MARTÍ GENÍS Y AGUILAR

486 CATALUNYA ARTÍSTICA

Gent IlatabLe de CataLu-ya

MARTÍ GENÍS Y AGUILAR.

A mi, que no soch més que un dels tants quesenten per en Genis una especial veneració sos-tinguda per la forsa subjectiva de son esperit,me tremolaría esporuguit la má, si pretenguésen aqueix ni en cap article, retratarlo fidelmentó tan sols presentarlo ab un xich del relleu abque ressalta; perque sé, que si ell; indulgent ybondadós com sempre, m'estimaria en excés mabona voluntat, els que saben conéixel m'exigi-rían una descripció exacta, m'exigirían en sonretrato aquell ambent que atráu, aquell corqu'encisa, aquella ánima que admira, aquell ar-mónich conjunt que li dona un carácter distin-tiu y que jo no sabré may dibuixar, perquetampoch el sabré compéndrer. Sols puch dir,que m'ha afalagat l'esperit cuan en las sentadasde sos vells amichs de la «Lliga de Catalunya»,al recáurer la conversa sobre en Genis, he sen-tit que tenían per ell mots de tendra recordansay d'estimació profonda, aqueixa estimació ger-manal que deuría traduhir en paternal la jove-nalla que'ns enfilém, inconcient en sa bona partdel terreno que trepitja, per despreciar ab sonbrill de llumanera la llum ruhent dels estelsqu'aclareix els caminals florits de nostra litera-tura.

Sols la posteritat, clam de justicia certa, tri-butará 1'homenatje degut als primers redemp-tors de las ]letras patrias; y's llegirán ab l'ar-moniosa confusió de las vibracions sublims delscántichs qu'ells entonaren, els noms dels quicom en Genis deixan en recort, genials produc-cions, aparellant en sa vida la convicció radi-cal y ferma al desmesurat sacrifici. La historiasens dupte, recordará que al redós de nostrasfloridas montanyas cresqué ab admirable ufanaaquell esbart de cantayres tan essencialmentpoétich, de perfums inefables en sas primicias,y d'esclats incomparablement flayrosos, com in-comparables son nostre gran Mossén Cinto yen Martí Genis que devallats del cel vinguerená brotar en eixa riallera plana. Perque aixís comningú ha solcat l'altura potser inaccesible delinmortal Verdaguer, també trobém invulnerableá'n en Genis, en son género especial, ab quin nos'ha atrevit cap més novelista de la terra.

En Genis es de las millors joyas d'aquell es-tol gentil arrecerat en las frescas matinadas ál'ombra d'un desmay; ell rellú ab propi ingeni

entre aquella joventut primitiva que acoblá laidentitat y noblesa de llurs sentiments peraplorar en aquel b lloch melancólich y sagrat, —els filis d'una reyna sens ceptre ni corona,—com els deya en Verdaguer en son primer dis-curs, en quin batejá aquell vol enamorador desomniayres ab 1'escayent nom d'Esbart de Vich.

Si seguim el solch sempre fresch é inesborra-ble que deixa ell en el camp de nostra renaixensaliteraria, ens encantarém á cada pas flayrantnovasé inconegudas aromas. Busquém un'altraJulita,aqueixa Julila vaporosa, celestial, que sols ellpodía fernos compéndrer y ab quina ficsá ines-bargible son nom, ja en la primera obra qu'eixide sa delicada ploma. ¡Ah! Jo havia vist plorarde santa satisfacció á mon anyorat pare, qui alcel sia, satisfacció sagellada per la vera y fondaamistat que'ls lligava d'infants, al repassar lasentida dedicatoria qu'ostenta en son nom tanpreuhada joya; y no es pas que aquesta deixienrera á la Mercé de Bellanzata y als Cuadrosdel cor, ahont ab tanta refinació de tacte, des.criu costums hermosas que ha anat desterrantel temps y qu'ell evoca ornat ab poéticas pinze-lladas, á La Reynela del Cadí, Sola un tarot, Pas

-savents y tantas d'altras, que descobreixen sonorigen bessó, expansions de un'ánima senti-mental esparramada en aquellas descripcionsde magnitut sobirana, ja síaenlas manifestacionsmés sublims de la Naturalesa, com en el recómés amagat del seu cor. Aixis el trobém sem-pre llorejat sens conéixer la febre de perseguirpremis; y no solzament com á novelista, sinócom á poeta, en quin primer rengle figura sonnom, premiat ab la Flor Natural dels JochsFlorals de 1878 per sa poesía Lo Criat Major, yen 1892 ab la Viola d'or y argent per sa compo-sició Penediment, de quinas ñéïeren els Juratsrespectius, els més merescuts elogis.

Mes ja he dit en un principi que no era jo quidevia retratar al doctor Martí Genis,—com li di-hém els que'1 tractém sovint, —y menys com á es-criptor ; seria desvirtuar son nom. Mes sí quedesitjaria presentarlo tal com jo'l conecte ab lagrandesa de son ánima incomparable, ab la ri-quesa de sos sentiments tendríssims plens d'es-piritual bellesa; desitjaria ficsar la seva imatjegran y senzilla; mes la que jo dibuixaria seriafreda y esblaymada y no tindria res d'aqueixesperit atractíu y enamorador.

Qui ha repassat tot aquell mosaych de sasobras, queda sens dupte sugestionat per l'áni-

CATALUNYA ARTISTICA 487ma de] autor, aqueixa ánima hermosa que hibatega en tocas ellas y que's desfá en color cuanab entretochs sublims pinta cors amorosos,perque ell per tot descriu amor.... Qui resse-gueix aquell teixit, prou coneix á'n en Genis abaqueix perfúm de poesia que l'envolta, abaqueixa superioritat de cor que brilla molt méscuan l'amaga una modestia excessiva, bellissi-ma purificació de la flayre que's desprén dellurs sentiments generosos. Si, aquest coneix á'nen Martí Genis tal com es; mes els que'1 veyémd'aprop, els que podém á tot'hora respirar sonmateix ayre, els que palpém las manifestacionsde aqueixa ánima seva, que sovint s'exteriorisaper deixar un rastre d'agrahiment, sols aquei-xos coneixém sa grandesa real que de lluny hade semblar un somni.

