Memòria 2002 del Casal dels Infants

Memòriad’activitats

2002(Extracte)

Nom _______________________________________________

Cognoms ___________________________________________

____________________________________________________

Carrer ______________________________________________

Núm. ______________________ Pis ______ CP ___________

Població ____________________________________________

Telèfon _____________________________________________

E-mail ______________________________________________

Professió ___________________________________________

Data naix. __________________________________________

NIF núm ____________________________________ – _____

(Li garantim que les seves dades són confidencials i per a ús exclusiu del Casal delsInfants del Raval i que pot comprovar-les, anul·lar-les i rectificar-les quan desitgi)

SIGNATURA______________ , _____ de ____________ de ____

No

vu

ll re

bre

més

info

rmac

ió d

el C

asal

(Si

us

pla

u, i

nd

iqu

i-h

o e

n a

qu

esta

cas

ella

)

VULL FER UNA CONTRIBUCIÓ ÚNICA.IMPORT: ______________________________

1.

AMB TALÓ BANCARI A NOM DEL CASALDELS INFANTS DEL RAVAL

TRANSFERÈNCIA O INGRÉS A:

“la Caixa” C.C. 2100.3001.62.2500027076Caixa de CatalunyaC.C. 2013.0087.16.0200448775

VULL SER COL·LABORADOR DEL CASAL,AMB UNA APORTACIÓ DE:

2.

(aquest compromís quedarà anul·lat quan vostèho desitgi)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA:Srs.: Els prego que amb càrrec al meu compte o llibreta facinefectius, i fins a nou avís, els rebuts que al meu nom presentaràel Casal dels Infants del Raval:

BANC/CAIXA ________________________________POBLACIÓ ___________________________________CARRER _____________________________________Núm ______________________ CP _____________COMPTE/LLIBRETA Nº (necessitem tots els números.

Els trobarà a la seva llibreta o talonari).

entitat oficina dc número de compte

30,05€5.000 pta

60,10€10.000 pta

90,15€15.000 pta

120,20€20.000 pta

MENSUAL

TRIMESTRAL

ANUAL

VULL REBRE MÉS INFORMACIÓSOBRE EL PROJECTE

3.

Vull col·laborar en la construcció del futurdels nens i joves del Raval donant suport

als projectes educatius del Casal delsInfants del Raval

c. Junta de Comerç, 1608001 BARCELONA – Tel. 93 317 00 13

Han fet possible la posada en funcionament de El Taller del Raval:

c. Junta de Comerç, 16 – 08001 BARCELONATel. 93 317 00 13 Fax 93 301 16 06

a/e: [email protected]

Amb l’especial suport a projectes concrets de:

Moltes gràcies per la seva col·laboració a:

També a la resta d’empreses que amb el seu ajut possibiliten els serveis que el Casal ofereix.

Pot desgravar el 25% dels seus donatiusal Casal a la declaració de la renda

(Per poder-li fer el certificat fiscal a finals d’any necessitem que ens faciarribar a totes les dades que li demanem al cupó i el resguard de la

transferència en cas que opti per aquesta modalitat)

®

1 Introducció

Lleure i Educació 52 Casal Infantil3 Casal Jove “Atlas”

Suport a la Família 124 Espai de Trobada Familiar

Suport al procés escolar 145 La Unitat d’Escolarització Compartida6 L’Aula Compartida

Atenció a Menors Immigrants no acompanyats 187 Marhaba

Formació i Inserció Laboral 218 demoto9 demoto la Mina10 Formació Ocupacional en manteniment d’edificis11 La Xarxa d’Accés al Treball12 Accions de suport a la formació i la inserció laboral

Exclusió i Noves Tecnologies 2913 Punt Òmnia

Suport a la Comunitat 3214 Un barri educador

15 L’equip humà del Casal16 La gestió de l’Entitat17 Dades estadístiques

Índ

ex

Casal dels Infants del Raval

4

1 Introducció

Teniu a les mans l’extracte de la me-mòria d’activitats de l’any 2002. Comcada any, fem aquest moment de para-da i revisió del treball fet al llarg d’unany, per posar en comú i fer públics iaccessibles a tothom els resultats assolitsen aquest període. Pensem que aquestés un exercici imprescindible i que téun valor molt significatiu, tant per alsmembres actius de l'organització comper a totes aquelles persones i institu-cions que creuen en la importància deltreball que es fa des del Casal i s’hiimpliquen donant suport a les activitatsde l’entitat.

Durant el 2002, més de 800 nens, nenesi joves han pogut participar en algundels projectes educatius de l’entitat.

Sempre en funció de la seva situació ide les seves necessitats, hem posat a laseva disposició la combinació d’activitatsi serveis que fos més adequada i de mésvalor per a ells.

Com sempre, la mateixa evolució de larealitat del nostre entorn proper ha fetque els projectes i les intervencions quel’entitat ofereix al barri hagin evolucio-nat: així, entre d’altres realitats signifi-catives de l’any, que podeu veure deta-llades en la memòria, destaquem laposada en funcionament del projecteBarri Educador (amb activitats dirigidesa la dinamització dels espais públics delbarri), el creixement i evolució de nousformats i experiències d’inserció laboral(amb el desenvolupament de mòduls deformació-inserció en empreses) i la pro-gressiva reorientació del projecte Mar-haba d’atenció a menors immigrats sensesuport cap a activitats amb més contin-gut formatiu i d’inserció sociolaboral.

El procés de revisió del treball que im-plica aquesta memòria adquireix unarellevància especial aquest any, en quèel Casal celebra el seu vintè aniversari.Podríem dir que no ens n’hem adonat,i ja fa 20 anys que dia rere dia el Casal(els voluntaris, els nens, les famílies, lespersones i entitats col·laboradores, etc.)es posa en marxa amb un objectiu co-mú: donar tot el suport possible alsnens, nenes i joves del barri que més elnecessitin.

Aquest serà un any, doncs, en què demanera especial analitzarem el treballfet durant tot aquest període. Aquestprocés, però, tindrà un sentit clar: orien-tar bé l’actuació de l’entitat cap al futur.

Per a facilitar la lectura de la memòria,us presentem els projectes educatiusagrupats en les set línies d’actuació sobreles que estem treballant actualment.

Finalitat

El Casal Infantil té com a finalitat prin-cipal la integració social dels infants ila prevenció de situacions de risc.

La nostra acció educativa, emmarcadaen un territori concret, es fonamentaen el concepte de desenvolupamentintegral de la persona, és a dir, eduquementenent l’infant en tota la seva ampli-tud i considerant tots els espais i dimen-sions del desenvolupament de la sevapersonalitat.

El Casal Infantil ofereix a tots els nens inenes del barri de 3 a 12 anys un espaiobert que educa en l’autonomia, en lescompetències socials personals, en els valorscompartits, en el respecte i en la participa-ció, i que reforça els continguts escolars.

Usuaris

Els nens i nenes del Casal Infantils’organitzen en tres grups d’edat. En-guany, el grup de Casalet (de 3 a 5 anys)ha estat format per 72 infants; 83 nensi nenes han format el grup de Petits (de6 a 8 anys) i 82 el grup de Mitjans (9 a11 anys). Amb tots ells s’han treballat,mitjançant les activitats de lleure, aquellsvalors, actituds, habilitats, normes i con-ceptes que poden assegurar una verita-ble igualtat d’oportunitats a una pobla-ció en risc d’exclusió social.

Metodologia educativa

Enguany hem seguit apostant per lametodologia basada en la participacióactiva dels infants en el seu temps lliure.

Els aspectes que hem tingut en compteper a desenvolupar-la han estat: am-bient acollidor, afecte, seguretat i con-fiança, individualització i diversitat, par-ticipació activa, autoorganització iautogestió, treball en grup, reflexió,raonament i diàleg.

Cercar un lleure participatiu suposapotenciar la capacitat de decisió del’infant i això duu a treballar les habili-tats socials bàsiques, que permeten eldiàleg, el consens i la vida en grup isocietat. Hem detectat un guany impor-tant en aspectes com l’atenció i concen-tració continuada, l’escolta i el diàlegactiu i el desenvolupament de capacitatscom la lògica, l’agilitat mental il’expressió verbal.

Les activitats

El Casal diari

El Casal ha obert les portes cada tarda deles cinc a les vuit del vespre. Els nens queho han requerit han estat acompanyatsal Casal pels monitors, en sortir de l’escola.

Les tardes al Casal giren al voltant dedos eixos principals: el reforç escolar il’activitat lúdica. Complementàriament,el seguiment socioeducatiu dels nensen situació de risc ha estat molt impor-tant per a un nombre significatiud’infants.

Cada nen ha tingut una hora diària espe-cífica de reforç escolar. Hem pogut donaruna atenció individualitzada a tots elsnens que requerien un seguiment mésintensiu en l’aprenentatge per a assolirels coneixements propis de cada edat.

LLeure i Educació

5

2

Lleure i EducacióAquesta línia d’actuació té per objectiu proporcionar activitats educatives a infants i joves durantel temps lliure, oferint-los un ampli ventall d’activitats de suport per al seu desenvolupament.

237 nens i nenes han parti-

cipat en el Casal Infantil

durant l’any 2002

Més de 100 nens han pogut

gaudir d’una atenció indivi-

dualitzada en el reforç esco-

lar diari.

Am

b el

sup

ort

de:

Min

iste

rio d

e Tr

abaj

o y

Asu

ntos

Soc

iale

s •

Min

iste

rio d

e Ed

ucac

ión,

Cul

tura

y D

epor

te •

Inst

ituto

Nac

iona

l de

Mig

raci

ones

y S

ervi

cios

Soc

iale

s •

Dep

arta

men

t Be

nest

ar i

Fam

ília

-D

irecc

ió G

ener

al d

’Ate

nció

a la

Infà

ncia

i l’A

dole

scèn

cia

• D

epar

tam

ent

de T

reba

ll •

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

- D

istr

icte

de

Ciu

tat

Vella

• F

unda

ció

Roge

r To

rné

• Fu

ndac

ión

Banc

aja

• D

anon

e

Casal Infantil

A més a més de treballar aspectes tradi-cionals del reforç escolar, com són el rao-nament lògico-matemàtic, la comprensióoral i lectora i les habilitats socials, en-guany hem incorporat la dimensió del’autogestió de les activitats per part delsmateixos infants, com a part importantdel procés d’aprenentatge. Això ha estattreballat mitjançant els projectes, activitatsmonogràfiques que han elaborat i posaten marxa els nens i nenes de cada grup.

Un any més hem de valorar la relacióexistent amb les escoles dels nens i nenesdel Casal. Encara s’ha de millorar lacol·laboració per a poder fer un seguimentmés exhaustiu dels casos que poden de-sembocar en fracàs escolar i prevenir-los.

L’activitat lúdica ha treballat, sobretot,l’autonomia i la responsabilitat delsinfants amb resultats molt positius.L’ampli ventall d’activitats ofertes cadatarda (tallers, cursos, joc simbòlic, jocmanipulatiu, espai de música, esport,biblioteca i jocs de taula) implical’elecció, per part del nen, de noméstres activitats, però, alhora el fa cons-cient de la importància de valorar lespròpies preferències i assumir la respon-sabilitat de les opcions triades.

Les situacions de dificultats greus i dedesprotecció dels infants continuen mo-tivant el servei de seguiment socioedu-catiu individualitzat per a aquells nensi les seves famílies que presenten un odiversos indicadors de risc.

En aquests casos, l’equip educatiu haintervingut fent una observació de lesvariables que envolten el nen (família,escola, Casal, serveis socials, salut, com-panys, etc.), i prioritzant el treball ambla família per a potenciar les seves ca-pacitats en la resolució de les dificultats.

Durant l’any 2002, un 28% dels nensusuaris del Casal Infantil han tingut unseguiment socioeducatiu individualitzat.

Els dissabtes i els caps de setmana

Les propostes de lleure per als cap desetmana responen a la necessitat d’oferir

un espai de dinamització i de convivèn-cia alternatiu al carrer, espai que és moltimportant per als nens i nenes del grupde Mitjans que autogestionen les sevesactivitats a partir de la comissió de dis-sabtes, formada per nens representantsd’aquest grup.

Les activitats de dissabtes s’han estruc-turat en: excursions de tot el dia, activi-tats de matí o de tarda, activitats debarri (Carnestoltes, Castanyada, etc.) iconvivències de cap de setmana per alsmés grans.

No hi ha hagut una assistència tan regularcom en les activitats del Casal diari i aixòestà directament relacionat amb el tipusd’activitat plantejada. Així, el cinema, elsparcs d’atraccions, etc. han comptat ambun nombre més elevat de nens que laresta d’activitats. Considerem que aquestespai no és tan necessari per als més petitsque, d’aquesta manera, tenen més tempsper compartir amb la seva família. Decara al proper any, ens plantegem elabo-rar propostes de dissabte que impliquintambé els pares i mares.

Les activitats de vacances escolars

També enguany, el Casal Infantil hacobert el temps de les vacances escolarsdels infants amb activitats lúdiques iformatives. Les vacances dins el cursescolar són projectes curts però intensosen activitats que tenen l’objectiud’aprofitar els parèntesis escolars per adescobrir altres indrets.

• Durant la Setmana Santa 71 nens inenes dels tres grups han estat decolònies a Mas Gorgoll (Palamós), del25 al 28 de març.

• Per Nadal, no tots els infants hanparticipat en les colònies de Viladrau.Sí que ho han fet 35 nens i nenesdels grups de Petits i Mitjans, quehan estat 4 dies en una casa en plenazona volcànica d’Olot. A causa delfred i del possible mal temps als méspetits (25 nens) se’ls ha ofert un Casald’Hivern i han fet totes les activitatsa Barcelona.

LLeure i Educació

6

Casa

l In

fan

til

2

En col·laboració amb l’ ONG

Fundeso, els nens i nenes del

grup de Mitjans han elaborat

activitats per a treballar les

diferències Nord-Sud, com

un dels projectes del reforç

escolar.

El projecte d’estiu del CasalL’estiu del 2002 ha estat caracteritzatper una assistència molt regular delsusuaris durant tot l’estiu. La mitjanad’assistència ha estat de 144 nens diarisel juliol i de 108 l’agost.

L’estiu al Casal Infantil s’estructura endues grans activitats: el Casal d’estiuamb la ludoteca de tarda i les Colònies.Cada grup ha organitzat les activitatsadaptades a l’edat dels infants amb unlema comú: “Aquest estiu, fes dedetectiu”. El fil conductor de l’estiu dotales vacances d’un espai educatiu ambun component atractiu per als infants,que emmarca cada activitat en un pro-jecte global d’aprenentatge i diversió.

