Materials de suport - asapcatalunya.files.wordpress.com · És obvi que els efectes de la crisi...

Materialsde suport

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

01

72

[Material de suport 01]

[Panell 01 • El món es mor de fam]

[Qui guanya amb la crisi alimentària mundial? ]

El preu dels aliments i, en especial, dels cerealsbàsics ha augmentat espectacularment en aquestsúltims mesos. Els mitjans de comunicació ens hanmostrat noves revoltes de la fam als països del Sudque ens recorden aquelles que es van dur a termea mitjans i finals dels vuitanta contra els plansd'ajustament estructural imposats pel Banc Mun-dial i el Fons Monetari Internacional.

En països com Haití, el Pakistan, Guinea, elMarroc, Mèxic, el Senegal, Uzbekistan, BanglaDesh… la gent ha sortit al carrer per dir: “Prou”.Però, què s'amaga darrere de la crisi alimentàriamundial? Tot el món perd? Hi ha qui en surtguanyant?

El preu de seixanta productes agrícoles haaugmentat un 37% en l'últim any en el mercatinternacional. Un augment que ha afectatsobretot als cereals amb una pujada del 70%.Entre aquests, el blat, la soja, els olis vegetals il'arròs han assolit xifres rècord. El preu del blat,per exemple, suma avui un 130% més que fa unany i l'arròs un 100%. Veient aquestes dades noés d'estranyar les explosions de violència al Sudper aconseguir aliments perquè són els cereals bàsics,aquells que alimenten als més pobres, els que hanexperimentat una pujada sense precedents.

Però el problema avui no és la falta d'alimentsal món, sinó la impossibilitat per accedir a ells.De fet, la producció de cereals a nivell mundial

s'ha triplicat des dels anys seixanta, mentre quela població a escala global només s'ha duplicat.

Hi ha raons diverses que expliquen aquestaugment espectacular dels preus: des de les sequeresi altres fenòmens meteorològics en països productorscom Xina, Bangla Desh i Austràlia que haurienafectat a les collites; l'augment del consum de carnper part de creixents classes mitjanes a AmèricaLlatina i a Àsia, especialment a la Xina; lesimportacions de cereals realitzades per països finsal moment autosuficients com l’Índia, el Viet-nam o la Xina, a causa de la pèrdua de terres decultiu; l'augment del preu del petroli que hauriarepercutit directament o indirecta, i fins a lescreixents inversions especulatives en matèriesprimeres.

És aquí on crec important centrar-nos enaquestes dues últimes causes. L'augment del preudel petroli ha generat l'ús de combustiblesalternatius com aquells d'origen vegetal. Governscom el dels Estats Units, la Unió Europea, elBrasil i uns altres han fet especial èmfasi en laproducció d'agrocombustibles com una alterna-tiva a l'escassetat de petroli i a l'escalfamentglobal. Però aquesta producció de combustibleverd entra en competència directa amb laproducció d'aliments.

Per posar només un exemple, l'any passat alsEstats Units el 20% del total de la collita de

73 CONVIURE AMB LA TERRA | MATERIAL DE SUPORT 01

Esther Vivas * (17/05/2008)FONT: http://www.cadtm.org/spip.php?article3500

01

cereals va ser utilitzat per produir etanol i escalcula que en la propera dècada aquesta xifraarribarà al 33%. Imaginem-nos aquesta situacióals països del Sud. La FAO, l'Organització deles Nacions Unides per a l'Alimentació il'Agricultura, ja ha reconegut que «a curttermini, és molt probable que l'expansió ràpidade combustibles verds, a nivell mundial, tinguiefectes importants a l'agricultura d'AmèricaLlatina».

Una altra causa a ressaltar és la creixent inversióper part del capital especulador en primeresmatèries. En la mesura en que la bombollaimmobiliària va esclatar als Estats Units i esva aprofundir en la crisi financera, elsespeculadors van començar a invertir enaliments, empenyent a l'alça els seus preus.

Però aquesta crisi alimentària mundial no ésconjuntural, sinó que respon a l'impacte de lespolítiques neoliberals que es vénen aplicant des defa trenta anys a escala global. Liberalització co-mercial a ultrança a través de les negociacions al'Organització Mundial del Comerç i en els acordsde lliure comerç i les polítiques d'ajustament estruc-tural, el pagament del deute extern, la privatitzaciódels serveis i béns públics són només algunes de lesmesures que s'han vingut imposant per part delBanc Mundial i el Fons Monetari Internacionalen les últimes dècades als països del Sud.

Unes polítiques que han permès la invasiód'aquests mercats per productes de l'agrobusinessdel Nord altament subvencionat i que hanacabat amb l'agricultura i la ramaderiaautòctona; reconvertint i privatitzant terresdestinades fins al moment al proveïment local

en terres de producció de mercaderies per al'exportació. Uns territoris a les mans del'agroindústria, qui ha tret profit d'una mà d'obrabarata i d'una laxa legislació mediambiental.Aquest model d'agricultura i alimentació nonomés té conseqüències al Sud global, sinó tambéen les comunitats del Nord: acabant, en ambdóscostats del planeta, amb una agricultura fami-liar i un comerç de proximitat vital per a leseconomies locals; promovent una creixentinseguretat alimentària amb una dieta ques'abasteix d'aliments que recorren milers dequilòmetres abans d'arribar a la nostra taula, ifomentant una agricultura i ramaderia intensi-va, desnaturalitzada, drogodependent (per l'altús de pesticides) i on el benefici econòmics'imposa als drets socials i mediambientals.

La crisi alimentària global beneficia lesmultinacionals que monopolitzen cadascun deles baules de la cadena de producció,transformació i distribució dels aliments. Noendebades els beneficis econòmics de les principalsmultinacionals de les llavors, dels fertilitzants,de la comercialització i transformació de menjari de les cadenes de la distribució al detall no hanparat d'augmentar.

Els aliments s'han convertit en una mercaderiaa les mans del millor postor. Les terres, les llavors,l'aigua… són propietat de multinacionals queposen un preu exorbitant a uns béns que fins afa molt poc eren públics. Davant lamercantilització de la vida, cal reivindicar eldret dels pobles a la sobirania alimentària, acontrolar la seva agricultura i la sevaalimentació. No es pot especular amb allò queens alimenta.

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

01

74

‘‘La crisi alimentària global beneficia

a les multinacionals que monopolitzen cadascun

de les baules de la cadena de producció’’

‘’

Qui guanya amb la crisisalimentària mundial?Esther VivasPúblico, 17.08.2008

Suport01 •



[Com ens afecta la crisi alimentària mundial?]

Les conseqüències de la crisi alimentària mun-dial, amb revoltes i protestes arreu del món, tambées deixen sentir als països del Nord. El passat30 de maig, uns set mil pescadors es concentravendavant de la seu del Ministeri de Medi Ambienti Medi Rural i Marí a Madrid en protesta perla crisi que viu el sector a causa de l'augmentdels preus dels carburants i per la falta d'ajudes(el petroli ha pujat més d'un 320% en cinc anysi el preu del peix es manté igual que fa 20). Elstransportistes també s'han sumat a les protestes,bloquejant les autopistes i les carreteres, a causade la pujada del preu del gasoil, que ja els suposaun 50% dels seus costos.

A principis de maig, milers de ramaders esmanifestaven a Madrid per exigir al Governuna nova llei de marges comercials que limitésla diferència entre el preu pagat en origen i elpreu de venda al públic, que arriba avui fins aun 400% de mitjana. La gran distribució:supermercats, grans superfícies, cadenes dedescompte... són qui més es beneficien a costadel productor i del consumidor.

En els últims anys, els preus dels productes queformen part de la nostra dieta alimentària nohan parat de créixer. En el trascurs del 2007, elpreu de la llet va augmentar a prop d'un 26%,les cebes un 20%, l'oli de gira-sol un 34%, la carnde pollastre un 16%... i aquesta ha estat latendència de la majoria dels aliments, segons dadesfacilitades pel Ministeri d'Indústria, Turisme i

Comerç al final del 2007, mentre que l'’ndex dePreus al Consum (IPC) només reflectia una pu-jada del 4,1% aquell mateix any.

Per contra, i segons indicava l'Organització pera la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic(OCDE), durant el període 1995-2005, l'Estatespanyol havia estat l'únic país de la UnióEuropea amb una davallada salarial permitjana, evidenciant una creixent pèrdua depoder adquisitiu dels treballadors i treballadores.Una situació que contrastava amb els guanysde les empreses espanyoles, en aquest mateixperíode, amb un augment del 73%, més del do-ble que la mitjana de la Unió Europea.

És obvi que els efectes de la crisi alimentària enambdós extrems del planeta són difícilment com-parables. Al nord, només destinem entre un 10 iun 20% de la renda a la compra d'aliments,mentre que en el Sud aquesta xifra s'eleva al50-60% i pot arribar fins i tot fins al 80%.Però això no treu la importància d'assenyalartambé l'impacte d'aquesta pujada dels preus entreles poblacions d'aquí, mentre que els beneficis deles multinacionals segueixen augmentant i elsgoverns defensen una major liberalitzacióeconòmica.

Causes estructurals. Per bé que podem indi-car una sèrie de raons conjunturals que hanproduït aquesta pujada espectacular dels preusdels aliments, com poden ser l'augment de les


Esther VivasFONT: http://www.cadtm.org/spip.php?article3500http://www.cadtm.org/spip.php?article3500

02

importacions de cereals per part de països fins afa pocs autosuficients, la pèrdua de collites acausa de fenòmens meteorològics, l'augment delconsum de carn a països com a Amèrica Llatinai Àsia i sobretot la pujada del preu del petroli,l'augment de la producció d'agrocombustibles iles creixents inversions especulatives en primeresmatèries, no podem oblidar les causes estructuralsd'aquesta crisi. Les polítiques neoliberalsaplicades indiscriminadament en el trascurs delsúltims trenta anys a escala planetària són lesresponsables de la situació actual.

Institucions com l'Organització Mundial delComerç (OMC), el Banc Mundial, el FonsMonetari Internacional, amb els Estats Units ila Unió Europea al capdavant, han estat els seusmàxims promotors. L’aplicació sistemàtica alspaïsos del Sud de polítiques d'ajust estructural, elcobrament del deute extern i la privatització delsserveis i béns públics han estat una constantdurant aquest període, juntament amb laliberalització comercial fruit de les negociacions al'OMC i els tractats de lliure comerç amb els EstatsUnits i la Unió Europea.

Agricultura i alimentació monocolor.Aquestes polítiques neoliberals han tingut unadimensió global i han generalitzat un modeld'agricultura i d'alimentació, tant en el Sud comen el Nord, al servei dels interessos del capital.La funció primordial dels aliments, alimentar ales persones, ha quedat supeditat als objectiuseconòmics d’unes poques empreses multinacionalsque monopolitzen la cadena de producció delsaliments, des de les llavors fins a la gran superfície,i han estat aquestes les màximes beneficiàriesde la situació de crisi.

Mirant les xifres: al final del 2007, quancomençava la crisi mundial d'aliments,corporacions com Monsanto i Cargill, que

controlen el mercat dels cereals, van augmentarels seus beneficis en un 45 i un 60%respectivament; les principals empreses defertilitzants químics com Mosaic Corporation,pertanyent a Cargill, va doblar els seus beneficisen només un any. I així podríem posar exemplesd'altres multinacionals que monopolitzencadascun dels trams de la cadena alimentàriades de les processadores fins a les grans cadenesde distribució, totes elles amb guanys creixentsany rere any.

En el camp, la situació també és difícil. ACatalunya, només un 1,2% de la poblacióactiva es dedica a l'agricultura i la major partd'aquesta la conformen gent gran. En l'Estatespanyol, aquesta xifra puja a un escanyolit5,6%. La renda agrària dels pagesosdisminueix anualment i avui es situa ennomés un 58% de la renda general. Per con-tra, les grans explotacions són les que rebenla major part de les subvencions al'agricultura. Com a dada: l'any 2005, sisfamílies de l'oligarquia andalusa van rebregairebé uns 12 milions d'euros en ajudes elsector.

La globalització capitalista ha posat fi al'agricultura familiar, vital per a la cura delterritori i l'alimentació de les comunitats; haanorreat el comerç de proximitat, malmetentgreument les economies locals; ha deslocalitzatla producció d'aliments, generant una creixentinseguretat alimentària amb una dieta quees basa en un menjar que recorre milers dequilòmetres abans d'arribar a la nostra taula;i ha promogut una agricultura i unaramaderia industrial, intensiva, basada enl'ús de pesticides i productes químics. Aquestés el model d'agricultura i d'alimentació glo-bal existent, les persones i el medi ambienthem quedat en un segon pla.

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

02

76

‘‘La globalització capitalista ha posat fi

a l’agricultura familiar, vital per a la cura

del territori i l’alimentació de les comunitats’’

‘’

Com ensafecta la crisialimentaria mundial?Esther VivasPúblico, 17.08.2008

Suport02

•


[Panell 02 • El camp no aguanta més]

[La revolució verda]

Revolució verda fa refèrencia a un període quecomprèn més o menys de 1960 a 1990, quanva haver-hi un gran auge en la productivitatagrícola al món en desenvolupament. En aquestsdecennis, en moltes regions del món, especialmenta Àsia i Amèrica Llatina, la producció delsprincipals cultius de cereals (arròs, blat i blat demoro) es va duplicar amb excreix. També vaaugmentar molta la producció d'altres cultius.

Per què va haver-hi aquesta revolució?Què va produir-la?

• Es va deure sobretot a que els governsdels països desenvolupats i els països endesenvolupament van invertir molt eninvestigació agrícola.

• Es va utilitzar la ciència moderna pertrobar formes de produir més aliments, cosaque va revolucionar l'activitat agrícola. Lacria intensiva i la selecció genètica vanpermetre produir varietats d'alt rendimentde cultius i races més productives de bestiar.També va haver-hi grans innovacions enl'agroquímica, per produir nous plaguicidesi fertilitzants.

• I per portar la revolució directament alcamp, els governs van donar suport alsproductors fomentant l'ús d'aquestes novestècniques i tecnologies agrícoles.

• Al principi es va considerar un èxitenorme la revolució. Amb el creixementdemogràfic i de la demanda d'aliments,va augmentar el subministramentd'aliments i els seus preus es van mantenirestables.

• Però des del decenni de 1990 s'haobservat que l'auge de la revolució verdaen la productivitat va tenir un alt preu.

Costos de la revolucióQuins han estat els costosde la revolució verd?

• Per una part, s'ha perdut una gran partde la biodiversitat agrícola. Quan elsagricultors van decidir produir les varietatsmillorades de cultius i de bestiar, es vanabandonar moltes varietats tradicionals,locals, que es van extingir. Informa't sobrela biodiversitat.

• A més, en molts països el gran ús deplaguicides i unes altres substànciesagroquímiques va causar un greudeteriorament del medi ambient i va po-sar en perill la salut pública.

• Els sistemes agrícoles de la revolucióverda també requereixen d’una abundant

FAOFONT: www.fao.org/kids/es/revolution.html


03

irrigació, cosa que exerceix una pressióenorme en els recursos hídrics del món.

• Finalment, malgrat que va augmentar laproductivitat agrícola, segueix havent-hi fam.Per aprofitar els avenços de la revolució verda,els agricultors necessiten tenir diners i accés arecursos com la terra i l'aigua. Els agricultorspobres que no tenien aquests recursos vanquedar exclosos de la revolució verda. Moltses van fer encara més pobres.

Una revolució sostenibleL’objectiu de la FAO és ajudar els països a ga-rantir que el subministrament d'aliments esmantingui al pas de la demanda. Però larevolució verda va mostrar que no n’hi ha prouincrementant la productivitat. Per posar fi a lafam d'una vegada per totes, cal que la producciósigui sostenible. Això significa assegurar queningú quedi exclòs de seure's a la taula i que lesgeneracions futures no corrin el perill de passarfam.

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

03

78

‘‘La revolució verda

va mostrar que no n’hi ha prou incrementant

la productivitat. Per posar fi a la fam d'una vegada per

totes, cal que la producció sigui sostenible. Això significa

assegurar que ningú quedi exclòs de seure's a la taula i que

les generacions futures no corrin el perill de passar fam’’

‘’

La revolució verdaFAO

Suport03

•



[‘‘Revolució verda’’. Lliçons]

Introducció

Amb una estimació de 786 milions de personesque pateixen fam al món, els líders del nostreordre social han cregut trobar una solució fàcil:«produirem més aliments, amb l'ús màgic delsquímics i l'enginyeria genètica».

