Full Dominical n. 3511 · que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que,...
2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.511 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 25 de juny de 2017 Diumenge XII durant l’any Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat En els orígens de l’Església C elebrem una festa molt gran en el calendari litúrgic: la dedicada a dos grans sants que van estar en els orígens de l’Església. Tots dos eren jueus: sant Pere, de Betsaida, població propera al Mar de Galilea, on treballava amb el seu germà Andreu, i sant Pau, que procedia de Tars i tenia una notable formació teològica. Tots dos eren homes de molt de caràcter, impetuosos, encara que molt diferents en la seva experiència crisana. Sant Pere va ser un dels quatre primers deixebles cridats pel Senyor. Tots ells eren pescadors i van abandonar les xarxes per seguir-lo. Des de llavors no es va separar de Jesús en els tres anys de vida pública, i després de la confessió de Cesarea va ser l’escollit per ser la roca sobre la qual Crist va fundar l’Església. Aquesta primacia sobre els altres Apòstols és la mateixa que va heretar la instució del Papat i que es perllonga a través dels segles. Així ho van reconèixer els altres seguidors de la primera hora i en donen fe els Evangelis i els Fets dels Apòstols, que recullen també la primera predicació i miracles de sant Pere després de l’Ascensió del Senyor. Sant Pau en canvi no era «un dels dotze», i la seva experiència de Crist va ser molt diferent, fins i tot paradoxal, ja que el va conèixer precisament quan perseguia els crisans. El succés, que va marcar un abans i un després en la seva vida, va ocórrer al camí de Damasc, a prop ja de les portes de la ciutat. Ens commou pensar no sols en la sublim escena, sinó també en l’escenari: Síria, país avui de tanta actualitat, on es connua perseguint els crisans. Un abans i un després. Jesucrist se li havia manifestat i ja no va viure més que per servir-lo. L’escena de la caiguda del cavall inclou unes paraules del soldat que passa de perseguidor a tocat per la gràcia: «Què he de fer, Senyor?» Tant de bo aquesta fos també la nostra actud quan percebem que Déu ens ve a trobar perquè canviem de vida. Preguntem- nos per la voluntat de Déu, que crida cadascú en moments i circumstàncies diferents. Pere i Pau van acabar presoners a Roma, on van trobar el marri donant un úlm tesmoni del seu amor apassionat per Jesucrist. La festa dels Apòstols ens porta a demanar especialment pel Papa, per la seva missió d’unitat en l’Església, i per tots els apòstols, alguns al seu poble i altres, com Pau, a regions llunyanes on deixen la vida en el servei a la veritat de l’Evangeli en una sembra impagable de felicitat. ‘ Preguntem-nos per la voluntat de Déu, que crida cadascú en moments i circumstàncies diferents Lectura del llibre de Jeremies (Jr 20,10-13) Digué Jeremies: «Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen: Vosaltres que teniu amb ell un pacte d’amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu- lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell. Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya. »Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l’interior dels homes: feu-me veure com feu juscia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa. »Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal.» Salm responsorial [68,8-10.14.17.33-35 (R.: 14c)] Per vós, Déu meu, he d’aguantar els escarnis, i abaixo els ulls, avergonyit; els meus germans em consideren foraster, em desconeixen els meus familiars. El zel del vostre temple em consumia, i he hagut de rebre els insults dels qui m’ultratgen. R. Escolteu-me, Senyor, vós que esmeu tant. A vós us prego, Senyor, en aquesta hora propícia; escolteu-me, Déu meu, vós que esmeu tant, vós que sou fidel a salvar els amics. El vostre amor, Senyor, vessa bondat, mireu-me, responeu, vós que esmeu tant. R. Se n’alegraran els humils quan ho vegin; els qui busquen Déu sincerament diran: «Tingueu llarga vida.» El Senyor escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus capus. Que el lloïn el cel i la terra, els mars i tot el que s’hi mou. R. Lectura de la carta de sant Pau als crisans de Roma (Rm 5,12-15) Germans, per obra d’un sol home entra el pecat al món, i amb el pecat hi entra també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja exisa en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 10,26-33) En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No ngueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu- ho des dels terrats. I no ngueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No ngueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel.» «No reu les perles als porcs» ... deia Jesús. I jo em dic: «El que em diu Déu d’amagat ho diré des del terrat». Ja fa anys un capellà de les terres de Girona em va dir: «Ramon, per què no llegim, al moment de l’homilia de demà, aquest text que fa referència a les lectures del diumenge?» Ho vaig fer. Al final de la missa, una persona em va demanar per confessar-se. S’havia convert. Des de fa uns mesos un capellà de terres valencianes m’envia cada setmana la seva homilia. Jo la incorporo a la meva. Aquesta queda reduïda a menys de la meitat. Li retorno així, tal qual. No passa res. Ningú em demana per confessar-se. Però a mi em fa bé i a ell, posaria la mà al foc que, pel que em diu de «Jesús enmig de dos o tres de reunits en el seu nom» (Mt 18,20), encara que sigui a distància, també. I connuo amb el propòsit: «El que em diu Déu d’amagat ho diré des del terrat». 