Casal d’estiuEl Casal d’estiu ha ofert propostes delleure de dilluns a divendres de 9:30 a17:00, que han combinat el reforç esco-lar (una hora diària) amb les sortideseducatives i lúdiques a la ciutat de Bar-celona i rodalies. Els dies de vacances alCasal s’omplen de visites a parcs i mu-seus, pràctica d’esports, hores de platjai piscina, elaboració de tallers i moltesaltres activitats.

Ludoteca d’estiuAquest servei de 17:00 a 19:00 hores,s’ha consolidat com una alternativa apassar les llargues tardes d’estiu al carrer.Sobretot per als nens del grup de Mit-jans que, per edat, són els més suscep-tibles de vagar lliurement pel barri.Aquest espai s’ha tornat a organitzaren dos grups: el de 3 a 7 anys, amb 31nens inscrits, i el de 8 a 12, amb 37 nensparticipants. Els criteris d’inscripció hanvariat en funció del l’edat del nen, mo-tivant que les famílies dels més petitshaguessin de justificar laboralment lanecessitat del servei. La ludoteca haofert serveis de biblioteca, tallers, vídeo,música, pati i jocs de taula.

ColòniesEls dies de convivència fora de la ciutatproporcionen eines per a un treballintensiu d’hàbits de convivència i auto-nomia en un marc relaxat, facilitadord’aquesta tasca.

Al juliol, seguint la idea que el grup deCasalet mantingui un funcionamentindependent de la resta de grups per aadequar les activitats a la seva edat iaconseguir que agafin confiança i segu-retat en ells mateixos, els 39 nens de 3a 5 anys han passat 5 dies a la CasaPontons (Alt Penedès). Els 75 nens delsgrups de Petits i Mitjans, que han man-tingut més interrelació durant tot l’estiu,han passat 12 dies a Mas Gorgoll (Pala-mós). Les colònies del mes d’agost, leshan realitzat junts els tres grups a LesVinyes (Avià), però mantenint la dinà-mica diferenciada per als més petits,que s’hi han incorporat més tard. 90nens i nenes han participat en les colò-nies d’agost, cosa que ha confirmat queaquesta activitat continua sent la mésesperada de l’estiu.

El seguiment socioeducatiu

El seguiment individualitzat ha permèsatendre i donar recursos a aquelles fa-mílies i nens i nenes amb més desavan-tatges, i ha potenciat la integració desituacions més dificultoses amb altresde més normalitzades. Un total de 45infants han tingut aquest seguimenteducatiu específic per a prevenir qual-sevol procés de risc. S’ha treballat encoordinació amb els serveis socials, lesescoles, els EAIA (Equips d’Atenció a laInfància i l’Adolescència) i els serveis desalut que participen en cada cas.

LLeure i Educació

7

Casa

l In

fan

til

2

180 infants s’han inscrit al

Casal d’Estiu durant els

mesos de juliol i agost

Enguany, el Dia del Taxi

ha portat més de 80 nens

i nenes d’excursió al Parc

de Port Aventura, que soli-

dàriament ha acollit aquesta

diada festiva

Calendari de les activitats d’estiu

25 al 28 de juny

1 al 5 i del 8 al 12 de juliol

15 al 26 de juliol

15 al 19 de juliol

22 al 26 de juliol

29 al 2, del 5 al 9

i del 12 al 16 d’agost

19 al 31 d’agost

19 al 23 d’agost

26 al 31 d’agost

Casal d’estiu per a tots els grups


Colònies dels grups de Petits i Mitjans

Colònies del grup de Casalet

Casal d’estiu només pel grup de Casalet


Colònies dels grups de Petits i Mitjans

Casal d’estiu només pel grup de Casalet

Colònies del grup de Casalet

Act

ivit

ats

Dat

es

AltresInstitucions(escoles,empreses)10%

LLeure i Educació

8

Casa

l In

fan

til

2

Hem començat a treballar altres situa-cions que creiem que és important seguirde prop, com són els nens i nenes deprimera acollida (hem tingut 11 nensamb menys de 6 mesos al país), amb eldol familiar que marca l’emigració i elproblema de la llengua com a principalscaracterístiques. Pensem que és impor-tant que les famílies rebin el nostresuport en aquests moments.

Considerem que és molt important ex-plicitar la procedència cultural dels in-fants que atenem. La diversitat culturalés un tret de les persones que acudeixena l’espai del Casal Infantil. Durant aquestcurs l’equip educatiu ha reflexionat so-bre la importància de treballar des deles diferències, tot i que el nostre objec-tiu final hagi estat garantir la igualtatd’oportunitats. Considerem que és ne-cessari un coneixement més específic decada col·lectiu per a poder donar unaresposta més adequada als infants i anardefinint cada vegada més des de quinaperspectiva cal afrontar la diversitatcultural.

Reptes de futur

De cara a l’any vinent ens plantegem:• desenvolupar més activitats relacio-

nades amb la transformació del’entorn proper (el barri) en col·labo-ració amb comissions socials i altresentitats.

• desenvolupar projectes o accions con-cretes que afavoreixin la prevencióprecoç del fracàs escolar per motiusrelacionats amb la immigració.

Administracióautonòmica 26%

AdministracióCentral 24%

Fundacions Privades 3%Aportacionsfamílies 5%

Col·laboracionseconòmiquesparticulars32%

Cost Projecte 103.019,07€

Usuaris 180

Mesos durada projecte 3

Hores nens-activitat 71.520

Quadre finançament Casal Infantil -Estiu


Usuaris 181




FundacionsPrivades 14%

AportacionsFamílies2%

Altres Institucions6%

Col·laboracions econòmiquesparticulars 9%

Quadre finançament Casal Infantil - Curs escolar

Administracióautonòmica17%

Finalitat

El Casal Jove “Atlas” ofereix als jovesun acompanyament al llarg del seu pro-cés de creixement cap a la vida adulta.El projecte és un espai d’atenció integralal jove que treballa el suport a l’apre-nentatge, el lleure formatiu i el segui-ment socioeducatiu individualitzat, demanera que promou les capacitats delsnois i noies.

Usuaris

Els joves s’han distribuït en dues gransfranges d’edat (grup de Grans – de 12a 16 anys- i grup de Joves –de 17 a 23anys- ) per a treballar les especificitatseducatives adaptades a les necessitatsde cada etapa madurativa.Durant el 2002 hem experimentat unaugment d’usuaris, especialment signi-ficatiu en el grup de Grans i en les acti-vitats de formació del grup de Joves.Com en la resta de projectes del Casal,els usuaris immigrats són també majoriaen aquest cas –representen un 84% delsjoves que han passat pel Casal Jove“Atlas” –. D’aquests, el 58,2% fa com amàxim dos anys que són al país.

La metodologia

L’entrada en l’adolescència és un mo-ment de crisi per a molts nois i noies,que tenen la necessitat de trobar unsuport, un acompanyament, que el CasalJove “Atlas” ofereix basant-se en: laformació personal, el suport en la for-mació reglada, la integració dels immi-grats nouvinguts, la socialització, lamotivació per l’aprenentatge i la supe-ració, la participació, la prevenció,l’orientació i l’esforç.

Activitats de Formació

Espai d’estudi

Plantejat com un espai diari per als dosgrups, el nombre d’usuaris de l’Espaid’Estudi de Joves ha augmentat fins a

situar la mitjana d’assistència diària en15 nois, majoritàriament estudiants debatxillerat. Cal destacar el paper delgrup de professors voluntaris del pro-grama, que han sabut no només donarsuport en els estudis, sinó ajudar-los amantenir una regularitat en l’assistència.Per al grup de Grans, l’Espai d’Estudi(amb una mitja de 23 nois cada tarda)ha estat un reforç del seu aprenentatgea l’Institut. El reforç s’ha estructurat enl’espai de deures, l’espai de fitxes i l’espaide projectes.

Cursos de Llengües

Element imprescindible per a un projec-te que cada vegada té més usuaris im-migrats, els cursos de llengües ofereixenals joves la possibilitat d’aprendre lesllengües autòctones, mitjançant els cur-sos de català i de castellà.

• Enguany s’han realitzat tres cursosde castellà trimestrals, organitzatsper nivells, i un curs d’alfabetitzacióper aquells joves que desconeixienl’alfabet. 24 joves han après castellà.Un 60% d’aquests joves han aconse-guit un alt grau d’aprofitament i un38% un aprofitament mitjà.

• Els cursos de català s’han organitzaten col·laboració amb els TAE (Tallerd’Adaptació Escolar) de la zona. En-guany 13 nois del Casal d’entre 12 i15 anys han après català durant elcurs i a l’estiu.

LLeure i Educació

9

3

L’espai de projectes, pensat

per a treballar específicament

les expectatives dels nois i la

seva motivació, ha aconseguit

augmentar la competència

escolar de 15 joves amb trets

de fracàs escolar, rebuig a la

formació i problemes de con-

ducta.

Am

b el

sup

ort

de:

Min

iste

rio d

e Tr

abaj

o y

Asu

ntos

Soc

iale

s -

Min

iste

rio d

e Ed

ucac

ión,

Cul

tura

y D

epor

te •

Inst

ituto

Nac

iona

l de

Mig

raci

ones

y S

ervi

cios

Soc

iale

s •

Dep

arta

men

t de

Pre

sidè

ncia

–Se

cret

aria

Gen

eral

de

Jove

ntut

• D

epar

tam

ent

de T

reba

ll •

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

- D

istr

icte

de

Ciu

tat

Vella

• O

bra

Soci

al C

aixa

Cat

alun

ya –

Fun

daci

ón B

anca

ja

152 nois i noies, de 12 a 23

anys, han participat en els

serveis del Casal Jove “Atlas”

durant l’any 2002.

Casal Jove “Atlas”

Activitats de Lleure

Espai de TrobadaHa estat un espai relacional i socialitza-dor diari on s’ha treballat l’autogestiódel temps lliure del nois i s’ha potenciatque les propostes i l’organització de lesactivitats les gestionessin ells mateixos.Hi ha hagut aprenentatges considera-bles sobre valors importants com elsdrets de les persones, la diversitat cul-tural o la llibertat, a través d’activitatsque requereixen participació (setmanacultural, festa de la diversitat, projectesobre l’explotació infantil, etc.). Tambés’han organitzat activitats com el Car-nestoltes, la sortida de càmping, la ce-lebració de festes d’aniversari i altrespropostes que han ajudat el grup deGrans a millorar aspectes de responsa-bilitat, autonomia i motivació.

TallersEls tallers sorgeixen també de les pro-postes i interessos que tenen els jovesdel grup de Grans. Enguany els que mésèxit han tingut han estat el taller decuina (15 participants) i el taller de BallFunky (14 participants). També s’hanofert tallers de música, d’informàtica(power point), d’aeròbic i d’aeromo-delisme.

InformàticaL’Espai Obert del Punt Òmnia del Casalha estat obert dues tardes a la setmanaper a una mitjana de 20 nois. En aquestespai s’ha ofert als nois el coneixementi la pràctica d’alguns programes infor-màtics bàsics (Internet, office, tracta-ment d’imatges, etc.). L’espai d’informà-tica, a més a més, ha esdevingut unespai de relació i de proposta d’activitatsde lleure. La introducció com a novetatdels jocs en xarxa ha provocat una mas-sificació de l’espai i un replantejamentd’aquesta oferta concreta a causa del’agressivitat que representa aquest tipusde joc.

FutbolL’esport al Casal Jove “Atlas” ja fa tempsque motiva dinàmiques de relació moltpositives en el grup. Enguany hem fetun equip de Joves que ha jugat en una

lliga regular amb equips de tota Barce-lona i que ha participat en diferentstrobades esportives al districte. Hemcol·laborat amb l’Associació Àmbit Es-port per a promocionar l’accés a l’esporti als espais de relació dels joves immi-grats. Així, durant tot l’any, cinc noisdel Casal s’han beneficiat dels seus ser-veis. El grup de Grans també ha co-mençat una dinàmica d’entrenamentsi des del mes de setembre juga en unalliga del barri.

Activitats extraordinàriesLes activitats extraordinàries han estatnormalment celebrades conjuntamentamb els dos grups del Casal Jove “Atlas”o amb la resta dels programes del’Entitat (Sant Jordi, Pujada a Montse-rrat, Festes de la Primavera..). Enguanyel grup ha participat en activitats ambaltres entitats del barri, com la festa deCarnestoltes.

Activitats de vacancesDurant els períodes de vacances escolarsel Casal Jove “Atlas” s’adapta a les ne-cessitats de lleure dels nois i organitzaactivitats motivadores que els puguinservir per a passar unes vacances diver-tides i educatives. S’ha intentat que elsnois valoressin i planifiquessin les acti-vitats que els agradaria fer.

En els períodes curts de vacances esco-lars el que més motiva és fer estadesfora de la ciutat per a trencar la quoti-dianitat.

Calendari d’activitats del Casal Jove “Atlas”en períodes de vacances escolars

27 al 30 de desembre

25 al 28 de març

25 al 27 de juny

1 al 17 de juliol,

i 29 de juliol a 16 d’agost

18 al 26 de juliol

19 al 30 d’agost

Colònies de Nadal a Coll de Pal (Berguedà)

Colònies de Setmana Santa a Lles (Cerdanya)

Sortida de Càmping a l’Ametlla de Mar

Casal d’Estiu

Campaments a Noarre (Pallars Sobirà)

Colònies a La Garrotxa

Act

ivit

ats

Dat

es

LLeure i educació

10

Casa

l Jo

ve “

Atl

as”

3

Un grup de nois del Casal Jove

“Atlas” ha participat en

la filmació d’un curtmetratge

en contra de l’explotació

infantil, que el grup va

presentar en el marc de

la Festa de la Diversitat.

A l’estiu els nois del Casal Jove “Atlas”han combinat activitats a la ciutat (ambespai d’estudi diari, anades a la platja,polisportiu i excursions diverses) i estadesfora de Barcelona. Enguany han fetquatre dies de càmping durant el mesde juny per a celebrar l’inici de l’estiu(11 nois). El mes de juliol han estatd’acampada a Noarre (19 joves) i al’agost han passat 12 dies de colòniesal Mas Coll de Dalt (21 joves).

