Inventari Bigues i Riells - DIBA - Patrimoni...

93
Inventari Patrimoni Cultural de Bigues i Riells Memòria tècnica Redacció ACTIUM S.L. Ajuntament de Bigues i Riells Maig 2005

Transcript of Inventari Bigues i Riells - DIBA - Patrimoni...

  • 20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2

    Inventari Patrimoni Cultural de Bigues i Riells Memria tcnica Redacci ACTIUM S.L. Ajuntament de Bigues i Riells Maig 2005

    cortesemSello

  • MEMRIA TCNICA

    INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL

    BIGUES I RIELLS (EL VALLS ORIENTAL)

    AUTORS

    JOSEP CRUELLS / MOISS GUARDIOLA / JORDI MONTLL /ANNA SOTERAS

    DATA

    MATAR, 30 DE MAIG DE 2005

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    PGINA 2

    MEMRIA TCNICA. INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. BIGUES I RIELLS (EL VALLS ORIENTAL)

    CRDITS

    PROMOCI I FINANAMENT DIPUTACI DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL

    AJUNTAMENT DE BIGUES I RIELLS

    REALITZACI ACTIUM PATRIMONI CULTURAL, SL

    COORDINACI MARC BOSCH DE DORIA

    DOCUMENTACI JOSEP CRUELLS CASTELLET, ARQUELEG

    MOISS GUARDIOLA I BUF, BILEG

    JORDI MONTLL I BOLART, HISTORIADOR

    ANNA SOTERAS I MARCH, ARQUITECTA

    DATES EXECUCI DESEMBRE DE 2004 A MAIG DE 2005

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    PGINA 3

    MEMRIA TCNICA. INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. BIGUES I RIELLS (EL VALLS ORIENTAL)

    CONTINGUTS

    1 PRESENTACI ...................................................................................................................... 5

    2 AGRAMENTS ....................................................................................................................... 6

    3 MARC TERRITORIAL ............................................................................................................. 7

    3.1 EL MEDI FSIC ................................................................................................................ 7

    3.2 LA POBLACI I LA SEVA ACTIVITAT........................................................................... 8

    3.3 EVOLUCI HISTRICA ................................................................................................ 9

    4 METODOLOGIA................................................................................................................. 11

    4.1 MARC TERIC ............................................................................................................ 11

    4.2 PROCESSOS DE TREBALL ........................................................................................... 13

    4.3 FASE PRVIA DE DOCUMENTACI.......................................................................... 13

    4.4 TREBALL DE CAMP ..................................................................................................... 13

    4.5 TREBALL DE GABINET ................................................................................................. 14

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    5 RESULTATS DE LESTUDI...................................................................................................... 15

    5.1 ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS.............................................................. 15

    5.2 PATRIMONI IMMOBLE................................................................................................ 17

    5.3 PATRIMONI MOBLE .................................................................................................... 25

    5.4 PATRIMONI DOCUMENTAL....................................................................................... 26

    5.5 PATRIMONI IMMATERIAL ........................................................................................... 27

    5.6 PATRIMONI NATURAL ................................................................................................ 28

    5.7 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS ................................................................... 31

    6 BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................... 38

    6.1 ALTRES FONTS ............................................................................................................. 43

    7 NDEXS DELEMENTS FITXATS ............................................................................................ 44

    7.1 NDEX ALFABTIC ....................................................................................................... 44

    7.2 NDEX NUMRIC ......................................................................................................... 58

    7.3 NDEX TIPOLGIC...................................................................................................... 72

    8 NDEX DELEMENTS NO FITXATS ....................................................................................... 86

    PGINA 4

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    MEMRIA TCNICA. INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. BIGUES I RIELLS (EL VALLS ORIENTAL)

    1 PRESENTACI

    LOficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputaci de Barcelona s un servei especialitzat en la cooperaci i promoci del patrimoni cultural local. Dins del seu Programa dInterpretaci del Patrimoni Cultural, lOPC promou lelaboraci dinventaris de patrimoni, amb collaboraci dels municipis interessats, seguint els segents objectius:

    Captaci exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d'un municipi.

    Valoritzaci dels element reconeguts.

    Adopci de mesures per a la seva protecci i conservaci.

    Planificaci de les accions de rendabilitzaci social i cultural.

    Aquesta memria tcnica reflecteix el resultat dels treballs de recerca i elaboraci de lInventari del Patrimoni Cultural i Natural de Bigues i Riells (Valls Oriental). Lestudi ha estat encarregat a lempresa de serveis ACTIUM PATRIMONI CULTURAL SL, a partir de la sollicitud efectuada per lAjuntament de Bigues i Riells.

    Lequip de treball ha estat integrat per Josep Cruells Castellet, Moiss Guardiola Buf, Jordi Montll Bolart i Anna Soteras March sota la coordinaci de Marc Bosch de Doria. La recollida de dades, elaboraci de linventari i redacci de la memria sha portat a terme entre els mesos de desembre de 2004 i maig de lany 2005.

    PGINA 5

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    2 AGRAMENTS

    Aquest treball no shauria pogut realitzar sense linestimable ajut dun seguit de collaboradors a qui, tot seguit, volem agrair enrgicament.

    En primer lloc volem agrair la collaboraci de lAjuntament de Bigues i Riells pel seu inters i les gestions facilitades. Per duna manera molt especfica a Abel Camp, tcnic de cultura, el qual ha estat sempre que lhem necessitat a la nostra disposici, aportant dades, contactes, ms enll de les seves obligacions contractuals. Tamb volem agrair la seva collaboraci a lequip redactor del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal, especialment a la Laia Doate i a la Marta Fbregas.

    Quan hem necessitat fer una consulta en un arxiu, biblioteca o centre oficial o privat, ens hem trobat una srie de persones que ens han ats molt professionalment. Volem agrair les atencions rebudes del Sr. Llus Tint de lhemeroteca municipal Josep Mra de Granollers; dels tcnics de lInventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya, del Sr. Josep Muntal del Museu de Granollers, del Sr. Mart Garriga del Museu de Sant Feliu de Codines; de la Sra. Azucena Villada, de lEspai Natural Sant Miquel del Fai; de la Sra. Elisenda Casanova, del Consorci del Patrimoni de Sitges.

    El nostre agrament tamb s per mossn Antoni Bassoles, pels senyors Pere Brossa, Enric Bachs, Josep Garca, Ddac Martnez, Ramon Chiva, Merc Valls i Valeri Guri per a les seves informacions orals, aix com per Josep Comes, per les seves explicacions sobre la histria i restauraci de Sant Bartomeu de Montras i apunts sobre el nucli de Montras. A la Gemma Vilalta per la informaci sobre el pessebre vivent. Al Sr. Jordi Argem li volem agrair les dades aportades sobre jaciments arqueolgics que no estaven documentats i que ens acompanys a visitar-los. A Josep Ma. Mur les seves explicacions i documents facilitats sobre lestudi de les barraques de vinya que est duent a terme el seu grup local. Al senyor Ferran Capdevila, escultor, per les dades sobre la seva obra. Tamb volem agrair les dades facilitades i la passejada per Can Carbassot, Can Berga i Can Pau Boget a la famlia Antoja.

    Cal fer una menci especial a la gent de Bigues i Riells que ens han obert amablement les portes de casa seva: els propietaris de Can Maspons, Can Pua, Can Fideu, Can Febrera, Can Pou, Can Xifreda, Ca lAin, Can Quimet, Can Margarit, Cal Ferrer, Can Bori i La Madella, Can Rector de Riells, Can Batlles, Can Quintanes, Can Feliu, Can Isidret Vell, a la masovera de Can Mas de Riells i als llogaters de Can Badell.

    PGINA 6

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    3 MARC TERRITORIAL

    3.1 EL MEDI FSIC

    El municipi de Bigues i Riells est situat a la comarca del Valls Oriental, concretament als contraforts dels Cingles de Bert (serralada prelitoral catalana) i a la Vall del riu Tenes. Comprn una superfcie duns 2867 km2, limita al nord amb Sant Quirze Safaja, a lest amb el Figar - Montmany i lAmetlla del Valls, a loest amb Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui i al sud amb Santa Eullia de Ronana.

    Lextrem nord s molt accidentat ja que al nord-est suneixen els contraforts meridionals dels Cingles de Bert amb els contraforts orientals dels Cingles de Gallifa. Aix, limita al nord pels Cingles de Bert, on trobem diferents valls encaixonades que sn drenades per cursos fluvials de relativa entitat. La Vall alta del Tenes, oberta de nord a sud, limita a loest pels Cingles de la Pineda, pel nord amb Sant Miquel del Fai i a lest per les costes de Sant Miquel. Cap a lest, i en direcci oest-est, trobem les Costes den Batlles i els Cingles de Sant Quirze, que sobren a la Vall de Vallderrs grcies al Torrent de Vallderrs i el Torrent de lUllar. Aquesta vall limita a lest pel Tur de les Onze Hores, i aquest sestn cap a lest pel Grauet de Can Quintanes, el Grau del Traver i el Grau Mercader fins la serra del Pollancre (lextrem NE), i a cada vall entre aquestes serres hi apareix una riera o torrent (Torrent de Quintanes, Torrent de Can Canals, Sot de Bellobir, Torrent de la Vall Roja, etc.)

    PGINA 7

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    La Vall del Tenes va en direcci nord-sud, la resta de valls (tributries de la primera) flueixen en direcci nord-est / sud-oest, encaixonades per petites serres (Serra de Can Tabola, Serrat de Quintanes, Serra de Can Canals, Tur de lArbocer, etc.). Aix ha fet que les rees ms densament urbanitzades shagin concentrat a la part sud-oest del terme municipal, on la topografia s ms suau.

    Finalment, lextrem sud del municipi, de relleu ms suau, s on es concentra la majoria del sl urbanitzat, destacant una ocupaci majoritriament amb grans urbanitzacions respecte dun nucli antic proporcionalment molt petit.

    Aquesta topografia ha fet que les rees ms densament urbanitzades shagin concentrat a la part de la plana, a lextrem sud del municipi. No obstant aix, tamb trobem una gran ocupaci dels turons que envolten el nucli de Bigues, menys accidentats, durant lexplosi de les segones residncies.

