20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 2

Inventari Patrimoni Cultural d'Abrera Memòria tècnica Redacció ArqueoCat SL:Natàlia Salazar Ortiz Ajuntament d'Abrera Maig 2008

Inventari del Patrimoni Local d’Abrera (Baix Llobregat)

Gener – juny 2007

Natàlia Salazar Ortiz -ArqueoCat SL-

2

1. CRÈDITS I AGRAÏMENTS 2. METODOLOGIA

2. 1. Buidatge bibliogràfic 2. 2. Treball de camp 2. 3. Treball de gabinet

3. DIAGNÒSTIC 3. 1. Marc geogràfic i físic 3. 2. Nuclis de poblament 3. 3. Xarxa de comunicacions i transports públics 3. 4. Dades de població 3. 5. Principals activitats econòmiques per sectors

3. 5. 1. Sector primari 3. 5. 2. Sector secundari 3. 5. 3. Sector terciari 3. 5. 4. Professionals i artistes

3. 6. Breu síntesi històrica 3. 7. Toponímia i escut de la vila 3. 8. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme

3. 8. 1. Equipaments patrimonials 3. 8. 2. Elements destacables

3. 8. 2. 1. El jaciment ibèric de l’Hostal del Pi i la vil·la romana de Sant Hilari

3. 8. 2. 2. El castell de Voltrera 3. 8. 2. 3. Sant Pere d’Abrera 3. 8. 2. 4. Les masies 3. 8. 2. 5. Els espais naturals del terme

3. 8. 3. Estat legal de protecció 3. 8. 4. Dades estadístiques dels béns inventariats 3. 8. 4. 1. Per tipologia 3. 8. 4. 2. Per titularitat

3

3. 8. 4. 3. Per cronologia 3. 8. 4. 4. Per l’estat de conservació

4. LLISTATS D’ELEMENTS NO FITXATS I FITXATS

4. 1. Elements no fitxats 4. 2. Llistat d’elements fitxats per ordenació numèrica 4. 3. Llistat d’elements fitxats per ordenació tipològica 4. 4. Llistat d’elements fitxats per ordenació onomàstica

6. BIBLIOGRAFIA

ANNEX 1: PLANIMETRIA ANNEX 2: ÍNDEX D’IMATGES ANNEX 3: FITXES

4

1. CRÈDITS I AGRAÏMENTS

L’elaboració de l’estudi del que la present memòria n’és la culminació és fruit de la petició efectuada pel municipi d’Abrera a la Diputació de Barcelona. Aquesta, a través de l’Oficina de Patrimoni Cultural, va encarregar dita tasca a l’empresa d’arqueologia i patrimoni ArqueoCat SL, essent-ne l’autora Natàlia Salazar Ortiz.

Cal posar de relleu l’estreta col·laboració portada a terme per Joan Carles Guix i Maria

Soler, l’ajuda de qui ha facilitat enormement la nostra tasca i l’ha enriquit de forma notable. Tanmateix, volem expressar el nostre agraïment a tots aquells que han col·laborat d’alguna manera en l’elaboració de l’inventari (tant a nivell logístic com facilitant-nos informació), entre ells al personal de l’ajuntament d’Abrera, a propietaris i masovers, així com a Mossèn Enric Aymerich, rector de la parròquia de Sant Pere d’Abrera.

• Finançament i promoció: Ajuntament d’Abrera i Diputació de Barcelona.

• Coordinació i supervisió: Teresa Reyes (Diputació de Barcelona); Joan Carles Guix, Maria Soler (Ajuntament d’Abrera).

• Execució: Equip d’ArqueoCat S. L. format per: o Coordinació: Jordina Sales. o Redacció de l’Inventari: Natàlia Salazar. o Fotografia: Natàlia Salazar. o Planimetria: Ignasi Camps.

5

2. METODOLOGIA

La present memòria parteix amb el propòsit de realitzar, tal i com indica la Diputació de Barcelona, una recollida exhaustiva de les dades referents al patrimoni cultural i natural del municipi d’Abrera. Els béns susceptibles d’ésser inclosos dins d’aquest inventari pertanyen a un ampli espectre, que inclou a grans trets el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural, blocs que ja desglossarem al llarg del treball.

No obstant, la realització d’aquest inventari hauria de ser el punt de partida a partir del

qual es pugui dur a terme una anàlisi qualitativa del patrimoni d’Abrera, que esdevingui una eina útil per a la seva valoració i que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.

El desenvolupament del present treball es va iniciar a principis del mes de gener de

2007, una vegada duta a terme la reunió entre membres de l’Ajuntament d’Abrera, la Diputació de Barcelona i l’empresa d’arqueologia i patrimoni ArqueoCat SL. Un cop establerts els termes de l’acord, els continguts i abast del treball i els terminis de realització, es va definir el pla de treball, que hagué de considerar tres fases (que tot i consecutives s’han solapat en el temps): el buidatge bibliogràfic, el treball de camp i el treball de gabinet.

2.1. Buidatge bibliogràfic Aquesta fase consistí en un primer apropament a la realitat del municipi a partir de la

bibliografia generada. Tot i que cal dir que aquesta és escassa (almenys pel que fa referència estricta al patrimoni cultural i natural del municipi, objecte d’aquest treball), ens ha proporcionat dades de gran valor. Especial esment cal fer dels tres premis d’investigació local promoguts i editats pel propi ajuntament del municipi: Abrera, poble per a tothom (SOLA: 1999); L’església de

Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica (SOLER: 2000a); i La Guerra Civil a

Abrera (FOSALBA: 2001). Tots tres títols han estat de gran utilitat a l’hora d’il·lustrar tant la història com el desenvolupament del municipi des dels seus orígens fins al segle XX. També han esdevingut imprescindibles a l’hora d’aprofundir en els aspectes històrics i culturals del municipi

6

l’obra de síntesi Història d’Abrera (MARTÍNEZ: 2000) i les pàgines web del Grup d’Opinió i Recerca Local BREA (http://www.espaisvirtuals.com/grupbrea/), i la de l’entitat Amics d’Abrera (http://www.terra.es/personal/abrerari/abrera2.htm).

En el camp del patrimoni arquitectònic ha resultat fonamental la consulta de l’Inventari

del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya corresponent a Abrera, del qual el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha proporcionat una còpia al municipi. També ha estat bàsica la consulta dels diferents articles monogràfics inclosos al volum XX de la Catalunya

Romànica, (PAGÈS: 1992b, 1992c, 1992d) que estan dedicats als elements de patrimoni arquitectònic de cronologia medieval més rellevants del municipi (Sant Hilari, Sant Pere d’Abrera i Sant Pere de Voltrera).

Ens han estat de gran utilitat a l’hora de tractar temes de caire geogràfic (paisatge,

xarxes de camins antics, etc.) i toponímic: el volum I de la Gran Geografia Comarcal de

Catalunya (PONS: 1992); l’Atles del Baix Llobregat editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1995); L’Atles d’Història de Catalunya (HURTADO; MESTRE; MISERACHS: 1995); l’obra Els

orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la

història de Catalunya (BOLÓS: 2004); i l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines (1996).

Pel que fa als jaciments arqueològics, hem realitzat una consulta prèvia a la Carta Arqueològica de la comarca del Baix Llobregat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ens portà a buidar la informació d’informes tècnics i de memòries que fan referència a les intervencions arqueològiques dutes a terme al municipi.

Referents al jaciment ibèric de l’Hostal del Pi, existeix una memòria tècnica dipositada

que va ser elaborada pels directors de l’excavació arqueològica realitzada l’any 2001, Xavier Bermúdez i Jordina Sales de l’empresa ArqueoCat SL (BERMÚDEZ; SALES: 2001 i 2002). Aquest treball presenta els resultats de la primera i única campanya, fins al moment, de treballs arqueològics duts a terme al jaciment. L’estudi inclou la planimetria realitzada, un inventari del

7

material arqueològic recuperat i documentació fotogràfica. Hem de dir que aquestes tasques arqueològiques es basaren en la notícia prèvia de la localització de les restes per part del grup de recerca local BREA (SOLER; GUIX; GUIX: 2000b). Els resultats de l’excavació arqueològica de l’any 2001 van ser publicats en forma d’article a la Revista d’Arqueologia de Ponent, proporcionant-nos un resum i una interpretació del jaciment molt útil a l’hora de confeccionar la seva fitxa (BERMÚDEZ et alii: 2003).

També volem destacar en referència a l’església romànica de Sant Pere d’Abrera el treball monogràfic de Maria Soler, el qual, a partir d’una lectura arqueològica dels paraments de l’edifici, ens ofereix un repàs històric essencial sobre l’origen d’Abrera entorn de l’església parroquial (SOLER: 2000a).

A part de la informació continguda a la Carta Arqueològica del municipi, hem de destacar

les diferents notícies publicades d’antuvi sobre la vil·la romana de Sant Hilari a AINAUD: 1962 i a MENÉNDEZ; SOLÍAS: 1989.

Pel que fa a l’ermita de Sant Hilari i al castell de Voltrera, amb la seva església de Sant

Pere, han estat imprescindibles els diferents treballs signats per Montserrat Pagès (PAGÈS: 1983; 1992a; 1992b; 1992c; 1992d), així com l’article sobre el castell de Voltrera contingut al volum I de Els castells catalans (CATALÀ: 1967).

Hem tingut accés, gràcies al seu autor, historiador i veí d’Abrera, en Miquel Vives, a la

tesi doctoral, encara en fase d’elaboració, L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat

i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX, estudi que ha estat imprescindible en el moment d’acotar cronològicament molts dels béns inventariats.

Hem inclòs també algunes monografies sobre l’evolució històrico-arquitectònica de la

masia catalana, que ens han ajudat a l’hora de contextualitzar els diversos masos que hem inclòs en aquest inventari: BORBONET: 1996; BORBONET et alii: 2006; GIBERT: 1985; GONZÁLEZ et alii: 2005; TO, MONER, NOGUER: 1998; FERRER, MUTGÉ, RIU: 2001; VILA:

8

1980. També ha estat buidada la bibliografia localitzada al Fons d’Història Local elaborat per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona:

(http://www.diba.es/fonshl/fonshl.asp?cont=157).

Pel que fa a la descripció arquitectònica i artística dels ítems fitxats ens han estat de gran utilitat diferents diccionaris de referència com: CHING: 1997; FATÁS; BORRÁS: 1980; FULLANA: 1974.

En referència a tots aquells béns inventariats que estan relacionats amb la cultura

popular, tradicional i, en definitiva de caire etnològic, hem inclòs tota la informació buidada a l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Aquestes dades han estat complementades amb la consulta, tant d’obres generals com El Costumari de Joan Amades, com d’obres més específiques sobre folklore, llegendes, cançons, rondalles i dites populars (BERTRAN: 1885; GIBERT: 1948; SERRA: 2003; SOLER: 1994).

També ha estat consultat l’Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya, sense

resultats, però, pel que fa a Abrera. Respecte al patrimoni natural del municipi han esdevingut de consulta obligada les

següents pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa; http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/zepa.jsp; http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID=66389&SourcePageID=5730#1.

Per a la descripció de senders i rutes senyalitzades hem utilitzat la informació

proporcionada pel Centre Excursionista d’Abrera (http://www.sparagaria.com/cea/). I per a la classificació de les fonts i dels arbres ens hem basat en els estudis respectius encarregats per l’Ajuntament d’Abrera a ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006).

9

Altres monografies, de caire més específic, referents a elements com pous de glaç, eremitoris, barraques, feixes, marges i altres béns patrimonials relacionats amb el conreu de la vinya són: ARTIGAS; CAMPS; PASCUAL: 2003; BERZOSA: 2005; ENRICH, ENRICH, SALES: 2000; ENRICH; MIRET; VICH: 2006; FERRER: 2003; GALLARDO: 2003; MARTÍNEZ: 2006; PERARNAU: 1992; PLANS: 2003; SOLER: 1994.

Els arxius consultats a nivell municipal han estat l’Arxiu Històric Municipal, l’Arxiu

Parroquial i el Fons Fotogràfic de l’Ajuntament. A nivell comarcal hem consultat el fons de l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat. Finalment a nivell autonòmic hem buidat la informació sobre Abrera localitzada als arxius del Centre Excursionista de Catalunya (Arxiu Fotogràfic i Arxiu de la Masia Catalana), així com els diferents fons encabits al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. Respecte als pergamins medievals fitxats cal destacar els dos estudis publicats al respecte: BENET: 1983 i SOLER: 1998.

Per als apartats de la memòria que reflecteixen la realitat econòmico-social del municipi,

hem emprat estadístiques extretes de la pàgina web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.net/),del programa Hermes de la Diputació de Barcelona (http://www.diba.es/) i de l’Ajuntament d’Abrera. Sobre informació en general del municipi, ha estat bàsica la plana web local http://www.ajuntamentabrera.cat/default.asp?opc=&doc=temp&ext=asp.

Sobre legislació de patrimoni s’ha consultat, per temes relacionats amb protecció de

caire estatal i autonòmic el recull editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 1995 i la web del Ministeri de Cultura (http://www.mcu.es/patrimonio/index.html). A nivell local ha estat bàsica la consulta del Pla General vigent i de la Llei d’Urbanisme 2/2002.

Hem dividit la documentació cartogràfica sobre la que hem treballat en aquella utilitzada

en format digital (Mapa Comarcal de Catalunya 1:50 000 i la Planimetria 1:5 000 proporcionada per l’Ajuntament d’Abrera) i els mapes utilitzats en format paper (Ortofotomapa de Catalunya 1:5 000). Les dades geogràfiques com les coordenades UTM i l’altitud han estat preses amb GPS i

10

han estat comparades amb les ofertes pel Visualitzador de Geoinformació de Catalunya i per l’Institut Cartogràfic de Catalunya a:

http://www.geoportal-idec.net/gestor/mapawms/index.jsp?idioma=cat. http://mercuri.icc.cat/website/mob_nf/mob1/mob2/inici2.htm 2. 2. Treball de camp Tot i que com ja hem dit les diverses fases de l’estudi s’han solapat a la pràctica, el

treball de camp no s’inicià fins a principis del mes de gener, un cop realitzada la primera aproximació bibliogràfica. Aquest ha consistit materialment en la verificació directa de les dades obtingudes referents al béns patrimonials detectats mitjançant el buidatge bibliogràfic i les informacions orals.

El seu registre s’ha realitzat amb las fitxa tipificada elaborada per l’Oficina de Patrimoni

Cultural de la Diputació de Barcelona (amb el programa Access de Microsoft), que conté els camps necessaris per a la completa descripció de cada element, permetent alhora encabir-hi la gran heterogeneïtat que aquests poden presentar (fet que ocasiona en molts casos que alguns dels camps quedin en blanc). Les tipologies en que poden ésser classificats, amb els respectius codis assignats (també reflectits a les fitxes), són els següents:

1.- Patrimoni immoble

1·1.- Edificis 1·2.- Conjunts arquitectònics 1·3.- Elements arquitectònics 1·4.- Jaciments arqueològics 1·5.- Obra civil

2.- Patrimoni moble 2·1.- Elements urbans 2·2.- Objectes 2·3.- Col·leccions

3.- Patrimoni documental

11

3·1.- Fons d’imatges 3·2.- Fons documentals 3·3.- Fons bibliogràfics

4.- Patrimoni immaterial 4·1.- Manifestacions festives 4·2.- Tècniques artesanals 4·3.- Tradició oral 4·4.- Música i dansa 4·5.- Costumari

5.- Patrimoni natural 5·1.- Zones d’interès natural 5·2.- Espècimens botànics singulars

La fitxa conté un seguit de camps destinats a la localització física del bé en qüestió:

ubicació (referint-se a la zona, barri o lloc), emplaçament (entorn físic), coordenades i altitud i accés.

La seva identificació, ja emmarcada dins les tipologies esmentades més amunt, és

ampliada als camps denominació (nom del bé), descripció, observacions, autor, cronologia, història, i estat de conservació. S’inclou també un camp per establir nexes entre fitxes associades.

De cara a una possible ordenació o actuació sobre els béns inventariats, resulten

fonamentals els camps referents a la titularitat (pública o privada), el propietari i l’ús actual del bé, així com a l’existència o no d’alguna mena de protecció física i/o legal.

En darrer lloc, la fitxa permet la inserció de fins a quatre imatges, essent obligatòria la

inclusió d’almenys una fotografia. Pel que fa a la planimetria, només cal inserir un mapa en el cas d’elements de grans dimensions com camins, rieres o grans extensions naturals.

12

Els criteris de selecció dels béns a inventariar (pertanyents a les esmentades categories de patrimoni immoble, moble, documental, immaterial o natural) rauen en el seu valor monumental, artístic, històric, etnològic, identificador, religiós, industrial o natural.

N’han d’ésser exclosos, però, aquells que rere la seva detecció mitjançant la bibliografia

(o informació oral) i l’ulterior comprovació personal es manifestin com a poc rellevants o que siguin seriats o repetitius. Tanmateix, també s’exclourà els béns que no hagin pogut ser localitzats, que formin realment part d’altres municipis o que corresponguin a una segona denominació d’un element ja fitxat.

Tot i que es descarti de cara a la seva inclusió a les fitxes els elements que s’atenguin

als motius expressats, la informació recollida referent als mateixos no es perd, sinó que serà recollida en un apartat de la memòria denominat com a “elements no fitxats”.

2. 3. Treball de gabinet Paral·lelament al treball de camp, s’ha anat elaborant el registre informatitzat de les

dades obtingudes en les fitxes descrites, malgrat que les dificultats d’accés a alguns dels elements han alentit el tancament d’aquesta fase. Tot i això, amb el gruix dels elements ja fitxats, s’ha procedit des de mitjans del mes de març a l’elaboració de la present memòria, tot seguint les directrius principals traçades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquestes estan estructurades en cinc blocs principals: Metodologia, diagnòstic, llistat d’elements fitxats i no fitxats, recomanacions i bibliografia, els continguts específics dels quals es troben desenvolupats al llarg del text.