5 DESTAQUEM... Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre. Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» (p.5) —L’educació en el lleure, una opció de creixement i aprenentatge Diumenge XII durant l’any —Trobades d’Animadors de Cant per a la litúrgia a Montserrat. A la secció Proposta l’entrevista (p.4) —Quins cursos hi ha programats per aquest esu? Per aquest esu oferim quatre modalitats de cursos: de premonitors, monitors, directors i de lleure escolar a distància. Els cursos de premonitors, vuit en total, seran del 26 de juny al 28 de juliol; els cursos de monitors —dotze— ndran lloc del 26 de juny a l’11 d’agost i el curs de directors en el lleure serà de l’1 al 20 de juliol. El curs de lleure escolar a distància es farà durant el mes de juliol. —Per què és important formar-se en aquest àmbit? L’educació en el lleure és un àmbit educau on es treballen aspectes que no es treballen en altres àmbits. Els valors com la companyonia, el respecte, l’ajuda mútua i l’esma a un mateix i a l’altre són aspectes que un monitor o director de lleure aprèn en el dia a dia del seu centre i també ho aprèn en la formació de l’Escola de l’Esplai. L’educació en el lleure et dona una visió de la vida i una manera de fer i de ser com a persona que t’ajuda a contribuir en la societat d’una manera acva, voluntària i de servei. I això t’ho aporta el fet de formar-te i contribuir en el vincle cap als infants i joves. Si un monitor viu aquests aspectes en primera persona, ho farà transmetre als seus grups d’infants i aquí és on l’educació en el lleure arriba als seus objecus màxims, fer viure a l’infant uns moments únics durant el seu creixement. —Quin paper juga l’educació en el lleure en la formació i creixement de l’infant? Si és prou important la formació del monitor com a persona, en l’infant ja és primordial. Un infant quan creix té molts referents: a casa, a l’escola, els avis i amb tot el seu temps lliure que té. En el temps lliure hi ha una opció de vida que és l’educació en el lleure. Si l’infant parcipa en un espai educau on ell és el protagonista del seu creixement personal, aprèn a viure i a comparr tot el que la vida li dona, és una opció de vida. Aquest espai educau està desnat a que la persona creixi de manera individual, adquirint uns valors i potenciant el seu pas per la societat d’una manera acva i d’aportació al canvi on, moltes vegades, no som conscients de tot el que podem arribar a fer. L’espai de lleure educau et proporciona una aturada en el temps per prendre consciència de qui som i del que podem aportar, que som una persona valorada i única i, que com a persona única podem créixer de manera autònoma i creava millorant el nostre centre, la nostra casa, el nostre entorn i la nostra societat. > Més informació al web www.fundaciosiurana.cat «L’educació en el lleure t’ajuda a contribuir en la societat d’una manera activa» Ricard Gallego, director de l’Escola de l’Esplai: El món del lleure E ls esplais han esdevingut en la nostra societat una vàlvula d’oxigen pels nostres infants i joves. Des de fa molts segles l’Església ha treballat en el camp juvenil de la transmissió de la vida i la fe posant com a centre de la seva missió la persona, tal com Jesús ens ho ha ensenyat. Les nostres parròquies i escoles crisanes segueixen una tradició de convivències, colònies, excursions... Tot aquest volum d’acvitats s’han organitzat des de la voluntat que els infants i joves visquin una experiència diferent a la runa diària, per desvetllar i ajudar a créixer en l’interior de cada persona la capacitat de treballar en equip, a través del joc; de respectar l’entorn, a través de contemplar i valorar allò que ens envolta; i obrir el cor a l’experiència profunda de la fe en Jesucrist en la vida diària. El món del lleure a la nostra arxidiòcesi s’organitza a través de la Fundació Santa Maria de Siurana dividida en tres seccions: Federació d’Esplais Crisans, Escola de l’Esplai i Servei i cases de colònies que esdevenen una voluntat de servei envers l’educació del lleure a la realitat diocesana. L’educació en el lleure no és fer passar l’estona jugant o diverr-se sense cap objecu concret, sinó transmetre uns valors universals i evangèlics a través del joc i les dinàmiques que ajuden a enriquir-se recíprocament pets i grans. Desvetllar, descobrir, contemplar, assaborir, animar..., són més que paraules boniques. Són actuds que es viuen i es treballen en els esplais perquè en l’etapa de la vida d’un infant arribi a l’adultesa essent un tesmoni per transformar el món a l’esl de Jesucrist. Enric Mateu i Usach, pvre. Consiliari de la Federació de Centres d’Esplai Crisans
Transcript of Full Dominical n. 3511 · que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que,...
fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.511
Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn
als 4 vents.........
25 de juny de 2017 Diumenge XII durant l’any
Lectures
† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
En els orígens de l’Església
Celebrem una festa molt gran en el calendari litúrgic: la dedicada a dos grans sants que van
estar en els orígens de l’Església. Tots dos eren jueus: sant Pere, de Betsaida, població propera al Mar de Galilea, on treballava amb el seu germà Andreu, i sant Pau, que procedia de Tars i tenia una notable formació teològica. Tots dos eren homes de molt de caràcter, impetuosos, encara que molt diferents en la seva experiència cristiana.
Sant Pere va ser un dels quatre primers deixebles cridats pel Senyor. Tots ells eren pescadors i van abandonar les xarxes per seguir-lo. Des de llavors no es va separar de Jesús en els tres anys de vida pública, i després de la confessió de Cesarea va ser l’escollit per ser la roca sobre la qual Crist va fundar l’Església.
Aquesta primacia sobre els altres Apòstols és la mateixa que va heretar la institució del Papat i que es perllonga a través dels segles. Així ho van reconèixer els altres seguidors de la primera hora i en donen fe els Evangelis i els Fets dels Apòstols, que recullen també la primera predicació i miracles de sant Pere després de l’Ascensió del Senyor.
Sant Pau en canvi no era «un dels dotze», i la seva experiència de Crist va ser molt diferent, fins i tot paradoxal, ja que el va conèixer precisament quan perseguia els cristians. El succés, que va marcar un abans i un després en la seva vida, va ocórrer al camí de Damasc, a prop ja de les portes de la ciutat. Ens commou pensar no sols en la sublim escena, sinó també en l’escenari: Síria, país avui de tanta actualitat, on es continua perseguint els cristians.
Un abans i un després. Jesucrist se li havia manifestat i ja no va viure més que per servir-lo. L’escena de la caiguda del cavall inclou unes paraules del soldat que passa de perseguidor a tocat per la gràcia: «Què he de fer, Senyor?»
Tant de bo aquesta fos també la nostra actitud quan percebem que Déu ens ve a trobar perquè canviem de vida. Preguntem-nos per la voluntat de Déu, que crida cadascú en moments i circumstàncies diferents. Pere i Pau van acabar presoners a Roma, on van trobar el martiri donant un últim testimoni del seu amor apassionat per Jesucrist.
La festa dels Apòstols ens porta a demanar especialment pel Papa, per la seva missió d’unitat en l’Església, i per tots els apòstols, alguns al seu poble i altres, com Pau, a regions llunyanes on deixen la vida en el servei a la veritat de l’Evangeli en una sembra impagable de felicitat.
‘ Preguntem-nos per la voluntat de Déu, que crida cadascú en moments i circumstàncies diferents
Lectura del llibre de Jeremies (Jr 20,10-13)
Digué Jeremies: «Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen: Vosaltres que teniu amb ell un pacte d’amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell. Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya. »Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l’interior dels homes: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa. »Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal.»
Salm responsorial [68,8-10.14.17.33-35 (R.: 14c)]
Per vós, Déu meu, he d’aguantar els escarnis,i abaixo els ulls, avergonyit;els meus germans em consideren foraster,em desconeixen els meus familiars.El zel del vostre temple em consumia,i he hagut de rebre els insults dels qui m’ultratgen.
