Mapa de Patrimoni Culturalpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08020/memoria.pdf · Memòria del Mapa...

À R E A D E C U L T U R A

Mapa de Patrimoni Cultural

de Begues

Redacció: Triade SCP

Josep Antón Pérez, Oriol Vilanova, Xavier Esteve

Desembre 2010

Ajuntament de Begues

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 1 22/06/10 11:49

riusfl

Sello

MEMÒRIA DEL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE BEGUES

(BAIX LLOBREGAT)

Vilafranca del Penedès, 16 de desembre de 2010

c/ Misser Rufet, núm. 2, 2-1 08720 Vilafranca del Penedès TEL.93 817 28 68 FAX. 93 819 94 42 [email protected]

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2

ÍNDEX

1. Definició, Metodologia i criteris de realització del Mapa de Patrimoni

Cultural. Pàg. 4

2. Diagnòstic Pàg. 6

2.1. Marc Geogràfic i Medi Físic Pàg. 6

2.2. Geografia Humana. Estructura econòmica i poblament Pàg. 9

2.3. Síntesi històrica Pàg. 16

2.4. Toponímia de Begues Pàg. 22

2.5. Estat legal de Protecció del Patrimoni Pàg. 23

2.6. Els equipaments patrimonials Pàg. 30

2.7. Anàlisi Global. Valoració del patrimoni cultural i natural de

Begues Pàg. 33

2.7.1. Patrimoni immoble Pàg. 33

2.7.2. Patrimoni moble Pàg. 39

2.7.3. Patrimoni documental Pàg. 42

2.7.4. Patrimoni immaterial Pàg. 44

2.7.5. Patrimoni natural Pàg. 46

2.7.6. Resum Gràfic Pàg. 48

3. Resultat del Mapa de Patrimoni. Llistats dels elements patrimonials Pàg. 55

4. BIBLIOGRAFIA Pàg. 125


3

1. DEFINICIÓ, METODOLOGIA I CRITERIS DE REALITZACIÓ DEL MAPA DE

PATRIMONI.

Aquest treball ha estat realitzat per l’equip tècnic de TRÍADE, s.c.p. per encàrrec de

l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquesta administració

dóna així resposta a la petició efectuada per l’Ajuntament de Begues (Baix Llobregat),

la qual té com a objectiu la confecció del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi.

La recollida de dades de camp s’ha portat a terme entre febrer i juliol de 2009.

El mapa de patrimoni és un recull sistemàtic de totes les categories d’elements i béns

patrimonials, ja siguin materials o immaterials, mobles o immobles, documentals,

arqueològics, naturals, de cronologia recent o remota. Les dades resultants d’aquest

treball d’inventari es plasmen en una base de dades, que no és en cap cas un catàleg

general d’elements patrimonials definitiu i absolut, ans al contrari: el mapa de patrimoni

és una plataforma bàsica des de la qual promoure la gestió integral del patrimoni en

els seus tres grans punts principals: recerca, conservació i difusió.

Així, el mapa de patrimoni és una eina que pot ser modificada i augmentada, en la

mesura que l’estat del coneixement del patrimoni permeti incorporar elements

detectats en un futur, o bé a causa de canvis de criteri en la recollida d’elements

patrimonials que permetin assolir nous objectius. El Mapa de Patrimoni ha de ser

doncs, una eina que permeti obrir múltiples línies de treball. En cap cas cal entendre’l

lligat exclusivament a objectius urbanístics sino que preten ser un document de

divulgació dels valors culturals locals. Per tant cal advertir que no s’ha veure

com a pas previ al reconeixement de paràmetres d’aprofitament urbanístic, atès

que es tracta de questions que s’han de debatre en un altre marc.

L’objectiu principal d’aquest treball ha estat la identificació i la documentació dels

elements patrimonials del municipi de Begues per tal de crear el mapa de patrimoni.

Els criteris bàsics per aconseguir aquest objectiu són els derivats del plec de

prescripcions tècniques per a la realització de mapes de patrimoni cultural

desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Aquest mapa de patrimoni ha tingut en compte la diversitat dels elements que en formen

part pel que fa a la tipologia. L’exhaustivitat de la recollida de dades és present sempre

en totes les tipologies detectades a Begues, ja que aquest criteri forma part intrínseca del

concepte de mapa de patrimoni.


4

La metodologia del treball ha estat la següent:

Com a punt de partida es van consultar els inventaris dels béns patrimonials de la

Generalitat de Catalunya: l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic del Servei del

Patrimoni Arquitectònic (1986) (IPA) , així com la Carta Arqueològica de Catalunya, del

Servei del Patrimoni Arqueològic (1991) (C.A.). Així mateix, també es va consultar

l’Inventari d’Immobles d’Interès Arquitectònic de Propietat Municipal del Servei de

Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona (SPAL).

Es va fer igualment un intens buidat bibliogràfic (veure Bibliografia) i cartogràfic; en

aquest aspecte cal dir que s’ha treballat a partir de l’ortofotomapa i el mapa topogràfic

publicat a la pàgina web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en totes les escales

disponibles.

També es van fer algunes consultes puntuals en determinats centres de

documentació, especialment en les seccions del Centre d’Estudis Beguetans, així com

en els arxius de les diferents seccions del Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de

Catalunya, a Vilafranca del Penedès, i al seu centre de documentació. També es van

visitar els fons arqueològics del Museu de Gavà i de la Biblioteca – museu Víctor

Balaguer, a Vilanova i la Geltrú.

Han estat de gran interès les reunions mantingudes amb diferents veïns i veïnes del

municipi estudiat. L’equip responsable d’aquest estudi agraeix a l’Ajuntament de

Begues la bona disposició davant de la iniciativa que suposa una feina com la que

presentem a continuació. Volem agrair la col·laboració de l’alcalde, Sr. Ramon Guasch

i Viñas; del Francesc Sánchez, regidor de Cultura de l’ajuntament; d’en Xavier

Parellada i del Víctor Mata del CEB (Centre d’Estudis Beguetans); de la parròquia de

Begues i de tots els propietaris dels elements patrimonials fitxats. Les aportacions,

observacions, suggeriments i correccions al llarg de tot el procés d’elaboració del

Mapa de Patrimoni per part de tothom que ha volgut participar han estat positives i

enriquidores pel treball.


5

2. DIAGNÒSTIC

2.1. Marc geogràfic i medi físic

Begues és el municipi més extens del Baix Llobregat. El poble de Begues, cap

administratiu del municipi, es troba al bell mig del massís de Garraf, en un altiplà

(paleopoliè) situat entre els 350 i 400 m.s.n.m., damunt d’una plataforma calcària que

bascula lleument a ponent. L’extrem est del municipi forma part de les valls del Baix

Llobregat i està format per materials silícics poc permeables. Amb una extensió de

50,51 km², el terme de Begues limita al N amb Vallirana, a l’E amb Torrelles del

Llobregat, Sant Climent del Llobregat i Gavà, al S amb Sitges i a l’W amb Olivella,

Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls.

Els cims més elevats que envolten el municipi són, el Montau (658 m), el Sotarro (563

m), la Penya del Moro (467 m), el Puig d’Endí (342 m), la Desfeta (522 m), les Agulles

(552 m), la Morella (595 m), la Penya Blanca (535 m) i el Puig Rovirós (504 m).

La plana de Begues, vista des del Montau

El Garraf es constitueix en diferents etapes que donen lloc a materials rocosos amb

propietats ben diferenciades.

Al Paleozoic es forma el Garraf Negre on predominen els esquistos, unes roques amb

una estructura en làmines. L’exemple més comú és la pissarra o licorella, que a

Begues trobem a la vall de la riera de Salom.

En el Mesozoic i durant l’època Buntsanstein del període Triàsic es forma el Garraf

Vermell amb conglomerats i gresos amb el característic color rogenc i que trobem de

la Roca del Barret a Eramprunyà. També durant el Mesozoic, en els períodes Cretàci i


6

Juràssic es desenvolupa el Garraf Blanc, caracteritzat per la roca calcària i la

dolomia. En són bons exemples el Montau (calcària) i les Agulles (dolomia).

En darrer lloc, al període Quaternari de l’era Cenozoica es crea el pla de Begues

recobert d’argiles, sorres i pedres provinents del desgast de les muntanyes que

l’envolten.

El territori sobre el que s’asseu Begues està creuat per un sistema de falles que

construeixen un autèntic trencaclosques tectònic. Algunes poden representar petits

trencaments de la massa rocosa de pocs centímetres entre mig de dislocacions més

importants però no prou potents en aquesta àrea com per poder-se individualitzar amb

facilitat.

Xarxa hidrogràfica i clima

L’artèria hidrogràfica principal del municipi de Begues és la riera de Begues, la qual

drena el terme d’est a oest, formant una àmplia vall el poliè o paleopoliè de Begues),

limitada al nord pel Montau, el Pla de Sots dels Ossos, el coll de la Creu d'Ardenya i el

Sotarro; i pel sud, pel Turó de l'Espinadar, Puig del Coscó, Puig Rovirós, Serrat Blanc,

Serra de la Guàrdia i Puig de les Agulles.1

Tot i la seva situació, a tan sols 7 km del litoral mediterrani i a menys de 25 km del

centre de la ciutat de Barcelona, Begues no presenta el típic clima del litoral

mediterrani de temperatures poc extremes. La seva altitud, superior a la de cap altre

poble situat en un radi de 25 km de Barcelona, i el fet d’estar situat en un altiplà tancat

per muntanyes, li donen un microclima molt diferent, amb inversió tèrmica i de

tendència continental.

Així, mentre que l’altitud li resta de tres a quatre graus de temperatura mitjana

(aquesta disminueix aproximadament un grau cada 100 m), les muntanyes fan de

barrera a la influència del mar Mediterrani. Aquests factors comporten un clima

mediterrani subhumit, un refredament nocturn important, i un hivern llarg. La gran

superfície del municipi, juntament amb els desnivells existents (de 200 a 660 msnm) i

la complexa orografia del massís del Garraf, comporten unes temperatures més

extremes -especialment les mínimes- conforme disminueix l’altitud dins del pla, mentre

que a les muntanyes de l’entorn, i més especialment cap al sud del terme, el clima és

molt més benigne.

A l’estiu, les temperatures màximes diürnes mitjanes es mouen al voltant dels 27-28ºC,

amb unes màximes absolutes que poden arribar als 32-33ºC, mentre que les

temperatures nocturnes estivals ronden els 15ºC. A l’hivern, les temperatures màximes

1 Pàgina web de l’Ajuntament de Begues: http://www.begues.cat/begues.php?id=4. Consulta: 21/10/2009.


7

mitjanes són d’uns 11-12ºC, i les mínimes arriben als 0-1ºC, amb gelades molt

habituals (mínimes absolutes de 6 a 8 graus sota zero).

Pel que fa a la pluviositat, la mitjana anual és de 732 litres/m2, i és notablement

superior a la de les comarques que l’envolten. La variació anual de la pluviositat, però,

és important, amb una oscil·lació que va dels 397 l/m2 els anys més secs als 1018

l/m2 els més plujosos (SOLANS, BONDIA, 2001).

La Vegetació

La vegetació potencial del terme és d’alzinar mediterrani als obacs, fons de vall i

indrets amb sòl més profund, mentre que al solell i sectors més eixuts i pedregosos

s’hi trobaria una màquia arbustiva amb pins i alzines dispersos. Però aquesta

vegetació potencial ha estat molt modificada per l’home mitjançant els incendis, el

pastoreig, el carboneig, la potenciació del pi i l’expansió de la vinya, de forma que

actualment l’alzinar està reduït a petites clapes repartides per la zona nord del terme

(Fondo de la Borada, el Sotarro i el Montau). Al sud, en canvi, dominen les brolles i les

garrigues.

Els boscos actuals són bàsicament de pi blanc i s’estenen per l’entorn immediat del pla

de Begues, que ocupa majoritàriament les antigues vinyes.

Els dos tipus de sòl que són més extensos al municipi de Begues comporten

determinades diferències a la vegetació, els sòls vermells amb gresos i força

impermeables retenen més la humitat amb presència abundant de bruc boal o

d’escombres, bruguerola, arboç i estepa negra. Als sòls clars calcaris, molt

permeables, hi predomina el garric o coscó, el bruc d’hivern, el romaní, el tè de roca i,

als sectors que no han patit incendis, la sabina. També és en aquests sòls on el

margalló, l’única palmera autòctona d’Europa i característica del massís, és més

abundant.

Finalment, al pla de Begues, els sòls més profunds permeten l’existència d’alguns

roures, sovint alineats amb la riera de Begues, a més de densos bardissars que

ocupen els marges dels conreus i de les rieres. També s’hi conserven algunes pinedes

de pi pinyer i alguns vells arbres monumentals supervivents d’èpoques passades i que

actualment estan en un estat de decrepitud o bé són morts com el Pi Gros, un dels

símbols de Begues (SOLANS, BONDIA, 2001).


8

2.2. Geografia Humana. Estructura econòmica i poblament

El terme de Begues registrava una població de 6.078 habitants l’any 20082. El cap

administratiu del municipi és el poble de Begues, essent el nucli urbà de Begues el

més poblat. Està ubicat al sector N del terme, lleugerament desplaçat a l’E, prop del

límit municipal de Sant Climent de Llobregat.

El centre urbà del poble s’articula al voltant de l’antic Camí Ral, reanomenat carrer

Major, com a prolongació de l’assentament de la masia de Can Romagosa, i, sobretot,

del passeig de l’Església, on s’ubica la nova església parroquial de Sant Cristòfol,

construïda l’any 1934 i refeta totalment vers l’any 1949,i alguns edificis d’interès

històric, com el Petit Casal, Cal Pere Vell o Cal Forner, al Carrer Major, o bé les cases

noucentistes de la Rambla. Al sector nord del nucli urbà cal fer menció del raval de’n

Martí, amb els carrers de Sant Martí i del Carme, amb cases entre mitgeres d’estil

popular. A l’Avinguda Torres Vilaró, a la part est, hi trobem diversos edificis històrics,

com Cal Torras, on hi ha la Casa de la Vila, d’estil modernista, o la Villa Ángela, Al

Camí Ral, al sector oest del casc urbà, destaquen la Fundació Teodor Bosch, una

antiga casa d’estiueig reconvertida més tard en convent de l’orde de les Dominiques

que acull actualment una escola; l’Hotel Colònia Petit, de l’any 1915, que acollí

algunes de les primeres famílies d’estiuejants a Begues, i encara alguna antiga masia,

ja més allunyada, com Cal Baró o Cal Fuster.

Casa de la Vila (Cal Torras)

Fora del nucli urbà, però formant un continu amb aquest, trobem alguns barris històrics

com el de la Rectoria, situat a l’extrem est del casc urbà, el qual va créixer durant el

s.XIX al redós de l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria, d’estil gòtic de transició al

Renaixement, la més antiga del terme i origen de la parròquia de Begues al segle X. Al

2 Informació del Padró municipal d’habitants extreta de la pàgina web d’IDESCAT: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=1&V3=863&V4=435&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B&V1=08020&VOK=Confirmar


9

vessant sud tenim el barri de Cal Vidu, on destaca Ca l’Anfruns, una antiga masia

reconvertida en un interessant casal d’estil noucentista amb regust colonial. A l’extrem

oest es troba el barri Campamà, format al segle XVIII i els de can Miró i la Barceloneta.

A banda d’aquests, a Begues també hi ha una important presència d’urbanitzacions,

com Begues Parc, Mas Ferrer, la Bassa Blanca, o Bon Solei I i II.

Per últim cal destacar la presència de masos dispersos pel territori circumdant del nucli

urbà, com Can Sadurní, Can Figueres, Cal Batllevell, Farfai, l’Alzina, Cal Ros, Can

Grau, el Mas Ferrer, el Mas Roig, Can Rigol o Can Térmens, i ja dins de l’espai natural

del Parc del Garraf, Vallgrassa, Mas Grau o Carxol.

Begues depèn del partit judicial i de la demarcació electoral de Gavà, així com de

l’Audiència de Barcelona.

Pel que fa a l’economia, Begues ha passat de poble eminentment agrícola i ramader

a dependre principalment de la indústria de la construcció i els serveis, per la gran

importància de la segona residència.

Actualment l’agricultura té un paper secundari i han variat els conreus, que fa uns 60

anys eren bàsicament els arbres fruiters (presseguers i cirerers) i la vinya i, amb

menys importància, els cereals, les patates i els llegums. Fa 20 anys el conreu més

important era la carbassa (per a l’obtenció de cabell d’àngel), juntament amb els

cereals, seguits de la vinya i els arbres fruiters, les patates i els llegums. En base a la

superfície censada al cens agrari, el territori agrícola de Begues es reparteix de la

següent manera3:

TOTAL AMB RAMADERIA

SENSE RAMADERIA

TOTAL AMB SAU AMB ALTRES TERRES

3835 24 3812 3835 198 3637

Dins del sector primari cal destacar la presència a Begues de la Pedrera del Montau,

administrada per l’empresa ARICEMEX, SA, l’activitat de la qual provoca un important

impacte sobre el paisatge. Aquesta empresa explota el sector ubicat a la carretera BV-

2411, a l’entrada al municipi per l’extrem NW del terme. Una altra pedrera explotada

per READYMIX ASLAND al costat mateix de l’anterior va ser clausurada el 2002 sense

culminar la seva restauració. Un fort impacte paisatgístic el rep també el sector on

s’ubica el dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, conegut popularment com l’abocador

3 IDESCAT. Dades de l’any 1999. Web de la Diputació de Barcelona. Data de consulta: 3/12/2009


10

del Garraf. Ocupa unes 400 ha del terme de Begues, i 180 ha es troben al terme

municipal de Gavà.

La indústria de la construcció s’inicià amb forçà amb la gran demanda d’habitatges de

segona residència que hi va haver entre els anys 1965 i 1975, afavorida pel fet que als

grans propietaris els era molt més rendible a curt termini la venda indiscriminada de

parcel·les que no l’agricultura o l’explotació del bosc. El sector terciari, o de serveis, ha

augmentat paral·lelament a l’increment d’habitatges de segona residència.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT, dades de l’any 2001),

el 68% de la població activa de Begues treballa en el sector serveis, un 20% ho fa en

indústries, un 10% treballa a la construcció i únicament un 2% es dedica a l’agricultura.

Per sectors d’activitat, Begues registrava, l’any 2002, un total de 436 establiments,

repartits de la següent manera4:

BRANCA D’ACTIVITAT NOMBRE D’ESTABLIMENTS

Indústria 26

Construcció 120

Comerç al detall 49

Serveis 165

Professionals i artistes 76

TOTAL 436

A Begues hi ha establertes dues entitats financeres.

Grans infrastructures i comunicacions locals

Les carreteres locals que travessen el municipi són:

- La carretera BV-2411, que va des d’Avinyonet del Penedès a Begues passant

per Olesa de Bonesvalls, travessa el sector NW del municipi. Just passada la

urbanització Begues Parc, i a l’entrada al casc urbà, una rotonda permet entrar

directament al centre del poble (Camí Ral – Carrer Major – Av. Torres Vilaró) o

bé desviar-se per vorejar el poble per la Ronda Urbana, cap al sector est del

municipi.

4 IDESCAT, dades de l’any 2002. Web de la Diputació de Barcelona. Data de consulta: 3/12/2009.


11

- La carretera BV-2041, que enllaça amb l’anterior a l’anomenada Porta Llevant

Sud, ubicada a l’extrem est del casc urbà. Aquesta carretera comunica Begues

amb Gavà.

- El Camí de Torrelles de Llobregat, que comunica Begues amb aquest municipi.

Surt de Can Grau del Coll, a la zona nord del barri de la Rectoria.

Camins històrics

Mereix especial atenció en aquest apartat el Camí Ral. El Camí Ral de Begues forma

part d’una important via de comunicació, especialment durant l’Edat Mitjana, entre el

Llobregat fins al Penedès, constituint una drecera natural respecte la llarga via que

comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana.

El Camí Ral al seu pas per Mas Alemany

El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada "via mercadera", la qual tenia el

punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per

Sant Climent i enfilava pel Pla de les Bruixes, sota la Roca del Barret, fins arribar al

coll de Begues.

El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu

de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant

Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can

Vendrell (antic hostal d’en Grau) per arribar a la Creu del Joncar. A partir d'aquest punt

i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament

amb l'actual carretera, carrer Major i avinguda Camí Ral. Després s'endinsava a la vall

de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual.


12

Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint vora la riera, passava per la

vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de

la cadira de Sant Cristòfol, davant de l’actual fàbrica de calç, travessava la riera i feia

cap a l'antic Hospital medieval de Cervelló situat a Olesa. A partir d'aquest punt, el

Camí Ral transcorria en paral·lel a l’actual carretera passant per Can Joan, Mas Cort

Vell, Can Mitjans, La Gavarra i Coll de Garró fins arribar a les Gunyoles, on seguia

cap a Olèrdola i Sant Pere Molanta i arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja.

Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo

a peu o en cavalcadura. En alguns períodes esdevingué camí de carro, com ho proven

les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. En

molts trams el seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos

marges dels quals encara se'n conserven restes.

Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades

de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell,

l’Hostal d’en Grau (Cal Vendrell), Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van

establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment

al desenvolupament d'alguns nuclis urbans.

Altres camins històrics del terme de Begues són:

- Camí de Vallirana / Camí de la Creu d’Ardenya, anomenat també camí Moliner,

doncs era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant

d’aquella població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants

al Pla de Begues. Una d’aquestes variants seguiria l’eix Can Sadurní-Can

Gepet, en el que poden observar-se encara algunes roderes de carro, mentre

que l’altre s’enfilaria des de Can Pau. Els dos traçats s’unirien al començar a

enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a ascendir en ziga-zaga,

en paral·lel al torrent.

- Camí de Torrelles. El seu traçat començaria a la zona del Raval de’n Martí,

travessant el pla de Begues per l’Alzina i passant per La Beurada en direcció

nord-est fins a entrar al terme municipal de Torrelles.

- Camí del Castell / Camí de Gavà / Camí de Castelldefels, que unia Begues

amb la zona costanera de Gavà/Castelldefels, passant pel costat del castell

d’Eramprunyà. El seu traçat començaria a la zona de Cal Gepis, en el pla de

Begues. Des d’aquí seguiria en paral·lel al curs de la riera de la Clota en

direcció sud-est. El camí continua passant pel costat de la Clota i arriba a la

Creu de la Clota. En aquest punt hi ha la bifurcació per dirigir-se al castell


13

d’Eramprunyà, o cap a Gavà i Castelldefels baixant per la vall de la Sentiu per

entrar al terme municipal veí, i a Can Parés i les Costes de Garraf passant pel

Coll Sostrell i Camgràs, camí de bast antigament molt utilitzat per contraban.

