núm. 168

ww

w.in

stitu

tagr

icol

a.or

g

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya fundada el 1851Març - Abril 2018

Política Agrícola Comuna: Valor afegit per al Futur d’Europa

2

3

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Sumari

Amb el suport de:

Director:Carlos SoléRedacció, Administració i Publicitat:Plaça Sant Josep Oriol, 4 -Barcelona 08002Tel. 93 301 16 36Fax. 93 317 30 05E-mail: info@institutagricola.orgwww.ladrecera.com

Impressió: OFFSET INFANTASuscripció anual: 30 eurosDipòsit Legal:B - 23.784 - 1993

Associada a l':

LA DRECERA expressa la seva opinió mitjançant l'Editorial. Les informaci-ons i opinions expressades en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels seus autors.

E D I T O R I A L Sumari 4 GEOPOLÍTICA AGRÀRIA Ajuts i desajustos en el marc jurídic del sector agrícola americà

6 AIGUA El món de l’aigua (2) La política i la gestió; dos recursos escassos

per a l’aigua

8 EUROPA El futur de la Política Agrària Comuna

10 LEGISLACIÓ El Reglament general de protecció de dades

12 SERVEI D’ESTUDIS La despoblació rural a Espanya

14 ECONOMIA L’especulació i l’acaparament del sòl agràri

17 LLIBRES “La llamada de la tribu” Mario Vargas Llosa

18 RELACIONS INSTITUCIONALS Entrevista a Andrew Roberts

20 INFORMACIÓ Notícies breus de l’Institut Agrícola

23 RECULL DE PREMSA “Canviarem els ajuts ecològics d ela PAC” - LV

25 OPINIÓ Refundar Europa: reconstruir l’educació

26 EMPRESA Igualdad, un reto social y empresarial

27 RECULL DE PREMSA La Contra La Vanguardia - M.Helena de Felipe

“La derrota és el que et fa créixer com persona, si saps apren-dre les lliçons que et dona. La derrota ensenya el que l’èxit amaga. És la lucidesa del perdedor, la nitidesa de captar el que la vida ens dona quan passa per davant nostre”

La vida és la gran mestra. Ensenya més que molts llibres, vivim en una societat en la que tot va massa ràpid i el que la gent en diu èxit no és altra cosa que un cert triomf que té un cert reconeixement social. L’èxit i el fracàs són dos grans impostors, el més important és tenir clara la meta i objectius cap on un es di-rigeix , però hi ha una distinció entre metes i objectius. Les metes són àmplies, tenen uns perfils borrosos i desdibuixats, mentre que els objectius són mesura-bles i molt concrets.

Hi ha persones que han començat a triomfar massa aviat i passat un cert temps aquella victòria es converteix en una autèntica derrota. Per contra, hi ha der-rotes que es poden convertir en autèntiques victòries. La derrota és el que et fa créixer com a persona, si saps aprendre les lliçons que et dona. El mateix fracàs o derrota que a un li serveix de superació personal, a un altre l’enfonsa. La diferència està en saber captar les lliçons que aquesta adversitat ens porta.

Tenir talent és important però molt més important és tenir voluntat de ferro. La voluntat és la joia de la conducta i la fortalesa consisteix en suportar i resistir les adversitats amb fermesa, serenitat, amb ganes de superar-la i guanyar-la. La vida és un resultat, és el que hem anat fent amb ella d’acord amb el que và-rem programar. Els grecs deien que en la vida es poden descriure tres etapes; la primera en la que un és autor, l’altre en al que un és actor i una tercera en la que un és espectador. Cada una d’elles correspon a un temps històric: futur, present i passat, en aquest ordre.

La felicitat consisteix en il·lusió, és la llei natural de l’ésser humà, és la rèplica de la llei de la gravetat. Tots aspirem a ella, però la felicitat en el món actual, per a molts queda reduïda a benestar, seguretat, nivell de vida o posició eco-nòmica. Però la felicitat consisteix en fer quelcom que valgui la pena amb la pròpia vida.

Hi ha derrotes que ens obren els ulls i il·luminen el camí. La felicitat consisteix també en l’administració intel·ligent del desig. Per ser feliç en aquest món és necessari no equivocar-se en les expectatives, esperar de forma moderada i bon equilibri entre el que un ha desitjat i el que ha aconseguit, i treballar la nostra personalitat polint i llimant les arestes. Tots tenim tres cares: el que jo penso que soc (autoconcepte), el que els demes pensen de mi (imatge) i el que realment soc (la veritat sobre mi mateix). Aprendre a perdre és una sortida d’emergència.

LA VIDA: LA GRAN MESTRA

*Foto portada: Phil Hogan, Comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural UE

4

Geo

polít

ica

Agr

ària

Un dels grans reptes del sector agrícola a casa nostra i a nivell global, salvat d’honroses excepcions, és el de do-tar-se d’un marc legal e institucional propici, sòlid, que permeti enfortir un sector econòmic com qualsevol altre i que, com a tal, ha de saber poder competir de manera justa i sostenible. És per això, que poc a poc la PAC (Política Agrària Comuna) té que racionalitzar-se en el sentit de poder garantir el creixement, competitivitat i sostenibilitat del sector en el llarg termini. Es tracta d’un repte també present, malgrat amb altres dinàmiques i problemàtiques als Estats Units.

El sector agrícola als Estats Units, i a diferencia del que a vegades pot semblar des d’ Europa, també està sotmès a una estricta regulació i fins hi tot, en molts aspectes, sobretot desprès del Gran Crac del 29, for-tament planificat pel Govern Federal el que ha derivat també en no poques ineficiències en la que se suposa és una de les grans economies de mercat per antono-màsia. Franklin Delano Roosevelt sempre va recelà de la capacitat del mercat lliure i del comerç, ha estat el president més proteccionista de la història dels EUA (més que Trump, que d’altre banda està per veure que farà), i el sector agrícola no va ser cap excepció. Per FDR el sector necessitava d’un “dictador” a Washing-ton que posés el sector, aleshores deprimit per la gran caiguda en els preus degut la crisi, a funcionar de nou.

Henry Wallace va ser l’encarregat de dur a terme els plans de millora centralitzats en el camp de l’agricultura. Com secretari d’Agricultura, les polítiques de Wallace van ser molt polèmiques i normalment dràstiques: per augmentar els preus dels productes agrícoles, va insti-tuir la matança de porcs, i va instaurar sistemes de pa-gament per als agricultors per a què deixessin algunes terres en període de descans. Amb tot, la gran política de Washington aleshores, encara amb herències avui, va ser la de procedir a una agressiva intervenció en els preus ja que així es pensava que s’acabaria amb els problemes atàvics del sector. El tema és que, i com va passar en altres sectors com la Banca, el sector es va quedar addicte a les solucions dels polítics de Was-hington cada cop que hi havien problemes puntuals.

Al 1981, el Congrés va aprovar una llei per planificar el sector per als propers 4 anys, una espècie de Pla quinquennal, amb alguns elements semblants a la PAC. Com passava als països comunistes, els Plans del buròcrates del Congrés contenien diverses hipòtesis d’un enorme nombre de variables començant per la inflació, unes hipòtesis que no sempre es complien i que van donar lloc a diverses ineficiències. En suma, el Congrés descomptava una pujada sostinguda dels preus, eren anys on la Reserva Federal (com ara) sem-blava, subministrava diners sense límit per alimentar una economia que creixia però sense una base sòlida.

La pujada artificial planejada pels polítics del De-partament D’Agricultura va fer que les exportacions americanes caiguessin de manera dràstica ja que no hi havia incentius per anar als mercats globals quan la USDA pagava preus més alts. Les explotacions però, guanyaven diners però anaven perden competitivitat respecte als competidors internacionals. No cal dir que els costos del programa d’ajudes estatals es va multiplicar de manera exponencial així com el nivell d’excedents per falta de activitat exportadora.

Qualsevol intervenció legislativa arbitrària per part del Govern comporta múltiples conseqüències que resulten imprevisibles. A més, cadascuna d’aquestes conse-qüències dóna lloc a noves conseqüències en suc-cessives derivades com va advertir James Madison, polític liberal i plenament conscient de la complexitat del fenomen humà. Davant d’aquest encariment dels plans d’ajudes a la agricultura, la Administració Reagan va llançar un nou programa per pagar en espècie als agricultors per contrarestar els efectes que tenien sobre el pressupost Federal, l’anterior pla d’ajudes. L’objectiu era, davant aquesta situació d’excedent crònic, que molts agricultors tanquessin. En total, el pla donar ajudes per al tancament de 78 milions d’acres, una superfície equivalent al doble de la superfície d’Alaba-ma. Una política que consistia, bàsicament, en pagar als agricultors per a què no produïssin.

Ajuts i desajustos en el marc jurídic del sector agrícola americà

* " One legislative interference is but the first link in a long chain of repetitions; every subsequent interference being naturally produced by the effects of the preceding.”

