Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer a l ... · Comisión Obrera informant de la...

Treballadores, conflictivitat laboral i moviment

obrer a lrea de Barcelona durant el franquisme.

El cas de Comissions Obreres (1964-1975)

NADIA VARO MORAL

TESI DOCTORAL DIRIGIDA PER BORJA DE RIQUER I PERMANYER

Departament dHistria Moderna i Contempornia

Facultat de Filosofia i Lletres

Universitat Autnoma de Barcelona

2014

3

Para Paz

Agraments

Per molt que una tesi doctoral sigui fruit duna recerca individual, no seria possible

sense el recolzament dun seguit de persones i institucions. Al llarg dels anys

dinvestigaci necessaris per presentar un treball daquestes caracterstiques, es contreuen

molts deutes de gratitud difcils de saldar en una breu nota.

Per elaborar aquesta tesi, ha estat cabdal el suport de lAgncia de Gesti dAjuts

Universitaris i de Recerca, com a beneficiria del Programa de Formaci de Personal

Investigador (FI) de lany 2004 al 2007, que vaig desenvolupar al Departament dHistria

Moderna i Contempornia de la Universitat Autnoma de Barcelona. A ms a ms, el 2008

vaig gaudir dun ajut per la realitzaci dinvestigacions del Centre dHistria

Contempornia de Catalunya.

En tot aquest procs ha estat essencial lorientaci i el recolzament del meu director

de tesi, Borja de Riquer i Permanyer. A ms, els membres i collaboradors dels grups de

recerca amb els que he estat en contacte mhan donat una gran oportunitat per aprendre i

enriquir la meva feina. Aquests grups han estat el Centre dEstudis sobre les poques

Franquista i Democrtica (UAB), el Grup de Recerca en Moviments Socials (UPF) i

Treballs, Institucions i Gnere (UB).

A lapartat de fonts, consta la relaci darxius que he consultat. Vull agrair al seu

personal la professionalitat amb la qual mhan ats i fan la seva feina cada dia. Sobretot,

vull donar les grcies a Juanma Garca Simal i Jos Fernando Mota Muoz, per haver-me

ats a lArxiu Histric de CCOO de Catalunya durant tants anys. A ms, cal remarcar

laportaci de les persones que vaig entrevistar. Algunes, a ms de dedicar-me el seu

temps, em van permetre consultar la seva documentaci. El meu sincer agrament per a

totes elles i, especialment, a M. Dolors Calvet Puig, per deixar-me consultar el seu ric

arxiu personal al llarg de mesos.

Daltra banda, en el transcurs daquests anys, el meu treball sha vist molt

beneficiat per les aportacions i suggerncies de nombroses persones, com Jos Babiano

Mora, Soledad Bengoechea Echaondo, Jordi Borja Sebasti, M. Dolores Carrin Cazorla,

Pilar Daz Snchez, Carmen Sarasa Garca, Maria del Carmen Muoz Ruiz y Javier Tbar

Hurtado. Als dos darrers els agraeixo molt la seva ajuda durant tot el procs i sobretot en el

tram final daquesta tesi.

6

En laspecte ms personal, mereix menci el suport dels meus amics i familiars. La

tesi sha convertit en un llarg cam, que sha fet ms estimulant grcies a la seva

companyia. Lajuda i el recolzament de la meva mare, Josefa, i la meva dona, Nria, han

estat determinants. Sense elles, aquesta recerca difcilment hagus estat possible.

Sumari

ndex de taules, grfics i imatges ......................................................................................11

Taules...............................................................................................................................11

Grfics..............................................................................................................................13

Imatges.............................................................................................................................16

Llistat de sigles ...................................................................................................................17

Introducci .........................................................................................................................19

Dona i sindicalisme a la historiografia: una relaci problemtica...................................20

Objectius i metodologia ...................................................................................................37

1. Les treballadores i les protestes laborals durant els anys quaranta i cinquanta .51

1.1 Nou Estat i les dones.................................................................................................52

1.2 Les dones al mercat de treball barcelon...................................................................58

1.3 Resistncies femenines al franquisme ......................................................................71

1.4 La conflictivitat laboral entre 1946 i 1956................................................................79

1.5 Linici del creixement econmic ............................................................................101

1.6 A lombra del metall: conflictivitat laboral i moviment obrer de 1956 a 1962 ......105

2. Les dones i el mercat de treball, 1961-1975 ...........................................................121

2.1 Alguns canvis econmics i socials..........................................................................122

2.2 Els canvis legislatius respecte el treball femen......................................................127

2.3 Els canvis en el mercat de treball femen................................................................134

3. Dones, organitzaci obrera i conflicte durant els anys seixanta..........................157

3.1 La conflictivitat laboral a partir de 1962. Una aproximaci quantitativa ...............158

3.2 Conflictivitat 1963-1965. Lallament respecte el moviment obrer .......................166

3.3 La Comissi Obrera de Barcelona i les dones, 1964-1965.....................................175

3.4 La participaci de les dones en CCOO entre 1966 i 1969......................................185

3.5 Linici de la confluncia entre la conflictivitat laboral femenina i el moviment obrer

.......................................................................................................................................196

8

4. Collaboradores i militants. Formes de participaci de les dones en CCOO

durant els anys seixanta .................................................................................................. 209

4.1 Els diversos perfils de les dones detingudes........................................................... 209

4.2 Collaboradores? ..................................................................................................... 224

4.3 Militants.................................................................................................................. 242

4.3.1 Les assistents socials ................................................................................. 242

4.3.2 Les treballadores........................................................................................ 248

4.3.3 Altres formes de contacte amb CCOO ...................................................... 264

5. Les CCOO i les protestes laborals de les dones, 1969-1976 ................................. 269

5.1 CCOO de la crisi a lexpansi ................................................................................ 269

5.2 1969-1972: La diversificaci de la conflictivitat a la indstria .............................. 287

5.3 1972-1974: Expansions. La consolidaci de CCOO i la multiplicaci de les

protestes de les treballadores ......................................................................................... 298

5.4 1975-1976: Construir els canvis ............................................................................. 313

6. Les militants dels anys setanta ............................................................................... 323

6.1 Obreres i antifranquistes. Una mirada quantitativa a lactivisme antifranquista femen

....................................................................................................................................... 323

6.2 Les militants dels anys setanta. Una aproximaci qualitativa ................................ 342

7. Les relacions de gnere a CCOO............................................................................ 359

7.1 Leterna sorpresa. Les dones i les CCOO al llarg del tardofranquisme ................. 360

7.1.1 CCOO i les dones de 1964 a 1969............................................................. 360

7.1.2 CCOO i les dones de 1969 a 1975............................................................. 388

7.2 La virilitat de la classe obrera? La definici masculina de la classe obrera i la

voluntat integradora....................................................................................................... 425

8. De ximples a putes. Percepci i actuaci de laparell repressiu franquista davant

les militants del moviment obrer.................................................................................... 433

8.1 Detingudes, processades i condemnades. Una aproximaci quantitativa a la repressi

poltica de les dones durant el tardofranquisme ............................................................ 435

8.2 La percepci de la policia dhomes i dones antifranquistes ................................... 443

8.3 Homes i dones davant el TOP. El paternalisme i els seus efectes sobre les militants

de CCOO ....................................................................................................................... 459

9

8.4 La pres poltica i moral .........................................................................................470

8.5 Les conseqncies personals de la repressi ..........................................................476

9. Dones militants davant la paradoxa.......................................................................481

9.1 La militncia com a rebelli ..................................................................................481

9.2 El treball: dobligaci a eina poltica ......................................................................488

9.3 Militar en femen ....................................................................................................494

9.4 La vida personal i poltica: una frontera difusa ......................................................506

9.5 Les militants de CCOO i la conflictivitat laboral femenina ...................................523

9.5.1 Les impulsores de les protestes..................................................................523

9.5.3 Els motius de conflicte...............................................................................528

9.6 Feministes avant la lettre? ......................................................................................542

A mode depleg: Els orgens de La Secretaria de la Dona ..........................................553

Conclusions.......................................................................................................................579

Fonts ..................................................................................................................................591

Bibliografia ....................................................................................................................593

Entrevistes consultades ..................................................................................................635

Arxiu Histric de CCOO de Catalunya, collecci Biografies Obreres ....................635

Arxiu Municipal de LHospitalet-Arxiu Histric, collecci LHospitalet

antifranquista.............................................................................................................636

Centre dEstudis sobre el Franquisme i la Democrcia (CEFID-UAB), ...................636

Fundaci Utopia-Juan N. Garca-Nieto, collecci El moviment obrer al Baix

Llobregat....................................................................................................................637

Centro de Investigacin y Formacin Feminista .......................................................637

Entrevistes realitzades per lautora ............................................................................637

Publicacions peridiques consultades............................................................................639

Publicacions clandestines ..........................................................................................639

Publicacions legals.....................................................................................................640

Arxius Consultats...........................................................................................................641

Annexos.............................................................................................................................645

Annex 1 Dietari de Laura Sanmiquel ............................................................................647

1945 ...........................................................................................................................647

10

1946 ........................................................................................................................... 647

1948 ........................................................................................................................... 650

1951 ........................................................................................................................... 652

Annex 2. Vaga del gnere de punt a Matar del 24 al 28 de febrer de 1947 ............... 655

Annex 3. Llistat dempreses afectades per les vagues de 1962 a la provncia de

Barcelona ....................................................................................................................... 659

Annex 4. Comisin Obrera informant de la manifestaci del 23 de febrer de 1965.... 663

Annex 5. Carta de Cipriano Garca al Comit Executiu del PSUC, Terrassa, 24 de gener

de 1966 .......................................................................................................................... 669

Annex 6. La Mujer en Marcha. Mujeres Democrticas de Terrassa ............................ 675

Annex 7. Delegades a les I Jornadas de la Mujer de Comisiones Obreras, Madrid, mar

de 1979 .......................................................................................................................... 683

Annex 8. Delegades a les II Jornadas de la Mujer de Comisiones Obreras, Madrid,

juliol de 1980 ................................................................................................................. 685

ndex de taules, grfics i imatges

Taules

Taula 1.1 Poblaci activa femenina a Espanya, 1930-1960......................................... 61

Taula 1.2 Poblaci activa femenina a la provncia de Barcelona, 1930-1960 ............. 62

Taula 1.3 Dones classificades per grups professionals, provncia de Barcelona. Cens

de 1940 ...................................................................................................................... 63

Taula 1.4 Dones actives classificades per grups professionals, provncia de Barcelona.

