Pgina 1 de 5

ENTREVISTA A LA SENYORETA

DORITA

Com es diu? Maria Dorita Tolosa sc la senyoreta Dorita.

On va nixer? On va passar la infantesa? I l'escola, com es deia? Vaig nixer a Bellcaire. Vaig anar primer a lescola de Bellcaire, fins als 9 anys i desprs uns anys ms a Balaguer a fer batxillerat deia Colegio Nacional. Era una poca en qu els noms dels carrers, dels llocs, era en llengua castellana, i a lescola tamb estudivem en llengdiu Escola Bonavista

El pati de la seva escola estava dividit en duepati dels nens i el pati de les nenes? A lescola de Bellcaire hi havia dos edificis, un per les nenes i un pels nens. I els patis tamb estaven separaa Balaguer era una escola que noms hi anaven noies.

Quan anava a l'escola, quantes nenes hi havia a la seva classe? rem entre 35 i 40 nenes, rem colla.

Vost, de petita, volia ser mestra?No, de petita volia ser perruquera. Magradava molt pentinar a les nines. Tamb pentinava a la meva mare, li posava rullos, li assecava el cabell... I desprs vaig anar canviant.

La seva primera feina va ser mestra? S. La meva primera feina va ser quan tenia 19 anys. El

ENTREVISTA A LA SENYORETA

DORITA

Maria Dorita Tolosa Mediavilla. Per vosaltres senyoreta Dorita.

On va nixer? On va passar la infantesa? I l'escola, com

Vaig nixer a Bellcaire. Vaig anar primer a lescola de fins als 9 anys i desprs uns anys ms a Balaguer

a Les Carmelites. Lescola de Bellcaire es deia Colegio Nacional. Era una poca en qu els noms dels carrers, dels llocs, era en llengua castellana, i a lescola tamb estudivem en llengua castellana. Ara es diu Escola Bonavista.

seva escola estava dividit en duepati dels nens i el pati de les nenes? A lescola de Bellcaire hi havia dos edificis, un per les nenes i un pels nens. I els patis tamb estaven separaa Balaguer era una escola que noms hi anaven noies.

uan anava a l'escola, quantes nenes hi havia a la seva

rem entre 35 i 40 nenes, rem colla. Vost, de petita, volia ser mestra? No, de petita volia ser perruquera. Magradava molt

r a les nines. Tamb pentinava a la meva mare, li posava rullos, li assecava el cabell... I desprs vaig anar

La seva primera feina va ser mestra? S. La meva primera feina va ser quan tenia 19 anys. El

Mediavilla. Per vosaltres

On va nixer? On va passar la infantesa? I l'escola, com

Vaig nixer a Bellcaire. Vaig anar primer a lescola de fins als 9 anys i desprs uns anys ms a Balaguer

Les Carmelites. Lescola de Bellcaire es deia Colegio Nacional. Era una poca en qu els noms dels carrers, dels llocs, era en llengua castellana, i a

ua castellana. Ara es

seva escola estava dividit en dues parts, el

A lescola de Bellcaire hi havia dos edificis, un per les nenes i un pels nens. I els patis tamb estaven separats. I a Balaguer era una escola que noms hi anaven noies.

uan anava a l'escola, quantes nenes hi havia a la seva

No, de petita volia ser perruquera. Magradava molt r a les nines. Tamb pentinava a la meva mare, li

posava rullos, li assecava el cabell... I desprs vaig anar

S. La meva primera feina va ser quan tenia 19 anys. El

Pgina 2 de 5

primer any vaig treballar a Bellcaire, on hi ha ara linstitut, es deia Centre dEstudis Urgell. A lestiu tamb vaig treballar fent repassos.

En quin any va comenar a treballar com a mestra? A lany 1974, tenia 19 anys.

Quants anys fa que vost treballa a l'escola? A lescola de Linyola vaig venir a lany 1980, fa 35 anys. De tots els anys passats a l'escola, quin s la quantitat de nens ms alt en una classe seva? El primer any que vaig arribar a lescola de Linyola vaig tenir la classe ms nombrosa que hagi tingut mai, eren 41nens i nenes, de primer curs. Vaig tenir la sort de tenir una companya que tenia experincia en aquestes edats, que s la senyoreta Rosa, en vaig aprendre molt della. Sn els nens i nenes que ara han fet 40 anys i que alguns sn els vostres pares, mares, tiets i tietes.