Seguiment socioeducatiuindividualitzat

Hi ha hagut un increment del nombrede joves que han requerit un seguimentindividual. S’ha treballat sobre un totalde 35 nois/es. Sovint hem hagut de tre-ballar en funció de la urgència dels casos,que ens ha impedit l’estratègia del tre-ball preventiu. En el grup de Grans, lesprincipals problemàtiques a les qualshem donat resposta han estat dinàmi-ques de carrer, petits robatoris, situacionsde desemparament i dificultats psi-coafectives. La majoria de casos abordatsen el grup de Joves han estat relacionatsamb processos de formació i orientaciólaboral en un entorn de marcades difi-cultats legals (tots els casos treballatshan estat immigrats). Hem potenciat el

treball amb les famílies i, tot i la sevaresposta, considerem que encara és ne-cessari potenciar molt més el suportfamiliar en el processos educatius.

La col·laboració amb la xarxa de serveissocials ha augmentat i això ha repercutitde forma positiva en el treball amb elsnois. No sempre hem aconseguit unacomplicitat i una coordinació amb elsserveis socials. En aquests casos, des delCasal només hem pogut actuar en lacontenció.

Reptes de futur

De cara a l’any vinent ens plantegem:

• consolidar els espais formatius i am-pliar-ne l’oferta en dos àmbits: suporta l’estudiant de batxillerat i incrementdels cursos de llengües per a joves de16 a 18 anys acabats d’arribar.

• consolidar les accions de lleure per anois de 12 a 15 anys i aplicar novesexperiències o projectes pilot ambels majors de 15 , amb una atencióespecial per tal d’arribar a les noiesd’origen immigrant.

• desenvolupar accions i projectes di-rigits als/les joves de l’entitat peròalhora en col·laboració amb ells/elles.

Les activitats d’estiu han

comptat, en el grup de Grans,

amb 35 joves inscrits el mes

de juliol i 32 el mes d’agost.

LLeure i Educació

11

Casa

l Jo

ve “

Atl

as”

3


Usuaris 152


Hores joves-activitat 35.764


AltresInstitucions(escoles,empreses)13%


AdministracióLocal 16%

Quadre finançament Casal Jove “Atlas”

Administracióautonòmica7%


Suport a la Família

12


Aquesta línia de treball es concentra a donar suport a les famílies en el procés educatiu dels fillsi a oferir-los recursos de suport en situacions difícils.

Finalitat

L’Espai de Trobada Familiar funciona desde fa anys amb la finalitat de servir desuport a les famílies per al correcte de-senvolupament de les seves funcions pa-rentals, i aconseguir l’apropament entreles famílies i l’equip educatiu per a millorarl’acció educativa dels projectes del CasalInfantil i del Casal Jove “Atlas”. Desenvo-lupa diversos serveis i dinamitza activitatsper als pares, i per a pares i fills conjunta-ment, per a possibilitar l'intercanvi entreells, així com amb l'equip del Casal. Preténestablir un espai relacional positiu, agra-dable i generador de nous vincles entreels usuaris del Casal i també amb l'equip.Té molt present que l'acció educativa delCasal és complementària de l'acció edu-cativa de les famílies, i cerca la coherènciade les accions en els dos àmbits.

Usuaris

S’ha fet palès l’increment de famíliesimmigrades (el 65% del total de les famí-lies del Casal).

Tot i que en aquest darrer any ha augmentatnotablement l’arribada de famílies de Lla-tinoamèrica, el col·lectiu que des de fa dosanys presenta un creixement proporcionalmés important és el de famílies procedentsde l’Europa de l’Est. Ens plantegem buscarestratègies per a acostar-nos-hi, per conèixerles diferents cultures i tenir més elementsper a fer qualsevol intervenció.

Tot i que el programa està obert a tots elspares i mares que tinguin fills al CasalInfantil o al Casal Jove “Atlas”, les usuàriesmajoritàries han continuat sent dones de25 a 55 anys, moltes d’elles soles, immigra-des i en situacions econòmiques precàries.

Les activitats

El servei d’orientaciói informació

El primer contacte de les famílies amb elCasal passa per aquest servei en el mo-ment de la inscripció dels fills, i a més amés recull les demandes específiquesd’algun dels recursos del Casal (acompan-yament escolar, beques per a les activitatsd’estiu, etc.) i les demandes d’assesso-rament extern, que estan generalmentrelacionades amb ajuts en tràmits o ges-tions personals (sol·licituds de bequesescolars, redacció de currículums, etc.) itambé en qüestions laborals i d’habitatge.

Com l’any passat, la difícil conciliació dela vida laboral amb la familiar és el motiuprincipal quan analitzem la demanda deserveis de suport. És important destacar,també, l’increment de necessitat d’ajutsen diferents tràmits administratius, po-tenciat per l’autonomia de les famílies.

El servei d’acompanyament

El servei d’acompanyament té l’objectiud’oferir un suport als pares que, princi-palment per motius laborals, no podenportar o recollir els fills a l’escola. Elservei ha atès 10 nens al matí, que hanesmorzat al Casal i han estat acompan-yats a classe, i ha recollit cada tarda 53nens de les diferents escoles del barri.

Servei de Consulta Jurídica

Tenint en compte el nombre de deman-des jurídiques que rebíem, i aprofitantla col·laboració d’un grup d’advocats,s’ha posat en marxa aquest servei pera oferir assessorament i orientació gra-tuïta a les famílies en relació amb dub-

Espai de Trobada Familiar4

Am

b el

sup

ort

de:

Min

iste

rio d

e Tr

abaj

o y

Asu

ntos

Soc

iale

s •

Inst

ituto

Nac

iona

l de

Mig

raci

ones

y S

ervi

cios

Soc

iale

s •

Dep

arta

men

t de

Ben

esta

r i F

amíli

a •

Dire

cció

Gen

eral

d’A

tenc

ió a

la In

fànc

ia i

l’Ado

lesc

ènci

a

El col·lectiu de famílies

majoritari és el de

procedència magrebina

(30% de les famílies del Casal)

tes sobre qüestions jurídiques. Des del’inici del servei (setembre 2002) hemrebut 15 demandes, la majoria relacio-nades amb temes matrimonials i fami-liars (separacions, tuteles, pensions...),que posen de manifest la realitat fami-liar de molts dels usuaris del programa.

La Comissió de Pares

Creada l’any 2001, la Comissió de Pareses va consolidant a poc a poc tot i pre-sentar mancances de coordinació a causadels horaris de reunió i de la dificultatde no tenir un espai propi per a trobar-se. Tot i així, durant aquest any, 8 paresi mares n’han format part. La implicacióen la visita al Casal, el passat mes denovembre, del President de la Generali-tat de Catalunya Sr. Jordi Pujol, ha estatun exemple de la representativitat queté la Comissió per a les famílies del Casal.

Activitats formatives i de suport

Considerem que les xerrades de pares imares han esgotat el format i que caltornar a enfocar l’activitat per a donarcabuda a més persones. Feia massa tempsque el grup de pares participants (12persones) es coneixia i el grau d’intimitataconseguit entre ells feia molt difícil quequalsevol nou membre s’hi pogués sentircòmode. Així, les xerrades no van respon-dre a les expectatives dels nous partici-pants. A partir del 2003 començarem aoferir trobades amb un component mésinformatiu, més obertes i concentradesen temes interessants per a pares ambfills en edats similars.

D’altra banda, les xerrades informativessobre activitats del Casal han continuattenint una presència destacada de paresi mares (41 persones).

Activitats festives i de participació

Diferenciem les que es celebren al Casalentre pares, fills i l’equip educatiu, i queacostumen a tenir una assistència moltelevada (excursions familiars, Sopar deNadal, exposicions de fotos, Festes dela primavera), i les que s’organitzen al’entorn del barri i que serveixen per atreballar la participació comunitària deles famílies. Aquestes últimes volen po-tenciar el contacte amb persones d’altresentitats i el coneixement del barri, pera desenvolupar un sentiment de perti-nença en les famílies nouvingudes. Hemcontinuat estant presents a la Taula dela Dona per a treballar amb la restad’entitats les activitats impulsades albarri durant el mes de març (el mes dela dona); hem participat en la Festa dela Diversitat i hem posat una parada devenda de roses per Sant Jordi a la Ram-bla del Raval.

Reptes de futur

De cara a l’any vinent ens proposemdesenvolupar noves accions de suportintegral a la família en aquests àmbits:

• acollida a població acabada d’arribar• projectes (de lleure o de formació)

gestionats pel conjunt de famílies


13

Esp

ai

de T

rob

ad

a F

am

ilia

r

4


Usuaris 194


Hores usuaris-activitat 3.880



Administració central 4%Administracióautonòmica14%

AltresInstitucions(escoles,empreses) 18%

Quadre finançament Espai de Trobada Familiar

Suport al procés escolar

14

Suport al procés escolarDes d’aquest eix d’intervenció es reforça l’actuació de la institució escolar, es dóna suport alsinfants i joves en el su procés d’escolarització i es treballa conjuntament amb les escoles en nousmodels i propostes que millorin la qualitat i l’eficàcia del procés escolar.

Finalitat

La xarxa escolar ha fet importants es-forços per a donar cabuda a tots elsalumnes en els darrers anys. En aquestmarc, la UEC es crea com a resposta ales dificultats d’adaptació d’alguns alum-nes a la reforma educativa que fa obli-gatòria l’escolarització fins als 16 anys.Aquestes unitats es converteixen en unaaula més dels Instituts per a poder aten-dre la diversitat. Són centres per al’escolarització temporal i compartidaamb els instituts de procedència.S’atenen alguns adolescents per als qualsla seva estada a l’Institut s’ha fet insos-tenible. Alhora, però, els retorns al’Institut són molt difícils i la situaciódels alumnes en el moment d’arribar ala UEC ja és molt deteriorada.

Usuaris

El perfil de l’alumnat té en comú larelació conflictiva amb l’entorn escolar.Sovint, els adolescents que atén la UECtenen una història de fracassos en elseu recorregut escolar i un entorn forçadeteriorat, que es tradueix en situacionsmultiproblemàtiques que fan difícil elseguiment educatiu en un Institut. Toti això, les situacions individuals són bendiferents i ens trobem un grup d’alum-nes molt heterogeni i amb una evoluciódiferent, que exigeix un abordatge per-sonalitzat.

Els alumnes de la UEC han provingut de19 instituts diferents. Tot i que unamajoria pertanyien a Instituts del barri.Enguany hi ha hagut un increment delsalumnes d’origen estranger (13 nois).

Aquest fet és indicador de l’elevat índexde joves d’aquest col·lectiu que tenenaccés a l’ensenyament públic, malgratque uns quants necessitin el suport d’unaUEC.

Metodologia

S’han treballat les necessitats educativesespecials en un marc diferenciat, senseque l’alumne es desconnectés del circuitescolar. S’ha ofert també un currículumi una estructura adaptada a les necessi-tats i als interessos de l’alumne, per talde potenciar el seu desenvolupamentpersonal i treballar les habilitats neces-sàries per a una inserció sociolaboral.

En definitiva, la UEC ofereix un marcintensiu i activador per què l’alumnesuperi les dificultats que ha trobat enel seu recorregut anterior.

Activitats

Els tallers

Els tallers formen part de la metodologiai són una de les motivacions més evi-dents per als nostres alumnes. Es basenen un aprenentatge eminentment pràc-tic de diferents matèries i varien cadacurs per a ajustar-los a les necessitats iinteressos de cada nou grup. Enguanyhem realitzat tallers de cuina, d’elec-tricitat, de fusteria i de tecnologia.

L’avaluació dels tallers és contínua, esconvalida amb l’Ensenyament SecundariObligatori (ESO) i queda recollida enl’expedient acadèmic de l’Institut. Els

La Unitat d’Escolarització Compartida5

Am

b el

sup

ort

de:

Gen

eral

itat

de C

atal

unya

- D

epar

tam

ent

d’En

seny

amen

t

La UEC suposa una oportuni-

tat perquè l’alumne restitueixi

certs aspectes de la seva esco-

larització i dóna suport a un

procés de canvi.

Durant el 2002 la UEC

ha tingut 30 alumnes,

repartits en tres grups

educatius

productes dels tallers i també dels crèditssolen influir en l’autoestima dels alum-nes, ja que veuen els resultats dels seusesforços, així com la resta del grup i lesrespectives famílies.

Enguany, una de les activitats més des-tacades ha estat l’elaboració de decoratsi peces d’escenografia per a alguns delsmuntatges musicals de l’Auditori. Pre-veiem que aquesta col·laboració seràcontinuada perquè l’experiència de tre-ball pràctic i el reconeixement públicde la feina feta pels joves té un valoreducatiu important.

Els crèdits

Els crèdits complementen el currículumde la UEC. S’han programat al llarg delcurs en funció de les necessitats i elsinteressos del grup al qual s’adrecen ihan tingut una temporalització moltconcreta. Cada crèdit ha estat relacionatamb alguna àrea del currículum del’ESO, però en tots ells s’han treballatels continguts de les àrees instrumentals(llengua i matemàtiques) com a einesimprescindibles per a qualsevol activitatde la vida quotidiana.

L’assemblea

Aquest espai ha desenvolupat en elsalumnes les capacitats d’autogestió,creació d’opinió i expressió oral, desíntesi, d’escolta i de respecte. Els alum-nes han trobat un espai on la seva pa-raula pren veu com la de qualsevol com-pany o adult, ajudats pels educadorsque pauten el funcionament d’aquestaactivitat.

Educació Física

L’educació física és un vehicle privilegiatper a treballar tot allò que implica unaactivitat física en grup: habilitats socials,conducta adequada,...

Visites

Les sortides i visites ens donen l’opor-tunitat de conèixer sobre el terrenyaquelles experiències i realitats socials

que no podem reproduir al centre entota la seva riquesa i que poden com-portar un bon suport didàctic al currí-culum. Constitueixen una altra manerad’aprendre, més presencial i activa, quepermet a l’alumne treure conclusions iobservacions pròpies a partir del treballfet a l’aula, i també ampliar el currícu-lum amb continguts que no es podentreballar a l’aula.

L’intercanvi: Lisboa

Aquest any, el camp de treball i la ruta,com a tradicionals sortides en grup, hanestat substituïts per un projecte d’inter-canvi juvenil amb una entitat de Lisboa.L’experiència ha consistit en l’acollidadel grup de joves portuguesos aquí i enl’estada dels nois de la UEC a Lisboa,per períodes d’una setmana.

