Maquinista de La General.

8/6/2019 Maquinista de La General.

1/12

THE GENERAL(EL MAQUINISTA DE LAGENERAL)

Ramon Breu

SINOPSI

Lany 1862, durant la guerra de Secessi nord-americana, un escamot del Nordes va infiltrar en el terreny dels sudistes i va intentar fugir amb una locomotora.W. Pittenger, que va viure el fet, va escriure un llibre:The great locomotivechase . A partir daquesta historia verdica, Buster Keaton i els seuscollaboradors van fer una pellcula plena de divertits i enginyosos gags, en laqual Johnny, una maquinista de tren, de Marietta (Georgia), desprs de ser rebutjat com a soldat, es veu embolicat enmig dels dos exrcits per aconseguir recuperar la seva locomotora. En la persecuci haur de superar tota mena deproblemes, per lintent valdr la pena perqu aconseguir salvar ms cosesque la seva mquina.

FITXA DE LA PELLCULA

Ttol original: The GeneralProducci: United Artists Production. Joseph M. Schenck. EUA. 1926.Direcci: Buster Keaton i Clyde Bruckman

Gui: Al Boasberg, Charles Smith, J.A. Mitchell, C. Bruckman i B. KeatonFotografia: Dev Jennings i Bert HainesDecoraci: Fred GabourieEfectes especials: Denver HarmonMuntatge: J. Sherman Kell i Harry BarnesDurada: 75 minuts

Intrprets: Buster Keaton ( Johnnie Gray); Marion Mack ( (Annabelle Lee);Glen Cavender (Capit Anderson); Jim Farley (General Tatcher); FrederickVroom (General del Sud); Charles Smith (pare de la noia); Frank Barnes(germ de la noia).

1


2/12

Activitats

1.- Escriviu la sinopsi de la pellcula.

2.- Per qu no admeten Johnny a lexrcit? Li expliquen? Qu fa ell? Qucreuen Annabelle, el seu pare i el seu germ? Quina importncia t aquest fetper a largument?

3.- Com roben el tren els soldats del Nord? De qu van disfressats? Per qurapten la noia?

4.- El personatge de Buster Keaton mant una lluita constant amb els objectesal llarg del film? Amb quins objectes? Per qu creieu que passa aix?

5.- Com entra Johnny dins les lnies enemigues?

6.- Com se nassabenta dels plans datac del Nord?

7.- Annabelle es pensa que Johnny ha anat al territori enemic per salvar-la. Ellno li diu que no s aix. Com valoreu aquest fet?

8.- Com aconsegueix recuperar la seva locomotora?

9.- Quan Johnny fuig del campament enemic amb la seva mquina, talla els filsdel telgraf igual com havien fet, abans, els soldats del Nord al robar lalocomotora. Qu era el telgraf? Per qu servia?

10.- En la majoria de films on surt la Guerra de Secessi nord-americana, elbndol del Nord apareix com el bndol guanyador, com el que t la ra, on hiha els protagonistes... En canvi, en The General aix no s aix. Qu enpenseu de tot aix?

11.- Quina imatge estereotipada ens dna el film de la noia? Quins detalls hoposen de manifest?

12.- En la batalla final, hi ha una srie de gags o burles al militarisme i a laguerra. Identifiqueu-los.

13.- Linteressava a Johnny ser un heroi? Volia portar uniforme i ser tinent?Qu li interessava, en realitat?

2


3/12

Llenguatge i tcniques audiovisuals

1.- En els primers moments del film, observem com la cmera es situa demanera parallela amb el maquinista que condueix la seva locomotora, i el vaseguint. Uns segons ms tard veiem com en Johnny i dos nens caminen capcasa dAnnabelle. Com es diu aquest moviment de cmera que ha anat seguintla mquina de tren primer i desprs els personatges, al seu costat?

2.- A loficina de reclutament la cmera resta immbil tamb en altresmoments de la pellcula. Es tracta duna forma de rodatge molt habitual en lesprimeres dcades del cinema, s com teatre filmat. Quin nom t aquesta

modalitat de filmaci?3.- En les pellcules mudes apareixen rtols, tot sovint, entre les imatges Quinfunci feien? Quins inconvenients hi veieu?

4.- De quina manera es resol el salt en el temps, en el film?

5.- Quan a Johnny li prenen la seva locomotora, persegueix els lladres com pot.En un moment concret, observem com puja a una molt antiga bicicleta. Lacmera, en aquesta ocasi, lenquadra de dalt a baix. Quin nom t aquestaangulaci?

