Inventari Patrimoni Cultural de Castellnou de...
77
Inventari Patrimoni Cultural de Castellnou de Bages Memòria tècnica Redacció Laura Llorens Travé Marta Lloret Blackburn Jordi Torner Bés Ajuntament de Castellnou de Bages Abril 2008
Transcript of Inventari Patrimoni Cultural de Castellnou de...
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 2
Inventari Patrimoni Cultural de Castellnou de Bages Memòria tècnica Redacció Laura Llorens Travé Marta Lloret BlackburnJordi Torner Bés Ajuntament de Castellnou de Bages Abril 2008
reyesbt
Sello
1
MEMÒRIA TÈCNICA DE L’INVENTARI DE CASTELLNOU DE BAGES
Crèdits
Promoció i finançament Ajuntament de Castellnou de Bages
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de
Bacelona
Execució Laura Llorens Travé, Marta Lloret Blackburn i
Jordi Tornés Bes
2
1. AGRAÏMENTS
En primer lloc, voldríem agrair a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de
Barcelona haver fet possible la realització de l’inventari de patrimoni cultural de
Castellnou de Bages, així com el seu suport i assessorament en tot moment,
especialment a en Carles Vicente, la Carme Rius, la Teresa Reyes, en Pere Izquierdo i
en Daniel Solé.
En segon lloc, cal agrair especialment la col·laboració a l’Ajuntament de Castellnou de
Bages, que ens ha facilitat en tot el que ha estat possible la nostra tasca investigadora,
ens ha proporcionat la informació pertinent i posat en contacte amb els habitants del
municipi que poguessin col·laborar en el projecte. Particularment, voldríem agrair a en
Josep Maria Baraldés Casanova de La Sala la seva col·laboració i implicació, perquè
sense ella no haguéssim pogut fer gran part d’aquest inventari. També volem agrair
l’ajuda de l’Ignasi Servitja, regidor de Medi Ambient i Patrimoni, i de l’Alba
Sandiumenge Sanmartí, administrativa de l’Ajuntament de Castellnou, per facilitar-nos
la feina, resoldre dubtes, posar-nos en contacte amb els veïns i aconseguir informació.
Igualment, a l’Ester Cruz Serrallonga, secretària de l’Ajuntament de Castellnou; i a en
Josep Peramiquel Cols, assessor de l’Ajuntament de Castellnou.
També hem de donar les gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Bages,
l’Arxiu Episcopal de Vic, l’Arxiu Municipal de Castellnou de Bages, la Biblioteca del
Casino de Manresa, la Biblioteca Joan Triadú de Vic, la Biblioteca Pare Ignasi
Casanovas de Santpedor, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, l’Institut
Cartogràfic de Catalunya, el Local Social de Les Pinedes de Castellnou, el Museu de
Castellnou i el Museu Comarcal de Cervera.
Per últim, volem agrair molt especialment a tots aquells habitants del municipi que ens
han transmès els seus coneixements, ens han acompanyat pel territori, han ajudat a
trobar els elements a inventariar, i han col·laborat en tot allò que els ha estat possible.
D’una banda, a Josep M. Baraldés Gras de La Sala, Toni Batista Brisset, Montserrat
Casanova Casamitjana de La Sala, Josep de la Casa Colònies Don Bosco, Pepita
Esquius Dorca de Les Pinedes, Jordi Fàbregas Sala de Cal Pere, Fina de la Casa
Colònies La Figuera, Ramon Padró Vers de Cal Mau, Marc Rovira Vilaseca de La
3
Roca, Ignasi Sala Molins de Cal Tatxeta, Adriana Travé Giralt i família, Pere Vila
Rovira pel seu “Recull històric. Castellnou de Bages”, Francesc Vilaseca Sellarés de
Vilaseca, Concepció Vilaseca Soler de La Roca, Cristina Villa Casanovas de Cal Nofre.
D’altra banda, a en Josep Escaler, sense qui aquest inventari no hagués estat possible, i a
la seva família; Joan Casanova Casamitjana i família; Joan Castellà; Joaquim Trigo;
Enric Lloses; Montserrat Ferran Baqué i família; Teresa Ferran Saladrigas i família;
Margarita Morera i família; família Garcia de Les Vilaredes; i a tots aquells a qui
haguem pogut oblidar. A tots ells, gràcies per l’ajuda que tan amablement ens han
donat.
