EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE SETEMBRE DEL 201938 | Cultura i Espectacles |

El món com a meditacióés el nom del projecte ex-positiu amb què MariaMercader (la Bisbal d’Em-pordà, 1969) va guanyar,juntament amb Plecs, deTura Sanz Sanglas, la dar-rera convocatòria del cicleExposicions Viatgeres queorganitza la Diputació deGirona. El cicle itinerants’estrena a la sala princi-pal d’exposicions de la Ca-sa de Cultura de Girona,on es podrà veure fins al28 de setembre, i despréscomençarà una gira de totun any per les comarquesgironines. Alguns dels mu-nicipis que ja l’han sol·lici-tat són Castellfollit de laRoca, Lloret de Mar, Ri-poll, Blanes, Roses, SantaColoma de Farners i Tor-roella de Montgrí.

A El món com a medita-ció, títol que prové d’unpoema de Wallace Ste-vens, Maria Mercader con-vida l’espectador a entraren el seu univers plàstic,en què es retroben refle-xos dels rajos de sol, de l’ai-gua, de la naturalesa, deles fulles, de les flors, de lesllavors, del cos... partintsempre de l’essència co-muna a totes les coses: lagènesi, la vida i l’esdeve-nir. La mateixa artista ex-plica que el projecte neixde la interrogació sobrenosaltres mateixos i el queens envolta: “Sempre es-

tem pensant-hi, i ho femdes de diferents angles,perquè intentem conèixerla natura, ja sigui desd’una vessant més objecti-va, com pot ser la física, omés subjectiva, com po-den ser les disciplines ar-tístiques.”

L’artista treballa ambtècnica mixta i l’exposició

es construeix amb obresfetes a base de plafons defusta (tots de la mateixamida) que es presentensols o en grups de tres, desis, de vuit o de deu. Elcolor més utilitzat és elblau. És un dels colors queli agraden més a l’artista iés el que li serveix per ex-plicar el seu missatge: “Su-

poso que el blau és la fos-cor, que el daurat és lallum; potser com una re-cerca d’allò més descone-gut... com una immersióen el cel, o en els oceans.”Es tracta de peces subs-tancialment abstractes.Mercader explica queaquesta és la manera queté de treballar la seva “part

més interna, més nu-clear”, i que per explicar-las’apropa a allò abstracte,on “gairebé no hi ha traç”;així és com tota la sevaobra acaba essent un con-junt de peces que es cons-trueixen a base d’un pro-cés, de la providència delmoviment i del destí. “Lameva pintura consisteix a

remoure i esperar, com sitreballés la terra”, diu ella.Seguint aquesta línia, hacreat una peça in situ, dinsla mateixa sala d’exposi-cions, que sintetitza el seumètode. Es tracta d’unapiscina de poca fondàriaque ha donat lloc a un qua-dre viu, sorprenentmentsuggeridor. ■

RedaccióGIRONA

Maria Mercader s’aboca a la pintura com a un mirall del món, representat enoceans i constel·lacions, en una nova Exposició Viatgera de la Diputació

La respiració del blau

Maria Mercader, al costat de la piscina que ha omplert de pintura, durant la inauguració de la seva exposició a la Casa de Cultura ■ MANEL LLADÓ

La Lena, de Farners CasasFontcoberta, ha estat l’obraguanyadora del IV Premi deConte Es Còdol, guardonatamb 300 euros i atorgat perl’Associació de Veïns i Amicsde Calella de Palafrugell. La fi-nalista ha estat El fill, de LluísHernández. El jurat del guardó,integrat per Mar Bosch, JosepMaria Fonalleras, Núria Martí iGuillem Terribas, ha triat entre124 contes, amb un rècord departicipació. ■ AVAC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Premi Es Còdolde conte per aFarners Casas

Després de quatre dècadesde trajectòria, el 31 d’agost lallibreria Gavina de Palamósva abaixar la persiana perdarrer cop, com ja havienanunciat al juliol. Els apara-dors del carrer Major hanquedat en blanc i només hiresta el cartell de comiat iagraïment dels propietarisals clients, molts dels qualsse senten una mica orfes ambla pèrdua del negoci quanpassen pel davant. ■ E.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La llibreriaGavina tancaa Palamós