R. Escolteu-me, Senyor, vós que estimeu tant.
A vós us prego, Senyor,en aquesta hora propícia;escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,vós que sou fidel a salvar els amics.El vostre amor, Senyor, vessa bondat,mireu-me, responeu, vós que estimeu tant. R.
Se n’alegraran els humils quan ho vegin;els qui busquen Déu sincerament diran:«Tingueu llarga vida.»El Senyor escolta sempre els desvalguts,no té abandonats els seus captius.Que el lloïn el cel i la terra,els mars i tot el que s’hi mou. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,12-15)
Germans, per obra d’un sol home entra el pecat al món, i amb el pecat hi entra també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard.
Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 10,26-33)
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel.»
«No tireu les perles als porcs»
... deia Jesús. I jo em dic: «El que em diu Déu d’amagat ho diré des del terrat».
Ja fa anys un capellà de les terres de Girona em va dir: «Ramon, per què no llegim, al moment de l’homilia de demà, aquest text que fa referència a les lectures del diumenge?» Ho vaig fer. Al final de la missa, una persona em va demanar per confessar-se. S’havia convertit.
Des de fa uns mesos un capellà de terres valencianes m’envia cada setmana la seva homilia. Jo la incorporo a la meva. Aquesta queda reduïda a menys de la meitat. Li retorno així, tal qual.
No passa res. Ningú em demana per confessar-se. Però a mi em fa bé i a ell, posaria la mà al foc que, pel que em diu de «Jesús enmig de dos o tres de reunits en el seu nom» (Mt 18,20), encara que sigui a distància, també. I continuo amb el propòsit: «El que em diu Déu d’amagat ho diré des del terrat».
5
DESTAQUEM...
Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre.
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»
(p.5)
—L’educació en el lleure, una opció de creixement i aprenentatge
Diumenge XII durant l’any
—Trobades d’Animadors de Cant per a la litúrgia a Montserrat. A la secció Proposta
l’entrevista
(p.4)
—Quins cursos hi ha programats per aquest estiu?
Per aquest estiu oferim quatre modalitats de cursos: de premonitors, monitors, directors i de lleure escolar a distància. Els cursos de premonitors, vuit en total, seran del 26 de juny al 28 de juliol; els cursos de monitors —dotze— tindran lloc del 26 de juny a l’11 d’agost i el curs de directors en el lleure serà de l’1 al 20 de juliol. El curs de lleure escolar a distància es farà durant el mes de juliol.
—Per què és important formar-se en aquest àmbit?
L’educació en el lleure és un àmbit educatiu on es treballen aspectes que no es treballen en altres àmbits. Els valors com la companyonia, el respecte, l’ajuda mútua i l’estima a un mateix i a l’altre són aspectes que un monitor o director de lleure aprèn en el dia a dia del seu centre i també ho aprèn en la formació de l’Escola de l’Esplai. L’educació en el lleure et dona una visió de la vida i una manera de fer i de ser com a persona que t’ajuda a contribuir en la societat d’una manera activa, voluntària i de servei. I això t’ho aporta el fet de formar-te i contribuir en el vincle cap als infants i joves. Si un monitor viu aquests aspectes en primera persona, ho farà transmetre als seus grups d’infants i aquí és on l’educació en el lleure arriba als seus objectius màxims, fer viure a l’infant uns moments únics durant el seu creixement.
—Quin paper juga l’educació en el lleure en la formació i creixement de l’infant?
Si és prou important la formació del monitor com a persona, en l’infant ja és primordial. Un infant quan creix té molts referents: a casa, a l’escola, els avis i amb tot el seu temps lliure que té. En el temps lliure hi ha una opció de vida que és l’educació en el lleure. Si l’infant participa en un espai educatiu on ell és el protagonista del seu creixement personal, aprèn a viure i a compartir tot el que la vida li dona, és una opció de vida. Aquest espai educatiu està destinat a que la persona creixi de manera individual, adquirint uns valors i potenciant el seu pas per la societat d’una manera activa i d’aportació al canvi on, moltes vegades, no som conscients de tot el que podem arribar a fer. L’espai de lleure educatiu et proporciona una aturada en el temps per prendre consciència de qui som i del que podem aportar, que som una persona valorada i única i, que com a persona única podem créixer de manera autònoma i creativa millorant el nostre centre, la nostra casa, el nostre entorn i la nostra societat.