Jo guardo en mon cor un testimoni viu quem'ajudá, com en tantas ocasions consemblants,á refermar mos conceptes que no son pas capfantasía. La gentil escriptora Sara Maria Llo-rens, en quina la lectura de las obras d'en Genisproduhi la naturalesa de sos efectes, després

de haverli presentat, me contestava á una pregunta que li fi u respecte á la impresió, entre al-tres divulgacions per Pistil, lo que reproduheixoofenent tal volta la humilitat de qui ho escri-gué: «Me'l figurava ab un talent superior y abun cor riquissim, peró Iotas mas suposicionsquedaren petitas al costat de la realitat. Casi to-tas sas paraulas m'han quedat gravadas, perquetotas ellas m'impresionaren fortament, penetra-ren fins á mon cor y'1 deixondiren ab llur flayrebenfactora. De totas ellas ne vegi brollar unaresplandor que m'enlluherná sens poder ovirartots sos raigs, y'm vegi petita, més petita quemay.... y fins me va sébrer greu d'havermeatrevit alguna volta á passar ma pobrissimaploma pe'1 paper....»

Aqueixa afectació tan espontania no es d'ellasola; es la subjectiva veneració que sentim de-vant ele sa estimable persona tots els que sa

-bém conéixer á'n en Genis.

MANEL SERRA Y MORET.

Vich, Setembre 19oi.

L4 Foto t deL Reguet.A la plana de Vich

si hi han fonts regaladas,com la Font del Reguerno se n'hi saben gayres.

L'aygua que hi raja á dollses una aygua encantada:no's pot desencantarmentres ángels hi vajen.

Si hi beuhen els aucelistrovan mellors passades:las donzellas que hi van,diuhen qu'cs melmelada.

Be us ho contaré jocom hi va náixer l'aygua,cuan sols hi havia florsá las voras del marge.

Un dematí d'estiupassejava una damapels jardins del Reguer,antiga y noble casa.

Li deya un caballer,que gentil l'acompanya,li deya'l caballerab molt tendra mirada:

— Senyora del cor meu,donchs quina cosa us faltaqu'aixís baixéu el cap,y aixís vos tornéu blanca?

—Amat senyó y espós,jo dirho no gosava:que'm fan morir de setaquestas flors gemadas.—

Cull un penjoy de gersque'n degota rosada.Frescos y regalats,la dama retornavan.

Del sot que va haver fetja un fil d'aygua n'hi raja,que ab els colors del sol,pedras finas semblava.

S'acosta un aucelletque volava per l'ayrè;remulla'l bequet d'ory desseguit ja canta.

Cantava'l gafarró,deya aquestas paraulas:—Serás Font del Reguerla font de la esperansa.

Farás llevá aquets prats,farás florir la casa:la dama haurá una nina,la nina será un ángel.

Com rodarán els anysbé rajará aquesta aygua:las filias del Reguers'hi mirarán la cara.

No més s'aixugarási may per may n'hi manca.—Y va callar l'aucell,fugint d'una volada.

Avuy per'vuy bé adolla,del prat sent reyna y gala,aquella aygua com gelque retornó la dama.

La verge d'ullets blausqu'ara la té encantada,si té lo cel als ulls.....també'1 té á la seva ánima.

MARTÍ GENÍS Y AGUILAR.

488

CATALUNYA ARTISTICA

L'atentat y mort d'en Mac-Kinley ha fet córrerpels fils del telégrafo y las planas del periódichtot el bagatje acostumat de frases de condolque son d'usatje en semblants cassos. S'ha par-lat del home eminent, del estadista seré, delciutadá insigne; s'ha plorat ab la esposa primer,després ab la viuda; s'ha malehit la má del as-sessí; se l'ha condempnat á lq maledicció uni-versal...

Casi ningú s'ha recordat, en el primer mo-ment, de las mares, fillas y esposas que ploranencara á Espanya y á Filipinas pe'Is fills, maritsy pares assessinats per voluntat del homicidaMac-Kinley, al desencadenar tranquilament almonstre devorador de vidas, la malehida guer-ra, desde una de las habitacions de la CasaBlanca.

Un assessinat es un crim; l'assessinat al pormajor un sagell de gloria. 1Pobra humanitat!,Cuán obrirás els ulls y apartarás las tenebrasdel passat, que't privan de veure la teva verita-ble vía?

L'assessí d'en Mac-Kinley es un criminal: peróel mort y'ls seus consellers, que tants homes hanfet matar á sanch freda, son molt més criminalsencara devant la conciencia humana, lliure deprejudicis.

Considerant aixó fredament, sense que unsenti per'xó menos horror pe'l crim, té de con -fessar que denegadas aquest agafa totas las apa-riencias de la justicia, d'una justicia qu'está persobre de tots els Códichs, perquè es l'essenciamateixa del món y del home. Es aquella ]ley decompensació de que parla Emerson, que neganmolts sabis, peró qu'existeix en el fondo de to-tas las cosas, y que'1 poble, més en contacte abla Naturalesa, ha recullit en els adagis de tocaslas (lenguas. Ull per ull, dent per dent, sanch persanclz, amor per anzor.

S'ha dit que si Mac-Kinley havia causat mals

al exterior, en cambi havía fet molt bé á la sevapatria.

Aixó será segons com s'entengui'l bé y lapatria.

Si per aquesta s'entén las contadas dotzenasde potentats d'una nació y per bé's comprén totlo que puga conduhir á fer més grossas las for-tunas d'aquestos, en aqueix concepte tenen ra-hó els que tal cosa afirman.