07ara comarques gironines DIJOUS, 12 DE SETEMBRE DEL 2019

La Filmoteca projecta un film sobre el bosc eròtic de Cabanyes

DOCUMENTAL

El realitzador Joan Vall Karsunke presenta diumenge, a les 16.30 hores i a la Filmoteca de Catalunya, el documental Diari de bosc, cen-trat en la figura de l’escultor Xicu Cabanyes, el creador d’un curiós i impressionant bosc de fi-gures escultòriques, sobretot eròtiques, a Can Ginebreda, a Porqueres (Girona). Cabanyes és un creador imaginatiu, iconoclasta i amb una forta personalitat. “Mai he tingut condicions i voluntat per formar part del que s’anomena cultura oficial. M’agradaria que la meva feina reflectís l’espai on m’ha tocat viure: vaig néi-xer en un país feixista i em moriré igual que els meus pares, avis i moltes generacions més ti-rant enrere, sense poder veure el nostre país lliure i republicà”, diu a la web del seu impres-sionant espai escultòric, plantat enmig d’un bosc màgic, que l’any passat va rebre prop de 6.000 visitants.

En la presentació del documental de la Fil-moteca, a més del mateix Cabanyes, hi acudi-rà el poeta, assagista i agitador cultural Vicenç Altaió, que també participa en el film, i el seu ajudant, Marc Estany.

Karsunke també és l’autor del documental L’home del metro, sobre la figura de Ramon Ju-libert, el famós cantant d’òpera de l’estació de metro de Passeig de Gràcia.e

GIRONAARA

Maria Mercader, un viatge de meditacions

nèixer la naturalesa, ja sigui des d’un punt de vista objectiu, com pot ser el de la física, o bé subjectiu, com des de les disciplines més artísti-ques”. El títol prové d’un poema de Walter Stevens, en el qual l’autor també planteja un tipus d’interro-gants molt similars als que exposa Maria Mercader amb la seva pintu-ra i amb la seva idea del món.

L’artista treballa amb tècnica mixta, i l’exposició es construeix amb obres fetes a base de plafons de fusta (tots de la mateixa mida) que

es presenten sols o en grups. Predo-mina el blau, un dels colors que més li agraden, que li serveix per expli-car el seu missatge: “El blau és la foscor, és la llum; i la terra pot servir com una immersió en el cel, o en els oceans”. Segons l’artista, la seva pintura és “moure i esperar”; com si treballés la terra.

Seguint amb aquesta mateixa lí-nia, Mercader ha creat una peça in situ, dins la mateixa sala d’exposici-ons: una piscina de petita profundi-tat coberta d’aigua.e

ART

El món com a meditació és el nom amb què Maria Mercader (Bisbal d’Empordà, 1969) ha batejat el pro-jecte expositiu, guanyador, junta-ment amb Plecs, de Tura Sanz San-glas, de l’última convocatòria del ci-cle Exposicions viatgeres que orga-nitza la Diputació de Girona. L’exposició comença el seu cicle iti-nerant a la sala d’exposicions de la Casa de Cultura de Girona (on es podrà veure durant tot el mes de se-tembre) i després iniciarà un peri-ple d’un any per diversos municipis de les comarques gironines: Castell-follit de la Roca, Lloret de Mar, Ri-poll, Blanes, Roses, Santa Coloma de Farners i Torroella de Montgrí.

L’artista Maria Mercader pre-senta un conjunt de peces a través de les quals convida a entrar en el seu univers plàstic: parla del món, els rajos del sol, l’aigua, la natura-lesa, les fulles, les flors, les llavors, el cos, i ho fa partint sempre de l’es-sència comuna a totes les coses, la gènesi, la vida i l’esdevenidor.

Naturalesa, física i art Mercader explica que el projecte va lligat a la idea de preguntar-nos per nosaltres mateixos i pel que ens en-volta, amb l’objectiu d’intentar “co-

GIRONAARA

La pintora davant d’una de les peces que es poden veure a la mostra del cicle Exposicions viatgeres de la Diputació de Girona. MIQUEL MILLAN

Diari de Girona

En paraules dels responsa-bles de la galeria Horizon: «Noes pot saber en quin lloc de lamemòria es troben els colorsque recordem, tampoc perquèels trien els artistes com si fos-sin banderes de les seves obres.Els colors es troben, amb totaseguretat, sota les capes delsrecords oblidats per la raó. Per-tanyen a els mites i als símbols».La mostra, dedicada íntegra-ment al color vermell, comptaamb la participació de JaumeAmigó, Xavier Escribà, SabineFriesicke, Gabriel, Steve Silver,Lluís Lleó, María Paolo Coda,Ralph Bernabei, Silvia Lerin iRafa Fortaleza. E. CAMPS

COL·LECTIVAGaleria d’Art Horizon, Co-

lera. Carrer Francesc Ribera,22 H Del 10 d’agost al 14 de se-tembre. De dijous a diumengede 18 a 21 h. Dilluns, dimarts idimecres tancat.

