Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i ......II.a ASPECTES BÀSICS DELS MAPES I DE LES...

Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

(15-19 de novembre de 2004)

1

Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i metacatalogació

Mary Larsgaard Traducció catalana: Carme Montaner, Annamaria Casassas, Noelia Ramos (Cartoteca de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya). 1a versió. Apunts del curs impartit per Mary Larsgaard i organitzat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (15-19 de novembre de 2004). Editat amb motiu de la “3a Reunión IBERCARTO”. A Coruña, 2-3 d’octubre de 2008. © del text: Mary Larsgaard © de la traducció catalana: Institut Cartogràfic de Catalunya © de la publicació: Institut Cartogràfic de Catalunya



2

SUMARI I. Introducció ....................................................................................................... 3 II. Aspectes bàsics de les dades geoespacials ...................................................... 5

II.a. Aspectes bàsics dels mapes i de les imatges de teledetecció ................... 5

II.b. Conceptes bàsics de les dades geoespacials digitals ............................ 11

III. Catalogació de documents cartogràfics electrònics: Catalogació estàndard .................................................................................... 15

IV. Metacatalogació o catalogació de les dades geoespacials digitals ................ 43 V. Catalogació comparada amb metacatalogació a nivell de sèrie i de document individual ............................................................................... 57 Apèndix I. Camps de MARC21 pensats específicament per als materials cartogràfics electrònics i dos camps de gestió de drets ........................................................................................................... 65 Apèndix II. Exemple del format de registre de metadades METS ...................... 71



3

I. INTRODUCCIÓ La introducció del món digital en la cartografia, tant en els processos de catalogació com en la pròpia confecció i suport del mapa, ha modificat les eines que fan servir les cartoteques. A l’entrada del segle XXI, treballar en la descripció, documentació i recuperació de la producció cartogràfica planteja nous reptes –i grans interrogants– als professionals que s’hi dediquen. Per encarar aquest repte, l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) organitzà l’any 2004 un curs sobre catalogació de mapes pensat per a iniciar als professionals en les noves tecnologies. Es va convidar Mary Larsgaard, adjunta de direcció a la Map and Imagery Laboratory, Davidson Library de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara que impartí un curs de 15 hores a la seu de l’ICC a Montjuïc sobre Electronic Cartographic Materials: Cataloging and Metaloging. És prou coneguda l’experiència de Larsgaard en aquests temes tant per la seva tasca a l’Alexandria Digital Library com per les nombroses publicacions sobre catalogació de mapes que ha dut a terme. Actualment és directora, juntament amb Paige G. Andrew, de la revista “Journal of Map & Geography Libraries: Advances in Geospatial Information, Collections & Archives”. D’aquest curs del 2004 fou sobretot el tema de la “metacatalogació” el que cridà més l’atenció. Les cartoteques eren majoritàriament en suport paper i encara es miraven el món digital amb una certa distància. En poc temps, però, el panorama ha anat canviant i l’entorn digital s’ha anat introduint amb més o menys força en una bona part de les cartoteques. La “metacatalogació” es va fent cada vegada més present i els professionals ens hem d’adaptar als nous corrents. No és estrany, doncs, que en la 2a reunió Ibercarto, del Grupo de Cartotecas Públicas Hispano-Lusas, celebrada a Lisboa el mes de novembre de 2006, una de les seccions de treball es dediqués precisament al tema de les metadades. D’aquí en sorgí la idea de publicar les lliçons que sobre la matèria havia impartit la professora Larsgaard a l’ICC l’any 2004. Encara que ja han passat alguns anys, creiem que la introducció continua plenament vigent i pot servir per a apropar nous conceptes i terminologia al món de la catalogació de mapes. El curs s’impartí en anglès, però hem cregut convenient de fer-ne les traduccions a l’espanyol i al català, que han anat a càrrec d’Ángela Blanco de la Cartoteca Rafael Mas de la Universidad Autònoma de Madrid i de Carme Montaner, Annamaria Casassas i Noèlia Ramos de la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Presentem aquesta edició en CD-Rom com una primera versió de treball que esperem sigui esmenada i complementada pels membres d’Ibercarto de cara a fer-ne futures reedicions. També esperem que sigui d’utilitat per anar introduint a les nostres cartoteques les noves eines d’aquest segle XXI. Carme Montaner (Institut Cartogràfic de Catalunya) Ángela Blanco (Universidad Autónoma de Madrid)



4

Notes de la traducció En relació amb les traduccions d’aquests curs, cal tenir en compte diversos factors. Primer de tot que el text original respon més a uns apunts pròpiament del curs que no pas a un text per a un manual. D’aquí que hi trobareu expressions col·loquials de la professora quan parla amb els alumnes. D’altra banda, poden haver-hi algunes discordances entre les traduccions espanyola i catalana, quant a la terminologia o altres conceptes. Així, per exemple, s’han traduït la totalitat dels exemples en la traducció espanyola, en canvi s’han conservat algunes descripcions en anglès en la traducció catalana, segons el criteri dels traductors. És per això que hi hem inclòs també el text en anglès ja que pot ajudar en cas de dubte. En tot cas, remarquem que és una edició provisional i qualsevol esmena i/o comentari seran molt benvinguts. També cal tenir en compte que moltes adreces electròniques citades en les notes i en la bibliografia no estan actualment operatives. Quan s’han pogut actualitzar ho hem fet. Si això no ens ha estat possible, hi hem deixat l’adreça no operativa perquè creiem que pot servir de referencia al lector. En cada cas s’indica la data de consulta.



5

II. ASPECTES BÀSICS DE LES DADES GEOESPACIALS Els usuaris dels materials cartogràfics necessiten cada cop més saber com utilitzar els registres bibliogràfics, no només per poder decidir si un document donat s’adequa a les seves necessitats, sinó també per tal d’obtenir els detalls tècnics essencials per utilitzar aquest material a nivell professional. Això vol dir que un catalogador necessita conèixer els conceptes bàsics de les dades geoespacials per ser capaç d’identificar quina informació és suficientment important per incloure-la en un catàleg bibliogràfic. L’objectiu dels capítols següents és intentar proporcionar aquests coneixements elementals. Els catalogadors que vulguin més informació sobre aquests aspectes poden consultar les abundants obres introductòries publicades sobre cartografia. II.a ASPECTES BÀSICS DELS MAPES I DE LES IMATGES DE TELEDETECCIÓ Introducció Abans de continuar llegint, procureu-vos un globus terrestre i un mapa topogràfic a gran escala del país o regió que vulgueu. Així, a mesura que aneu llegint, podreu observar el que s’està descrivint amb l’ajuda del globus terrestre i del mapa. Aquest apartat del capítol vol explicar els conceptes de latitud i longitud (i de la georeferenciació en general); l’escala, la projecció, la quadrícula, el datum i l’el·lipsoide. Tota aquesta informació resultarà més interessant per als usuaris experts en dades geoespacials que per als usuaris de materials impresos. Els mapes especialment, són construccions matemàtiques i geomètriques i, per tant, tots els detalls tècnics esdevenen de vital importància per als usuaris. Les Regles de Catalogació Angloamericanes (Anglo-American Cataloguing Rules, AACR) tenen llistades en l’Àrea 5 les categories següents de materials cartogràfics:

• atles • diagrama • globus • mapa • model • perfil • imatge de teledetecció • vista

Aquestes categories es poden dividir fàcilment en tres grups:

• mapes: diagrama, mapa, model, perfil i vista • imatges de teledetecció • documents compostos: només per mapes, només per imatges de teledetecció, o

per ambdós alhora (atlas, globus) Els mapes són abstraccions, simplificacions i generalitzacions de la realitat; per exemple, les carreteres es representen en molts mapes en línies vermelles, però certament en la realitat no tenen aquest color ni la mateixa amplada que es mostra en els mapes. D’altra banda, les imatges de teledetecció són registres que un sensor (per



6

exemple, una càmera) captura en un moment donat. En aquest cas, l’amplada de la carretera de la imatge és l’amplada real existent en el moment en què la imatge va ser captada pel sensor. La discussió següent es centrarà en els elements generalment comuns als mapes i a les imatges de teledetecció: la latitud i la longitud (generalment georeferenciades), l’escala, la projecció, la quadrícula, el datum i l’el·lipsoide/esferoide. Aquestes definicions són tretes, si no s’especifica d’altra manera, del United States. Department of Defense. 1994. Glossary of Mapping, Charting, and Geodetic Terms. 4th edition, 21 january 1994. [Washington, D.C.]: Department of Defense. (Military handbook; MIL-HDBK850, GLOSXMCGTERMS). Una font d’Internet que inclou tots aquests conceptes es troba a: http://www.don-imit.navy.mil/glossary/ (consultat el març del 2005). Latitud i longitud: georeferenciació “Georeferenciació”, terme també conegut com “geocodificació” és una manera de referir-se amb una sola paraula als mètodes per a relacionar una dada geoespacial amb la superfície de la Terra o amb una altra esfera. Existeixen molts mètodes per establir aquesta relació, però els més comuns són la latitud i la longitud, el sistema de referència per coordenades, les adreces dels carrers, els codis postals i els sistemes de cens nacionals. Els tres últims es consideren georeferències “indirectes”, ja que no proporcionen un parell de coordenades (generalment, el parell latitud/longitud o les referències de les quadrícules) per la qual cosa ens concentrarem en els dos primers mètodes mencionats. Comencem amb els gràfics que il·lustren la latitud (línies imaginàries que s’estenen des de l’est a l’oest, sempre paral·leles entre elles, i que per això moltes vegades són anomenades “paral·lels”); la longitud (línies imaginàries, també anomenades “meridians”, que s’estenen des del nord fins al sud i que es van apropant a mesura que arriben a cada pol d’una esfera), i la retícula (la xarxa formada per les línies de la latitud i la longitud). Latitud i longitud són universalment utilitzades per crear dades geoespacials. Generalment, la latitud i la longitud només són citats en els registres bibliogràfics quan:

1. s’utilitza un meridià que no és el de Greenwich, 2. s’utilitza un altre sistema de georeferencició, 3. el catalogador està creant metadades segons la norma per a dades geoespacials

digitals. La latitud es defineix com a una distància lineal o angular mesurada al nord i al sud de l’Equador o de qualsevol esfera o esferoide. Tot i que en aquesta secció del llibre ens centrem en materials cartogràfics del planeta Terra, recordem que aquestes característiques tècniques dels materials cartogràfics serveixen també per a tots els cossos planetaris com són esferes o esferoides. La longitud es defineix com una distància lineal o angular mesurada a l’est o a l’oest d’un meridià de referència en una esfera o esferoide. Tal com hem indicat abans, per la



7

Terra normalment s’agafa de referència el meridià de Greenwich; en canvi, pels mapes pre-1900 molt sovint s’utilitzen altres meridians.

Escala

L’escala és la proporció que existeix entre la distància en un document geoespacial d’una àrea cartografiada i la mateixa distància en la superfície real. Normalment, l’escala és representada en el mapa per una o més de les maneres següents:

A. Amb una proporció representativa o fracció (ex. “Escala 1:24.000”, “1/24.000”) B. Amb una barra d’escala (vegeu la il·lustració següent): Escala gràfica C. Amb una frase (ex. “Una polzada [2,54 cm] és igual a una milla [1069,33 m.]”)

En la catalogació normalitzada dels materials en suport de paper, és preferible utilitzar la relació representativa. Per a les dades digitals, en canvi, és preferible mencionar la resolució (l’objecte més petit que es pot discernir en el document), per exemple: “resolució d’1 metre”, i en el camp de notes cal posar-hi la menció de l’escala d’entrada (és a dir, l’escala del document en paper que es va escanejar o digitalitzar per a obtenir-ne el document digital), per exemple: “Escala d’entrada 1:24.000”. El catalogador ha de tenir en compte que en el moment en què un document amb dades geoespacials –tan en suport en paper com en suport digital– és ampliat o reduït, l’escala donada com una fracció representativa esdevindrà incorrecta i només l’escala gràfica que s’amplia o es redueix en la mateixa proporció que el document, donarà l’escala correcta.



8

Projeccions

Tota temptativa de presentar els documents geoespacials com a bidimensionals –sigui en un full de paper o en una pantalla d’ordinador– esdevindrà un esforç inútil, ja que no es pot representar una superfície tridimensional –la Terra– en dues dimensions. La manera com els cartògrafs intenten aconseguir aquesta tasca impossible és utilitzant projeccions. Una projecció cartogràfica consisteix en un sistema de línies sobre un pla (és a dir, una superfície bidimensional) que representa un sistema de línies imaginàries en una superfície terrestre formalment establerta. Aquesta és, doncs, la base dels mapes. Per als catalogadors, això vol dir que quan la informació de la projecció apareix en el document, s’ha d’incloure sempre en el registre bibliogràfic. No obstant, si aquesta informació no apareix en el document no és un error del catalogador i, per tant, no li cal intentar calcular de quina projecció es tracta. Una manera fàcil de visualitzar com funcionen les projeccions és agafar un full de paper que sigui suficientment gran per embolicar el globus terrestre, que esperem que encara tingueu al vostre davant mentre llegiu aquestes línies, i fer el següent:

♦ Primerament, imagineu-vos que el globus té una bombeta encesa al mig (si us ho podeu permetre compreu-vos un globus amb il·luminació interior) de manera que les línies de latitud i longitud es projectin en un paper amb el qual aneu embolicant el globus.

♦ Després, emboliqueu el paper en forma de cilindre que només toca la superfície del globus per la zona de l’Equador i així obtindreu una projecció cilíndrica.

♦ A continuació, feu un con amb el paper i poseu-lo a la part superior del globus com si fos un barret, de manera que el punt del con estigui directament sobre el pol nord: això és una projecció polar.

Hi ha molts tipus de projeccions i moltes, moltes, moltes, moltes projeccions diferents. També existeixen obres excel·lents que expliquen les projeccions de manera que les persones amb pocs coneixements matemàtics, com jo mateixa, les puguin entendre. El meu treball favorit és l’article que Tau Rho Alpha i John Snyder van publicar el 1982 en



9

el United States Geological Survey Miscellanious Investigations Series I-1402, titulat “Properties and Uses of Selected Map Projections”. Quadrícules

L’objectiu d’una quadrícula en un mapa és permetre una identificació més acurada de les localitzacions en el terreny i un còmput més fàcil i àgil de direcció i distància entre punts. Per exemple, els exèrcits molt sovint fan ús de les quadrícules per determinar amb exactitud on han de dirigir l’armament en un atac. Al meu parer, les quadrícules són més complicades d’entendre que els conceptes de latitud i longitud. Les línies de la latitud i de la longitud en un globus –és a dir, en una representació raonablement acurada de la superfície de la Terra– són perpendiculars entre si (per exemple en la projecció Mercator) però molt més sovint no ho són. En alguns nivells, les quadrícules semblen ignorar tot el problema de la representació bidimensional d’un objecte tridimensional, pel fet de tenir com a base la idea que les línies que van de l’est a l’oest i les línies que van aproximadament de nord a sud són sempre perpendiculars entre sí. La solució és que un sistema de quadrícules donat o bé té un meridià principal per a “zones” diferents, o bé cobreix una àrea relativament petita.

Les quadrícules utilitzades més freqüentment en els mapes són la quadrícula UTM (Universal Transverse Mercator) i diverses quadrícules nacionals. La quadrícula UTM és una quadrícula militar que cobreix la Terra en la seva totalitat, i és basada en la projecció UTM, que es pot aplicar en mapes des de 84 graus latitud nord fins a 80 graus latitud sud. Es pot utilitzar –i en freqüència es fa– més d’una quadrícula en un mapa, especialment en mapes topogràfics a gran escala. Per exemple, cada un dels fulls topogràfics de 7,5-



10

minuts del U.S. Geological Survey tenen les quadrícules següents: una quadrícula UTM, el sistema estatal de coordenades planes que correspon a l’Estat i el sistema parcel·lari dels Estats Units en els estats on s’utilitza. El catalogador ha de tenir cura d’apuntar en una nota cada quadrícula que es menciona en el document o en el material que l’acompanya. Per obtenir una excel·lent perspectiva general sobre les quadrícules, consulteu el Manual Tècnic 8358.1 de l’Agència Cartogràfica de Defensa dels Estat Units, titulat Datums, Ellipsoids, Grids, and Grid Reference Systems disponible a la següent pàgina web: http://eart-info.nga.mil/GandG/tm8358/toc.htm (consultat el març del 2005). Datums

Considerem ara els datums. En termes generals, els datums són superfícies referencials –horitzontals i verticals– a partir dels quals es poden calcular tots els punts damunt del mapa. Tal com passa amb les quadrícules, molt sovint hi ha més d’un datum en un mapa, especialment en els mapes topogràfics a gran escala. Hi ha dos tipus principals de datums que un catalogador ha d’assegurar-se de mencionar en una nota quan el document esmenta la informació: el datum geodèsic, o datum horitzontal (per exemple el NAD27, “North American Datum of 1927”) i el datum vertical, que és un nivell de superfície a la qual es refereixen les elevacions dels accidents geogràfics de la superfície terrestre (per exemple “Datum equivalent al nivell del mar”). El·lipsoides

Ara arribem al nivell de terra, la base sobre la qual es construeixen les projeccions, les quadrícules i els datums. Per exemple, el NAD27 es basa en el que s’anomena el·lipsoide de Clarke 1866. La Terra no és una esfera, és més aviat un el·lipsoide –a vegades anomenat “esferoide oblat”– lleugerament aplanat als pols i boterut a l’equador i amb elevacions i depressions ací i allà. L’el·lipsoide construït matemàticament –amb la finalitat de ser el més semblant possible a la superfície (real) de la Terra– s’utilitza com a superfície de referència per a la reducció matemàtica de les dades geodèsiques i cartogràfiques. Tot i que encara es fan servir diversos el·lipsoides, sembla ser que l’objectiu en el futur és referir totes les posicions al World Geodetic System (WGS), o a un el·lipsoide que sigui compatible amb el WGS. Habitualment, els el·lipsoides es defineixen per una combinació de dimensions relacionades algebraicament, com ara els eixos semimajor i semimenor o l’eix semimajor i el pla. Quan un el·lipsoide específic és mencionat en el document o en el material adjunt, aquesta informació ha d’aparèixer en el registre bibliogràfic en nota, tal com succeeix amb les projeccions, les quadrícules i els datums.



11

II.b CONCEPTES BÀSICS DE LES DADES GEOESPACIALS DIGITALS*

Introducció En aquest apartat tractarem totes les dades geoespacials –mapes, imatges de teledetecció, etc.– que tinguin un format digital, sigui ràster o vectorial, i qualsevol fitxer de text estadístic associat. Després d’aquesta introducció hi ha una breu explicació sobre què són les dades ràster i les dades vectorials. Aquestes dades poden ser o bé documents escanejats (per exemple mapes escanejats o digitalitzats o fotografies aèries escanejades), o bé dades digitals en orígen “born digital” (per exemple capes vectorials en un SIG o Sistema d’Informació Geogràfica (en anglès GIS: Geographic Information System database) que provenen no de la digitalització, sinó de l’acció d’introduir dades digitals en una capa determinada. Generalment, la paraula “digitalitzar” es refereix a l’ús d’una taula digitalitzadora per tal de transferir punts d’informació d’un mapa en paper o d’una imatge de teledetecció a una capa bé de dades vectorials, bé de dades ràster. D’altra banda, “escanejar” sempre dóna com a resultat arxius ràster, i es refereix a l’ús d’un escàner per convertir en dades digitals el contingut d’un mapa en paper o d’una fotografia aèria. Les càmeres digitals també s’utilitzen per digitalitzar el contingut d’objectes impresos en paper, i generalment aquest procés dóna també com a resultat un arxiu ràster. En el moment d’escriure aquest document, les càmeres digitals tenen menys resolució que els escàners, i com que la resolució per a les imatges escanejades es defineix com la grandària de l’objecte més petit que l’escàner és capaç de percebre, aquesta és sens dubte una qüestió important. Diferents objectes geoespacials requereixen diferents resolucions d’escanejat. Per exemple, escanejar imatges amb la finalitat d’igualar la resolució d’una pel·lícula fotogràfica amb la resolució d’un escàner significaria escanejar amb la resolució de 12 micres –la grandària d’un gra d’halur de plata en una emulsió de revelat–. A la pràctica, resolucions d’escàner de 600 ppi (pixels per polzada)



12

semblen suficients per cobrir al voltant del 95% de les necessitats dels usuaris; fins i tot amb 600 ppi una fotografia aèria escanejada en blanc i negre de 9” x 9” (1 polzada = 2,54 cm) dóna com a resultat un arxiu electrònic de 27 MB, mentre que una fotografia aèria en color del mateix tamany donaria com a resultat un arxiu de 97 MB. El contenidor per a dades geoespacials pot ser qualsevol dels següents: disquets; discos (per exemple CD-Rom; DVD); cintes magnètiques (en cartutx, casset, o rodet), i discos durs d’ordinador que poden estar a la pròpia biblioteca, en un disc dur remot o, fins i tot, poden estar en un disc dur extern. Finalment les dades poden estar en línia o no. Les dades geoespacials digitals, com les impreses en paper, poden estar georeferenciades o no i poden estar georectificades o no. “Georeferenciació”, tal com ja hem apuntat en el capítol anterior vol dir, en termes generals, que el document està d’alguna manera “lligat a la Terra”, generalment mitjançant els valors de latitud i longitud (per exemple, un mapa topogràfic a gran escala quasi sempre té els valors de longitud i latitud a cada una de les quatre cantonades), però també “lligat” de forma alternativa amb els valors de, per exemple, les adreces dels carrers o els districtes censals. Amb el terme “georectificació” s’expressa més específicament que tots i cada un dels punts d’un mapa o una imatge estan georeferenciats. Però aquest és un tema encara més complicat com per exemple georectificar fotografies aèries ja que l’únic punt perfectament vertical amb la superfície de la terra és el centre de la fotografia i a mida que ens allunyem cap als marges podem veure com els edificis, en una àrea urbana, s’inclinen artificialment cap a les cantonades. Transformar les fotografies aèries en ortofotomapes digitals requereix un maquinari i un programari de darrera generació. Dades ràster

Fem ara un cop d’ull a les dades ràster per saber què són. Les dades ràster són compostes de files i columnes de polígons que tenen el mateix tamany, molt sovint rectangles o quadrats. Cada un d’aquests rectangles és una cel·la que s’anomena “píxel”, abreviatura de “pixel element” o “element fotogràfic”. Algunes de les formes més comunes són: els models d’elevacions digitals o DEM’s en els quals cada cel·la té un valor d’alçada; l’ortofoto quadrangular digital, els mapes escanejats i les imatges teledetectades pels sensors de satèl·lits com l’SPOT i el Landsat. Els formats d’arxiu més comuns per a les imatges són el JPEG, el TIFF i el GIFF.



