Memòria 2014 - Corporació Sanitària Parc Taulí · PDF fileCentre...

Centre de Desenvolupament Infantil i

Atenció Precoç (CDIAP) Parc Taulí

Servei de Medicina Pediàtrica

Centre d’Atenció a la Dona i a l’Infant (CADI)

Hospital de Sabadell. Corporació Sanitària Parc Taulí

Memòria 2014

1 El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció

Precoç Parc Taulí ........................................................ 5

1.1 Missió Visió i Valors del CDIAP Parc Taulí ........................................... 5

1.2 Ubicació i context assistencial .......................................................... 6

1.3 Àrea de cobertura i població de referència del CDIAP .......................... 7

1.4 Model assistencial del CDIAP Parc Taulí ............................................. 7

1.5 Equip de professionals ..................................................................... 9

1.6 Treball interdisciplinari ................................................................... 11

1.7 Coordinació assistencial amb dispositius de l’Àrea de referència

comunitària .................................................................................. 13

1.8 Altres coordinacions i col·laboracions ............................................... 16

1.9 La nova pàgina web ....................................................................... 19

1.10 El CDIAP Parc Taulí en els mitjans de comunicació ............................. 19

2 Activitat Assistencial ................................................. 22

2.1 Evolució del nombre d’infants atesos anualment en el CDIAP .............. 22

2.2 Evolució del nombre de nous ingressos (de l’any 2010 al 2014) ........... 23

2.3 Cobertura de l’àmbit territorial CDIAP Parc Taulí (2014) ..................... 23

2.4 Evolució del percentatge d’infants atesos per municipis (de l’any 2010 al

2014) ........................................................................................... 24

2.5 Població total segons mòdul d’atenció (2014) .................................... 24

2.6 Evolució del percentatge d’infants atesos en mòdul de tractament (de

l’any 2010 al 2014) ........................................................................ 25

2.7 Ingressos segons procedència de la derivació (2014) ......................... 25

2.8 Evolució del percentatge d’ingressos segons derivadors (de l’any 2010 al

2014) ........................................................................................... 26

2.9 Motiu principal de nova consulta segons derivadors (2014) ................. 26

2.10 Total ingressos segons grup d’edat (2014) ........................................ 27

2.11 Evolució del percentatge dels ingressos segons edat (de l’any 2010 al

2014) ........................................................................................... 27

2.12 Ingressos segons edat i sexe (2014) ................................................ 28

2.13 Motiu principal de nova consulta segons edat (2014) ......................... 28

2.14 Diagnòstic principal dels nous ingressos (2014) ................................. 29

2.15 Diagnòstic principal del total d’infants atesos (2014) .......................... 30

2.16 Nombre de baixes segons grup d’edat (2014) ................................... 31

2.17 Temps d’estada dels infants donats de baixa del CDIAP (2014) ........... 31

2.18 Evolució del temps d’estada dels infants donats de baixa (de l’any 2010

al 2014) ....................................................................................... 32

2.19 On s’han derivat els infants donats de baixa del CDIAP (2014) ............ 32

2.20 Motiu de baixa (2014) .................................................................... 33

3 Activitat de docència i recerca .................................. 34

3.1 Docència ...................................................................................... 34

3.2 Recerca ........................................................................................ 36

3.3 Presentacions a Jornades i Congressos ............................................. 38

3.4 Publicacions .................................................................................. 40

4 Anàlisi de l’activitat assistencial i estratègies de

millora ...................................................................... 41

4.1 Noves propostes organitzatives implementades ................................. 42

5 Processos assistencials específics per a patologies

complexes ................................................................. 46

5.1 Unitat Funcional per al diagnòstic i tractament dels Trastorns d’Espectre

Autista ......................................................................................... 47

5.2 Centre Expert en l’atenció a les Malalties minoritàries Cognitiu –

Conductuals .................................................................................. 48

5.3 Unitat de disfàgia orofaringea ......................................................... 50

5.4 Abordatge del maltractament infantil ............................................... 51

5.5 Atenció al “Malalt crònic pediàtric” (UMPAC) ...................................... 51

6 Plans de millora i línies de treball ............................. 52

6.1 Adaptació al Sistema d’Acreditació dels CDIAPs ................................. 52

6.2 Estratègies de millora de la qualitat ................................................. 52

6.3 Estratègies assistencials ................................................................. 52

7 Annexos .................................................................... 55

7.1 Full de càlcul amb les dades assistencials presentades al Departament de

Benestar Social i Família ................................................................. 55

7.2 Pòsters presentats a jornades i congressos ....................................... 55

7.3 Articles publicats a revistes ............................................................. 55

7.4 Carta d’agraïment de la consellera de Benestar Social i Família ........... 55

Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí

Memòria 2014 5

1 El Centre de

Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí

L’atenció precoç és el conjunt d’intervencions dirigides als infants de 0 a 6 anys, a

les seves famílies i a l’entorn, en els àmbits de la prevenció, la detecció, el

diagnòstic i la intervenció terapèutica, de caràcter interdisciplinari, pel que fa als

trastorns de desenvolupament o amb risc de patir-los.

Aquestes intervencions es realitzen des del moment de la concepció fins, com a

màxim, quan l’infant compleix els sis anys, per tant, inclou les etapes prenatal,

perinatal i postnatal de la primera infància.

La coordinació amb els dispositius sanitaris, educatius, socials i tots aquells que

atenen la primera infància de la zona d’influència del CDIAP constitueix un dels

eixos fonamentals per a poder desenvolupar les tasques de detecció i prevenció així

com la intervenció amb l’infant i la seva família.

1.1 Missió Visió i Valors del CDIAP Parc Taulí

1.1.1 Missió

Oferir al nen amb risc en el seu desenvolupament i a les seves famílies, les

actuacions més adequades per tal d’aconseguir el seu benestar i un òptim

desenvolupament, potenciant al màxim les seves capacitats i adequant l’entorn a

les seves necessitats, en un marc de sostenibilitat, equitat, eficiència i continuïtat

assistencial.

1.1.2 Visió

Ser un servei de referència dintre del sector de l’atenció precoç oferint una atenció

altament especialitzada, multidisciplinària i de qualitat, funcionant en tot moment


Memòria 2014 6

com un equip estructurat i cohesionat dintre d’un context assistencial socio-sanitari

d’atenció global a la infància.

1.1.3 Valors

La sensibilitat, l'orientació a l’infant i a la seva família, la professionalitat, el

compromís amb la innovació i la millora contínua, l’exigència en la consecució

d’objectius de qualitat en base a la investigació, la docència, la formació continuada

dels professionals que l’integren i la col·laboració amb dispositius de l’àrea de

referència comunitària.

1.2 Ubicació i context assistencial

El servei d’atenció precoç és un servei universal i gratuït, que es presta en els

Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). El CDIAP Parc Taulí

es troba ubicat a la ciutat de Sabadell i forma part de la Xarxa de Serveis Públics

Concertats de la Secretaria d’Inclusió Social i Promoció de l’Autonomia Personal

(SISPAP) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de

Catalunya.

El CDIAP està integrat en el marc de la Corporació Sanitària i Universitària del Parc

Taulí, i forma part del Servei de Medicina Pediàtrica dintre del Centre d’Atenció a la

Dona i a l’Infant de l’Hospital de Sabadell.

Aquesta privilegiada situació en un context sanitari i universitari ha anat

consolidant un model de comprensió i atenció a les alteracions del

desenvolupament en la primera infància que ha pogut integrar un ampli ventall

d’experiències i coneixements interdisciplinaris que ha fet possible un tipus

d’intervenció clarament diferenciada de la resta de CDIAP.

La consideració del “desenvolupament del nen” com una part important de la

pediatria, el contextualitza en el marc de l’atenció global a la infància i aporta

l’extraordinari valor afegit de fer possible una atenció a la petita infància integrada i

coordinada amb tots els dispositius implicats en el desenvolupament de l’infant des

de la seva concepció. El CDIAP Parc Taulí es troba situat en la intersecció entre els

serveis d’obstetrícia, neonatologia i especialitats pediàtriques (neurologia, genètica,

otorinolaringologia, gastroenterologia, endocrinologia, traumatologia, etc.). I també

des d’aquest context assistencial el CDIAP treballa en coordinació amb el Centre de

Salut Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ).


Memòria 2014 7

La proximitat amb els diferents dispositius assistencials afavoreix la concreció

d’acords entre professionals, la definició de processos clínics integrats, l’elaboració

de guies de pràctica clínica, la definició de rutes i protocols assistencials i la

integració de la informació clínica.

1.3 Àrea de cobertura i població de referència del CDIAP

L'àrea de cobertura del CDIAP Parc Taulí abasta 11 municipis del Vallès Occidental,

i la seva població de referència són els nens i nenes d’edats compreses entre els 0 i

5 anys 11 mesos d’aquests municipis. Segons informació de l’Institut d’Estadística

de Catalunya 2012, aquesta població de referència és de 26.535 infants.

1.4 Model assistencial del CDIAP Parc Taulí

El nostre model assistencial està vertebrat per una “mirada integral des de la

interdisciplinarietat” amb l’objectiu d’oferir processos assistencials individualitzats

que s’adaptin a les necessitats de cada infant i cada família.

El model assistencial del CDIAP Parc Taulí es basa en l’evidència existent pel que fa

a la interrelació biologia i entorn en el procés de desenvolupament del nen.

1.4.1 Processos assistencials individualitzats i interdisciplinaris

El model d’organització clínica del CDIAP Parc Taulí garanteix que tots els infants

atesos comptin amb:

Municipis Nº nens

Badia del Vallès 953

Barberà del Vallès 2.537

Castellar del Vallès 1.724

Gallifa 7

Palau-Solità i Plegamans 1.047

Polinyà 878

Sabadell 14.853

Sant Llorenç 130

Sant Quirze del Vallès 1572

Santa Perpètua de Mogoda 2.192

Sentmenat 642

TOTAL ÀREA COBERTURA 26.535


Memòria 2014 8

- Un enfocament diagnòstic especialitzat i interdisciplinari des de l’inici que

permet orientar l’atenció terapèutica en funció de les dificultats detectades i

enfocar el diagnòstic diferencial entre diferents patologies.

- Una atenció terapèutica especialitzada i ajustada a les necessitats de

l’infant.

- Un equip interdisciplinari referent per cada infanti i la seva família

composat per un psicòleg clínic, un neuròleg, els referents terapèutics i en

alguns casos un referent de treball social. Aquesta co-responsabilitat clínica

possibilita un enfocament especialitzat ahora que integral de cada cas.

- Una valoració de l’evolució a través de visites diagnòstiques de seguiment.

Aquest model assistencial afavoreix un accés més equitatiu a l’atenció

especialitzada racionalitzant els recursos en funció del diagnòstic, nivell de gravetat

i curs evolutiu de cada cas i permet donar una resposta terapèutica flexible que es

vagi adaptant a les necessitats extraordinàriament canviants que comporta el

desenvolupament en la primera infància.

Cal afegir, que el context assistencial del CDIAP Parc Taulí aporta a tots els infants

atesos i a les seves famílies una fàcil accessibilitat i intervenció de totes les

especialitats pediàtriques que es considerin indicades en l’atenció diagnòstic-

terapèutica de cada cas: genètica, gastroenterologia, otorinolaringologia,

traumatologia, etc., així com dels serveis de neuroimatge i laboratori.

1.4.2 Orientació centrada en l’infant i en la seva família

El model assistencial del CDIAP es basa en el “valor terapèutic” que suposa una

atenció centrada en la família. Es valora la implicació de la família en tots els

processos diagnòstics i terapèutics, així com el coneixement i propostes

terapèutiques que poden aportar al desenvolupament dels seus fills.

És per aquest motiu, que en el CDIAP Parc Taulí totes les visites diagnòstiques i

sessions d’intervenció terapèutica es fan sempre en presència dels pares.

Totes les famílies ateses en el CDIAP afronten el fet de que un dels seus infants

presenta una alteració en el seu desenvolupament o bé està en situació de risc de

patir-la. Els diferents professionals del CDIAP són conscients d’aquesta realitat i

estableixen una relació terapèutica que pugui donar contenció i estratègies

d’enfrontament i suport que enforteixin la competència parental.


Memòria 2014 9

En tots els casos que inicien tractament en el CDIAP, s’ofereix als pares, des de

treball social, un espai específic per ells on puguin expressar totes aquelles

inquietuds que les dificultats del seu fill pot generar en l’entorn familiar. Aquestes

entrevistes tenen per objectiu, també, informar dels ajuts econòmics i socials als

que poden tenir dret i de manera indirecta ja queden vinculades al professional de

treball social aquelles famílies que poden presentar més signes de risc i/o

vulnerabilitat.

En alguns casos, però, la situació a la que la família ha de fer front, ja sigui per la

gravetat, complexitat i brusquedat del diagnòstic, o perquè està en un procés de

dol per la mort d’un fill, és extraordinàriament dolorosa i desestabilitza la dinàmica

familiar requerint d’un suport més específic. El CDIAP treballa de forma

coordinada, en els casos que ho requereixen, amb professionals experts en

“Teràpia familiar sistèmica” especialitzats en processos de dol i d’enfrontament

a malalties greus.

A l’any 2014 s’ha posat en marxa una comissió per a aprofundir en els conceptes i

aplicació de “l’Atenció Centrada en el Pacient”. Es tracta d’un grup de treball

multidisciplinari, l’objectiu del qual és analitzar les necessitats dels pacients i

realitzar propostes de millora en el pacient del Centre d’Atenció de la Dona i l’Infant

(CADI). En el moment actual aquestes millores es porten a terme a través d’un

qüestionari contestat per tots els professionals que integren el CADI. Dos

professionals del CDIAP formen part de la comissió. Es realitzen reunions puntuals

format per membres de diferents àmbits pertanyents al CADI, tals com Pediatres,

Infermers, Psicòlegs i Logopedes, entre d’altres.

Professionals del CDIAP col·laboren en la campanya “Cap nen sense joguines”

organitzada pel Servei de Medicina Pediàtrica en col·laboració amb bombers per tal

que la nit de Reis es pugui fer donació de joguines a aquelles famílies del CDIAP

que ho necessitin.

1.5 Equip de professionals

Els professionals que formen part de l’equip interdisciplinari del CDIAP són experts

en desenvolupament infantil i en els diversos àmbits d’intervenció (infant, família i

entorn).

L’equip interdisciplinari del CDIAP Parc Taulí està composat per professionals

especialitzats en diagnòstic i avaluació psicològica, neurològica i social, i

professionals especialitzats en atenció terapèutica dintre dels camps de la

fisioteràpia, psicopedagogia, psicoteràpia, logopèdia i treball social.

Al llarg de l’any 2014 han format part de l’equip els següents professionals:

Direcció i coordinació

Direcció Clínica CADI Dra. Josefa Rivera Luján

Coordinació CDIAP Montserrat Torras Mañá


Memòria 2014 10

Equip Diagnòstic

Neuropediatres Conxita Escofet Soteras

Conchita Fernández Zurita

Mª Jesús Garcia Catalán

Isabel Lorente Hurtado

Ana Roche

Psicòlogues Clíniques Carme Brun Gasca

Aroa Gómez Morales

Inés González Gimeno

Montserrat Guillamón Valenzuela

Ariadna Ramírez Mallafré

Montserrat Torras Mañá

Sara Vega Ortigosa

Equip Terapèutic d’intervenció

Fisioterapeutes Carmela Alonso González

Àngels Font Capella

Teresa Ganduxé Fenoll

Sofia Garcia Hutesa

Psicoterapeutes Rosa Buxeda Figuerola

Judit Boix Pépez

Anna Fabra Ferrer

Toni Fernández Moreno

Marta Gaixa Jordana

Montserrat Galceran Anguera

Sònia Mesas Romero

Verònica Moreno González


Memòria 2014 11

Beatriu Morente Martínez

Cristina Muñoz Viña

Ruth Sánchez Reina

Elisabet Solórzano Fabrega

Ana Veas Martinez

Sara Vega Ortigosa

Sandra Vives Rodriguez

Logopedes Aida Ahmad Fonollosa

Ruth Font Figuls

Pilar Jané Peralta

Mònica Gallardo López

Noemí Llevadot Piqué

Clara Llano Repiso

Olga Marante Velasco

Raquel Verdugo Quirós

Treball Social

Loli González Vacas

Belén Rodríguez Araujo

Administració

Toñi Martín Gallardo

Núria Mateu Rufas

1.6 Treball interdisciplinari

En relació a la intervenció, el volum de població que s’atén en el CDIAP Parc Taulí

exigeix una estratègia assistencial consensuada per tot l’equip tant pel que fa al

diagnòstic com al tractament i procediment de baixa del Servei, on el rigor en

l’aplicació dels criteris d’actuació i la coordinació interdisciplinària son fonamentals.


Memòria 2014 12

En aquest sentit, el treball interdisciplinari està organitzat de forma que pugui tenir

el màxim d’eficàcia i permeti, alhora, espais de reflexió en profunditat sobre

l’enfocament de la tasca que es porta a terme tant des del punt de vista

assistencial, com organitzatiu i de valoració de les línies de treball, coordinació i

recerca de nous coneixements.

Al llarg del 2014 s’han portat a terme sessions clíniques de tot l’equip en les que

s’han presentat els següents temes: Valoració de les alteracions de la deglució; T.

cognitiu-conductuals de base genètica; Reflexions al voltant de l’adopció; Anàlisi de

l’Estadística assistencial; Mètode Hanen; Informació sobre centres externs; Socorro

me ahogo: disfunció cordes vocals; Treball d’habilitats socials en infants amb TEA;

Actualització en la Síndrome de Down.

1.6.1 Organització de les Reunions de l’equip:

Setmana de treball intern

Reunions de tot l’equip

Sessions clíniques interdisciplinàries

Reunions específiques per àrees de coneixement

Fisioteràpia Psicoteràpia

Psicopedagogia

Logopèdia Treball social

Psicologia Clínica Neurologia

Reunió dels responsables de cada àrea amb coordinació del CDIAP

Reunions interdisciplinàries

Reunió de Coordinació del

CDIAP amb Direcció Clínica

del CADI


Memòria 2014 13

Setmana de Treball Intern:

Una vegada a l’any i durant tota una setmana es para l’activitat assistencial del

CDIAP i tot l’equip es reuneix per a valorar les línies de treball que s’han portat a

terme durant l’any i planificar els punts de millora per l’any següent.

Reunions d’Equip:

Una vegada al mes es reuneix tot l’equip per a comentar i decidir sobre temes

organitzatius, assistencials, institucionals i de coordinació externa.

Sessions clíniques interdisciplinàries:

Espai destinat a presentar els casos clínics de major complexitat per tal de

compartir estratègies terapèutiques des de diferents disciplines.

Reunions específiques per àrees de coneixement:

Setmanalment es fan reunions específiques per àrees de coneixement: de

fisioterapeutes, de psicoterapeutes, de logopedes, treballadores socials, psicòlogues

clíniques i de neuròlogues. Aquestes reunions tenen un objectiu tant clínic com

organitzatiu.

Reunions interdisciplinàries:

Dels professionals referents de cada cas, en les que es comenta la impressió

diagnòstica inicial, el pla terapèutic, l’evolució del cas, canvis en l’orientació

terapèutica, pla de derivació i baixa del Servei.

Aquestes reunions estan organitzades de forma que es poden fer fins a 4 reunions

de forma simultània, Tot l’equip té la disponibilitat per a aquest tipus de treball en

la mateixa franja horària.

A nivell funcional l’equip diagnòstic - terapèutic del CDIAP està dividit en dues

unitats funcionals, que permet una clara optimització de les hores de coordinació

interna.

Reunions mensuals dels responsables de cada àrea amb la coordinació:

Reunions de caire organitzatiu que permeten una capilarització efectiva de la

informació i permeten una planificació ajustada de l’activitat assistencial i del treball

interdisciplinari.

Reunions de Coordinació del CDIAP amb Direcció Clínica del CADI.

La coordinació amb la Direcció Clínica del CADI traça les principals línies

estratègiques a nivell organitzatiu, assistencial, institucional i de relació externa.

1.7 Coordinació assistencial amb dispositius de l’Àrea de referència comunitària

La tasca assistencial del CDIAP exigeix un alt nivell de coordinació amb altres

dispositius de l’àrea geogràfica de referència que des de diferents àmbits

intervenen en la detecció, atenció i seguiment dels infants amb alteracions del

desenvolupament i les seves famílies i/o que es troben en situació de risc tant

biològic, com de família o d’entorn.


Memòria 2014 14

La consolidació de la cobertura que el CDIAP dona a tota la seva àrea d’influència

s’ha anat teixint al llarg dels anys sobre la voluntat i esforç constant de l’equip en el

desenvolupament d’acords de base territorial entre els diferents dispositius

assistencials amb objectius compartits, en l’organització pactada dels processos

assistencials, en l’establiment de vies de relació consolidades i elements de gestió

territorial.

En aquest sentit, l’àmplia cobertura territorial corresponent al CDIAP Parc Taulí

exigeix una dinàmica de coordinació àgil que pugui facilitar els fluxos de derivació i

faci possible canals de comunicació fluïts.