4
2. PRESENTACIÓ
La següent memòria forma part de l`Inventari de Patrimoni Cultural del municipi de
Castellnou de Bages, una iniciativa impulsada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona des del 1998 per facilitar una eina de coneixement del patrimoni
cultural local als municipis de la província de Barcelona. L’objectiu principal d’aquest
és la recopilació exhaustiva de patrimoni cultural i natural dels municipis, per tal de
proporcionar una eina bàsica per al seu coneixement, gestió, difusió, i conservació. Amb
aquest objectiu, l’Ajuntament de Castellnou de Bages ha fet una sol·licitud a la
Diputació de Barcelona per tal que es porti a terme el projecte. Després de l’aprovació
del mateix, l’Oficina de Patrimoni Cultural ha encarregat la seva realització a la Laura
Llorens Travé, llicenciada en Humanitats i màster en Gestió de Patrimoni Cultural; la
Marta Lloret Blackburn, llicenciada en Humanitats i màster en Gestió de Patrimoni
Cultural; i a en Jordi Tornés Bes, llicenciat en Història de l’Art i màster en Gestió de
Patrimoni Cultural. El mes d’octubre de l’any 2006 s’ha procedit a iniciar l’inventari,
que s’ha realitzat en un període estimat en cinc mesos des de la primera reunió, i que
s’ha executat en tres fases principals.
5
3. METODOLOGIA
La primera fase d’execució de l’inventari consisteix en fer una recerca documental, amb
la finalitat d’introduir i establir uns paràmetres bàsics, que serviran com a punt de
partida per obtenir una primera relació dels béns patrimonials del municipi. Així, s’ha
recopilat informació a la Biblioteca del Casino de Manresa, la Biblioteca Joan Triadú de
Vic, la Biblioteca Pare Ignasi Casanovas de Santpedor, el fons del Centre Excursionista
del Bages, i el fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la
Diputació de Barcelona. També s’han consultat l’Arxiu Comarcal del Bages, l’Arxiu
Episcopal de Vic, l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, l’Arxiu Mas del Centre
Excursionista de Catalunya i l’Arxiu Municipal de Castellnou de Bages. Cal afegir que
l’arxiu parroquial de Castellnou es va perdre per complet, en ser cremat durant la guerra
civil. D’altra banda, s’ha consultat l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
(IPA), l’Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA) l’Inventari de Patrimoni
Etnològic (IPEC) i l’Inventari de Patrimoni Industrial (IPIC), promoguts pel
departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb un total de quatre béns
arquitectònics i quatre arqueològics dins el municipi; i l’Inventari d’arbres monumentals
i d’espais naturals i l’Inventari de Zones Humides, promoguts pel departament de Medi
Ambient de la Generalitat; essent aquest últim l’únic en el que s’ha trobat un element
natural inventariat, els Llacs de La Vila (fitxa 131). Pel que fa a la planimetria emprada,
hem utilitzat els mapes virtuals de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, de Castellnou de
Bages: topogràfic de 1:50.000; topogràfic de 1:25.000; topogràfic de 1:5.000;
ortofotoimatge de 1:5.000, ortofotoimatge de 1:25.000. Igualment, hem emprat el mapa
facilitat per l’Ajuntament, editat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la
Diputació de Barcelona i l’associació El Cardener.
Pel que fa a la segona fase, el treball de camp s’ha fet dividint el territori en dues grans
zones: el sud i el nord del terme municipal. Per a aquesta fase ha estat fonamental la
col·laboració dels habitants del municipi, ja sigui per a localitzar els béns com per
apropar-nos-hi. A partir del coneixement de la zona dels veïns de Castellnou, hem
aconseguit ampliar el llistat notablement, sempre seguint uns criteris de selecció
establerts. Aquests, tenen en compte el valor historicoartístic de bé i la seva rellevància
dins el territori. Per exemple, al tractar-se d’un municipi que ha estat tan fortament lligat
a l’explotació de la vinya, els elements com les tines tan sols s’han inventariat
6
individualment en els casos en què representaven un exemplar destacat. Igualment,
però, en totes aquelles cases en què n’hem trobat (la major part), ho hem fet constar a la
descripció de la seva fitxa corresponent..
La tercera fase de treball de gabinet ha estat bàsicament l’organització i informatització
de la informació recopilada, tant en la fase de buidatge bibliogràfic com en la de treball
de camp. Una vegada redactada la memòria, un tècnic de l’Oficina de Patrimoni
Cultural, en aquest cas la Teresa Reyes Bellmunt, s’encarrega de supervisar que les
fitxes s’hagin fet seguint els criteris d’intervenció marcats des de l’inici per l’OPC.