L’eix de la trobada ha estat l’entornurbà i la música hip-hop. El tema hagenerat un treball previ de tallers pera desenvolupar durant l’intercanvi. Elsnois de la UEC han estudiat tècniquesde grafit, han après a cuinar plats por-tuguesos i s’han endinsat en la músicahip-hop.

La riquesa educativa de l’experiènciaradica en la convivència amb altres joves,l’acollida a la ciutat de nouvinguts, elviatge a un entorn diferent i el treballd’un tema identificatiu de la culturajove i urbana.

Les convivències

Com cada any, el grup ha passat tresdies a l’alberg de Lles de Cerdanya pera fer activitats d’aventura a la muntanya:escalada, ràpel, bicicletes, tir amb arc,orientació per la muntanya de nit. Sóndies de lleure però que permeten abor-dar aspectes diferents als que general-ment es treballen a l’aula.

El seguiment educatiu

Com cada any, cada alumne ha tingutun educador-tutor que ha estat la sevareferència principal en el centre. Amb


15

La U

nit

at

d’E

sco

lari

tzaci

ó C

om

part

ida

5

Els crèdits desenvolupats

al 2002 han estat: aigua,

viatge, grafit, geografia

bàsica, la terra, revista,

escacs, ètica audiovisual,

medi ambient i còmic.

Hem visitat, entre d’altres,

el Museu de la Ciència (taller

d’electricitat), E-metis (taller

d’educació sexual), el Museu

Marítim, l’Auditori, el diari

El Periódico. l’Escola Taller

Jaumeandreu, el Museu

d’Història de Catalunya,

City TV i RAC-105.

aquest últim s’ha desenvolupat un espaisetmanal individual -la tutoria- per aavaluar l’evolució de l’alumne, les difi-cultats i les noves fites educatives aassolir. El tutor ha elaborat el ProjecteEducatiu Individual (PEI) del noi, quepreveu els objectius, les estratègies i latemporalització en què s’esperen assolira través de les tutories amb el noi i lafamília.

Orientació i Inserció Laboral

S’han seguit realitzant diverses sessionsd’orientació i acompanyament a la in-serció amb els alumnes que finalitzenla seva estada al centre. Aquestes ses-sions pretenen orientar les decisions iels itineraris de l’alumne. Dels alumnesorientats enguany, un 50%, amb datade desembre, tenen un contracte defeina en l'ocupació escollida. De totamanera, l’objectiu més important pelqual treballem és que el jove percebi lanecessitat del treball com a eix estruc-tural del seu projecte vital i que vegi la

formació com a element important enel seu procés d’inserció. El Casal ofereixun suport continuat a l’ itinerari poste-rior que professionalitzarà el jove, mésenllà de la seva inserció immediata.

Reptes de futur

• Millorar la intensitat de treball en lesdificultats de conducta específiquesde molts alumnes

• Incrementar la implicació de les famíliesen el procés de millora dels alumnes


16

La U

nit

at

d’E

sco

lari

tzaci

ó C

om

part

ida

5

El treball tutorial i les dinà-

miques de grup han estat els

elements essencials per a trac-

tar les dificultats. Són, junta-

ment amb unes activitats

d’aprenentatge motivadores

i estructuradores, el veritable

tret diferencial de la nostra

intervenció i allò que més cla-

rament perceben els alumnes

quan arriben a la UEC.

Finalitat

Hem iniciat una experiència pilot ambels instituts del barri per a oferir atencióals alumnes amb necessitats educativesespecials sense que calgui allunyar-losde l’institut. L’Aula Compartida ofereixals alumnes espais d’aprenentatge com-plementaris dins el mateix institut.L’objectiu és treballar en la prevencióde situacions que puguin provocar de-rivacions cap a Unitats d’EscolaritzacióCompartida, treballar en les dificultatsi donar resposta a les necessitats i elsinteressos concrets detectats en aquestsalumnes.Aquesta experiència suposa un gran pasen l’estreta col·laboració dels instituts

i el teixit social per a afrontar els nousreptes de l’educació, alhora que poten-cia les capacitats dels joves com a vehicled’inclusió social.

Usuaris

Les activitats de l’Aula Compartida hanacollit alumnes de 2n cicle de l’ESO quemostraven dificultats d’adaptació alcentre i comportament disruptiu, baixao nul·la motivació vers l’aprenentatgei desencantament per les expectativespersonals. Excepcionalment, també hemtreballat amb alumnes de 1r cicle quecomençaven a mostrar alguna d’aques-tes dificultats.

L’Aula Compartida6

Creiem que l’estreta

col·laboració de les entitats

del territori amb les escoles

pot ajudar a aconseguir

millores més àmplies i a

atendre les diferents necessi-

tats de l’alumnat.

Am

b el

sup

ort

de:

Gen

eral

itat

de C

atal

unya

- D

epar

tam

ent

d’En

seny

amen

t

Procedència dels alumnes de la UEC

Raval

Resta Ciutat Vella

Poble Sec

Nou Barris

Sant Martí

Sant Boi de Llobregat

Metodologia

Els alumnes han realitzat crèdits varia-bles al Casal en un màxim del 40% delseu horari lectiu. S’ha comptat amb uneducador del Casal i amb la participaciódirecta dels tutors/professors dels dosinstituts. La metodologia de les activitatsde l’Aula Compartida està especialmentorientada a l’adquisició d’hàbits de tre-ball i d’aprenentatge, la relació de co-neixements, la motivació i la implicacióde l’alumne. La col·laboració i el com-promís dels centres escolars han permèscaptar coneixements i metodologies.

Activitats

Crèdits variables de Pre-Taller

Han estat projectes realitzats trimestralmental mateix institut i als equipaments delCasal. Aquests crèdits han girat entorn deconeixements i tècniques d’un ofici (fusteria,electricitat, cuina, paper maixé, etc. ) i hanintegrat conceptes i procediments de lesaltres àrees del currículum. Els projecteshan tingut com a eix i finalitat l’elaboraciód’un producte tangible: un quadre decontrol elèctric, diferents plats de cuina iun quiosc per a un festival de l’institut.

El domini d’aquestes tècniques permetrà,de cara a l’any vinent, elaborar els crèditsde participació comunitària. Hem pensatque els productes que s’elaborin en aqueststallers tinguin una aplicació pràctica peral mateix institut, per a alguna entitatsocial o per a la celebració d’actes culturals.

Crèdits variables d’orientaciólaboral

Alguns dels alumnes que estan acabantel període d’escolarització obligatòrianecessiten orientació i acompanyamentcap a la sortida formativa i laboral. Enaquest crèdit trimestral s’ha treballat elconeixement del món del treball, dinà-miques de presa de decisions, coneixe-ments de diferents sectors laborals ivisites a empreses. El crèdit ha remarcatla vessant investigadora de l’alumne:entrevistes a empreses i treballadors,

recerca d’ocupacions clàssiques i innova-dores, implicació en les visites a centresde formació i elaboració d’un currículum.

Activitats Tutoritzades

En l’atenció al grup d’alumnat, algunesde les intervencions han de tenir uncaràcter més individual per a reforçarprocessos i acompanyaments que res-ponguin a necessitats personals.Intentarem ampliar la capacitat d’aten-ció personalitzada al grup d’alumnes,de cara a l’any que ve.

Reptes de futur

• Convertir aquesta experiència piloten un servei permanent a les escoles

• Ampliar progressivament les activitatsde suport a cada institut

• Ampliar les tutories i activitats desuport individual a aquells alumnesamb més necessitats


17

L’A

ula

Co

mp

art

ida

6

Quadre finançament de la UECi de l’Aula Compartida

Cost Projecte Aula Compartida 14.261,47€

Usuaris 30



Col·laboracionseconòmiques

particulars 11%


Altres institucions(escoles, empreses)

13%

Cost Projecte UEC 136.637,11€

Usuaris 26



Atenció a Menors Immigrats no acompanyats

18

Atenció a Menors Immigrats no acompanyatsDes d’aquesta línia de treball s’atén aquest col·lectiu d’adolescents i joves oferint-los els recursos formatius,educatius i socials necessaris per a millorar i normalitzar la seva situació.

Finalitat

Des dels seus inicis l’any 1999, el centreMarhaba ha estat un Centre Obertd’atenció diürna que té un conveni ambla Direcció General d’Atenció al Menor,amb uns objectius centrats en la captaciói vinculació dels nois, en la pal·liació dedanys i riscos del carrer i en la motivacióde la demanda residencial i laboral. Desdel 2002, el centre Marhaba s’ha recon-vertit en un centre de formació prela-boral, laboral i d’activitats de lleureperquè els menors residents en centresde la Generalitat que ho necessitin des-envolupin al Casal un itinerari d’inserciólaboral i social durant el dia. Els motiusde la reformulació del projectes’expliquen per una reducció significa-tiva de l’arribada de menors no acom-panyats a Barcelona des de finals del2001 i un increment de cobertura encentres de nit i albergs de la xarxa deprotecció, que ha provocat una reducciódel nombre de menors no acompanyatsal carrer i del seu grau de deteriorament.

Hem modificat el projecte Marhaba per-què sigui un centre territorial de referènciaper a facilitar la integració sociolaborald’aquest col·lectiu, hem aportat recursosa les necessitats de flexibilitat de la xarxade protecció i hem construït itinerariseducatius, laborals, legals i formatiuspersonalitzats per a cada menor.

Usuaris

Marhaba ha atès 35 adolescents de 16a 18 anys immigrants magribins (un 93%procedents del Marroc i un 7%d’Algèria), que han arribat a Barcelonasense cap tutor legal, residents en recur-

sos de la xarxa de protecció. Tots hanarribat a la ciutat amb un projecte mi-gratori per a treballar i promocionar-se. Es caracteritzen per ser un col·lectiumolt vulnerable, que pateix mancancesafectives i referencials.

A més a més, el projecte ha ofert serveis a26 nois que han arribat a la majoria d’edataquí i que han trobat un suport per a assolirla seva autonomia econòmica i social, ambun suport a l’habitatge mitjançant famíliesd’acollida i serveis complementaris.

Metodologia

El procés de construcció d’itineraris for-matius i laborals per aquests joves hacontemplat el treball per fases, impres-cindible per a estabilitzar la seva situaciói assolir fites personals que els motivina anar adquirint compromisos progres-sivament. Els espais de formació i desocialització s’han plantejat de maneradinàmica i activadora de l’autonomia,i la implicació personal dels nois en lesseves responsabilitats, en la superaciópersonal i en la superació dels problemes

Marhaba7

Am

b el

sup

ort

de:

Dep

arta

men

t Be

nest

ar i

Fam

ília

- D

irecc

ió G

ener

al d

'Ate

nció

a la

Infà

ncia

i l’A

dole

scèn

cia

• D

epar

tam

ent

de P

resi

dènc

ia -

Secr

etar

ia G

ener

al d

e Jo

vent

ut -

Dep

arta

men

t de

Tre

ball

• Fu

ndac

ió L

a C

aixa

• F

unda

ció

Cla

ror

• Fu

ndac

ión

Sant

a M

aría

35 adolescents de 16 a 18 anys

immigrants magribins

(un 93% procedents del

Marroc i un 7% d’Algèria)

han estat atesos al projecte

Marhaba

tècnics, derivats de les matèries a treba-llar. Les tutories de seguiment han estatmetodològicament molt importants acausa de la manca d’un referent adultclar per a aquest nois. Aquestes tutoriess’han desenvolupat quinzenalment, ien els casos que requerien una atencióespecial s’han intensificat. El treball delshàbits ha assegurat l’assimilació d’unesrutines estructurants, imprescindiblesper a entrar en altres contextos i perdesenvolupar-se en el món laboral.

Activitats

Selecció

Per a iniciar un itinerari formatiu i labo-ral, la situació dels nois ha de garantiruna cobertura residencial i educativa.Per això, els participants de Marhabaresidien en el anomenats Centresd’Inserció del Circuit de Protecció. Nohan estat seleccionats aquells que po-dien ser assumits per la xarxa de recursosnormalitzats.

Formació per a la inserció

S’ha ofert formació en fontaneria, elec-tricitat i construcció en format de mòdulstrimestrals, que s’han estructurat en 25hores setmanals de tallers tècnics i 7hores setmanals de formació en àreesde coneixement bàsic (matemàtiquesfuncionals, nocions de dibuix tècnic, etc.).

La vulnerabilitat d’aquests joves estàprovocada per la ruptura del seu procésde socialització i per la immigració pre-matura que han realitzat. Així, durantl’etapa formativa s’ha incidit també enaspectes socials, culturals i relacionals.

Després de l’etapa formativa, els noishan fet pràctiques en una empresa du-rant 3 setmanes. Les pràctiques hanpermès ubicar-los en un marc de treballreal amb tot el que això comporta (re-lació amb els companys, amb el superior,no presència de l’educador...). Actual-ment, un cop superades les pràctiques,tots els joves han aconseguit la inserciólaboral.

Aprenentatge de la llengua

Tot i les dificultats que presentaval’heterogeneïtat del grup pel que fa al’alfabetització, s’han organitzat classesadequades a les diferents necessitats,que han facilitat un aprenentatge in-dividualitzat. L’espai també s’ha utilit-zat per a treballar temes transversals,com el vocabulari específic entorn elmón laboral, la salut i la recercad’informació i de recursos públics, entred’altres.

Dinamització

Els alumnes han dinat al Casal i a latarda s’han acollit voluntàriament aactivitats més informals i lúdiques, comles sortides i els esports. Aquestes acti-vitats han contribuït a la socialització ia l’educació en el lleure. A més a més,tots han tingut la possibilitat d’integrar-se en altres projectes per a joves de lamateixa entitat.

Orientació laboral

S’han treballat amb els nois aspectesdirectament relacionats amb el mónlaboral així com continguts pràctics pera un bon procés d’inserció. Els aspectesmés treballats han estat: els sectors pro-fessionals, les tècniques de recerca defeina, l’anàlisi de l’oferta i les condicionsde treball, les tècniques de presentacióde cartes i currículums i l’entrevista defeina.


