" en l'assignatura de Geologia", MQD (2005): “Itineraris de camp en Ciències de la Terra: proposta transversal i Multimèdia” i MQD (2008): “GEOCAMP-EDITOR. Un aplicatiu per l’edició automatitzada d’itineraris de camp en Geologia”

1

GEOCAMP Un portal interuniversitari per l’aprenentatge de les activitats de camp en assignatures de Geologia

Dr. David Brusi Belmonte1

Dr. Antoni Obrador Tudurí2

Dr. Joan Bach Plaza2

Dr. Oriol Oms LLobet2

Dra. Maria Rita Estrada Aliberas2

Dr. Enric Vicens Batet2

Dr. Eudald Maestro Maideu2

Dr. Josep Biosca Munts13

Dr. Carles Roqué Pau1

Dr. Manel Zamorano Cáceres1

Dra. Anna Menció Domingo1

Sr. Joan Poch Serra2

Sra. Violeta Leila Riera Rubio2

1 Àrea de Geodinàmica/Centre GEOCAMB. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona 2 Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. 3 Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals Escola Universitària Politècnica de Manresa. Universitat Politècnica de Catalunya.

2

FONAMENTACIÓ TEÒRICA

Tots els docents que imparteixen matèries relacionades amb la Geologia o les Ciències de la Terra

admeten l'indiscutible valor de les activitats de camp en l'Ensenyament. El contacte directe amb la

realitat del medi natural aporta a les assignatures uns elements conceptuals, procedimentals i

actitudinals que difícilment poden ser desenvolupat a l'aula o al laboratori.

Al llarg de les últimes dècades, diversos autors han destacat en els seus treballs el reconeixement de del

paper fonamental en el currículum de les pràctiques de camp (Thompson, 1974; Brañas, 1981; Anguita i

Ancoechea, 1981; Brusi, 1992 (a); Orion, 1993; Compiani i Dal Re, 1996; Morcillo, 2000,...).

Paral·lelament, altres investigadors han abordat els aspectes epistemològics i metodològics que

singularitzen aquest tipus d'activitats des d'un punt de vista didàctic (Compiani i Gonçalvez, 1984; Bach

et al., 1988; Brusi, 1992b; Orion, 1993; García de la Torre, 1994; Morcillo, 2000). Des d'un enfocament

més pràctic, són innombrables els exemples d'itineraris geològics de caràcter regional publicats amb

finalitats didàctiques o divulgatives.

Assumint l'extraordinari valor pedagògic de les activitats de camp i davant l'aparent bona salut del

tema, hem de reconèixer, tanmateix, que són molt escasses les experiències realment innovadores. És

cert que els aspectes de geologia regional són específics de cada zona i que la metodologia didàctica que

cada docent empra en el camp pot ser molt variada. No obstant això, els professors que sortim al camp

amb estudiants dediquem la major part dels nostres esforços a les activitats concretes d'aprenentatge

realitzades durant les sortides. La fase de preparació (pre-sortida) i la fase de síntesi i avaluació (post-

sortida) representen parcel·les poc desenvolupades en el conjunt.

La fase preparatòria (si existeix) de les excursions en nivells universitaris o de secundària sol limitar-se

a l'elaboració d'un dossier que es lliura als estudiants abans de l'activitat i que sovint conté elements

descriptius de la Geologia de l'itinerari i algunes pautes metodològiques que hauran d'aplicar els

alumnes en els treballs|feines de camp. Ocasionalment, aquests materials fotocopiats inclouen fitxes

d'observació, informació bibliogràfica i un model d'informe de la sortida que ha de realitzar l'estudiant de

forma individual o en grup.

La nostra voluntat d'explorar noves estratègies metodològiques en el treball de camp ens va portar a

considerar alguns dels factors que avui en dia determinen el context de l'ensenyament universitari:

1. Les Noves Tecnologies informàtiques i l'accés a Internet permeten posar a disposició dels

estudiants unes eines de comunicació i accés a la informació potentíssimes i en expansió

continuada.

3

2. Els processos d'harmonització de la Formació Superior a Europa estan portant els

responsables acadèmics de les Universitats a considerar la dedicació de l'alumne a

l'aprenentatge sota una nova perspectiva. Els crèdits ECTS (European Credit Transfer System)

defineixen un nou marc en el qual es valora tot el treball que realitza l'estudiant. Al costat de

les classes presencials adquireix un especial reconeixement tot el temps dedicat a l'estudi, a la

recerca d'informació, a les consultes o a la realització d’altres tasques.

En aquest nou escenari, la tecnologia ens brinda una ajuda inestimable i el model d'ensenyament

assumeix que el treball de l'estudiant va més enllà de ser un receptor passiu per convertir-se en

coparticep de la seva pròpia formació.

A partir d'aquestes reflexions, un conjunt de professors de Geologia de la Universitat Autònoma de

Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Politècnica de Catalunya ens varem animar a

demanar successives ajudes per a la realització d'un projecte d'Innovació Docent. En tres fases

diferents, i a partir del finançament obtingut a les convocatòries MQD de l’AGAUR 2002, 2005 i 2008

aEns presentem a una convocatòria de l'any 2002 del DURSI (Departament d'Universitats i Societat de

la Informació) de la Generalitat de Catalunya i ens va ser concedida una subvenció per desenvolupar la

proposada "Optimització en suport multimèdia de les pràctiques de camp" en l'assignatura de Geologia".