Aquells que recorden les promeses que la"Revolució Verda" anava a posar fi a la fam almón, han d'entendre els enganys amb que espromou ara l'anunciada Revolució Verda II.Empreses com Monsanto, Novartis, AgrEvo,DuPont, i altres transnacionals agroquímiquesque s'estan «re-inventant» com a empresesbiotecnològiques, i juntament amb el BancMundial i unes altres agències internacionals,estan deixant com a herència als «enemics de lafam al món», un camí amb més agroquímics icultius transgènics. Aquesta és la "SegonaRevolució Verda", ens diuen, i salvarà al mónde la fam i la inanició, si deixem que aquestesempreses, impulsades pel lliure mercat, facin elseu acte de màgia.

El mite de la Revolució Verda és més o menysaixí: «les llavors miraculoses de la revolució verdaincrementen les collites de gra i per tant són laclau per acabar la fam al món. Collites mésgrans, signifiquen més ingressos per als agricultorspobres, ajudant-los a superar la pobresa, cosaque significa menys fam. Atacar les arrels que

Peter Rosset, Joseph Collins i Frances Moore Lappé.FONT: http://www.eco-sitio.com.ar

http://www.biotech.bioetica.org/docta20.htm

originen la pobresa, i que condueixen a la fam,requereix molt temps, i la gent pateix fam ara.Per tant, hem de concentrar-nos en el que fa in-crementar la productivitat ara. La RevolucióVerda compra temps dels països del Tercer Mónque desesperadament necessiten abordar les cau-ses socials subjacents que originen la pobresa, ipel mateix han de reduir la seva taxa defecunditat. En qualsevol cas, un consultor externque promou la revolució verda no pot dir a unpaís la classe de reformes econòmiques ipolítiques que ha d'implementar, però pot con-tribuir amb la seva immensa experiència en laproducció d'aliments. Encara que la PrimeraRevolució Verda va passar per alt als més po-bres, amb terres més marginals, podem aprendreles invalorables lliçons que aquesta ens va deixar,per llançar la segona Revolució Verda pot vèncerla guerra contra la fam d'una vegada i persempre».

En realitat, les llavors millorades que són objected'experimentació són aquelles que la gent ha usati millorat des dels inicis de l'agricultura, però elterme "Revolució Verda" va ser encunyat aprincipis de la dècada de 1960, per ressaltar unexperiment concret al nord-oest de Mèxic, on unesvarietats "millorades" de blat van incrementarla collita dramàticament.

Moltes de les raons per les quals aquestes"varietats modernes" produïen més que les


04

varietats tradicionals era perquè responien millora la irrigació controlada, i als fertilitzantsartificials, permetent una transformació méseficient de les entrades industrials en aliment.Amb un fort suport dels Centres d'InvestigacióAgrícola, creats per les Fundacions Rockefeller iFord, les «llavors miraculoses» ràpidament es vanexpandir a Àsia, i aviat es van desenvoluparnoves varietats de blat de moro i arròs.

En la dècada de 1970, el terme "revolució"estava ben establert per definir a una agricultu-ra basada en fertilitzants, pesticides i en la majorpart de casos, per irrigació, reemplaçant lespràctiques agrícoles tradicionals de milions depagesos al Tercer Món.

En la dècada de 1990, gairebé el 75% de laproducció d'arròs a l'Àsia provenia d'aquestesnoves varietats. El mateix és ben cert per ala meitat del blat produït en Africa, i més de lameitat del produït a Àsia i Amèrica Llatina.El mateix succeïa amb el 70% de blat de moroproduït a nivell mundial. En general, s'estimaque el 40% dels agricultors del Tercer Món estanutilitzant llavors de "la Revolució Verda", lamajoria dels quals es troben a Àsia, seguits perAmèrica Llatina.

Clarament, l'increment en la productivitat de la"Revolució Verda" no és un mite. Gràcies a lesseves llavors, s'obté desenes de milions de tonesaddicionals de gra cada any. Però, ha demostratla "Revolució Verdaa" ser una estratègia d'èxitper acabar amb la fam? Realment no.

Partint de l'enfocament totalment estret queutilitza la «Revolució Verda» de mirar només la

productivitat, aquesta no pot acabar amb lafam al món perquè no ha estat capaç d'alterarla distribució del poder i la riquesa, especialmentpel que fa a l'accés a la terra.

Fins i tot el Banc Mundial va concloure, en undocument realitzat el 1986 sobre la fam al món,que l'increment en la producció d'aliments nonecessàriament significa seguretat alimentària,això és, alleujar la fam. El problema de la fampot ser alleujat només mitjançant «laredistribució de l'accés en poder i als recursos, aaquells que estan subalimentats», conclou l'estudi.Si els pobres no tenen diners per compraraliments, l'increment en la productivitat no elsajudarà.

La introducció de qualsevol nova tecnologia enun sistema social, anirà a favor dels rics en con-tra dels pobres, si no s'aborden les qüestions socialsrelacionades amb els beneficis que l'accés aaquesta tecnologia genera. Això, a llarg terminisignificarà una concentració encara més grandels beneficis de l'agricultura, que és el que passaara als Estats Units.

Nosaltres hem comprovat que sense una estratègiaper canviar la falta de poder entre els pagesos po-bres, el resultat tràgic serà que tindrem cada vegadamés aliments i fins i tot més afamats.

Més aliments i encara més afamatsMalgrat que en les últimes tres dècades hi hahagut una ràpida expansió en el proveïmentd'aliments, s'estimava que en la dècada de 1990,fins i tot hi havia 786 milions d'afamats almón. On estan aquestes persones que pateixenfam? Des d'inicis de la dècada de 1980, els

«Revolució verda»LliçonsPeter Rosset,Joseph Collinsi Frances More Lappé

Suport04

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

04

80

mitjans de comunicació han representat la famen l'Africa, cosa que va cridar l'atenció de lagent occidental sobre el problema de la fam allà,però en l'Africa es troba menys d'un quart de lapoblació que pateix fam al món.

A la dècada de 1980, alguns titularsd'informació deien que l'Índia i Indonèsia hanaconseguit convertir-se en països autosuficientsen el que a producció d'aliment es refereix, i finsi tot més, estan exportant aliments. Però ésprecisament a Àsia, on les llavors de la«Revolució Verda» han contribuït amb més granèxit a incrementar la productivitat, on es trobengairebé les dues terceres parts de la poblaciódesnodrida al món.

La revista «Business Week» ha dit que: "encaraque a l'Índia els graners es vessen ara" gràcies al'increment en la producció d'arròs i blat de morogenerat per la «Revolució Verda», «cinc mil nensmoren cada dia de desnutrició. Un de cada tresindis ha d'enfrontar la pobresa (d'una poblacióde 900 milions de persones)». Atès que la gentpobra no pot comprar els aliments que sónproduïts, «el Govern està tractantd'emmagatzemar milions de tones d'aliments.Aquí, els aliments es descomponen, i es creu queels aliments descompostos seran venuts en elsmercats públics». L'article conclou que la«Revolució Verda» pot haver contribuït a reduirles importacions de gra a l'Índia, però no hatingut el mateix impacte a reduir la pobresa i lafam.

Aquesta anàlisi aixeca alguns seriososinterrogants sobre la quantitat de persones quepatien fam en la dècada de 1970, comparada

amb la de 1990, on es va produir la més granexpansió de la "Revolució Verda". Donant unamirada superficial, semblaria que s'han fet gransprogressos, amb un increment en la productivitati una reducció de la fam. La quantitat d'alimentsper capita al món es va incrementar en un 11%en les dues últimes dècades, mentre que lapoblació desnodrida va baixar de 942 milions,a 786 milions, cosa que significa una reducciódel 16%. La "Revolució Verda" va prendreaquests crèdits.

Però mirem aquests nombres de prop. Si s'eliminaa la Xina d'aquesta anàlisi, la poblaciódesnodrida de la resta del món incrementa de536 a 597 milions. A Amèrica del Sud, perexemple, la quantitat d'aliments per cápita vaaugmentar en un 8%, i la població desnodridava incrementar en un19%.

Al Sud-est d'Àsia hi havia un 9% mésd’aliments per persones el 1990, però tambéhavia incrementat un 9% de poblaciódesnodrida. L'increment de desnodrits no estavaen relació amb el creixement de la població, jaque la quantitat de subministraments alimentarisper persona havia augmentat. El que haviaincrementat el percentatge de població que pateixfam, era que no s'havia pogut resoldre el proble-ma de la inequitat en l'accés als aliments, i alsmitjans per produir aliments.

En contrast, a la Xina, el nombre de poblacióafamada va caure de 406 milions a 189milions. Sorgeix llavors la pregunta "Qui ha estatmés efectiu a reduir la fam; la "Revolució Verda"o la Revolució Xina? A La Xina hi han hagutimportants canvis en referència a l'accés a la

‘‘Malgrat que en les últimes tres dècades

hi ha hagut una ràpida expansió en el proveïment

d'aliments, s’estimava que en la dècada de 1990,

fins i tot hi havia 786 milions d'afamats al món.’’

‘’


terra, factor que s'ha reflectit en un incrementen la qualitat de vida.

La qüestió de si la "Revolució Verda" oqualsevol altra estratègia que incrementi laproductivitat agrícola alleujarà el problemade la fam, dependrà del context polític,econòmic i social en que s'apliquin aquestestecnologies. Les regles que s'estableixen, indi-caran qui es beneficia de l'increment delssubministraments alimentaris i a quin preu,la terra de qui és usada i a qui beneficiarà laseva producció.

Els pobres donen més del que reben. Els pobresno poden comprar els fertilitzants ni altres recur-sos en les quantitats que ho fan els gransproductors. Els petits productors no obtenen elsmillors preus, com si el fan els grans. En moltesparts del món, l'aigua és un factor limitant enl'agricultura. Els sistemes d'irrigació estan forade l'abast dels petits productors. Els canals de regi uns altres sistemes d'irrigació promoguts per lesagències de desenvolupament, sovint afavoreixenals grans productors qui poden oferir la inversióinicial, i produir a menor cost per unitat d'àrea.Ocorre sovint que els pagesos pobres depenen deprestadors locals i que paguen impostos moltsmés alts (en proporció) que els grans productors.El crèdit també és crític. Els crèdits subsidiatspels governs afavoreixen sovint als gransagricultors.

Amb la «Revolució Verda», els agricultors s'hanfet dependents del petroli. Algunes de les llavorsrecentment «millorades» produeixen sense recur-sos addicionals, però el seu gran rendiment s'obtési s'aplica fertilitzants, pesticides i aigua.

A l'Índia, l'adopció de les noves llavors ha estatacompanyada amb un increment en l'aplicació defertilitzants (en base de petroli) de 6 vegades mésper acre. Tanmateix, la producció agrícola per tonade fertilitzant usat, ha caigut en 2/3 durant elsanys de la "Revolució Verda". En els últims 30anys, el consum anual de fertilitzants usats en laproducció d'arròs a Àsia ha crescut entre 3 i 4vegades més ràpidament que el creixement que s'haassolit en la productivitat de l'arròs.

Atès que aquests mètodes agrícoles depenen tantde fertilitzants químics, hi ha problemes amb lafertilitat natural del sòl, i com que els pesticidesgeneren resistència en les pestes, els agricultorsnecessiten cada vegada més gran quantitat depesticides per obtenir els mateixos resultats. Almateix temps, els que es beneficien per l'incrementen l'ús d'agroquímics, han usat els guanysgenerats per entrar en el negoci dels tractors: unaaltra maquinària agrícola nova, encara que noes necessitin amb les noves llavors. Això haconduït a la industrialització en el camp.

Una vegada que s'ha entrat en l'agricultura in-dustrial, fer agricultura costa més. Pot generarmés guanys, però tant sols si els preus que s'obtenenper aquests cultius són superiors als costos de l'úsde petroquímics i maquinària. Els proponentsde la "Revolució Verda" diuen que hi han hagutincrements en els guanys nets, una vegada queels agricultors adopten l'ús de llavors queresponguin millor. Però estudis recents revelen queels desemborsaments per fertilitzants i pesticidescreixen més ràpidament que la productivitat.

En Luzon Central - Les Filipines, la productivitatde l'arròs va incrementar-se en un 13% durant


Suport04

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

04

82

la dècada de 1980, però el cost per l'ús defertilitzants va augmentar en un 21%. En lessabanes centrals, la collita va augmentar nomésen un 6,5%, mentre que el preu dels fertilitzantsva augmentar en un 24% i els pesticides en53%. A Java occidental, va haver-hi unincrement del 23% en la collita, mentre quel'increment en fertilitzants i pesticides va créixeren un 65 i un 69% respectivament.

Ecologia InsostenibleL'estil agrícola de la «Revolució Verda» no ésecològicament sostenible, fins i tot en el casde les finques grans. En la dècada de 1990,els mateixos investigadors de la «RevolucióVerda» es van alarmar per algunes evidènciesque sortien a la llum. Després d'haver assolitincrements fabulosos durant els primers anysd'aquesta transformació tecnològica, les collitescomençaven a caure en diverses zones ons'havia aplicat la «Revolució Verda». EnLuzon Central la collita d'arròs va incremen-tar durant la dècada de 1970, arribant alseu pic més alt a inicis de 1980. Des dellavors, està baixant. Experiments a llargtermini fets a l ' Inst i tut Internacionald'Investigació sobre l'Arròs (IRRI), en Cen-tral Luzon i a la província Llacuna - LesFilipines, confirmen aquests resultats. S'hatrobat la mateixa tendència en sistemes arròs-blat a l'Índia i al Nepal. Les causes d'aquestfenomen estan relacionades amb la degradaciódel sòl a llarg termini, un fenomen que noestà completament entès pels científics.

Un agricultor indi va explicar la seva història a«Business Week»: Dyal Singh sap que el sòl dela seva finca de 3,3 Ha a Punjab és cada dia

menys fèrtil. Encara no s'han afectat les collitesde blat i blat de moro. «però tindré un gran pro-blema en 5 o 10 anys» va dir aquest agricultorde 63 anys, que durant anys ha utilitzat llavorsd'alt rendiment acompanyades amb irrigació ifertilitzants químics. Fins ara, el 6% de la terraagrícola està produint menys.

On la productivitat no ha declinat, la taxa decreixement és lenta o no hi ha creixement. Aixòs'ha documentat a la Xina, Corea del Nord,Indonèsia, Birmània, les Filipines, Tailàndia,el Pakistan i Sri Lanka.

Algunes lliçons de la revolució verdaHavent evidenciat que l'increment en laproducció d'aliments no es reverteix en reduir lafam, sorgeix la pregunta: sota quines condicionsl'increment de cultius ha fracassat en el seu intentde posar remei al problema de la fam?

1. La terra s'ha convertit en unamercaderia com qualsevol altra i es dónauna acumulació de terres agrícoles a lesmans de «superfinques» que reemplacen launitat familiar agrícola.

2. Els principals productors d'aliments -petits agricultors i treballadors agrícoles -han perdut control en relació amb elproveïment de recuros agrícoles i mercats,fet que ha reduït els seus guanys ibeneficis.

3. La tecnologia dominant destrueix la baseproductiva del futur, degradant el sòl i generantpestes i problemes amb maleses, esdevenintl'activitat agrícola, costosa i difícil.

‘‘Una vegada que s'ha entrat

en l’agricultura industrial, fer agricultura costa més.

Pot generar més guanys, però tant sols si els preus

que s'obtenen per aquests cultius són superiors

als costos de l'ús de petroquímics i maquinària’’

‘’


Sota aquestes circumstàncies, muntanyesd'aliments no poden eliminar la fam.

CONCLUSIONS

En una anàlisi final, si les històries de la"Revolució Verda" s'ha comptat, podria resumir-se així: que ha incrementat la productivitatd'aliments, però també la fam al món. Si l'únicaforma de mantenir la competitivitat enl'agricultura és l'ús d'entrades externes cares,llavors, són els agricultors adinerats aquells queguanyaran inexorablement. Els agricultors po-bres tindran problemes de trobar un lloc de treballadequat que els ajudi a compensar l'haver perdutel seu estil de vida pagès. La fam no s'originaper la falta d'aliments, i no es pot eliminarproduint-ne més.

És per això que hem de ser escèptics quanMonsanto, DuPont, Novar t is i al tre s

companyies biotecnològiques-químiques ensdiuen que l'enginyeria genètica incrementaràla productivitat i pel mateix, reduir la famal món. Les tecnologies que ells promouentenen dubtosos benef ic i s i r i scos bendocumentats, i la "II Revolució Verda" queells promouen no solucionarà els problemesde la fam, que la "I Revolució Verda" no vapoder resoldre.