En realitat, Mac-Kinley sembla no haversepreocupat de res més. Per protegir á las granscompanyías industrials va presentar els célebresarancels que duhen el seu nom, essent no mésdiputat; cuan després sigué elegit President, perdonar nous mercats als productes d'aqueixasmateixas companyías, aprofitantse de l'estúpidaquijotería del poble espanyol y de la vergonyosaignorancia y deixadesa deis nostres gobernanis,va portarnos á una guerra injusta, quin resultatfou quedarse ab las nostras colonias, ab el pre-text de deslliurarlas. Actualment encara dura laguerra ab Filipinas per esclavisar un poble quevol la seva llibertat.

Durant el temps qu'ha regit la nació han nas-cut per tot, aquets trusts inmorals, pops inmen-sos qu'extenen arreu del pahís els seus brassosmalehits pera xuclar el diner de que s'alimentalagegantina fera. Ells matan las iniciativas indi-viduals al matar las industrias petitas; elis fanla lley al que compra y al que ven, y tendeixená dividir la societat en dugas classes únicas: ladels tot-poderosos, que de fet no reconeixen lleyque'is goberni, y la dels pobres de solemnitat,la dels desvalguts, treballant y sofrint sota'1 ca-pritxo dels altres.

eY d'aixó'n diuhen fer bé á la patria? Mal yy molt mal li ha fet, puig ha sembrat la llevóde la seva ruina.

Els Estats-Units eran forts per la llibertat, yaquesta llibertat está en perill de mort per culpad'en iMac-Kinley. La politica de conquista lamata la llibertat: qui vol esclavisar als deméspobles s'esclavisa ell mateix: l'historia y la rahóens ho demostran.

L'acaparament de la riquesa pública en pocasmans, es un altre perill de mort per un Estat ypels mateixos que la ussurpan. El dia que'ls deabaix no tenen res, es la vigilia che péndrelahotot: may está més aprop una caldera d'esclatar,que cuan aguanta la pressió més forta.

CATALUNYA ARTISTICA 489

MIRANT ESTAMPAS. — Disiix INÉDTT DE I. CREUS.

Després del atentat, va venir desseguida lahistoria del complot, y es natural. ,

Sempre que un organisme social, cualsevulga,sofreix una cayguda®que no ha sapigut prevenir,busca motius qu'excusin la seva inutilitat y víc-timas pera desfogar el seu mal humor.

Es la comedia de sempre: la policia era l'en-carregada de vetllar pe'l President; aquest cauferit per dos trets de revólver, dorichs té d'haver -hi hagut una conspiració tremenda, que justi-fiqui la inutilitat de la seva vigilancia; y nohaventla sapiguda descubrir avans, la desco-breixen després, per salvar las apariencias.

Per sort, á n'aquellas terras, hi há una micamés de respecte per la veritat, qu'en altras quejo sé, y han deixat anar,`poch després d'agafats,á tots els que sense to ni so havia ficat entrereixas la policia. De conspiració no se'n trobáni rastre, y's comprén.

Fets d'aquesta classe, s'explican perfectament

sense l'aparato de las antigas conjuras revolu-cionarias: més ben dit; nos comprenen més queessent l'obra d'un solitari, d'un iluminat, y aixófa que sigan impossibles de preveure ni de pre-venir.

Totas aquestas llegendas de complot, demos-tran la estupidesa y la mala fe dels seus inven-tors. L'home creu sempre més aviat lo marave-llós, que no pas lo que se li presenta pels medisnaturals.

¿Qué més senzill que la génessis d'aquestoscrims? La proba la tenim en 1'assessí d'en Mac-Kinley.

Un obrer, un desheretat; tot lo qu'emprén lisurt malament, perd viu resignat y lluytantsempre. Un día sent predicar doctrinas redemp•toras y se'n enamora. Després se va fent en ellun treball interior: compara la realitat de la vi-da, ab l'ideal qu'e11 ne té format; sent impacien-cia per assolirlo y naix en ell un desitj intens

490

CATALUNYA ARTISTICA

de fer quelcórn per deslliurar 1'humanitat, ab elseu esfors individual. Es un boig que no veuque lo qu'ell desitja, es l'obra de multas gene-racions evolucionant sempre endevant: ell només veu que l'estat social es dolent; que'! queferepresenta l'Estat; y compra un revólver y mata.¿Voléu res més senzill?

Per aixó, per la mateixa senzillesa de las cau-sas que'ls determinan, serán inútils totas lasmidas que's prenguin, tots els congresos que'sreuneixin, per'evitar y reprimir aquets fets. Sonresultat, no del esplet de vida de la societat mo-derna, com deya l'Imparcial de Madrit, si malno recordo: son fills del mal que rosega las en-tranyas d'aquesta societat y si no's cura'l mal,no desapareixerán els seus efectes.

Rodejeuse de canons y bayonetas; manteniuun exércit d'espias, tanqueuse dintre dels vos-tres palaus, oh poderosos de la terra! En el fon-do de la vostra cambra més retirada, com á n'elmitj del més nombrós exércit, viuréu tremolantsempre, perque tots els vostres espías no podránllegir may en el cervell dels homes, á n'el cer-vell que cova l'idea de la vostra mort!

La vostra tranquilitat no la trobareu en lasarmas dels vostres soldats, ni en la llestesa delsvostres espías: la vostra pau está en l'amor, enel benestar dels pobles, en la justicia.

Escoltéu lo que diu Emerson:«Tota falta contra la justicia y l'amor al pró-

» xim troba desseguida la seva pena. El seu cas•» tich es la por.»

«Tots els vells abusos de la societat, sigan» universals ó particulars, tots els acaparaments» injustos de propietat ó poder, tenen la matei-» xa venjansa. La por es un endevinayre clari-» vident, el nunci de las revolucions. Ensenya» que'hi há quelcóm de podrit alli hont se posa.» Es un corb de carner, y encara que no poguéu» veure perque rondeja sobre un punt determi-» nat, ja sabéu que á n'allí s'hi troba alguna cosa» morta. La nostra propietat es poruga, nostras» Iheys son porugas, nostras classes ilustradas te-» nen por. Ja fa temps qu'aquesta por irónica y» profética revoloteja per sobre d'ellas. Aquest» aucell afamat de carn morta, no hi es pas per-» que sí. Indica la existencia de grans erros,» que volen reparació.»