13

El nombre i la grandària de les cel·les són paràmetres bàsics. La resolució, el tamany de la cel·la, bé en metres bé en peus, és crucial, ja que representa la mida de l’objecte més petit, i en el cas de les dades de les quadrícules, la densitat de la informació disponible. Aquests en són alguns exemples:

a. Imatge de teledetecció escanejada o dades d’una imatge captades digitalment per un sensor en un satèl·lit. Si la mida del píxel és de 50 metres, això vol dir que qualsevol objecte que sigui més petit de 50 metres no serà captat pel sensor.

b. Dades de les cel·les: Imaginem que tenim un mapa d’Espanya que mostra la densitat de població per 10 m2 utilitzant una quadrícula on a cada casella hi figura una xifra que representa el total de la població per cada 10 x 10 metres de superfície. Això significa que si tenim una cel·la de 10 x 10 metres amb 10 persones, però que en realitat aquestes persones estan concentrades dins d’una àrea de 1 x 1 m, el mapa no pot reflectir aquesta distribució interna i, per tant, només ens mostra el total distribuït uniformement en aquest espai de 10 x 10 m.

Si necessiteu més informació sobre dades ràster podeu consultar l’excel·lent ISO/TR 19121. Dades vectorials Abans d’endinsar-nos en les dades vectorials, és important fer abans un examen breu però important dels SIG. El programari SIG permet als usuaris accedir als diferents nivells o “capes” d’informació de qualsevol àrea geogràfica. Per exemple, un típic conjunt de dades SIG pot tenir una capa d’informació que mostri la topografia, una altra capa que mostri els carrers, una altra capa que mostri els edificis i una altra capa amb la fotografia aèria georectificada. Per cada capa, i per cada localització específica en una capa, un SIG té el que s’anomenen dades “atribut”, i que són dades no gràfiques guardades en una base de dades separada dintre del mateix SIG. Per exemple, una base de dades SIG de Barcelona que inclogui una capa amb edificacions, pot contenir text,



14

com per exemple el nom i la informació estadística de cada edifici que han estat prèviament entrats a la base de dades. En fem menció aquí perquè inicialment, les bases de dades SIG només havien inclòs les dades vectorials. Les dades vectorials de qualsevol capa són composades per punts, línies i polígons. La posició d’un accident geogràfic s’expressa normalment amb un parell de x i y que expressen la latitud i la longitud. Un punt és un senzill parell de coordenades (per exemple un edifici o una ciutat); una línia són dos o més punts (per exemple una carretera o un rierol) i un polígon es una àrea encerclada per una línia (per exemple l’àrea que ocupa un edifici o una ciutat). Pel que fa als formats de dades vectorials, n’hi ha relativament pocs i els més coneguts són Arc/INFLO; ArcInfo Export (e00), i els shapefiles (.shp) que resulten del treball realitzat amb el programari de la firma comercial ESRI <http://www.esri.com>.

* Nota: Aquest capítol és basat, en part, en una presentació de Grace Welch que va fer el juny del 2005: http://magert.whoi.edu:8000/conf/2003/welch.ppt



15

III. CATALOGACIÓ DE DOCUMENTS CARTOGRÀFICS ELECTRÒN ICS: CATALOGACIÓ ESTÀNDARD Són documents cartogràfics, o no ho són? Abans de començar a treballar, el catalogador ha d’estar segur que el recurs que té entre mans és realment un document cartogràfic. Una ajuda important per prendre aquesta decisió es troba en les pautes que, el gener de 1998, van redactar un grup de seccions de la Library of Congress (Cataloging Policy and Support Office, Network Development and MARC Standards Office, Geography and Map Division i Special Materials Cataloging Division) per determinar quan els documents s’han de catalogar en l’anomenat format per a Mapes de MARC21, i quan en el format per a Fitxers electrònics (Computer file, abans Format llegible per màquina), informació que es reflecteix en la posició 6 de la Capçalera de MARC21. Aquestes normes coincideixen amb la Proposta 95-9 del MARBI (Machine Readable Bibliographic Committee) que redefineix el codi “e” des de “mapa imprès” a “document cartogràfic”, fent possible així que els catalogadors utilitzin “e” –i per tant, també el format per a mapes– no només per a mapes impresos, sinó per a totes les formes dels documents cartogràfics, tant en suport de paper (excepte els manuscrits) com en suports digitals. Les pautes, revisades el 2001, estableixen que s’ha de considerar com a document cartogràfic qualsevol imatge gràfica escanejada, ortofotomapes digitals o imatges de percepció remota, qualsevol imatge gràfica processada per un programari (com ara el programari SIG) i qualsevol atles geogràfic on l’aspecte més significatiu del recurs sigui cartogràfic (“Guidelines for Distinguishing Cartographic Electronic Resources from Other Electronic Resources”: http://lcweb.loc.gov/marc/cfmap.html). Però, què cal fer amb els documents que encara que tinguin l’aspecte o tema cartogràfic? s’han de catalogar com a recursos electrònics? Aquests són: jocs d’ordinador (per exemple, “Where In The World Is Carmen Sandiego”); aplicacions de programari que inclouen un programari SIG (per exemple, ArcInfo), treballs multimèdia que no tenen un aspecte cartogràfic significatiu o que en tenen un de no-cartogràfic, que són bàsicament textuals o les bases de dades que es centren en un tema que necessita una base cartogràfica per presentar les dades (per exemple, “International Station Meteorological Climate Summary”). Així doncs, cal que el catalogador s’ho prengui amb calma, ja que podria cometre l’error d’assumir que qualsevol dada que es presenta en forma cartogràfica és, automàticament, de naturalesa cartogràfica. La qüestió es complica més pel fet que el programari SIG produeix bases de dades que tenen dades atribuïdes per a tants punts geogràfics com és possible –informació textual o estadística, generalment en forma tabular (per exemple, la part “Info” d’ArcInfo). La millor manera de solucionar aquest problema és considerar aquesta última categoria de materials com la versió *”invertida” d’una base de dades SIG; és a dir, com un sistema on tota la informació en general és recollida en forma tabular i pot ser vista quan es fa un clic en una àrea qualsevol d’un mapa visualitzat en la pantalla de l’ordinador (map display). Aquest mapa s’ha de considerar una simple visualització i està totalment subordinat a les dades numèriques o textuals presentades. Una forma ràpida de determinar-ho és crear un directori de fitxers i comprovar la seva extensió. Si la majoria del nombre total de bytes correspon a arxius



16

de no-imatge, llavors no es podrà considerar un document cartogràfic. Sigui com sigui, el catalogador ha de revisar els arxius per estar segur que els arxius són de naturalesa digital i no analògics. Camps del registre bibliogràfic Entrem al cor de la qüestió: quins camps s’han d’utilitzar en un registre senzill. Ens aturarem especialment en aquells camps que són diferents dels que s’utilitzen per als recursos textuals. Els camps es presentaran en l’ordre dels números de camp de MARC21, segons la versió revisada el març de 2005: <http://www.loc.gov/marc/> El registre senzill és la figura 1 d’aquesta secció. Figura 1: Registre bibliogràfic senzill en format MARC21. Els camps variables i els camps fixes seleccionats es mostren en la seva totalitat (exemple traduït). 006 m g c s [fitxer electrònic] 008 abg zz b ss 0 020 8439359764 034 1 a $b 250000 052 6563 $b C56 090 G6563.C56 C2 2003 $b .I5 Digital CD 110 2 Institut Cartogràfic de Catalunya. 245 10 Mapa topogràfic de Catalunya 1:250 000 $h <recurs electrònic> 246 1 $i Títol tret del llom del contenidor del CDRom: $a Mapa topogràfic de Catalunya 1:250 000

(raster) 250 4a ed., set. 2003. 255 Escala 1:250 000 ; $b proj. UTM 352 Raster, vector ; $q .dll, shp, .sbn, .sbx, .dbf. 260 Barcelona : $b Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, $c c2003. 300 mapes (ca. 112 megabytes) en 1 CD-ROM : $b col. ; $c disc 4 ¾ in. 538 Requeriments del sistema: PC (486/100 o superior); Windows 95 o superior, o Windows NT 4; mínim 16MB RAM (32 MB recomanat), mínim 10MB d’espai lliure en el disc dur; programari en CD (VisTopo250); lector de CD-ROM. 500 Relleu representat per contorns, spot heights i relleu ombrejat. 500 Títol tret del llom del contenidor del CDRom. 500 “Versió 4.0.” 342 02 $a Sistema horitzontal de coordenades: quadrícula Universal Transversa Mercator. 342 05 $a Sistema horitzontal de coordenades: Datum europeu 50. 342 16 $a Sistema vertical de coordenades: Altituds referides al nivell mitjà del mar a Alacant. 500 “Connectable a GPS” (tret de la coberta del contenidor). 500 “© Institut Cartogràfic de Catalunya. All rights reserved.” 500 “Dipòsit legal: B.29 541-2003.” 540 “Unauthorized copying is illegal. .... Aquest CD-ROM és protegit per la Llei. Es prohibeix qualsevol reproducció total o parcial... i la seva difusió per qualsevol mitjà si no ha estat expressament autoritzada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.” 530 També disponible en línia, a http://www.icc.es/mapa1250000/intro.html. 520 “La informació ... és actualitzada a maig de 2003. S’hi representa la coberta vegetal, la batimetria, l’orografia i els vèrtexs, la hidrografia, la toponímia i les comunicacions de Catalunya. A més, aquest producte permet activar i desactivar els límits administratius, ampliar una zona en concret, canviar colors, fer cerques a partir de topònims (en recull més de 3 000), personalitzar les zones d’interès i imprimir-les o copiar-les a altres aplicacions.” 651 0 Catalunya $v Mapes topogràfics 651 0 Catalunya $v Mapes $v Bases de dades. 650 0 Geodatabases $z Catalunya $v Mapes. 653 Mapes digitals 856 4 $u http://www.icc.es/mapa1250000/intro.html



17

Camps 007, 008 i 006 Camp 007 Els camps codificats –especialment quan no són mnemotècnics– poden ser la part més irritant de la catalogació, especialment quant *l’ILS no té menús desplegables per als camps. Durant molts anys el camp 007 va ser un camp obligatori per a la catalogació de nivell complet, per tant, els catalogadors que busquin registres antics molt sovint trobaran aquest camp. Conté informació sobre la naturalesa primària del document, el seu contingut intel·lectual comparat amb la seva forma física, que en el fons és secundària. Donem una explicació molt breu d’això per als catalogadors de centres que tenen com a norma omplir el camp 007. A la figura 2 hi ha informació sobre els camps de MARC21. Per omplir correctament el camp 007, el catalogador ha de decidir si les dades digitals corresponen a un mapa, a una imatge de percepció remota o a un globus; perquè cada tipus té una sèrie diferent de codis per al camp 007. Ja sabem que un globus potser tant un mapa com una imatge de teledetecció, però com que es va crear un camp 007 específic per als globus, aquest és el que s’ha d’utilitzar per a aquest material. Hi ha hagut un cert debat relatiu a l’ús del 007 per a les imatges de percepció remota, donat que falten les posicions que reflecteixen el suport físic (physical medium), el tipus de reproducció, els detalls de producció/reproducció o de la polaritat, i, per tant, per transmetre aquesta informació en els camps codificats, també s’hauria d’utilitzar el camp 007 per a mapes, que conté tots aquests camps (posicions 4, 5, 6 i 7, respectivament). Per acabar de fer més confosa la qüestió, la posició 1 del camp 007 per a mapes té un codi “r” per a “imatges de percepció remota” que sembla que hauria de desaparèixer a favor del camp 007 especial per a imatges de percepció remota que ja existeix. Hi ha catalogadors que interpreten que els valors per a un atles electrònic que es composi bàsicament o de forma exclusiva de mapes visualitzats en color hauria de ser utilitzant el camp 007 per a mapes. 007 |a a [mapa] |b d [atles] |c [multicolor] | z [altres] |n [no aplicable] Seria una millora important si la posició per als detalls de producció/reproducció (pensats per indicar la tècnica fotogràfica utilitzada per produir el document) tingués el valor “n” de “no aplicable”, en lloc de deixar que el catalogador hagi d’escollir entre l’Escil·la del valor “u” [desconegut] o el Caribdis del valor “z” [altres]. Si l’atles fos principalment o només format d’imatges de satèl·lit captades amb sensors que no són càmeres, llavors el camp 007 seria: 007 |a r [imatge de percepció remota] |b [blanc - no hi ha un tipus de SMD apropriat] |c c [transportat en

nau espacial - altitud del sensor] |d c [vertical - altitud del sensor] |e 0 [cobertura dels núvols entre 0 i 9%] |f f [nau espacial no tripulada] |g b [bservació en superfície - Tipus de construcció de la plataforma] h dv [combinació de característiques espectrals]



18

Figura 2: Camp 007 de MARC21. 007--MAPA Documents cartogràfics altres que globus. Posicions dels caràcters · 00 - Categoria de material

○ a - Mapa · 01 - Designació específica de material Indica la classe específica de material cartogràfic a la qual pertany el document.

○ d - Atles ○ g - Diagrama

Mapa caracteritzat per una representació simplificada o esquemàtica. ○ j – Mapa Mapa en dues dimensions. ○ k – Perfil

Representació a escala de la intersecció d’una superfície vertical amb la superfície del sòl, o maqueta tridimensional de fenòmens que tenen una distribució contínua.

○ q – Maqueta Representació tridimensional d’un objecte real. ○ r - Imatge de teledetecció Una imatge produïda per un aparell d’enregistrament que no es troba en contacte físic o en contacte estret amb l’objecte d’estudi. ○ s – Secció Representació a escala d’una superfície vertical que mostra alhora el perfil d’intersecció i les estructures subjacents. ○ u - Sense especificar ○ y – Vista Representació en perspectiva d’un paisatge mostrat com si fos projectat sobre un pla inclinat. ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

· 02 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|) • 03 - Color Indica si el document és monocrom o multicolor.

○ a – Monocrom ○ c – Multicolor ○ | - Cap intenció de codificar

• 04 - Suport físic Indica el material de què està fet el document.

○ a - Paper Qualsevol tipus de paper de cel·lulosa.

○ b – Fusta Inclou l’aglomerat, però pot incloure o no altres materials basats en fibres o partícules de fusta. ○ c - Pedra

○ d - Metall ○ e – Sintètic Inclou totes les substàncies manufacturades altres que els teixits. ○ f – Pell No inclou els materials que imiten la pell dels animals. ○ g - Tèxtils Inclou tots els teixits naturals o de fibres sintètiques. ○ j – Vidre ○ p – Guix Inclou barreges de sòlids polvoritzats i guix. ○ q - Suport fotogràfic flexible, positiu El material és un suport fotogràfic flexible dissenyat per produir una imatge positiva.



19

○ r - Suport fotogràfic flexible, negatiu El material és un suport fotogràfic flexible dissenyat per produir una imatge negativa. ○ s - Suport fotogràfic rígid, positiu El material és un suport fotogràfic rígid dissenyat per produir una imatge positiva. ○ t - Suport fotogràfic rígid, negatiu El material és un suport fotogràfic rígid dissenyat per produir una imatge negativa. ○ u – Desconegut ○ y - Altres suports fotogràfics Indica un suport fotogràfic altre que aquells coberts per un dels codis específics q, r, s i t. ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 05 - Tipus de reproducció Indica si el document és un facsímil o un altre tipus de reproducció.

○ f – Facsímil ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 06 - Detalls de la producció/reproducció Indica la tècnica fotogràfica utilitzada per produir el document.

○ a - Fotocòpia, cianografia Imatge en línies blaves sobre fons blanc feta i reproduïda mitjançant el procés d’impressió en blanc. ○ b – Fotocòpia ○ c – Preproducció ○ d - Pel·lícula ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 07 – Polaritat Indica la polaritat positiva/negativa de la fotocòpia o de la pel·lícula.

○ a – Positiva Línies i caràcters foscos sobre fons clar. ○ b – Negativa Línies i caràcters clars sobre fons fosc. ○ m - Polaritat mixta Barreja d’imatges positives i negatives. ○ n - No aplicable ○ | - Cap intenció de codificar

007--GLOBUS Una maqueta d’un cos celest representat sobre la superfície d’una esfera. Vegeu les descripcions de les pòsicions /01-05 en el camp 007 MAP. Posicions dels caràcters

• 00 - Categoria de material ○ d – Globus

• 01 - Designació específica de material ○ a - Globus celest Maqueta relativa al cel amb els astres visibles. ○ b - Globus planetari o lunar No inclou el globus del planeta Terra ○ c - Globus terraqüi ○ e - Globus de lunar de la Terra ○ u - Sense especificar ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 02 - Sense definir



20

Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|) • 03 - Color

○ a – Monocrom ○ c – Multicolor ○ | - Cap intenció de codificar

• 04 - Suport físic ○ a – Paper ○ b – Fusta ○ c - Pedra ○ d – Metall ○ e – Sintètic ○ f – Pell ○ g - Tèxtil ○ p – Guix ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 05 - Tipus de reproducció ○ f – Facsímil ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

007--IMATGE DE TELEDETECCIÓ Indica que el document és una imatge de teledetecció, la qual es defineix com a imatge produïda per un aparell d’enregistrament que no està en contacte físic o en contacte estret amb l’objecte d’estudi. Pot ser un mapa o una altra imatge obtinguda mitjançant aparells de teledetecció com ara càmeres, ordinadors, làsers, receptors de radiofreqüència, sistemes de radar, sonar, sismògrafs, gravímetres, magnetòmetres i escintil·lòmetres. Posicions dels caràcters

• 00 - Categoria de material ○ r - Imatge de teledetecció

• 01 - Designació específica de material Indica la classe específica de material, normalment la classe d’objecte físic, a la qual pertany un document. ○ u - Sense especificar ○ | - Cap intenció de codificar

• 02 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|)

• 03 - Altitud del sensor Indica la posició general del sensor relativa a l’objecte d’estudi. ○ a – Superfície ○ b – Aerotransportat ○ c - Transportat en nau espacial ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 04 - Posició del sensor Indica l’angle general de l’aparell des del qual s’ha fet la imatge de teledetecció. ○ a - Oblic baix ○ b - Oblic alt ○ c – Vertical ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ | - Cap intenció de codificar

• 05 - Cobertura dels núvols Indica la cobertura dels núvols en el moment en què es va prendre la imatge de



21

teledetecció.

○ 0 - 0-9% ○ 1 - 10-19% ○ 2 - 20-29% ○ 3 - 30-39% ○ 4 - 40-49% ○ 5 - 50-59% ○ 6 - 60-69% ○ 7 - 70-79% ○ 8 - 80-89% ○ 9 - 90-100% ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ | - Cap intenció de codificar

• 06 - Tipus de construcció de la plataforma Indica el tipus de construcció de la plataforma que ha servit de base per a l’aparell de teledetecció. En aquest element, “plataforma” fa referència a qualsevol estructura que

serveix com a base, no tan sols a les superfícies planes. ○ a - Globus ○ b - Avió--altitud baixa ○ c - Avió--altitud mitjana ○ d - Avió--altitud alta ○ e - Nau espacial tripulada ○ f - Nau espacial no tripulada ○ g - Aparell de teledetecció terrestre ○ h - Aparell de teledetecció de superfície marina ○ i - Aparell de teledetecció submergible ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 07 - Categoria d’utilització de la plataforma Indica la utilització principal donada a la plataforma especificada a 007/06 (Tipus de construcció de la plataforma). ○ a – Meteorològica ○ b - Observació en superfície ○ c - Observació en l’espai ○ m - Utilització mixta ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 08 - Tipus de sensor Indica la forma d’enregistrament de l’aparell de teledetecció, especialment quan el sensor intervé en la creació de la transmissió que mesura. ○ a - Actiu ○ b - Passiu ○ u - Desconegut ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 09-10 - Tipus de dades Codi de dos caràcters que indica les característiques espectrals, acústiques o magnètiques de les dades rebudes per l’aparell que produeix la imatge de teledetecció. Es pot utilitzar per a indicar la longitud d’ona de la radiació mesurada, i el tipus de sensor utilitzat per a mesurar-la. ○ aa - Llum visible ○ da - Infraroig proper ○ db - Infraroig mitjà ○ dc - Infraroig llunyà ○ dd - Infraroig tèrmic



22

○ de - Infraroig d’ona curta (SWIR) ○ df - Infraroig reflectant ○ dv - Combinacions ○ dz - Altres dades d’infraroig ○ ga - Radar lateral aerotransportat (SLAR) ○ gb - Radar d’obertura sintètica (SAR)-Freqüència única ○ gc - SAR-Multifreqüència (multicanal) ○ gd - SAR-Polarització similar ○ ge - SAR-Polarització creuada ○ gf - SAR infomètric ○ gg - SAR polarimètric ○ gu - Mapatge de microones passives ○ gz - Altres dades de microones ○ ja - Ultraviolat llunyà ○ jb - Ultraviolat mitjà ○ jc - Ultraviolat proper ○ jv - Combinacions d’ultraviolat ○ jz - Altres dades d’ultraviolat ○ ma - Multiespectral, multidades ○ mb - Multitemporal ○ mm - Combinació de diversos tipus de dades ○ nn - No aplicable ○ pa - Sonar--profunditat de l’aigua ○ pb - Sonar--imatges de la topografia del fons, d’escombratge lateral ○ pc - Sonar--topografia del fons, prop de la superfície ○ pd - Sonar--topografia del fons, prop del fons ○ pe - Amidaments sísmics ○ pz - Altres dades acústiques ○ ra - Anomalies gravitatòries (general) ○ rb - Reducció a l’aire lliure ○ rc - Anomalia de Bouger ○ rd - Anomalia isostàtica ○ sa - Camp magnètic ○ ta - Aixecaments radiomètrics ○ uu - Desconegut ○ zz - Altres ○ || - Cap intenció de codificar

Camp 008 A continuació tenim els camps 008 i 006. Els codis del camp 008 (vegeu la figura 3) es refereixen a les característiques primàries del document i els del camp 006 a qualsevol de les seves característiques secundàries. Així, si tenim un item cartogràfic seriat en suport CD, el camp 008 codificarà els aspectes cartogràfics i el camp 006 codificarà l’arxiu electrònic i la forma seriada. Cada camp 008 comença i acaba amb subcamps comuns (posicions 00-17 i 35-39), referits a les dates, la llengua, les modificacions, i la font de catalogació. La resta de subcamps del 008 per a documents cartogràfics són Relleu, Projecció, Tipus de document cartogràfic, Publicació de govern, Índex, i Característiques especials de la forma. Feu especial atenció al fet que la posició 29, Forma del document, inclou un valor especial “s” per “Electrònic”.



23

Figura 3: Camp 008 de MARC21, per a documents cartogràfics. 008-MAPES Posició dels caràcters

• 18-21 - Relleu Fins a quatre codis d’un caràcter cadascun que indiquen el tipus de relleu especificat al document. Els codis s’assignen per ordre d’importància en el document descrit. Si s’hi assignen menys de quatre codis, els codis es justifiquen a l’esquerra i cada posició no usada conté un blanc (#).