James Madison, The Federalist Papers, “No. 44”

5

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Geo

polít

ica

Agr

ària

De nou, la planificació del sector va infligí importants conseqüències no previstes, en aquest cas el tanca-ment de totes aquestes explotacions va tenir un efecte negatiu molt important a tot el conjunt d’industries de serveis, i d’altres, que depenien d’una manera o altre, de la producció agrícola. La estructura econòmica de tota la zona del mid west americà (o “Corn Belt”), que encara avui arrosseguen les conseqüències de part d’aquestes polítiques, estava configurada per petites companyies de fertilitzants, distribuïdors de llavors, maquinaries, i altres negocis que just aleshores es-taven lluitant per recuperar-se de la segona crisi més important des de la Gran Depressió. Les retallades en les ajudes va suposar una caiguda en les vendes d’un 50% el que va suposar el tancament d’un teixit industrial amb la pèrdua de 250.000 llocs de treball.

El pla de pagar amb espècie no va tenir cap sentit perquè va generar una tendència per a tota la resta de dècada dels anys 80s. Aquestes ajudes federals van deixar sense produir vora de 70 milions d’acres. Per als polítics era més fàcil tancar l’agricultura nord-americana que desemvolupar ajudes existents que feien insosteni-ble la producció, un peu a l’accelerador i un altre al fre.

Tot plegat amb un cost altíssim en termes econòmics i amb un cost fiscal estimat en 370 mil milions de dòlars entre 1980 i 1996 quan la situació, insostenible, va exigir canvis en la legislació malgrat els problemes es van continuar arrossegant fins a la dècada dels 2000s.

Com passa amb qualsevol sistema complex, les in-tervencions top-down resulten impredictibles i poden produir efectes no desitjats que, de nou, fan necessà-ries noves intervencions que generen nous problemes. Aquest exemple als EUA posa de manifest la necessitat de que el conjunt dels mercats agrícoles estiguin sub-jectes a una dinàmica de mercat. Amb les dinàmiques de mercat, malgrat les seves pujades i baixades es trac-ten de variacions lleus en sintonia amb la demanda real de producció. Les intervencions de preu són perilloses perquè poden dur a males decisions empresarials ge-neralitzades i a canvis bruscos de nou en les polítiques que pugin fer trontollar sectors sencers.

El sector agrícola, intensiu en capital, lligat a la terra i de cicle llarg, necessita d’un marc legislatiu estable en el temps, el més predictible possible, que permeti fer un bon càlcul econòmic de les inversions i que sigui rendible i econòmicament sostenible en el llarg termini.

Corn belt: Producció de gra per estat

* “Una interferència legislativa no és sinó el primer vincle d'una llarga cadena de repeticions; cada interferència posterior produïda naturalment pels efectes de l'anterior ".

6

Aig

ua

EL MÓN DE L’AIGUA (2)

La política i la gestió; dos recursos escassos per a l'aigua

És evident que l’aigua, com qualsevol altre recurs de la natura no és il·limitat. La Terra té unes reserves limitades d’aigua fresca, de les quals, més del 75% les absorbeix el sector agrícola. Cada any, 113.000 kilòmetres cúbics d’aigua cauen del cel. Vora 72.000 s’evaporen sense que se’ls hi pugui donar un ús pràctic el que deixa el volum total de precipitacions anuals en 41.000 kilòmetres cúbics, el que es equiv-alent a 19.000 litres per persona al dia. Una xifra més que considerable que suposa tan sols el 6,8% del consum diari per persona actual. Aquesta resulta il•lustrativa respecte al problema fonamental del ai-gua que no sempre es un problema de falta de pluja, sinó de mancances institucionals que dificultant la con-versió de l’aigua en un recurs per la vida i l’economia.

Si donem un cop d’ull al món global de l’aigua, és fàcil trobar països amb una gran pluviometria i prob-lemes d’aigua o països on gairebé no plou i que, en canvi, són potencies en la producció d’aliments. Cambodja, Ruanda o Haití, tots ells països pobres en termes de renda per càpita, només una petita part de la població té accés a l’aigua corrent, 32, 41 i 46 per cent respectivament. En canvi, tots tres països tenen una pluviometria notable, molt superior a la d’ Aus-tràlia, per exemple, o d’Israel. Es pot arribar a situa-cions paradoxals com la regió de Cherrapunji, a la Índia, oficialment una de les zones amb més pluja del món i que, en canvi, presenta una situació de falta d’accés a l’aigua potable molt important i on s’han donat situacions d’estrès hídric en el passat.

Font: WHO. En vora 41 països (països en taronja), una cinquena part de la població té un accés a l’aigua que posa en perill la seva salut.

Percentatge sense un accés a aigua potable

7

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Aig

ua

Si analitzem les dades, es pot veure que la relació entre països respecte l’estrès hídric no és tant per una qüestió de pluviometria, sinó per un tema de desenvolupament econòmic: els països pobres, amb independència de que plogui o no, tenen més prob-lemes en relació a l’ accés i gestió de l’aigua, tant pel tema higiènic, com des del punt de vista del seu ús industrial i agrícola. Sí que cal fer la distinció re-specte a les situacions d’estrès hídric segons la seva causa principal: pot ser un tema físic, situació que es dona als deserts d’Orient Mitja i África o algunes zones d’Austràlia (entre d’altres), i quan parlem d’una situació de limitació econòmica, és a dir, països que tenen aigua, que poden tenir i produir re-cursos hídrics però el que falla és la gestió, les insti-tucions o les polítiques (sistemes d’incentius, com els drets de propietat, entre d’altres) que farien això possible. Aquest segon cas és el més freqüent, el més rellevant i on està la clau de volta dels reptes de futur en el tema de l’aigua.

La importància de les inversions

La utilització de l’aigua com un bé econòmic re-quereix d’inversions. L’aigua de la pluja és un regal del cel, però cal d’unes infraestructures físiques, des de pantans, pous, sistemes de recol•lecció i canalització, fins a distribució domèstica per a què aquesta aigua arribi a l’usuari final. Per dur a terme aquestes inversions calen unes institucions, mercats eficients, drets de propietat ben assignats, una juris-dicció legal que funcioni, perquè es pugin dur a terme i, encara més important, aquestes infraestructures es puguin mantenir en el temps. Un dels grans de-sastres, per exemple, en l’ajuda al tercer Món en aquest aspecte ha estat la falta de planificació re-specte aquest punt: molts cops països han rebut aju-des per fer un pou, per exemple, però no han comp-tat amb els incentius per fer el manteniment del mateix, el que fa que al cap de pocs anys el conjunt de la inversió es malbarati tontament.

Segons un informe del World Water Council el con-junt d’agències no governamentals havien invertit no menys de 180 bilions de dòlars en ajudes a països en vies de desenvolupament per a la implementació d’infraestructures que tenien com a objectiu millorar l’accés a l’aigua corrent d’aquest països. Unes inver-sions que actualment poden estar vora el 80-100 bil-ions l’any. El problema d’aquestes inversions és que tenen que anar acompanyades d’una millora insti-tucional i en els valors culturals d’aquests països (millor cultura de treball, apertura i disciplina de mer-cat, respecte als drets de propietat, entre d’altres), per a què aquestes inversions siguin sostenibles en el temps i tinguin veritable un impacte positiu. Dur a terme grans inversions en infraestructures per a l’ai-gua sense comptar amb un marc d’incentius idoni pot resultar desastrós.

La inversió d’aquest tipus tristament més coneguda i més desastrosa en termes econòmics i medi ambien-tals, és el projecte de irrigació per a la producció de cotó als anys 50s, impulsat per la Unió Soviètica al marge dels rius que alimenten el Mar d’Aral. El resul-tat és probablement un dels desastres ecològics més grans del món: el Mar Aral, avui una llacuna, es va reduir fins un 66% amb la pujada de la salinitat que això comporta i les conseqüències que això va tenir per a la flora i la fauna de la zona. La desertització de més de la meitat de l’antic mar, va deixar al descob-ert sals i altres elements de l’aigua salada que el vent poc a poc va escampar per la zona fent del terreny, abans fèrtil, una gran zona deserta.

Aigua i burocràcia

Portar el cas a l’extrem només ens ha de convidar a reflexionar sobre els perills que suposa planificar de manera artificial, sense tenir en compte els preus, un sector que resulta vital per a la vida i el desenvolupa-ment de les persones. A part de comptar amb un marc institucional que garanteixi els drets de propi-etat i on hi hagi seguretat jurídica per als agents del mercat, és també important comptar amb mecanis-mes que permetin un cert grau de descentralització en les polítiques de l’aigua, de manera que es tinguin en compte les necessitats i circumstàncies de lloc i temps de cada cas. En temes complexos, i qualsevol tema econòmic ho és, les decisions d’inversions dis-senyades “top-down”, de manera centralitzada, ig-noren les circumstàncies locals de cada zona i poden convertir-se en una perillosa font d’ineficiències.

Els incentius del mercat, comptar amb preus que re-flecteixin veritablement el cost de producció i distri-bució de l’aigua, i el contacte amb la demanda real, són elements imprescindibles per garantir la sostenibilitat econòmica pel costat de l’oferta. És im-portant entendre el gran volum d’inversions i de cap-ital que és necessari per fer possible el petit miracle de cada dia de poder disposar d’aigua fresca per veure, rentar-nos, regar els nostres camps, netejar la roba, o produir energia entre tants i tants usos. El comptar amb un preu de mercat de l’aigua és un ele-ment central per garantir un bon ús. No hi ha camí més ràpid per a la sobre explotació d’un recurs, que baixar artificialment el seu preu. Per contra, quan un preu reflecteix la seva escassetat relativa, permet dues coses. Pel costat de la demanda, fer un ús el més racional possible i pensar i invertir en tècniques i maneres per fer un consum el més responsable possible. Pel costat de l’oferta, un preu més alt de l’aigua és un senyal inequívoc per poder invertir en més infraestructures per fer front aquestes noves de-mandes que fan pujar els preus de l’aigua suposa un incentiu per a les companyies del sector a fer mil-lores per poder incrementar la seva oferta.