1.7.1 Àmbit educatiu

En l’àmbit educatiu, el CDIAP Parc Taulí coordina la seva tasca assistencial amb 4

Equips d’Assessorament psicopedagògic Escolar (EAP): EAP Sabadell, EAP Castellar,

EAP Barberà i Badia, EAP de Santa Perpetua. És a través de cada un dels EAP que

el CDIAP gestiona la relació amb tots els centres educatius en una coordinació

bidireccional en la s’integra tant la detecció com el seguiment i derivació del casos.

La coordinació amb les diferent escoles bressol s’articula a través de les diferents

Xarxes d’infància 0-3 i comissions d’infància dels Ajuntaments amb les que s’han

treballat conjuntament guies de recursos i canals de derivació i coordinació dels

casos que presenten sospites o diagnòstics de certesa d’alteracions del

desenvolupament i/o estan en situació de risc. Conjuntament amb l’EAP, al final de

l’etapa d’Escola Bressol es coordinen les intervencions educatives relacionades amb

la idoneïtat de que, en alguns casos, s’orienti una retenció a l’escola bressol.

1.7.2 Àmbit de salut

Des de l’àmbit de salut, la integració del CDIAP dintre d’un context hospitalari

permet mantenir el mateix canal derivació de casos que per la resta d’especialitats

pediàtriques, la qual cosa facilita i dona gran agilitat al flux de derivacions que ens

arriben directament des de les diferents Centres d’Atenció Primària (CAP) i Àrees

Bàsiques de Salut (ABS).

CDIAP Parc Taulí

EAP de Sabadell

(Sabadell i Sant Quirze)

EAP de Castellar (Castellar, Sentmenat,

Polinyà, Palau-Solità, Sant Llorenç Savall, Gallifa)

EAP de Badia-Barberà

EAP de Santa Perpètua-Montcada


Memòria 2014 15

Així mateix, la integració del CDIAP dintre del context de la Corporació Sanitària i

Universitària permet una derivació immediata de tots aquells casos que des d’altres

especialitats es detecten i necessiten d’una valoració i seguiment del seu

desenvolupament: Servei de Ginecologia i obstetrícia, Unitat de Neonatologia,

Unitat de Genètica, Unitat de Traumatologia, Unitat de Gastroenterologia, Unitat de

Treball social, Servei d’Urgències, etc., alhora que facilita una dinàmica de treball

coordinat de les diferents especialitats.

També en l’àmbit de salut es manté coordinació amb els Centres de Salut Mental

Infanto-Juvenil de la zona d’influència del CDIAP i s’han establert els criteris i

canals de derivació dels infants amb TDA/H, problemes de conducta, patologia

psiquiàtrica i Trastorns d’Espectre Autista.

1.7.3 Àmbit de serveis socials

Així mateix, es manté coordinació amb els Serveis Socials Municipals i amb els

Equips d’Atenció a la Infància amb la finalitat de realitzar un traspàs mutu

d’informació i coordinar les principals actuacions realitzant, en els casos que així ho

requereixin, un treball en xarxa que permeti actuar en l’entorn de l’infant tenint

present la globalitat de la realitat del menor.

Les Treballadores socials de CDIAP participen en les reunions de la “Taula de la

ciutat del protocol per a la intervenció en xarxa en situacions de risc i/o

maltractament a la infància i l’adolescència”. La Taula de la ciutat la composen un

grup de professionals de la ciutat de Sabadell que es reuneixen per tal de fer un

seguiment del protocol per a la intervenció en xarxa en situacions de risc i/o

maltractament a la infància i l’adolescència. Formen part de la Taula d’infància de

Sabadell; Grup d’atenció a la Víctima (Mossos d’Esquadra), Policia Municipal, SSAP,

EAIA, EAP, Hospital Parc Taulí, Pediatria (CAP), EFI8, DGAIA

CDIAP Parc Taulí

CSMIJ de Sabadell

(Sabadell, Castellar, Sentmenat, Palau-Solità,

Sant Llorenç Savall, Gallifa)

CSMIJ de Badia

(Badia)

CSMIJ de Terrassa

(Sant Quirze)

CSMIJ de Mollet

(Santa Perpètua) CSMIJ de Mollet

(Santa Perpètua, Polinyà)


Memòria 2014 16

1.7.4 Dispositius específics

La coordinació amb d’altres dispositius assistencials específics com són el Centre de

Recursos Auditius (CREDA), el Centre Joan Amades de la ONCE i la Unitat de

Tècniques Augmentatives de Comunicació (UTAC) dona suport a la tasca del CDIAP

millorant l’atenció especialitzada que requereixen a alguns dels infants atesos que

presenten greus dificultats sensorials i/o de mobilitat.

1.8 Altres coordinacions i col·laboracions

1.8.1 Curs Materno-Infantil de Caritas

Des de fa 21 anys, el CDIAP Parc Taulí manté una estreta col·laboració el “Curs

Materno-Infantil de Caritas”. L’objectiu del curs és donar suport a mares en situació

desfavorida per a fer front a la criança dels seus fills. El perfil de mares que s’atén

en el curs va variant al llarg dels anys, en aquests moments composen el grup

majoritàriament mares d’origen sud-africà i marroquí, mares adolescents amb

dificultats personals i mares amb discapacitat intel·lectual.

http://caritasdtr.org/es/blog/festa-de-final-de-curs-de-caritas-sabadell/

La participació del CDIAP es concreta amb que dues professionals assisteixen

mensualment al curs on es promou donar informació sobre dubtes que plantegen

les pròpies mares, es planifiquen sessions d’observació de la díada mare-nen, se’ls

donen orientacions per tal d’afavorir un millor desenvolupament del seu fill. Aquest

treball es fa en coordinació amb les tutores del curs i, si cal, es donen també pautes

d’actuació.

1.8.2 Xarxa de la Infància de Sabadell

A l'any 2007 l'Ajuntament de Sabadell, la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català

de la Salut i la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí van constituir la Xarxa

de la Infància de Sabadell amb la que es va voler establir un sistema de suport

mutu entre tots els equipaments i les entitats que des de diferents sectors treballen

en l'àmbit de la infància. De manera que es faciliti la coordinació i l'aprofitament

dels recursos de l'entorn, tant professionals com els que aporta la mateixa

ciutadania (entitats, grups ajuda mútua, voluntariat...), amb la finalitat d'oferir un

suport homogeni i ben ampli a les famílies de la ciutat, per tal de contribuir en la

millora dels seus comportaments de criança i educació.

El CDIAP Parc Taulí al llarg del 2014 ha continuat participat en l’elaboració de

diversos documents relacionats amb la criança dels infants de 0 a 3 anys. Aquests

documents es poden trobar a la pàgina web de la “Xarxa de la Infància de

Sabadell”.

http://caritasdtr.org/es/blog/festa-de-final-de-curs-de-caritas-sabadell/


Memòria 2014 17

Web de la Xarxa de la Infància de Sabadell

http://ca.sabadell.cat/Xarxainfancia/p/portada_cat.asp

Criteris d’assistència a l’escola bressol en cas de malalties transmissibles

Maig 2014

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibretmalaltieseb/0

Serveis i recursos per a la petita infància a Sabadell

Febrer 2014

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/guia0-3sbd2013

Conceptes bàsics sobre el son

Desembre 2014

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/el_son/0

Reflexions entorn a la criança dels més petits

http://ca.sabadell.cat/Xarxainfancia/d/llibret.pdf

El paper de la família en el desenvolupament

dels infants de 0 a 3 anys.

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibretdesenvolupament

http://ca.sabadell.cat/Xarxainfancia/p/portada_cat.asp

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibretmalaltieseb/0

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/guia0-3sbd2013

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/el_son/0

http://ca.sabadell.cat/Xarxainfancia/d/llibret.pdf

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibretdesenvolupament


Memòria 2014 18

Conceptes bàsics sobre alimentació infantil

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibretalimentaci__

Conceptes bàsics sobre el joc a la infància

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibrejoc

1.8.3 Altres col·laboracions

1.8.3.1 Generalitat de Catalunya

Al llarg del 2014 professionals del CDIAP han participat en les següents comissions:

- Departament de Benestar Social i Família: Participació en el grup de treball

pel disseny i elaboració del contingut dels estàndards del sistema

d’Acreditació dels CDIAP (Manual d’estàndards d’acreditació, i Manual de

l’avaluador) organitzat pel Departament Benestar Social i Família.

- Pla Director de Salut Mental: Participació en les reunions per a la definició

del “Pacient crònic pediàtric”.

1.8.3.2 Ajuntament de Barberà

Participació en la “Comissió de petita infància” de l’Ajuntament de Barberà del

Vallès.

1.8.3.3 Sociedad Española de Neuropediatría

Participació en la Junta Directiva de la “Sociedad Española de Neuropediatría

(SENEP).

1.8.3.4 Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya.

Participació en el Grup de treball de Treballadors Socials de CDIAP de la Província

de Barcelona. Reunions mensuals de treballadors socials dels CDIAP de Catalunya.

1.8.3.5 Universitat Autònoma de Barcelona

Participació en els seminaris bianuals de “Psicologia Perinatal” organitzats pel

Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB. En aquest seminaris es

proposa una actualització a través de tots els participants en el que s’exposen els

darrers avenços de recerca en aquest camp.

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibretalimentaci__

http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibrejoc


Memòria 2014 19

1.9 La nova pàgina web

A través de a pàgina web del CDIAP, posem a disposició de pares i professionals

informació tant organitzativa com de contingut clínic que es valora pot ser útil.

Aquest any 2014, i dintre del context de renovació de la pàgina web de la

Corporació Sanitària Parc Taulí, també s’ha renovat la web del CDIAP.

http://www.tauli.cat/hospital/cdiap

1.10 El CDIAP Parc Taulí en els mitjans de comunicació

1.10.1 Diari de Sabadell - Dissabte dia 22 de febrer de 2014

El Diari de Sabadell es va fer ressò de la visita de la consellera de Benestar Social i

Família, Neus Munté al CDIAP on va poder comprovar els serveis que s’ofereixen als

nens de la ciutat amb dificultats en les seves primeres etapes del

desenvolupament.

http://www.tauli.cat/hospital/cdiap


Memòria 2014 20

1.10.2 Diari de Sabadell - Dimecres 9 d’abril del 2014

El Diari Sabadell publica un reportatge titulat: “Aumento de la atención precoz en la

infancia. El CDIAP Parc Taulí atiende al 8,1 % de los niños de 0 a 5 años”. En

aquest reportatge es fa ressò de l’increment del nombre de nens atesos al llarg dels

darrers anys.


Memòria 2014 21

1.10.3 Diari Ara - 16 d’agost de 2014

el Diari Ara va publicar un article de Cristina Serret en el que va col·laborar Clara

Llano, logopeda del CDIAP Parc Taulí:

Un signe que pot dir molt. Comunicar-se amb un nadó a través de signes

pot ser una eina molt útil per saber què necessita el teu fill

http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/signe-que-pot-

Dir_0_1194480545.html

http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/signe-que-pot-Dir_0_1194480545.html

http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/signe-que-pot-Dir_0_1194480545.html


Memòria 2014 22

2 Activitat Assistencial

2.1 Evolució del nombre d’infants atesos anualment en el CDIAP

L'àrea de cobertura del CDIAP Parc Taulí abasta 11 municipis del Vallès Occidental.

La població de referència del són els nens i nenes d’edats compreses entre els 0 i 5

anys 11 mesos d’aquests municipis.

Segons la darrera informació de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat 2011),

aquesta població de referència és de 26.535 infants.

A l’any 2014 ha mantingut el creixement progressiu de l’activitat assistencial del

CDIAP en els darrers anys. S’han atès un total de 2.105 infants que suposen un

7’9 % de la nostra població de referència.

El CDIAP Parc Taulí ha acollit un total de 727 nous ingressos al llarg del 2014, 49

més que l’any 2013 (678) i 126 més que a l’any 2012. Aquestes dades posen de

relleu l’increment de la demanda assistencial a la que ha de fer front el CDIAP que

en aquests darrers dos anys ha augmentat en un 21% el nombre de nous

ingressos.

Cal afegir que a 31 de desembre de 2014 es tanca la memòria amb 112 nens amb

visita programada pel 2015 que han fet sol·licitud d’atenció a finals del 2014 i que

no estan comptabilitzats en aquesta estadística assistencial.


Memòria 2014 23

2.2 Evolució del nombre de nous ingressos (de l’any

2010 al 2014)

566

632

601

678

727

300

350

400

450

500

550

600

650

700

750

2010 2011 2012 2013 2014

2.3 Cobertura de l’àmbit territorial CDIAP Parc Taulí

(2014)


Memòria 2014 24

2.4 Evolució del percentatge d’infants atesos per municipis (de l’any 2010 al 2014)

0

5

10

15

20

25

2010

2011

2012

2013

2014

2.5 Població total segons mòdul d’atenció (2014)

29%

69%

2%

Total: 2105

Seguiment N=616

Tractament N=1440

En procés diagnòstic N=49


Memòria 2014 25

2.6 Evolució del percentatge d’infants atesos en

mòdul de tractament (de l’any 2010 al 2014)

63%62%

61%

67%

69%

50%

55%

60%

65%

70%

2010 2011 2012 2013 2014

2.7 Ingressos segons procedència de la derivació (2014)

Altres derivadors

N=112%

Educació N=223

31%

Família N=233%

Salut N=46764%

Serveis Socials N=30%

Total: 727


Memòria 2014 26

2.8 Evolució del percentatge d’ingressos segons

derivadors (de l’any 2010 al 2014)

80%78%

71%73%

64%

17%21%

24% 24%

31%

1% 0% 0% 0% 0%

2% 1%5%

3% 3%

0% 0% 0% 0%2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

2010 2011 2012 2013 2014

Salut

Educació

S.Socials

Família

Altres

2.9 Motiu principal de nova consulta segons

derivadors (2014)


Memòria 2014 27

2.10 Total ingressos segons grup d’edat (2014)

2.11 Evolució del percentatge dels ingressos segons edat (de l’any 2010 al 2014)

18%

15%

17%18%

19%

13% 13% 13%14%

10%

28%

24% 24% 24%23%

30%

36%35%

34%35%

10% 10%11%

10%

13%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

2010 2011 2012 2013 2014

0-12 mesos

13-24 mesos

25-36 mesos

37-48 mesos

49-72 mesos


Memòria 2014 28

2.12 Ingressos segons edat i sexe (2014)

11%

8%

6%

4%

18%

5%

25%

11%

9%

3%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Nens Nenes

Per

cen

tatg

es r

esp

ecte

del

to

tal

0-12 mesos

13-24 mesos

25-36 mesos

37-48 mesos

49-72 mesos

2.13 Motiu principal de nova consulta segons edat (2014)


Memòria 2014 29

2.14 Diagnòstic principal dels nous ingressos (2014)

Tr.Desenvolupament

motor 10%

T. D. cognitiu 6%

T. D. del llenguatge

36%

T. d'expressió somàtica

1%

T. afectius -emocionals

2%

T. de la regulació i del comportament

10%

T. de la relació i la comunicació

12%

Altres trastorns 9%

Variant de la normalitat

2%

Factors de risc12%


Memòria 2014 30

2.15 Diagnòstic principal del total d’infants atesos

(2014)

T. del desenvolupament

motor 8%

T. D. cognitiu 8%

T. D. del llenguatge

35%

T. d'expressió somàtica

1%

T. afectius -emocionals

2%

T. de la regulació i del comportament

11%

T. de la relació i la comunicació

14%

Altres trastorns 5%

Variant de la normalitat

2%

Factors de risc14%


Memòria 2014 31

2.16 Nombre de baixes segons grup d’edat (2014)

2.17 Temps d’estada dels infants donats de baixa del CDIAP (2014)


Memòria 2014 32

2.18 Evolució del temps d’estada dels infants donats

de baixa (de l’any 2010 al 2014)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

2010 2011 2012 2013 2014

0-12 mesos

13-24 mesos

25-36 mesos

36-48 mesos

> 48 mesos

2.19 On s’han derivat els infants donats de baixa del

CDIAP (2014)

Alta - Sense derivació N= 262

36%

Centre Educació Especial N= 9

1%CSMIJ N= 53

7%

Escola Ordinària N= 182

25%

CREDA N= 41%

Altres Dispositius Públics N= 127

18%

Altres Dispositius Privats N= 87

12%


Memòria 2014 33

2.20 Motiu de baixa (2014)

Variant de normalitat N=

26; 4%; 3%

Edat Límit N= 409; 56%;

57% Abandó - Fase diagnòstica N=

21; 3%; 3%

Abandó - Fase de Tractament N=

17; 2%; 2%

Abandó - Fase de Seguiment N=

47; 7%; 7%

VoluntariaN=12; 2%; 2%

Derivació altres dispositius esp. N= 40; 6%; 5%

Canvi de domicili N= 21; 3%; 3%

Millora Simptomàtica N=

127; 18%; 18%

Altres N= 4; 0%; 0%


Memòria 2014 34

3 Activitat de docència i recerca

Part del nostres valors com a CDIAP es vertebren en el compromís amb la innovació

i la millora contínua, l’exigència en la consecució d’objectius de qualitat en base a la

investigació, la docència, la formació continuada dels professionals que l’integren i

la col·laboració amb dispositius de l’àrea de referència comunitària.

Al llarg del 2014 professionals del CDIAP Parc Taulí han participat en diverses

activitats vinculades a la docència i a la recerca, en la presentació de comunicacions

a jornades i congressos i en publicacions a revistes.

3.1 Docència

3.1.1 Docència Universitària

Professionals del CDIAP col·laboren en activitats de docència amb les següents

universitats: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Fundació Universitària del

Bages (FUB), Escola Universitària Gimbernat, Universitat de Vic, Universitat Ramon

Llull.

3.1.1.1 Docència d’assignatures d’estudis universitaris

S’ha impartit Docència Universitària d’assignatures relacionades amb el

desenvolupament neuropsicològic en la petita infància, com són:

o Bloc de “Neuropediatria” de l’assignatura de Pediatria de 5è curs de

Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

o Pràctiques de l’assignatura de Pediatria de 6è curs de Medicina.

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

o Assignatura de “Discapacitat intel·lectual i altres Trastorns del

desenvolupament” de 4art curs del Grau de Psicologia. Universitat

Autònoma de Barcelona (UAB).

o Assignatura troncal de tercer curs del Grau de Logopèdia “Trastorns de la

parla i del llenguatge de tipus secundari”. Fundació Universitària del

Bages (FUB).

o Assignatura troncal de tercer curs del Grau de Logopèdia “Nous Recursos

Tecnològics”. Fundació Universitària del Bages (FUB).

o Assignatura de quart curs del Grau de Logopèdia “L'Educació Primerenca

de la criatura afectada per trastorns del llenguatge i de l'audició”.

Fundació Universitària del Bages (FUB).

o Assignatura de “Pediatria” del Grau Fisioteràpia. Escola Universitària

Gimbernat.

o Assignatura de “Psicomotricitat” del Grau de Fisioteràpia. Escola

Universitària Gimbernat.


Memòria 2014 35

o Assignatura de “Noves tecnologies i entorns accessibles” del Grau de

Teràpia ocupacional de la Universitat de Vic.

o Postgrado en Pediatría Social: un Enfoque Multidisciplinar. IL3 Universitat

de Barcelona.

3.1.1.2 Col·laboració amb Estudis Universitaris i de Màster Postgrau.

S’ha col·laborat amb la tutorització de docència pràctica d’alumnes de diferents

Universitats:

o Màster de Psicopatologia Clínica Infantil i Juvenil de la Universitat

Autònoma de Barcelona.

o Màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i d'Adults de la Universitat

Autònoma de Barcelona.

o Postrau de Fisioteràpia Pediàtrica de l’Escola Universitària Gimbernat.

o Practicum del Grau de Fisioteràpia de la Universitat Autònoma de

Barcelona.

o Practicum de Grau en Logopèdia de la Universitat Autònoma de

Barcelona.

o Practicum de Grau en Logopèdia de la Universitat Ramon Llull.

o Tutorització pràctiques clíniques del Máster universitario en

neuropsicología y educación. Universidad Internacional de la Rioja

(UNIR).

3.1.1.3 Col·laboració en la formació PIR i MIR.

La ubicació del CDIAP del Parc Taulí en un context hospitalari fa possible que pugui

participar en l’activitat formativa dels professionals en formació tant de MIR (Metge

Intern Resident) de pediatria, com de professionals en formació de MIR de

psiquiatria i PIR (Psicòleg Intern Resident) que fan la seva residència en el CSMIJ.

Els Residents valoren el període formatiu en el CDIAP molt positivament perquè els

permet conèixer i aprofundir en l’especificitat del diagnòstic neuropsicològic en la

petita infància i l’atenció terapèutica de les diferents alteracions del

desenvolupament.

3.1.2 Altres activitats de docència

Participació en el Curs del Pla de Formació de Zona del Servei Educatiu del Vallès

Occidental VII, dirigit a professors de USEE, amb la xerrada:

o Les habilitats socials de nens amb TEA. Seminari d'USEE-TGD interzonal.