- Camí de Sitges, que com el seu nom indica, uneix Begues amb Sitges tot

passant pel terme municipal d’Olivella. El seu traçat començaria al centre del

poble (Hostal Vell), des d’on, en direcció sud, avançaria vers la muntanya en

direcció sud passant per Mas Roig i La Creu on hi ha ubicada la creu de Coll-

Fé. A partir d’aquest punt el camí segueix en direcció sud-oest passant per Mas

Grau, el Corral de’n Romagosa, per sota de Carxol i les Penyes Negres,

sempre arran de la riera de Carxol, deixa el terme municipal de Begues ben a

prop de la Plana Novella.Menció a part mereixen les dues carrerades, els

antics camins ramaders per on els ramats de bestiar tenien dret a passar

històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes dels

Pirineus.

Les que travessen el terme de Begues són:

- La carrerada de Begues, el traçat de la qual coincideix bàsicament amb el

Camí Ral.

- La carrerada de Jafre, que des de Sitges arriba a Begues a través del Parc de

Garraf, entrant per la zona de la Plana Novella i el Corral Nou (Olivella), des

d’on s’enfila per l’esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on hi

ha Jaques. Des d’allà, davalla recte pel vessant oest del Serrat Blanc, va

guanyant alçada en direcció a Bassa Llacuna per on davalla cap a Can

Térmens.

Camins turístics

A la superfície de terreny forestal de Begues existeixen actualment els següents

camins i senders habilitats per a la pràctica del senderisme i el contacte amb la natura:

- El GR 92 ve del castell d’Eramprunyà. A l’alçada de la Clota se li separa un

ramal (GR 92-3) que va cap al Puig de la Mola. Des d’allà el GR deriva en

diferents ramificacions cap a Olesa o St. Pere de Ribes, però el GR 92-3

continua cap a Olèrdola passant per Avinyonet (Sta. Susanna i l’Arbossar).

Tornant a la Clota, el GR 92 continua per les Agulles en direcció al Pla de

Querol (pel costat de l’Abocador del Garraf). Allà el GR 92 continua cap a la

Pleta en direcció al poble de Garraf i se li separa un ramal (GR 92-4) que


14

passant per la masia de Vallgrassa va cap a la Plana Novella i d’allà cap a St.

Pere de Ribes.

- El GR 5 neix del Puig de la Mola (GR 92-3) i passant per Olesa, va cap a

Vallirana - Cervelló. Transcorre tot per terres que no són de Begues.

- El PR 160, anomenat “Ruta de les Fonts”, surt de l’església parroquial de Sant

Cristòfor de Begues, al bell mig del nucli urbà, i enfila fins a Can Sadurní. Des

d’allà el sender puja fins a unes instal·lacions elèctriques per passar pel costat

de l’Avenc de Can Sadurní, senyalitzat pels membres del Begues Espeleo Club

– Centre Excursionista de Begues (BEC – CEB). Posteriorment cal prendre un

trencall a l’esquerra en direcció a la Creu d’Ardenya, per continuar recte cap al

Mas de les Fonts. El retorn al nucli urbà es realitza passant per la Penya del

Moro, la Font de l’Alba, Farfai i l’Alzina, fins entrar novament al poble.


15

2.3. SÍNTESI HISTÒRICA

Les primeres evidències de presència humana a Begues es remunten a l’ Epipaleolític,

però són especialment riques a principis del VI mil·leni aC, al començament del

Neolític Antic, tot i que els prehistoriadors tenen indicis de presència humana anterior,

durant el Paleolític Superior. Les primeres comunitats de pobladors del Neolític

exploten els recursos del bosc, tot i que la seva economia es basa principalment en el

conreu dels cereals i lleguminoses, així com en la ramaderia d’espècies domesticades,

com el bou, el porc o el xai. Els jaciments neolítics de la Cova de Can Sadurní, la

Penya del Moro o la Cova Cassimanya, amb una marcada dualitat del patró

d’assentament (cova/abric versus aire lliure i muntanya versus plana) són els primers

que ha pogut documentar l’arqueologia i s’han revelat com a molt importants per al

coneixement de la prehistòria en general. Algunes d’aquestes coves s’utilitzaren també

durant l’Eneolític, l’Edat del Bronze i la primera Edat del Ferro, en alguns períodes com

a hàbitat i en d’altres com a recintes sepulcrals. També es coneixen restes d’alguns

dolmens.

Excavacions arqueològiques a la cova de Can Figueres

Ja a l’època antiga, l’arqueologia constata que, encara que segurament poc

poblades, les terres de la vall de Begues van ser conreades i les nombroses coves del

terme foren utilitzades per estabular els ramats. Aquesta minsa presència de població

és notable especialment a l’època romana, donat que la dinàmica establerta a partir de

la dominació de la Mediterrània per part de l’Imperi provocà que els assentaments

s’ubiquessin vora el mar. Durant el govern de l’emperador Claudi (41-54 dC) es dona,


16

per exemple, l’abandó del poblat ibèric situat al turó d’Eramprunyà, situat al terme

municipal de Gavà, proper a Begues. És molt probable que a la vall de Begues hi

hagués, com a mínim, una vil·la romana, però fins a l’actualitat no se n’han identificat

restes de cap establiment.

La història de l’Edat Mitjana a Begues va estretament lligada a la de la Baronia

d’Eramprunyà, administració senyorial de la qual en depenia. L’enquadrament de la

població dins el terme del castell d’Eramprunyà, documentat per primer cop l’any 957,

respon a l’estratègia expansionista dissenyada pels comtes de Barcelona de la zona

de marca o frontera amb Al-Àndalus, de la qual la comarca del Baix Llobregat en

formava part. Aquesta estratègia es basava en la construcció d’una línia de castells

defensius ubicats en indrets estratègics, amb l’objectiu de controlar el territori fronterer.

En aquest sentit cal destacar l’existència d’una font documental àrab, datada de l’any

898, que parla d’una batalla lliurada entre cristians i musulmans al lloc de Bighash, en

el camí a Barcelona; lloc que alguns historiadors situen a Begues.

La implantació del feudalisme es documenta a Begues des de molt aviat, amb una

cessió a la Guardiola a canvi de fidelitat, que és un dels primers documents europeus

d’aquest gènere. El castell d’Eramprunyà, per bé que de propietat comtal, de seguida

quedà lligat a castlans i sots-castlans hereditaris. Al segle XI, formà part dels dominis

de Mir Geribert, autoproclamat príncep d’Olèrdola, que hi tingué un bastió en el seu

enfrontament amb el comte de Barcelona.

Castell d’Eramprunyà

Les relacions fiscals entre els habitants de Begues i els senyors del castell

d’Eramprunyà apareixen regularment a la documentació medieval; a tall d’exemple,


17

sabem que l’any 1074, quan Ramon Isimbert, castlà del castell d’Eramprunyà,

encomanà la sots-castlania a Ramon Guillem, s’especificava que se li assignaven,

entre d’altres, els drets dominicals sobre les terres i vinyes de Begues. El 1288 un dels

feudataris no subjecte a servei rebia vuitanta quarteres d’ordi del sou o impost del

passatge del coll de Begues en avall. Un altre feudatari, Arnau de Fonollar, tenia per al

rei deu quarteres de blat i vint d’ordi que prenia dels mitgers del pla de Begues.

Pel que fa a l’organització eclesiàstica de Begues, la parròquia de Sant Cristòfol

s’esmenta per primer cop l’any 981, en el testament de Galí, vicari comtal, que va fer

una donació de terres, “quod abebat in Begas, ad domum s. Christofori”. La presència

del mot “domus” ha fet pensar en la possibilitat que l’església hagués estat

originàriament una cel·la monàstica per afavorir el repoblament, ja que la casa comtal

havia donat terres del veí terme de Cervelló al monestir de Sant Cugat amb aquesta

finalitat. Una altra hipòtesi apunta que el temple fos un hospital construït a instàncies

del monestir vallesà, per acollir vianants en el camí de Vilafranca a Barcelona

(BONDIA; SOLANS, 1994).

El castell d’Eramprunyà, originàriament de possessió comtal, passà a mans de Pere

March l’any 1323, en virtut de la venda que el rei Jaume II féu al cortesà. Aquest fet

suposà el germen del futur ennobliment de la família dels March.

Begues entra a l’Edat Moderna patint les conseqüències derivades de la Guerra dels

Remences (1483-1486), de les pestes i molt especialment de les accions de les

quadrilles de bandolers, les quals assaltaven el Camí Ral de Barcelona a Vilafranca, a

l’alçada de la collada de Begues. Al mateix temps, Begues viu l’arribada d’immigrants

occitans fugits del seu país a causa de les guerres de religió. Molts d’aquests

nouvinguts es casaren amb pubilles beguetanes, integrant-se així a la societat

d’acollida; o bé entraren a formar part de les quadrilles de bandolers ja esmentades.

Un dels esdeveniments més importants del segle XVI a Begues és, sens dubte, la

construcció de l’actual església de la Rectoria, iniciada el 1578.

En línies generals, la població de Begues continuà disseminada en masies, ja que el

nucli urbà no es conformaria fins el segle XIX; a tot estirar hi havia alguns veïnats, com

els de la Clota o Mas Traval.

Amb tot, els efectes de les epidèmies de pesta i les males collites s’agreujaren encara

més amb l’esclat de la Guerra dels Segadors (1640-1652), que deixà l’índex de


18

mortaldat més elevada registrat a Begues durant el segle XVII: 10 morts l’any 1651 i

18 el 1652 (BONDIA; SOLANS, 1994).

Durant els anys previs a la Guerra de Successió, a Begues, com a tants altres pobles

petits d’arreu del Principat, l’actuació d’escamots d’activistes austriacistes feren inclinar

les obediències a favor de l’Arxiduc Carles. El Camí Ral fou la via d’entrada d’aquests

contingents a Begues. El poble, que continuava sota la jurisdicció de la Baronia

d’Eramprunyà, es veié obligat a contribuir al manteniment de l’exèrcit i als allotjaments

dels soldats.

Tot just finalitzat el conflicte, la Superintendència, institució borbònica encarregada de

la represa de la vida quotidiana al Principat, comminà el Comú de Begues a engegar

els forns de calç del municipi per fabricar 4000 quintars de guix per restaurar els

edificis malmesos, a raó de 2 rals per quintar de guix. De la mateixa forma, els

mecanismes de la repressió dels guanyadors sobre els vençuts es traduïren, per

exemple, en la requisa de totes les armes blanques i de foc que calia lliurar a la Casa

de la Vila, tot premiant amb mig dobló els qui denunciessin veïns que tinguessin armes

amagades; o bé el segrest de les hisendes d’aquells qui s’havien enfrontat a Felip V.

El redreçament econòmic del segle XVIII es traduí, a Begues, en l’expansió del conreu

de la vinya en detriment del de cereals. Aquest conreu comportà la instal·lació de

pagesos sense terres en qualitat de parcers, que foren els que romperen les terres

ermes d’algunes de les grans masies de Begues, com Can Térmens, Can Sadurní,

L’Alzina o Puigvoltor. Aquests pagesos feren aparèixer nous barris, com Campamà,

sota la propietat de Can Térmens. També durant el segle XVIII es forma el raval de

Sant Martí, que es pot considerar el nucli d’estructura urbana més antic del municipi.

Al mateix temps, el camí ral de Begues anà caient en desús a causa de la construcció

del pont de Molins de Rei (1769) i de la carretera d’Ordal. Aquestes noves vies de

comunicació que vorejaven Begues provocaren un estancament demogràfic que no

remuntaria fins a mitjans del segle XIX, quan aparegueren els ravals de la Rectoria, de

Santa Eulàlia, de Campamà, de la Barceloneta i del Carrer Major.

Al segle XIX Catalunya entra a l’era industrial. A Begues, però, és l’agricultura -en

especial la vitivinícola- el sector que continua essent motor de l’economia, excepte el

període de la Guerra del Francès, a principis de segle, i el sotrac que representà la

plaga de la fil·loxera, a finals de la mateixa centúria.


19

A nivell urbanístic, l’aglutinament d’edificacions al nucli urbà enfront del model de

masies disperses es veié reforçat d’ençà de les guerres carlines, especialment de la

primera (1833-1840), les conseqüències de la qual es plasmaren en la conscienciació

de la necessitat d’una major seguretat ciutadana (MEDINA, 2004). La ubicació de

l’Ajuntament i l’escola al lloc on avui s’ubica la plaça de Camil Riu, durant el trienni

liberal de 1820-1823, va ajudar a concretar la situació del centre urbà de Begues.

Segons el mateix autor, la propietat de Can Romagosa efectuà nombrosos censos i

donacions de terrenys del seu voltant, dels quals n’eren propietaris; en aquests solars

s’anaren construint paulatinament els edificis que, juntament amb la urbanització de

carrers i places, ordenarien el propi nucli.

Begues. Carrer Major.

L’any 1881 el tren arribava a Gavà i d’aquí sorgí el projecte d’obrir la carretera per

comunicar l’estació de Gavà amb Begues, quan la població ja assolia els 1.000

habitants.

A començament del segle XX, Begues té una línia d’autobusos a Gavà, dos hotels, el

Petit Casal i una colònia per a sord-muts, gràcies a l’acció de Jaume Petit, prohom de

poble. L’electricitat i el telèfon hi fan la seva aparició tardanament, l’any 1925 (segons

llicència municipal). Tots aquests elements confirmen Begues com un important nucli

d’estiueig, en plena natura però molt proper a Barcelona. Serà precisament la

benestant comunitat d’estiuejants la que construirà, l’any 1936, el seu propi club, el

“casino”. En aquell moment esclata la Guerra Civil (1936 – 1939).


20

Durant el conflicte, Begues no coneix directament els enfrontaments. El 23 de gener

de 1939, però, les tropes franquistes entren al municipi, iniciant-se així la llarga i dura

postguerra, on la repressió exercida contra els partidaris de l’antiga República es

traduí en l’empresonament de mes de 50 persones i dos afusellaments. Mentrestant,

durant la dècada dels anys ’40 s’edifica la nova església parroquial i la plaça de Camil

Riu.

Als anys ’60 i ’70 Begues viu un important creixement de segones residències i noves

urbanitzacions, impulsat per l’anomenat “desarrollisme”, mentre que en paral·lel es

produeix un progressiu abandonament de l’agricultura.

Amb l’arribada de la democràcia se celebren les primeres eleccions municipals (1979) i

es recupera la vida socio - cultural del municipi. A mitjans dels 80, s’assoleixen els

1.500 habitants, i, a poc a poc, molts estiuejants decideixen convertir-se en residents

permanents.

La construcció -l’any 1994- de l’autopista C-32, juntament amb el creixement econòmic

general, incentiva l’arribada de moltes parelles joves amb nens petits a la recerca de la

qualitat de vida de Begues. Això comporta un espectacular creixement urbanístic i

demogràfic, de forma que si l’any 1991 hi havia 2.000 habitants, l’any 2001 ja n’hi ha

4.500. Al segle XXI Begues millora la seva xarxa de comunicacions amb la construcció

de la variant i altres equipaments, mentre que el cens de l’any 2009 supera els 6.000

habitants.


21

2.4. TOPONÍMIA DE BEGUES

Actualment no existeix gaire informació sobre el topònim Begues. Segons el

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya5, apareix per primer cop

esmentat a la documentació del segle X com a Begas. Té un origen incert, no llatí,

potser pre-romà (Coromines). En aquest sentit, i també d’època alt-medieval tenim

constància del topònim àrab Bighash, en referència a un document datat l’any 898,

que parla d’una batalla lliurada entre cristians i musulmans a l’esmentat lloc de

Bighash i que molt probablement és Begues (veure apartat “Història”).

Pel que fa a l’escut del municipi, Begues no disposa d’escut oficial.6 No obstant, des

de mitjans s.XIX el consistori utilitza com a emblema la imatge d’un pi, que correspon

a l’atribut de Sant Cristòfor, patró de Begues (veure fitxa 64). Es coneix però un altre

escut també utilitzat al s.XIX que representa part de la creu de terme de Can Grau del

Coll.

5 Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. pàgina web: http://www10.gencat.net/ptop/binaris/BLLP373_tcm32-11081.pdf. 6 Pàgina web d’escuts municipals de Catalunya: http://www.scgenealogia.org/heraldica/escuts1.htm


22

2.5. ESTAT LEGAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

Actualment, només hi ha tres elements amb protecció legal a Begues, el jaciment de

la Cova de Can Sadurní (declarat com a BCIL el 22 de desembre de 2009 pel Ple

municipal), la Creu de terme del Coll de Begues de la qual se’n conserva un capitell

gòtic datat de l’any 1312 i la base esglaonada (considerat com a BCIN en virtut del

Decreto de 14 marzo 1963 núm. 571/63 Protección de escudos, emblemas, piedra

heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares). I la masia Can Térmens en

virtut de la Modificació Puntual núm. 10 del PGOU aprovada definitivament en data

23/09/09. Cal esmentar també l’Arxiu de la baronia d’Eramprunyà, un dels elements

fitxats a la tipologia de fons documentals. Des de l’any 2001 aquest arxiu forma part

del Catàleg del Patrimoni Cultural Català, mitjançant una resolució del Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya, una de les figures legals creades per la llei

9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

El text refós de la Revisió de la Normativa urbanística del Pla General d’Ordenació

Urbanística (PGOU), aprovat el 15 d’octubre de 1997, preveu al seu article 22 la

formació d’un Catàleg de les construccions o edifici d’interès artístic, històric,

arqueològic o típic i dels lloc i elements naturals d’interès.

L’Article 84 fa referència a les normes aplicables a l’edificació històrica i anuncia la

redacció d’un Pla Especial que tingui com a objectiu la conservació i millora dels valors

històrics i ambientals de les àrees que s’inclouen en aquest tipus d’ordenació. Una

ordenació que es defineix per la conservació del nucli antic de la població quan a llur

volumetria i disposició de les edificacions sobre la parcel·la, de forma que es

mantinguin els tipus edificatoris, la divisió parcel·lària i els valors històrics i ambientals

del conjunt.

Sense definir un pre-catàleg explícitament, el PGOU enumera un nombre d’elements

amb uns criteris de protecció que es poden assimilar, de facto, a un document de pre-

catàleg.

Com és habitual a la majoria de municipis, d’entre tots els elements de valor

patrimonial esmentats al PGOU, n’hi ha uns quants que per la seva especial

importància apareixen esmentats en altres inventaris i/o catàlegs d’administracions

superiors, com és el cas de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya o

l’Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, ambdós gestionats per la

Generalitat de Catalunya.


23

Així, el capítol segon del títol setè del text refós del PGOU de Begues està dedicat a la

conservació de l’estructura edificatòria d’immobles en sòl urbà; a l’article 252 consta

una relació d’aquestes edificacions i àmbits d’interès en sòl urbà, dividida per barris. Al

capítol primer d’aquest mateix títol setè del PGOU, on es presenten les disposicions

generals, el criteri pel qual un immoble apareix en aquests llistats és el seu “valor

històric o tradicional que, conjuntament amb els seus jardins o espais buits que els

envolten, formen part de l’arquitectura pròpia del municipi que és objecte d’especial

preservació per aquest Pla General”. En aquest apartat s’esmenta també els tipus

d’obres permeses que es poden executar sobre aquests immobles (article 249), així

com les condicions de conservació a les quals s’han d’atenir els propietaris dels béns

(article 250), i les condicions d’edificació i d’ús (articles 253 i 254).

Alguns dels elements citats al llistat PGOU estan recollits també a l’Inventari del

Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA); són els marcats amb un asterisc7:

Al barri de la Rectoria:

1. Can Vendrell*

2. Façana principal del Col·legi Sant Lluís - Pla i Amell* (A l’IPA consta com a

Residència Comunitat Pare Manyanet; al Mapa de Patrimoni ha estat fitxat tot

l’edifici sota la denominació genèrica de “Can Amell”)

3. Església de Sant Cristòfor de la Rectoria*

4. Creu de Terme del Coll de Begues(sic)*

5. Cal Farràs

6. Cal Fusteret

7. Cal Gaietano

8. Cal Traginer

9. La Rectoria Vella

10. Cal Paulo

Al barri Cal Vidu:

11. Conjunt Cal Vidu

12. Ca l’Enfruns

Al Raval d’en Martí:

15. Carrer Sant Martí

7 Pàgina web de la Generalitat de Catalunya. Cercador de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya:http://cultura.gencat.net/invarquit/llista.asp?nom=&municipi=080207&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca


24

30. La Tenda

Al barri de la Barceloneta:

16. Carrer Sant Sebastià

17. Cal Frare

19. Carrer Sant Francesc

Al barri Campamà:

23. El conjunt del barri Campamà

29. Ca l’Agustí

A la resta de sòl urbà:

13. Carrer Sant Eudald del 2 al 24

14. Carrer de Sant Domènec del 2 al 40

18. Cal Pau dels Bous

20. Ermita de Santa Eulàlia*

21. Cal Fuster

22. Cal Baró

24. Can Romagosa*

25. Cal Po

26. Cal Llebrer

27. Cal Martí

28. Cal Miliu Martí

31. Cal Rito Xic

32. La Torra (Fundació Bosch)*

33. Cal Torras (Ajuntament)*

34. Petit Casal

35. Escorxador*

36. Cal Motis

37. Vil·la Angela*

38. Cal Marcel Ventura

39. Església nova de Sant Cristòfor (sic)

40: Ca l’Illa Hostal Sant Rafael

De la mateixa manera, a l’article 255 del capítol tercer del títol setè - Edificacions en

sòl urbanitzable i no urbanitzable -, consta una relació d’edificacions i àmbits

d’interès en sòl no urbanitzable. Són les següents:


25

1. Cal Rito (Mas Pasqual)

2. La Massana

3. Can Sadurní*

4. Cal Gepet

5. Can Pau

6. Can Figueres

7. Conjunt de Cal Barreres

8. Cal Catequero

9. Cal Pepet de la Creu

10. Cal Batlle Vell (sic)

11. Cal Farfai (sic)

12. L’Alzina

13. Cal Taco

14. Les Planes

15. Vallgrassa*

16. Jaques*

17. Carxol*

18. El Mas Roig

19. La Parellada

20. Can Rigol

21. La Creu (3 cases) (sic)

22. El Roure, les casetes del masover i l’antic forn de vidre

23. Cal Vallès

24. Cal Quiterio

25. Mas Grau

26. Cal Rata

27. Cal Tallaret

28. La Casota

29. Cal Ros

30. Mas Ferrer*

31. Puig Moltó

32. El Pou del Glaç

33. Conjunt Petit Canigó

34. Granja Hotel Petit Canigó*

35. Can Grau del Coll

36. Cal Secaire (sic)


26

37. Cal Gepis

38. Can Térmens*

Els articles 256 i 257 defineixen les condicions d’edificació i d’ús, respectivament.