Massa gent no té accés a l'alimentació queexisteix, perquè vivim en condicions d'inequitatprofunda i creixent. Si l'agricultura pot jugarun rol a alleujar el problema de la fam, s'ha derevertir el biaix que afavoreix als grans agricultorsi treballar alternatives que donin suport als po-bres, com són la reforma agrària, l'agriculturasostenible, reduint la inequitat i fer que el centrede l'economia agrària estigui centrat enl'agricultura a petita escala.


Suport04

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

04

84

‘‘Vivim en condicions d'inequitat

profunda i creixent’’‘’

•



[Un model d’agricultura sostenible]

En les últimes dècades l 'agricultura haexperimentat una reconversió de terrible abast.D'explotacions agràries diverses i adaptades adiferents ecosistemes, que aprofitaven els recur-sos de la Natura sense amb prou feines degra-dar-los, hem passat a un model agrícola queenverina i esgota la terra i les aigües, consumeixgrans quantitats d'energia fòssil, destrueixpaisatges i diversitat biològica i suposa un greurisc per a la nostra salut. Aquesta agriculturaindustrialitzada arruïna i margina a milions depagesos en tot el món, concentrant el control dela producció i de la venda d'aliments en mitjadotzena de multinacionals.

El desembarcament de la indústria biotecnològicaen el sector agroalimentari ha reforçat aquest siste-ma de producció i distribució d'aliments, accelerantde forma vertiginosa el procés de concentració in-dustrial i potenciant una agricultura cada vegadamés dependent en entrades, més deslligada d'equilibrisnaturals i menys sostenible. L'experiènciad'Argentina és un exemple clar de l'impacte delscultius transgènics en l'agricultura1.

Ecologistes en AccióFONT: http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article3184

La gran amenaça de les aplicacions del'enginyeria genètica en l'agricultura és ladesaparició d'una agricultura pagesa adaptadaa l'entorn i de l'agrobiodiversitat associada aaquest tipus d'agricultura. En efecte, un delsproblemes més grans a què s'enfronta lahumanitat és l'erosió del saber tradicional i ladiversitat biològica, base de l'equilibri ecològic id'una agricultura sostenible. Períodes de sequeraextrema, pluges torrencials i unes altresconseqüències del canvi climàtic, així coml'amenaça de noves epidèmies com la grip aviàriafan que avui sigui més necessari que mai noconservar la biodiversitat-tant silvestre com agrí-cola - i els coneixements sobre el seu maneig. Lacapacitat d'una determinada varietat de resistirla sequera o la inundació, prosperar en sòls po-bres o rics, resistir a una plaga d'insectes o unamalaltia, donar rendiments proteics més grans...poden ser característiques crucials per a laproducció futura d'aliments2. Tanmateix, estemperdent diversitat a un ritme sense precedents,tant a nivell agrícola com silvestre, i ladesaparició d'espècies no es deu a processos

05

[1] Altieri M.A. y Pengue W. A. Roundup Ready Soybean in Latin America: a machine of hunder, deforestation and socio-

ecological devastation. Informe publicado por CHASQUE y la Red de Acción en Plaguicidas y sus Alternativas para

América Latina. Septiembre 2005

[2] Maguire, R.J. 2000. Report of the Environment Canada Workshop on the Potential Ecosystem Effects of Genetically

Modified Organisms. NWR Contribution No. 00-034. Burlington, ON.


naturals, sinó fonamentalment a les activitatshumanes. Durant el segle XX han desaparegutel 75% de les varietats utilitzades en l'agricultura,i 1.350 de les 6.300 races animals catalogadesestan en perill d'extinció. La principal causantd'aquesta tràgica pèrdua ha estat l'agriculturaindustrial, que va promoure el cultiu d'enormesextensions amb varietats comercials uniformes,substituint a les varietats locals3.

Aquesta uniformitat fa que els cultius siguinmolt vulnerables a plagues i malalties,provocant grans pèrdues de col l i tes iaugmentant la dependència dels agricultorsdels plaguicides. En potenciar el monocultiud'unes poques varietats dissenyades per a unaagricultura de tipus industrial i per a la ven-da en mercats globals, desplaçant a lesvarietats locals i als petits agricultors en laproducció d'aliments, les noves biotecnologiesd'enginyeria genètica accentuen aquestprocés4.

D'altra banda, no cal oblidar que el problemade la fam no és un problema d'escassetat

d'aliments, sinó un problema de repartiment id'accés els recursos bàsics per produir (llavors,terra...). Segons la FAO per a més de 850 milionsde persones que pateixen fam al món, la majoriad'elles en les zones rurals, l'agricultura constitueixl'únic mitjà per sortir de la seva situació depobresa i de carència crònica d'aliments5. El costde les llavors patentades i les característiques delsnous cultius transgènics, avantatjoses per a lesgrans explotacions molt mecanitzades, amenaçael mitjà de subsistència de prop de la meitat dela població mundial que encara viu del'agricultura, agreujant el problema d'accés alsaliments per als més pobres6.

Convé recordar, a més, que en 10 anysd'aplicacions comercials de l 'enginyeriagenètica en l'agricultura, les grans promesesd'aquesta tecnologia no s'han complert7. Llevatd 'algunes excepcions, les varietatstransgèniques no han suposat un augment delrendiment dels cultius, sinó al contrari. AlsEUA, per exemple, el rendiment de la sojaresistent a l'herbicida Roundup es calcula queés entre un 5 i un 10 per cent inferior al de

[3] FAO. 2004. Biodiversidad al Servicio de la Seguridad Alimentaria. Publicación para el Día Mundial de la Alimenta-

ción. 16. Oct. 2004

[4] Para más información ver GRAIN

[5] FAO. 2005. Agricultura y diálogo de culturas. Publicación para el Día de la Alimentación. 16. Oct. 2005

[6] Rosset P, Collins J y Lappé FM. 2000. Lessons from the green revolution: do we need new technology to end

hunger?. Genewatch. April 2000. Vol. 13. No. 2 / Kuyek D. 2002. Patents and Intellectual Property Rights in African

Agriculture: implications for small farmers. GRAIN publications. 2002. / Action Aid report: GM technology is likely to

exacerbate food insecurity, leading to more hungry people, not fewer. May 2003

[7] Friends of Earth International. 2004. Cultivos modificados genéticamente: una década de fracasos. FOE. Feb.

2004. / Gregory Jaffe. 2005. Withering on the vine: will agricultural biotech’s promises bear fruit? Center for Science

in the public interest. Feb. 2005. / Tom Sinclair. 2005. Integrating the GM approach to improve crop yield. Science and

Development Network. 18 August 2005.

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

05

86

Un modeld’ agriculturasostenibleEcologistes en acció

Suport05

varietats convencionals similars8. D'altrabanda, el temps ha donat la raó al movimentecologista, que des d'un principi va denun-ciar que la introducció de varietatsmanipulades genèticament suposaria unadependència més gran d'agroquímics: als EUAles aplicacions de pesticides associades alscultius transgènics han anat en augment,després d'una fugaç davallada durant elsprimers anys , suposant e l 2003 unautilització mitja un 4,1% superior en elscamps MG que en l'agricultura convencio-

[8] Elmore RW, Roeth FW, Nelson LA, Shapiro CA, Klein RN, Knezevic SZ y Martin A. 2001. Glyphosate-resistant soybean

cultivar yields compared with sister lines. Agronomy Journal, 93: 408-412 / Elmore RW, Roeth FW, Klein RN, Knezevic

SZ, Martin A, Nelson LA y Shapiro CA. 2001. Glyphosate-resistant soybean cultivar response to glyphosate. Agronomy

Journal, 93: 404-407. / Sullivan D. 2004. Is Monsanto’s patented Roundup Ready gene responsible for a flattening of

US soybean yields that has cost farmers an estimated 1,28 billion?. The New Farm. 28. Sept. 2004

[9] Benbrook, C. M. 2004. Genetically Engineered Crops and Pesticide Use in the United States: The First Nine Years.

BioTech InfoNet. Technical Paper Number 7.

nal9. L'aparició de super-males herbes resistentsals herbicides i de plagues resistents als insecticidesi el deteriorament dels equilibris biològics quecontribueixen a conservar la fertilitat dels sòls ila salut dels cultius són unes altres de lesconseqüències negatives de la introducció decultius transgènics en tot el món. Tot això, sumatals riscos d'inestabilitat de les varietatstransgèniques i als seus potencials efectes nociusper a la salut, suposa una greu amenaça per alfutur de l'agricultura.

‘‘Convé recordar,

a més, que en 10 anys d'aplicacions comercials

de l’enginyeria genètica en l'agricultura,

les grans promeses d’aquesta tecnologia

no s'han complert’’

‘’

•


CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

06

88


[Panel 02 • El camp no aguanta més]

[Agrocombustibles: catalitzador del capitalisme global]

[Agrocombustibles]

Catalitzador del model de lliure comerç

re-colonitzador i part de la fórmula

de supervivència del capitalisme global

Els agrocombustibles són una via més peraprofundir l’antagonisme entre l'ésser humà i laTerra i entre els mateixos éssers humans. És unaeina més d'un sistema que cerca la imposició dejerarquies a través de la colonització delsromanents d’una identitat que és sent la realitatmateixa, sense cap separació entre tots els sersque l’‘habiten’. Són un mitjà més per desposseir

Maya Rivera M. i Sergio Arispe B.FONT: http://www.ecoportal.net/content/view/full/73179

a la terra de la seva essència. Són part d'unaideologia que defensen els més adinerats i quepermet fer més rics als menys i més pobres alsmés.

Cerquem en el nostre interior que no està separatde l'exterior, el sentiment d'unitat amb la terra iamb nosaltres mateixos, i trobarem que tornara la terra en combustible per a la indústria engeneral és un atemptat contra la nostra identitat,és una cara més del model recolonizador.

A tall d’introduccióLa bioenergia és un terme força ampli quecomprèn a tots els productes energètics obtingutsper processos de conversió de productes o residusagrícoles i animals1. Entre ells tenim alsbiocombustibles o agrocombustibles, consideratsper atendre fonamentalment la demanda del parcautomotriu dels països desenvolupats. Del'alcohol etílic, el biodièsel i l’alcohol metílic, elmés utilitzat és el primer. L’alcohol etílic o etanols'obté de vegetals rics en sucres com la canya desucre, el blat de moro, la iuca i uns altres; és el

ELS AGROCOMBUSTIBLES SÓN UNA VIA

MÉS PER APROFUNDIR L’ANTAGONISME ENTRE

L’ÉSSER HUMÀ I LA TERRA I ENTRE ELS MATEIXOS

ÉSSERS HUMANS. SÓN PART D’UNA IDEOLOGIA

QUE DEFENSEN ELS MÉS ADINERATS I QUE PERMET

FER MÉS RICS ALS MENYS I MÉS POBRES ALS MÉS.CAL PREGUNTAR-SE QUINA ÉS LA RAÓ

DELS AGROCOMBUSTIBLES SI SEGONS

LES DADES ANALITZADES NO SÓN RENDIBLES

NI BENEFICIOSOS, SINÓ, MÉS AVIAT,TOT EL CONTRARI?

06


1 | És important esmentar que aquesta definició de bioenergia considera únicament la visió filosòfica occidental que

es sustenta en la dicotomia energia-matèria, així com en la partició viva-no viu, entre altres separacions.Com la

qüestió de la definició requereix una anàlisi profunda, hem decidit fer-ho en una altra ocasió i en un altre article. De

totes maneres, és importantíssim esmentar que aquesta definició de bioenergia és colonitzadora i no assumeix

aquelles visions per a les quals no hi ha separació entre el ser i la realitat i, per tant, entre la matèria i l'energia ni

entre el que és viu i el mort.

combustible vegetal equivalent a la gasolina. Elbiodièsel o dièsel vegetal s'obté d'oleaginoses ovegetals rics en olis com la palma africana, lajatropha, la llinosa, palta i uns altres; ésl'agrocombustible més usat després de l'etanol.

Els agrocombustibles són una realitat en diver-sos països al món, inclosos païsosllatinoamericans, i s'han constituït en una modade l'agroindústria que pretén inserir-se en altrespaïsos. Un dels pocs països llatinoamericans enquè encara no han tingut cabuda és Bolívia,però hi ha iniciatives que estan licitant perquèaquest país es “pugi al tren de l'agrocombustible”2

o, en el seu defecte, deixi passar la granoportunitat d'aquest negoci. Per bé que lainformació que ha corregut pels mitjans decomunicació és principalment defensorad'aquesta campanya, és necessari realitzar unaanàlisi més profunda del tema a partir de lesexperiències ja viscudes al món, les quals nomostren precisament que l'agrocombustible hagiestat una gran solució als problemessocioeconòmics i culturals que viuLlatinoamèrica i el món sencer.

Aquest document ha nascut amb la intenció demostrar resumidament tots els aspectes queconcerneixen als agrocombustibles per serconsiderats per Bolívia en especial i per tots elspaïsos anomenats subdesenvolupats. Més enllàde mostrar dades tècniques, hem pretès realitzarun comparació sintètica, però el més completapossible, del que signifiquen els agrocombustibles.Val ressaltar que la majoria de la informacióutilitzada prové d'experiències viscudes en

diferents països. No cal especular sobre el tema,ja és una realitat.

Context InternacionalCom a conseqüència de l’augment del preudel petroli, ocorregut a finals dels anys 70 iels anys 80, els països altament dependentsde recursos fòssils van prendre gran interès enla generació de combustibles a partir dematèria prima orgànica, des de cultiusespecífics, entre els quals es destaquen lacanya de sucre, el blat de moro, la palma afri-cana i espècies forestals de ràpida reproducciócom l'eucaliptus, per anomenar algunes. Talprevisió té com a objectiu el d’acabar, algundia, amb la dependència que tenen els gransconsumidors energètics cap als combustiblesfòssils que es troben en reserves de païsosdenominats “políticament inestables” ocontraris als interessos imperialistes, com Iran,Veneçuela, Nigèria i uns altres. Considerantla importància de l’energia a nivell polític,econòmic i cultural, no podem deixar deprendre en compte que la pugna inter-impe-rial entaulada per custodiar les regions riquesen jaciments petrolífers, s’aguditza, a causade que els interessos econòmics i energètics delspaïsos imperialistes són cada vegada mésdifícils de “subvencionar”. Així mateix, ésd'extrema importància recordar que no sónnomés els recursos petrolífers els que moueninteressos internacionals; el quid de l'afer ra-dica que hi ha una guerra imperialista perrecursos naturals, terres i territoris en tot elplaneta per solucionar la lògica capitalistade consum.

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

06

90

Agrocombustibles:catalitzador delcapitalisme globalMaya Rivera M.i Sergio Arispe B.

Suport06

2 | Aquest publicitari utilitzat en seminaris i fòrums a favor de la producció d'agrocombustibles.

En aquest context , la indústr ia del'agroenergia es constitueix en una escomesamés del neoneoliberalisme3 per inserir-se en leseconomies dels països del Tercer Món, ja queés en elles on es troben les fonts d'energia iprimeres matèries que necess i t en4. Peraconseguir aquesta fita, en la Cimera dePaïsos G8 real i tzada a Alemanya-Heiligendamm, per exemple, s'ha determinatl'exigència d'establir aliances estratègiquesamb les economies emergents, reforçar el seucompromís de promoure i enfortir el lliurecomerç per garantir la lliure inversió i oferircol·laboració i transferència de tecnologia, atall de reduir els punts de resistència al món5.Els agrocombustibles encaixen perfectamentamb aquests objectius. Són les aliancesestratègiques entre els inversors, els Estats iactors socials, i la transferència de tecnologiesimportades , e l s t imons d 'aquestaagroindústria. Pel que fa a l'aspecte tecnològicés imprescindible prendre en compte queaquest obre les portes als transgènics, productespetroquímics i unes altres variables queestableixen l 'obl igació de l ' entrada de

megaempreses especialitzades en aquests afers,af iançant la imposic ió del modelagroindustrial sobre l'agricultura tradicionalespecíficament i sobre models de sobiranianacional en general que estan emergint enalguns països com Bolívia per exemple.