    3.2 LA POBLACI I LA SEVA ACTIVITAT

    Bigues i Riells s un municipi format lany 1831 per les parrquies de Sant Vicen de Riells, Sant Pere de Bigues, Sant Mateu de Montbui i Sant Bartomeu de Mont-ras, pertanyents a lantiga Baronia de Montbui. La seva extensi s de 2867 Km2 i la seva poblaci s de 6.636 habitants (cens de 2004).

    Per aclarir lorigen etimolgic dels seus topnims ens cal recrrer a Joan Corominas (1995) que ens descriu el carcter boscs del municipi per explicar laccepci de biga en el sentit de gran tronc darbre. Aix ho recull, tamb, la Comissi de Toponmia de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al topnim Riells, ens ve dun diminutiu acabat en ellu, documentat el segle X com a Riellos, i significa rierols.

    El mitj de vida tradicional de Bigues i Riells ha estat fins a mitjans del segle XX, lagricultura, sector que actualment noms representa un 2,6% del valor afegit brut per sectors; enfront un 29,7 % de la Indstria, un 13,1 % de la construcci i un 54,5 % dels serveis. Confrontant aquestes estadstiques amb les dels anys 1986 i 1991, observem un rpid decreixement del sector primari, passant en pocs anys del 9,5 % a lactual 2,6%. El sector secundari, la indstria, tamb s un sector en retrocs, perdent deu punts en els darrers anys. Actualment es centra en el polgon industrial de Can Barri. Per contra, la resta de sectors incrementen el seu valor. La construcci de forma sostinguda, duna manera progressiva, sense grans estridncies. El sector de serveis s el ms important i el que ms ha crescut.

    La disminuci dels conreus i les pastures s inversament proporcional al creixement de les urbanitzacions residencials. Com podem observar en el grfic, el gran increment demogrfic no es produeix amb les onades migratries de les dcades dels anys 1960 i 1970, sin a la dcada dels anys 1980. Es tracta dun altre tipus de

    PGINA 8

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    poblament, ms abocat a la segona residncia, que sha anat convertint, amb el temps, en primera residncia, per sense lloc de treball localitzat al municipi.

    Evoluci de la poblaci de Bigues i Riells (1718-2004)

    13001069 9821214

    2000

    3000Habi

    tant

    s

    4629

    5436

    36664000

    5000

    6636

    6000

    7000

    1718 1787 1857 1920 1945 1960 1970 1982 1994 1998 2000 2004

    questes restes arqueolgiques no es concentra en la quantitat, sin tamb en la qualitat, i en

    mpament estacional del paleoltic superior, conegut amb el nom de Can Garriga, excavat a la dcada dels vuitanta. Les possibilitats de fer ms troballes

    550580 884

    1004

    0

    1000

    Any

    3.3 EVOLUCI HISTRICA

    Lelaboraci daquest inventari ha demostrat que els testimonis arqueolgics del municipi sn molt ms importants del que es coneixia, si ms no oficialment. El nmero de jaciments arqueolgics gaireb sha duplicat. La importncia da

    ms dun perode histric.

    Les troballes arqueolgiques efectuades fins el present demostren una ocupaci del territori des de ben antic. El primer jaciment important descobert, cronolgicament parlant, s el ca

    daquest jaciment no shan esgotat ja que noms sha excavat parcialment. Dpoca neoltica, shan excavat sepulcres de fossa i un fons de cabana.

    PGINA 9

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    itori amb lestabliment de villes: Can Perera, Can Barri, Can Vedell, ...

    lla, Sant Andreu de Samals, Sant Juli de Lli i Santa Maria de Caldes. El castell i lesglsia de Sant Mateu en sn els principals

    sobre els pagesos aloers i que les propietats passessin a mans del senyor, que tant podia ser laic com clergue.

    Lany 1490, la Baronia de Montbui passa a la jurisdicci del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona. Es va alliberar del vassallatge de la casa dels Torrelles mitjanant la frmula legal de Carrer de Barcelona, molt freqent daquella poca. Aquest privilegi noms es perd durant un curt perode de vint anys durant la Guerra dels Segadors.

    A lEdat Moderna, lagricultura experiment un creixement important, en part grcies a la Sentncia Arbitral de Guadalupe, que va resoldre el conflicte remena. Sestabliren les bases duna nova estructura social agrria que ha perdurat fins els nostres dies, consistent en el predomini de la petita i mitjana explotaci agrcola.

    Els conreus majoritaris durant els segles XVI i XVII sn els mateixos que els de lEdat Mitjana; predomini dels cereals i les lleguminoses i els productes de lhorta en segon terme. Tamb eren importants els tradicionals conreus de la vinya i el vi. Els complements alimentaris saconseguien amb els animals de corral i productes del bosc. A partir del segle XVIII es produeix un augment molt important de la vinya, incrementant les rees de conreu.

    La Baronia de Montbui no es va dissoldre fins el 23 de juliol del 1835. Un Reial Decret ordenava la constituci de municipis independents. El nou municipi de Sant Pere de Bigues reunia les parrquies de Sant Pere, Sant Vicen de Riells i Sant Mateu. Aquest Decret afectava la divisi administrativa de tota Espanya i abolia la divisi en corregiments sorgida del Decret de Nova Planta.

    Del perode ibric tamb hi ha restes importants com els forns de Can Vedell, poblat del Puig Alt del Viver. La romanitzaci augment el control i explotaci del terr

    Lpoca medieval de Bigues i Riells ve determinada per la figura de la Baronia de Montbui, concedida lany 1059 pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer I el vell, a Mir Geribert. Aquesta baronia comprenia les parrquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudries , Sant Feliu de Codines, Sant Mateu de Montbui, Santa Eullia de Ronana, Sant Gens de lAmet

    testimonis daquesta poca.

    En aquest perode ja shavien produt una srie de canvis socials que afavoririen que el mas es converts, com a unitat dexplotaci, en la base econmica del territori. Tamb augment paulatinament la pressi fiscal

    PGINA 10

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    4 METODOLOGIA

    4.1 MARC TERIC

    La finalitat daquest tipus de treball s la recopilaci exhaustiva dels elements del patrimoni cultural i natural dun municipi. Leix bsic de treball s linventari de tots els elements susceptibles dsser reconeguts com a rellevants o singulars daquella poblaci pels seus valors histrics, artstics, simblics o identitaris, a partir duna tipologia concreta que permet englobar-hi totes les accepcions reconegudes. De cada element es fa una fitxa amb totes les dades que shagin pogut recopilar daquell b cultural, ja sigui a travs de la documentaci bibliogrfica (veure apartat corresponent), a travs darxius o dinformaci oral. Amb linventari fet i les dades recollides es poden fer les pertinents classificacions, anlisi i estudis estadstics, a fi i efecte de fer-ne una valoraci, tant a nivell individual de cada b com global.

    Es tracta de facilitar a lajuntament i a tots els ciutadans i ciutadanes daquell municipi una eina de coneixement de la totalitat del seu patrimoni. Un instrument que permeti lestabliment de mesures per a la seva protecci i conservaci i faciliti el seu accs pblic; aix com la planificaci de la seva rendibilitzaci social; lelaboraci de programes de difusi (rutes didctiques i/o turstiques, publicacions, jornades de debat, conferncies,...); la presa de decisions en el planejament urbanstic, la planificaci de la senyalitzaci ....

    Per es tracta dun element viu, un instrument que pot crixer o disminuir. Shi poden afegir nous bns perqu es consideri oport o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzaci del treball (nous jaciments arqueolgics, donacions de colleccions, ....), o sen poden haver de treure per motius diversos com el robatori, la seva destrucci (natural o antrpica) o els canvis de criteris,.... Amb aquestes premisses, cal considerar linventari de Patrimoni Local com una eina dinmica i activa, que no vol quedar arraconada en una prestatgeria o armari fins que sompli de pols.

    Sha de tenir present, per, que no es tracta dun treball de recerca pura i estricta. No sha prets fer una histria de Bigues i Riells, ni fer un anlisi de levoluci del municipi, ni un estudi estadstic. No hi ha el plantejament duna hiptesi, ni shan fixat uns objectius cientfics. Per tant no hi ha unes conclusions, ja que no es tracta dun element clos, sin viu, com hem dit supra. Tampoc s un catleg del patrimoni de Bigues i Riells, amb una normativa associada de protecci. s una base de dades al servei dels ciutadans i ciutadanes. A partir daquest treball es poden gestionar futures

    PGINA 11

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    recerques dinvestigaci o plans de protecci urbanstic; per sempre com un punt dinici.

    Els diversos elements patrimonials inclosos en els inventaris del patrimoni local corresponen a alguna de les figures de la segent tipologia:

    1.-Patrimoni immoble:

    1.1.-Edificis

    1.2.-Conjunts arquitectnics

    1.3.-Elements arquitectnics

    1.4.-Jaciments arqueolgics

    1.5.-Obra civil

    2.-Patrimoni moble:

    2.1.-Elements urbans

    2.2.-Objectes

    2.3.-Colleccions

    3.- Patrimoni documental:

    3.1.-Fons dimatges

    3.2.-Fons documental

    3.3.-Fons bibliogrfic

    4.-Patrimoni immaterial:

    4.1-Manifestacions festives

    4.2.-Tcniques artesanals

    4.3.-Tradici oral

    4.4.-Msica i dansa

    4.5. Costumari

    5.-Patrimoni natural:

    5.1.-Zones dinters natural

    5.2.-Espcimens botnics singulars

    Sha utilitzat el model de fitxa establert per lOficina del Patrimoni Cultural de la Diputaci de Barcelona, que comprn els segents camps dinformaci: Nmero de Fitxa; Codi; mbit; Denominaci; Lloc/Adrea; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; s Actual; Descripci; Observacions; Estat de conservaci; Autor; Estil/poca; Any; Segle; Emplaament; Longitud; Latitud; Altitud; Accs; Nmero de negatiu; Altres; Historia; Bibliografia; Protecci; Inventari; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificaci; Mapa; i fins a tres fotografies.

    PGINA 12

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    4.2 PROCESSOS DE TREBALL

    Per realitzar les tasques que us descrivim a continuaci, es va formar un equip interdisciplinari format per cinc persones: un bileg, una arquitecta, dos arquelegs i un historiador. Aix ens permet tractar cada element amb el mxim rigor possible.

    4.3 FASE PRVIA DE DOCUMENTACI

    La primera tasca que ens vrem plantejar fou la recerca documental en arxius, biblioteques i serveis oficials on hi hagus la sospita de lexistncia dinformaci referent al municipi de Bigues i Riells. Es consult in situ, la documentaci pertinent a lInventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya; s a dir, les fitxes corresponents a lInventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya (IPA) i la Carta Arqueolgica. Tamb es va sollicitar informaci de lInventari de patrimoni industrial de Catalunya (IPIC) i a lInventari de patrimoni etnolgic de Catalunya (IPEC).