Cal tenir en compte que el text refós de la normativa urbanística del PGOU de Begues

va ser redactat l’any 1997. D’aleshores ençà, s’ha detectat algun element inclòs en el

llistat precedent que, a dia d’avui, ja no existeix: és el cas de Cal Motis, edifici situat

antigament al número 16 del carrer Major, al costat de Cal Pere Vell, el qual fou

enderrocat el mes de juliol de 2003, tot conservant la porta principal que havia motivat

la catalogació i que fou reincorporada a la nova construcció. De la mateixa manera,

també hem detectat el fenomen invers, és a dir, l’aparició d’un element a l’Inventari de

Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, el corral d’en Romagosa, el qual no ha estat

recollit, en canvi, a la relació del PGOU de Begues.

Pel que fa al patrimoni natural, a l’article 22 del capítol segon (Desenvolupament del

Pla General), titulat “Conservació d’elements singulars d’interès naturals”, es preveu

que “L’Ajuntament formularà un Pla Especial d’acord amb la legislació vigent, perquè

es declarin els següents arbres d’interès local sempre que no estiguin directament

afectats per sistemes del planejament: el pi de la Sínia, el pi gros de Can Sadurní, el pi

de les tres soques (en front de la Roca del Barret), l’om de Can Grau del Coll, el

lledoner de Can Sadurní, el lledoner de Can Romagosa, l’ailant de Can Pau, el perot

del Roure (al trencant del camí de Sitges), l’arboç de l’avenç de la Ferla, el roure de

Mas Ferrer, i les alzines de Can Martí, de Can Romagosa (plaça Camilo Riu), i de la

font de Puig Moltó. Que es declarin arbredes d’interès local, els plàtans de la carretera

de Begues a Gavà (entre la Collada i la Creu del Juncà), la pineda de Ca l’Enfruns, la

pineda de Trenta un pins, la pineda de Cal Taco, la pineda i alzines de Mas de Puig

Moltó, l’alzina i els roures situats a la ribera de la riera que baixa de Cal Vidu i la

Rectoria, entre Can Gepis i el carrer Agricultura, així com tots els roures, alzines,

pollancres i àlbers que ressegueixen la resta de rieres de Begues.”

A continuació el mateix article indica que “tanmateix el Pla Especial inclourà la

protecció dels següents elements d’interès històric amb una àrea de protecció al seu

entorn:”

- La creu del Joncar, inclou el tram del camí medieval de Barcelona a Vilafranca

on encara s’observen les roderes dels carruatges gravades a la roca, i la creu

d’Ardenya.


27

- El Pou de Glaç, amb el tram pròxim de la riera de Begues.

- Els forns de calç del Montau, del Mas Glaçat, de Mas Grau, de Can Rigol i de

Can Sadurní.

- La rajoleria del Mas Alemany.

- Les barraques de vinya entre elles les del cementiri vell de la Rectoria, de

l’Alzina, de Can Pau, de Can Sadurní vora la gasolinera de Begues Parc, de

Mas Trabal, del Roure, de Can Rigol, de Mas Roig, del fondo de la Tronera, i

de Vallgrassa.

- Els jaciments arqueològics de la cova de Can Sadurní - cova de les

Teixoneres, de la cova de Can Figueres, de la cova Cassimanya, de la coveta

del Marge del Moro, del Puig Castellar, del Padró, del Puig de la Mola, del

Marge del Moro, i el de Can Barrera - Can Figueres.

- Els pous, cisternes, sínies i fonts següents:

o Pou gran de la Maçana

o Pou de Jaques,

o Pou del Fondo

o Pou de la font de Can Figueres

o Pou de les Agulles

o Pou de la font Sangonera

o Bassa de Can Pau

o Cisterna i pous de la Clota

o Cisterna del corral de les Tres Fites

o Cisterna dels Casals

o Sínia de l’Alzina

o Sínia de Can Figueres

o Sínia del Juncà

o Font de Puig Moltó

o Font de la Beurada

o Font de l’Alba

o Font del Roure.

És important destacar, cara a la planificació de la protecció de béns patrimonials, que

aquest llistat redactat a l’article 22 no preveu una normativa de protecció i per tant,

caldria crear-la, al contrari del que passa ens el béns definits a l’article 255, ja citat, o

al capítol de normes particulars de sòl urbà específiques del nucli històric (Títol Quart,

capítol primer), comentat més endavant.


28

A la pàgina web de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat s’esmenten,

a banda dels immobles assenyalats amb un asterisc:

- La creu del Pedró

- La creu d’Ardenya

- La creu del Joncar

Aquests tres elements han estat fitxats a la base de dades del Mapa de Patrimoni de

Begues.

Pel que fa a jaciments arqueològics, a la pàgina web de l’Inventari del Patrimoni

Arqueològic de Catalunya s’esmenten els següents, dins el terme municipal de

Begues:

- Puig de la Mola

- Can Barrera / Can Figueres

- Cova Cassimanya

- Cova de Can Figueres

- Cova de Can Sadurní / de les Teixoneres

- Coveta del Marge del Moro

- Dolina de les Alzines (Can Pau de la Figuera)

- Dolmen d’Ardenya

- El Pedró

- Església de Sant Cristòfor de la Rectoria

- Pou de Glaç

- Puig Castellar

Per tancar aquest capítol, cal esmentar que a la normativa urbanística del PGOU, hi ha

un capítol de normes particulars de sòl urbà específiques del nucli històric (Títol Quart,

capítol primer). La zona definida com a nucli històric comprèn els nuclis urbans antics

de la vila que no estan inclosos dins del llistat d’edificis que es qualifiquen de

conservació de l’estructura urbana i edificatòria i que necesiten una millora urbana

sense canviar substancialment les seves característiques arquitectòniques i

ambientals. Es qualifiquen de zona de Nucli Històric els nuclis antics del municipi: La

Rectoria, el Raval d’en Martí, i el barri Campamà, el conjunt de Cal Vidu (per la que

normativa preveu la redacció de Plans Especials). En aquest moment només s’ha

iniciat el Pla de Millora Urbana Raval d’en Martí –en fase d’aprovació definitiva-), les

edificacions del costat nord dels carrers de Sant Francesc i Sant Sebastià en la

Barceloneta, les edificacions corresponents a la façana del costat de ponent del carrer

de Sant Domènec, entre els números 2 i 40, ambdós inclosos, les edificacions del


29

costat de ponent del carrer Sant Eudald dels núms. 2 al 24 (article 156). Mentre no es

redactin els Plans especials es defineix un règim transitori que defineix el tipus d’obra

permesa, les condicions d’ús, les condicions d’edificació, els criteris de composició

estètica dels edificis i el procediment d’actuació en cas d’incompliment de conservació

del propietari (articles 158 i 160).

2.6. ELS EQUIPAMENTS PATRIMONIALS.

No existeix a Begues un equipament patrimonial destacat, si definim equipament

patrimonial com el lloc on la població pot adreçar-se per a consultar o bé informar-se

sobre el patrimoni cultural i natural del municipi de manera integral (arxius, museus o

centres de divulgació públic).

Actualment, a la planta baixa del Petit Casal (fitxa 55) existeix el Punt d’Informació del

Parc del Garraf, gestionat per la Diputació de Barcelona a través d’una empresa

concessionària, on el visitant pot trobar informació relativa a aquesta zona d’interès

natural. A l’espai d’aquest equipament actualment s’hi exhibeix l’exposició permanent

titulada “Begues. Medi i territori”, articulada al voltant de dos eixos temàtics: el medi

natural i l’empremta de l’acció humana sobre el territori. El Punt d’Informació del Parc

del Garraf comparteix espai, però, amb l’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació,

que ocupa una tercera part de la planta baixa.

També l’edifici de Cal Pere Vell (fitxa 25), de propietat municipal, està habilitat com a

hotel d’entitats, on es troben les seus d’alguns dels col·lectius que treballen en tasques

relacionades amb el patrimoni del municipi, com el CEB (Centre d’Estudis Beguetans),

o el Centre Excursionista de Begues - Begues Espeleo Club (el grup d’espeleologia de

Begues). Aquesta última entitat té un doble caràcter esportiu i científic, doncs ha

desenvolupat i desenvolupen una important tasca de recerca i difusió del patrimoni

natural de Begues, especialment pel que fa a l’espeleologia. Així mateix, el Begues

Espeleo Club, a banda de les expedicions a les cavitats subterrànies del municipi,

imparteix cursos d’iniciació homologats per la Federació Catalana d’Espeleologia, i ha

impulsat diverses exposicions, i conferències.

El Centre d’Estudis Beguetans (CEB) és una entitat cultural que des de l’any 1997 té

per objectius promoure la recerca, investigació, protecció i difusió del patrimoni

històric, arqueològic, natural i artístic del municipi de Begues. Disposa d’una publicació

pròpia, anomenada “L’Eixarmada”. Actualment està portant a terme nombrosos

projectes de recerca i difusió del patrimoni beguetà, com:


30

Inventari i estudi històric de masies, corrals, etc.

Estudi de l’entorn natural de Begues.

Recerca i inventari dels topònims beguetans.

Estudi sobre llinatges locals.

Recerca històrica sobre les dones beguetanes.

Formació d’un arxiu d’imatges històric del municipi.

Recerca i identificació de fons d’arxiu patrimonials.

Recerca de jaciments arqueològics.

Conservació del patrimoni: al·legacions, aportacions als catàlegs arquitectònic, natural i històric.

Presentació de publicacions pròpies i alienes, celebració de conferències, actes...

Exposicions: Begues noucentista i Begues: medi i territori.

Interior de Cal Pere Vell, on s’ubica la seu del CEB

Des de ja fa uns anys, a Begues s’estan portant a terme un important conjunt

d’excavacions arqueològiques centrades en la prehistòria. En la major part dels casos,

aquestes intervencions es realitzen en coves que presenten un ampli registre

d’ocupació humana, de les quals hi ha un nombre important al municipi. També a

l’hotel d’entitats de Cal Pere Vell hi te la seu el CIPAG (Col·lectiu per la investigació de

la prehistòria i l'arqueologia del Garraf-Ordal), que ha realitzat i realitza tasques de

recerca en aquest àmbit.

La masia de Vallgrassa (fitxa 54), situada en ple Parc del Garraf, acull des de l’any


31

2002 el Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf, a través d'una concessió

de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament de Begues. En aquest

equipament es realitzen exposicions de diversos artistes, així com tallers didàctics, els

recitals de poesia i música “Poesia als parcs”, un projecte impulsat per la Diputació de

Barcelona i la pròpia Vallgrassa.

Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf

Finalment cal citar en aquest apartat l’Arxiu Municipal allotjat a l’ajuntament (fitxa 381) i

l’Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues (fitxa 380) que sempre són

una referència per obtenir les informacions sobre els temes propis d’aquests

equipaments. La documentació de l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà (fitxa 382) és

privada, i resta dipositada en mans dels seus propietaris respectius. No obstant això, el

Centre d'Estudis Beguetans posseeix una còpia digitalitzada de l'arxiu a la seva seu de

l’edifici de Cal Pere Vell. Una part de la documentació que hi havia a l’arxiu, incloent-hi

el Llibre de la baronia d’Eramprunyà, va desaparèixer abans de la digitalització.


32

2.7. ANÀLISI GLOBAL. VALORACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL

DE BEGUES.

El Mapa de Patrimoni Cultural ha recollit 454 elements patrimonials. A continuació

descrivim de manera abreujada el resultat del Mapa de Patrimoni. Es relacionen les

característiques més destacades dels béns patrimonials de cadascuna de les

tipologies localitzades al municipi.

2.7.1. PATRIMONI IMMOBLE

Edificis: Sota aquesta tipologia s’han inventariat 187 elements. El caràcter

històricament agrícola del municipi, combinat amb la importància del nucli urbà, on es

troben la gran majoria d’immobles d’estil modernista i noucentista i encara els casalots

sorgits arran del pas del Camí Ral, fa que Begues presenti una fesomia força

heterogènia en aquest apartat. Bons exemples d’aquesta diversitat d’edificis són,

entre d’altres, Cal Pere Vell (fixa 25), Cal Marcel Ventura (fitxa 82), la casa a

l’Avinguda Torres Vilaró, 23 – 25 (fitxa 77) o algunes cases de la Rambla.

Hi ha edificis que havien regulat la vida econòmica i social del municipi, com Cal

Forner (fitxa 85), o bé les grans cases dels terratinents, als qui molts veïns del poble,

dedicats a treballar les terres, pagaven censos en espècie. Encara altres edificis,

havien realitzat la funció d’hostals, com l’Hostal del Grau (ara Can Vendrell) o Can

Grau del Coll (fitxa 30) , que al segle XVI apareix documentat com l'Hostal del Girona,

i més tard com Hostal Albareda.

Altres edificis són d’interès per la suma de la funció socio-econòmica que realitzaren

en alguna època determinada, afegint l’estil artístic al qual pertanyen, com el Petit

Casal (el Colmado) o l’Escorxador (fitxes 55 i 48 respectivament) els quals estan

edificats seguint els cànons del modernisme i noucentisme. Aquestes construccions

van veure créixer carrers i places que, amb el pas del temps, han configurat l’actual

estructura urbanística del poble.

La tradició pairalística, lluny de desaparèixer amb l’entrada al món contemporani, al

segle XVIII visqué un nou impuls arran de la plantació i expansió del conreu de vinya i

el comerç de vi. Algunes d’elles ens han arribat amb una quantitat d’elements

relacionats amb la viticultura, signe de distinció d’aquest territori. Així, és habitual que

aquestes masies tinguin dependències i màquines relacionades amb l’elaboració del

vi: celler, cups, premses, trepitjadores i en general, eines relacionades amb

l’economia vitivinícola. És el cas, per exemple, de Can Sadurní (fitxa 33) o Can Rigol

(fitxa 32).


33

Com és habitual en molts centres urbans, l’església té una presència urbana

destacada. L’església parroquial de Sant Cristòfol de Begues (fitxa 44) és un temple

d’època contemporània, construït l’any 1934 i reedificat a la dècada dels anys ’40 del

segle XX, un exemplar de l’arquitectura de postguerra aplicada a un edifici religiós.

Més pes històric presenta l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria, al barri al qual li

dona el nom, (fitxa 45), d’estil gòtic, edificada sobre una església anterior,

documentada ja al segle X i que devia ser preromànica, de la qual s’han documentat

arqueològicament algunes de les sepultures antropomorfes de la necròpolis alt-

medieval (s.X per C14), així com un mur d’època romànica incorporat a la façana de

l’antiga rectoria. És aquest temple el més antic del municipi, i per tant, un dels edificis

més emblemàtics a l’hora de parlar dels orígens històrics de Begues. Encara cal citar

el tercer edifici de caràcter religiós del municipi, l’ermita de Santa Eulàlia, del s.XV

(fitxa 42), d’estil barroc popular, on tradicionalment els beguetans hi han celebrat la

Festa del Most (fitxa 61) i la Festa de Santa Eulàlia.

Església de Sant Cristòfor de la Rectoria

Menció a part mereixen els edificis construïts en pedra seca, com les barraques de

vinya, els pous o alguns corrals. Les barraques de pedra seca són sens dubte els més

importants a nivell quantitatiu, de tal forma que representen el gruix del percentatge en

aquesta categoria, amb 90 exemplars. Són una mostra important del caràcter agrícola

del municipi; el CEB ja fa uns anys que impulsa un projecte per a la formació d’un

catàleg de construccions en pedra del terme municipal de Begues. Fins ara ja s’ha

realitzat la fase I d’aquest projecte, que consisteix en la catalogació exhaustiva de les


34

barraques de vinya, per bé que la fase II, en execució, preveu la catalogació de la

resta d’elements de pedra seca. La fase III, la última, correspondrà a l’edició i difusió

del catàleg. En paral·lel, els membres del CEB, juntament amb alguns voluntaris, ha

portat a terme tasques de restauració d’algunes barraques de pedra seca, per la qual

cosa cal destacar que la feina feta ja està donant resultats visibles en el paisatge.8

Conjunts arquitectònics: Entenem que el patrimoni immoble històric i artístic del

municipi no ha de ser només un conjunt d’edificis aïllats sinó, sobretot, un medi ambient

singular que testimoniï la seva identitat històrica i cultural a través de la relació dialèctica

que es produeix entre tots els seus components. Aquesta és la realitat dels elements que

han estat inventariats en aquest apartat.

Sota aquesta categoria s’han inventariat 27 béns. Els carrers, com els carrers Sant

Cristòfor, Sant Eudald o Sant Domènec (fitxes 26, 330 i 331), per exemple, apareixen

arran de l’expansió agrícola i demogràfica que es va produir a cavall dels segles XIX i

XX. D’altres, com el Carrer Major o la Rambla (fitxes 83 i 298), són les artèries urbanes

històriques principals que han configurat la xarxa urbanística del nucli urbà, aparegudes

en moments diferents: al moment fundacional el carrer Major, com a hereu del Camí Ral

medieval; i la Rambla a l’any 1931 quan a Begues es produeix l’auge del fenomen de

l’estiueig.

Carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria

També s’han contemplat com a conjunts arquitectònics els formats per una masia

d’origen anterior a l’època contemporània, on després s’ha construït un casal senyorial i

8 http://www.pedrasecabegues.com/


35

annexes agrícoles, tot plegat tancat per un baluard. És el cas de Ca l’Anfruns (fitxa 60 ).

Igualment destaquen, en aquesta categoria tipològica, aquells conjunts integrats per

diversos edificis que han acabat constituint un petit nucli, barri o veïnat, com el Barri

Campamà, Cal Barreres, Cal Catequero o l’Alzina (fitxes 19, 21, 414 i 53 respectivament).

També cal destacar alguns nuclis en ruïnes, com la Clota, d’època medieval (fitxa 50), o

Els Casals (fitxa 424); aquests nuclis són de grans dimensions i constitueixen un exemple

de la vida agrícola a Begues a l’era pre-industrial.

Elements arquitectònics: 49 són els components d’aquesta categoria de patrimoni a

Begues. Es tracta d’una categoria d’elements força heterogènia pel que fa a la varietat,

per bé que hi ha algunes tipologies que sobrepassen amb escreix a d’altres. És el cas

dels rellotges de Sol, dels quals s’han comptabilitzat 33 exemplars. Els rellotges de Sol es

troben majoritàriament a les façanes de les masies disperses pel municipi, algunes de les

quals disposen de dos rellotges, com és el cas dels rellotges de Can Rigol (fitxes 393 i

394), o els de Can Térmens (fitxes 397 i 398). Però cal destacar també els rellotges de

sol d’alguns carrers del nucli urbà, com al carrer Sant Domènec (fitxa 290), o el rellotge

de la façana de l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria (fitxa 35).

Rellotge de sol de Cal Joan Mestre

Les creus, amb 8 exemplars comptabilitzats, són el segon tipus d’element arquitectònic

més nombrós. D’entre totes, cal destacar la creu de terme del Coll de Begues , gòtica del

segle XIV, que es trobava al pas del Camí Ral a l’alçada de Can Grau, on encara

actualment hi roman la base de pedra esglaonada original sobre la qual hi ha una

reproducció de la creu (fitxa 361). Després de la guerra civil, la creu original fou

traslladada al passeig de l’Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos

accidents, en aquesta ubicació actualment només hi ha una nova reproducció de la creu


36

de terme (fitxa 16), mentre que el capitell original del 1312 es conserva en un magatzem

a l’espera de la seva museïtzació (fitxa 454).

També formen part d’aquest grup 5 pous, alguns d’ells amb abeuradors i/o amb

safareigs, com el pou amb safareig de Cal Vidu (fitxa 110) o el Pou i abeurador de l'hort o

corral de Mas Traval (fitxa 357); així com una antiga sínia en desús pertanyent a l’Alzina

(fitxa 422); tots aquests elements formen part de l’identitat agrícola del municipi.

Per últim cal destacar el fossar de la Guerra Civil (fitxa 339), ubicat a l’interior del

cementiri municipal; es tracta d’un element que testimonia la memòria recent de la

història de Begues de la qual només se’n té indicis per memòria oral.

Jaciments arqueològics: Al terme municipal de Begues es comptabilitzen 22

jaciments arqueològics. D’aquests, 11 s’adscriuen cronològicament a la prehistòria –

tot i que sovint presenten estrats d’èpoques posteriors -, i la majoria es corresponen

amb jaciments ubicats en coves, dolines, o altres formacions geològiques naturals, tan

nombroses a Begues. D’entre aquest grup cal destacar el jaciment de la cova de Can

Sadurní (fitxa 5), que abasta una cronologia que ara per ara va des del epipaleolític

fins a època romana, passant per una fase ibèrica, amb un ús esporàdic en temps

medievals i moderns. Igualment d’època prehistòrica són els dòlmens de Campgràs i

el del Coll de la Creu d’Ardenya (fitxes 300 i 4), dues interessants mostres

d’arqueologia funerària.

Dòlmen de Campgràs

Destaquen també en aquest apartat els jaciments arqueològics d’època medieval, molt

especialment el de la necròpolis de tombes antropomorfes de l’església de Sant

Cristòfor de la Rectoria (fitxa 107), autèntic símbol del naixement del poble de Begues


37

en època de la repoblació cristiana al sud del Llobregat als segles IX-X, i que ajuda al

coneixement de l’època de l’enquadrament de Begues dins la baronia d’Eramprunyà.

D’època moderna cal fer esment del Pou del Glaç (fitxa 3), del qual es té constància

que abastia amb el gel que produïa a l’Hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls.

També formen part d’aquesta categoria tres antics masos totalment en ruïnes, com el

Casalot d’en Just (fitxa 445) o Cal Lluís del Coscó (fitxa 440) i tres antocs corrals,

igualment aterrats.

Obra civil: 13 elements han estat recollits en aquest apartat tipològic. La major part

d’aquests corresponen a camins històrics i a carrerades.