Finalment, es prepara per presentar l’inventari a través del Sistema d’Informació
Geogràfica.
Dins de l’inventari, les masies s’han introduït seguint la classificació de masies
d’estructura clàssica que va fer Josep Danés i Torras. Aquesta classificació parteix de la
base que hi ha tres famílies bàsiques de tipologia de masia, que es determinen a partir de
les seves cobertes.
El primer grup el formen les masies que tenen la coberta que desaigua a la façana
principal i posterior, amb el carener paral·lel a la façana principal, i que pràcticament no
admet variacions. El segon grup el formen les masies amb el carener perpendicular a la
7
façana principal, i amb les vessants que desaigüen a les façanes laterals. Aquest és el
model clàssic per excel·lència i que, segons Danés, admet fins a sis variacions diferents,
entre les quals hi ha la basilical, en què les golfes sobresurten a sobre la coberta, a la
part central de la façana. Per últim, el tercer grup el formen les masies de quatre
vessants, que admet variacions en les torres que se solen incorporar. A Castellnou de
Bages la major part de masies es troben dins el tipus I i II, ja que del tercer tipus no se
n’ha trobat cap.
3.1. Criteris d’intervenció
Per fer l’inventari, l’Oficina de Patrimoni facilita una base de dades programada en MS
Access 2000, en la que els elements s’ordenen en fitxes que contenen uns camps
d’informació tancats. Els elements patrimonials es troben ordenats en aquestes segons
els diferents àmbits i tipologies, que vénen precedides per un codi:
1. Patrimoni immoble
1.1. Edificis 1.2. Conjunts arquitectònics 1.3. Elements arquitectònics 1.4. Jaciments arqueològics 1.5. Obra civil
2. Patrimoni moble 2.1. Elements urbans 2.2. Objectes 2.3. Col·leccions 3. Patrimoni documental 3.1. Fons d’imatges 3.2. Fons documentals 3.3. Fons bibliogràfics 4. Patrimoni immaterial 4.1. Manifestacions festives 4.2. Tècniques artesanals
8
4.3. Tradició oral 4.4. Música i dansa 4.5. Costumari 5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’Interès natural 5.2. Espècimens botànics singulars Igualment, les fitxes contenen les següents dades de cada element inventariat: Número
de Fitxa, Denominació, Lloc/Adreça, Titularitat, Nom del Propietari i adreça, Ús
Actual, Descripció, Observacions, Estat de Conservació, Autor, Estil/Època, Any,
Segle, Emplaçament, Coordenades UTM, Altitud, Accés, Fitxes associades, Història,
Bibliografia, Núm. Inventari de la Generalitat, Protecció, Autor de la Fitxa i Data de
registre i modificació.
Els criteris generals de selecció que s’han seguit per incloure els elements en aquestes
fitxes segueixen diverses consideracions. D’una banda, els elements que sense dubte
han de formar part de l’inventari són tots aquells que disposen de protecció (en aquest
cas, tan sols la Torre dels Moros –fitxa 209- compleix aquest punt), així com tots
aquells elements que es trobin dins d’un altre inventari, com pot ser l’Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l’Inventari del Patrimoni Arqueològic,
l’Inventari del Patrimoni Etnològic, etc.; o bé que formin part de les Normes
Subsidiàries o bé del Catàleg Municipal de protecció, que en el cas de Castellnou de
Bages són inexistents.
D’altra banda, per la resta de béns, el criteri de selecció principal ha estat pel valor
historicoartístic dels elements, tenint en compte alhora el seu context i el valor que li
atorguen els habitants del municipi. En canvi, els elements que s’han descartat han estat
aquells que han perdut el seu valor a causa d’una intervenció poc respectuosa, aquells
que són repetitius o bé que s’han considerat poc representatius.
Cal afegir que aquest inventari, en cap cas, és una recopilació d’elements tancada, sinó
que quan es cregui convenient, es pot ampliar amb nous elements que en aquesta
primera fase no es van contemplar, sempre amb la supervisió d’un tècnic, i informant-ne
a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
9
4. DIAGNÒSTIC
4.1. Marc geogràfic i medi físic
El municipi de Castellnou de Bages, de 29,21km², es troba al massís muntanyós central
de la comarca del Bages, ubicada a la Catalunya Central. Limita a tramuntana amb els
municipis de Navàs i Balsareny, a llevant amb Sallent, a migdia amb Santpedor i Callús
i a ponent amb Súria. El terme, que presenta una altitud mitjana de 469m, està
flanquejat per les conques dels rius Llobregat i Cardener, que s’encaminen cap el Pla de
Bages.