○ # - Cap relleu representat ○ a - Corbes de nivell ○ b – Ombreig ○ c - Tintes de gradient i tintes batimètriques ○ d – Normals ○ e - Batimetria/sondatge ○ f - Corbes de configuració ○ g - Cotes altimètriques ○ i – Pictòric ○ j - Modelat morfogràfic ○ k - Batimetria/isolínies ○ m - Representació del rocam ○ z - Altres tipus de terreny ○ | - Cap intenció de codificar

• 22-23 - Projecció Codi de dos caràcters que indica la projecció utilitzada per produir el document. ○ ## - Projecció no especificada ○ aa – Aitoff ○ ab – Gnomònica ○ ac - Azimutal equivalent de Lambert ○ ad – Ortogràfica ○ ae - Azimutal equidistant ○ af – Estereogràfica ○ ag - General vertical lateral ○ am - Estereogràfica modificada per a Alaska ○ an - Trimètrica de Chamberlin ○ ap - Estereogràfica polar ○ au - Azimutal, tipus específic desconegut ○ az - Azimutal, altres ○ ba – Gall ○ bb - Homologràfica de Goode ○ bc - Cilíndrica equivalent de Lambert ○ bd – Mercator ○ be – Miller ○ bf – Mollweide ○ bg – Sinusoidal ○ bh - Transversal de Mercator ○ bi - Gauss-Kruger ○ bj – Equirectangular ○ bo - Obliqua de Mercator ○ br – Robinson ○ bs - Obliqua espacial Mercator ○ bu - Cilíndrica, tipus específic desconegut ○ bz - Cilíndrica, altres ○ ca - Equivalent d’Albers ○ cb – Bonne ○ cc - Cònica conforme de Lambert ○ ce - Cònica equidistant ○ cp – Policònica ○ cu - Cònica, tipus específic desconegut



24

○ cz - Cònica, altres ○ da – Armadillo ○ db – Butterfly ○ dc – Eckert ○ dd - Homolosina de Goode ○ de - Obliqua bipolar cònica conforme de Miller ○ df - Van der Grinten ○ dg – Dimaxion ○ dh – Cordiforme ○ dl - Conforme de Lambert ○ zz - Altres ○ || - Cap intenció de codificar

• 24 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|).

• 25 - Tipus de material cartogràfic Codi d’un caràcter que indica el tipus de material cartogràfic descrit en el registre bibliogràfic. ○ a - Mapa solt ○ b – Col·lecció de mapes Un nombre d’unitats cartogràfiques relacionades però físicament separades i bibliogràficament diferents que el productor o l’entitat editora destina a formar un únic grup. ○ c - Recurs continu cartogràfic Publicació cartogràfica editada en parts successives que porten designacions numèriques o cronològiques i que es pensa continuar indefinidament. ○ d - Globus ○ e - Atles ○ f - Mapa separat que és suplement d’una altra obra ○ g - Mapa relligat com a part d’una altra obra ○ u - Desconegut ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 26-27 - Sense definir Cada una conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|)

• 28 - Publicació de govern Codi d’un caràcter que indica si el document és publicat o és produït per o per a una agència governamental i, si és així, el nivell jurisdiccional de l’agència. ○ # - No és una publicació de govern ○ a - Autonòmic ○ c - Multilocal ○ f - Federal/nacional ○ i - Organisme intergovernamental internacional ○ l - Local ○ m - Multiestatal ○ o - Publicació de govern--nivell sense determinar ○ s - Estatal, provincial, territorial, dependent, etc. ○ u - Es desconeix si el document és una publicació oficial ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de codificar

• 29 - Forma del document Codi d’un caràcter que indica la forma del material del document. ○ # - Cap de les següents ○ a - Microfilm ○ b - Microfitxa ○ c - Microcòpia opaca ○ d - Caràcters grans ○ f - Braille ○ r - Reproducció en caràcters normals Imprès llegible a ull nu. ○ s - Electrònic ○ | - Cap intenció de codificar

• 30 - Sense definir



25

Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|). • 31 - Índex

Codi d’un caràcter que indica si el document o el material d’acompanyament inclouen un índex de llocs o nomenclàtor geogràfic. ○ 0 - Cap índex ○ l - Índex present ○ | - Cap intenció de codificar

• 32 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|).

• 33-34 - Característiques especials de format Fins a dos codis d’un caràcter cadascun que indiquen les característiques del mapa. Els codis s’anoten per ordre d’importància en el document descrit. Si només s’assigna un codi, es justifica a l’esquerra i la posició no usada conté un blanc (#). ○ # - Sense característiques especials de format ○ e - Manuscrit ○ j - Targeta il·lustrada, postal ○ k - Calendari ○ l - Trencaclosques ○ n - Joc ○ o - Mapa mural ○ p - Cartes de joc ○ r - Fulls solts ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de codificar

Camp 006 El camp 006 és extremadament important per als fitxers informàtics/recursos electrònics, perquè és utilitzat en els ILS i altres programaris per determinar si un recurs és digital o no. Els valors per a un atles electrònic en un CD produït comercialment seria: 006 $00 m [fitxer informàtic] $05 g [general – destinataris] $09 c [figuratiu – informació pictòrica o gràfica] $11 [blanc; no és una publicació de govern] Figura 4: Camp 006 de MARC21 per a fitxers informàtics/recursos electrònics. 006--FITXERS INFORMÀTICS/RECURSOS ELECTRÒNICS Per a les descripcions de les posicions 01-17, vegeu les descripcions de les posicions corresponents 18-34 en la secció 008--FITXERS INFORMÀTICS del Camp de control 008. Posicions dels caràcters

• 00 - Forma del material ○ m - Fitxer informàtic/Recurs electrònic

• 01-04 - Sense definir ○ Cada una conté un blanc (#) o un caràcter de farciment ( | )

• 05 - Destinataris Vegeu la descripció de la posició 22 (Destinataris) al camp 008--FITXERS INFORMÀTICS


• 09 - Tipus de fitxer informàtic Vegeu la descripció de la posició 26 (Tipus de fitxer informàtic) al camp 008--FITXERS INFORMÀTICS

• 10 - Sense definir ○ Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment ( | )

• 11 - Publicació de govern



26

Vegeu la descripció de la posició 28 (Publicació de govern) al camp 008--FITXERS INFORMÀTICS


Títol i Designació general del tipus de document (General Material Designation, GMD) De vegades, trobar un títol per a un recurs cartogràfic electrònic pot portar una certa tasca detectivesca, i la nota que indica la font d’informació del títol és obligatòria en una catalogació de nivell complet. Molt sovint, el títol dels recursos en disc es pren de les etiquetes que hi ha sobre el mateix disc. Si aquí no hi ha res que pugui ajudar al catalogador, són molt útils els fitxers readme.txt o –el millor de tot– els fitxers de text de metadades que acompanyen el recurs. La selecció de la Designació general del tipus de document (GMD) requereix la presa de decisions –en alguns casos, doloroses– sobre alguns punts. Segons les normes de catalogació estàndard de les AACR2, el catalogador ha d’utilitzar la GMD “recurs electrònic” per a qualsevol e-recurs. Hi ha, però, un moviment entre la comunitat de catalogadors que s’inclina per utilitzar GMD múltiples a mida que es necessitin. Per exemple, si un recurs cartogràfic en format digital no té res al títol que indiqui els seus aspectes cartogràfics o materials, el catalogador podria usar una doble GMD, una per al contigut intel·lectual i una per al suport físic. [document cartogràfic ; recurs electrònic] Edició Utilitzeu els números d’edició del conjunt del document, no només, per exemple, del programari utilitzat per gestionar les dades. Aquesta informació es donaria a l’etiqueta 538 (requeriments del sistema) com es donaria en nota qualsevol altra número parcial d’edició. Zona de les dades matemàtiques i altres detalls específics o materials Aquesta zona es composa, en els documents cartogràfics, de l’escala (i esperem que en el futur també de la resolució), la projecció i les coordenades. Hi ha dos camps MARC21 implicats: el 034, un camp fixe creat especialment només per a la cerca d’un camp per ordinador, i no per ser utilitzat pels usuaris de biblioteca, i el 255, un camp de text lliure. Són camps que apareixen aparellats (encara que al 034 només hi ha la informació de l’escala i les coordenades) i, per tant, quan un d’ells apareix en un registre bibliogràfic també hi ha d’aparèixer l’altre. Comencem amb l’escala. En aquest cas el problema és que hi ha divergències sobre el significat del concepte d’escala quan es tracta de dades digitals, ja que, quan un recurs cartogràfic s’amplia o es redueix, l’única menció d’escala que segueix sent correcta es la barra de l’escala gràfica. Totes les altres mencions d’escala (proporció o fracció representativa, escala textual) passen a ser incorrectes. La pràctica actual a la comunitat



27

AACR2 és utilitzar “Escala no especificada”, excepte si l’escala se cita al títol del recurs. Es fa una nota d’“Escala d’origen” quan es coneix l’escala del recurs en paper a partir de la qual el recurs electrònic s’ha escanejat o digitalitzat. En l’actual esborrany de les ISBD(CM) es proposa que, per als recursos electrònics, s’inclogui la resolució. És una idea excel·lent ja que la resolució és la mesura del grau de detall amb la qual estan més familiaritzats els usuaris d’aquest tipus de dades. Exemple de menció de resolució podria ser: “Resolució, 1 metre”, que significa que l’objecte més petit que es pot distingir o mapejar sobre el document és 1 metre. A continuació ve la projecció, que té dues localitzacións possibles dins el format MARC21. Això es deu al fet que no hi havia prou espai al camp 255 de MARC21 per encabir-hi tots els camps nous que ara es necessiten per a la projecció (per exemple, la longitud del punt central, etc.). Com que no hi havia prou espai en els camps 2XX per assimilar aquests camps es van crear el 342 i el 343. Inicialment, es visualitzaven com a camps que havien d’aparèixer immediatament després del 255. Amb el pas del temps, els catalogadors han descobert que aquests camps (que es composen d’informació molt detallada sobre projeccions, datums i quadrícules) són, en realitat, camps de notes. La pràctica en la comunitat de catalogadors ha evolucionat fins a posar sempre en primer lloc el nom de la projecció en el camp 255$b i utilitzar el 342 per a projeccions només quan es disposa d’informació extensiva i detallada sobre la projecció. El nom de la projecció s’ha de registrar tant a la 255$b com al subcamp requerit del 242. Després venen les coordenades. Es poden registrar tant en la forma de graus/minuts/segons com en la de graus decimals/de graus i minuts decimals/o de graus, minuts i segons decimals. A més, com a coordenades es poden donar tant les quatre cantonades d’un requadre (en l’ordre següent: la longitud més a l’oest, la longitud més a l’est, la latitud més al nord i la latitud més al sud), com cada un dels vèrtexs si és un polígon sense límits marcats (cada vèrtex té primer el valor de la longitud i després el de la latitud. El polígon s’inicia per l’angle sud-est seguint el sentit de les busques del rellotge, excepte en l’exclusió de perímetre en la qual es procedeix en direcció contrària a les busques del rellotge per a la situació primera i, tant el primer com l’últim conjunt de vèrtexs han de tenir exactament els mateixos valors, de manera que el polígon quedi tancat. Figura 5: Camps 034 i 255 de MARC21. 034 - DADES MATEMÀTIQUES CARTOGRÀFIQUES CODIFICADES (R) Forma codificada de les dades matemàtiques que conté el camp 255 (Zona de dades matemàtiques) del registre bibliogràfic. Indicadors

• Primer - Tipus d’escala Valor que indica el tipus d’escala que conté el camp. ○ 0 - Escala indeterminable/Cap escala anotada

No es dóna cap fracció representativa en el camp 255. ○ 1 - Escala única ○ 3 - Grup d’escales

• Segon - Tipus de perímetre ○ # - No aplicable ○ 0 - Perímetre d’inclusió ○ 1 - Exclusió de perímetre



28

Codis de subcamp • $a - Categoria d’escala (NR)

Codi d’un caràcter que indica el tipus d’escala del document. ○ a - Escala lineal ○ b - Escala angular S’utilitza per a les cartes celests. ○ z - Altres tipus d’escales

• $b - Raó constant (escala horitzontal) (R) Denominador de la fracció representativa de l’escala horitzontal.

• $c - Raó constant (escala vertical) (R) Denominador de la fracció representativa de l’escala vertical de models en relleu i altres documents en tres dimensions.

• $d - Coordenades--longitud límit Oest (NR) • $e - Coordenades--longitud límit Est (NR) • $f - Coordenades--latitud límit Nord (NR) • $g - Coordenades--latitud límit Sud (NR)

Els subcamps $d, $e, $f i $g sempre apareixen junts. Les coordenades poden ser anotades en la forma hgggmmss, però altres formes són admeses, com ara els graus decimals. Els subelements es justifiquen a la dreta i cada posició no usada conté un zero.

• $h - Escala angular (R) Escala per a les cartes celests

• $j - Declinació--límit Nord (NR) • $k - Declinació--límit Sud (NR)

Els subcamps $j i $k tenen vuit caràcters de longitud cada un i consten de l’hemisferi, els graus, els minuts i els segons de la declinació d’una carta celest, anotats en la forma hgggmmss. Els subelements grau, minut i segon es justifiquen a la dreta i cada posició no usada conté un zero.

• $m - Ascensió recta--límit Est • $n - Ascensió recta--límit Oest

Els subcamps $m i $n tenen vuit caràcters de longitud cada un, i consten de l’ascensió recta d’una carta celest, anotats en la forma hhmmss. Els subelements es justifiquen a la dreta i cada posició no usada conté un zero.

• $p - Equinocci (NR) Any, o any i mes de la carta celest, anotat en la forma aaaa.mm.

• $r - Distància des de la Terra (NR) • $s - Latitud en el perímetre (R) • $t - Longitud en el perímetre (R) • $x - Data inicial (NR) • $y - Data final (NR) • $z - Nom del cos extraterrestre (NR) • $2 - Font (NR)

Codi de: MARC Code Lists for Relators, Sources and Description Conventions • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 034 1#$aa$b 100000 034 0#$a a 034 1#$a a$b 744000$c96000 034 1#$a a$b 253440$dE0790000$eE0860000$fN0200000$gN0120000 034 0#$a b$jN0300000$kN0300000$m021800$n021800 034 0#$a b$p 1950 034 1#$a a$dE079.533265$eE086.216635$fS012.583377$gS020.419532 034 1#$a a$d+079.533265$e+086.216635$f-012.583377$g-020.419532 255 - DADES MATEMÀTIQUES CARTOGRÀFIQUES (R) Dades matemàtiques associades a material cartogràfic, incloent-hi les cartes celests. Aquestes dades també es poden codificar al camp 034 (Dades matemàtiques codificades). Indicadors



29

• Primer - Sense definir ○ # - Sense definir

• Segon - Sense definir ○ # - Sense definir

Codis de subcamp

• $a - Menció d’escala (NR) Inclou qualsevol menció d’equivalència, escales verticals o mencions d’exageració d’escala de maquetes del relleu i d’altres documents tridimensionals.

• $b - Menció de projecció (NR) • $c - Menció de coordenades (NR) • $d - Menció de zona (NR) Utilitzat per a les cartes celests. • $e - Menció d’equinocci (NR) • $f - Parells de coordenades de perímetre exterior (NR) • $g - Parells de coordenades d’exclusió de perímetre (NR) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 255 ##$aEscala no proporcionada. 255 ##$aEscala [ca. 1:90.000]. 255 ##$aScale [1:6,336,000]. 1” = 100 miles. Vertical scale [1:192,000]. 1/16” = approx. 1000’. 255 ##$aEscala no proporcionada;$bProj. cònica 255 ##$aScale 1:22,000,000 ;$bConic proj.$c(E 72º--E 148º/N 13º--N 18º). 255 ##$aScale 1:250,000$c(E 32º30’--E 34º30’/N 35º30’--N 35º00’). 255 ##$aLes escales varien$d(Zones +90º a +81º a 63º -81º a 98º $eeq. 1950). 255 ##$aEscala no proporcionada$d(RA 0 h a 24 h/Decl. +90º a -90º$eeq. 1980). Característiques del fitxer informàtic (computer file) La freqüència d’ús del camp 256 del MARC21 varia de país a país. La frase més utilitzada és “Dades i programari informàtics”. Les ISBD(ER) (International Standard Bibliographic Description for Electronic Resources: http://www.ifla.org/VII/s13/pubs/isbd.htm) tenen en l’apèndix C (pàg. 90-91, nota final 4) un bon recull de frases possibles per utilitzar en aquesta zona (per exemple, “Dades electròniques representatives”, amb la subcategoria “Dades de mapes electrònics” i també la de “Dades d’imatges electròniques” que desafortunadament té la implicació, però un té la sospita que no la intenció, d’incloure les imatges de percepció remota. Probablament seria més sensat disposar d’una frase com ara “Dades de documents cartogràfics electrònics”, però aleshores es converteix en una repetició del GMD i no té gaire sentit fer-ho, a part del temps i la feina extra que representaria fer-ho. El camp 256 també inclou informació sobre el nombre de fitxers, nombre de registres i nombre de bytes. Comptar fitxers i registres és similar a comptar les làmines en un llibre –i com en aquell cas, una pèrdua de temps– i excepte si la informació apareix de forma explícita en el document o en el material d’acompanyament no sembla que sigui necessari donar-la. Considerant que el tamany del fitxer és una de les primeres preguntes que fa tot usuari de dades digitals, és important proporcionar, si és possible, una estimació del tamany total del fitxer. Considerant que aquesta informació, per la seva naturalesa, és quantitativa més que qualitativa, hauria d’apareixer en la descripció física, camp 300 de MARC21.



30

Figura 6: Camp 256 de MARC21, característiques del fitxer informàtic. 256 - CARACTERÍSTIQUES DEL FITXER INFORMÀTIC (NR) Característiques d’un fitxer informàtic, com ara el tipus de fitxer, el nombre de registres o d’instruccions. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Característiques del fitxer informàtic (NR) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 256 ##$aDades d’ordinador (2 fitxers : 876,000, 775,000 registres). 256 ##$aProgrames d’ordinador (2 fitxers : 4300, 1250 bytes). 256 ##$aDades (1 fitxer : 350 registres). Representació gràfica digital Passem ara a la representació gràfica digital, camp 352 de MARC21. Aquesta informació hauria d’apareixer a continuació del camp 255 però, com hem dit abans, tenir aquesta prestació requereix treballar amb els programadors de sistemes de cada biblioteca. El catalogador s’ha d’esforçar a proporcionar els valors d’aquest camp, ja que indica quin format digital i quins fitxers hi ha a la base de dades i això diu a l’usuari quin programari d’aplicacions necessita obtenir i conèixer o apredre com funciona. Aquests són temes que els usuaris de dades digitals pregunten invariablement al taulell d’informació i per tant és lògic que el registre bibliogràfic inclogui la informació. Figura 7: Camp 352 de MARC21, representació gràfica digital. 352 - REPRESENTACIÓ GRÀFICA DIGITAL (R) Descripció del mètode de referència, i del mecanisme utilitzat per representar informació gràfica en un conjunt de dades. Aquesta informació consisteix en el tipus de tècnica d’emmagatzematge utilitzada, en el nombre de documents del conjunt de dades i en el format en què són emmagatzemades les dades. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Mètode de referència directa (NR) • $b - Tipus d’objecte (R) • $c - Comptador d’objectes (R) • $d - Comptador de files (NR) • $e - Comptador de columnes (NR)



31

• $f - Comptador vertical (NR) • $g - Nivell de topologia VPF (NR) • $i - Descripció de referència indirecta (NR) • $q - Format de la imatge digital (R) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 352 ##$aVector. 352 ##$aPoint :$bEntity point. 352 ##$aRaster :$bpixel$d(5,000 x $e5,000) ;$qTiff. 352 ##$aVector :$bGT-polygon composed of chains$c(70). 352 ##$aVector :$i100 year floodplain boundary; 500 year floodplain boundary. Descripció física Per als documents cartogràfics catalogats amb el format mapa, la pauta és usar la designació específica del tipus de document (Specific material designation, SMD) al 300|a, juntament amb el suport físic que convingui, després anotar si hi ha color, en el camps 300|b i després donar les dimensions (les del document cartogràfic, les del suport físic, o les dues, o només les del suport físic si és difícil o impossible proporcionar les mides del document cartogràfic. Per exemple: 300|a 1 mapa en 9 fulls : |b col. ; |c 239 x 200 cm, fulls 30 x 20 cm Per tant, la forma apropiada per als documents cartogràfics electrònics és: 300|a 184 imatges de percepció remota (ca. 5 gigabytes) en 10 CD-ROMs : |b col. ; |c CDs 4 ¾ in. La indicació de color, tant si el fitxer digital es presenta en una escala de grisos (que es pot considerar com a blanc i negre) com en color, és una combinació entre la capacitat del programari i els requeriments de l’usuari. El que volem, en aquest cas, és informar a l’usuari que si el seu programari té unes prestacions determinades, la imatge que podrà veure serà en color. Si utilitzem la pauta que acabem d’enunciar, solucionem el problema que planteja la forma habitual de la descripció física per a documents no-cartogràfics. Força usuaris pensen que és el suport de les dades el què és en color i no la informació contiguda en aquest suport. Per exemple, 300|a 1 disc òptic làser electrònic: |b col. |c 4 ¾ in. Sembla que és més adequat utilitzar el subcamp del material d’acompanyament, 300|e, només per als textos impresos i les guies que acompanyen les dades digitals, encara que es podria acceptar el cas dels arxius Readme.txt que afortunadament van inclosos a la majoria dels documents digitals. Evidentment aquests fitxers es poden citar en aquest subcamp si són impresos en paper. Si no són impresos, és important citar en un camp de notes que existeixen aquests manuals o fitxers Readme.txt.



32

Però, què passa amb els documents cartogràfics electrònics que només són accessibles via Internet o amb els que la biblioteca ha descarregat de la xarxa i ha emmagatzemat en el disc dur de la biblioteca? Segons aquesta pauta, assegureu-vos de tenir un camp 300 per als recursos electrònics disponibles en línia: 300|a 1 mapa (ca. 120 megabytes) en línia : |b col. Figura 8: Camp 300 de MARC21, descripció física. 300 - DESCRIPCIÓ FÍSICA (R) Descripció física del document descrit, incloent-hi la seva extensió, les dimensions i altres detalls físics com ara la descripció de qualsevol material d’acompanyament, i tipus i mida de la unitat. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Extensió (R) Nombre de pàgines, volums, cassets, temps total de reproducció, etc. del document descrit.

• $b - Altres detalls físics (NR) Característiques físiques, com ara il·lustracions, color, velocitat de reproducció, característiques del solc, presència i tipus de so, nombre de canals i format de presentació de la pel·lícula cinematogràfica.

• $c - Dimensions (R) S’expressa en centímetres, mil·límetres o polzades; pot incloure un qualificador entre parèntesis que doni el format del document (per exemple, (fol.), (8º)).

• $e - Material d’acompanyament (NR) Pot incloure una descripció física del material d’acompanyament entre parèntesis.

• $f - Tipus d’unitat (R) Termes com ara pàgina, volums, capses, peus cúbics, peus lineals, etc. que identifiquen la configuració del material i la manera com està emmagatzemat.

• $g - Mida de la unitat (R) Mida de la unitat continguda en el subcamp $f. El subcamp $g és repetible quan es donen formes d’extensió addicionals.

• $3 - Materials especificats (NR) La part dels materials descrits als quals s’aplica el camp.