Per carrerades entenem els camins ramaders centenaris per on els ramats feien la

transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina i

on els ramats tenien el dret de pas. Aquests camins públics són de la comunitat

autònoma i estan protegits per la llei 3/1995 de 23 de març, de vies pecuàries. En

algunes ocasions l’antropització ha actuat sense tenir en compte el bé, i així és com

trobem aquestes carrerades parcialment asfaltades, ja que en diversos casos el seu

traçat coincideix amb el d’una carretera. Al mapa de patrimoni de Begues s’han fitxat

dues carrerades, la del Camí Ral i la de Jaques (fitxes 109 i 368 respectivament) tot i

que en el casdastre hi ha indicis d’una tercera que des de l’Alzina es dirigia cap a

Vallirana

Pel que fa als camins històrics, se n’han comptabilitzat cinc; d’entre ells cal destacar el

camí del castell o de la Clota (fitxa 366), que unia a l’Edat Mitjana la zona costanera de

Gavà/Castelldefels i el castell d’Eramprunyà amb Begues, ; i sobretot el Camí Ral (fitxa

15), igualment d’origen medieval, la qual sortia de Sant Boi de Llobregat, passant per

Sant Climent de Llobregat, Begues i Olesa de Bonesvalls per acabar a Avinyonet del

Penedès, on enllaçava amb l’antiga Via Augusta romana. Actualment existeix un

projecte turístic intermunicipal que té per objectiu la recuperació del traçat del Camí

Ral, en el qual l’ajuntament de Begues hi participa activament (veure apartat

“Recomanacions”).

Un altre element interessant que cal destacar en aquest apartat són les antigues mines

de galena de l’Alzina (fitxa 369), testimoni d’una activitat d’aprofitament d’un element

natural amb finalitats industrials. Tanquen aquest apartat els ponts de la riera de

Begues I i II (fitxes 360 i 359).


38

2.7.2. PATRIMONI MOBLE

Elements urbans: Els 13 béns agrupats en aquesta categoria es troben exposats a la

via pública del casc urbà de Begues destinats a un ús ornamental i/o commemoratiu.

El primer cas està representat per les tres escultures exposades al pati de la Fundació

Teodor Bosch, procedents de l'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura

africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe (fitxes 96,

97 i 98). La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de

la ONG Humana i el Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf (Vallgrassa).

Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa

Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà,

Olivella i Sitges. Cal dir que aquestes escultures, a l’igual que la resta d’elements que

integren aquesta tipologia en el Mapa de Patrimoni, han estat fitxades com a elements

urbans perquè estan ubicats a la via pública. No obstant això, a Begues hi ha més

escultures d’aquest tipus, que han estat incloses a l’apartat “Objectes” per trobar-se a

l’interior d’immobles i no a la via pública.

En aquest mateix sentit, però, també com a elements commemoratius s’inclouen en

aquesta categoria l’escultura i la font de la plaça Camilo Riu (fixes 89 i 88

respectivament), col·locades al seu actual emplaçament l’any 1949, amb motiu de la

finalització de les obres de la plaça. El monument a Manel Pla i Amell (fitxa 325) te un

sentit commemoratiu, mentre que “Aura de Llunes”, “La Maternitat” o “La Mare Terra”

(fitxes 72, 91 i 317) estan situades a places i rotondes amb finalitats d’embelliment.

“Homenatge a Lina Font”


39

Cal citar per últim l’escultura “Homenatge a Lina Font” (fitxa 71), un monòlit ubicat a la

plaça homònima en homenatge a l’artista beguetana, l’important fons d’art de la qual

està dipositat a l’ajuntament de Begues (veure apartat “Col·leccions”).

Objectes: 13 elements estan recollits sota aquesta tipologia. D’aquests, sis són

escultures procedents de l’exposició dels mestres escultors de Zimbabwe, ja

esmentada a l’apartat anterior i una setena és la imatge de Sant Cristòfor, patró de

Begues (fitxa 322), que es conserva a l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria i que

és d’època barroca.

Imatge barroca de Sant Cristòfor de la Rectoria

Igualment s’han fitxat dos objectes singulars: les antigues vares d’alcaldia (fitxa 374),

dipositades a l’ajuntament, i el bastó del ball de Novençans (fitxa 338), el qual, com la

Cuca Fera (fitxa 303), estan relacionats amb el cicle festiu del municipi. Encara en

aquest apartat han estat recollits dos objectes relacionats amb el culte, com són la

creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol i el retaule de Santa Eulàlia, que es

conserva a l’ermita homònima (fitxes 371 i 386). Especial menció mereix el capitell de

la creu de terme de Can Grau (fitxa 454), del segle XIV, un dels elements que gaudeix

de la màxima protecció legal (BCIN)

Col·leccions: al Mapa de Patrimoni de Begues s’han identificat tres col·leccions, totes

amb una coherència tipològica i/o d’especialitat. Dues d’aquestes col·leccions són de


40

temàtica arqueològica i cal destacar el fet que el seu fons es troba dipositat en museus

d’altres municipis. Es tracta de la col·lecció de peces arqueològiques de Begues al

Museu de Gavà i de la col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del

Vinseum (fitxes 13 i 14 respectivament). La primera disposa d’interessants peces que

provenen de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres, així com de la Coveta del

Marge del Moro. La segona disposa d’un triple fons conformat també per peces

arqueològiques de diversos jaciments de Begues, així com de mostres geològiques,

d’ubicació desconeguda dins el terme de Begues. Pel que fa a la col·lecció

paleontològica, aquesta disposa de diversos mol·luscs, trilobits, un fòssil coral·lí i un de

botànic procedents de Begues.

La tercera col·lecció fitxada és el Fons d’Art Lina Font (fitxa 383), de propietat

municipal. Està integrada principalment per obra pictòrica pròpia de l’artista i crítica

d’art beguetana, així com per obra pictòrica i escultòrica de diversos artistes, que Lina

Font va anar recopilant en vida, i que continuà engrandint-se posteriorment a la seva

mort (1993), quan l’ajuntament passà a tenir la seva titularitat. Entre d’altres, la

col·lecció posseeix obres de Miró, Tàpies, Tharrats i Subirachs. La major part de la

col·lecció, es troba ubicada en un magatzem de l'ajuntament. En canvi, la majoria

d’escultures que en formen part es troben ubicades en diferents punts del municipi;

aquestes s’han fitxat independentment com a “elements urbans” o “objectes”.


41

2.7.3. PATRIMONI DOCUMENTAL

Fons documental: sota aquesta tipologia s’han inventariat tres fons documentals, tots

dipositats en arxius. Es tracta de l’Arxiu Municipal de Begues (fitxa 381), l’Arxiu històric

de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues (fitxa 380), i l’Arxiu de la Baronia

d’Eramprunyà (fitxa 382). El primer destaca perquè recull documents municipals des

del segle XIX. A part de la informació pròpia de l’ajuntament, aquest arxiu recull

informació sobre l’administració general, hisenda, proveïments, sanitat, obres i

urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, ensenyament, cultura, serveis

agropecuaris i medi ambient, col·leccions factícies, el fons del Jutjat de Pau, i l’antic

fons de la Falange. L’arxiu municipal és, així, una font important de documents de gran

interès per realitzar estudis des de diferents disciplines.

Pel que fa a l’arxiu parroquial s’ha de destacar el fet que és el més important de

Begues pel seu caràcter històric i per les dades que conté sobre la població beguetana

des del segle XIV fins a l’actualitat. El tractament modern de l’arxiu ha suposat la

identificació de diferents fons: parròquia de Sant Cristòfor de Begues, organització

municipal de Begues, famílies Petit de la Clota, Campamar i Petit de les Planes. Es

tracta, doncs, del fons documental més complet sobre la història eclesiàstica, socio-

econòmica i cultural de Begues.

Alguns dels volums de l’arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues

El tercer dels fons documentals recollits al Mapa de Patrimoni, l’Arxiu de la baronia

d’Eramprunyà, està inclòs des de l’any 2001 al Catàleg del Patrimoni Cultural Català,

mitjançant una resolució del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El

seu fons recull documentació referent a la història i forma de vida dels municipis de


42

l’antiga baronia, entre els quals es trobava Begues, entre els segles XVI i XX. El gruix

de la documentació medieval que hi havia s’ha perdut. El Centre d'Estudis Beguetans

posseeix una còpia digitalitzada de dues de les tres parts que conformen l'arxiu.


43

2.7.4. PATRIMONI IMMATERIAL

Manifestacions festives: el Mapa de Patrimoni de Begues recull tres elements en

aquesta categoria. Es tracta de tres festivitats que formen part del cicle festiu de

Begues, i que es segueixen celebrant actualment.

Com a qualsevol poble, vila o ciutat, la Festa Major (fitxa 62) és la manifestació que

aglutina pràcticament tots els elements del folklore i les tradicions populars del

municipi, especialment pel que fa a figures del bestiari tradicional i als balls.

La festa de Sant Sebastià (fitxa 63) és la festa d’hivern de Begues. També rep el nom

de festa del vot del pa, ja que la benedicció i el repartiment d’aquest aliment és el

principal acte d’aquesta festa de caràcter religiós.

Finalment, la Festa del Most (fitxa 61) tanca el cicle festiu beguetà. Com ja s’ha dit, es

celebra a l’ermita de Santa Eulàlia. Tradicionalment es celebrava al finalitzar la

verema, com a acció de gràcies per la collita. Tot i que actualment alguns dels seus

actes no es porten a terme, resulta d’interès com a testimoni d’una festivitat

relacionada amb una activitat agrícola.

Tècniques artesanals: durant l’elaboració del Mapa de Patrimoni s’ha detectat una

única tècnica artesanal singular que es realitzava a Begues, recollida de la bibliografia

del folklorista penedesenc Pere Sadurní. Es tracta de la medicina popular amb ruda

(fitxa 67), avui desapareguda. Segons aquest autor, els beguetans extreien un oli o

ungüent del gra de la ruda per guarir diversos mals.

Tradició oral: cinc llegendes que han arribat fins als nostres dies sobre Begues han

estat recollides en aquest apartat. Són, respectivament, la llegenda de Sant Cristòfor

de Begues, la llegenda del Mal Ric, la de la Penya del Moro, la dels Encantats i la del

bandoler esquarterat i les creus de Begues (fitxes 64, 372, 409, 373 i 429). La primera

d’elles, la llegenda de Sant Cristòfor explica els orígens llegendaris de la relació de

Begues amb el seu patró Sant Cristòfor. La resta de llegendes estan ambientades en

diversos indrets naturals del municipi; en aquestes hi sovintegen els elements

sobrenaturals, tan comuns en el folklore oral català.

Cal destacar que existeix poca informació bibliogràfica sobre aquests particulars, motiu

pel qual la majoria d’aquesta informació ha estat recollida a partir d’entrevistes que


44

l’equip elaborador del Mapa de Patrimoni ha mantingut amb el senyor Francesc

Sánchez, regidor de cultura del consistori.

Música i dansa: componen aquest apartat quatre elements patrimonials. Un d’ells és

d’ús religiós; es tracta dels Goigs a Sant Cristòfor, el patró del poble (fitxa 66). El ball

de Novençans de Begues i l’himne a la Cuca-Fera (fitxes 17 i 204 respectivament) són

composicions musicals lligades a figures pròpies del cicle festiu de Begues, i que

actualment interpreten la Colla de Grallers de Begues amb els balls de gegants i

capgrossos per les festes majors i en el ball de novençans per Carnestoltes.

Finalment, a Begues era tradicional cantar les populars caramelles (fitxa 18), a l’igual

que a molts altres indrets de Catalunya. Per Pasqua se segueixen cantant les

caramelles de les quals cal destacar com a element singular “les cobles” satíriques

com a crítica social.

Costumari: s’han inventariat tres elements. Un d’ells, “Els pastors de Begues i la

Missa del Gall” (fitxa 69), te a veure amb pràctiques realitzades durant la nit de Nadal.

Els altres dos, “Les carbasses de Begues” i “Les casades que esperaven” (fitxes 68 i

70) parlen, respectivament, d’un costum social establert a Begues que els fadrins

festejaven a les noies del poble, i d’una creença arrelada en la mentalitat popular en

matèria de fertilitat i embaràs de les dones casades. Cal dir que tota la informació

recollida en aquestes fitxes prové de bibliografia del folklorista Pere Sadurní, ja que

actualment estan en desús.


45

2.7.5. PATRIMONI NATURAL

Zones d’interès natural: Begues és un municipi amb una gran extensió de territori

natural. Això fa que en aquest apartat s’hagin fitxat un gran nombre d’elements, 102 en

concret, si bé n’hi ha un, el grup format pels avencs, coves i cavitats naturals en

general, que destaca amb escreix sobre la resta, ja que l’integren 94 ítems. D’aquests

94, 87 són avencs i 7 són coves. Cal recordar que gran part del territori natural de

Begues es troba en ple massís del Garraf, el substrat geològic del qual està format

bàsicament per roca calcària, la qual pateix enormement els efectes de l’erosió

presentant així multitud de cavitats naturals. No debades, Begues és un dels primers

municipis on es va començar a practicar l’espeleologia a tot l’estat; en aquest sentit és

coneguda l’exploració que l’any 1897 va fer Norbert Font i Sagué, un dels pares de

l’espeleologia a Catalunya i la península, a l’Avenc de Can Sadurní (fitxa 37).

Avenc de Can Sadurní Especial atenció mereixen les Muntanyes d’Ordal (fitxa 362), el Massís del Garraf (fitxa

377), el Parc Natural del Garraf (fitxa 387), i la ZEPA Serres Litoral Central (fitxa 333).

En un mateix municipi trobem quatre zones naturals amb protecció jurídica – el massís

del Garraf i les muntanyes d’Ordal es troben dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de

Catalunya (PEIN) -, factor que demostra la importància i el valor del patrimoni natural

del qual Begues n’és dipositari.

També s’ha contemplat la inclusió de la Riera de Begues en aquest apartat (fitxa 419).

La riera és el curs fluvial més important del municipi. En conjunt el paisatge de la riera

és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació

diversa.


46

Encara relacionat amb l’aigua cal destacar les surgències naturals d’aigua, com la font

de l’Alba (fitxa 294), la font de Puigmoltó (fitxa 293) i els pous de Jaques i de les

Agulles (fitxes 214 i 201), els quals són dos avencs amb aigua al seu fons.

Espècimens botànics singulars: s’han inventariat quatre arbres monumentals: tres

alzines, la de la plaça Camilo Riu, la de Puigmoltó i la de Can Martí (fitxes 90, 38 i

449); la primera i la tercera s’integren en un espai urbà, mentre que la segona es troba

en un entorn forestal. El lledoner de Mas Traval (fitxa 375) tanca els elements

d’aquesta tipologia. Cal dir que al municipi existeix l’anomenat Pi Gros, un dels arbres

seculars de Begues, però no s’ha recollit a la base de dades del Mapa de Patrimoni,

sinó que s’ha incorporat a la taula d’elements no fitxats perquè actualment està mort, a

l’igual que altres exemplars arboris.

Alzina de la plaça de Camil Riu


47

2.7.6. RESUM GRÀFIC

Per concloure l’anàlisi global, assenyalem a continuació alguns dels resultats més

destacats mitjançant algunes gràfiques.

Aquesta primera gràfica expressa el fet que els elements quantitativament més

nombrosos sumen un 41% del total dels elements que configuren el Mapa de

Patrimoni de Begues. Les 90 barraques de pedra seca (20%) han estat considerades

elements repetitius seguint els criteris establerts des de l’Oficina del Patrimoni Cultural

de la Diputació de Barcelona. En segon lloc cal destacar també els 94 avencs, coves,

forats i altres cavitats naturals que no són jaciments arqueològics (pertanyents a la

tipologia de zones d’interès natural), que representen un 21% sobre el total. Aquests

elements, però, han estat fitxats individualment i no s’han considerat elements

repetitius strictu senso. Els altres 270 elements fitxats representen l’altre 59% del

Mapa de Patrimoni. Tenint en compte aquesta realitat, algunes de les gràfiques que

presentem a continuació no recullen aquestes dues tipologies tan nombroses, ja que la

seva inclusió falsejaria els resultats de l’anàlisi.

20%

21%59%

REPRESENTATIVITAT PERCENTUAL DELS ELEMENTS MÉS NOMBROSOS SOBRE EL TOTAL

Barraques (Element repetitiu)

Avencs , coves i forats que no són jaciments

Resta d'elements


48

En aquesta gràfica podem observar que més de la meitat d’elements patrimonials

fitxats corresponen a l’àmbit del patrimoni immoble (57%). L’àmbit de patrimoni natural

resta en segon lloc, amb una representativitat del 30% sobre el total. Ambdues

categories sumen el 87% del total dels elements. Cal tenir present, però, que a la

gràfica no s’han comptabilitzat les barraques de pedra seca (elements repetitius); en

cas contrari el percentatge de l’àmbit de patrimoni immoble encara seria més gran; sí

que s’han comptabilitzat, en canvi, els avencs i coves naturals que no han estat fitxats

com a jaciment arqueològic. Així, la conclusió és clara: el patrimoni de Begues

presenta una doble naturalesa que es concentra en els seus elements immobles i la

seva riquesa natural. Els àmbits de patrimoni moble (8%) i el de patrimoni immaterial

(4%), sumats assoleixen el 12% del total, a força distància de les categories

anteriorment esmentades. Per últim, el patrimoni documental representa un anecdòtic

1%.

57%

8%1%

4%

30%

ÀMBITS DE PATRIMONI (EXCEPTE BARRAQUES DE PEDRA SECA)

Patrimoni immoble

Patrimoni moble

Patrimoni documental

Patrimoni immaterial

Patrimoni natural


49

La gràfica superior ens mostra que els elements patrimonials s’engloben

majoritàriament dins de dues grans tipologies: els edificis, amb un 34%, seguit dels

elements arquitectònics, amb un 18%. Ambdues tipologies sumen el 52% del total. A

banda també cal destacar les tipologies de conjunts arquitectònics (11%), jaciments

arqueològics (9%), els elements urbans (5%), a més dels objectes i l’obra civil,

ambdues tipologies amb un 5% cadascuna. La resta de tipologies tenen una

representació baixa i molt repartida (entre un 4% i un 1%). Aquestes xifres venen a

confirmar el fet que Begues és un municipi on el pes del patrimoni arquitectònic és ben

palès, tot i que la resta d’elements presenten una naturalesa força heterogènia.

Recordem un cop més, però, que amb la finalitat de no crear una distorsió important al

resultat de les gràfiques, s’han omès les barraques de pedra seca i les cavitats

naturals que no han estat fitxades com a jaciment.

Així, és fàcil concloure que Begues pot aconseguir que aquesta riquesa patrimonial

esdevingui un atractiu, un benefici que li permeti planificar accions que tinguin per

objectiu obtenir un rendiment econòmic, social i cultural.

Cal tenir en compte dos factors que són importants a l’hora de valorar el patrimoni i l’ús

que se’n pugui fer. En primer lloc, la titularitat, o propietat de l’element o de l’espai en

què s’ubica. Per això mostrem la següent gràfica:

34%

11%18%

9%

5%

5%1%

0%

0%

1%

1%2%

4%

2%

5%

1% 2% 0%

TIPOLOGIA DEL PATRIMONI (EXCEPTE BARRAQUES DEPEDRA SECA I AVENCS QUE NO SÓN JACIMENT)

Edi ficis

Conjunt arquitectònic

Element arquitectònic

Jaciment

Element Urbà

Objecte

Col·leccions

Fons bibliogràfic

Fons d'imatges

Fons documental

Manifestacions festive

Música i dansa

Zones d'interès natura

Especímens botànics

Obra civil

Costumari

Tradició oral

Tècniques artesanals


50

En aquesta gràfica s’observa que les tres quartes parts d’elements patrimonials de

Begues són de titularitat privada. Que el 24% dels elements siguin de titularitat pública

significa que l’Ajuntament de Begues disposa d’un nombre relativament petit

d’elements patrimonials sobre els quals pot estudiar línies d’actuació i potenciació de

manera directa; més si es té en compte que part d’aquests béns corresponen a

patrimoni immaterial (costums, música...) o com a molt a obra pública (camins i

carrerades) i elements urbans (monuments, fonts públiques), els quals tenen, però,

una important presència a la via pública.

Així, un 76% del patrimoni és de titularitat privada. Aquesta és una dada significativa

per plantejar-se possibles acords i/o col·laboracions conjuntes entre l’Ajuntament i els

propietaris sobre l’aprofitament d’aquests elements en l’àmbit del desenvolupament

cultural municipal.

Elements com algunes de les zones d’interès natural es troben en propietats privades,

però cal tenir en compte que l’actuació sobre aquests béns està regulada per una

legislació que defineix els drets i deures d’aquests propietaris.

Igualment cal destacar que els elements arquitectònics com alguns dels pous que

s’han fitxat són propietat de particulars, tot i presentar-se en moltes ocasions en estat

d’abandonament o en condicions de conservació inadequades.

Juntament amb la titularitat, l’estat de conservació és un factor fonamental per a

poder elaborar un pla de viabilitat per l’aprofitament dels recursos patrimonials.

TITULARITAT DEL PATRIMONI (EXCEPTE BARRAQUES DE PEDRA SECA I AVENCS QUE NO SÓN JACIMENT)

76%

24%

Privada

Pública


51

El 53% del total d’elements es troben en un estat de conservació bo, mentre que el

29% està en estat regular i tan sols el 18% resten en un estat dolent o molt dolent.

Aquests percentatges, lluny d’incitar a una posició acomodatícia pel fet de tenir més de

la meitat dels béns fitxats en bon estat, haurien de servir per orientar els esforços en

reflexió i recursos que evitin que els elements ara considerats en la categoria de

conservació regular o bo passin a engrandir el grup dels considerats dolents. Resulta

evident assenyalar que el temps és un factor vital per tal d’aturar el deteriorament de la

manera més eficaç possible. La conservació preventiva i les tasques de restauració

s’han de tenir en compte si no es volen perdre irremissiblement.

En aquest sentit, ja s’ha indicat, al capítol 2.7.1. de la present memòria, que alguns

col·lectius de Begues estan realitzant tasques de conservació i restauració dels béns,

com el cas del CEB i el seu treball de restauració de barraques de pedra seca, o la

iniciativa de desbrossar el pou de glaç pel col·lectiu Joves pel Camí Ral (veure més

endavant, al capítol 4.3) L’Ajuntament, per tant, hauria de continuar essent un punt de

referència i orientació en aquest sentit.

54%28%

18%

ESTAT DE CONSERVACIÓ(EXCEPTE BARRAQUES DE PEDRA SECA I AVENCS

QUE NO SÓN JACIMENT)

Bo

Regular

Dolent


52

Pel que fa a la cronologia dels béns recollits al Mapa de Patrimoni, veiem que el 63%

dels elements corresponen a l’Època Contemporània (segles XIX-XX), seguits

immediatament pels d’Època Moderna (segles XVI-XVIII) en un 14%. Entre els primers

trobem destacats exemples d’edificis que van des de l’estil popular, com és el cas de

l’arquitectura dels immobles que predominen a les alineacions d’alguns dels carrers

fitxats com a conjunts arquitectònics (com per exemple els carrers de Sant Domènec,

Sant Eudald o Sant Jaume; fitxes 331, 330 i 413 respectivament), passant pel

Noucentisme (Villa Àngela o les Colònies Luz Casanovas, fitxes 78 i 79), el

Modernisme (Cal Marcel Ventura o el Petit Casal; fitxes 82 i 55) i l’ecleticisme (Ca

l’Anfruns, fitxa 60), fins arribar al racionalisme (Casa Cervelló, fitxa 314).