JOSEPH PIULA.

pheselit.A ma neboda la novella poelisa

María Castell y de Descatllar.

¡Cóm m'encanta'l candor de ton istilrublert tot ell de dolsa benauransa!¡oh rossinyol que'¡ pur perfúm d'abrilme porta'l teu ressó ple d'esperansa.

Ressó que al escarnirlo pert lo bellque tenen els teus cants de primavera;pró avuy pera portarte algún joyellá la corona d'or, es matinera.

Ala musa bosquerola que no cullels primors genials de la poesía;per'xó pretench omplir aquest trist fully enviártel joiós en aquest día.

MIQUEL DE REGUER.

ELS SOtr r s de JESÚS. (')

El Jesuset, vida , meva,cada nit somnía amors,somnfa desgranalls tendresde bellissímas cansons.Somníaun niu de dolcesahont s'estiman tots els cors.

Si es molt hcrmós el seu somnidesflora enciser somrís,forjant un bes els seus llavis,y en la terra, amorosits,dos cors iguals s'hi desvetllancom pomells en ram florit.

Aixis nasqueren nosaltres,d'un petó del Jesusetque en una nit estrelladam'ho contá un ángel del cel,y per'xó nostres cors viuhend'amor en esplet etern.

Y'm va contar, vida meva,que nostre amor será fermperque'1 jorn que vam conéixens,el Jesuset riallertingue'1 somni més esplénditque han vist els angels del Cel.

MANEL SERRA Y MORET,

Vichy Setembre de 19o1.

(i) Fragment de la poesía llorejada ab la Flor naturalen el Certamen literari ¡le Sant Gervasi (Josepets.)

U)

rJ.ti

H

CATALUNYA ARTISTICA 491

492

CATALUNYA ARTISTICA

EI Go -ch bLanch.En aquell recó de món no s'hi veya may per-

sona humana. Eral replá d'un xaragay de lamontanya. El feyan un devassall de códols quepotser els titans, tot jugant pels cims del Piri-neu, els rebateren á baix per' sentir el terratre-'mol de la cayguda en els topans de las serras yen las gorgas del riu. L'aygua que baixava delxaragay destriantse sobre d'ells els vestí de lloty de sorra; y s'hi feu un pla que las gojas lovestiren de flors, y'ls tudons hi anavan á ferniu. Per un costat era junyit á la montanya, yper l'altre badava sobre del cayent de l'ayguaqu'anava saltant avall, avall, omplint aquellasoletat de fressa y d'escuma. Al fons de tot eltorrent reposava com si se l quedés una amplacisterna, y'ls tudons y'ls isarts que s'abocavaná mirarhi's veyan á dins de l'aygua quieta delGorch blanch.

Aquell reconet de món no'l sabía no més queen Gil, el pastoret del mas de Las Baumas; quetenia quinze anys, y era espigat com un tany depollancre y tenía uns ulls vius com dos ulletsd'aucell, y cantava cansons Instas com una tor-tra anyoradissa.

Al estiu, cuan á la tarde las ombras baixavanquietas y frescas per aquells replechs de lamontanya, mentre'1 fidel gos de tura li teniacompte las ovellas y las cabras, saltava pelsverns y las mareselvas al encantat balcó delGorch blanch. La destrenada cabellera de l'a y

-gua rebotia als peus d'ell, devallant de qui sabahont de dalt. Li agradavan aquells esquitxosde rosada fresca, y aquell soroll que l'aixorda-va, y la colorayna que donava á las trenas del'aygua la darrera llum del día. Y s'agoytavacom - queya á baix al fons, y com se quedavamansa y encongida allá en el Gorch, que brilla-va á sos ulls com un mirall de vidre.

Devegadas la lluna li atrapava, y talmentquedava embabiecat ab els tons de blanch ynegre que la nit clara donava á l'aygua y á lasrocas y á n'els arbres. Y escamarlat en el cauredel avench veya dins del Gorch, llis, blanch comneu transparenta, l'astre del silenci rodar pe'l cel,també blanch, quiet y lluminós, com la llummisteriosa del gran somni de las montanyasadormidas. Y ell també ab els ulls oberts dormíaper dins, y somniava clarors sobrenaturals,mons fantástichs, hermosuras del pensamentque no entenia y que 1'encisavan, de gojas, dedonas d'aygua, de ninas encantadas, y delspastorets y primpcesas de las cansons y las ron-dallas.

No se sab si lo que un día va veure va ser unsomni, ó no va ser un somni.

Cuan aquella tarde va travessar 1'atapahidacortina de verns ramosos, d'entortolligadas ri-dortas, y arsos florits com un roser del desert,avars de posar el peu á la molsosa miranda delxaragay, ahont solía trobarse ell ben sol, per ra-bejarse en aquell Llit d'herbas tovas y flors humi-das, hi vegé una figura que li aturá'Is peus y li

sobtá la respiració. En el mateix moment, comeixint de las verdissas d'un'altra esquerda de lamontanya, hi entrava una dona... una noya... quela va veure ben bé pe'l clar: blanca, bonica, ablas trenas rossas destetas y penjants, y un ves-tit blanch, blanch com la escuma que la ruixa-va, llarch com un rastre de llum. Y passejantseper sobre de l'herba, va arreplegar un manat deflors, de lliris blaus y margaridoyas blancas. Yab el ram á las mans s'adressá á la bella voradel abim; y alsant els brassos com un ángelqu'arrenqués la volada, se tirá endevant... yson vestit vaporós y sa cabellera flonja y sonmanat de lliris blaus se barrejaren ab las trenasy la voleyant escuma de l'avgua que de dalt ábaix saltava...