6.- Desprs dintroduir-se en el quarter general del Nord, el nostre heroisamaga sota la taula. En un moment determinat, veiem en primer terme elsoficials nordistes i, al fons de la imatge, la noia que la porten presonera. Quinnom t aquest recurs cinematogrfic?

7.- Les maquetes sn un instrument que sha fet servir molt en cinema,estalvien molta feina i molts diners. Localitzeu les escenes de la pellcula on esfan servir. Creieu justificada la seva utilitzaci en les escenes on apareixen?

8.- Quan Johnny i Annabelle volen fugir del campament nordista, la cmera ensmostra totes les installacions del campament, el tren, els soldats, etc. amb unpla. Quin nom t aquest pla?

3


4/12

9.- Els nombrosos trvelings del film que segueixen la locomotora, des doncreieu que es van filmar?

BUSTER KEATON O LA LLEI DE LA SUPERVIVNCIA

Buster Keaton (1895-1966), desprs dhaver estat un dels millors i msfamosos cineastes dels anys vint, el divorci, la rutina, lalcohol i el joc van ser les seves constants en una lluita per la supervivncia molt ms dramtica quequalsevol de les histries protagonitzades pels personatges dels seus films.

(...) Malgrat la seva tasca realitzada durant els anys vint que per si mateixamereix figurar amb els tots els honors en qualsevol antologia cinematogrfica Keaton es va submergir en lanonimat durant gaireb trenta anys (...), diversosinternaments en sanatoris per a alcohlics haurien pogut posar punt i final a laseva biografia.

No obstant, grcies al treball minucis dun home dels que no acostumen aaparixer als textos cinematogrfics, Buster Keaton va aconseguir ser reconegut internacionalment, fins i tot abans de la seva mort, com un delsmillors cineastes de tots els temps. Lhome en qesti fou Raymond Rohauer,conservador de la Galeria dArt Modern de Nova York, on Keaton va anar lany 1954 per oferir-li totes les llaunes de celluloide que el cmic guardava a casaseva en cpies inflamables. Grcies a la pacient reconstrucci daquest material les noves generacions van descobrir i venerar el cmic dels anys vint (...) conegut arreu del mn amb diferent noms: Pamplines a Espanya; Malec oFrigo a Frana; Saltarello a Itlia; Zybsko a Polnia; Prysmyleno a Txquia oGio Gio a Islndia.

4


5/12

(...) Els seus pares, Joe Keaton i Myra Edith Cutler recorrien els Estats Unitscom a membres de diverses troupes teatrals. El petit Joseph Frank Keaton,nascut a Pickway, Kansas, el 4 doctubre de 1895, va debutar al teatre als tresanys, i fou precisament el mag Harry Houdini vell amic dels seus pares - qui el va batejar amb el sobrenom de Buster (trencador), per les seves

espectaculars caigudes desquena. Lany 1917 el popular Fatty Arbuckle li vaoferir un contracte per a la Comique Films, sota la direcci de Joseph Schenk,una altra persona que seria decisiva per a la trajectria de Keaton.

Entre 1917 i 1919 va rodar quinze curtmetratges on va intervenir com actor, al costat de Fatty. Aquest darrer any Schenck propos a Keaton la creaci dunacompanyia prpia, la Buster Keaton Comedies amb seu en uns estudis quehavien estat utilitzats per Chaplin. Finalment, a partir de 1923 i sota la tutela deJoseph J. Schenck, cunyat de Keaton quan els dos es van casar amb lesgermanes Norma i Natalie Talmadge, respectivament, emprendria el cam del llargmetratge amb The Three Ages. Fins lany 1918 va realitzar deu films, any en qu va perdre la seva independncia i va a comenar la seva decadncia, ja en lpoca sonora del cinema.

(...) Buster Keaton fou probablement el millor director de comdies de laindstria cinematogrfica. (...) (pel que fa a) la perfecci i a la puresa de la posada en escena, no hi ha dubte que Keaton fou el ms complert i efica.

(...) Per la seva condici de gran acrbata, Keaton podia interpretar, sensenecessitat de dobles, escenes prcticament increbles als ulls de lespectador,en les que el pla general actuava com a certificat de garantia de labsncia detrucatges.