Activitat formativa en el Claustre de l’equip docent de l’Escola Pia de Sabadell amb

la conferència:

o Reflexions al voltant de l’adopció.

Cicle Formatiu de Grau Superior d'Educació Infantil dins del contingut curricular del

Mòdul: Desenvolupament cognitiu i motor. Participació amb la xerrada:


Memòria 2014 36

o Atenció primerenca

3.2 Recerca

La recerca és un element fonamental de la tasca assistencial i els professionals del

CDIAP Parc Taulí, amb una clara voluntat de millora de la qualitat i del rigor en la

seva tasca, al llarg del 2014 han participat en els següents projectes de recerca:

3.2.1 Validació de les Escales Bayley-III

El CDIAP Parc Taulí ha portat a terme els estudis de validació de la “Adaptación

Española de la Bayley-III” en població clínica.

La validació de les Bayley-III s’ha portat a terme gràcies a un acord marc de

col·laboració entre Pearson Educación S.A. i la Fundació Parc Taulí. Pearson Clinical

& Talent Assessment” forma part del grup Pearson, líder mundial en la publicació i

distribució d’eines d’avaluació psicològiques.

L’equip de I+D de Pearson Clinical & Talent Assessment, va valorar la llarga

trajectòria dels professionals del CDIAP Parc Taulí en la utilització de les versions

prèvies de les escales Bayley i en nostra pràctica clínica i de recerca.

La publicació de l’Adaptació Espanyola de les Escales Bayley-III està prevista pel

2015.

La Bayley-III valora globalment les àrees evolutives més importants, permetent

determinar de forma simple i precisa el nivell de desenvolupament infantil i obtenir

informació vàlida per a planificar la intervenció.


Memòria 2014 37

3.2.2 Estudis de doctorat en marxa

S’estan portant a terme per professionals del CDIAP les següents tesis doctorals:

o "El Benestar Emocional de les Famílies d'Infants amb Discapacitat

Intel·lectual i Trastorn d’Espectre Autista”. Departament Psicologia

Evolutiva i de l'Educació, Facultat Psicologia. Universitat de Barcelona

(Dipòsit de la tesi: novembre 2014 – Lectura: 13 març 2015).

o "Resiliència en adopció: Avaluació i intervenció". Universitat Ramon

Llull. Facultat de Psicologia Blanquerna.

o “Aportació de les Bayley Scales of Infant and Toddler Development,

Third Edition al Diagnòstic Diferencial de les Primeres Sospites

d’Alteracions del Desenvolupament abans dels 3 anys i mig. Estudi

Evolutiu de la Detecció als 5 anys”. Departament de Psicologia Clínica

i de la Salut. Universitat Autònoma de Barcelona.

3.2.3 Altres estudis de recerca

o “Early deteccion of verbal comprehension deficits using of the Bayley-

III”. CDIAP Parc Taulí i Universitat Autònoma de Barcelona.

o “Usefulness of the Bayley scales of infant and toddler development,

in the early diagnosis of language disorder”. CDIAP Parc Taulí i

Universitat Autònoma de Barcelona.

o “Síndrome de X-frágil: ensayo terapéutico con AFQ056”. Corporació

Sanitària i Universitària Parc Taulí.

o "Assessment of cognition and language in the early diagnosis of

autism spectrum disorder: Usefulness of the Bayley scales of infant

and toddler development, third edition”. CDIAP Parc Taulí i

Universitat Autònoma de Barcelona.

o “Comorbilidad en el trastorno de espectro autista en edad pre-

escolar”. Corporació Sanitària Parc Taulí.


Memòria 2014 38

3.2.4 Col·laboració en estudis multicentrics

o “Estudi multicèntric sobre l’epidemiologia de la paràlisi cerebral a

Catalunya”. Coordinadora de la Investigació: I. Lorente,

Neuropediatra CDIAP Parc Taulí. Treball subvencionat pel CAT-Salut i

amb el suport de ICASS de la Generalitat de Catalunya.

o “Valor predictivo de la parentalidad en el desarrollo infantil normativo

y con Discapacidad”, que portarà a terme la Facultad de Psicologia de

la Universidad de Barcelona, sota la direcció dels investigadors

principals, la Dra. Rosa María Vilaseca i la Dra. Magdalena Rivero.

3.3 Presentacions a Jornades i Congressos

Al llarg del 2014 s’ha participat en les següents ponències i comunicacions i s’han

presentat els següents pòsters a diferents Jornades i Congressos:

3.3.1 Ponències i comunicacions orals

Títol Ponència / comunicació Jornada - Congrés Ciutat

Ponència Taula rodona: "Intervención temprana en familias"

XVII Congreso AETAPI (Asociación Española de Profesionales del

Autismo)

"Construimos capacidad"

Barcelona

Ponència Taula rodona: "Intervenció precoç en trastorns de conducta"

10ª Reunió Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil.

Barcelona

Comunicació oral: "Socorro me ahogo" Disfunción de Cuerdas Vocales Infantil. Intervención interdisciplinar

en un contexto hospitalario e integrando la familia en el

tratamiento.

XXIX Congrreso Internacional de AELFA

Múrcia

Ponència: “Desarrollo en la infancia” a la Sessió: Aspectos

neuroconductuales y psiquiátricos

Jornada multiprofesional “El

Síndrome de Prader-Willi, experiencia en un centro de

referencia”

Sabadell


Memòria 2014 39

Ponència: “Aided communication development for a preschool child:

from E-tran to an eye gaze communication device”

16th Biennial Conference of the Intenational Society for

Augmentative and Alternative Communication (ISAAC)

Lisboa

3.3.2 Pòsters presentats

Títol Pòster Jornada - Congrés Ciutat

Early deteccion of verbal

comprehension deficits using of the Bayley-III.

Poster presentacion at the 9th Conference of the ITC

9th Conference of the International Test Commission

(ITC) San Sebastián

Comorbilidad en el trastorno de espectro autista en edad pre-escolar.

Poster presentació a IX Congrés Nacional de la Sociedad Española de

Neurologia Pediatrica

IX Congrés Nacional de la

Sociedad Española de Neurologia

Pediatrica

Mallorca

Nunca pensé que jugando con mi hijo podía estar ayudándole.

Pòster presentació XXIX Congreso

AELFA 2014.

XXIX Congreso AELFA 2014. Murcia

Una intervención en grupo de habilidades sociales de niños con TEA

paralelo a un grupo de padres.

Poster presentació al XVII Congreso AETAPI (Asociación Española de

Profesionales del Autismo). "Construimos Capacidad. Evidencia,

Innovación, Creatividad"

XVII Congreso AETAPI

(Asociación Española de Profesionales del Autismo)

Barcelona


Memòria 2014 40

3.4 Publicacions

Torras-Mañá, M., Guillamón-Valenzuela, M., Ramírez-Mallafré, A., Brun-Gasca, C.,

& Fornieles-Deu, A. (2014). Usefulness of the Bayley scales of infant and

toddler development, in the early diagnosis of language disorder.

Psicothema, 26(3), 349-356.

Guillamón M. (2014). "Hoy es martes, vamos a ver a Montse y a jugar con los

patos". III Concurso de relato corto Federación Autismo Madrid.


Memòria 2014 41

4 Anàlisi de l’activitat

assistencial i estratègies de millora

L’anàlisi de l’activitat assistencial del CDIAP en els darrers 5 anys ens mostra que

tant la població amb alteracions en el desenvolupament en les primeres edats, com

els percentatges de cobertura per municipis i les edats d’ingrés es mantenen

sòlidament estables i amb tendència a augmentar anualment la demanda d’atenció.

El context econòmic en el que ens trobem ha condicionat que no hagi estat possible

plantejar un augment de recursos pel sector de l’Atenció Precoç que hagi ajudat als

CDIAPs a fer front a la pressió assistencial que suposa haver de donar atenció

diagnòstica i terapèutica a tots els infants que els deriven.

Aquesta realitat, afegida al volum, complexitat i especificat de l’atenció assistencial

que es porta a terme en els CDIAP exigeix una revisió y adaptació constant dels

processos assistencials per tal de millorar-ne la seva eficiència i ajust a les

necessitats dels seus usuaris. En aquests moments els reptes que té al davant

l’Atenció Precoç tenen a veure amb la consecució dels següents objectius:

o Avançar en les diferents dimensions de la qualitat assistencial:

efectivitat, eficiència i equitat.

o Donar atenció diagnòstic-terapèutica al major nombre de nens amb

alteracions del desenvolupament i a les seves famílies.

o Oferir una atenció amb la qualitat i intensitat que requereixen els

nens i nenes amb trastorns greus i permanents del

desenvolupament.

o Assumir la complexitat d’algunes patologies que exigeixen comptar

amb processos assistencials d’alta especialització en els que la

coordinació amb altres dispositius és imprescindible.

o Tenir uns criteris clars i ben definits en la gestió de les llistes

d’espera, sobre la base de la definició de perfils diagnòstics i

evolutius estructurats, i alhora compartits pels diferents dispositius

del territori.

o Seguir amb la difusió de l’especificitat del coneixement del

neurodesenvolupament en primera infància a través de l’activitat

docent.

o Potenciar el disseny i realització d’estudis de recerca que permetin

avaluar i establir criteris de millora de l’activitat assistencial.

A l’any 2014 el CDIAP Parc Taulí ha acollit a 727 ingressos, 49 més que a l’any

anterior i s’ha augmentat el percentatge d’infants atesos en mòdul de tractament a

69% (Any 2012 = 61%, any 2013 = 67%).


Memòria 2014 42

Les necessitats de la població atesa plantegen als professionals nous reptes

organitzatius per tal d’adaptar els criteris de gestió assistencial de forma que

sostinguin l’equilibri de fluxos entre els processos d’ingrés i de baixa del CDIAP.

4.1 Noves propostes organitzatives implementades

4.1.1 Diversificació de les modalitats terapèutiques del CDIAP

L’equip de professionals del CDIAP Parc Taulí cada any fa esforços per tal de trobar

noves fórmules organitzatives que permetin incrementar l’eficiència de la resposta

terapèutica que s’ofereix, tant pel que fa a incrementar la quantitat de nens atesos

com pel que fa a augmentar l’especificitat terapèutica i consecució de resultats en

l’infant, la família i l’entorn.

Aquests criteris organitzatius i de planificació creiem que s’han d’ajustar a criteris

clínics especialitzats i interdisciplinaris, han d’estar acordats amb altres dispositius

del territori, han d’estar centrats en el nen, la seva família i entorn i alhora,

ajustats als recursos disponibles.

Fruit de la reflexió sobre els principals processos assistencials del CDIAP (Entrada,

estada, baixa i derivació, detecció i prevenció, i coordinació amb xarxa) i l’anàlisi de

les necessitats detectades, l’equip de professionals ha fet un treball de

conceptualització i consens per tal d’estructurar de forma clara les diferents

propostes terapèutiques, els seus objectius, la seva durada i forma com es

plantejaria a la família i entorn.

* DAD = Diagnòstic Assessorament i Derivació

Pla terapèutic

Seguiment Tractament

Individual Grupal

DAD*

Fisioteràpia

Logopèdia

Psicologia

Pares

Nens

Psicologia

Logopèdia T/R. Llenguatge

T.Espectre Autista

Dèficit d’Atenció Hiperactivitat

Psicomotricitat

Fonoarticulatori

Llenguatge

Habilitats Socials


Memòria 2014 43

En relació al pla d’atenció terapèutica, a més dels formats que ja es portaven a

terme: seguiment i tractament, s’ha posat en marxa una nova modalitat de

“Diagnòstic, Assessorament i Derivació (DAD)” per tal de donar resposta a aquells

casos que arriben al CDIAP amb més de 4 anys i que per les seves característiques,

necessiten d’un diagnòstic, d’un assessorament a pares, de coordinació amb l’EAP i

escola, i en els que cal orientar una derivació específica facilitant el traspàs

d’informació. S’ha establert que aquests objectius s’han d’aconseguir amb un

tractament d’entre 3-4 mesos de durada.

4.1.2 Criteris de priorització del Pla d’atenció terapèutica

Fent una anàlisi de la gestió de les llistes d’espera per a iniciar tractament, s’ha

valorat convenient que els criteris de priorització recollissin millor la complexitat de

cada cas. A partir de 2014 s’ha ampliat el concepte de prioritat de forma que

contempli no solament el diagnòstic de l’infant, sinó que a més, tingui en compte el

nivell de preocupació i angoixa de la família i la situació a l’escola. D’aquesta

manera, una vegada fet el diagnòstic, establert el pla d’atenció terapèutica i feta la

devolució a la família, l’índex de priorització del cas estarà configurat per tres dígits

que definiran la gravetat o complexitat de cada cas, des del punt de vista de

l’infant, de la família i de l’entorn escolar.

4.1.3 Reorganització i planificació dels grups terapèutics

Els grups terapèutics tant d’infants, com de pares, com els grups que es porten a

terme en paral·lel pares-infants, són una estratègia terapèutica molt ben valorada

per l’equip de professionals del CDIAP.

La llarga trajectòria del CDIAP en la realització d’aquests grups ha consolidat un

ventall de propostes terapèutiques amb uns objectius molt ben definits que han

donat molt bons resultats i tenen una molt bona acollida tant per les famílies com

per l’entorn educatiu.

L’atenció en els diferents grups terapèutics està pensada per a aquells nens de més

de 4 anys que ja han fet una període de tractament individual i en els que es valora

que la intervenció en petit grup aporta l’oportunitat de treballar objectius de major

complexitat (de llenguatge, habilitats socials, control de la impulsivitat, gestió de la

conducta, etc.) en un “context pont” entre la relació individual i la dinàmica del

grup classe ordinari.

En anys anteriors els grups terapèutics s’iniciaven a l’octubre i acabaven el mes de

juny. En aquest 2014 s’han planificat els grups amb una durada de 5 mesos (que es

pot allargar en funció de cada cas) i d’inici esglaonat de forma que cada mes

comença un nou grup de cada especialitat. Aquesta nova fórmula organitzativa

afavoreix una major oferta de treball en grup, més ajustada al moment en que es

considera necessari per cada infant, i evita que nens que ja podrien ser donats de

baixa del servei es mantinguin innecessàriament fins a final de curs.

4.1.4 Sessions de formació de pares en estratègies d’intervenció en els retards i/o trastorns de llenguatge

Com s’observa en les gràfiques de l’activitat assistencial d’aquesta memòria, els

retards i/o alteracions del llenguatge constitueixen el 36% dels nous ingressos i el

35% del total d’infants atesos.

Així mateix, observem que els pics d’edat d’ingrés en el CDIAP els trobem entre els

24 i els 48 mesos. És en aquestes edats en les que es detecten majoritàriament les

alteracions de la comunicació, el llenguatge i els problemes de conducta.


Memòria 2014 44

Les alteracions de llenguatge, sense ser de les patologies de major gravetat que

s’atenen en el CDIAP, sí que són les que tenen major incidència i suposen un volum

assistencial molt important.

Sabem que els retards i trastorns del llenguatge són alteracions del

neurodesenvolupament (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders

[DSM]-5th edition, American Psychiatric Association [APA], 2013) i el seu diagnòstic

i tractament precoç milloren el seu pronòstic. En edats primerenques la participació

dels pares en el procés terapèutic és molt important pel seu privilegiat paper en la

comunicació amb els seus fills.

És per aquest motiu que l’equip de professionals del CDIAP i en especial el grup de

logopedes, varen plantejar la conveniència d’organitzar sessions formatives per a

pares d’infants als que s’havia orientat un pla d’atenció terapèutica de tractament

de logopèdia.

D’aquesta manera, previ a l’inici del tractament individual de logopèdia s’ofereix als

pares tres sessions formatives de 45 minuts en grups reduïts en les que se’ls

ensenya pautes i estratègies d’intervenció des d’un context natural i quotidià.

En les sessions la logopeda dóna les pautes i estratègies per a reforçar el

llenguatge des de casa a partir d’exemples pràctics utilitzant els material més

adequats “in situ” i reforçant la formació amb tríptics informatius. Aquestes

sessions es realitzen en un ambient de col·loqui i reflexió en el que els pares poden

expressar-se i compartir els seus dubtes i/o solucions.

L’esquema de les sessions és el següent:

1a sessió:

Informació sobre el funcionament i objectius del tractament logopèdic, estratègies

bàsiques d’estimulació del llenguatge i actuacions que cal evitar. Consideració de la

família com a clau fonamental del desenvolupament dels infants. A més es fa una

reflexió sobre l’adquisició d’hàbits d’autonomia i rutines importants en

l’aprenentatge dels infants.

2ª sessió:

Com explicar els contes (tipus de contes). Per què són importants?, quin tipus de

conte escollir?, quan i com s’han d’explicar?

3a sessió:

Com juguem amb els nens (tipus de jocs i joguines). Per què és important jugar?,

quin tipus de jocs i joguines escollir?, quan i com es pot jugat?

S’ha fet una valoració positiva de la major implicació dels pares en el tractament

posterior després d’haver estat formats en estratègies d’intervenció. Els pares es

senten més satisfets dels progressos dels seus fills i són més conscients de la

importància del seu paper en la millora del llenguatge.

4.1.5 Grups de pares de nens amb torticolis

Des de que, per qüestió de seguretat, s’aconsella posar els nadons cara enlaire i no

boca terrosa, hem observat un augment en la incidència de la torticolis.

La torticolis, sent una alteració lleu i en molts cassos transitòria, requereix d’una

intervenció immediata de fisioteràpia.


Memòria 2014 45

Per tal d’agilitzar l’atenció terapèutica dels nadons amb aquesta alteració, s’han

organitzat grups terapèutics per a pares i nens a fi de donar les primeres

orientacions posturals i exercicis que es poden fer des de casa des del primer

moment. Posteriorment i en funció de la gravetat de cada cas es planifica l’inici del

tractament de fisioteràpia individual.


Memòria 2014 46

5 Processos assistencials

específics per a patologies complexes

En el context de la gran pressió assistencial a la que ha de fer front el CDIAP, cal

contemplar l’exigència de respostes assistencials més específiques que requereixen

de processos més complexos en el seu sentit més ampli davant de patologies

complexes.

La seva ubicació del CDIAP Parc Taulí dintre d’un context sanitari, ha fet possible la

creació d’unitats específiques d’atenció a diferents tipus de patologies, que per les

seves característiques, exigeixen de major complexitat organitzativa, la

disponibilitat de professionals altament especialitzats i la necessitat d’un abordatge

multidisciplinari amb alts nivells de coordinació.

Al llarg del 2014 s’ha continuat treballant en la consolidació les següents unitats

específiques d’atenció a la complexitat:

UNITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ A LA

COMPLEXITAT

Unitat Funcional per al Diagnòstic i Tractament

dels Trastorns d’Espectre Autista

Unitat d’Alta Especialització en atenció a les

Malalties Minoritàries Cognitiu-conductuals

(S. Angelman, S. Prader Willi, S. X-Fràgil)

Unitat de Disfàgia orofaríngea

Unitat per a l’atenció al Malalt Crònic Pediàtric

UMPAC

Abordatge integral al maltractament infantil

Alta

especialització

Alta

coordinació


Memòria 2014 47

5.1 Unitat Funcional per al diagnòstic i tractament

dels Trastorns d’Espectre Autista

Sabadell és un dels territoris on es desenvolupa la Prova Pilot del Pla Integral

d’atenció a les persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) de la Generalitat

de Catalunya.

Tant el CDIAP com el CSMIJ i la Unitat de Neurologia pediàtrica juntament amb

l’EAP, entre d’altres, configuren els dispositius assistencials de la Unitat Funcional

de Sabadell que a partir de gener de 2013 està portant a terme la prova Pilot del

Pla Integral per a l’Atenció a les persones amb TEA.

El CDIAP del Parc Taulí, la Unitat de Neuropediatria i el CSMIJ del Centre de Salut

Mental Parc Taulí ja comptaven amb una trajectòria de treball coordinat. A l’any

2010 es va elaborar conjuntament la “Guia Clínica per al Diagnòstic i Tractament

dels Trastorns de l’espectre Autista (TEA)”, que es pot trobar a la nostra pàgina

web.

http://www.tauli.cat/tauli/CAT/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/CADI/CDIAP/InfPr

of/guies_cliniques/Guia_TEA.pdf

Al llarg del 2014, en el context de la Unitat Funcional TEA s’han portat a terme les

següents actuacions específiques:

- Registre dels nous casos de TEA o sospita de TEA de la ciutat de Sabadell al

portal de @Catalunya on es troba la base de dades unificada de totes les

Unitats de Catalunya que formem el Pla Pilot.

- Reunions mensuals amb tots els integrants de la Unitat Funcional de

Sabadell. Les actes d’aquestes reunions estan penjades també en el portal

del @Catalunya.

- Elaboració d’un Pla d’Atenció Integral (PAI) genèric que contempli tota la

complexitat de l’abordatge diagnòstic i terapèutic dels TEA. Aquest PAI

genèric estarà a l’abast a tots els professionals del territori responsables dels

diferents infants amb TEA i, pretén ser un document que marqui les

directrius a tenir en compte en la coordinació per a l’elaboració d’un PAI

específic. Aquestes directrius ajudaran a la generalització el model

assistencial que s’ha estat elaborant des de Unitat Funcional.