Entenem, per tant que l'ajuda rebuda no constitueix un "premi" i que, encara que hem donat a conèixer

la nostra experiència en alguns congressos el treball|feina desenvolupat no ha estat "publicat

anteriorment".

Així, com a resultat de més de 6 anys de dedicació, i sobre la base de treballs anteriors i de l'experiència

docent a les nostres facultats o escoles hem desenvolupat GEOCAMP: el portal de les activitats de camp

en Geologia (Figura 1).

Figura 1. Pàgina principal de la Web GEOCAMP.

4

QUÈ ÉS EL GEOCAMP?

El GEOCAMP (http://einstein.uab.es/_c_gr_geocamp/geocamp) és un portal informàtic de suport a

les activitats de camp en Geologia. És una web de lliure accés a disposició de docents i estudiants

que realitzen pràctiques de camp com a part dels seus ensenyaments o aprenentatges. També pot

resultar interessant per a molts aficionats a les Ciències de la Terra que desitgin realitzar activitats

de reconeixement de Geologia regional.

És un espai hipermèdia que conté materials didàctics de producció pròpia i nombrosos enllaços a

tot tipus d'informacions relacionades amb el treball de camp. L'objectiu principal dels qui hem

desenvolupat el projecte ha estat el compartir uns recursos per a les pràctiques de camp que

realitzem amb estudiants de nivells universitaris en assignatures de Geologia. Ja que el nostre

entorn de treball és Catalunya GEOCAMP hem desenvolupat especialment exemples del territori

català. Tanmateix, en successives etapes, els continguts han estat traduïts íntegrament al castellà

i a l’anglès i han tingut molt bona acollida en altres àmbits regionals o lingüístics.

L'element més innovador que aporta des del punt de vista didàctic pensem que arrela en la seva

utilitat en el moment de plantejar les activitats de preparació de les sortides de camp. També

inclou les pautes metodològiques que faciliten el treball en els afloraments i, finalment, suggereix

algunes idees respecte a les activitats de síntesi. Per això, creiem que pot representar una eina

molt versàtil per ser utilitzada en les activitats de pre-sortida, sortida i post-sortida.

El camp d'aplicació inicial de GEOCAMP és el de les assignatures de Geologia que impartim a les

nostres facultats i escoles. En concret, s’ha posat a disposició dels alumnes de les titulacions de

Geologia, Biologia, Ciències Ambientals, Química, Mestre d'Educació Primària, i Enginyeria de

Mines. Tanmateix, ens consta que ha estat utilitzat des d'altres diplomatures o llicenciatures. Per a

estudiants d'altres nivells educatius en els quals es realitzin activitats de camp de Geologia, el

portal també pot resultar interessant, si bé, en aquest cas, a partir de la selecció i adaptació que

realitzin els professors responsables de cada assignatura.

GEOCAMP s'estructura en quatre apartats:

. Preparem la sortida: inclou un conjunt d'informacions i enllaços sobre els diferents aspectes a

considerar en la preparació d'una activitat de camp: elecció del lloc, mitjans de transport, previsió

meteorològica, material necessari, etc. També trobarem en aquesta secció materials didàctics

sobre mapes topogràfics, mapes geològics o webs relacionades amb temàtiques geològiques.

5

. El treball de camp: aborda els aspectes metodològics que faciliten el treball en un aflorament

rocós. Proporciona les pautes d'observació, descripció i interpretació de la realitat geològica que

són pròpies dels professionals de la Geologia i que també poden es utilitzades per treure un millor

rendiment de les pràctiques de camp. L'apartat es completa amb un conjunt de recomanacions de

seguretat que permeten minimitzar els riscs de les persones que realitzen activitats en el camp.

. Itineraris: reuneix exemples regionals de descripcions geològiques. En un primer bloc es

presenten alguns itineraris propis, especialment dissenyats per a GEOCAMP. Sota una estructura

definida aporten informació sobre els elements d'interès de la zona, els seus accessos, i una

caracterització geològica general. A continuació, en cada itinerari es descriuen, parada a parada,

els elements més destacats del recorregut. En un segon bloc, en aquesta secció es poden trobar

enllaços a altres itineraris geològics disponibles a la xarxa. Ha estat en aquest apartat del portal

en el que recentment s’ha desenvolupat una eina d’autoedició totalment innovadora. Es tracta del

GEOCAMP-EDITOR, un aplicatiu informàtic (http://blackhole.udg.edu/geocamp/) que permet

introduir on-line des de qualsevol lloc del món els textos i figures que conformen la descripció d’un

punt o itinerari d’interès geològic. A partir de la informació introduïda, el mateix GEOCAMP-

EDITOR genera un document amb una maquetació pròpia (Fig. 2) que pot ésser imprès i utilitzat

com a guia de camp per qualsevol estudiant o usuari.