El pobre pastoret sentí que'! cor li volia fugirdel pit; volgué córrer á atorarla, y caygué esma-perdut á sobre'1 tou de falgueras y xicoyras,emportántsenhi la vista avall, avall, las onas d'aquell vestit blanch que brandejavan sota latransparencia de l'aygua, cayent, cavent, finsqu'aquella donzella celestial, encantada, apare-gué ajeguda y bressolantse per sobre del Gorchblanch; flotant sos cabells extesos, els lliris álas mans, badant sos llavis per una oració ó perun somrís y'ls ulls com dos bocins de celmirantse'1 á n'ell, dolsament, com sil cridés án'aquell llit de quietut y de misteri... Y l'aygua1' amortallá rissantse en petits cercles sobred'ella, com si una dayna blanca hi hagués bai-xat á beure; tornant á quedar el Gorch seré,quiet... blanch com si'! seu vestit l'hagués co-bert per sempre.

Desde llavors el pastoret de Las Baumas nova gastar gayre alegría. No va contar may áningú aquella visió extraordinaria que li ompliael pensament y la memoria; ni may s'esdevin-gué qu'ell sentís á parlar que cap persona s'ha-gués perdut per la montanya, per donarli'l ras-tre de qul podía ser aquella donzella hermosaque havia vist fondrers en el Gorch blanch.

Després ab el temps duptá de si'ls seus ullsI'havían enganyat: de si l'havia encantat aquellatarde un fantasma vaporós, ó si lo que havíavist era una noya de carn y ossos. .

Mes l'encantament li tenía Lligat l'esperit, ycada dia's sentía més empenyut pe'! desitj vio-lent d'estarse en el replá ocult del xaragay: unniu arredossat del món que l'omplian la flayrede las herbas y las flors, els sorolls del torrentque s'estimbava y la llum blanca de la clarordel cel que hi baixava esrnortuhida, y de las es-cumas que reflexavan brillantors blavas... Y eraper ell un palau de somnis, d'aspiracions vagasy visions d'ánima ignocenta y malaltissa. En lacayguda de las ayguas, en las vesllums del cap-vespre y en la llisó del gorch ahont á vegadas lalluna hi banyava els seus ropatjes de lluentorargentina, el pastoret hi tornava á veure devallarla seva fada, ab son llarch vestit blanch, ab elslliris blaus, ab la cara somrihenta y esblanque-hida y ab els ulls posats á n'ell, que'l convidavaá sentiments y esperansas desconegudas, om-

CATALUNYA ARTISTICA

plintlo de goigs extranys, barrejats ab esgarri-fansas fredas.

Y va passar molt temps, y varen passar anys.Cuan se vingué l'hora que al pastoret li calladeixar las ovellas, y treballar als camps, y bus-car una minyona, y fer com els altres fadrinsdel seu tay, en Gil de Las Baumas de res d'aixóno feu pas cas.

A la seva enamorada la duya mapada en elcor; y li vetllava ab son recort constant, qu'erauna adoració inconscient, infantívola, son som-ni d'encantament al fons més amagat del Gorchblanch.

Va deixar el remat cuan va morir el vell Cal-sida, el moliner del Pla de Llops. Ab els seuspetits cabals y una bona empenta dels seus amosde Las Baumas, va comprar el moli esdernegat,ab cuatre feixas de mala mort, que ab prou fey-nas li donarían el pa per l'any y blat de moroper l'hivern. Mes la bassa del moll prenia l'ay-gua de ben aprop del Gorch blanch; y jan teniaprou per empleyarhi la seva vida. Llarch á te-nir, volent viurersol, contava poguer adobar lasesquerdas del pobre casuch, y'1 rech de la presamitj cegat pe'! temps... Y tot ho aconseguí; ymay li faltá pa ni feyna.

Y va passar un any, y dos, y deu. No sé cuánva passar; perque en Gil el moliner no contavaels mesos ni las setmanas, y no hi havia díasllarchs, no més si per l'enfarfech de la feyna nopodia pujar al seu mirador encantat; allá daltdel xaragay de la montanya, que persona nadano l'havia trepitjat, no més ell... y la dona mis-teriosa que li tenía fermats els senties al seulluminós recort.

Mal fos á la nit, ab la lluna ó ab la fosca, enGil l'havia d'anar á veure, tremolantli'I cor comel primer día, ab els plechs blancl-is del vestit,ab la cabellera voleyant, ab els lliris blaus, totala figura deixatada en l'aygua que saltava abescurras torrent avall, torrent avall, fins á labalsa del Gorch, que se la quedava á dins, aje-guda, quieta, hermosa, mirantse'l á n'ell, yaclamantlo ab la dolsa mirada...

Un dia, al cap d'aqueixos an ys, fressés estolde caballers descavalgava al portal del Molí dePla de Llops. En Gil els feu l'oferta del seu pa yde la seva cambra; y dos días de seguida anareny v ingueren per aquells voltants, remenant es-t urments, per ell nous y extranys, prenent midasde cap á cap del torrent, y escribintácadapuntyfent ratllasydibuixos en grans rotllos de-paper.

iAquells homes, seguint el curs de 1'aygua,gosaren posar el peu en l'amagatall dels seussomnis y secrets!

Aquells homes, avans d'anarsen, li feren án'en Gil proposicions extranyas qu'ell no lascapia, ni sabía cóm contestarlas. Pogué arrivar áentándrer que'! Gorch blanch no'I tocarían: que'1torrent saltaría aixis mateix de la montan ya, yaixó li bastó. Els doná permís per tot lo demésque volguessen; no fentli gayre fret ni calor lasPromesas de gran fortuna que li feren, ab la ri-

493quesa qu'ells allá hi portarían, tot fent sortir de1'aygua una forsa maravellosa qu'arrivaria finsá las vilas llunyanas...

Dos anys més tars, en la vall de Pla de Llopsadossat a las serras que amagan el Gorch blanch,s'hi aixecava una construcció superva, com unpalau que senyorejava aquella montanya, vol-tat de jardins y ple de ricas salas guarnidas d'unbé de Deu de pinturas y moblatjes, que talmentsemblava que fos un somni.