(...) Prcticament tots els (seus) films comencen amb el plantejament dun problema que altera la vida quotidiana del personatge i la seva soluci es fainevitable per aconseguir la felicitat. Fsicament i psicolgica incapa deresoldre inicialment aquest problema, el personatge ha de recrrer a tresestats: (...) inadaptaci/adaptaci/ sobreadaptaci. Sempre en un crescendortmic, Keaton demostra inicialment la seva ineptitud en relaci amb el comportament que sespera dell; a continuaci una inesgotable fora devoluntat el portar a la imitaci dels models socials establerts, i finalment, el seu enginy i la improvisaci li permetran superar el seu carcter tmid i el seu

fsic insignificant per aconseguir lobjectiu fixat. Daquesta manera, Keaton esconverteix, sense voler-ho, (...) en heroi militar en The General abansdaconseguir les seves veritables intencions, que sn sentimentals.

(...) Buster Keaton, a diferncia de Chaplin i Lloyd, no va crear un personatge prpiament dit, sin un tipus de personatge des dels seus gestos, passant pel seu rostre fins a peces de la seva indumentria i una actitud vital que es vanmantenir constants al llarg de la seva obra.

The General s un autntic mecanisme de precisi, en aquest film hi apareixen com en un mecanisme perfecte tots els elements tcnics i humans

del cinema de Keaton (...); en una distribuci estrictament simtrica, les primeres escenes plantegen per al protagonista un parallelisme sentimental

5


6/12

entre una noia sudista i una locomotora. A continuaci sorgir el conflicte entrenoia i mquina, perqu el pare de la noia no vol veure Keaton sense uniforme i lEstat el rebutja com a soldat perqu vol que segueixi conduint la locomotora.El tercer bloc de seqncies correspon a una persecuci des de les lniessudistes fins a les nordistes, on Keaton haur de demostrar tot el seu enginy

per recuperar la mquina de tren i la noia, ambdues robades pels espies del Nord. En el centre del film, el protagonista descobreix casualment el pla datac de les tropes nordistes i aconsegueix alliberar la noia. Comena, en aquest moment, una segona persecuci en sentit oposat a lanterior. Keaton, la sevamquina i la noia sn perseguits per les tropes del Nord i hauran de superar no pocs obstacles. (..) A la batalla final, grcies a lacci heroica de Keaton, elssudistes guanyen i el protagonista rep els galons de tinent.

(...) A diferncia daltres films, The General no sespera al final per oferir lemoci duna persecuci. Tot el film est estructurat al voltant daquest fet i el ritme es mant al comps dels dos recorreguts ferroviaris, esquitxats demltiples gags que, a la seva vegada, acceleren o fan ms lent el ritme debase. En poques ocasions es fa servir el primer pla i, quan en veiem algun, laseva justificaci s evident (per exemple el descobriment de la noia en el quarter enemic a travs del forat a les estovalles sota de les quals samagaKeaton ). Preferentment s el pla mig i, sobretot, el pla general els que escombinen en un excellent muntatge que juga amb els travellings parallels(segurament fets des duna altra via) o amb la profunditat de camp.

(...) Heroi sense voler-ho, duplicitat de sentiments afectius cap a una dona i una locomotora, planificaci en gaireb constants plans generals o mitjos i unaestructura dramtica exemplar, sn factors que eleven The General a lacategoria dobra mestra. La seva matemtica perfecci, juntament amb altresmoments de tendresa, emoci, enginy, admiraci, inters o entreteniment queKeaton ens fa passar justifiquen plenament una sentncia de Julio Cortzar,que hauria de proclamar-se universal: En cada escola llatinoamericana hi hauria dhaver una gran foto de Buster Keaton, i en les festes ptries el director hauria de passar pellcules de Chaplin i Keaton per a foment de futurs cronopis(La vuelta al da en ochenta mundos). Si algun dia aquest somni es convertsen realitat, probablement ja estarem vivint en un altre mn.

Esteve Riambau (1982) Buster Keaton o la ley de la supervivencia Dirigido

por (n. 95). Adaptaci i traducci de CinEscola.

6


7/12

Activitats

1.- Per qu creieu que a Buster Keaton igual que altres actors del cinemacmic mut li canviaven el nom gaireb a cada pas on es projectaven lesseves pellcules?

2.- Investigueu quin fet important en la histria del cinema va tenir lloc lany queva nixer Keaton, el 1895.

3.- Elaboreu una filmografia amb els llargmetrages dirigits per Buster Keaton, ivisioneu-ne algun.

4.- Per qu creieu que lart de Buster Keaton no es va saber adaptar al cinemasonor?5.- En quins moments de The General Keaton demostra la seva condici degran acrbata?