Figura 2. Exemple d’itinerari de camp a la zona del Figaró-Cingles de Bertí, desenvolupat amb el GEOCAMP-EDITOR.

. Després de la sortida: ofereix algunes propostes de realització d'un informe final d'una sortida

de camp.

6

ALGUNS EXEMPLES DELS RECURSOS DEL PORTAL

Encara que la millor forma de conèixer GEOCAMP és utilitzar-lo i recórrer interactivament les

seves pàgines per poder valorar la seva potencialitat, ens ha semblat oportú adaptar a un format

de presentació escrita algunes de les seves seccions més representatives. D'aquesta manera, en

l'apartat Preparem la sortida podem trobar, entre molts d'altres blocs informatius, els següents: On anem?

Catalunya és un territori amb una diversitat geològica excepcional. Es poden reconèixer gairebé

tots els tipus de materials corresponents a una franja d'edats que inclou la major part dels temps

geològics. Els grans contrastos que hi ha en els ambients actuals, ens permeten anar des de les

zones de platja als cims més alts dels Pirineus passant per medis fluvials, lacustres o càrstics. Les

manifestacions de molts processos han deixat la seva empremta en el registre geològic: sèries

estratigràfiques, jaciments paleontològics, erupcions volcàniques, morfologies singulars,….. Aquest

patrimoni, ric i proper conforma un mosaic geològic d'un gran interès que està al nostre abast.

La selecció dels llocs on poder realitzar les activitats de camp ha de veure amb els interessos

particulars dels aficionats o estudiosos de la Geologia. Tanmateix, les sortides que es fan en el

marc dels diferents nivells d'ensenyament tenen més relació amb:

• els continguts de les assignatures que estiguem cursant

• la geologia regional de l'entorn més pròxim al nostre centre

• la disponibilitat de temps per realitzar les activitats de camp

• l'accessibilitat dels llocs en funció del mitjà de transport utilitzat Sigui el que sigui el lloc escollit, és important situar la zona des del punt de vista geogràfic i conèixer anticipadament les característiques geològiques regionals. Per facilitar aquesta primera aproximació es proporciona:

• un enllaç a una cartografia geogràfica de lliure disposició

• i un conjunt de mapes geològics comarcals de Catalunya elaborats especialment per al portal. Sobre un mapa geològic general s'activen, a voluntat de l'usuari, les cartografies de detall de cada comarca (Fig. 3).

Figura 3. Esquema geològic de Catalunya sobre el qual s'ha activat la comarca del Baix Empordà.

7

Quin temps farà?

Totes les persones que treballen a l'aire lliure saben de la importància de conèixer amb antelació

la predicció del temps atmosfèric. Per aquesta raó les previsions meteorològiques també són

essencials per a aquells que realitzen activitats de camp en Geologia.

Conèixer el temps que es preveu per a la zona en la que hem de treballar és fonamental. Aquesta

informació ens permetrà:

• Optar per un o un altre tipus de mitjà de transport.

• Decidir el tipus de vestimenta i de calçat que hem d'emprar.

• Incorporar al nostre equip bàsic alguns complements que facilitin un treball|feina més

còmode: ulleres de sol, barret, paraigua, impermeable, guants, etc.

• Determinar l'itinerari i el programa de treball.

• Considerar la necessitat d'anul·lar una sortida si les condicions meteorològiques han

d'impedir arribar al lloc de treball, realitzar les observacions, prendre mesures, fer

fotografies, etc. És el cas d'aquelles situacions en les quals sabem que trobarem el

terreny embassat, boira intensa, superfícies cobertes de neu, fort onatge o marees altes

en zones litorals, etc.

• Avaluar determinats tipus de riscs que puguin afectar la nostra seguretat: perill

d'inundacions, tempestes elèctriques, allaus de neu, calors intenses, etc. La predicció

d'aquests fenòmens facilita que adoptem mesurades preventives.

Estan al nostre abast molts recursos per informar-nos del temps. A nivell general, podem conèixer

les previsions a través dels diaris, emissores de ràdio, programes informatius de televisió o alguns

canals temàtics especialitzats en meteorologia.

Si disposem d'accés a Internet, la informació meteorològica pot ser molt més precisa i

actualitzada en connectar amb determinats serveis existents a la xarxa (Figura 4). El GEOCAMP en

facilita alguns. Al territori català podeu consultar METEOCAT o INFOMET, que també dóna accés a

informació completa de la Península Ibèrica i d'Europa:

http://www.meteocat.com/

http://www.infomet.fcr.es

Figura 4. Les pàgines d'Internet permeten accedir a una informació molt completa i actualitzada

de les previsions del temps. A nivell de l'Estat Espanyol trobareu el Web de l'INSTITUTO

NACIONAL DE METEOROLOGIA: http://www.inm.es/

8

Què hem de dur?

La caricatura d'un geòleg equipat amb tots els materials necessaris per treballar en el camp

permet les característiques i utilitat de cada un d'ells (Fig. 5). En obrir les diferents finestres,

descobrirem la llibreta de camp, la brúixola, el martell, la lupa, el barret, la càmera de fotos,…

Figura 5. Què hem de dur?