Sobre els aspectessocioeconòmics importantsLA PUJADA DE PREUS

DELS ALIMENTS DE LA CISTELLA FAMILIAR

Com a prova del que s’ha esmentat fins ara,un dels resultats d'aquesta energia alternativaja s'està sotjant al món sencer: diversosproductes alimentaris han migrat a laproducció de combustibles i han deixat d'abastirels mercats interns d’aliments. Experts van de-clarar que la inflació dels “commodities” (esrefereixen a productes agrícoles que, sota reglesde flexibilització de comercialització de l'OMC,tenen preferències comercials) que la produccióde biocombustibles està generant, és unatendència global que pot tenir conseqüènciesnegatives per als països pobres i especialmentper a aquells amb baix potencial agropecuari6.


‘‘En aquest context,

la indústria de l'agroenergia esdevé

una escomesa més del neo-neoliberalisme

per penetrar en les economies

dels països del Tercer Món’’

‘’

3 | “Davant el fracàs del model, l'economia neoliberal ha tirat cap al component ideològic com recurs estabilitzador

i ha creat un sentiment, fortament apuntalat pel discurs, de que no hi ha alternativa al capitalisme de lliure mercat.

Concomitantment, i a partir de l'11 de setembre de 2001, ha reforçat el component polític-militar, amb la qual cosa

reconfigura el neoliberalisme en un neo-neoliberalisme armat i intervencionista, fortament anti-democràtic, disfressat

d'humanisme anti-terrorista, que pretén desarmar els sistemes de defensa de tots els països del sud i l'est que repre-

senten un obstacle a les pretensions nord-americanes de domini del planeta” (Graciela Mazorco, “De la competència

a la complementació”, document inèdit).

4 | Això l'ha estat reconegut en la Cimera de Països G8 en Heligendamm-Alemanya el 7 de juny de 2007.

5 | Maria Luisa Ramos. Cimera de Països G8 realitzada a Alemanya-Heiligendamm. Breu Anàlisi sobres la seva

Declaració emesa el 7 de juny de 2007. Bolpress. 13/06/2007. Secció Opinió.

6 | Ego Ducrot, Victor. Agència Periodística MERCOSUR (APM). Suba creciente de precios a la hora de comer. 10/08/

2007.www.prensamercosur.com.ar/apm/nota_print.php?idnota=349

La sobirania alimentària d'aquests països estàsucumbint davant la importació d'alimentsaltament subsidiaris, prova fefaent que elsagrocombustibles són part d'una política inter-nacional per impedir la consolidació de xarxesde producció, comercialització i consum queno està d’acord amb la conveniència amb elsgrans capitals.

L’Institut d’Investigació de Polítiquesd'Alimentació Internacional (IFPRI, sigles enanglès) a Washington D.C. ha realitzatinvestigacions que llancen dades preocupantssobre l’impacte potencial dels biocombustibles.Mark Rosegrant, director d'una divisió de l'IFPRIi uns altres col·legues, projecten que donats elsincrements constants del petroli, el ràpidincrement global en la producció debiocombustibles impulsarà l’augment del preu delblat de moro en un 20% per al 2010 i un 41%per al 2020. S'estima que els preus de llavorsoleaginoses, incloent soja, colza i llavors de gira-sol, incrementaran en un 26% per al 2010 i enun 76% per al 2020; el mateix amb el preu delblat: en un 11% per al 2010 i en un 30% peral 20207.

D'acord amb la correlació de factors, les pressionsespeculatives han creat el que pot denominar-se“la febre pels biocombustibles”: l'increment delspreus per especulació. Fons d'inversió estan

apostant fortament en el blat de moro, cosa queestà creant una estampida del mercat al voltantde l’etanol. La febre de biocombustibles estàocasionant que les reserves estratègiques de gransalimentaris a nivell global es disposinprincipalment per a l’agroenergia reforçant lapossibilitat de desproveir el mercat d'aliments.Encara que l’etanol ha creat enormesoportunitats per a generar formidables guanysal sector agroindustrial, al d’especulació i algunesgranges, ha desequilibrat substancialment el fluxtradicional de commodities i models de comerç iconsum de manera interna i externa en el sectoragrícola8. La producció de biocombustibles és, alseu torn, un enorme limitant per permetre laconsagració dels objectius del mil·lenni, els quevan establir les Nacions Unides el 2000, uncompromís de reduir, a la meitat, la poblacióque crònicament pateix de fam, del 16% al1990 a 8% per a l'any 2015.

Considerant els factors exposats veurem que elsagrocombustibles exasperaran més encara la fammundial. Diversos estudis realitzats per economistesdel Banc Mundial suggereixen que el consumcalòric alimentari dels pobres del món declina migpunt per cent quan els preus mitjans dels alimentsincrementen en un 1%.

Quan un aliment important es torna més car,la població intenta reemplaçar-ho amb un més

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

06

92


Suport067 | C. Ford Runge i Benjamín Senauer. (Foreign Affairs). How Biofuels Could Starve the Poor (Com els biosombustibles

podran fer morir de fam al pobre). maig/juny 2007. http://www.foreignaffairs.org/20070501faessay86305-p0 .

Traduccions realitzades per nosaltres.

8 | C. Ford Runge i Benjamín Senauer. (Foreign Affairs). How Biofuels Could Starve the Poor (Com els biosombustibles

podran fer morir de fam al pobre). maig/juny 2007. http://www.foreignaffairs.org/20070501faessay86305-p0 .

Traduccions realitzades per nosaltres.

barat i generalment menys nutritiu; però si totsels aliments bàsics pugen no hi ha alternativa ala qual recórrer. S'estima que per a l'any 2025existiran 1,2 mil milions de persones crònicamentafamades9. I que se n’ha fet dels objectius delmil·lenni?

Un factor consideratiu que tampoc està sentapreciat dins de l'equació dels agrocombustibles ésel gradual augment de preus de les cistelles bàsiquesmundials a causa de que el transport naviliermarítim està patint canvis de ruta de les càrreguesmarítimes a ports xinesos, hindús i uns altres, deguta la creixent economia asiàtica, fet que: 1) estàaugmentant la congestió del canal de Panamà,pujant, de per si, els preus del transportinteroceànic, 2) està ocasionant que les flotesmarítimes prefereixin importar minerals (carbó,acer i ferro) per a la Xina, sol·licitant més espaien els vaixells per a aquestes entrades i, per tant,fomentant l'increment dels preus del transport degrans alimentaris10. Si hi afegim el fet que elsgrans o vegetals per a agrocombustibles són mésrendibles que els alimentaris, llavors menys espaihi haurà en els navilis per als aliments.

Finalment, som testimonis d'unaconfraternització més gran entre les corporacionstransnacionals. Empreses del petroli que volenreduir la seva dependència amb el petroli, laindústria automobilística que vol continuar els

seus guanys d'acord amb el model de transportindividual, i les indústries agrícoles que volenseguir endavant monopolitzant el mercat agríco-la mundial, s'alien per formar oligopolis quedeixen sense oportunitats als petits productors ipetits empresaris. Ni esmentar el rol dels païsosdesenvolupats, com els EUA o la UE, en el seudesig de mantenir la seva hegemonia sobrel'economia global. Ara que existeixen païsosllatinoamericans, grans productors de petroli, ques'han atrevit a contrariar-los, s’esforcen per atorgarímpetu al tema dels biocombustibles11.

Sobre la factibilitat econòmicadels agrocombustiblesa partir del balanç energèticDins dels factors més importants per definir lafactibilitat de la producció de biocombustiblesestà el seu balanç energètic (la comparació entrel'energia utilitzada per produir agrocombustiblesi l'energia produïda). David Pimental i TadiusPatzek, de les universitats de Cornell i Berkeley,respectivament, sostenen, segons el balançd'energia de tots els cultius, que amb els mètodesde processament actuals es gasta més energia fòssilper produir l 'equivalent energètic enbiocombustible.

Producte dels seus estudis es dedueix que per cadaunitat d'energia gastada en energia fòssil el retorn


‘‘Quan un aliment important

es torna més car, la població intenta reemplaçar-ho

amb un més barat i generalment menys nutritiu;

però si tots els aliments bàsics pugen no hi ha

alternativa a la qual recórrer. ’’

‘’

9 | Ibid.

10 | APM. De com el Tercer Món no controla el que produeixen Corporacions, especuladors i Agrocombustibles.

www.rebelion.org/noticia.php?id=56164. 14-09-2007

11 |Saragih, Henry. Vía Campesina. It´s cars versus humans (Són actes contra humans). Traduccions realitzades per

nosaltres. 03/08/07. Saragih Henry és Secretari General de la Federació d'Unions de Grangers d'Indonèsia (FSPI).

http://www.thejakarta.com/yesterdaydetail.asp?fileid=20070726.E03

és: 0.778 d'energia de metanol de blat de moro,0.636 unitats d'etanol de fusta i, en el pitjordels casos, 0.534 unitats de biodièsel de soya.En síntesi, el retorn per unitat és sempre menor.Si considerem, a més, els costos d'investigació,millores productives, mecanització de l'agro, elcost ambiental per la sobreexplotació de les terres,els monocultius, etc., llavors és un projecte insos-tenible que ni tan sols ofereix models energèticsmés equilibrats amb el medi ambient que elsfòssils.

Aquestes apreciacions realitzades per Pimentali Patzek per definir aquest balanç d'energia, con-sideren les següents variables: l'energia usada pera la construcció i funcionament de les plantesprocessadores, la maquinària agrícola i el treball.

Altres científics han pronunciat moltesavaluacions negatives sobre l'agroenergia per lesimplicacions mediates i immediates que aquestacausa. Malgrat els resultats d'aquests estudis, essegueix propagant algunes valoracions positives,deixant de costat fins i tot alguns factors que niPimental i Patzek han inclòs dins dels seus in-formes, com: els costos del tractament de residuusdeixalles, els impactes ambientals dels cultiusbioenergètics intensius-com la pèrdua de sòls-, lacontaminació ambiental per l'ús de plaguicidesi fertilitzants. Tanmateix, malgrat que s'haintentat copsar estimacions positives (existeixensis estimacions després de la investigació dePimental i Patzek), el balanç energètic positiusegueix sent, pel cap alt, modest (1.130 a 1.340en la relació entrada/sortida). Així mateix,ressaltem que la reducció d'emissions de gasos

amb efecte hivernacle, benvolguda, és de propdel 13%: una disminució mínima.

Altres resultats obtinguts per la investigaciórealitzada per Patzek conclouen que lesconseqüències econòmiques de l'excessivaproducció de blat de moro han estatdevastadores. Per exemple, el preu de blat demoro a Iowa (departament nord-americà), queés el més gran productor d'aquest gra, va de-clinar 10 vegades entre els anys 1949 i2005, no obstant això les collites de blat demoro es tr ipl icaven. Un altre efecteconsideratiu és que els agricultors de Iowaguanyen una tercera part del que guanyavenfa 50 anys, però els seus costos de producciós'han multiplicat, a causa de que cremen metài dièsel per produir blat de moro. El preu delmetà s'ha incrementat diverses vegades en elsúltims 3 anys. Patzek diu: “els subsidis alscultius de blat de moro que han suplert elspreus del blat de moro en el mercat hanaugmentat fins a en un 50% entre 1995 i el2004”. A això Patzek agrega que existiràmés concentració en la producció industrialdel blat de moro en gegantines finques operadesper les grans corporacions agrícoles, mentreque als petits agricultors només els resta llogar-los la seva terra.12

Sobre la factibilitat tecnològicaLa tecnologia és un aspecte central. En unestudi realitzat per Farrel i Colab (2006)s'alerta als països llatinoamericans que un úsa gran escala d'etanol per a combustiblessegurament requerirà tecnologies de

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

06

94


Suport06

12 | Ibid.

cel·lulosa13 que amplien el rang de convertibilitatde les primeres matèries utilitzades14; això vol dir,per exemple, que ja no necessitaríem una hectàreade canya per produir 6000 litres d'etanol, sinóque podríem fer-ho a partir d'un procés enzimàtic,des de qualsevol material orgànic, per exemple,les serradures de la fusta. Aquesta tecnologia en-cara no està plenament desenvolupada i s'estimaque d'aquí a deu anys, mitjançant inversions fortesi investigacions, pot ser assolida. Com els processosd'adquisició de tecnologia són cars i requereixenmolta inversió, el més probable és que siguinobtinguts per poques mans amb capacitatd'invertir. Això els treu als països llatinoamericansqualsevol tipus de sobirania sobre la producciód'agrocombustibles, a més de la comercialització.

Mentrestant, a Llatinoamèrica la tecnologia ac-tual utilitzada per a la producciód'agrocombustibles, que es caracteritza perquèrequereix cultius a gran escala –fet que compor-ta tota una problemàtica ambiental i social–,seguirà invertint grans sumes de diners per al'aglutinament de terres, préstecs econòmics isistemes de producció, els quals poden serdesestimats en la seva totalitat en el moment enque es consolidi el tipus de tecnologia de segonageneració esmentada en l'anterior paràgraf, cosaque pot deixar als països llatinoamericans nonomés amb tecnologies rebutjades, sinó també

amb deutes, amb la majoria de les seves terresmal utilitzades per cultius per a combustibles i,cosa que és pitjor, amb les seves terres apropiadesper les transnacionals o grans empresesinteressades en els agrocombustibles.

Considerant que els països llatinoamericans queestan invertint, com a política nacional, ensistemes d'agrocombustibles donen terminis ibeneficis tributaris per incentivar la inversió decapitals entre cinc i quinze anys, llavors estandonant als inversors la gran possibilitat de lucrar-se amb les nostres terres i recursos sense deixar rèditstangibles per al futur. Mentrestant, aquestsmateixos capitals estan desenvolupant tecnologiesde segona generació perquè en un futur pròxim elprocés d'acumulació de capital ni tan sols necessitid'aquestes terres per produir biocombustibles. Aixòimplica que hauríem pràcticament subvencionatels guanys de les megaempreses implicades i enshauríem perjudicat en termes econòmics,ambientals, socials i culturals.

Sobre les oportunitats laboralsEn el cas del Brasil, el principal exponent del'agroenergia a partir de biocombustibles aLlatinoamèrica, l'oferta laboral referida a aquestàmbit és força descoratjadora. Existeixinformació pel que fa a la baixa del PEA enl'àrea agrícola en un 20%, aproximadament,


‘‘Com els processos

d'adquisició de tecnologia

són cars i requereixen molta inversió,

el més probable és que siguin obtinguts

per poques mans amb capacitat d'invertir’’

‘’

13 | Segons, Martins de Carvalho, Horacio. (Alainet) en: L'expansió de l'oferta de l'etanol. 13/08/2007. (http://

alainet.org/active/19020&lang=es), hi ha la possibilitat de fer etanol cel•lulòsic a partir del 2012, als Estats Units,

i al Brasil en els vinents 10 anys. Aquest tipus d'etanol es produeix a partir de residus agrícoles i forestals. Considerant

que el procés es basa en la hidròlisi enzimàtica del bagazo de canya, el principal problema actualment és la producció

i aplicació d'enzims en gran escala.

14 | Gerardo Honty i Eduardo Gudynas. Agrocombustibles i desenvolupament sostenible a Amèrica Llatina i el Carib.

Situació, desafiaments i opcions d'acció. PROBIOMA (Productivitat, Biosfera i Medi ambient). Santa Cruz. 2007.

des dels anys 70, justament en l'etapa en quès'ha fet una incursió en la indústria delsagrocombustibles (any 75). A l'experiència deBrasil es rescata el cas de Ribeiro Preto,municipi de Sao Paolo, paladí de la indústriade la canya de sucre per produir etanol, en elqual la situació laboral en els canyars ésinsignificant i, a més, desoladora, ja que hi hamés gent a la presó que treballant en l'agricultura.

Per bé que la campanya de l'agroindústria sempreha ofert grans oportunitats de treball, la sevalògica de mecanització i maximització delsguanys a partir de l'eficiència i competènciatraduïda en millors preus=baixos salaris, hanconstituït grans problemes laborals, esclavituden la safra i migració del camp a la ciutat. Elbaix rendiment de conversió i l'exigència desubvencions traduïdes en maquinària, sistemesd'irrigació, grandíssimes extensions de terra,entrades agroquímiques i uns altres, fan del'agrocombustible un producte no rendible queno pot donar-se el luxe de pagar salaris: lamecanització a gran escala és la millor opció iés, precisament, la que s'està utilitzant. Elsbiocombustibles no donen feina.

Agrocombustiblesi les cadenes productives agrícolesEls agrocombustibles pel seu component agrícola esdesenvolupen en les cadenes productives agrícoles,les que es caracteritzen perquè el petit productorocupa la part més baixa i, per tant, mésdesavantatjosa de la mateixa, sent les transnacionalsles que dominen les etapes més lucratives.