Censos de 1950 i 1960 ......................................................................................................... 64

Taula 1.5 Poblaci activa femenina a la provncia de Biscaia 1940-1960................... 67

Taula 1.6 Dones classificades per grups professionals, provncia de Biscaia. Cens de

1940 ...................................................................................................................... 68

Taula 1.7 Dones actives classificades per grups professionals, provncia de Barcelona.

Censos de 1950 i 1960 ......................................................................................................... 69

Taula 2.1 Poblaci de les comarques ms afectades per la immigraci de la provncia

de Barcelona, 1945-1981 ................................................................................................... 125

Taula 2.2 Poblaci de les ciutats amb ms habitants de la provncia de Barcelona,

1945-1981 .................................................................................................................... 125

Taula 2.3 Proporci de dones en la poblaci activa, 1966 ......................................... 135

Taula 2.4 Poblaci activa femenina a Espanya, 1960-1975....................................... 136

Taula 2.5 Poblaci activa femenina a la provncia de Barcelona, 1960-1975 ........... 142

Taula 2.6 Evoluci de lactivitat laboral femenina a la provncia de Barcelona segons

el censos de 1960 i 1970 .................................................................................................... 146

Taula 2.7 Activitat laboral femenina a la provncia de Barcelona segons el cens de

1970 .................................................................................................................... 147

Taula 2.8 Treballadores sindicades a lOSE. Provncia de Barcelona, 1968-1973.... 148

Taula 2.9 Comparativa de percentatges de dones en el total de poblaci activa, 1940-

1970 .................................................................................................................... 152

Taula 2.10 Percentatge de dones casades a la poblaci activa el 1970 ........................ 152

Taula 3.1 Nmero de conflictes laborals a la provncia de Barcelona, 1962-1975.... 161

Taula 3.2 Nmero dempreses afectades per conflictes laborals a la provncia de

Barcelona, 1962-1975 ........................................................................................................ 162

12

Taula 3.3 Treballadors i treballadores afectats en els conflictes laborals a la provncia

de Barcelona, 1968-1975................................................................................................... 163

Taula 3.4 Hores perdudes durant els conflictes laborals a la provncia de Barcelona,

1970-1975 .................................................................................................................... 163

Taula 4.1 Dones detingudes per activitats contra el rgim, segons organitzaci.

Provncia de Barcelona, 1964-1969................................................................................... 211

Taula 4.2 Dones detingudes per activitats contra el rgim segons ocupaci. Provncia

de Barcelona, 1964-1969................................................................................................... 213

Taula 4.3 Dones detingudes per activitats contra el rgim segons provncia i regi de

naixement. Provncia de Barcelona, 1965-1969................................................................ 215

Taula 4.4 Detencions i identificacions de dones per activitats relacionades amb CCOO

a la provncia de Barcelona entre 1965 i 1969, segons ocupaci i grup professional

.................................................................................................................... 219


a la provncia de Barcelona entre 1965 i 1969, segons ocupaci. Evoluci per anys ....... 221


a la provncia de Barcelona entre 1965 i 1969, segons lloc de naixement ........................ 223

Taula 6.1 Detencions de dones per activitats contra el rgim, per organitzacions a les

quals se les vincula. Provncia de Barcelona, 1970-1975.................................................. 326

Taula 6.2 Detencions de dones per activitats contra el rgim segons ocupaci.


Taula 6.3 Detencions de dones per activitats contra el Rgim segons regi i provncia

de naixement. Provncia de Barcelona, 1970-1975 ........................................................... 331

Taula 6.4 Comparaci entre la regi de procedncia de les dones residents a Barcelona

el 1970 i de les detingudes per activitats contra el Rgim entre 1970 i 1975. Dades en

percentatges .................................................................................................................... 333

Taula 6.5 Detencions i identificacions de dones per activitats relacionades amb

CCOO, COJ i Sectores de CCOO, en funci de la seva vinculaci a altres organitzacions.



CCOO, per ocupacions i grups professionals, 1970-1975. Detall per anys ...................... 337


CCOO, per regi i provncia de naixement. Provncia de Barcelona, 1970-1975 ............ 339

13

Taula 8.1 Detingudes, processades i condemnades pel TOP per activitats contra el

rgim a la provncia de Barcelona, 1964-1975 ................................................................. 467

Taula 8.2 Causes de processament de les persones jutjades pel TOP residents o

nascudes a la provncia de Barcelona (1964-1976) ........................................................... 466

Taula 8.3 Causes de processament de les persones jutjades pel TOP residents o

nascudes a la provncia de Barcelona vinculades a CCOO-COJ (1964-1976).................. 467

Taula 9.1 Respostes a la pregunta Qu opina sobre la vida de la seva mare? Com a

vida de dona li ha servit de model? Dones de 25 a 50 anys............................................. 487

Taula 9.2 Respostes a la pregunta Qu opina sobre la vida de la seva mare? Com a

vida de dona li ha servit de model? Dones de 20 a 25 anys............................................. 487

Taula 9.3 Opinions sobre l'orientaci de la dona cap a la llar i la famlia. Persones que

estan d'acord en percentage................................................................................................ 511

Taula 9.4 Opinions sobre l'orientaci de la dona cap a la llar i la famlia, segons

professi. Persones que estan d'acord en percentatge........................................................ 513

Taula 9.5 Opinions sobre l'orientaci de la dona cap a la llar i la famlia, per nivell

d'estudis .................................................................................................................... 513

Taula 9.6 Opinions sobre l'orientaci de la dona cap a la llar i la famlia, per edats

.................................................................................................................... 514

Taula 9.7 Opinions sobre l'orientaci de la dona cap a la llar i la famlia de les dones,

per ocupaci .................................................................................................................... 514

Taula 9.8 Opinions sobre l'orientaci de la dona cap a la llar i la famlia de les dones

que treballen .................................................................................................................... 514

Taula 10.1 Taxa datur segons comunitat autnoma i sexe. Espanya, 1982............... 570

Taula 10.2 Afiliaci per sexe entre els assalariats del sector industrial. Espanya, 1978 i

1980 .................................................................................................................... 575

Grfics

Grfic 1.1 Distribuci de la poblaci activa femenina per sectors. Espanya ............... 65

Grfic 1.2 Distribuci de la poblaci activa per sectors. Provncia de Barcelona ........ 66

Grfic 2.1 Poblaci de les comarques ms afectades per la immigraci de la provncia

de Barcelona. 1936-1981 ................................................................................................... 126

14

Grfic 2.2 Poblaci de les ciutats ms importants de la provncia de Barcelona (excepte

la capital), 1936-1981 ........................................................................................................ 126

Grfic 2.3 Poblaci activa femenina per edats. Espanya, segon semestre de 1964 .... 136

Grfic 2.4 Poblaci activa femenina per edats. Espanya, primer trimestre de 1976... 137

Grfic 2.5 Percentatge de treballadores a la poblaci activa total. Comparaci entre

Espanya i la provncia de Barcelona, 1960-1976 .............................................................. 143

Grfic 2.6 Treballadores sindicades a centres de ms de 50 treballadors/es. Total de la

provncia de Barcelona, 1958 ............................................................................................ 149

Grfic 2.7 Treballadores sindicades a centres de ms de 50 treballadors/es. Provncia

de Barcelona, Sindicat Txtil, 1958................................................................................... 150

Grfic 2.8 Treballadores sindicades a centres de ms de 50 treballadors/es. Provncia

de Barcelona, Sindicat del Metall, 1958............................................................................ 150

Grfic 2.9 Poblaci activa femenina per edats a la provncia de Barcelona. Segon

semestre de 1972 ............................................................................................................... 151

Grfic 3.1 Conflictes laborals a la provncia de Barcelona, 1962-1976 ..................... 164

Grfic 3.2 Nmero dempreses afectades per conflictes laborals a la provncia de

Barcelona, 1962-1975........................................................................................................ 164

Grfic 3.3 Treballadors i treballadores afectats en els conflictes laborals. 1968-1975

.................................................................................................................... 165

Grfic 3.4 Hores perdudes durant els conflictes laborals. 1970-1975 ........................ 165

Grfic 4.1 Dones detingudes a la provncia de Barcelona per activitats contra el rgim,

1964-1969. Comparaci entre detingudes vinculades a CCOO i les COJ i les dades globals

.................................................................................................................... 210

Grfic 4.2 Dones detingudes per activitats contra el rgim segons edat. Provncia de

Barcelona, 1965-1969........................................................................................................ 214

Grfic 4.3 Detencions i identificacions de dones per activitats relacionades amb CCOO

a la provncia de Barcelona entre 1965 i 1969, segons grup professional......................... 220


a la provncia de Barcelona entre 1965 i 1969, per edat.................................................... 222

Grfic 6.1 Total de dones detingudes per activitats contra el rgim comparades amb les

detingudes per activitats relacionades amb CCOO i les COJ. Provncia de Barcelona, 1970-

1975 .................................................................................................................... 327

Grfic 6.2 Grup professional al que pertanyen les dones detingudes per activitats

contra el rgim amb dades sobre ocupaci. Provncia de Barcelona, 1970-1975 ............. 330