L'amo mateix de la grandiosa empresa quetenia á punt d'enjegar á las ciutats del pla unapila de mils caballs de forsa aplegats á dintred'un poderós cordó eléctrich, aquell dia avisó án'en Gil, el bon moliner, que fos á casa seva ál'hora de la festa. Estrenarían una gran ilumi-naria en tot l'edi fi ci.

Molts senyors y moltas damas havían arrivatde llunyans pahissos per ésser á la inauguracióde la gran obra. Cuan els innumerables caballseléctrichs galoparian invisibles del salt delGorch blanch fins á las vilas y ciutats que'Is es-peravan, ab un petit esquitx d'aqueixa forsa elpalau de la vall y'ls jardins que'! voltavan y'lspasseigs dels arbres que's conlonian ab els bos-cos vehins, tot s'abrandaria d'una llum de cla -ror maravellosa, que faria entrar a nova vidaaquellas soletats de la montanya.

Cuan queyan las primeras ombras sobre delsrengles de carolinas y d'acassias en las plasse-tas del parch sumptuós, y s'apagavan els colors

NOTA MODERNA, per R. Martínez Padilla.

494

CATALUNYA ARTISTICA

vius de las grans paneras de flors qu'haviannascut ab una bufada en els reclaus de sos labe-rintes, y's colltorsavan tristas á sobre 1'ayguamoradenca del petit llach els jonchs ayrosos ylas ninfas esblaymadas, el drinch d'una cam-paneta cridá cap á la gran sala als convidats yconvidadas qu'ansiosos ja ho esperavan.

La hermosa senyoreta Victoria , casada depochs mesos ab el propietari y gerent dela granfábrica, havia arrivat aquella tarde; y ella erala que tenía d'enjegar ab sas mans rosadas eldevassall de la llum y de la forsa.

A dalt d'un estrado gornit ricament per unva-liós artista, ella esperava que'] seu espós li fesla senyal.

—Vos, Gil, veníu si us plau--va dir l'engin-yer.—Prenéu aqueix cordó de seda, y poseuliá las mans. Vos sou la Naturalesa que té laforsa: ella'I geni que l'atrau, y la dona al treballde la vida!-

S'atansá en Gil enlluernat per la mitja clarordel cap vespre, ab pas incert pe'ls anys y l'atur-diment, mostrant ab la barretina á la má l'es-bullat y cendrós cabell que revestía la seva tes-ta y casi bé la seva cara; y la senyoreta tocá'lmisteriós resort...

Una onada inmensa de llum omplí de gom ágom tota la sala, tot el palau; al parch y á lavall; als ayres y á la montanya; voleyant pe'lscaps de las serras estels de color brillantís-sims, en cércols fantástichs, que deixondavanals aucells en sos nius y á las afarams dels bos-cos en sos caus.

En Gil caygué de genolls, y plegá ínvolunta-riament las mans, y cluca'Is ulls que no podíanobehir aquella visió lluminosa. La senyora es-tava bona y dreta al mitj d'una resclosa admira-blement ideyada. Ell la vegé tota gentil y her-mosa ab son vestit de satí blanch, ab sacabelle-ra rossa voleyantli sobre'Is polsos, ab un mana-det de flors blavas á la má, ab la mirada dolsaposada sobre d'ell... Y queyan á son entorndolls de llum fosa, brillanta y espurnejant, abresplandors blanchs y blavenchs, confonentsey barrejantse ab els plechs ayrosos del seu ves-tit àngelical, com si fos un salt furient d'ayguasencesas que la cerclavan com una gloria, y's fu-njan á sos peus!

Ell no senti'] picament de mans y'ls crits d'en-tussiasme que feren esclatar las maravellas de

la bellesa de la dama, y de la enginyosa apo-teosis.

Ell deya entre singlots: —^Erau vos?... ¿Frauvos? Jo desde petit que ja us coneixia! Us conechdesde'] dia que vareu quedar encantada! Oh!No tornaréu pas á dintr e del Gorch blanch!Gracias a Deu que us podre véurer en persona...á fins que'm mori!

La senyora va ajudarlo á aixecar, enternidaper aquella impresió y aquell sentiment; y en-cara que no entenia ben bé'l sentit de las sevasparaulas, li prometé que sí, que sempre més lapodría veure!

MARTÍ GENIS Y AGUILAR.

4 ^ .

CATALÁ.—ROMEA.

INAUGURACIÓ DE TEMPORADA.

No n'hi sentía de calor el ptíblich. Obría de nou sas por.tas el teatro clássich de la terra, el favorito deis que anyo.ran sentir parlar catalá á las tanlas, el que ha fet y ha do.nat nom á tot l'esbart d'autors que han glorificat la dramática regional, y no podían mancarhi els admiradors, elsamichs, els devots, tots els que gosan ab el repertori antichy esperan ansiosos las produccions novas del modern. Ai-xís es que la nit del dissepte varem véurer el teatro ple degom á gom, butacas, palcos, primer pis y galliner.

Y no n'hi havía per menos, s'inaugurava la temporadahivernal, la funció era d'homenatje al inmortal FrederichSoler (Pitarra), al fundador del teatro catalá. y s'estrenavauna obreta del aixerit Parellada, tres alicients temptadors.

Com á recordansa al geni d'en Pitarra, se represenrá sondrama ben popular Lo rector de Vallfogona, en quin des.empenyo—llevat d'aigtin petit punt discordant—s'hi dis.tingiren tots els artistas que hi prengueren part, empró d'u•na manera especial las senyoras Monner y Clemente y elssenyors Borrás y Capdevila. El primer, al finalisar la representació del drama, llegí una poesía del senyor Casals yBové, endressada á la memoria d'en Frederich Soler.