    Tamb consultarem lArxiu Dioces de Barcelona, on hi ha fora documentaci de la parrquia de Sant Pere de Bigues, i lArxiu Episcopal de Vic.

    Shan consultat una srie dobres bibliogrfiques, algunes de carcter general com la Catalunya Romnica o el Costumari de Joan Amades, per daltres ben concretes. Els temes han estat dall ms variat, sempre que tinguessin referncia amb el que buscvem. Podeu consultar aquesta bibliografia en lapartat set daquesta memria.

    4.4 TREBALL DE CAMP

    La tasca ms ingent daquesta fase ha estat la de visitar les masies, fonts, jaciments arqueolgics, i altres indrets de la zona. Les caracterstiques geogrfiques del terme municipal de Bigues i Riells no ho ha facilitat, doncs molts elements es trobaven en llocs apartats i de difcil accs sense un vehicle tot terreny o a peu. Hi ha hagut una zona que no shi ha pogut tenir accs per tractar-se duna zona de protecci de fauna. En concret es tracta duna rea de nidificaci de lliga cuabarrada, que es troba dins de lEspai dInters Natural Cingles de Bert (73).

    Hem comptat amb la collaboraci dalguns vens que han facilitat la nostra feina i ens han obert les portes dalgunes finques particulars. En alguns casos, per, no ha estat possible entrar, ni a dins les cases ni, en algunes ocasions, dins la finca.

    En els jaciments arqueolgics la dificultat sha presentat per altres motius. Algun jaciment de la Carta Arqueolgica consistia en troballes superficials de cermica en llocs que actualment estan totalment urbanitzats, amb carrers asfaltats i torres residencials en tot lentorn.

    PGINA 13

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    Moltes fonts no les hem pogut localitzar, sobretot per haver-se enrunat o restar amagades per la vegetaci, o b trobar-se dins de finques on no ha estat possible laccs. Pot haver dificultat aquest fet lextrema sequera que sest patint al llarg de lany.

    Durant el treball de camp shan fotografiat en format digital els elements que han estat localitzats. Excepcionalment no sha pogut obtenir fotografies dalguns elements per problemes amb laccs o per tractar-se desdeveniments organitzats durant el curs de lany i shan utilitzat les fotografies cedides pels propietaris o per lAjuntament.

    4.5 TREBALL DE GABINET

    La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memria, amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions. Amb la informaci documental i la informaci obtinguda del treball de camp, tant grfica com escrita o oral, shan pogut elaborar les corresponents fitxes de cada element i fer-ne una anlisi i un diagnstic concret sobre la rellevncia, tipologia, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Bigues i Riells, el resultat del qual s aquest inventari que presentem tot seguit.

    Durant tots els processos del treball shan anat referenciant els elements del patrimoni de Bigues i Riells en la base planimtrica de la Diputaci de Barcelona, proporcionada per lAjuntament, a escala 1:5.000.

    Durant el treball de gabinet shan adequat les fotografies a un format prctic per poder treballar-hi des del nou programa informtic de la Diputaci i han estat tractades fins a obtenir les segents caracterstiques tcniques:

    Format dels arxius: *.jpg

    Mida de pxels: 72 pixels

    Mida dimpressi: 10,65 x 8 centmetres,

    Resoluci: 28,35pixels/centmetre

    Color: RGB 8 Bits

    PGINA 14

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    5 RESULTATS DE LESTUDI

    5.1 ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS

    Shan fitxat un total de 368 elements del patrimoni cultural i natural de Bigues i Riells. En destaquen, per la quantitat de fitxes, els elements de patrimoni immoble, especialment els edificis; i comparativament amb daltres municipis, tamb destaca la gran quantitat delements del patrimoni immaterial:

    MBITS

    69,29%

    5,71%2,17%12,50%

    10,33%

    Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni documental

    Patrimoni immaterial Patrimoni natural

    Daltra banda, en la realitzaci de linventari sha descartat fer la fitxa daquells elements de patrimoni immoble poc representatius dels valors originals dun estil o una poca concreta; b per formar part dun conjunt indeterminat dins del volum construt, b perqu ha perdut en el decurs de la histria aquells trets caracterstics que el feien rellevant. Seria el cas de Can Garriga, Can Mestre o Can Flix. Dins dels elements no fitxats tamb hi trobem aquells edificis que en algun moment han tingut una certa importncia per al municipi, avui desapareguts o totalment enrunats; per exemple, lermita de Sant Mateu de Can Carreres, enderrocada a mitjans del segle XX, perqu amenaava runa, o algunes barraques de vinya en que noms queden un munt de pedres.

    PGINA 15

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    Pel que fa a les fonts, shan descartat les desaparegudes per dess i abandonament, les afectades per torrentades i aiguats, les que han sofert transformacions per processos durbanitzaci o les poc rellevants, per tractar-se de fonts adherides a la xarxa municipal de subministrament daigua.

    Pel que fa als arbres, cal assenyalar que com a criteri noms shan seleccionat aquells exemplars en funci de la raresa, dimensions excepcionals, per estar situats en indrets emblemtics o per estar relacionats amb episodis histrics, culturals o populars. Quant a les dimensions, en principi shan seleccionat aquells individus que tinguin un dimetre igual o superior a 1m, tot i que si algun exemplar destaca per altres criteris anteriorment citats i no t aquestes dimensions tamb sha fitxat.

    MBITS / TIPOLOGIES CODI NOMBRE % NOMBRE %

    MBITS TIPOLOGIES

    PATRIMONI IMMOBLE 255 69,29% 100,00%

    Edificis 1.1 121 47,45% Conjunts arquitectnics 1.2 17 6,67% Elements arquitectnics 1.3 45 17,65% Jaciments arqueolgics 1.4 61 23,92%

    Obra civil 1.5 11 4,31% PATRIMONI MOBLE 21 5,71% 100,00%

    Elements urbans 2.1 8 38,10% Objectes 2.2 5 23,81%

    Colleccions 2.3 8 38,10% PATRIMONI DOCUMENTAL 8 2,17% 100,00%

    Fons d'imatges 3.1 0 0,00% Fons documentals 3.2 6 75,00%

    Fons bibliogrfics 3.3 2 25,00% PATRIMONI IMMATERIAL 46 12,50% 100,00%

    Manifestacions festives 4.1 12 26,09% Tcniques artesanals 4.2 1 2,17%

    Tradici oral 4.3 28 60,87% Msica i dansa 4.4 2 4,35%

    Costumari 4.5 3 6,52% PATRIMONI NATURAL 38 10,33% 100,00%

    Zones d'inters 5.1 20 52,63% Espcimens botnics 5.2 18 47,37%

    TOTALS 368 100,00% 368

    PGINA 16

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    5.2 PATRIMONI IMMOBLE

    En la selecci dels elements fitxats de patrimoni immoble, sha partit bsicament del recull realitzat per lelaboraci del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal i la llista delements dinters protegits per de les Normes Subsidiries aprovades el 27 de juny de 1984 i del plnol informatiu elaborat per lAjuntament. A banda daquests documents de base, tamb es disposava de bibliografia i treballs especfics i generals que recollien aspectes determinats del patrimoni de Bigues i Riells i de la comarca on es troba situat, el Valls Oriental.

    En el cas de Bigues i Riells, el patrimoni immoble s un clar reflex de leconomia agrcola que va predominar des de linici de la seva histria fins quasi a lactualitat. Aquesta, va estar molt marcada per lestructura del territori, amb una topografia caracteritzada per una plana central i turons als permetres, tancada pels Cingles de Bert a la banda nord, i molt fragmentada per cursos fluvials temporals, afluents del Tenes.

    PATRIMONI IMMOBLE

    47,45%

    6,67% 17,65%

    23,92%

    4,31%

    Conjunt arquitectnic Edifici Element arquitectnic Jaciment Obra civil

    olins, pels segles XI-XII. Aquestes masies sn les que desprs, dedicades als conreus de regant, van esdevenir benestants. Als turons

    suficients disperses en el territori fa que, fins a mitjans del segle XIX, les edificacions sanessin construint al voltant de les unitats millor

    A les vores del Tenes, on les terres eren ms frtils, planes i laigua hi era garantida, shi van establir els primers masos i els m

    hi trobem les masies dels segles XVI-XVII, dedicades a lexplotaci ramadera i forestal i desprs a la vinya. Els nuclis dhabitatges sestructuren al voltant de les grans masies de les vores del Tenes, essent les masies de muntanya de dimensions ms redudes. Aquesta organitzaci en unitats auto

    comunicades.

    PGINA 17

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    s a partir de la meitat del segle XIX que es comena a consolidar la trama urbana al voltant de la parrquia de Sant Vicen a Riells i, amb laband de les prctiques

    ts industrials, es trasllada la poblaci de Bigues a la plana, al costat del Tenes. A partir daquesta data, es comencen a construir les primere

    A finals de de les segones residncies, es comencen a construir urbanitzacions als turons, per la baixa qualitat de les edificacions fa que en aquest e

    A banda daquesta arquitectura popular, al terme shi troben les restes del castell de MontbFai, amb o

    s del patrimoni immoble de Bigues i Riells, molt dispers i de carcter majoritriament popular, els criteris de selecci shan basat en buscar aquellsmxim la s

    A lhor e patrimoni immoble hem establert dos grups diferenciats, que integren diferents tipologies:

    Patrimoni arquitectnic:

    : format per lagrupaci fsica de diferents edificis i elements arquitectnics, que es poden entendre solidriament pels seus

    Edifici: tipologia entesa com a construcci unitria, tant formalment com

    Patrimoni arqueolgic:

    La ificis, la segent s lelement arquitectnic, i la menys nombrosa s el conjunt arquitectnic.

    agrries i linici de les activita

    s cases de cos, les cases destiueig, i sabandonen els masos ms allats.

    l segle XX, amb lexplosi

    inv ntari no hi hagi cap element fitxat daquesta poca.

    ui, documentat a partir del segle X, i el conjunt del monestir de Sant Miquel del rgens a la mateixa poca.