El poder de les transnacionals es tradueix en elsagrocombustibles a través de ‘joint ventures’, ésa dir, empreses conjuntes de diferentsmultinacionals per a un mateix objectiu, enaquest cas, els agrocombustibles. Tenim atransnacionals de tres sectors importants: 1)petrolier, 2) agroindustrial i biotecnològic, i 3)automotriu. A més, s'estan donant processosoligopòlics de control de totes les etapes de lacadena de producció d'agrocombustibles.

L’experiència dels petits productors agrícoles entot el món es caracteritza perquè no es guanyares en la producció, sinó en la comercialització.Val a dir, és l'inversor el que definirà els preusde la primera matèria i del producte final, através de les negociacions amb altres xarxestransnacionals amb les quals el petit productorno té oportunitat de trenar per les sevesdesavantatjoses condicions. Aquest fet ha permèsen alguns casos que els petits productors haginde llogar les seves terres a les grans empreses jaque no comptaven amb la possibilitat d'obtenirsistemes de reg i altres aspectes dominats per lesmegaempreses (exemple de la cadena de l'Okraa Mèxic)15.

Aquest fet ha d'alarmar-nos ja que és un pri-mer indici de la possibilitat d'obrir les portesa les transnacionals perquè arrivin per apo-derar-se de terres, territoris i recursos naturalsque renovin la lògica de consum capitalistaen la què són els països del Primer Món elsque consumeixen i els països del Tercer Mónels que avalen amb els seus recursos, terres i

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

06

96


Suport06

15 | Sánchez, Kim (Mèxic), “Terra i treball per forjar una cadena de productes frescos en una regió agrícola de Mèxic”,

en Teoria i pràctica de l'enfocament Cadenes Globals de Mercaderies a Amèrica.

mà d'obra barata aquest insostenible costumdel sistema capitalista.

Algunes anotacionspel que fa al medi ambientSOBRE LA REDUCCIÓ DE GASOS EFECTE HIVERNACLE

Es diu que els agrocombustibles seran una opcióper reduir els gasos d'efecte hivernacle i altres danysambientals relacionats amb la cadena del petroli,amb el que s'estaria contribuint amb el problemade l'escalfament global. La realitat es mostra forçadiferent al discurs ja que no és la reforestació unade les intencions de l'agroenergia, sinó, més aviat,la desforestació traduïda en monocultius exten-sos. Són diversos els científics que creuen que pera una veritable reducció de CO2 s'ha de reforestari no “desforestar per cultivar”.

La producció d'agroenergia no reemplaçarà alcombustible fòssil en més d’un 10 o 15% per al2030 més o menys. La capacitat de conversiódels cultius no és eficient i requereix gransextensions de terra i de l'ús d'agroquímics ibiotecnologia per maximitzar la producció, ambla qual cosa es destrueix la terra. Així mateix,la capacitat de recorregut en distància que téuna auto que funciona amb dièsel és més grana aquell que funciona amb biodièsel, fet queimplica que es requereix més quantitatd'explotació de terres i cultius per mantenir elsestàndards de consum del parc automotriu. Enaquest sentit, la contaminació que esdevéintrínsecament del combustible fòssil nodesapareixerà amb l'energia vegetal.

D'altra banda, si considerem que: 1) el governde EE.UU. preveu que el consum mundiald'energia augmentarà en un 71% entre 2003 i2030, la major part del qual tindrà com a fontuna demanda més gran de petroli, carbó i gasnatural, i 2) s'estima que, per al final d'aquestperíode (2030), tota l'energia renovable (inclososels agrocombustibles) serà un 9% del consummundial d'energia, llavors és relatiu i perillósconsiderar com cert el supòsit de que elsagrocombustibles tindran un paper importanten la lluita contra l'escalfament global.16

A més, cal anotar que EE.UU. i unes altrespotències com a part dels seus “discursos” de suporta la reducció de gasos d'efecte hivernacle, ha optatper deixar lliure als seus països d'indústriescontaminants17. Al mateix temps, com a part delsseus “discursos” de cooperació al desenvolupamentdels països del tercer món, han desenvolupatprocessos de traspàs de les indústrieselectrointensives i ambientalment contaminantsdel medi ambient als països en desenvolupament.Tal contradicció no és casual. Als païsosdesenvolupats els resulta molt més barat instal·larles seves indústries en aquests països a causa delsbaixos costos de producció traduïda en: mà d'obrabarata, estalvi en transport de primeres matèries ila predisposició de governs fàcilment doblegablesen matèria ambiental. Des d'un punt de vistamediambiental, els biocombustibles nonecessàriament contribuiran a disminuir laproblemàtica de la pol·lució, i, en alguns casos,molt al contrari, exacerbaran l'escalfament glo-


‘‘Els agrocombustibles

poden implicar una nova porta

per a que les transnacionals penetrin

en noves terres, territoris

i recursos naturals’’

‘’

16 | Martins de Carvalho, Horacio. (Alainet) L'expansió de l'oferta de l'etanol. 13/08/2007. http://alainet.org/acti-

ve/19020&lang=es

17 | Ibíd.

bal. D'acord Monbiot (2007), cada tona d'olide palma que és convertit en biocombustible esdispersen 33 tones d'emissions de carboni diòxid(CO2); 10 vegades més que les emissionsdispersades per combustibles fòssils.18

A més, “els agrocombustibles industrialsrequereixen àmplies aplicacions de fertilitzantspetroquímics, el seu ús global (actualment a unarelació de 45 milions de tones per any) té més deel doble de la disponibilitat biològica de nitrogenal món, contribuint intensament a l'emissió d'òxidnitrós, un gas d'efecte hivernacle 300 vegadesmés potent que el CO2”.19

En cas que l 'ac t iv i tat de producc iód'agrocombustibles s'esforci en no desforestar,segons estudis realitzats pro la FAO, el tipusd'agricultura que haurà de sustentar aquestaactivitat són els monocultius per produireficientment, és a dir, més gran quantitatde producte per hectàrea i en el menor tempspossible. Per a això és un requisit indispen-sable el ús més gran d'irrigació i fertilitzantsd 'or igen fòss i l , e l s quals tenen un altcontingut d'òxid nitrós (N2O), el tercer gasd'efecte hivernacle més important al món per

a l ' e scal fament g lobal . 20 L 'Agència deProtecció Ambiental dels Estats Units (EPA,sigles en anglès) diu que les emissions d'òxidnitrós per any són equivalents a 3.114 milmilions de tones de diòxid de carboni anual.Només l'agricultura emet un equivalent a2.616 mil milions de tones de diòxid decarboni.21

Segons Mosier i Zhu, les emissions d'òxidnitrós s'han incrementat en un 250%. Desde la revolució industrial, les concentracionsd'òxid nitrós s'han incrementat en un 17%i, en total, els humans han duplicat laquantitat de nitrogen biològic de maneraglobal, els efectes del qual són desastrosossobre la biodiversitat. Malgrat que aquestfet és extremadament, preocupant, encara noes coneixen totalment les seves conseqüències,però sí és sabut pels científics que unaugment en la utilització de productespetroquímics implica l 'augment d 'òxidnitrós, el qual, per efectes d'evaporizació deles aigües és traslladat a altres cultius, ambla qual cosa cultius i boscos que no estanacostumats a alts continguts de nitrogen po-den desaparèixer.

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

06

98


Suport06

18 | Saragih, Henry. Vía Campesina. It´s cars versus humans (Són actes contra humans). Traduccions realitzades per

nosaltres. 03/08/07. Saragih Henry és Secretari General de la Federació d'Unions de Grangers d'Indonèsia (FSPI).

http://www.thejakarta.com/yesterdaydetail.asp?fileid=20070726.E03

19 | Eric Holt-Giménez. Phd. Director Executiu, Food First/Institute for Food and Development Policy, Oakland-

Califòrnia. “Biocombustibles: mites de la transició dels agrocombustibles”. Article publicat a Ecoportal.net.

4/09/07.

20 | Biofuelwatch. “Agrofuel threaten to accelera 't global warming” (Els Agrocombustibles amenacen a

accelerar l'escalfament global). Maig, 2007. www.biofuelwatch.org.uk. Cites traduïdes per a aquest text pels

mateixos autors.

21 | Íbid.

Aquest fet22 és molt preocupant a causa de queels llocs òptims per a una millor producciód'agrocombustibles són aquells que converteixenel carbó en oxigen, com per exemple, les Amazoneso les selves tropicals del sud-est asiàtic.

Sobre la desforestaciói recuperació de sòlsUn altre additiu del maquillatge discursiu quepretén fer presentable als agrocombustibles, essustenta en que permeten la recuperació de sòls ique no alimenta el procés de desforestació.

Són diverses les experiències que han demostratque els agrocombustibles signifiquen un avençde la frontera agrícola i ramadera, a costa de ladestrucció dels boscos primaris. Fins i tot se’ls hadenominat el “biodièsel de la desforestació” perEric Holt-Giménez. El cas de Brasil és alarmant.La indústria del sucre i l'alcohol té la pretensiód'assolir al Brasil el record de 110 mil milions delitres d'etanol anuals; és a dir, abastir el 5%,únicament, del mercat mundial d'etanol, cosaque equival a augmentar la seva producció ac-tual en sis vegades. En aquesta perspectiva,mantenint-se als actuals nivells mitjans deproductivitat de la canya de sucre i delsrendiments en la fabricació de l'etanol, els canyarshauran d'ocupar 28 milions d'hectàrees, gairebéla meitat dels aproximadament 60 milions queconformen tota l'àrea usada avui perl'agricultura nacional.23

En tota la bibliografia consultada, no s'hantrobat experiències que hagin cooperat en la

reforestació i recuperació de sòls. Molt al contraries troben casos extrems de desforestació com alBrasil, Indonèsia i uns altres.Aquells que defensen el fet que l'agroenergia nosignifica deforestació en sí mateixa, obliden queutilitzar terres per a la producciód'agrocombustibles a més de les terres que esnecessiten per produir aliments, implica unaugment d'activitats que requereixen mésextensions de terra. Val a dir, que la producciód'agrocombustible empeny a altres activitatsagrícoles a cercar més terres, amb la qual cosa ladesforestació es converteix en una realitat mésdifícil de pal·liar.

ConclusionsCal preguntar-se quin és la raó delsagrocombustibles si segons les dades analitzadesno són rendibles ni beneficiosos, sinó, més aviat,al contrari? Com ja hem anticipat sumàriament,els agrocombustibles tenen una raó de ser, iaquesta no és, precisament, d'ordre ecologista,social o cultural. Els agrocombustibles són lapunta de llança d'un model de lliure comerç quepossibilita a les transnacionals de EE.UU., iunes altres, mantenir a floti el seu sistemafinancer i polític.

En aquest sentit, és urgent ser concients de queels agrocombustibles són part d'un context inter-nacional caracteritzat per importantsesdeveniments econòmics que precedeixen a ungran col·lapse del model capitalista global reflectiten l'escenari econòmic que passa als EE.UU.actualment. El preu del petroli es manté en ascens.


‘‘En relació

amb els agrocombustibles,

no s’han trobat experiències

que hagin cooperat en la reforestació

i recuperació del sòl’’

‘’

22 | Íbid.

23 | Ibíd.

24 |Víctor Ego Ducrot. “Inflació i crisi: cura amb les grans mentides. Petroli, dòlar i ´commodities´ a favor de EE.UU”.

25 | En: http://www.prensamercosur.com.ar/apm/nota_print.php?idnota=3649

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

06

100


Suport06

Els indicadors no menteixen: la marca de 80$us per barril de petroli ja es va superar, i espreveu assolir 100 $us per barril ràpidament.Així mateix, el preu d'altres “commodities” tambépuja. Aquesta pujada coincideix amb un dòlarcada vegada més feble i l'augment de la liquiditatdel sector financer nord-americà (corporacions delcomplex energètic-industrial-militar, bancs i fonsfinancers). És possible que aquesta bonançaacabi adreçant-se cap a crèdits d'alt risc. I és enaquesta part de l'equació que encaixen elsagrocombustibles: el seu baix rendiment i la sevaalta exigència de subvencions van com anell aldit a la necessitat de mantenir en moviment,mitjançant crèdits, aquests capitals que són, enrealitat, miratges, ja que els preus de les primeresmatèries estan pujant per especulació i lainflació del dòlar està creixent.24

Aquest miratge resulta molt atractiu per alspaïsos exportadors de primeres matèries els qualscauen en el discurs dels grans capitals que fancreure que amb l'incentiu de la produccióagropecuària, mitjançant crèdits, faran créixerles economies del Tercer Món. La història és laportadora de la veritat i reflecteix en el seu pit elfracàs del model de desenvolupament (diguem-liaquest “desenvolupament sostenible” o d'unaaltra manera, però sempre “desenvolupament”)i les seves falses promeses. Recordem AmèricaLlatina en la dècada dels ́ 80 quan Estats Unitsva sanejar la seva inf lació donant ingentsquantitats de crèdits, els quals es van traduirnomés en el deute extern insostenible.25

El cas dels agrocombustibles fa vènia a aque-lla realitat no llunyana a causa de que perseva infactibilitat social, cultural, econòmicai tecnològica, acabarà endeutant, sensesortida, als països del anomenat Tercer Món.Les experiències a Colòmbia, per exemple, jamostren que els petits productors s 'hanendeutat fins al coll per comprar terres queels permetin produir ja que, no oblidem, sónmoltes terres les que es necessiten per produiruna mica de biocombustible. Per altra ban-da, hi ha casos en què els petits productorsno tenen més que llogar les seves terres, perquèés l'única cosa que tenen, per accedir als fa-mosos crèdits . Gràcies a això, lesmegaempreses s'estan apoderant de terres i, pertant, de recursos naturals (inclosos recursoshumans).

Estem en una etapa en què els agrocombustiblesviabilitzen la supervivència del sistema financeri polític capitalista, cada vegada més cruel. Unaetapa que a diferència d'unes altres reflecteixun creixent rebuig a les polítiques internacionalsd'ingerència als països denominatstercermundistes. El rebuig a l'ALCA i als TLCés una prova d'això. Però cal tenir cautela acausa de que els agrocombustibles es posicionencom a part de la sortida del cicle de crisi quecaracteritza al capitalisme actual, mitjançantl'obertura a la inversió estrangera i a laingerència sobre terres, territoris i recursos,mitjans fonamentals per a la supervivènciad'aquest sistema.


El model de lliure comerç tan resistit en algunspaïsos es camufla molt àgilment en diferentsiniciatives com els agrocombustibles, la Iniciativad'Integració Regional Sud Americana (IIRSA)i les conques del riu Madera26, les quals estanintegrades en un model de recolonització que,evidentment, no vela per les exigències dels païsosdenominats subdesenvolupats, sinó per lasupervivència del sistema capitalista global..|WWW.ECOPORTAL.NET

27 | Com important referència sobre la relació entre els agrocombustibles, el IIRSA i les conques del riu Madera,

l'investigador bolivià Pablo Villegas ha treballat de forma inèdita, especialment sobre el tema del riu Madera.

‘‘Estem

en una etapa on

els agrocombustibles

fan viable la supervivència del

sistema financer i polític capitalista’’

‘’

* Maya Rivera Mazorco

i Sergio Arispe Barrientos treballen

en la Comissió d'Agricultura,

Pagesia, Comunitats Originàries

i Ètnies del Senat

Nacional de Bolívia.

•

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

07

100


[Panel 02 • El camp no aguanta més]

[Argentina: a cinc anys del “corralito”]

Imagineu-vos com reaccionaria si avui lidiguessin que no pot retirar els seus diners delbanc. Ja que això és el que els va ocórrer amilions d'argentins fa exactament cinc anys. •El 3 de desembre de 2001, enmig d'una profun-da recessió, el govern del president Fernando dela Rúa va imposar per decret l’anomenat«corralito». La mesura restringia l'extracció dedipòsits bancaris a una suma fixa de 250 pesossetmana (per llavors US$ 250). La intencióera frenar una fuga de diners del sistema que jahavia arribat a US$ 20.000 milions i responiaa rumors d'un col·lapse econòmic.

L’Argentina tenia en aquest moment un siste-ma fix de convertibilitat pel qual un pesequivalia a un dòlar, però aquest esquema jahavia començat a esquerdar-se a causa d'uncontext internacional desfavorable i a un altendeutament del país.

«No només els estalviadors van participar de lafuga, sinó també molts bancs que van transferirfons a l'exterior», explica a BBC Mónl'economista Alan Cibils.