• $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 300 ##$a149 p. ;$c23 cm. 300 ##$a1 partitura (16 p.) ;$c29 cm. 300 ##$a11 vol. :$bil. ;$c24 cm. 300 ##$a1 enregistrament sonor (20 min) :$banalògic, 33 1/3 rpm, estèreo ;$c30 cm. 300 ##$a160 diapositives :$bcol. ;$c5 x 5 cm. 300 ##$a8 bobines de 8 (7557 peus) :$bso, col. ;$c35 mm$3doble negatiu nitrat (còpia 2). 300 ##$a1 vídeocasset d’1 (Beta) (30 min) :$bso, col. ;$c13 mm$3(2 còpies) 300 ##$a1 disc d’ordinador :$bso, col. ;$c9 cm. 300 ##$a42$fpeus cúbics. 300 ##$3poemes$a1$fpàgina ;$c108 cm x 34,5 cm. 300 ##$adiari$a1$fvolum$a(463$fpàgines) :$c17 cm x 34,5 cm. 300 ##$a17$fcapses$a(7$fpeus lineals) 300 ##$a1 bobina (312 peus) :$bmut, b/n;$c16 mm$3còpia de referència.



33

300 ##$a65 estampes :$bprocés en relleu ;$c29 x 22 cm. 300 ##$a1 partitura (30 p.) ;$c20 cm +$a16 particel·les ; $c32 cm. 300 ##$a1 globus :$bcol., fusta, sobre peu de llautó ;$c12 cm. de diàm. 300 ##$a1 disc sonor (56 min) :$bdigital, estèreo ;$c12 cm. 300 ##$a271 p. :$bil. ;$c21 cm +$eatles (37 p., 19 fulls de làm. : 19 map. col.; 37 cm) 300 ##$a40 p. :$bil. (xilografies) ;$c20 cm (8º) 300 ##$a1 disc d’ordinador ;$c9 cm +$emanual de referència. 300 ##$a24$ffitxers. 300 ##$3registres$a1$fcapsa$g5 x 10 x 9 cm.

Camps de notes [inclou Dades de referència geoespacial (Geospatial Reference Information) i Dades de coordenades planes (Planar Coordinate Data)] Encara que, per regla general, les notes es consideren opcionals, les normes per als documents digitals necessiten dos tipus de notes: les dels requeriments del sistema (camp 538 de MARC21) i la font d’informació del títol (camp 500 de MARC21). Les notes referides a les restriccions d’ús (camp 506 de MARC21) i sobre els termes que regulen l’ús i la reproducció (camp 540 de MARC21) tenen un interès especial per a les dades digitals. La decisió sobre quines altres notes s’han d’incloure per als documents cartogràfics electrònics és millor que es prengui segons les diferents polítiques locals, basades en el que la majoria dels usuaris de la biblioteca pot considerar més útil. Hi ha força camps de notes creats especialment per a documents cartogràfics electrònics, i , com és evident, també hi ha camps de notes creats especialments per a tots els documents electrònics en general. Començarem per dos camps: Dades de referència geoespacial (camp 342 de MARC21) i Dades de coordenades planes (camp 343 del MARC21). Aquests camps haurien d’aparèixer, si el catàleg en línia ho permetés, en la zona de notes, és a dir, entre els camps 5xx. El problema rau en el fet que, tant segons la teoria com en la pràctica de la catalogació, aquests dos camps al ser notes de la zona 3 de les ISBD (camp 255 de MARC21) haurien d’aparèixer en aquest lloc. Aquesta funció sembla que és molt difícil de programar, ja que no es pot preveure quines notes apareixeran en un registre bibliogràfic concret. És a dir, no hi ha manera de saber si el tercer camp 500 de MARC21 serà l’última nota de la zona 2 i així els camps 342 i 343 es poden colocar a continuació. Una possibilitat és fer que els camps 342 i 343 apareguin al final de la zona de notes, immediatament abans de les notes locals (camp 590 de MARC21). Tant un camp com l’altre contenen informació bàsica (per exemple, el nom de la projecció, el nom de la quadrícula) i molt detallada (per exemple, la resolució de la latitud, la de la longitud). Segons el tipus d’usuari que tingui la biblioteca, la informació molt detallada pot registrar-se només en el fitxer de metadades que acompanya les dades amb una referència a aquest fitxer en el registre bibliogràfic destinat als usuaris. Si s’escull aquesta opció, el catalogador pot utilitzar una nota general (camp 500 de MARC21) o el camp per a la localització i accés electrònics (camp 856 de MARC21) que permet al catalogador especificar en el segon indicador que la URL es refereix a un document relacionat i no al document que s’està catalogant.



34

Vegeu la figura 9 per als valors del camp 856. Figura 9: Camp 856 de MARC21, localització i accés electrònics. 856 - LOCALITZACIÓ I ACCÉS ELECTRÒNICS (R) La informació requerida per a localitzar un recurs electrònic i accedir-hi. El camp pot ser utilitzat en un registre bibliogràfic d’un recurs quan aquest recurs o un subconjunt seu està disponible electrònicament. A més, pot ser utilitzat per a localitzar i accedir a una versió electrònica d’un recurs no electrònic descrit en el registre bibliogràfic, o un recurs electrònic relacionat. El camp 856 es repeteix quan els elements de localització varien (quan són utilitzats els subcamps $a, $b, $d). També es repeteix quan s’utilitza més d’un mètode d’accés, quan estan disponibles electrònicament diferents parts del document, quan s’anoten rèpliques de llocs web, quan s’indiquen diferents formats/resolucions amb diferents URL i quan s’anoten documents relacionats. Vegeu les Pautes per a l’ús del camp 856 per a una descripció més detallada de l’ús del camp 856. Indicadors

• Primer - Mètode d’accés Valor que defineix el mètode d’accés al recurs electrònic. Si el recurs està disponible en més d’un mètode d’accés, el camp es repeteix. Quan s’anota un URL en el subcamp $u, el valor correspon al mètode d’accés (esquema URL), que és el primer element de la seqüència. ○ # - No es proporciona cap informació ○ 0 - Correu electrònic Indica que l’accés es realitza a través del protocol MAILTP (Mail Transfer Protocol). ○ 1 - FTP ○ 2 - Connexió remota (Telnet) ○ 3 - Connexió telefònica Indica que l’accés al recurs electrònic es realitza a través d’una línia telefònica convencional. ○ 4 - HTTP Indica que l’accés al recurs electrònic és a través d’HTTP (Hypertext Transfer Protocol). ○ 7 - Mètode especificat al subcamp $2

• Segon - Relació Valor que identifica la relació entre el recurs electrònic en la localització especificada al camp 856 i el document descrit en el registre en la seva totalitat. El subcamp $3 s’utilitza per a proporcionar més informació sobre la relació si no és una relació recíproca. ○ # - No es proporciona cap informació ○ 0 - Recurs Indica que la localització electrònica en el camp 856 es refereix al mateix recurs descrit en el registre en la seva totalitat. En aquest cas, el document representat en el registre bibliogràfic és un recurs electrònic. Si les dades del camp 856 es refereixen a una unitat constituent del recurs representat pel registre, el subcamp $3 s’utilitza per a especificar la part (o parts) a la qual s’aplica el camp. ○ 1 - Versió del recurs

Indica que la localització en el camp 856 es refereix a una versió electrònica del recurs descrit al registre. En aquest cas, el document representat en el registre bibliogràfic no és electrònic, però n’hi ha una versió electrònica disponible. Si les dades del camp 856 es refereixen a una unitat constituent del recurs representat pel registre, el subcamp $3 s’utilitza per a especificar la part (o parts) a la qual s’aplica el camp.

○ 2 - Recurs relacionat Indica que la localització en el camp 856 es refereix a un recurs electrònic que està relacionat amb el document descrit al registre. En aquest cas, el document representat en el registre bibliogràfic no és el propi recurs electrònic. El subcamp $3 es pot utilitzar per a precisar més la relació entre el document electrònic identificat al camp 856 i el document representat al registre bibliogràfic com un tot.

○ 8 - No es genera cap constant de visualització Codis de subcamp

• $a - Nom de l’amfitrió (R) Domini plenament qualificat (nom de l’amfitrió) de la localització electrònica. Inclou una adreça de la xarxa que es repeteix si hi ha més d’una adreça per al mateix amfitrió.



35

• $b - Número d’accés (R) Número d’accés associat amb un amfitrió. Pot incloure l’adreça numèrica de l’IP (Internet Protocol) si el document és un recurs d’Internet, o un número de telèfon si es proporciona accés

per connexió telefònica a través d’una línia telefònica. Aquesta dada canvia freqüentment i pot ser generada pel sistema, més que emmagatzemada estàticament.

• $c - Informació de compressió (R) Informació sobre la compressió d’un fitxer, en particular, si es requereix un programa específic per a descomprimir-lo.

• $d - Directori i subdirectoris (R) • $f - Nom electrònic (R) • $h - Processador de la petició (NR)

Nom d’usuari o processador de la petició; generalment les dades que precedeixen “@” en l’adreça de l’amfitrió.

• $i - Instrucció (R) Instrucció necessària de l’amfitrió remot per a processar la petició.

• $j - Bits per segon (NR) • $k - Contrasenya (NR) • $l - Connexió (NR)

Caràcters necessaris per a connectar-se (això és, “logon”, “login”, etc.) a un recurs electrònic o lloc FTP. Aquest subcamp s’utilitza per a anotar cadenes de connexió d’ús general que no requereixen una seguretat especial.

• $m - Contacte per a l’ajuda en l’accés (R) • $n - Nom de localització de l’amfitrió (NR)

Nom complet de la localització de l’amfitrió en el subcamp $a, inclosa la seva localització geogràfica

• $o - Sistema operatiu (NR) • $p - Port (NR)

Part de l’adreça que identifica el procés o servei en l’amfitrió • $q - Tipus de format electrònic (NR)

Identificació del tipus de format electrònic, que és la representació de les dades del recurs, com ara text en HTML, ASCII, fitxer Postscript, aplicació executable, o imatge JPEG. El tipus de format electrònic es pot obtenir de llistes enumeratives com ara l’Internet Media Types (tipus MIME).

• $r - Configuracions (NR) • $s - Dimensions del fitxer (R) • $t - Emulació del terminal (R) • $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R)

URI, que proporciona una sintaxi normalitzada per a localitzar un objecte utilitzant protocols d’Internet existents. El camp 856 s’estructura per tal de permetre la creació d’un URL a partir de la concatenació d’altres subcamps 856 separats. El subcamp $u es pot utilitzar en lloc de subcamps separats, o a més a més dels subcamps. El subcamp $u pot ser repetit només quan s’anoten un URN i un URL o quan s’anota més d’un URN.

• $v - Horari d’accés disponible (R) • $w - Número de control del registre (R) • $x - Nota interna (R) • $y - Text d’enllaç (R) • $z - Nota pública (R) • $2 - Mètode d’accés (NR)

Mètode d’accés quan el primer indicador conté un valor 7. • $3 - Materials especificats (NR) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 856 0#$umailto:[email protected]$iejap subscription 856 1#$uftp://path.net/pub/docs/urn2urc.ps 856 2#$utelnet://pucc.princeton.edu$nPrinceton University, Princeton, N.J. 856 3#[email protected]$t3270$tline mode (e.g., vt100)$vM-F 06:00-21:30 USA EST, Sat. 08:30-17:00 USA EST, Sun. 13:00-17:00 USA EST



36

856 40$uhttp://jefferson.village.virginia.edu/pmc/contents.all.html 856 7#$3b & w film neg.$ddag$f3d01926$2file 856 42$3Finding aid$uhttp://www2.loc.gov/ammem/ead/jackson.sgm

Informació de referència geoespacial Les notes per a les dades geoespacials electròniques en molts casos contenen informació de la qual l’usuari ha de disposar per poder tenir accés al conjunt de dades. El camp Informació de referència geoespacial (camp 342 de MARC21) s’utilitza per donar informació detallada sobre el sistema de coordenades verticals i horitzontals (per exemple; projeccions, quadrícules i datum). Com es defineix actualment en el format MARC 21, tant les referències geoespacials com la informació de coordenades planes (camp 343) requereixen que el catalogador especifiqui una visualització constant per a cada subcap, per permetre que els usuaris coneixin el significat del seu valor. Quan inicialment aquest camp va ser establert a MARC21 es va pensar en que les cerques es farien a través del programari de l’ordinador i que no havia de ser llegit pels usuaris generals. Tal com ha evolucionat el tema, no ha estat així. Per exemple, per a la projecció, el primer indicador podia ser 0 (sistema de coordenades horitzontals) i el segon podia ser 1 (projecció del mapa), per tant la norma de la biblioteca seria més útil que fos, per exemple: Projecció: Àrea conforme d’Albers i no simplement: Àrea conforme d’Albers. El primer indicador en el camp 342 serveix per indicar quan la informació es refereix a un sistema de referència horitzontal (valor 0) o vertical (valor 1), i el segon indicador codifica el mètode de referència geoespacial especific. La puntuació és, normalment, dos punts (:) després del nom del subcamp (per exemple, “Projecció: Àrea conforme d’Albers”) i punt i coma (;) entre els subcamps, excepte quan els subcamps estan relacionats directament amb el precedent immediat i no amb els que venen després. Vegeu la figura 10 per a exemples sense les etiquetes dels subcamps. A continuació, es presenta un primer exemple del camp 342 amb les etiquetes de subcamp afegides: 342 01 $a Projecció policònica; $g longitud del meridià central o centre de la projecció: 0,9996; $h latitud del centre de la projecció o origen de la projecció: 0; $i Falsa abcisa: 500.000; $j Falsa ordenada: 0. Figura 10. Camp 342 de MARC21, Dades de referència geoespacial; i camp 343 de MARC21, Dades de coordenades planes. 342 - DADES DE REFERÈNCIA GEOESPACIAL (R) Descripció del marc de referència de les coordenades en un conjunt de dades. Per tal de treballar amb un conjunt de dades l’usuari ha de ser capaç d’identificar com ha estat afectada l’exactitud d’una localització, mitjançant l’aplicació d’un mètode de referència geoespacial, cosa que permet a l’usuari manipular el conjunt de dades per tal de recuperar l’exactitud de la localització. Indicadors

• Primer - Dimensió de referència geoespacial



37

○ 0 - Sistema de coordenades horitzontals ○ 1 - Sistema de coordenades verticals

• Segon - Mètode de referència geoespacial ○ 0 - Geogràfic ○ 1 - Projecció cartogràfica ○ 2 - Sistema de coordenades de la quadrícula ○ 3 - Coordenades planes locals ○ 4 - Local ○ 5 - Model geodèsic ○ 6 - Altitud ○ 7 - Mètode especificat al $2 ○ 8 - Profunditat

Codis de subcamp

• $a - Nom (NR) • $b - Unitats de distància o de coordenades (NR) • $c - Resolució de latitud (NR) • $d - Resolució de longitud (NR) • $e - Paral·lel estàndard o latitud de línia obliqua (R) • $f - Longitud de línia obliqua (R) • $g - Longitud del meridià central o del centre de projecció (NR) • $h - Latitud de l’origen de la projecció o del centre de la projecció (NR) • $i - Abscissa falsa (NR) • $j - Ordenada falsa (NR) • $k - Factor d’escala (NR) • $l - Altitud del punt de vista sobre la superfície (NR) • $m - Angle d’azimut (NR) • $n - Longitud del punt de mesura d’azimut o longitud vertical recta des del pol (NR) • $o - Número del Landsat i número de trajectòria (NR) • $p - Identificador de zona (NR) • $q - Nom de l’elipsoide (NR) • $r - Eix semi major (NR) • $s - Denominador de proporció plana (NR) • $t - Resolució vertical (NR) • $u - Mètode de codificació vertical (NR) • $v - Projecció local plana, local o altra, o descripció de la quadrícula (NR) • $w - Informació de referència geoespacial local plana o local (NR) • $2 - Mètode de referència utilitzat (NR) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 342 01$aPolyconic$g0.9996$h0$i500,000$j0 342 16$aNational geodetic vertical datum of 1929$v1$bmeters$wImplicit coordinates. 342 00$c0.0004$d0.0004$bDecimal degrees 342 05$sWorld geodetic system 72$t6378135$u298.26 342 18$aLowest astronomical tide 342 05$aWorld Geodetic System 1984 (WGS-84)$c0.0000001$d0.0000001$bDegrees, Minutes, and Decimal seconds$qWorld Geodetic System 1984 (WGS-84)$r6378137.0$s298.257223563 342 02$aUniversal Transverse Mercator$p13$k0.9996$g-105.00$h0.00$i500,000$j0.0 342 02$aState Plane Coordinate System 27, Lambert Conformal Conic$p0405$g- 69.0$h0.0$i500000.0$j0.0 342 03$vMissouri East State Plane NAD27$qClarke 1866$r6378206.4 M$s294.97869821 342 18$aNGVD 1929$t0.01$bfeet$uExplicit depth coordinate included with horizontal coordinates 343 - DADES DE COORDENADES PLANES (R) Informació sobre el sistema de coordenades desenvolupat en una superfície plana. La informació es proporciona per tal de permetre a l’usuari d’un conjunt de dades geoespacials identificar el nombre de



38

distàncies, o de distàncies i angles. Aquestes defineixen la posició d’un punt sobre un pla de referència sobre el qual s’ha projectat la superfície de la Terra. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Mètode de codificació de coordenades planes (NR) • $b - Unitats de distància plana (NR) • $c - Resolució de l’abscissa (NR) • $d - Resolució de l’ordenada (NR) • $e - Resolució de distància (NR) • $f - Resolució d’orientació (NR) • $g - Unitats d’orientació (NR) • $h - Direcció de referència de l’orientació (NR) • $i - Meridià de referència de l’orientació (NR) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 343 ##$aDistance and bearing. 343 ##$aCoordinate pair;$bmeters;$c22;$d22. 343 ##$aCoordinate pair$e30.0;$f0.0001;$gDegrees, minutes and decimal seconds;$hNorth;$bU.S. feet. 343 ##$iMagnetic.

El camp 343 té informació sobre les dades de coordenades planes/el sistema de coordenades desenvolupades sobre un pla (per exemple, la resolució d’abcisa i ordenada) les quals, en comparació amb la projecció i el datum geodèsic, és una informació que es proporciona amb relativa poca freqüència. Vegeu exemples a la figura 10. Aquest és un d’aquests exemples amb les etiquetes dels subcamps incloses: 343$a Mètode de codificació de coordenades planes: parell de coordenades; $e resolució de distància: 30.0 $f resolució d'orientació: 0,0001;$g unitats d’orientació: graus, minuts i segons decimals; $h direcció de referència de l’orientació: nord; $b unitats de distància plana: peus americans. Nota de qualitat de les dades (514 de MARC21) Un altre camp de MARC21 creat especialment per als documents cartogràfics digitals és el camp de Notes de qualitat de les dades, 514. Hi consta informació sobre la qualitat i la precisió de les dades. També en aquest cas, quan el camp s’usa en un registre bibliogràfic, el catalogador necessitarà afegir etiquetes de text per a cada subcamp, de manera que els usuaris sapiguin què s’està anotant. Vegeu exemples a la figura 11. Aquí hi posem el primer exemple –que proporciona informació sobre la precisió de les dades de les capes en un conjunt de dades SIG– amb les etiquetes dels subcamps incloses. Noteu que en aquest exemple cada subcamp acaba amb un punt: 514 $a - Informe d’exactitud dels atributs: La capa del mapa que permeten visualitzar els Special Feature Symbols (Símbols de les característiques especials) mostra la situació aproximada de les àrees petites (menys de 2 acres de superfície) de sòls ...[el subcamp $a s’ha abreujat en aquest exemple] $d Informe de coherència lògica: Quadrangles en quarts editats i units internament i amb els quadrangles contiguus.



39

Tots els errors detectats s’han corregit. $e Informe de completesa: La combinació de les capes espacials, la dels Símbols de les característiques especials i les dades dels atributs es considera un conjunt SSURGO complet. $f Informe d’exactitud de la posició horitzontal: La transició real del terreny entre l’àrea representada pels Símbol de les característiques especials i els sols contigus és en general molt estreta i amb límits ben definits. El centre de l'’àrea resultant ha estat compilada i digitalitzada com un punt. Els mateixos estàndards de compilació i digitalització utilitzats per a les dades de línia es van aplicar al desenvolupament de la capa Símbols de les característiques especials. Figura 11: Camp 514 de MARC21, Nota de qualitat de les dades. 514 - NOTA DE QUALITAT DE LES DADES (NR) Proporciona una avaluació general de la qualitat del conjunt de les dades que constitueixen el document. Per als materials cartogràfics, les recomanacions sobre les proves que s’han de realitzar i la informació que s’ha de reportar són a Spatial Data Transfer Standard (FIPS 173). Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Informe d’exactitud dels atributs (NR) • $b - Valor d’exactitud dels atributs (R) • $c - Explicació d’exactitud dels atributs (R) • $d - Informe de coherència lògica (NR) • $e - Informe de completesa (NR) • $f - Informe d’exactitud de la posició horitzontal (NR) • $g - Valor d’exactitud de la posició horitzontal (R) • $h - Explicació d’exactitud de la posició horitzontal (R) • $i - Informe d’exactitud de la posició vertical (NR) • $j - Valor d’exactitud de la posició vertical (R) • $k - Explicació d’exactitud de la posició vertical (R) • $m - Cobertura de cel núvol (NR) • $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R)

URI (Uniform Resource Identifier), per exemple una URL o un URN, que proporciona dades d’accés electrònic en sintaxi normalitzada. Aquestes dades es poden utilitzar per a l’accés automàtic a un document electrònic utilitzant un dels protocols d’Internet.