    Donades les caracterstique

    elements que representin levoluci histrica del municipi, bo i conservant el eva configuraci original.

    a d presentar i analitzar els resultats de la recerca, dins lmbit de

    Conjunt arquitectnic

    valors formals i volumtrics.

    volumtrica.

    Element arquitectnic: part dun conjunt o dun edifici que per s mateix t prou valors com per destacar-lo.

    Jaciments: restes o vestigis del passat de qualsevol tipus i cronologia. Inclou estructures en estat de runa.

    Obra civil: obres d'enginyeria de carcter pblic o comunal.

    tipologia ms nombrosa dins lmbit del patrimoni immoble s la ded

    PGINA 18

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    s arquitectnics

    Din n grups dedificis que mantenen una unitat formal, conservant les caracterstiques originals. En aquest cas, shan considerat com de Riells (349) i, a Bigues, les cases de Can Llobet (260), les de la Plaa de la Fruita (322), i les cases destiueig de les Sen

    Fora del nucli urb: trobem dos tipus de conjunts fora del nucli urb, segons si es tracta dedificis en filera que mantenen unes caracterstiques formals comunes,

    ca (231) o el Venat (350) de Bigues, o b conjunts dedificis disposats al voltant dun edifici principal, com Can Noguera (264), que

    i de la masia i els edificis que shi van anar afegint al llarg del temps, formant un nucli compacte i heterogeni.

    TammaCasi Sa

    5.2.

    lgra

    les XVI a XVIII

    a) E

    5.2.1 Conjunt

    Dins la tipologia dels conjunts arquitectnics podem distingir dos grups, segons la seva situaci:

    s del nucli urb: generalment s

    a conjunt la Plaa de lEsglsia

    yoretes Abat (274)

    com El Barri de la Vall Blan

    engloba ledifici principal, la granja, lermita, el jard, la font i les cases dels treballadors; o La Torre (275), amb ledific

    b shan considerat conjunt aquells elements disposats en un espai proper que ntenen una relaci funcional. En aquest cas, trobem el conjunt del Recinte del tell de Montbui (282), que inclou el castell, lermita i tot lmbit del tur immediat, nt Miquel del Fai (341), amb el monestir, lesglsia i lermita de Sant Mart.

    2 Edificis

    Pe que fa als edificis, a Bigues i Riells shan inventariat elements patrimonials de tres ns perodes histrics:

    a) Edificis anteriors al segle XVI

    b) Edificis dels seg

    c) Edificis dels segles XIX i XX

    dificis anteriors al segle XVI

    Pel que fa al perode histric anterior al segle XVI podem englobar els edificis en arquitectura religiosa, popular i monumental:

    Arquitectura religiosa: cal dir que a Bigues i Riells es conserven quasi tots els Santa

    Creu, del segle XIII i destruda en el segle XVI. En mbit rural hi ha les ermites de

    r origen romnic, han

    edificis religiosos des de lpoca del Romnic, exceptuant lermita de

    Sant Bartomeu de Montrs (238), Sant Mateu de Montbui (284) i Santa Maria del Villar (205) i en mbit urb trobem les parrquies de Sant Pere i Sant Pau de Bigues (268), i de Sant Vicen de Riells (204), que, tot i teni

    PGINA 19

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    estat molt modificades al llarg del temps. Sant Mart del Fai (200) i lesglsia de Sant Miquel (202), com una mostra perfectament conservada desglsia troglodtica, formen part del conjunt del monestir de Sant Miquel del Fai (341).

    Arquitectura popular: destaquen les grans masies situades a prop de la plana, una bona mostra en sn Can Badell (266), el Mas Pineda (209), La Madella (207), i Ca nAin (313), aquest ltim com un dels molins ms antics del municipi. Als turons del permetre tamb hi trobem masies fora antigues, dedicades a la ramaderia o al bosqueig, com Can Garriga del Solei (218), Can Torruella (250) o Can Quintanes (232).

    Arquitectura monumental: fora daquestes construccions de carcter civil, a Bigues es conserven les runes del Castell de Montbui (283), on es poden veure part dels murs originals del segle X, amb laparell dopus spicatum, i les restes de lermita de Sant Mateu, que es va utilitzar els ltims anys de funcionament del castell com a pres del clergat.

    b) Edificis dels segles XVI-XVIII

    Una part molt important dedificis daquesta cronologia locupen les masies.

    Linventari daquests edificis sha realitzat a partir del sistema de classificaci proposat per J. Dans en La masia catalana, on sagrupen les masies clssiques segons tres famlies i els segents tipus dins de cada famlia:

    PGINA 20

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    oberta a quatre aiges hi ha El Prat de Baix, (285) amb la incorporaci duna torre en cantonada, i Can Maspons (299), amb

    iversos cossos afegits.

    sia originada a partir duna torre de planta rectangular, dun sol cos, de dues o tres plantes dalada. Aqu a Bigues i Riells, en trobem alguns

    del segle XVII, amb laparici del bandolerisme, moltes masies allades construeixen un barri al voltant de les seves edificacions: Can Camp (215), Can

    ualment shan pogut identificar vuit molins, tres dells en runes, dos que mantenen la volumetria de ledifici per on sha

    A Bigues i Riells els grups 1 i 2 sn els majoritaris, havent trobat algunes mostres del tipus 3, destructura basilical, com ara Can Granada (298), el mas de Can Noguera (280) i Can Regasol de Bigues (286). Noms sha trobat un exemple del tipus 8, com a evoluci del grup 3, a Can Domnec (279), i es tracta duna reforma dun edifici anterior. De la famlia III, de masos amb c

    d

    Al Valls, s freqent la ma

    exemples: Can Berga (234), amb la torre situada en un dels extrems de la faana principal, Can Garriga del Solei (218), on ha quedat embeguda en la part posterior del cos lateral de la masia, i La Torre del Prat (276) que, situada tamb en un lateral de la faana principal, segurament va mantenir la seva funci defensiva durant ms temps que les torres anteriors.

    A mitjans

    Garriga del Solei (218), La Madella (207), Can Batlles (223), entre altres. Tot i que la majoria de les grans masies van tenir el seu inici abans del segle XVIII, la major part delles es van ampliar i reformar en aquest segle, tal i com ho mostren les llindes de pedra escairada amb les dates gravades. Daquesta poca sn els esgrafiats i motius decoratius en larrebossat de les faanes principals, aix com els primers rellotges de sol. (Veure La Madella (207), Mas Pineda (209), Can Torruella (250)).

    A la vora del riu Tenes es van construir molins que servien tant per la mlta de gra com per a fer funcionar premses doli o de vi. Act

    modificat molt linterior i tres que encara conserven part o tota la maquinria, tot i que no estan en funcionament. Aquests ltims molins sn Ca nAin (313), el mol de Can Camp (216) i el mol de La Pineda o de Baix (211). Alguns daquests molins conserven encara la bassa amb aigua.

    c) Edificis dels segles XIX-XX

    Daquesta poca sn la majoria dedificis del nucli urb de Bigues i alguns edificis i elements de Riells, com ara la Rectoria, la Sagrera i la remodelaci de lesglsia parroquial de Sant Vicen de Riells, destruda durant la Guerra Civil. A Bigues, destaquem el nucli originat al voltant de lesglsia de Sant Pere i Sant Mateu, on es van construir les antigues escoles ( Sala de Ca nAdzet, 269), i Can Sidret (271), una de les poques mostres darquitectura dmbit urb amb elements modernistes del municipi.

    l voltant, amb una disposici que, generalment, ignora lestructura urbana de carrers i illes de cases, que sembla anterior a la resta dedificacions, construdes entre mitgeres, amb una composici seriada, de pedra i obra vista, seguint lestil popular reinterpretat per la famlia de

    En lestabliment definitiu de la poblaci al nucli actual de Bigues, podem distingir dos tipus dedifici, que possiblement van ser contempornies. Un grup dedificis amb una configuraci allada, amb pati al davant o a

    PGINA 21

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    u rins. Un exemple dedificis dels constructors Magrins. Can Berto (305), un habitatge unifamiliar allat, situat a la carretera principal, s un

    en el conjunt de Can Noguera, que conserva la ments decoratius de la de les senyoretes Abat

    arun di de lany 1994 es va veure molt malmesa. Malgrat tot, conserva

    mmarcades per arcs de g . Als peus de la central

    nda

    dimensions i el

    Barraques de vinya, de pedra seca, construdes a les feixes, a continuaci del terrades en la seva majoria.

    l o en la pedra.

    de distribuci concreta.

    constr ctors de la zona, els Mag

    bon exemple de la construcci dels Magrins.

    En aquesta poca, fora del nucli urb, es reformen les masies. Trobem exemples daquesta febre reformadora capella, la granja i la porteria modernistes, aix com els elefaana. Alhora es realitzen algunes cases destiueig, com lesen la zona de la Parrquia de Bigues, o allades, com La Figuera (318) o Can Perera (311).

    Amb la implantaci de lelectricitat es va construir una central hidroelctrica (veure fitx 206) a la capalera del Tenes, sota els cingles de Bert. Actualment est en

    es, i amb lincendempeus les quatre parets dobra vista, amb les obertures emi punt, i amb alguns elements decoratius en filades de maencara es pot veure la resclosa i les canalitzacions daigua que en sortien. Als ci gles, just a sobre la central, tamb queden restes del tub de ferro que labastia

    igua.

    Al municipi noms es conserva un edifici de lpoca industrial; la Fbrica Vella (265), situada a La Resclosa, aprofitava lestructura dun antic mol, que encara es pot veure a la faana que dna al Tenes. Del mol es conserva a la bassa, amb un mur de contenci reforat amb arcades de pedra.

    5.2.3 Elements arquitectnics

    En les feixes de vinyes era freqent trobar barraques i basses o aljubs per a recollir aigua. Destaquem la Bassa de Can Xifreda (228), per les seves grans seu bon estat de conservaci.

    Pel que fa a les barraques, sen conserven de diversos tipus:

    propi mur de la feixa, semi en

    Barraques de carboner, enmig del bosc, allades, tamb de pedra seca i sovint sense enterrar.

    Refugis, excavats directament en el sau

    Barraques dhorta, realitzades a finals del segle XIX, fins a mitjans del XX, de ma vist o arrebossat, de planta rectangular i coberta de volta semicircular de ma de pla.

    En les barraques de vinya tamb es detecten dues grans famlies, identificables per la forma de la llinda de lentrada, que pot ser en forma darc adovellat, realitzat amb pedres irregulars o b amb llinda plana, amb una sola pedra. No sha observat que coincideixin amb una rea

    PGINA 22

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    onfirmar.

    ciments, per grcies a la realitzaci del present inventari el nombre gaireb sha duplicat.