15

Grfic 6.3 Regi de naixement de les dones detingudes per activitats contra el rgim de

les que consten dades. Provncia de Barcelona, 1970-1975 .............................................. 332

Grfic 6.4 Edat de les dones detingudes de les que consten dades. Provncia de

Barcelona, 1970-1975 ........................................................................................................ 334

Grfic 6.5 Detencions i identificacions de dones per activitats relacionades amb

CCOO per grups professionals, 1970-1975 ...................................................................... 338

Grfic 6.6 Detencions i identificacions de dones per activitats relacionades amb

CCOO, per regi de naixement. Provncia de Barcelona, 1970-1975 ............................... 340


per edat. Provncia de Barcelona, 1970-1975 .................................................................... 341

Grfic 8.1 Detingudes per activitats contra el rgim a la provncia de Barcelona de

1964 a 1975. Detingudes vinculades a CCOO i les COJ en el total .................................. 439

Grfic 8.2 Detingudes a la provncia de Barcelona de 1964 a 1975 processades pel

TOP en funci de lany de detenci. Comparaci entre les vinculades a CCOO, les COJ i

en el total .................................................................................................................... 439

Grfic 8.3 Evoluci del percentatge de detingudes a la provncia de Barcelona jutjades

pel TOP, 1964-1975........................................................................................................... 440

Grfic 8.4 Detingudes a la provncia de Barcelona de 1964 a 1975 condemnades pel

TOP, en funci de lany de detenci. Comparaci entre les vinculades a CCOO, les COJ i

en el total .................................................................................................................... 442

Grfic 8.5 Processats i processades pel TOP vinculats a CCOO i les COJ residents a la

provncia de Barcelona, 1964-1976 ................................................................................... 443

Grfic 8.6 Sentncies del TOP dictades contra homes residents o nascuts a la provncia

de Barcelona (1964-1976).................................................................................................. 460

Grfic 8.7 Sentncies del TOP dictades contra dones residents o nascudes a la

provncia de Barcelona ...................................................................................................... 461

Grfic 8.8 Sentncies del TOP dictades contra homes residents o nascuts a la provncia

de Barcelona que van ser vinculats a CCOO-COJ............................................................. 462

Grfic 8.9 Sentncies del TOP dictades contra dones residents o nascudes a la

provncia de Barcelona que van ser vinculades a CCOO-COJ.......................................... 462

Grfic 8.10 Sentncies dictades pel TOP contra residents o nascuts a la provncia de

Barcelona (1964-1976) ...................................................................................................... 464

Grfic 8.11 Sentncies dictades pel TOP contra residents o nascuts a la provncia de

Barcelona als que es va vincular a CCOO-COJ (1964-1976) ........................................... 465

16

Grfic 8.12 Sentncies dictades pel TOP contra homes residents o nascuts a la provncia

de Barcelona. Comparaci entre els considerats de bona conducta i els de conducta

irregular o dolenta ............................................................................................................. 468

Grfic 8.13 Sentncies dictades pel TOP contra dones residents o nascudes a la

provncia de Barcelona. Comparaci entre les considerades de bona conducta i les de

conducta irregular o dolenta .............................................................................................. 469

Grfic 8.14 Sentncies dictades pel TOP contra homes residents o nascuts a la provncia

de Barcelona vinculats a CCOO-COJ. Comparaci entre els considerats de bona conducta i

els de conducta irregular o dolenta .................................................................................... 469

Grfic 8.15 Sentncies dictades pel TOP contra dones residents o nascudes a la

provncia de Barcelona vinculades a CCOO-COJ. Comparaci entre les considerades de

bona conducta i les de conducta irregular o dolenta.......................................................... 470

Imatges

Imatges 7.1-7.5 Illustracions de Luchas Obreras ................................................. 407

Imatges 7.6-7.13 Illustracions de Luchas Obreras ................................................. 410

Imatges 7.14 i 7.15 Illustracions de Luchas Obreras ................................................. 415

Imatge 7.16 Illustraci de Luchas Obreras..................................................... 417

Imatge 7.17 Illustraci de Luchas Obreras..................................................... 418

Imatge 9.1 Coordinadora del Metall de CCOO, 27 de febrer de 1972 .......... 500

Imatges 9.2 i 9.3 Reuni de CCOO del Txtil, Primer de Maig de 1975................ 501

Llistat de sigles

Els noms de les organitzacions estan en el seu idioma original.

6 BIS: Sexta Brigada de Investigacin Social

6 BRIS: Sexta Brigada Regional de Investigacin Social

AC: Assemblea de Catalunya

ACF: Accin Catlica Femenina

ACO: Accin Catlica Obrera

AGA: Archivo General de la Administracin

AHCM: Arxiu Histric Comarcal de Manresa

AHCO: Arxiu Histric de CCOO de Catalunya

AHCT: Arxiu Histric Comarcal de Terrassa

AHGCB: Arxiu Histric del Govern Civil de Barcelona

AHPCE: Archivo Histrico del Comit Central del Partido Comunista de Espaa

AMLH-AH: Arxiu Municipal de LHospitalet-Arxiu Histric

ANC: Arxiu Nacional de Catalunya

CCOO: Comissions Obreres

CEDOC: Centre Documental i de la Comunicaci

CEFID: Centre dEstudis sobre lpoca Franquista i Democrtica

CIFFE: Centro de Investigacin y Formacin Feminista

CG de CCOO: Coordinadora General de Comisiones Obreras

CNS: Central Nacional Sindicalista

CNT: Confederacin Nacional del Trabajo

COB: Comissions Obreres de Barri

COJ: Comissions Obreres Juvenils

CUD: Candidaturas Unitarias y Democrticas

DAC: Dipsit dArxius de Cervera

DECO: Delegacin Exterior de Comisiones Obreras

EPA: Encuesta de Poblacin Activa

F1M-AHT: Fundacin 1 de Mayo-Archivo de Historia del Trabajo

FET-JONS: Falange Espaola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional

Sindicalista

18

FOC: Front Obrer de Catalunya

FU: Fundaci Utopia-Juan Garca-Nieto

GCR: Grupo Comunista Revolucionario

GOA: Grupos Obreros Autnomos

GOES: Grupos Obreros de Estudios Sociales

HOAC: Hermandad Obrera de Accin Catlica

IISG: Institut Internacional dHistria Social-Internationaal Instituut voor Sociale

Geschiedenis

INE: Instituto Nacional de Estadstica

JOC: Juventud Obrera Catlica

JSP: Jefatura Superior de Polica

LCR: Liga Comunista Revolucionaria

MC: Movimiento Comunista

MDM: Movimiento Democrtico de Mujeres

MDD: Moviment Democrtic de Dones

OCDE: Organitzaci per la Cooperaci i Desenvolupament Econmic

OCE-BR: Organizacin Comunista de Espaa-Bandera Roja

ORT: Organizacin Revolucionaria de Trabajadores

OSE: Organizacin Sindical Espaola

PCE: Partido Comunista de Espaa

PCE (i): Partido Comunista de Espaa (internacional)

PSAN: Partit Socialista dAlliberament Nacional

PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya

REI: Radio Espaa Independiente

SDEUB: Sindicat dEstudiants de la Universitat de Barcelona

SIGC: Servicio de Informacin de la Guardia Civil

SESM: Seminario de Estudios Sociolgicos de la Mujer

SF: Seccin Femenina de FET y de las JONS

SOC: Solidaritat dObrers Cristians

UCD: Unin de Centro Democrtico

UGT: Unin General de Trabajadores

USCOB: Uni Sindical de Comissions Obreres de Barcelona

USO: Uni Sindical Obrera

UTT: Unin de Tcnicos y Trabajadores

Introducci

El present treball t com a objectiu analitzar la relaci entre Comissions Obreres

(CCOO) i les treballadores durant la dictadura franquista a la provncia de Barcelona. Es

tracta destudiar com van participar les dones en el moviment scio-poltic de CCOO, de

latenci que va dedicar aquest moviment a les dones treballadores i de conixer fins a

quin punt les protestes laborals protagonitzades per elles estaven influenciades per CCOO.

Evidentment, posar al centre de lanlisi un moviment sindical no esgota en cap cas les

possibilitats destudi del treball de les dones durant lpoca, ni de les formes de protesta i

negociaci que van fer servir per millorar les seves condicions laborals1. Tanmateix, com

es veur, els sindicats shan revelat com a institucions clau per definir les condicions de

treball dhomes i dones. Per tant, conixer lactitud dels militants i dirigents de CCOO

envers el treball femen resulta essencial per comprendre les seves accions i prioritats quan

el moviment estava prohibit, durant lpoca franquista, i tamb un cop va convertir-se en

un sindicat legal, durant la transici poltica a la democrcia. A ms, lanlisi de la relaci

de CCOO amb les dones resulta interessant per un altre motiu: la gran significaci poltica

atorgada al moviment obrer per part de loposici a la dictadura. Una part molt important

de les persones que hi van militar activament ho van fer per la seva oposici al rgim. Per

tant, s una via per conixer una de les formes de participaci poltica femenina en una

societat on aquesta estava molt restringida2.

Aquest treball parteix de les segents hiptesis:

1. La relaci de CCOO amb les treballadores va estar molt condicionada per la

masculinitzaci del moviment obrer, fonamentada en la idea que era propi dhomes

treballadors industrials i que, per tant, havia de defensar les seves reivindicacions.

Aquesta masculinitzaci va afectar greument la capacitat dinfluncia de CCOO sobre

1 Sobre la tendncia de nombroses recerques a buscar la presncia de dones en vagues, protestes i organitzacions obreres sense qestionar que les organitzacions obreres representin el conflicte social per excellncia, el conflicte de classes: SARASA, Carmen; MOLINERO, Carme, Trabajo y niveles de vida en el franquismo. Un estado de la cuestin desde una perspectiva de gnero, a BORDERAS, Cristina (ed.), Historia de las mujeres: perspectivas actuales, Barcelona, Icaria, 2009, p. 324. 2 Vegeu, per exemple, DUCH, Montserrat; FERR, Meritxell, De sbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982, Tarragona, Cercle dEstudis Histrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2009, esp. p. 227.