Al bloc destinat al Treball de camp podem consultar alguns aspectes metodològics que resultaran

útils per plantejar les activitats pràctiques:

Com treballar els afloraments?

Estudiar afloraments és la base per conèixer els materials per formar la crosta terrestre.

Constitueix part de l'anomenat treball de camp dels geòlegs. En un aflorament distingim, la part

superior, generalment ocupada per la vegetació i el nivell de terra i, per sota, el subsòl integrat

per les formacions rocoses. L'estudi de l'aflorament, donis del punt de vista geològic, ha de

permetre obtenir la informació necessària per interpretar la formació del subsòl. Es reuneix

informació bàsicament sobre:

• El tipus de materials: roques presents i altres components.

• L'estructura dels materials en unitats formades per capes o, no la seva situació en l'espai,

diàclasis, plegament, fracturació, etc.

• Relació entre unitats, és a dir, ordre d'antiguitat.

9

La interpretació d'aquestes característiques permet obtenir la successió d'esdeveniments que han

tingut lloc al llarg del temps per formar els materials observats i les seves característiques, la qual

cosa constitueix la història geològica d'aquest territori.

L'estudi d'afloraments comporta la iniciació en el treball de camp, que pretén recollir, a partir de

l'observació directa al lloc d'estudi, la màxima informació possible per a la seva posterior

observació. Com en tot exercici d'observació és necessari tenir una guia que ens ajudi a

sistematitzar la informació. Per això es proposen unes pautes d'observació per estudiar

afloraments que serà necessari anar assajant a mesura que anem visitant afloraments del nostre

entorn.

Pautes per a l'observació d'afloraments

A les pautes que es proposen es realitza un plantejament del treball a tall de "zoom" (Bach, et al.

1988; Brusi, 1992b, amb dibuixos de Jesús García), que comença per emmarcar la zona que

volem estudiar dins de les grans unitats geològiques i, seguidament, observar l'aflorament. Cada

aflorament serà situat a partir de mapes i d'una descripció general del lloc on es troba. L'estudi

geològic comença amb la seva observació en una certa distància, perquè ens permeti definir, a tall

d'hipòtesi, les principals unitats que l'integren. A continuació, ens apropem per estudiar cada una

de les unitats que s'han definit i els materials que les formen. En finalitzar l'estudi de les unitats

confeccionarem el tall geològic de l'aflorament i, finalment, assajarem la interpretació dels

esdeveniments que s'han succeït per obtenir les característiques observades de l'aflorament. La

informació obtinguda en una sèrie d'afloraments ens permetrà tenir una visió geològica del

conjunt de la zona estudiada.

A continuació es presenten cada una de les etapes considerades en aquestes pautes:

1. Situació de l'aflorament en les grans unitats de relleu (Fig. 6).

Figura 6. Situació de l'aflorament en les grans unitats de relleu.

10

Per iniciar un itinerari es busca un lloc que tingui la millor vista panoràmica possible sobre l'entorn

que volem estudiar. Aquesta posició ha de permetre introduir les unitats de relleu definides en

aquesta zona i, a més, situar els punts que es visitaran en aquest context geològic. Per ajudar-nos

a introduir les unitats de relleu utilitzarem mapes geològics regionals, en els quals es puguin

visualitzar la disposició d'aquestes unitats i es puguin relacionar amb el paisatge que s'està

observant.

2. Situació de l'aflorament en el context del paisatge proper (Fig. 7).

Figura 7. Situació de l'aflorament en el context del paisatge proper.

En arribar a cada un dels afloraments que conformen l'itinerari haurem de marcar, en primer lloc,

la situació de l'aflorament, amb el major detall possible, en un mapa topogràfic d'escala

relativament gran (1:10.000 o 1:25.000). Si disposem d'un GPS anotarem les coordenades,

preferentment les UTM. A continuació es proposa la realització d'una breu descripció de l'entorn de l'aflorament, tant del seu origen natural o artificial, com de la seva situació morfològica al paisatge que l'envolta, és a dir, la seva posició respecte a zones elevades, enfonsades, relleus "en costa", relleus escarpats, etc. En els primers itineraris, per iniciar-se en aquesta metodologia es recomana utilitzar unes fitxes per a cada una de les etapes (Bach, et al. 1988) que ajuden a realitzar aquestes observacions.

3. Visió de conjunt de l'aflorament (Fig. 8).

Figura 8. Visió de conjunt de l'aflorament.

11

Des d'una posició que ens permeti veure tot l'aflorament:

• Delimitarem en l'aflorament la capa de vegetació, la del terra i la del subsòl.

• Procurarem identificar, a tall d'hipòtesi, les unitats de materials dins del conjunt rocós, a

partir sobretot del color i de la posició en la qual es troben.

• Ens fixarem en aquells elements dins de cada unitat que ens permetin saber la seva

estructura: línies que marquin l'estratificació (presència de capes), contactes discordants

entre unitats, diàclasis, falles, etc. 4. Estudi de detall de l'aflorament (Fig. 9).