    Un fet remarcable s la tradici arqueolgica i cientfica continuada per part afeccionats locals que ha anat adquirint aquest municipi. Des de principis del

    segle XX, shan du n moltes zones, vinculades gaireb com sn el cas de lInstitut dEstudis Catalans, el Museu de Granollers o el Museu de Sant Feliu de Codines, els quals conserven nombrosos materials de Bigues i Riells. Grcies a tots ells, avui tenim notcia de moltes troballe espordi es, t alitzades i verificades en aquest inventari.

    Malauradament per, la localitzaci de molts jaciments arqueolgics no ha estat factible, degut al desmesurat c del municipi. La construcci de les urbanitzacions en les dcades del 0, junt amb la ine ncia duna legislaci sobre patrimoni arqueolgic provo esaparic es rreversible de jaciments molt importants com foren Can B Can Vedell o Can Aix doncs, cal estar atents a futurs moviments vacions ter es poden repetir els casos de Can Barri o Can Granad ha urba t e sense fer excavacions prvies, ni tan sols seguimen ccions.

    El gran nombre de jaciments arqueolgics sicam l territorial, a la seva situaci, i sobretot als importants geolgic atu ofereix el municipi. Per lelement responsable de l ent m la l llarg del temps, ha estat sens dubte laigua. Aquesta ci a ebr ltant dun

    ix molt important com s el riu Tenes, i per extensi, a tots aquells punts del municipi n brolla o transcorre laigua.

    A banda de les barraques, tamb shan pogut localitzar restes de forns de cermica o de cal, normalment excavats en els marges de pedra o saul, i revestits amb argila. De la majoria, noms en queden la base circular i la paret excavada, per destaquem el Forn de Can Geroni (355), com a un dels ms ben conservats, ja que es mant la graella superior amb el pilar central i les parets senceres.

    Durant la realitzaci de linventari sha trobat un element, que anomenem el Forn de la Madella (346), per la seva estructura; per no sha pogut c

    5.2.4 Jaciments arqueolgics

    La Carta Arqueolgica de Bigues i Riells destaca, per la seva extensi. Fins el dia davui comptava amb 34 ja

    dt a terme diverses excavacions de salvament e

    sempre a institucions cientfiques reconegudes,

    s importants i qu otes an

    reixement urbanstics anys 60, 70 i 8 xist

    c la darri,

    i i d trucci iGranada.

    i excaa, on s

    de nitza

    res. No l terreny

    ts o prospe

    respon brecursos

    ent as i n

    extensirals que

    establim ocupa

    hush

    avert

    zona aat al vo

    eo

    CRONOLOGIA DELS JACIMENTS ARQUEOLGICS

    Indeterminats 2 3,39%

    PGINA 23

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    Neoltic 6 10,17%

    Calcoltic / Bronze 3 5,08%

    Ibric 13 22,03%

    Rom 13 22,03%

    Medieval 7 11,86%

    Modern 15 25,42%

    TOTALS 59 100%

    Analitzant la quantificaci de jaciments per poques sextreu, entre daltres coses, que hi ha hagut una ocupaci permanent i continuada al llarg de la histria.

    En els captols dedicats al medi fsic i levoluci histrica del municipi, ja sapunten les principals caracterstiques que ens ajuden a comprendre aquest volum de jaciments arqueolgics.

    que el tractament de jaciment arqueolgic, tant a nivell metodolgic com legal, sha dampliar a elements que en aquest inventari estan

    5.2.5 Obra civil

    daquesta poca destaca la Torre dAigua (273), una construcci de planta

    Finalment, volem matisar

    fitxats amb daltres categories. Sn els casos dels nombrosos forns de cermica, vidre o cal.

    Al terme hi podem trobar una bona mostra darquitectura civil de mitjans del segle XIX, i en algun cas, anterior. La majoria daquestes obres estan relacionades amb els cursos daigua, que van marcar tant les comunicacions com leconomia.

    Duna banda, es conserven gran part dels ponts de mitjans del segle XIX, construts sobre afluents del Tenes, per destaca el Pont de Can Badell (267), anterior al segle XVI, avui abandonat. Tamb es mantenen dempeus gran part de les canalitzacions, tant aries com subterrnies, entre les que destaca la mina i canal daigua del Salt de Nvia (320), o b les rescloses del riu Tenes.

    Tamb circular, dobra vista i ferro forjat, situada al capdamunt del tur de Bigues, davant lera de Ca nAdzet.

    PGINA 24

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    jectes i colleccions.

    5.3 PATRIMONI MOBLE

    Dins daquest mbit hem pogut classificar elements del patrimoni de Bigues i Riells que sadapten a les tres tipologies de patrimoni moble: elements urbans, ob

    PATRIMONI MOBLE

    23,81%

    38,10% 38,10%

    Col.lecci Element urb Objecte

    i; i, la resta, format per fonts daigua. Del primer

    i pedra i lescultura de Toms Atienza s un homenatge a s

    (19 pedra quadrangular i t una pica a

    Fai useu Maricel de Sitges, i les Pintures de Sant Mart (58).

    s, shan afegit al llistat delements no inventariats. Tot i tractar-se dunes cpies i, per tant, haver perdut laurola de lobra original i la ptina del temps, tamb tenen el seu valor esttic i documental.

    Hi ha vuit elements urbans inventariats en aquest treball. Els podem dividir en dos grups: el primer, seria el format per les obres escultriques que podem veure en rotondes, places o parcs del municipgrup, podem destacar les escultures de Ferran Capdevila (138, 139, 140, 141 i 194), i la de Toms Atienza (54). Les escultures de Ferran Capdevila sn de carcter allegric, fetes en ferroJo ep Pla, est feta de bronze i es pot veure a lEspai Natural de Sant Miquel del Fai. La nica font inventariada, com element urb, s la font de la parrquia de Riells

    9). Es tracta duna font que brolla dun pilar degr ntica. Est ubicada a la plaa de Riells i s lescenari del final del Pessebre Vivent.

    Pel que fa als objectes, nhem inventariat cinc. Destaquen els objectes artstics, alguns dels quals es troben fora del municipi, com s el cas de la Mare de Du del

    (55), dipositada en el MTamb hem individualitzat en una fitxa el retaule del Roser (36) i el sarcfag de lesglsia de Sant Pere (57), que resta pendent dun estudi en profunditat. Pel que fa a les pintures de Sant Mart, cal assenyalar que la fitxa sha fet de les pintures originals, sense haver-les vist per desconixer la seva ubicaci exacta, ja que formen part duna collecci particular. La descripci sha fet a partir de les cpies que estan a lermita del Fai. Aquestes reproduccion

    PGINA 25

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    Pel que fa a les colleccions documentades de Bigues i Riells, nhem documentat vuit. Si les classifiquem segons la seva titularitat, cinc sn de carcter privat (tresor parroquial (35), collecci Farriols (27), collecci deines del camp de Can Margarit (60), fons del Museu Dioces de Barcelona (62) i collecci de Sant Miquel del Fai (61)) i tres de carcter pblic (collecci arqueolgica (3), fons del museu de Granollers (65) i fons del museu de Sant Feliu de Codines(63)). Si ho fem segons la seva temtica, les podem classificar en colleccions etnogrfiques (27 i 60); arqueolgiques (3, 63 i 65) i histricartstiques (35, 61 i 62).

    5.4 PATRIMONI DOCUMENTAL

    Aquest tipus de documentaci resulta summament delicada de tractar ja que, en la seva majoria, parlem de fons particulars i els seus titulars no volen publicitat. Els nics particulars que hem documentat amb un important arxiu sn els Maspons. Es tracta duna notable famlia del municipi amb una llarga nissaga documentada que a m

    nserven documents histrics des del segle XVI, per no els hem pogut veure i per aquest motiu hem classificat aquest arxiu com element no fitxat.

    e s de patrimoni documental en tres tipus, segons la titularitat i el seu origen:

    han detectat fons dimatges importants, a part de lArxiu Gavn que t fotografies de totes les poblacions de Catalunya i que hem incorporat en els

    s ha aportat personatges de rellevncia cultural al pas, com sn Francesc Maspons i Labrs i la seva germana, coneguda amb el sobrenom de Maria de Bell-lloc.

    Ens consta que a la finca de La Madella tamb es co

    Pod m agrupar les vuit fitxe

    Fons pblics: Arxiu Municipal de Bigues i Riells (5), Fons bibliogrfic de lhemeroteca Josep Mra de Granollers (40).

    Fons religiosos: Arxiu Parroquial (28), Arxiu Dioces de Barcelona (37), Arxiu Episcopal de Vic (38).

    Fons privats: Arxiu de Can Maspons (2), Fons bibliogrfic de Can Maspons (1), Llibreta de conjurs (51).

    No s

    elements no inventariats. Gran part de la documentaci que fa referncia a la Baronia de Montbui i que, per tant, t a veure amb Bigues i Riells, es troba ubicada a lArxiu Municipal de Santa Eullia de Ronana.

    PGINA 26

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    PATRIMONI DOCUMENTAL

    75,00%

    25,00%0,00%

    Fons documental Fons bibliogrfic Fons imatges

    Podrem afirmar, sense por a equivocar-nos gaire, que trobarem molts ms arxius, de

    I IMMATERIAL

    realitzat fins ara, el patrimoni immaterial havia assolit tanta importncia com en aquest municipi. Els motius daquest fenomen poden ser mltiples i variats i caldria una anlisi en profunditat, per les figures abans

    Dentre tots els elements de patrimoni immaterial, destaquen els relacionats amb llegendes, amb la Dona daigua com a principal atractiu que interv en diverses narracions. Tamb les referides a lpoca dels sarrans.

    Tamb, com a la majoria de poblacions de Catalunya, shan documentat manifestacions festives: la Festa dels Tres Tombs (45), les Festa Majors, les dhivern i les destiu (41, 42, 43 i 44); aplecs, per exemple el de St. Bartomeu de Mont-ras (66), el de St. Miquel (70), el del Castell de Montbui (69) i el de Puiggracis (52), que tot i que lermita est fora del terme municipal de Bigues, est molt vinculat i arrelat a la seva gent ,...

    major o menor importncia, per per desconfiana, temena o no donar-los importncia pels seus propietaris resten en lanonimat.