- Participació en el “Grup focal” de valoració de la perspectiva dels

professionals implicats en les Unitats Funcionals.

- Una psicòloga clínica del CDIAP ha participat al llarg del 2014 en reunions

conjuntes amb psicòlegs d’altres CDIAP que també formen part del Pla Pilot

d’ Atenció Integral a les Persones amb TEA, amb l’objectiu de compartir i

intercanviar vivències i experiències adquirides en la pràctica diària en

l’atenció que s’ofereix des dels diferents CDIAP als infants amb autisme i a

les seves famílies.

- Formació dels professionals: Dintre del pla de formació de l’equip de

psicoterapeutes, s’ha fet un esfoç en reforçar els coneixements específics en

TEA participant a un curs introductori i avançat del Programa d’intervenció

SCERTS (Social Comunication, Emotional Regulations, Transactional

Suports), el qual encaixa en l’estil d’intervenció naturalista que ofereix el

CDIAP i aprofundeix en tres pilars bàsics que s’han de treballar amb el nen

http://www.tauli.cat/tauli/CAT/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/CADI/CDIAP/InfProf/guies_cliniques/Guia_TEA.pdf

http://www.tauli.cat/tauli/CAT/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/CADI/CDIAP/InfProf/guies_cliniques/Guia_TEA.pdf


Memòria 2014 48

amb TEA: la comunicació social, les habilitats de regulació emocional i l’ús

de suports per estimular i facilitar el seu desenvolupament global.

Dintre de la dinàmica de col·laboració entre els diferents serveis que formen la

Unitat Funcional TEA, en el nostre territori hem establert dos moments de

coordinació dels diferents cassos en els que pensem que és de gran importància fer

un treball conjunt:

- En primer lloc, abans del període de preinscripció, es coordinen tots els

cassos d’infants amb diagnòstic de TEA que han d’iniciar P-3 el curs següent

amb l’EAP i també amb CSMIJ doncs alguns d’ells tindran recurs de USEE.

- En segon lloc, hem establert com a coordinació prioritària el moment en que

els nens del CDIAP són derivats a CSMIJ. Cada dos mesos es fa una reunió

conjunta CDIAP, CSMIJ, EAP en la que es realitza la derivació de cassos fent

una valoració global de les intervencions i evolució que ha fet cada cas,

informant d’altra possible simptomatologia associada, antecedents personals

i familiars, de la situació del diagnòstic etiològic i si hi ha proves pendents

de fer o de resultats, sobre el nivell de coneixement i espectatives que tenen

els pares del diagnòstic, si tenen sol·licitat el Certificat de disminució del

CAD. L’EAP aporta informació dels objectius que s’estan treballant a

l’escola, de quins suports té el nen i alhora ja queden orientades les

següents coordinacions amb els professionals referents de CSMIJ que

donaran continuitat assistencial als infants. Al llarg del 2014 s’han realitzat

6 reunions de derivació de cassos.

5.2 Centre Expert en l’atenció a les Malalties minoritàries Cognitiu – Conductuals

Les “Malalties minoritàries” són un grup d’entitats poc freqüents, es presenten de

manera aïllada en < 5: 10.000 nens, però que en el seu conjunt, al ser moltes les

descrites (més de 7-8.000 en l’actualitat), en conjunt poden afectar a un

percentatge no menyspreable de la població general.

A llarg de l’any 2013 el CatSalut va definir els anomenats “Centres Experts en

l’atenció a les Malalties minoritàries” i va aportar referències relatives a criteris

generals per a una atenció de qualitat d’aquests centres (funcions, requisits

generals requerits pels centres on s’han d’ubicar, elements del model d’avaluació,

de recerca i innovació.

El concepte d’alta especialització engloba bàsicament un conjunt de serveis que

tenen com a trets comuns:

o Expertesa: en base a tenir suficient massa crítica i competències i

habilitats necessàries mitjançant l’experiència acumulada.

o Treball multidisciplinari intern i extern.

o Treball en xarxa: Interrelació entre professionals

(comunitat/territori).

o Cultura interna del centre orientada a l’atenció, la docència, la

recerca i la innovació.


Memòria 2014 49

El CatSalut ha proposat a la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí com a

Centre Expert en l’atenció a les malalties minoritàries cognitivoconductuals de

Síndrome d’Angelman, Síndrome Prader-Willi i Síndrome X-Fràgil, entre d’altres.

Concretament, aquests Trastorns Cognitiu Conductuals de Base Genètica es

manifesten en edats primerenques i amb diferents graus d’afectació, però tots ells

tenen uns trets comuns que els defineixen:

o Dèficits cognitius (afectació intel·lectual).

o Alteracions de la conducta o patrons de conducta reconeguts.

o Afectació neurològica de molts tipus i intensitats, alguna molt

característica.

o Afectació d’òrgans “diana”.

o Trets malformatius o dismòrfics en la gran majoria de casos, però de

vegades difícils de reconèixer sobre tot en edats precoces.

o Acompanyat tot això d’anomalies cromosòmiques que s’escapen, per

la seva complexitat i especificitat al que ens pot proporcionar un

simple cariotip, havent de fer servir tècniques de citogenètica i

biologia molecular més avançades.

Aquests infants requereixen ser reconeguts (pediatre de capçalera, neonatòleg,

pares, mestres, logopedes, etc.) i diagnosticats molt precoçment per un Equip

multidisciplinari d’especialistes que bàsicament són: genetista, neuròleg,

especialistes en neurodesenvolupament, junt amb nombrosos especialistes

(endocrinòlegs, cardiòlegs, traumatòlegs, digestòlegs, etc.) que, treballant “en

xarxa” amb el metge i la infermera d’atenció primària, amb centres d’estimulació

neurosensorial, treballadores socials, etc., amb l’objectiu de poder oferir un

diagnòstic més ràpid, un consell genètic apropiat i unes orientacions a mode de

“calendari terapèutic” molt precís de manera que aquests nens tinguin l’oportunitat

de fer el millor desenvolupament possible.

El CDIAP Parc Taulí com a part integrant del Centre Expert en l’atenció als

Sindromes d’Angelman, Prader-Willi i X-Fràgil, entre d’altres, participa en la

valoració neuropsicològica del nens i nenes d’edats inferiors a 6 anys que han estat

derivats al Centre.

En la majoria de cassos cal fer una valoració, seguiment i assessorament per part

d’una logopeda que s’ocuparà tant dels aspectes relacionats amb l’alimentació


Memòria 2014 50

(logopeda especialista amb disfàgia) con dels aspectes relacionats amb el suport a

la comunicació comunicació i el llenguatge.

La tasca de la logopeda és la d’observar una sessió terapèutica i/o fer una valoració

de la deglució, posteriorment realitzar una reunió amb la família per tal de poder

donar pautes i estratègies per afavorir una deglució segura i eficaç i la comunicació

i/o el llenguatge del nen, així com poder resoldre dubtes o angoixes que els pares

tenen.

Dintre del context del Centre Expert en l’atenció a les Malaties minòritàries, els

professionals especialistes del CDIAP participen en les reunions mensuals de

neurogenètica que es realitzen en l’àmbit de Medicina Pediàtrica de l’Hospital de

Sabadell. Aquestes reunions tenen per objectiu compartir coneixements des de

diferents disciplines, coordinació de cassos, organització de jornades, planificació de

recerca, etc.

El 25 d’octubre del 2014 professionals del CDIAP Parc Taulí, com a integrants de

l’equip d’edat infanto-juvenil, han participat a la Jornada “El Síndrome de Prader-

Willi, experiencia en un centro de referencia”, organitzada per la Corporació

Sanitària Parc Taulí i l’Associació Prader-Willi Catalunya.

5.3 Unitat de disfàgia orofaringea

La Unitat multiprofessional d’atenció als nens amb disfàgia la composen

especialistes en nutrició, fisioterapeutes, logopedes, psicòlogues i neuropediatres

que treballen de forma coordinada en la valoració i tractament dels trastorns de la

deglució en edat pediàtrica.

La Unitat de Disfàgia es va crear l’any 2010 per atendre aquells infants de 0 a 6

anys amb trastorns de deglució. La Unitat està formada per un grup

interdisciplinari d’especialistes que té per objectiu diagnosticar i tractar els

problemes de deglució per tal d’aconseguir una alimentació segura i eficaç que eviti

malnutrició i complicacions pulmonars. Pretén oferir seguiment i assessorament a

les famílies i a l’entorn d’aquests infants.

Dins del CDIAP formen part d’aquesta unitat dues terapeutes de l’àrea de logopèdia

i el grup de fisioterapeutes.

Alguns dels nens atesos en el CDIAP presenten, per diversos motius, trastorns de

deglució o de conducta alimentària (paràlisi cerebral infantil, trastorns

neuromusculars, malformacions tipus fissura palatina, discapacitat intel·lectual,

trastorns de conducta, etc.).

El trastorn de la deglució (disfàgia) és un trastorn motriu que es beneficia del

treball específic de logopèdia i que pot tenir conseqüències respiratòries, quan la

deglució no és segura, i nutricionals si no es garanteix una alimentació equilibrada.

La valoració i tractament de la disfàgia requereix d’experiència i formació

específica. Dues logopedes del CDIAP Parc Taulí s’han especialitzat en aquest

treball i han realitzat estades formatives en el Servei de Gastroenterologia de

l’Hospital Sant Joan de Déu compartint visites de consulta externa amb la logopeda

del servei i les valoracions amb videofluoroscòpia que es realitzen a aquests

pacients.

El tractament específic dels nens/es amb trastorn de la deglució requereix d’un

treball coordinat amb l’especialista en nutrició que es ja es va iniciar durant l’any

2011 i que s’ha anat consolidant al llarg del 2014. Es disposa d’un “Protocol de


Memòria 2014 51

valoració i seguiment” que es comparteix amb els serveis de Grastroentorologia,

Neurologia i el CDIAP.

En alguns casos s’ha hagut de fer valoracions de la deglució de nens que reben

tractament en altres CDIAPs on no es senten segurs per a realitzar-les.

5.4 Abordatge del maltractament infantil

Des del CDIAP es realitza un treball coordinat amb obstetrícia en els casos que

s’observen dificultats socials durant l’embaràs. No cal esperar a abordar-les durant

l’ingrés posterior al part i es pot gaudir així d’un temps excepcional amb la dona,

parella o família per tal de poder tractar la situació de dificultat i/o facilitar els

suports necessaris.

L’objectiu d’aquesta coordinació és tenir cura de les famílies que presenten signes

de fragilitat i vulnerabilitat per tal que no esdevinguin en risc per l’infant.

5.5 Atenció al “Malalt crònic pediàtric” (UMPAC)

El perfil del pacient crònic pediàtric es pot definir com aquell que pateix un “trastorn

orgànic funcional que obliga a una modificació de la seva forma de vida i que és

probable que persisteixi durant un període llarg de temps”

Alguns dels nens atesos en el CDIAP presenten un problema de salut greu que

implica canvis en l’estructura i el funcionament familiar i genera moltes preguntes i

angoixes (no disposar de la informació suficient, el possible sentiment de culpa, el

no poder preveure l’evolució del fill, les càrregues econòmiques, la permanent

presència professional, el sentiment de soledat, la necessitat de recolzament

extrafamiliar, l’angoixa pel futur, la por a la mort...).

El CDIAP participa en la “Unitat Multidisciplinar del pacient crònic pediàtric –

UMPAC” que té per objectiu la creació d’un espai per a poder tractar la situació

clínica, personal i social de cada cas per tal de compartir la informació i

l’experiència entre els professionals implicats, i alhora, fomentar la gestió d’accions

comunes garantint d’aquesta manera una informació integrada i coherent a la

família i, disminuint el nivell d’estrés dels professionals.


Memòria 2014 52

6 Plans de millora i línies de

treball

La complexitat dels processos assistencials del CDIAP i la forma de gestionar-los

per part dels seus professionals i institucions responsables, configuren un sistema

dinàmic en evolució constant. La reflexió sobre la trajectòria de l’activitat

assistencial en el darrer any ens serveix per a la identificació de noves necessitats i

l’establiment de punts de millora per posar en marxa noves línies de treball. En

aquests moments, es visualitza de cara el 2015 la necessitat de seguir treballant en

els següents projectes:

6.1 Adaptació al Sistema d’Acreditació dels CDIAPs

Conjuntament amb el Departament de Benestar Social i Família, i altres CDIAP

representants de diferents àmbits institucionals, el CDIAP Parc Taulí col·labora en la

definició dels estàndards de qualitat en quant a lideratge, persones i processos per

al nou Sistema d’Acreditació dels Centres d’Atenció Precoç.

En el context d’adaptació a aquest nou Sistema d’Acreditació, el CDIAP Parc Taulí

ha d’avançar en la consolidació dels següents aspectes:

6.1.1 Anàlisi de resultats

La percepció de les famílies, professionals i entorn comunitari és important per a

una correcta planificació de les estratègies de funcionament del CDIAP. Tot i que

en tot moment es tenen en compte les aportacions dels diferents agents, no s’ha

fet una anàlisi d’aquets resultats.

Ens proposem de cara el 2015 dissenyar i elaborar eines que permetin mesurar la

percepció que tenen del CDIAP els usuaris, professionals i centres derivadors.

6.1.2 Processos clau

Una vegada establerts els indicadors mínims comuns a tota la Xarxa de CDIAPs,

caldrà avançar en la planificació d’una sistemàtica de seguiment dels indicadors

dels processos clau que aniran al quadre de comandament.

6.2 Estratègies de millora de la qualitat

Amb la voluntat i el compromís de tot l’equip de professionals del CDIAP de millora

de la qualitat s’ha elegit un petit grup de professionals representatius de cada àrea

disciplina que formaran part de la “Comissió de qualitat”.

Aquesta comissió tindrà l’objectiu de vetllar per què en el CDIAP doni un servei de

la màxima qualitat. Tot i que l’elaboració de Pla i estratègies de qualitat serà

definit per tot l’equip, la comissió tindrà la tasca de fer seguiment del pla establert i

detectar tant pràctiques que milloren la qualitat com aspectes que cal corregir.

6.3 Estratègies assistencials

Davant la previsió d’augment de la pressió assistencial de demanda d’atenció en el

CDIAP i la limitació dels recursos disponibles per a poder donar resposta


Memòria 2014 53

diagnòstica i terapèutica dintre del marges de l’Atenció Precoç, cal seguir treballant

en fòrmules organitzatives que s’adaptin a les necessitats de la població de

referència.

Considerem un objectiu important continuar contenint, fins i tot, reduint el temps

d’espera per a diagnòstic i inici d’intervenció terapèutica. En aquest sentit, valorem

treballar en dues direccions possibles: avançar el moment de la baixa del CDIAP o

bé limitar el motius de derivació i d’ingrés.

Tant l’opció d’avançar les edats de baixa com la de limitar les derivacions al CDIAP

exigeixen d’un profund treball en la diversificació de respostes terapèutiques en

funció de la gravetat dels diagnòstics i situació de la família, i alhora un important

treball amb els dispositius assistencials del territori.

6.3.1 Diversificació de respostes assistencials

Com ja s’ha iniciat en el 2014 ens proposem anar consolidant dintre de la dinàmica

assistencial les noves evidències que avalen l’eficàcia del treball de formació de

pares en el tractament de les alteracions del llenguatge en entorns naturals.

En els casos de nens de més de 4 anys que venen derivats per motius de consulta

clarament relacionats amb TDA/H i alteracions del llenguatge expressiu, es valora

convenient fer una visita de neurologia per a confirmar diagnòstic i descartar altres

possibles problemes associats. En el cas que no es detecti comorbiditat associada

es farà derivació als dispositius assistencials corresponents (EAP, CREDA, Unitat de

TDA/H de l’Hospital de Sabadell).

6.3.2 Coordinació amb altres dispositius assistencials del territori

En aquest propòsit de contenció de la demanda d’atenció en el CDIAP hem iniciat

les primeres reunions entre els diferents agents d’un territori (Centres d’Atenció

Primària-Pediatria, EAP, CREDA, CSMIJ, Neurologia i CDIAP) per tal de conèixer els

recursos, necessitats i limitacions de cada dispositiu i pactar els circuits de derivació

en funció de les dificultats detectades, les edats dels infants i els recursos

disponibles.

En aquest sentit el CDIAP s’ha compromés a elaborar protocols de derivació que

ofereixin informació rellevant sobre estratègies de decissió segons la

simptomatologia detectada, informació de signes de risc que no poden passar

desapercebuts, informació de la resposta assistencial que oferirà el CDIAP,

informació consensuada sobre altres derivacions alternatives en els cassos

d’alteracions lleus que poden ser atesos des d’altres dispositius no tan

especialitzats.

Una vegada elaborats i consensuats aquests documents, es penjaran a la Web del

CDIAP per tal que puguin estar a l’abast de tots els professionals i es puguin anar

generalitzant a la resta de territoris d’influència.

6.3.3 Processos assistencials específics per a Patologies complexes

En el context de la diversificació de les respostes assistencials del CDIAP, creiem

que cal garantir una atenció altament especialitzada en aquelles patologies de

major complexitat.

El CDIAP Parc Taulí, com a Unitat Funcional pilot, continuarem treballant en la

consolidació del Pla Integral d’Atenció a les persones amb Trastorn d’Espectre

Autista.


Memòria 2014 54

Així mateix, com a dispositiu assistencial imprescindible continuarem col·laborant

en la consolidació del Centre expert en l’atenció a les malalties minoritàries

cognitiu-conductuals en les Síndromes d’Angelman, Prader-Willi i X-Fràgil.

En conclussió:

Serà necessari fer una revisió de les necessitats de professionals per a mantenir els

nivells d’assistència, docència i investigació per a aquestes línies de treball.


Memòria 2014 55

7 Annexos

7.1 Full de càlcul amb les dades assistencials presentades al Departament de Benestar Social i Família

7.2 Pòsters presentats a jornades i congressos

7.3 Articles publicats a revistes

7.4 Carta d’agraïment de la consellera de Benestar Social i Família

Nom del centre:

Població on s'ubica el centre:

Zona de cobertura del centre:

Persona coordinadora del centre:

Telèfon:

Mail:

RECURSOS HUMANSNombre de

professionalsDONES

Nombre deprofessionals

HOMES

Totalnombre de

professionals

Hores anuals DONES

Hores anuals HOMES

Total hores anuals

Personal d'atenció directa:

Neuropediatre 4 4 4220 4220

Psicòleg 7 7 9784 9784

Logopeda 8 8 9097 9097

Fisioterapeuta 4 4 6616 6616

Treballador Social 2 2 2481 2481

Pedagog 14 1 15 17780 1654 19434

Psicomotricista 0 0

Altres:

Altres 1 1 2 1637 1637 3274

Administració i gestió 8 8 7467 7467

Supervisió 1 1 75 75

0 0

TOTALS 49 2 51 59157 3291 62448

Nens Nenes Total

PROMIG D'INFANTS EN LLISTA D'ESPERA: 80 32 112

TEMPS MIG D'ESPERA PER A LA PRMERA VISITA (en dies): 69

Montserrat Torras Mañá

93 745 83 68 i 93 723 10 10 Extensió 22083

[email protected]

CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí

Sabadell

11 Municipis del Vallès Occidental

Memòria 2014: Comprén l'activitat d'1

de gener a 31 de desembre.

Les entitats proeïdores que disposin de més d'un centre o antenes, hauran de detallar la memòria

de cada centre per separat.

Si la zona de cobertura correspon a més d'una comarca, s'hauran de detallar les dades referents a

cada comarca per separat.

Mitjana d'hores setmanals treballades

X 43 setmanes anuals.

Les zones colorejades en groc no cal que les ompliu.

Els recursos humans de les entitats que disposen de més d'un centre, poden

ser comptabilitzats de manera conjunta entre tots els centres, ja que, a

vegades, són compartits entre ells.