13

3. DIAGNÒSTIC

3. 1. Marc geogràfic i físic El municipi d'Abrera es troba situat a l'extrem nord de la comarca del Baix Llobregat, a

banda i banda del riu Llobregat i a la Depressió Pre-litoral. Els límits del municipi són:

· al nord, pel roc de la Mona, amb el municipi d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, mentre que a la dreta del riu confronta amb el terme d’Esparreguera (Baix Llobregat), fent de partició la riera anomenada primer de Masquefa i després de Magarola. · al sud limita amb Martorell i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), coincidint en gran part amb el torrent de Can Noguera. · a l'est, coincidint amb la riera del Morral limita amb Castellbisbal; a l’esquerra de la riera del Molí limita amb Ullastrell i pel torrent de Sant Jaume amb Viladecavalls. Aquests darrers municipis pertanyen al Vallès Occidental. · a l'oest amb Els Hostalets de Pierola (Anoia).

El terme municipal d'Abrera ocupa una superfície de 19,89 km2 i abasta una àmplia zona a banda i banda dels prop de 5 km del riu Llobregat, que el travessa, des de la Serra d'en Ribes i el poble d'Ullastrell fins a la plana de Can Garrigosa, al límit amb l'Anoia. Abrera ocupa part de les terres planes de la Depressió Prelitoral Catalana, i es caracteritza per tenir una zona central d'orografia suau, modelada pel riu Llobregat, a banda i banda del qual trobem dues zones muntanyoses que limiten a l'oest amb l'Anoia (Ca n'Amat, Plana de Can Garrigosa i Sant Ermengol), i a l'est amb el Vallès Occidental (Serra d'en Ribes i Serral de l'Ametller).

El municipi d'Abrera es troba a una altitud d'entre els 55 metres sobre el nivell del mar a Can Bros i els quasi 330 metres en les proximitats del Turó de Ca la Carme (Serral de l'Ametller). El nucli urbà d'Abrera, però, es situa a una cota de 105 metres d'altitud.

14

En el subsòl del terme municipal d’Abrera afloren materials sedimentaris d’associacions de fàcies de ventalls al·luvials relacionats amb la subsidència de la depressió del Vallès-Penedès. de l’anomenat complex continental superior, és a dir, un episodi de drenatges de terres que ompliren la depressió del Vallès-Penedès succeït en l’edat Miocè mitjà i superior, entre els 14,8 i els 7,1 milions d’anys. A la llera esquerra del riu Anoia (sector de llevant del terme municipal) afloren argiles, gresos i conglomerats d’edat Serraval·lià - Vallesià i, puntualment conglomerats amb matriu argilosa sense cimentar d’edat Aragonià - Vallesià. En el sectors de ponent del municipi trobem ventalls al·luvials procedents d’Olesa de Montserrat, bàsicament són conglomerats amb matriu sorrenca sense cimentar d’edat Aragonià superior- Vallesià. Cal destacar els talussos del km.4 de la carretera de Martorell a Olesa de Montserrat, un cop passat el pont de la riera de Cal Morral. En aquest aflorament trobem un interessant associació de ventall al·luvial constituït per conglomerats, arenites, i lutites. Sobre d’aquestes facies al·luvials apareixen ben exposada una superfície de transgressió marina relacionada amb la invasió d’aigües oceàniques d’edat Langhià.

Els materials més recents són les terrasses fluvials del riu Llobregat. Es troba a 3 metres sobre el nivell del riu i especialment visibles en el marge dret del riu, formades per graves, sorres i lutites d’edat Pleistocè terminal i Holocè.

15

- Plànol de situació del municipi d’Abrera. Extret de: Mapa Comarcal de Catalunya 1:50 000. Baix Llobregat. Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995.

16

3. 2. Nuclis de poblament El terme municipal d’Abrera inclou, apart del nucli format en època medieval al voltant de

l’església, els següents nuclis de població: el Rebato, barri situat al nord-oest del municipi que es formà al segle XIX vora la carretera reial; i el nucli de Santa Maria de Vilalba, situat a banda i banda de la carretera d’Ullastrell, la BV-1202, i que també rep indistintament els noms del Suro i el Carrer del Suro. Durant les darreres dècades del segle XX s’han desenvolupat dins del terme diferents urbanitzacions que han donat lloc a nuclis compactats d’habitació: Ca n’Amat (compartida amb el terme de Sant Esteve Sesrovires), les Carpes, Can Torres, Can Vilalba i Sant Miquel.

3. 3. Xarxa de comunicacions i transports públics La principal via de comunicació és l’A2 (antiga N-II), que va de Barcelona a Madrid via

Lleida, que arriba desdoblada fins al municipi tot travessant-lo. El tram Martorell-Igualada de la N-II va ser convertit en autovia a principis dels anys 1990, seguint el curs dret del riu Llobregat. D’una altra banda la variant d’Abrera a Manresa, C-55, neix a Abrera i arriba fins a la Cerdanya a través del túnel del Cadí i pot considerar-se l’eix del Baix Llobregat. A banda hi ha un seguit de vies comarcals que travessen el municipi: la BV-1201 que va de Martorell a Olesa de Montserrat; i la BV-1202 que porta a Terrassa per Santa Maria de Vilalba i Ullastrell. A més dels diferents nuclis que formen el terme d’Abrera surten pistes o camins veïnals cap als barris secundaris, els polígons industrials i les masies.

Pel que fa als transports públics, la línea R5 Barcelona-Manresa dels Ferrocarrils

Catalans de la Generalitat té parada a Abrera. La companyia d’autobusos Hispano Igualadina té dos línies el recorregut del qual passa per Abrera, amb una freqüència aproximada de mitja hora i parant a dos punts al llarg del seu pas pel municipi: al carrer Ponent i a la Plaça del Rebato: es tracta de la línia Martorell-Esparreguera i la línia Barcelona-Igualada-Santa Margarida dels Monjos. També existeix una línia d’autobús nocturn, la N-51, que comunica Barcelona amb Abrera i Esparreguera cada hora entre les 0 h i les 5h. Per últim existeix una línia d’autobús urbà que comunica els nuclis d’Abrera i Can Vilalba, passant per diferents punts del municipi a les hores punta.

17

3. 4. Dades de població La població d’Abrera té un primer fogatge manat fer pel baró de Castellvell, on consta

que el 1752 Abrera tenia 84 veïns. Els anys següents la població augmentarà considerablement: el 1810 hi havia 660 habitants, que havien arribat a 769 el 1860 i a 848 el 1900, els primers decennis del nou segle comporten una minva de població (818 h el 1930), que no se superarà fins ben entrats els anys seixanta (el 1940 hi havia 816 h i el 1950 n’hi havia 715); 889 h el 1969, el 1970 n’hi havia 1.645, 2.213 el 1974 i 3.202 el 1977. El cens del 1981 registrà una població de 4.199 habitants, el 1991 de 5.464 i el 1998 de 7.894. L’última rectificació anual del Padró d’habitants, fet a el 31 de desembre de 2005, va reflectir una població de 10.352 habitants, amb una densitat de població de 494 hab./Km2.

Evolució demogràfica:

Any 1936 1940 1950 1965 1970 1975 1981 1991 1998 2003 2006 Habitants 830 816 715 805 1.645 2.857 4.199 5.464 7.894 9.166 10.352 Habitants per zones:

BARRIS Habitants

Nucli urbà 7.573

Can Vilalba 1.124

Ca n’Amat 562

Les Carpes 558

Sta. Maria i Can Torres 151

Sant Miquel 27

Disseminats Est/Oest 70

TOTAL MUNICIPI 10.352

18

3. 5. Principals activitats econòmiques per sectors

3. 5. 1. Sector primari Abrera ha estat, tradicionalment i fins als anys seixanta del segle XX, un poble de règim

agrícola basat en explotacions formades al voltant de masies de tradició mil·lenària. A partir d’ençà s’ha anat expandint el procés d’industrialització començat poc abans.

L’any 1860 s’inicià el període d’or de la viticultura a Catalunya, ja que les vinyes franceses s’estaven morint atacades per la fil·loxera. Fins i tot quan la malaltia arriba al nostre poble, cap a l’any 1880, la població rural continua augmentant perquè tots els braços són pocs per intentar la repoblació de ceps amb peus americans, els quals eren resistents a la fil·loxera. En arribar el mes de setembre, temps de la verema, tot el poble es trasbalsava i fins i tot venia gent de fora a collir raïm (xarel·lo i macabeu), que va donar al vi una bona qualitat i alta graduació (11º a 13º), característiques que comportaren l’obtenció el 7 de juny de 1973 de la denominació d’origen “Penedès”.

En aquell marc econòmic, el poble estava dividit en tres estaments: els grans propietaris, amb més del 50% de les terres conreables; els petits propietaris que treballaven en cultiu directe el patrimoni familiar; i els parcers, que constituïen la major part de la població, depenent directament dels amos. Alguns tenien contracte de rabassa i, en morir les vinyes, abandonaren les terres (1910-1920). Aquesta renaixença agrícola anà decreixent cap a l’any 1930 fins arribar a la guerra civil i a la postguerra; però, de mica en mica, i amb l’esforç de molts es van creant camps de regadiu i es planten arbres fruiters. Cap als anys cinquanta, part del terme es declara zona industrial i llavors es produeix la fi de la parceria. En aquest moment a alguns terratinents els agafa la febre dels “pams”, obligant als pagesos a deixar les terres per vendre-les a la indústria, sense que aquests puguin participar en aquesta decisió. Amb els beneficis obtinguts els grans propietaris munten negocis. Molts dels petits propietaris també venen part de les terres perquè troben en la indústria una bona alternativa al patiment d’esperar una bona collita que els permeti anar tirant un any més. Els principals conreus

19

censats l’any 1999 es dividien en 16 explotacions de secà i 14 de regadiu, sumant un total de 377 ha. D’aquestes, 289 ha estaven dedicades a conreus herbacis; 39 ha a fruiters; 34 ha al cultiu de la vinya i 14 ha a oliverar.

L’any 1999 la propietat és prou dividida. Les explotacions superiors a 20 ha representen el 4,2 % i sumen el 41 % de la superfície total conreada. Les finques més grans eren Can Pous, amb explotació mixta (agricultura-ramaderia), Can Garrigosa i Can Morral del Riu. Ja des de l’Edat Mitjana les masies havien estat nombroses al terme d’Abrera, actualment, però, moltes d’elles han desaparegut (Mas Valls, Cal Jan, Can Noguera, Can Vilalba, etc.), altres han estat remodelades, i molt poques continuen en explotació (Can pous, Can Morral de Molí, Can Gener, etc.).

El 1999 hom conreava 377 ha, i mentre que no existeix terreny dedicat a pastures, el terreny forestal era de 216 ha. El nombre d’explotacions el 1999 era de 24 unitats. D’aquestes es comptabilitzen 2 explotacions de menys d’1 ha; 1 explotació de menys de 2 ha; 5 explotacions de menys de 5 ha; 3 de menys de 10 ha; 5 de menys de 20 ha; 5 de menys de 50 ha; 1 de menys de 100 ha i 2 explotacions de menys de 200 ha. De les 24 explotacions dedicades al conreu, 17 es treballaven sota règim directe d’explotació, 9 sota règim d’arrendament i 1 sota contracte de parceria.

Pel que fa a la producció ramadera, l’any 1999, del total d’explotacions, 4 es dedicaven també a la ramaderia, concretament a la producció de llet. Abrera era llavors, la primera productora de llet de la comarca, amb 1.450.000 litres anuals. Destacava la producció d’oví, amb 2.340 caps, a més distància el boví (520 caps) i el bestiar cabrum (44 caps). La producció de porcí i l’avicultura havien desaparegut, tot i que el 1982 encara hi havia un total de 5.559 gallines, pollastres i galls. La cria de conilles també havia desaparegut i el bestiar equí (3 caps el 1999) estava representat molt minsament en el conjunt.

20

3. 5. 2. Sector secundari Després de la Guerra Civil fins als anys 60 del segle XX, Abrera continua sent un poble

agrícola amb una població estable que anava compaginant el treball a la indústria amb la feina del camp (especialment les dones que anaven a la Colònia Sedó, Olesa i Can Bros).

L’any 1952, s’instal·là al Rebato la primera fàbrica, Kraff-Donosti, coneguda popularment com la “fàbrica dels sacs” o la “fàbrica de les paperines”, perquè era el que fabricava en els seus inicis. L’any 1960, Crilastic posa en marxa les màquines per fabricar escuma de poliuretà destinada a la indústria automobilística.

A la dècada dels 70 es produeix l’enlairament industrial del terme amb la construcció de les fàbriques Tedsa, Doga i Purlom. La construcció d’aquesta última (creada per l’empresa Mabresa el 1971) va ser molt important ja que, a part de ser la més gran, també va iniciar el procés d’expansió del poble amb la construcció de pisos per als seus treballadors.

El 1973 comença el condicionament del Polígon Barcelonès com a espai industrial, amb una extensió de 106 ha i situat al km 585 de l’autovia N-II. A l’altra riba del riu, en el Polígon Industrial Abrera (Can Sucarrats), també comencen a construir-se indústries importants com Conductores Eléctricos Navarro (la més gran).

La crisi econòmica que es produeix pel fort augment del preu del petroli l’any 1978 provoca el tancament d’algunes indústries al terme d’Abrera (Cuyas Matas S.A.) i altres han de patir un pla de reestructuració de plantilla (Purlom, Tedsa), cosa que fa pujar l’índex d’atur al poble.

Cap a l’any 1985, comença una època de certa expansió i assentament industrial important, fins al punt que, a finals dels anys 80, l’Institut Català del Sòl va promoure la

21

construcció d’un nou espai industrial: el Polígon Industrial Sant Ermengol, situat al km 583 de l’autovia N-II i amb una extensió de 77 ha.

Cal anomenar SEAT com a veritable motor industrial de l’actualitat, ja que un gran nombre d’empreses instal·lades al municipi realitzen una activitat derivada i/o relacionada amb aquesta empresa.

Segons dades del 2002, la indústria, que, com hem vist, es troba concentrada en tres punts del municipi: Polígon Barcelonès, Polígon Abrera, i Polígon Sant Ermengol, aglutinava 89 establiments i professionals d’un total de 881. El sector presenta una gran diversificació, acollint empreses dedicades a la transformació de metalls (52), edició i mobles (13), productes alimentaris (3), tèxtil i confecció (5), química i metall (8), i energia i aigua (3).

3. 5. 3. Sector terciari Dins el sector és especialment actiu el ram de la construcció, que el 2002 ocupava 211

establiments i professionals, d’un total de 881. El comerç al detall, a les mateixes dates, estava representat per 126 establiments i

professionals. Dins d’ells distingim 35 comerços de productes alimentaris, 19 establiments de roba i calçat, 22 d’articles per a la llar, i 4 establiments de llibres i diaris.

La resta del sector serveis (excloent-ne el comerç al detall) aglutinava el 2002, 396

establiments i professionals. Desglossant-lo per àrees, els serveis personals estava representat amb 88 establiments, la hosteleria amb 55, el comerç a l’engròs amb 37, els transports i comunicacions amb 129 establiments, les immobiliàries i altres amb 45, els serveis a empreses amb 33, i la mediació financera amb 9 establiments .

22

Passeig de l'Església, 1935 en primer terme, Cal Martinet (Fons fotogràfic municipal).

3. 5. 4. Professionals i artistes Aquest darrer sector constituïa el de menor representació al municipi l’any 2002, amb 59

establiments i professionals, d’un total de 881.

3. 6. Breu síntesi històrica Actualment es posseeix poca informació sobre la història més reculada d’Abrera. Les

restes d’indústria lítica prehistòrica1 i de ceràmica protohistòrica, a diferents punts del recorregut tant del riu Llobregat com del Torrent Gran (fitxa n. 61) al seu pas pel terme, constitueixen els primers indicis de l’existència d’hàbitat a la zona. D’altra banda, l’any 2001, una intervenció arqueològica al Polígon Barcelonès va demostrar l’existència d’un camp de sitges de cronologia ibèrica (segles III-II aC) a la vila d’Abrera (fitxa n. 21).

Tanmateix, sembla ser, de moment, que el poblament més antic de l'actual terme d'Abrera es pot situar del cert a l'època romana. Era constituït per, al menys, una casa de camp romana, una vil·la, els vestigis de la qual encara es conserven on ara hi ha l'ermita de Sant Hilari (fitxa n. 19). Aquesta capella pre-romànica s’edificà al segle IX sobre les restes de la vil·la romana de Sant Hilari (fitxa n. 20). El fet que per a la construcció de l’ermita es reaprofitessin unes impostes d’època visigòtica (segles VI-VII) (fitxa n. 42) evidencia l’existència, en aquest punt o en un lloc proper, d’un temple cronològicament anterior i, conseqüentment, d’una presència humana que gairebé enllaçaria amb els darrers períodes romans.

1 GUIX et alii (2001).

23

Després de la caiguda musulmana, la franja que s’estenia a banda i banda del riu Llobregat fou concebuda com un territori especialment important en la defensa dels dominis comtals, doncs oferia als exèrcits sarraïns una entrada directa cap al pla de Barcelona i el Vallès. Per aquest motiu, a partir del segle X es començà a bastir una sèrie de torres de guaita i castells fortificats encarregats tant de la defensa militar com de l’estructuració i control de la població. Un

d’aquests castells fou el castell de Voltrera (fitxa n. 16) que, aixecat sobre un turó de 218 m a la Serra d'en Ribes, va donar lloc a un territori feudal conegut com la quadra de Vilalba, que s'integraria a la baronia de Castellvell i a la parròquia d'Abrera, El terme de Voltrera és documentat el 966, i del castell no se’n coneix documentació fins al 1041.