    5.5 PATRIMON

    En cap dels inventaris que hem

    referenciades de Francesc i Pilar Maspons han estat cabdals per fer-nos arribar moltes de les tradicions orals que hem pogut recollir.

    La informaci referent als elements de tradici oral sha obtingut, majoritriament, per la bibliografia publicada i amb la informaci oral aportada per gent del municipi. Una daquestes aportacions fou lexplicaci de com es jugava al Borinot (48).

    PGINA 27

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    En lapartat de msica i dansa shan inventariat dos elements: el Ball de Gitanes i una sardana titulada La Baronia de Montbui (67), que sestren en laplec del Castell de Montbui, per de la qual no nhem obtingut gaire informaci.

    PATRIMONI IMMATERIAL

    6,52%26,09%

    2,17%

    60,87%

    4,35%

    Costumari Manifestacions festives Msica i dansa Tcniques artesanals Tradicci oral

    Sha detectat una mesura de protecci de les bruixes, costum que es documenta en altres poblacions, consistent en penjar una flor de la carlina de la porta de la masia. Exactament a la masia de Can Maspons (4). Per, el ms interessant ha estat una troballa indita: una llibreta manuscrita plena doracions i conjurs per protegir-se de maleficis en contra del bestiar o les males collites (51). Es tracta dun document mostrat per lAbel Camp, molt important per la seva especificitat i que sha inventariat com a fons documental (3.2). En futurs estudis de carcter etnolgic caldria tenir-la en consideraci.

    5.6 PATRIMONI NATURAL

    Dins del Patrimoni Natural es diferencien dues categories: els espcimens botnics i les zones dinters natural. El primer grup engloba qualsevol individu o espcie vegetal que destaqui per les seves singularitats, ja sigui raresa o rea de distribuci, vulnerabilitat o fragilitat, singularitat o port general de lindividu; mentre que les rees dinters sn zones dalt valor ecolgic, paisatgstic o cultural, o b jaciments paleontolgics.

    PGINA 28

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    la comunitat. Aquest ltim cas sn les comunitats vegetals citades a la Directiva Hbitats Europea (92/43/CEE) presents al terme municipal de Bigues i Riells o les arbredes de boscos

    m lespai dinters natural dels Cingles de Bert. Tamb hi ha incloses aquelles comunitats amb una rea de distribuci particular, elements geolgics singulars i espais antrpics amb inters cultural, paisatgstic o natural.

    5.6.1 Espais dinters natural

    En aquest apartat shan catalogat les comunitats vegetals i arbredes que destaquen per les seves caracterstiques dextensi o per la singularitat de

    ms o menys naturals, aix co

    PATRIMONI NATURAL

    47,37% 52,63%

    Zones d'inters Espcimens botnics

    Cal destacar la presncia de diferents comunitats vegetals al municipi, especialment les comunitats de ribera que apareixen a diferents trams del Tenes i daltres cursos fluvials de menor entitat, la importncia de la conservaci daquests hbitats i del

    Tamb sn molt destacables els elements geolgics. Tant s aix, que en el municipi apareixen dos elements de lInventari d'espais d'inters geolgic de Catalunya (Herrero, 2001) del Departament de Medi Ambient i Habitatge, concretament els

    grau damenaa a qu estan sotmesos ha fet que la majoria hagin estat emparats per una directiva europea, la Directiva Hbitats (92/43/CEE). Aix, al terme de Bigues i Riells sha fitxat la vegetaci de ribera del Tenes (102) que agrupa els diferents retalls de vegetaci de ribera que apareixen fragmentriament a les ribes del Tenes, com la salzeda de salze blanc, lalbereda, la gatelleda, lomeda o les salzedes arbustives, que totes elles sn hbitats dinters comunitari citats a la Directiva Hbitats. Tamb sha fitxat la Verneda del torrent de Can Ribes (81) que s hbitat de conservaci prioritari o el Bosc de la Baga de l'Arbocer (74) i lAlzinar del Villar (100) que sn hbitats dinters comunitari.

    PGINA 29

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    ai i Encavalcaments de la vall del Tenes i els Cingles de Bert (96). Tamb sha fitxat les Costes del Traver (90), la Cova del Moro (89), les Roques de la Pineda (101) o la cova de Sant Miquel, cova de la Cascada,

    Lelement hidrolgic tamb s important, destacant els Gorgs del Tenes (98), els

    s de Bert (73) que agrupa diferents elements dinters geolgic, bitic i socioeconmics.

    cimens botnics

    Dins daquesta tipologia es pot fer una segona classificaci amb criteris de gesti i element fitxat s un espcimen (o individu) o si per

    al contrari s una espcie (parlant llavors a nivell de poblaci dindividus).

    Aix, el primer grup delements fitxats serien tots els arbres singulars per les seves

    despcies foranes (lledoners, pltans, etc.) o ubicades en zones descs o nul valor ecolgic. El

    rme.

    imensions s lOlivera de Can Bori (75) que t unes dimensions extraordinries. Dels que shan pogut mesurar els de majors dimensions

    de 1,51m i, el primer, est incls al DECRET 214/1987, de 9 de juny, sobre declaraci d'arbres monumentals de la

    ar dues singularitats vegetals trobades al terme municipal. La centurea intibcia (Centaurea intybacea) (76) s una planta de la famlia de les compostes que t una distribuci rarssima als Pasos Catalans i que ha

    Espais d'Inters Geolgic de St Miquel del F

    cova de les Tosques o de Sant Mart i la cova del Tenes, totes incloses dins del Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai (91). Tots aquests elements geolgics sn de gran importncia.

    Gorgs de les Donzelles (87) i de Vallderrs (363), el Salt de Vallderrs (88), les curioses surgncies daigua de les Barbotes i l'Avenc (84) o la cascada o salt de Sant Miquel, la cascada o salt del Rossinyol incloses al Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai (91).

    Finalment, destacar lEspai d'Inters Natural dels Cingle

    5.6.2 Esp

    conservaci, atenent si el tipus d

    dimensions. Aquests, destaquen per ser elements de gran inters popular, car sn fcils didentificar i dincorporar-se dins la memria o cultura popular. A ms, solen estar ubicats a llocs estratgics (places, masies, camins, etc.) que sn molt freqentats, formant doncs part del paisatge o de la singularitat daltres elements, per b que individualment ja destaquin. Sovint per, aquests elements, biolgicament no tenen massa inters ja que en molts casos es tracta

    fet que aquests arbres assoleixin aquests ports sol ser degut a que, al ser a llocs estratgics, no han estat tallats secularment com la majoria dels boscos del te

    Dels arbres inventariats cal destacar que les espcies ms freqents sn el lledoner (Celtis australis), el pi pinyer (Pinus pinea), lolivera (Olea europaea) i lalzina (Quercus ilex ssp ilex). Els permetres dels arbres que shan pogut mesurar fluctuen entre els 2 i els gaireb 5 m, que correspon aproximadament a uns 0,7 m i 1,5 m de dimetre. Tot i aix, larbre de majors d

    sn el Pltan de la Font de la Pineda (71) i el Lledoner de Can Ribafort (92) que els dos tenen un dimetre de 4,72 m i permetre

    Generalitat de Catalunya. Els segueixen el Lledoner de Can Torruella (97) amb 4,70 m de permetre, lAlzina de la Torre (82) amb 4,60 m de permetre i lOlivera de l'esglsia de Sant Pere (78) amb 4,14 m de permetre.

    Dins daquest apartat cal destac

    PGINA 30

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    t, que s fora extensa i que t l'inters de ser la ms meridional i interior dels Pasos Catalans.

    u

    ses en lapartat 6.3 del captol de recomanacions, on es fan propostes de

    cultural relacionat amb Bigues (Museu Dioces

    ntari,

    lei, El Prat

    estat citada a les cingleres de Sant Miquel del Fai. La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) (99) s una espcie fora rara als Pasos Catalans, que sol fer-se a llocs rocosos de les contrades martimes per que als Cingles de Bert hem localitzat una nova poblaci no citada anteriormen

    5.7 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS

    En aquest apartat el que sanalitza s la situaci legal dels elements patrimonials del m nicipi en el moment de fer linventari. Pel que fa a lestat de conservaci,

    pecificaconservaci i manteniment dels diferents elements.

    Per tenir una perspectiva general dels elements de linventari del patrimoni local de Bigues i Riells, cal visualitzar la planimetria que sadjunta. En aquest plnol no hi figuren els elements de lmbit de Patrimoni immaterial (manifestacions festives, tradici oral, msica i dansa, costumari ...), aix com les institucions ubicades en altres municipis que disposen de patrimonide Barcelona, Museu de Granollers, arxius diocesans,....).

    La situaci dels 368 elements fitxats s molt heterognia. Primerament destaquem aquells que tenen algun tipus de protecci legal com elements de patrimoni cultural o natural.

    Normativa municipal

    Normativa supramunicipal

    Pla Especial dInters Natural i altres elements del patrimoni natural

    Pel que fa a la Normativa Municipal, en el moment de redacci daquest Invenoms hi ha la protecci indicada en les Normes Subsidiries (NN.SS) del 1984. Amb la redacci del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (POUM) de Bigues i Riells, tamb es vol realitzar un Catleg del Patrimoni que ampli el nombre delements protegits i especifiqui el seu nivell de protecci. A les Normes Subsidiries hi ha incloses masies, ermites, conjunts histrics i zones dinters arqueolgic.

    Les ermites sn: Sant Miquel del Fai, Sant Mart del Fai, Sant Bartomeu de Montras, Santa Maria del Villar i lermita de Can Carreres, avui en dia desapareguda.

    Les masies sn : Can Batlles, Can Camp, La Madella, Can Margarit, La Pineda, Can Quintanes, Can Regasol, Can Viaplana, Can Adzet, Can Badell, Can Barri, Can Vermell, Can Canals, Can Carreres, Can Granada, Can Maspons, Can Noguera, Can Ribes, Can Roca, La Torre, Can Torruella, Can Viver, Can Garriga del Sode Baix i Can Mas de Dalt.