Castellnou és un municipi amb un terreny agrest i muntanyós regat per diversos
torrents, molts completament secs, i tres rieres. Així, el Riu d’Or (Riudor o Ridor) –
fitxa 68–, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, entra a
Castellnou pel sud-est de la Torre dels Moros (fitxa 209) i en surt més avall del mas
d’El Flequer (fitxa 66), per acabar desaiguant, més enllà de Sant Benet de Bages, al
Llobregat. A l’oest del terme trobem la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122), que neix
prop del mas Casamitjana (fitxa 124) i abandona el municipi per l’oest de la masia de
Vilatorrada (fitxa 63) cap a Callús, on desaigua al Cardener. Finalment, el nord-oest és
regat per la riera del Tordell (d’Argençola, de Castellnou, de les Vilaredes o de Sant
Cugat) –fitxa 137-, que neix a Navàs, entra a Castellnou per la zona del mas de Les
Vilaredes (fitxa 118) i per El Puig (fitxa 129) i en surt cap a Súria, en el punt on trobem
la masia de Torroella, on desemboca també al Cardener. Al pas per la zona de La Vila
d’Argençola (fitxa 130), es construïren una sèrie de rescloses a la riera a principis del
segle XX; són els anomenats Llacs d’Argençola (fitxa 131), de gran interès natural.
Geològicament, el terme «rau en terreny de l’era terciària, formació oligocènica
lacustre, i la característica de les seves terres argilenques és de color vinosa, com també
en afloracions, blavosa. Entre les roques dominen les calcàries i arenisques, en
abundància la coneguda amb el nom de Saldó, de gra molt fi. També hom pot constatar
algunes afloracions de pudinga amb elements de poc volum. En filons s’hi troba el
sulfat de calç –guix parrell» AA.VV. (1981:242). També es troben formacions
10
ferruginoses i betes de lignit entre els materials de la “Formació Artés”, prop del Toll de
la Por (fitxa 59), a la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122).
Com s’ha esmentat, el relleu d’aquest municipi és muntanyós: la serra de Castellnou,
que inclou l’anomenat serrat de les Florestes, presenta un relleu accidentat amb zones
destacables com el serrat de Lourdes i els turons de Vilatorrada i de la Costa de la Vila,
que limita amb Santpedor.
La població forestal del municipi consta, fonamentalment, de pi blanc a les solanes i de
pinassa i vegetació de sotabosc (falguera, esbarzer, arboç) a les obagues. També resten
alguns exemplars d’alzina –que en condicions normals ocuparien la major part del
territori, però que amb l’antic auge de la vinya van desaparèixer –, roure i, a les zones
més fondes de les valls, pollancre. Els principals arbusts són el corner, l’arboç, el
tortellatge i el romaní. Els animals salvatges que habiten aquests paratges són la perdiu,
el conill, la llebre, el duc, la garsa i el pardal, a més dels animals migratoris.
4.2. Poblament, estructura econòmica i comunicacions
Actualment, Castellnou de Bages compta amb una població censada de 929 habitants,
distribuïts entre els masos del terme i les urbanitzacions d’El Serrat, La Figuerola o La
Figuera i Les Pinedes; ens trobem, doncs, davant una població molt dispersa pel
territori. El nucli històric més antic de població es troba al voltant de la parròquia de
Sant Andreu de Castellnou, mentre que un altre nucli important foren les cases alineades
d’El Putxot (fitxa 22), avui en ruïnes, sorgides de la important especialització
vitivinícola del segle XIX. Entre els nuclis moderns, El Serrat fou construït a l’extrem
sud-est del terme, entre l’església de Sant Salvador de Torre Abadal (fitxa 49) i la Costa
de la Vila, que entra al terme de Santpedor. El camí entre Santpedor i el nucli de
Castellnou, recentment millorat i reasfaltat, travessa aquesta urbanització de sud a nord.
Les Pinedes, urbanització situada també al sud del municipi, disposa d’una camí asfaltat
d’accés, que s’agafa més al nord d’El Serrat, al camí entre Santpedor i Castellnou.