El «corralito» va atrapar als estalviadores queno van fugir a temps, va originar protestesen forma de «cacerolazos» i va precipitar lapitjor crisi financera en la història argenti-na. «Els que van aconseguir escapar van serels que tenien informació i van poder treure

Max SeitzFONT: http://independent.typepad.com/elindependent/

els diners abans que s'apliqués la mesura.Aquests fons van acabar ‘sota el matalàs’,en comptes en països com Uruguai o enparadisos fiscals», afirma Cibils.

Asfíxia econòmicaPer bé que va salvar al sistema bancari delcol·lapse-almenys aquesta era la seva intenció-,el «corralito» va acabar asfixiant a l'argentí declasse mitja i treballadora.

«La nostra economia, gran part d'ella ‘en negre’,funciona bàsicament amb efectiu i les restriccionsvan deixar la població sense bitllets. De maneraque van paralitzar l'activitat i van acabaraccelerant la caiguda», explica Cibils.

Miles de recursos de protecció van ploure sobreel Poder Judicial, mentre els bancs protegien lesentrades de les seves sucursals amb xapes iguàrdies privats per defensar-se dels estalviadorsenardits.

Una dona va voler calar-se foc davant unaentitat i un home va passar l'estiu del 2002 enbanyador davant una seu del HSBC perquè nopodia retirar diners per a anar-se'n de vacances.

Per «confiscar» els estalvis, el govern va arribara derogar la denominada llei d'intangibilitat delsdipòsits. Segons Cibils, «va ser una violació delprincipi de propietat privada».

07


El «corralito» va tenir un alt cost polític. Vaprovocar la renúncia de dos ministresd'Economia: Domingo Cavallo, el seu creador,i Jorge Remes Lenicov, qui mesos després va volercanviar els estalvis per bons compulsius.

El propi De la Rúa va tenir que renunciar afinals de desembre de 2001, enmig del desastre.«No es va apropiar de res». El «corralito»acabaria obrint-se gairebé un any després.

Després de la caiguda de la paritat pes-dòlar, el2002 es «pesificarían» els estalvis en dòlars isorgiria el «corralón», un esquema dereprogramació dels terminis fixos en la monedanord-americana, els quals es tornarienprogressivament en pesos devaluats (un procésja completat). Fins avui, De la Rúa segueixdefensant el seu acompliment.

«El ‘corralito’ no es va apropiar de res, va seruna manera d'enfrontar una crisi bancària queera fruit de rumors» va dir recentmentl'expresident en una entrevista amb BBC Món.

«Tot això estava: la recessió, la crisi social, ladesocupació. Així vaig rebre el govern. Va seruna lluita per superar aquesta situació».

«I no era fàcil perquè es va agregar un contextinternacional desfavorable: el refredament del'economia dels Estats Units i el canvi deconducció en el Fons Monetari Internacional(FMI), amb gent mal disposada cap aL’Argentina com a conseqüència d ' in -compliments anteriors», va assegurar.

AlternativesPot dir-se que el «corralito» -altament impopular- va tenir algun efecte positiu?

«La mesura va intentar salvar als bancs i ho vaaconseguir, però a costa de la població. No sabemquè hagués passat si no s'aplicava, perquè eracert que hi havia una important fuga de capitals.Potser els bancs haguessin acabat en una situaciómés compromesa», diu l'economista Alan Cibils.

«Crec que una alternativa hagués estat apli-car molt abans un control del flux de capitals,però el FMI, que per llavors dictava la políti-ca econòmica de L'Argentina, s'oposava aaixò». El fenomen del «corralito» -’little fence’en anglès, una cosa que per a Cibils seria «im-pensable» a Europa o Els Estats Units, va arri-bar a convertir-se en matèria d'estudi en tot elmón.

Però portes endins era un «dolent conegut», perquèen la dècada dels anys 90 el president CarlosMenem havia implementat una mesura simi-lar, coneguda com a ‘Pla Bonex’.

Molts estalviadors argentins segueixen desconfiantdels bancs i prefereixen invertir en l'actual ‘boom’de la construcció o bé seguir dormint «tranquils»sobre feixos de dòlars abans de guardar els seusdiners en un compte.

A cinc anys de la seva aplicació, el «corralito»continua sent un record latent: encara queden50.000 judicis pendents en tribunals de tot elpaís.

Argentina:a cinc anysdel ‘corralito’Max Seitz

Suport07

‘‘Molts argentins segueixen desconfiant dels bancs

i prefereixen invertir en l’actual ‘boom’ de la construcció

o bé seguir dormint ‘tranquils’ sobre feixos de dòlars’’

‘’CO

NV

IURE

AM

B LA

TER

RA |

Mat

eria

l de

supo

rt 0

7

104

•


[Panell 04 • El dret a l’alimentació]

[FAO: mes lliure comerç, mes gana]

Ahir va acabar la Cimera d'Alt Nivell sobreSeguretat Alimentària de la FAO (Organitzacióper a l'Alimentació i l'Agricultura de l'ONU)que es va celebrar aquests dies a Roma. Lesconclusions de la trobada no indiquen un canvide tendència en les polítiques que s'han vingutaplicant en els últims anys i que han conduït ala situació de crisi actual.

Les declaracions de bones intencions i les promesesde milions d'euros per acabar amb la fam almón realitzades per diversos governants no posa-ran fi a les causes estructurals que han generataquesta crisi. Així mateix, les propostesrealitzades pel secretari general de l'ONU, BanKi-moon, d'augmentar en un 50% la producciód'aliments i rebutjar les limitacions imposades al'exportació per part d'alguns països afectatssemblen reforçar més les causes de la crisi queconduir cap a sortides reals que garanteixin laseguretat alimentària de la majoria de lespoblacions en el Sud.

El monopoli de determinades corporacionsmultinacionals de cadascun dels trams de la ca-dena de producció d'aliments, des de les llavorspassant pels fertilitzants fins a lacomercialització i distribució del que mengem,és una cosa que no s'ha tractat en aquesta cime-ra. Tanmateix, i malgrat la crisi, les principalscompanyies de llavors (Monsanto, DuPont iSyngenta) han reconegut un augment creixent

Esther VivasFONT: http://www.cadtm.org/spip.php?article3411

dels seus guanys i el mateix han fet les principalsindústries de fertilitzants químics. Les empresesmés grans processadores d'aliments com Nestlé oUnilever també anuncien una alça en els seusbeneficis, encara que per sota també controlenels primers trams de la cadena. De la mateixamanera que les grans distribuïdores d'alimentscom Wal-Mart, Tesco o Carrefour afirmen se-guir augmentant els seus guanys.

Els resultats de la cimera de la FAO reflecteixenel consens assolit entre l'ONU, el Banc Mun-dial (BM) i el Fons Monetari Internacional(FMI) per mantenir unes polítiques econòmiquesi comercials de dependència Sud-Nord i de suporta les multinacionals de l'agroalimentació. Lesrecomanacions llançades a favor d'una oberturadels mercats en el Sud, de subvencionar lesimportacions d'aliments a partir de l'ajuda aldesenvolupament i l'aposta per una novarevolució verda apunten en aquesta direcció.

Aquells que treballen i cuiden la terra, a les mansde qui deuria estar la nostra alimentació, elspagesos i les pageses, van ser exclosos del debat.Quan representants d'organitzacions pageses vanintentar presentar les seves propostes, coincidintamb la inauguració oficial de la cimera, van serretirats per la força. En reunions anteriors d'altnivell, s'havia permès una major participaciódels col·lectius socials i en canvi ara, davant lagravetat de la situació, les portes s'han mantingut

08


tancades, com ha denunciat la xarxa interna-cional Vía Campesina.

Acabar amb la situació de crisi implica posar fial model d'agricultura i d'alimentació actual queprioritza els interessos econòmics de gransmultinacionals a les necessitats alimentàries demilions de persones. Cal abordar les causesestructurals: les polítiques neoliberals que s'hanvingut aplicant de forma sistemàtica en els últims30 anys, promogudes pel BM, el FMI,l'Organització Mundial del Comerç (OMC)amb Els Estats Units i la Unió Europea alcapdavant. Unes polítiques que han significatuna liberalització econòmica a escala global,obertura sense fre dels mercats, privatització deterres dedicades al proveïment local i la sevareconversió en monocultius d'exportació…conduint-nos a la greu situació d'inseguretatalimentària actual. Segons el BM es calcula quela xifra de 850 milions de persones que avuipateixen fam augmentarà en els propers anysfins a 950.

La sortida a la crisi passa per regular i controlarel mercat i el comerç internacional; reconstruir

les economies nacionals; tornar el control de laproducció d'aliments a les famílies pageses i ga-rantir el seu accés lliure a la terra, a les llavors, al'aigua; treure l'agricultura dels tractats de lliurecomerç i de l'OMC; i posar fi a l'especulacióamb la fam.

El mercat no pot resoldre el problema. Davantles declaracions del número dos de la FAO, JoséMaría Sumpsi, afirmant que es tracta d’un pro-blema d'oferta i de demanda, a causa del'augment del consum en països emergents comÍndia, la Xina o el Brasil, cal recordar que maiabans s'havia donat tal producció de menjar almón.

Avui, es produeix tres vegades més que els anysseixanta, mentre que la població mundial noméss'ha duplicat des de llavors. No hi ha una criside producció d'aliments, sinó una impossibilitatper accedir als mateixos per part d'àmpliespoblacions que no poden pagar els preus actuals.La solució no pot ser més lliure comerç perquè,com s'ha demostrat, més lliure comerç implicamés fam i menor accés als aliments. No es tractade tirar més llenya al foc.

FAO:mes lliure comerç,mes ganaEster Vivas

Suport08

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

08

106

‘‘No hi ha pas crisi

de producció d’aliments, sinó

una impossibilitat per accedir-hi per part

d’àmplies poblacions que no poden

pagar els preus actuals’’

‘’

•


[Panell 06 • La política agrària de la UE]

[El privilegi de ser una vaca a Europa ]

“No et preocupis per mi i lluita amb totes les teves

forces contra l'OMC” va dir a un amic Lee Kyung-

Hae, un pagès coreà de 54 anys, abans de clavar-

se un ganivet en el cor. Va succeir fa un any en la

cimera de l'Organització Mundial de Comerç a

Cancún. Lee protestava per les exportacions a preus

per sota del cost de producció (dúmping) de la Unió

Europea i els Estats Units. La disminució dels preus

provocada pel dúmping ha condemnat a la pobresa

a milions de petits agricultors com Lee en tot el

món, incapaços de competir amb els productes

subvencionats. L'OMC, lluny de protegir els països

pobres dels abusos de les economies del Nord, s'ha

regit per un principi fariseu: proteccionisme per

als països rics i lliure comerç i obertura dels mercats

per als pobres.

Els exemples són demolidors: segons dades d'Oxfam

International la UE i els EUA són autors de la

meitat de les exportacions de blat, fixant preus

que són al voltant d'un 40% més baixos que els

seus costos de producció. La UE per sí sol és el més

gran exportador mundial de llet desnatada en pols,

a preus que representen el 50% del cost de

producció i és, a més, el més gran exportador mun-

dial de sucre blanc, que ven per una quarta part

del cost de producció.

Manuel Ansede Vásquez - Madrid, 18/10/04FONT: www.cafebabel.com - Le Magazine Européen

Ajuda al desenvolupament?

Els efectes del dúmping alimentari que practica la

UE són devastadors. L'obertura dels mercats jamaicans

obligada pel Banc Mundial a les importacions de llet

en pols subsidiada de la UE va arruïnar amb els seus

preus risibles els productors locals. Una actitud que es

repeteix en tots i cadascun dels països pobres, adorna-

da de vegades pel cinisme i la incoherència de l'“ajuda

al desenvolupament” que l'acompanya. Per cada dòlar

donat als països pobres en concepte d'ajudes, aquests

perden dos dòlars a causa de les barreres comercials

dels països rics.

Després de les mortíferes inundacions de 2000 a

Moçambic, per exemple, la UE va donar a aquest país

170 milions d'euros. Un exercici d'hipocresia per part

d'una UE que imposa el seu sucre subvencionat a

aquest país, suprimint la competitivitat del sucre de

canya local, el més barat del món. I va més enllà, ja

que la UE no permet la importació de sucre processat

moçambiquès, reservant els beneficis del refinat per a

empreses europees com la britànica Tate and Lyle,

l'alemanya Sudzucker o la francesa Beghin Say, que

han rebut subsidis a l'exportació per valor de 600

milions d'euros.

Malgrat la bífida política comercial europea, pot ser

que la mort de Lee no hagi estat en va. El desesperat

crit d'ajuda del coreà potser va accelerar l'arribada

dels símbols en la lluita contra el dúmping. Després de

declarar il·legal el sistema nord-americà de subsidis al

cotó el juny de 2004, l'OMC, en una sentència

històrica, ha declarat que la UE utilitza un nivell de

EL DÚMPING ALIMENTARI DE LA UE ARRUÏNA A

MILIONS DE PETITS AGRICULTORS. LA REFORMA DE

LA PAC HA D'EMPRENDRE'S ARA QUE FINS I TOT

L'OMC S'HA PRONUNCIAT CONTRA EL DÚMPING

EUROPEU.


09

subsidis a l'exportació de sucre quatre vegades superiors

al que ha permès. El principi de la fi del dúmping?

Altres vies

Les polítiques neoliberals han fracassat si és que algu-

na vegada van tenir com a objectiu l'eradicació de la

fam al món. La proposta de revisió a mig termini de la

Política Agrària Comuna europea (PAC) segueix

apostant per un model intensiu de producció agrària

que comporta el progressiu despoblament del medi

rural i l'empobriment del petit agricultor. La societat

civil europea ha de pressionar per aconseguir una pro-

funda reforma de la PAC, amb la vista posada en la

Sobirania Alimentària: el dret dels pobles a definir la

seva política agrària i alimentària, sense dúmping

davant països tercers. És una alternativa al

neoliberalisme agrari i va ser desenvolupada per Vía

Campesina, debatent-se per primera vegada en la

Cimera Mundial de l'Alimentació el 1996. Implica

la marginació de l'OMC, organisme totalment

inadequat per tractar temes de seguretat alimentària,

i l'actuació de les Nacions Unides. La Sobirania

Alimentària dóna prioritat a la producció local davant

l'exportació, autoritzant els països a adoptar mesures

proteccionistes anti-dúmping i permetent ajudes

públiques als pagesos si no són utilitzades per exportar

a preus inferiors. A més, garanteix l'estabilitat dels

preus agrícoles a escala internacional mitjançant uns

acords internacionals de control de producció.

Tanmateix, sempre segons dades d'Oxfam

International, si Àfrica, el sud-est asiàtic i Amèrica

Llatina augmentessin un insignificant 1% la seva

participació en les exportacions mundials, els beneficis

podrien treure de la pobresa a 128 milions de perso-

nes. Aquesta és la utopia, però la realitat la va resu-

mir perfectament l'escriptor uruguaià Eduardo

Galeano: “els subsidis que rep cada vaca a Europa –

mes de dos euros al dia - dupliquen la quantitat de

diners que per mitjana guanya, per un any sencer de

treball, cada granger dels països pobres”. Una vaca

europea guanya més que un africà. Potser no mereix

això un harakiri? El dumping alimentari de la UE

arruïna a milions de petits agricultors. Cal reformar

la PAC ara que fins o tot l’OMC s’ha pronunciat

contra el dumping europeu.

El privilegide ser una vacaa EuropaM. Ansede Vásquez

Suport09

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

09

108

‘‘Les polítiques neoliberals

han fracassat, si mai, alguna vegada, van tenir

per objectiu l’eradicació de la fam’’

‘’

•


[Panell 06 • La política agrària de la UE]

[La política agrària compleix 50 anys]

La PAC és sobretot una història de superlatius.Primera política europea, primer pressupost dela Unió, primera potència agrícola mundial, peròtambé primer donant de fons i, de lliçons?, i undels aspectes de la UE més sensible i que suscitadebats més apassionats. Tot el que s'ha realitzatdesprés del Tractat de Roma de 1957 corre elrisc d'ensorrar-se amb les profundes alteracionsproduïdes en el paisatge agrícola mundial. És laPAC als seus 50 anys massa vella?

La PAC, en el seu inici, era una coordinaciócomuna de les agricultures nacionals per fer dela recent creada UE el primer exportador mun-dial. S’entèn, en una Europa on les seveseconomies havien resultat devastades per laSegona Guerra Mundial i en què tot estava perreconstruir. La manca de mitjans, les desigualtats,la disparitat de salaris… la PAC torna, a poc apoc, a posar les coses en el seu lloc.