19

Marh

ab

a

7

L’aprenentatge de la llengua

ha estat l’eina imprescindible

per al procés de socialització

dels usuaris i un factor clau

per a l’aprofitament del curs

En cada mòdul han partici-

pat 14 nois simultàniament

Suport a l’autonomiaper a majors d’edat

Un nombre important de joves s’hantrobat en procés de desinternamentdels centres on residien a causa de laseva imminent majoria d’edat. Per això,hem desenvolupat activitats per a faci-litar el procés de recerca d’allotjamenti per a ajudar-los a assumir amb respon-sabilitat i autonomia aquesta nova si-tuació. Hem ofert acompanyament a 26joves perquè poguessin realitzar la tran-sició cap a una vida autònoma. Nova-ment, les famílies i persones participantsen el servei que s’han ofert a fer unprocés d’acollida a casa seva durant 6mesos fins a la inserció laboral il’autonomia econòmica i personal delnoi, han estat imprescindibles per al’assoliment de la independència delsnois.

Mirall

El Casal ha començat una col·laboracióamb una entitat educativa de Tànger.Amb el suport del Fons Català de Co-operació, l’associació marroquina Darna

ha posat en funcionament el projectede Casa Comunitària de Formació, unaescola professional a Tànger per a ado-lescents en situació de risc.

Durant la primera fase del programaMirall hem desenvolupat intercanvis deprofessionals entre Darna i el Casal delsInfants del Raval per a compartir meto-dologies en l’actuació amb menors i lesseves famílies i adoptar una visió comu-na sobre aquesta situació que millori elbenestar dels menors que han arribataquí.

Pensem que el futur d’aquesta platafor-ma ens ha de permetre treballar demanera organitzada en la gestió de laimmigració de menors en relació ambel seu país d’origen.

Reptes de futur

• Aprofundir en les metodologies desuport a l’autonomia i la socialitzacióper a consolidar el futur itinerarid’inserció social i laboral dels nois

• Ampliar el nombre d’ofertes per alsuport a l’allotjament


20

Marh

ab

a7

Col·laboracionseconòmiquesparticulars 31%



Altresinstitucions

(escoles,empreses)

11%

Quadre finançament Marhaba


Usuaris 35



Finalitat

El demoto és un espai de trobada obert,de caràcter lúdic, amb un taller de me-cànica de motos com a eix de l'acció oniniciar el projecte de capacitació id'inserció laboral dels joves. El demotovol aconseguir captar i vincular els jovesa un recurs atractiu per a ells promoventitineraris personalitzats de tipus prela-boral, instrumental, orientador id’inserció a l’ocupació.

Usuaris

El demoto ha ofert un espai d’acollida,vincle i diagnòstic a aquells joves d’entre15 i 20 anys amb una situació personali social que no permetia vincular-los acap altre procés intensiu d’orientació iacompanyament a la inserció. Els prin-cipals usuaris d’aquest espai han estatels que feia molt temps que estaveninactius i necessitaven un recurs prela-boral on recuperar i/o practicar les ha-

bilitats pròpies d’un entorn laboral (pun-tualitat, responsabilitat, relació amb elsgrups d’iguals, relacions jeràrquiques,etc.). També han estat usuaris del de-moto els adolescents menors de 16 anysen situacions conflictives o de risc deruptura en el marc de la formació regla-da, perquè no s’adaptaven al modeleducatiu actual. Finalment, el demotoha intentat atreure altres perfils de jovesamb necessitats d’orientació i formaciómotivats per professionalitzar-se en elsector de la mecànica.

Metodologia

Gràcies a l'atracció pels ciclomotors quesenten la majoria dels joves, l’espai demecànica de la moto ha estat l’instru-ment que ha facilitat la nostra interven-ció. El demoto ha ofert un espai centralde mecànica de la motocicleta per avincular joves amb diferents interessosi necessitats personals. S’ha fet un treballtutorial continuat, hem utilitzat les dinà-miques de grup al llarg de l’itinerari is’han treballat tots aquells aspectes isituacions del jove que requerien unsuport per a iniciar un itinerari formatiui laboral.

Per a cobrir la demanda dels mateixosnois de poder fer activitats esportives ilúdiques, ens hem coordinat amb altresprogrames del Casal perquè els nois esvinculessin a un espai on poder treballarel temps de lleure i les relacions ambaltres joves, al marge d’activitats pura-ment prelaborals.

Durant l’any 2002 han passat

pel demoto 32 joves

entre 15 i 20 anys

Formació i Inserció Laboral

21

demoto 8

Formació i Inserció LaboralL’objectiu d’aquest àmbit és facilitar la inserció laboral de joves en situació de risc mitjançantdiferents itineraris de motivació, formatius i laborals que els permetin un acompanyamentpersonalitzat en el procés d’inserció i la generació de processos de formació que millorin les sevescapacitats. Durant el 2002, 256 joves han estat atesos per algun dels serveis de formació i inserciódel Casal.

Am

b el

sup

ort

de:

Fund

ació

Un

Sol M

ón

Activitats

Mòdul de mecànica de motosL’educadora responsable del programai un mecànic han desenvolupat aquestespai cada tarda de 17:30 a 20:30. Elsnois han pogut aproximar-se al món dela moto fent una aprenentatge pràcticamb motocicletes velles. La dinàmicadistesa de l’espai ha permès establirvincles amb els joves. La confiança tre-ballada ha estat important per a poderplantejar al noi alternatives de formacióo d’inserció adaptades al seu perfil.

Mòduls d’orientació laborali seguiment en la inserció

Mitjançant tutories individuals setma-nals, els joves han rebut orientació iseguiment en la construcció del seuitinerari formatiu i laboral. Amb cada

noi s’han ideat un itinerari individuali-tzat adaptat a les seves necessitats, mo-tivacions i habilitats, i s’ha treballat ambmés èmfasi les mancances més rellevants.

Mòdul d’accés

Els joves que han demostrat uns hàbitslaborals consolidats i que presentavennecessitats urgents d’inserció, han tingutun accés als Mòduls de Capacitació La-boral per a mosso de magatzem del’entitat.

Reptes de futur

• Ampliar les ofertes de formació ins-trumental i formació tècnica en acti-vitats de matí i per atendre més nois

• Accedir a nous col·lectius de jovesinactius del barri


22

dem

oto

8


Usuaris 32





Altresinstitucions(escoles,empreses) 14%

Finalitat

Aquest programa neix de la voluntat delCasal d’estar obert a la transferènciad’experiències amb altres entitats i territorisen què siguin necessàries intervencions comles que desenvolupem al barri del Raval.

Aquesta primera experiència s’està des-envolupant des del juliol del 2002 albarri de la Mina, un barri de Sant Adrià

del Besòs amb un alt percentatge depoblació en situació de desigualtat sociali on l’experiència del Casal pot ser útil.

Usuaris

El perfil del jove del demoto la Minadifereix molt del que ens hem trobat albarri del Raval. Mentre que al Raval elsjoves són majoritàriament immigrats i

demoto la Mina9

Quadre finançament demoto

Am

b el

sup

ort

de:

Con

sorc

i del

Bar

ri de

la M

ina

prioritzen la integració laboral en el seuprojecte de vida, els joves de la Minano es plantegen treballar i arriben aldemoto buscant únicament un espai delleure diferent.

Els usuaris han estat joves desocupatsque provenien d’un trencament en el pasdel món escolar al món laboral. Aquesttrencament ha provocat una inadaptacióque pot convertir aquesta situaciód’inactivitat en crònica. Un altre grup dejoves, tot i que hauria de ser encara enl’entorn escolar, no ha trobat respostesadaptades a la seva situació en el recursosde la xarxa i presenta un alt risc d’exclusiósocial. Des del juliol del 2002 han passatpel demoto la Mina 11 nois.

Metodologia

La metodologia del demoto la Mina s’haadaptat a les necessitats socioeducativesdels joves d’aquesta zona. Ha estat im-portant fer un treball específic de moti-vació per a la formació i potenciar lavisió del treball com a vehicle imprescin-dible per a l’autonomia personal.

En alguns casos, hem vist necessari tre-ballar la relació amb les famílies delsnois per a implicar-les en el projectesocioeducatiu del joves i comptar ambla seva complicitat en la formació i in-serció dels seus fills.

Activitats

Taller de mecànica de la moto

El taller ha estat obert cada tarda de17:30 a 20:30. Ha comptat amb l’edu-cador, responsable del programa i refe-rent dels nois, i amb un mecànic, queha desenvolupat l’aprenentatge tècnicde l’espai. En aquest espai diari s’hantreballat l’adquisició d’hàbits com lapuntualitat, la higiene, el comportamenten grup i la concentració en una feinaconcreta. La confiança treballada haestat important per a poder plantejaral noi alternatives de formació od’inserció adaptades al seu perfil.

Formació

Mitjançant unes hores de repàs en totesles matèries, hem ofert suport a aquellsnois que s’han interessat a continuar es-tudiant. Hem propiciat que adquirissin orecuperessin els coneixements suficientsper a poder fer la prova d’accés per aestudis de grau mig. Dels tres joves quevan començar a assistir a aquest espai desuport a l’estudi, n’hi ha dos que podranaconseguir l’accés per a aquesta formació.

Alguns dels joves han estat derivats al’escola d’adults perquè assolissin elgraduat escolar. El retorn a un ensenya-ment reglat ha estat un element impor-tant de motivació per a iniciar altresiniciatives formatives.

Mòdul d’Orientació

Les tutories individuals setmanals hanservit per a orientar i fer el seguimentdels joves. Amb cada noi s’ha ideat unitinerari individualitzat adaptat a lesseves necessitats, motivacions i habilitats,i s’ha treballat amb més èmfasi les man-cances més rellevants. Des d’aquest pro-grama s’han aconseguit pràctiques enempreses per a 2 joves. Amb la resta denois s’ha buscat el recurs formatiu mésadient per a continuar el seu itinerarisociolaboral.

Treball del temps de lleure

Les sortides organitzades han tingutcom a objectiu despertar l’interès dels


23

dem

oto

la M

ina

9

Hem combinat el taller de

mecànica de motos amb

activitats paral·leles que

propiciessin una millora

en les expectatives de futur

dels nois.

joves per un possible itinerari formatiui laboral i per la responsabilització delseu futur. Aprofitant les activitats lúdi-ques, hem treballat la descoberta depossibles oficis i ocupacions.

Hem visitat instal·lacions tan diversescom el Circuit de Catalunya, el Museude la Indústria de Terrassa i la Fira de laFeina, i hem organitzat diferents xerra-des formatives en sessions d’una tardasobre la SIDA, l’atur i les seves con-seqüències, la salut i la higiene i altrestemàtiques d’interès pels joves.

Reptes de futur

• Activar un programa de mòduls pre-laborals que permetin conèixer varisoficis i orientar els joves professional-ment

• Accedir a nous grups de joves inactiusen el programes d’orientació i inserciólaboral


24

dem

oto

la M

ina

9

Quadre finançament demoto la Mina


Usuaris 11



Finalitat

Per als joves en situacions personalsdificultoses és molt important que lesaccions de formació i ocupació els pu-guin generar experiències d’èxit que elsmotivin a formar-se més o a treballaren una feina que els agradi.

La figura del tècnic en mantenimentd’edificis està molt estesa i el sector ésampli. Els nois es formen en competèn-cies bàsiques en electricitat, fontaneria,construcció, pintura i petites obres defusta. És suficientment polivalent per apermetre una especialització posterioren el lloc de treball o mitjançant elreciclatge professional.

Usuaris

Les condicions per a accedir a aquestaformació han estat presentar una altaincidència d’indicadors de risc en lasituació del jove.

Han estat nois de 16 a 25 anys amb unasituació multiproblemàtica de manca desuport familiar, dèficits ens els hàbits desocialització i manca de recursos per al’accés al món laboral. Tot i que els cursosde Formació Ocupacional han estat obertsa joves autòctons i a joves immigrats, latotalitat dels alumnes de Formació Ocu-pacional del 2002 han estat joves immi-grats. La situació de necessitat dels noisnouvinguts fa que estiguin motivats pera construir-se un itinerari formatiu labo-ral. Alguns joves no tenen en compte elrisc que suposa l’abandó de la seva for-mació i la incorporació a la vida laboral

Formació Ocupacional en manteniment d’edificis10

La formació en el sector

del manteniment d’edificis

s’adapta al perfil d’una part

important dels nostres

usuaris.

Am

b el

sup

ort

de:

Gen

eral

itat

de C

atal

unya

- D

epar

tam

ent

de T

reba

ll

AltresIngressos 8%

Consorcidel barri deLa Mina 92%

sense un mínim de preparació. De caraal proper any ens plantegem fer un tre-ball específic amb els instituts de la zonaamb la finalitat de captar l’interès delsjoves que finalitzen l’ESO.

Metodologia

Com a totes les accions de formació id’inserció amb joves que presenten unperfil de risc d’exclusió, la metodologiade treball s’ha centrat en la participaciói el compromís dels nois en el seu propiitinerari formatiu-laboral. Hem treballatun seguiment individualitzat a partir deles dinàmiques de grup, les tutoriespersonals i l’avaluació continuada. Hemorganitzat els cursos en diferents fasesper a motivar l’assoliment d’objectiusal final de cada fase.

Accions

Els dos cursos oferts han estat semblantsen continguts però de diferent durada. Elcurs de Formació Ocupacional curt (450hores) l’han fet aquells joves que necessi-taven una formació concentrada per abuscar una inserció laboral ràpida quemillorés la seva situació personal de risceminent. El curs de Formació Ocupacionalllarg (800 hores) s’ha ofert a aquells jovesque necessitaven un temps de formacióllarg per a treballar, no tant les habilitatstècniques, sinó els hàbits socials bàsics pera començar una experiència de treball(comportament, puntualitat, higiene, etc.).

Continguts tècnics

S’han treballat les competències tècniquesreferents a instal·lació elèctrica, instal·lacióde fontaneria, tractament de superfíciesi acabats, serralleria i soldadura, i fusta.Aquesta part del curs ha estat a càrrecd’un tècnic especialista, que s’ha encarre-gat de fer les classes tècniques i d’avaluarels resultats de cada jove.

Formació bàsica

Ha inclòs classes d’alfabetització, lèxictècnic, dibuix tècnic bàsic i matemàti-

ques funcionals. La formació bàsica haestat a càrrec de l’educador del grup,que ha estat la referència en tots elsespais formatius i el responsable delseguiment socioeducatiu i tutorial. Amés, ha portat les sessions de dinàmicade grup i s’ha coordinat amb la xarxade serveis per al seguiment de les neces-sitats bàsiques, quan ha estat necessari.Ha elaborat la programació i l’adequacióde les accions formatives, ha realitzatles sessions específiques de formacióbàsica i ha estat present en les classestècniques per a l’atenció individual.