    PGINA 31

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    que recullen aquestes normes subsidiries sn: Can Granada, Tur del Rull, Tur del Pollancre, Can Badell, Can Garriga, Can Margarit,

    s madrigueres, Can Mas de Baix, Grau de les escaletes, Serrat de Santa Creu, Can Isidre Vell, Puig Alt del Viver, Can Llad, Can Pastor,

    tegoria de Monument, (BIC: R-I-51-5181), segons el decret de 22 dabril de 1949, que declarava monuments protegits tots els

    1949).

    nir. Els BCIN sn els elements ms rellevants del patrimoni cultural catal, i es classifiquen en diferents

    Bert es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla

    t, t carcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i la Llei

    El PEIN t com a objecte la delimitaci i l'establiment de les determinacions

    n. Aix mateix, es potenciaran, congruentment amb les finalitats de conservaci expressades al punt

    Pel que fa a conjunts dinters, ens trobem la Parrquia de Riells, la Parrquia de Bigues, el Castell de Montbui i la Fbrica Vella.

    Les zones dinters arqueolgic

    Can Perera, Can Pou, Le

    Vallderrs, Can Geroni.

    Pel que fa a normativa supramunicipal, existeixen tres elements declarats amb la mxima categoria de protecci segons la llei catalana (1993), com a Bns culturals dInters Nacional (BCINs), equiparables als Bns dInters Cultural (BIC) de la legislaci estatal (1985). Es tracta de:

    Castell de Montbui (210), en la ca

    castells dEspanya (BOE, 5.5.

    Monestir de Sant Miquel del Fai (201), en la categoria de Monument, (BIC: R-I-51-5209), Llei 16/ 19850625 / BOE.

    La Torre (210), en la categoria de Monument, (BIC: R-I-51-5208), ) Llei 16/ 19850625 / BOE.

    Es tracta de la mxima protecci que un B cultural pot te

    categories (Monument histric, Conjunt histric, Jard histric, Lloc histric, Zona dinters etnolgic, Zona arqueolgica o Zona paleontolgica). La declaraci de BCIN est regulada per la Llei del patrimoni Cultural Catal (Llei 9/1993 de 30 de setembre) en els seus articles 7 a 14.

    El patrimoni natural adquireix una gran importncia a Bigues i Riells per la seva singularitat que ha quedat ben reflectida en aquest inventari. El Pla especial de protecci del medi natural i del paisatge dels Cingles de

    d'Espais d'Inters Natural (PEIN). Aques

    23/1983, de 21 de novembre, de poltica territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori catal considerats pel seu inters natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un rgim de protecci bsic. El Pla especial de protecci del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bert fa referncia a un d'aquests espais. La memria del PEIN destaca linters biogeogrfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfolgica, ecolgica i paisatgstica.

    necessries per a la protecci bsica dels espais naturals, la conservaci dels quals es considera necessria d'assegurar, d'acord amb els valors cientfics, ecolgics, paisatgstics, culturals, socials, didctics i recreatius que posseeixe

    anterior, els usos i les activitats agrcoles, ramaderes, forestals, cinegtiques, d'aqicultura, de pesca i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria

    PGINA 32

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    aminants del medi. A aquests efectes, es prendran les mesures oportunes per assegurar el manteniment d'aquestes activitats tradicionals en les seves condicions

    le amb la protecci dels espais inclosos al Pla.

    de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest ltim, t un 10,2% del territori municipal dins

    L'mbit territorial de l'espai Cingles de Bert compta amb un gran inters geolgic en l Paleogen del NE

    d'Espanya i reposa sobre una seqncia paleozoica (era primria) i trisica (inici de

    ria geolgica de Catalunya i que han estat descrites en uns pocs itineraris que es poden catalogar com a clssics pel que fa a la

    uns trets geomorfolgics destacables que configuren un relleu acinglerat originat a partir de l'acci dels

    ues de la disposici dels diferents tipus de roques sedimentries. El conjunt d'elements geomorfolgics confereixen a l'espai un notable inters ecolgic i

    sta (escarpaments i cingles amb talussos ms suaus als seus peus), el qual configura les

    c) Cursos hdrics i rgim hidrogeolgic

    La xarxa hidrogrfica i el funcionament de l'aigua subterrnia de l'espai modelen el

    d'habitants dels municipis que hi sn inclosos, s'impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural i es promouran les activitats descont

    actuals i de forma compatib

    Els Cingles de Bert estan situats en els termes municipals

    d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Els elements d'inters que han propiciat la protecci d'aquest espai (extret del Pla especial) sn:

    1. Elements geolgics d'inters

    a) Afloraments geolgics

    tant que es tracta d'una de les zones millor estudiades de

    l'era secundria) fora completa, ben representada igualment a lespai proper del PEIN Masss del Montseny. L'inters d'aquestes seqncies litoestratigrfiques rau en el fet que resumeixen bona part de la hist

    didctica de la geologia catalana.

    b) Singularitat geomorfolgica

    L'mbit geogrfic del Pla especial es caracteritza per

    processos geolgics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidncia de la xarxa hidrogrfica s'adapta i ressalta amb ms intensitat les caracterstiq

    paisatgstic el qual aglutina els principals ecosistemes de l'espai.

    Les principals manifestacions d'aquests processos sn el relleu en cue

    escarpades cingleres del Perer i del Bert; els cursos fluvials encaixats com el del riu Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials encaixades, com la de Riells o la del Llbrega. Aix mateix, tenen un gran inters paisatgstic les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipsits de travertins, tots ells conseqncia del modelat i dels processos crstics associats a l'acci de les aiges superficials i subterrnies, respectivament.

    substrat rocs i configuren tot un seguit d'elements geolgics destacats. D'altra banda, acullen el desenvolupament d'hbitats associats a fonts o surgncies d'aiges dures (considerades en relaci al contingut en els cations Ca + Mg associats als ions bicarbonat i carbonat) a coves no explotades pel turisme, ambds

    PGINA 33

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    , les zones engorjades dels principals cursos d'aigua a l'espai, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llbrega, aix com els salts d'aigua que

    2. Elements bitics d'inters

    a) Presncia d'hbitats d'inters comunitari

    na i de la flora silvestres, l'espai es caracteritza per la presncia d'hbitats d'inters comunitari. En particular, es tracta

    En l'espai nidifica l'liga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espcie les poblacions mes de conservaci en els sectors ms

    septentrionals de la serralada Prelitoral.

    La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservaci de les aus

    La Llei 3/1988, de 4 de mar, de protecci dels animals, tamb inclou aquesta

    rinus) i el duc (Bubo bubo). Aquestes dues espcies tamb es troben en l'Annex I de la Directiva 79/409/UE.

    Per ltim, cal remarcar la importncia d'aquest espai per a la conservaci d'un gran

    ns de les quals actualment es desenvolupen en l'espai, sin les que potencialment ho poden fer en un futur, i ms tractant-se d'una

    considerats d'inters comunitari per la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

    A tal efecte, destaquen les surgncies i fonts manifestacions, principals del funcionament de l'aigua subterrnia a l'espai, i les coves i els dipsits de travertins, manifestacions del modelat de la circulaci de l'aigua subterrnia.

    S'han de destacar, tamb

    es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a lalada del Santuari de Sant Miquel del Fai.

    D'acord amb la Directiva 92/43/UE i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjanant la conservaci dels hbitats naturals i de la fau

    dels hbitats associats a fonts o surgncies d'aiges dures (codi 54.12) i els hbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeraci coincideix amb les utilitzades en ambds textos legals.

    b) Presncia de l'liga cuabarrada i d'altres espcies protegides

    de la qual pateixen greus proble

    silvestres (79/409/CEE), inclou al seu Annex I l'liga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espcie ha de ser objecte de mesures de conservaci especials quant al seu hbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivncia i reproducci en la seva rea de distribuci.

    espcie en el seu Annex 2 sobre espcies protegides de la fauna salvatge autctona.

    Per altra banda, tamb s'han esmentat dues espcies ms protegides per l'esmentada llei, es tracta del falc pelegr (Falco pereg

    nombre d'espcies protegides, donada la seva diversitat d'ambients, i sobretot pel que fa a les cingleres. En referncia a aquest fet, per, val a dir que no es tracta noms de les espcies les poblacio

    PGINA 34

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    elevada presncia dels ambients rupcoles. En aquest sentit, les rees acinglerades constitueixen una part molt significativa de

    ant tamb per a determinades espcies de la fauna, en particular per a les aus rupcoles i la fauna caverncola. Ja s'ha assenyalat abans la

    rotegida liga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). Tanmateix, aquesta rea ha de ser considerada tamb pel seu inters per a la nidificaci

    bles de l'espai s la seva diversitat biolgica en relaci a ambients biogeogrfics. En aquest sentit, els Cingles de Bert es localitzen en

    Malgrat els incendis forestals ocorreguts, l'espai mostra un aspecte general on la

    cendis de les darreres dcades no van destruir. Es tracta d'algunes rees forestals que actualment

    onstitueixen els nics boscos de l'espai, per la qual cosa la seva preservaci s un aspecte rellevant. S'han de considerar com un factor important per a la regeneraci

    3. Elements socioeconmics d'inters

    a) Santuari de Sant Miquel del Fai

    a. La visita al recinte ofereix diversitat dactivitats culturals, ldiques

    zona recentment cremada, i per tant en clar dinamisme pel que fa a les seves comunitats biolgiques.

    c) Inters dels sistemes naturals rupcoles

    Aquest espai es caracteritza per l'

    l'espai i un dels seus elements d'inters. Aquests ambients es caracteritzen, en general, per la presncia d'espcies de flora, adaptades a unes condicions molt especfiques.

    L'entorn acinglerat s import

    presncia de l'espcie p

    d'altres espcies com ara el falc pelegr (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo). Aquest fet ha motivat algunes iniciatives de recerca cientfica ornitolgica.

    d) Inters biogeogrfic

    Un dels elements d'inters destaca

    una zona de transici entre la regi mediterrnia i la regi eurosiberiana, la qual cosa es manifesta amb la presncia de comunitats naturals de tipus submediterrani.

    e) Inters de la coberta vegetal

    major part de la superfcie presenta un bon recobriment vegetal, principalment mitjanant comunitats herbcies. Sovint, per, tamb apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneraci.

    Es conserven comunitats boscoses en aquelles rees que els in

    c

    dels boscos de la zona i constitueixen l'nic refugi de les espcies tpicament forestals o que en alguna fase del seu cicle vital requereixen del bosc.

    La localitzaci del Santuari de Sant Miquel del Fai a l'espai, situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un inters especial des del punt de vista paisatgstic. Alguns del seus elements arquitectnics tenen fora inters i han estat catalogats com a bns culturals d'inters nacional (BCIN), a efectes de la Llei del patrimoni cultural.