Val la pena destacar també el nombrós patrimoni artístic d’època contemporània del

que disposa Begues, com les escultures ubicades a la via pública i que tanta presència

urbana tenen, o el fons d’art Lina Font (fitxa 383), del qual formen part obres d’artistes

tan importants com Antoni Tàpies, Joan Miró o Pablo Picasso.

Els elements d’Època Moderna corresponen majoritàriament a masies disperses pel

territori: Mas Traval (fitxa 315), Mas Roig (fitxa 320), Mas Grau (fitxa 323) o La Tenda

(fitxa 328). Però si un edifici d’Època Moderna destaca per sobre de tots, aquest és

l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria (fitxa 45), que en el seu estat actual esdevé

una interessant mostra de gòtic rural aplicat a un edifici religiós. Al seu interior es

guarda la imatge de Sant Cristòfol, patró de Begues, una talla barroca del segle XVII

6%

4%

9%

14%

63%

4%

CRONOLOGIA (EXCEPTE BARRAQUES DE PEDRA SECA I AVENCS QUE NO SÓN JACIMENT)

Prehistòria

Època Antiga

Època Medieval

Època Moderna

Època Contemporània

Indeterminat


53

(fitxa 322).

Val a dir que la major part dels elements anteriors a l’Edat Mitjana es corresponen

bàsicament amb els jaciments arqueològics; així, cal tenir en compte que en la major

part dels casos es tracta d’elements que poden aportar alguna informació als

especialistes que estudiïn la història del municipi, més que no pas al públic en general,

a no ser que es procedeixi a realitzar excavacions arqueològiques sistemàtiques en

extensió amb la voluntat d’exposar les restes de manera permanent.

De fet, Begues disposa d’un patrimoni prehistòric important, tal i com es desprèn dels

resultats de les excavacions arqueològiques que des de fa alguns anys es venen

realitzant a jaciments importants com, entre d’altres, les coves de Can Sadurní o de

Can Figueres (fitxes 5 i 7 respectivament).

També pel que fa a l’Edat Mitjana, cal destacar el jaciment de la necròpolis de

l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria (fitxa 107), testimoni dels orígens històrics

del poble; el Camí Ral (fitxa 15), important via de comunicació en aquella època, sobre

el qual existeix un projecte per a la seva dinamització cultural i natural (veure capítol 4,

Recomanacions), així com

Un cop més, cal recordar que en aquesta gràfica no s’han inclòs els béns que

pertanyen a la tipologia de Zones d’Interès Natural, ja que es tracta d’elements que no

es poden adscriure a una època històrica concreta, així com tampoc les barraques de

pedra seca, majoritàriament d’època contemporània, però de datació sempre difícil.


54

3. RESULTAT DEL MAPA DE PATRIMONI. LLISTATS DELS ELEMENTS PATRIMONIALS

Mapa del Patrimoni Cultural LLISTAT PER ORDENACIÓ NUMÈRICA

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 1 Avenc del Sellarès 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 2 El Pedró 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 3 Pou de Glaç 1.1 Patrimoni immoble Edifici 4 Dolmen d'Ardenya 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 5 Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 6 Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 7 Cova de Can Figueres 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 8 Cova Cassimanya 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 9 Can Barreres / Can Figueres 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 10 Puig Castellar 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 11 Puig de la Mola 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 12 Can Jaques 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 13 Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 14 Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 15 Camí Ral 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 16 Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 17 Ball de Novençans de Begues 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 18 Caramelles de Begues 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 19 Barri Campamà 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 20 Cal Baró 1.1 Patrimoni immoble Edifici 21 Cal Barreres 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

1


55

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 22 Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 23 Cal Fusteret 1.1 Patrimoni immoble Edifici 24 Cal Gaietano 1.1 Patrimoni immoble Edifici 25 Cal Pere Vell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 26 Carrer Sant Cristòfor 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 27 Cal Vidu 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 28 Mas Ferrer 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 29 Can Figueres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 30 Can Grau del Coll 1.1 Patrimoni immoble Edifici 31 Can Romagosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 32 Can Rigol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 33 Can Sadurní 1.1 Patrimoni immoble Edifici 34 Can Térmens 1.1 Patrimoni immoble Edifici 35 Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 36 Can Vendrell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 37 Avenc de Can Sadurní 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 38 Alzina de Puigmoltó 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 39 Carxol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 40 Casa de la Vila / Cal Torras 1.1 Patrimoni immoble Edifici 41 Font de Cal Quiterio 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 42 Santa Eulàlia 1.1 Patrimoni immoble Edifici 43 Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 44 Sant Cristòfol de Begues 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 Sant Cristòfol de la Rectoria 1.1 Patrimoni immoble Edifici

2


56

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 46 Hotel Colònia Petit 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 47 Jaques 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 L’Escorxador 1.1 Patrimoni immoble Edifici 49 La Casota 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 50 La Clota 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 51 La Parellada 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 Les Casetes del Roure 1.1 Patrimoni immoble Edifici 53 L'Alzina 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 54 Vallgrassa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 55 Petit Casal/El Colmado 1.1 Patrimoni immoble Edifici 56 Raval de la Barceloneta 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 57 Carrer de la Salut 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 58 Mas Pasqual 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59 Barraca de Mas Traval 1.1 Patrimoni immoble Edifici 60 Ca l'Anfruns 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 61 Festa del Most 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 62 Festa Major de Begues 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 63 Festa de Sant Sebastià / festa major d'hivern / festa del vot 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva 64 Llegenda de Sant Cristòfol 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 65 Les Planes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 66 Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 67 Medicina popular amb ruda 4.2 Patrimoni immaterial Tècnica artesanal 68 Les carbasses de Begues 4.5 Patrimoni immaterial Costumari 69 Els pastors de Begues i la Missa del Gall 4.5 Patrimoni immaterial Costumari

3


57

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 70 Les casades que esperaven 4.5 Patrimoni immaterial Costumari 71 Escultura "Homenatge a Lina Font" 2.1 Patrimoni moble Element urbà 72 Escultura "Aura de llunes" 2.1 Patrimoni moble Element urbà 73 Escultura a l'Ajuntament - 1 2.2 Patrimoni moble Objecte 74 Escultura a l'Ajuntament - 2 2.2 Patrimoni moble Objecte 75 Les Cases del Forner 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 76 Casa Ubach 1.1 Patrimoni immoble Edifici 77 Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 1.1 Patrimoni immoble Edifici 78 Villa Àngela 1.1 Patrimoni immoble Edifici 79 Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 80 Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici 81 Avenc del Corral Nou 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 82 Cal Marcel Ventura 1.1 Patrimoni immoble Edifici 83 Carrer Major 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 84 Portal del nou edifici de Cal Motis 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 85 Cal Forner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 86 Monument a Camilo Riu 2.1 Patrimoni moble Element urbà 87 Plaça Camilo Riu 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 88 Font de la plaça Camilo Riu 2.1 Patrimoni moble Element urbà 89 Escultura de la plaça Camilo Riu 2.1 Patrimoni moble Element urbà 90 Alzina de la plaça Camilo Riu / Alzina de Can Romagosa 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 91 Escultura "La maternitat" 2.1 Patrimoni moble Element urbà 92 Escultura de Zimbabwe del jardí de l'Hotel Petit Canigó 2.2 Patrimoni moble Objecte 93 Avenc del Fum 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

4


58

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 94 Casa al Camí Ral, 29 1.1 Patrimoni immoble Edifici 95 Cal Traginer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 96 Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch 2.1 Patrimoni moble Element urbà 97 Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch 2.1 Patrimoni moble Element urbà 98 Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch 2.1 Patrimoni moble Element urbà 99 Villa Carmen 1.1 Patrimoni immoble Edifici 100 Rellotge de sol de Ca l'Agustí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 101 Cal Fuster 1.1 Patrimoni immoble Edifici 102 Escultura "Mare i filla" 2.2 Patrimoni moble Objecte 103 Escultura "Sense títol" 2.2 Patrimoni moble Objecte 104 Cal Paulo 1.1 Patrimoni immoble Edifici 105 Rectoria Vella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 106 Ca n'Amell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 107 Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 108 Camí de Torrelles 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 109 Carrerada de Begues 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 110 Pou amb safareig de Cal Vidu 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 111 Corral II Campgràs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 112 Barraca 3.1. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 113 Barraca 3.2. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 114 Barraca 3.3. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 115 Barraca 3.4. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 116 Barraca 3.7. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 117 Barraca 3.8. 1.1 Patrimoni immoble Edifici

5


59

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 118 Barraca 3.9. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 119 Barraca 3.11. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 120 Barraca 2.24. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 121 Barraca 2.25. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 122 Barraca 2.26. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 123 Barraca 1.16. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 124 Barraca 3.5. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 125 Barraca 3.6. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 126 Barraca 3.13. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 127 Barraca 2.27. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 128 Barraca 4.9. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 129 Barraca 2.17. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 130 Barraca 3.10. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 131 Barraca 3.12. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 132 Barraca 4.1. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 133 Barraca 4.2. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 134 Barraca 4.3. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 135 Barraca 4.4. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 136 Barraca 1.8. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 137 Barraca 1.9. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 138 Barraca 1.1. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 139 Barraca 1.2. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 140 Barraca 1.3. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 141 Barraca 1.4. 1.1 Patrimoni immoble Edifici

6


60

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 142 Barraca 1.5. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 143 Barraca 1.10. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 144 Barraca 1.11. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 145 Barraca 1.12. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 146 Barraca 1.13. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 147 Barraca 1.15. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 148 Barraca 1.6 1.1 Patrimoni immoble Edifici 149 Barraca 1.17. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 150 Barraca 1.18. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 151 Barraca 1. 19. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 152 Barraca 1.20. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 153 Barraca 1.21. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 154 Barraca 1.22. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 155 Barraca 1.23. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 156 Barraca 1.25. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 157 Barraca 1.26. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 158 Barraca 1.27. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 159 Barraca 1.28. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 160 Barraca 1.29. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 161 Barraca 1.30. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 162 Barraca 1.31. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 163 Barraca 2.1. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 164 Barraca 2.2. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 165 Barraca 2.3. 1.1 Patrimoni immoble Edifici

7


61

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 166 Barraca 2.4. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 167 Barraca 2.5. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 168 Barraca 2.6. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 169 Barraca 2.7. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 170 Barraca 2.8. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 171 Barraca 2.9. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 172 Barraca 2.10. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 173 Barraca 2.11. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 174 Barraca 2.12. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 175 Barraca 2.13. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 176 Barraca 2.14. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 177 Barraca 2.15. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 178 Barraca 2.16. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 179 Barraca 2.18. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 180 Barraca 2.19. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 181 Barraca 2.20. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 182 Barraca 2.21. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 183 Barraca 2.22. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 184 Barraca 2.23. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 185 Barraca 2.28. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 186 Barraca 2.29. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 187 Barraca 2.30. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 188 Barraca 2.31. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 189 Barraca 2.32. 1.1 Patrimoni immoble Edifici

8


62

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 190 Barraca 2.33. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 191 Cal Rito Xic 1.1 Patrimoni immoble Edifici 192 Cal Cadet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 193 Barraca 2.34. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 194 Barraca 2.35. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 195 Barraca 4.5. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 196 Barraca 4.6. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 197 Barraca 4.7. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 198 Barraca 4.8. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 199 Pou de la Clota 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 200 Cova de les Agulles 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 201 Pou de les Agulles 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 202 Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l’Alzina 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 203 Avenc de la Banya 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 204 Himne a la Cuca-Fera de Begues 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 205 Avenc de les Bardisses 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 206 Forat del Barranc de les Mosses 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 207 Avenc de Bassallacuna 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 208 Avenc del Bruc 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 209 Avenc de la Clota 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 210 Avenc Brut 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 211 Avenc del Bufí 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 212 Avenc de Can Jaques / Avenc Josep Rovira 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 213 Forat de Can Jaques 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

9


63

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 214 Pou de Can Jaques 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 215 Avenc Carles Selicke 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 216 Avenc de la Carmeta 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 217 Cova del Carxol 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 218 Avenc Clos 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 219 Avenc del Coll de la Ferla 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 220 Avenc dels Colors 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 221 Avenc de les Cuetes 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 222 Avenc Destapat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 223 Avenc de la Discòrdia 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 224 Avenc Embussat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 225 Avenc de l'Encenedor 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 226 Avenc de l'Estrip 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 227 Avenc de la Ferla 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 228 Avenc de la Ferleta 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 229 Avenc de la Figuera 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 230 Avenc del Fondal 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 231 Avenc del Frontís 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 232 Avenc de la Fulla 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 233 Avenc del GJES 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 234 Avenc del Ginebró 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 235 Avenc del Gravat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 236 Avenc de les Banderes 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 237 Avenc de la Grèvola 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

10


64

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 238 Avenc Gruixut 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 239 Avenc de l'Infern 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 240 Avenc del La 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 241 Avenc de les Terradelles 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 242 Avenc d'en Lenin 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 243 Avenc del Llorer 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 244 Avenc dels Llumins 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 245 Avenc de la Lira 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 246 Avenc del Mall 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 247 Avenc del Margalló 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 248 Avenc del Mas Grau 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 249 Avenc de Mas Trabal / Avenc de la Troneda 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 250 Avenc de la Morella 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 251 Avenc del Nano 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 252 Avenc del Nus 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 253 Avenc del Parpal 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 254 Avenc de la Parpalina 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 255 Forat de les Pedres 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 256 Avenc de la Penya Blanca 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 257 Avenc del Penya-Segat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 258 Cova 1 de les Penyes Roges 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 259 Cova 2 de les Penyes Roges 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 260 Avenc Perdut 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 261 Avenc d'en Pere 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

11


65

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 262 Avenc Petit de Sant Roc / Avenc del Tabac 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 263 Avenc Petit del Cisco 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 264 Avenc del Pic 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 265 Avenc Picat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 266 Avenc de la Pinya 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 267 Avenc Prim 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 268 Avenc del Puigmoltó 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 269 Avenc de les Marques 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 270 Avenc del Rascler 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 271 Avenc Raspós Petit 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 272 Avenc Raspós 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 273 Avenc dels Reis 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 274 Avenc del Roc 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 275 Avenc de la Sal de Llop 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 276 Avenc de Sant Cristòfol 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 277 Avenc de Sant Roc 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 278 Avenc del Serrat de la Morella 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 279 Avenc Tapat de Mas Trabal 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 280 Avenc de la Tita 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 281 Avenc d'enTomàs Deu 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 282 Avenc de les Valls 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 283 Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 284 Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 285 Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici

12


66

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 286 Barraca de les Agulles 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 287 Barraca de les Agulles 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 288 Barraca de les Agulles 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici 289 Barraca de les Agulles 4 1.1 Patrimoni immoble Edifici 290 Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 291 Rellotge de sol de la Tenda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 292 Rellotge de sol de Cal Cadet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 293 Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 294 Font de l'Alba / Font de l'Àlber 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 295 Carrer Sant Joan 3-9 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 296 Cal Ros 1.1 Patrimoni immoble Edifici 297 Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 298 La Rambla 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 299 Cal Campaner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 300 Dolmen de Campgràs 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 301 Cal Benza 1.1 Patrimoni immoble Edifici 302 Avenc del Vermell 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 303 La Cuca Fera 2.2 Patrimoni moble Objecte 304 Cova dels Sants / Cova del Morsell 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 305 Forn de calç de Cal Montau 1.1 Patrimoni immoble Edifici 306 Forn de calç del Mas Glaçat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 307 Forn de calç de Mas Grau 1.1 Patrimoni immoble Edifici 308 Rellotge de sol de Can Pau dels Bous 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 309 Forn de calç de Can Sadurní 1.1 Patrimoni immoble Edifici

13


67

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 310 Ca l'Agustí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 311 Cal Sacaire 1.1 Patrimoni immoble Edifici 312 Creu del Montau 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 313 Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor 2.2 Patrimoni moble Objecte 314 Casa Cervelló 1.1 Patrimoni immoble Edifici 315 Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval 1.1 Patrimoni immoble Edifici 316 Cal Joan Mestre 1.1 Patrimoni immoble Edifici 317 La mare terra 2.1 Patrimoni moble Element urbà 318 Rellotge de sol de Cal Joan Mestre 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 319 Rellotge de sol de Jaques 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 320 Mas Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici 321 La font de l'escola de Sant Cristòfor 2.1 Patrimoni moble Element urbà 322 Imatge de Sant Cristòfol 2.2 Patrimoni moble Objecte 323 Mas Grau 1.1 Patrimoni immoble Edifici 324 Cal Rata 1.1 Patrimoni immoble Edifici 325 Monument a Manel Pla i Amell 2.1 Patrimoni moble Element urbà 326 Cal Martí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 327 El pont de les escoles 2.1 Patrimoni moble Element urbà 328 La Tenda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 329 Cal Frare 1.1 Patrimoni immoble Edifici 330 Carrer Sant Eudald 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 331 Carrer Sant Domènec 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 332 Cal Pau dels Bous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 333 LIC i ZEPA Serres Litoral Central 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

14


68

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 334 Cal Llebrer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 335 Cal Gepet / Cal Gepes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 336 Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis 1.1 Patrimoni immoble Edifici 337 Avenc dels Quatre Forats 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 338 Bastó del ball de Novençans 2.2 Patrimoni moble Objecte 339 Fossar de la guerra civil 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 340 Rellotge de sol de Can Martí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 341 Mas Alemany 1.1 Patrimoni immoble Edifici 342 Pont del carrer Ferran Muñoz 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 343 Roca del Barret 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 344 Rellotge de sol de Can Pau 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 345 Can Pau 1.1 Patrimoni immoble Edifici 346 Corral I del Campgràs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 347 Avenc dels Tres 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 348 Creu d'Ardenya 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 349 Creu del Joncar / Creu del Juncà 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 350 Creu del Pedró 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 351 Pou de la Font Sangonera II 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 352 Hotel Restaurant Petit Canigó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 353 Els trenta-un pins 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 354 Plàtans de la carretera de Begues a Gavà 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 355 Mas de la Massana / la Massana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 356 Pou de la Font Sangonera I 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 357 Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

15


69

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 358 Forn de calç de Mas Treval / Traval / Trabal 1.1 Patrimoni immoble Edifici 359 Pont de la Riera de Begues II 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 360 Pont de la Riera de Begues I 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 361 Creu del Coll de Begues / de Can Grau / de la carretera de 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 362 Muntanyes d'Ordal 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 363 Rellotge de sol de Cal Llebrer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 364 Creu de la Clota 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 365 Creu del Coll Fe / Coll-Fé / Coll-Fer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 366 Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 367 Camí d'Olivella / Camí de Sitges 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 368 Carrerada de Jafra 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 369 Mina de l'Alzina 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 370 Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 371 Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de 2.2 Patrimoni moble Objecte 372 El mal ric 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 373 Els encantats 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 374 Vares d'alcaldia 2.2 Patrimoni moble Objecte 375 El Lledoner de Mas Traval 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 376 Campgràs 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 377 Massís del Garraf 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 378 Rellotge de sol de Cal Frare 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 379 Rellotge de Sol de Les Planes 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 380 Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues 3.2 Patrimoni documental Fons documental 381 Arxiu Municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental

16


70

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 382 Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà 3.2 Patrimoni documental Fons documental 383 Fons d'Art Lina Font 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 384 Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 385 Rellotge de sol de l'Alzina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 386 Retaule de Santa Eulàlia 2.2 Patrimoni moble Objecte 387 Parc Natural del Garraf 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 388 Rellotge de Sol de Cal Fusteret 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 389 Rellotge de Sol de Cal Vidu 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 390 Rellotge de Sol de Can Vendrell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 391 Rellotge de Sol de Cal Campamà 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 392 Rellotge de sol del Mas Ferrer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 393 Rellotge de sol de Can Rigol - 1 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 394 Rellotge de sol de Can Rigol - 2 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 395 Rellotge de sol de Can Sadurní 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 396 Avenc d'en Passant 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 397 Rellotge de sol de Can Térmens - 1 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 398 Rellotge de sol de Can Térmens - 2 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 399 Rellotge de sol de Vallgrassa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 400 Rellotge de sol de Mas Pasqual 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 401 Avenc Joan Cabeza 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 402 Rellotge de Sol de la Casota 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 403 Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 404 Ermots de Mas Ferrer 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 405 Rellotge de sol de la Massana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

17


71

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 406 Rellotge de sol de Mas Roig - 1 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 407 Rellotge de sol de Mas Roig - 2 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 408 Cases del carrer d' Àngel Guimerà. 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 409 La Penya del Moro 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 410 Cal Borés 1.1 Patrimoni immoble Edifici 411 Torre Montserrat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 412 Carrer Sant Francesc 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 413 Carrer Sant Jaume 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 414 Cal Catequero / Cal Cataquero 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 415 Rellotge de Sol de Cal Sacaire 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 416 Passatge Sant Martí 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 417 Carrer del Carme 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 418 Casa al carrer Teodor Bosch, 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici 419 Riera de Begues 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 420 Casa al carrer Ferran Muñoz, 68 1.1 Patrimoni immoble Edifici 421 Can Carbonell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 422 Sínia de l'Alzina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 423 Mas Glaçat 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 424 Els Casals 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 425 Puig Moltó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 426 Corral de Mas Ferrer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 427 Corral d'en Romagosa 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 428 Cal Julià 1.1 Patrimoni immoble Edifici 429 El bandoler esquarterat i les creus de Begues 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

18


72

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 430 Avenc de Sant Jordi 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 431 Cova del Mas Roig 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 432 Rajoleria de Mas Alemany 1.1 Patrimoni immoble Edifici 433 Les Borigues 1.1 Patrimoni immoble Edifici 434 Casa al carrer Collada, 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici 435 Carrer de Santa Eulàlia 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 436 Casa al Carrer Jaume Petit, 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici 437 Corral de les Tres Fites 1.1 Patrimoni immoble Edifici 438 Corral vell de Can Térmens 1.1 Patrimoni immoble Edifici 439 Corral del Mas Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici 440 Cal Lluís del Coscó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 441 Forn de calç de Cal Lluís del Coscó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 442 Corral del Fondo del Teix 1.1 Patrimoni immoble Edifici 443 Corral del Fondo de la Troneda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 444 Corral del Bruc /de la Pleta Xica 1.1 Patrimoni immoble Edifici 445 Casalot d'en Just 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 446 Cal Joana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 447 Rellotge de Sol de Cal Joana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 448 Corral Petit Canigó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 449 Alzina de Can Martí 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 450 Corral de Mas Trabal 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 451 Cal Farràs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 452 Cal Pepet de la Creu 1.1 Patrimoni immoble Edifici 453 Pineda de Cal Taco 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 454 Capitell de la Creu de terme de Can Grau 2.2 Patrimoni moble Objecte