Finalment, La Figuerola o La Figuera es troba situada entre el nucli antic de Castellnou
i la casa de colònies d’El Sallés de Figuerola (fitxa 76).
11
Si es fa un recorregut per l’evolució de la població del terme s’haurà de tenir en compte
un factor important: el llogaret d’Argençola no fou agregat a Castellnou fins el 1833 i,
anteriorment, s’incloïa indistintament als fogatges de Balsareny o de Castellnou. Així
doncs, és difícil saber si la població realment disminueix d’un fogatge a un altre o és
perquè no s’ha comptabilitzat Argençola. No obstant, sabem del cert que al fogatge de
1553 el llogaret consta dins de Balsareny. De fet, la separació de més de dues hores a
peu entre Castellnou i Argençola i la manca d’una carretera que comuniqui aquestes
zones, motivaren que el bisbe de Vic, l’any 1868, assignés un tinent a Santa Eulàlia
d’Argençola (fitxa 158), com a entitat eclesiàstica depenent de la parròquia de
Castellnou. La dispersió i aïllament de la població, juntament amb el decreixement
d’aquesta, van afavorir que l’any 1972 Sallent i Súria sol·licitessin l’annexament d’una
part del terme; fet que, finalment, no ocorregué.
En línies generals, però, la població de Castellnou experimentà un creixement, amb els
seus alts i baixos, a partir de l’auge de la vinya, des del segle XVI fins a mitjan segle
XIX. Després, amb l’arribada de la fil·loxera, el descens de població, sobretot a causa
de l’emigració, fou considerable. Des de 1920, la davallada fou ininterrompuda i
s’agreujà, especialment, a la dècada dels anys quaranta. Així, «el 1975 Castellnou de
Bages tenia 81 habitants, encara que, d’aquests, el 64,2% es trobava entre els 15 i els 64
anys d’edat: ens trobem amb una població jove» AA.VV. (1991:252). Aquest fet,
juntament amb l’arribada de població a les noves urbanitzacions d’El Serrat, Les
Pinedes i La Figuerola o La Figuera han fet créixer el número d’habitants censats al
terme, fins als 929 actuals.
Com s’ha esmentat, aquesta estructura de població ha vingut determinada, en certa part,
per les comunicacions existents al municipi. Així, la única via de comunicació que
uneix la zona de Castellnou amb Santpedor és un camí, actualment arreglat i reasfaltat,
que travessa la urbanització d’El Serrat, segueix per la zona sud-est i est del terme, entre
una concentració notable de masos, fins el nucli antic de Castellnou. Per arribar a la
zona d’Argençola cal agafar la carretera BP-4313, que uneix Súria i Balsareny. No
trobem, però, cap carretera ni cap camí asfaltat que uneixin Castellnou i Argençola, de
manera que el terme queda mal comunicat interiorment. És considerable el nombre de
camins que recorren el municipi, tot i que alguns estiguin impracticables per ser
12
recorreguts amb automòbil. També cal destacar els camins marcats per al senderisme
que inclouen diverses rutes.
En relació al transport públic, trobem una línia de transport escolar entre Santpedor i
Castellnou de Bages (L-20), que para a les tres urbanitzacions del terme.
L’estructura econòmica de Castellnou ha anat canviant al llarg del temps en funció de la
població, de les comunicacions i de les vicissituds, factors, tots ells, entrellaçats i
dependents. Des del segle XVI fins mitjan segle XIX, Castellnou anà introduint
progressivament el cultiu de la vinya, fins a un punt d’especialització molt important. El
conreu de cereals, llegums i oliveres era anecdòtic i, amb prou feines, donava l’abast per
alimentar els habitants del municipi. No obstant, amb l’arribada de la fil·loxera,
s’abandonà la major part d’aquest cultiu, tot i els intents de continuar-lo amb l’empelt
entre el peu americà, resistent a la plaga, i el cep autòcton. El resultat fou una planta
més dèbil i que moria més fàcilment. Les escasses restes d’aquest cultiu avui dia són
d’aquest tipus de cep.