Per impulsar el mercat interior va caldre enprimer lloc aïllar-ho de l'exterior. Les taxes a lesfronteres van limitar les importacions i lessubvencions als agricultors van ajudar a lesexportacions. S'importava poc, s'exportavamolt: el non plus ultra! Es posava així fi a lavolatilitat del mercat mundial, però es podia-tanmateix - vendre en ell els nostres productes.Els avantatges sense els inconvenients, certamenttot eren beneficis, però això no agradava a totel món.

Franck Lirzin - Paris 19/11/07FONT: www.cafebabel.com - Le Magazine Européen

Els països pobres van acusar per això a la Unióde competència deslleial. La ronda de Doha,iniciada el 2001 per l'OMC amb l'objectiu deliberalitzar els intercanvis i ajudar els països méspobres es va paralitzar el 2006. L'Organitzacióde l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura(FAO) opina que aquest fracàs va ser provocatper la negativa dels grans països productors aperdre els seus avantatges competitius.

A l'interior de la Unió, la PAC distribueixsubvencions als agricultors per fomentar eldesenvolupament de les seves produccions. Peròcom els subsidis són proporcionals a la quantitatproduïda, els agricultors són animats a produircada vegada més, malgrat que no resulti jarendible. Com més es produeix, més dinerss'aconsegueix, encara que no es vengui.

Al començament dels anys vuitanta, lesproduccions agrícoles passen a ser excedentàries.La cerca del benefici a qualsevol preu destrueixles economies locals rurals, absorbides per les gransexplotacions. Es prima la quantitat sobre laqualitat. Tot això acaba per costar molt car auna Unió debilitada davant els agricultors ques'enganxen a les seves subvencions i els Estatsque es beneficien de la PAC.

Per això, l'objectiu va ser limitar la producciómitjançant quotes, guaret i desacoblament entreles ajudes i les quantitats produïdes. Aquesta

10


segona PAC es va proposar reconstruir el mónrural que havia destruït abans. Seguint els consellsde l'OCDE, va començar a mesurar millor lesseves accions preferint la promoció del món rurala l'èxit econòmic, encara que això suposés haverde subvencionar a les explotacions deficitàries.

I malgrat tot, fa ja 25 anys que la PAC va acontracorrent. Tempestats, inundacions,catàstrofes naturals…, les collites mundials sóncada vegada pitjors. Si a això s'afegeix unaugment de la demanda a causa de la utilitzaciómassiva de biocarburants, canvis en elscomportaments alimentaris i una oferta endavallada, el resultat és clar: els preus pels núvols.Només per posar un exemple els cereals han pujatun 95,8% en l'últim any. Els consumidors estanagafats pel coll, però els agricultors es lamentende no poder beneficiar-se d'aquestes pujades acausa de les quotes de producció que se'ls hanimposat amb la PAC.

Abans, els preus eren tan baixos que esnecessitaven les subvencions per poder sobreviure.Ara, són el suficientment alts com per a folrar-se.

Per això, els que defensaven ahir els seus avantatgesfinancers no en volen sentir res.

Com a conseqüència, França, primer productorde cereal i principal beneficiari de la PAC,sol·licita una ‘remise à plat’, un canvi en laPAC. Tanmateix, tots som conscients de que lagestió administrativa de l'agricultura és ambmassa freqüència ineficaç, bé sigui per lafluctuació dels preus agrícoles mundials o lesdificultats per intermediar entre el mercat inte-rior i el mercat mundial.

Després de molt temps, la Unió intenta igua-lar els seus preus als del mercat mundial. Perfer-ho, ha disminuït les subvencions del 38%al 27% en vint anys, segons dades de l'OCDE.L'objectiu és adaptar la producció a lesnecessitats dels consumidors. Ara bé, la puja-da de preus accelera la necessitat de manio-bra. La Comissària d'Agricultura, MariannFisher Boel, ha proposat suspendre des de2008 els drets de duana, però alguns témenque, en cas de recuperació dels mercats, laUnió es trobi indefensa.

La política agràriacomuna compleix 50...Franck LirzinParis, 19.11.2007

Suport10

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

10

110

‘‘Abans, els preus eren tan baixos

que calien subvencions per a poder sobreviure.

Ara, són prou alts com per folrar-se’’

‘’

•



[Entrevista a Sergio Latouche:decreixement i sostenibilitat]

P.- Ens podria explicar en poquesparaules què és el decreixement?

R.- El decreixement no és un model. És abansde tot un lema provocador per marcar lanecessitat d'una ruptura, impactar els esperitscom un eslògan publicitari. Estrictaments'hauria de parlar d'«a-creixement», de «l'a»privatiu grec, com «a»-teisme. Cal sortir de lareligió del creixement, del culte al progrés, a lesmercaderies, millor dit, caldria desintoxicar-se.

Com ho comento en el meu llibre:‘Sobreviure al desenvolupament: de ladescolonització de l'imaginari econòmic a la

Audrey Boursicot i Audrey Dye – ENTREPOBLES

FONT: Butlletí Nº47- Entrepobles

construcció d'una societat alternativa,’ ésimprescindible un canvi de valors, sobretotpel que fa al comportament de l'ésser humàdavant el seu entorn natural. És un tretespecífic d'Occident la idea de l'homeprometeic, de la qual ve la famosa frase deDescartes: «l'home mestre i dominador de lanatura». Tanmateix l'home pertany a lanatura, és menester que l'home aturi la sevadepredació de la natura, i que trobi unamanera de viure en harmonia amb lanatura, com un jardiner fidel.

Es vol substituir el món natural perl'artefacte, o sigui un món artificial. Ambla tècnica aconseguirem substituir el mónque ha creat a l'home per un món creat perl'home. Però si es mira al planeta des delpunt de vista de la hipòtesi Gaia (el quecorrespondria a la Pachamama a AmèricaLlatina), l'home és només un element delconjunt de l'ecosistema terrestre. No nomésha de canviar el seu model econòmici polític, sinó que ha de canviarla seva manera de considerar al planetai a sí mateix.

Llavors la reapropiació del futur de cada poblepassa per la redefinició del contingut de laseva política general i aquest és el sentit deldecreixement.

EN ELS ÚLTIMS ANYS, FENÒMENS COM EL CANVI

CLIMÁTIC I LA CRISI ENERGÈTICA HAN TORNAT A POSAR

A L'ORDRE DEL DIA, AMB MÉS FORÇA QUE EN EL

PASSAT, L'ADVERTÈNCIA QUE EL CLUB DE ROMA VA

FER ELS ANYS 70 SOBRE ELS «LÍMITS DEL

CREIXEMENT». PRINCIPALMENT A FRANÇA I ITÀLIA,S'HA CONSOLIDAT UN FORT CORRENT TRANSVERSAL

A DIFERENTS MOVIMENTS I ORGANITZACIONS SOCIALS,QUE S'ARTICULA A TRAVÉS DE LA CRÍTICA AL CONCEPTE

DE «DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE» I DE LA

REIVINDICACIÓ DEL «DECREIXEMENT». SERGE

LATOUCHE, UN DELS TEÒRICS DE REFERÈNCIA

D'AQUEST MOVIMENT VA SER ENTREVISTAT PER

ENTREPOBLES DURANT LA SEVA ÚLTIMA ESTADA A

BARCELONA.


11

P.- Per què no li semblaviable la globalització?

R.- El decreixement és sens dubte un projecteanti-globalització. Però la globalització estàcondemnada a llarg termini, fins i totsegons les persones que no pertanyen almoviment del decreixement: ambl'esgotament del petroli, per exemple. Laglobalització només és viable tenint encompte els costos de transportsartificialment baixos. Amb una desaparicióde les energies fòssils, els costos de transportmultiplicaran per 10, 20 o 30, per la qualcosa no s'utilitzarà més el transport aeri i esreduirà el transport terrestre. Només estransportaran les mercaderies que no podenproduir-se en la mateixa zona. J. M.Keynes, economista famós de la fi del segleXIX, ja deia en la seva època, quanencara no es sabia el que anava a ocórrer,que les idees han de circular lliurement,però les mercaderies el menys possible i elscapitals per a res. Des d'aquest punt devista, el decreixement complirà lesaspiracions de J. M. Keynes.

Abans d'arribar a tal punt, cal reduir elstransports terrestres i plantejar-se unarelocalizació. Avui en dia, viatgem tot eltemps perquè no estem a gust en cap latitud,cosa que és molt dolenta per al planeta,perquè consumim molta energia i el costecològic d'aquests viatges és molt alt. Mentrevivim cada vegada més en un món virtual, encanvi viatgem realment. En el futur, hauremd'aprendre a viatjar virtualment i redescobrirl'arrelament al territori.

P.- La redistribució equitativade les riqueses passa peldecreixement del Nord?

R.- La resposta és sí. És simplement matemàtic:un 20% de la població mundial que viu en elNord consumeix un 86% dels recursos, nomésqueda un 14% d'aquests recursos per al Sud.Cal una redistribució més justa. Significa quehem de restringir la nostra sagnia als països delSud perquè respirin. Per exemple, durant la granfam a Etiòpia i Somàlia, aquests països seguienexportant aliments per a les mascotes de lesclasses mitjanes del Nord.

Això passa per un canvi del nostre modelalimentari, mengem massa carn, greix, sucre,sal…Un 50% dels joves als Estats Units sónobesos, a Europa un 30%. Aquí s'entreveu lairracionalitat de tal model. Un 40% de laproducció de cereals serveix per a l'alimentaciódel bestiar. Però es tira un 30% de la carn que estroba en els supermercats, és un malbaratamentenorme.

Europa es basa en l'ús d'un territori 4 vegadessuperiors al d' Europa sota la forma de laimportació de torta de brisa, de soja, blat demoro, etc, per al bestiar.

P.- Com concep vostèel decreixement en un país del Sud,per exemple?

R.- Sempre dic que no proposaré als països delSud emprendre el decreixement quan encarano han conegut el creixement. En canvi, si eldecreixement significa construir una societat

Entrevista aSerge LatoucheEntrepoblesButlletí 47

Suport11

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

11

112

diferent de la societat occidental basada en elcreixement sense límit, llavors té sentit a lavegada per als països que encara no vanprendre aquest camí, que tenen encara unpatrimoni que preservar. I per als què ja vanprendre aquest camí és encara possible canviarde camí. Els permetria trencar amb ladependència econòmica, que s'exerceix a travésde «l’Etau de la dette» (Aminata Traoré), peròtambé a través de les estructures econòmiques.

A aquesta dependència econòmicaes suma la dependència cultural.

Se'ls ha privat de les seves pròpies il·lusions perviure, 700 milions d'africans no volen viuremés a l'Àfrica, sinó venir a Europa. A travésdels nous mitjans de comunicació (internet, eltelèfon mòbil) tenen el cap en l'«aldea global» i«els peus en la merda africana». El fenomende la immigració, tal com el coneixem avui endia, està només iniciant-se, no n'hi ha prouamb sobrevigilar les fronteres amb murs deretenció i metralletes, però això és ara mateixel que va imposant-se. Som nosaltres mateixosqui hem creat aquest desig, perquè ells no eltenien abans. Fa 20 anys els africans nopensaven a anar-se'n del seu poble, mentreavui només volen anar-se'n.

P.- Pensant en la sobiraniaalimentària com s'aplicariael decreixement en un continentcom l’Àfrica?

R.- No em preocupo per l'Àfrica. Ladesmundializació serà més fàcil per a ells que

per a nosaltres. El seu sistema econòmicfunciona ja majoritàriament fora del mercat,ja estan acostumats a viure en condicions moltdifícils. Amb la fallida del sistema ja nopodran exportar els seus cultius especulatius,com ha succeït en el passat. Menjaran millorperquè començaran a diversificar els seuscultius, cultivaran productes per a la sevapròpia satisfacció. Un immens país com és laRepública Centreafricana, poc poblat, hauriad'enfonsar-se per abundància, però té unaorganització molt feble com a resultat de lacolonització i de l'imperialisme dels països delNord. Aquesta organització té com aconseqüència un nivell de vida que no permetaugmentar la producció agrícola quepossibilitaria el proveïment de la poblacióurbana.

Un exemple d'alternativa podria ser el deCuba, que a conseqüència de l'embargamentva saber construir una agricultura ecològica,que propícia una alimentació abundant isana. Si els països del Sud poguessinautogestionar-se, trobarien una solució.Segurament no seria la solució en què pensem,ja que són ells mateixos els actors del seucanvi.

P.- Per què li sembla queel desenvolupament sostenibleés una trampa?

R.- És una cortina de fum perquè eldesenvolupament no és sostenible. Eldesenvolupament és només una paraula, quecomporta tot un imaginari i una història. És

‘‘El desenvolupament

és una cortina de fum. No és sostenible.

El desenvolupament és només una paraula,

que comporta un imaginari i una història.

És la història del creixement insostenible’’

‘’


la història del creixement insostenible. Avui endia el creixement no és res més que unatransformació quantitativa i no qualitativa.El terme «desenvolupament sostenible» és unabonica troballa del món publicitari. Segons lesmeves fonts, seria el mateix Henry Kinsingerqui durant la Conferència d'Estocolm l'any1972 va pressionar perquè el termed'«ecodesenvolupament» fora substituït per«desenvolupament sostenible». En efecte, alsgrups de pressió de les indústries nord-americanes els semblava massa ecologista elterme «ecodesenvolupament». És una troballaa la vegada política, publicitaria i tècnica, osigui la millor cortina de fum. És prometre a

les persones el no va més, salvar el planetasense canviar res.

Recordo una conversa que vaig tenir amb unbusinessman que em deia: «volem salvar elbusiness i el planeta», però és el business qui estàdestruint el planeta, llavors cal escollir. Peraquesta raó, la paraula «decreixement» té com aobjectiu marcar la ruptura, mentre el«desenvolupament sostenible» marca unacontinuïtat. A tal punt que el World BusinessCouncil for Sostainable Development, el grup depressió més potent del planeta, està compost pertots els grans contaminadors del planeta, quesón: Montsanto, Novartis, Total-Elf-Fina, etc.

Entrevista aSerge LatoucheEntrepoblesButlletí 47

Suport11

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

11

114

‘‘La paraula ‘decreixement’

té com a objectiu marcar la ruptura,

mentre el ‘desenvolupament sostenible’

marca la continuïtat’’

‘’

•



[El poder de les grans cadenes de distribució.Entrevista a Christian Jacquiau (fragment)]

Quin impacte té la implantaciód'un supermercat en un poble o unbarri? Què passa amb la pagesia?I amb el teixit social?

L'impacte és immens. Si prenem l'exemple deFrança, veurem que desapareix el comerç deproximitat. A França hi ha 36.000 pobles,i n’hi ha 18.000 que ja no tenen cap comerçde proximitat. Quan desapareixen elscomerços de proximitat també desapareixenels comerciants, els treballadors i els artesans.Té impacte sobre el món agrícola: la grandistribució vol preus de producció baixos, iper això el que necessita és eliminar alspagesos tant com es pugui i mecanitzar,recórrer a la química, a màquines grans etc.

És al 1945, després de la guerra, que començaa desenvolupar-se l'agricultura productivistaintensiva. Abans hi havia 6 milions de pagesosa França, ara només en queden 500.000 i enperdem 30.000 cada any, és a dir, un cadavint minuts. Si mirem a escala europea, acausa d'aquest model econòmic vam perdre unparell de pagesos cada minut.

Finalment, en l'impacte sobre les empreses, lagran distribució pretén que els preus alconsum siguin competitius, però, a la vegada,vol preus de producció cada vegada mésbaixos perquè el marge de beneficis sigui cada

FONT: Butlletí Entrepobles Núm°48Periodico Diagonal Núm.° 82

vegada més important. Estem en plenaacceleració de la globalització, que és larecerca de preus baixos per tot arreu, i elsdistribuïdors comparen els preus i busquen alspaïsos que tenen menys protecció social. Elque em sembla essencial és que darrered'aquesta lògica hi ha tot un qüestionamentdel sistema de redistribució de la riquesa de lanostra societat. Si hi ha menys pagesos, menyscomerciants, empreses, pimes, etc., això estradueix en menys salaris distribuïts, menyscotitzacions patronals, menys cotitzacionssalarials, menys impostos recaptats sobre totaaquesta gent que té massa rendes, etc.

A França tenim 8 milions de persones quetenen un salari per sota del llindar de pobresa,1 milió de nens que fan només una menjadaper dia, 5 milions de persones a l’atur. Tot aixòcontinua, la màquina avança: demà hi haurà9,11 milions de persones, i no es tracta d’unafatalitat, sinó que hi ha una mecànica queestà darrere de tot això: és la gran distribució,tot i que la gent mai fa la relació.