• $z - Nota de visualització (R) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 514 ##$aThe map layer that displays Special Feature Symbols shows the approximate location of small (less than 2 acres in size) areas of soils...[en aquest exemple s’ha escurçat el subcamp $a]$dQuarter quadrangles edited and joined internally and to surrounding quads. All known errors corrected.$eThe combination of spatial linework layer, Special Feature Symbols layer, and attribute data are considered a complete SSURGO dataset.$fThe actual on ground transition between the area represented by the Special Feature Symbol and the surrounding soils generally is very narrow with a well defined edge. The center of the feature area was compiled and digitized as a point. The same standards for compilation and digitizing used for line data were applied to the development of the Special Feature Symbols layer. 514 ##$bAproximadament 95% 514 ##$aExactitud de la posició horitzontal 1-3 meters$fDiferencial GPS$g3 metres$hTests estàtics$iTest de Bar$jUn peu$kVerificació de Bar. 514 ##$zCompletesa:$u[URI]



40

Camp 552, Nota d’informació sobre l’ens i l’atribut A continuació veurem una altre camp creat expresament per al material cartogràfic electrònic, el camp 552 de MARC21 (abans, camp 551) d’informació sobre l’ens i l’atribut. L’objectiu d’aquest camp és tant proporcionar descripcions detallades aobre les capes en un conjunt SIG, com, més habitualment (i més sensatament!) proporcionar informació i una visió general del sumari (al $o) fent parella amb un camp 856 si la informació detallada sobre l’ens i l’atribut és accessible en línia. Per a un exemple d’això últim vegeu el darrer exemple de la figura 12. Aquí hi afegim els dos darrers exemples amb les etiquetes de subcamp incloses (excepte en el cas del $z). Noteu que cada subcamp acaba en general amb un punt: 552 $o Resum d’ens i d’atribut: Tres observables: mesures Carrier-phase, mesures de pseuddistància (codi) i temps d’observació, com també informació sobre l’estació i l’antena. $p Citació dels detalls d’ens i d’atribut: GPS Bulletin, vol. 3, núm. 3, September-October 1990, de la Commission VIII International Coordination of Space Techniques for Geodesy and Geodynamics. 552 $z Valors de l’ens: $u [URI] Figura 12: Camp 552 de MARC21, nota d’informació sobre l’ens i l’atribut. 552 - NOTA D’INFORMACIÓ SOBRE L’ENS I L’ATRIBUT (R) Descripció del contingut de la informació del conjunt de dades, incloent-hi els tipus d’ens, els seus atributs i els dominis a partir dels quals es poden assignar els valors dels atributs. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Etiqueta del tipus d’ens (NR) • $b - Definició i font del tipus d’ens (NR) • $c - Etiqueta d’atribut (NR) • $d - Definició i font de l’atribut (NR) • $e - Valor del domini enumerat (R) • $f - Definició i font del valor del domini enumerat (R) • $g - Mínim i màxim de l’extensió del domini (NR) • $h - Nom i font del conjunt de codis (NR) • $i - Domini no representable (NR) • $j - Unitats de mesura i resolució d’atributs (NR) • $k - Data d’inici i data d’acabament dels valors d’atribut (NR) • $l - Exactitud del valor de l’atribut (NR) • $m - Explicació de l’exactitud del valor de l’atribut (NR) • $n - Freqüència de la mesura d’atribut (NR) • $o - Resum d’ens i d’atribut (R) • $p - Citació dels detalls d’ens i d’atribut (R) • $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R)

URI (Uniform Resource Identifier), per exemple un URL o un URN, que proporciona dades d’accés electrònic en sintaxi normalitzada. Aquestes dades es poden utilitzar per a l’accés automàtic a un document electrònic utilitzant un dels protocols d’Internet.

• $z - Nota de visualització (R) Nota que introdueix les dades en el camp si cal.




41

Exemples 552 ##$aPunt d’elevació$b un punt d’elevació conegut$c Elevació$daltitud superior i inferior al datum de referència$g999 a 2641$jmetres. 552 ##$aEscala gràfica i text, text d’informació sobre el títol$bNivell 1, Verd 552 ##$asoil type $bsoil mapping unit polygon (SCS)$cnumbered$dsoil category, user-defined$g1-4$jinteger$k19940809-19940812$luntested 552 ##$afloodplain polygon$b100 and 500 year floodplain zones (FIRM maps (FEMA))$cuser-id$dfloodplain zone, USACERL$g100-500$jYears (time) 552 ##$oThree observables: Carrier-phase measurements, pseudorange (code) measurements, and observation times, as well as station and antenna information$pGPS Bulletin, vol. 3, No. 3, September-October 1990 issue, from the Commission VIII International Coordination of Space Techniques for Geodesy and Geodynamics 552 ##$zEntity values:$u[URI]

Clasificació i encapçalaments de matèria Classificació El que sembla més sensat és indicar la classificació com una localització en el registre de fons bibliogràfics de l’ILS, o al final de la signatura topogràfica, quan un document és digital. Si és necessari, cal indicar també de quin tipus de localització es tracta (per exemple, “CD digital”; “Digital en línia”) tal com s’indica en una signatura topogràfica quan el document està microfilmat. Encapçalaments de matèria Hi ha certs aspectes d’un document cartogràfic digital que el catalogador hauria de presentar a l’usuari, si és possible, en un encapçalament de matèria

a. contingut intel·lectual: i. àrea geogràfica (per exemple, Barcelona) ii. tema o matèria (per exemple, geologia) iii. tipus de document cartogràfic (per exemple, mapes) b. naturalesa digital

El tipus de suport digital (per exemple, DVD, CD, cinta magnètica en rodet, cinta magnètica en cartucho, en línia, en disc dur d’ordinador, etc.) és millor fer-lo constar en el $c del camp 300 de MARC21, descripció física. Prendrem els Encapçalaments de matèria de la Library of Congress (Library of Congress Subject Headings (LCSH), accessible en línia a <http://authorities.loc.gov) com a exemple. Els encapçalaments LCSH s’ocupen bé del contingut intel·lectual (per exemple, “Mapes”; “Imatges de percepció remota”; “Fotografies aèries”). Existeix una implementació recent de la LC amb la frase “Mapes digitals” en el camp 653 de MARC21, índex de termes no controlats. Necessitem, però, temes paral·lels per a les imatges de percepció remota (per exemple, “Fotografies aèries digitals”. L’excepció seria per als SIG –les dades, no el programari per a gestionar-les– perquè en realitat són bases de dades i poden per tant utilitzar la subdivisió “Bases de dades”, o el terme de nova creació “Geodatabases”. Una mica d’història sobre el terme. Abans del maig de 1996 “Bases de dades” s’utilitzava per a tota classe de fitxers informàtics, excepte els programaris. Des d’aquesta data, s’ha restringit a les bases de dades actuals.



42

Això exclou el seu ús per a imatges de percepció remota en format digital, que no són bases de dades encara que poden formar part d’una base de dades, com ara un SIG. Si el programari acompanya les dades, el registre bibliogràfic pot contenir un encapçalament de matèria que té el terme “Programari” com a subdivisió final. Això ens porta fàcilment a caure en un error elemental quan es cataloguen dades digitals, l’ús d’encapçalaments de matèria pensats per ser aplicats a treballs que parlen SOBRE un tema i no a documents que SÓN aquest tema. Exemples típics d’això són: Computer mapping; CD-ROMs; Digital Mapping; Mapes estadístics. Són subdivisions pensades per ser aplicades a treballs que parlen SOBRE cada un d’aquests temes, i no han de ser usades com a subdivisions comunes com pot ser el terme “Mapes”. Bibliografia Cartographic Materials: A Manual of Interpretation for AACR2, Revisió de 2002. 2a

ed. Chicago: American Library Association, 2004. Encoding of Digital Maps in the USMARC Bibliographic Format. Washington, D.C.:

Network Development and MARC Standards Office, 1995. (MARBI Proposal no. 95-9). Les propostes de MARBI són disponibles a la Web: http://lcweb.loc.gov/marc/

Guidelines for Distinguishing Cartographic Materials on Computer File Carriers from Other Materials on Computer File Carriers. Washington, D.C.: Library of Congress, 1998. Disponible a la Web: http://lcweb.loc.gov/marc/cfmap/htm

International Standard Bibliographic Description (Electronic Resources), ISBD(ER). Wiesbaden: Saur, 1998.

Library of Congress. Subject Cataloging Division. Library of Congress Subject Headings. Washington, D.C.: Library of Congress, 1986-

Library of Congress. Cataloging Policy and Support Office. Subject Cataloging Manual. 5a ed. Washington, D.C.: Library of Congress, Cataloging Disitribution Service, 1996-

MARC21 Concise Bibliographic. Washington, D.C.: Library of Congress, [1969?- ]. Disponible a la Web a: http://lcweb.loc.gov/marc/

Parker, Velma; and Welch, Grace. “Geomatics Cataloguing.” Association of Canadian Map Libraries and Archives. Bulletin #97:1-6, autumn 1996.



43

IV. METACATALOGACIÓ O CATALOGACIÓ DE LES DADES GEOESPACIALS DIGITALS Introducció Pels objectius d’aquest capítol, metacatalogació és defineix com la catalogació –és a dir, la creació de registres bibliogràfic–, que utilitza estàndards com les ISBD i altres codis de catalogació nacionals i internacionals, com les AACR. La raó de fer aquesta feina de metacatalogació és la mateixa que la de la catalogació estàndard: construir un succedani del document perquè els usuaris puguin trobar els recursos que necessiten de forma ràpida i eficient. Normalment, les biblioteques creen les metadades per a les dades digitals encara que hi ha excepcions, per exemple: l’ús de la Descripció Codificada d’Arxius (Encoded Archival Description, http://www.loc.gov/ead/ [Última actualització: 13/03/2008. Consulta: 28/07/2008]) pels departaments de col·leccions especials de les biblioteques. Però, tal com indica el títol d’aquest capítol, només ens centrarem en la creació de metadades per a les dades digitals. Quines són les principals diferències entre catalogació i metacatalogació? El catalogador pot pensar que està “ficant vi vell en ampolles noves”, però també en molts casos el vi és nou i es mescla amb vi vell, procés anàleg a la manera en què s’elabora el vi de Madeira. Els registres de metadades tendeixen a tenir una informació tècnica considerablement més abundant i més detallada que els registres dels catàlegs, en part perquè poden ser creats per audiències específiques, hàbils tècnicament parlant; i en part perquè no és en absolut fàcil buscar informació dins un conjunt de dades digitals geogràfiques, per tal de determinar la seva idoneïtat d’ús, com ho és buscar aquesta informació en un mapa en paper. Existeixen molts estàndards de metadades. Nosaltres veurem breument els següents esquemes de metadades que en el seu moment van ser innovadors i van tenir una especial importància per a la metacatalogació de les dades digitals geoespacials: el Dublin Core; el Content Description for Digital Data de la U.S. Federal Geografic Data Commitee; i l’estandard ISO 19115 (2003) per a metadades d’informació geogràfica. També ens referirem breument a alguns estàndards generals de metadades que el catalogador anirà trobant pel camí: l’XML, el METS i el MODS. Dublin Core Comencem amb un esquema (schema) de metadades relativament recent –creat pels voltats de l’any 1995– anomenat Dublin Core (DC) (http://dublincore.org/ [Última actualització: 17/07/2008. Consulta: 28/07/2008]). El que el fa tan interessant per als catalogadors de dades geoespacials és que conté dos elements que permeten la referència geogràfica: matèria (subject) i cobertura (coverage). Aquest últim inclou tant l’àrea geogràfica (coverage-spatial) com la data de la informació (coverage-temporal). Aquest estàndard és especialment un bon punt per començar amb els esquemes (schemas) de metadades, ja que existeix una taula de correspondència o crosswalk1 de DC a MARC 21 (http://www.loc.gov/marc/dccross.html [Última actualització:

1 Crosswalk: taula d’equivalència entre dos estàndars o llenguatges diferents. També són habituals els termes: taula de correspondència, passarel·la, taula de conversió...



44

23/04/2008. Consulta: 28/07/2008]), i també existeix en sentit invers, de MARC a DC (http://www.loc.gov/marc/marc2dc.html [Última actualització: 24/04/2008. Consulta: 28/07/2008]). Les taules d’equivalències (o crosswalks, en anglès original) han proliferat des que els esquemes (schemas) de metadades s’han vist augmentats des de la meitat de la dècada del 1990. El que fa una taula d’equivalència és portar al catalogador des d’un esquema que ja coneix a un de nou o viceversa, depenent de les preferències del catalogador. DC és una excepció a la norma general que diu que els registres de metadades han de contenir informació considerablement més tècnica que els registres de catàleg, perquè és un estàndard de catalogació equivalent a la catalogació de nivell mínim. Per tant, hom pot considerar que el DC és catalogació de nivell mínim ja que només té 15 elements, i cap d’ells és obligatori. DC permet als metacatalogadors utilitzar-lo com a un llenguatge “qualificat” (qualified) o “no qualificat” (unqualified). Qualificat vol dir que cada un dels 15 elements poden ser limitats d’alguna manera per tal de clarificar la informació. Per exemple, per cobertura (coverage), hom pot declarar que l’àrea geogràfica s’expressa en graus decimals. Es recomana especialment que els catalogadors de metadades utilitzin només el DC qualificat, ja que els elements DC no qualificats donen com a resultat registres de metadades tan desestructurats que quasi són inservibles. En la llista d’elements següent, es proporcionen les equivalències de MARC 21 a cada element DC (per elements qualificats). La llista ha estat extreta principalment del document sobre les taules d’equivalència, l’URL del qual s’ha donat una mica més amunt, però han hagut algunes addicions. Per simplificar, els subcamps en els camps fixos de MARC 21 –per exemple: 006, 007, 008, etc.– s’han inclòs com a una nota després de l’últim element i no en la mateixa taula d’equivalència. Ens aturarem en alguns punts que apareixeran constantment quan veurem els esquemes (schemas) de metadades. Trobarem vells coneguts de les normes estàndards de catalogació:

- Els resums i els sumaris es consideren més importants que en la catalogació estàndard, on generalment s’utilitzen per a la literatura infantil i per col·leccions d’arxius.

- Els indicadors que són tant importants en MARC21 no apareixeran en altres esquemes (schemas).

- Molt sovint un element d’un esquema (schema) incorporarà elements múltiples d’un altre, o potser no tindrà els equivalents exactes en l’altre esquema (schemas).

També veurem un parell d’elements cada un dels quals és un duplicat de l’altre, i que es poden haver combinat: autor (creator) i col·laborador (contributor); data (date) i la porció temporal de cobertura espacial (coverage-temporal); font (source) i relació (relation). Títol (title): el nom del recurs

• 245 00$a (Menció de títol/Títol propi). Si hi ha més d’un títol, tots els títols desprès del primer: 246 33$a (Variació de forma de títol/Títol propi); per usar amb DC no qualificat (unqualified).

• Alternativa: 246 33$a (Forma variant del títol/títol propi). Autor (creator): persona o entitat responsable principalment del contingut del recurs.



45

• Personal: 100 (Entrada principal: nom personal) en la principal excepte quan hi ha més de tres autors, 700 1 $a (Entrada secundària: nom personal) amb $e=autor.

• Entitat: 110 (Entrada principal: nom d’entitat) en la principal excepte quan hi ha més de tres autors, 710 2 $a (Entrada secundària: nom personal) amb $e=autor.

• Congrés: 111 (Entrada principal: nom de congrès) en la principal excepte quan hi ha més de tres, 711 2 $a (Entrada secundària: nom de congrès) amb $e=autor.

• Rol: 720 $e (Entrada secundària: nom no controlat/Terme relacionat). • Rol (personal): 700 1 $e (Entrada secundària: nom personal/Terme relacionat). • Rol (entitat): 710 2 $e (Entrada secundària: nom entitat/Terme relacionat).

Matèria (subject): el contingut temàtic del recurs. • Esquema de codificació (scheme) = LCSH: 650 #0$a (Entrada secundària de

matèria-terme temàtic). • Esquema de codificació (scheme) = MeSH: 650 #2$a (Entrada secundària de

matèria-terme temàtic). • Esquema de codificació (scheme) = LCC: 050 ##$a (Signatura topogràfica de la

Library of Congress/Número de classificació). • Esquema de codificació (scheme) = DDC: 082 ##$a (Signatura topogràfica de la

Classificació Decimal de Dewey/Número de classificació). • Esquema de codificació (scheme) = UDC: 080 ##$a (Número de classificació de

la Classificació Decimal Universal - CDU). • Esquema de codificació (scheme) = altres: 650 #7$a amb $2 = codi de la llista

MARC per a termes associats, fonts, convencions per la descripció (MARC Code List for Relators, Sources, Description Conventions).

Descripció (description): resum, sumari o llistat dels continguts del recurs. • Descripció. Resum: 520 ##$a (resum, nota, etc.). • Descripció. Índex de contingut: 505 0#$a (nota de contingut amb format definit).

Editor (publisher): persona o institució que ha fet possible que el recurs estigui disponible.

• 206 $b: (Publicació, distribució, etc. (peu d’impremta)/Nom de l’editor, distribuïdor), es dóna en la taula d’equivalència de MARC 21 per DC no qualificat (unqualified).

• Personal: 700 1#$a (Entrada secundària: nom personal) amb $e=editor. • Entitat: 710 2#$a (Entrada secundària: nom d’entitat) amb $e=editor. • Congrés: 711 2#$a (Entrada secundària: nom de congrés) amb $e=editor.

Col·laborador (contributor): qualsevol persona o entitat que realitza contribucions al contingut de l’ítem.

• Personal: 700 1 $a (Entrada secundària: nom personal) amb $e=col·laborador. • Entitat: 710 2 $a (Entrada secundària: nom d’entitat) amb $e=col·laborador. • Congrés: 711 2 $a (Entrada secundària: nom de congrés) amb $e=col·laborador. • Rol: 720 $e (Entrada secundària: nom no controlat/Terme relacionat). • Rol (personal): 700 1 $e (Entrada secundària: nom no controlat/Terme

relacionat). • Rol (entitat): 710 2$e (Entrada secundària: nom no controlat/Terme relacionat).

Data (date): qualsevol data associada al recurs. Si el catalogador de metadades també utilitza l’etiqueta de cobertura temporal (coverage-temporal), no hauria d’incloure la informació al camp data (date).

• Disponible (available): 307 $a (hores, etc.). • Creat (created): 260 $g (data de fabricació). • Publicat (issued): 260 $c (data de publicació, distribució).



46

• Modificat (modified): 583 $d amb $a=modificat. • Vàlid (valid): 518 $a (Nota de data/hora i lloc d’un esdeveniment). El text pot

ser generat en $3 per incloure un nom qualificat. Això sembla més adequat per la cobertura (coverage).

• Esquema de codificació (scheme) = ISO 8601. La dada també es pot generar en 008/07-10 (com veurem en davant al camp ‘Notes’). Si s’utilitza la ISO 8601, es recomana la forma bàsica que no inclou guionets al camp 008.

Tipus (type): el gènere del recurs. • 655 #7$a (Terme d’indexació – Gènere i forma) amb $2 = local; 6xx $v

(subdivisió de forma). Per utilitzar amb DC no qualificat. • Esquema de codificació (scheme) = Tipus DCMI: 655#7$a (Terme d’indexació

– Gènere i forma) amb $2= dct. • Esquema de codificació (scheme) = (altre): 655#7$a (Terme d’indexació –

Gènere i forma) amb codi de la llista MARC per a termes associats, fonts, convencions per la descripció (MARC Code List for Relators, Sources, Description Conventions).

Format (format): forma física. • Extensió: 300 (Descripció física). Principalment $c (dimensions) i seccions de

$a (descripció física). Vegeu que el format WF defineix ‘extensió’ (Extent) com el tamany o la duració d’un recurs.

• Suport: 340 $a (Suport físic). • Suport (esquema de codificació (scheme) = IMT): 856 $q (Localització i accés

electrònics/tipus de format electrònic). Identificador ( identifier): un número únic o referència per al recurs.

• Esquema de codificació (scheme) = URI: 856 40$u (Localització i accés electrònics/ URL: Uniform Resource Locator).

• Esquema de codificació (scheme) = ISBN: 020 $a (International Standard Book Number).

• Esquema de codificació (scheme) = ISSN: 022 $a (International Standard Serial Number).

• Esquema de codificació (scheme) = (altre): 024 8 $a (Altre identificador normalitzat) amb $2 = tipus de número normalitzat o sistema de classificació.

• 024 8#$a (Altre identificador normalitzat /Número estàndard o codi per a utilitzar amb DC no qualificat).

Font (source): el recurs del qual es deriva el recurs que s’està descrivint. Llengua (language): llengua o llengües del contingut.

• Esquema de codificació (scheme) = ISO 639-2: 041 $a (Codi de llengua). • Esquema de codificació (scheme) = RFC 1766: 546 ##$a (Nota sobre la llengua

del document i/o la traducció o l’adaptació) amb $b=RFC 1766. Relació (relation): relació del recurs amb qualsevol altre recurs.

• 787 0 $n (Entrada de relació no específica/Nota per a utilitzar amb DC no qualificat).

• Esquema de codificació (scheme) = URI: 787 0 $o (Entrada de relació no específica/Altre identificador).

• HasFormat: 776 0 $n (Entrada de format físic addicional/Nota). • HasFormat (Esquema de codificació (scheme) = URI): 776 0 $o (Entrada de

format físic addicional/Altre identificador). • IsFormatOf: 776 0 $n (Entrada de format físic addicional/Nota).



47

• IsFormatOf: (Esquema de codificació (scheme) = URI): 776 0 $o (Entrada de format físic addicional/Altre identificador).

• IsPartOf: 773 0 $n (Entrada de document font/Nota). • IsPartOf (Sistema de classificació=URI): 773 0 $o (Entrada de document

font/Altre identificador). • HasPart: 774 0 $n (Entrada d’unitat constituent/Nota). • HasPart (Esquema de codificació (scheme) = URI) 774 0 $o (Entrada d’unitat

constituent/Altre identificador del document). • IsVersionOf: 775 0 $n (Entrada d’una altra edició/Nota). • IsVersionOf (Esquema de codificació (scheme) = URI) 775 0 $o (Entrada d’una

altra edició/ Altre identificador del document). • HasVersion: 775 0 $n (Entrada d’una altra edició/Nota). • HasVersion (Esquema de codificació (scheme)=URI): 775 0 $o (Entrada d’una

altra edició/ Altre identificador del document). • IsBasedOn: 786 0 $n (Entrada de font de les dades/Nota). • IsBasedOn (Esquema de codificació (scheme) = URI): 786 0 $O (Entrada de

font de les dades/ Altre identificador del document). • IsReferenceBy: 510 0 $a (Nota de citació/referències). • Requires: 538 $a (Nota dels detalls del sistema). • Replaces: 780 00 $t (Entrada anterior). • IsReplacedBy: 785 00 $t (Entrada posterior).

Cobertura (coverage): contingut geoespacial o temporal del recurs. • Espacial (coverage-spatial): els camps complementaris 255 $c (Dades

matemàtiques cartogràfiques – Menció de coordenades) i 034 $d, e, f, g, s, t (Dades matemàtiques cartogràfiques codificades); 043 (Codi d’àrea geogràfica); 052 (Classificació geogràfica); i 522 $a (Nota de cobertura geogràfica).

• Temporal (coverage-temporal): 045 (Període de temps del contingut); 513 $b (Nota de tipus d’informe i període cobert); 518 $a (Nota de data/hora i lloc d’un esdeveniment).

Drets (rights): restriccions d’ús i d’accés. • 540 $a (Nota dels termes que regulen l’ús i la reproducció) i 506 $a (Nota sobre

les restriccions d’accés). Ambdós per utilitzar amb DC no qualificat. • Esquema de codificació (scheme) = URL 856 42 $u (Localització i accés

electrònics / Identificador Uniforme del recurs) amb $3 = drets. NOTA: camps fixes de MARC 21 d’especial importància; la informació següent està copiada exactament de la taula d’equivalència que es troba de l’URL que apareix al començament d’aquest capítol. Capçalera (leader): camp fix que comprèn les primeres 24 posicions de caràcters (00-23) de cada registre, que proporciona informació sobre el tractament del registre. Haurien de generar-se les posicions següents:

• Posició 06: Tipus de registre. El valor de capçalera/06 s’ha de colocar d’acord amb el valor que apareix a Tipus com es mostra a continuació (aquests valors estan extrets de Dublin Core List of Resource Types):



48

Tipus de registre Capçalera/06 valor

Col·lecció p

Conjunt de dades m

Esdeveniment r

Imatge k

Recurs interactiu m

Servei m

Programari m

So i

Text a

• Quan no s’indica cap ‘tipus de registre’ es recomana utilitzar el valor ‘a’. Si

s’indiquen dos valors i un d’ells és ‘col·lecció’, utilitzeu l’altre valor per establir la Capçalera/06. Si hi ha més de dos, utilitzeu ‘m’.