Nom del centre i ubicació:

ÚS DE LA HISTÒRIA CLÍNICA Nens Nenes TotalsNombre d'acollides fetes durant l'any: 505 222 727

Nombre d'altes (històries noves obertes): 505 222 727

Motiu principal de nova consulta (per derivadors)

Educació Salut S. Socials Família Altres derivadors TotalsNens Nenes Total Nens Nenes Total Nens Nenes Total Nens Nenes Total Nens Nenes Total Nens Nenes Total

Desenvolupament Motriu 1 1 41 25 66 1 1 1 1 1 1 44 26 70Desenvolupament Sensorial 0 0 0 0 0 0 0 0Desenvolupament Cognitiu 1 1 2 2 0 0 0 1 2 3

Comunicació i Relació 32 3 35 18 4 22 0 3 3 6 1 1 2 54 11 65Atenció / Conducta 29 8 37 30 17 47 0 3 2 5 0 62 27 89

Retard desenvolupament global 16 3 19 11 6 17 0 0 1 1 2 28 10 38Llenguatge / Parla 84 38 122 136 40 176 0 7 4 11 2 1 3 229 83 312

Desenvolupament emocional 4 4 4 3 7 0 0 1 1 8 4 12Son 0 5 5 0 0 0 5 0 5

Alimentació 1 1 1 3 4 0 0 0 2 3 5Risc Biològic 0 48 40 88 1 1 0 0 49 40 89

Risc Social 2 2 3 1 4 1 1 0 2 2 6 3 9Aspectes de criança 0 1 2 3 0 0 0 1 2 3

Altres 1 1 15 11 26 0 0 0 16 11 27TOTALS 171 52 223 313 154 467 3 0 3 13 10 23 5 6 11 505 222 727

Motiu principal de nova consulta (per edats)

Nens

0-12

mesos

Nenes

0-12

mesos

Total 0-12

mesos

Nens

13-24

mesos

Nenes

13-24

mesos

Total 13-24

mesos

Nens

25-36

mesos

Nenes

25-36

mesos

Total 25-36

mesos

Nens

37-48

mesos

Nenes

37-48

mesos

Total 37-48

mesos

Nens

49-72

mesos

Nenes

49-72

mesos

Total 49-72

mesos

Total

nens

Total

nenesTotal

Desenvolupament Motriu 29 17 46 8 7 15 4 2 6 2 2 1 1 44 26 70Desenvolupament Sensorial 0 0 0 0 0 0 0 0Desenvolupament Cognitiu 2 2 0 0 1 1 0 1 2 3

Comunicació i Relació 0 6 3 9 23 1 24 22 4 26 3 3 6 54 11 65Atenció / Conducta 0 4 4 10 9 19 31 12 43 17 6 23 62 27 89

Retard desenvolupament global 2 2 4 4 3 7 5 5 14 3 17 3 2 5 28 10 38Llenguatge / Parla 0 9 3 12 85 18 103 100 52 152 35 10 45 229 83 312

Desenvolupament emocional 0 0 1 1 2 3 1 4 4 2 6 8 4 12Son 1 1 1 1 2 2 1 1 0 5 0 5

Alimentació 1 1 0 0 2 2 4 0 2 3 5Risc Biològic 37 31 68 7 4 11 2 4 6 1 1 2 1 3 49 40 89

Risc Social 2 2 2 2 4 2 1 3 0 0 6 3 9Aspectes de criança 1 1 1 1 0 1 1 0 1 2 3

Altres 7 4 11 4 4 8 0 4 2 6 1 1 2 16 11 27TOTALS 79 57 136 45 27 72 134 36 170 181 77 258 66 25 91 505 222 727

CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí. Sabadell

Tingueu en compte que s'ha immobilitzat aquesta columna en la pantalla per tal de poder

veure els ítems i facilitar la introducció de dades.



NOTA: Si no us cap tota la informació a introduir o preciseu més fulls, seguiu els passos següents:

Aneu a 'Edició', 'Desplaça o còpia el full'. Marqueu la casella 'Crea una còpia', i s'insertarà un nou full, i així successivament fins que pugueu introduir totes les dades

Format:

ex: Psicòleg 1

Format:

xx/xx/xxxx

Professional Curs Lloc Data Durada (hores)

Psicòleg 1

XVII Congreso AETAPI "Construimos

capacidad" Asociación española de profesionales del Autismo. Barcelona 13/11/2014 21

Psicòleg 1

El Síndrome de Prader-Willi,

experiencia en un centro de referencia Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 25/10/2014 6

Psicòleg 1

Formació per a la utilització del

programa informàtic de l'estació de

treball clínic mèdica HCIS 3.10 Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 24/09/2014 21/11/2014 11

Psicòleg 1

10ª Reunió anual de la SCPIJ.

Període neonatal, edat preescolar i

primera infancia: interacció genètica- Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil. Barcelona 03/10/2014 8

Psicòleg 1

9th Conference of the International

Test Commission San Sebastian 02/07/2014 05/07/2014 18

Psicòleg 2

Capacitación de los padres en la

intervención precoz en el lenguaje: El

enfoque Hannen". Organizado por AELFA. CosmoCaixa Barcelona 03/07/2014 2

Psicòleg 2

Aspectes teòrics i pràctics en relació a

l'us de l'ADOS i ADI-R en nens amb

TEA Benestar Social i Família. Barcelona

Psicòleg 2



Psicòleg 3



treball clínic mèdica HCIS 3.10 Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 1/10/2014 - 30/11/2014 4

Psicòleg 3

Conferència ‘Perfils neuropsicològics

en l’esquizofrènia’ Seu Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 06/11/2014 2

Psicòleg 4

9th Conference of the International

Test Commission San Sebastian 02/07/2014 05/07/2014

Psicòleg 4



treball clínic mèdica HCIS 3.10 Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 1/10/2014 - 30/11/2014 4

CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell




Format:

ex: Psicòleg 1

Format:

xx/xx/xxxx


Fisioterapeuta 1

L'alimentació, el son i el primer any de

vida Associació Catalana d'Atenció Precoç. Barcelona 11/07/2014 5

Fisioterapeuta 1


experiencia en un centro de referencia Corporació Sanitària Parc Taulí 25/10/2014 6

Fisioterapeuta 2

Los movimientos del niño, origen de

nuestra movilidad, verticalidad y

personalidad. Técnica Feldenkrais Escola Universitària de Fisioteràpia Gimbernat. Sant Cugat del Vallés Octubre 2013- Març 2014 84

Fisioterapeuta 3

Curso Basico del concepto bobath en

pediatria Hospital Sant Joan de Deu, Barcelona 03/02/2014 a 30/05/2014 250

Fisioterapeuta 4

Curs d'adaptacoió al Grau de

Fisioteràpia Universitat de Salamanca Setembre 2014-Febrer 2015

Fisioterapeuta 4


experiencia en un centro de referencia Corporació Sanitària Parc Taulí 25/10/2014 6

Pedagog 1

Curso The SCERTS mode. Curs de

Pre-Congres AETAPI. Universitat Ramon Llull. Barcelona 11 i 12/11/2014 18

Pedagog 1 Curs Trastorns Aprenentatge Sant Joan de Deu 01/03/2014 16

Pedagog 1

I Jornada Atelca: Noves aportacions al

Trastorn Específic del Llenguatge-

TEL CaixaFòrum. Barcelona 01/10/2014 6

Altres 1 I Jornada adopció i escola. Seu Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 5

Altres 1

Separaciones, pérdidas y duelos en la

infancia y adolescencia: su abordaje

en el ámbito educativo. Institut de la Infància (Sant Cugat del Vallès) 8

Altres 2

Curs Síndrome de Down: Quan són

patològiques les conductes? Fundació Catalana de Síndrome de Down. Barcelona 15/05/2014 8





Format:

ex: Psicòleg 1

Format:

xx/xx/xxxx


Altres 2




Altres 2

Mirades a la primera infància. Jornada

d'experiències professionals

iinnovadores en l'eduació infantil. Universitat Ramon Llull 01/03/2014

Altres 2

Psicologia Positiva i Benestar.

Congrés Internacional d'Educació

Emocional (X Jornades). Universitat de Barcelona 04 i 06/04/2014

Altres 2

Construint la identitat: Adopció i Salut

Mental. Xi Jornada Fundació Eulàlia

Torres de Beà. Casa del Mar. Barcelona 09/05/2014

Altres 2

II Congrés Internacional sobre

Famílies i Discapacitat: Les famílies al

centre. Universitat Ramon Llull. Barcelona 15 i 16/05/2014 16

Altres 2

Curso The SCERTS mode. Curs de

Pre-Congres AETAPI. Universitat Ramon Llull. Barcelona 10 i 12 de Novembre 18

Altres 2



en el ámbito educativo. Institut de la Infància (sant Cugat del Vallès) 15/11/2014 8

Altres 2

Construint la identitat: Adopció i Salut

Mental. Xi Jornada Fundació Eulàlia

Torres de Beà. Casa del Mar. Barcelona 09/05/2014

Altres 2




Altres 2

Introducció a la recerca en atenció

precoç ACAP Barcelona 13 i 27/02/2014 8

Altres 2




Curso introductorio y avanzado del

Modelo SCERTS Universitat Ramon Llull. Barcelona 10 i 12 de Novembre 18





Format:

ex: Psicòleg 1

Format:

xx/xx/xxxx


Altres 2

XVII Congreso Nacional de AETAPI.

Asociación española de profesionales

del Autismo. AETAPI. Barcelona 13, 14 i 15/11/2014 21

Logopeda 1

Impacte de la prematuritat sobre el

desenvolupament del llenguatge AELFA. Barcelona 25/01/2014 5

Logopeda 1

Dificultats de comunicació en els

trastorns de neurodesenvolupament Col.legi de Logopedes de Catalunya 15/02/2014 3

Logopeda 1 Programa Hanen: Teacher Talk AELFA. Barcelona 28/03/2014 18

Logopeda 1 La Síndrome d'Asperger PRISMA online 09/05/2014 40

Logopeda 1

Capacitació dels pares en la

intervenció de les dificultats de

llenguatge en la primera infància AELFA. Barcelona 03/07/2014 3

Logopeda 1




Logopeda 1 I Jornada Adopció i Escola Seu Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 25/10/2014 5

Logopeda 2

Tartamudez en edad preescolar

Sessió científica. AELFA. Barcelona 10/05/2014 3

Logopeda 2 La Síndrome d'Asperger PRISMA online 09/05/2014 40

Logopeda 2



Logopeda 3

Impacto de la prematuridad sobre el

desarrollo inicial del lenguaje AELFA. Barcelona 25/01/2014 3





Format:

ex: Psicòleg 1

Format:

xx/xx/xxxx


Logopeda 3 Programa Hanen: Teacher Talk AELFA - Barcelona 28/03/2014 18

Logopeda 3

L'alumnat amb Síndrome d'Asperger:

Estratègies d'intervenció. Associació

pel desenvolupament infantil i familiar PRISMA Online Març /2014 40

Logopeda 4



Logopeda 4


desarrollo inicial del lenguaje AELFA - Barcelona 25/01/2014 3

Logopeda 4


intervenció precoz en el lenguaje: el

enfoque de Hanen AELFA - Barcelona 03/07/2014 2

Logopeda 4 XIX Congreso Internacional de AELFA AELFA. Murcia 4,5 i 6/09/2014 20

Logopeda 4

Taller: "Intervención en transtorno

Específico del lenguaje" XIX Congreso Internacional de AELFA - Murcia 05/09/2014 2

Logopeda 4



TEL Caixa Forum - Barcelona 01/10/2014 6

Logopeda 4

Jornades: noves perspectives teòrico-

pràctiques en el TDAH, TEA i altres

trastorns del desenvolupament ORUM CENTER I CDIAP-SEGRIÀ (Lleida) 8

Logopeda 4

Com aprèn una nen/a que té la

Síndrome X Fràgil Associació Catalana Síndrome X Fràgil 08/11/2014 4

Logopeda 4



Logopeda 4

Sesión científica: Tartamudez en la

edad preescolar AELFA. Barcelona 10/05/2014 3





Format:

ex: Psicòleg 1

Format:

xx/xx/xxxx


Logopeda 4 XIX Congreso Internacional de AELFA AELFA (Murcia) 4, 5 i 6 de setembre 2014 20

Logopeda 4


desarrollo inicial del lenguaje AELFA. Barcelona 25/01/2014 3

Logopeda 4

Desenvolupament socio-comunicatiu.

Detecció i diagnóstic en els TEA Barcelona 29/03/2014 05/04/2014 15

Logopeda 4




Logopeda 4 Llengua de signes catalana Terrassa Octubre-Desembre 45

Logopeda 4

Tartamudez en edad preescolar

Sessió científica. AELFA Barcelona 10/05/2014 3

Logopeda 4 I Jornada Adopció i Escola COPC. Barcelona 25/10/2014 5

Altres 2

Sesión científica: Tartamudez en la

edad preescolar AELFA. Barcelona 10/05/2014 3

Altres 2




Altres 2

Curso The SCERTS model. Curs de

Pre-Congres AETAPI. Universitat Ramon Llull. Barcelona 10,11 i 12/11/2014 18

Neuropediatre 1

IX Congreso Nacional de la Sociedad

Española de Neurología Pediátrica

(SENEP) Mallorca

Treballador Social 1 Confidencialitat i Protecció de dades Corporació Sanitària Parc Taulí

entre el 28/04/2014 i el

04/06/2014 12





Format:

ex: Psicòleg 1

Format:

xx/xx/xxxx


Logopeda 4

I Jornadas hispanoportuguesas de

pràctica clínica en Logopedia. EPAP Madrid 14 i15/11/2014 14

Logopeda 4

Jornada El S. Parder Willi,

Experiència en un centre de

referència Corporació Sanitària Parc Taulí.Sabadell 25/10/2014 7

Logopeda 4

I Jornada ATELCA: Noves

aportacions al Trastron Específic del

Llenguatge ATELCA Barcelona 11/10/2014 9

Logopeda 4

Diagnóstico y tratamiento de la

Anquiloglosia: Cuándo, dónde y cómo Hospital Sant Joan de Déu. Barcelona 01/10/2014 10

Logopeda 4

Impacte de la prematuritat sobre el

desenvolupament del llenguatge AELFA Barcelona 25/01/2014 4

Psicòleg 6

I Jornada ATELCA. Noves

aportacions al Trastorn Específic del

Llenguatge (TEL). Caixa Forum 11/10/2014 6

Psicòleg 6


intervención precoç en el lenguaje: el

enfoque Hanen. Cosmocaixa 03/07/2014 3

Psicòleg 6

II Congreso Internacional sobre

familias y discapacidad.

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-

URL 15/05/2014 i 16/05/2014 17

Psicòleg 6

XVII Congreso Nacional de AETAPI

Asociación Española de Profesionales

del Autismo. Auditorio Axa Barcelona 13, 14 i 15/11/2014 21

Treballador Social 1

II Jornada Estatal de intervención

social en salud Materno-infanto-juvenil Hospital Sant Joan de Déu. Barcelona 13/06/2014 7


Jornada "Trencar el silenci" L'abús

sexual a l'entorn de la petita infància Aspace. A l'auditori de la Pedrera (Barcelona) 24/10/2014 8


I Jornada de Treball social amb

Infància i famílies, Intercanvi i bones

pràctiques" Colegi Oficial de Treball social de Catalunya 20/02/2014



Diagnòstic principal de les històries novesNens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total

1. trastorns en el desenvolupament motor 46 26 72 7% 4% 11%

2. trastorns visuals 1 1 2 0% 0% 0%

3. trastorns auditius 0 0 0 0% 0% 0%

4. trastorns psicomotors 2 1 3 0% 0% 0%

5. trastorns en el desenvolupament cognitiu 29 13 42 4% 2% 7%

6. trastorns en el desenvolupament del llenguatge 197 69 266 31% 11% 41%

7. trastorns d'expressió somàtica 3 2 5 0% 0% 1%

8. trastorns afectius - emocionals 6 5 11 1% 1% 2%

9. trastorns de la regulació i del comportament 53 20 73 8% 3% 11%

10. trastorns de la relació i la comunicació 72 21 93 11% 3% 14%

11. altres trastorns 37 25 62 6% 4% 10%

12. variant de la normalitat 12 4 16 2% 1% 2%

13. altes capacitats 0 0 0 0% 0% 0%

TOTALS 458 187 645 71% 29% 100%

Total d'Infants amb patologia i algun F/FER* 25 9 34 74% 26% 100%*F/FER - Factors de Família, Entorn o Risc

% que representa sobre el total d'histories noves 5% 5% 5%

35 47 82 43% 57% 100%


Total d'Infants amb F/FER 60 56 116 52% 48% 100%


Diagnòstic principal del total d'atesosNens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total

1. trastorns en el desenvolupament motor 98 75 173 5% 4% 9%

2. trastorns visuals 1 1 2 0% 0% 0%

3. trastorns auditius 3 3 6 0% 0% 0%

4. trastorns psicomotors 2 4 6 0% 0% 0%

5. trastorns en el desenvolupament cognitiu 109 52 161 6% 3% 9%

6. trastorns en el desenvolupament del llenguatge 520 224 744 29% 12% 41%

7. trastorns d'expressió somàtica 11 8 19 1% 0% 1%

8. trastorns afectius - emocionals 22 23 45 1% 1% 2%

9. trastorns de la regulació i del comportament 166 72 238 9% 4% 13%

10. trastorns de la relació i la comunicació 232 53 285 13% 3% 16%

11. altres trastorns 66 38 104 4% 2% 6%

12. variant de la normalitat 25 13 38 1% 1% 2%

13. altes capacitats 0 1 1 0% 0% 0%

TOTALS 1255 567 1822 69% 31% 100%

Total d'Infants amb patologia i algun F/FER* 86 53 139 62% 38% 100%*F/FER - Factors de Família, Entorn o Risc

% que representa sobre el total d'infants atesos 7% 9% 8%

155 128 283 55% 45% 100%


Total d'Infants amb F/FER 241 181 422 57% 43% 100%


CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014

Infants, sense patologia, amb només F/FER (14. factors de família / entorn / risc)

Infants, sense patologia, amb només F/FER (14. Factors de família / entorn / risc)

CDIAP Parc Taulí - Sabadell

Un infant pot presentar més d'un F/FER i

només s'ha de comptar una vegada.






Família / Entorn / Risc

FAMÍLIANombre de

Nens

Nombre de

NenesTotal % Nens % Nenes % Total

Total d'infants que tenen Factors de Familia 49 26 75 65% 35% 100%

Distribució dels factors de Família Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total

1. relació inestable 22 11 33 29% 15% 44%

2. relació alterada 18 8 26 24% 11% 35%

3. relació pertorbada 5 6 11 7% 8% 15%

4. greus trastorns en la relació 1 1 1% 0% 1%

5. relació negligent 3 1 4 4% 1% 5%

TOTALS 49 26 75 65% 35% 100%

ENTORN

Total d'infants que tenen Factors d'Entorn Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total

61 23 84 73% 27% 100%

Distribució dels factors d'Entorn Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total

1.1. absència de cuidadors sensibles 0 0% 0% 0%

1.2. maltractaments i abusos 0 0% 0% 0%

1.3. negligència 0 0% 0% 0%

1.4. institucionalització prolongada 0 0% 0% 0%

1.5. permanència excessiva en escola bressol o escola 0 0% 0% 0%

1.6. amuntegament 0 0% 0% 0%

1.7. barraquisme 0 0% 0% 0%

1.8. violència i inseguretat ambiental 0 0% 0% 0%

1.9. pobresa extrema 0 0% 0% 0%

1.10. discriminació- estigmatització 0 0% 0% 0%

1.11. confluència de factors d'exclussió 23 11 34 27% 13% 40%

1.12. altres característiques de l'entorn 38 12 50 45% 14% 60%

TOTALS 61 23 84 73% 27% 100%

RISC

Total d'infants que tenen Factors de risc Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total

326 217 543 388% 258% 646%

1. Factors biològics 216 168 384 40% 31% 71%

2. Factors familiars 49 26 75 9% 5% 14%

3. Factors ambientals 61 23 84 11% 4% 15%

TOTALS 326 217 543 60% 40% 100%


Els factors de Família, Entorn i Risc no són excloents entre si.

La seva suma pot no ser igual al total d'infants.


Evolució del servei Nens Nenes TotalsNombre d'infants a 1 de gener: 905 473 1378

Nombre d'infants a 31 de desembre: 939 442 1381

Nombre de consultes (sense història oberta): 228 106 334Nombre d'altes (noves històries obertes): 505 222 727

Nombre de baixes anuals: 471 253 724Total d'infants atesos durant l'any (històries obertes): 1410 695 2105

Hores finançades ICASS durant l'any: 62382

Hores realitzades durant l'any: 62382

FREQÜÈNCIA ASSISTENCIAL MITJANA 0,7(Hores finançades / infants atesos / 43 setmanes d'atenció)

Evolució nombre d'infants atesos anualment

Consultes

nens

Consultes

nenes

Consultes total

Altes nens Altes nenesAltes total

Total atesos nens

Total atesos nenes

Total atesos

Any 2009 245 164 409 353 182 535 1094 592 1686

Any 2010 235 157 392 385 181 566 1089 570 1659

Any 2011 481 260 741 418 214 632 1276 658 1934

Any 2012 227 118 345 408 193 601 1357 678 2035

Any 2013 271 137 408 441 237 678 1433 728 2161

Any 2014 228 106 334 505 222 727 1410 695 2105

Motiu de les baixes Nens Nenes TotalsVariant de normalitat 13 13 26

Edat Límit 284 125 409

Abandó - Fase diagnòstica 16 5 21

Abandó - Fase de Tractament 11 6 17

Abandó - Fase de Seguiment 24 23 47

Voluntaria 7 5 12

Derivació altres dispositius esp. 29 11 40

Canvi de domicili 15 6 21

Defunció 0 0 0

Millora Simptomàtica 71 56 127

Altres 1 3 4

TOTAL BAIXES 471 253 724

Temps d'estada de les baixes al cdiap Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % TotalsMenys de 0-12 mesos 66 46 112 9% 6% 15%

13-24 mesos 181 99 280 25% 14% 39%

25-36 mesos 115 48 163 16% 7% 23%

37-48 mesos 63 30 93 9% 4% 13%

Més de 48 mesos 46 30 76 6% 4% 10%

TOTALS 471 253 724 65% 35% 100%

Nombre de baixes (per edats) Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % TotalsDe 0 a 12 mesos 3 3 6 0% 0% 1%

De 13 a 24 mesos 23 16 39 3% 2% 5%

De 25 a 36 mesos 34 28 62 5% 4% 9%

De 37 a 48 mesos 34 30 64 5% 4% 9%

De 49 a 60 mesos 115 52 167 16% 7% 23%

De 61 a 72 mesos 262 124 386 36% 17% 53%

TOTALS 471 253 724 65% 35% 100%

On s'han derivat les baixes Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % TotalsAlta - Sense derivació 152 110 262 21% 15% 36%

Centre Educació Especial 4 5 9 1% 1% 1%

CSMIJ 44 9 53 6% 1% 7%

Escola Ordinària 120 62 182 17% 9% 25%

CREDA 2 2 4 0% 0% 1%

Altres Dispositius Públics 86 41 127 12% 6% 18%

Altres Dispositius Privats 63 24 87 9% 3% 12%

TOTALS 471 253 724 65% 35% 100%


Tingueu en compte que s'ha immobilitzat aquesta columna en la pantalla per tal de

poder veure els ítems i facilitar la introducció de dades.