Y seguí l'estreno del saynet d'en Parellada La tornadad'en Baldiri, qu'es una traducció del que en castellá té'lmateix autor, ab el títul de La güelta é Quirico. La obretaté un argument menut, tota's reduheix á explicar graciosi•tats y ridtcolesas de la vida de cuartel, peró ab un devas-sall de xistes y situacionetas ben cómicas que feren que'lpúblich rebés ab fortas riallas el non saynet.

Se cridá al autor, que no's presentá per ausencia, y s'a-plaudí á sos principals intérpretes la senyora Monner, lasenyoreta Jarque y els senyors Capdevila, Fuentes, Manso,Santolaria y Virgili.

:,55,

Del estreno de la comedia del senyor Bordas, L'enre-dayre, ja'n parlarém en el vinent ntímero.

NOVEDATS

L'estreno del poema d'en Mistral, Mireyo, (son eliefdauvre), no data d'avuy; va tenir lloch á París en 1864,cinch anys després d'haver sigut escrit pe'1 felibre proven-sal; empró l'obra sortida de la ploma d'un dels capitostosde la literatura regional del mitj.día de Fransa, tanca una

tendresa sugestiva, una senzillesa que corprén, y dintre de

la mateixa senzillesa hi há el poema grnndielocueut, eldrama passional, el reflexe de las costums rurals qu'encan-tan, mentres qu'en el llibret que se'n feu p-ra convertirloen ópera, s'hi veu la so fi sticació més punible de ¡'obrad enMistral, lo que no compreném que pogués consentir elmestre dels felibres de la Provensa.

Eis amors de lhireyo y Vicens en el poema hi están descrits ab una delicadesa idílica, y tenen un fí trágich, heli

complement d'aquellas dugas voluntats enamoradas, mentres qu'en ]'ópera, després d'ésser tractats un bon xich bar-ruerament, acaban á capritxo del llibretista, ab l'únich fi,sens dttpte, de produhir millor efecte en el públich. Desvio.

CATALUNYA ARTISTICA 495tuar aixís el carácter d'una obra mestre, es disfressar elrostre d'una dona jove y hermosa ab la grollera carota devella crapulosa.

Y per aqueix fet mereix censuras el primer traductor quearregló el poema pera llibret d'ópera, y mollas més els queseguiren modificantlo (que creyém que han sigut varis), ymés que tots ells s'han de dirigir contra l'acadénmich queha fet la traducció al castellá, perque vaja, al sortir de lassevas mans ha passat á la categoría de romanso cursilón abliteratura pera criadas y porteras de casas de senyors.

Tocant á la música.., cal dir qu'es d'en Gounod. el mes-tre que vá subjugarnos ab las dolcesas del Faust qu'en laépoca de son estreno vá obtenir un succés delirant en elnostre concepte merescudissim.

En Gounod, ab Mireyo (Mirella's titula en espanyol) noestigué desacertat, tnés no tan afortunat com ab la que liacabava de donar nom, el Faust; ha compost música unbon xich consemblant, ab un jayent si fa no fa de laprimera, empró no li arriva. Es agradosa, ben construída,aixó si; sobretot en la part descriptiva, tractada de mestre;hi brillan molts trossos, com el coro del primer acte y laprofessó del tercer , y un dúo preciosissim (dúo del magali)en el según acte en la part passional, un xich respectadadel poema pels barruers dels confeccionadors de llibresdestinats á sortirne 1'spartito del compositor.

Ara, la execució no va convéncer gayre, degut princi_palment á que l'obra no havia sigut prou ensajada, méspera contrarrestarho prou hi há remey si volen; dedicantshiun rato cada oía fins á tant que puga sortir ben baldera.

La Boheme ha anat sustituhint á Mireyo.Els artistas que l'han cantada, alternant, las senyoras

Vigier, Homs y Fénech y'ls. senyors Granados, Escursell,Banquells y Carbonell, Izan procurat donarli to: el relléupossible. A'n en Banquells se li ha fet repetir cada nit lacansó de la vecchia simarra, expressada ab molt gttst.

Nostres folletins.Ab el present número repartim el sisé

plech de 8 planas del poema

c 1una de las obras més genials del gran poeta1MO5SLN JACINTO VERDAGUER, quina primeraedició catalana está agotada.

Al oferir al públich la nova edició d'aquestpoema, joya de las lletras patrias ; recordém ánostres suscriptors antichs a als que vingan àserho desde'I número 64 fins à la terminacióde l'obra, la promesa que ferem de regalarpera la encuadernació del tomo unas luxosastapas en pasta y durat.

Al final donarém las Notas explicativas y elretrato del autor.

També repartim ab el número d'avuy, el plechsisé de la bonica novela-epistolar

L`APOSTOI..Ioriginal d'en Manel Folch y Torres, premiadaen el primer Certamen de CATALUNYA ARTÍSTICAcelebrat enguany.

SUSCRIPCIÓ PÚBLICA

destinada á aumentar els ingresos pera'1 Monu-ment á FREDERICH SOLER, cuals donatius nopodrán excedir de una pesseta, al objecte dedonar á la suscripció carácter popular.

De las cantitats recaudadas se'n fará entregaá la Comissió Executiva del Monument.

Total, 3120 ptas.Continúa oberta la suscripció en la Redacció

de CATALUNYA ARTÍSTICA.

Dissapte passat se reuní al «Ateneu Barcelonés,, la Co.missió abolicionista de las corridas de toros, elegint alasenyors que s'encarregarán de la organisació del Certamenliterari que dita Comissió té en projecte.

Després acordá felicitar coralment al Alcalde de Pola deGordón (León), per no permétrer qu'en el cartell de lasfiras que s'han celebrat en aquella població hi figuressincorridas de toros; lloable acort que deurían imitar tots elsAjuntaments que s'estimin quelcóm.

Diumenge passat día 22 tingué lloch en el «Centre Ca-talunyas de Sant Martí de Provensals, una vetllada polítichliteraria musical, en conmemoració del primer aniversari desa fundació. Comensá la festa ab la lectura de la memoria,pe'l senyor Cortés, llegint avans las adhesions al acte, queforen en bon número; també pronunciaren discursos elssenyors Morera, Horta, Marsans, Serrat, Campmany y al-tres, éssent tots ells xardorosament aplaudits.