Actualment, les zones de bosc i pasturatges (83%) han ocupat gran part del terreny
cultivable del municipi, que actualment se situa en un 17%. L’agricultura de secà
representa un 85,3% de les terres conreades, sobretot les plantacions de blat, ordi i
farratges; «segueixen la vinya, amb un 9,6%; l’olivera, amb un 2,4%; l’ametller, amb
1,7%; i els cereals de regadiu, amb un 0,8%» AA.VV. (1991:258)
La indústria és una activitat pràcticament inexistent al municipi. Només trobem indicis
d’una mina de lignit, obra del segle XIX, i d’una destil·leria, La Fassina (fitxa 50), on es
produïa aiguardent.
Així doncs, a part de la gent que es dedica a la pagesia, la majoria d’habitants de
Castellnou treballen fora del municipi, ja que l’activitat econòmica i l’oferta de feina és
escassa.
4.3. Breu síntesi històrica
13
Hi ha testimonis de la presència de cultures prehistòriques a Castellnou gràcies a la
troballa de destrals neolítiques, conegudes amb el nom de “pedres de llamp”
conservades a les masies, i com és costum a la Catalunya rural, usades com a
protectores en cas de tempesta.
També es coneix l’existència d’un poblament ibèric (lacetans) a la Costa de la Vila, que
es troba en un punt termenal amb Santpedor. Està datat entre el darrer terç del segle V
a.C. i començaments del segle III a.C.
Per contra, hi ha molt poques dades sobre l’època romana a Castellnou, només s’han
trobat algunes monedes d’època republicana al jaciment de Les Pinedes, fruit del
contacte entre ibers i romans.
L’actual terme de Castellnou es trobava sota domini de l’Imperi Carolingi a principis
del segle IX i també formava part de la Marca Hispànica, la zona de frontera entre els
comtats cristians i l’emirat de Còrdova. Durant la segona meitat del segle IX es va
implantar progressivament el sistema feudal. El terme de Castellnou era conegut amb el
nom de Buc o Bugo, i ja apareix documentat el 952 en unes donacions de terres al
monestir de Sant Benet de Bages. El terme es trobava sota la jurisdicció del Castell
d’Or, que era de propietat comtal i estava situat al centre d’un gran alou entre els termes
de Santpedor i de Buc. Val a dir, però, que l’actual nucli d’Argençola pertanyia, en
aquells moments, al Castell de Balsareny. El Castell d’Or va ser destruït durant la
incursió d’al-Mansur el 999, però els comtes no van edificar-lo de nou i això va motivar
que el terme de Buc o Bugo restés sense cap mena de protecció fins el 1001, moment en
què apareix documentat el Castell Nou, situat al terme de Buc. El nom de Castellnou
anà substituint el nom de Buc o Bugo progressivament.
El domini del castell va correspondre als comtes de Barcelona i, com a tal, la comtessa
Ermessenda infeudà al comte Guifré de Cerdanya el castell de Castellnou anomenat del
Buc, entre d’altres, i el dit comte entre el 1018 i el 1023 jurà fidelitat a la comtessa per
aquest castell i d’altres. «El domini feudal era en mans de la família Balsareny, així el
1020 Guifré de Balsareny vengué a la seva muller Ingilberga el castell de Castellnou.
Aquesta dama el deixà en el seu testament del 1038 al seu fill Bernat Guifré de
Balsareny, el qual el 1045 dictà el seu testament i el deixà a la neboda Guilla, de la
família Lluçà. Aquesta dama havia estat la segona muller del comte Berenguer Ramon I
14
i després es casà de nou amb el vescomte de Barcelona Udalard II; així el castell de
Castellnou de Bages quedà incorporat al patrimoni vescomtal barceloní.
El castell quedà sota domini vescomtal fins que Berenguer de Guàrdia, com a hereu del
patrimoni, en el testament deixà el 1187 a Arbert de Castellvell el castell de Castellnou
de Bages, en alou franc i lliure. No sabem com, però degué passar a mans reials, ja que
el 1246 el rei Jaume I el permutà al bisbe de Vic per diversos béns situats al regne de
València. Els bisbes vigatans uniren aquest castell al de Sallent, que reberen al mateix
moment, i al d’Artés que ja tenien, i formaren una sola baronia, si bé mantenint la
separació dels diversos termes. El 1321 els bisbes requeriren del rei Jaume II la
confirmació de la jurisdicció que tenien en els tres castells.» AA.VV. (1984:198). El
domini dels bisbes vigatans perdurà fins al segle XIX.