Una vegada allunyats els perills d'atacs sarraïns, va néixer l'Abrera actual, amb l'edificació de la nova església romànica de Sant Pere (fitxa n. 1) cap al 1110, envoltada d'algunes cases agrupades al peu del camí de Montserrat i formant una sagrera a l'indret on ara es troben l'Avinguda de la Generalitat i el Passeig de l'Església.

Cap als segles XV-XVI es va formar el carrer Major (l'únic que hi havia) (fitxa n. 47) al llarg del camí ral (fitxa n. 5) de Barcelona a Lleida i Saragossa.

Els censos d'Aparici (1718) i de Floridablanca (1787), ja reflectien un increment de la població respecte als segles anteriors quan eren habituals les epidèmies i altres desastres naturals. S'ha de dir, no obstant, que els fogatges anteriors al segle XIX només incloïen població fiscal.

Pel que fa a la guerra contra Napoleó (1808-1814), sabem que la situació d'Abrera sobre el camí ral li va fer viure els combats del Bruc de prop, ja que almenys dos cops hi van passar tropes franceses avançant i dos cops retirant-se, derrotades. La tradició local afirma que van

24

L’estació dels Ferrocarrils l’any 1922 (Fons fotogràfic municipal).

patir un sabotatge en travessar una de les rieres del municipi, probablement el Torrent Gran, on encara es conserva el "Pont dels Francesos" (fitxa n. 6). El cert és que tota la població va haver de fugir del poble durant algun temps, per por de les represàlies, o per salvar-se del saqueig de la tropa.

La resta del segle XIX va ser de creixement pel poble d’Abrera, donant lloc a la formació de nous barris: la Font (fitxa n. 91), com a extensió del nucli antic; el Rebato (fitxa n. 33) (començat a edificar el 1830) i les Mates, tots dos al llarg de la carretera (l'antic "camí ral" (fitxa n. 5)), igual que el carrer Major (fitxa n. 47); i el Suro, a l'altra banda del riu. Creixement, si més no, fins a la crisi de la fil·loxera (1887), que va destruir la major part de la vinya, de la qual vivia gairebé tot el poble. Després d’això Abrera va estar perdent habitants durant més de 50 anys. Cal tenir present que fins aleshores pràcticament només es produïa blat, oli i vi, mentre que la fruita, que ara és el conreu més important, no s'introdueix a la zona fins a finals de segle.

El 1890 es canvia el traçat de la carretera de Madrid a França, apartant-lo del poble, per tal d'evitar el fort desnivell de l'actual camí de les Mates i l'estretor del carrer Major. El 1922 s'inaugura el tram de via fèrria entre Martorell i Olesa, i així queda connectat el poble amb Barcelona per ferrocarril, i el 1926 es construeix l'escola (les "Escoles Velles" (fitxa n. 12), per subscripció popular i amb l'aportació de molts jornals de treball voluntari.

25

Treballs de restauració del campanar de l’església de Sant Pere l’any 1959 (Arxiu parroquial).

Durant la Segona República, els successius canvis de color polític al govern del país es van notar també a l'Ajuntament d’Abrera, especialment l'Octubre del 1934, quan la minoria dretana (Front d'Ordre) va ser encarregada de gestionar l'Alcaldia, i el febrer de 1936, quan la majoria d'esquerres (Front Popular) va recuperar el protagonisme que li havien donat els vots.

Després vindrà la tragèdia de la Guerra Civil (1936-1939), que suposà, entre altres mals, la destrucció parcial de l’església de Sant Pere (fitxa n. 1). L'Arxiu Parroquial (fitxa n. 2), en canvi, es va salvar de la crema, fet que va permetre conservar una part important del llegat històric local. Com a tot arreu, aquí també es van produir persecucions i, en canvi, algun capellà va trobar refugi clandestinament en cases del veïnat, mentre que els refugiats procedents d'altres llocs de la zona republicana eren acollits públicament.

La postguerra comportà tot un seguit de fets negatius: represàlies, depressió econòmica, politització de la religió i de la vida social, caciquisme, etc. Testimoni d’aquest fets és la làpida col·lectiva (fitxa n. 78) que es va erigir al cementiri vell en record de catorze olesans assassinats allà mateix per la seva militància marxista.

L'església de Sant Pere (fitxa n. 1) va ser restaurada entre els anys 1956 i 1961: es repica tot l'arrebossat de les parets deixant la pedra nua, i s'enderroquen unes golfes que hi havia sobre la nau i també la part superior del campanar, que havia estat erigida modernament sobre la base romànica; amb la restauració dels anys 50 va ser substituïda per un pis nou d’estil

26

neoromànic. La cultura popular va donar lloc a l'Agrupació Artística d'Abrera, creada el 1937, durant la guerra, amb un grup de teatre que es va mantenir actiu fins cap al 1990.

Durant els anys cinquanta i seixanta s'inicien massivament la industrialització i la immigració. En 10 anys, la població es multiplica per 5 (1965: 800 Habitants, 1975: 4.000 habitants), i apareixen diversos barris nous: Sant Hilari (des de 1958, si no abans) i la Florida (des de 1964) - inicialment com a urbanitzacions de segona residència -, tot l'eixamplament del nucli antic, al llarg dels carrers Casamada i Rosers (des de 1964), i "els Pisos", que és un polígon d'habitatges promogut entre 1967 i 1974 per la primera gran empresa industrial del municipi, l'escorxador.

A banda de les urbanitzacions de les Carpes (des de 1962), Ca n’Amat (des de 1966) i Sant Miquel (des de 1967), i més tard també Can Villalba (des de 1979), cap al 1970, dues obres d’infrastructura marquen l'urbanisme local, una en sentit positiu, l'altra en sentit negatiu: es desvia la carretera general fora del Rebato (fitxa n. 33), però alhora es construeix la nova carretera d'Abrera a Manresa, que divideix en dos sectors el poble, tot i l'oposició que s'hi va presentar. L'agricultura, mancada més de braços que de terra, en aquells anys deixa de ser una activitat econòmica rellevant al municipi.

En els anys de la transició a la democràcia, la informació era servida pel butlletí Magarola (1971 - 1980), editat formalment per la parròquia, i confeccionat per un grup independent. Les inquietuds ciutadanes les canalitzava L'Associació de Veïns Tramuntana. Cal destacar també l'Associació d'Amics de les Escoles, que es va dissoldre el 1978-1979 per donar lloc a l'Associació de Pares d'Alumnes. En l'aspecte de la política local, la transició a la democràcia la podem considerar iniciada el 1977, amb la creació de la Comissió Mixta Informativa, organisme consultiu de l'Ajuntament constituït per representants de tots els partits polítics i entitats representatives, i que esdevingué una autèntica cambra de representació

27

popular paral·lela al consistori (de fet, del 1977 al 1979, tota decisió important de l'Ajuntament era sotmesa prèviament a la Comissió Mixta). Aquesta transició tindrà una fita fonamental el 3 d'Abril del 1979, amb l'elecció del primer Ajuntament democràtic. El fet de ser una població essencialment obrera ha determinat que els successius governs municipals de la democràcia hagin estat sempre majoritàriament d'esquerres.

3. 7. Toponímia i escut de la vila La primera menció documental d’Abrera apareix en un pergamí de l’any 951 que es

conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i que ha estat inclòs a l’Inventari (Fitxa n. 83) per la seva rellevància històrica. En ell es descriu la situació del "campo de Breda" (antic topònim d'Abrera) no diferint excessivament del que avui coneixem com a tal. El document es refereix a “Breda” com un vast territori establert en funció del riu Llobregat, el qual el limita i li és font de riquesa, i sota el qual s’amaga una àmplia franja de terreny formada pel mosaic de propietats citades al document. Hi ha, tanmateix, autors que estableixen l'origen del dit topònim en una paraula àrab que significa "la riberenca" o "vora el riu", fet que evidencia que la influència sarraïna podria haver estat força important a la zona (SOLER, 2000a: 21). Altres autors com Coromines fan derivar el topònim "Breda" del mot germànic "braida" que vol dir "planura" o del cèltic "eporeda" que significa "lloc que s'hi viatja a cavall" (COROMINES, 1996: vol. III, 114-117). Aquesta hipòtesi s'adiu força amb la privilegiada ubicació d'Abrera en el si de les xarxes de comunicació ja des d'èpoques antigues.

Pel que fa a l’escut de la vila, que encara no és oficial, és la representació simbòlica de

la població des de l’any 1979. Té forma de quadrilong/hispànic, arrodonit a la part inferior, generalitzat a la Península Ibèrica des del segle XVIII. L’amplada manté una relació amb l’alçària de 5/6. El composen quatre pals de gules sobre camps d’or que simbolitzen el territori català. Al centre del camp, arbre amb tres fruites sobre camp de terra timbrat per una corona de tres pals, que assenyala la categoria de municipi o vila. L’arbre fa referència a una corrent que en fa derivar l’origen del nom d’Abrera.

28

3. 8. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme

3. 8. 1. Equipaments patrimonials Amb l’arribada de la democràcia a finals dels anys 70 i donat el creixement demogràfic

d’Abrera van veure la llum noves iniciatives i la creació de nous espais, serveis i infrastructures, que fins al dia d'avui continuen en alça. Així, l'any 1979 es crea l'Esplai. L'any 1981 es crea el Centre Excursionista d'Abrera. El 1982 s'edifica la nova escola de primària i el Casal de Santa Maria de Vilalba. També l'any 1982 s'inicia la publicació del Butlletí Municipal d'Informació.

L'any 1983 es reforma la Sala Municipal, sala-teatre amb capacitat per a 320

espectadors, equipada amb projector i pantalla de cinema, és adient per a la organització d´esdeveniments culturals: actuacions musicals, dansa, projeccions de cinema, teatre, etc. L'any 1985 es posa en funcionament l'emissora municipal Ràdio Abrera i durant el 1986 s'aixeca el nou Casal d'Avis. L'any 1988 es construeix la Biblioteca Josep Roca i Bros.

A partir de 1990 Abrera comença a ser considerada una vila, pel fet de superar els 5.000

habitants. L'any 1991 es crea la bandera local, s'edifica la nova casa de la vila, s'amplien les piscines, i comença a funcionar el servei d'informació juvenil.

L'escut actual d'Abrera

l

L'escut actual d'Abrera

29

El desembre de 1996, Abrera Revista Informativa es comença a publicar per Internet. El 1998 s'inaugura l'Hotel d'Entitats. Ubicat a les Escoles velles, es tracta d’un equipament destinat principalment a les entitats i col·lectius de la vila. Disposa de tres sales polivalents i diferents despatxos i sala de reunions per a les entitats abrerenques.

L'increment demogràfic, que continua a l’alça, implica nous i millors serveis, d'aquí que

durant l'any 2000 es consoliden els projectes d'ampliació del Casal d'Avis, la creació d'una escola bressol municipal i es construeix la Casa de Cultura, on es situen la biblioteca municipal Josep Roca i Bros i el Punt d´Informació Juvenil La Garsa . Abrera compta des de llavors amb un dels equipaments municipals més emblemàtics, tant per la seva original estructura com per la seva funcionalitat. Disposa de diferents espais multifuncionals divisibles, sala auditori equipat amb les noves tecnologies, book de música per assaigs, servei de bar i accessos adaptats.

Com hem vist, doncs, el municipi disposa de bastants i molt actius equipaments

relacionats amb la difusió del patrimoni i la cultural. Pel que fa a l’Arxiu Municipal, aquest està ubicat a l’actual ajuntament i inclou la documentació generada per l'Ajuntament des de la primera meitat del segle XIX fins l'actualitat. L'any 1998 la Diputació de Barcelona finançà l'inventari d'aquest fons documental. Repartida per les diferents dependències municipals també destaca la col·lecció de pintura municipal que s’ha anat formant a partir de les adquisicions dels quadres premiats al Concurs de Pintura Ràpida que se celebra cada any en el marc de la seva Festa Major. Les pintures tenen com a tema diversos aspectes de la vida al municipi, destacant sobretot els diferents paisatges immortalitzats d’indrets englobats al terme.

Hi tenen cabuda a Abrera diverses entitats i associacions que porten a terme una tasca cabdal en la difusió del patrimoni local de caire arqueològic, històric, artístic i tradicional. Destaquen, sobretot, les activitats del Grup d’Opinió i Recerca Brea.

30

3. 8. 2. Elements destacables Els elements patrimonials que considerem d’una major rellevància, i que passem a

descriure de forma breu (per a una informació més completa vegeu-ne les fitxes) són els següents:

3. 8. 2. 1. El jaciment ibèric de l’Hostal del Pi (n. 21) i la vil·la romana de Sant Hilari (n. 20).

Es tracta dels dos jaciments arqueològics més rellevants del municipi. El primer va ser

localitzat a finals de l’any 1997 durant les tasques de condicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera. Els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III aC. Segons els arqueòlegs, s'ha constatat l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d'un camp de sitges. El solar on es troben les restes, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, ha estat adquirit l'any 2001 per l'Ajuntament d'Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment.

Pel que fa al jaciment romà, a sota de la capella de Sant Hilari es veuen en superfície

diverses parets i restes de paviments d'opus signinum que poden pertànyer a les restes de la

31

pars rustica d'una vil·la rural romana, ja que les estructures visibles s'estenen un bon tros al voltant de l'ermita. Segons informacions orals, hi ha dos sarcòfags figurats enterrats. Durant la revisió de la carta arqueològica, es va constatar l'abundant ceràmica romana en superfície, de la qual cal destacar el material constructiu i els fragments de ceràmica sigil·lada africana A, molt abundant al costat sud de l'ermita, en un camp que havia estat llaurat. A més, al costat oest de l'ermita, hi ha visible un dipòsit d'opus signinum retallat i aprofitat com a paret d'una cisterna més tardana, i diversos murs de pedra lligada amb morter de calç. A l'extrem oest de l'ermita, just per sota d'un dels seus paraments, hi ha l'arrencament d'un mur, tècnicament similar als anteriors. En un camí que es dirigeix cap el riu es veuen les restes de dos murs arrasats. L'any 2005 s'hi feu una actuació de consolidació i dibuix planimètric dels murs visibles.

La presència d'una vil·la romana a l'actual emplaçament de l'ermita de Sant Hilari ja fou

assenyalada per AINAUD (1962: 43), autor que va considerar la possibilitat que la dita ermita fos la capella d'una vil·la senyorial baix-imperial, reaprofitada en època medieval. SOLER (2000a: 19-20), per la seva banda afirma que el topònim "Villalba", referit al territori en el qual s'estableix l'actual urbanització de Can Vilalba a Abrera, sovint ha estat considerat inici de l'existència d'una altra vil·la romana anomenada "Villa Alba" (Vil·la Blanca), al cantó esquerre del riu Llobregat. La manca de vestigis arqueològics que ho corroborin i la proximitat de l'espai al que es refereix aquesta denominació amb el de la vil·la de Sant Hilari, fan pensar a M. Soler que, en realitat, el topònim "Villalba" no és més que la designació romana d'aquesta darrera. És possible que el fundus de la vil·la de Sant Hilari s'estengués més enllà del riu i que, per tant, la denominació "Villa Alba" es referís a un extens territori a cavall de les dues ribes del riu.

3. 8. 2. 2. El castell de Voltrera (n. 16)

És un dels Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) del municipi. Les seves restes estan situades a la banda esquerra del riu Llobregat, encimbellat en un turó protegit per una tanca metàl·lica, al bell mig de la urbanització de Can Vilalba. S'aprecien restes de murs, encara notables, al costat de la capella romànica de Sant Pere construïda al segle XI, també en ruïnes. Les estructures pertanyents al castell han estat molt modificades i reconstruïdes en època moderna, quan n'eren els senyors els Despalau i Amat, els quals construïren a sobre del castell

32

medieval una "domus" de murs de tàpia. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, fetes amb blocs de pedra i morter de calç. Sobre els turons que envolten l'antiga Vilalba aquest castell donà lloc a un territori feudal amb el nom de quadra de Vilalba, i posteriorment passà a la baronia de Castellvell. La capella es devia edificar per necessitats de culte de les persones que vivien dins del recinte del castell i que estaven sota les ordres del senyor de Voltrera. L’estat de conservació és deficitari.

Després de la invasió àrab al segle VIII, quan les tropes carolíngies reconquereixen

Barcelona als sarraïns l'any 801, s'estableix la frontera al curs inferior del riu Llobregat i moltes viles de la dreta són abandonades. Cap a finals del segle IX, queden definitivament conquerits pel comte Guifré els principals llocs i castells de la riba dreta del riu, organitzant-se aquí una marca fortificada formada pels castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, situats en els camins principals que porten a Barcelona. Abrera, amb el castell de Voltrera, va passar a pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes. El terme de Voltrera es documenta des del 996, però el castell no és esmentat fins el 1027. Des del segle XVI s'anomena castell de Vilalba, quan passà per successió a mans dels Despalau i dels Amat, senyors de Castellbell i el Vilar. Acabada la Guerra de Successió, els Amat abandonaren el vell casalot del castell, apartat i incòmode, per residir a Can Vilalba, la casa que Manuel d'Amat, virrei del Perú i germà de Josep d'Amat, feu construir al peu del castell.

3. 8. 2. 3. Sant Pere d’Abrera (n. 1)

És l’església parroquial d’Abrera i va ser construïda al segle XI en estil romànic. Sota l’advocació de sant Pere presenta una nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada.