20

les protestes de les dones treballadores, latenci que el moviment dedicava a les seves

reivindicacions i les formes de participaci de les dones en CCOO.

2. La masculinitzaci del moviment obrer es va haver de matisar degut al context poltic.

La voluntat daugmentar la capacitat de mobilitzaci de CCOO, perqu fos un bon

instrument per erosionar el rgim franquista, va fomentar que es volgus atreure les

dones treballadores al moviment sindical.

3. A CCOO va haver una important participaci de dones, cosa que va afavorir laugment

de la conflictivitat laboral femenina. A ms, les dones que van convertir-se en militants

de CCOO van qestionar els rols de gnere del moment, tant pel mateix fet de militar

com per les implicacions personals que tenia. Tanmateix, aquestes dones assumir que

el principal objectiu del moviment obrer era la lluita antifranquista i la millora de la

situaci dels treballadors (entesos com a collectiu mascul) fins que es va desenvolupar

el moviment feminista, durant la Transici.

Les hiptesis es basen en les aportacions de la histria de les relacions de gnere sobre les

treballadores i les organitzacions sindicals. Es tracta destudis internacionals sobre el

moviment obrer i les dones durant el segle XIX i XX i, sobretot, dels estudis que han

tractat la relaci entre les dones, les organitzacions obreres i la conflictivitat laboral durant

el franquisme.

Dona i sindicalisme a la historiografia: una relaci problemtica

La definici en mascul de la classe obrera va tenir (i t) importants conseqncies

per a les organitzacions del moviment obrer, les protestes laborals i, evidentment, per als

treballadors i treballadores. Aquesta concepci masculinitzada de lobrerisme i les seves

organitzacions es pot resseguir des dels orgens del moviment obrer internacional. Diversos

estudis han mostrat com una de les seves primeres manifestacions, el cartisme al Regne

Unit, va estar inextricablement unit a una visi de gnere, a una definici masculina dall

que es pensava i definia com la classe treballadora. Aquell fou un moviment poltic que

tingu la seva base social en els treballadors, independentment del seu ofici. Reclamava el

sufragi universal mascul, i per fer-ho va comptar amb el recolzament de moltes dones. Els

21

cartistes, desprs dargumentar que el dret al sufragi havia de ser un dret poltic universal,

basant-se en la filosofia poltica de Thomas Paine, posteriorment van aprofitar les

argumentacions de les classes mitjanes que vinculaven el dret de ciutadania a la

independncia i la respectabilitat. Per a les classes mitjanes, la independncia residia en el

fet de tenir propietats, de manera que consideraven que noms els homes propietaris havien

de tenir dret al vot. La respectabilitat estava molt vinculada a la ideologia de la separaci

desferes, per la qual eren els homes els que havien destar a lmbit pblic i ser els que

guanyessin el pa (fossin el male breadwinner), mentre que les dones havien de ser els

ngels de la llar i restringir les seves activitats a lmbit privat. Els cartistes van defensar

que la propietat dels homes treballadors era el seu treball i, alhora, que havien de tenir el

dret a vot precisament perqu les lleis protegissin les dones casades i els nens de treballar a

les fbriques3.

El fet de considerar que els homes eren propietaris del seu treball pot estar en

relaci amb lexclusi de les dones dels gremis i per tant, del considerat treball qualificat

durant lEdat Moderna. A ms, els artesans vinculaven la seva masculinitat al fet de tenir

un ofici; els treballadors de la manufactura domstica, a ser un treballador qualificat i cap

dun equip de treball familiar. Aix no implicava que es penss que eren nicament els

homes els que havien de treballar, proveint les seves famlies. Les dones treballaven, per

en feines que es consideraven de menor qualificaci i amb remuneracions ms baixes. Des

dels anys quaranta del segle XIX, per, la interacci entre la cultura de treball dels

artesans, el discurs adoptat pel cartisme i la degradaci de les condicions de vida i treball

en els inicis de la industrialitzaci van afavorir que sans difonent una idea de

respectabilitat masculina basada en ser el male breadwinner (guanyador de pa mascul),

per mantenir les dones en lespai domstic4.

3 Vegeu SCOTT, Joan W., Sobre el lenguaje, el gnero y la historia de la clase obrera, Historia Social, 4, 1989, p. 81-98; CLARK, Anna, Manhood, Womanhood and the Politics of Class in Britain, 1790-1845, a FRADER, Laura L.; ROSE, Sonya O. (eds.), Gender and Class in Modern Europe, Ithaca-Londres, Cornell University Press, 1996, p. 263-279; CLARK, Anna, The struggle for the breeches. Gender and the Making of the British Working Class, Berkeley, University of California Press, 1997, esp. p. 264-271. Sobre el model male breadwinner, HORRELL, Sara; HUMPHRIES, Jane, The Origins and Expansion of the Male Breadwinner Family: The case of Nineteenth-Century Britain, International Review of Social History, vol. 42, suplement 5, 1997, p. 25-64; JANSSENS, Anglique, The Rise and Decline of the Male Breadwinner Family?, International Review of Social History, suplemento 5, vol. 42, 1997, pp.1-23. 4 CLARK, Anna, The struggle for the breeches, op. cit., p. 13-24. Per a una anlisi del cas de lartesanat barcelon, a la llum dels estudis europeus, vegeu ROMERO MARN, Juanjo, Trabajo femenino y resistencia artesana, a BORDERAS, Cristina (ed.), Gnero y polticas del trabajo en la Espaa contempornea (1836-1936), Barcelona, Universitat de Barcelona-Icaria Editorial, 2007, p. 39-59; ROSE, Sonya O., Limited livelihoods. Gender and Class in Nineteenth-Century England, Los ngeles, University California Press, 1993, p. 138-153.

22

Aix doncs, la noci que el treball i els drets que sen poguessin derivar eren una

atribuci masculina s anterior a la Revoluci Industrial, per va mantenir-se desprs

daquesta i tingu importants conseqncies pel treball assalariat dhomes i dones i tamb

per al moviment obrer. Diversos estudis han mostrat com lacci dels sindicats juntament

amb la dels empresaris i lEstat va modelar la segregaci sexual del mercat de treball en

les societats industrials. Laspiraci que els homes fossin els guanyadors del pa i les

dones casades no haguessin de recrrer al treball remunerat fora de lmbit domstic es va

anar fent ms present entre les classes treballadores de pasos diversos, tot i que sovint

aquest objectiu no es podia dur a la prctica. Molts sindicats van adoptar estratgies per

evitar la introducci (o fins i tot el manteniment de la presncia) de dones en determinades

feines per aix evitar la desqualificaci daquestes feines i la reducci de salaris.

Aquestes estratgies eren molt ms manifestes en poques descassetat de treball5.

El moviment obrer va tendir a considerar-se a s mateix en termes masculins,

assumint que els interessos de la classe obrera eren els dels homes treballadors. Com sost

Sonya O. Rose, la identitat dinteressos es construa a partir dinclusions i exclusions.

Exemplifica aquesta idea amb una vaga i un locaut dels treballadors i treballadores del

txtil cotoner produts a Lancashire el 1878. El lders sindicals van descriure els

treballadors afectats com a respectables homes de famlia, quan en realitat es tractava dun

collectiu divers, amb homes solters i dones, sovint descrits com a tradors a la causa del

sindicat. Daquesta manera, les organitzacions obreres feien recaure la responsabilitat de

les mobilitzacions obreres i de lacci sindical sobre una part les persones assalariades,

convertides aix en la quinta essncia dels treballadors, en els treballadors per

excellncia. Aquesta quinta essncia, com la mateixa autora assenyala, sovint ha estat

assumida per la historiografia del moviment obrer sense qestionar-la6. Les organitzacions

obreres van fer servir un llenguatge masculinitzat, que parlava en mascul dels

protagonistes de lorganitzaci i de les protestes obreres i associava lacci sindical amb la

masculinitat (i valor) de qui la portava a terme, fins i tot en casos on les dones van assolir

5 Vegeu, per exemple ROSE, Sonia O., Gender Antagonism and Class Conflict: Exclusionary Strategies of Male Trade Unionists in Nineteenth Century Britain, Social History, 13:2, 1988, p. 191-208 i FRADER, Laura L., Engendering Work and Wages: The French Labor Movement and the Family Wage, a FRADER, Laura L.; ROSE, Sonya O. (eds.), Gender and Class in Modern Europe, Ithaca-Londres, Cornell University Press, 1996, p. 142-164. Pel cas catal, resulta molt illustratiu SMITH, Angel: La guerra de las continuas: cambio tecnolgico y estrategias sindicales en la industria algodonera catalana, 1889-1914, Sociologa del Trabajo, 24, 1995, p. 121-130. 6 ROSE, Sonya O., Class Formation and the Quintaessential Worker, a HALL, John R. (ed.), Reworking Class, Ithaca-Londres, Cornell University Press, 1997, p. 133-166.

23

un paper molt destacat en les mobilitzacions7, o quan constituen una part important del

collectiu laboral al que tericament representaven. Aquesta idea tan masculinitzada del

que havien de ser els interessos dels assalariats, de fet, ha condicionat les prctiques

sindicals a nombrosos pasos tamb al llarg del segle XX8.