8

Eur

opa

Aquest darrer mes de març, la Cambra de Comerç d’Espanya a Brussel·les va organitzar una trobada amb el Comissari d’Agricultura, l’irlandès Phil Hogan. Informats d’aquest esdeveniment l’Institut Agrícola va enviar-hi una representació. Una trobada que tenia lloc pocs mesos desprès de tancar l’esborrany definitiu de la Política Agrària Comunitària (PAC) que entrarà en vigor amb el nou pressupost comunitari del 2020. Es tracta d’un document provisional del que falta encara concretar alguns elements notables. En primer lloc, el desafiament que suposa, en termes pressupostaris, la pèrdua d’un contribuent net com és Regne Unit que deixarà de ser membre de la Unió Europea el març de 2019 quan es faci efectiu el Brexit. En segon lloc, l’escalada en les amenaces internacionals de “guerra comercial”, cada cop més palpables, entre els EUA i la Xina, entre d’altres conflictes menors. En tercer lloc, la conformació d’un text que permeti complir amb els compromisos de la UE en vers l’ OMC en matèria de subsidis a l’exportació i barreres no aranzelàries, així com certes polítiques que afavoreixen el sector agro-pecuari a través de la PAC.

El futur de la Política Agrària Comuna

El passat 22 de març la Cambra Oficial de Comerç d'Espanya a Bèlgica i Luxemburg va organitzar un dinar-debat amb Phil Hogan, Comissari d'Agricultura i Desenvolupa-ment Rural sobre "Política Agrícola Comuna: valor afegit per al Futur d'Europa".

En aquest sentit, el comissari va centrar el seu discurs i va prestar una especial atenció en el futur de la PAC en el context del post-Brexit i les derivades que podem esperar de la guerra comercial a la conca del Pacífic.

Pel que fa a les conseqüències pressupostaries en l’es-cenari post-Brexit, Hogan es va limitar a assegurar que hi haurà suficient finançament per cobrir la contribució neta del Regne Unit que en 2016 va aportar, en termes nets, 5.708,05 milions d’euros, de manera que la sortida dels britànics del marc comú europeu no suposarà una pèrdua de recursos en la propera PAC. Donat el pes que té la PAC al pressupost comunitari (vora el 40% de la despesa total no financera de la UE) i les prioritats de despesa establertes en les negociacions dels últims anys, caldrà retallar despeses d’altres partides o bé buscar alternatives de finançament fora del pressupost acudint a fórmules de mercat, col·laboracions publi-co-privades o, fins i tot, plantejant un cofinançament amb els Estats membres de la UE.

Phil Hogan, Comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural

9

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Eur

opa

Sens dubte, aquesta última possibilitat encara no desmentida per les autoritats europees, suposaria en la pràctica la ruptura del mercat comú atès que els països que tenen més capacitat finan-cera podrien subvencionar més i millor als seus agricultors (el cas dels majors contribuents nets al pressupost com són Alemanya, França i Regne Unit) mentre que països amb majors restriccions pressupostàries tindrien més dificultats per ajudar al seu sector agrícola nacio-nal. Aquest punt s’aclarirà aviat perquè la unitat de mercat i les clàusules de “tracte nacional” formen part de la co-lumna vertebral de la Unió duanera.

Hogan va fer especial èmfasi en la competitivitat de les exportacions eu-ropees de productes agraris i del fet evident de que una “guerra comerci-al” és l’escenari menys desitjable pel món i per a Europa. Fins al moment, les amenaces americanes d›imposar aranzels a productes europeus encara no s’han materialitzat. Malgrat el rebuig de l’ Administració Trump, més partidària d’ acord bilaterals, el comissari Hogan va parlar dels beneficis de signar trac-tats multilaterals de lliure comerç com a estratègia per seguir fent avançar el lliu-re-comerç. Un enfocament que sembla que perd protagonisme en tant en quan tant els EUA com la Xina s’han mostrat més a favor de tractats bilaterals més que d’acords més amplis.

És un debat que també és intens dins del propi marc de l’ OMC on Europa encara té pendents els seus compromisos en matèria de barreres no aranzelàries (regulacions sanitàries, mediambientals i fiscals, entre d’altres) i distorsió de preus d’origen ocasionada per les subvencions agràries. En aquest punt, el comissari va expressar els seus dubtes sobre la influència que té un pagament directe sobre els preus d’origen i la renda dels agricultors. A poc a poc, la PAC va evolucionant des del primer pilar (pagaments directes) al segon pilar (desenvolupament rural condicionat), fins i tot plantejant-se un mecanisme de transferència de fons del primer al segon pilar.

Tot i que el comissari no creu que hi hagi influència en els preus d’origen, involuntàriament reconeix distorsi-ons en els preus al llarg de la cadena alimentària im-posant mesures sobre vendes a pèrdues, competència deslleial en productes i serveis provinents de tercers països com Brasil o la Xina i un control més estricte de la cadena posant el focus en els “marges” de la distribució tant majorista com minorista.

La trobada amb el Comissari Hogan va posar de manifest la importància creixent del context global en els afers locals i el paper fonamental que ha de tenir la UE si els Europeus volem defensar de forma efectiva els nostres interessos. D’altre banda, la intervenció de Hogan fa evident la necessitat que té el conjunt del sector agrícola per apostar per la sostenibilitat econòmica. Aquest entorn global que comporta cada cop més exi-gències a nivell de competitivitat, també suposa les oportunitats que implica po-der arribar a nous mercats, més grans i més atractius.

Al fons, a la dreta, els dos representants de l'Institut Agrícola, Javier Santacruz i al seu costat Ignasi Sans (prenent nota).

10

Leg

isla

ció

Tot i que ja fa dos anys de la seva aprovació, i hi ha hagut un lapse de temps considerable per a procedir a la seva posada en marxa a les empreses i la corresponent adaptació, fins al darrer moment moltes empreses no s’hi ha posat i ni la mateixa Administració responsable ha donat solució a alguns dels dubtes plantejats. El present article pretén ser un petit resum recordatori dels aspectes més importants que cal tenir ben en compte, adreçant-vos, per a ampliar la informació, a la fitxa Empresa 2.13 d’octubre de 2017 o al web de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i al de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Les principals novetats i diferències amb l’actual i vigent normativa sobre tractament i protecció de dades personals són les següents:

• Cal que el consentiment en facilitar les dades personals sigui fet de forma expressa i conscient, no pot ser tàcita.

• S’introdueix la figura del delegat de protecció de dades, que serà la persona que s’ocuparà d’informar i supervisar les obligacions derivades del Reglament, d’assessorar i formar als encarregats del tractament de les dades personals, i fer de connexió amb els titulars de les dades personals. No serà necessari tenir-ne un a totes les empreses, sinó, a aquelles que de forma habitual observin un número d’interessats a gran escala, a les autoritats o organismes públics ―inclou, entre d’altres, col·legis professionals, centres docents, establiments financers de crèdit, asseguradores, distribuïdors i comercialitzadors d’energia, prospecció comercial―, o a les que tractin a gran escala dades personals ―dades genètiques, salut, origen ètnic, religiós o similars.

Haurà de tenir coneixements en Dret i en matèria de protecció de dades. Podrà formar part de la pròpia plantilla de l’empresa, o ser un tercer aliè contractat mitjançant prestació de serveis. En tot cas, no se li poden imposar instruccions, havent de ser independent en l’exercici del seu càrrec, rendirà comptes només amb els superiors de l’encarregat del tractament de dades i comunicarà a l’autoritat competent qualsevol vulneració de la normativa.

Abans del 25 de maig s’haurà d’haver comunicat a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades el nom del delegat de protecció de dades.

• S’incorpora el principi de responsabilitat proactiva. El Reglament obliga als responsables dels fitxers a adoptar les mesures de protecció de les dades, així com a demostrar l’eficiència de les mateixes. En aquest punt cal dir que desapareix l’obligació d’inscriure els fitxers de dades a una Agència estatal i també desapareix el Document de Seguretat. Essent la veritable obligació haver adoptat dites mesures de prevenció: còpies de seguretat, control d’accés, seguretat física, política de contrasenyes, etcètera.

En aquest sentit s’implementen les avaluacions d’impacte relatives a la protecció de dades. Aquestes seran fetes sota l’assessorament del delegat de protecció de dades, qui col·laborarà amb l’autoritat de control ―en el nostre cas l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Fonamentalment han d’analitzar els riscos que certes operacions de tractament de dades ―com ara origen ètnic, opinió política, convicció religiosa, afiliació sindical, dades biomètriques o de salut, orientació sexual, elaboració de perfils, condemnes i infraccions penals― poden

El Reglament General de Protecció de Dades

• Entrada imminent d’una normativa que portarà molts maldecaps a algunes empreses i entitats

El proper 25 de maig de 2018 entrarà en vigor el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades ‒conegut per l’acrònim RGPD.