La parròquia de Sant Pere d'Abrera és esmentada com a part integrant del terme del

castell de Voltrera l'any 1100, al testament de Guillem Ramon I de Castellví, senyor de la baronia del mateix nom, on llega cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades. Més tard, un document del 1141 es refereix a

33

l'església com a parròquia. El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d'Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona. L'església fou restaurada entre els anys 1956 i 1959 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Segons Montserrat Pagès, PAGÈS (1992a: 319), les que s'hi assemblen més són Sant Pere de Montgrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d'Abrera. Durant la Guerra Civil (1936-39), l'església va ser cremada, però no va patir danys importants a l'estructura. Ja a la dècada de 1950 s'endegà, sota les directrius de Mossèn Joan Capell i Gorina i amb el finançament del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el procés de restauració del temple.

3. 8. 2. 4. Les masies

Esdevenen l’element patrimonial definidor del caràcter del municipi, oferint-nos un conjunt arquitectònic de gran rellevància per la seva diversitat i sobretot per la seva quantitat. Les masies agrícoles disseminades per tot l’antic terme de Voltrera des de l’Edat Mitjana van ser l’origen del municipi. A partir del segle XV comencen a repoblar-se les zones agrícoles que havien estat abandonades tant pels cataclismes naturals (les sequeres i la pesta negra) com pels mals usos feudals (la subjecció a la gleva). La institució catalana de l’hereu i dels fadristerns afavoreix la proliferació de masos de pagès i la rehabilitació dels masos rònecs abandonats.

Gran part dels masos inventariats són d’origen medieval, tot i que, com la majoria de

masies catalanes, van experimentar ampliacions i reformes durant els segles XVII i XVIII, coincidint amb una època d’esplendor agrícola. Es caracteritzen per tenir tres pisos (planta baixa, pis i golfes) i mostren l’estructura clàssica de tres cossos basats en tres crugies. Aquesta estructura mural està composta de dos murs interiors i dos d’exteriors de tancaments paral·lels. L’amplada de la crugia central, normalment ocupada a la primera planta per la sala, és més gran que la de les dues laterals, on es distribueixen les diferents estances.

D’algunes d’aquestes masies s’ha conservat documentació antiga que remunta els seus

orígens a època medieval; a d’altres, com a Sant Hilari, s’hi han localitzat jaciments arqueològics

34

que testimonien la seva antiga existència. Destaquem les següents: Masia de Sant Hilari (n. 18), Can Bros vell (n. 28), Can Gener (n. 24), Can Garrigosa (n. 23), Can Morral del riu (n. 51), etc.

3. 8. 2. 6. Els espais naturals del terme Tot i que el paisatge del terme ha anat canviant amb el pas dels anys, donades les

desmesurades tales d’arbres tant per la intensificació de l’agricultura, com pel creixement urbà i industrial, Abrera gaudeix d’una sèrie d’espais naturals protegits que augmenten considerablement la seva riquesa patrimonial. Destaquen el Torrent Gran (n. 61), el riu Llobregat (n. 60) i les finques de Sant Hilari i de Can Morral del riu (n. 59).

El Torrent Gran d’Abrera (n. 61) és una franja àmplia de boscos i matolls d’especial

interès per a la conservació de la naturalesa del municipi, a causa del seu excepcional valor ecològic i paisatgístic. A banda d’abrigar comunitats vegetals i animals molt representatives de la comarca del Baix Llobregat, el Torrent Gran s’integra en una xarxa de zones verdes de titularitat pública i privada que, al trobar-se comunicades les unes amb les altres, forma una anella verda que engloba zones boscoses i inundables d’altres torrents, rieres i del riu Llobregat. En aquest sentit, cal destacar la importància que té el Torrent Gran com a connector biològic per a la circulació i dispersió de poblacions d’amfibis, rèptils i mamífers, així com a lloc de nidificació de diverses espècies d’ocells. Fruit de la necessitat de preservar-lo d’una forma més efectiva, l’Associació Naturalista d’Abrera, l’Associació Hàbitats/Projecte Rius i l’Ajuntament d’Abrera participen junts en un projecte compartit de custòdia i conservació d’aquest espai natural.

Tot el tram de riu Llobregat que travessa pel municipi d'Abrera, inclosa la zona natural de

Can Morral, forma part de la Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) de Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat (n. 60), la qual inclou altres municipis del Baix Llobregat. La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79/409/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal

35

de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari. La ZEPA del riu Llobregat destaca per la presència de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el falcó (Falco peregrinus), el Duc (Bubo bubo), l’Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) el blauet (Alcedo atthis), el Trobat (Anthus campestris), la Tallareta cuallarga (Sylvia undata) i l’Hortolà (Escribano hortolano). A nivell d'hàbitats, aquesta àrea es caracteritza per jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades llotoses, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, etc.

La zona de Can Morral (n. 59) està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la

urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural i configura una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents. La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral, geòtop d’interès geològic, a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.

3. 8. 3. Estat legal de protecció Els tres elements que gaudeixen d’un major grau de protecció legal són el conjunt format

pel castell (n. 16) i l’església de Sant Pere de Voltrera (n. 17), la creu de terme (n. 7) i l’escut del virrei Amat (n. 44). Amb el decret del 22 d’abril de 1949, que declarà Monuments Històrico-Artístics tots els castells, les restes del castell van quedar protegides legalment. Pel que fa als altres dos elements, gràcies al Decret n. 571/63 aprovat el 14/3/1963 i publicat al B. O. 30 les creus de terme i els escuts heràldics en pedra de més de cent anys quedaven protegits a nivell

36

nacional i delegada la seva custòdia als Ajuntaments. Amb la “Ley del Patrimonio histórico Español” de 1985 i la Llei del Patrimoni Cultural Català de 1993, s’ha ratificat la protecció dels tres elements en qualitat de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

A nivell local, l’única protecció legal del patrimoni consisteix, de manera general, la

trobem en: pel que fa al Sòl Urbà, les definicions dels articles 149 (Protecció d’edificis d’interès historicoartístic) i 150 (Protecció del paisatge) del Pla General vigent, aprovat el 14 d’octubre de 1987, actualment en procés de revisió. En el que pertoca al Sòl No Urbanitzable, l’article 165 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM, Llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme), a la clau 44 contempla la protecció d’edificacions d’interès historicoartístic i la conservació de tipologies tradicionals com les masies. Més concretament, l’any 2003, el consistori va aprovar una modificació puntual (28ª) del POUM, la qual reformava i especificava el contingut d’aquesta clau 44 de l’article 165. En la dita modificació s’observa la protecció concreta dels següents bens:

- Com a patrimoni històrico-artístic: - L’Ermita de Sant Hilari (n. 19) (on es contempla la protecció del jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Sant Hilari (n. 20)).

- L’Ermita de Sant Ermengol (n. 22) - Com a patrimoni arquitectònic rural: - La Masia de Can Garrigosa (n. 23) - La Masia de Can Gener (n. 24) - La Masia de Can Morral del Riu (n. 51) - El mas de Sant Hilari (n. 18) - La Masia de Can Pous (n. 54) - La Masia de Can Morral del Molí (n. 25) - La Masia de Can Bros Vell (n. 28) - La Masia de Can Torres (n. 55) Pel que fa al jaciment arqueològic d’època ibèrica de l’Hostal del Pi (n. 21), hem

d’assenyalar que el solar on es troben les restes va ser adquirit l'any 2001 per l'Ajuntament

37

d'Abrera i integrat com a zona verda, per tal de salvaguardar el jaciment, al Pla Especial de Protecció del Torrent Gran aprovat l’any 2000.

A Abrera són diversos els elements que formen part del patrimoni natural amb protecció

legal. El més important i amb més projecció se situa a la plana inundable del Llobregat. L’adquisició de terrenys riberencs per part de l’Ajuntament a la zona de Sant Hilari i l’adquisició de la finca de Can Morral del Riu, completen un panorama molt favorable a la preservació d’aquest espai. Aquestes adquisicions han permès la creació de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA, Directiva Aus 79/409/CEE) que inclou el domini públic hidràulic del riu Llobregat al seu pas per Abrera i les finques municipals de Can Morral del Riu i Sant Hilari (n. 60). Aquesta acció, a més del seu valor específic en la preservació de l’entorn natural i de les aus, representa la inclusió d’aquesta zona en la Xarxa Natura 2000 i la possibilitat de recepció de fons europeus del Programa LIFE per a activitats agroambientals (GOV/112/2006 ZEPA i LIC). Per últim tenim el Pla Especial de Protecció del Torrent Gran, aprovat l’any 2000, l’objectiu del qual és salvaguardar la integritat natural d’un dels connectors biològics més importants del municipi.

3. 8. 4. Dades estadístiques dels béns inventariats En aquest apartat exposarem les xifres estadístiques elaborades a partir de les dades

recollides a l’inventari, atenent els camps referents a la tipologia, la titularitat, la cronologia i l’estat de conservació dels béns. L’abstracció d’aquestes dades permet obtenir una radiografia del patrimoni local d’Abrera, que esdevé d’especial interès de cara a procedir a la seva ordenació, gestió i explotació sòcio-cultural.

3. 8. 4. 1. Per tipologia

Els 102 elements inventariats presenten una notable desigualtat en quant a la seva distribució entre els cinc grans àmbits definits, amb una preeminència del patrimoni immoble (71 elements. La resta de béns es distribueixen entre els àmbits de patrimoni moble (6 elements), documental (6 elements), immaterial (9 elements), i el natural (10 elements).

38

0

20

40

60

80

100

1

Patrimoni per àmbits

ImmobleMobleDocumentalImmaterialNatural

Obtindrem una informació més detallada mitjançant el desglossament per tipologies dels cinc àmbits exposats:

Dins del patrimoni immoble, s’imposen els edificis, amb un total de 29 elements. En

segon lloc trobem els béns classificats com a elements arquitectònics (24 elements). En tercer lloc trobem la tipologia de jaciments arqueològics, representada per 7 elements. A continuació l’obra civil mostra una representació de 6 elements. Per últim, amb 5 exemples, trobem els conjunts arquitectònics.

Després destaca, per la quantitat d’elements fitxats, el patrimoni immaterial. L’engloben

3 manifestacions festives, 3 elements englobats a la tipologia de música i dansa, 2 elements corresponents a la tipologia de tradició oral i 1 a la de costumari. En el camp del patrimoni moble trobem 4 col·leccions, 1 element urbà i 1 objecte.

L’àmbit del patrimoni natural està format per un total de 10 elements inventariats, dels

quals 3 és corresponen amb zones d’interès natural, i 7 amb espècimens botànics singulars.

El darrer àmbit en quant a representativitat és el de patrimoni documental, format per 5 fons documentals i 1 fons d’imatges.

39

0

20

40

60

80

100

1

Tipologia EdificiElement arquitectònicElement urbàEspecimens botànicsFons documentalFons imatgesJacimentManifestacions festivesMúsica i dansaObjecteObra civilTradició oralZones d'interès naturalCol·leccióConjunt arquitectònicCostumari

3. 8. 4. 2. Per titularitat Atenent ara a la classificació dels béns inventariats segons la seva titularitat, és el grup

corresponent a la propietat pública el que destaca per sobre de la resta (49 elements). De la resta, 41 elements romanen sota el control privat. Dotze dels elements, al tractar-se de béns comunitaris com camins o nuclis de població, són de propietat mixta, per tant pública i privada.

0

20

40

60

80

100

1

Titularitat

PúblicaPrivadaPública i privada

40

3. 8. 4. 3. Per cronologia En l’apartat cronològic cal posar de relleu la dificultat per datar diversos elements,

especialment les masies, ja que han experimentat un procés constant de remodelació. El criteri que hem adoptat per datar-les, s’ha basat, en moltes ocasions, en constatacions estilístiques, documentals o epigràfiques. A manca d’aquestes, hem assignat la cronologia a la qual pertany la fase constructiva de major entitat dins de l’edifici. En alguns casos, com les fonts, els eremitoris o els arbres, ens ha estat impossible determinar-ne la cronologia, sovint perquè es tracta d’elements en què s’han de tenir en compte factors molt poc objectius a l’hora de datar-los.

El grup cronològic més representat (amb 45 elements) és el corresponents a època

contemporània. El següent bloc, en quant a representativitat, correspon als elements d’època moderna (32 elements). D’època medieval hem fitxat 9 elements. Amb un sol element respectivament trobem representades l’època ibèrica, la romana i la tardoantiga. Per últim 13 elements han quedat englobats en la categoria d’indeterminats.

0

20

40

60

80

100

1

Cronologia

IbèricRomà TardoanticMedievalModernContemporaniIndeterminat

3. 8. 4. 4. Per l’estat de conservació En darrer lloc dins d’aquest apartat estadístic, farem referència a l’estat de conservació

dels béns inventariats. El sector predominant és el de béns en un bon estat de conservació (78 elements), tot i que caldrà fer una especial incidència en els elements en un estat de conservació que hem qualificat com a regular (14) o dolent (8).

41

0

20

40

60

80

100

1

Estat de conservació

BoRegularDolent

42

Can Vilalba l’any 1934 (Autor: Antoni Gallardo, Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).

4. LLISTATS D’ELEMENTS NO FITXATS I FITXATS 4. 1. Elements no fitxats

Tal i com s’explicava més amunt, hi ha un seguit d’elements que tot i haver estat detectats a partir de documentació antiga, de la bibliografia o de comunicacions orals, per diversos motius hem decidit no fitxar-los.

En un primer grup, exposem un seguit de masies i cases de poble desaparegudes. En

documentació conservada a l’Arxiu Parroquial i en mapes i fotografies antigues hem trobat el rastre d’algunes masies que han desaparegut:

- Can Vilalba: Antic casalot senyorial de cronologia moderna (segle XVIII) que estava situat a l'entrada de la urbanització de Can Vilalba, entrant per la carretera Martorell-Olesa de Montserrat BV-1201. Havia estat inclòs a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat ("Can Vilalba", Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya), però va ser enderrocada i ara només queden en peu les quadres, de molt poca entitat arquitectònica i on avui dia s’ubica el Casal Social de Can Vilalba. Can Vilalba era una masia de planta baixa i dos pisos amb planta en forma d'"U" tancada a l'est per una capella. Estava feta de maçoneria i tàpia. Les obertures eren totes allindades, en forma de finestrals amb barana de ferro forjat. L'entrada principal s'obria a la façana oest i estava composta per un arc rebaixat fet de maó. A la façana sud hi havia l'escut en pedra del virrei Amat (Fitxa n. 44), el qual va ser recuperat i dipositat a

43

Detall de l’estat de Can Vilalba l’any 1972 (Fons Fotogràfic Municipal).

l'Arxiu Municipal quan la part més visible del casal es va enderrocar per ruïna l'any 1982. Tots els murs exteriors estaven decorats amb esgrafiats que simulaven un parament de pedra, intercalant-se amb petites sanefes geomètriques. La capella era d'una sola nau, sense absis destacat. Estava coberta a dues aigües, com la casa, amb teula àrab, i tenia un ràfec decoratiu a mode de sanefa doble, fet també de teules. Els murs eren de maçoneria, arrebossats, i els baixos decorats amb esgrafiats que simulaven carreus. El portal era de mig punt, amb dovelles de pedra rogenca. La clau de l'arc tenia un escut rudimentari que representava un castell. Sembla que l'interior de la casa havia estat decorat amb pintures de Flaugier, segons descriu el Baró de Maldà a la seva obra "Calaix de sastre", el qual, d'una altra banda, pertanyia al llinatge dels Amat. Joseph Flaugier fou un pintor francès actiu a Catalunya que introduí en Barcelona el neoclassicisme de David i de Proud'hon. La seva obra més important és "La coronació de la Verge" a la cúpula de l'església de San Sever i de San Carles Borromeo de Barcelona.

Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba.

- Cal Jan: masia avui desapareguda que estava situada a l’actual Avinguda Circumval·lació de la urbanització de Can Vilalba. Avui dia al seu lloc s’han construït una sèrie de xalets.

44

A l’esquerra, la casa que fa corba és Cal Iaio; a la dreta planta de l’hipogeu de Cal Iaio restituïda per Joan Carles Guix. Imatges extretes de GUIX, 2007.

- L’Hostal del Pi: avui enderrocat estava situat al carrer del mateix nom, entre la rotonda i el centre comercial Montserrat Abrera, al Polígon Barcelonès. Antic hostal situat al peu del camí ral que fou enderrocat fa pocs anys. La creu de terme d’Abrera estava situada en origen al peu de l’hostal. - Cal Benet, Ca l’Elvira i Ca la Laura: cases que formaven part del nucli antic, al voltant de l’església de Sant Pere, a la confluència de l’actual Avinguda d - Cal Iaio: antiga casa del carrer Major, n. 28. que fou enderrocada per construir un bloc de pisos. Segons informació proporcionada per Joan Carles Guix, descendent dels antics propietaris (GUIX, 2007: 1-5), les escriptures de propietat més antigues de Cal Iaio que s’han pogut trobar són del segle XVIII, però és possible que aquesta fos més antiga. També s’ha trobat una

escriptura de compra i venda de terres agrícoles de l’any 1640 que podrien estar situades just darrera de la casa de Cal Iaio. La casa va ser enderrocada el 18 de febrer de 2004, i durant els treballs es va posar al descobert la secció d’un túnel a una fondària de 2,5 m. Segons Guix, l’existència i ubicació d’aquest túnel ja era coneguda per alguns veïns del carrer Major. El túnel, excavat a terra sense cap mena de tractament a les parets, es va poder documentar ja que s’aturaren els treballs d’enderroc: feia 0,85 m d’amplada i 1,60 m d’alçada i es detectà una

45

bifurcació. Una branca anava capa a la casa contigua i l’altre donava a una cambra rodona que presentava forats excavats a les parets, a l’interior dels quals es van trobar fragments de ceràmica d’un càntir d’aigua. La funcionalitat d’aquest hipogeu és difícil de determinar, donat que podria haver servit de fresquera o d’amagatall, o les dues coses a l’hora.