COL·LECTIVA

Galeria Richard Vanderaa,Girona. Carrer Auriga, 3 bxsH Fins el 7 de setembre. De di-marts a dissabte d’11 a 13.30 h ide 17 a 20.30 h. Festius tancat.

COL·LECTIVA

Espai 59, Sant Feliu de Guí-xols. Carrer Joan Maragall, 59H Del 13 de juliol al 15 de se-tembre. De dijous a dissabte de17 a 20 h. Diumenges i festiusd’11 a 14 h i de 17 a 20 h.

L’obertura, el passat 13 de ju-liol, d’una nova galeria (l’Espai 59ocupa la sala d’una històrica comla Carme Tatché) és, es miri comes miri, una magnífica notícia queresta confirmada a la llum demostres com la dedicada a laBauhaus (fins el 15 de setembre).Segons Gerda Siebelt (responsa-ble de l’Espai 59 juntament ambSalvador Sabater i Mònica Pallí)«en aquesta exposició ens podemadonar com Heinrich Neuy, artis-ta de la Bauhaus juntament ambKandinsky, Albers i Mies van derRohe, dialoga amb cinc artistescontemporanis i dos fotògrafs enaquest meravellós i antic edificidel poble». E. CAMPS

RUBERT (DETALL)

RIVERA

ESPAI 59

Avís per a navegants: no es potser i no ser al mateix temps (peraixò Hamlet embarranca en unadisjuntiva). En aquest sentit (i permés que el text curatorial de lamostra plantegi coses com ara que«Aparences convida l'espectador aentrar en el joc infinit entre apa-rença i realitat: entre coneixementsuperficial i coneixement profund,entre el que és i alhora no és»), elque s’estaria negociant, per dir-hod’alguna manera, és el conceptede «real» associat a la fotografia(no es tracta de determinar si ésreal o no sinó de saber, per contra,quin grau de realitat representa). Sigui com sigui, com afectaria lafotografia el «problema de la reali-

tat»? De la mateixa manera que,amb el seu naixement, ella sem-blava voler proscriure definitiva-ment a la pintura (en opinió dePaul Delaroche), des de la irrupciódels procediments digitals de retocd’imatges, és ella, la fotografia, laque s’instal·la a la unitat de curesintensives. De veus que constatenaquest fet no ens en manquen:Tim Druckrey, per exemple, opinaque «estan en entredit els matei-xos fonaments i l’estatus del docu-ment [fotogràfic]»; Fred Ritchinparla del «profund soscavamentde l’estatus de la fotografia com aforma visual intrínsecament ve-raç»; Anne-Marie Willies especulasobre la possibilitat que la fotogra-fia desaparegui «com a tecnologiai com a estètica específica del mit-jà»; o William J. Mitchell, conven-çut de que «en 1989, sesquicente-nari del seu naixement, la fotogra-fia ja estava morta o, més concre-tament, radicalment i permanent-ment desplaçada». E. CAMPS

E. CAMPS

Si l’objectiu de la darrera exposi-ció col·lectiva de la Galeria RichardVanderaa era rememorar el grupd’artistes catalans que van treballara París durant la dècada dels sei-xanta del segle passat, en aquestaocasió el fil conductor no és tanconceptual com, per dir-ho d’algunamanera, marcat per les afinitatselectives: autors com Pic Adrian(1910 - 2008), Arman (1928 - 2005),Teo Asensio (1935 - 2016), ManelBea (1934 - 1996), Modest Cuixart(1925 - 2007), Evru / Zush (1946),Jaume Faixó (1952 - 1998), R.B. Kitaj(1932 - 2007), Lluís Lleó (1961) oGino Rubert (1969) comparteixenuna estètica que no es resisteix al’encaix en les grans famílies abs-tracta i figurativa. E. CAMPS

COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contem-

porani de Girona. Bòlit_LaRam-bla H Fins el 15 de setembre.De dilluns a divendres de 9 a 19h. Dissabtes de 9 a 14 h i de 15 a20 h. Festius de 9 a 14 h.

HORIZON

A diferència de molts artistes,que remoregen a l’hora d’explicarels seus treballs i processos creati-us, Mapi Rivera sol regalar-nos ri-ques (i sovint extenses) reflexionssobre els seus plantejaments artís-tics que, d’alguna manera, acabenformant part del projecte expositiumateix. En aquest sentit, és l’auto-ra qui millor pot explicar el rere-fons conceptual de la seva mostra:«El meu treball és un procés de de-puració, de dilatar la pell, d’obrir-lavisualment per veure i deixar veu-re, mostrant-me en el recollir-me irecollint-me en el mostrar-me. Vaighaver de fer un procés de nuesa,de descobriment, d’il·luminació,per no tenir la pell coberta i poderveure». E. CAMPS

MAPI RIVERAPalau de l’Abadia de Sant

Joan de les Abadesses. H Del27 de juliol al 13 d’octubre.Diari de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.Festius de 10 a 14 h.