11

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Leg

isla

ció

afectar als drets i llibertats dels interessats, incloure les mesures per afrontar-los i les mesures i mecanismes de protecció.

• Cada responsable ha de portar un registre de les activitats de tractament efectuades sota la seva responsabilitat. Aquest registre ha de contenir tota la informació següent: nom i dades de contacte del responsable i del delegat de protecció de dades, les finalitats del tractament, descripció de les categories d’interessats i de les categories de dades personals, categories de destinataris als quals s’han comunicat o es comunicaran les dades personals, les transferències de dades personals a un tercer país o a una organització internacional, els terminis previstos per suprimir les diferents categories de dades, descripció general de les mesures tècniques i organitzatives de seguretat.

• Els principals drets dels ciutadans s’amplien, respecte de l’actual normativa. Entre els principals tenim:

− Informació que s’ha de facilitar quan s’obtenen les dades: identitat del responsable i del delegat de protecció de dades, finalitat específica ―no genèrica― i tractament a què es destinen les dades, destinataris de les dades, si es té intenció de transferir les dades, termini durant el qual es conservaran les dades, el dret d’accés, rectificar i suprimir les dades, o limitar el tractament així com la portabilitat de les dades.

− Obtenir informació del responsable del tractament de si es tenen dades personals, quines són les seves finalitats, la categoria de les dades, els seus destinataris, el termini de conservació de les dades, i el dret al seu accés, rectificar, suprimir i la portabilitat de les dades.

− Dret de rectificació de les dades personals inexactes. Els canvis han de ser notificats als destinataris als quals se’ls ha comunicat les dades personals.

− Dret de supressió (“dret a l’oblit”) de les dades quan ja no siguin necessàries per a la finalitat per a la qual es van obtenir. Si el responsable del tractament ha fet públiques les dades personals, tenint en compte la tecnologia disponible i el cost d’aplicar-la, s’ha d’adoptar mesures raonables, incloses mesures tècniques, per informar els responsables que estan tractant aquestes dades de la sol·licitud de l’interessat de suprimir qualsevol enllaç a aquestes dades personals, o qualsevol còpia o rèplica existent.

− Limitació del tractament de les dades, quan hi ha una inexactitud i s’ha de comprovar, o quan en un tractament il·lícit per comptes de la supressió es demana la limitació.

− Dret a la portabilitat de les dades per a transmetre-les a un altre responsable de tractament.

• Obligació de notificar les violacions de seguretat de les dades personals, en un màxim de 72 hores. Es refereix als casos en els que l’escletxa de seguretat suposi la destrucció, pèrdua o alteració accidental o il·lícita de dades personals trameses, conservades o tractades d’altre forma, o la comunicació o accés no autoritzats a dites dades.

Hauran de tenir-se en compte diferents criteris a l’hora de determinar si s’ha produït el risc o no: tipus d’escletxa soferta, la naturalesa, volum i caràcter sensible de les dades personals afectades, la gravetat de les possibles conseqüències per als titulars de les dades ―morals, econòmics, reputació, etcètera―, que afecti a categories especials de dades o responsables del tractament específics.

La comunicació s’haurà de fer a l’autoritat competent, indicant les dades de contacte del delegat de protecció de dades de l’empresa o entitat, les possibles conseqüències de l’escletxa de seguretat i les mesures de seguretat adoptades o proposades pel responsable del tractament. En els casos d’alt risc pels drets i llibertats de les persones físiques, caldrà notificar-ho individualment als interessats. Excepte que això suposi un esforç desproporcionat o el responsable hagi dotat mesures posteriors que mitiguin o resolguin la violació.

• Increment considerable de les sancions, que poden arribar fins als 20 milions d’euros o el 4% del volum de negoci anual global d’una empresa. Pel cas de les violacions de seguretat cal tenir present que, apart de la multa que se’n pugui derivar, hi ha els efectes de la pèrdua de reputació de l’empresa respecte de la societat i clientela, el que sovint pot ser molt més greu.

Actualment ja hi ha en tràmit un projecte de Llei Orgànica de dades de caràcter personal per tal de fixar determinats aspectes que el Reglament comunitari no ha concretat o sobre el qual dóna marge als Estats Membres per a regular-ho: fixar en els 13 anys l’edat de consentiment per al tractament de dades, tenir present les dades de les persones mortes en base a la petició dels hereus, el principi de transparència respecte al dret d’informació, i els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació i portabilitat. Aquesta substituirà l’actual Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal.

Per tot plegat és molt aconsellable que les empreses i entitats que encara no hagin fet els deures, ho facin en breu. Especialment el nomenament del delegat de protecció de dades, implantar els protocols de notificació de les escletxes de seguretat, així com l’adopció de les mesures de seguretat adients per evitar ciberatacs o filtració de dades personals.

12

Serv

ei d

’Est

udis

La despoblació rural a Espanya

Un dels temes més importants dins del món rural és el tema de la despoblació. Cada cop més, les zones interiors tenen més i més problemes per proveir serveis, o al menys d’oferir-los en qualitat i quantitat a les grans ciutats, el que fa que en aquestes àrees sigui cada cop més difícil retenir la població en un cercle viciós que es retro-alimenta. Per abordar aquest problema i oferir solucions més enllà de les polítiques tradicionals, l’Institut Agrícola ha elaborat un informe amb algunes idees-guia que han de servir per fer reflexionar i orientar polítiques que pugin fer front amb solvència aquest important problema.

L’informe detalla i dimensiona la magnitud del problema a Espanya i Catalunya per desprès fer tot un seguit de propostes, molts cops alternatives i complementaries a les tradicionals palanques de despesa pública que, segons les últimes dades del cens, són del tot insufici-ents. En aquest sentit l’informe planteja la creació de “zones econòmiques especials”, és a dir, espais on es pugui buscar un millor entorn legal i fiscal de manera que les zones rurals puguin oferir un marc per a l’acti-vitat econòmica i la inversió atractiu i capaç d’atraure de nou població i talent.

Aquest pla, que parteix d’un diagnòstic holístic del problema, té tres pilars fonamentals: infraestructura di-gital, reforma fiscal i educació. A aquests tres pilars s’hi afegeix un últim element transversal de regular el conjunt d’activitats agrícoles i ramaderes amb criteris econòmics i de competitivitat i no només amb criteris paisatgístics i medi ambientals. Es tracta d’un error freqüent pressuposar que el primer entra en conflicte amb el segon quan l’evidencia empírica demostra que totes dues coses van de la mà: a major competiti-vitat i creixement, menor impacte mediambiental, com especifica la corba de Kuznets.

L’informe, elaborat pels economistes del departament de Serveis d’Estudis de l’Institut Agrícola, Javier San-tacruz i Luis Torras, té també una dimensió Europea i posa de manifest la necessitat de la UE en clarificar certs aspectes en vers la seva política agrícola per definir quin sector agrícola volem de cara a futur i la necessitat de desenvolupar una estratègia solvent, raonable i sostenible.

Culla (Castelló)

El Economista Agro

13

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Fore

stal

20 ANYS de FITXES INFORMATIVES

Les Fitxes Informatives - que com sempre, són avalades amb el patrocini de CaixaBank- són una eina que, any rere any, han anat facilitant l’aprofitament d’oportunitat, el compliment de normatives, la presa de decisions.

Cal i caldrà estar informat i format per afrontar les exigències i el compliment d’aquelles normatives i diferents disposicions que garanteixin aspectes i condicions tècnico-sanitàries, de qualitat o ambientals per una producció diversa i especialitzada al servei i mercat de tots.

14

Eco

nom

ia

L’especulació i l’acaparament de sòl agrari

El sòl agrari ―entès com el sòl productor de cultius― cada cop és més evident que és un bé escàs i imprescindible per a la subsistència humana. Tant com a font de proveïment d’aliments de consum humà o animal, com per a la lluita contra el canvi climàtic −com a regulador del sistema hídric o embornal de CO2−, com a base del desenvolupament sostenible i el manteniment dels espais naturals, o per a la pròpia pervivència de la població al territori. També la crisis alimentària i financera dels darrers anys han convertit les terres agrícoles en un nou actiu estratègic.

Tot i que la superfície terrestre mundial abasta uns 148,94 milions de km2, es calcula que només uns 0,04 milions de km2 són sòl agrari ―un 0,027%. Con-seqüentment no ha d’estranyar el neguit que tenen molts governs a la vista de les previsions que fa la FAO ―Organització de les Nacions Unides per a l’Al-imentació i l’Agricultura― que de cara al 2050 caldrà incrementar la producció alimentària en un 50% de l’actual, per poder fer front a la po-blació de llavors ―estimada en 9.000 milions de persones. I més quan aquesta població viurà princi-palment ―un 70%― en zones urbanes. La demanda d’aliments segueix, i seguirà, creixent. El repte, doncs, és gegantí.

Però el sòl agrari no es pot generar del no res, ha de tenir una característiques concrets que el facin òptim per al conreu i la productivitat. Apart que està sotmès a tot un seguit de fragilitats, ja siguin, podem dir, d’origen natural −erosió, salinització, etcètera− com artificial o d’origen humà −contaminació, afectació per infraestructures, urbanització, etcètera.