    L'atractiu paisatgstic d'aquest enclavament fa que sigui un punt important dafluncia turstic

    PGINA 35

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    de Sant Miquel, les coves o els salts daigua del Rossinyol i del Tenes, litinerari fins a lermita de Sant Mart del Fai, una rea de pcnic, un petit museu i l'antiga casa prioral reconvertida en restaurant.

    ntren a l'entorn d'algunes rees agrcoles. Aquest model ha perms preservar

    sos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes potable, la qual cosa ha evitat la

    seva localitzaci a la concentraci urbana de Barcelona

    alguns problemes derivats de la freqentaci per a usos d'espais oberts i la conservaci dinfrastructures viries per

    d) Tradici excursionista

    stat utilitzat i s utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. L'entorn poc transformat (malgrat la importncia dels incendis forestals), les

    del PEIN s creuat per un sender de gran recorregut, lanomenat GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit

    l que fa als elements

    7 de declaraci darbres monumentals i al Decret 47/1998 sobre la declaraci darbres

    inters a nivell comunitari per ser hbitats singulars en recessi, amenaats o rars. Estan classificats en hbitats de conservaci

    lzinar, les salzeredes, la gatelleda, etc.)

    ats s la seva titularitat. Aix s important a lhora destablir mecanismes de protecci o

    i recreatives: lesglsia

    b) Patrimoni arquitectnic i arqueolgic

    A banda dels elements ja esmentats del Santuari de Sant Miquel del Fai, cal assenyalar l'inters arquitectnic de la parrquia de Sant Pere de Bert i alguns elements arqueolgics inventariats.

    c) Model d'implantaci

    Cal assenyalar el baix grau d'implantaci d'edificacions a l'espai, les quals es concesuperfcies forestals deshabitades d'extensi relativament gran. s interessant fer notar que la majoria dels maautnoms de generaci d'energia o d'aigua proliferaci dinfrastructures lineals.

    Tanmateix, atesa la l'existncia d'activitats agrcoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'inters en relaci amb el fet d'evitar recreatius, el mantenimenta situacions d'emergncia.

    L'espai ha erelativament bones panormiques i l'inters paisatgstic de les cingleres expliquen aquest fet. A ms, l'mbit

    recorregut, PR-C 33, de la Garriga.

    La normativa que afecta al patrimoni natural s variada, tant peal qual s aplicable com pel rang i instituci de la que emana. Aix per exemple, dins del municipi el pltan de la Font de la Pineda que est incls al Decret 214/198

    dinters comarcal i local.

    Respecte les comunitats vegetals, hi ha la Directiva Hbitats europea (92/43/CEE) que recull un seguit dhbitats que tenen

    prioritria (com s el cas de la verneda) o hbitats dinters comunitari (com lomeda, lalbereda, la

    Un altre aspecte que t a veure amb la situaci legal dels elements inventari

    conservaci daquests elements.

    PGINA 36

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    PROPIETAT DELS ELEMENTS

    70,00%

    80,00%

    60,00%

    50,00%

    30,00%

    40,00%

    10,00%

    20,00%

    0,00% PRIVADA PBLICA INDETERMINADA

    Cal destacar que el percentatge relativament alt de propietat pblica es deu a que es tracta dun municipi amb un gran fons de llegendes o tradicions. Tamb cal dir

    s i tot en runa, siguin de difcil

    (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. El Valls i el Maresme.

    na. Barcelona.

    RCEL (coord). Fonts. Passat i Present. Ajuntament de Bigues

    drid.

    que alguns dels elements de patrimoni immoble ms representatius sn en mans de propietat privada: Sant Miquel del Fai, La Torre, Can Badell, Can Garriga del Solei, etc. Aix fa que alguns dells, en fora mal estat o finrecuperaci. Altres, com Ca nAdzet, han estat recentment adquirides per lAjuntament i seran arranjades com a equipament municipal, bo i aprofitant per arranjar lentorn.

    6 BIBLIOGRAFIA

    AA.VV Fundaci Enciclopdia Catalana. Barcelona.

    AA.VV (1991). Catalunya Romnica. Vol. XVIII, Valls occidental i Valls oriental. Gran Enciclopdia Catala

    AA.VV (2004). Mapa i guia excursionista cingles de Bert. Ed. Alpina-Geoestel.

    ALEMANY I QUINTANA, MAi Riells.

    ALMAGRO, M; SERRA RFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). "Carta Arqueolgica de Espaa, II, Barcelona". Ma

    AMADES, Joan (1983) Costumari catal. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV.

    PGINA 37

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    Impremta Galobart. LAmetlla del Valls.

    ): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona.

    el Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona.

    de la Vall del Tenes. Ronana, nm. 160, novembre-desembre 1992, pp. 1-16. Santa Eullia de Ronana.

    ieval i modern al Valls oriental. Treballs del Museu de Granollers, nm. 2. Museu de Granollers.

    s. Notas arqueolgicas inditas de Riells del Fay.

    s, Volum II. Ed. Barcino.

    , Mart (1988) Materials i jaciments arqueolgics del Museu de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueolgic. Sant Feliu de Codines.

    CABOT, Joan, et alii, (1992): Els molins i les rescloses de la Vall del Tenes. Ronana,

    Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona.

    aleoltica. Patronat Francesc Eiximenis, Girona, pg. 373.

    CARCELLER, X. Coord. (2002). Pla especial de protecci del medi natural i del

    AMADES, Joan (1983) Costumari catal. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62. Barcelona. Vol. V.

    BADIA i MORET, Josep (1968) La baronia de Montbui. Notes histriques.

    BAD i POSAS, Llus (1905

    BALAGUER, Vctor (1850): Una expedicin a Sant Miquel d

    BARBANY, Carme et ali, (1991): Les masies

    BARBANY, Carme et ali (1996): De la balma a la masia. Lhbitat med

    BARBERA, Jo

    BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilaci de Joan Armangu i Herrero.

    BOADA, Mart; CASAS, Pep i CAMPDEPADRS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres.

    BOLS, O I VIGO, J. (1984). Flora dels Pasos Catalans, Volum I. Ed. Barcino.

    BOLS, O I VIGO, J. (1990). Flora dels Pasos Catalan

    BOLS, O I VIGO, J. (1995). Flora dels Pasos Catalans, Volum III. Ed. Barcino.

    BUSTAMANTTE, Mart i GARRIGA

    nm 165, novembre-desembre 1992, pp. 1-16. Santa Eullia de Ronana.

    CAMPS i ARBOIX, Joaquim de (1973)

    CANAL, J i CARBONELL, E. (1989). "Can Garriga (Bigues, Valls Oriental)", dins Catalunya P

    CARBONELL ROURA, EUDALD (1990). Noves perspectives del Paleoltic al Valls. Limes, nm. 0, pgs. 4-9.

    paisatge dels Cingles de Bert. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

    PGINA 38

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    3, pgs. 277-279.

    COMAS, Carme (1985): Retaule del Roser de l'esglsia de Sant Pere de Bigues.

    it.

    ura de la Generalitat. Indit.

    pida sepulcral de Guillem ('esglsia-cova de Sant Miquel del Fai). Inventari de Patrimoni Arquitectnic de Catalunya. Departament de Cultura

    COROMINAS, Joan (1995) Onomasticon cataloniae. Els noms de lloc i noms de

    CRUELLS CASTELLET,J (2004). Prospecci arqueolgica a la parcella del Colomer-

    DANT , J. Et alii (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un rac del Valls.

    DA GARRIGA, Jos. Notas arqueolgicas inditas del Valls Oriental.

    . Granollers.

    ESTRADA GARRIGA, Jos (1969). "Vias y poblamiento romanos en el territorio del rea

    FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscrides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona.

    CARRERAS, F.; GOMIS, C. (1910). Geografia general de Catalunya. Provncia de Barcelona. Ed. Alberto Martn. Barcelona.

    CASANOVAS, A; GARRIGA, M (1993): Una copa de fusta procedent de Can Mainou (Bigues, Valls Oriental). Gala, 2, 199

    CASANOVA i QUEROL, Elisenda (1993): Fitxa nmero 102 de l'inventari del Museu Maricel de Sitges. Indit.

    Inventari de Patrimoni Arquitectnic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Indit.

    COMAS, Carme (1985): Sarcfag a l'esglsia de Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectnic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Ind

    COMAS, Carme (1985): Lpida del monjo Arbizu de l'esglsia-cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectnic de Catalunya. Departament de Cult

    COMAS, Carme (1985): L

    de la Generalitat. Indit.

    persona de totes les terres de llengua catalana. Vol. III. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, pg. 14 i 389.

    Can Granada. Informe Preliminar. Indit.

    Mancomunitat de la Vall del Tenes.

    ESTRA

    ESTRADA GARRIGA, Jos (1955). Sntesis arqueolgica de Granollers y sus alrededores

    ESTRADA, Jos i VILLARONGA, Leandro (1967). "La Lauro monetal y el hallazgo de Cnoves (Barcelona)". I.P.A. Monografas XXVIII, Barcelona.

    ESTRADA GARRIGA, Jos (1967). "Un sepulcro de fosa en el Puig de Can Pou (Bigues)"; a Ampurias XXIX, pgs. 258-261 Barcelona.

    Metropolitana de Barcelona". Comisin de Urbanismo, 65. Barcelona.

    PGINA 39

  • INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL BIGUES i RIELLS MEMRIA TCNICA

    -02-2005).

    los sanfeliuenses, a Valls (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pg. no consta.

    de Can Barri (Bigues, Valls Oriental). Materials arqueolgics en el Museu arqueolgic municipal de Sant

    GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neoltics en lrea de

    GARRIGA, Martn (nncc). "Notas arqueolgicas inditas de Sant Feliu de Codines".

    CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. (1990) Catleg de Monuments i Conjunts Histrico-Artstics de Catalunya. Departament de Cultura de la

    GENERALITAT DE CATALUNYA (1987). Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaraci

    rqueolgic i Paleontolgic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Indit.

    OLINS, Rafael (2000): Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'histria i cent anys de concentraci de fons. Dins Lligall (Barcelona)

    GOMIS, Cels (1891) Botnica popular. Ab gran nombre de confrontacions.

    GOMIS, Cels (1911) Geografia General de Catalunya: la provncia de Barcelona.

    uixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels Anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla.

    HERNNDEZ YLLAN, Manuel (1983). Yacimiento ibrico Can Badell: Bigues-Riells del

    HERNNDEZ YLLAN, M