> Més informació al web www.fundaciosiurana.cat
«L’educació en el lleure t’ajuda a contribuir en la societat d’una manera activa»
Ricard Gallego, director de l’Escola de l’Esplai:
El món del lleure
Els esplais han esdevingut en la nostra societat una vàlvula
d’oxigen pels nostres infants i joves. Des de fa molts segles l’Església ha treballat en el camp juvenil de la transmissió de la vida i la fe posant com a centre de la seva missió la persona, tal com Jesús ens ho ha ensenyat.
Les nostres parròquies i escoles cristianes segueixen una tradició de convivències, colònies, excursions... Tot aquest volum d’activitats s’han organitzat des de la voluntat que els infants i joves visquin una experiència diferent a la rutina diària, per desvetllar i ajudar a créixer en l’interior de cada persona la capacitat de treballar en equip, a través del joc; de respectar l’entorn, a través de contemplar i valorar allò que ens envolta; i obrir el cor a l’experiència profunda de la fe en Jesucrist en la vida diària.
El món del lleure a la nostra arxidiòcesi s’organitza a través de la Fundació Santa Maria de Siurana dividida en tres seccions:
Federació d’Esplais Cristians, Escola de l’Esplai i Servei i cases de colònies que esdevenen una voluntat de servei envers l’educació del lleure a la realitat diocesana.
L’educació en el lleure no és fer passar l’estona jugant o divertir-se sense cap objectiu concret, sinó transmetre uns valors universals i evangèlics a través del joc i les dinàmiques que ajuden a enriquir-se
recíprocament petits i grans.
Desvetllar, descobrir, contemplar, assaborir, animar..., són més que paraules boniques. Són actituds que es viuen i es treballen en els esplais perquè en l’etapa de la vida d’un infant arribi a l’adultesa essent un testimoni per transformar el món a l’estil de Jesucrist.
Enric Mateu i Usach, pvre.Consiliari de la Federació de Centres d’Esplai Cristians
Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus
Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01
3 42retalls de vidaagendaen un minut
Avui, 25 de juny
—Concert del Cor de la Universitat de Bradley (Estats Units) a la Catedral de Tarragona, a les 20.00 h. Interpretaran música de Gorczycki, Mozart, Billings o Thompson, entre d’altres. L’entrada és lliure.
1 de juliol
—CXII Festa Eucarística de les Espigues a la Parròquia de Sant Pau de Tarragona, a les 22.30 h. Serà presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. Organitza el Consell arxidiocesà de l’Adoració Nocturna Espanyola.
Fins el 15 de juliol
—Inscripcions al «Curs d’iconografia bizantina: dibuixar i pintar una icona». Del 27 de juliol al 4 d’agost el Santuari Mare de Déu de Loreto d’Ulldemolins (Priorat) acollirà la 12a edició del «Curs d’iconografia bizantina: dibuixar i pintar una icona» impartit pel professor Juan F. Echenique. El curs, adreçat a
cristians de les diverses confessions, alternarà el treball, la pregària, la instrucció teòrica i la teològica. Per a assistir-hi no cal tenir coneixements previs. El termini d’inscripció per correu a l’adreça electrònica [email protected] finalitza el dia 15 de juliol (places limitades). Per a més informació es pot trucar al tel. 640 606 092 o al 635 355 393, i també visitar el blog http://cursiconografiaulldemolins.blogspot.com.
Del 21 al 30 d’agost
—Pelegrinatge a Terra Santa organitzat pel Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat, juntament amb l’Associació Bíblica de Catalunya. El programa detallat es pot consultar al web www.abcat.cat. Per a més informació es pot contactar amb Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, director del Secretariat Diocesà, a través del tel. 649 236 639 o de l’adreça electrònica [email protected].