Aquesta situació està provocant moviments polítics i geo estratègics molt importants, en es-pecial per tenir a disposició terreny agrari per donar a l’abast als aliments necessaris per a la població. A aquest moviment se l’ha anomenat com a “acaparament de sòl agrari” ―”land grabbing” en anglès. Inversions en sòl agrari que duen a terme els països desenvolupats en països no desenvolupats o en vies de desenvolupament. La majoria dels casos es fan en continents diferents als d’origen. Aquest és el cas de la Xina, Aràbia Saudita, Índia, Japó, Estats Units d’Amèrica o Gran Bretanya, que inverteixen es-pecialment a Àfrica o Amèrica del Sud.

Les inversions agràries es desenvolupen principal-ment per dos grups d'actors: les empreses agroali-mentàries que intenten expandir les seves explota-cions i reaccionar als incentius del mercat, i les inversions governamentals, especialment dels estats del Golf, com a resultat de la incertesa que envolta la seguretat alimentària de zones en conflicte bèl·lic i per que depenen de l’exterior per abastir-se. Les primeres miren de diversificar les seves inver-sions, assegurar-se un subministrament segur de matèries primeres a preus competitius, redu-int riscos de proveïment, defensar-se contra la volatilitat dels preus dels aliments i l’impacte del canvi climàtic ―sequeres o pluges extremes. Darrerament les multinacionals eviten la seva partic-ipació directa en una producció primària relativament poc rendible, enfocant cap al processament i la distri-bució, on tenen més marge econòmic. Això es va consolidar amb la crisi del preu dels aliments ―de la que vam fer un estudi detallat al llarg del 2013 en aquesta mateixa Drecera.

15

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Eco

nom

ia

Aquestes actuacions es duen a terme comprant, arren-dant a llarg termini o adquirint concessions de terres a gran escala. Solen ser empreses nacionals i transnacio-nals, governs o particulars, o fons d’inversió o de pen-sions, o institucions de finançament per al desenvolupa-ment, que subscriuen contractes de milers d’hectàrees. Costa establir una estadística fiable de quines són les dimensions d’aquest moviment o “nou colonialisme” ―com també se’l coneix―, però els diferents organismes no governamentals que ho ha estudiat estableixen una forquilla d’entre els 30 i els 60 milions d’hectàrees, essent les destinades per aliments uns 40 milions. Per a fer-nos una idea, la superfície agrària útil de Cata-lunya està en poc més de 1,1 milions d’hectàrees. La inversió sobretot es destina als següents aprofita-ments: canya de sucre, soja, oli de palma, cereals, far-ratges, biocombustibles, fusta, comerç de carboni, o producció d'energia renovable.

Una de les bases de dades que analitza aquest movi-ment és el web Land Matrix. En la mateixa s’ha recollit tota la informació que cents d’informadors d’arreu del món han facilitat de dades de transaccions d’empreses d’un país que inverteixen en d’altres. A tall d’exemple hem cercat alguns dels principals països implicats, i hem comptabilitzat les superfícies que es destinen a la producció agrícola o ramadera, i el total d’inversió, en dos continents diferents als quals es troben, obtenint els resultats següents:

PAÏSOS

On han invertit en agrícola i ramader (ha) Total al món

(ha) en tots els sectorsAmerica

del sudÀfrica

Xina 48.000 3.015.000 3.160.000Aràbia Saudita 35.000 1.23.5000 1.617.000

Índia 78.000 740.000 2.102.000Estats Units d'Amèrica 510.000 623.000 1.0130.000

Malàsia 4.160.000Brasil 2.417.000

Emirats Àrabs 2.278.000

Aquestes xifres no s’han de prendre com a exactes, però sí que ens ha de fer adonar de la magnitud quantitativa d’aquest fenomen. Del qual, evidentment, la Unió Europea tampoc n’ha quedat al marge. D’acord amb un estudi dut a terme pel Parlament Europeu el 2016, en el quadre segënt es mostren les inversions de diferents països comunitaris, fora de la Unió Europea.

País Superfície (ha)

Regne Unit 1.972.010França 629.953Itàlia 615.674

Finlàndia 5660559Portugal 503.953

Països Baixos 414.974Alemanya 309.566

Bèlgica 251.808Luxemburg 157.914

Espanya 136.504Romania 130.000Suècia 77.329

Dinamarca 31.460Àustria 21.000Estònia 18.800Total 5.837.504

Font: Estudi “Acaparament de la terra i drets humans: implicació de les entitats corporatives i financeres europees en l'acaparament de terres fora de la Unió Europea”. Parlament Europeu, maig de 2016

Font: Landmatrix.org

16

Eco

nom

ia

Pel que fa a Espanya, de les inversions docu-mentades ―segons Land Matrix són 154.000 hectàrees― destaquen especialment les vincu-lades amb energies renovables i biocombustibles (129.000 hectàrees). Desprès vindria oli d’oliva ―a Xile i Marroc―, oli de palma ―a Colòmbia i Congo―, fruits secs i vermells ―a Marroc i Tuní-sia―, cítrics ―a Sud-àfrica― i raïm ―a Xile i Ghana―, entre les més importants. I en sentit contrari, aquí tenim el contracte d’adquisició del farratge, fet per una empresa dels Emirats Àrabs

Font:: www.landmatrix.org

És de notar, especialment, com les zones més desenvolupades en queden excloses: Amèrica del Nord, Unió Europea, Austràlia i Orient Mitjà.

En algunes ocasions s’ha aconseguit que les inversions no es quedessin simplement en l’ob-tenció de conreus i biocombustibles per a ser exportats als països d’origen de les empreses, sinó que també s’afavorís el desenvolupa-ment i millora agrícola del territori, la creació d'ocupació i formació, i la construcció d'in-fraestructures, com a motors per al desen-volupament econòmic, o el subministra-ment de petroli ―pel cas dels Estats del Golf Pèrsic. Tot i que no sempre s’ha aconse-

Units, produït en més de cinc mil hectàrees de terres lleidatanes.

A nivell mundial els països objectiu amb més su-perfícies són ―segons el mateix web Land Ma-trix: Brasil (3,048 Mha), Argentina (1,769 Mha), Moçambic (2,523 Mha), República Democràtica del Congo ―abans Zaire― (7,122 Mha), Sudan del Sud (2,691 Mha), República del Congo (2,303 Mha), Ucraïna (2,636 Mha), Indonèsia (3,235 Mha) i Papua Nova Guinea (3,792 Mha). La distri-bució mundial es pot veure en el gràfic següent:

guit, i és una de les crítiques que sovint ha tingut aquesta situació.

Apart dels conflictes socials i polítics que repre-senta la inversió de països tercers en economies senzilles o no tant desenvolupades, o la concen-tració de la propietat de la terra en poques mans.

Esperem que tot plegat vagi reposant i l’objectiu fonamental d’abastir d’aliments a la població, es faci respectant les regles bàsiques de les rela-cions entre països, les seves economies, idiosin-cràsies i maneres de desenvolupar-se. Segura-ment, al respecte, en seguirem parlant i debatent.

17

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Llib

res

El premi Nobel de literatura Mario Vargas Llosa, torna al gènere d’assaig amb una biografia intel·lectual on l’escriptor repassa de manera sintètica però molt com-pleta els set pensadors que més l’han influït. Es tracta d’un text molt personal, que es llegeix de manera molt ràpida i amena, on Vargas Llosa a través d’aquests set retrats, va detallant el seu viatge intel·lectual des dels sofismes del marxisme als seus anys de joventut, fins el liberalisme humanista de la seva maduresa. Es tracta de Adam Smith, F.A. Hayek, Karl Popper, Ortega y Gasset, Isaïes Berlin, Raymond Aron i Jean-François Revel.

De manera culta i molt directa, Vargas Llosa ens presenta alguns dels pensadors més importants en la història recent del pensament amb la mateixa habilitat i traça narrativa amb la que dibuixa els personatges de les seves novel·les. En cada semblança l’escriptor peruà hi barreja elements biogràfics i del context his-tòric amb un resum personal sobre les principals obres i contribucions de cada pensador.

De Smith, per exemple, se’n destaca la seva obra pot-ser menys coneguda però sens dubte més important La Teoria dels Sentiments Morals on se’ns recorda que l’economia esta més lligada a la ciència de la moral i la filosofia que no pas de les matemàtiques.

De Berlin, se’n destaca la seva erudició i la seva crítica constant i solvent al marxisme, de Raymond Aron es parla sobre tot del seu assaig, plenament vigent, de El opi dels intel·lectuals, on Aron per primer cop fa un anàlisis del marxisme com una religió laica, per allò de que no respon a la raó dels fets. D’Ortega i Gasset, Vargas Llosa ens torna a posar en valor la idea del “home massa”, aquesta persona alienada de pensa-ment propi i de comportament gregari que va acabar per endur-se per endavant l’incipient ordre democràtic a l’ Europa d’ entreguerres; de Ravel, se’ns destaca la seva valentia per sempre guiar-se per la realitat del fets, no els somnis d’ ideologies impossibles.