• Posició 07: Nivell bibliogràfic o Si el ‘Tipus de registre’ és ‘col·lecció’, utilitzeu el valor ‘c’ (recull). o Per a la resta, utilitzeu el valor ‘m’(monografía/peça).

• Posició 08: Tipus de control o Utilitzeu el valor # (cap tipus especificat).

• Posició 09: Conjunt de caràcters o Utilitzeu el valor # (no definit: MARC-8).

• Posició 17: Nivell de codificació o Utilitzeu el valor ‘3’ (Nivell abreujat) o altre valor apropiat per a

l’aplicació. • Posició 18: Forma de la catalogació descriptiva

o Utilitzeu el valor ‘u’ (Desconegut) per a indicar que la forma de catalogació descriptiva és desconeguda.

008 Codis d’informació de longitud fixa (Fixed Lenght Data Elements): Quaranta posicions de caràcters (00-39) que contenen elements de posició definida, els quals proporcionen informació codificada sobre el registre en el seu conjunt o sobre aspectes bibliogràfics especials de l’ítem que s’està catalogant. Per als registres que s’originen com DC, s’utilitzen les posicions de caràcters següents:

• Posicions 00-05: data en la qual el registre MARC 21 va ser creat o convertit (generat pel registre de dates del sistema amb el format aammdd).

• Posicions 07-10: data de la publicació (en format aaaa si està disponible). DC qualificat: data (date). Publicat en ISO 8601 (només la part dels anys: aaaa).

• Posicions 35-37: llengua (language). Pot generar-se a partir la codificació per llengües de l’esquema de codificació (schema) ISO 639-2.

042$a Codi d’autenticació (Authentification Code): Utilitzar el codi ‘dc’, per identificar que el registre de MARC 21 deriva del model d’un registre de Dublin Core.



49

Content Standard for Digital Geoespatial Metadata (CSDGM) < http://www.fgdc.gov/metadata/ > [Consulta: juny 2008] L’11 d’abril del 1994 el llavors president dels Estats Units, William Clinton, va signar l’Ordre Executiva 12906: “Coordinació de l’adquisició de dades geogràfiques i del seu accés: la infraestructura de dades espacials” (Coordinating Geographic Data Acquisition and Access: The National Spatial Data Infrastructure). Com a part d’aquest ordre, hi havia una directiva per a la catalogació amb metadades en la Secció 3: “Desenvolupament del Centre Nacional d’Informació de dades geoespacials” (Development of a National Geospatial Data Clearinghouse), paràgraf (b):

“La documentació estandarditzada per a les dades, (...) cada agència ha de documentar totes les noves dades geoespacials que recull o produeix de manera directa o indirecta, utilitzant l’estàndard que està desenvolupant la FGDC (U.S. Federal Geographic Data Commitee), i fer que aquesta documentació estandarditzada sigui accessible electrònicament mitjançant una xarxa d’intercanvi d’informació”.

Això vol dir que a partir de l’any 1995 cada agència federal i totes les agències comercials que tinguin un contracte amb el govern federal dels Estats Units, o amb una entitat local o estatal, han de proveir metadades per a tots els nous productes geoespacials (en paper o digitals). L’estàndard va ser desenvolupat amb l’objectiu de determinar quina és la informació requerida per l’usuari per tal de:

- Trobar informació sobre un conjunt de dades geoespacials. - Decidir si el conjunt de dades s’adequa a les necessitats de l’usuari. - Saber com accedir al conjunt de dades i transferir-la.

L’estàndard proporciona per cada element: una definició, el domini dels valors (per exemple: numèric o text) i, generalment, exemples de cadascú. Aquest és un estàndard de contingut i com a tal, no especifica estàndards per a organitzacions o la transmissió de registres de metadades. L’estàndard més recent és la versió 2 del 1998.2 Però, hi arribarà un punt en que s’haurà de fer una transició fins a l’ús generalitzat de l’ ISO 19115.

Per veure com es mostra l’estàndard, aquí tenim la secció de ‘Referència bibliogràfica’ (Citation), la qual és equivalent aproximadament als camps de MARC 21 que van des del 1xx fins al 4xx:

1. Originator (autor o creador) - Nom de l’organització o persona que ha desenvolupat el conjunt de dades. Si es disposa del nom dels editors o dels compiladors, desprès del nom ha d’indicar-se: (ed.) o (comp.), respectivament.

Tipus (type): text Domini (domain): text lliure “desconegut” Nom abreujat (short name): origin

2. Publication Date (data de publicació) - data en la qual el conjunt de dades es va publicar, o des de que està disponible per la seva consulta.

2 Es poden consultar totes les noves publicacions des d’aquesta data a http://www.fgdc.gov/ [Consulta: juliol 2008].



50

Tipus: data Domini: data lliure “desconegut” “Material no publicat” Nom abreujat: pubdate

3. Publication Time (temps de publicació) - hora del dia en la qual el conjunt de dades es va publicar, o des de que està disponible per la seva consulta.

Tipus: temps Domini: text lliure “desconegut” Nom abreujat: pubtime

4. Title (títol) - nom pel qual es coneix al conjunt de dades. Tipus: text Domini: text lliure Nom abreujat: title

5. Edition (edició) - versió del títol. Tipus: text Domini: text lliure Nom abreujat: edition

6. Geospatial Data Presentation Form - forma com es representen les dades geoespacials.

Tipus: text Domini (es reprodueix parcialment la llista de dominis recollida a les regles angloamericanes (AACR2)): atles, àudio, diagrama, document, globus, mapa, model, presentació multimèdia, perfil, dades digitals ràster, imatge de teledetecció, secció, full de càlcul, dades digitals tabulades, dades digitals vectorials, vídeo, vista. Text lliure. Nom abreujat: geoform

7. Series information (Informació de la sèrie) - identificació de la publicació seriada de la qual el conjunt de dades és una part.

Tipus: compost Nom abreujat: serinfo a. Series Name (nom de la sèrie) - nom de la publicació seriada, de la qual

el conjunt de dades és una part. Tipus: text Domini: text lliure Nom abreujat: sername

b. Issue Identification (identificació del número) - informació que identifica el número de la publicació seriada, de la qual el conjunt de dades és una part.

Tipus: text Domini: text lliure Nom abreujat: issue

8. Publication Information (Informació de la Publicació) - Detalls de la publicació per al conjunt de dades publicades.

Tipus: composat Nom abreujat: pubinfo a. Publication Place (Lloc de Publicació) - nom de la ciutat (i l’estat,

província o país, si és necessita per identificar la ciutat) on es va publicar el conjunt de dades.

Tipus: text Domini: text lliure Nom abreujat: pubplace



51

b. Publisher (editor) - nom de la persona o l’organització que ha publicat el conjunt de dades.

Tipus: text Domini: text lliure Nom abreujat: publish

9. Other Citation Details (altres informacions per la referència documental) - informació requerida per completar la referència documental.

Tipus: text Domini: text lliure Nom abreujat: othercit

10. Online Linkage (Enllaços en línia) - nom del recurs informàtic en línia que conté el conjunt de dades. Les entrades han de complir la convenció per Internet URL (Uniform Resource Locator: localitzador uniforme de recursos).

Tipus: text Domini: text lliure Nom abreujat: onlink

11. Larger Work Citation (Referència del document major) - informació que identifica un recurs més gran que el conjunt de dades i en el qual està inclòs.

Tipus: compost Nom abreujat: lworkcit

Existeix una taula d’equivalències de metadades des de FGDC a MARC21 i viceversa en les direccions web següents: http://www.alexandria.ucsb.edu/public-documents/metadata/fgdc2marc.html [Última actualització: 24/01/1997. Consulta: 14/07/2008] http://www.alexandria.ucsb.edu/public-documents/metadata/marc2fgdc.html [Última actualització: 03/09/1996. Consulta: 14/07/2008] Aquest document és força extens (quan s’imprimeix ocupa sis pàgines), així que la taula d’equivalències que es mostra a continuació ens permetrà veure a quins llocs de l’estàndard FGDC apareix la informació de la catalogació estàndard a la qual estan acostumats els catalogadors. A primer cop d’ull, les característiques que més es diferencien de la catalogació estàndard són: el reaprofitament d’alguns elements –com per exemple Referència (citation), Data i Hora (date and time) i Informació de contacte (contact information), els valors dels quals poden aplicar-se a altres seccions– i la importància del resum i del sumari, que són requerits a tots els registres.

1. Informació d’identificació (Identification Information). Informació bàsica sobre el conjunt de dades: inclou les referències (per exemple, autor/títol/lloc de publicació/editor/data, el resum, les coordenades, el període temporal del contingut, els encapçalaments de matèria i l’especificació del tesaurus utilitzat); els requeriments del sistema, les restriccions d’ús i d’accés, i els camps sobre la informació gràfica i sobre la classificació de seguretat, que a la catalogació estàndard només es troben a les notes.

2. Informació sobre la qualitat de les dades (Data Quality Information). Una valoració general de la qualitat del conjunt de dades: inclou informació de la precisió horitzontal/vertical, de la cobertura de núvols, de la informació de la font i dels processos.

3. Informació sobre l’organització espacial de les dades (Spatial Data Organization Information). Informació de com està representada la informació espacial: inclou informació ràster/vectorial i detalls.



52

4. Informació de la referència espacial (Spatial Reference Information). Descripció de l’esquema de referència geogràfica i geodèsica per al conjunt de dades: inclou informació detallada de coordenades, projeccions, datums i el·lipsoides.

5. Informació sobre entitat i atribut (Entity and Attibute Information). Informació molt detallada sobre les entitats i atributs SIG com a la catalogació estàndard. La pràctica més freqüent és utilitzar el camp ‘Resum de la descripció’ (Overview Description), per donar un resum breu de les entitats i els atributs, i aportar una URL a un diccionari que contingui totes les dades que pertanyen al conjunt de dades.

6. Informació sobre la distribució (Distribution Information). Informació sobre el distribuïdor de les dades i sobre les opcions existents per tal d’obtenir el conjunt de dades: inclou informació de contacte, del procés de comanda, del nom del format de les dades i quant ocupa, dels mètodes per obtenir les dades i del cost.

7. Informació de la referència de les metadades (Metadata Reference Information). Informació sobre quan és van crear les metadades i l’autor d’aquestes.

8. Informació de referència (Citation Information). La referència es recomana utilitzar per al conjunt de dades: inclou autor, data i hora de la publicació, títol, edició, designació general i específica de matèria, sèries, enllaços i referències a treballs més amplis.

9. Informació de l’àmbit temporal (Time Period Information). Data i hora d’un esdeveniment: proporciona múltiples dates i categories de dates.

10. Informació de contacte (Contact Information). Informació de contacte de persones i organitzacions associades al conjunt de dades: inclou noms personals i de corporacions, direccions, e-mails, números de telèfon, etc.

Norma ISO 19115, “Informació geogràfica: metadades” (Ginebra: ISO, 2003) La norma ISO 19115 pertany a una família formada per deu estàndards, els quals comparteixen tenir al títol la frase ‘Informació geogràfica’ (geographic information). L’estàndard està format per dos seccions principals:

A, on s’utilitzen diagrames. B, on s’ordenen els camps dins de paquets de metadades.

En la secció A, els diagrames amb el format UML (Unified Modeling Language) són utilitzats per mostrar associacions:

- Gràfiques (una relació de dos o més classes). - Agregació (quan una classe conté una o més classes). - Composició (una agregació amb la qual, quan una classe és eliminada, també

ho són les altres). - Generalitzacions (de superclasse a subclasse). - Exemplificació/dependència (per mostrar que una classe depèn d’una altra). - Funcionals (funcions que pot tenir una classe) (pàg. 4-7).

Hi ha paquets cada un dels quals conté una classe, i cada classe està governada per una norma ISO: conversor de coordenades (Changing Coordinates); referència (Citation); cobertures (Coverages); qualitat de les dades (Data Quality); conjunt de dades (Dataset); àmbit (Extent); catàleg d’objectes (Feature Catalogue); objecte (Feature); tipologia d’objectes (Feature Topology); geometria (Geometry); Graph; llinatge (Lineage); metadada (Metadata); representació d’objectes (Feature Portrayal); serveis



53

de posicionament (Positioning Services); sistema de referència (Reference System); coordenades espacials (Spatial Coordinates); identificació espacial (Spatial Identification); serveis (Services); temporal (Temporal); tipologia (Topology); i tipologia simple (Simple Topology). Els elements obligatoris són: tema, àmbit espacial, punt de contacte per a informació addicional i la data. La resta de camps són normalment opcionals. En darrer lloc, el més important per als objectius d’aquest capítol: els paquets de metadades:

1. Informació d’un conjunt d’entitats de metadades (metadata entity set information): entitat arrel de la resta de seccions.

2. Informació d’identificació (identification information): format de les dades, visualització gràfica d’introducció de dades, usos específics de les dades, restriccions d’accés i d’ús, paraules claus per descriure el recurs, informació sobre l’actualització i informació sobre el conjunt de dades que són parts agregades del recurs que s’està descrivint.

3. Informació de restriccions (constrains information): restriccions legals i de seguretat.

4. Informació sobre la qualitat de les dades (data quality information): precisió (de posició, temàtica i temporal), compleció i consistència lògica del conjunt de dades, i llinatge del conjunt de dades.

5. Informació de manteniment (maintence information): freqüència i abast de l’actualització del recurs.

6. Informació sobre representacions espacials (spatial representation): informació ràster i vectorial

7. Informació sobre el sistema de referència (reference system information): informació sobre projeccions, el·lipsoides, etc.

8. Informació del contingut (content information): resums, idiomes, informació sobre el contingut de les cel·les de les quadrícules, cobertura dels núvols, informació sobre compressió, etc.

9. Informació del catàleg de representació (portrayal catalogue reference): referència bibliogràfica al catàleg per tal de visualitzar el conjunt de dades.

10. Informació de distribució (distribution information): informació de contacte i de les opcions per a obtenir el conjunt de dades.

11. Informació d’extensions de metadades (metadata extension information): per a comunitats amb necessitats especials de metadades.

12. Informació del model d’aplicació (application schema information): informació sobre l’esquema que va ser utilitzat per a crear el conjunt de dades.

XML, METS i MODS A primera vista, el catalogador pensarà que un registre de catalogació XML (Extensible Markup Language) es sembla molt al codi del HTML aplicat als registres bibliogràfics. Una visita a la pàgina web http://www.w3.org/XML/ [Última actualització: 06/07/2008. Consulta: 28/07/2008] pot proporcionar molta informació d’interès sobre l’XML. Tot i que l’XML es deriva del SGML i és un llenguatge d’etiquetat semblant al HTML, en cap cas és un substitut de HTML. L’XML va ser creat per descriure, estructurar, guardar i portar/transmetre informació. A més, utilitza altres programaris que treballen amb registres XML per rebre, enviar o visualitzar les dades. La forma més fàcil que té un



54

catalogador per entendre com s’utilitza l’XML és mirar les parts que són semblant als registres MARC 21. La Library of Congress té disponibles aquestes similituds en la seva web http://www.loc.gov/standards/marcxml/Sandburg/sandburg.xml [Consulta: 28/07/2008]. Aquí tenim la informació sobre l’autor, el títol i la informació de la publicació d’un text monogràfic imprès en paper: - <datafield tag="100" ind1="1" ind2="">

<subfield code="a">Sandburg, Carl,</subfield> <subfield code="d">1878-1967.</subfield>

</datafield> - <datafield tag="245" ind1="1" ind2="0">

<subfield code="a">Arithmetic / </subfield> <subfield code="c">Carl Sandburg ; illustrated as an anamorphic

adventure by Ted Rand.</subfield> </datafield> - <datafield tag="250" ind1="" ind2="">

<subfield code="a">1st ed.</subfield> </datafield> - <datafield tag="260" ind1="" ind2="">

<subfield code="a">San Diego :</subfield> <subfield code="b">Harcourt Brace Jovanovich,</subfield> <subfield code="c">c1993.</subfield>

</datafield>

A finals d’abril de 2004, el comitè de la ISO per a la Interoperabilitat Tècnica - Informació i Documentació (Technical Interoperatibility Information and Documentation) havia de votar una proposta per un nou document de treball amb l’objectiu de fer compatible l’esquema XML amb registres MARC 21. La norma ISO 2709 s’ha utilitzat des de fa molts anys i ha funcionat bé, però l’XML s’utilitza de moltes maneres i ja és hora que hi hagi un estàndard XML exclusiu per als registres MARC. L’estàndard és denominarà MarcXchange i la seva pàgina web és: http://www.bs.dk/marcxchange/ [Última actualització: 23/11/2007. Consulta: 15/07/2008]. La Library of Congress és la institució encarregada de les labors de manteniment dels estàndards METS i MOTS. El METS (Metadata Encoding and Transmission Standard) és l’estàndard per codificar metadades descriptives, administratives i estructurals d’objectes d’una biblioteca digital. La seva pàgina web és troba a la direcció http://www.loc.gov/standards/mets/ [Última actualització: 14/07/2008. Consulta: 25/07/2008] (Vegeu en l’Apèndix II un exemple de METS). L’estàndard MODS (Metadata Object Description Schema) està pensat tant per transportar metadades de registres MARC 21 ja existents com per a crear de noves. MODS conté un subconjunt de camps MARC i, a diferència del que passa amb MARC21, utilitza etiquetes basades en el llenguatge natural en comptes d’etiquetes numèriques. Ocasionalment, també agrupa elements del format bibliogràfic MARC 21. MODS s’expressa utilitzant XML, i és mantingut per la Network Development and MARC Standards Office. La web de MODS és http://www.loc.gov/standards/mods/ [Última actualització: 24/01/2008. Consulta: 25/07/2008]. (Vegeu en l’Apèndix 2 un exemple de MODS). Un exemple molt interessant de metacatalogació de dades digitals geoespacials és l’Alexandria Digital Library: http://alexandria.ucsb.edu/ [Consulta: 25/07/2008].



55

Una biblioteca que generi registres de metadades té dos opcions principals: carregar les metadades als registres en el catàleg integrat de la biblioteca en línia o crear un altre catàleg en línia per només les metadades. La primera tècnica normalment requereix que els registres estiguin en format MARC, ja que l’alternativa seria que el programari del catàleg en línia fos capaç de buscar per múltiples bases de dades amb registres de catàlegs de diferents formats. La segona opció és la que va ser utilitzada pel Catàleg de la Biblioteca Digital d’Alexandria (d’ara endavant, ADL). Per tal d’entendre les raons que els van fer escollir aquesta opció haurem de fer un cop d’ull a la seva història. El Catàleg de l’ADL i les seves dades associades va començar amb el nom de Digital Data Initiative (DLI). Va ser fundada per la Fundació Nacional Científica dels EUA, quan va dotar a la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara (UCSB) una de les sis beques de quatre anys, en aquest cas en el període 1994-1998. La biblioteca digital va ser anomenada Alexandria poc després d’una conferència de directors de biblioteca anomenada Adéu, Alexandria, en la qual els directors van admetre que cap biblioteca mai podrà recollir tota la informació el món. El nom d’Alexandria es remunta a l’idea que mentre cap biblioteca pot ser l’equivalent modern de la biblioteca clàssica d’Alexandria (Egipte), totes les biblioteques juntes podrien formar una biblioteca d’Alexandria gegant i actual; i el seu programari es podria portar a altres biblioteques i agències, reduint els costos econòmics. La decisió que es va prendre llavors era que la UCBS crearia un catàleg en línia –en lloc d’utilitzar PEGASUS, el catàleg en línia de la biblioteca Davidson– de registres d’informació georeferencial per les raons següents:

1. El Laboratori de Mapes i Imatges (Map and Imaginery Laboratory: MIL) en la biblioteca Davidson a la UCSB podia fàcilment adquirir aproximadament 1,4 milions de registres de catàleg sense estructura MARC al nivell de l’ítem (per exemple: mapa, imatge de teledetecció, imatge de satèl·lit).

2. L’objectiu de la subvenció era fer recerca sobre les biblioteques digitals. Construir un catàleg com aquest requeriria una recerca enèrgica i un gran esforç de dedicació.

3. L’especialitat del MIL són les imatges de teledetecció. Té impreses 1,2 milions de imatges del satèl·lit Landsat (1972-1975, cobertura completa de la superfície continental excepte l’Antàrtida) i 3 milions de fotografies aèries. Tot i això, hi ha pocs registres de catalogació importats als catàlegs col·lectius importants (com OCLC o RLIN) on ni tant sols hi consten la descripció del projecte i del vol, i no cal dir a nivell de fotograma. Era doncs més sensat agafar a nivell de document els registres de catàleg que no eren MARC 21, i desenvolupar un programari per construir un catàleg en línia que transformés aquests registres, en lloc de convertir cada registre al format estàndard de catalogació i després gravar-lo i carregar-lo via FTP a l’OCLC/RLIN.

El programari requerit va ser: un sistema operatiu (UNIX), un administrador de bases de dades, una interfície d’usuari i el programari intermedi per connectar les peticions de la interfície de l’usuari amb les dades i retornar els resultats. Pels tres primers, l’ADL va utilitzar un programari estàndard. El programari intermedi va ser desenvolupat i encara es mantingut pels programadors informàtics.



56

La subvenció de quatre anys va ser l’origen d’un catàleg geoespacial digital operatiu. Al final d’aquesta subvenció, l’octubre de 1998, el catàleg ADL i les dades van ser portades a la biblioteca Davidson i finalment es va poder passar de la fase d’investigació a la total implementació: http://webclient.alexandria.ucsb.edu [Consulta: 25/07/2008]. Actualment, el catàleg ADL i les dades requereixen tres programadors informàtics per fer-se càrrec d’afegir noves dades i metadades i per fer el manteniment del sistema i millorar-lo. A més, es necessita un altre programador per controlar el sistema operatiu, l’emmagatzematge als servidors, i per a la manipulació i manteniment dels directoris de les dades digitals. Per tenir una idea més completa de quin tipus de treball i quanta feina es requereix per preparar, desenvolupar i mantenir aquesta biblioteca, la web de l’ADL permet descarregar el programari i dóna instruccions generals sobre quines tasques s’han de fer perquè el programari vagi funcionant:

- Descarregar programari i guia per desenvolupadors: http://www.alexandria.ucsb.edu/adl/imp_adl.html [Consulta: 25/07/2008]

- Més informació sobre l’Alexandria Digital Library: http://www.alexandria.ucsb.edu/adl/ [Consulta: 25/07/2008]

Conclusió Així doncs, a les biblioteques que creen registres de metadades se’ls recomana utilitzar l’estàndard ISO 19115. En cap cas, les biblioteques que acaben de començar a fer aquesta tasca han de crear els seus propis estàndards de metadades. En lloc d’això, han d’utilitzar l’estàndard ISO i fer servir les seves extensions per tal d’adaptar els registres a les necessitats dels usuaris de la biblioteca. Crear registres de metadades és relativament fàcil comparat amb el treball difícil i car de posar en marxa un catàleg en línia. Les biblioteques han de considerar-ho amb deteniment i, si la biblioteca no pot mantenir l’esforç de programació que es necessita per desenvolupar, mantenir i afegir dades al catàleg, llavors no hauria de començar el projecte. Les biblioteques digitals i els seus catàlegs són ara mateix molt cares i requereixen tant de temps per desenvolupar-les i mantenir-les com els catàlegs de les biblioteques convencionals. Per tant, és necessari pensar detingudament les opcions que hi han sobre la taula i planificar de cara al futur. Afortunadament, totes dues accions són característiques de la manera normal d’actuar de les biblioteques!