A lEstat espanyol, des dels anys quaranta del segle XIX les organitzacions obreres

van considerar que lobrer era, per definici, un home. A partir de la dcada de 1860, a

ms, van demanar que es limits o reguls el treball femen. Per defensar-ho, van fer servir

tant arguments com que el treball femen implicava la desocupaci dels homes i la

reducci dels salaris masculins, com altres basats en les seves repercussions en les famlies

obreres: la desocupaci de pares de famlia, la manca de temps de les mares per dedicar-

se a all que es consideraven les seves obligacions naturals i el suposat qestionament de

lautoritat del pare de famlia9. Entre finals del segle XIX i fins a la Guerra Civil (1936-

1939), les estratgies que van fer servir per limitar o excloure la presncia de les dones en

determinades ocupacions van ser molt diverses. Anaven des del rebuig a acceptar dones

com a aprenentes, a la seva exclusi de determinades ocupacions, o fins i tot a la

reivindicaci de la igualtat salarial entre homes i dones, si se sospitava que daquesta

manera es podia dissuadir els empresaris de contractar les segones. Per poder dur a terme

aquestes estratgies, en ocasions es va excloure les dones dels sindicats, i en altres se les va

voler atreure, per poder controlar aix la demanda de treball10. Aix mateix, en uns sindicats

dirigits majoritriament per homes i orientats cap als barons, les reivindicacions de les

dones sovint van caure de les taules de negociaci amb els empresaris o lEstat11, i els

7 En tenim un exemple amb les mobilitzacions dels treballadors llatins a Tampa (EUA) entre 1880 i 1921, on les dones van exercir un rellevant paper tant com a vaguistes, com donant suport als treballadors i treballadores en vaga. Els sindicats que van aplegar la comunitat llatina de Tampa van afavorir la implicaci de les dones, per mantingueren la retrica del sindicalisme viril, que tendia a referir-se a les dones com a vctimes o mrtirs. HEWITT, Nancy A., The Voice of Virile Labor: Labor Militancy, Community Solidarity, and Gender Identity among Tampas Latin Workers, 1880-1921, a BARON, Ava (ed.), Work engendered. Towards a New History of American Labor, Ithaca, Cornell University Press, 1991, p. 142-167. 8 Vegeu, per exemple, CREESE, Gillian, Contracting Masculinity. Gender, Class and Race in a White-Collar Union, 1944-1994, Ontario, Oxford University Press, 1999; LOISEAU, Dominique, En cuanto a los sindicatos, a BARD, Christine (ed.), Un siglo de antifeminismo, Madrid, Biblioteca Nueva, 2000, p. 297-305. 9 DE FELIPE, Jess, Trabajadores. Lenguaje y experiencia en la formacin del movimiento obrero espaol, Oviedo, Genueve Ediciones, 2012, p. 62-63 i 303-330. 10 Per al cas espanyol, resulta de gran utilitat BORDERAS, Cristina (ed.), Gnero y polticas del trabajo en la Espaa contempornea (1836-1936), Barcelona, Universitat de Barcelona-Icaria Editorial, 2007, especialment la introducci de Cristina Borderas i els captols de Carles Enrech, Concepcin Villar, Jordi Ibarz i M. Luisa Muoz Abeledo. 11 VEGA, Eulalia, Mujeres y asociaciones obreras frente al Seguro Obligatorio de Maternidad durante la Segunda Repblica, a BORDERAS, Cristina (ed.), Gnero y polticas del trabajo en la Espaa contempornea (1836-1936), Barcelona, Universitat de Barcelona-Icaria Editorial, 2007, p. 253-273.

24

salaris de dones i nens van quedar postergats en benefici dels augments salarials dels

homes12.

Tanmateix, el fet que els sindicats tendissin a defensar els interessos dels homes

treballadors no significa que les dones treballadores no actuessin per defensar les seves

reivindicacions. Entre 1905 i 1921 la participaci femenina en la conflictivitat laboral

espanyola va ser molt elevada. Les dades quantitatives de participaci de treballadors i

treballadores en vagues, mostren que aquestes van tenir una participaci ms alta: mentre

el 78% dels treballadors havien participat en conflictes vagustics, la implicaci de les

treballadores va arribar al 87%. A ms, a Catalunya, les vagues de dones representaven el

26,4% del total13. Daltra banda, a principis de segle XX, a Catalunya, en alguns sectors les

dones estaven ms sindicades que els homes. Albert Balcells indica que el 1906 estava

sindicada el 16,5% de la m dobra del txtil i daquestes persones tan sols el 3% eren

homes14. Per contra, a lalada de 1936 la participaci femenina als sindicats era percebuda

com baixa. De fet, Conchi Villar, Mnica Borrell, Carles Enrech, Juanjo Romero-Marn i

Jordi Ibarz han argumentat que les conflictives relacions entre els sindicats i les dones

entre finals del segle XIX i el primer ter del segle XX van afavorir que a Catalunya les

dones sorganitzessin al marge dels sindicats. Segons aquests autors, durant la II Repblica

(1931-1936) la Confederaci Nacional del Treball (CNT) no va ser capa dintegrar les

reivindicacions de les treballadores. Veient-se amenaada per lacci autnoma de les

dones, va intentar controlar-les, fins i tot amb la coerci o portant les mobilitzacions de les

treballadores al fracs, perqu donaven prioritat als objectius poltics generals del

sindicat15.

En determinats contextos histrics, la definici masculina de la classe obrera o del

sindicalisme sha vist matisada. Aix, per exemple, Kathleen Canning ha mostrat com

lantifeminisme dels dirigents dels sindicat txtil alemany DTAV es va haver de matisar,

12 Un exemple a MARTNEZ SOTO, ngel Pascual, La voz silenciada. Sindicalismo jornalero femenino, negociacin y dinmica salarial en el rea vitcola del Sureste espaol (1914-1936), a SARASA, Carmen; GLVEZ, Lina, Privilegios o eficiencia? Mujeres y hombres en los mercados de trabajo, Alicante, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2003, p. 79-110. 13 SOTO CARMONA, lvaro, La participacin de la mujer en la conflictividad laboral (1905-1921) a GARCIA-NIETO, Carmen (ed.), Ordenamiento jurdico y realidad social de las mujeres. Siglos XVI a XX. Actas de las IV Jornadas de Investigacin Interdisciplinaria, Madrid, Seminario de Estudios de la Mujer. Publicaciones de la UAM, 1986, p. 287-297. 14 BALCELLS, Albert, Trabajo industrial y organizacin obrera en la Catalua Contempornea (1900-1936), Barcelona, Laia, 1974, p. 46. 15 VILLAR, Conchi; BORRELL, Mnica; ENRECH, Carles; ROMERO-MARN, Juanjo; IBARZ, Jordi, Working Women and De-Unionization: The Struggles for Autonomy, a WOODWARD, Alison E.; BONVIN, Jean-Michel; RENOM, Merc (ED.), Transforming Gendered Well-Being in Europe. The Impact of Social Movements, Farnham: Ashgate, 2011, p. 51-65.

25

davant lespectacular creixement de la afiliaci femenina durant la I Guerra Mundial i la

Repblica de Weimar16. Pel cas espanyol, Alicia Mira afirma tamb que les organitzacions

obreres espanyoles dentre finals del segle XIX i la segona dcada del XX partien del

pressupsit que els treballadors eren homes, i que les dones eren un subjecte subaltern en la

lluita obrera. Per al moviment obrer, la principal funci de les dones era fer de mares i que

la seva presncia al mercat de treball era transitria. A ms, pensaven que havien de ser

educades i tutelades en les seves accions, sobretot per sostreure-les de la influncia de

lEsglsia catlica. No obstant aix, dita autora ha detectat que, sobretot a les dues

primeres dcades del segle XX, les organitzacions obreres van fomentar la mobilitzaci de

les dones adreant-se a elles com a mares, i que van donar fora visibilitat a la seva

presncia en manifestacions al carrer i en la militncia anticatlica. Era una forma de

mostrar larrelament del moviment, perqu fins i tot les dones hi participaven17.

La matisaci de les imatges projectades sobre les dones tamb es van produir

posteriorment, en moviments de resistncia poltica com litali. Eric D. Weitz defensa

que lactiu paper de les dones a la resistncia italiana va afavorir que el Partit Comunista

Itali les represents a la propaganda en rols actius, com a partisanes armades al costat dels

seus camarades barons. A ms, el partit va reavaluar la seva posici envers les dones,

adquirint-ne una major conscincia de la especificitat de la seva subordinaci. Tanmateix,

durant la postguerra el partit va buscar emmotllar-se a la sensibilitat catlica i defug

enfrontar-shi, tornant a representar les dones com a mares i no defensant lavortament18.

Aix doncs, la voluntat de mobilitzar masses i tamb la mateixa presncia de dones

en el moviment obrer han portat a que en determinades ocasions aquest moduls el seu

discurs, reivindicacions i prctiques per poder incloure-les. Va ser el franquisme una

daquestes ocasions? El franquisme va comportar un canvi radical per al moviment obrer a

Espanya. Va significar la prohibici del tots els partits poltics, amb lexcepci del Partit

16 CANNING, Kathleen, El gnero y la poltica de formacin de clase social: nuevas reflexiones sobre la historia del movimiento obrero alemn, Arenal, 2:2, 1995, p. 175-218. 17 MIRA, Alicia, Imgenes y percepciones de las mujeres trabajadoras en la sociedad liberal y en la cultura obrera de finales del siglo XIX y principios del XX, a AGUADO, Ana; ORTEGA, Teresa M., Feminismos y antifeminismos. Culturas polticas e identidades de gnero en la Espaa del siglo XX, Valncia, Publicacions de la Universitat de Valncia, p. 99-122. Per la importncia atorgada a les dones pel PSOE i pels partits republicans a Madrid en la militncia anticatlica, tamb resulta molt til DEL MORAL, Marta, Accin colectiva femenina en Madrid (1909-1931), op. cit. 18 WEITZ, Eric D., Lhome heroic i la dona eterna..., op. cit. p. 408-414. Malgrat que hi van participar moltes dones, la idea que la resistncia italiana tenia de s mateixa ha estat definida com un temple de virilitat, per considerar-se un nucli dhomes forts fsicament i moral, amb un carcter excepcional marcat pel sacrifici i la renncia. GABRIELLI, Patrizi, Tempio di virilit. Lantifascismo, il genere, la storia, Mil, Franco Angeli, 2008, p. 9 i ss.