Quines diferncies hi ha entre l'escola que vost anava i l'escola d'ara? Moltes diferncies. Primer que rem molta ms colla. El treball a la classe tamb era molt diferent, ara parleu, comenteu, participeu, collaboreu, i abans la mestra o mestre explicava, nosaltres escoltvem i desprs treballvem i estvem molt atents. Si el mestre o la mestra ens renyava, ens castigava, quan arribvem a casa, hi havia all que sen diu raci doble, que vol dir que les paraules de la mare eren: si la senyoreta tha renyat s que alguna cosa no has fet b i tamb em renyava. O sigui que vigilvem molt a ser responsables, a treballar, a fer el que ens manaven. Els pares estaven molt al costat del mestres. A les classes no tenem tantes coses com ara, no tenem ordinadors, tenem enciclopdies, mapes, mquines descriure Tenem estufes de llenya. A lhora del pati jugvem a corda, al pitxi, picar cromos, als ossets, els todos. Jugvem molt al carrer, no tenem televisors, jugvem a la plaa, a pastetes. Llegem o estvem al cant de la padrina i el padr que ens explicaven histries. Tampoc fiem moltes activitats com feu vosaltres ara. A lhora de plstica fiem manualitats i les nenes tamb

Pgina 3 de 5

fiem labors, portvem un drapet de casa i amb fil i agulla aprenem a cosir. Ens agradava molt. Als mestres ens els estimvem, alguns es recorden ms que daltres, en tinc un bon record. Quan els professors entraven a la classe, ens aixecvem, tots plantats, hi havia un gran silenci.

Al llarg dels anys, quines coses han canviat en aquesta escola? Han canviat moltes coses: ledifici, ara ms gran i ms nou, els professors han augmentat. Lescola sha obert al poble, a la societat, participant en concursos, festes. Som conscients del medi ambient, som Escola Verda. Els mestres contnuament ens estem formant fent cursos.

Quants canvis educatius hi ha hagut durant aquests anys de vost a l'escola? Principalment dos. Primer hi va haver lEGB i desprs la Primria. .

Li agrada fer de mestra? Qu li agrada ms de la feina de mestra? S que magrada. El que magrada ms s quan esteu treballant i us costa, no acaba de sortir, el moment en qu ho aconseguiu, la vostra cara de satisfacci que feu. Tamb veure-us crixer, veure-us fer grans, s una satisfacci.

Quina assignatura li agrada ms ensenyar? Matemtiques, magrada molt. Tamb les cincies, la llengua.

Sabem que aquest curs vost es jubila, es voldria quedar ms temps ensenyant als nens i les nenes? Est contenta o trista per la jubilaci? S que magradaria quedar-me una temporada ms, per no tot lhorari escolar, perqu al vespre tamb estic cansada. Si estic contenta o trista? Doncs les dues coses. Estic trista perqu sn molts anys amb els nens i les nenes i magrada. Desprs perqu hi ha els companys i companyes, tots els professors que fa molts anys que estem junts i mels estimo molt. Estic contenta perqu hi ha coses que fins ara no les podia fer perqu no tenia temps.

Ens pot explicar algunes ancdotes divertides o curioses

Pgina 4 de 5

d'aquests anys? Era una tarda que fiem calligrafia, tots callats treballant i de sobte veig vora la paret un ratol. Quan vaig veure el ratol el primer que anava a fer era xisclar per vaig pensar: si crido, qu faran els nens? No vaig fer res i el ratolinet va poder fer tot el seu passeig. Desprs vaig anar al director a dir-li que calia tapar els forats. Una altra s quan vam anar de colnies a Les. Estvem a les tendes i els mestres i la cuinera vam pensar de fer una broma als nens i les nenes a una casa de colnies. Un dia d'acampada els hi vam gastar una broma als nens i nenes i els hi vam dir que aquella nit no es traguessin la roba perqu lendem ens aixecarem molt mat. Vam vestir a la cuinera com si fos un guarda forestal i a mitja nit va anar obrint les tendes i tocant el xiulet els va despertar a tots i els va fer sortir dient-los-hi que all no podien acampar i tots ben atemorits. Llavors els hi vam dir que era una broma. Es van enfadar i llavors el proper dia quan els mestres es van llevar es van trobar duna corda penjats tota la roba dels mestres. Vam riure molt.

Ja que vost ens ha tingut a alguns de nosaltres com a alumnes, qu li hem semblat? Molt b! Sou uns bons minyons i unes bones minyones. Una mica xerrairets. Si no canvieu i feu com fins ara, anireu molt b.

Quin consell ens donaria pel nostre futur? Que sigueu bones persones, responsables, respectuoses i amables amb els que teniu al voltant, amb els companys, amb els professors, amb els pares. Que sigueu treballadors i que us esforceu perqu si ara us esforceu el dia de dem estareu ben preparats i podreu trobar una feina, sigui la que sigui, la que a vosaltres us agradi per poder tirar endavant la vostra vida. Molt important: escoltar els consells de les persones que ms us estimen. Sabeu qui sn? El pare , la mare i els professors.

Pgina 5 de 5

Moltes grcies, senyoreta Dorita!

Alumnat de cinqu de primria de lEscola El Sitjar Linyola, mar de 2015

Moltes grcies, senyoreta Dorita!

Alumnat de cinqu de primria de lEscola El Sitjar Linyola, mar de 2015