Litúrgia de la setmana
Cicle A /Litúrgia de les Hores: Setmana IV
Diumenge, 25: Diumenge XII de durant l’any [Jr 20, 10-13; Salm 68,8-10.14 i 17.33-35; Rm 5, 12-15; Mt 10, 26-33 (LE/LH pròpies)]
Dilluns, 26: [Gn 12,1-9; Salm 32, 12-13.18-19.20 i 22; Mt 7,1-5] Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere (ML); Sant Pelai, màrtir (ML)
Dimarts, 27: [Gn 13, 2.5-18; Salm 14, 1a i 2-3a.3bc-4ab.5; Mt 7, 6.12-14] Sant Ciril d’Alexandria, bisbe i doctor de l’Església (ML)
Dimecres, 28: Sant Ireneu, bisbe i màrtir (MO) [Gn 15, 1-12.17-18; Salm 104, 1-2. 3-4.6-7.8-9; Mt 7, 15-20] I vespres de la solemnitat dels Sants Pere i Pau
Dijous, 29: Sants Pere i Pau, apòstols (Sol) [Ac 12,1-11; Salm 33, 2-3.4-5.6-7.8-9; 2Tm 4, 6-8.17-18; Mt 16, 13-19 (LE/LH pròpies)]
Divendres, 30: [Gn 17, 1.4-5.9-10.15-22; Salm 127, 1-2.3.4-5; Mt 8, 1-4] Sants protomàrtirs de l’Església romana (ML)
Dissabte, 1 de juliol: [Gn 18, 1-15; Salm Lc 1, 46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55; Mt 8, 5-17] Sant Aaró o Aaron, primer Gran Sacerdot
Diumenge, 2 de juliol: Diumenge XIII de durant l’any [2Re 4,8-11.14-16a; Salm 88, 2-3.16-17.18-19; Rm 6, 3-4. 8-11; Mt 10, 37-42 (LE/LH pròpies)]
L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.
—Trobada d’amics i col·laboradors de l’AHAT. L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) va organitzar el dissabte dia 10 de juny la primera trobada d’amics i col·laboradors, al Centre Tarraconense El Seminari, amb motiu del Dia internacional dels arxius. La jornada va ser un acte de reconeixement i agraïment a totes aquelles persones vinculades a l’Arxiu. L’acte va comptar amb una conferència del Dr. Daniel Piñol Alabart sobre «La documentació notarial i els estudis sobre la Història de la família» i un col·loqui amb quatre persones usuàries de la pàgina web de l’Arxiu les quals van compartir la seva experiència. El tècnic de l’Arxiu, Joan M. Quijada, va ser l’encarregat de presentar el balanç del projecte de digitalització, iniciat l’any 2008. Actualment l’Arxiu compta amb 4.600 llibres sacramentals catalogats dels quals 4.270 —de 183 parròquies— ja estan digitalitzats. També s’ha digitalitzat documentació no parroquial com el fons de la Província Eclesiàstica Tarraconense o el fons musical de la Catedral de Tarragona
—Trobades arxiprestals. Torredembarra va acollir el diumenge dia 11 de juny la trobada anual de les parròquies de l’arxiprestat del Tarragonès Llevant amb la participació de més d’un centenar de persones. Mn. Norbert Miracle, fill de la vila i rector de la Parròquia de Santa Maria de Salomó, va impartir una xerrada amb el títol «L’Església que el papa Francesc ens mostra» amb la intenció de donar resposta al model concret d’Església que el Sant Pare vol, en aquest segle XXI, a través de les seves accions i paraules. La trobada va seguir amb la celebració de l'eucaristia presidida per l’arxiprest, Mn. Jaume Gené, i concelebrada pel rector de la Parròquia, Mn. Francesc Esteso; el vicari episcopal del Tarragonès, Mn. Joan Miquel Bravo i els rectors de les parròquies de l’arxiprestat.
A finals de maig, el dia 21, l’arxiprestat del Baix Camp celebrava a la Casa Sant Josep de Vinyols i els Arcs la Trobada arxiprestal de Cristians amb una conferència de Mn. Armand Puig sobre «L’ecologia a la Bíblia» a partir de la carta encíclica Laudato si’ (Lloat sigueu) i el rés de vespres.
—Conca de Barberà. El dia 8 de juny al vespre es van trobar els voluntaris de Càritas de l’arxiprestat de la Conca de Barberà. En primer lloc, i després de la benvinguda de l’arxiprest, Mn. Simó Gras, es va fer una pregària preparada pels voluntaris de l’Espluga de Francolí. Tot seguit es va presentar el projecte Llar Natalis i Raquel i es va donar a conèixer la comunitat de la Família Religiosa del Verb Encarnat que vetllen de manera continuada per aquests projectes. Acabada la primera part de la trobada i ja a la Plebania, els participants van repassar les activitats fetes a les Càritas parroquials de l’Arxiprestat a través d’un vídeo muntat per la Parròquia de Santa Coloma de Queralt. Més de cinc-centes persones d’aquest arxiprestat s’han beneficiat dels projectes de Càritas portats a terme per prop d’un centenar de voluntaris.