20


73

LLISTAT PER ORDENACIÓ TIPOLÒGICA

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig 285 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 284 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 283 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1. 19. 151 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.1. 138 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.10. 143 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.11. 144 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.12. 145 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.13. 146 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.15. 147 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.16. 123 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.17. 149 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.18. 150 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.2. 139 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.20. 152 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.21. 153 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.22. 154 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.23. 155 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.25. 156 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.26. 157 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.27. 158

1


74

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.28. 159 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.29. 160 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.3. 140 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.30. 161 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.31. 162 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.4. 141 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.5. 142 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.6 148 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.8. 136 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1.9. 137 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.1. 163 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.10. 172 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.11. 173 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.12. 174 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.13. 175 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.14. 176 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.15. 177 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.16. 178 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.17. 129 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.18. 179 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.19. 180 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.2. 164 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.20. 181 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.21. 182

2


75

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.22. 183 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.23. 184 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.24. 120 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.25. 121 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.26. 122 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.27. 127 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.28. 185 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.29. 186 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.3. 165 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.30. 187 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.31. 188 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.32. 189 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.33. 190 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.34. 193 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.35. 194 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.4. 166 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.5. 167 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.6. 168 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.7. 169 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.8. 170 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2.9. 171 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.1. 112 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.10. 130 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.11. 119

3


76

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.12. 131 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.13. 126 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.2. 113 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.3. 114 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.4. 115 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.5. 124 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.6. 125 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.7. 116 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.8. 117 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 3.9. 118 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 4.1. 132 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 4.2. 133 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 4.3. 134 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 4.4. 135 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 4.5. 195 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 4.6. 196 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 4.7. 197 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 4.8. 198 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 4.9. 128 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de les Agulles 1 286 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de les Agulles 2 287 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de les Agulles 3 288 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de les Agulles 4 289 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Mas Traval 59

4


77

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Agustí 310 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca n'Amell 106 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Baró 20 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó 22 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Benza 301 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Borés 410 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Cadet 192 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Campaner 299 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Farràs 451 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Forner 85 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Frare 329 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Fuster 101 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Fusteret 23 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Gaietano 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Gepet / Cal Gepes 335 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Joan Mestre 316 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Joana 446 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Julià 428 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Llebrer 334 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Marcel Ventura 82 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Martí 326 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pau dels Bous 332 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Paulo 104 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pepet de la Creu 452

5


78

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pere Vell 25 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Rata 324 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Rito Xic 191 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ros 296 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Sacaire 311 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Traginer 95 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis 336 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Carbonell 421 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Figueres 29 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Grau del Coll 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Pau 345 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Rigol 32 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Romagosa 31 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Sadurní 33 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Térmens 34 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Vendrell 36 1.1 Patrimoni immoble Edifici Carxol 39 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 77 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Camí Ral, 29 94 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer Collada, 30 434 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer Ferran Muñoz, 68 420 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Carrer Jaume Petit, 30 436 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer Teodor Bosch, 15 418 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Cervelló 314

6


79

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa de la Vila / Cal Torras 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Ubach 76 1.1 Patrimoni immoble Edifici Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles 79 1.1 Patrimoni immoble Edifici Corral de les Tres Fites 437 1.1 Patrimoni immoble Edifici Corral de Mas Ferrer 426 1.1 Patrimoni immoble Edifici Corral del Bruc /de la Pleta Xica 444 1.1 Patrimoni immoble Edifici Corral del Fondo de la Troneda 443 1.1 Patrimoni immoble Edifici Corral del Fondo del Teix 442 1.1 Patrimoni immoble Edifici Corral del Mas Roig 439 1.1 Patrimoni immoble Edifici Corral I del Campgràs 346 1.1 Patrimoni immoble Edifici Corral II Campgràs 111 1.1 Patrimoni immoble Edifici Corral vell de Can Térmens 438 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 80 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de calç de Cal Lluís del Coscó 441 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de calç de Cal Montau 305 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de calç de Can Sadurní 309 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de calç de Mas Grau 307 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de calç de Mas Treval / Traval / Trabal 358 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de calç del Mas Glaçat 306 1.1 Patrimoni immoble Edifici Hotel Restaurant Petit Canigó 352 1.1 Patrimoni immoble Edifici Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa 297 1.1 Patrimoni immoble Edifici Jaques 47 1.1 Patrimoni immoble Edifici L’Escorxador 48 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Parellada 51

7


80

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Tenda 328 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Borigues 433 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Casetes del Roure 52 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Planes 65 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas Alemany 341 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas de la Massana / la Massana 355 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas Grau 323 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas Pasqual 58 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas Roig 320 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval 315 1.1 Patrimoni immoble Edifici Petit Casal/El Colmado 55 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pou de Glaç 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici Puig Moltó 425 1.1 Patrimoni immoble Edifici Rajoleria de Mas Alemany 432 1.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria Vella 105 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Cristòfol de la Rectoria 45 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Cristòfol de Begues 44 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia 42 1.1 Patrimoni immoble Edifici Torre Montserrat 411 1.1 Patrimoni immoble Edifici Vallgrassa 54 1.1 Patrimoni immoble Edifici Villa Àngela 78 1.1 Patrimoni immoble Edifici Villa Carmen 99 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Barri Campamà 19 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Ca l'Anfruns 60

8


81

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cal Barreres 21 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cal Catequero / Cal Cataquero 414 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cal Vidu 27 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer de la Salut 57 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer de Santa Eulàlia 435 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer del Carme 417 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Major 83 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Sant Cristòfor 26 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Sant Domènec 331 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Sant Eudald 330 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Sant Francesc 412 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Sant Jaume 413 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Sant Joan 3-9 295 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cases del carrer d' Àngel Guimerà. 408 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent 43 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Els Casals 424 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Hotel Colònia Petit 46 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Casota 49 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Clota 50 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Rambla 298 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic L'Alzina 53 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Les Cases del Forner 75 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Mas Ferrer 28 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Passatge Sant Martí 416

9


82

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Raval de la Barceloneta 56 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu d'Ardenya 348 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de la Clota 364 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la 16 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu del Coll de Begues / de Can Grau / de la carretera de 361 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu del Coll Fe / Coll-Fé / Coll-Fer 365 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu del Joncar / Creu del Juncà 349 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu del Montau 312 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu del Pedró 350 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor 293 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Portal del nou edifici de Cal Motis 84 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou amb safareig de Cal Vidu 110 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de la Clota 199 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de la Font Sangonera I 356 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de la Font Sangonera II 351 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval 357 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Ca l'Agustí 100 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell 384 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Cal Cadet 292 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol de Cal Campamà 391 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Cal Frare 378 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol de Cal Fusteret 388 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Cal Joan Mestre 318 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol de Cal Joana 447

10


83

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Cal Llebrer 363 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol de Cal Sacaire 415 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol de Cal Vidu 389 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Martí 340 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Pau 344 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Pau dels Bous 308 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Rigol - 1 393 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Rigol - 2 394 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Sadurní 395 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Térmens - 1 397 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Térmens - 2 398 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol de Can Vendrell 390 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Jaques 319 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol de la Casota 402 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de la Massana 405 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de la Tenda 291 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de l'Alzina 385 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol de Les Planes 379 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria 35 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Mas Pasqual 400 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Mas Roig - 1 406 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Mas Roig - 2 407 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Vallgrassa 399 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32 290

11


84

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol del Mas Ferrer 392 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de l'Alzina 422 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Cal Lluís del Coscó 440 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Campgràs 376 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Can Barreres / Can Figueres 9 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Can Jaques 12 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Casalot d'en Just 445 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Corral de Mas Trabal 450 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Corral d'en Romagosa 427 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Corral Petit Canigó 448 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Cova Cassimanya 8 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Cova de Can Figueres 7 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres 5 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes 6 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera 403 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Dolmen d'Ardenya 4 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Dolmen de Campgràs 300 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic El Pedró 2 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Ermots de Mas Ferrer 404 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Fossar de la guerra civil 339 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Mas Glaçat 423 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria 107 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Puig Castellar 10 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Puig de la Mola 11

12


85

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de 370 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí de Torrelles 108 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de 366 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí d'Olivella / Camí de Sitges 367 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí Ral 15 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Carrerada de Begues 109 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Carrerada de Jafra 368 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Font de Cal Quiterio 41 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina de l'Alzina 369 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Plaça Camilo Riu 87 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de la Riera de Begues I 360 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de la Riera de Begues II 359 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont del carrer Ferran Muñoz 342 2.1 Patrimoni moble Element urbà El pont de les escoles 327 2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura "Aura de llunes" 72 2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura "Homenatge a Lina Font" 71 2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura "La maternitat" 91 2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura de la plaça Camilo Riu 89 2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch 96 2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch 97 2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch 98 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la plaça Camilo Riu 88 2.1 Patrimoni moble Element urbà La font de l'escola de Sant Cristòfor 321 2.1 Patrimoni moble Element urbà La mare terra 317

13


86

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument a Camilo Riu 86 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument a Manel Pla i Amell 325 2.2 Patrimoni moble Objecte Bastó del ball de Novençans 338 2.2 Patrimoni moble Objecte Capitell de la Creu de terme de Can Grau 454 2.2 Patrimoni moble Objecte Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de 371 2.2 Patrimoni moble Objecte Escultura "Mare i filla" 102 2.2 Patrimoni moble Objecte Escultura "Sense títol" 103 2.2 Patrimoni moble Objecte Escultura a l'Ajuntament - 1 73 2.2 Patrimoni moble Objecte Escultura a l'Ajuntament - 2 74 2.2 Patrimoni moble Objecte Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor 313 2.2 Patrimoni moble Objecte Escultura de Zimbabwe del jardí de l'Hotel Petit Canigó 92 2.2 Patrimoni moble Objecte Imatge de Sant Cristòfol 322 2.2 Patrimoni moble Objecte La Cuca Fera 303 2.2 Patrimoni moble Objecte Retaule de Santa Eulàlia 386 2.2 Patrimoni moble Objecte Vares d'alcaldia 374 2.3 Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de 13 2.3 Patrimoni moble Col.lecció Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del 14 2.3 Patrimoni moble Col.lecció Fons d'Art Lina Font 383 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà 382 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues 380 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Municipal 381 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Sebastià / festa major d'hivern / festa del vot 63 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa del Most 61 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major de Begues 62

14


87

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 4.2 Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Medicina popular amb ruda 67 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral El bandoler esquarterat i les creus de Begues 429 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral El mal ric 372 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral Els encantats 373 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral La Penya del Moro 409 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral Llegenda de Sant Cristòfol 64 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Novençans de Begues 17 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Caramelles de Begues 18 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del 66 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Himne a la Cuca-Fera de Begues 204 4.5 Patrimoni immaterial Costumari Els pastors de Begues i la Missa del Gall 69 4.5 Patrimoni immaterial Costumari Les carbasses de Begues 68 4.5 Patrimoni immaterial Costumari Les casades que esperaven 70 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l’Alzina 202 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Brut 210 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Carles Selicke 215 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Clos 218 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de Bassallacuna 207 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de Can Jaques / Avenc Josep Rovira 212 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de Can Sadurní 37 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Banya 203 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Carmeta 216 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Clota 209 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Discòrdia 223

15


88

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Ferla 227 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Ferleta 228 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Figuera 229 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Fulla 232 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Grèvola 237 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Lira 245 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Morella 250 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Parpalina 254 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Penya Blanca 256 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Pinya 266 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Sal de Llop 275 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de la Tita 280 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de l'Encenedor 225 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de les Banderes 236 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de les Bardisses 205 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de les Cuetes 221 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de les Marques 269 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de les Terradelles 241 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de les Valls 282 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de l'Estrip 226 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de l'Infern 239 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de Mas Trabal / Avenc de la Troneda 249 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de Sant Cristòfol 276 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de Sant Jordi 430

16


89

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc de Sant Roc 277 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Bruc 208 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Bufí 211 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Coll de la Ferla 219 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Corral Nou 81 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Fondal 230 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Frontís 231 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Fum 93 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Ginebró 234 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del GJES 233 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Gravat 235 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del La 240 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Llorer 243 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Mall 246 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Margalló 247 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Mas Grau 248 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Nano 251 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Nus 252 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Parpal 253 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Penya-Segat 257 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Pic 264 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Puigmoltó 268 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Rascler 270 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Roc 274

17


90

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Sellarès 1 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Serrat de la Morella 278 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc del Vermell 302 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc dels Colors 220 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc dels Llumins 244 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc dels Quatre Forats 337 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc dels Reis 273 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc dels Tres 347 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc d'en Lenin 242 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc d'en Passant 396 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc d'en Pere 261 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc d'enTomàs Deu 281 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Destapat 222 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Embussat 224 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Gruixut 238 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Joan Cabeza 401 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Perdut 260 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Petit de Sant Roc / Avenc del Tabac 262 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Petit del Cisco 263 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Picat 265 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Prim 267 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Raspós 272 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Raspós Petit 271 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Avenc Tapat de Mas Trabal 279

18


91

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Cova 1 de les Penyes Roges 258 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Cova 2 de les Penyes Roges 259 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Cova de les Agulles 200 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Cova del Carxol 217 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Cova del Mas Roig 431 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Cova dels Sants / Cova del Morsell 304 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Els trenta-un pins 353 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Font de l'Alba / Font de l'Àlber 294 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Forat de Can Jaques 213 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Forat de les Pedres 255 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Forat del Barranc de les Mosses 206 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès LIC i ZEPA Serres Litoral Central 333 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Massís del Garraf 377 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Muntanyes d'Ordal 362 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Parc Natural del Garraf 387 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Pineda de Cal Taco 453 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Plàtans de la carretera de Begues a Gavà 354 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Pou de Can Jaques 214 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Pou de les Agulles 201 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Riera de Begues 419 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Roca del Barret 343 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics Alzina de Can Martí 449 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics Alzina de la plaça Camilo Riu / Alzina de Can Romagosa 90 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics Alzina de Puigmoltó 38 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics El Lledoner de Mas Traval 375

20


92

LLISTAT PER DENOMINACIÓ Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici 285 Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 284 Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 283 Alzina de Can Martí 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 449 Alzina de la plaça Camilo Riu / Alzina de Can Romagosa 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 90 Alzina de Puigmoltó 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 38 Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà 3.2 Patrimoni documental Fons documental 382 Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues 3.2 Patrimoni documental Fons documental 380 Arxiu Municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental 381 Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l’Alzina 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 202 Avenc Brut 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 210 Avenc Carles Selicke 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 215 Avenc Clos 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 218 Avenc de Bassallacuna 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 207 Avenc de Can Jaques / Avenc Josep Rovira 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 212 Avenc de Can Sadurní 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 37 Avenc de la Banya 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 203 Avenc de la Carmeta 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 216 Avenc de la Clota 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 209 Avenc de la Discòrdia 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 223 Avenc de la Ferla 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 227

1


93

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Avenc de la Ferleta 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 228 Avenc de la Figuera 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 229 Avenc de la Fulla 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 232 Avenc de la Grèvola 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 237 Avenc de la Lira 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 245 Avenc de la Morella 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 250 Avenc de la Parpalina 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 254 Avenc de la Penya Blanca 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 256 Avenc de la Pinya 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 266 Avenc de la Sal de Llop 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 275 Avenc de la Tita 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 280 Avenc de l'Encenedor 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 225 Avenc de les Banderes 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 236 Avenc de les Bardisses 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 205 Avenc de les Cuetes 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 221 Avenc de les Marques 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 269 Avenc de les Terradelles 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 241 Avenc de les Valls 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 282 Avenc de l'Estrip 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 226 Avenc de l'Infern 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 239 Avenc de Mas Trabal / Avenc de la Troneda 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 249 Avenc de Sant Cristòfol 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 276 Avenc de Sant Jordi 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 430 Avenc de Sant Roc 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 277

2


94

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Avenc del Bruc 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 208 Avenc del Bufí 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 211 Avenc del Coll de la Ferla 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 219 Avenc del Corral Nou 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 81 Avenc del Fondal 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 230 Avenc del Frontís 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 231 Avenc del Fum 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 93 Avenc del Ginebró 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 234 Avenc del GJES 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 233 Avenc del Gravat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 235 Avenc del La 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 240 Avenc del Llorer 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 243 Avenc del Mall 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 246 Avenc del Margalló 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 247 Avenc del Mas Grau 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 248 Avenc del Nano 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 251 Avenc del Nus 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 252 Avenc del Parpal 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 253 Avenc del Penya-Segat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 257 Avenc del Pic 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 264 Avenc del Puigmoltó 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 268 Avenc del Rascler 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 270 Avenc del Roc 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 274 Avenc del Sellarès 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 1

3


95

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Avenc del Serrat de la Morella 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 278 Avenc del Vermell 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 302 Avenc dels Colors 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 220 Avenc dels Llumins 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 244 Avenc dels Quatre Forats 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 337 Avenc dels Reis 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 273 Avenc dels Tres 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 347 Avenc d'en Lenin 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 242 Avenc d'en Passant 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 396 Avenc d'en Pere 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 261 Avenc d'enTomàs Deu 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 281 Avenc Destapat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 222 Avenc Embussat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 224 Avenc Gruixut 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 238 Avenc Joan Cabeza 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 401 Avenc Perdut 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 260 Avenc Petit de Sant Roc / Avenc del Tabac 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 262 Avenc Petit del Cisco 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 263 Avenc Picat 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 265 Avenc Prim 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 267 Avenc Raspós 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 272 Avenc Raspós Petit 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 271 Avenc Tapat de Mas Trabal 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 279 Ball de Novençans de Begues 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 17

4


96

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Barraca 1. 19. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 151 Barraca 1.1. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 138 Barraca 1.10. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 143 Barraca 1.11. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 144 Barraca 1.12. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 145 Barraca 1.13. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 146 Barraca 1.15. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 147 Barraca 1.16. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 123 Barraca 1.17. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 149 Barraca 1.18. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 150 Barraca 1.2. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 139 Barraca 1.20. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 152 Barraca 1.21. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 153 Barraca 1.22. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 154 Barraca 1.23. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 155 Barraca 1.25. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 156 Barraca 1.26. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 157 Barraca 1.27. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 158 Barraca 1.28. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 159 Barraca 1.29. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 160 Barraca 1.3. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 140 Barraca 1.30. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 161 Barraca 1.31. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 162 Barraca 1.4. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 141

5


97

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Barraca 1.5. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 142 Barraca 1.6 1.1 Patrimoni immoble Edifici 148 Barraca 1.8. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 136 Barraca 1.9. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 137 Barraca 2.1. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 163 Barraca 2.10. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 172 Barraca 2.11. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 173 Barraca 2.12. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 174 Barraca 2.13. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 175 Barraca 2.14. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 176 Barraca 2.15. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 177 Barraca 2.16. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 178 Barraca 2.17. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 129 Barraca 2.18. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 179 Barraca 2.19. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 180 Barraca 2.2. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 164 Barraca 2.20. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 181 Barraca 2.21. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 182 Barraca 2.22. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 183 Barraca 2.23. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 184 Barraca 2.24. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 120 Barraca 2.25. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 121 Barraca 2.26. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 122 Barraca 2.27. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 127

6


98

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Barraca 2.28. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 185 Barraca 2.29. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 186 Barraca 2.3. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 165 Barraca 2.30. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 187 Barraca 2.31. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 188 Barraca 2.32. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 189 Barraca 2.33. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 190 Barraca 2.34. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 193 Barraca 2.35. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 194 Barraca 2.4. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 166 Barraca 2.5. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 167 Barraca 2.6. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 168 Barraca 2.7. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 169 Barraca 2.8. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 170 Barraca 2.9. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 171 Barraca 3.1. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 112 Barraca 3.10. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 130 Barraca 3.11. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 119 Barraca 3.12. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 131 Barraca 3.13. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 126 Barraca 3.2. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 113 Barraca 3.3. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 114 Barraca 3.4. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 115 Barraca 3.5. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 124

7


99

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Barraca 3.6. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 125 Barraca 3.7. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 116 Barraca 3.8. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 117 Barraca 3.9. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 118 Barraca 4.1. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 132 Barraca 4.2. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 133 Barraca 4.3. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 134 Barraca 4.4. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 135 Barraca 4.5. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 195 Barraca 4.6. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 196 Barraca 4.7. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 197 Barraca 4.8. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 198 Barraca 4.9. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 128 Barraca de les Agulles 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 286 Barraca de les Agulles 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 287 Barraca de les Agulles 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici 288 Barraca de les Agulles 4 1.1 Patrimoni immoble Edifici 289 Barraca de Mas Traval 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59 Barri Campamà 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 19 Bastó del ball de Novençans 2.2 Patrimoni moble Objecte 338 Ca l'Agustí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 310 Ca l'Anfruns 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 60 Ca n'Amell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 106 Cal Baró 1.1 Patrimoni immoble Edifici 20

8


100

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Cal Barreres 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 21 Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 22 Cal Benza 1.1 Patrimoni immoble Edifici 301 Cal Borés 1.1 Patrimoni immoble Edifici 410 Cal Cadet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 192 Cal Campaner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 299 Cal Catequero / Cal Cataquero 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 414 Cal Farràs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 451 Cal Forner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 85 Cal Frare 1.1 Patrimoni immoble Edifici 329 Cal Fuster 1.1 Patrimoni immoble Edifici 101 Cal Fusteret 1.1 Patrimoni immoble Edifici 23 Cal Gaietano 1.1 Patrimoni immoble Edifici 24 Cal Gepet / Cal Gepes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 335 Cal Joan Mestre 1.1 Patrimoni immoble Edifici 316 Cal Joana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 446 Cal Julià 1.1 Patrimoni immoble Edifici 428 Cal Llebrer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 334 Cal Lluís del Coscó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 440 Cal Marcel Ventura 1.1 Patrimoni immoble Edifici 82 Cal Martí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 326 Cal Pau dels Bous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 332 Cal Paulo 1.1 Patrimoni immoble Edifici 104 Cal Pepet de la Creu 1.1 Patrimoni immoble Edifici 452