MARIA MERCADERCasa de Cultura de la Diputació de Gi-

rona. Plaça de l’Hospital, 6 H Del 5 al 28de setembre. De dimarts a divendres d’11 a20 h. Dissabtes d’11 a 18 h.

La pintura, matèrica, profunda i sensuala parts iguals, de Maria Mercader és laprotagonista de la nova exposició itine-rant que ha organitzat la Diputació de Gi-rona dins el marc de les Exposicions Viat-geres. Sota el títol d’El món com a meditació(extret d'un poema de l’escriptor nord-americà Wallace Stevens), l’artista ens

convida a entrar en el seu univers plàs-tic amb una sèrie de peces a través de lesquals «l’espectador podrà interpretar elmón des de la seva perspectiva i des delseu món interior».

En totes les seves pintures, aquestabisbalenca establerta a Celrà parla delmón, dels rajos del sol, de l’aigua, de lanaturalesa, de les fulles, de les flors, deles llavors, del cos... i ho fa partint sem-pre de l’essència comuna en totes les co-ses: la gènesi, la vida i l’esdevenir. L’artis-ta treballa amb tècnica mixta i amb pla-fons de fusta que presenta sols o en grupsde tres, de sis, de vuit o de deu.

EUDALD CAMPS

CASA DE CULTURAL’ARTISTA MARIA MERCADEREXPOSA LA SEVA PINTURA COSMOLÒGICA A GIRONA

El món com a meditació

Una mostraviatgera

«El món com ameditació» és un

dels dos projectesguanyadors de les

Exposicions Viatge-res, un cicle itine-

rant que impulsa laDiputació de Girona

amb la finalitat deposar a disposició

dels municipis pro-postes expositives

de qualitat.

Una reflexió enclau bioquímica Vilajoana reivin-

dica els lents pro-cessos artístics com

a antídot contra laimmediatesa de les

tecnologies de la in-formació i la comu-

nicació (TIC).

JOAN VILAJOANASala d’Exposicions Dolors Xabé, Sarrià

de Ter. Plaça de la Renaixença s/n.H Del 14de setembre al 31 d’octubre. De dillunsa divendres de 16 a 21 h. Festius tancat.

Com ell mateix sol explicar, Vilajoa-na és un artista que «pinta sense pintar»:si ho pot fer és perquè confia en les pos-sibilitats cromàtiques i morfològiquesdel material amb el qual treballa (in-variablement paper); les seves obres sónfruit d’una íntima comprensió del ma-terial que només pot aconseguir aquellque porta gairebé dues dècades explo-rant-ne les possibilitats. Sigui com sigui,Vilajoana destaca per la seva capacitatper reduir els seus plantejaments for-mals a una mena de dialèctica ances-tral que no és una altra que la que s’es-tableix entre l’atzarositat dels ritmes dic-tats pel mateix procés de sedimentaciói l’ordenació geomètrica d’origen humà.Però l’atzar, com sovint demostra l’ex-periència, no existeix: cada pintura delde Moià és, en aquest sentit, una re-

presentació on s’escenifica una duali-tat atàvica i on la contradicció reivindicala seva naturalesa genuïnament hu-mana.

Més enllà del procediment seguit, enaquesta ocasió Vilajoana ha volgut en-dinsar-se en els sempre pantanosos ter-ritoris de la ment humana i dels seus pro-cessos de recompensa bioquímics: «Facinc anys que porto a terme una campa-nya de prevenció als instituts amb alum-nes de r d’ESO a través de l’associació Ki-lalia de teatre social sobre l’ús de les tec-nologies de la informació i la comunica-ció (TIC), una de les causes que provo-quen l’addicció o dependència de les TICés que s’utilitzen per activar aquest neu-rotransmissor». Per entendre’ns: contrala satisfacció immediata, la lentitud i lapausa dels processos pictòrics...

EUDALD CAMPS

SARRIÀ DE TER JOAN VILAJOANA INAUGURA(DEMÀ A LES 12 H) A LA SALA DOLORS XABÉ

Vilajoana i ladopaminadels papers

VILAJOANA

MERCADER

jamargant - 13/09/2019 09:31 - 81.32.132.142