26

nic, Falange Espaola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

(FET-JONS). Igualment, els sindicats estaven prohibits, i patrons i obrers estaven

enquadrats en el Sindicat nic: el denominat primer Central Nacional Sindicalista (CNS) i

desprs Organizacin Sindical Espaola (OSE). A ms, les protestes laborals collectives

com les vagues, reduccions de rendiment i sabotatges estaven rigorosament prohibides i

participar en elles podia significar, a banda de lacomiadament, penes de pres.

En la immediata postguerra, les dones van tenir un paper de gran rellevncia en la

reconstrucci de les xarxes clandestines dels partits i sindicats antifranquistes19.

Tanmateix, es van enfrontar a suspiccies i prctiques discriminatries20 i les

organitzacions antifranquistes es van adrear a elles sobretot com a esposes i mares. De fet,

moltes dones es van implicar en actes de resistncia contra la dictadura a partir dels seus

rols tradicionals, com fou el cas de les dones que van recolzar la guerrilla en un primer

moment perqu hi tenien familiars o de les dones de pres, que inicialment defensaren el

benestar del propi pres per posteriorment es van organitzar i defensaren lamnistia dels

presos poltics. Paradoxalment, la defensa dels familiars davant la repressi o la misria

podia portar les dones a implicar-se en lmbit pblic, fos a partir de la participaci en

actes de protesta o amb la integraci en xarxes clandestines21.

Davant la masculinitzaci del moviment obrer, resulta interessant analitzar les

actituds i comportaments de les dones treballadores respecte els sindicats. Per aix cal

analitzar tant les seves caracterstiques, com els motius que els van portar a integrar-se a un

moviment concebut en termes masculins. A ms, s convenient saber si van qestionar la

premissa que identificava els interessos de la classe obrera amb els dels treballadors

industrials barons. De nou, hi ha precedents a la histria del moviment obrer a Espanya que

mostren la necessitat de plantejar-se aquest tipus de preguntes, i en suggereixen daltres.

Per Mary Nash, lautoexclussi de les dones del moviment obrer entre el segle XIX i 1939

19 Vegeu CORDERO, Inmaculada; LEMUS, Encarnacin, La malla de cristal: actividad poltica y vida de las comunistas andaluzas en la clandestinidad de los aos cuarenta, Spagna Contemporanea, 1999, 15, p. 101-120; HERNNDEZ HOLGADO, Fernando, Soledad Real, Madrid, Ediciones del Orto, 2001, p. 32; CABRERO, Claudia, Mujeres contra el franquismo (Asturias 1937-1952), Oviedo, KRK, 2006. 20 CABRERO, Claudia, El PCE y las mujeres. La actitud del partido respecto a la militancia femenina durante el primer franquismo, a I Congreso de Historia del PCE (1920-1977) [CD], Oviedo, Universidad de Oviedo-Fundacin de Investigaciones Marxistas, 6-8 de maig de 2004. 21 ABAD, Irene, En las puertas de la prisin. De la solidaridad a la concienciacin poltica de las mujeres de los presos del franquismo, Barcelona, Icaria, 2012; CABRERO, Claudia, Espacios femeninos de lucha: rebeldas cotidianas y otras formas de resistencia de las mujeres de la Asturias del primer franquismo, Historia del Presente, 4, 2004, p. 31-45; YUSTA, Mercedes, Rebelda individual, compromiso familiar, accin colectiva. Las mujeres en la resistencia al franquismo durante los aos cuarenta, Historia del Presente, 4, 2004, p. 36-92.

27

no noms es devia a les actuacions concretes de les organitzacions sindicals, sin que

tamb a com es definia la identitat dhomes i dones. El discurs de la domesticitat

plantejava que les dones havien de definir la seva identitat a partir del maternitat i el

matrimoni, mentre que el treball assalariat mascul era leix que definia la identitat

masculina. El treball remunerat femen va ser concebut en termes dajuda, amb un carcter

complementari i accessori, quan el guanyador del pa no podia sostenir leconomia

familiar. Aquests plantejaments van predominar dins lobrerisme espanyol i van ser un

eficaz impedimento para la creacin de una identidad colectiva femenina como obreras.

Tambin funcion como mecanismo dual de autoexclusin y de rechazo del movimiento

obrero, con el consiguiente refuerzo de la subalternidad femenina en el mundo obrero y

laboral22. Aix doncs, els espais de lobrerisme organitzat eren poc assequibles i fins i tot

hostils a les dones. Lideal de la domesticitat, assumit tant pels reformadors socials com

pel propi moviment obrer, tamb va ser assumit en part per les dones23. Aquest fet va

condicionar les formes de participaci de les dones en els conflictes socials, ja que en

diverses ocasions com ara protestes contra les quintes o per la carestia de productes de

primera necessitat van justificar la seva presncia en lmbit pblic pel seu paper

desposes i mares24.

Tot i aix, sha vist com les dones van participar molt activament en la conflictivitat

laboral, de vegades organitzant-se al marge dels sindicats. Tamb van crear les seves

prpies organitzacions. Va formar organitzacions dofici exclusivament femenines des de

1870. Algunes daquestes societats, com ara la Sociedad Autnoma de Trabajadoras de

Barcelona y su Llano (Barcelona 1891-1892) o El Despertar Femenino (Elx, fundada el 22 NASH, Mary, El mundo de las trabajadoras: identidades, cultura de gnero y espacios de actuacin, a PANIAGUA, J.; PIQUERAS, J. A.; SANZ, V. (eds.), Cultura social y poltica en el mundo del trabajo, Valncia, Centro Francisco Toms y Valiente UNED Alzira-Valencia Fundacin Instituto Historia Social, 1999, p. 56. 23 ARBAIZA, Mercedes, La cuestin social como cuestin de gnero. Feminidad y trabajo en Espaa, Historia Contempornea, nm. 21, 2000, p. 395-458. Lautora afirma que la disminuci del treball femen als padrons bascos de 1900-1930 s una mostra de la progressiva assumpci de lideal de la domesticitat entre les classes populars. Com ha indicat Miren Llona, durant els anys 1920 les dones basques aspiraven a ser mestresses de casa a LLONA, Miren, Entre seorita y garonne. Historia oral de las mujeres bilbanas de clase media (1919-1939). Mlaga:, Atenea, Universidad de Mlaga, 2002. 24 Vegeu, entre daltres, KAPLAN, Temma, Conciencia femenina y accin colectiva: El caso de Barcelona, 1910-1918, a AMELANG, James; NASH, Mary, Historia y gnero: las mujeres en la Europa Moderna y Contempornea, Valncia, Edicions Alfons el Magnnim, 1990, p. 267-295; RADCLIFF, Pamela Beth , "Women's Politics: Consumer Riots in Twentieth-Century Spain", a ENDERS, Victoria Lore; RADCLIFF, Pamela Beth, Constructing Spanish Womanhood. Female identity in Modern Spain, Albany, State University of New York Press, 1999; NASH, Mery, Mujeres, conciencia de gnero y movilizaciones sociales, a CAPEL, Rosa M. (dir.), Cien aos trabajando por la igualdad, Madrid, Fundacin Largo Caballero-Unin General de Trabajadores-Instituto de la Mujer. Ministerio de Igualdad, 2008, p. 117-130; DEL MORAL, Marta, Accin colectiva femenina en Madrid (1909-1931), Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela, 2012.

28

1903), van ser dirigides per dones que consideraven que les treballadores necessitaven

unes organitzacions prpies que defensessin els seus interessos, vinculant la qesti social

a la qesti de gnere25. Al seu torn, entre finals del segle XIX i principis del segle XX

algunes dones que van participar en organitzacions sindicals tant dinfluncia anarquista

com socialista van reivindicar una millora de les condicions socials de les dones i van

criticar els plantejaments misgins partint, precisament, dels discursos de les seves

respectives organitzacions26. Entre aquestes, un bon exemple sn Mujeres Libres,

organitzaci considerada anarcofeminista creada a Barcelona labril de 1936. Durant la

Guerra Civil, juntament amb la Agrupacin de Mujeres Antifascistas, va tenir un paper

molt destacat en la mobilitzaci femenina antifeixista, que afavor un important increment

de la participaci de les dones en lactivitat poltica. El 1938 Mujeres Libres va intentar ser

reconeguda com a una branca independent del moviment anarquista, com podien ser la

CNT, la Federaci Anarquista Ibrica o les Joventuts Llibertries, per no va tenir xit27.

Els seus plantejaments no van ser majoritaris dins el moviment obrer a lmbit

espanyol, per resulten illustratius per com, a partir de la seva prctica obrerista i poltica,

algunes dones van adquirir conscincia de pertnyer a un collectiu de dones treballadores,

amb unes necessitats i reivindicacions especfiques. Aquestes dones van qestionar tant el

discurs de la domesticitat predominant en la societat i el moviment obrer daquella poca,

com la idea que el treballadors eren (i havien de ser) sobretot homes i, per tant, el

moviment obrer havia de defensar els interessos masculins28. Succe quelcom similar a

CCOO durant el franquisme i la Transici?