57

V. CATALOGACIÓ COMPARADA AMB METACATALOGACIÓ A NIVE LL DE SÈRIE I DE DOCUMENT INDIVIDUAL Ara arribem al cor de la qüestió: els registres de catàleg i de metadades per als gràfics ràster digitals. Catalogació estàndard S’utilitzen principalment aquests els estàndards: AACR2 (Anglo-American Cataloquin Rules, 2a edició revisada), les normes ISBD (CM) (International Standard Bibliographic Description, Cartographic Materials), MARC 21 (Machine-Readable Cartaloguing Format) i LCSH (Library of Congress Subject Headings). Nivell de sèrie - visualització del catalogador: FMT CF

LDR 01925nmm 2200373 a 4500

008 960906m19969999vau||||f u f eng d

0343 |a a |d W1733000 |e W0665300 |f N0713000 |g N0185200

035 |a (OCoLC)ocm35394023

0359 |a AKG6919 |b MA

040 |a OLA |c OLA

043 |a n-us---

0860 |a I 19.128:

24500 |a DRG |h [computer file] : |b Digital Raster Graphic data / |c U.S. Geological Survey.

24630 |a Digital Raster Graphic data

250 |a Ed. 1.

255 |a Scales differ |c (W 173°30́--W 66°53́ /N 71°30́ --N 18°52́ ).

260 |a [Reston, Va. : |b The Survey, |c 1996- ]

300 |a maps on computer optical discs : |b col. ; |c discs 4 3/4 in.

352 |a Raster : |b pixel.

538 |a System requirements: IBM compatible PC with 80386 or higher; Microsoft Windows 3.1; Microsoft compatible pointing device (mouse); 16 MB of hard-drive space; 4MB of RAM (8MB recommended); CD-ROM drive.

538 |a Disk characteristics: CD-ROM.

500 |a Title from disc label.

500 |a Each CD-ROM includes images of USGS topographic maps for a 1-degree cell (1:24,000; 1:100,000; 1:250,000)

500 |a Mastered 1/96-<7/96>

500 |a Text files in ASCII format.

500 |a “TIFF PackBits compressed.”

520

|a “Digital Raster Graphic (DRG) images of USGS standard series quadrangles cover systematically subdivided areas of latitude with formats ranging from 7.5- by 7.5-minutes to 1- by 2-degrees. DRG's of standard quadrangles range in scale from 1:20,000 to 1:250,000. DRG's coverages include the conterminous United States, Alaska, Hawaii, Puerto Rico and the Virgin Islands”--DRGPʹKG.TXT file.

651 0 |a United States |v Maps |v Databases.

651 0 |a United States |v Maps, Topographic |v Databases.

7102 |a Geological Survey (U.S.) |t 7.5 minute quadrangle (topographic)



58

7400 |a 7.5 minute quadrangle (topographic)

940 |a BNA

945 |d 10/09/96 |n mll 04/15/99 hld

CAT |a CONV |b 50 |c 20010818 |l SBA01 |h 0054

049 |a CUTM

SYS 001879511

Nivell de sèrie - visualització d’usuari: Material type <Gov't Pub>

<Electronic Resource>

Title DRG [computer file] : Digital Raster Graphic data / U.S. Geological

Survey.

Variant title Digital Raster Graphic data

Edition Ed. 1.

Carto. Math. Data Scales differ (W 173°30́--W 66°53́ /N 71°30́ --N 18°52́ ).

Published [Reston, Va. : The Survey, 1996- ]

Description maps on computer optical discs : col. ; discs 4 3/4 in.

Digital Graphic Rep Raster : pixel.

Call Number Map & Imagery Lab 3700s VAR .U5 DRG CD

Notes Title from disc label.

Each CD-ROM includes images of USGS topographic maps for a 1-degree cell (1:24,000; 1:100,000; 1:250,000)

Mastered 1/96-<7/96>

Text files in ASCII format.

“TIFF PackBits compressed.”

Summary

“Digital Raster Graphic (DRG) images of USGS standard series quadrangles cover systematically subdivided areas of latitude with formats ranging from 7.5- by 7.5-minutes to 1- by 2-degrees. DRG's of standard quadrangles range in scale from 1:20,000 to 1:250,000. DRG’s coverages include the conterminous United States, Alaska, Hawaii, Puerto Rico and the Virgin Islands”--DRGPʹKG.TXT file.

System details System requirements: IBM compatible PC with 80386 or higher; Microsoft Windows 3.1; Microsoft compatible pointing device (mouse); 16 MB of hard-drive space; 4MB of RAM (8MB recommended); CD-ROM drive.

Disk characteristics: CD-ROM.

Subject United States -- Maps -- Databases.

United States -- Maps, Topographic -- Databases.

Other authors Geological Survey (U.S.) 7.5 minute quadrangle (topographic)

Other title 7.5 minute quadrangle (topographic)

Sys. no. 001879511

Nivell de document – visualització de catalogador: FMT MP

LDR 02740cem 2200553 a 45x0

005 20050428090918.0

007 co -----------



60

049 |a CUTO

SYS 002625257

Nivell de document – visualització d’usuari: Material type <Cartographic Mat'l>

Author Geological Survey (U.S.)

Title Santa Ana, CA [electronic resource] : Santa Ana, CA : 33117, digital raster

graphic data ; Oceanside, CA / U.S. Geological Survey.

Variant title Santa Ana, CA ; Oceanside, CA

33117, digital raster graphic data

Title on spine of container insert: USGS California DRG 33117

Edition Ed. 1.

Carto. Math. Data Scale not given ; Universal transverse Mercator proj. (W 118́ --W 117́ /N 34́ --N 33́ ).

Published [Reston, Va.] : The Survey ; [Denver, Colo. : USGS Branch of Distribution, 1996]

Description maps on 2 computer optical discs : col. ; discs 4 3/4 in.

Call Number Map & Imagery Lab 3700s VAR .U5 CA Santa Ana CD [Not Available]

Notes Relief shown by contours and spot heights.

Title from disc label.

“TIFF PackBits compressed.”

Shipping list no.: 96-0039-E.

“Mastered 4/96.”

“ISO 9660.”

“33117 1-degree cell”--Container insert.

Summary Contains 1:100,000-scale and associated 1:24,000-scale quadrangles for Santa Ana and Oceanside, CA and 1:250,000-scale quadrangle for Santa Ana, CA. Viewing software license valid only for this specific disc.

System details System requirements: IBM compatible PC 80386 or higher; 4 MB of RAM (8 MB recommended); 16 MB of hard drive space; Microsoft Windows 3.1 (optional); CD ROM player and Microsoft Extensions 2.0 or later.

System requirements for DOS-based Aerial View Lite viewing software: graphics card which displays 256 colors with resolution of at least 640 x 480; mouse with mouse driver loaded; minimum of 4 MB of RAM (more is recommended).

System requirements for Windows-based Arc View Version viewing software: 387 math co-processor or emulator; 15 MB of disc space; 8 MB of free memory; Microsoft Windows 3.0 through 3.11.

Subject Santa Ana Region (Calif.) -- Maps, Topographic.

Oceanside Region (Calif.) -- Maps, Topographic.

Keyword Maps--Digital--Raster

Other title Oceanside, CA.

ISBN 0607847077

Sys. no. 002625257



61

Metacatalogació Nivell de sèrie - visualització del catalogador i de l’usuari. Només el programador informàtic veu les dades sense tractar. Per l’exemple s’utilitzen registres del catàleg de la Biblioteca Digital d’Alexandria (ADL).

COLLECTION METADATA FOR DRG 24K CA

Title DRG (Digital Raster Graphics) for California. Short title DRGs (CA). Responsible party U.S. Geological Survey, GeoData Digital Raster Graphics. Scope and purpose A digital raster graphic (DRG) is a scanned image of a U.S. Geological Survey (USGS) standard series topographic map, including all map collar information. This particular dataset is composed of scans of the most current edition (as of date of scanning) of 1:24,000-scale topographic maps of California; the sheets were scanned by the Teale Data Center. The image inside the map neatline is georeferenced to the surface of the Earth and fitted to the Universal Transverse Mercator projection. The horizontal positional accuracy and datum of the DRG matches the accuracy and datum of the source map. The map is scanned at a min resolution of 250 dots per inch. Content type Scanned topographic sheets. Creation date 1943. Collection overview

Total item count 2,851 items as of March 20, 2002. Item types

Thesaurus or authority list for item types The ADL Object Type Thesaurus. .

Type Count geospatial works 2,851

maps 2,851

Spatial (geographic) coverage Overall spatial coverage

Temporal coverage Overall temporal coverage

Item formats Thesaurus or authority list for item formats The item formats are loosely based on RFC 2046, Multipurpose Internet Mail Extensions (MIME)..

Format Count Online 2,851

Image 2,851

TIFF 2,851

Item metadata Schema Principally, MARC 21. A locally developed schema, MIL-B , is used for fields that would otherwise be subsumed under MARC 21 field 500 (general note). Sample record ADL full metadata report for item DRG o33119h6 Digital Raster Graphic, of SANTA CRUZ ISLAND B, CA, in XML and HTML.

Supported search buckets Geographic locations

Description Geographic locations and regions described by latitude/longitude coordinates. Metadata mapping MARC 21 fields 034 d, e, f, g (coded cartographic mathematical data---coordinates) and 255 c (cartographic mathematical data---statement of coordinates).. Notes Queries against this bucket are evaluated using a Plate Carre projection, i.e., by treating latitude and longitude as Cartesian coordinates. Thus, query regions may not include the North or South Poles.



62

Additionally, non-rectangular query regions may not intersect the +/-180 meridian.

Dates Description Dates and date ranges. Metadata mapping MARC 21 fields 008/07-14 (publication date(s)), 045 (time period of content), 260 c (publication, distribution, etc. (imprint)---date of publication, distribution, etc.), and 260 g (publication, distribution, etc. (imprint)---date of manufacture)..

Types Description Terms drawn from a collection-dependent controlled vocabulary identifying meaning or content. Metadata mapping The ADL Catalog item types, which are in turn derived from MARC 21 field 655 a (index term---genre/form)..

Formats Description Terms drawn from a collection-dependent controlled vocabulary identifying form or representation. Metadata mapping The ADL Catalog item formats..

Assigned terms Description Subject-related terms from controlled vocabularies. This bucket is a subset of the "Subject-related text" bucket. Metadata mapping MARC 21 fields 650 (subject added entry---topical term) and 651 (subject added entry---geographic name), and other 6XX (subject access) fields.. Notes Non-alphanumeric characters are treated as word separators.

Subject-related text Description Subject-related text, not necessarily from controlled vocabularies. This bucket is a superset of the "Assigned terms" bucket. Metadata mapping MARC 21 fields 245 (title statement), 500 (general note), 520 (summary, etc.), and others. Notes Non-alphanumeric characters are treated as word separators.

Terms and conditions There are no access restrictions to the DRGs. Metadata copyright (c) 2001 by the Regents of the University of California; all rights reserved. Contact

Mary Larsgaard Assistant Director Map and Imagery Laboratory, Davidson Library University of California at Santa Barbara Santa Barbara, California 93106 E-mail: [email protected] Phone: 805-893-4049

Nivell de document - visualització del catalogador i de l’usuari. No és exactament el document anterior, ja que el registre no esta carregat:

ADL Catalog Record Identifier for this record: drg_24k_ca:o34119d7 titles: [FGDC] Citation - Title DRG o34119d7, Digital Raster Graphic of GOLETA, CA geographic-locations: [FGDC] Bounding Coordinates Lat/Lon Bounding Box: North=34.5 South=34.37 East=-119.8 West=-119.9 dates: [FGDC] Time Period of Content - Calendar Date 1988 types: [FGDC] Citation - Geospatial Data Presentation Form maps formats:



63

[FGDC] Format Name TIFF subject-related-text: [FGDC] Abstract A digital raster graphic (DRG) is a scanned image of a U.S. Geological Survey (USGS) topographic map. The scanned image includes all map collar information. The image inside the map neatline is georeferenced to the surface of the Earth. The DRG can be used to collect, review, and revise other digital data, especially digital line graphs (DLG). When the DRG is combined with other digital products, such as digital orthophoto quadrangles (DOQ) or digital elevation models (DEM), the resulting image provides additional visual information for the extraction and revision of base cartographic information. The USGS is producing DRG's of the 1:24,000-,1:24,000/1:25,000-, 1:63,360- (Alaska), 1:100,000-, and 1:250,000-scale topographic map series. [FGDC] Purpose The DRG is used for validating digital line graphs (DLG's) and for DLG data collection and revision. The DRG can help assess the completeness of digital data from other mapping agencies. It can also be used to produce "hybrid" products. These include combined DRG's and DOQ's for revising and collecting digital data, DRG's and DEM's for creating shaded-relief DRG's, and combinations of DRG, DOQ, and DLG data. Although a standard DRG is an effective mapping tool, its full potential for digital production is realized in combination with other digital data. assigned-terms: [FGDC] Theme Keyword digital elevation model; DEM; digital terrain model; contour line; digital contours; DOQ; digital orthophoto; digital orthophotoquad; digital image map; aerial photograph; paper map; map; digital line graph; U.S. Public Land Survey System; hydrography; transportation; topographic; Universal Transverse Mercator (UTM); scanner; raster; digital image [FGDC] Place Keyword US; United States; GOLETA; CA [FGDC] Temporal Keyword true ground conditions originators: [FGDC] Citation - Originator U.S. Geological Survey (USGS); Stephen P. Teale Data Center identifiers: [USGS] intelligent data set name (DSN) USGS:DSN: o34119d7 ADL Access Report Report for: drg_24k_ca:o34119d7 Rights: The Regents of the University of California disclaim any applicable implied warranties, including, but not limited to, the implied warranties of merchantability and fitness for a particular purpose. In addition, no warranty whatsoever accompanies the data available herein, and it is provided on an "as is" basis. The Regents of the University of California shall not be liable for any direct, indirect, special, incidental, or consequential damages arising out of the use of this data or from making this data available, even if it has been informed of the possibility of such damages. Download georeferenced TIFF image Description: A Digital Raster Graphic (DRG) consists of two files, a TIFF image and a small text file, called a "world file," that georeferences the image. These files may be downloaded individually or as a bundle. CAUTION: the TIFF image is relatively large, and depending upon your Internet connection speed it may take 20 minutes or more to download. Format: georeferenced image TIFF image via http Begin download Format: TIFF Mime-Type: image/tiff File size: 19MB world file via http



64

Begin download Format: ESRI world file Mime-Type: text/plain File size: 1KB projection info via http Begin download Format: ESRI projection file Mime-Type: text/plain File size: 1KB Georeferenced MrSID Description: MrSID is a commercial image delivery technology offered by LizardTech, Inc.; visit http://www.lizardtech.com/. The MrSID form of a Digital Raster Graphic (DRG) consists of two files, a MrSID image file and a small text file, called a "world file," that georeferences the image. These files may be downloaded individually below. CAUTION: the MrSID image file is relatively large, and depending upon your Internet connection speed it may take 20 minutes or more to download. Format: georeferenced image MrSID image file via http Begin download Format: MrSID Mime-Type: application/octet-stream File size: 8MB world file via http Begin download Format: ESRI world file Mime-Type: text/plain File size: 1KB projection info via http Begin download Format: ESRI projection file Mime-Type: text/plain File size: 1KB Library Access at University of California, Santa Barbara Call Number: 3700s VAR .U5 7.5 CA CD-ROM #49 o34119d7 Media: CD-ROM Postal address: Map and Imagery Laboratory, Davidson Library, University of California, Santa Barbara; Santa Barbara, CA 93106 Email-address: [email protected] Phone number: (805)893-4049 Fax number: (805)893-8799

Tot el catàleg i registre de metadades: copyright 2005. The Regents of the University of California. All rights reserved.



65

APÈNDIX I CAMPS DE MARC21 PENSATS ESPECÍFICAMENT PER ALS MATE RIALS CARTOGRÀFICS ELECTRÒNICS, I DOS CAMPS DE GESTIÓ DE DRETS: vegeu “MARC21 Concise Format for Bibliographic Data” http://www.loc.gov/marc/ [Consulta: 25/07/2008]. 342– DADES DE REFERÈNCIA GEOESPACIAL (R) Conté una descripció del marc de referència de les coordenades en un conjunt de dades. Per tal de treballar amb un conjunt de dades l’usuari ha de ser capaç d’identificar com ha estat afectada l’exactitud d’una localització, mitjançant l’aplicació d’un mètode de referència geoespacial, cosa que permet a l’usuari manipular el conjunt de dades per tal de recuperar l’exactitud de la localització. Indicadors

• Primer - Dimensió de referència geoespacial ○ 0 - Sistema de coordenades horitzontals ○ 1 - Sistema de coordenades verticals

• Segon - Mètode de referència geoespacial ○ 0 - Geogràfic ○ 1 - Projecció cartogràfica ○ 2 - Sistema de coordenades de la quadrícula ○ 3 - Coordenades planes locals ○ 4 - Local ○ 5 - Model geodèsic ○ 6 - Altitud ○ 7 - Mètode especificat al $2 ○ 8 - Profunditat

Codis de subcamp

• $a - Nom (NR) • $b - Unitats de distància o de coordenades (NR) • $c - Resolució de latitud (NR) • $d - Resolució de longitud (NR) • $e - Paral·lel estàndard o latitud de línia obliqua (R) • $f - Longitud de línia obliqua (R) • $g - Longitud del meridià central o del centre de projecció (NR) • $h - Latitud de l’origen de la projecció o del centre de la projecció (NR) • $i - Abscissa falsa (NR) • $j - Ordenada falsa (NR) • $k - Factor d’escala (NR) • $l - Altitud del punt de vista sobre la superfície (NR) • $m - Angle d’azimut (NR) • $n - Longitud del punt de mesura d’azimut o longitud vertical recta des del pol (NR) • $o - Número del Landsat i número de trajectòria (NR) • $p - Identificador de zona (NR) • $q - Nom de l’elipsoide (NR) • $r - Eix semi major (NR) • $s - Denominador de proporció plana (NR) • $t - Resolució vertical (NR) • $u - Mètode de codificació vertical (NR) • $v - Projecció local plana, local o altra, o descripció de la quadrícula (NR) • $w - Informació de referència geoespacial local plana o local (NR) • $2 - Mètode de referència utilitzat (NR)



66

• $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d'enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 342 01$aPolyconic$g0.9996$h0$i500,000$j0 342 16$aNational geodetic vertical datum of 1929$v1$bmeters$wImplicit coordinates. 342 00$c0.0004$d0.0004$bDecimal degrees 342 05$sWorld geodetic system 72$t6378135$u298.26 342 18$aLowest astronomical tide 342 05$aWorld Geodetic System 1984 (WGS-84)$c0.0000001$d0.0000001$bDegrees, Minutes, and Decimal seconds$qWorld Geodetic System 1984 (WGS-84)$r6378137.0$s298.257223563 342 02$aUniversal Transverse Mercator$p13$k0.9996$g-105.00$h0.00$i500,000$j0.0 342 02$aState Plane Coordinate System 27, Lambert Conformal Conic$p0405$g-69.0$h0.0$i500000.0$j0.0 342 03$vMissouri East State Plane NAD27$qClarke 1866$r6378206.4 M$s294.97869821 342 18$aNGVD 1929$t0.01$bfeet$uExplicit depth coordinate included with horizontal coordinates 343 - DADES DE COORDENADES PLANES (R) Informació sobre el sistema de coordenades desenvolupat en una superfície plana. La informació es proporciona per tal de permetre a l’usuari d’un conjunt de dades geoespacials identificar el nombre de distàncies, o de distàncies i angles. Aquestes defineixen la posició d’un punt sobre un pla de referència sobre el qual s’ha projectat la superfície de la Terra. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Mètode de codificació de coordenades planes (NR) • $b - Unitats de distància plana (NR) • $c - Resolució de l’abscissa (NR) • $d - Resolució de l’ordenada (NR) • $e - Resolució de distància (NR) • $f - Resolució d’orientació (NR) • $g - Unitats d’orientació (NR) • $h - Direcció de referència de l’orientació (NR) • $i - Meridià de referència de l’orientació (NR) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d'enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 343 ##$aDistance and bearing. 343 ##$aCoordinate pair;$bmeters;$c22;$d22. 343 ##$aCoordinate pair$e30.0;$f0.0001;$gDegrees, minutes and decimal seconds;$hNorth;$bU.S. feet. 343 ##$iMagnetic.



67

352 – REPRESENTACIÓ GRÀFICA DIGITAL Descripció del mètode de referència i del mecanisme utilitzat per representar informació gràfica en un conjunt de dades. Aquesta informació consisteix en: el tipus de tècnica d’emmagatzematge utilitzada, el nombre de documents del conjunt de dades i el format en el qual són emmagatzemades les dades.

Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Mètode de referència directa (NR) • $b - Tipus d'objecte (R) • $c - Comptador d'objectes (R) • $d - Comptador de files (NR) • $e - Comptador de columnes (NR) • $f - Comptador vertical (NR) • $g - Nivell de topologia VPF (NR) • $i - Descripció de referència indirecta (NR) • $q - Format de la imatge digital (R) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 352 ##$aVector. 352 ##$aPoint :$bEntity point. 352 ##$aRaster :$bpixel$d(5,000 x $e5,000) ;$qTiff. 352 ##$aVector :$bGT-polygon composed of chains$c(70). 352 ##$aVector :$i100 year floodplain boundary; 500 year floodplain boundary. 506 – NOTA D’ACCÉS RESTRINGIT (R) Aquest camp conté informació relativa a les restriccions imposades a l’accès o a la distribució dels documents descrits. Indicadors

• Primer – No definit o # - No definit

• Segon – No definit o # - No definit

Codis de subcamp

• $a – Polítiques d’accés (NR) Restriccions legals, físiques o de procediment imposades als individus que desitgen veure els materials descrits.

• $b - Jurisdicció (R) El nom d’una persona, institució o un càrrec dins de la institució, que ha fixat les restriccions i davant de qui es pot recórrer.

• $c – Mesures per l’accés (R) Disposicions requerides per l’accés físic.

• $d – Usuaris autoritzats (R)



68

Una classe d’usuaris o individus concrets als quals no se’ls hi apliquen les restriccions del camp $a.

• $e - Autorització (R) Font d’autoritat de la restricció.

• $u – Identificador uniforme de recursos (URI) L’identificador uniforme de recursos (URI), per exemple una URL o URN, que proporcionen les dades per a l’accès electrònic en una sintaxis estàndard. Aquestes dades poden utilitzar-se per a l’accés automàtic a un document electrònic, mitjançant l’ús d’un protocol d’Internet.

