Tots sants

7
TOTS SANTS La castanyada de primària CEIP FOLCH I TORRES- Esplugues de Llobregat https:// www.youtube.com/watch?v=VdB6Ar1_SeY

Transcript of Tots sants

Page 1: Tots sants

TOTS SANTS

La castanyada

6è de primàriaCEIP FOLCH I TORRES- Esplugues de Llobregat https://www.youtube.com/watch?v=VdB6Ar1_SeY

Page 2: Tots sants

L'origen de la diada de Tots Sants

La nit s'allarga, el fred s'apodera de les llars, els pagesos acaben les collites... la tardor ens aixafa una mica la disbauxa estival. És com si tot tornés a començar: l'escola, la feina, les relacions amb els amics... Tot just entrat el novembre dediquem un dia a rememorar les persones que ja no es troben entre nosaltres. Però no només ho fem aquí, sinó que milions de persones arreu del món tenen una tradició semblant a Tots Sants per aquestes dates. I és que la tardor sempre s'ha considerat un canvi de cicle vital, i per això cal recordar els qui ja no hi són. Dia dels Morts, Tots Sants o Halloween, tot té el mateix origen: un acte de constricció abans de començar un nou any.

Page 3: Tots sants

Els orígens de la festivitat de Tots Sants

Sembla que la tardor és l'època escollida per moltes cultures per recordar els morts. I és així des de fa mil·lenis. El cicle natural de la vida fa que quan arriba el fred la natura mori, els homes ja no es podien alimentar dels fruits de la terra i tampoc podien fer festes degut al mal temps. Així, la tardor es considerava l'inici d'un nou cicle, on els homes i les dones vivien més tancats preparant-se per l’hivern.Hi han exemples de festivitats en aquesta època a tot el món i en totes les cultures.

A Europa la cultura celta celebrava l'any nou en aquestes dates, i es dedicaven a recordar els esperits de les persones mortes , es deia el Dia dels Esperits. Durant aquesta jornada els esperits dels difunts tenien permís per abandonar el seu món i entrar en el nostre, i ho aprofitaven per reunir-se amb els familiars vius. Els celtes, que dominaven gran part d'Europa, usaven aquesta festivitat per recordar els éssers estimats desapareguts, i els feien menjar i també decoraven les cases per espantar els mals esperits.

D'aquí es creu que sorgeixen les dues variants : Tots Sants i Halloween.

Page 4: Tots sants

La reconversió al cristianisme

El cristianisme va adoptar símbols i tradicions d'altres cultures. El papa Gregori IV, al segle IX va fixar l'1 de novembre com a dia de Tots Sants. Les tradicions de venerar els morts i recordar els difunts d'una manera cristiana consistia en anar a missa i beneir els cementiris.

Page 5: Tots sants

La castanyada catalana

A casa nostra tenim el costum la vigília de Tots Sants de menjar castanyes cuites, panellets dolços, fruita confitada i moniatos, i tot ben regat amb moscatell o mistela.

Aquesta tradició es deu a què en aquesta vigília les campanes tocaven a morts durant tota la nit, i tothom del poble havia de participar en el repic de les campanes, i per això menjaven aquests aliments, que són altament energètics.

La veritat és que la ingesta de castanyes a la tardor té un origen prehistòric, ja que aquests aliments eren bàsics per als homes primitius en aquesta època de l'any, juntament amb els glans. Així, cada tardor, quan les castanyes cauen de l'arbre, hi havia moltes celebracions per collir-les i es feien rituals. De fet, a Espanya hi ha moltes festes de la castanyada amb tradicions diferents i un mateix objectiu: menjar castanyes. (Per exemple, hi ha el magosto a Galícia, el gaztainerre a Euskadi o el calbote a Castella).

Page 6: Tots sants

JACK-O-LANTERN PUMPKINS: LA CALABAZA DE HALLOWEEN

Hace muchos, muchos años, un tacaño y pendenciero irlandés, llamado Jack, tuvo la mala fortuna de encontrarse con el diablo en una taberna, en la Noche de Brujas. Jack, conocido borracho, había bebido mucho pero pudo engañar al diablo ofreciéndole su alma a cambio de un último trago. El diablo se transformó en una moneda para pagarle al camarero, pero Jack rápidamente lo tomó y lo puso en su monedero. Como Jack tenía una cruz en su monedero, el diablo no pudo volver a su forma original. Jack no dejaría ir al diablo hasta que le prometiera no pedirle su alma en 10 años. El diablo no tuvo más remedio que concederle a Jack su reclamación.

Diez años más tarde, Jack se reunió con el diablo en el campo. El diablo iba preparado para llevarse el alma de Jack, pero Jack pensó muy rápido y dijo: "Iré de buena gana, pero antes de hacerlo, ¿me traerías la manzana que está en ese árbol por favor?". El diablo pensó que no tenía nada qué perder, y de un salto llegó a la copa del árbol, pero antes que el diablo se diese cuenta, Jack ya había tallado rápidamente una cruz en el tronco del árbol. Entonces el diablo no pudo bajar. Jack le obligó al diablo a prometer que jamás le pediría su alma nuevamente. Al diablo no le quedó más remedio que aceptar.

Page 7: Tots sants

Jack murió unos años más tarde, pero no pudo entrar al cielo, pues durante su vida había sido un golfo, borracho y un estafador. Pero cuando intentó entrar, por lo menos, en el espantoso infierno, el diablo tuvo que enviarlo de vuelta, pues no podía tomar su alma (lo había prometido). "¿Adónde iré ahora?", preguntó Jack, y el diablo le contestó: "Vuelve por donde viniste". El camino de regreso era oscuro y el terrible viento no le dejaba ver nada.. El diablo le lanzó a Jack un carbón encendido directamente del infierno, para que se guiara en la oscuridad, y Jack lo puso en un nabo que iba comiendo, para que no se apagara con el viento.

Jack estaba condenado a vagar en las tinieblas eternamente.....

Como veis esta inquietante leyenda habla de un nabo en cuyo interior Jack depositó la brasa de carbón a modo de farol. No dice nada de calabazas (pumpkins). Tiene su explicación. ¿Qué simboliza la calabaza en Halloween?. Los pueblos de origen céltico, como mandaba la tradición ahuecaban nabos y ponían carbón en ellos para iluminar el camino de regreso al mundo de los vivos a sus difuntos más queridos y así les daban la bienvenida, a la vez se protegían de los malos espíritus. Pero cuando los irlandeses llegaron a América, conocieron las calabazas y se dieron cuenta de que estas eran mucho más grandes y fáciles de ahuecar que los nabos, desde ese tiempo que ninguna persona ha crecido sin conocer un Jack-o-lantern, el tenebroso candil de Jack