Quina opinió li mereix l'entradadel comerç just i de l'agriculturaecològica en els supermercats?

Al principi el comerç just era, per als que hovan concebre, una eina de transformació de lasocietat, era una manera de lluitar contra el


12

capitalisme. Frans Van der Hoff, el fundadorde Max Havelaar, diu “éremanticapitalistes”. Alguns militantsaltermundistes van reivindicar productes decomerç just a les grans superfícies. Al principiels distribuïdors no hi estaven interessats, peròaviat ho van aconseguir… A costa de treure elcontingut polític al concepte. Passem d'unplantejament de transformació de la societat aun “producte” de comerç just.

Hi ha actors de comerç just que van a “vendre” elsseus productes a les grans superfícies. Això ésnomés una manera de maquillar la imatged'aquestes empreses, perquè entre 60.000referències, els gran distribuïdors proposen nomésalguns productes de comerç just, la qual cosa norepresenta gairebé res, però a partir d'aquí enfaran molta difusió, d’això. Avui Leclerc és el quemés ho difon, perquè és el número 1 a França enla difusió de productes de comerç just. Si elconsumidor va al supermercat, va a omplir elcarro de productes inequitatius que de vegades hanestat fabricats per nens en subsòls del tercer món,però hi afegeix un producte Max Havelaar i se'nva a casa amb la consciència tranquil·la.

Justament aquí hi ha un enorme debat sobreel que vol dir comerç just. Alguns, com MaxHavelaar, diuen que consisteix a pagar unamica més per un producte per donar-li unamiqueta més al petit productor. No és el queprefereixo. Altres diuen que el comerç justplanteja el tema del repartiment de la riquesa,és a dir, ha de ser present al llarg de la cadenadel productor al consumidor, no es pot vendreun producte suposadament de comerç just enun comerç que no ho és.

Amb l'agricultura ecològica és el mateix. Elmodel francès va ser creat fa trenta anys pelmoviment Nature et Progrés amb dues idees:primer, en l'agricultura ecològica no hi had'haver productes químics, pesticides,insecticides, però també hi ha unplantejament social molt important.L'agricultura ecològica és també la ruralitat,la pagesia, la vida en els pobles, el respecte ala persona, l'aspecte ètic.

A les grans superfícies l'aspecte humà vadesaparèixer. La gent vol productes senseagents químics per a la seva salut, però hiha una pressió immensa sobre els preus,cosa que té com a conseqüència que hi hagent aquí a l’Estat espanyol i també al sudde França que treballa en situaciód'esclavitud, com tots aquests treballadorsclandestins que van a recollir fruites iverdures ecològiques per a les granssuperfícies que necessiten preus cada vegadamés baixos per obtenir el màxim debeneficis. El súmmum és que avui s'importal'agricultura ecològica de la Xina ambavió: hi ha Airbus nous que llencen querosèper tot arreu, i tot això per importarproductes ecològics; així que la traçabilitatecològica, cal buscar-la. Si bé l'agriculturaecològica normalment té a veure amb laproximitat, la producció local, latemporalitat, ara s'estan creant granssuperfícies especialitzades en productesecològics creades per una gran cadenad'hipermercats, amb 1.000 m2. Elsconsumidors poden comprar tot el quevolen, tot és ecològic, però no cal preguntargaire d'on vénen els productes.

El poder de les granscadenes de distribucióEntrevistaa Christian JacquiauEntrepoblesButlletí 48Diagonal núm. 82

Suport12

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

12

116

Hi ha alternatives a la gran distribució?Hi ha moltes alternatives: el comerç just, lesTEKEI japoneses inspiradores de les AMAP...Hi ha moltes iniciatives de gent que fa vendadirecta i que torna a apropiar-se del seu consum.Què són les TEKEI? Al Japó, fa trenta anysunes deu dones van recollir diners i els van portara un jove pagès, i li van dir “ens deus acadascuna un cistell cada cap de setmana”.Avui hi ha un 25% de llars japoneses queconsumeixen amb aquest sistema de relaciódirecta entre el que produeix i el que consumeix,és a dir, 50 milions de japonesos. TEIKEIsignifica posar la cara del pagès a la fruita i laverdura, equival a dir que la poma no ésanònima, sinó que darrere hi ha un pagès.Això va néixer al Japó, va arribar als EUA,a França, i allà es diu AMAP: Associació peral Manteniment d'una Agricultura Camperola.Avui hi ha 500 AMAP a França i se’n creentots els dies. Hi ha llistes d'espera, i el problemaés que falten terres i falten joves pagesos.Aquestes són alternatives fortes que van sorgint.Cal apropiar-se de nou dels circuits de consum,cal remuntar tota la cadena per saber quiho va transportar, com es va produir,quines són les condicions de treballde la gent que ho va produir...

La idea és que la gent s'adoni de lesconseqüències del gest de la compra. Nopodem dir que la joventut no té feina, que hiha precarietat, i al mateix temps anar acomprar a les grans superfícies. Hi ha unarelació entre les dues coses i aquesta relació calfer-la evident. Aquests grans grupsempresarials responen a un model econòmic decreixement: només cal que hagi un 1 o un

2% de consumidors que diguin “això ja no hovull consumir” i tindrem l'efecte desitjat. Nonecessitem ser molt nombrosos per a poder ferpressió sobre aquests grans grups.

Ens pot explicar el quesignifica “marge arrière”?El marge arrière (marge cap enrere) és unainvenció francesa. És un marge de beneficiabusiu que els distribuïdors apliquen sobre elsproveïdors que va tenir molt èxit i que vapermetre als grans grups francesos anar a laconquesta del món. Avui les grans superfíciescopien aquest model per tot arreu.Els distribuïdors reclamen sumes addicionals alsproveïdors per l'exposició dels seus productes enun lloc privilegiat de venda, en els seus catàlegs,etc. Fa 15 anys, els marges arrière representavenun 10% i es deia que era una bogeria, queprovocaria deslocalitzacions i empreses que esdeclararien en fallida. Després la gran distribucióes va concentrar, hi va haver la globalització, etc.Si prenem com a referència el model francès,avui només queden 6 centrals de compra quecontrolen 90% dels productes que consumim ales grans superfícies. Si prenem la imatge d'unrellotge de sorra, és com si a dalt hi haguessin70.000 empreses de proveïdors i 300.000explotacions agrícoles que volguessin assolir 62milions de consumidors, i al mig hi ha les 6centrals de compres que els diuen “o paguen o nopassen, i si no paguen no tindran accés alsnostres prestatges i als nostres consumidors”. Aforça de fusions i absorcions en el món de la grandistribució arribem a una taxa de marge arrièrecreixent, que avui oscil·la entre el 40 i 50% delpreu del producte, i finalment qui el paga és elconsumidor final.

‘‘A França, per exemple,

es coneixen casos de supermercats que han instal·lat

càmares en els lavabos, treballadors que han estat seguits

i filmats al carrer, per saber on van, quines són les

seves companyies, quins llocs freqüenten’’

‘’


•

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

13

118


[Panell 10 • El medi ambient al nostre plat]

[Productes ecològicsi inclusió social al menjador del ‘cole’]

Amb el suport de la Fundació Futur, quatreescoles de Barcelona han transformat els seusmenjadors escolars en espais que promouenl’educació en salut, la defensa de productesecològics i comerç just i la inclusió sociolaboral.

Des de fa cinc mesos, professorat, pares, alumnat,monitors i personal de cuina de l'escola Torrentde Can Carbassa, en el barri barceloní d'Horta-Guinardó, treballen junts en un projecte quepretén convertir el menjador de l'escola en unespai que també tingui en compte aspectes ètics,ambientals i socials.

Cada dia, en el menú dels alumnes que es quedena menjar en aquest col·legi s'inclouen fruites iverdures que procedeixen de l'agricultura ecològicai productes de comerç just. “Comencem provanten l'escola d'estiu i ara donem 300 menús al diaen una aposta per altres hàbits alimentaris”, ex-plica la directora del centre, Pepa Carreres.

L'escola Torrent de Can Carbassa duu a termeal costat de la Fundació Futur un projecte queaposta per un nou concepte de la gestió delsmenjadors escolars, en què qüestions socials iambientals també tinguin protagonisme. La ini-ciativa la va posar en marxa Futur el setembrede 2005 i ja són quatre els centres educatiusque participen en aquest projecte que combinala restauració sostenible i justa amb la inclusiósociolaboral.

Silvia TorralbaFONT: http://www.canalsolidario.com/web/noticias/noticia/?id_noticia=8487

Es tracta d'apostar per “una gestió ecoconscientdels menjadors escolars, amb valors socials iambientals”, assenyala Isabel Coderch, respon-sable de la iniciativa ‘Comedores EscolarsSostenibles’ de Fundació Futur.

Això significa no només utilitzar alimentsecològics de camps de cultius pròxims i nousingredients com la quinoa i el cuscus, sinó tambépromoure el reciclatge i la recollida selectiva deresidus en les cuines escolars, realitzar activitatsen les escoles com la gestió d'horts, i facilitar lainclusió laboral. Avui dia, cinc dones ambresponsabilitats familiars i en situació d'atur dellarga durada s'han beneficiat del programa dela Fundació Futur i formen part d'un procésd'inserció sociolaboral com ajudants de cuina,monitores o en el servei de neteja.

El menjador:una aula més de l'escolaDe moment, les escoles que participen en elprojecte de Menjadors Escolars Sostenibles hanmodificat la manera de gestionar els seusmenjadors i han apostat per incloureproductes ecològics i de comerç just .Tanmateix, la idea és anar més enllà iaprofitar el potencial de la iniciativa perpromoure en tota l 'escola activitats desensibilització, com visites als agricultors queproveeixen productes ecològics i tallers sobrehàbits alimentaris.


13

En l'escola Torrent de Can Carbassa, perexemple, els alumnes col·laboren en elmanteniment d'un hort escolar i en algunesocasions fins i tot han utilitzat els productescultivats en l'elaboració dels menús del menjador.

La iniciativa, a més, suposa donar suport aagricultors locals promotors d'agriculturaecològica. Això significa “donar una sortida aproductes agraris arribant de manera directa alconsumidor, sense intermediaris”, explica RubénValls, agricultor proveïdor d'aliments ecològics a

les escoles, que parla de la importància què “elsmenjadors escolars fomentin l'agricultura local iecològica”.

Per dur a terme el projecte de Menjadors EscolarsSostenibles, on en aquests moments participen1.200 escolars, la Fundació Futur treballa demanera coordinada amb les escoles, assessorant ales associacions de pares i mares d'alumnes i ladirecció de les escoles. La idea de Futur, a més, éspoder assessorar centres educatius perquè de ma-nera autònoma també apliquin el projecte.

Productes ecològicsi inclusió socialal menjador del ‘cole’Sílvia TorralbaCanal Solidari

Suport13

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| M

ater

ial d

e su

port

13

120

‘‘Per tirar endavant el projecte,

la Fundació Futur treballa de forma coordinada amb

les escoles, assessorant les AMPA’s i l’equip directiu’’

‘’

•


[Panell 10 • El medi ambient al nostre plat]

[Andalusia sembra menjadors ecològics]

Els col·legis andalusos es vesteixen de verd. La Juntad'Andalusia ha decidit que els menjadors escolarss’apropin al menú més saludable del mercat: el del'agricultura ecològica.

El projecte va començar l'any passat i ha donatde menjar ja a 2000 nens repartits en 15col··legis i dues llars d'infants d'Andalusia. Per alnou any escolar 2006-2007, seran 5.000 elsnens que es beneficiïn del règim ecològic en 40col·legis de totes les províncies andaluses. «No hofem només per la salut dels nens i per l'educacióalimentària», explica Manuel González deMolina, director general d'Agricultura Ecològicad'Andalusia.

«També volem donar suport als petits productorsperquè ells mateixos puguin assegurar elsubministrament». La Junta obtindrà deproductors d'altres regions les matèries queescassegen a Andalusia, com és el cas de la lletecològica, obtinguda de Cantàbria i Galícia,o les pomes i peres, de Navarra. Però un delsobjectius prioritaris és fomentar la petitaproducció a Andalusia mitjançant l'agrupaciódels agricultors de manera que puguin compe-tir en el mercat. I ja ho estan aconseguint: «Enalguns pobles s'ha disparat la demanda delconsum intern», es congratula ManuelGonzález. «En Humilladero [Málaga], perexemple, els supermercats han incorporatproductes ecològics».

FONT: http://ecoboletin.blogia.com/2006/100402-andalucia-siembra-comedores-ecologicos.php

La resposta dels nens?«Ha estat molt bona, i això que el que els agradamenjar són unes altres coses. Curiosament hi haplats com les verdures que normalment no mengeni que estan prenent sense problemes. Perquè és algu-na cosa més que menjar. Hi ha unitats didàctiques,jocs, aules...», afegeix el director general. Així, elmenjar no serveix als nens només per omplir lesseves panxes, sinó també per aprendre sobrealimentació i salut –els nutricionistes han dissenyatun menú basat en una dieta equilibrada–, per uncostat, i sobre l'agricultura ecològica i el mediambient, per un altre. El menú comptarà amb un100% d'aliments ecològics, inclòs el peix, procedentde piscifactoria certificada. Tanmateix, aquest ésencara poc variat, per la qual cosa la Junta tépensat ampliar-ho a peixos salvatges mentre es debata la Unió Europea la reforma de les normatives decultiu ecològic, que ara com ara no inclouen alsproductes marins.

A partir d'octubre no només seran els nens sinótambé els pacients i el personal metge de l'HospitalVirgen de las Nieves de Granada qui puguin gaudirde l'alimentació ecològica. Els quatre menjars diarisservits al centre hospitalari han estat dissenyadesper la unitat de nutrició del mateix hospital i elpresident de l'Associació de Cuiners d'Andalusia«per donar-li més gust», en paraules de ManuelGonzález. Aprofitant el projecte, un grupd'investigació farà un seguiment per avaluarl'impacte sobre la salut del nou menú.

14


•

122

CON

VIU

RE A

MB

LA T

ERRA

| D

ocum

enta

ls

[Gènere i sobirania alimentària]

[Panells 03 i 12]

[Documentals]

[Campesinas, semillas de cambio]

[Pa i roses]

Títol: «Campesinas. Semillas de cambio» (Documental)

Resum: Aquest document audiovisual mostra el treball de tres organitzacions de dones

camperoles que intenten generar canvis en les relacions de desigualtat de gènere que

experimenten en les seves comunitats i famílies, al temps que intenten enfortir l'economia

familiar camperola amb producció orgànica d'aliments per a mercats locals i nacionals.

El documental narra l'activitat de l’associació de dones ANANEL, en Santa Catarina de

Ixtahuacán, a Guatemala; el Centre de Dones Xochilt Acalt, en Malpaisillo, Nicaragua; i el

sindicat de dones camperoles CONAMUCA, a República Dominicana.El vídeo s'acompanya

d'un document escrit que serveix com material de suport a la peça audiovisual i que

compta amb quatre textos que analitzen diversos aspectes de la sobirania alimentària

des d'una perspectiva de gènere. El documental quedarà a disposició de les organitzacions

de la societat civil, centres educatius, organitzacions i institucions per al seu visionat.

Realització: Joaquín Zúñiga Producció: Ernest Cañada | Una producció d’Alba Films per a

Entrepobles, amb la col·laboración de la Fundación Luciérnaga i Via Campesina i el

suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI).

País i any de producció: Nicaragua, 2007. Durada: 25’.

Títol: «Pa i roses»

[Informe sobre l'estat de la qüestió de gènere en la Sobirania Alimentària]

Estudi específic sobre Sobirania Alimentària i gènere. Es tracta d'una valoració

sobre l'estat d'aquesta qüestió tant en països del Sud com del Nord, que permetrà

aprofundir en la Sobirania Alimentària des de la perspectiva de gènere. L'informe

ha estat realitzat per persones expertes en gènere i desenvolupament procedents de

l'àmbit universitari i de les ONG. L'estudi s'ha fet a partir de fonts bibliogràfiques i

documentals existents.

Els resultats de l'informe es presenten en un DVD divulgatiu que mostra les situacions

de desigualtat de les dones i, al mateix temps, el seu protagonisme i contribució al

desenvolupament.

123 CONVIURE AMB LA TERRA | DOCUMENTALS

15

Materials de suport - asapcatalunya.files.wordpress.com · És obvi que els efectes de la crisi...

Documents

Transcript of Materials de suport - asapcatalunya.files.wordpress.com · És obvi que els efectes de la crisi...