El Sants IndustrialVida obrera i conflictivitat social

Gravat de L’Espanya Industrial

En motiu del seu centenari (14847-1947)Font: Arxiu Històric de Sants

El Vapor Vell als anys 20Font: Arxiu Històric de Sants

La industrialització comportà que Sants visqués una transformació social, urbana i productiva sense precedents. De predominar-hi les activitats agrícoles o manufactureres, es convertí –com altres municipis del Pla de Barcelona- en nucli industrial i urbà que albergà a milers de famílies proletàries.

Si el 1840 hi vivien 5.000 persones, l’any 1897 ja hi havia 25.085 habitants. Noves formes de vida, i nous tipus de conflictivitat social. El context on naixeren les cooperatives obreres.

L’empenta industrial de Sants arribà amb Joan Güell, l’any 1844, amb la construcció d’un vapor per a fa-bricar panes. Amb la fortuna amassada a Cuba, fun-dà “Güell, Ramis, & Cia”, coneguda com a Vapor Vell, on hi treballaven 230 homes i 184 dones. Amb condicions de treball extremadament dures, Güell fou conegut per la seva política repressiva. El 1889, el seu director de fàbrica sofrí un atemptat, i la força del sindicalisme l’empenyé a traslladar l’empresa, el 1891, a Santa Coloma de Cervelló.

L’altre gran projecte fabril que definí la fesomia in-dustrial i obrera de Sants fou l’Espanya Industrial, constituïda pels germans Muntadas el 1847. En un inici, hi treballaren –en les seccions de filatura, aca-bats i estampats- 1.081 homes, 413 dones i 168 nens i nenes: la concentració proletària més gran de la indústria ca-talana. El 1880, la mà d’obra es duplicà.

L’arribada dels vapors i les xemeneies

Arribaven noves indústries, com Can Batlló el 1878, i els entorns fabrils s’urbanitzaven per albergar famílies treballadores. Al Trian-gle de Sants, per exemple, hi vivien bàsicament obreres i obrers de l’Espanya Industrial, en habitatges on s’hi feien tasques artesanes i agrí-coles, ja que la feina al tèxtil era cíclica i l’atur sovintejava.

En aquest procés, els terratinents locals com els Santomà –el palau dels quals, al carrer Olzinelles, seria incendiat el 1936- s’enriquiren enor-mement. La urbanització a Sants es feu sense massa planificació ni sub-ministraments com el clavegueram i el 1896 hi hagueren avalots per la falta d’enllumenat públic.

Format per obrers, però també artesans, botiguers, assalariats diversos, petits burgesos i pagesos, Sants no tenia una segregació espacial massa rígida pel que fa a les classes socials. Dones i nens treballaven a les fàbriques, amb jornades laborals de dotze o més hores, però els habi-tatges eren mínimament dignes –comparats amb els del Raval. Una composició popular plural que entrellaçà el republicanisme catalanista amb les opcions sindicals internacionalistes i llibertàries. Les màquines polítiques i socials que, a Sants, articularen la conflictivitat obrera vinculada a la industrialització.

Urbanització, composició social i expressions polítiques i sindicals

La casa dels Santomà

Els terratinents per excel·lència de Sants. La casa fou cremada l’any 1936, junt amb l’esglesia del municipi

Font: Arxiu Històric de Sants

Sortida de les treballadores de L’Espanya Industrial

Molts dels habitants del barri eren treballadores de L’Espanya Industrial que vivien als voltants de la fàbrica

Font: Arxiu Històric de Sants

La composició popular dels habitants del barri

Es pot apreciar a la fotografia durant els balls de sardanes a la Plaça Osca (1915)Font: Arxiu Històric de Sants

Els anys 1854 i 1855 foren especialment conflictius. El govern negava el dret d’associació i Josep Barceló, dirigent obrer, fou executat sota l’acusació de terrorista. El malestar esclatà el 23 de març de 1854, amb la primera vaga general de Barcelona, i Sants en fou l’epicentre.

Aquell dia l’espurna del conflicte saltà, precisament, a la sec-ció dels telers mecànics de l’Espanya Industrial, on la vaga durà una setmana i s’escampà per Barcelona. El juliol, tornà a haver conflictes per la generalització de les selfactines, les màquines de filar que amenaçaven llocs de treball. A la seu del carrer Riereta, un contramestre morí a mans dels obrers, al Vapor Vell les vagues dura-ren dos mesos, seguides de tancament patronal, i a l’Espanya In-dustrial la nova vaga fou de 15 dies. S’intentà cremar els vapors Vell i Nou i quatre fàbriques més. La vaga acabà amb l’afusellament d’obrers i el governador limità la implementació de les selfactines.

Un any després, el juliol de 1855, esclatà la vaga general a tot Catalunya per reivindicacions econòmiques, socials i també polítiques: la lluita pel dret d’associació. A Sants, durant la vaga, s’executà a les portes del Vapor Vell a Josep Sol i Padrís, el president de la Junta de Fàbriques de Catalunya.