Lectures recomanades

La llamada de la tribu

Mario Vargas Llosa

Una menció a part mereixen els capítols dedicats a F.A. Hayek i a Karl Popper on l’escriptor d’Arequipa ho destaca pràcticament tot. De Hayek, el llibre explica perfectament la força de la idea d’ “ordre espontani” i dels límits epistemològics de les persones, causa principal de la fatal arrogància, segons el pensador de Viena, de tot tipus de socialismes (de dretes i d’es-querres, com diu a Camí de servitud) a l’hora de voler planificar l’economia. De Popper, també pensador austríac, i que juntament amb Hayek, són possiblement els dos pensadors que més han influït el pensament econòmic de Vargas Llosa, el llibre sintetitza molt les implicacions del historicisme, és a dir que les lleis de la Història es poden descobrir de la mateixa manera que les lleis de la natura. Una idea que trobem a la base del marxisme, del nacionalisme i del utilitarisme o que entra en conflicte de forma directa amb la idea d’una “societat oberta” caracteritzada per la pluralitat d’idees i on és la voluntat dels homes lliures el que determina el destí dels països.

En definitiva, Vargas Llosa ofereix una rica i personal introducció al món de les idees en un variat mosaic amb alguns dels seus principals protagonistes.

18

Rel

acio

ns In

stitu

cion

als

Andrew Roberts, historiador y periodista

Entrevista conducida por Luis Torras, jefe del Servicio de Estudios del Institut Agrícola.

Andrew Roberts: “No es extraño que muchos jóvenes piensen en Churchill como en un héroe de ficción”

Entre 1939 y 1945, cerca de 50 millones de personas muri-eron en la Segunda Guerra Mundial. Los nazis llegaron a con-trolar un área equivalente a dos veces la del Imperio Romano, mientras que Japón llegó a conquistar más de 32 millones de millas cuadradas de la superficie terrestre. El historiador británico Andrew Roberts (Londres, 1963) ha escrito casi veinte libros entre los que incluye una de las biografías más completas que existen de Napoleón, biografías de eminentes británicos como Lord Halifax o Salisbury, y diferentes libros sobre la Segunda Guerra Mundial, entre los que destaca La tormenta de la Guerra.

¿Por qué es tan relevante para los británicos la Segunda Guerra Mundial?

Para un inglés es fácil olvidar que la Segunda Guerra Mundial fue tan importante para nosotros como para el resto del mun-do; incluidos aquellos países como España que permanecen neutrales. De hecho, fue especialmente importante para los británicos que España permaneciera neutral. Con todo, para el pueblo británico la Segunda Guerra Mundial tiene un elemento épico fundamental; es, en definitiva, cuando los británicos toman conciencia de forma muy clara de su orgullo británico, y es lo que hace que volvamos una y otra vez al periodo especialmente clave de mayo de 1940 hasta junio de 1941. Este fue un momento en el que prácticamente toda Europa estuvo dominada por el fascismo y donde Gran Bretaña se mantuvo en solitario contra la tiranía de Hitler. Al margen de la resistencia en solitario durante esos meses clave, por supuesto, Gran Bretaña participará en el día D, bombardeará Alemania con intensidad y obtendrá una im-portante victoria en la guerra en el mar.

Aunque la guerra era imposible de ganar sin la involucración de americanos y rusos, ese momento crucial de 1940-41, en el cual el mundo necesitaba que Gran Bretaña permaneciera firme contra la amenaza fascista, permanece como una im-portante fuente de orgullo para los británicos.

En La tormenta de la Guerra dedica muchas páginas a discutir sobre los errores militares y políticos de Hitler. ¿Hasta qué punto estos errores de juicio son importantes para entender el desarrollo de la contienda?

Podemos afirmar que la Segunda Guerra Mundial más que ganarla los aliados, la pierde el propio Hitler por toda una serie de importantes errores políticos y militares. En el libro se detallan entre 15 y 20 errores importantes que finalmente decantaron felizmente la balanza hacia el bando aliado.

Lo anterior no quita mérito de los muchos éxitos y grandes victorias alemanas: por ejemplo, la aplastante invasión de Polonia, y las sucesivas campañas, igualmente exitosas, de Dinamarca y Noruega. Hitler también fue capaz de tomar Yugoslavia y Grecia en menos de tres semanas. Todas estas rápidas victorias tuvieron el efecto de generar tanto en Hitler como entre los principales altos mandos militares una sensación de excesiva confianza en su capacidad como estratega militar.

Una de estas situaciones, por ejemplo, es cuando Hitler vacila a la hora de asestar el golpe definitivo en Dunkerque.

Hitler se niega a atacar con los panzers el 24 de mayo de 1940 por miedo, en ese momento, de asumir demasiados riesgos, lo que es un elemento clave para comprender cómo los británicos pudieron escapar. Otro error importante, prob-ablemente entre los definitivos, fue declararle la guerra a los EE. UU el 11 de diciembre de 1941, tras el ataque a Pearl Harbour por parte de Japón. Es una decisión que toma sin ninguna obligación contractual con los japoneses. Si uno mira la proporción de fuerzas entre el Eje y la Alianza que se empezaba a fraguar uno entiende el carácter lunático y suicida de esta decisión.

En su libro valora el Holocausto además de como un drama moral como un importante pasivo para la estrategia militar de Alemania.

El Holocausto fue una locura desde todos los puntos de vista. Durante la Gran Guerra, los judíos habían demostrado ser soldados de primera, algo que todavía puede comprobarse si uno observa el ejército israelí. Hitler, en lugar de utilizar todos los recursos disponibles, decidió matar a no menos de 6 millones de sus ciudadanos más educados y trabajadores. Por otro lado, los judíos jugaron un papel intelectual indispensable en el desarrollo de la bomba atómica, el arma que finalmente terminará la guerra. Por eso, si dejamos al margen el central análisis ideológico y racial del Holocausto, este también fue una cosa tremendamente estúpida en términos militares.

En el frente ruso, en la Operación Barbarroja, murieron tres de cada cuatro soldados alemanes. Ha estudiado también en profundidad la figura de Napoleón. ¿Cómo compara la campaña rusa de Napoleón con la de Hitler?

Compararlas ayuda a entender el carácter ideológico de la campaña de Hitler en comparación con el carácter puramente militar de Napoleón, pero ambas campañas no tienen nada que ver. De entrada en la campaña de Napoleón no se uti-lizaron vehículos motorizados, las fuerzas del ejército tuvieron que llegar hasta Moscú en mulas y caballos, y gran parte

19

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Rel

acio

ns In

stitu

cion

als

de los soldados se desplazaron a pie, lo que en sí mismo ya constituye un logro notable. Las fuerzas de Napoleón, que sí llegó a conquistar Moscú, a diferencia de Hitler que simplemente se quedó a las puertas, eran de 600.000 hom-bres en comparación a los cerca de 3 millones de soldados movilizados por los nazis. En términos globales, la campaña de Napoleón fue relativamente más exitosa; fue solo en el viaje de regreso en el que el ejército francés perdió el 90% de las fuerzas movilizadas.

La diferencia entre ambas campañas está en las razones del ataque. Napoleón no invadió Rusia por ninguna razón fanática o simplemente para reforzar su confianza en su capacidad militar, –ya había derrotado al ejército Ruso en dos ocasiones antes–. Además contaba con una superioridad militar clara con respecto a las fuerzas rusas de entonces, un elemento que tampoco se dio cuando Hitler decidió atacar Rusia.

Durante el proceso de escribir el libro, visitó muchos de los lugares clave involucrados en la Segunda Guerra Mundial. En el último capítulo incluye algunos de sus recuerdos de visitas a algunos de cementerios.

La historia no es solo, o no debería ser, únicamente algo referente a fechas y eventos. Tiene que ser capaz de también transmitir, de entusiasmar, tiene una dimensión moral. Visitar algunos cementerios no solo te da una perspectiva sobre la magnitud de la tragedia humana que fue la guerra, sino que te conecta con la emotividad y los sentimientos de todos aquellos que perdieron un ser querido. Nada te da una mejor perspectiva del mal extremo de la Guerra.

Para la biografía de Napoleón realizó también un ejercicio similar.

Es imposible entender el genio militar del personaje sin visitar los sitios en donde tuvieron lugar las batallas; solo entonces uno puede hacerse a la idea de cómo Napoleón domina el arte de la guerra en el sentido de saber aprovechar los elemen-tos del terreno a su favor. Uno de estos campos de batalla, uno muy bonito, es el de Somosierra en España, donde la caballería polaca tuvo uno de sus episodios más gloriosos. Visitando campos como el de Somosierra, uno puede tomar contacto con el sentido del tiempo de Napoleón e imaginarse mucho mejor el desarrollo de la batalla.

Volviendo a la Segunda Guerra mundial, ¿se hizo justicia en Núremberg?

Primero de todo, hay que tener en cuenta que en Núremberg solo se juzga a 22 altos cargos nazis de entre los cientos de miles que tuvieron más o menos responsabilidades en todo lo que pasó durante el nazismo. Muchos, por supuesto, se suicidaron antes de la caída total para evitar enfrentarse a este proceso como el propio Hitler, Goebbels o Himmler, entre otros. Teniendo en cuenta el inmenso daño y la naturaleza de los crímenes cometidos por el nazismo, creo que los Aliados actuaron con mucha decencia al ejecutar realmente tan pocos.