La societat coral «Lira Martinense» baix la batuta deson Director en J. Barberá, cantá ab justesa y afinació va-rias pessas de son repertori, entre ellas, els Pescadors yl'Anyorament, del inmortal Clavé; Sant dilluns,d'Otto, y laCansó de noys, d'en Grieg, que tingueren de repetirse. Elnen Flós y Calcat recitá ab la facilitat y gracia á que'ns téacostuinats, la poesía Crit de Patria.

Acabá tan simpática festa ab Els Segadors que foren re•petits entre un espatech d'aplausos per part del auditorique omplía de gom á gom el local.

El Capitá General don Enrich Bargés, visitá diumengel'eAteneu Obrers de Gracia, quedant molt content no sols

Casaísteixendel improvisat examen que sufriren els noys y noyas que

a dit centro instructíu, de las diferentas asigna–turas que cursan, sí que també per la bona marxa que por-e ta y elevats Ens que persegueix l'Ateneu, al que feu un do.natiu en las cincuanta pesetas.

L'alumnene de las classes dde día, en Francesch Arraz, sa

-ludá al senyor Bargés, ab un breu discurs que agradá dedebó á la triada concurrencia que presenciava l'acte,

496

CATALUNYA ARTISTICA

Atentament convidats per la Junta Directiva del AteneuObrer de Sant Andreu assistirem á la festa que tingué llochel diumenge passat ab motiu del repartiment de premis ysolemne obertura del curs de 1901 1902 de las escolas quesosté tan granada societat obrera.

L'acte va resultar brillantissim, recitantse valiosos tre-balls que despertaren l'entussiasme de la concurrencia queomplia l'espayós saló de festas, sentint vivament nosaltresque la falta de lloch ens privi de donar més detalls de tanagradable solemnitat, y més encara tenint en compte l'ideaab que s'inspira nostra Revista, sempre disposta á aplaudirlo que mira á cultura y enlayrament.

CATALUNYA ARTÍSTICA els hi envía una coral y entus-siasta enhorabona al veure l'honradés de fins que perse-gueixen y també al admirar el fruyts del seu esfors, verita-blement dignes d'apreci, y'ls encoratja per seguir avant,avant sempre. També nosaltres tenim el mateix lema:Avant, fins á veure la realitat del fí que desitjém dintre]'ordre social avuy en desfeta lluyta.

La societat cBerenguer, celebrá'l diumenge passat unavetilada lírich dramática que resultá molt agradable.

Se posaren en escena las obretas ja conegudas A ca lamodista y Con bermisa del marido; després se'n estrená unaoriginal del soci don Domingo Font y Morgades, denomi-nada La pubilla del ferrer, que agradó extraordinariament.Fou molt aplaudida per la nombrosa concurrencia que de-maná al autor al palco escénich.

En el aColegi Peninsulars, de Gracia, son director donJoan Prim y Pujol hi ha creat una classe popular de gramática catalana que, comensant per inculcar els rudimentsfilológichs, s'extengui fins al complert coneixement de nos-tre idioma.

Es d'alabar la resolució de dit professor, qui per lo vialcreu de necessitat que'ls fills de Catalunya no desconeixinla seva llengua com ocorre sovint pera vergonya d'aquestaterra que conta ab literatura propia.

Ha mort en aquesta ciutat el ferm catalanista en PauSans y Guitart, que havia sigut president de la rLliga deCatalunya».

A. C. S.

Per falta material de temps deixém peral número vinentlo fer la ressenya del sisé concert matinal «Euterpe deClavé», efectuat avans d'ahir en el Tívoli.

ENTRETENIMENTS

Dotse hotpas í"Total".

XARADA

A Total vareig anarno fa pas gayres setmanasper un assumpto que á míme va donar honra y fama,y que'm callo, perque jo...no vull ferme propaganda.Al arribar dos Mongatva comensar el viatjemés pesat y carregósque hi puga havé en tot el mapa.A la meva hu-dos Dos-tresallá no vaig pas trobarla,y no es extrany; puig la pobreja fa un any qu'es enterrada:en cambi hi vareig trobarun aixám de nenas guapasque allí están passant l'estíudisfrutant de molt bons ayres.Lo que més me va xocarningú hi dos-prima-tres ara;aquell poble's pot ben dirque de punta no n'hi faltapuig que tots aquells carrersab punta tots ells acaban,y son tan drets, que si algúté la desgracia de caure,se'n va á pará á la rieratant si'n té com no'n té ganas.Els amichs que allí'm vaig feren la meva curta estadavaren demostrar tots ellscarinyo á la meva Patriaperque'm varen atiparde teca per las butxacas.¡Que Deu els donga molts anyspera fer obras semblantasl

J. STARAMSA.

solució aL deL rl únt eho passat.Xarada: Per-di-ci-ó.

CATALUNYA ARTISTICA se ven á París, Boulevard Mont-martre, Kiosque nttm 5o, de Mme. Scheneider •Fidel Giró, impresor — Carrer Valencia 311, Barcelona.

CATALUNYA ARTISTICASETMANARI IL-LUSTRAT de Literatura, Arts y Teatros.

í'edacció y jidministració: — 7?aurich, 20, principal. — ()(i ha bussó d la porta.)DIRECTOR: J. AYNÉ RABELL. — ADMINISTRADOR: BARTOMEU LLURÓ

12 planas de text degut als millors prosistas, poetas y crítichs regionals. —4 de novela ilustrada.8 de folleti literari. — Grabats y dibuixos de notables artistas.

PREUS DE SUSCRIPCIÓ: BARCELONA, trimestre 2 pessetas. — FORA, mitj any 4 pessetas.EXTRANGER un any 12 franchs. — NÚMERO CORRENT, 15 céntims. — NÚMERO ATRASSAT, 20 céntiulS.