Mòdul de Seguretat i Higieneen el Treball i Mòdul de forma-ció Mediambiental

Els continguts formatius dels dos mòdulss’han inclòs en els hàbits de treball decada part del curs. El reciclatge, la nete-dat i pulcritud en la feina i les mesuresde seguretat en activitats laborals queho requereixen, són temes plenamentintegrats en el desenvolupament quoti-dià dels cursos.

L’orientació i inserció laboral

Hem fet incidència en el coneixementdel perfil i del sector professional desen-volupant un taller de recerca activa defeina, i hem elaborat amb cada noi elseu Pla d’Inserció Laboral. La figura del’inseridor ha estat important en el se-guiment i l’acompanyament en la inser-ció dels joves formats.

Des de fa temps comptem amb unaborsa d’empreses d’aquests sector vin-culades al Casal. Aquestes empresesestan compromeses amb els objectiusde l’entitat i sensibilitzades per a parti-cipar en la millora social mitjançant lacontractació i formació de treballadors.Per aquest motiu són molt útils per aaquells joves que, fins i tot després dela formació, tenen una situació personalfràgil. Evitant qualsevol proteccionisme,aquestes empreses estan disposades afer-los un lloc i reforçar-ne especialmentla supervisió i acompanyament en elmateix lloc de treball.


25

Form

aci

ó O

cup

aci

on

al

en

man

ten

imen

t d

’ed

ific

is

10

Durant l’any 2002, 34 joves

s’han format en els dos cursos

que hem ofert.

Finalitat

Molts joves del barri del Raval i d'altresdistrictes de la ciutat es troben, a partirdels 16 anys, amb un mercat laboraldinàmic, amb oportunitats i recursos,però també amb un mercat exclusiu,precari, exigent i competitiu, que fa quetots aquells joves que, a causa de situa-cions de desavantatge social, no tinguin els requisits i competències necessàriesestiguin limitats per a accedir en igualtatde condicions al mercat laboral.

La Xarxa d’Accés al Treball és una inicia-tiva que vol implicar les empreses en unprojecte social perquè ofereixin oportu-nitats laborals a joves (de 16 a 25 anys)en situació de risc d'exclusió. La Xarxad’Accés al Treball desenvolupa, alhora,recursos de suport (orientació, interme-diació, mòduls, alfabetització, suportlegal) en el procés d’inserció de cada jove.

Usuaris

Enguany, la Xarxa d’Accés al Treball ha

atès 256 joves que han fet la demandade treballar. D’aquests, 58 tenien ungrau d’autonomia suficient i han estatorientats, si bé han continuat la recercaen espais més normalitzats; 54 han estatdirigits cap a altres centres de formació,però el Casal n’ha continuat fent elseguiment; 83 s’han quedat en els dife-rents programes de formació del Casal;33 han entrat en l’itinerari d’inserciódirectament, perquè estaven preparatsper a treballar, i 28 han abandonat elprocés abans de pactar un itinerari ambl’equip educatiu.

Metodologia

La metodologia de la intervenció hatreballat sobre tres eixos: el treball tu-torial en l’acompanyament (mitjançantaccions de diagnòstic, acompanyamenti seguiment posterior a la inserció indi-vidual al llarg del procés), les experièn-cies reals de treball a les empreses(oferint estades de treball en empresescom a metodologia d’inserció sociola-boral) i accions de suport paral·lel


26

Reptes de futur

• Buscar noves metodologies per a tre-ballar les àrees instrumentals de for-mació eficaç

• Incrementar les pràctiques de rehabi-litació d’equipaments al territori pera vincular els aprenentatges a la mi-llora de l'entorn urbà.

Form

aci

ó O

cup

aci

on

al

en

man

ten

imen

t d

’ed

ific

is


Usuaris 34



Col·laboracions econòmiques particulars 22%


Altresinstitucions

(escoles,empreses)

10%

La Xarxa d’Accés al Treball11

10

Quadre finançament Formació Ocupacionalen manteniment d’edificis

Am

b el

sup

ort

de:

Fund

ació

Un

Sol M

ón •

Sch

neid

er E

lect

ric •

Fun

daci

ón B

anca

ja •

Fun

daci

ón S

anta

Mar

ía

La Xarxa d’Accés al Treball

ha atès joves d’entre 16 i 25

anys amb dificultats per a

entrar en el món laboral.

(oferint suport a la tramitació legal perals immigrats, mòduls d’instrumentalsi de capacitació bàsica i altres accionsparal·leles a l’acompanyament).

Activitats

Circuit d’empreses

Des de la Xarxa d’Accés al Treball hemfet d’intermediaris amb ofertes de tre-ball. S’ha buscat que els joves poguessindesenvolupar itineraris experiencials enempreses o estades esporàdiques. 30joves han realitzat pràctiques en em-preses, i d’aquests, 13 han estat inseritsposteriorment.

Trobar empreses disposades a oferir unaoportunitat laboral als joves amb riscd’exclusió és bàsic perquè aquests pu-guin tenir una primera experiència detreball. Cada vegada són més les empre-ses que s’adhereixen a formar part delprojecte. Enguany s’han sumat a la ini-ciativa 21 empreses noves. Amb aques-tes, les empreses de la Xarxa d’Accés alTreball són més de 100.

Espai de recerca de feina

Aquest espai setmanal ha estat posat al’abast d’aquells joves que han necessitatrecursos tècnics i serveis per a facilitar-los els tràmits en la recerca i demandade feina (telèfon, fax, premsa, ordina-dors, ofertes de les Oficines de Treballde la Generalitat, etc.). L’espai ha estatobert a tots els joves que ho hansol·licitat i ha facilitat una atenció espe-cialitzada a aquells que requerien unsuport per a realitzar algun dels passos(fer un currículum, trucar per a demanarinformació, etc.).

Acompanyament a la inserció

El seguiment en la inserció és una de lesmaneres d’assegurar experiències d’èxitals joves que comencen la seva vida la-boral. És important comptar amb unsconeixements tècnics i amb una bonadisposició, que és el que els empresarisvaloren més a l’hora de plantejar-se

contractar un jove. Hem acompanyatels joves en aquests primers mesosd’incorporació al món laboral mitjançantles tutories i el contacte directe amb elseus superiors a l’empresa. Aquest se-guiment ha possibilitat reorientar dinà-miques que podien posar en perill unabona adaptació al lloc de treball.

Mòduls de capacitació laboralde mosso de magatzem

Amb una durada de 3 a 6 setmanes,aquests mòduls han ofert experiènciesde treball i coneixements de les tasquesd’ofici de mosso de magatzem en untemps breu i en un entorn de treballreal. Hem comptat amb l’estreta impli-cació de diverses institucions, que hancedit espais idonis per a desenvoluparaquest procés formatiu intensiu previ ala inserció.

Beques per a la formació

La permanència en la formació és elprincipal vehicle per a promourel’ocupació dels joves. En alguns casos,les dificultats econòmiques són un factorclau per a abandonar la formació. Ambel suport econòmic de la Fundació UnSol Món, s’ha engegat un projecte pilotde promoció de la formació atorgantuna beca a aquells joves que necessiten,a més de l’orientació i el seguimenteducatiu, un suport econòmic durant laconstrucció del seu itinerari formatiuper a la inserció.


27

La X

arx

a d

’Acc

és

al

Treb

all

11

24 joves han cursat els mòduls

de mosso de magatzem

durant l’any 2002.


28

L’experiència d’aquest ajut ha estat moltpositiva. 12 nois han trobat amb aquestsuport econòmic el reconeixement,l’estímul i la motivació per a la sevaformació. La flexibilitat que han ofertaquestes beques ha fet possible adaptarla quantia, la temporalitat i l’ús delsajuts econòmics a la situació individualde cada cas, i personalitzar l’actuacióen funció de la seva problemàtica.

Reptes de futur

• Ampliar la borsa d’empreses col·labo-radores i el nombre de contractacionsque ofereixen

• Iniciar la formació en el camp de l’hoste-leria per a donar més diversitat d’ofertes

La X

arx

a d

’Acc

és

al

Treb

all Quadre finançament Xarxa d’Accés al Treball


Usuaris 256



11

Aprenentatge de la llengua

Molts dels nois que es vinculen a algunsdels projectes formatius del Casal sónimmigrants nouvinguts i necessiten unsuport important en l’aprenentatge dela llengua. L’idioma és un factor dife-rencial que els permet accedir al mónlaboral i el Casal ofereix les classes pera aprendre’l. En molts casos, aquestaformació es deriva a escoles d’adults ia altres centres.

Suport legal

Tots els programes del Casal que tenencom a usuaris joves majors de 16 anys,es troben, sovint, amb la necessitatd’oferir un suport legal a molts d’aquestsnois.

Les demores i dificultats derivades dela Llei d’Estrangeria exposen moltsjoves a llargs períodes d’inactivitat o

a la impossibilitat de formar-se i tre-ballar. Amb l’ajut dels advocats de laFundació Ficat s’han atès els casos méscomplicats.

Durant l’any 39 joves han tramitat algunprocés de regulació de la seva situació“legal” al país o de reagrupació familiar.D’aquests, 13 han obtingut els permisosdemanats i 4 joves els han pogut reno-var. La resta estan pendents de la reso-lució de la Delegació del Govern.

En d’altres casos, els nois tenen mesurespenals. En aquests casos, el servei desuport legal possibilita vincular el plad’inserció del noi a la seva situació penalper a fer possible una bona integració.18 nois dels diferents programes deformació i inserció han tingut una me-sura judicial assignada. Des del Casalens hem coordinat periòdicament ambel Delegat d’Assistència al Menor res-ponsable de cada cas per a fer un segui-ment de l’evolució del jove.

Accions de suport a la formació i la inserció laboral12




Altresinstitucions(escoles,empreses) 11%

Finalitat

Si bé les possibilitats i avantatges queens ofereixen les tecnologies de la infor-mació i la comunicació són importantsi beneficioses, també plantegen dosgrans perills: d’una banda, una granhomogeneïtzació de la cultura encapça-lada per les persones que controlen lestecnologies; de l’altra, l’accentuació deles diferències existents entre la població,fet que crea un nova categorització: els“endollats” i els “desendollats”.

El Punt Òmnia està integrat dins d'unprojecte engegat l'any 1999 per la Ge-neralitat de Catalunya anomenat Pro-jecte Òmnia. La finalitat principald'aquest programa és la d’apropar idifondre les noves tecnologies a perso-nes que, per raons econòmiques o cul-turals, en poden quedar excloses. ElsPunts Òmnia es situen en zones geo-gràfiques de Catalunya caracteritzadespel seu risc de quedar al marge delsnous avanços tecnològics, com és el cas,entre d'altres, del barri del Raval.

Usuaris

Els usuaris del Punt Òmnia del Casals’han dividit en tres grans grups: elsprovinents de la resta de projectes edu-catius del Casal, els usuaris d’altres en-titats i els usuaris del barri. Aquestadiversitat explica que la franja d’edatde persones usuàries del Punt Òmniasigui tan àmplia (de 3 a 75 anys).

Dels 894 usuaris del programa, 269 hangaudit d’algun dels serveis del PuntÒmnia per primera vegada durant l’any2002. D’aquests, 193 eren homes i 76dones.

Metodologia

El Punt Òmnia és un programa de totsi per a tots, un instrument per a la par-ticipació de la comunitat. Entenem latecnologia com una eina de millora, pera aprendre, informar-se, comunicar-se,entretenir-se i participar en la comunitat.Treballem individualment amb les per-sones que vénen al Punt Òmnia ajudant-les a desenvolupar el conjunt de les sevespotencialitats (hàbits, comportaments iactituds). Aquest caràcter educatiu trans-versal del Punt Òmnia és present entotes les activitats que s’ofereixen.

Activitats

Hem emmarcat les activitats en tresàmbits:

Àmbit de formació

S’han desenvolupat diferents cursos intro-ductoris a la informàtica adaptats als inte-ressos dels usuaris, perquè perdin la por ipuguin funcionar de manera autònoma.Han estat cursos impartits des d’una vessantmolt pràctica, de forma gràfica i en unambient distès per a motivar els alumnes.

Exclusió i Noves Tecnologies

29

13

Exclusió i Noves TecnologiesAquesta línia d’actuació treballa per a aconseguir que el màxim de nens, joves i veïns del barritinguin accés a l’ús i aprofitament de les noves tecnologies.

Am

b el

sup

ort

de:

Gen

eral

itat

de C

atal

unya

- D

epar

tam

ent

de B

enes

tar

i Fam

ília

• O

bra

Soci

al C

aixa

Cat

alun

ya

Enguany, han passat pel Punt

Òmnia 428 usuaris del Casal,

364 veïns del barri i 102

persones d’altres entitats.

Punt Òmnia


30

El Casal Infantil i el Casal Jove “Atlas”han integrat les activitats informàtiquesen la seva programació setmanal delleure educatiu. Durant l’any, 313 nensi joves d’aquests dos programes hangaudit del Punt Òmnia.

També 19 nois del programa Marhabahan utilitzat el Punt Òmnia com unrecurs més per a la seva formació.

Tot i que cal continuar treballant-hi,hem fet esforços per a incrementar elcompromís d’assistència als cursos deformació. Hem potenciat la formacióen la franja horària del matí per a aten-dre, sobretot, dones que no poden as-sistir a classe a la tarda. Hem millorat ladocumentació que es facilita als usuarisen els cursos de formació i s’ha establertun sistema d’avaluació dels alumnes.

De cara a l’any que ve, volem ampliarles hores destinades a l’espai de suportinformàtic als cursos d’aprenentatge decatalà i castellà que es desenvolupen alCasal.

Àmbit d’ús comunitari

En el marc de l’esp@i obert hem ofertestones per a l’ús lliure de l’equipamentinformàtic amb l’objectiu de facilitar almàxim d’usuaris majors de 16 anys unaccés a les noves tecnologies de la in-formació. 260 usuaris han participat enaquest espai. Hem donat preferènciaals veïns del barri.

Les altres entitats del barri que treballenamb joves han pogut utilitzar durantunes hores les instal·lacions del PuntÒmnia dins del que hem anomenatl’espai Rav@l. 102 persones de 21 enti-tats diferents han fet activitats amb unresponsable de la seva pròpia entitat.Coincidint amb la Setmana Cultural quecada any celebrem al Casal, el PuntÒmnia ha ofert un curs de navegacióper Internet i d’ús del correu electrònicper a 24 dones vinculades a La Taula dela Dona.