MOLT IMPORTANT:

La informació d'aquesta cel.la és el resultat de sumar:

Infants a 1 de gener + altes ,

ha de coincidir amb el resultat de la següent operació:

Infants a 31 de desembre + baixes

El resultat d'aquesta cel·la ha de coincidir amb el

resultat de la cel·la D15







Hores % Hores %CAP / ABS 115 0% CAP / ABS 20 0%HOSPITAL 360 1% HOSPITAL 720 1%CSMIJ 390 1% CSMIJ 17 0%Total Àmbit Salut 865 1% Total Àmbit Salut 757 1%

Hores % Hores %ESCOLA BRESSOL 280 0% ESCOLA BRESSOL 25 0%ESCOLA ORDINÀRIA 890 1% ESCOLA ORDINÀRIA 15 0%EAP 1130 2% EAP 255 0%Total Àmbit Ensenyament 2300 4% Total Àmbit Ensenyament 295 0%

Hores % Hores %EBASP 405 1% EBASP 20 0%EAIA 110 0% EAIA 30 0%Total Àmbit Serveis Socials 515 1% Total Àmbit Serveis Socials 50 0%

Hores % Hores %ALTRES 245 0% ALTRES 210 0%Total Altres 245 0% Total Altres 210 0%

Activitats: Hores % Activitats: Hores %Reunions UFTEA 60 0% Col·laboració cursos 16 0%CREDA Auditius i visuals 44 0% Materno-Infantil Caritas 165 0%Centres privats 200 0% Xarxa infáncia 0-3 60 0%Escola Especial 46 0% Validació Bayley-III 100 0%Administracions Públiques 50 0% 0%

Total 400 1% Total 341 1%

Activitats de Coordinació per dispositiu Activitats de Prevenció i Detecció

CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014Nom del centre i ubicació: CDIAP Parc Taulí - Sabadell

Les zones colorejades en

groc no les heu d'omplir.

S'excouen les visites externes que comporten

l'atenció individual de l'infant en un altre dispositiu.

Les zones colorejades en

groc no les heu d'omplir.

En cas de que el "Total

d'Altres" superin el 5%,

s'especificaran les "Activitats".

En cas de que el "Total

d'Altres" superin el 5%,

s'especificaran les "Activitats".

Evaluar desde la perspectiva de un Centro de Diagnóstico y Tratamiento Precoz de los Trastornos del Neurodesarrollo la comorbilidad de los niños diagnosticados de TEA.

COMORBILIDAD EN EL TRASTORNO DEL ESPECTRO AUTISTA (TEA) EN LA EDAD PRE-ESCOLAR

Carreras C, Fernández C, Roche A, Escofet C, Pérez M, Torras M*, González I*, Lorente I.

Unidad de Neurología Pediátrica. * Atención temprana (CDIAP)Parc Taulí Sabadell, Hospital Universitario

Objetivo:

Parc Taulí Sabadell, Hospital Universitari. Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell (Barcelona) - 93 723 10 10 - [email protected]

Estudio descriptivo retrospectivo de los casos nacidos entre 2008 y 2009 con diagnóstico de TEA consensuado entre neuropediatra y psicólogo acorde a criterios DSM (completado con ADOS en la mayoría de los casos) en nuestro CDIAP.

Método:

- Los niños con TEA muestran una alta prevalencia de otros trastornos del neurodesarrollo, problemas médicos o de la esfera psiquiátrica.

- Estos problemas asociados condicionarán el diagnóstico, el pronóstico y la elaboración de un programa terapéutico adecuado.- Existen pocos estudios sobre comorbilidad de TEA en la edad pre-escolar.

Introducción:

86 casos de TEA

Seguimiento medio: 27 meses (rango 5m – 55m)

o Se confirma la alta prevalencia de comorbilidad en pacientes pre-escolares con TEA en nuestro medio.o TEL y TDAH son las comorbilidades más prevalentes siendo los problemas médicos menos frecuentes probablemente porque el

grupo de estudio incluye pocos casos de DI, hecho que comporta menor riesgo. o Estos hallazgos refuerzan la importancia del enfoque y atención de estos pacientes en centros de atención precoz de los trastornos

del neurodesarrollo para poder recibir un diagnóstico y tratamiento integrado que englobe los diferentes trastornos implicados.

Conclusiones:

Resultados:

48%

29%

10%

23%

10%

16%

70%10% (9)

90% (77)

77%

27%17% 14% 13%

6% 3%

62% 64%

88%

TEL: T. Específico del LenguajeTDAH: T. Déficit Atención e HiperactividadTCM: T. Coordinación MotoraDI: Discapacidad IntelectualTS: T. del SueñoAA: Alteraciones AuditivasE: EpilepsiaAV: Alteraciones Visuales

47%

19%

28% 25%22%

Achembach

NUNCA PENSÉ QUE JUGANDO CON MI HIJO PODÍA ESTAR AYUDÁNDOLE

Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí (CDIAP). Servei de Medicina Pediàtrica. Centre d’atenció a la Dona i a l’Infant.Corporació Sanitària Parc Taulí. Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell (Barcelona) – 937231010 – [email protected]

CONCLUSIONES

Se confirma una valoración positiva de la mayor implicación de los padres en el tratamiento de sus hijos después de haber sido formados en estrategias de intervención. A continuación se presentan algunos de los comentarios realizados por padres y logopedas:

Llevadot-Piqué, N., Gallardo-López, M., Jané-Peralta, P., Llano-Repiso, C., Ahmad-Fonollosa, A., Marante-Velasco, O., Font-Figuls, R., Verdugo-Quirós, R., Torras-Mañá, M.

Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Parc Taulí. Servei de Medicina Pediàtrica (Corporació Sanitària Parc Taulí)

INTRODUCCIÓN

Los retrasos y trastornos del lenguaje son alteraciones del desarrollo neurológico

y su diagnóstico y tratamiento precoz mejoran su pronóstico. En edadestempranas la participación de los padres en el proceso terapeutico es muyimportante por su privilegiado papel en la comunicación de sus hijos.

OBJETIVO

Formar a los padres de niños con retraso o

trastorno del lenguaje, ofreciéndoles pautas yestrategias de intervención desde un contextocotidiano.

METODOLOGÍA

Previo al inicio del tratamiento individual de logopedia en el CDIAP, se ofrece a los padres 3 sesiones informativas de 45’ en grupos

reducidos. En las sesiones la logopeda da las pautas y estrategias a partir de ejemplos prácticos, usando los materiales “in situ” yreforzando la formación con un tríptico informativo. Todo ello en un ambiente de coloquio y reflexión en el cual los padres puedenexpresarse y compartir dudas y/o soluciones. Las sesiones se dividen en tres bloques.

PADRES:

-"Nunca pensé que jugando con mi hijo podía estar ayudándole“,Manuel.

-“Desde que no presiono tanto a mi niña con mil preguntas, la veomás relajada y más participativa, con ganas de contar cosas”, María.

-“Lo hacía todo al revés”, Meritxell.

-“Nunca antes había explicado un cuento a mi hijo, se los leía y él nome atendía, me ponía nerviosa y terminábamos enfadados, ahoramirando y explicando los cuentos nos lo pasamos en grande”,Montserrat

LOGOPEDAS:

- “Cuando empezamos el tratamiento individual nos encontramos conpapás que ya tienen una noción de lo que hay que hacer y de cómose debe actuar, lo cual facilita tanto el desarrollo del niño como ladinámica de las sesiones de logopedia”.

-”La mayoría de padres empiezan el tratamiento individual conmuchas ganas de enseñarnos cómo lo hacen y con predisposición amejorar con nuestra ayuda”.

-”Es divertido ver a los padres como participan en el juego simbólicodesde el primer día. Algunos de ellos reconocen que antes no lohacían porque se sentían ridículos”

BLOQUE 2

• Los cuentos. ¿Por qué son importantes?, ¿qué tipo escoger?, ¿cuándo y cómo se deben explicar?.

• Información sobre los objetivos de trabajoen el tratamiento logopédico individualconsiderando la familia como clave

fundamental en el desarrollo del niño.• Pautas y estrategias para favorecer el

desarrollo del lenguaje en el contexto del

niño. Cómo podemos ayudarle y qué debeevitarse.

• Reflexión sobre la adquisición de hábitos

de autonomía y rutinas, los cuales incidenen la actitud, la personalidad, lashabilidades y los aprendizajes del niño.

BLOQUE 1

BLOQUE 3

• Juegos y juguetes. ¿Por qué es importante jugar?, ¿qué tipo de juegos y juguetes escoger?, ¿cuándo y cómo se

debe jugar?.

Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí. Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell (Barcelona) 93 723 10 10 - www.tauli.cat

Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç CDIAP Parc Taulí Servei de Medicina Pediàtrica

Centre d’Atenció a la Dona i a l’Infant(Corporació Sanitària Parc Taulí)

Torras-Mañá, M.*, Ramírez-Mallafré, A.*, Guillamón-Valenzuela, M.*, Brun-Gasca, C.** & Fornieles-Deu, A.***

*Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Parc Taulí. Servei de Medicina Pediàtrica (Corporació Sanitària Parc Taulí)** Dept. Psicologia Clínica i de la Salut. Facultat de Psicologia (Universitat Autònoma de Barcelona)***Dept. Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut (Universitat Autònoma de Barcelona)

Early detection of verbal comprehension deficits using the Bayley Scales of Infant and Toddler Development, Third Edition

Introduction:The differential diagnosis of communication disorders (CD) in ages below 5 is particularly complex because of the close relationship between language development and other cross-sectional skills related to cognition and communication.

The importance of early detection of verbal comprehension deficits is justified by the importance of initiating specific therapeutic intervention given the advantage of greater brain plasticity in children in their early ages.

Objectives:To determine whether, in children with receptive-expressive language disorder at 4.5 years, the Bayley-III had already detected verbal comprehension deficits before the age of 3.5 years.

Results:

33,11 33,5934,11

30,96

31,86

20

22

24

26

28

30

32

34

36

38

40

42

44

46

48

50

52

Communication disorder n=69

Auditory Reception (Mean=33.11, SD=6.44)Auditory Association (Mean=33.59, SD=4.79)Verbal Expression (Mean=34.11, SD=5.99)Grammatical Closure (Mean=30.96, SD=4.43)Auditory Sequential Memory (Mean=31.86, SD=4.64)

Scores’ correlations between the Language

Composite of Bayley-III before 3.5 years and

Auditory-Vocal Channel ITPA at 4.5 Years

Auditory Reception r = 598 (< .01)

Auditory Association r = 582 (< .01)

Verbal Expression r = 303 (< .05)

Grammatical Closure r = 556 (< .01)

Auditory Sequential Memory r = 211 (> .05)

(µµµµ=36, σσσσ=6)

Desing/Methodology:

The results indicate that children with CD scored significantly lower than their control groups in all subtests and compounds of the Bayley-III.

Low scores on the Language Composite in the Bayley-III before 3.5 years predicted lower scores

in the Auditory-vocal Channel of ITPA at 4.5 years (AR: R² =.287, AA: R² =.344, GC: R² =.313).

Low scores on the Receptive Communication in Bayley-III before 3.5 years predicted lower

scores in the Auditory Reception of ITPA at 4.5 years (AR: R² =.364).

Low scores on the Cognitive Scale in the Bayley-III before 3.5 years predicted lower scores in the Cognitive Scale of MSCA (R² = .350) and in the

Mental Processing Composite of K-ABC (R²=.536)

Conclusions:We can draw the conclusion that the Cognitive and Language scales of the Bayley-III are a useful instrument in the early detection of verbal comprehension deficits in CD.

Dept. Psicologia Clínica i de la SalutDept. Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut

Facultat de Psicologia (Universitat Autònoma de Barcelona)

Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici-B. 08193-Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)93 581 27 78 -

Participants:

A clinical sample consisted of 187 children (126 boys, 61 girls) with communication disorder

diagnostic hypothesis at 4.5 years (DSM-5 [APA], 2013). All participants were born between August 2005 and December 2008 and had received attention at the Centre for Child Development and Early Intervention (CDIAP) Parc Taulí Sabadell-Hospital Universitari before 3.5 years for consultation reasons related to their development.

The control group sample consisted of 66 children (33 boys, 33 girls) between 3 and 3.5 years, born between May 2009 and April 2010. The sample was obtained from different public and private schools in the area of Vallès Occidental (Barcelona).

The clinical sample and the control group sample for this study are part of a larger study to validate the

Spanish adaptation of Bayley-III Scales that “Pearson Education, SA” has leased to the “Fundació Parc Taulí”, and that will be published in 2014.

Procedure:

A clinical sample was assessed with the Bayley-III before 3.5 years of age and

afterwards with ITPA (n= 69), MSCA (n= 121), K-ABC (n= 68) in a longitudinal study.

The control group sample was evaluated with Bayley-III from 3 – 3.5 years.

The study was approved by the Ethics Committee for Scientific Research from the Fundació Parc Taulí.

Instruments:

Bayley Scales of Infant and Toddler Development (Bayley-III;

Bayley, 2006) are intended to assess the developmental functioning of infants and children between 1 and 42 months. They consist of five scales: Cognitive, Language (including the Receptive and Expressive communication subtests), Motor, Socio-Emotional and Adaptive Behavior. Data analysis:

SPSS.20 was used to: (a) obtain general descriptive statistics; (b) compare means

between group of communication disorder and the control group by mean of the analysis of variance with post hoc Bonferroni; and (c) obtain Pearson’s correlations and simple linear regressions between the results obtained through Bayley-III with those obtained through ITPA, MSCA and K-ABC.

Language Composite

subtests of Bayley-III

11,48

9,01

11,47

7,2

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

Control Group n=66 Communication disordern=187

Receptive Communication (Mean=9.01, SD=1.74)

Expressive Communication (Mean=7.2, SD=1.67)

(µµµµ=10,σσσσ=3)

Mean performance of communication

disorder group and control group

Receptive Communication: Dif. = 2.47 (< .001)

Expressive Communication: Dif. = 4.27 (< .001)

y = 2,546x + 10,463R² = 0,364

20

25

30

35

40

45

50

1 4 7 10 13 16 19

Au

dit

ory

Rec

epti

on

(IT

PA

)

Receptive Communication (Bayley-III)

Scores‘ regressionsRC Bayley III and AR ITPA

AR-ITPA Lineal (AR-ITPA)

y = 1,132x - 14,981R² = 0,350

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

50 60 70 80 90 100 110 120 130 140

Gen

eral

Co

gn

itiv

e S

cale

(M

SC

A)

Cognitive Scale (Bayley III)

Scores‘ regressionsCog. Bayley III and GCS MSCA

MSCA-GC Lineal (MSCA-GC)

y = 1,141x - 12,933R² = 0,536

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

50 60 70 80 90 100 110 120 130 140

Men

tal P

roce

ssin

g C

om

po

site

(K-A

BC

)

Cognitive Scale (Bayley-III)

Scores‘ regressionsCog. Bayley III and MPC K-ABC

KABC-PMC Lineal (KABC-PMC)

Auditory-Vocal Channel

ITPA

Illinois Test of Psycholinguistic Abilities (ITPA; Kirk, 2004) evaluates the psycholinguistic functions involved in the communication process.

McCarthy Scales of Children´s Abilities (MSCA; McCarthy, 2006) They evaluate the skills profile of children between 2.5 and 8.5-year-olds.

Kaufman Assessment Battery for Children (K-ABC; Kaufman, 2005) provides a measurement of intelligence and knowledge

Instrumentos

En su componente receptivo y expresivo.

Comunicación no verbal. Componente pragmático del

lenguaje. Conciencia de normas sociales. Resolución de conflictos.

Asertividad.

Hab. de inferencia mentalista. Teoría de la mente. (perspectivas

visuales, perspectiva mental, verbos mentales: pensar,

creencias falsas, juicios morales, etc)

Identificar, expresar y comprender las emociones; autorregulación

emocional, empatía, etc

UNA INTERVENCIÓN EN GRUPO DE HABILIDADES SOCIALES D E NIÑOS CON TEA PARALELO A UN GRUPO DE PADRESMoreno, V.; Solórzano, E.; Guillamón, M.; Vega, S.; Torras, M.

Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Parc Taulí. Servei de Medicina Pediàtrica (Corporació Sanitària Parc Taulí)

Se presenta un modelo de intervención integrador y naturalista basado en el trabajo de las habilidades sociales (HHSS) de un grupo de preescolares con TEA paralelo al grupo de padres/madres en un contexto clínico.El objetivo principal de la intervención es facilitar la generalización de las habilidades sociales tanto en un contexto familiar como escolar. En la intervención terapéutica consideramos básico para el óptimo desarrollo del niño/a el triángulo formado por familia, escuela y CDIAP (Servicio de Atención Temprana).La muestra se compone de un grupo de niños/as con características similares: TEA, edad, nivel cognitivo, lenguaje funcional, conducta no disruptiva y unos progenitores informados sobre el trastorno de desarrollo de su hijo/a. Los objetivos de la intervención grupal se llevan a cabo teniendo en cuenta las características individuales de cada niño/a y las necesidades específicas del momento evolutivo en que se encuentra.A nivel cualitativo se observan resultados positivos. La intervención en contexto clínico a través de un grupo de iguales y la atención paralela en grupo de padres, facilita el acceso, aprendizaje y generalización de nuevas habilidades sociales en los entornos naturales del niño/a.

Referencias bibliográficasReferencias bibliográficas

Metodología

Discusión

Planes de futuro

Evaluación inicial Objetivos Intervención Evaluación

final

Introducción

Muestra

Participan en la intervención 6 preescolares escolarizados en escuela ordinaria en el curso de P4 (4 años de edad) y los progenitores. Ha sido muy importante la coordinación con las tutoras de aula para conocer las habilidades sociales de los niños en relación con los demás.Los criterios de inclusión para participar en la intervención son los siguientes:

Diagnóstico claro de TEA que haya sido comunicado a la familia.Llevar 1 año como mínimo en la modalidad de intervención individual.Las madres/padres deben aceptar la participación en un grupo paralelo al grupo de habilidades sociales en el que participa su hija/o.El nivel cognitivo de los niños/niñas se encuentra dentro de los márgenes de la normalidad (McCarthy y K-ABC). El nivel de lenguaje es funcional.Conducta no disruptiva.Tolerar situaciones sociales en grupo reducido. (Feedback familia y escuela).

Objetivos de intervención

Evaluación-diagnóstica (psicológica, neuropediátrica y social).Valoración del curso evolutivo de la psicoterapeuta en el tratamiento individual previo al grupo.Entrevista escolar.Registro observacional de HHSS.

(Se evalúa el progreso del niño desde los diferentes ámbitos)

Entorno familiar: entrevista a los padres.Ámbito educativo: entrevista escolar.Ámbito clínico: seguimiento evolutivo de la neuropediatra y la psicóloga clínica de referencia. Registro observacional de HHSS.

1 sesión semanal de 45’ que se inicia el mes de Octubre y finaliza el mes de Julio (duración aproximada de un curso escolar).Coordinaciones frecuentes entre las profesionales de ambos grupos. Mediante videofeedback.

REGISTRO OBSERVACIONAL DE HHSS

Mirada. Contacto visual

Expresión facial

Postura corporal

Espacio personal

Aproximaciones

Prosodia. Volumen

Velocidad de respuesta

Fluidez verbal

Contenido. Intereses

ENTREVISTA ESCOLAR

Como se comporta durante las actividades dirigidas de grupo? Y durante el patio? Como juega? Se interesa por los demás?

Expresa sus emociones? Cómo? Las identifica? Las verbaliza? Cuál es la que más predomina?

Se preocupa por los demás?

Si se hace daño llora? Explica lo que le ha pasado?

Cómo reacciona frente una situación de conflicto? Lo soluciona? Te pide ayuda?

Hace demandas? Cuando tiene alguna necesidad como lo resuelve (si tiene sed, o ganas de ir al lavabo)?

Cuál es el contenido de su discurso? Es repetitivo y/o centrado en sus intereses? Adecuado al nivel de edad?