6.- Identifiqueu enThe General els tres moments dels que parla el text anterior:inicialment demostra la seva ineptitud en relaci amb el comportament quesespera dell; a continuaci una inesgotable fora de voluntat el portar a laimitaci dels models socials establerts; i finalment, el seu enginy i laimprovisaci li permetran superar el seu carcter tmid i el seu fsic insignificant per aconseguir lobjectiu fixat.

7.- Per qu el pla general actuava com a certificat de garantia de labsncia detrucatges en els films de Buster Keaton?

7


8/12

EL FERROCARRIL I LA REVOLUCI DELS TRANSPORTS

El ferrocarril t el seu antecedent en les vagonetes de les mines, mogudessobre rails amb la fora de lhome o danimals. Durant alguns anys - estemparlant de finals dels segle XVIII i principis del XIX Watt, propietari de lapatent de la mquina de vapor, es va oposar a la utilitzaci duna mquinadaquest tipus en el transport. Un cop mort Watt, Stephenson construeix laprimera locomotora, s a dir, la primera mquina de vapor que utilitza la sevaenergia per arrossegar crregues damunt de rails.

El primer tren, exclusivament miner, va circular el 1825 entre Stockton iDarlington (Anglaterra) a 25 km/h. Davant hi anava un home amb a cavall,agitant una bandera i advertint la gent dels perills daquell monstre de ferro ifumejant. Fins el 1830 no circula el primer tren de passatgers que fa el trajectede Manchester-Liverpool, a una velocitat mitjana de 30 km/h.

El 10 de maig de 1869 es va acabar la construcci el primer ferrocarriltranscontinental dels Estats Units i del mn - laspecte de la locomotora i elsvagons devia ser molt semblant al de la pellculaThe General ja que lacci delfilm es situa lany 1862 -, ja que van confluir en un lloc prviament fixat delEstat dUtah la lnia que venia de San Francisco i la que venia de Xicago, quea la seva vegada enllaava amb la de Nova York. A partir daleshores el viatgeduna costa a una altra, duns 5.000 km es podia fer, amb la Union Pacific, en 7dies; en canvi, abans el viatge amb caravana durava 6 mesos.

Durant la segona meitat del segle XIX, la rapidesa i el baix preu del transportvan facilitar el comer. Es podien transportar grans quantitats de primeresmatries i de productes manufacturats dunes regions a unes altres dun pasen molt poques hores, i fins i tot entre pasos diferents. Per altra banda, eltransport de productes agrcoles va evitar que hi hagus fam en unes regionsquan en altres sobrava blat.

A ms, la installaci de lnies frries i la construcci de locomotores i vagons

van estimular el desenvolupament de la indstria siderrgica i de lametallrgia, aix com lextracci de carb que era indispensable per fer funcionar les mquines de vapor.

Dades de : Fernndez, A. i altres (1992) Occident . Barcelona: Vicens Vives.Adaptaci de CinEscola.

Activitats

1.- Per qu sanomena revoluci dels transports el conjunt dinvents i detcniques que es van fer servir en les comunicacions del segle XIX?

8


9/12

2.- Qui era Watt? Per qu fou tan important la seva contribuci a la revoluciindustrial?

3.- Qu s un ferrocarril transcontinental? En coneixeu algun altre, a ms del

de la Union Pacific?4.- Quins avantatges tenia en aquell moment lexistncia dun ferrocarril queanava de la costa atlntica a la costa del Pacfic dels Estats Units?

5.- Els emigrants xinesos foren una part important de la m dobra que vaconstruir la lnia del ferrocarril que va sortir de la costa oest dels Estats Units.Investigueu sobre les dures condicions de vida que van patir.

ELS ESTATS UNITS AL SEGLE XIX I LA GUERRA DE SECESSI

En un segle, des del reconeixement de la independncia el 1783, els EstatsUnits dAmrica del Nord van dur a terme un procs gegant dexpansiterritorial i de valoraci de les riqueses naturals.

Onades dimmigrants procedents dEuropa, primer anglesos i irlandesos,desprs nrdics, alemanys, italians, jueus russos, etc. van permetre de fer dos processos parallels: duna banda, el creixement dels centres urbans

industrials; de laltra, lexpansi i el poblament dels territoris de linterior del continent. Tamb hi va haver immigraci de xinesos i de japonesos a la costadel Pacfic. La immigraci va generar un creixement fabuls de poblaci delsEstats Units, que va passar de 4 milions dhabitants el 1790 a 40 milions el 1870 i a 75 milions el 1900.