Durant l’estiu, un grup de 8 joves delCasal han participat en un Campionatde joc en xarxa al Punt Òmnia del ServeiSolidari. Durant una setmana aquestsnois van poder conèixer diferents parti-cipants d’altres punts Òmnia i altresrecursos i ofertes del barri. Valoremmolt positivament l’inici d’aquesta dinà-mica de treball en xarxa amb altres PuntÒmnia del barri.

Durant les vacances de Nadal, s’hanofert diverses activitats lúdiques per anois de 12 a 21 anys del Casal i del barri.Hem intentat que, a través del joc, en-tressin en contacte amb una varietatd’eines informàtiques que els podenservir en un futur. 35 joves han passatestones de les seves vacances al PuntÒmnia.

Estem valorant la possibilitat de crearun espai fix (Prems@) per tal que elsusuaris puguin, amb el maneig de leseines informàtiques, editar un butlletítrimestral de difusió de les activitatsque es desenvolupen al Punt Òmnia.

Àmbit d’inserció laboral

Les activitats ofertes en aquest àmbits’emmarquen en programes d’inserciólaboral propis de l’entitat que funcionende forma autònoma, però que utilitzenel Punt Òmnia com a activitat de reforçen els seus projectes formatius. L'ús dela informàtica ha estat una eina dereforç i aprenentatge complementàriaa la seva activitat de formació per a 76joves.

Pu

nt

Òm

nia

13

Hem ofert cursos

d’introducció a la informàti-

ca (61 usuaris) de durada

trimestral; cursos de creació

de pàgines web (8 usuaris)

i el taller de recerca

d’informació per internet

(11 usuaris).

Hem creat un espai fix amb l’orientadoralaboral de l’entitat per a assessorar elsusuaris menors de 26 anys en qüestionsde recerca de feina. La majoria de con-sultes han estat demandades per usuarismés grans, que han estat derivats aaltres recursos de la xarxa.

També hem inclòs l’elaboració de pro-tocols i documents per a proporcionara altres usuaris del Punt Òmnia una guiade recerca de feina amb continguts quevan des de la realització d’un CurrículumVitae fins a l’actitud que s'aconsellamantenir en una entrevista de treball.

Hem ideat un sistema de plantilles deWord per a fer currículums i facilitarl’autonomia d’aquells usuaris que noconeixien el programa.

Reptes de futur

• Ampliar l’oferta de cursos al matí pera millorar l’adaptabilitat horària ipoder oferir els serveis a més persones

• Ampliar les hores dedicades a l’espaide suport informàtic dels cursosd’aprenentatge de català i castellà


Usuaris 718


Hores usuaris-activitat 4.778




Altresinstitucions(escoles,empreses)18%


31

Hem ofert activitats encami-

nades a donar suport per tal

que l’usuari aprofiti les noves

tecnologies en el seu procés

de recerca de feina.

Pu

nt

Òm

nia

13

Quadre finançament Punt Òmnia

Suport a la Comunitat

32

Suport a la ComunitatMitjançant aquest camp d’intervenció es dinamitzen i potencien els recurosos que la mateixacomunitat (la xarxa veïnal i associativa) pot posar en funcionament per a millorar el benestar delsnois i joves del barri i l’entorn comunitari en general.

Finalitat

Com a entitat educativa que treballaactivament per al respecte dels dretsdels infants al barri del Raval consideremque som responsables d’estendre la nos-tra tasca cap a espais oberts en els qualses desenvolupa una part important dela socialització dels infants i joves. Algunsfactors ambientals i socials del barridificulten aquesta funció educadora del’entorn perquè tenen influència en elclima de convivència, la comunicacióquotidiana, la interacció entre el teixitsocial, l’ús de l’espai públic, el sentimentde pertinença que tenen els veïns, lesactituds de cooperació i les iniciativesen què es pren responsabilitat comunasobre les millores. L’hàbitat en quècreixen els infants i adolescents és unfactor clau per al seu desenvolupamenti la seva educació.

Des del setembre hem engegat un nouprojecte que té la finalitat de fer edu-catius per als infants i joves els espaispúblics del barri.

Participants i Destinataris

Els destinataris finals del projecte seranels infants i joves del barri del Raval,que participaran en la definició delsespais públics i el seu ús futur, i aconse-guiran espais més adequats a les sevesnecessitats. També ho són, però, totsaquells veïns que es vulguin implicar enels processos i que, de forma indirecta,també en seran beneficiaris.

Metodologia

Hem partit de la hipòtesi que la milloradels espai públics proporciona més con-vivència, cohesió i benestar per als in-fants, joves i famílies del barri. Per aaconseguir aquesta millora promouremla responsabilitat dels veïns del barri icercarem la implicació i el suport delsrecursos de la zona. Amb el coneixementprofund i continuat dels espais públicsdel barri dibuixarem el mapa dels factorsque dificulten la convivència. Afavoriremla participació de tots els implicats enla creació de noves línies de treball, enla detecció de noves demandes i en ladefinició de propostes de solucions.

Accions

Observació i anàlisi dels espaispúblics

En aquesta primera etapa del projectes’ha realitzat una observació i anàlisidels espais públics del barri.L’observació ha permès l’avaluació delsespais en relació amb el seu impacteeducatiu en infants i joves i la localit-

Un barri educador14

Am

b el

sup

ort

de:

Gen

eral

itat

de C

atal

unya

- D

epar

tam

ent

de T

reba

ll •

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

- D

istr

icte

de

Ciu

tat

Vella

zació de zones d’especial interès per ala intervenció, així com la detecció deconflictes latents.

Intervenció directa

• Durant el 2003, la intervenció directaes concentrarà en aquests espais ocontextos concrets i en un temps aco-tat en funció de l’objectiu a treballar.Hem previst tres tipus d’accions:

- Derivació: davant de situacions con-cretes procurarem una derivació rà-pida i eficaç cap als serveis correspo-nents (educadors de menors noacompanyats, serveis socials, serveisconcrets de mediació intercultural,educadors de carrer, etc.)

- Promoció d’activitats: generarem ac-tivitats que parteixin de la idea deconvivència i la seva implicació ambinfants i joves.

- Altres intervencions: actuarem demediadors en conflictes puntuals mi-tjançant coalicions comunitàries.

Elaboració d’un diagnòsticparticipatiu

Iniciarem un procés autodiagnòstic dedefinició i de propostes de la mateixacomunitat sobre com vol resoldre els seusproblemes de convivència dins de l’espaipúblic, emmarcat dins de l’entorn i lavivència dels infants i joves, per a generarpropostes d’actuació.

Suport a la Comunitat

33

Un

barr

i ed

uca

do

r

14

Altresinstitucions(escoles,empreses)32%

Administraciólocal 51%



Quadre finançament Un barri educador


Mesos durada programa 5


34

Per a garantir l’atenció continuada, lacoherència de les actuacions educativesal llarg de l’any i la capacitat d’acollir,coordinar, formar i aglutinar altres per-sones, cada projecte compta amb unao més persones remunerades. Són pro-fessionals amb formació i experiènciaen el camp de la intervenció social. Elfet que els projectes puguin comptaramb aquestes persones permet al’entitat assegurar una estabilitat de lesactivitats i possibilitar a més que puguinparticipar-hi més persones, ja que unade les seves funcions és consolidar unequip de col·laboradors. Aquesta dinà-mica, a mig termini, permet ampliar lacapacitat d’actuació de l’entitat. Actual-ment 45 professionals treballen als pro-grames del Casal.

No obstant això, el Casal és una entitatque ha fet una opció per la participacióde voluntariat en els seus projectes. Vanéixer, de fet, a partir de voluntaris.Actualment, el voluntariat del Casalconstitueix un dels puntals imprescindi-bles de l’entitat. Tot voluntari està inte-grat en un equip educatiu a través delqual participa del treball socioeducatiu.A més a més dels voluntaris, a l’estruc-tura del Casal, hi tenen un paper impor-tant els estudiants en pràctiques dediferents escoles i facultats relacionadesamb el món educatiu i social. Durant el2002, 49 estudiants han realitzat pràc-tiques al Casal.

Des de fa dos anys participem en unprojecte europeu de voluntariat, pelqual nois i noies de diversos païsosd’Europa fan estades al Casal. La duradad’aquest servei és de dos mesos en elcas del Projecte Leonardo i de 6 mesosen el cas del Servei Voluntari Europeu.Valorem aquesta experiència de formamolt positiva per l’enriquiment quesuposa per als nens i els equips educa-tius.

Hem incrementat el treball amb el vo-luntariat jove (menors de 18 anys), so-bretot a l’estiu. Tot i no poder fer unaacció directa amb els usuaris, aquestsnois/es fan un suport molt important

en tasques auxiliars de cuina i en àreesadministratives. És una manera prime-renca d’integrar-se en el Casal que pro-picia la seva participació en equips edu-catius al cap d’un o dos anys.

Hem continuat treballant per a la impli-cació dels tots els voluntaris en el pro-jecte global del Casal. Per a això, hemcontinuat oferint les sessions periòdi-ques “Del Casal, parlem-ne”, i obrint aldebat els diferents projectes de l’entitat.Hem celebrat la 2ª jornada de reflexiósobre l’entitat amb el tema “l’educació”,amb una participació de 100 persones.

Hem millorat la comunicació per a totl’equip del Casal, fent ús dels taulersd’anuncis dels diferents locals i del cor-reu electrònic. L’ús cada vegada mésgeneralitzat d’aquest mitjà ens ha fetobrir una nova adreça de correu exclu-siva per a temes de voluntariat ([email protected]) Hem mantingut lapublicació d’El Butlletí, amb una perio-dicitat trimestral, com a eina de contacteamb totes les persones del Casal. Final-ment, hem celebrat tres sopars per aafavorir el coneixement de tots elsequips.

Hem intentat estar presents en els espaisde debat i reflexió sobre el voluntariat.El Casal ha participat en trobades nacio-nals i ha presentat ponències com aprojecte exemplificador de la participa-ció ciutadana.

L’equip humà del Casal15

Durant l’any 2002 el Casal ha

comptat amb el suport de 442

voluntaris.

La logística

Durant aquest any s’ha reforçat l’atencióa reparacions en els locals del Casal is’ha augmentat el cicle de mantenimentpreventiu per tal de minimitzar l’aparicióde determinades avaries.

S’ha donat suport logístic subminis-trant el material necessari (materialde neteja, material de farmàcia, ali-ments) i altres recursos al menjadordel Casal d’Estiu, a les colònies i alsdiversos locals en els quals es realitzenles activitats. Això s’ha fet intentantsempre aprofitar al màxim les dona-cions que els col·laboradors ens ofe-reixen i exigint un aprofitament mésacurat de l’espai d’emmagatzematgeexistent al Casal.

D’altra banda, s’ha iniciat la implantaciód’eines senzilles que ens permetin dis-cernir amb més facilitat quan és conve-nient recórrer a determinats serveisexterns i quan ho és fer tasques internes.També s’ha realitzat una avaluació deproveïdors de serveis relacionats amblogística per tal d’ampliar el ventall depossibilitats, millorar la qualitat i reduirel cost dels serveis relacionats ambaquesta àrea.

La Comunicació

L’entitat ha anat creixent i adaptant elsseus projectes a la realitat canviant delbarri. De la mateixa manera, s’ha adap-tat per a poder dotar-se de major capa-

citat econòmica i poder afrontar nousprojectes.

El departament de comunicació treballaper a aconseguir el finançament neces-sari per a poder portar a terme tots elsprojectes que es desenvolupen al Casal.Paral·lelament, planifica i coordina totesles activitats que l'entitat realitza per adonar-se a conèixer als diferents inter-locutors socials, i mostra el treball socio-educatiu que es porta a terme per aaconseguir el suport institucional i dela ciutadania.

Les vies de finançament públic

Amb el treball diari, hem consolidat unarelació de continuïtat i confiança ambles diferents administracions públiques.Gràcies a la bona feina i a la transparèn-cia econòmica i de gestió, el Casal ésuna entitat de referència a la qual lesinstitucions demanen l’opinió en diver-ses qüestions gràcies a l’experiència i eltreball acumulat durant aquests anys.Aquesta confiança es veu confirmadaen la renovació de totes les subvencionsi convenis subscrits en els darrers anys.Hem continuat fent recerca exhaustivade les possibilitats de subvencions queofereixen les diferents administracions.En aquest sentit, l’entitat intenta estarpresent en totes aquelles convocatòriesadequades a les característiques i alperfil del projecte del Casal. Enguanyhem aconseguit ser beneficiaris de novesconvocatòries, en concret del ProgramaExperimental d’Inserció Sociolaboral,subvencionat pel Departament de Tre-ball de la Generalitat de Catalunya.També l’Institut Municipal d’Educacióde Barcelona ens ha concedit una sub-venció en el marc del programa Barce-lona Identitats, per a elaborar una re-vista al Casal Infantil i al Casal Jove“Atlas”. I finalment, hem col·laboratamb el Consorci de la Mina per a enge-gar el projecte demoto la Mina.

De cara al proper any, volem començarla recerca de subvencions que es gestio-nen a través dels diferents programessocials europeus.

Memòria d’activitats 2002

35

La gestió de l’Entitat 16

Les vies de finançament privat

Aquest any hem continuat buscant laresposta solidària de diferents actorssocials perquè participin econòmicamenten el projecte. La nostra estratègia co-municativa s'ha basat en quatre eixosprincipals: particulars, institucions, fun-dacions i empreses.

ParticularsHem treballat per què el projecte globaldel Casal motivi la solidaritat de lespersones i que aquestes es sentin iden-tificades en la col·laboració de la cons-trucció d'un futur per als nens i nenesen igualtat d'oportunitats. Els ciutadanses mostren cada vegada més motivatsa col·laborar en accions socials que re-percuteixin en el benestar de la poblaciómés desfavorida. Des del Casal hemintentat arribar-hi mitjançant dues granscampanyes de difusió: la campanyad'Estiu i la campanya de Nadal.

Hem elaborat una nova campanyad’estiu amb el lema “Amb el teu impuls,arribarem més l luny”. Amb lacol·laboració solidària de diferents en-titats (col·legis professionals, revistes ipremsa) hem pogut arribar a més de40.000 llars de la ciutat.

InstitucionsEscoles, parròquies i col·lectius diversossón organitzacions que d'una manerao d'una altra s'identifiquen plenamentamb els valors que el Casal representa.Cada vegada més els programes escolarsrecullen la necessitat d'educar en lasolidaritat. És per això que nombrosesescoles vénen al Casal per a col·laboraren les nostres campanyes o en la reco-llida de materials útils per a les activitatsdels diferents programes.