9


101

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Cal Pere Vell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 25 Cal Rata 1.1 Patrimoni immoble Edifici 324 Cal Rito Xic 1.1 Patrimoni immoble Edifici 191 Cal Ros 1.1 Patrimoni immoble Edifici 296 Cal Sacaire 1.1 Patrimoni immoble Edifici 311 Cal Traginer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 95 Cal Vidu 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 27 Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis 1.1 Patrimoni immoble Edifici 336 Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Vallirana 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 370 Camí de Torrelles 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 108 Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 366 Castelldefels Camí d'Olivella / Camí de Sitges 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 367 Camí Ral 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 15 Campgràs 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 376 Can Barreres / Can Figueres 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 9 Can Carbonell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 421 Can Figueres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 29 Can Grau del Coll 1.1 Patrimoni immoble Edifici 30 Can Jaques 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 12 Can Pau 1.1 Patrimoni immoble Edifici 345 Can Rigol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 32 Can Romagosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 31 Can Sadurní 1.1 Patrimoni immoble Edifici 33

10


102

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Can Térmens 1.1 Patrimoni immoble Edifici 34 Can Vendrell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 36 Capitell de la Creu de terme de Can Grau 2.2 Patrimoni moble Objecte 454 Caramelles de Begues 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 18 Carrer de la Salut 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 57 Carrer de Santa Eulàlia 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 435 Carrer del Carme 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 417 Carrer Major 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 83 Carrer Sant Cristòfor 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 26 Carrer Sant Domènec 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 331 Carrer Sant Eudald 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 330 Carrer Sant Francesc 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 412 Carrer Sant Jaume 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 413 Carrer Sant Joan 3-9 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 295 Carrerada de Begues 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 109 Carrerada de Jafra 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 368 Carxol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 39 Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 1.1 Patrimoni immoble Edifici 77 Casa al Camí Ral, 29 1.1 Patrimoni immoble Edifici 94 Casa al carrer Collada, 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici 434 Casa al carrer Ferran Muñoz, 68 1.1 Patrimoni immoble Edifici 420 Casa al Carrer Jaume Petit, 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici 436 Casa al carrer Teodor Bosch, 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici 418 Casa Cervelló 1.1 Patrimoni immoble Edifici 314

11


103

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Casa de la Vila / Cal Torras 1.1 Patrimoni immoble Edifici 40 Casa Ubach 1.1 Patrimoni immoble Edifici 76 Casalot d'en Just 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 445 Cases del carrer d' Àngel Guimerà. 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 408 Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 13 Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 14 Vinseum Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent de les 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 43 Germanes Dominiques Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 79 Corral de les Tres Fites 1.1 Patrimoni immoble Edifici 437 Corral de Mas Ferrer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 426 Corral de Mas Trabal 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 450 Corral del Bruc /de la Pleta Xica 1.1 Patrimoni immoble Edifici 444 Corral del Fondo de la Troneda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 443 Corral del Fondo del Teix 1.1 Patrimoni immoble Edifici 442 Corral del Mas Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici 439 Corral d'en Romagosa 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 427 Corral I del Campgràs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 346 Corral II Campgràs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 111 Corral Petit Canigó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 448 Corral vell de Can Térmens 1.1 Patrimoni immoble Edifici 438 Cova 1 de les Penyes Roges 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 258 Cova 2 de les Penyes Roges 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 259 Cova Cassimanya 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 8

12


104

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Cova de Can Figueres 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 7 Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 5 Cova de les Agulles 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 200 Cova del Carxol 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 217 Cova del Mas Roig 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 431 Cova dels Sants / Cova del Morsell 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 304 Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 6 Creu d'Ardenya 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 348 Creu de la Clota 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 364 Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la carretera de 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 16 Sant Climent Creu del Coll de Begues / de Can Grau / de la carretera de Sant 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 361 Climent (Reproducció) Creu del Coll Fe / Coll-Fé / Coll-Fer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 365 Creu del Joncar / Creu del Juncà 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 349 Creu del Montau 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 312 Creu del Pedró 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 350 Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues 2.2 Patrimoni moble Objecte 371 Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 403 Dolmen d'Ardenya 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 4 Dolmen de Campgràs 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 300 Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici 80 El bandoler esquarterat i les creus de Begues 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 429 El Lledoner de Mas Traval 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 375 El mal ric 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 372

13


105

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa El Pedró 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 2 El pont de les escoles 2.1 Patrimoni moble Element urbà 327 Els Casals 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 424 Els encantats 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 373 Els pastors de Begues i la Missa del Gall 4.5 Patrimoni immaterial Costumari 69 Els trenta-un pins 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 353 Ermots de Mas Ferrer 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 404 Escultura "Aura de llunes" 2.1 Patrimoni moble Element urbà 72 Escultura "Homenatge a Lina Font" 2.1 Patrimoni moble Element urbà 71 Escultura "La maternitat" 2.1 Patrimoni moble Element urbà 91 Escultura "Mare i filla" 2.2 Patrimoni moble Objecte 102 Escultura "Sense títol" 2.2 Patrimoni moble Objecte 103 Escultura a l'Ajuntament - 1 2.2 Patrimoni moble Objecte 73 Escultura a l'Ajuntament - 2 2.2 Patrimoni moble Objecte 74 Escultura de la plaça Camilo Riu 2.1 Patrimoni moble Element urbà 89 Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor 2.2 Patrimoni moble Objecte 313 Escultura de Zimbabwe del jardí de l'Hotel Petit Canigó 2.2 Patrimoni moble Objecte 92 Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch 2.1 Patrimoni moble Element urbà 96 Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch 2.1 Patrimoni moble Element urbà 97 Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch 2.1 Patrimoni moble Element urbà 98 Festa de Sant Sebastià / festa major d'hivern / festa del vot de pa 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva 63 Festa del Most 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 61 Festa Major de Begues 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 62 Fons d'Art Lina Font 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 383

14


106

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Font de Cal Quiterio 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 41 Font de la plaça Camilo Riu 2.1 Patrimoni moble Element urbà 88 Font de l'Alba / Font de l'Àlber 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 294 Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 293 Forat de Can Jaques 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 213 Forat de les Pedres 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 255 Forat del Barranc de les Mosses 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 206 Forn de calç de Cal Lluís del Coscó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 441 Forn de calç de Cal Montau 1.1 Patrimoni immoble Edifici 305 Forn de calç de Can Sadurní 1.1 Patrimoni immoble Edifici 309 Forn de calç de Mas Grau 1.1 Patrimoni immoble Edifici 307 Forn de calç de Mas Treval / Traval / Trabal 1.1 Patrimoni immoble Edifici 358 Forn de calç del Mas Glaçat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 306 Fossar de la guerra civil 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 339 Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del poble 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 66 de Begas Himne a la Cuca-Fera de Begues 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 204 Hotel Colònia Petit 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 46 Hotel Restaurant Petit Canigó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 352 Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 297 Imatge de Sant Cristòfol 2.2 Patrimoni moble Objecte 322 Jaques 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 L’Escorxador 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 La Casota 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 49

15


107

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa La Clota 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 50 La Cuca Fera 2.2 Patrimoni moble Objecte 303 La font de l'escola de Sant Cristòfor 2.1 Patrimoni moble Element urbà 321 La mare terra 2.1 Patrimoni moble Element urbà 317 La Parellada 1.1 Patrimoni immoble Edifici 51 La Penya del Moro 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 409 La Rambla 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 298 La Tenda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 328 L'Alzina 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 53 Les Borigues 1.1 Patrimoni immoble Edifici 433 Les carbasses de Begues 4.5 Patrimoni immaterial Costumari 68 Les casades que esperaven 4.5 Patrimoni immaterial Costumari 70 Les Cases del Forner 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 75 Les Casetes del Roure 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 Les Planes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 65 LIC i ZEPA Serres Litoral Central 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 333 Llegenda de Sant Cristòfol 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 64 Mas Alemany 1.1 Patrimoni immoble Edifici 341 Mas de la Massana / la Massana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 355 Mas Ferrer 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 28 Mas Glaçat 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 423 Mas Grau 1.1 Patrimoni immoble Edifici 323 Mas Pasqual 1.1 Patrimoni immoble Edifici 58 Mas Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici 320

16


108

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval 1.1 Patrimoni immoble Edifici 315 Massís del Garraf 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 377 Medicina popular amb ruda 4.2 Patrimoni immaterial Tècnica artesanal 67 Mina de l'Alzina 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 369 Monument a Camilo Riu 2.1 Patrimoni moble Element urbà 86 Monument a Manel Pla i Amell 2.1 Patrimoni moble Element urbà 325 Muntanyes d'Ordal 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 362 Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 107 Parc Natural del Garraf 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 387 Passatge Sant Martí 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 416 Petit Casal/El Colmado 1.1 Patrimoni immoble Edifici 55 Pineda de Cal Taco 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 453 Plaça Camilo Riu 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 87 Plàtans de la carretera de Begues a Gavà 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 354 Pont de la Riera de Begues I 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 360 Pont de la Riera de Begues II 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 359 Pont del carrer Ferran Muñoz 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 342 Portal del nou edifici de Cal Motis 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 84 Pou amb safareig de Cal Vidu 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 110 Pou de Can Jaques 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 214 Pou de Glaç 1.1 Patrimoni immoble Edifici 3 Pou de la Clota 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 199 Pou de la Font Sangonera I 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 356 Pou de la Font Sangonera II 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 351

17


109

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Pou de les Agulles 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 201 Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 357 Puig Castellar 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 10 Puig de la Mola 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 11 Puig Moltó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 425 Rajoleria de Mas Alemany 1.1 Patrimoni immoble Edifici 432 Raval de la Barceloneta 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 56 Rectoria Vella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 105 Rellotge de sol de Ca l'Agustí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 100 Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 384 Rellotge de sol de Cal Cadet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 292 Rellotge de Sol de Cal Campamà 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 391 Rellotge de sol de Cal Frare 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 378 Rellotge de Sol de Cal Fusteret 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 388 Rellotge de sol de Cal Joan Mestre 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 318 Rellotge de Sol de Cal Joana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 447 Rellotge de sol de Cal Llebrer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 363 Rellotge de Sol de Cal Sacaire 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 415 Rellotge de Sol de Cal Vidu 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 389 Rellotge de sol de Can Martí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 340 Rellotge de sol de Can Pau 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 344 Rellotge de sol de Can Pau dels Bous 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 308 Rellotge de sol de Can Rigol - 1 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 393 Rellotge de sol de Can Rigol - 2 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 394

18


110

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Rellotge de sol de Can Sadurní 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 395 Rellotge de sol de Can Térmens - 1 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 397 Rellotge de sol de Can Térmens - 2 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 398 Rellotge de Sol de Can Vendrell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 390 Rellotge de sol de Jaques 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 319 Rellotge de Sol de la Casota 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 402 Rellotge de sol de la Massana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 405 Rellotge de sol de la Tenda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 291 Rellotge de sol de l'Alzina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 385 Rellotge de Sol de Les Planes 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 379 Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 35 Rellotge de sol de Mas Pasqual 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 400 Rellotge de sol de Mas Roig - 1 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 406 Rellotge de sol de Mas Roig - 2 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 407 Rellotge de sol de Vallgrassa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 399 Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 290 Rellotge de sol del Mas Ferrer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 392 Retaule de Santa Eulàlia 2.2 Patrimoni moble Objecte 386 Riera de Begues 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 419 Roca del Barret 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 343 Sant Cristòfol de la Rectoria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 Sant Cristòfol de Begues 1.1 Patrimoni immoble Edifici 44 Santa Eulàlia 1.1 Patrimoni immoble Edifici 42 Sínia de l'Alzina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 422

19


111

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Torre Montserrat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 411 Vallgrassa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 54 Vares d'alcaldia 2.2 Patrimoni moble Objecte 374 Villa Àngela 1.1 Patrimoni immoble Edifici 78 Villa Carmen 1.1 Patrimoni immoble Edifici 99

20


112

ELEMENTS NO FITXATS ÀMBIT TIPOLOGIA NOM RAÓ DE NO INCLUSIÓ 1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Mas Trujols / Mas Truiols o

Trullols Desaparegut. La urbanització Begues Parc es va construir als peus del mas, el qual datava del segle XV.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Motis Edifici enderrocat el juliol del 2003. De l’edifici original tan sols es conserva el portal adovellat de l’entrada que en el seu dia era provinent de la masia de La Clota fitxa 50

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Sastre / L’Estanc Desaparegut.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Hostal Vell Desaparegut.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Bartró Es desconeix la localització exacta de l’antic mas. L’any 1391 el baró d’Eramprunyà Jaume March II reconeixia a les pubilles Eulària i Maria, filles de Guillem Bartoro, el mas Bartró en mans del seu tutor Bononat Torra (el mas Torra limitava amb el mas Fontanelles i el mas Conquesta, després mas Albareda i més tard Can Grau del Coll). Una de les germanes hereves potser es deuria casar amb un Petit, ja que posteriorment el mas Bartró pertanyerà als Petit de Puig Voltor. Al segle XVII Jaume Petit de Puig Voltor donà el mas Bartró al seu fill hereu Gaspar Petit amb motiu d’establir els capítols matrimonials. Poc després Gaspar Petit vendria el mas a Jaume Romagosa. El mas Bartró limitava amb Joan Guerau del Coll, el mas Costa (després les Planes), amb Montserrat Vendrell del Roure, amb Jaume Petit del Puig Voltor, i al nord amb la riera del Gròfol (riera de la Collada). La propietat de mas Bartró continua sent avui de can Romagosa. El fet que mas Bartró passés a propietat dels Petit de Puig Voltor i posteriorment de can Romagosa, masos principals no gaire allunyats, fa pensar que s’acabés abandonant o que tindria un ús com a corral o terra de cultiu.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Begues Enrunat. Consultats els últims estadants de la casa, es pot reconstruir la distribució elemental que tenia. La porta d’accés


113

era al centre de la façana de migdia. La planta baixa era dividida per la meitat per l’escala que pujava a la planta pis. L’estança de l’esquerra, única, era entrada – cuina. Els fogons i la llar de foc de racó al fons, possiblement tancat amb la campana i un escó de fusta. La boca del forn al costat de la llar de foc, que formava un cos afegit al costat esquerre. La part dreta de la planta baixa, devia servir d’estable, celler o magatzem. Fora de la casa, al lateral dret, hi ha un dipòsit de bassa, sota la petita cort dels porcs. A la façana posterior es pot apreciar el clavegueró de desguàs de l’aigüera, directament a terra. La planta pis era dividida per l’escala en dues sales que s’il·luminaven per sengles finestres simètriques a migdia. S’aprofitaven els tinells de l’escala per emmagatzemar les poques coses dels seus habitants. Els últims estadants de la casa foren la Pepeta Serra i els seus pares, i el Vicenç de cal Tirlo i les seves filles, la Cecília i la Vicenta, qui van abandonar l’immoble molt a principis del segle XX.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Can Serra Data de ca. 1950, no té suficient entitat arquitectònica.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Forn de vidre del Roure Aquest element no ha estat localitzat, tot i que l’equip elaborador del Mapa de Patrimoni ha visitat el conjunt de les Casetes del Roure.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Casino Vell Fundat el 1935,actualment hi ha una casa en part del solar que ocupava aquest edifici.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Vallès Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals. Actualment sense entitat com a element del patrimoni cultural en l’aspecte extern. Desconeixem l’interior

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Quitèrio Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals. Actualment sense entitat com a element del patrimoni cultural en l’aspecte extern. Desconeixem l’interior.


114

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Masia El Roure Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals en l’aspecte extern. Actualment sense entitat com a element del patrimon i cultural pel que fa a l’aspecte exterior. Desconeixem l’interior. Aquesta masia té un notable interès com a mostra de l’arquitectura de l’estiueig, és un exemple interessant de remodelació d’una casa rural de mitjans del S.XX, comparable al que fou la remodelació de Ca l’Anfruns a inics del S.XX. A més forma part del conjunt d’edificis del roure que si que està identificati recollit. Es tracta del topònim més antic documentat a Begues (donació a Ènnec i Flodeberga de l’any 945).

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici La Beurada / L’abeurada Masia totalment enrunada.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Can Montau Masia totalment enrunada.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Pi Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural, tot i que ha estat restaurat tot respectant els seus valors

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Po Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Farfai No ha estat possible accedir a aquest immoble

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Taco L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís dels propietaris per accedir a aquest immoble

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Volta Casa popular situada al Raval de’n Martí cantonada amb la Rambla.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Mas de la Fou o Deulofeu Aquest edifici ha desaparegut.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Pixeta Aquest edifici ha desaparegut.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Ca la Caridad/Cal Pepet Rellotger

Aquest edifici ha desaparegut.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Talleret Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals pel que fa a l’aspecte exterior Desconeixem l’interior. Actualment sense entitat com a element del patrimoni. L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís


115

dels propietaris per accedir a aquest immoble. 1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Casa al Camí Ral, 50

Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Forn de calç de Can Rigol L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut informació oral o escrita d’aquest element. La informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Teatre Goula Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural en el seu aspecte exterior.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici La Bodeguilla Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Casa al carrer Alacant, 4 Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Rajoleria de Ca l’Enfruns Aquesta rajoleria no ha estat localitzada. Les indicacions aportades pels propietaris del conjunt proper de Ca l’Enfruns són imprecises. Probablement es troba colgada per la vegetació.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Corral de Cal Vallès La informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Miliu Martí Aquest edifici ha estat excessivament transformat, raó per la qual ha perdut entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.2. Conjunt

arquitectònic

La Creu (Tres cases) Es tracta de les cases anomenades Cal Felip de la Creu, Cal Tirlo i Cal Lluís de Cuscó. Aquests edificis no conserven una entitat suficient com a element del patrimoni cultural en el seu aspecte exterior, a excepció de Cal Lluís del Cuscó, que sí ha estat fitxat (fitxa 440).

1. Patrimoni immoble 1.3. Element Font de Vallgrassa Aquesta font està actualment soterrada i canalitzada a la part posterior de la masia de Vallgrassa.


116

arquitectònic

1. Patrimoni immoble 1.3. Element

arquitectònic

Pou del Rector Al camí de les Planes, a l’Hort del Rector, prop de la Rectoria.


arquitectònic

Pou del Fondo La informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp.


arquitectònic

Pou de la Font de Can Figueres

Aquest element no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.


arquitectònic

Pou Gran de la Massana Aquest element s’ha intentat localitzar infructuosament, tot i les indicacions orals d’alguns testimonis.


arquitectònic

Pati del Pou Mas / del Pau Mas

Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural en el seu aspecte exterior.


arquitectònic

Font de les Comes Aquesta font es troba colgada i perduda entre la vegetació.


arquitectònic

Font de Fontanelles Aquesta font pertany al municipi d’Olivella


arquitectònic

Sínia de Can Figueres L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni va visitar Can Figueres. La propietària actual no va donar cap informació d’aquest element, del qual tampoc no es disposava d’una localització prèvia. D’altra banda, la informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp.


arquitectònic

Sínia del Juncà / Joncar Aquest element no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.4. Jaciments arqueològics

Bassa d’en Fanals En una petita nota publicada per Pere Giró (Giró, 1962) que fa referència al terme municipal de Begues, cita de passada i


117

sense donar cap indicació precisa del lloc, la troballa, l'any 1959, d'una punta de fletxa d'aletes i peduncle de bronze per part de J. Mitjans. La fletxa, localitzada en superfície, podria adscriure's amb alguns dubtes al Bronze inicial. Es troba dipositada al Vinseum (Vilafranca del Penedès). EDO, M. (1997). "Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 2: Bassa d’en Fanals". L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 1. Begues. P. 8. GIRÓ, P. (1962). "Begas". Ampurias, XXIV. Barcelona. p. 284


La bretxa de Begues Localització imprecisa. Es coneixen restes de fauna holocena procedent d’aquest jaciment.


Puig de la Desfeta Localització imprecisa. Es coneixen restes de fauna antiga procedent d’aquest jaciment.


Puig de les Ànimes Localització imprecisa, topònim desconegut.


Dolina de l’Esquerda de les Alzines

Aquest jaciment pertany al municipi de Vallirana segons la cartografia consultada: Topogràfic 1:50M ICC i parcel·lari de rústica 2008 DGC 1:5M


Menhir de Campgràs Aquest jaciment pertany al municipi de Gavà.


Mina de Montau Aquesta mina no ha estat localitzada.

1. Patrimoni immoble 4.1. Manifestacions festives

Festa de Sant Antoni Abat Aquesta festivitat ja no es celebra a Begues. Segons informació oral, no constava de cap element ni part que la singularitzés respecte a d’altres festes de Sant Antoni Abat que es celebren a altres municipis.

3. Patrimoni documental

3.2 Fons documental Arxiu de la masia Sadurní No s’ha tingut accés a aquest fons.

3. Patrimoni documental

3.2 Fons documental Arxiu de la masia Romagosa

No s’ha tingut accés a aquest fons.

4. Patrimoni immaterial 4.3. Tradició oral La Bruixa de Cal Porrós No s’ha obtingut cap informació sobre aquesta llegenda. 5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’interès Cadira de Sant Cristòfol Aquesta formació geològica singular pertany al municipi

d’Olesa de Bonesvalls.


118

5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’interès Pla de les Bruixes Lloc proper a la Roca del Barret, possiblement vinculat a la bruixeria d’Època Moderna. No s’ha localitzat, però, cap tipus de documentació sobre bruixeria a Begues, ni escrita ni oral.

5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’interès Font de la Borada / Font de l’Abeurada

Aquesta font com a tal ha desaparegut. Està canalitzada.

5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’interès Bassa / sorgència de Les Planes

Aquesta sorgència natural no ha estat localitzada. L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut informació oral o escrita d’aquest element.

5. Patrimoni natural 5.2. Espècimens botànics singulars

El Pi Gros Pi de grans dimensions del qual en queda tan sols la soca. L’arbre està mort.

5. Patrimoni natural 5.2. Espècimens botànics singulars

El Perot del Roure Aquest arbre no presenta una singularitat patrimonial específica.


119

El Mapa de Patrimoni Cultural de Begues ha tingut en compte un pre-catàleg d’edificis d’interès arquitectònic de Begues realitzat per

l’arquitecte municipal, senyor Xavier Teixidor. Es tracta d’un document inacabat, però vàlid com a eina d’estudi. L’equip elaborador del Mapa de

Patrimoni ha tingut ocasió de treballar amb aquest document a l’hora d’avaluar la importància patrimonial d’alguns dels immobles que hi

consten. D’altra banda, però, s’hi inclouen alguns altres que no han estat fitxats, degut a que es considera que no reuneixen les condicions

estrictes dictades des de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona per tal que puguin ser considerats com a elements del patrimoni

cultural, o bé entren en contradicció amb aquestes.