Durant les tasques d’enderroc de Cal Iaio, també van aparèixer dos cups de vi i una rampa d’accés a l’hort feta de pedra lligada amb morter de calç.

Adalt moment de localització del túnel de Cal Iaio; abaix detall de la cambra rodona amb fornícules excavades a les parets. Fotografies cedides per Joan Carles Guix.

46

- Can Noguera: antiga masia actualment enderrocada per la construcció del Polígon Industrial Barcelonès i que es localitzava a la carretera de la urbanització de Ca n’Amat, 12. Havia estat inclosa a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb la següent descripció: “Masia de planta basilical feta de tàpia i emblanquinada. Està estructurada en tres naus, amb planta baixa, pis i golfes i està coberta a dues aigües amb teula. La porta d’entrada és un arc de mig punt adovellat i a ambdues bandes hi ha passadissos. A la façana destaquen una reixa de ferro forjat en una finestra de planta baixa, el rellotge de sol al primer pis i un plafó pintat amb una creu, unes inicials (“C. LL.”, segurament Carles Llança, un antic propietari) i dues dates, 1665 i 1917. La coberta acaba amb un ràfec amb una doble filera de teules a mode de sanefa decorativa. El conjunt de l’edifici està tancat per un barri i una altre que ens porta al cap i a l’era”. Es datava al segle XVII i les apreciacions sobre la conservació de l’edifici eren positives ("Can Noguera", Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya). - Can Muxofuguer: no en queda cap rastre; estava situada vora la riera de Magarola on avui dia es troba la gravera. - Mas Valls: entre els km 6-7 de la BV-1202. Avui dia al seu lloc s’ha erigit un xalet de construcció moderna.

Un altre grup d’elements ha estat descartat per tal d’evitar repeticions des del punt de

vista tipològic:

- Arbres i arbredes: una vegada fitxades les espècies més representatives la resta d’arbres i arbredes del municipi no inventariades poden ser consultades a l’estudi específic encarregat per l’Ajuntament (ARGELAGA, 2006). - Barraques de vinya de la primera meitat del segle XX: havent-ne fitxat les més significatives i donat que totes presenten idèntiques característiques constructives hem descartat algunes, com per exemple: la barraca de l’olivada de l’Evaristo, la dels camps de la Família Drets Bonastre, la de la vinya del Sisó o la de la vinya del Ramonet

47

Altres barraques de vinya: a l’esquerra la de l’olivada de l’Evaristo; a la dreta la de la vinya del Sisó.

Tampoc s’han fitxat les Festes Majors de les urbanitzacions i nuclis del terme, les quals

tenen un origen molt recent i molt poca entitat des del punt de vista tradicional i folklòric. Són les següents: - Festa Major de les Carpes: es celebra al final de la primera quinzena de juliol. - Festa Major de Santa Maria de Vilalba: es celebra al final de la segona quinzena de juliol. - Festa Major de Can Vilalba, el 15 d’agost. - Festa Major de Ca n’Amat, el cap de setmana següent de la celebració de la festa de Sant Jaume del Rebato.

Finalment hem decidit no fitxar dos notícies sobre possibles noves troballes

arqueològiques al terme per manca d’informació al respecte. Creiem que s’ha d’aprofundir en l’estudi dels indicadors que apunten cap a l’existència d’aquests dos probables jaciments: - Nucli d’indústria lítica d’origen indeterminat (possiblement d’època prehistòrica) al Torrent Gran d’Abrera: entre abril de 2000 i abril de 2001, durant l’elaboració d’un treball d’investigació sobre plantes alòctones a Abrera (GUIX et alii, 2001: 149 i 156) es van detectar restes d’indústria lítica a diversos punts del Torrent Gran que podrien estar indicant una possible àrea de freqüentació prehistòrica encara pendent de confirmació.

48

- Restes d’una possible necròpolis de cronologia romana o tardoantiga: segons comunicació oral d’Anna Parera, al final del passatge Casamada, en el turó que baixa cap a l’antic Camí Ral, fa 20 anys uns nens van trobar casualment restes òssies humanes associades a fragments de lloses de pedra i tègules romanes. Aquestes restes foren guardades per Carles pons a l’Arxiu Municipal.

Fragments d’indústria lítica detectats al Torrent Gran d’Abrera. Fotografies cedides per Joan Carles Guix.

49

4.2. Llistat d’elements fitxats per ordenació numèrica

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 1 Sant Pere d'Abrera 1.1 Patrimoni immoble Edifici 2 Arxiu parroquial 3.2 Patrimoni documental Fons documental 3 Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 4 Rectoria de Sant Pere 1.1 Patrimoni immoble Edifici 5 Camí ral 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 6 Pont dels Francesos 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 7 Creu de terme 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 8 Cal Xafre 1.1 Patrimoni immoble Edifici 9 Cal Sanmartí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 10 Can Mataró 1.1 Patrimoni immoble Edifici 11 Can Martinet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 12 Escoles velles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 13 Tradició dels porrons del Rebato 4.5 Patrimoni immaterial Costumari 14 Arxiu municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental 15 Cal Barnet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 16 Castell de Voltrera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 17 Sant Pere de Voltrera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 18 Masia de Sant Hilari 1.1 Patrimoni immoble Edifici 19 Ermita de Sant Hilari 1.1 Patrimoni immoble Edifici 20 Vil·la romana de Sant Hilari 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 21 Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 22 Ermita de Sant Ermengol 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 23 Can Garrigosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 24 Can Gener 1.1 Patrimoni immoble Edifici 25 Can Morral del molí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 26 Can Sucarrats 1.1 Patrimoni immoble Edifici 27 Can Moragues 1.1 Patrimoni immoble Edifici

50

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 28 Can Bros vell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 29 Safareigs del carrer de la Font 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 30 Pou del carrer de la Font 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 31 Sínia de Cal Barnet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 32 Santa Maria de Vilalba 1.1 Patrimoni immoble Edifici 33 Barri el Rebato 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 34 Festa Major de Sant Pere 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 35 Festa de Sant Jaume del barri del Rebato 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 36 Estació dels Ferrocarrils Catalans 1.1 Patrimoni immoble Edifici 37 Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 38 Camí de Vilalba (PR- C 168) 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 39 Camí històric d'Abrera (PR- C 169) 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 40 Cal Garrigosa del Rebato 1.1 Patrimoni immoble Edifici 41 Cup de vi de la rectoria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 42 Impostes visigòtiques de Sant Hilari 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 43 Caramelles d'Abrera 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 44 Escut del Virrei Amat 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 45 Cementiri vell 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 46 Ajuntament antic 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 Carrer Major 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 48 Font de Mas Valls 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 49 Antic pont sobre la riera Magarola 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 50 Feixes i marges de pedra seca 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 51 Can Morral del riu 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 53 Fons fotogràfic municipal 3.1 Patrimoni documental Fons imatges 54 Can Pous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 55 Can Torres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 56 Maset de Can Torres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 57 Mas d'en Ribes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

51

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 58 Ca la Cilia 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59 Zona natural de Can Morral 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 60 ZEPA riu Llobregat 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 61 Torrent Gran 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 62 Exempció de la comtessa de Castellvell (1382) 3.2 Patrimoni documental Fons documental 63 Col·lecció de pintures municipal 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 64 Retaule de la Puríssima 2.2 Patrimoni moble Objecte 65 Tina de les Carpes 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 66 Font de Can Morral del riu 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 67 Font de la Gaià o de Can Vilalba 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 68 Font d'Abrera 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 69 Font del Maset 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 70 Font de les Salamandres 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 71 Font de Ca n'Amat 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 72 Font de Can Torres 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 73 Font de la riera del Morral del molí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 74 Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 75 Conjunt de cases del carrer Sant Pere 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 76 Cal Santugeni 1.1 Patrimoni immoble Edifici 77 Llegenda del bandoler Rebató 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 78 Memorial d'afusellats de la Guerra Civil 2.1 Patrimoni moble Element urbà 79 Pou de glaç del Torrent Gran 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 80 Hipogeu de Can Vilalba 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 81 Ball del Most 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 82 Festa de Sant Antoni Abat 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 83 Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda 3.2 Patrimoni documental Fons documental 84 Memòria oral de la II República a la postguerra 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 85 Conjunt troglodític de Sant Ermengol 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 86 Barraca de l'olivada de Matadormins 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 87 Barraca de Can Garrigosa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

52

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 88 Barraca del Garrigosa del Rebato 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 89 Barraca del Morro blanc 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 90 Pou del Garrigosa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 91 Carrer de la Font 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 92 Goigs a Sant Pere 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 93 Alzines de Can Morral del riu 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 94 Pi del carrer Tarragona 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 95 Roures del carrer Balaguer 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 96 Roureda de Sant Hilari 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 97 Alzinar de Sant Hilari 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 98 Tamarius de la riba del Llobregat 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 99 Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 100 Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba 1.1 Patrimoni immoble Edifici 101 Can Costa Vell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 102 Fons documental de Can Costa Vell 3.2 Patrimoni documental Fons documental

53

4. 3. Llistat d’elements fitxats per ordenació tipològica

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ajuntament antic 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca la Cilia 58 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Barnet 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Garrigosa del Rebato 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Sanmartí 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Santugeni 76 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xafre 8 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Bros vell 28 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Costa Vell 101 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Garrigosa 23 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Gener 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Martinet 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Mataró 10 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Moragues 27 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Morral del molí 25 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Morral del riu 51 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Pous 54 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Sucarrats 26 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Torres 55 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba 100 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ermita de Sant Hilari 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici Escoles velles 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Estació dels Ferrocarrils Catalans 36 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas d'en Ribes 57 1.1 Patrimoni immoble Edifici Maset de Can Torres 56 1.1 Patrimoni immoble Edifici Masia de Sant Hilari 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Sant Pere 4

54

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Pere d'Abrera 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Maria de Vilalba 32 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Barri el Rebato 33 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer de la Font 91 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Major 47 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri vell 45 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt de cases del carrer Sant Pere 75 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Can Garrigosa 87 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'olivada de Matadormins 86 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Garrigosa del Rebato 88 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Morro blanc 89 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de terme 7 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cup de vi de la rectoria 41 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Escut del Virrei Amat 44 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Feixes i marges de pedra seca 50 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'Abrera 68 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Ca n'Amat 71 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Can Morral del riu 66 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Can Torres 72 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Gaià o de Can Vilalba 67 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la riera del Morral del molí 73 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de les Salamandres 70 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Mas Valls 48 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Maset 69 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Impostes visigòtiques de Sant Hilari 42 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de glaç del Torrent Gran 79 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou del carrer de la Font 30 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou del Garrigosa 90 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareigs del carrer de la Font 29 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Barnet 31

55

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tina de les Carpes 65 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Castell de Voltrera 16 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Conjunt troglodític de Sant Ermengol 85 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Ermita de Sant Ermengol 22 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Hipogeu de Can Vilalba 80 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi 21 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere de Voltrera 17 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Vil·la romana de Sant Hilari 20 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Antic pont sobre la riera Magarola 49 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí de Vilalba (PR- C 168) 38 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí històric d'Abrera (PR- C 169) 39 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí ral 5 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont dels Francesos 6 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat 37 2.1 Patrimoni moble Element urbà Memorial d'afusellats de la Guerra Civil 78 2.2 Patrimoni moble Objecte Retaule de la Puríssima 64 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu 52 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintures municipal 63 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats 74 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia 3 3.1 Patrimoni documental Fons imatges Fons fotogràfic municipal 53 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu municipal 14 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu parroquial 2 3.2 Patrimoni documental Fons documental Exempció de la comtessa de Castellvell (1382) 62 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental de Can Costa Vell 102 3.2 Patrimoni documental Fons documental Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda 83 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Caramelles d'Abrera 43 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa de Sant Jaume del barri del Rebato 35 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major de Sant Pere 34 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del bandoler Rebató 77

56

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Memòria oral de la II República a la postguerra 84 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball del Most 81 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Festa de Sant Antoni Abat 82 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs a Sant Pere 92 4.5 Patrimoni immaterial Costumari Tradició dels porrons del Rebato 13 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Torrent Gran 61 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès ZEPA riu Llobregat 60 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Zona natural de Can Morral 59 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Alzinar de Sant Hilari 97 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Alzines de Can Morral del riu 93 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Pi del carrer Tarragona 94 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat 99 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Roureda de Sant Hilari 96 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Roures del carrer Balaguer 95 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Tamarius de la riba del Llobregat 98

57

4. 4. Llistat d’elements fitxats per ordenació onomàstica

Denominació Núm. Fitxa Codi Àmbit Tipologia

Ajuntament antic 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Alzinar de Sant Hilari 97 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Alzines de Can Morral del riu 93 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Antic pont sobre la riera Magarola 49 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Arxiu municipal 14 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu parroquial 2 3.2 Patrimoni documental Fons documental Ball del Most 81 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Barraca de Can Garrigosa 87 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'olivada de Matadormins 86 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Garrigosa del Rebato 88 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Morro blanc 89 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barri el Rebato 33 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Ca la Cilia 58 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Barnet 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Garrigosa del Rebato 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Sanmartí 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Santugeni 76 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xafre 8 1.1 Patrimoni immoble Edifici Camí de Vilalba (PR- C 168) 38 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí històric d'Abrera (PR- C 169) 39 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí ral 5 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Can Bros vell 28 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Costa Vell 101 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Garrigosa 23 1.1 Patrimoni immoble Edifici

58

Denominació Núm. Fitxa Codi Àmbit Tipologia

Can Gener 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Martinet 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Mataró 10 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Moragues 27 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Morral del molí 25 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Morral del riu 51 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Pous 54 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Sucarrats 26 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Torres 55 1.1 Patrimoni immoble Edifici Caramelles d'Abrera 43 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festivesCarrer de la Font 91 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Major 47 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba 100 1.1 Patrimoni immoble Edifici Castell de Voltrera 16 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cementiri vell 45 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu 52 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintures municipal 63 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats 74 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia 3 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Conjunt de cases del carrer Sant Pere 75 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt troglodític de Sant Ermengol 85 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Creu de terme 7 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cup de vi de la rectoria 41 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Ermita de Sant Ermengol 22 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Ermita de Sant Hilari 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici Escoles velles 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Escut del Virrei Amat 44 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

59

Denominació Núm. Fitxa Codi Àmbit Tipologia

Estació dels Ferrocarrils Catalans 36 1.1 Patrimoni immoble Edifici Exempció de la comtessa de Castellvell (1382) 62 3.2 Patrimoni documental Fons documental Feixes i marges de pedra seca 50 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Festa de Sant Antoni Abat 82 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Festa de Sant Jaume del barri del Rebato 35 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festivesFesta Major de Sant Pere 34 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festivesFons documental de Can Costa Vell 102 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons fotogràfic municipal 53 3.1 Patrimoni documental Fons imatges Font d'Abrera 68 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Ca n'Amat 71 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Can Morral del riu 66 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Can Torres 72 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Gaià o de Can Vilalba 67 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la riera del Morral del molí 73 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de les Salamandres 70 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Mas Valls 48 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Maset 69 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Goigs a Sant Pere 92 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Hipogeu de Can Vilalba 80 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Impostes visigòtiques de Sant Hilari 42 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi 21 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Llegenda del bandoler Rebató 77 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Mas d'en Ribes 57 1.1 Patrimoni immoble Edifici Maset de Can Torres 56 1.1 Patrimoni immoble Edifici Masia de Sant Hilari 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici Memòria oral de la II República a la postguerra 84 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Memorial d'afusellats de la Guerra Civil 78 2.1 Patrimoni moble Element urbà

60

Denominació Núm. Fitxa Codi Àmbit Tipologia

Pi del carrer Tarragona 94 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat 99 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Pont dels Francesos 6 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pou de glaç del Torrent Gran 79 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou del carrer de la Font 30 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou del Garrigosa 90 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rectoria de Sant Pere 4 1.1 Patrimoni immoble Edifici Retaule de la Puríssima 64 2.2 Patrimoni moble Objecte Roureda de Sant Hilari 96 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Roures del carrer Balaguer 95 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Safareigs del carrer de la Font 29 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sant Pere d'Abrera 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Pere de Voltrera 17 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Santa Maria de Vilalba 32 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat 37 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Sínia de Cal Barnet 31 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tamarius de la riba del Llobregat 98 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Tina de les Carpes 65 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Torrent Gran 61 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Tradició dels porrons del Rebato 13 4.5 Patrimoni immaterial Costumari Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda (951) 83 3.2 Patrimoni documental Fons documental Vil·la romana de Sant Hilari 20 1.4 Patrimoni immoble Jaciment ZEPA riu Llobregat 60 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Zona natural de Can Morral 59 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

68

6. BIBLIOGRAFIA AINAUD, Joan (1962): "La capilla de Sant Hilari en Abrera", dins de San Jorge, núm. 47, Barcelona, pp. 40-43. ALVES, Sofia Cruz (2003): El món dels ibers. Estudi sobre un jaciment iber al terme d’Abrera i

les seves possibles relacions. Inèdit. AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l’any, Vol. I, II, III, IV i V. Salvat Editores, Barcelona.

ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006a): Estudi de l'estat de les fonts naturals del

municipi d'Abrera. Inèdit.

ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006b): Estudi dels arbres i arbredes d'interès del

municipi d'Abrera. Inèdit. ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de

Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (1996): Inventari de l'Arxiu

Municipal d'Abrera. BENET, Albert (1983): "L'origen de les famílies Cervelló, Castellvell i Castellet", dins de Acta

Historica et Archaelogica Medieaevalia, 4. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 67-85. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c/ de l’Hostal del Pi, Polígon

Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d’intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): “Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de

69

sitges del carrer de l’Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)”, dins de Revista d’Arqueologia de

Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. BERTRAN Y BROS, Pau (1885): Cansons y follíes populars (inèdites) recullides al peu de

Montserrat. Llibrería d'A. Verdaguer, Barcelona. BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros

horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. BOLÒS, Jordi (2004): Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com

a font per a conèixer la història de Catalunya. Ed. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. BORBONET, Anna (1996): La masia. Col·lecció Terra Nostra. Editorial Columna, Barcelona. BORBONET, Anna; PLADEVALL, Antoni; CURÓS, Joan; MALUQUER, Joan (2006): Masies que

cal conèixer. Editorial Barcanova, Barcelona. BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un

parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Ajuntament d’Abrera. CARRERAS, Joan (1986-89): Gran Enciclopèdia Catalana, 24 vol. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CATALÀ, Pere (1967): "Castell de Voltrera", dins de Els castells catalans, vol. I.Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. CHING, Francis D. K. (1997): Diccionario Visual de Arquitectura. Editorial Gustavo Gili, Barcelona. CLOPAS, Isidre (1991): Toponímia històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell.

70

COBREROS, Jaime (2005): “Abrera (Barcelona)”, dins de Guía del Prerrománico. Ed. Grupo Anaya S.A., Madrid, p. 183. COROMINES, Joan (1996): Onomasticon Cataloniae, vol. II, III, IV, V, VI, VII i VI. Curial Edicions Catalanes, Barcelona. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000): “Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural”, dins de les Actes del Primer Congrés

d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. ENRICH, Mª Teresa; MIRET, Mª Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia. Col·lecció Claramonte 1, Ajuntament de la Pobla de Claramunt. FÀBREGAS, Xavier; GUMI, Jordi (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona. FATÁS, Guillermo; BORRÁS, Gonzalo M. (1980): Diccionario de términos de arte y elementos de Arqueología, Heráldica y Numismática. Alianza Editorial, Madrid. FERRER, Mª Teresa; MUTGÉ, Josefina; RIU, Manuel (Eds.) (2001): El mas català durant l’Edat

Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII), Actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 1999. Ed. Consell Superior d’Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals, Departament d’Estudis Medievals, Barcelona. FERRER, Llorenç (2003): "Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central", dins de El paisatge de la vinya, Actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera.

71

FULLANA, Miquel (1974): Diccionari de l’Art i dels Oficis de la Construcció. Col·lecció Els Treballs i els Dies, 11. Editorial Moll, Mallorca. GALLARDO, David (2003): "Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible", dins de El

paisatge de la vinya, actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1995). Legislació sobre el

patrimoni cultural. Legislació Temàtica, 7. Barcelona. GIBERT, Joan (1948): Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral. Ed. Estel d'Argent, Barcelona. GIBERT, Josep (1985): La masia catalana: origen, esplendor i decadència. Editorial Millà, Barcelona. GONZÁLEZ, Antoni et alii (2005): La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració.

Col·lecció: Arquitectura Tradicional 1, Brau Edicions. GUIX, Joan Carles; SOLER, Maria; MARTÍN, Marc; FOSALBA, Montserrat; MAURI, Alfred (2001): “Introducción y colonización de plantas alóctonas en un área mediterránea: evidencias históricas y análisis cuantitativo”, dins de Orsis 16. Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 145-185. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007,

sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona.

72

JUNYENT, Eduard (1983): L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 82. MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 92, Barcelona. MARTÍNEZ, Lluís (1981): Inventari de l’Arxiu Parroquial de Sant Pere d’Abrera. Inèdit. Arxiu Parroquial d’Abrera. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): "La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. MENÉNDEZ, Xavier; SOLÍAS, Josep Mª (1989): "La villa romana de Sant Hilari (Abrera)", dins de les Pre-actes de les I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, p. 399. MORAN, Josep (1982): “Els noms de lloc al Baix Llobregat”, dins de I Jornades d’estudis sobre el

Baix Llobregat. Martorell, pp. 31-44. PAGÈS, Montserrat (1983): Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXXII. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pp. 135-149. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. PAGÈS, Montserrat (1992b): “Sant Pere d’Abrera”, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès,

El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 319-320. PAGÈS, Montserrat (1992c): “Sant Hilari”, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix

Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 320-321.

73

PAGÈS, Montserrat (1992d): “Sant Pere de Voltrera”, Catalunya Romànica, vol. XX: El

Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PLANS, Jaume (2003): "Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII", dins de El paisatge de la vinya, actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp. 255-265. PERARNAU, Jaume (1992): Els pous de glaç de la comarca del Bages, Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, num. 5. PONS, Carles (1988): Centenari del Cementiri d'Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera.

PONS, Carles (1992): “Abrera”, dins de Gran Geografia Comarcal: Introducció, Barcelonès, Baix

Llobregat, vol. I. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 358-361. RIERA, Antoni (2003): "La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media", dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. SALES, Jordina (e. p. a): "L'Antiguitat Tardana al Baix Llobregat (1989-2003). Balanç de 15 anys de recerques arqueològiques i propostes de futur" dins de les II Jornades d'Arqueologia del Baix

Llobregat, celebrades a Sant Boi de Llobregat a l’octubre de 2003. SALES, Jordina (e. p. b): "Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración", dins de I

Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i

Bros. Col·lecció Vila d'Olesa,10. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

74

SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d’Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d’Abrera. SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca

del Bages, Quaderns, 9. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. SOLER, Maria (1998): "Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382)", dins de Abrera. Revista Informativa, 25, 26 i 27. Amics d'Abrera 2000. SOLER, Maria (2000a): L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d’Abrera. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): “Restes arqueològiques d’època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)”, dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, resum de

les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. TO, Lluís; MONER, Jeroni; NOGUER, Berta (Eds.) (1998): El mas medieval a Catalunya, Actes del col·loqui de tardor celebrat els dies 12 i 13 de desembre de 1998 a Banyoles, Quaderns,

num. 19, Ed. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. VILA, Marc-Aureli (1980): La casa rural a Catalunya. Edicions 62, Barcelona. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el

Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX. Tesi doctoral inèdita. VV. AA. (1997): Topoguia del Sender GR-97. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Abrera. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

75

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Abrera. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya: Abrera. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARTOGRAFIA EN FORMAT DIGITAL Topogràfic 1:5 000, Ajuntament d’Abrera. CARTOGRAFIA EN PAPER Atles Comarcal de Catalunya, vol. 11: Baix Llobregat. Institut Cartogràfic de Catalunya,

Barcelona, 1995.

Ortofotomapa de Catalunya 1:5 000, Versió 4.0, Fulls 392-2-7, 392-2-8, 392-3-7, 392-3-8, 392-4-

7, 392-4-8, 420-3-1, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005.

76

AANNNNEEXX 11:: PPLLAANNIIMMEETTRRIIAA

198,7

Institut Cartogràfic de Catalunya

Escala 1:5 000

Extracció parcial d'un o més fulls del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:5 000

04 04,5

04 04,5

04 05

04 05

04 05,5

04 05,5

04 06

04 06

04 06,5

04 06,5

04 07

04 07

04 07,5

04 07,5

04 08

04 08

04 08,5

04 08,5

04 09

04 09

04 09,5

04 09,5

04 10

04 10 04 10,5 04 11

04 11,5

04 11,5

04 12

04 12

04 12,5

04 12,5

9545 45 95

95,545 45 95,5

9645 45 96

96,545 45 96,5

9745 45 97

97,545 45 97,5

9845 45 98

98,545 45 98,5

9945 45 99

4.599.138,00

4.594.973,00

4.599.138,00

4.594.973,00

404.4

00

,00

40

4.4

00

,00

41

2.6

00

,00

412.6

00,0

0

ET

ET

100

125

125

150

150

150

150

150

150

175

175

200

512

150

125

2 00

100

150

1 57010

200

21 5

150

150

150

175

175

175

175

175

225

200

150

020

200

020

22

5

200

175

200

22 5

200

150

175

020

517

105

15

7

125

150

57

57

75

100

100

01 0

150

175

200

252

250

125

250

75

010

100

10

5

150

175

100

75

15

2

75

251

21 5

100

75

150

175

1 57

225

205

175

200

225

250

150

100

1 52

125

125

125

015

150

150

157

175

200

225

250

751

125

200

100

225

25

2

175

ALBÈNIZ

UPACLARIS

MILLET

de

i dústrian

tè tix l

P nolígo

Industriald l olíe M

'Are y del Molíl n

eLlobregat

l

CA

RER

RET

A

ED

MA

TO

RE

LL

RA

EA

OL

SD

E MT

AT

ON

SE

RR

T rr to en del

T uqll

rue

Cam

í

del

Truquell

aCl ramunt

de Can

Camí

C C tan laramun

nsPla

de

arCan Cl amunt

Ca n'Astruc

d l Ri ae a er

uCa n'Astr c

ede la Ri raMaset

del

rTo

rent

el Maset

el Forat

de l'EmbutRiera de

olMagar a

CR

ETR

AR

EA

VELLARCARRETE A

DE MADRID

A RA

FANÇ

N-II

Pont de Margola

el Maset

Fàbrica

de

Cartró

indústria tèxtil

Magarola

RTER

CAR

E

ADE

AOLESA

DE

t

Torren

de

M

a

agarol

TO

MAR

RELL

MO T ERN S RAT

íCam

del C

temen iri

ind s riaú tlde

e am t ll

errat del TruquelS l

el Cementiri

cementiri

Cam

í

de

aCn

Clara mtun

i andústri

transfo m tr an

f bricaà

de

e tcomponents el c rònics

i andústridel metall

el Cementiri

Rie arde i rol

P ea

Can Rialt

PAU

DEC.

ARISCL

R

CARRE

ED PEP

VENTU

RA

AV

IGN

UDADE

CA S

AN

OV

A

zona polisportiva

R.

CT

A

ARR

AG

UA

ER

SP'DE

-31

B2

Bosquet

de

Can Galceran

la Casanova

Re rai

de

Ms u f

a q e a

Riba de es Guine sl u

Bosc de 'Ermital

n ix f g eCa Mo o u u r

rg avera

l'Olana

A IV NGUDA

DE ROGER

DEL

RÀU

IA

C RERARED

LSLUÍ

IL EM L T

G LARTOCANCTRA.

U ban zacir it ó

n Ca Rialt

TOLDRÀ

D'EDUARD

CARRER

r nTor e t delltSa

CT A.R

RAGUERA

PARS

D'E

ont de Can GolartF

rrTo entde Can olart

G

Can Golart

Can Golart

indústriade la construcció

Cam

íde

al

Csanoa

a

v

la Creueta

CARRER

DEPAU

CAL

ASS

DE

C.

l'Af

brega

l à

Torre

nt

indústriade

l'Embalatge

indústriadel moble

de

or

t

Tre

n

lM

a

Rierade M g rolaa a

Magarola

aus indust ia sn r l

rindúst ial const uccide a r ó

Polígon Industrial

Cam

í Rla

Cam

íde

l'Erm

itade

Sant

mE

rngl

eo

indústriatèxtil

indúst iariTèxt l

garatge

la Miranda

Truq

uell

Ca

ím

del

DEL R UREO

. DEC

'L OM

C.

CR

ER

AR

ED

PA

UF

ON

T

Ca

Rm

íal

l'Olana

CA

RR

R D

E B

AR

CE

LO

NA

E

Teatrede

la Passió

C. DE LA

FONT DEL

VIDAL

DEDE MAS

Cam

íde

nC

aF

ebre

r

Plana de Can Febrer

TCARRE ERA

D'ESPRREGUERA

A

B-231

Vinya Gran

de

Can Galceran

Camp

dels

Soldons

Plans de Can Gaspar

els Cremats

Camps del Pesca

Can Garrigosa

aRier

de

Ma

sqfa

ue

Bosquet

de

Can GalceranR rie a

de

Msaque

fa

Torre

nt

de

al

B rda i ssa

la Cova

scBo

de

Can

osa

Garrig

Camí

sde

l

Sag amentsr

Torrented

Can

iGarr gosa

Granges de Can Garrigosa

enTorr t

de

Can Gar

igo

a

rs

or entT rGran

d'Abr rae

Camps de Sant Ermengol

Cam

í

dels

Sagra

men

ts

Barraca de la Casa Nova

Bosc

de

l'Ermita

Can Mundet

Cma

í

de'Erl mita

de

Sant Ermgen ol

Torrent

eld

avascàT

mí

Ca

del Tav

càas

l'OlivardelPintor

Camps

delMiqueló

Clot del Feló

aC míed

l' rmitE a deanS t e oErm ng l

indústria

de

l'automòbil

Finca Romero

m d s Sagram nt

Ca í el e s

Torr nte

Gran dbre

a

'Ar

indústria

de

l'automòbil

magatzemel Parany

RR

CA

RE

MD

EL

ON

TS

EN

Y

RR

R

CA

E

DEL

ERT

AC RRER EDL

ES

EG

R

ARR

C

ER

DE

NU

AR

I

D

RONA

DE AT

SN

JOR

DI

RC

AR

RE

DE

L

MO

GE

NT

Plana de Can Garrigosa

Cam

íde

Can

Gar

igosa

r Bosquet

de

Can Garrigosa

Camíde M

as

Gener

Can GenerBosc

de

Can Tobelleta

Can Tobelleta club de tennis

Ca n'AmatTorrent

de Can

g aNo uer

Camí

de

M rtorea ll

a

la

egudaB

CA

ER

DE

BO

NA

SR

R

V

ITA

CA

RE

R D

EM

TJU

IR

O

NC

C ERARRD LE M N

EO TENEGR

L

AS

CARRER DE

MATAG

LL

CR

D

ARER

E LA

SARDANA

CARRERDEL BRUC

Pla de Can Serra

Turó de Can Serra

Cam

íde

Ca

'At

nm

aa l'E

sta

ióc

on

Trre

t

ed

Ca n'Es tll

ea

Torrent

de

l Al

'fi ador

dipòsitCan Tobelleta

Bosc

de

Can Tobelleta

Cí

am

detMar orell a

la

eud

Bg

a

ERR C RF

O A RILDE B

NAARCELO

A

L

IGUA

ADA

Cam d

Ca

íe

n

Gener

rn

Tore

tde

Can

eSitg

s

UrbanitzacióVallserrat

Can Gener

CR

ER

AR

DE

A ING DAV U 'A RED B RA

R RCA RE

D LE S UPIRINE S

CR

ARRE

DEL CANIGO

VINGUDAA

DEC N MA

A 'AT

CA

RR

ER

DE

L'ER

EB

R

L

CA

RR

ED

EP

ED

RA

FO

RC

A

CA

RR

ER

ED

O

L'AN

IA

CARRER

ELD

CADI

ED

MA

RT

LO

RE

L

VN

AI

UG

DA

ING

AA

VU

DD

ES

NA

TE

ST

EV

E

indústria de

l'automòbil

Tor entr

de

les

Moreres

Torrent

de

CanN go uera

Font del Parany

central

hidroelèctrica

Polígon Industrial

Barcelonès

Ca n'Estella

el Tavascà

les Parellades

polígon industrialindústria tèxtil

RA

R

FE

RO

CR

IL

DE

BA

RC

ELO

NA

A

MANE

AR

S

AR

ET

CR

ER

A

D'

RA

LBE

RA

A

MN

RE

SA

A

1C

-411

les Riberes

el Llobregat

Canaldel

o íM l el Cementiri Nou

Horts de l'Ocata

Plans de Can Claramunt

fàbrica de licors

Can Cortadella

C mía

denCa

Cor adellt a

Cam

íde

'l Aub

egue

t

C

R

E

AR

ET

RA

AMANRESA

C-1 114

Camps de Can Morral

indústria alimentària

Tr

eo

rnt

de

Can C

rla

am

unt

Riera

deMagarola

Riera

deMagarola

Horts de Can Morral

CA

RI

F

ER

RO

RL

DE

AB

AR

CE

LO

NA

MA

NR

ES

A

La Isla

Colònia

del Riu

Casade

les Violetes

Can Morral

C R

ORESTA

A RER DE LA FL

ARRE DE TARR GNA

CR

A O

CARR R DE BAL GE A UER

Cam

íels

dH

otsr

de

Cn

aM

orr

al

el L

lb

eg

t

or

a

Can Vilalba

Hortsde

Vilalba

OLE

D'

SA

DE M

ON

TS

ER

RAT

A MA

RTO

RE

LL

B201

V-1

R

CA

RR

ET

EA

Torrent l

t l

de Cas el

ANGUDA

VI

EDU

LA

CIRC

MVAL.

CIÓ

CARRER

DEL

BA

IX

LOLB

RE

GT

A

CRAR

RE

DE

ST

AN

LLU

ÍS

Aigües de Terrassa

Cmí

a

edCan

aJ n

la Roca de la Mona

amíC

'Olesad

deMont

rser

at alUl as rellt

Bosc de Sant Miquel

CA RERR

'ASTÚRI S

D

E

CAR

RE

D'

RG

Ó

R

AA

C RRERA

DELES

AEARS

BL

E S

. M

IA

C. D

TAA

RD

E V

ILA

LB

A

CARRER

DE ILV ALBA

mCa

í

ed l Cas

ell

ta

Snt

aa

Maria

deV

lab

il

a

C.