Vagues obreres a Sants a mitjans del segle XIX

La plantilla dels treballadors de la fàbrica d’estampats Monteys (1905)

La fàbrica Monteys va ser una de les primeres que s’instalà a la Marina de Sants. A la foto podem observar l’aspecte

dels treballadors de la seva plantilla. Al 1854, els treballadors la intentaren cremar

durant la vaga general del juliol d’aquell anyFont: Arxiu Històric de Sants

Ban del capità general La Rocha

Amb aquest ban van intentar evitar la crema de fàbriques tèxtils a Barcelona. El conflicte es saldà amb 19 obrers afusellats i amb l’abol·lició de l’ús de les selfactinesFont: VVAA (2008) La Barcelona Rebelde. Octaedro, Barcelona

Il·lustració de l’execució de Josep Barceló el 24 de març de 1856

Font: VVAA (2009) El anarcosindicalismo español: una historia en imágenes. Colectivo solidario, Madrid

Entre 1869 i 1870 s’iniciaren insurreccions populars vinculades a la resis-tència al servei militar i als embarcaments d’obrers cap a Cuba.

Amb més repercussió a Gràcia, a Sants els activistes internacionalistes i republicans sabotejaren el sorteig dels quintos a l’Ajuntament, el 4 de març. Hi hagueren avalots, i el 6 de març, s’aixecaren barricades pel barri. Els amotinats entraren a l’Ajuntament i hi cremaren mobles i documentació. L’alcalde, fugit, fou capturat a les Corts. Portat davant l’Ajuntament, fou colpejat i cosit a trets, i el seu cadàver llençat a la foguera.

Per la tarda arribaren les columnes militars, que trobaren oposició en el pont de la Riera d’en Rabassa, davant d’una Espanya Industrial encerclada per barricades. La tropa emprengué l’assalt amb baionetes i aconsegui-ren trencar les defenses obreres. Ocuparen els terrats i sufocaren la insu-rrecció. Moriren set soldats i trenta obrers –alguns executats sumàriament- i hi hagué un centenar de ferits.

Abaix les quintes! Insubmissió a l’exèrcit i insurrecció

Manifestació de dones contra les quintes el 1869

Font: VVAA (2009) El anarcosindicalismo español: una historia en imágenes. Colectivo solidario, Madrid

Barricades sobre el pont de la Riera de Magòria (1870)

Gravat que mostra la duresa dels enfrotaments durant el motí contra les lleves de 1870. De fons, podem veure la fàbrica de L’Espanya IndustrialFont: VVAA (2009) El anarcosindicalismo español: una historia en imágenes. Colectivo solidario, Madrid

La Federació de les Tres Classes de Vapors impulsà llargues vagues a Can Batlló, al Vapor Vell i a l’Espanya Industrial. Un sindicalisme que s’apropà a l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), i que comportà que el sindicalisme llibertari predominés. Quan el 1870 es fundà a Barcelona la federació regional espanyola de l’AIT, Sants –encara municipi independent- era la tercera federació local en nombre d’afiliats, darrera de Barcelona i Alcoi.

El 1917, durant la vaga general revolucionària, els obrers hi tingue-ren un paper destacat. I el 1918, en el local d’un ateneu anarquista del ca-rrer Vallespir, se celebrà el Congrés de Sants, on es creà la fórmula dels sindicats únics que permeté que la Confederació Nacional del Treball, la CNT, assolís èxits en les grans vagues com a la de la Canadenca.

El pistolerisme, entre 1919 i 1923, també actuà amb força als carrers del barri: sovintejaren les execucions d’obrers per part dels mercenaris del Sindicat Lliure (10 morts a carretera de Sants, 6 a la Bordeta,...), així com les rèpliques obreres armades.

En aquell context de lluita de classes, les cooperatives no només foren una forma d’associacionisme bàsica que articulava la vida dels treballadors, sinó també un aixopluc social i polític. Espais d’ajuda mútua, traça-ven xarxes de solidaritat quotidianes i, alhora, resguardaven als que s’enfrontaven al capitalisme.

Anys d’arrelament sindical al barri

Sortida del míting a la Plaça de braus de Les Arenes

Es decidí tornar a la feina després de l’èxit de la Vaga de la Canadenca, el 16 de març de 1919 Font: VVAA (2009) El anarcosindicalismo español: una historia en imágenes. Colectivo solidario, Madrid

Logotip de la Federació Espanyola de l’AIT

Font: VVAA (2009) El anarcosindicalismo español: una historia en imágenes. Colectivo solidario, Madrid

Segells d’agrupacions obreres de Sants afiliades a l’Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Agrupació Local Manufacturera de Sants , entre 1870 i 1880

Societat de Fil·lats i Teixits Mecànics de Sants (1872)Font: VVAA (2009) El anarcosindicalismo español: una historia en imágenes.

Colectivo solidario, Madrid