25 RODRGUEZ CALLEJA, Mara, Las trabajadoras ante la actividad societaria de 1891, Arenal, 9:2, 2002, p. 375-392. AGUADO, Ana, Trabajo, gnero y clase: ideologa y experiencia femenina en el primer socialismo, a AGUADO, Ana (coord.), Las mujeres entre la historia y la sociedad contempornea, Valncia, Generalitat Valenciana, 1999, p. 65-90; NASH, Mary, Treballadores: un segle de treball femen a Catalunya [1900-2000], Barcelona, Departament de Treball, 2010, p. 44. 26 Dos bons exemples van ser Maria Cambrils (El Cabanyal, Valncia, 1878-1939?), en lmbit socialista, i Teresa Claramunt (Sabadell, 1862-Barcelona, 1931), en lanarquista. Posteriorment, dins lanarquisme, cal destacar lorganitzaci Mujeres Libres (1936-1939). Vegeu AGUADO, Ana, La cultura libertaria desde la perspectiva de gnero, a 1898-1998: Un siglo avanzando hacia la igualdad de las mujeres, Madrid, Comunidad de Madrid. Consejera de Sanidad y Servicios Sociales. Direccin General de la Mujer, 1999, p. 117-137: AGUADO, Ana, Feminismo socialista y/o socialismo feminista: Mara Cambrils, Arenal, 10:2, 2003, p. 243-254; PRADAS, M. Amalia, Teresa Claramunt. La virgen roja barcelonesa, Barcelona, Virus, 2006. 27 Sobre Mujeres Libres, NASH, Mary, Mujeres Libres: Espaa, 1936-1939, Barcelona, Tusquets, 1975; ACKELSBERG, Martha, Free Women of Spain: Anarchism and the Struggle for the Emancipation of Women, Bloomington, Indiana University Press, 1991; NASH, Mary, Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil, Madrid, Taurus, 1999, p. 127-144. 28 Per a una monografia sobre com i per qu les cultures feministes i antifeministes van integrar-se a les diferents cultures poltiques, vegeu AGUADO, Ana; ORTEGA, Teresa M. (eds.), Feminismos y

29

La participaci de les dones al moviment obrer durant el franquisme ja sesmentava

als primers estudis sobre el paper de les dones a loposici al rgim franquista, als llibres

Resistencia y movimiento de mujeres en Espaa. 1936-1976, de Giuliana di Febo (1979) i

El silencio roto. Mujeres contra el franquismo, de Fernanda Romeu Alfaro (1994)29.

Tanmateix, en descriure les nombroses formes dactuaci de les dones contra la dictadura

franquista, lacci dins el moviment obrer sexplicava de forma tangencial, mostrant-se

sense excessiva rellevncia en el conjunt. A partir de la segona meitat dels anys noranta, la

participaci de les dones a les organitzacions sindicals antifranquistes va comenar a

atreure ms inters. La primera qesti a ser analitzada va ser la militncia de les dones al

moviment obrer durant el franquisme i la Transici, a partir de projectes de creaci de

fonts orals. El primer projecte va ser Moviment obrer al Baix Llobregat, dirigit entre

1995 i 1997 per M. Carmen Garca Nieto a la Fundaci Utopia-Juan N. Garca-Nieto. En

aquest projecte es va dedicar una gran atenci a entrevistar dones que van participar al

moviment obrer al Baix Llobregat durant lpoca franquista i els primers anys de la

democrcia. A partir de les entrevistes, M. Carmen Garca Nieto va elaborar una de les

primeres publicacions on sanalitzaven les trajectries migratries, laborals i sindicals de

les dones que havien participat al moviment obrer del Baix Llobregat durant el

franquisme30. A finals de 1995 es va posar en marxa el projecte delaboraci de fonts orals

Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical, aquest cop des de la Fundaci

Cipriano Garca-Arxiu Histric de Comissions Obreres de Catalunya, sota la supervisi de

Cristina Borderas i Javier Tbar Hurtado. Aquesta collecci tenia com a objectiu fer una

histria de la militncia sindical de CCOO a Catalunya des dun punt de vista biogrfic, a

partir dentrevistes que tenien com a eix principal (per no exclusiu) la militncia sindical i

antifeminismos. Culturas polticas e identidades de gnero en la Espaa del siglo XX, Valncia, Publicacions de la Universitat de Valncia, 2011. YUSTA, Mercedes, Madres coraje contra Franco, Madrid, Ctedra, 2009, analitza la reelaboraci, per part de les dones, de la cultura poltica comunista. 29 DI FEBO, Giuliana, Resistencia y movimiento de mujeres en Espaa. 1936-1976, Barcelona, Icaria, 1979, ROMEU ALFARO, Fernanda, El silencio roto. Mujeres contra el franquismo, Autoedici, 1994. 30 GARCA-NIETO, Mara Carmen, Les dones i el moviment obrer al Baix Llobregat durant el franquisme, a BORDERAS, Cristina (ed.); BENGOECHEA, Soledad (coord.), Les dones i la histria del Baix Llobregat. Volum 2. Barcelona, Centre dEstudis Comarcals del Baix Llobregat-Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2002, p. 101-118. LHospitalet de Llobregat va impulsar un projecte de recollida de fons orals per estudiar la participaci de les dones al sindicalisme durant els anys trenta i entre el anys setanta i vuitanta. El seu resultat va ser la publicaci dels perfils biogrfics a AJUNTAMENT DE LHOSPITALET DE LLOBREGAT, Dones sindicalistes de LHospitalet, LHospitalet de Llobregat, Ajuntament de LHospitalet de Llobregat, 2002 i una breu anlisi daquests testimonis a ASINS, Consuelo, La voz como testimonio. Mujeres sindicalistas de lHospitalet, Quaderns dEstudi, Centre dEstudis de LHospitalet, 19, 2005, p. 11-31.

30

poltica. En aquest projecte es volia fer visible la participaci de les dones a CCOO. Per

fer-ho, les primeres persones a entrevistar van ser dones i es va iniciar, dins el marc general

de Biografies obreres, el projecte Dones, treball i sindicalisme31. Fruit daquest

projecte es van publicar els perfils biogrfics dalgunes de les testimonis i un article on

sanalitzava una de les entrevistes, savanava una valoraci conjunta de les trajectries de

les militants entrevistades32. Fins ara, lestudi ms profund sobre les dones que van militar

a CCOO a Catalunya durant lpoca franquista s el de Cristina Borderas, Mnica Borrell,

Jordi Ibarz i Conchi Villar titulat Los eslabones perdidos del sindicalismo democrtico,

on els autors feien servir 28 entrevistes del projecte Biografies obreres per estudiar tres

generacions de dones militants de CCOO. Aquest article mostrava, entre altres qestions,

lestreta relaci entre la militncia poltica antifranquista i la militncia sindical, cosa que

confirmava el carcter sciopoltic de CCOO durant el franquisme. Tamb explicava com

les modalitats ms flexibles i obertes del moviment sindical durant la dictadura van

afavorir lexpressi ms lliure i autnoma de les reivindicacions de les dones, per la

posterior institucionalitzaci del sindicat va tendir a excloure-les33. Posteriorment, la

militncia de les dones a CCOO a Catalunya durant la dictadura tamb ha estat tractada per

Elionor Sells en la seva tesi sobre la trajectria del sindicat durant la dictadura, a partir

dentrevistes a homes i dones militants de CCOO34. Daltra banda, lautora daquesta tesi

va mostrar alguns dels seus plantejaments en una comunicaci on analitzava la participaci

de les dones a CCOO de lrea de Barcelona durant el franquisme, a partir de fonts orals i

documentaci policial. En aquesta comunicaci tenia en compte tant les dones que eren

considerades militants com aquelles que, per les seves trajectries laborals i pel fet destar

casades amb dirigents del moviment, van implicar-shi molt activament, per la seva

31 BORDERAS, Cristina; TBAR, Javier, Diseo y desarrollo de la produccin de fondos orales del Arxiu Histric de CC.OO. de Catalunya, Barcelona, Fundaci Cipriano Garca-Arxiu Histric CONC, 1998; VILLAR, Conchi, Recuperar y repensar la memoria de las mujeres sobre la experiencia sindical, Arenal, 8:1, 2001, p. 155-175; Per la seva banda, Mnica Borrell explicava lorigen, desenvolupament del projecte, els seus pressupostos terics i el que denominava Aproximacin a un mapa de indicios, a BORRELL, Mnica, Mujeres, trabajo y sindicalismo en Catalua (1939-1978). Militancia sindical y fuentes orales a DIVERSOS AUTORS, Un acercamiento a los estudios de gnero. II Encuentro de Mujeres Sindicalistas de CCOO. 24 y 25 de noviembre de 2001-Alcal de Henares (Madrid), Alzira, 2003, p. 107-118. 32 BORDERAS, Cristina; TBAR, Javier, Dones, treball i sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia sindical, Barcelona, Fundaci Cipriano Garca-Arxiu Histric de la CONC, 1999; VILLAR, Conchi, Dones, treball i sindicalisme a Catalunya, 1939-1978 (II), Barcelona, Fundaci Cipriano Garca-Arxiu Histric de la CONC, 2000; VILLAR, Conchi, Recuperar y repensar la memoria de las mujeres sobre la experiencia sindical, op. cit., p. 155-175. 33 BORDERAS, Cristina; BORRELL, Mnica; IBARZ, Jordi; VILLAR, Conchi, Los eslabones perdidos del sindicalismo democrtico, Historia Contempornea, 26, 2003, p. 161-206. 34 SELLS, Elionor, Moviment obrer, canvi poltic, social i cultural. Comissions Obreres a Catalunya 1964-1978, Tesi doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2005.

31

participaci va ser vista com subsidiria35. Fins a llavors, com sindicava a larticle de

Borderas et al. Otros eslabones igualmente perdidos para la historiografa han sido las

esposas de los militantes que mantuvieron en la sombra la cadena de solidaridades que

hicieron posible su supervivencia y la de las organizaciones obreras en la resistencia

antifranquista36.