Figura 9. Estudi de detall de l'aflorament Ens apropem a l'aflorament per confirmar les hipòtesis realitzades en la visió de conjunt i per estudiar els materials amb el màxim detall. Així, per a cada unitat considerada haurem de:

• Estudiar la seva estructura, es mesuraran cabussaments dels plans d'estratificació, de

falla, de diàclasis, etc.

• Realitzar una hipòtesi de la classificació de les roques en un dels grans grups.

• Estudiar l'estructura interna, existència de laminacions, enclavaments, etc.

• Buscar la situació més idònia per prendre una mostra.

• Per a tot el conjunt haurem d'observar els canvis laterals entre unitats, les zones de

fractura i diaclasat, etc.

5. Estudi de les mostres (Fig. 10).

Figura 10. Estudi de les mostres.

12

Per a cada unitat definida haurem de recollir un mínim d'una mostra per estudiar les seves

característiques. A partir d'elles podrem conèixer el nom i classificació de la roca. És recomanable

que prèviament, al laboratori, s'hagi exercitat l'observació de mostres de mà per a la seva

identificació. A més de les mostres de les diferents unitats definides, es poden prendre i estudiar

mostres procedents d'altres punts d'interès de l'aflorament: mineralitzacions, fòssils, etc. L'estudi

de les mostres es realitza conjuntament amb l'estudi de detall de l'aflorament, a mesura que es

van reconeixent les unitats definides.

6. y 7. Elaboració del model interpretatiu de l'aflorament o conjunt d'afloraments (Fig. 11).

Figura 11. Elaboració del model interpretatiu de l'aflorament o conjunt d'afloraments.

Consisteix, en primer lloc, en recopilar les dades obtingudes i confeccionar el tall geològic de

l'aflorament. Aquest ha de reflectir les característiques observades de l'estructura i, mitjançant la

simbologia adequada, el tipus de materials present. És indispensable l'indicar la simbologia

utilitzada, així com, l'orientació del tall i l'escala del dibuix. A continuació es realitza la

interpretació de l'aflorament per obtenir la història geològica.

A partir del tall geològic confeccionat de l'aflorament s'inicia el procés d'interpretació del model

geològic, és a dir, de la història geològica que es pot deduir, mitjançant criteris geològics de

datació relativa. El marc de referència utilitzat és l'Actualisme (el present és la clau per interpretar

el passat). Es tracta de buscar criteris que permetin establir l'antiguitat de les unitats descrites

(datació relativa) i elements de l'estructura que marquin l'evolució esdevinguda. Per la seva part

el tipus de materials descrits ens permet conèixer el procés de formació. Es pot iniciar aquest

procés d'interpretació amb l'ajuda d'una guia d'inferències (Vilaseca et al., 1993), on a partir del

problema plantejat i les observacions realitzades es fan les inferències que ens porten en les

conclusions. Finalment, s'ordenen les conclusions, per obtenir la història geològica: una seqüència

d'esdeveniments ordenats en el temps de més antic a més modern.

13

Consells de seguretat i comportament en el treball de camp 1. Tingueu present que el treball de camp sempre és potencialment perillós. Penseu que els afloraments que s'estudien (precipicis, pedreres) són zones que de per si presenten un risc. 2. Aneu ben equipats, particularment en situacions extremes de temperatura, pluges, esforç físic, etc. 3. Digueu a algú on anireu al camp, principalment si aneu sols i, en particular, si es tracta de zones aïllades o poc habitades. Porteu sempre el telèfon mòbil. 4. Useu un casc si treballeu en llocs on puguin caure pedres (precipicis, pendents pronunciades, mines, pedreres, etc.) Recordeu que les caigudes de pedres poden tenir lloc en qualsevol moment i sense que es puguin preveure. Solen ser més habituals durant i després de les pluges i gelades. 5. Si heu de treballar en afloraments a peu de carretera (en zones molt transitades i amb mala visibilitat) ens serà molt útil vestir una armilla reflectora i usar senyals que adverteixin de la nostra presència. 6. Si desitgem accedir a una propietat privada hem de sol·licitar permís. Això és particularment important quan es tracta de camins on s'especifica clarament la prohibició de passada. En el cas de visitar explotacions mineres (a cel obert o subterrànies) a més del permís formal s'ha de notificar la nostra presència a l'oficina de l'explotació (perill de voladures, etc.). 7. És precís tenir una especial cura en no espatllar i deixar tal com es troben les barreres i filades per al bestiar. 8. Preneu precaucions amb els gossos que vigilen propietats. Legalment han d'estar lligats, però moltes vegades això no ocorre. Generalment no seran agressius, i si s'apropen intenteu mantenir la calma i no agredir-los tret que us ataquin (recordeu que porteu un martell). 9. Sigueu respectuosos amb els afloraments, no els espatlleu ni pinteu en ells innecessàriament. Si heu de pintar números a la roca o heu de prendre mostres, feu-ho amb discreció. 10. Feu un ús racional del martell, sobretot en zones molt visitades i abstenir-vos del seu ús en zones d'interès geològic especial. Teniu present el perill que suposen els petits fragments que es poden desprendre de la roca en usar el martell. Quan s'utilitza el martell és recomanable usar ulleres protectores. 11. El treball de camp en llocs desconeguts pot comportar perills que no són evidents (les pujades de la marea us poden deixar asilats en penya-segats costaners, revingudes sobtades de rius o rambles, etc.). Deixar-vos aconsellar pels vilatjans. 12. En un grup gran, les persones amb alguna malaltia o indisposició (asma, problemes cardíacs, vertigen, etc.) que pugui afectar a les seves facultats físiques han d'informar de les seves limitacions al responsable. 13. Si porteu el vostre cotxe a la sortida set molt prudents: és molt perillós conduir cansat, recorrent distàncies llargues i per carreteres que no es coneixen.