• $3 - Especificació de materials(NR) • $5 – Institutció que afegeix o utilitza el camp (NR) (Vegeu Subcamp de Control) • $6 - Enllaç (NR) (Vegeu Subcamp de Control) • $8 – Camp d’enllaç i número de seqüència (R) (Vegeu Subcamp de Control)

Exemples 506 ##$aClassificat 506 ##$aNomés per a noms d’ús oficial 506 ##$3 Arxius de l’oficina de la Subsecretaria $a Ningú pot examinar aquests document i obtenir informació o còpies excepte amb permís escrit $b Secretaria del Tresor o un representant seu degudament autoritzat $c Emmagatzemat de forma remota. L’accès requereix una notificació anticipada de 24 hores 506 ##$aAccès restringit;$c Es requereix un permís escrit $bdonació 506 ##$aRestringit: no pot ser consultat fins al 2010$d Membres de la familia del donant. 506 ##$a Classificat sota disposicions de seguretat nacional $b Departament de Defensa; $e Títol 50, capítol 401, U.S.C. 506 ##$aS’apliquen algunes restriccions. Per a més detalls sobre la consulta restringida a l’accès dels arxius: $u[URI] 514– NOTA DE QUALITAT DE LES DADES (NR) Proporciona una avaluació general de la qualitat del conjunt de les dades que constitueixen el document. Per als materials cartogràfics, les recomanacions sobre les proves que s’han de realitzar i la informació que s’ha de reportar són a Spatial Data Transfer Standard (FIPS 173).

Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Informe d’exactitud dels atributs (NR) • $b - Valor d’exactitud dels atributs (R) • $c - Explicació d’exactitud dels atributs (R) • $d - Informe de coherència lògica (NR) • $e - Informe de completesa (NR) • $f - Informe d’exactitud de la posició horitzontal (NR) • $g - Valor d’exactitud de la posició horitzontal (R) • $h - Explicació d’exactitud de la posició horitzontal (R) • $i - Informe d’exactitud de la posició vertical (NR) • $j - Valor d’exactitud de la posició vertical (R) • $k - Explicació d’exactitud de la posició vertical (R) • $m - Cobertura de cel núvol (NR) • $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R)



69

URI (Uniform Resource Identifier), per exemple una URL o un URN, que proporciona dades d’accés electrònic en sintaxi normalitzada. Aquestes dades es poden utilitzar per a l’accés automàtic a un document electrònic utilitzant un dels protocols d’Internet.

• $z - Nota de visualització (R) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d'enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control

Exemples 514 ##$aThe map layer that displays Special Feature Symbols shows the approximate location of small (less than 2 acres in size) areas of soils...[en aquest exemple s'ha escurçat el subcamp $a]$dQuarter quadrangles edited and joined internally and to surrounding quads. All known errors corrected.$eThe combination of spatial linework layer, Special Feature Symbols layer, and attribute data are considered a complete SSURGO dataset.$fThe actual on ground transition between the area represented by the Special Feature Symbol and the surrounding soils generally is very narrow with a well defined edge. The center of the feature area was compiled and digitized as a point. The same standards for compilation and digitizing used for line data were applied to the development of the Special Feature Symbols layer. 514 ##$bAproximadament 95% 514 ##$aExactitud de la posició horitzontal 1-3 meters$fDiferencial GPS$g3 metres$hTests estàtics$iTest de Bar$jUn peu$kVerificació de Bar. 514 ##$zCompletesa:$u[URI] 540 - NOTA DE CONDICIONS D’ÚS I REPRODUCCIÓN (R) Indicadors

• Primer- No definit o # - No definit

• Segon – No definit o # - No definit

Codis de subcamp

• $a – Condicions d’ús i reproducció (NR) Normalment, reflexen les disposicions legals sobre les restriccions

• $b – Jurisdicció (R) El nom d’una persona, institució o un càrrec dins d’una institució, que ha fixat les restriccions i davant del quan s’han de fer les esmenes

• $c – Autorització (R) La font d’autoridad de la restricció

• $d – Usuaris autoritzats (NR) Una classe d’usuaris o individus concrets als quals no se’ls apliquin les restriccions del subcamp $a.

• $u – Identificador uniforme del recurs (NR) Uniform Resource Identifier (URI), per exemple una URL o un URN, proporciona la informació de l’accès electrònic amb una sintaxis normalitzada. Aquesta informació pot utilitzar-se per a l’accès automàtic a un document electrònic mitjançant un protocol d’Internet

• $3 – Especificació de materials (NR) • $5 – Centre que afegeix/utilitza el camp (NR) Vegeu Subcamp de Control. • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamp de Control. • $8 – Camp d’enllaç i número de seqüència (R) Vegeu Subcamp de Control.

Exemples 540 ##$aEls drets literaris de Carrie Chapman Catt han sigut donats al patrimoni públic 540 ##$aRestringit: Còpia permesa per a organitzacions sense ànim de lucre 540 ##$3Programae de ràdio enregistrats $aHi ha restriccions de copyright i contracturals que s’apliquen a la reproducció de gran part dels registres $bDepartmento del Tesoro $cContractes 7-A130 fins al 39- A179.



70

540 ##$aEstat dels drets no avaluats. Per més informació consulteu "Copyright and Other Restrictions" $uhttp://www.loc.gov/rr/print/res/273_brum.html 540 ##$3Transcripcions$aConfidencial, còpia limitada $dNombre del estudiante mencionado en el documento. 552 - NOTA D’INFORMACIÓ SOBRE L’ENS I L’ATRIBUT (R) Descripció del contingut de la informació del conjunt de dades, incloent-hi els tipus d’ens, els seus atributs i els dominis a partir dels quals es poden assignar els valors dels atributs. Indicadors



Codis de subcamp

• $a - Etiqueta del tipus d’ens (NR) • $b - Definició i font del tipus d’ens (NR) • $c - Etiqueta d’atribut (NR) • $d - Definició i font de l’atribut (NR) • $e - Valor del domini enumerat (R) • $f - Definició i font del valor del domini enumerat (R) • $g - Mínim i màxim de l’extensió del domini (NR) • $h - Nom i font del conjunt de codis (NR) • $i - Domini no representable (NR) • $j - Unitats de mesura i resolució d’atributs (NR) • $k - Data d’inici i data d’acabament dels valors d’atribut (NR) • $l - Exactitud del valor de l’atribut (NR) • $m - Explicació de l’exactitud del valor de l’atribut (NR) • $n - Freqüència de la mesura d’atribut (NR) • $o - Resum d’ens i d’atribut (R) • $p - Citació dels detalls d’ens i d’atribut (R) • $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R)

URI (Uniform Resource Identifier), per exemple un URL o un URN, que proporciona dades d’accés electrònic en sintaxi normalitzada. Aquestes dades es poden utilitzar per a l'accés automàtic a un document electrònic utilitzant un dels protocols d’Internet.

• $z - Nota de visualització (NR) Nota que introdueix les dades en el camp si cal.


Exemples 552 ##$aPunt d'elevació$b un punt d’elevació conegut$c Elevació$daltitud superior i inferior al datum de referència$g999 a 2641$jmetres. 552 ##$aEscala gràfica i text, text d’informació sobre el títol$bNivell 1, Verd 552 ##$asoil type $bsoil mapping unit polygon (SCS)$cnumbered$dsoil category, user-defined$g1-4$jinteger$k19940809-19940812$luntested 552 ##$afloodplain polygon$b100 and 500 year floodplain zones (FIRM maps (FEMA))$cuser-id$dfloodplain zone, USACERL$g100-500$jYears (time) 552 ##$oThree observables: Carrier-phase measurements, pseudorange (code) measurements, and observation times, as well as station and antenna information$pGPS Bulletin, Vol. 3, No. 3, September-October 1990 issue, from the Commission VIII International Coordination of Space Techniques for Geodesy and Geodynamics 552 ##$zEntity values:$u[URI]



71

APÈNDIX II Exemple del format de registre de metadades METS (Metadata Encoding and Transmission Standard) aplicat a registres de mapes de la Library of Congress, amb un breu resum de les àrees principals del registre. Vegeu el text del capítol IV (Metacatalogació de les dades geoespacial digitals) per consultar enllaços relacionats. Un document METS consisteix en les set seccions principals següents:

1. Encapçalaments METS: l’Encapçalament METS conté metadades que descriuen el mateix document METS, incloent-hi la informació de creador, editor, etc.

2. Metadades descriptives: la secció de metadades descriptives pot apuntar cap a metadades descriptives externes al document METS (com un registre MARC en una ajuda de cerca OPAC o EAD mantingut en un servidor www); contenir metadades descriptives incrustades internament; o contemplar ambdues solucions. La secció de metadades descriptives pot incloure molts exemples d’ambdós tipus, interns i externs.

3. Metadades administratives: la secció de metadades administratives proporciona informació sobre la manera en què els arxius van ser creats i guardats; els drets d’autor; les metadades relacionades amb la font original de la qual deriva l’objecte digital, i la informació sobre la procedència dels arxius que comprenen l’objecte digital (per exemple, relacions d’arxiu màster i el derivat, i la informació de migració/transformació). Com passa amb les metadades descriptives, les metadades administratives poden ser externes al document METS, o poden ser codificades internament.

4. Secció de fitxer: la secció de fitxer enumera tots els arxius de contingut que comprenen les versions electròniques de l’objecte digital. Els elements <file> poden ser agrupats dintre dels elements <fileGrp> per poder subdividir el arxius per versió de l’objecte.

5. Mapa estructural: aquest és el cor d’un document METS. El mapa estructural perfila una estructura jeràrquica per a l’objecte digital i relaciona els elements d’aquesta estructura amb arxius de contingut i amb metadades que pertanyen a cada un d’aquests elements.

6. Enllaços estructurals: La secció d’enllaços estructurals del METS permet als creadors de metadades METS registrar l’existència d’hipervincles entre els nodes de la jerarquia perfilada al Mapa Estructural. Aquests enllaços estructurals són de particular importància quan s’utilitza METS per arxivar pàgines web.

7. Funcionament (behaviour): Una secció de funcionament pot ser utilitzada per associar executables amb el contingut de l’objecte METS. Cada conducta dins d’una secció té un element de definició d’interfície el qual representa una definició abstracta del conjunt de funcionaments representats per una secció particular. Cada funcionament també té un element de mecanisme que identifica un mòdul de codi executable, el qual implementa i posa en marxa els funcionaments definits de forma abstracta per la definició d’interfície.

Més informació i tutorial sobre METS: http://www.loc.gov/standards/mets/METSOverview.v2.html [Última actualització: 13/09/2006. Consulta: 25/07/2008]



72

<?xml version="1.0" standalone="no" ?> - <mets:mets xmlns:mets="http://www.loc.gov/METS/"

xmlns:mods="http://www.loc.gov/mods/" xmlns:xlink="http://www.w3.org/TR/xlink " xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns="http://www.loc.gov/METS/" xsi:schemaLocation="http://www.loc.gov/METS/ http://www.loc.gov/standards/mets/mets.xsd http://www.loc.gov/mods/ http://www.loc.gov/standards/mods/mods.xsd" OBJID="ark:/13030/kt9s2012hz" TYPE="cartographic" LABEL="San Francisco 15-minute Quadrangle">

- <mets:metsHdr CREATEDATE="2001-10-23T00:00:00" LASTMODDATE="2003-04-18T07:00:00">

- <mets:agent ROLE="CREATOR "> <mets:name>Rick Beaubien</mets:name>

</mets:agent> </mets:metsHdr> - <mets:dmdSec ID="DM1">

<mets:mdRef LOCTYPE="URL " MDTYPE="OTHER " OTHERMDTYPE="HTML map " xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/mapsaux/histopo/sfhistopo.html" LABEL="SF Area Quadrangles Index Map" />

</mets:dmdSec> - <mets:dmdSec ID="DM2">

<mets:mdRef LOCTYPE="URL " MDTYPE="MARC " xlink:href="http://sunsite2.berkeley.edu:8000/WebZ/Authorize:sessionid=0:bad=html/authofail.html:next=NEXTCMD%22/WebZ/QUERY: next=html/results.html:format=B:numrecs=20:entitytoprecno=1:entitycurrecno=1:tempjds=TRUE:entitycounter=1:entitydbgroup=Glad:entit yCurrentPage=SearchRecentAcq:dbname=Glad:entitycountAvail=0:entitycountDisplay=0:entitycountWhere=0:entityCurrentSearchScreen=html/search.html:entityactive=1:indexA=gl%3A:termA=167937091:next=html/Cannedresultsframe.html:bad=error/badsearchframe.html" LABEL="Catalog Record" />


- <mets:mdWrap MDTYPE="MODS"> - <mets:xmlData>

- <mods:mods> - <mods:titleInfo>

<mods:title>San Francisco 15-minute Quadrangle</mods:title>

</mods:titleInfo> - <mods:name type="corporate" authority="naf">

<mods:namePart>Geological Survey (U.S.)</mods:namePart>

</mods:name> <mods:typeOfResource

collection="yes">cartographic</mods:typeOfResource> <mods:genre authority="marc">map</mods:genre> - <mods:originInfo>

- <mods:place> <mods:code authority="marc">dcu</mods:code> <mods:text>Washington, DC</mods:text>

</mods:place> <mods:dateIssued>1897-1948</mods:dateIssued> <mods:dateIssued encoding="w3cdtf"

point="start">1897</mods:dateIssued> <mods:dateIssued encoding="w3cdtf"

point="end">1948</mods:dateIssued> </mods:originInfo>



73

- <mods:relatedItem type="constituent" xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/xdlib/servlet/archobj? DOCCHOICE=maps/brk00010.00000007.xml">

- <mods:titleInfo> <mods:title>Quentin 7.5-minute

Quadrangle</mods:title> </mods:titleInfo>

</mods:relatedItem> - <mods:relatedItem type="constituent"

xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/xdlib/servlet/archobj? DOCCHOICE=maps/brk00010.00000006.xml">

- <mods:titleInfo> <mods:title>Richmond 7.5-minute




- <mods:titleInfo> <mods:title>San Francisco North 7.5 minute

quadrangle</mods:title> </mods:titleInfo>



- <mods:titleInfo> <mods:title>Oakland West 7.5-minute


</mods:relatedItem> <mods:identifier>G3700 svar .U6 CA San

Francisco</mods:identifier> </mods:mods>

</mets:xmlData> </mets:mdWrap>




<mods:title>San Francisco 15-minute Quadrangle: 1895</mods:title>

</mods:titleInfo> - <mods:name>

<mods:namePart>U.S.Geological Survey</mods:namePart> - <mods:role>

<mods:text>publisher</mods:text> </mods:role>

</mods:name> <mods:typeOfResource>cartographic</mods:typeOfResource> <mods:genre authority="marc">map</mods:genre> - <mods:originInfo>

<mods:dateIssued>1895</mods:dateIssued> <mods:dateIssued

encoding="w3cdtf">1895</mods:dateIssued> </mods:originInfo> - <mods:physicalDescription>



74

<mods:extent>1 map; 45 x 40 cm.</mods:extent> </mods:physicalDescription> <mods:note type="general">Contour interval 25

feet</mods:note> <mods:note type="general">Surveyed in 1892, 93,

94</mods:note> - <mods:subject>

- <mods:cartographics> <mods:scale>1:62,500</mods:scale>

</mods:cartographics> </mods:subject>

</mods:mods> </mets:xmlData>

</mets:mdWrap> </mets:dmdSec> - <mets:dmdSec ID="DM5">











feet</mods:note> <mods:note type="general">Surveyed in 1892, 93, 94; Culture

revised 1898</mods:note> - <mods:subject>








</mods:titleInfo>



75

- <mods:name> <mods:namePart>U.S.Geological Survey</mods:namePart> - <mods:role>






feet</mods:note> <mods:note type="general">Surveyed in 1892, 93, 94; Culture

revised 1914</mods:note> - <mods:subject>















feet</mods:note> <mods:note type="general">Tactical map</mods:note> - <mods:subject>




76

<mods:projection>Polyconic, NAD 1927</mods:projection>








<mods:namePart>U.S. Army Map Service</mods:namePart>

- <mods:role> <mods:text>publisher</mods:text>

</mods:role> </mods:name> <mods:typeOfResource>cartographic</mods:typeOfResource> <mods:genre authority="marc">map</mods:genre> - <mods:originInfo>


encoding="w3cdtf">1946</mods:dateIssued> <mods:edition>AMS 2, 1946</mods:edition>

</mods:originInfo> - <mods:physicalDescription>



- <mods:cartographics> <mods:scale>1:50,000</mods:scale> <mods:projection>Polyconic, NAD

1927</mods:projection> </mods:cartographics>

</mods:subject> </mods:mods>







<mods:namePart>U.S. Army Map Service</mods:namePart>

- <mods:role>



77




encoding="w3cdtf">1948</mods:dateIssued> <mods:edition>AMS 3, 1948</mods:edition>

</mods:originInfo> - <mods:physicalDescription>



- <mods:cartographics> <mods:scale>1:50,000</mods:scale> <mods:projection>Transverse Mercator Projection,

NAD 1927</mods:projection> </mods:cartographics>

</mods:subject> </mods:mods>


</mets:dmdSec> - <mets:fileSec>

- <mets:fileGrp VERSDATE="2000-08-22T06:32:00" USE="archive"> - <mets:file ID="FID2" MIMETYPE="image/tif" SEQ="2"

CREATED="2000-08-22T06:32:00" GROUPID="GID2"> <mets:FLocat LOCTYPE="URL "

xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/archive/brk00000021_10a.tif" />

</mets:file> - <mets:file ID="FID3" MIMETYPE="image/tif" SEQ="3"












</mets:file>



78

- <mets:file ID="FID7" MIMETYPE="image/tif" SEQ="7" CREATED="2000-08-22T06:32:00" GROUPID="GID7">

<mets:FLocat LOCTYPE="URL " xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/archive/brk00000026_10a.tif" />

</mets:file> </mets:fileGrp> - <mets:fileGrp VERSDATE="2000-08-22T06:32:00" USE="reference">

- <mets:file ID="FID8" MIMETYPE="image/x-mrsid-image" SEQ="1" CREATED="2000-08-22T06:32:00" GROUPID="GID2">

<mets:FLocat LOCTYPE="URL " xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/sidjpeg/usgs/brk00000021_10a.sid" />

</mets:file> - <mets:file ID="FID9" MIMETYPE="image/x-mrsid-image" SEQ="2"


xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/sidjpeg/usgs/brk00000022_10a.sid" />













</mets:file> </mets:fileGrp> - <mets:fileGrp VERSDATE="2000-08-22T06:32:00" USE="thumbnail ">

- <mets:file ID="FID14" MIMETYPE="image/jpg" SEQ="1" CREATED="2000-08-22T06:32:00" GROUPID="GID2">

<mets:FLocat LOCTYPE="URL " xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/sidjpeg/usgs/brk00000021_10a.jpg" />

</mets:file> - <mets:file ID="FID15" MIMETYPE="image/jpg" SEQ="2"


xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/sidjpeg/usgs/brk00000022_10a.jpg" />


CREATED="2000-08-22T06:32:00" GROUPID="GID4">



79

<mets:FLocat LOCTYPE="URL " xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/sidjpeg/usgs/brk00000023_10a.jpg" />










</mets:file> </mets:fileGrp> - <mets:fileGrp VERSDATE="2000-08-22T06:32:00" USE="thumbnail ">

- <mets:file ID="FID20" MIMETYPE="image/gif" SEQ="1" CREATED="2000-08-22T06:32:00" GROUPID="GID1">

<mets:FLocat LOCTYPE="URL " xlink:href="http://sunsite.berkeley.edu/mapsaux/histopo/15sanfrancisco.gif" />

</mets:file> </mets:fileGrp>

</mets:fileSec> - <mets:structMap TYPE="logical">

- <mets:div ORDER="1" TYPE="Quad15" LABEL="San Francisco 15-minute Quadrangle" DMDID="DM1 DM2 DM3">

<mets:fptr FILEID="FID20" /> - <mets:div ORDER="1" TYPE="map" LABEL="1895" DMDID="DM4">

<mets:fptr FILEID="FID2" /> <mets:fptr FILEID="FID14" /> <mets:fptr FILEID="FID8" />

</mets:div> - <mets:div ORDER="2" TYPE="map" LABEL="1899" DMDID="DM5">










80



</mets:div> </mets:div>

</mets:structMap> </mets:mets>

El Metadata Object Description Schema (MODS) de la Library of Congress

La Network Development de la Library of Congress i la MARC Standards Office –amb l’ajuda d’experts interessats en el tema– han desenvolupat un esquema per a un conjunt d’elements bibliogràfics que poden ser utilitzats per a moltes finalitats, especialment per a aplicacions bibliotecàries. Al ser un esquema XML, MODS està pensat per ser capaç de transportar dades seleccionades de registres MARC ja existents, així com també permetre la creació de registres descriptius originals. A més, inclou un subconjunt de camps MARC 21 i utilitza etiquetes basades en el llenguatge en lloc d’utilitzar etiquetes numèriques, i en alguns casos reagrupant elements del format bibliogràfic MARC 21. El MODS s’expressa utilitzant la representació gràfica de l’esquema XML de la World Wide Web Consortium. La Network Development i la MARC Standards Office de la Library of Congress realitzen les tasques de manteniment de l’estàndard, amb l’ajuda dels usuaris. Exemple: <?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?> - <mods xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" version="3.0"

xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns="http://www.loc.gov/mods/v3" xsi:schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-0.xsd">

- <titleInfo> <title>Campbell County, Wyoming /</title>

</titleInfo> - <name type="corporate">

<namePart>Campbell County Chamber of Commerce</namePart> </name> <typeOfResource>cartographic</typeOfResource> <genre authority="marc">map</genre> - <originInfo>

- <place> <placeTerm authority="marccountry" type="code">wyu</placeTerm>

</place> - <place>

<placeTerm type="text">[Gillette, Wyo.]</placeTerm> </place> <publisher>Campbell County Chamber of Commerce</publisher> <dateIssued>[1982?]</dateIssued> <dateIssued encoding="marc">1982</dateIssued> <issuance>monographic</issuance>

</originInfo> - <language>

<languageTerm authority="iso639-2b" type="code">eng</languageTerm> </language> - <physicalDescription>

<extent>1 map ; 33 x 15 cm.</extent>



81

</physicalDescription> <note type="statement of responsibility">this map reproduced by Campbell County

Chamber of Commerce.</note> <note>In lower right corner: Kintzels-Casper.</note> - <subject authority="lcsh">

<geographic>Campbell County (Wyo.)</geographic> <topic>Maps</topic>

</subject> <classification authority="lcc">G4263.C3 1982 .C3</classification> - <recordInfo>

<recordContentSource>DLC</recordContentSource> <recordCreationDate encoding="marc">830222</recordCreationDate> <recordChangeDate encoding="iso8601">19830426000000.0</recordChangeDate> <recordIdentifier>5466714</recordIdentifier>

</recordInfo> </mods>

Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i ......II.a ASPECTES BÀSICS DELS MAPES I DE LES...

Documents

Transcript of Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i ......II.a ASPECTES BÀSICS DELS MAPES I DE LES...