Está dando una serie de diez Conferencias magistrales sobre Winston Churchill en la Sociedad Histórica de Nueva York. Ex-iste una encuesta muy conocida que muestra cómo una parte no menor de jóvenes en el Reino Unido piensa que Churchill es un personaje de ficción. ¿Quién fue Winston Churchill?

De alguna manera, no resulta extraño que para muchos jóvenes de hoy en día piensen en Churchill como en un héroe de ficción. A la edad de 25 años, Churchill había participado en campañas militares en cuatro continentes, había participado

en una carga de caballería, había escapado de un campo de prisioneros en Sudáfrica, era un reputado corresponsal de guerra con más de 200 artículos en su haber, y había sido elegido miembro del Parlamento británico. Una vida tem-prana extraordinaria, que luego, por increíble que parezca, siguió con esta misma inusitada intensidad. Escribió más de 37 libros, ocupó las principales oficinas del Estado, incluida por supuesto la de Primer Ministro en tiempos de guerra. No es descabellado pues, pensar que un carácter como el de Churchill surja de una novela de ficción más que de un libro de Historia. De hecho, el propio Churchill dejó escritas varias novelas, fue un pintor notable, coleccionista de mariposas, editor, al margen de su importante trayectoria como soldado y estadista,… un figura verdaderamente gigantesca. Al mismo tiempo, este gran gigante tenía la capacidad de reírse de sí mismo todo el tiempo. Incluso en sus momentos más duros y difíciles nunca dejó de tener un muy buen sentido del humor.

Durante los primeros compases de su mandato en 1940 hubo aún presiones para pactar con Hitler, un curso de acción que no tomamos exclusivamente por la determinación de Winston Churchill y que resultó vital en el resultado final de la contienda. Es posible pensar que si Gran Bretaña hubiera decidido no combatir a Hitler entonces, Hitler hubiera podido concentrar sus fuerzas en el ataque a Rusia, por ejemplo, y hubiera afian-zado su posición de dominio en el continente. Sin Churchill el curso de la guerra hubiera sido definitivamente distinto, y también el mundo hubiera sido un sitio diferente, hubiera sido un mundo mucho peor.

Una de las tesis principales de La tormenta de la guerra es que Hitler perdió la guerra por el mismo motivo que la empezó: ser nazi. Sus suposiciones racistas le condujeron a un plant-eamiento de la guerra muy deficiente con decisiones absolu-tamente lunáticas. En ausencia de un Churchill que le plantó cara, el drama moral hubiera sido aún peor de lo que fue.

¿Disfrutó con la interpretación de Churchill de Gary Oldman?

Mucho. Oldman está francamente brillante. Mi mujer siempre me dice que es un poco molesto ir al cine conmigo a ver este tipo de películas ya que me paso todo el rato comentando los posibles errores factuales. Pese a que El momento más oscu-ro no se ajusta del todo a la realidad de los hechos, disfruté muchísimo, como también disfrute mucho en Dunkerque, y es porque en ambos casos, al margen de algunos detalles históricos, sí aciertan en transmitir de manera digna el espíritu de la verdad histórica.

Una última pregunta para cerrar: ¿qué elementos hacen de uno un buen historiador?

La tarea de historiador, como hemos mencionado antes, es similar a la de un detective, en el sentido de que uno ha de sentir una especial devoción por descubrir la verdad de los hechos. Y como sucede con los buenos detectives, la clave está en los detalles; una vez tienes identificados y comprendi-dos todos los detalles, es cuando puedes empezar a observar los hechos con la lente de gran angular. Resulta un peligroso error realizar el proceso al revés: tener una imagen global de los hechos (o una imagen idealizada de cómo deberían ser) y a partir de ahí encajar los detalles. La historia es una disciplina que se desarrolla de manera orgánica de abajo-arriba, más que intentando seleccionar los elementos factuales desde arriba. Estando trabajando en la biografía de Churchill, que saldrá en noviembre y en la que llevo trabajando 30 años, nunca decidí ex ante lo que iba a decir, ni formulé ninguna hipótesis hasta que no tuve todos los detalles y elementos de mi búsqueda. Una búsqueda, por cierto, que por primera vez se incluyen los diarios personales del Rey Jorge VI, gracias al permiso que me dio su Majestad la Reina Isabel II.

20

Info

rmac

ió

Notícies breusde l'Institut Agrícola

Tot seguit us informem de les darreres actuacions dutes a terme per l'Institut Agrícola

Aportacions al projecte de Directiva europea sobre pràctiques comercials deslleials en la cadena alimentària

Des d’UEAPME ―l’Associació Europea d’Arte-sans, Petites i Mitjanes Empreses―, de la que l’INSTITUT AGRÍCOLA en formem part, hem participat en la consulta que ha fet la Comissió Europea respecte del projecte de Directiva so-bre pràctiques comercials deslleials a la cadena alimentària. Creiem que aquesta norma pot ser molt positiva pel sector agrari, especialment per a les petites i mitjanes empreses que venen els seus productes a les grans comercialitzadores.

Conseqüentment, no varem deixar passar l’oportunitat de fer les nostres aportacions a l’esborrany del text de la norma. Com a punts més destacables, férem les següents mani-festacions:

• Aquesta Directiva s'ha d’aplicar a qualsevol relació de vendes de productes alimentaris, amb independència de les dimensions del proveïdor i dels comprador. El text exclou les relacions quan el comprador és una petita o mitjana empresa. Entenem que també ha de ser aplicable a les pimes ―no micropimes― que exerceixin com a comprador quan el venedor sigui una micropime.

• S’ha d’exigir que l’acord de subministrament estigui formalitzat per escrit, i recollir la nor-mativa nacional i europea aplicable. D’aques-ta manera s’evitarien pràctiques deslleials com el canvi sobtat de la freqüència, el temps o el volum del subministrament o lliurament, els estàndards de qualitat o els preus dels productes alimentaris. Apostem per l’ús dels contractes de subministrament agroalimenta-ris per donar transparència i seguretat.

• Considerem que també s’ha d’incloure, com a pràctica deslleial, l'abús de posició de do-

mini en un mercat alimentari de producte periple concret. A efectes de la consideració de mercat alimentari es tindrà en compte el producte principal i de llurs principals deri-vats si aquests tenen un mercat rellevant, així com l'existència de figures legals que acotin la extensió real de mercat alimentari ―com les indicacions geogràfiques.

• Demanem que es creï un organisme europeu de resolució de diferències, amb capacitat d'adopció de decisions definitives, en relació als conflictes entre autoritats nacionals en matèria de les prohibicions de pràctiques comercials deslleials ―pagament a més de 30 dies, cancel•lació d’ordres amb poc temps, canvi unilateral de les condicions de l’acord, pagament de les despeses dels productes a les instal•lacions del comprador. La Directiva no ho preveu i no es contempla la resolució d’aquests conflictes entre varis Estats.

• Dit organisme de supervisió europeu serà el responsable i actuarà com a única autoritat competent d'aquells conflictes quan afectin a més de dos Estats membres.

21

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Info

rmac

ió

Amb la denominació de “Vies blaves” s’ha en-degat un projecte de rehabilitació de la llera del riu Llobregat i els seus afluents Anoia i Carden-er. Es vol convertir en transitables més de tres cents quilòmetres a la vora del riu per tal que s’hi puguin fer excursions a peu o en mitjans no motoritzats ―bicicleta o cavall. També inclou actuacions per millorar el recorregut, recuperar camins històrics i elements patrimonials i pai-satgístics, i convertir en accessibles espais nat-urals. Té un pressupost de 25 milions d’euros.

En virtut de la nostra representació varem dur un seguit d’aportacions a la consulta endegada, especialment per a la defensa de la titularitat d’alguns trams de camins, o l’afectació a ex-plotacions agràries. Les principals aportacions fores les següents:

• Cal fer un estudi adient de la titularitat dels senders o camins que es volen utilitzar, es-pecialment d’aquells que visualment o social-ment poden estar considerats com de titulari-tat pública −potser per que així apareixen considerats als plànols cadastrals o per una interpretació massa extensiva de la zona de servitud de les lleres− però que realment i jurídicament són privats. El fet que el camí sigui usat es deu, en molts casos, per mera liberalitat dels propietaris, però no com una cessió de propietat o amb la intenció de crear una suposada servitud de pas pública. Per tant, caldrà preveure i endegar el correspo-nent expedient d’expropiació forçosa ―amb la indemnització pertinent― o permuta de terrenys.

• S’ha d’incloure l’exigència que l’Adminis-tració gestora de les lleres públiques es faci responsable de les seves accions, ja siguin actives o per omissió, quan causin perjudicis materials, personals o empresarials, ja sigui a la pròpia “via blava” com a les propietats privades que hi confrontin. És el cas, per ex-emple, de la reiterada manca de neteja de moltes lleres. Aquest fet provoca que, en període de fortes pluges, s’arrossegui molt material vegetal que, en arribar a algunes in-fraestructures, fa de tap, i provoquen inunda-cions de zones, malmetent cultius, infrae-structures o instal•lacions d’explotacions econòmiques. Si les lleres estesin netes, no en resultaries perjudicades.