DE

MÚ

RC

IA

CA

ERR

RD

E

CASTE LLACan Jan

ER

CARR

DE

G LÍCIAA

Rie

radel

Morr

al

del

Molí

les Barraques del Ros

Vilalba

Can Ribes

To renr t ed aC n ibesR

Riera

de

Sn

ta

am

eJ

u

de

lar

Ser

a

Serra d'en Ribes

Tore

ntr

dela

Ra

oc

de

la

D'ABREAR

magatzems

de

l'automòbil

CE

RA

RR

ED

SA

NT

ES

TE

VE

SE

OIR

ES

RV

S

A

CA

RE

TR

RE

ED

MD

RID

A

A

FR

ÇA

AN

N- II

T ro r entde

CanN

guo

era

AVINGU AD

ED

AC'N AMAT

Políigon Industial

Barcelonès

Can Noguera

de la

construcció

indústria

indústria del

metall

AVINGUDA

DE

ENERGIAL'

RR

R

CA

E

DE

OSTA

L

L'H

DEL

IP

les Matesindústria

del

indústria

metall

química

maquinària industrial

Camíde

laGravera

Plans

de

Can Pous

FE

RO

CR

IR

AL

DE

AR

ELO

NA

BC

A

MA

NR

ES

A

Can Pous

Riba de

Can Bros Vell

el L

lobr

egat

Plans de Can Bros Vell

Presade

Can Bros

analCed

anC

Bros

Can Torres

Can Bros

l Ll

ba

eo

reg

tM

R

ON

TS

ER

AT

V-1

2B

01

DE

OLE

SA

A

MARTOLRE L

DE

E

CA

RR

ETR

A

Les Carpes

CARRETERA D'U

LLA

STR

ELL

BV-1

202

Can Torres

escoles

r et

Tor

n

Gran

Abre

ra

d'A

RE

TE

RA

CR

DE

MD

RID

A

AF

NC

RA

A

IIN

-

Polígon Industrial

Sant Ermengol

de

l'automòbil

indústria

indústria

Abrera Ajuntament

RC

AR

RE

DE

LA

DU

SA

INT

RI

EC

AR

RR

ED

MR

RE

LL

AT

O

A BLAR M

LDET RRENT T

OE

AV

NG

UD

I

A

DE

LA

T

GNERALI

AT

E

AC RRERDE

A TS N

R IJO D

Sant Pere

el Cementiri Vell

PSS

AE

IG

DE

L'G

ESLESIA

EC

AR

RR

JR

MA

O

ER

CA

RR

DE

AL

LOR

IDA

F

CE

RA

RR

DE

AN

AG

OS

TI

IÑO

LR

US

CARRER

DEM

AFLORES

IR

CRER

AR

DEL'ERA

AF

ER

RO

CR

RIL

DE

BA

RC

ELO

NA

A

MA

NE

SA

R

Camí de Sant Hilari

Sant Hilari

Sant Hilari

Torr nte

G anr

'Ab e ad r r

t

el Llobrega

la Vaqueria

Granges

de la

Vaqueria

Plans de Can Pous

Maset del Noguera

presa

Can Moragues

RCA RER DEL PINTOR

A

RIBER

C RA RER

ELD PN

EE

DÈS

MO

RE

NE

TA

LA

ED

AI

A

V NGUD

A

DC

RR

ER

EL P

I

mí

Ca

ed

lS

uro

Riera

del

Morral

lde

Molí

Torrent

de aC n Puig

Can Puig

enTorr t de Can aSegarr

VIL

A

LBA

CA

RR

ER

DE

L'E

MP

OR

DA

Can Morral

Bosc de Can Socarrats

les Eres

CA

RE

RR

DE

SANT

OAQ

UIM

J

amC

í

lde

Boscde Can

Sorr ts

ca a

Can Socarrats

indústria

de

l'electricitatmetall

indústria

del

Camíde

nCa

r

Socar ats

Trr

no

et

de

lèl'E

sgsi

a

T rrento

de

l'Esglèsia

dipòsit

ARRER

C

DE I ALA

VL

B

Coll del Castell

Granja del Morral

Can Morral del Molí

Maset de Can Torres

cementiri

CA

RR

TE

RA

E

LLT

D'U

AS

RELL

BV

-1202

Cam

íd

ls

el

'Ula

trl

al

Suro

Cm

ía

lde

Caste

lla

Santa

Maria

de

Vila

lba

CA

RR

ET

ER

AE

DM

AR

TO

RE

LL

AO

LE

SA

DE

TM

ON

SE

RR

AT

BV

-1201

indústria tèxtil

piscines municipal

Font dels Rosers

Font del Molí del Vent

Cam

í

de

Can

na

jS

aü

a

Can Sanaüja

Plans de Can Sanaüja

aa

ll

Xr

ga

dels C

rru

are

ga-

cs

Rie

ra

de

aià

G

Riba de la Llonga

Cam

íd'O

lesa

ed

Mo

tsr

ne

rat

a Ullatre

sll

Ca ímd

leaCste

ll

aC

an

Costa

aí

Cm

al Su or

ot

Trr

en

del

Salt

Carenadel

Pi Llarg

Fo l ussint de R nyol

íCam

le ad'O

s

de r tMontse ra

rrTo ent

de

cl'Obri

els Obrics

Can Costa

r et

Tor

n

do

Fon

Vinya

del

Tet

el Xamplà

strell

d'Ulla

C mía

d'

llast

rell

U

alS rou

Rie

ra

or

adel

Mr

ldel

olí

M

amplàel X

Torrent

elsd

soC

ats

sFont del Ma Valls

LA

EL

D'UL

STR

L

C TRA

els Casots

evo tR lde

a e ll Pa l a

BV 1 2- 20

S rrCan ega a

Can Puig

Can Puig

Turó

deles Martines

Camí de l se

r ssesr aoT

del To rrent de Can S g re ar aC.

Can Segarra

Torrent

de Can

Puig

Gra anjS aant nder

C P gan ui

Ullastrell

a

artorellM

de

Ca

ím

To rre nt de Can giuP

Cam

í

de Can Mor alrdel í

Mol

a Can Puig

Cam

ídeM

art

ore

lla

Ulla

str

ell

el Mas Valls

U bani zacir t óPrimer Polígon

Urbanització Vallserrat

Bro

s

Can Bros VellTo

C l Ci ia a l a

El ro Su

Santa Maria de Vilalba

Ai es gü de

artorellM

D pura orae d

lan eP ta d'Aigü s

aLa Graver

t dErmi a e

St. Hilar i

Castel d Vol eral e tr

Can Vilalba

Sant Miquel

Can Po Poc

Pabe lól

Espor it u

Estació

IES

Casa de

C t aul ur

C PEI

Ca n'Amat

Deixalleria

pí ccni

E R bal e tó

Ermita de

Sant Ermengol

M ser atont r

Centre

re aAb r

ost H al

del Pí

ARRERC

DE

UNRIA

NRO DAED

OJRDI

NSA T

L MS

NY

DE

ON

TE

ER

CARR

C. B

ES

ÒS

C

R

ARRE

CONGOST

AN

EOT

C. M

ON

TS

ER

RAT

CR

RE

R

E

C

NO

GR

A

A

D

A

N

UE

I G D D C 'A A

AV N U A E A N M T

CA

R

C

A

OA

RE

R D

E

N N

GU

ER

CARRER DE BARCELONA

RR

ER

CA

DE

OL'H

STA

L

DEL

PI

E

SE

C

. S

AN

T

TE

VS

.

CR

E D

S

N

RIA

D

AR

R

E

ATA

M

A

E

AR

DE

LLE

CR

RE

L

VA

S

CR

E

DE

L P

I

AR

R

RC

AR

RE

S R LLE T E A

ARREC

R

T

PR

IOR

A

C

E

ARRR

D LAE OR SA

CA RERR

DE LA

DE

LC

AN

ER

AC

AR

RER

DE

LP

I

CA

RR

ER

E P

I

DL

EC

AR

RR

OO

CL

MC. AM

ETLLA

C. M

ES

T F

L

RE

A

LA

AR

RC

ER

DE

L

RI

LLI

CR

ER

AR

GR

DÈ

NIA

A

CAR

RR

E

ED

EN

MN

ED

EZ

I PELAYO

C C

AR

LIA

.M

E

GC

AR

RE

OY

AR

RE

A

CA

RR G

OY

C

CARRER N TORRER

A

aL Ponderosa

ARE

SUO

CR

RR

C. C

ASTE

LLDE

O

RA

V

LTR

E

. AC M JOR

APL ÇA DE

L'ESGLÉSIA

ECARR RCAN

A

MORAGS

AE

CR

RR

DE

SA

TN

QU

IMJO

A

CARRRE

C TELAS LB AISB L

ECA R R

R

CARR RE

BOSC

B SCO

BOSC

CARRER

G

AVIN

UDA

VIR

REI

AM

AT

AIN

GV

UD

A

VIRREI MAA

T

AV

ING

UD

A

VR

EIR

IA

MT

A

CARR

R C

URT

E

CARRER

VO

LTR

ER

A

AV

ING

UD

A

C

U

L.LACIÓ

IRC

MVA

C

V

Ó

IRC

UM

AL.LA

CI

UA

AV

ING

D

ARC

RER

CA

NA

LES

CA

RE

RR

E L

D

AO

RI

JA

LA

MA

NX

A

ARE

CR

R

DE CASTL

ELA

LA

MA

NX

A

C.

CA

STE

LLA

LÓ

-LE C

ER

AR

R

EUSKADI

RCA

RER

DU

EXTREMARA

CA

RR

ER

MA

DR

ID

AR

E

CR

R

AD

RI

MD

CR

D

AR

ER

M

AD

RI

CA

RR

ER

ALI

AG

CI

RC

AR

RE

NAVA

RR

A

CA

RR

ER

UA

MR

CI

CA

MÍ

DE

L

CA

ST

ELL

DE

VLT

RA

OE

R

CARRER

ND LUA A SIA

CA

RR

ER

PA

ISV

LE

NC

IÀA

RR

RC

AE

DE

G

ALI

AC

I

ARC

RER

VA

CA

RI

ES

SS

PL. VIRREIAMAT

CA

RR

ER

DE

SANT

MI

UEL

Q

cementiri

CARRER SIT

ES

G

C

OL

NÀ

.P

IY

CA

RR

ER

MA

RA

TÓ

AMÍC

OHRTS

A

DE CN

MORRAL

AA

V. S

NT

HIL

AR

I

C. MA GRATL

PÇA

EUROPA YAv. CATALUN A

PA

SG

SE

I

ED

L'E

TAÓ

S

CI

RE

ES

AR

EG

UE

RA

CA

RR

PR

EC

. OL

SA

C JA

ME

I.

U

C. COLLBATÓ CA

RR

ER

ÀG

ER

AV

IG

UD

AN

ED

SA

NT

HI

AR

IL

O

CARRER MENRCA

P

L

C.

ALE

JA

P S S E A I G D E L ' T A CE S I Ó

CA RERR

EDFEDERICO

RGA CIA LORCA

CA

RD

E J

OS

E P

A

RR

E

P

L

C

O

PC

SS

AR

RE

R P

AB

L

IA

O

AC

RR

ER

DE

MA

RO

LG

AA

CA

RR

ER

AO

NT

NI

AD

ÍG

U

R VE ERAT A S

DE CAN ORRM AL

CA

RR

ER

AN

TIO

ON

AA

DM

CH

O

CA

RR

ER

CA

RR

ER

NN

TR

AM

OTA

A

OP

PM

EU

FA

BR

A

CARRER LLEIDA

BC. LI RTAET

C

RD

ON

EC

.A

R

ETRRASSA

.C

RBUÍ

.C

PO

EN

NT

CARRER

CA

RR

ER

MA

NR

ES

A

CR

R

AR

E

S

RO

SE

R

CR

AR

ER

OS

ER

RS

R RCA RELLUIS

COMPANYS

A AROS LI

DE CA STRO

C. SALVA OR SPRIU

DE

RC

AR

RE

CA

SA

MA

DA

CA

RR

ER

TR

MA

RO

ELL

CA

RR

ER

MA

NR

ES

A

CARRER

SL LL

OE

ARRERC

XEL. O

ARL

CR

RE

R

A

NO

U

C. D

E L

A F

ON

T

C. TREBALL

. T

EB

AL

C

RL

AMC Í

DELSSA

RAMEN

G

TS

RR

CA

RE

OG

RE

S

PR

C RA RERFRANCESC L Y ET

A R

R RCA RE PRG

S

ORE

23

24

87

90

88

89

71

86

49

70

79

95

21

6

84

45

78

11

10

36

93

96

94 97

98

69

73

48

25

56

57

32

5058 65

7255

7426

1716

80

44

67

99

2754

28

85

22

Sant Pere

Can Morral

N-II

ARRETERA VELLA

C

Sant Hilari

Ermita deSt. Hilari

CA

RE

R N

OU

R

MA

JOR

CA

RR

ER

Ajuntament

13

3377

34

62 92

2 4

3

41

43

64

1

30

91

68

29

715 31

76

8

82

9 81

47

35

40

194220

18

5152

66

1453

63

12

46

75

Esc 1:1250

Esc 1:1250

Esc 1:1250

Esc 1:300

Esc 1:1250

2007

Maig0 250 m

1:5000

5

59

60

Límit municipi

61

ArqueoCatArqueologia i Patrimoni

EscalaDIGITALITZACIÓ:Ignasi Camps

Inventari del Patrimoni Local d’Abrera - Situació dels béns inventariats.

PLANIMETRIA: Natalia Salazar

N

Gener -

100

101

Camí ral

Can Morral

ZEPA

Torrent Gran

78

AANNNNEEXX 22:: ÍÍNNDDEEXX DD’’IIMMAATTGGEESS

79

FOTOGRAFIES Fitxa 1: Sant Pere d’Abrera -Fotografia 1: Sant Pere d’Abrera des del Passeig de l’església. -Fotografia 2: Interior de l’església. -Fotografia 3: L’església i la rectoria de Sant Pere l’any 1932 (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 2: Arxiu Parroquial -Fotografia 1: Un dels pergamins medievals conservats a l’Arxiu. -Fotografia 2: Un document d’època moderna. Fitxa 3: Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia -Fotografia 1: Custòdia de plata del segle XVII. -Fotografia 2: Casulla posterior a l’any 1939. -Fotografia 3: Missal del segle XVIII. Fitxa 4: Rectoria de Sant Pere -Fotografia 1: El conjunt format per l’església de Sant Pere i la rectoria. -Fotografia 2: La rectoria des de la Plaça de l’església. -Fotografia 3: El rellotge de sol a la façana principal. Fitxa 5: Camí Ral -Fotografia 1: Vista d’Abrera l’any 1948 (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 2: El camí ral al seu pas per la creu de terme amb el carrer Major al fons, a principis del segle XX (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 3: Vista antiga del camí ral on avui dia hi ha l’Avinguda de la Generalitat (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 6: Pont dels Francesos -Fotografia 1: Cara est del pont. -Fotografia 2: Cara oest del pont. Fitxa 7: Creu de terme -Fotografia 1: La creu de terme amb el carrer Major al fons. -Fotografia 2: Detall del capitell i de la creu. -Fotografia 3: Moment del trasllat de la creu a la Plaça. Extret de SOLA, 1999: 54. Fitxa 8: Cal Xafre -Fotografia 1: Façana principal de la casa des del carrer Major.

80

Fitxa 9: Cal Sanmartí -Fotografia 1: Façana principal de la casa des del carrer Major. -Fotografia 2: Detall de la part superior de la façana. Fitxa 10: Can Mataró -Fotografia 1: Can Mataró des de l’Avinguda de la Generalitat. -Fotografia 2: La senyora Sucarrats amb unes amigues davant de Can Mataró l’any 1900 (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 11: Can Martinet -Fotografia 1: Façana principal de la casa des de l’Avinguda de la Generalitat. -Fotografia 2: Detall d’un plafó de rajoles policromes a la façana de la casa. -Fotografia 3: El rellotge de sol de Can Martinet. Fitxa 12: Escoles velles -Fotografia 1: Vista de l’edifici des del carrer Major. -Fotografia 2: Vista de l’edifici des de l’Avinguda Lluís Companys. -Fotografia 3: Document de l’any 1924 on es recullen les despeses destinades a la construcció de l’escola (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 13: Tradició dels porrons del Rebato -Fotografia 1: Demostració davant de l’hostal dels 4 porrons l’any 1960 (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 2: L’hostal dels 3 porrons l’any 1960 (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 3: L’hostal dels 4 porrons avui dia. Fitxa 15: Cal Barnet -Fotografia 1: Cal Barnet des del carrer Major. -Fotografia 2: Cal Barnet des de l’hort de la casa. -Fotografia 3: El mosso de Cal Barnet a principis del segle XX (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 16: Castell de Voltrera -Fotografia 1: Encerclades en blau de les restes del castell des de l’altra banda del riu. -Fotografia 2: Detall d’un dels murs que encara resten dempeus. -Fotografia 3: Vista general de les restes. Fitxa 17: Sant Pere de Voltrera -Fotografia 1: Vista general de les restes de l’església. -Fotografia 2: Detall de l’interior de la part absidal.

81

-Fotografia 3: Planta de l’edifici segons PAGÈS, 1992a: 163. Fitxa 18: Masia de Sant Hilari -Fotografia 1: La façana principal de la masia. -Fotografia 2: Detall d’una de les finestres de la façana principal. Fitxa 19: Ermita de Sant Hilari -Fotografia 1: Vista general de l’ermita. -Fotografia 2: Interior de l’ermita. -Fotografia 3: Planta de l’ermita. Extreta de PAGÈS, 1983: 137. Fitxa 20: Vil·la romana de Sant Hilari -Fotografia 1: Una part de les restes de la vil·la que afloren en superfície. -Fotografia 2: Detall d’uns murs de cronologia romana. Fitxa 21: Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi -Fotografia 1: Secció del tall N-S del jaciment que es veu des del carrer de l’Hostal del Pi. Extret de BERMÚDEZ et alii, 2003: 217. -Fotografia 2: Làmina de material ceràmic ibèric a mà i a torn lent. Extreta de BERMÚDEZ et alii, 2003: 218. -Fotografia 3: Restitució hipotètica de les sitges documentades durant l’excavació arqueològica. Extreta de BERMÚDEZ et alii, 2003: 220. Fitxa 22: Ermita de Sant Ermengol -Fotografia 1: Vista de les restes de l’ermita des de l’oest. -Fotografia 2: Vista de les restes de l’ermita des del sud. -Fotografia 3: Les restes de l’ermita des del nord. Fitxa 23: Can Garrigosa -Fotografia 1: Vista general de la masia. -Fotografia 2: La façana principal de la masia. -Fotografia 3: Detall d’una finestra de la façana principal. Fitxa 24: Can Gener -Fotografia 1: La façana principal de la masia. -Fotografia 2: La façana sud de la masia. -Fotografia 3: Detall del portal adovellat i d’un contrafort a la façana nord de la masia. Fitxa 25: Can Morral del molí -Fotografia 1: Vista general de la masia.