Tals contradiccions són, principalment:

- Tenen els trets formals de l’arquitectura d’una època determinada, però no han estat construïts dins el marc cronològic i històric en què

es va desenvolupar aquella arquitectura. Per exemple: immobles sota els trets arquitectònics del noucentisme, però construïts a partir

de la dècada dels anys ’40 del segle XX.

- Responen a un corrent arquitectònic no contemplat des dels períodes clàssics de la Història de l’Art, o qualificats amb denominacions

singulars, que no han estat mai inclosos als Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Per exemple: edificis projectats

per arquitectes influenciats per la denominada Escola de Barcelona, a partir de la dècada dels anys ’70 del segle XX; cases qualificades

de “postnoucentistes” o d’estil “Praire-House” a partir de la dècada dels ’70 del segle XX9, o d’estil “montanyès”.

- Tenen un cert interès arquitectònic, malgrat que l’estàndard dels Mapes de Patrimoni Cultural no els consideren com a elements

inventariables, com és el cas de les grans cases unifamiliars contemporànies de segona residència.

Tot i així, s’han inclòs al llistat d’elements no fitxats, donat que alguns d’aquests edificis presenten característiques particulars que, segons

l’arquitecte municipal , senyor Xavier Teixidor, són un dels elements més representatius del paisatge urbà de Begues, especialment pel que fa

a les cases construïdes seguint els cànons del noucentisme durant la dècada dels anys ’40 i ’50 del segle XX (fora, doncs, de la cronologia

9 Cal recordar que l’estil “Praire-House” fou creat per l’arquitecte racionalista nord-americà Frank Lloyd Wright durant la dècada dels anys ’20 i ’30 del segle


120

comunament acceptada d’aquest moviment artístic), impulsades per la burgesia catalana del fenòmen de l’estiueig en el període de govern del

primer franquisme.

S’han respectat els camps del llistat del pre-catàleg tal i com els ha classificat el senyor Teixidor pel que fa a l’adreça, el sector de la població

on es troben, la denominació (quan es coneix), l’època i l’estil. S’han obviat aquells camps que no descriuen els valors culturals o patrimonials

dels edificis.

FITXA NUM

DATA ADREÇA SECTOR DENOMINACIÓ ÈPOCA ESTIL

4 06/08/2001 AV. TORRES VILARÓ, 8 CENTRE URBÀ - VERS 1930 CENTROEUROPEU

5 06/08/2001 AV. TORRES VILARÓ NÚM. 14 CENTRE URBÀ - VERS 1930 RACIONALISTA

6 06/08/2001 AV. TORRES VILARÓ, 15 CENTRE URBÀ - VERS 1940 POSTNOUCENTISTA

14 06/08/2001 VERGE DE MONTSERRAT,1 CENTRE URBÀ - VERS 1910 -

15 06/08/2001 VERGE DE MONTSERRAT, 5-7 CENTRE URBÀ CASA ALCACER - -

22 06/08/2001 C. DUERO, 20 BEGUES PARC - VERS 1970 ESCOLA DE BARCELONA

23 22/08/2002 C. SARAGOSSA, 2 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE BARCELONA

24 22/08/2002 C. SARAGOSSA, 4 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE BARCELONA

25 22/08/2002 C. CATALUNYA, 11 /SARAGOSSA CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

26 22/08/2001C. CATALUNYA 10 / SARAGOSSA/ST EUDALD

CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

27 22/08/2002 C. CATALUNYA,9 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

XX als Estats Units.


121

28 22/08/2002 C. CATALUNYA, 6 CENTRE URBÀ - VERS 1950 NOUCENTISTA

29 22/08/2002 C.CATALUNYA,3 CENTRE URBÀ - VERS 1950 NOUCENTISTA

30 22/08/2002 C. DOCTOR MOLINS, 7 /CATALUNYA CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

31 22/08/2002 C. DOCTOR MOLINS, 5 CENTRE URBÀ - VERS 1950 RACIONALISTA

32 22/08/2002 CAMÍ RAL, 36 /DOCTOR MOLINS, 1 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

34 22/08/2002C. DOCTOR MOLINS,11 /GIMENO NAVARRO, 26-28

CENTRE URBÀ GURE ETXEA VERS 1940 NEOPOPULAR

35 22/08/2002 C. CATALUNYA, 2 / JIMENO NAVARRO, 17 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

36 22/08/2002 C. SANT EUDALD, 46/ JIMENO NAVARRO CENTRE URBÀ - VERS 1960 -

38 22/08/2002C. JAUME PETIT, 49/BARCELONA/ VALÉNCIA


39 22/08/2002 C. LLEIDA, 19 CENTRE URBÀ LES LLUQUES VERS 1960 -

40 28/08/2002 C. DE LES FLORS, 7 LA COSTETA CAL NOTARI VERS 1970 ESCOLA DE BARCELONA

41 28/08/2002 C. DELS PINYONS, 5/ DE LES FLORS LA COSTETA - VERS 1970 PRAIRIE HOUSE

42 28/08/2002 AV. COSTETA 29-31 LA COSTETA - VERS 1970 MONTANYÉS

43 28/08/2002 AV. COSTETA, 26/ FLORS, 2 LA COSTETA - VERS 1970 PRAIRIE HOUSE

45 28/08/2002 AV. COSTETA, 15 LA COSTETA - VERS 1960 -

46 28/08/2002 AV. COSTETA, 22 PINYONS, 3 LA COSTETA - VERS 1960 -

47 28/08/2002 C. CAMP DELS PRATS, 8 / AV COSTETA, 28 LA COSTETA - VERS 1960 PRAIE HOUSE

49 28/08/2002 C. JAUME PETIT, 26-28 CENTRE URBÀ - VERS 1930 NOUCENTISTA


122

51 13/06/2002 C. PINEDA, 49 CENTRE URBÀ - VERS 1960 RACIONALISTA

52 13/06/2002 C. BARONIA ERAMPRUNYÀ,3 CENTRE URBÀ - VERS 1950 NOUCENTISTA

53 13/06/2002 C. PINEDA, 43 CENTRE URBÀ - VERS 1930 NOUCENTISTA

54 13/06/2002 C. PINEDA, 41 CENTRE URBÀ LA CASONA VERS 1930 NOUCENTISTA





60 13/06/2002 C. VERGE MONTSERRAT, 10 CENTRE URBÀ - VERS 1960 RACIONALISTA

63 28/08/2002 C. JAUME PETIT, 44 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

64 28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 10 / ST. DOMENEC CENTRE URBÀ - VERS 1960 NOUCENTISTA ITALIÀ

65 28/08/2002 C. JAUME PETIT, 21 / ST DOMENEC CENTRE URBÀ - VERS 1930 NOUCENTISTA

68 28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 1 / CAMÍ RAL, 26 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE BARCELONA

69 28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 3 / CAMI RAL, 28 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE BARCELONA

70 28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 5 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE BARCELONA

71 28/08/2002 C. ST. DOMENEC, 39 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE BARCELONA

72 28/08/2002 C. ST. DOMENEC, 41 / CAMÍ RAL, 30 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE BARCELONA

74 29/08/2002 C. LA COLLADA, 20 LA RECTORIA CAN GAMUNDI VERS 1930 NOUCENTISTA


123

75 29/08/2002 C. MIRADOR, 6 LA RECTORIA BELL ESGUARD VERS 1950 -

84 29/08/2002 CAMÍ DE LA RECTORIA, 17 LA RECTORIA - VERS 1940 NOUCENTISTA

85 29/08/2002 C. RECTORIA, 21 LA RECTORIA - VERS 1940 NOUCENTISTA

86 29/08/2002 C. COLLADA, 32 LA RECTORIA - VERS 1930 NOUCENTISTA

88 29/08/2002 C. COLLADA, 28 LA RECTORIA CAL FARRÁS VERS 1910/ VERS 1960

ECLÈCTIC / RACIONALISTA

89 29/08/2002 C. CASTELLÓ, 21 / MENORCA LA RECTORIA CAN PALET VERS 1970 -

93 29/08/2002 C. CAN SERRA, 7 LA RECTORIA CAN SERRA VERS 1950 NOUCENTISTA

129 24/09/2002 C. MAJOR, 51 CENTRE URBÀ CASERNA GUARDIA CIVIL

VERS 1920 -

130 24/09/2002 C. MAJOR, 49 CENTRE URBÀ CASERNA GUARDIA CIVIL

VERS 1920 -

156 24/09/2002 C. JOAN BAPTISTA BORÉS, 8 CENTRE URBÀ - VERS 1950 -

157 24/09/2002 C. GAUDÍ, 2 CENTRE URBÀ - 1968 (dades propietari)

-

159 24/09/2002 C. ONZE DE SETEMBRE, 67 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

160 15/10/2002 C. PARE MANYANET, 8; MONTSENY, 4 CAN AMELL - VERS 1960 RACIONALISTA

162 15/10/2002 C. PUIG GROS, 4/ C. VALLCEBRE CAN AMELL - VERS 1970 -

180 27/11/2002C. DEL BOSC, 11-13, C. FERRAN MUÑOZ, 60


218 10/03/2003 DISSEMINAT NORD CAN VIÑAS - -

221 22/08/2002 C. CATALUNYA, 8 CENTRE URBÀ - VERS 1950 NOUCENTISTA


125

5. BIBLIOGRAFIA

AAVV (2009): Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De

Sant Boi a Vilafranca del Penedès. Inèdit.

A.A.V.V. (1992): Catalunya Romànica. Vol. XX. “El Barcelonès, el Baix llobregat, el

Maresme”. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

AAVV (2004): Begues terra de pas, dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis

Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22.

AAVV (2009): Descripció NODAC dels fons documentals de l’Arxiu Històric de la

Parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Dos Punts, documentació i cultura. Barcelona

(Inèdit).

A.A.V.V. (2004). El pou de glaç, dins L’EIXARMADA, Butlletí del Centre d’Estudis

Beguetans, 8. Begues.

A.A.V.V. (2002): El pou de glaç, patrimoni en perill, dins L’EIXARMADA, Butlletí del

Centre d’Estudis Beguetans, 8. Begues.

A.A.V.V. (2003). El pou de glaç de Begues. Centre d’Estudis Beguetans. Begues.

A.A.V.V. (1991): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. I: Introducció,

Barcelonès, Baix Llobregat. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

A.A.V.V. (1964): Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera. Cordada, 105. Barcelona.

A.A.V.V. (1997): Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

AAVV (1999): Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues,

dins de L’EIXARMADA, núm. 5, juny. Centre d'Estudis Beguetans.

AAVV (2006): L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà, un fons documental digitalitzat

d'accés públic. Els documents de Begues. Centre d'Estudis Beguetans.

AAVV (2009): Organització de l'arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de

Begues: Segles XIV-XXI. Dos Punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit).

A.A.V.V. (2000): Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota, dins L’EIXARMADA. Butlletí

del Centre d’Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12.

AAVV (2001): Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de

Begues, dins de L’EIXARMADA, núm. 7, octubre, p. 18. Centre d'Estudis Beguetans.

AAVV (2009): 75 anys de Cuca Fera, dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu

municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost. Ajuntament de Begues, p. 10-11


126

AAVV (2007): Text Refós de la Normativa Urbanística del pla General aprovat

definitivament el 15 d’octubre de 1997.

AAVV (1988): Fitxes de l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca

del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit

ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999): Distribución espacial y ritual funerario a partir de

restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la

coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona). Pòster. Resum del XI Congreso de la

Sociedad Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de

Compostela.

ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945): Carta Arqueológica de

España: Barcelona. CSIC. Madrid.

AMADES, Joan (1983): Costumari català. El curs de l’any. Tardor. Salvat Editores i

Edicions 62. Barcelona.

AMAT, R. (1925): Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs

de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-

364: 233-267.

ANÒNIM (2004): La llegenda de Sant Cristòfol. L’enigma i la màgia de la cadira de

Sant Cristòfol, dins de L’EIXARMADA, núm. 9, abril, p. 23.

ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx. Ed.

Barcelona.

AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996): El trogloditisme al Penedès: les

coves d’ús industrial i hidrològic, Miscel·lània Penedesenca, 450-458.

BELLMUNT, J. (1962): Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares. Ampurias, XXIV,

p. 301.

BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979): La cova de Can Sadurní,

una cruïlla de camins. Pyrenae, 15. Institut d’Arqueologia i Prehistòria.

BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982): La Cova de Can Sadurní

(Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana. XVII Congreso Nacional de

Arqueología. Múrcia.

BLASCO, A. (1989): Notícia d’uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres.

Begues. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions.

Castelldefels.


127

BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989): El Puig Castellar de Begues. Aspectes

cronològics. Pre-actes de les I Jornades d’Arqueologia del Baix Llobregat.

Castelldefels.

BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992): La fi del Neolític antic al Baix

Llobregat. La transició al Neolític Mitjà. Estat de la investigació sobre el Neolític a

Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra,

del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut

d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra.

BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004): Memòria de la intervenció

arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del

Servei d'Arqueologia i Paleontologia.

BONDIA I DOMPER, M. ROSA; SOLANS I RODA, CONCEPCIÓ (1994): Terra i

homes a Begues (Poble mil·lenari)

BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.).

Linomonograph, SA. Barcelona.

BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric. Edita:

Ajuntament de Begues.

CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): Les cases pairals catalanes. Ed. Destino.

Barcelona.

CANALS, A.; GÓMEZ-BOLEA, A. (1992) Ramonia Calcicola, A New Lichen Species

from Catalonia, Spain, The Lichenologist, 24: 308-311. Cambridge University Press.

CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989): Estudi dentari

de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues. I Jornades Arqueològiques

del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels.

CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989): Estudi

antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues. I Jornades

Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels.

CURA MORERA, M. (1971): Acerca de unas cerámicas grises con decoración

estampillada en la Catalunya preromana. Pyrenae, 7. Barcelona.

CURA MORERA, M. (1975). Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris

preromana en Catalunya. Pyrenae, 11. Barcelona.

DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments

plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita.

Universitat de Barcelona.


128

EDO, M.; ALONSO, M. (1982): La Cova de Can Sadurní. Les excavacions

arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat

de Catalunya.

EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986): Resultats de les

excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). Tribuna

d’Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Barcelona.

EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987): Resultats de les

excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La Sentiu, núm. 12.

Museu de Gavà. Gavà.

EDO, M. (1989): Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní,

Begues. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions.

Castelldefels.

EDO, M.; ARTASONA, R. (1989): La coveta del Marge del Moro, Begues: un

enterrament del Neolític Antic. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-

actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d’abril de 1989.

EDO, M. BLASCO, A. (1992): Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia

experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues.

Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional

d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut

d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà;

Govern d'Andorra. Andorra.

EDO, M. (1997): La història recent de la cova de Can Sadurní. L’Eixarmada, Butlletí

del Centre d’Estudis Beguetans, 1. Begues.

EDO, M. (1997): Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d’ocupació de la

vall. L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 2. Begues.

EDO, M. (1997): Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya.

L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 2. Begues.

EDO, M. (2000): Cova Cassimanya. L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis

Beguetans, 6. Begues.

EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). El nivell

d’enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat).

Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l’edat de bronze entre l’Ebre i la

Garona. XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre

2000. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà.


129

FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d’Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Edita:

l’autor. Barcelona.

FLASH BLACK CORB (2008): Avenc Joan Cabeza (-65 m), Natura i aventura, 21

(octubre): 32-35.

FLUVIÀ, Armand de (1982): Diccionari general d'heràldica. Ed. Edhasa, Barcelona.

FONT I SAGUÉ, N. (1897): Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica,

Renaixença – Diari de Catalunya, 112 (7 d’agost de 1897): 1780-1782.

FONT SAGUÉ, N. (1899): Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia

d’Eramprunyà. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona.

GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1988): Inventari d’esglésies. Baix Llobregat. Ed. Pòrtic,

Barcelona.

GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948): Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès.

Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268.

GIRÓ, P. (1962): La cova de Can Sadurní. Ampurias, XXIV. Barcelona, p. 284.

GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965): Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares.

Puig Castellar. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265.

GIRÓ, P. (1967). La cova de Can Sadurní. Ampurias, XXIV. Barcelona, p. 267.

IZQUIERDO, P. (1992): Propostes per a l'aprofitament del patrimoni històric i arqueològic del

massís de Garraf, en I Trobada d'estudiosos de Garraf, Diputació de Barcelona, Monografies,

19, Barcelona, p.151-152.

IZQUIERDO, P. & SOLIAS, J.M. (1993): El Baix Llobregat en època ibèrica i romana, en I

Jornades de Recerca Històrica i Social del Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de

Montserrat, (Sant Feliu de Llobregat, 1990). Barcelona, p.329-351.

IZQUIERDO, P. (1994): El Terme d'Eramprunyà, de la Baixa Romanitat al Feudalisme: una

revisió crítica, Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina, Columna-Ajuntament del Prat del

Llobregat, Barcelona, p. 273-308.

JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): Mestres escultors de Zimbabwe i les

seves obres. Ajuntament de Begues - Humana.

LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d’Ardenya. Vol. I. Barcelona. p. 1-

106.

MARTÍ I SALLERAS, Carles (2001): Cantant la primavera. Petita història de les

caramelles de Begues; dins de L’EIXARMADA, núm. 7, octubre, p. 8-12.


130

MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): Cruz de Término de Begues, dins L'EIXARMADA.

Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny

1999, p. 3-5.

MEDINA VICIOSO, Vicente (2004): Can Romagosa de Begues. Una familia para una

tierra. Una familia para un pueblo. Ediciones Rondas. Barcelona.

MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989): Reconstrucció del paleoambient de la vall de

Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can

Sadurní, Begues. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I,

Comunicacions. Castelldefels.

MIÑARRO, J.M. (1994): Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C - La Serralada

Litoral. Federació Catalana d’Espeleologia.

MIRET, M. (1978): Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf). Olerdulae, núm. 4.

Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17.

MIRET, M.; MIRET, J. (1981): Un assentament d’època romana a la serra de la Font

del Coscó (Avinyonet). Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194.

MONTURIOL, J.; MUNTAN, L. (1961): Resultado de unas investigaciones sobre el

Karst del Plá de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona), SPELEON, Revista

española de Hidrología, Morfología cárstica, Espeleologia y Cuaternario. Tom XII,

núms. 1-2, p. 87. Instituto de Geología. Oviedo.

MONTURIOL POUS, J. (1964): Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas

en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona). Speleon, vol. 15,

núm. 14.

MURCIA NAVARRO, Carlos (2008): Excursió a Jaques, dins L’EIXARMADA, núm. 10,

juliol, p. 18-21.

NADAL, J. (2000): La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del

registre arqueològic. III Trobada d’estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de

Barcelona. 165-170.

NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005): El linx a Catalunya. Espeleo CAT 3. Barcelona.

NUET, J. (1970): Els pous de neu del Montseny, dins MUNTANYA. Butlletí del Centre

Excursionista de Catalunya, núm. 650.

PARELLADA, Xavier (2009): Història dels Masos de Begues. Inèdit

RENOM, M. (1986): Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820

i 1870, segons la documentació local. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d’Estudis

Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


131

RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a

un estudi d’arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdit.

ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): Camins de

transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els

muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació

d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès.

RUBINAT, E. (2004): Catàleg espeleològic del Massís de l’Ordal. EspeleoSie

Monogràfic. Barcelona.

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc. Edita: Museu de

Vilafranca. Vilafranca del Penedès.

SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). Estudio antropológico de diversos hallazgos en la

Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat). Rubricatum. Revista del Museu de Gavà.

Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les

comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra.

SÀNCHEZ, Francesc (2002): Per Carnestoltes, ball de Novençans. Una llarga tradició

popular de dansa i gresca, dins L’EIXARMADA, núm. 8, abril, p. 3-7.

SÀNCHEZ, Francesc (2009): La llegenda de la Cuca Fera. Tallers el Colomar /

Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues.

SÁNCHEZ, M. (2008): Avenc d’en Passant, entre dolines i rasclers, Natura i aventura,

14 (febrer): 26-27.

SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània

Edicions, Valls.

SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): El naixement d’un

poble. La parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Un comunitat mil·lenària, dins

L’EIXARMADA. Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans. Núm. 7, octubre, p. 6-7.

SOLIAS ARÍS, J. M. (1982): El poblament del curs inferior del Llobregat en època

romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.

TUTUSAUS I VIÑAS, Josep (1998): El Camí Ral de Begues, dins L'EIXARMADA.

Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 3, juliol, p. 6-8.

VALLÈS, J. (1980): Noves cavitats al Massís del Garraf, Exploracions, 4.

VEGA de la, J. (1972): Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya.

Mediterránea, 7. Barcelona.

VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975): La Cova de Can Sadurní. Mediterrànea.

Barcelona.


132

VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989): La prehistòria al Baix Llobregat. Estat

de la qüestió. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències.

Castelldefels.

VIÑAS, J. et alii (2000): Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de

Begues. 1res Jornades d’Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del

Baix Llobregat.

VIRELLA, J. (1989-89): Els pous de glaç del Penedès, dins GRAN PENEDÈS, Butlletí

de l’Institut d’Estudis Penedesencs, núm. 17-18.

PÀGINES WEB

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya sobre el projecte de recuperació del traçat de la Via Augusta a Catalunya. http://www.mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/Via_Augusta/inici.jsp.

Medi Natural: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/mapes/es5110013.pdf http://mediambient.gencat.net/Images/43_114452.pdf (pàg. 7, amb superfícies) http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/N2000_300k_lic_oct09.pdf http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/N2000_300k_zepa_oct09.pdf http://mediambient.gencat.net/Images/43_113882.pdf (pàg. 4) http://mediambient.gencat.net/Images/43_113881.pdf (pàg. 9)

Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat.

Fundació Privada Col·legi Bosch: http://www.fundacio-bosch.net/historia.php.

Diputació de Barcelona, Xarxa de Parcs Naturals: http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=10

Centre d’Estudis Beguetans, dedicada al patrimoni en pedra seca de Begues:

http://www.pedrasecabegues.com/

http://www.mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/Via_Augusta/inici.jsp�

http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/mapes/es5110013.pdf�

http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/mapes/es5110013.pdf�

http://mediambient.gencat.net/Images/43_114452.pdf�

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/N2000_300k_lic_oct09.pdf�

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/N2000_300k_lic_oct09.pdf�

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/N2000_300k_zepa_oct09.pdf�

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/N2000_300k_zepa_oct09.pdf�



http://www.gnomonica.cat/�

http://www.fundacio-bosch.net/historia.php�

http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=10�

http://www.pedrasecabegues.com/�

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 [email protected]/opc

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 2 22/06/10 11:49

Mapa de Patrimoni Culturalpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08020/memoria.pdf · Memòria del Mapa...

Documents

Transcript of Mapa de Patrimoni Culturalpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08020/memoria.pdf · Memòria del Mapa...