Adaptat i modificat del "codi per al treball de camp en geologia" de la Societat Geològica de

Londres www.geolsoc.org.uk/template.cfm?name=fieldwork_code i "seguretat a les sortides de

camp geològiques" de la Universitat de Southampton www.soton.ac.uk/~imw/safety.htm.

14

Itineraris

En l'apartat d'Itineraris apareixen exemples reals realitzats en zones de geologia privilegiada pel

seu accés, qualitat dels afloraments o singularitat. Aquesta secció presenta un gran potencial de

desenvolupament i és la més susceptible de veure's ampliada en un futur, ja que el portal pot

acollir itineraris inèdits o aportar enllaços.

L'estructura tipus d'un itinerari utilitzada en els nostres exemples i que s'exigeix per a les

aportacions futures ha de comprendre els següents apartats: 1. Tipus d'interès de l'itinerari geològic (geomorfologia, estratigrafia, paleontologia, petrologia, etc.), 2. Situació geogràfica, 3. Accés, 4. Descripció general, 5. Context geològic, 6. Elements d'interès principal (estructurats en parades), 7. Altres elements o punts d'interès complementaris i, eventualment, una bibliografia.

Així mateix les fotografies i esquemes han de ser abundants i, sobretot, han d'enriquir-se amb imatges (Figura 12.) o aspectes que, a l'escala de treball|feina habitual en el camp no es puguin apreciar (panoràmiques, fotos aèries, seccions petrográficas, etc.)

Figura 12. Vista aèria amb interpretació geològica de l'itinerari realitzat al sinclinal de Vallcebre (Pirineu centre-oriental. Nord de la Província de Barcelona).

A la secció després de la sortida el GEOCAMP planteja alguns suggeriments aplicables als informes de les activitats realitzades.

15

El GEOCAMP-EDITOR En el moment actual ens trobem en ple desenvolupament de l’aplicatiu informàtic GEOCAMP-EDITOR. Les tasques actuals consisteixen en millorar l'aplicació informàtica que permetrà editar itineraris de camp en Geologia de forma automatitzada seguint la metodologia proposada. El GEOCAMP-EDITOR permet un accés lliure i gratuït a qualsevol usuari que es doni d’alta en l’aplicatiu. Qualsevol persona que l’empri, podrà accedir a un menú (Fig. 13) molt intuïtiu que facilita l’edició d’itineraris geològics i proveeix una bases de dades que facilita la cerca d’informació a usuaris externs. Les consultes poden realitzar-se a partir del nom dels autors, zones geogràfiques, elements d’interès geològic, etc.

Figura 13. Pàgina de recollida de dades generals del GEOCAMP-EDITOR. Un segon objectiu general del GEOCAMP-EDITOR es centra ara en el desenvolupament d'itineraris-exemple pel que fa al territori català, de manera que aquests itineraris puguin cobrir tant una part de treball presencial de l'alumne amb el seu professor, com també la vessant de treball autònom no presencial que forma part de l'aprenentatge dels estudiants. S'establiran uns criteris per a realitzar una primera fase d'itineraris geològics a Catalunya a partir de considerar: repartiment geogràfic, diversitat temàtica, interès geològic, proximitat als entorns urbans, etc. Per facilitar i difondre l’ús del GEOCAMP s’ha signat (21 d’abril de 2009) un conveni específic amb l’Institut Geològic de Catalunya per tal d’editar amb el seu patrocini 4 itineraris geològics emblemàtics del nostre territori. Un tercer objectiu, molt més ambiciós, és convertir aquest editor d'itineraris en una publicació electrònica, lliure, gratuïta i oberta a la comunitat científica. En aquest sentit, ens proposem hostatjar l'aplicatiu vinculant-lo a la revista Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (editada per l'AEPECT) i convertir-lo en una publicació que disposi de protocols de revisió i un equip d'assessors internacionals que garanteixin la qualitat dels seus continguts.