—Enviament missioner. El dissabte dia 10 de juny el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va presidir la celebració d’enviament missioner del seminarista Adrià Fernández a l’església parroquial de l’Assumpció d’Alcover. Aquest estiu, l’Adrià, impulsat per la Delegació diocesana de Missions i cooperació entre les Esglésies, marxarà a la diòcesi de Trujillo, a Hondures, d’on és bisbe el tarragoní Mons. Lluís Solé Fa, a fer una experiència missionera. Al tornar d’Hondures iniciarà una nova etapa pastoral a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus.
Flors al fill
Aquell senyor estava obrint la porta del carrer de casa seva... De cop i volta m'adono que el conec. Ell no m'ha
vist i m'hi atanso...
Feia molt temps que no ens havíem saludat i m'interesso per ell, per la seva família, pels fills.
-Fa cinc anys enterràrem el gran -em diu.
Li pregunto l'edat i m'adono que a aquest no el vaig conèixer...
Assenyalant el cor, li dic que el fill no s'oblida, que el té ben a prop...
-No és just que un pare portí flors al fill, al cementiri, quan hauria de ser el fill qui portés flors al pare -em diu.
Li dic que té un àngel més, que mai no el deixarà...
Sempre he vist la dolcesa amb què les mares parlen dels seus fillets, però avui he vist la dolcesa tendra amb què un pare parla del seu fill, la mort del qual els ha separat quan encara era jove i feien moltes coses junts...
El bon pare m’assenyala el pit, on té la cartera, i em diu que allí hi porta el seu retrat...
-Cada dia en passar per davant el cementiri parlo amb ell... Cada cop que surto al camp, el convido a anar amb mi...
M'ho diu amb serenor i pau, agraint que hàgim parlat del seu fill, al qual ara he conegut una mica gràcies al seu pare que no ha deixat d'estimar-lo i sap viure la proximitat. Sap que és a prop.
Ressonen paraules d'esperança:
«No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres» (Jn 14,18).
«En Ell vivim, ens movem i som» (Ac 17,28).
Un record endolcit per una visió que fa present al fill a la llum de la Fe.
Josep Pascual, pvre.
proposta
Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia a Montserrat
Aquest any la 47a edició de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat se celebraran durant
les setmanes següents: del 24 al 29 de juliol (dirigida per Raül Martínez), del 31 de juliol al 5 d’agost (dirigida per Marc Díaz) i del 14 al 19 d’agost (dirigida per Laia Santanach).
Aquestes Trobades són un espai per a compartir anhels, preocupacions i projectes pel que fa al cant a la litúrgia; i també per a descobrir mètodes i pràctiques que afavoreixin la participació del poble en les celebracions litúrgiques. Aquest any inclouran animació i direcció del cant popular per a la Litúrgia, estudi de repertori i una ponència-taula rodona sobre Perfils del P. Gregori Estrada, un dels artífexs més destacats d’aquest treball. A les Trobades també es facilita la participació a la pregària i a l’Eucaristia del Santuari, igualment hi ha estones de lleure que permeten la convivència i el coneixement de diferents realitats de Montserrat.
Les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat es realitzen ininterrompudament des de 1970. Tenen una durada d’una setmana, i se’n fan tres durant l’estiu. Van començar amb motiu de la introducció de les llengües vernacles en la Litúrgia pel Concili Vaticà II.
Les condicions per a la inscripció són: tenir 17 anys com a mínim –o estar avalat per algú que se’n faci responsable-, i exercir l’animació i la direcció del cant en la Litúrgia. És bo tenir coneixements musicals o almenys preparar-s’hi.
Més informació i inscripcions a les Trobades: a través del telèfon 93 877 77 66 (G. Andreu) o per correu electrònic: [email protected]. El termini d’inscripció finalitza el 7 de juliol.
També es pot consultar el web www.trobadesanimadorsdecant.cat.