• Cal incloure la previsió que aquesta “via bla-va” serà inundable en certs episodis ―in-tenses pluges o desgel―, però això no ha de comportar que s’arribi a considerar, com sembla entendre’s del projecte, que cal es-tablir un altre camí paral•lel a la llera, a mode de via blava “no inundable”, duplicant el traçat i l’afectació a la propietat privada. Els usuaris són plenament conscients que en aquestes situacions algunes parts del traçat seran impracticables.

• Estem disconformes amb que es vulgui pro-hibir el pas pels espais naturals protegits. Considerem que un dels al·licients pels usu-aris és justament poder passejar per aquests espais de valor paisatgístic. Per tant, cal es-tablir i preveure les actuacions adients per a que els usuaris respectin dits espais natu-rals, però amb mesures no restrictives ni pro-hibitives.

Participació en la consulta de l’avanç del Pla Director Urbanístic Vies Blaves (riu Llobregat)

Les Vies Blaves faran transitables les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener

22

Info

rmac

ió

Comentaris a la proposta d’Informe del Centre de la Propietat Forestal a l’avantprojecte de Llei de Territori

Com a membres del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal, se’ns va demanar parer en l’informe que s’estava elaborant envers a l’avantprojecte de Llei de Territori. Tot i que aquest projecte està en suspens donada la manca d’activitat parlamentària, el Centre de la Propietat Forestal va voler informar al respecte, desprès de la petició feta pel Departament de Territori i Sostenibilitat fa forces mesos.

Des del primer moment l’INSTITUT AGRÍCOLA hem mostrat la nostra perplexitat en aquest pro-jecte, que pretén ser encara més restrictiu amb l’activitat agrària al territori i modificar les regles del joc de l’urbanisme. Per tant, varem dur a terme un seguit de comentaris, per a que const-essin a l’informe:

• Estem en desacord amb la prohibició general d’urbanitzar i edificar en zona de risc d’inun-dació i de risc natural. Caldria preveure cir-cumstàncies atenuants o excepcions per a edificar en el cas que es duguin a terme les mesures de protecció adients o existeixi un estudi específic que demostri que el risc no és previsible, per exemple.

• També s’hauria d’incloure la previsió que, en determinades circumstàncies o necessitats, els espais oberts poden passar a ser urban-itzats. Estem en contra d’una congelació dels

usos i aprofitaments dels espais oberts, i, més, de la manca d’evolució urbanística dels mateixos. Ha de poder-se implantar, reclassi-ficant sòl dels espais oberts que no siguin d’estricte protecció.

• Està mancat de motivació el requeriment de la custòdia de les finques o la prevenció dels incendis forestals per a que s’autoritzi im-plantar una construcció o obra en espais ob-erts.

• S’ha d’afegir, en la implementació de noves activitats en els espais oberts ‒avui sòl no ur-banitzable‒, l’obligatorietat d’un estudi de l’impacte i no afectació a les activitats o em-preses agràries ja existents i veïnes.

• Estem en desacord amb la creació de l’Agèn-cia de Protecció del Territori. Darrerament sembla ser un costum dels polítics d’or-ganitzar Agències per a tot. Això posa en en-tredit la pròpia organització i funcionament dels treballadors públics i les seves com-petències. Així mateix, si aquestes agències han de ser una vàlvula d’escapament pel greu i notori endeutament de l’Administració, no és de rebut. Les finances públiques pres-supostades han de ser les òptimes i suficients per a dur a terme les funcions administratives sense requerir d’artefactes especials ni artifi-ciosos.

Reunió amb tècnics de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, respecte l’ampliació del PEIN del Massís del Montseny

A resultes de les al·legacions que recentment va presentar l’INSTITUT AGRÍCOLA al pro-jecte de Decret sobre l’ampliació del Parc Nat-ural del Montseny, la Diputació de Barcelona va voler tenir una reunió per a comentar-les. Un resum de les al·legacions presentades les podeu llegir a l’anterior Drecera.

Per part nostra es va tornar a insistir en dos punts bàsics: l’exagerada mania de prohibir o limitar l’activitat agrària al parc, i la poca presència dels representants dels propietaris privats als òrgans de decisió del parc. El prim-er aspecte va vinculat directament amb la per-manència de la població i l’economia a un es-pai natural. Perque si es deixen de fer activitats,

moltes d’elles relacionades amb una explotació forestal sostenible, el creixement natural dels boscos els farà impossibles de gestionar i s’agreujarà el despoblament rural. I pel que fa a la presència de representants de la propietat privada, és més que evident aquesta necessitat. Cal recordar que la majoria de les finques del Parc són de titularitat privada, per la qual cosa cal que en la mateixa, o propera, proporció, els seus propietaris tinguin veu i vot en les deci-sions.

Com sempre, ens varem oferir a seguir parlant i dialogant per tal de poder arribar a un acord sat-isfactori per ambdues parts. És evident que per part nostra exigirem el màxim de compromís en-vers les nostres al·legacions.

23

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Rec

ull d

e pr

emsa

24

Em

pres

a

25

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

Opi

nió

Refundar Europa: Reconstruir l'Educació

Baldiri Ros, President de l'Institut Agrícola

“Europa és el nostre futur comú”. Amb aquestes pa-raules acaba la Declaració de Roma que va presentar la Unió Europea per celebrar el 60è Aniversari.

Molts estem plenament d’acord amb elles, però també són molts qui pensem que parlar de futur comú exi-geix un lideratge que sigui capaç de proposar objec-tius il·lusionants. Lideratge que va esser la base del Tractat de Roma de 1975.

És d’agrair la imaginació i l’esforç de Macron que ha proposat la refundació d’Europa assenyalant nous ob-jectius ja que Europa – afirma – és l anostra història, la nostra identitat, el nostre horitzó, el que ens protegeix i ens proporciona futur. Però tot i que aquests objec-tius són fonamentals, potser ara és el moment per re-flexionar respecte de les metes educatives bàsiques que ajudin a les joves generacions a enfrontar-se als reptes de la pròxima singladura.

Aquestes metes han de traduir creativament la fidelitat als fonaments de la nostra cultura, que no pretén ser una cultura més sino que aspira a expressar el més significatiu de l’ésser humà. Si per a Ortega Europa era un continent amb contingut, serà l’educació qui es responsabilitzi de donar-lo a conèixer. Podem enunci-ar i estudiar els objectius que il·luminin l’acció educa-tiva que avui reclama Europa que són:

Amplitud d’horitzons. Desconèixer la realitat de la globalització i els seus avantatges és la política més miop possible. L’educació ha de mostrar que cometen un gran error qui canonitzen les aigües tíbies de l’am-bient local. Avui és precís pensar com comptabilitzar els evidents avantatges de la globalització amb l’es-forç per recuperar als rebutjats.

Cultiu crític i inclusiu de la pròpia identitat. La glo-balització requereix a les cultures locals que s’obrin als valors universals que puguin aportar altres cultu-res.

Amor al Bé. Deia Joaquin Costa que es dóna per

suposat que les lliçons són la garantia del Dret, però aquesta garantia no es troba en la Llei, en el cas que aquesta no tingui lloc i arrel en la consciència dels que l’han de guardar i complir. En contra del que opinen certs pensadors no és igualment positiu qualsevol comportament i l’educador ha de proposar a la joven-tut una reflexió profunda sobre el bé i la vida aconse-guida.

Capacitat d’iniciativa i il·lusió per cooperar amb el propi treball al bé comú. La il·lusió de tots per millorar la societat emprenent iniciatives i conjugant l’esforç i el risc ha d’evitar caure en la tampa deshu-manitzadora d’aquells que han transformat el serveis socials pensats per atendre l’infortuni, en un instru-ment per fomentar l’ensopiment ciutadà i aconseguir un vot captiu.

Responsabilitat en la formació per al propi treball. La velocitat actual del canvi exigeix animar als joves a preocupar-se per la formació continua, fugi de la cò-moda temptació de repetir pràctiques o idees cadu-cades.

Agudesa per reflexionar respecte de les millors maneres de desenvolupar els valors de la Unió Europea, com la llibertat, la democràcia, els drets hu-mans, l’Esta de Dret, així com sobre el sentit, l’exten-sió i els fonaments de les llibertats compreses en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Decisió per plantejar la dimensió transcendent de l’ésser humà. Deia Antonio Machado. “Parlo amb l’home que sempre va amb mi, qui parla sol espera parlar amb Deu algun dia” i ens permetrà les decisions apropiades a la nostra vida que han de ser tan lliures com reconeixedores dels referents que ens permeten obtenir una nova dignitat.

Aquests objectius són, potser, metes que exigeixen col·locar en un primer pla la formació integral dels pro-fessors, doncs ells estan cridats, com deia Platon, a escriure consciencia en l’ànima del què aprèn.

26

Em

pres

a

Igualdad, un reto social y empresarial ineludible

• El mundo empresarial ha de estar de forma transparente, honesta y convencida en este tema, y ser parte activa de la evolución.

• El 8M ha marcado un hito, ha sido un clamor social y pone a las empresas retos relacionados con la ética, la justicia y la responsabilidad. CEOE -Comisión de Igualdad

Fuente: Comisión Europea - nov 2017

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 168 març - abril 2018

27

Rec

ull d

e pr

emsa

28