16

DIFUSIÓ DEL GEOCAMB I PUBLICACIONS RELACIONADES El portal GEOCAMP ha estat abastament presentat tant a nivell català, com a nivell estatal i internacional. Des dels seus inicis ha estat voluntat de l’equip promotor convertir aquesta eina d’innovació docent en un recurs lliure i obert a tota la comunitat educativa, tant universitària com de Secundària i Batxillerat. Per facilitar-ne el seu coneixement, l’experiència ha estat difosa en Jornades, Simposis i Congressos. Especialment en aquells relacionats amb la posada en comú d’activitats d’innovació docent i amb la didàctica de les Ciències de la Terra. Només per citar-ne alguns exemples, podriem esmentar les següents comunicacions:

Autors (p.o. de signatura): Brusi, D.; Obrador, A.; Bach, J.; Estrada, M.R.; Maestro, E.; Oms, O.; Vicens, E.; Biosca, J. Any: 2004 Títol: GEOCAMP: El portal de les activitats de camp en Geologia a l’ensenyament Revista: 200547 - Actes del 3er. Congreso Internacional de Docencia Universitaria. Innovación Lloc: Girona Autors (p.o. de signatura): Obrador, A.; Brusi, D.; Biosca, J.; Bach, J.; Estrada, M.R.; Maestro, E.; Oms, O.; Vicens, E.; Any: 2004 Títol: GEOCAMP: El portal de les actividades de campo en Geologia Revista: Actas del XIII Simposio Sobre Enseñanza de la Geología Lloc: Universitat d’Alacant Autors (p.o. de signatura): Oms, O.; Obrador, A.; Brusi, D.; Bach, J.; Estrada, R.; Maestro, E.; Vicens, E. y Biosca, J. Any: 2004 Títol: Recurs multimèdia del treball de camp en Geologia Revista: Actes de les Jornades d’Innovació DOcent Lloc: Bellaterra (UAB) Autors (p.o. de signatura): Brusi, D. Any: 2006 Títol: Geocamp: el portal de les activitats de camp en geologia Revista: 200682 - Butlletí del Programa escoles verdes http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/ Autors (p.o. de signatura): Oms, O.; Brusi, D.; Bach, J.; Vicens, E. Estrada, R.; Maestro, E.; Obrador, A.; Biosca, J.; Vehí, M; Riera, V.; Mata, J.M.; Osorio, R. Any: 2006 Títol: Plataforma virtual para la difusión de itinerarios de campo en ciencias de la tierra Revista: 200554 - Actas del XIV Simposio Ibérico sobre Enseñanza de la Geología Lloc: Aveiro (Portugal) Autors: Brusi, D.; Bach, J.; Oms, O.; Obrador, A.; Estrada, M.R.; Maestro, E.; Vicens, E.; Biosca, J.; Vehí, M.; Linares, R.; Junyent, M.; Ochoa, L. Any: 2007 Títol: Geocamp: El portal de las actividades de campo en Geología Tipus de participació: Presentació comunicació Congrés: I Simpósio de Pesquisa em Ensino e História de Ciências da Terra e III Simpósio Nacional sobre Ensino de Geologia no Brasil Lloc: Campinas (Brasil)

Al marge de les comunicacions indicades, la Universitat PETROBRAS (La Universitat de la Companyia de Petrolis de Brasil) va convidar al professor David Brusi a fer una presentació del portal GEOCAMP a tot el claustre de professors, el dia 11 de setembre de 2007. El portal també ha estat presentat a la direcció de l’Instituto Geológico y Minero de España (Sr. José Pedro Calvo) i a la direcció de l’Institut Geològic de Catalunya (Sr. Antoni Roca). El portal GEOCAMP és accessible directament a través del web hostatjat en un servidor de la la UAB. L’aplicatiu GEOCAMP-EDITOR es troba hostatjat en un servidor de la UdG. Tanmateix, l’equip promotor ha autoritzat a l’AEPECT l’establiment d’un enllaç permanent per tal de facilitar-ne l’ús entre el professorat de Secundaria.

17

RESULTATS OBTINGUTS Després de més de 5 anys de desenvolupament i millores del portal GEOCAMP, pensem que els resultats obtinguts són molt satisfactoris. Hem constatat, per una banda, els derivats directament de l’ús del web amb els alumnes en el suport a les activitats docents de camp. D’altra banda, també hem identificat alguns indicadors que ens demostren la utilitat itineraris geològics pilot penjats al portal. Finalment, ens satisfà poder afirmar que el nou aplicatiu GEOCAMP-EDITOR ha tingut una extraordinària acollida entre el professorat universitari i que, en un termini relativament curt, pot esdevenir una publicació electrònica de referència a nivell internacional per confegir i compartir itineraris geològics d’arreu del món. Respecte a l’ús del portal web per facilitar la preparació del treball de camp amb alumnes, s’ha evidenciat:

-Una millora dels coneixements derivats del treball de camp a partir de l'ús del GEOCAMP. -Que els alumnes i professors han assumit i consolidat l’hàbit de treball amb sistemes informàtics multimèdia en benefici de la recerca d’informació. -Que s’ha pogut dotar d'uns continguts pedagògicament molt elaborats a les 16 assignatures amb treball de camp vinculades a les tres universitats implicades en el projecte. - Que els alumnes s’han habituat a un treball de camp a partir d unes pautes d estudi i a l ús dels recursos multimèdia en aquest tipus d aprenentatge, de manera que formin part de la seva capacitació en el treball de camp autònom. -Que els estudiants que han utilitzat el GEOCAMP i realitzat sortides de pràctiques geològiques han assumit com a propi un protocol d'observació en el treball de camp. -Que s’ha pogut obtenir el màxim de rendiment que es destina al treball de camp, capacitant als alumnes en l'ús de la web com a suport al seu treball autònom. -Que l’ús del GEOCAMP ajuda a fomentar el treball en equip.