Economia i societat

Cap al 1850 era evident que als Estats Units hi havia diferncies pel que fa alestructura econmica i social: el nord-est, que tenia mines de ferro i carb esva convertir en una zona industrial (siderrgia i txtil), comercial i financera; el sud vivia de les plantacions de cot, conreades per esclaus negres que havien

9


10/12

estat transportats des de lfrica al segle XVIII; loest mitj era una zonaagrcola i ramadera, i a Califrnia shi comenaven a conrear vinyes i arbresfruiters.

La societat nord-americana va tenir tendncies democrtiques des dun bon

comenament, perqu la majoria de la poblaci procedia de les classes msdesafavorides dEuropa; el 1830 es va concedir el sufragi universal que es vaampliar als negres el 1869; les dones no el van obtenir fins el 1920. No hi vahaver partits obrers importants, a causa de la gran facilitat per ser propietari o prosperar en els negocis.

La conquesta del Far West

El 1783 els 13 estats que havien aconseguit la independncia ocupaven unterritori que anava de la costa de lAtlntic fins el riu Mississip, que feia defrontera occidental. El 1803 el govern nord-americ va comprar la Luisiana aFrana, i el 1818 Espanya li va vendre Florida.

A partir de 1815 va comenar una gran expansi cap a loest que va provocar lenfrontament amb els pobles indgenes, coneguts com a indis.

El 1845 lannexi de lEstat lliure de Texas a la Uni va provocar una guerraamb Mxic. Desprs dhaver-ne sortit guanyadors, els Estats Units van obtenir,a ms de Texas, Rio Grande, Nou Mxic, Arizona i Califrnia la qual cosasignificava arribar a loce Pacfic. A ms, el 1846, Anglaterra va reconixer el domini dels Estats Units sobre amplis espais del nord-oest, encara inexplorats,que anaven fins a la frontera amb el Canad. A mesura que els territoriscolonitzats eren prou poblats, es convertien en estats de la Uni.

Ms tard els Estats Units van comprar Alaska a Rssia lany 1867, van ocupar les illes Hawai el 1898 i aquell mateix any, desprs duna guerra amb Espanya,van obtenir Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

La Guerra de Secessi

El 1860, el president Abraham Lincoln va abolir lesclavitud. Tretze estats del Sud, com que no hi estaven dacord, van decidir de separar-se de la Uni i crear els Estats Confederats dAmrica, amb capital a Richmond: hi havia 12 milions dhabitants, 4 dels quals eren esclaus i esclaves negres.

Lincoln va declarar la guerra a la Confederaci i va comenar una duraconfrontaci civil, la Guerra de Secessi, que va durar quatre anys (1861-1865)i en van sortir guanyadors els estats del Nord.

Desprs de la guerra, els estats del Sud van quedar arrunats i van tenir unarecuperaci econmica lenta. Des daleshores, el Nord victoris va dirigir la

poltica del pas i va impulsar el gran desenvolupament industrial.

10


11/12

Lesclavitud hi va ser abolida definitivament, per els problemes dels negres noshavien pas acabat: van quedar en la misria i en la incultura, i va costar molt aconseguir que la societat nord-americana accepts la igualtat de les personesnegres.

Fernndez Garca, A. i altres (1996) Mediterrnia 6 . Barcelona: Vicens Vives.p. 8-9.

Activitats

1.- Tots els habitants dels Estats Units pertanyen a famlies que, fa molt o poctemps, foren immigrades. Reflexioneu sobre aquest fet, tenint en compte lapersecuci de que sn objecte els immigrants llatinoamericans que volenestablir-se als Estats Units.

2.- Quina mena de sufragi hi havia abans dels sufragi universal? En quconsistia?

3.- Heu vist per televisiwesterns on surten indis? Quin tractament es fa enaquests films dels pobles indis que poblaven les terres nord-americanes? Quus sembla?

4.- Definiu el concepte desecessi . Quines conseqncies poltiques, socials ieconmiques va tenir aquesta guerra?

5.- Apareix alguna referncia a les causes del conflicte bllic aThe General ?Com ho interpreteu?

6.- Compareu el tractament de la Guerra de Secessi a The General i al filmGlory (Temps de Glria) (1990), dEdward Zwick. Feu una llista delsaspectes diferenciadors i arribeu a unes conclusions

11


12/12

12

Maquinista de La General.

Documents

Transcript of Maquinista de La General.