Els estudis sobre les dones que van militar a CCOO durant el franquisme no noms

es restringeixen a Catalunya. La Fundaci de Estudis i Iniciatives Sciolaborals de CCOO

del Pas Valenci va iniciar el projecte Mujeres, sindicalistas, feministas CCOO PV, en

el qual, entre 2004 i 2005, es van fer unes 44 entrevistes a dones que havien militat en el

sindicat fins a 1982. A partir daquestes entrevistes i altres fonts, Vicenta Verdugo ha

pogut analitzar lacci de les dones a CCOO del Pas Valenci, tenint en compte les

diverses modalitats de participaci. Tamb ha analitzat les dificultats que els provocava el

fet que el moviment assums que lhome era el prototip de la classe obrera37. Daltra banda,

un dels darrers treballs de Pilar Daz Snchez ha analitzat els testimonis orals de

treballadores del sector de la confecci a Madrid, amb un especial mfasi en les militants

sindicals i en els obstacles que trobaven per exercir la seva militncia tant a les seves

famlies com al sindicat38.

El treball ms important de Pilar Daz Snchez sobre aquests temes s la

monografia El trabajo de las mujeres en el textil madrileo. Racionalizacin industrial y

experiencias de gnero (1959-1986). Resulta clau per conixer les condicions i cultures del

treball de les dones a la confecci, i per levoluci de la conflictivitat laboral del sector

durant el tardofranquisme i la Transici. Es tractava dun sector econmic fora nou,

desenvolupat durant els anys seixanta. Els primers conflictes shi van comenar a produir a

partir de 1969, sovint de forma allada i espontnia. Quan estaven organitzats, era de la m

de persones vinculades a CCOO, al Partit Comunista dEspanya (PCE) i a la Organizacin

35 VARO, Ndia, Entre el ser y el estar. Las mujeres en las Comisiones Obreras del rea de Barcelona durante el Franquismo al XIII Coloquio Internacional AEIHM. Historia de las Mujeres: Perspectivas Actuales, del 19 al 21 doctubre de 2006, CD-rom. 36 BORDERAS, Cristina; BORRELL, Mnica; IBARZ, Jordi; VILLAR, Conchi, Los eslabones perdidos..., op. cit., p. 206. 37 VERDUGO, Vicenta, Mujeres, trabajo asalariado, sindicalismo y feminismo. Del Franquismo a la Transicin democrtica, a SNCHEZ, Dolores; VERDUGO, Vicenta; GMEZ, Alberto (coords.), Mujeres sindicalistas feministas CCOO PV 1956-1982, Valncia, Fundacin de Estudios e Iniciativas Sociolaborales CCOO PV, 2011, p. 13-27; VERDUGO, Vicenta, Compaera! Trabajadora! Las mujeres en las CCOO del Pas Valenciano: de la dictadura franquista a la Transicin democrtica, Historia, Trabajo y Sociedad, 3, 2012, p. 11-34. 38 DAZ SNCHEZ, Pilar, Las fuentes orales y la construccin de relatos biogrficos: mujeres trabajadoras en la dictadura franquista, a LLONA, Miren (coord../ed.), Entreverse. Teora y metodologa prctica de las fuentes orales, Bilbao, Universidad del Pas Vasco, 2012, p. 187-216.

32

Revolucionaria de Trabajadores (ORT). Pilar Daz va elaborar el treball a partir de diverses

fonts arxivstiques i hemerogrfiques per, com ha succet amb lestudi de la militncia, va

donar particular importncia a les fonts orals39. El mateix succeeix amb una recent

comunicaci sobre el sector del txtil, en aquest cas a Catalunya, en el que Meritxell Ferr

Baldrich ha estudiat les condicions de vida, treball, les protestes i les reivindicacions de les

treballadores txtils durant la Transici40.

Lestudi de la conflictivitat laboral femenina tamb sha realitzat des dun punt de

vista regional, en aquest cas amb treballs que han combinat fonts arxivstiques,

hemerogrfiques i orals. Permeten estudiar les diferents formes de participar en protestes

laborals en mercats de treball molt diferents. Claudia Cabrero, en la seva investigaci sobre

lactuaci de les dones a lantifranquisme, ha analitzat la participaci de les dones en el

recolzament de les protestes laborals dels homes treballadors (sobretot miners), aix com

els conflictes laborals protagonitzats per elles. Aquesta autoria situa el segon tipus de

conflictes a partir de finals dels anys seixanta. Lhegemonia de sectors com la mineria i el

metall en lmbit econmic i tamb en limaginari i en lorganitzaci del moviment obrer

antifranquista; afegida a la dispersi dels centres de treball amb predomini femen, van fer

difcil que les dones sorganitzessin per reivindicar collectivament la millora de la seva

situaci laboral41.

Per altra part, la mateixa autora daquesta tesi ha estudiat la conflictivitat laboral

femenina a lrea de Barcelona al llarg de tota la dictadura. En un context laboral marcat

per la important presncia de les dones al mercat de treball regular, la cronologia de les

protestes de les treballadores resulta fora diferent a la daltres zones dEspanya. Les dones

van tenir un paper molt destacat a les protestes produdes el 1946 i 1947. A partir de 1956

van perdre aquest protagonisme, en una situaci marcada per la creixent importncia

econmica del sector metallrgic i els inicis de la coordinaci dels activistes obrers

antifranquistes, que inicialment eren bsicament homes. Tot i aix, les protestes laborals de

les treballadores van continuar, encara que de forma ms minoritria i generalment al 39 DAZ SNCHEZ, Pilar, El trabajo de las mujeres en el textil madrileo. Racionalizacin industrial y experiencias de gnero (1959-1986), Mlaga, Universidad de Mlaga, 2001. 40 FERR, Meritxell, Trabajadoras textiles durante la transicin democrtica en Catalua. De la accin a la concienciacin, comunicaci al XI Congreso de la Asociacin de Historia Contempornea, Granada, 12-15 de setembre de 2012. 41 CABRERO, Claudia, As mulleres e as folgas: modalidades de participacin feminina na conflitividade laboral durante la ditadura franquista, Dez Eme, 8, 2004, p. 19-24; CABRERO, Claudia, Asturias. Las mujeres y las huelgas, a BABIANO, Jos (ed.), Del hogar a la huelga. Trabajo, gnero y movimiento obrero durante el franquismo, Madrid, los Libros de la Catarata, 2007, p. 189-244. Sobre la participaci de les dones a lantifranquisme asturi, vegeu CABRERO, Claudia, Mujeres contra el franquismo (Asturias 1937-1952), Oviedo, KRK, 2006.

33

marge de les organitzacions del moviment obrer antifranquista. A partir de finals dels anys

seixanta, laugment de la militncia femenina en aquestes organitzacions i la creixent

conflictivitat laboral van afavorir un augment de la participaci de les dones a les protestes.

Aquesta participaci es va veure molt perjudicada, tanmateix, pel fet que el moviment

obrer definia la classe obrera en termes masculins. s a dir, els dirigents i militants obrers

consideraven que els treballadors eren bsicament homes i que, per tant, les protestes

laborals i lorganitzaci sindical eren coses dhomes42.

Entre els estudis sobre la conflictivitat laboral de carcter local o regional cal

esmentar la tesina de M. Dolores Carrin Cazorla sobre la conflictivitat laboral a Santa

Coloma de Gramenet des de 1968 a 1978. Aquest estudi mostra que, lluny de la imatge que

sha tingut de Santa Coloma de Gramenet com a ciutat dormitori on els conflictes que

shi produen eren sobretot de carcter venal, en aquests localitat es van produir conflictes

laborals. Aquesta conflictivitat, desenvolupada a partir dels anys setanta, va tenir un

carcter tant illegal com legal fent servir tant la Magistratura de Treball com els actos

de conciliacin a travs del Sindicat Vertical franquista. A ms, les dones hi van tenir un

paper molt rellevant43.

Tant els treballs sobre militncia com els centrats en la conflictivitat han estudiat

les relacions de gnere al moviment obrer antifranquista, per nhi ha altres treballs que

shi han adreat ms especficament. Un exemple sn els de Pilar Daz Snchez de 2000 i

2006. El primer fou elaborat sobretot a partir de les entrevistes per a la seva monografia

sobre la confecci madrilenya; el segon, a partir de les entrevistes del projecte de recerca

Trabajo y participacin sindical de las mujeres en el franquismo (1940-1980) dirigit per

Carmen Sarasa entre 2003 i 2005. En aquesta comunicaci i article, lautora va examinar

els problemes que van trobar els dones sindicalistes, en integrar-se en una organitzaci

42 VARO, Ndia, La conflictividad laboral femenina durante el franquismo en la provincia de Barcelona, document de treball DOC 3/2005, Madrid, Fundacin 1 de Mayo, 2005, [en lnia] < http://www2.1mayo.ccoo.es/publicaciones/doctrab/doc305.pdf> [16 de novembre de 2013]; VARO, Ndia, Teixint la protesta. La conflictivitat laboral femenina a lrea de Barcelona durant el franquisme, Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 53/54, 2006, p. 323-341; VARO, Ndia, Mujeres en huelga. Barcelona metropolitana durante el franquismo, a BABIANO, Jos (ed.), Del hogar a la huelga. Trabajo, gnero y movimiento obrero durante el franquismo, Madrid, los Libros de la Catarata, 2007, p. 139-187. 43 CARRIN, M. Dolores, La conflictivitat laboral en Santa Coloma de Gramenet des de 1968 a 1978, treball de recerca indit, Departament dHistria Contempornia, Universitat de Barcelona, setembre de 2008. Agraeixo a lautora haver-me perms consultar-lo. Pablo Garca Colmenares va publicar un estudi sobre les demandes de les treballadores davant Magistratura de Treball a Castella i Lle per, en aquest cas, durant el primer franquisme. GARCA COLMENARES, Pablo, Mujeres ante la Magistratura de Trabajo. Nuevas fuentes para el estudio de las trabajadoras durante el Primer Franqui

Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer a l ... · Comisión Obrera informant de la...

Documents

Transcript of Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer a l ... · Comisión Obrera informant de la...