Avui dia no queden restes suficients per aclarir la ubicació exacta del castell, però hi ha
dues teories. La primera hipòtesi defensa que l’anomenada Torre dels Moros (fitxa 209)
formava part del castell, ja que al voltant de la torre queden restes d’antigues
edificacions, però amb la construcció del nou cementiri de Castellnou de Bages s’establí
una nova teoria arran del descobriment d’un pany de paret dins l’antiga rectoria que
estava construït amb la tècnica de l’opus spicatum i que es podria datar a la mateixa
època que el castell; per tant es pensa que podria haver estat una paret del castell nou.
El pas a l’època moderna no presenta a Castellnou de Bages cap contratemps polític
especial. La tranquil·litat de poble rural aïllat només fou alterada al compàs de les
transformacions socioeconòmiqes de fons que vincularen la contrada als mercats
nacionals i americans.
Segurament per condicions òptimes per al conreu de la vinya, Castellnou es va
especialitzar en el monocultiu d’aquesta planta. En les temporades de menor feina en les
tasques de la vinya, molts pagesos s’arribaven a l’Urgell i la Cerdanya per col·laborar en
la sega. No hi ha dades sobre l’inici de l’especialització vitivinícola, però es coneix que
als segles XVI i XVII el vi premsat a Castellnou ja era objecte de comercialització als
mercats principals, sobretot de Manresa. Altrament no es comprendria la dedicació
exclusiva al conreu de la vinya durant els segles XVIII i XIX fins a l’aparició de la
fil·loxera. Els aiguardents i vins de Castellnou eren coneguts arreu, ja que la seva
15
comercialització, en mans de la burgesia comercial manresana, abraçava àrees molt
llunyanes. Els traginers transportaven el vi en grans bótes fets de pell de be.
El segle XVIII fou, sens dubte, una època de gran prosperitat, cosa que es reflecteix en
l’engrandiment del poble a base de les noves cases que s’aixecaren, cases que es
distingien pels grans tinars –revestits a l’interior per rajoles de ceràmica, cuites als forns
del poble– que hi tenien adossats, destinats a l’elaboració i conservació del vi. Aquestes
cases eren de més grandària que les masies de major solera –construïdes gairebé totes
entre els segles XIII i XIV–, moltes de les quals també foren reconstruïdes en aquest
període.
Pel que fa a la Guerra del Francès, a Castellnou no hi ha notícies de fets molt rellevants,
a part del pas de tropes que hi hagué pels camins del municipi. Del que es té més
informació és de les guerres carlines ja que tingueren un ampli ressò entre la població.
El 1862 hi hagué una escomesa entre una partida carlina i soldats liberals, que va
provocar quatre morts. Al lloc de la baralla, s’hi va plantar una creu de ferro, que fa la
funció de fita comuna als termes de Balsareny, Castelladral i Castellnou.
El segle XIX va ser important per Castellnou per diverses raons, la primera fou a l’any
1833, quan es va constituir el municipi actual, amb l’annexió d’Argençola. El 1845 es
van produir les deliberacions de les quals va resultar la independència municipal, basada
en el fet que la unió de Castellnou i Argençola gaudia d’un nombre d’habitants
suficients.
En el terreny econòmic Castellnou tingué grans dificultats: la fil·loxera que, a finals del
segle XIX va travessar els Pirineus, destruí la vinya que s’havia constituït pràcticament
en monocultiu des del segle XVIII. La rapidesa de la plaga va deixar la població
sotmesa a la misèria en dos anys. En la recerca d’alternatives, es va intentar la
introducció del peu americà, immune a la fil·loxera, però aquest, empeltat amb la vinya
autòctona, era molt més delicat, necessitava un procés molt més llarg i costós per donar
fruits i, a més, moria més ràpidament. Malgrat tot, la poca vinya que hi ha actualment a
Castellnou és d’aquest tipus. La segona alternativa fou el canvi cap a una altra mena de
productes, però el procés fou lent i no donà fruits fins ben avançat el segle XX. Les
conseqüències de la fil·loxera foren, d’una banda, l’emigració, que va agreujar la
16
tendència de descens de la població, i d’una altra, l’abandonament de cases i terres, com
el cas d’El Putxot (fitxa 22), i va fer que augmentessin els terrenys erms, recuperats
novament pel bosc.
El segle XX representa, per una banda, la reconstrucció de l’economia del municipi
després de la crisi de la vinya i, per l’altra, la fi de l’aïllament tradicional i l’obertura
econòmica i cultural que passava, necessàriament, per la millora de les comunicacions.