Respecte a l’apartat d’itineraris geològics, els beneficis obtinguts han estat:

-La disponibilitat d’un portal web amb itineraris geològics representatius del territori català com a suport al treball de camp de les disciplines geològiques. -La posada a punt d'un aplicatiu informàtic que permetrà iniciar una recollida i centralització d'itineraris geològics d'altres professors de centres universitaris. -L’inici d’una prova pilot per la implantació d'una publicació electrònica d itineraris geològics en col·laboració amb l AEPECT. -La previsió de dissenyar un mínim de 8/10 exemples d itineraris de camp en el territori català, en col·laboració amb l’Institut Geològic de Catalunya.

Pel que fa a la difusió del portal més enllà de les Facultats i Escoles en les que l’equip promotor del GEOCAMP imparteix docència, es pot assegurar que l’experiència ha estat molt ben rebuda tant per el col·lectiu de geòlegs, com per altres centres universitaris o de recerca. Per aquesta raó, aspirem a generar un material d una repercussió que vagi més enllà de l àmbit dels integrants del projecte inicial. Així doncs el material serà susceptible de ser usat per moltes titulacions tals com: llicenciatures de Geologia (UAB, UB), Enginyeria Tècnica i Superior de Mines (UPC), Enginyeria Geològica (UB) i Enginyeria Superior de Camins, Canals i Ports (UPC), Ciències Ambientals (UAB, UB, UdG), Biologia (UAB, UB, UdG), Química (UdG), Geografia (UAB, UB) i Estudis de Mestre (UAB, URV, UdLL, UVic i UB). Fins i tot podria ser aplicat en l assignatura de secundària Geologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient. CONCLUSIONS GEOCAMP no és més que una humil iniciativa d'innovació docent de les pràctiques de camp posada al servei de tots quines desitgin utilitzar-la. GEOCAMP és un projecte obert a les aportacions que desitgin realitzar tots els geòlegs i docents de Ciències de la Terra. Els continguts del portal, els itineraris, els enllaços, estaran en permanent "construcció" per adaptar-los a les millores que el se ús.

18

BIBLIOGRAFIA

Anguita, F. y Ancoechea, E. (1981). Prácticas de campo: Alternativas a la excursión tradicional. Actas del Ier Simposio Nacional sobre enseñanza de la Geología. pp. 317-326. Madrid.

Bach, J.; Brusi, D.; Domingo, M. y Obrador, A. (1988). Propuesta de una metodología y jerarquización de las observaciones del trabajo de campo en Geología. Henares: Revista de Geología. Actas del V Simposio sobre Enseñanza de la Geología. pp. 319-325. Alcalá de Henares.

Brañas, M. (1981). Experiencias sobre el trabajo de campo en la enseñanza de la Geología en el Bachillerato. Actas del Ier Simposio Nacional sobre enseñanza de la Geología. pp. 295-302. Madrid.

Brusi, D. (1992a) Reflexiones en torno a la didáctica de las salidas de campo en Geología (I): Aspectos funcionales. Actas del VII Simposio sobre enseñanza de la Geología. pp. 363-389.Santiago de Compostela.

Brusi, D. (1992a) Reflexiones en torno a la didáctica de las salidas de campo en Geología (II): Aspectos metodológicos. Actas del VII Simposio sobre enseñanza de la Geología. pp. 391-407.Santiago de Compostela.

Compiani, M. y Gonçalvez, P.W. (1984). Aspectos didacticos e metodologicos de uma experiencia de introduçao dos alunos as atividades de campo en Geologia. Anais do XXXIII Congreso brasilero de Geologia. pp. 5185-5197. Rio de Janeiro.

Compiani, M. y Dal Ré, C. (1996). The didactic role placed by geological excursions. Geoscience Education and Training in Schools and Universities, for Industry and Public Awareness, nº 19, pp. 233-341. Rotterdam.

García de la Torre, E. (1994). Metodología y secuenciación de las actividades didácticas de Geología de campo. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, v. 2.2 /2.3 pp. 340-353. Córdoba.

Morcillo, J.G. (2000). Las prácticas de campo en la Enseñanza: análisis de una práctica de diseño “investigativo” “la grafiosis del olmo”. Tesis doctoral (Inéd.). Universidad Complutense de Madrid.

Orion, N. (1993). A model for the development and imlimentation of field trips as an integral part of Science Curriculum. School Science and Mathematics, v. 93 (6), pp. 325-331.

Thompson, D.B. (1974). Types of geological fieldwork in relation to the objectives of teaching science. Geology, 6, 52-61)

Vilaseca, A. y Bach, J. (1993). ¿Podemos evaluar el trabajo de campo? Enseñanza de las Ciencias de la Tierra. 1(3), 158-167.