Participa en los temas de conversación del aula? Escucha? Presta atención? Aporta información nueva a la conversación? (Y si participa: Puede seguir el hilo argumental?)

Puede iniciar una conversación con el adulto? Y con los iguales?

La entrevista en la escuela facilita un análisis inicial del niño en un contexto social natural.Además, el contexto clínico permite observar, de forma más controlada y sin la presión social que exige el grupo de iguales, cuales son las habilidades sociales adquiridas. Con la información de ambas fuentes, podremos detectar si existen dificultades de adquisición, de rendimiento o de fluidez (Gesham, 2001) para las diferentes habilidades sociales objetivo de la intervención.

Para el grupo de niños y para el grupo de padres.

Mejorar comprensión de las

dificultades de su hijo

Favorecer la generalización de

objetivos

Proporcionar estrategias y

recursos

Compartir vivencias y experiencias

Grupo de padres y madres

Grupo de

niñosAcompañar en el

proceso de asimilación y

aceptación de las dificultades del niño

Coordinación entre profesionales

Potenciar la implicación de las familias en la intervención

terapéutica

Entendemos por HHSS aquellas habilidades personales que determinan nuestra competencia social. Monjas las define como un conjunto de cogniciones, emociones y conductas que son adquiridas y aprendidas (2007). Bisquerra las incluye dentro de las diferentes competencias emocionales: consciencia emocional, regulación emocional, autonomía emocional, competencia social y habilidades de vida para el bienestar (2001). Los déficits persistentes en la comunicación y la interacción social propios del Trastorno de Espectro Autista son: déficit en la reciprocidad social y emocional, déficit en las conductas de comunicación no verbal y el déficit en el desarrollo y mantenimiento de las relaciones adecuadas al nivel de desarrollo (DSM-5; APA, 2013). Su dificultad para adquirir espontáneamente las habilidades sociales que faciliten el desarrollo de su competencia social los convierte en un colectivo en riesgo de exclusión social.Con el objetivo principal de mejorar su integración y calidad de vida, y la prevención de aparición de alteraciones psicológicas añadidas (estrés, ansiedad, depresión, trastorno de conducta, etc…), consideramos necesario intervenir de forma grupal valorando positivamente la intervención paralela de los progenitores quienes se convierten en facilitadores de situaciones sociales naturales junto con el entorno escolar, motivo por el cual recibe especial relevancia el papel de la tutora de aula y el grupo clase.

En relación a los padres, se observa una mejora en su capacidad de contención para reducir el nivel de ansiedad de sus hijos, así como su capacidad para entenderlos y empatizar con ellos. También son capaces de dar más tiempo al niño a adaptarse a las situaciones nuevas. Además, la pertenencia al grupo facilita la identificación y favorece tanto la expresión de sentimientos como los cambios de actitud frente a las conductas de los niños. En cuanto a los niños se constata que obtienen cambios cualitativos positivos en la valoración de la tutora de aula y en el posterior registro observacional y entrevista familiar. Destacando la calidad de sus interacciones sociales, su capacidad para autorregularse a nivel emocional y conductual, así como su expresión y consciencia emocional.Se obtienen por lo tanto información cualitativa susceptible de estudio.

A través de esta experiencia terapéutica consideramos interesante incorporar en adelante datos más objetivos y cuantitativos a través de:• La aplicación de escalas estandarizadas de evaluación de la conducta del niño/a tanto des del punto de vista familiar como el escolar (ej.CBCL al principio y al final de la intervención) y registro objetivo de las habilidades sociales del niño basado en una escala de

evaluación de las habilidades sociales.• Comparar los resultados terapéuticos del grupo paralelo (grupo de niños simultáneo al grupo de padres) con los de un grupo de niños.• Valorar mediante un análisis cuantitativo el nivel de estrés de las familias al inicio y al final de la intervención . Posteriormente compararlo con los resultados del análisis realizado con los familiares del grupo independiente. El objetivo es ratificar que en una intervención

paralela se obtienen mayores beneficios terapéuticos.

APA (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders, DSM-5. Washington, DC: American Psychiatric Association.

Bisquerra, R. (2001) Educación emocional y bienestar. Barcelona. Ed. Praxis.

De la Iglesia, M.; Sixto, J. (2008). Intervenciones sociocomunitarias en los trastornos del espectro autista de alto funcionamiento. Revista de psicopatologia y psicologia clínica Vol. 13.

Gesham FM, Sugai G, Horner RH. (2001). Interpreting outcomes of social skills training for students with high-incidence disabilities. The Council for Exceptional Children. 67: 331-44.

Llorente, M (2012). Màster en Trastornos del Espectro Autista. Tema 21 Entrenamiento en habilidades sociales. Ed. Viguera.

Lozano, J.; Alcaraz, S. (2010). La enseñanza de las emociones y creencias a alumnos con trastornos del espectro autista: una investigación colaborativa. Ed. Universidad de Murcia. Universidad de Sevilla.

Monfort, M; Monfort, I (2001). En la Mente. Un soporte gráfico para el entrenamiento de las habilidades pragmáticas en niños. Madrid. Ed. Entha.

Monjas, M.I (2006). Programa de enseñanza de habilidades de interacción social (PEHIS). Madrid. Ed. CEPE.

Simón, ML (2012). Educación emocional y habilidades sociales con alumnos con necesidades educativas especiales: propuesta de intervención. Ed. Universidad de Valladolid.

Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç CDIAP Parc Taulí. Servei de Medicina Pediàtrica. Centre d’Atenció a la Dona i a l’Infant (Corporació Sanitària Parc Taulí)Corporació Sanitària. Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell (Barcelona) - 93 723 10 10 –

www.tauli.cat

349

Language disorder (LD) is a neurodevelopmental disorder (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders [DSM]-5th edition, American Psychiatric Association [APA], 2013) and the conceptualization, classifi cation and criteria for identifying it have been evolving through clinical practice and scientifi c literature. The American Speech-Language Hearing Association (ASHA, 1980), defi ned language disorder as “the abnormal acquisition, comprehension or expression of spoken or written language”. The ASHA specifi ed, moreover, that the problem “may

involve all, one, or some of the phonological and morphological, semantic, syntactic, or pragmatic components of the linguistic system”. Currently there is a consensus in the consideration of LD as a highly heterogeneous diagnostic entity, and there are several classifi cation proposals depending on whether a clinical or empirical approach is used. The most frequently reported clinical approaches are those of Rapin and Allen (1989) and those of the DSM-III (APA, 1980) and its later editions. The DSM-5 (APA, 2013) includes LDs in the diagnostic category of communication disorders, along with speech sound disorder, childhood-onset fl uency disorder, social communication disorder, and other specifi ed communication disorders.

Currently the identifi cation of LD is based on the following criteria: (a) inclusion/exclusion, differentiating it from other developmental disorders; (b) specifi city: the disorder especially affects linguistic capabilities; (c) discrepancy, demonstrating that linguistic capabilities

ISSN 0214 - 9915 CODEN PSOTEG

Copyright © 2014 Psicothema

www.psicothema.com

Usefulness of the Bayley scales of infant and toddler development,third edition, in the early diagnosis of language disorder

Montserrat Torras-Mañá1,2, Montserrat Guillamón-Valenzuela1, Ariadna Ramírez-Mallafré1, Carme Brun-Gasca1,2

and Albert Fornieles-Deu3

1 Corporació Sanitària Parc Taulí, 2 Dept. de Psicología Clínica i de la Salut - Universitat Autònoma de Barcelonaand 3 Dept. Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut

Abstract

Background: Language disorder (LD) is a neurodevelopmental disorder, and early diagnosis has an impact on speech therapy practice. The aim of this work is to test the usefulness of the Cognitive and Language scales of the Bayley-III in the early diagnosis of LD. Method: In a longitudinal study, a clinical sample of 187 children with diagnostic hypothesis of communication disorders at 4.5 years was assessed with the Bayley-III before age 3.5 years and subsequently with other scales of different psychological and psycholinguistic functions. Results: The results indicate that children with LD scored signifi cantly lower than their control groups in all subtests and compounds of the Bayley-III. Additionally, low scores on the Language composite in the Bayley-III predicted lower scores in the Auditory-vocal Channel of the ITPA. A signifi cant correlation was obtained between the Cognitive Scale of the Bayley-III and the General Cognitive Scale of the MSCA and the Mental Processing Composite of the K-ABC. Conclusions: We can draw the conclusion that the Cognitive and Language scales of the Bayley-III are a useful instrument for early diagnosis of LD, and can also discriminate more severe forms of LD.

Keywords: Communication disorder, language disorder, receptive communication, expressive communication, speech sound disorder, Bayley-III.

Resumen

Utilidad de las escalas de desarrollo para niños y bebés de Bayley, tercera edición, en el diagnóstico precoz de los trastornos del lenguaje. Antecedentes: el trastorno del lenguaje (TL) es un trastorno del desarrollo neurológico. El objetivo de este trabajo es comprobar la utilidad de las escalas Cognitiva y de Lenguaje de Bayley-III en el diagnóstico precoz de los TL. Método: una muestra clínica de 187 niños con hipótesis diagnóstica de trastorno de la comunicación a los 4,5 años fue evaluada con Bayley-III antes de los 3,5 años y posteriormente con otras escalas de evaluación de diferentes funciones psicológicas y psicolingüísticas en un estudio longitudinal. Resultados: los resultados indican que los niños con TL obtuvieron puntuaciones signifi cativamente inferiores a sus grupos control en todos los subtests y compuestos de Bayley-III. Además, puntuaciones bajas en el compuesto de Lenguaje de Bayley-III predecían puntuaciones inferiores en el Canal Auditivo-vocal del ITPA. Se halló una correlación signifi cativa entre la Escala Cognitiva del Bayley-III y la Escala General Cognitiva de MSCA y con la de Procesamiento Mental Compuesto del K.ABC. Conclusiones: concluimos que las escalas Cognitiva y de Lenguaje de Bayley-III son un instrumento útil en el diagnóstico precoz de los TL, capaces además de discriminar sus formas más graves.

Palabras clave: trastorno de la comunicación, trastorno del lenguaje, comunicación receptiva, comunicación expresiva, trastorno fonológico, Bayley-III.

Psicothema 2014, Vol. 26, No. 3, 349-356

doi: 10.7334/psicothema2014.29

Received: February 7, 2014 • Accepted: June 3, 2014Corresponding author: Montserrat Torras-MañáCentre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Parc TaulíServei de Medicina Pediàtrica - Corporació Sanitària Parc Taulí08208 Sabadell (Spain)e-mail: [email protected]

Montserrat Torras-Mañá, Montserrat Guillamón-Valenzuela, Ariadna Ramírez-Mallafré, Carme Brun-Gasca and Albert Fornieles-Deu

350

are signifi cantly worse than other cognitive capabilities; and (d) evolution, assessing durability and resistance to treatment, according to the revision by Fresneda and Mendoza (2005). To this diagnostic complexity must be added, as suggested by Bishop (1992), Hill (2001), Leonard (2002) and the APA (2013) that the majority of individuals with LD also present non-linguistic diffi culties.

In the clinical context of early intervention, delayed language acquisition entails the most common reason for consultation related to developmental disorders between 2- and 4-year-olds. The differential diagnosis of LD below 4-years of age is particularly complex because of the close relationship between language development and other cross-sectional skills related to cognition and communication, and also, individual differences, as single indicators, are not highly predictive of later outcomes (DSM-5; APA, 2013). Furthermore, in the neuropsychological development process, other diagnostic entities such as intellectual disability (Puyuelo, Lorente, & Brun, 2001), autism spectrum disorder (Levy et al., 2010; Bishop, 2010; Carlsson, Norrelgen, Kjellmer, Westerlund, & Fernell Gillberg, 2013), attention defi cit disorder / hyperactivity disorder (Hagberg, Miniscalco, & Gillberg, 2010), etc., will also share symptoms related to the communication and language functions and, in some cases, can coexist with LD.

The importance of the detection and early diagnosis of LD is justifi ed by the importance of initiating specifi c therapeutic intervention given the advantage of greater brain plasticity in children at early ages (Van den Bergh, 2011). A diagnosis of LD is made based on the synthesis of the individual’s history, direct clinical observation in different contexts, and scores from standardized tests of language ability that can be used to guide estimates of severity (DSM-5; APA, 2013). Clinical practice requires a rigorous diagnostic process at a functional, differential and etiologic level by an interdisciplinary team expert in neurodevelopment, and needs validated assessment instruments that allow the greatest accuracy in the diagnostic criteria.

The Bayley Scales of Infant and Toddler Development, Third Edition (Bayley-III) were created by Nancy Bayley (2006) and assess the development of infants and toddlers between 1 and 42 months of age. The Bayley-III provides a clear advantage in the differential diagnosis of the initial suspicions of developmental disorders by allowing obtaining independent standard scores in the different scales and subtests (Cognitive, Language, Receptive Communication, Expressive Communication, Fine Motor, Gross Motor, Social-Emotional and Adaptive Behavior). Predecessors Bayley-II (BSID-II; Bayley, 1993) only allowed obtaining a Mental Development Index as a result of the set of scores of the Cognitive and Language scales, which underestimated the cognitive ability of children with different specifi c developmental disorders, as described in the study by Hack et al. (2005).

The purpose of this study is to assess the validity, reliability, and usefulness of the Cognitive and Language scales of the Bayley-III in the early diagnosis of communication disorders detected before 3.5 years of age, through a longitudinal study using the diagnostic criteria of the DSM-5 (APA, 2013) in the classifi cation of symptoms, as they affect processes of expressive, receptive language or speech sound.

In the context of the above, the following objectives were proposed:

1. To confi rm whether, in children with a clinical diagnosis of LD at 4.5 years, the Bayley-III had already detected

discrepancies between cognitive and language level before the age of 3.5 years.

2. To determine whether, in children with receptive-expressive language disorder at 4.5 years, the Bayley-III had already detected verbal comprehension defi cits before the age of 3.5 years.

3. To study the cognitive profi le of children with a suggestive communication disorder (LD and speech sound disorder) at the age of 4.5years.

4. To assess the possible discrepancies between the sequential processing level (based on the seriation or temporal order of presentation of stimuli in problem solving) and simultaneous processing (which requires a graphic representation, frequently spatial, as well as the effective integration of stimuli in the solution to the problem) in children with a suggestive communication disorder (LD and speech sound disorder) at age 4.5 years.

Method

Participants

The clinical sample consisted of a total of 187 children (126 boys, 61 girls) with communication disorder diagnostic hypothesis as the primary diagnosis at 4.5 years (children diagnosed with intellectual disability, autism spectrum disorder, motor impairment, childhood-onset fl uency disorder, social [pragmatic] communication disorder and sensory disorder were excluded). A classifi cation in three subtypes of communication disorder as the diagnostic criteria of DSM-5 (APA, 2013) was established: The subtype 1: speech sound component (n = 35, 54% males), the subtype 2: expressive language component (n = 85, 62% males) and the subtype 3: receptive and expressive language component (n = 67, 80% males). All participants were born between August 2005 and December 2008 and had received attention at the Centre for Child Development and Early Intervention (CDIAP) Parc Taulí Sabadell-Hospital Universitari before 3.5 years for consultation reasons related to their development. Established as inclusion criteria were: a minimum of 12 month of follow-up, and accordance in the clinical LD or speech sound disorder impression between the neurologist and the clinical psychologist.

The control group sample consisted of 66 children (33 boys, 33 girls) between 3 and 3.5 years born between May 2009 and April 2010. The sample was obtained from different public and private schools in the area of Vallès Occidental (Barcelona). Parents interested in participating in the study answered a questionnaire about their educational level and their children’s personal medical history. The sample was selected so that the level of education of the parents represents the level of the population in the Catalan environment, according to the Institut d’Estadística de Catalunya (2012). Children diagnosed with a relevant clinical condition and/or children who are at risk for developmental delay (premature birth, small for gestational age, severe attachment disorders) were excluded from the sample.

The clinical sample and the control group sample for this study are part of a larger study to validate the Spanish adaptation of Bayley-III Scales that “Pearson Education, SA” has leased to the “Fundació Parc Taulí”, and that will be published in 2014.

The study was approved by the Ethics Committee for Scientifi c Research from the Fundació Parc Taulí.

Usefulness of the Bayley scales of infant and toddler development, third edition, in the early diagnosis of language disorder

351

Instruments

Bayley Scales of Infant and Toddler Development (Bayley-III; Bayley, 2006) are intended to assess the developmental functioning of infants and children between 1 and 42 months. They consist of fi ve scales: Cognitive, Language (including the Receptive and Expressive communication subtests), Motor (including the Fine and Gross Motor subtests), Socio-Emotional, and Adaptive Behavior.

McCarthy Scales of Children´s Abilities (MSCA; McCarthy, 2006) are a battery of tasks organized into 6 scales: Verbal (VS), Perceptual-Performance (P-PS), Quantitative (QS), General Cognitive (GCS), Memory (MS), and Motor (MS). They evaluate the skills profi le of children between 2.5 and 8.5 years of age.

Kaufman Assessment Battery for Children (K-ABC; Kaufman, 2005) provides a measurement of intelligence and knowledge. It considers the degree of skill of each style of information processing (sequential-simultaneous) Sequential Processing Scale and a Simultaneous Processing Scale. Both comprise the Mental Processing Scale Composite (MPC). It also has an Achievement Scale (ACH) and Nonverbal Scale (NV). Application ages: from 2.5 to 12.5-year-olds.

Illinois Test of Psycholinguistic Abilities (ITPA; Kirk, 2004) evaluates the psycholinguistic functions involved in the communication process. It distinguishes between psycholinguistic skills when the information fl ows through the auditory-vocal channel or through the visual-motor channel. It also distinguishes between the representational level and the automatic level of the psycholinguistic functions. Ages of application: from 3 to 10-year-olds.

Procedure

All children evaluated had received LD or speech sound disorder diagnostic hypothesis, based on the diagnostic criteria of DSM-5 (APA, 2013). The process of diagnosis and therapeutic monitoring in our service for children with communication disorder diagnostic hypothesis consisted of a periodic evaluation (every six months) by a paediatric neurologist and a clinical psychologist specialized in neurodevelopment, and weekly speech therapy sessions. The psychological evaluation procedure included a psychometric assessment consisting of the application Cognitive and Language Scales of Bayley-III before the age 3.5 years and a subsequent measurement with other scales of different psychological functions (MSCA and /or K-ABC) from 4 - 4.5 years, and of psycholinguistic functions (ITPA) after 4.5 years. All tests were administered by a team of 6 psychologists specialized in psychodiagnosis in early childhood who share clinical and technical criteria. Each test was administered in two sessions and the choice of MSCA or K-ABC in the follow-up obeys the clinical judgment and the overall interest of the research team to check whether the MSCA underestimate children with LD in relation to the K-ABC.

The control group sample was evaluated with Bayley-III from 3 - 3.5 years.

Data analysis

SPSS.20 was used to: (a) obtain general descriptive statistics; (b) compare means between different groups of communication

disorder and the control group by mean of the analysis of variance (ANOVA) with post hoc Bonferroni; and (c) obtain Pearson’s correlations and simple linear regressions between the results obtained through Bayley-III with those obtained through MSCA, K-ABC and ITPA.

Results

In relation to the fi rst objective, in the data analysis of the comparison of means between the different communication disorder subgroups and the control group, signifi cant differences were found between the means of the scores obtained for all subtests and all studied compounds of Bayley-III. It also shows that the discrepancy between the means of the Cognitive Scale and Language Composite is higher the more severe the communication disorder is: (a) speech sound disorder = 2.86-point scale (t

(31) = 2.41;

r = .022, 95% CI [0.45, 5.42]); (b) expressive language disorder = 5.81-point scale (t

(76) = 7.74; r = <.001, 95% CI [4.08, 6.90]); and

(c) receptive-expressive language disorder = 8.46-point scale (t(58)

= 11.14; r = <.001, 95% CI [6.98, 10.04]) while, at the same time, the cognitive level is lower the more severe the communication disorder is, but remains within the normal range in all groups. This data suggests that Bayley-III is capable of detecting discrepancies between cognitive and linguistic level.

The analysis of Language Composite subtests of Bayley-III (see Table 1) indicates that the receptive-expressive language disorder group obtained the lowest scores on the Receptive Communication subtest (m = 7.60, s = 1.43), almost a standard deviation below the average. A positive correlation was found between the Receptive Communication subtest of the Bayley-III and the Auditory Reception subtest of ITPA (R²

a = .354).

This data supports the validity of Bayley-III for detecting verbal comprehension defi cits. Tables 2 and 5 show the correlations and regressions between the scores of the subtests and the compound scores of Bayley-III obtained before 3.5 years and the scores of the auditory-vocal channel tests from ITPA obtained from 4.5 years onwards. The comparative analysis between these two evolutionary stages indicates that the receptive-expressive language disorder group obtained the lower yields in all tests of auditory-vocal channel ITPA (representational level and automatic level) and shows that from 4.5 years diffi culties with verbal comprehension scores persist with scores signifi cantly below the average in the Auditory Reception subtest of ITPA (m = 28.22, s = 3.82) and in the Grammatical Closure (m = 28.17, s = 3.07). Speech sound disorder and expressive language disorder groups evolve maintaining verbal comprehension levels within normal and diffi culties persist in Grammatical Closure and Auditory Sequential Memory, suggesting that their diffi culties are found more often in the automatic level of the psycholinguistic functions and not so much in the representational level (ITPA).