Un col·lectiu especialment sensibilitzatés el de les agrupacions de joves (esplais,agrupaments escoltes, associacions ju-venils) que ens ha fet arribar el seusuport en molts moments de l’any. Tam-bé cada vegada més, ens trobem ambpobles de Catalunya que s’impliquenen la realitat del barri del Raval i ensfan arribar la seva solidaritat de diverses

maneres. Enguany, per exemple, el po-ble de Begues ha celebrat el Nadal enbenefici del Casal.

FundacionsTotes les fundacions que van col·laborarl’any 2002 han mantingut la seva impli-cació en projectes determinats. Són lesfundacions que col·laboren amb nosaltresdes de fa temps i que, amb el seu suport,milloren la qualitat dels serveis que ofe-rim. Hem aconseguit, a més a més, laimplicació de noves fundacions que s’hanadherit a diferents projectes del Casal.

Hem començat a treballar en la líniad'aconseguir la col·laboració d'aquellesfundacions que tenen el seu origen enl'activitat empresarial. Aquestes funda-cions tenen la missió de revertir partdel benefici de la seva empresa en elbenestar de l'entorn en què desenvolu-pen la seva activitat i estan sensibilitza-des per a ajudar a projectes com els queel Casal porta a terme.

EmpresesEl Casal compta amb el compromís d'ungrup d'empreses que col·laboren en elprojecte global de l'entitat. Des deldepartament de comunicació poseml'accent a aconseguir ampliar aquestnucli i, a poc a poc, ho anem aconse-guint. Continuem treballant perquèaquesta incipient col·laboració evolucio-ni cap a relacions més estables id'implicació en els projectes socioedu-catius del Casal.

Durant tot el 2002, hem estat treballanten un nou projecte que necessita la im-plicació del món empresarial: construirEl Taller del Raval, un centre que agluti-narà totes les iniciatives de formació id’inserció laboral per als joves del barri.Amb el suport de diferents empreses ifundacions hem aconseguit que la reha-bilitació d’aquest espai pugui començara ser una realitat durant el 2003.

La varietat de projectes que desenvolu-pem al Casal permet buscar suport em-presarial amb garanties de fer encaixarels objectius solidaris de l’empresa ambles necessitats de finançament de l’entitat.


36

La g

est

ió d

e l

’En

tita

t16

Presència a la ciutat

Hem treballat per a sensibilitzar la nostrasocietat sobre el fet que hi ha nens ijoves en desigualtat d'oportunitats ique cal fer tot el possible per a poderdonar-los el màxim de possibilitats.

Hem continuat apostant per un contacteperiòdic amb els col·laboradors queconstrueixi una relació continuada ambtots els que, d'una manera o altra, ensofereixen el seu suport. Hem obert lesportes del Casal a tots els que volienconèixer el projecte i hem informatpuntualment els col·laboradors de totesles activitats que s'han portat a termedurant l'any.

Finalment, hem estat presents en elsesdeveniments i festes ciutadanes mésemblemàtiques per buscar ressò per alsnostres projectes. Hem celebrat la Festade la Diversitat i la Festa de la Mercèamb la resta d’associacions i entitatsque treballen des de diferents vessantsper millorar la realitat.

Administració i finances

Com en anys anteriors, aquesta àreas’ha dedicat exclusivament al controlcomptable, econòmic i financer del’entitat. Aquest control es realitza através de les directrius del Pla GeneralComptable per a entitats sense ànim delucre. La comptabilitat del Casal incor-pora, a més a més, un sistema d’anàliside costos per programes que permetimputar cada despesa i cada ingrés aun programa. El control de tresoreria,l’anàlisi de proveïdors i sistema de com-pres, i altres activitats similars són tambéun objectiu d’aquesta àrea.

Durant el 2002 hem incorporat un siste-ma de seguiment dels pressupostos quepermet una anàlisi per curs escolar, amés a més de l’anual. Això ha facilitatl’autonomia dels diferents responsablesde projecte a l’hora de gestionar el seupressupost específic i conèixer-ne encada moment l’ evolució.

Informació Econòmica

Els recursos de l’entitat estan diversifi-cats. Un 45% dels recursos per al fun-cionament del Casal provenen del’aportació solidària de la ciutadania:un 20% prové de les col·laboracions defundacions, empreses privades i altresinstitucions (escoles, agrupacions diver-ses, entitats socioculturals) i un 25%prové del compromís del ciutadà parti-cular, de la persona singular que ambuna donació puntual o periòdica estàfent possible arribar, mitjançant el Casal,a donar un suport en forma d’actuacióeducativa, als nens i joves del barri. El55% restant és fruit del suport de lesadministracions públiques.

Aquesta diversitat d’actors compro-mesos amb l’entitat en el barri i en laciutat és la que fa possible la riquesad’actuació de l’entitat. La multiplicitatde col·laboracions proporciona llibertatper a actuar en les situacions on és mésnecessari, permet arribar a més usuarisi ampliar el radi d’intervenció i capacital’entitat per a la recerca de nouscol·laboradors (particulars, empreses,institucions).

La construcció de llaços de cooperacióentre institucions i ciutadans permetamplificar l’acció de l’entitat sense cir-cumscriure-la únicament a l’espai físicde l’actuació sinó al conjunt de la ciutati del seu teixit en general.

Per a poder proporcionar informacióeconòmica rellevant sobre el funciona-ment de l’entitat, hem aportat en cadaun dels programes descrits en la me-mòria dades exhaustives sobre el seucost així com sobre les fonts de finança-ment que l’han fet possible.

La gestió econòmica del Casal està au-ditada, des de ja fa 5 anys, per ForwardEconomics S.L, que ha emès tambéaquest any un informe favorable sobrela gestió econòmica de l’entitat. El con-tingut d’aquest informe està a disposicióde tothom qui hi estigui interessat.

Memòria d’activitats 2002

37

La g

est

ió d

e l

’En

tita

t

16


38

Dades estadístiques17

Infa

nts

Pro

gra

mes

i ser

veis

Activitats del Casal Infantil

Casal diari

Activitats de dissabtes

Activitats de vacances

Activitats de l’Espai de Trobada Familiar

Acompanyament escolar

Xerrades formatives

Reunions generals de pares i mares

Celebracions culturals i tallers

Excursions familiars

Activitats del Casal Jove “Atlas”

Activitats de formació

Activitats de dinamització i grup

Unitat d’Escolarització Compartida

Aula d’Escolarització compartida

Xarxa d’Accés al Treball

Cursos de manteniment d’edificis

Mòduls de capacitació laboral

demoto Raval

demoto La Mina

Marhaba

Punt Òmnia

Usuaris del Casal

Usuaris del barri

Usuaris d’altres entitats

TOTAL INFANTS I JOVES

TOTAL ADULTS

237

181

117

180

194

10

12

41

111

195

152

114

132

26

38

256

17

12

32

11

35

718

437

260

21

837

396

amb el suport de:

Gràcies a les empreses que han donat una oportunitat laboral als joves de la Xarxa d’Accés al Treball: Abacus cooperativa, Aki bricolaje, Aluvicón,Antonio Reyes (cocinas y baños), Aplical, Auto Escola Garrido, Auto Motor Star, BCN Red, BCN Vertical, Bricomarzo, Caprabo, Carrefour, CasaPintura, Catelem Asociados S.L., Cemoel - Seguretat, Cerrajeria Rojo, Cilsa, Colell, Commebio, Construcció Solé Marti, Construccions Juan Benitez,Eléctrica Cervantes, Escram, Construccions Espais Binomi, Ferraz Global, Ferreteria Villa, Fundació Engrunes, Fundació Formació i Treball, FusteriaEmilio Campos, Gagum Papereria, Gesond, Gremi de Ferreters de Catalunya, Gremi de Missatgeria, Hermanos Baldero, Iliniza, Inside S.L., Instal.lacionsPelegrí, Instal.lacons Perez- Bascón, Lasterra Sadaba, Linia d´Arquitectura i Construcció, Lorca Mª Rosa, M. Font e Hijos, Manoli Cano, MantenimientoIndustrial Gaherma, Mar Màgic, MC Gestió Urgent, Metalforma, Metalgrif, Metalisteria, Blasco, Modulex, Moix Construcciones y Contratas, MotoRentat, Pipo, Multisegur, Obrelsa, Pensió “El Canton”, Queralt, S.L., Raúl Roberto Calzados, Restaurant Can Lluis, Revestiments Super-2, Runder,Serveis Jorquera, Sintas y Casals, Sistemas de Tubos, Talleres Urbe, Tallers Hernando, Transports Metropolitans de Barcelona.

Moltes gràcies a: Ajuntament de Begues, Agrupació TAXI XXI, Cambra de Comerç, Castellcir amb Tothom, Clic Traç sccl, Col·legi d’ArquitectesTècnics i Aparelladors, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Col·legi de Fisioterapeutes de Catalaunya, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya,Col·legi de Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia, Col·legi de Metges de Barcelona, Col·legi de Veterinaris, Cor de Pares Jesús i Maria, CoralAura, Coral Aglepta, Coral Vivace, Coral Vox Alba, Cromosoma, Diari Avui, Escola Els Arcs, Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, Escola HípicaFoixarda, Escola Infant Jesús, Escola IPSI, Escola John Talabot, Escola La Salle Bonanova, Escola Lys, Escola López Vicuña, Escola Nausica, escolesde l’Escola Pia de Catalunya, Escola Professional de la Dona, Escola Reina Elisenda, Escola Sadako, Escola Sagrat Cor de Sarrià, Espais Telemàtics,Federació Catalana d’Entitats Corals, Fundació Antoni Serra Santamans, Fundació FICAT, Fundació Pacamu, Hermandades de Rocieros de l’Hospitalet,Institut Català de Tecnologia, INEFC, La Vanguardia, Mercat Galvany, Moianés Solidari, MRW, Orfeó Gracienc, Orquestra Escola Pia de Terrassa,Parròquia de la Bonanova, Parròquia Sant Pau del Camp, Revista Descobrir Catalunya, Revista Descobrir Cuina, Revista Infància, Secretariat deCorals Infantils de Catalunya, Supermercats Caprabo, Tibidabo, Transports Metropolitans de Barcelona.

Moltes gràcies als comerços de Barcelona que participen fent difusió als seus establiments de les campanyes del Casal i als mitjans de comunicacióque s’impliquen en fer conèixer l’entitat als ciutadans i ciutadanes.

Direcció General d’Acció CívicaDirecció General de Serveis ComunitarisInstitut Català del Voluntariat

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i Família

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTESECRETARÍA DE ESTADO DE EDUCACIÓN Y UNIVERSIDADES

Ajuntament de BarcelonaDistricte de Ciutat Vella

Direcció General de Justícia Juvenil

Generalitat de CatalunyaDepartament de Justícia

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentDirecció General d’Ordenaciói Innovació Educativa

Direcció General d’Atencióa la Infància i l’Adolescència

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i Família

MINISTERIODE TRABAJOY ASUNTOS SOCIALES

SECRETARÍA GENERALDE ASUNTOS SOCIALES

IMSERSO

Ajuntament de BarcelonaInstitut Municipal d’Educació de Barcelona

Secretaria General de Joventut

Generalitat de CatalunyaDepartament de Presidència

Generalitat de CatalunyaDepartament de Treball

Memòriad’activitats

2002(Extracte)

Nom _______________________________________________

Cognoms ___________________________________________

____________________________________________________

Carrer ______________________________________________

Núm. ______________________ Pis ______ CP ___________

Població ____________________________________________

Telèfon _____________________________________________

E-mail ______________________________________________

Professió ___________________________________________

Data naix. __________________________________________

NIF núm ____________________________________ – _____

(Li garantim que les seves dades són confidencials i per a ús exclusiu del Casal delsInfants del Raval i que pot comprovar-les, anul·lar-les i rectificar-les quan desitgi)

SIGNATURA______________ , _____ de ____________ de ____

No

vu

ll re

bre

més

info

rmac

ió d

el C

asal

(Si

us

pla

u, i

nd

iqu

i-h

o e

n a

qu

esta

cas

ella

)

VULL FER UNA CONTRIBUCIÓ ÚNICA.IMPORT: ______________________________

1.

AMB TALÓ BANCARI A NOM DEL CASALDELS INFANTS DEL RAVAL

TRANSFERÈNCIA O INGRÉS A:

“la Caixa” C.C. 2100.3001.62.2500027076Caixa de CatalunyaC.C. 2013.0087.16.0200448775

VULL SER COL·LABORADOR DEL CASAL,AMB UNA APORTACIÓ DE:

2.

(aquest compromís quedarà anul·lat quan vostèho desitgi)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA:Srs.: Els prego que amb càrrec al meu compte o llibreta facinefectius, i fins a nou avís, els rebuts que al meu nom presentaràel Casal dels Infants del Raval:

BANC/CAIXA ________________________________POBLACIÓ ___________________________________CARRER _____________________________________Núm ______________________ CP _____________COMPTE/LLIBRETA Nº (necessitem tots els números.

Els trobarà a la seva llibreta o talonari).

entitat oficina dc número de compte

30,05€5.000 pta

60,10€10.000 pta

90,15€15.000 pta

120,20€20.000 pta

MENSUAL

TRIMESTRAL

ANUAL

VULL REBRE MÉS INFORMACIÓSOBRE EL PROJECTE

3.

Vull col·laborar en la construcció del futurdels nens i joves del Raval donant suport

als projectes educatius del Casal delsInfants del Raval

c. Junta de Comerç, 1608001 BARCELONA – Tel. 93 317 00 13

Han fet possible la posada en funcionament de El Taller del Raval:

c. Junta de Comerç, 16 – 08001 BARCELONATel. 93 317 00 13 Fax 93 301 16 06

a/e: [email protected]

Amb l’especial suport a projectes concrets de:

Moltes gràcies per la seva col·laboració a:

També a la resta d’empreses que amb el seu ajut possibiliten els serveis que el Casal ofereix.

Pot desgravar el 25% dels seus donatiusal Casal a la declaració de la renda

(Per poder-li fer el certificat fiscal a finals d’any necessitem que ens faciarribar a totes les dades que li demanem al cupó i el resguard de la

transferència en cas que opti per aquesta modalitat)

®

Memòria 2002 del Casal dels Infants

Documents

Transcript of Memòria 2002 del Casal dels Infants