82

-Fotografia 2: Can Morral del molí des de la carretera d’Ullastrell. Fitxa 26: Can Sucarrats -Fotografia 1: La façana principal de la masia. -Fotografia 2: Detall del portal adovellat de la masia. -Fotografia 3: La família Sucarrats a punt per la Festa Major l’any 1920 (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 27: Can Moragues -Fotografia 1: La façana principal de la masia. -Fotografia 2: Detall del portal adovellat de la masia. Fitxa 28: Can Bros vell -Fotografia 1: Vista general de la masia. -Fotografia 2: La façana sud de la masia. -Fotografia 3: El celler de la masia. Fitxa 29: Safareigs del carrer de la Font -Fotografia 1: Vista de conjunt dels safareigs i la Font d’Abrera. -Fotografia 2: Els safareigs. -Fotografia 3: Detall d’un dels safareigs. Fitxa 30: Pou del carrer de la Font -Fotografia 1: El pou. -Fotografia 2: Detall de la corriola del pou. Fitxa 31: Sínia de Cal Barnet -Fotografia 1: El que queda de la sínia. -Fotografia 2: sínia a Tortosa (1911 A. Bastardes). Extreta de ÀNGELA, Enric (1979): “sínia”, dins de Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 13. Ed. Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, p. 629. Fitxa 32: Santa Maria de Vilalba -Fotografia 1: Vista general de l’església des de Ca la Cilia. -Fotografia 2: L’església des de la plaça on està situada. -Fotografia 3: La façana de l’església. Fitxa 33: Barri el Rebato -Fotografia 1: Les cases típiques del Rebato. -Fotografia 2: El carrer del rebato a principis del segle XX (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 34: Festa Major de Sant Pere

83

-Fotografia 1: Festa major al carrer Nou l’any 1917 (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 2: Instantània de la Festa Major l’any 1975 (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 3: Cartell de la Festa Major de l’any 2005. Fitxa 35: Festa de Sant Jaume del barri del Rebato -Fotografia 1: Font del Rebato l’any 1996. Extret de SOLA, 1999: 112. -Fotografia 2: Dibuixos de les diferents fonts guanyadores entre els anys 1981-1988. Extret de SOLA, 1999: 110. -Fotografia 3: Dibuixos de les diferents fonts guanyadores entre els anys 1989-1995. Extret de SOLA, 1999: 110. Fitxa 36: Estació dels Ferrocarrils Catalans -Fotografia 1: L’estació dels Ferrocarrils Catalans actualment. -Fotografia 2: L’estació de ferrocarrils acabada de construir l’any 1922 (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 37: Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat -Fotografia 1: El sender al seu pas per un camp d’oliveres a Sant Ermengol -Fotografia 2: Cruïlla del sender a l’alçada del camí de sagraments. -Fotografia 3: Montserrat des del GR-97 al seu pas per Can Garrigosa. Fitxa 38: Camí de Vilalba (PR- C 168) -Fotografia 1: Pal indicador del PR a Santa Maria de Vilalba. -Fotografia 2: Pal indicador del PR a l’alçada del Mas d’en Ribes. -Fotografia 3: Mapa del recorregut dels dos PR d’Abrera (cedit per Carles Pons). Fitxa 39: Camí Històric d'Abrera (PR- C 169) -Fotografia 1: Pal indicador del PR a l’estació de Ferrocarrils Catalans. -Fotografia 2: Pal indicador del PR a l’alçada del Pou de glaç del Torrent Gran. -Fotografia 3: Mapa del recorregut dels dos PR d’Abrera (cedit per Carles Pons). Fitxa 40: Cal Garrigosa -Fotografia 1: Façana principal de la casa des del carrer del Rebato. -Fotografia 2: Detall d’un dels cups de vi de la casa. Fitxa 41: Cup de vi de la Rectoria -Fotografia 1: Detall de l’interior del cup. -Fotografia 2: Detall del fons del cup.

84

Fitxa 42: Impostes visigòtiques de sant Hilari -Fotografia 1: Detall d’una de les impostes. -Fotografia 2: Detall de l’altra imposta. Fitxa 43: Caramelles d'Abrera -Fotografia 1: Caramellaires l’any 1954 (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 2: Les caramelles sortint de l’església de Sant Pere d’Abrera a mitjans segle XX (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 3: Programa de la 13ena Trobada de Petits Caramellaires del Baix Llobregat, celebrada a Abrera l’any 1983. Extret de SOLER, 2001: 11. Fitxa 44: Escut del Virrei Amat -Fotografia 1: Detall de l’escut, avui dia custodiat a l’Arxiu Municipal. -Fotografia 2: Retrat de Manuel Amat i Junyent, virrei del Perú, pintat l’any 1773 per Pedro José Díaz. Museu Nacional d’Art de Catalunya. -Fotografia 3: Can Vilalba fotografiada per Antoni Gallardo l’any 1934 (Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya). Fitxa 45: Cementiri vell -Fotografia 1: Planta del cementiri. Extret de PONS, 1998. -Fotografia 2: Detall de la portalada d’accés al cementiri. -Fotografia 3: Vista general del cementiri. Fitxa 46: Ajuntament antic -Fotografia 1: L’Ajuntament antic des del carrer Major. Fitxa 47: Carrer Major -Fotografia 1: Vista del carrer des de la Plaça de la Creu. -Fotografia 2: Vista general del carrer. Fitxa 48: Font de Mas Valls -Fotografia 1: Detall de la bassa de la font. -Fotografia 2: Vista general de la font i el seu entorn. Fitxa 49: Antic pont sobre la riera Magarola -Fotografia 1: El pont des de la riera. -Fotografia 2: Detall dels arcs que formen el pont. -Fotografia 3: Detall dels paraments constructius del pont.

85

Fitxa 50: Feixes i marges de pedra seca -Fotografia 1: Marge de pedra seca a un camp de les Carpes. -Fotografia 2: Marge de pedra seca i feixes a la Serra d’en Ribes. -Fotografia 3: Marge de pera seca al camí del Suro. Fitxa 51: Can Morral del riu -Fotografia 1: La façana principal de la casa. Fitxa 52: Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu -Fotografia 1: La premsa de Can Morral del riu. -Fotografia 2: La màquina de pelar ametlles. -Fotografia 3: La sínia de Can Morral abans de ser desmuntada (Foto cedida per Joan Carles Guix). Fitxa 53: Fons fotogràfic municipal -Fotografia 1: Sortida de l’Agrupació Artística d’Abrera a Barcelona a principis del segle XX (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 2: Dies de verema i Abrera al fons a principis del segle XX (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 3: Foto escolar de l’any 1945 (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 54: Can Pous -Fotografia 1: La façana principal de la masia. -Fotografia 2: Passadís d’accés a la fresquera de Can Pous. -Fotografia 3: La família Vilaclara a principis del segle XX davant de Can Pous. Fitxa 55: Can Torres -Fotografia 1: Vista general des de la carretera d’Ullastrell. Fitxa 56: Maset de Can Torres -Fotografia 1: La façana principal del maset. -Fotografia 2: Vista general des de la carretera d’Ullastrell. Fitxa 57: Mas d'en Ribes -Fotografia 1: Façana i contraforts de la masia des del sud-oest. -Fotografia 2: Façana i contraforts de la masia des del sud-est. -Fotografia 3: Vista general del mas des de Can Vilalba. Fitxa 58: Ca la Cilia

86

-Fotografia 1: Vista general de la masia des de les Carpes. -Fotografia 2: La façana principal de la masia. -Fotografia 3: La masia des del sud-oest- Fitxa 59: Zona natural de Can Morral -Fotografia 1: Camp de presseguers de Can Morral. -Fotografia 2: Camp d’ametllers de Can Morral. -Fotografia 3: Roures i pollancres de Can Morral. Fitxa 60: ZEPA riu Llobregat -Fotografia 1: Vista del riu Llobregat amb vegetació d’hivern des de Can Bros vell. -Fotografia 2: Roureda vora del riu, al seu pas per la finca de sant Hilari. -Fotografia 3: Instantània del procés d’anellament d’ocells que es realitza mensualment a la ZEPA del riu Llobregat. Fitxa 61: Torrent gran -Fotografia 1: El torrent al seu pas pels camps de sant Ermengol. -Fotografia 2: El torrent des del camí que el voreja. Fitxa 62: Exempció de la vescomtessa de Castellvell (1382) -Fotografia 1: Detall del document. Extret de http://www.espaisvirtuals.com/grupbrea/ Fitxa 63: Col·lecció de pintures municipal -Fotografia 1: L’ermita de Sant Hilari. -Fotografia 2: La creu de terme i Cal Barnet. -Fotografia 3: L’A-2 al seu pas per Abrera. Fitxa 64: Retaule de la Puríssima -Fotografia 1: El retaule. Fitxa 65: Tina de les Carpes -Fotografia 1: La boca de la tina fa uns anys. -Fotografia 2: La boca de la tina actualment. -Fotografia 3: Restitució d’un camp de dolis d’una vil·la romana. Extreta de CASAS, Josep; CASTANYER, Pere; NOLLA, Josep M.; TREMOLEDA, Joaquim (1995): El món rural d’època

romana a Catalunya (L’exemple del nord-est). Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Sèrie Monogràfica, núm. 15., p. 49. Fitxa 66: Font de Can Morral del riu

87

-Fotografia 1: Vista general de la font. -Fotografia 2: Detall del frontal de la font. Fitxa 67: Font de la Gaià o de Can Vilalba -Fotografia 1: L’entorn on està situada la font. -Fotografia 2: Detall del tapiat de la boca de la mina. Fitxa 68: Font d'Abrera -Fotografia 1: Detall del frontal de la font. -Fotografia 2: La bassa de la font. Fitxa 69: Font del Maset -Fotografia 1: La bassa i el mur antic al fons. -Fotografia 2: La sortida de la font. Fitxa 70: Font de les salamandres -Fotografia 1: Detall del frontal de la font. -Fotografia 2: El pontet associat a la font. Fitxa 71: Font de Ca n'Amat -Fotografia 1: Vista general de la font. -Fotografia 2: Detall de la bassa de la font. Fitxa 72: Font de Can Torres -Fotografia 1: Vista general de l’entorn de la font. -Fotografia 2: Detall del mur on està situada la font. -Fotografia 3: Detall del frontal de la font. Fitxa 73: Font de la riera del Morral del molí -Fotografia 1: Vista general de l’entorn de la font. -Fotografia 2: Detall del frontal de la font. Fitxa 74: Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats -Fotografia 1: Rotllo de pianola de Can Sucarrats. -Fotografia 2: Edwin S. Votey (dreta) presentant el primer model de pianola l’any 1922 a la Smithsonian Institution, Washington. Extret de http://www.pianola.org/history/history.cfm

-Fotografia 3: La fàbrica de rotllos per pianola “La Victoria”en plena activitat l’any 1912. Extret de http://www.manuelblancafort.org/esp/biografia/

Fitxa 75: Conjunt de cases del carrer sant Pere -Fotografia 1: El conjunt de cases des del carrer sant Pere.

88

-Fotografia 2: La façana d’una de les cases. -Fotografia 3: Detall del balcó d’una de les cases. Fitxa 76: Cal Santugeni -Fotografia 1: La façana principal de la casa. -Fotografia 2: Detall dels balcons de la casa. Fitxa 77: Llegenda del bandoler Rebató -Fotografia 1: La lletra de la cançó que popularitzà la llegenda segons GIBERT, 1948: 134. -Fotografia 2: La partitura de la mateixa cançó va ser recollida per BERTRAN, 1885: 37. Fitxa 78: Memorial d'afusellats a la Guerra Civil -Fotografia 1: Detall del monument commemoratiu erigit al cementiri vell. -Fotografia 2: Detall de la làpida amb els noms dels afusellats. Fitxa 79: Pou de glaç del Torrent Gran -Fotografia 1: El pou de glaç des de l’hort on es preserva al peu del Torrent Gran. -Fotografia 2: Detall de la volta que cobreix el pou. -Fotografia 3: Restitució d’un pou de glaç i del seu funcionament. Extret de HURTADO; MESTRE; MISERACHS, 1995: 202. Fitxa 80: Hipogeu de Can Vilalba -Fotografia 1: La boca de l’hipogeu en el moment del seu descobriment (Foto cedida per Joan Carles Guix). -Fotografia 2: Un dels arcs documentats a l’interior de l’hipogeu (Foto cedida per Joan Carles Guix). -Fotografia 3: Instantània de l’interior de l’hipogeu (Foto cedida per Joan Carles Guix). Fitxa 81: Ball del most -Fotografia 1: Dies de la verema a principis del segle XX (Fons Fotogràfic Municipal). -Fotografia 2: La verema a Abrera a principis del segle XX (Fons Fotogràfic Municipal). Fitxa 82: Festa de sant Antoni Abat -Fotografia 1: Abanderats i cordonistes l’any 1955. Extret de SOLA, 1999: 115. -Fotografia 2: Els tres tombs a la creu de terme. Extret de SOLA, 1999: 115. -Fotografia 3: Instantània de la festa l’any 1955. Extret de SOLA, 1999: 115. Fitxa 84: Memòria oral de la II República a la postguerra -Fotografia 1: Portada del treball guanyador l’any 2001 del Premi Local d’Investigació.

89

Fitxa 85: Conjunt troglodític de sant Ermengol -Fotografia 1: Una de les estructures troglodítiques (Foto cedida per Joan Carles Guix). -Fotografia 2: Vista general d’una de les estructures troglodítiques. -Fotografia 3: L’interior d’una de les estructures troglodítiques (Foto cedida per Joan Carles Guix). Fitxa 86: Barraca de l'olivada de Matadormins -Fotografia 1: Vista general de les restes de la barraca amb el paravent -Fotografia 2: Les restes de la barraca des del nord-oest. -Fotografia 3: La barraca abans de ser derruïda (Foto cedida per Sofia Cruz Alves Guix). Fitxa 87: Barraca de Can Garrigosa -Fotografia 1: Vista general de la barraca. -Fotografia 2: Detall de la data de construcció inscrita a la llinda de la porta. -Fotografia 3: Detall de l’interior de la barraca. Fitxa 88: Barraca del Garrigosa -Fotografia 1: Vista general de la barraca. -Fotografia 2: Detall d’una de les espitlleres de la barraca. -Fotografia 3: El foc a terra de la barraca. Fitxa 89: Barraca del Morro blanc -Fotografia 1: Vista general de les restes de la barraca. -Fotografia 2: Detall de la porta d’accés a la part inferior de la construcció. Fitxa 90: Pou del Garrigosa -Fotografia 1: El pou al mig del camp de pomeres de cal Garrigosa. -Fotografia 2: L’interior del pou. Fitxa 91: Carrer de la Font -Fotografia 1: Vista general del carrer. Fitxa 92: Goigs a sant Pere -Fotografia 1: Reproducció impresa dels goigs (Arxiu Parroquial). Fitxa 93: Alzines de Can Morral del riu -Fotografia 1: Una de les alzines de Can Morral. -Fotografia 2: Una altra de les alzines de Can Morral. Fitxa 94: Pi del carrer Tarragona

90

-Fotografia 1: El pi del carrer Tarragona. Fitxa 95: Roures del carrer Balaguer -Fotografia 1: Un dels roures del carrer Balaguer. -Fotografia 2: Un altre dels roures del carrer Balaguer. Fitxa 96: Roureda de sant Hilari -Fotografia 1: Vista general de la roureda. Fitxa 97: Alzinar de sant Hilari -Fotografia 1: Vista general de l’alzinar. Fitxa 98: Tamarius de la riba del Llobregat -Fotografia 1: Vista general de l’arbreda. Fitxa 99: Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat -Fotografia 1: Vista general de la pollancreda des de la riba dreta del Llobregat. Fitxa 100: Casa a Santa Maria de Vilalba -Fotografia 1: Vista general de la Plaça de l’església a Santa Maria de Vilalba. -Fotografia 2: Façana principal de la casa. -Fotografia 3: Detall de la galeria amb arcs i de la data inscrita “1828”. Fitxa 101: Can Costa Vell -Fotografia 1: Les ruïnes de Can Costa Vell des del camí. -Fotografia 2: Detall de les ruïnes de Can Costa Vell. -Fotografia 3: Un dels contraforts de Can Costa Vell. Fitxa 102: Col·lecció de documentació antiga de Can Costa Vell -Fotografia 1: Un dels documents de Can Costa Vell. MAPES Fitxa 37: Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat -Mapa del recorregut del GR-97 al seu pas pel Vallès i pel Baix Llobregat. Extret de http://www.sparagaria.com/cea/ Fitxa 38: Camí de Vilalba (PR- C 168) -Mapa del recorregut dels dos PR d’Abrera (cedit per Carles Pons). Fitxa 39: Camí històric d'Abrera (PR- C 169) -Mapa del recorregut dels dos PR d’Abrera (cedit per Carles Pons). Fitxa 61: Torrent gran

91

- Foto aèria del torrent enquadrat en blau. Extreta de l’Ortofotomapa de Catalunya 1:5 000,

Versió 4.0, Fulls 392-2-7, 392-2-8, 392-3-7, 392-3-8, 392-4-7, 392-4-8, 420-3-1, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005.

92

AANNNNEEXX 33:: FFIITTXXEESS

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 3