The analysis of the development of cognitive and linguistic profi les of communication disorders, between two evolutionary stages, assessed with Bayley-III and MSCA supports our third objective. A cognitive and linguistic suggestive profi le of communication disorder at 4.5 years will tend to keep within normal range the perceptual-performance organizational capabilities (P-PS = 50.24, s = 6.38), while diffi culties will persist in verbal areas (VS = 42.97, s = 7.47), quantitative areas (QS = 44.84, s = 7.29), and of memory (MS = 43.28, s = 6.92) more


352

Table 1Mean performance of communication disorder and control group

Communication disorder Control groupa Difference of means

Composite(μ = 100, σ = 15)

Subtests(μ = 10, σ = 3)

Mean SD Mean SD DIF LL UL Sig

Speech sound disorder(n = 35)

Cog Lang RCEC

100.29097.43010.40008.69

8.185.511.280.96

104.63108.98011.48011.47

10.6010.2801.6102.14

04.3211.5501.0802.78

00.1007.1300.2801.84

08.5615.9901.8903.72

<.042<.001<.005<.001

Expressive languagedisorder(n = 85)

Cog Lang RCEC

096.29090.48009.48007.17

6.087.191.361.63

104.63108.98011.48011.47

10.6010.2801.6102.14

08.3218.5002.0004.30

05.0415.0001.3603.56

11.6122.0102.6405.04

<.001<.001<.001<.001

Receptive Expressive language disorder

(n = 67)

Cog Lang RCEC

091.19082.73007.60006.40

4.697.141.431.49

104.63108.98011.48011.47

10.6010.2801.6102.14

13.4226.2503.8805.06

09.9522.5003.2004.27

16.9030.0104.5705.86

<.001<.001<.001<.001

Total communication disorder(n = 186)

Cog Lang RCEC

095.19089.98009.01007.20

6.908.681.741.67

104.63108.98011.48011.47

10.6010.2801.6102.14

09.4419.0002.4704.27

07.1617.2001.9803.74

11.7022.4402.9604.78

<.001<.001<.001<.001

Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, EC = Expressive Communication, SD = Standard Deviation, LL = Lower Limit, UL = Upper Limit, na = 66

Table 2Scores’ correlations between the Bayley-III before the age 3.5 years and auditory-vocal channel ITPA at 4.5 years

Correlation Bayley-III / ITPA and mean scores ITPA (μ = 36, σ = 6)

Bayley-III(μ = 10, σ = 3)

(μ = 100, σ = 15)

Composite/ SubtestRepresentational level Automatic level

Mean SDAR AA VE GC ASM


Cog Lang RCEC

.184

.262

.013

.456

.185

.381

.427

.256

-.096.146.411-.132

-.059-.049-.012-.076

.409

.533

.340

.611

99.2996.5710.1408.71

4.495.020.900.95

Mean ITPASD

38.866.91

35.862.85

35.291.38

33.575.31

31.145.04

Expressive languagedisorder (n = 32)

Cog Lang RCEC

.106

.196.357*-.013

.294.356*.306.270

.106

.257

.121

.279

.045.436*

.480**.229

.236

.092

.144

.045

97.1290.8509.5407.27

5.135.841.241.31

Mean ITPASD

35.885.23

35.773.69

35.196.37

32.733.99

33.654.25

Receptive-Expressive languagedisorder (n = 27)

Cog Lang RCEC

.382*

.422*

.411*.268

.326.624**.531**.473*

.189

.375.422*.199

.004.511**.355

.432*

.151-.032-.018-.013

93.2684.7007.9106.74

4.155.801.241.32

Mean ITPASD

28.223.82

30.434.69

32.526.22

28.173.07

30.044.35


Cog Lang RCEC

.449**

.531**

.598**.295*

.458**

.591**

.582**

.415**

.214.323**.303*.248*

.229.537**.556**.348**

.302*.169.211.090

95.5689.0609.0007.18

5.617.181.491.49

Mean ITPASD

33.116.44

33.594.79

34.115.99

30.964.43

31.864.64

Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, EC = Expressive Communication, AR =Auditory Reception, AA = Auditory Association, VE = Verbal Expression, GC = Grammatical Closure, ASM = Auditory Sequential Memory, SD = Standard Deviation. * = signifi cation <0.05, ** = signifi cation <0.01


353

related to language, except from the speech sound disorder group, which evolves with good yields in all areas, as detailed in Table 3. The data shows a signifi cant correlation between Bayley-III Cognitive Scale and MSCA’s General Cognitive Scale (R²

a = .344)

and between the Bayley-III Language Scale and MSCA’s Verbal Scale (r = .536) for the total of subjects with communication disorder.

Regarding our fourth objective, we see in Table 4 that the analysis of the two evolutionary stages assessed with Bayley-III and K-ABC, suggests that a cognitive and linguistic suggestive profi le of communication disorder at 4.5 years to evolve towards disharmonious cognitive profi les with higher sequential processing diffi culties than of simultaneous processing of information processing. The differences in scores between the two types of processing are of 10.43-point scale (t

(19) = -4.15; r

= .001, 95% CI [-19.48, -6.42]), 16.85-point scale (t(41)

= -9.06; r = <.001, 95% CI [-22.95, -14.58]), 17.82-point scale (t

(33) =

-6.79; r = <.001, 95% CI [-19.34, -10.43]) for the speech sound disorder, the expressive language disorder and the receptive-expressive language disorder (σ = 15). The results show a signifi cant correlation between the Bayley-III Cognitive Scale and the K-ABC’s MPC Scale (R²

a = .529) for all subjects with

communication disorder.

Discussion and conclusions

The neuropsychological diagnosis in toddlerhood is often a process over time in which the initial diagnostic hypotheses are modulating and completing as neuropsychological functions are maturing and symptomatology becomes more specifi c. There is evidence suggesting that early language delays indicate later diffi culties, however, this fi nding does not easily translate to identifi cation at an individual level (Law, Rush, Anandan, Cox, & Wood, 2012).

The results obtained from this longitudinal study show the Bayley-III is a useful instrument in the early detection and early diagnosis of children with known or suspected LD providing quantitative and qualitative information in relation to the criteria of exclusion, specifi city, evolution and discrepancy. We believe that, despite the diffi culties in establishing criteria which preclude different types of likely communication disorder at an early age, Bayley-III allows a functional assessment of communication skills and diffi culties presented by children before 3.5 years in a continuum level of profi ciency that facilitates evolutionary studies beyond the diagnostic boundaries and enables the establishment of therapeutic programs tailored to the real needs, while changing, for each of the children with communication disorder diagnostic hypothesis.

Table 3Scores’ correlations between the Bayley-III before the age 3.5 years and MSCA at 4 - 4.5 years

Correlation Bayley-III / MSCA and mean scores MSCA (μ = 50, σ = 10) EGC (μ = 100, σ = 15)


(μ = 100, σ = 15)

Composite/ Subtest VS P-PS QS GCS MS Mean SD


Cog Lang RCEC

.380

.370

.341

.249

.427

.246

.244

.117

.496*

.495*

.462*.328

.538*

.461*.416.307

.293.456*.426.296

10096.7010.258.60

6.885.521.291.04

Mean MSCASD

48.506.40

51.805.72

48.656.34

101.109.74

48.405.92


Cog Lang RCEC

.497**

.390**

.409**.277*

.576**.174.246.052

.324*.092.179-.019

.616**

.369**

.424**.217

.421**

.356**.287*.338*

96.7691.279.537.39

4.986.871.281.56

Mean MSCASD

44.416,07

51.005.83

47.316.56

95.4310.20

44.086.23


Cog Lang RCEC

.265

.280

.244

.255

.123-.190-.165-.169

.257

.178

.299

.096

.265

.139

.157.91

.246

.132

.083

.167

92.1483.767.796.57

4.296.721.271.45

Mean MSCASD

38.386.49

49.956.64

41.147.21

87.389.80

40.126.20


Cog Lang RCEC

.524**

.536**

.536**.419

.381**.089.127.020

.451**

.366**

.425**.216*

.581**

.477**

.504**

.337**

.431**

.435**

.404**

.379**

95.3389.509.007.33

6.078.111.601.59

Mean MSCASD

42.977.47

50.246.38

44.847.29

93.2511.0

43.286.92

Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, EC = Expressive Communication, VS = Verbal Scale, P-PS = Perceptual-Performance Scale, QS = Quantitative Scale, MS = Memory Scale, GCS = General Cognitive Scale (VS+P-PS+QS), SD = Standard Deviation* = signifi cation <0.05, ** = signifi cation <0.01


354

The evolutionary analysis of the various cognitive and linguistic profi les of this study supports the hypothesis that Cognitive and Language scales of the Bayley-III are able to discriminate the most serious forms of communication disorder. The psycholinguistic profi les obtained with ITPA from 4.5

years onwards indicate that the greatest diffi culties in verbal comprehension and mastery of the grammar presented by the group with clinical and psychometric receptive-expressive language disorder could already be detected and treated before 3.5 years. In this sense, results suggest that defi cits in receptive

Table 4Scores’ correlations between the Bayley-III before the age 3.5 years and K-ABC at 4 - 4.5 years

Correlation Bayley-III / K-ABC and mean scores K-ABC (μ = 100, σ = 15)


(μ = 100, σ = 15)

Composite/ Subtest Sequ. Pr Simul. Pr MPC ACH NV Mean SD


Cog Lang RCEC

.682**.517.502.435

.694**.467.437.397

.823**.586*.561*.491

.662*.319.346.192

.888**

.733**.784*.453

105.00098.00010.71008.57

12.9106.3301.3801.13

Mean K-ABCSD

98.1418.80

108.5713.26

104.7117.83

100.7110.88

107.7116.52


Cog Lang RCEC

.667**.499*.260

.615**

.700**

.670**.458*

.702**

.790**

.718**.445*

.801**

.510*.418.146

.515*

.616**.558*.399

.532*

095.77091.08009.69007.15

06.0704.5301.0301.40

Mean K-ABCSD

87.9210.81

104.7711.54

96.0810.95

92.6911.40

102.0814.68


Cog Lang RCEC

-.152-.139.192.005

.246

.077

.090

.068

.098

.012-.016.116

.457*.407.470.194

-.162-.308-.184-.328

088.64079.45007.45005.45

05.0409.2402.2501.63

Mean K-ABCSD

79.1810.34

97.009.16

85.647.72

77.9113.68

91.5511.54

Total communication disorder (n = 68)

Cog Lang RCEC

.580**

.453**

.353**

.496**

.646**

.533**

.454**

.523**

.732**

.594**

.488**

.612**

.603**

.616**

.571**

.538**

.616**

.457**.405*.420*

094.41089.05009.16007.04

08.2609.8702.0001.74

Mean K-ABCSD

86.5011.66

104.1812.21

94.7812.88

89.1513.22

98.5415.22

Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, EC = Expressive Communication, Sequ., Pr = Sequential Processing, Simul., Pr = Simultaneous Processing, MPC = Mental Processing Composite, ACH = Achievement, NV = NonVerbal, SD = Standard Deviation* = signifi cation <0.05, ** = signifi cation <0.01

Table 5Scores’ regressions between the Bayley-III before the age 3.5 years and MSCA, K-ABC, ITPA at 4 - 4.5 years

Criterion (adjusted R2) Predictors B (IC95%) β P F (p)

GCS MSCA (.344)

MPC K-ABC (.529)

AR ITPA (.354)

AR ITPA (.275)

AA ITPA (.343)

VE ITPA (.090)

GC ITPA (.280)

ASM ITPA (.014)

Cog Bayley-III

Cog Bayley-III

RC Bayley-III

Lang Bayley-III

Lang Bayley-III

Lang Bayley-III

Lang Bayley-III

Lang Bayley-III

1.132 (.85; 1.42)

1.141 (.88; 1.40)

2.546 (1.71; 3.39)

.467 (.28; .65)

.398 (.26; .53)

.265 (.07; .46)

.327 (.20; .46)

.108 (-.50; .27)

.592

.732

.603

.535

.594

.324

.540

.171

<.001

<.001

<.001

<.001

<.001

.010

<.001

.176

62.440 (<.001)

76.146 (<.001)

36.575 (<.001)

25.656 (<.001)

34.983 (<.001)

7.148 (.010)

25.549 (<.001)

1.872 (.176)

Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, GCS = General Cognitive Scale, PMC = Mental Processing Composite, AR =Auditory Reception, AA = Auditory Association, VE = Verbal Expression, GC = Grammatical Closure, ASM = Auditory Sequential Memory


355

language components before 3.5 years are a clear indicator of more severe language disorders.

The correlation between the scores of the Bayley-III Cognitive Scale and the K-ABC Mental Processing Composite Scale (R²

a

= .529) is higher than the relationship between the Bayley-III Cognitive Scale and the MSCA General Cognitive Scale (R²

a

= .344). This data suggests that K-ABC is a more appropriate instrument in the cognitive assessment of children with communication disorder as they were designed in order to use oral language as little as possible.

Despite the discrepancies between the scores of the Cognitive and Language scales in all the studied communication disorder groups suggesting specifi c language problems, we must also assess the role of the cognitive component of language when verbal comprehension is affected because the receptive-expressive language disorder group obtains the lowest cognitive performance in all tests (Bayley-III, MSCA and K-ABC) (see Tables 1, 3 and 4). Still, one must be cautious in the differential diagnosis because their cognitive profi le differs from a lower normal cognitive capacity profi le in which some areas remain more independent from language within the normal, such as: the Bayley-III Cognitive Scale, the MSCA Perceptual-performance Scale, the Simultaneous Processing Scale, and the Non-Verbal K-ABC Scale. The cognitive profi le obtained from K-ABC shows an underperformance in sequential processing relative to the simultaneous processing in all groups of communication disorder. Although these discrepancies cannot be interpreted as signifi cant in children under 5 years (Kaufman & Kaufman, 2005), they refl ect the tendency to be more pronounced the more severe the communication disorder is.

These results add to the controversy between positions defending the specifi city of communication disorder (Chomsky, 1986; Pinker,

1995) and those considering it a heterogeneous disorder and that the linguistic differences presented by different subgroups may have origins in the different underlying causes (Goorhuis-Brouwer & Wijnberg-Williams, 1996; Leonard, 2002; van der Lely, 2005). In addition, this study has shown that the prevalence in boys over girls is greater the more severe the communication disorder is (54%, 62%, 80%) suggesting that different phenotypes of communication disorder may have different genetic correlations, as current communication disorder research suggests (Bishop, 2009).

More research is needed to identify key indicators that can predict which children may be at higher or lower risk of evolving into more serious forms of communication disorder, so that affected children can receive early attention to improve their prognosis. Also, it would be needed to improve the defi nition of criteria and levels of evidence regarding the effectiveness of treatment programs.

It should be noted that although the communication disorder sample size is suffi ciently large, it has been opted for the assessment of potential differences between different types of communication disorder and this has meant that, especially in the speech sound disorder group, the sample remained smaller. Another limitation is related to the fact that the study analyzes in a retrospective way the different cases according to communication disorder diagnostic criteria between 4 and 5 years of age. It has not been taken into account the evolution of the false positives, that sharing communication disorder profi le in the initial diagnostic hypothesis, have evolved into other forms of developmental disorder. Finally, it should be noted that although the clinical sample is large enough, the same ratio boys/girls has not been respected in the control group. The higher proportion of girls in the control group could bias the results.

References

American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders; DSM-5 (5th ed). Washington, DC: American Psychological Association.

American Speech-Language-Hearing Association (1980). Defi nitions for communicative disorders or differences. Language, Speech and Hearing Services in the Schools, 22, 317-318.

Bayley, N. (1969/1977). BSID: Escalas Bayley de desarrollo infantil [Bayley Scales of infant development]. Madrid: TEA.

Bayley, N. (1993). BSID-II: Bayley Scales of infant development. Second edition. San Antonio: Hartcourt Brace & Company.

Bayley, N. (2006). Bayley-III: Bayley Scales of infant and toddler development. Third edition. San Antonio, TX: Pearson.

Bishop, D.V.M. (1992). The underlying nature of specifi c language impairment. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 33(1), 3-66.

Bishop, D.V.M. (2009). Genes, cognition, and communication insights from neurodevelopmental disorders. The Year in Cognitive Neuroscience, 1156, 1-18. doi: 10.1111/j.1749-6632.2009.04419.x.

Bishop, D.V.M. (2010). Overlaps between autism and language impairment: Phenomimicry or shared etiology? Behavior Genetics, 40, 618-629. doi: 10.1007/s10519-010-9381-x.

Carlsson, LH., Norrelgen, F., Kjellmer, L., Westerlund, J., Gillberg, Ch., & Fernell, E. (2013). Coexisting disorders and problems in preschool children with autism spectrum disorders. The Scientifi c World Journal. doi :10.1155/2013/213979.

Chomsky, N. (1986). Knowledge of language: Its nature, origin and use. New York: Praeger.

Fresneda, M.D., & Mendoza, E. (2005). Trastorno específi co del lenguaje: concepto, clasifi caciones y criterios de identifi cación [Specifi c language disorder: Concept, classifi cations and criteria of identifi cation]. Revista de Neurología, 41(1), 51-56.

Goorhuis-Brouwer, S.M., & Wijnberg-Williams, B.J. (1996). Specifi city of specifi c language impairment. Folia Phoniatrica et Logopaetica, 48, 269-274. doi: 10.1159/000266421.

Hack, M., Taylor, H.G., Drotar, D., Schluchter, M., Cartar, L., Wilson-Costello, D., et al. (2005). Poor predictive validity of the Bayley Scales for cognitive function of extremely low birth weight children at school age. Pediatrics, 116(2), 333-341. doi: 10.1542/peds.2005-0173.

Hagberg, B.S., Miniscalco, C., & Gillberg, Ch. (2010). Clinic attenders with autism or attention-defi cit/hyperactivity disorder: Cognitive profi le at school age and its relationship to preschool indicators of language delay. Research in Developmental Disabilities, 31, 1-8. doi: 10.1016/j.ridd.2009.07.012.

Hill, E.L. (2001). Non-specifi c nature of specifi c language impairment: A review of the literature with regard to concomitant motor impairments. International Journal of Language & Communication Disorders, 36(2), 149-171. doi: 10.1080/13682820010019874.

Institut d’Estadística de Catalunya (2012). Censo de población: sexo, edad y estado civil (2011). Población según nivel de instrucción por sexo y edad [Census of population: sex, age and marital status (2011). Population by educational attainment by sex and age]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Retrievered January 9, 2013 from: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=0&V3=319&V4=16&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B.


356

Kaufman, A., & Kaufman, N. (2005) K.ABC: Batería de evaluación de Kaufman para niños [Kaufman Assessment Battery for Children]. Madrid: TEA.

Kirk, S., McCarthy, J., & Kirk, W. (2004) ITPA: Test Illinois de aptitudes psicolingüísticas [Illinois Test of Psycholinguistic Abilities]. Madrid: TEA.

Law, J., Rush, R., Anandan, Ch., Cox, M., & Wood, R. (2012). Predicting language change between 3 and 5 years and its implications for early identifi cation. Pediatrics, 130, e132-e137. doi: 10.1542/peds.2011-1673.

Leonard, L. (2002). Children with specifi c language impairment (4th ed). Boston: MIT Press.

Levy, S., Giarelli, E., Ching, L., Schieve, L., Kirby, R.S., Cunniff, Ch., et al. (2010). Autism spectrum disorder and co-occurring developmental, psychiatric, and medical conditions among children in multiple populations of the States. Journal Developmental Behavoir Pediatrics, 31, 267-275.

McCarthy, D. (2006). MSCA: Escalas McCarthy de aptitudes y psico-motricidad [ McCarthy Scales of Children’s Abilities]. Madrid: TEA.

Pinker, S. (1995). El instinto del lenguaje [The language instinct]. Madrid: Alianza.

Puyuelo, M., Lorente, I., & Brun, C. (2001). Características de lenguaje en síndromes con défi cit cognitivo de Base Genética [Language features in syndromes with cognitive defi cits genetic basis]. In Puyuelo, M. (Eds.), Casos clínicos en Logopedia III [Clinical Cases in Speech therapy III] (pp. 1-26). Barcelona: Masson. 84-458-1043-X.

Rapin, I., & Allen, D. (1983). Developmental language disorders: Nosologic consideration. New York. Kirk U.

Van den Bergh, B.R.H. (2011). Developmental programming of early brain and behaviour development and mental health: A conceptual framework. Developmental Medicine & Child Neurology, 53 (Suppl. s4), 19-23. doi: 10.1111/j.1469-8749.2011.04057.x.

Van der Lely, H.K.J. (2005). Domain-specific cognitive systems: Insight from Grammatical-SLI. TRENDS in Cognitive Sciences, 9(2), 53-59.

Memòria 2014 - Corporació Sanitària Parc Taulí · PDF fileCentre...

Documents

Transcript of Memòria 2014 - Corporació Sanitària Parc Taulí · PDF fileCentre...