El pas a la producció cerealística i al conreu de petits horts no fou ni fàcil ni ràpid en
unes terres on la vinya representava pràcticament la totalitat de la producció agrícola en
els segles anteriors.
La guerra civil no va afectar gaire a una economia d’autoabastament com la de
Castellnou. Durant els anys de la postguerra es van posar en conreu terrenys erms i es
van comprar finques i cases abandonades. Va començar també la introducció de la
maquinària al camp i juntament amb la incipient industrialització dels pobles veïns, va
afavorir l’emigració, de manera que es va agreujar el despoblament de Castellnou. Les
males comunicacions són una bona explicació d’aquest fet. L’any 1935 l’alcalde va
sol·licitar un expedient de carretera pel camí veïnal de Santpedor fins a la carretera de
Moià a Calaf. La millora en la facilitat de desplaçament serà important, però fins ben
entrada la segona meitat del segle XX, amb la generalització de l’ús de l’automòbil, no
ha estat senzill l’accés a Castellnou. La proliferació d’urbanitzacions dins el terme
municipal ha ajudat també en aquest sentit. L’interès per Castellnou a fora és ben clar
amb la venda de nombroses cases i terres a forasters, fet que va culminar amb la venda
del nucli del poble per 125.000 pessetes l’abril de 1966 a la Congregació Salesiana de
Barcelona, i va ser transformat en lloc de colònies d’estiueig. La guerra civil, a més, va
tenir diferents conseqüències com l’abandonament d’armament i bombes, restes de les
quals encara es troben, i també la presència dels maquis que, tot aprofitant el difícil
accés i els bons amagatalls, acamparen pel terme fins ben entrada la dècada dels
seixanta.
Un altre fet històric remarcable que va tenir lloc a Castellnou, va ser la mort de Ramon
Vila Capdevila, més conegut com a “Caracremada”. Ramon Vila era un maqui nascut a
Peguera (Berguedà) el 2 d’abril de 1908 i que va trobar la mort al paratge de la Creu a
Castellnou de Bages el 7 d’agost de 1963. Ramon Vila “Caracremada” feia el camí de
17
tornada cap a França després d’haver destruït unes torres de llum prop de Castellnou,
era de matinada, i quan era a l’altura del mas de la Creu (fitxa 117), un control de la
Guàrdia Civil li va cridar l’alto, però no va respondre, cosa que va provocar un tiroteig
en el qual Ramon Vila resultaria ferit de mort. El 8 d’agost de 1963 seria enterrat prop
de l’església de Sant Andreu de Castellnou de Bages (fitxa 47). El 1999, amb la
construcció del nou cementiri, les restes de Ramon Vila es van traslladar en un fossar
dins el cementiri de Castellnou (fitxa 78).
4.4. Toponímia
El nom de Castellnou de Bages va aparèixer al voltant del segle XI. Anteriorment el
terme s’anomenava Buc o Bugo i es trobava sota el domini del castell d’Or, però aquest
va ser destruït al segle X. No va ser fins al segle XI que es va construir un nou castell, i
va ser a partir d’aquell moment que el nom del terme va passar progressivament de Buc
a anomenar-se Castell Nou. El nom modern de Castellnou de Bages prové de la grafia
aglutinada de Castell Nou i del determinatiu comarcal Bages.
L’actual escut de Castellnou de Bages va ser aprovat en sessió plenària el 26 d’abril de
1989. L’escut caironat, de sinople un lleó d’or lampassat i armat de gules. Per timbre
una corona mural de poble. El lleó és un senyal tradicional que ja apareix en els escuts
del poble almenys des de 1876, però es desconeix quina relació té amb la localitat.
4.5. Mapes generals del terme i del seu patrimoni cultural i natural
18
19
20
21
4.6. Estat Legal de Protecció
El municipi de Castellnou de Bages tan sols té un element protegit. Es tracta de la Torre
dels Moros (fitxa 209), que té la màxima figura de protecció, ja que és un BCIN (Bé
Cultural d’Interès Nacional). Aquest element, alhora, es troba dins de l’Inventari del
Patrimoni Arquitectònic (IPA) realitzat per la Generalitat de Catalunya. També trobem
dins aquest últim inventari la capella de Santa Margarida de Viladepost (fitxa 105),
l’església parroquial de Sant Andreu (fitxa 47) i l’església de Sant Salvador de Torre
Abadal (fitxa 49). D’altra banda, un altre element que es troba inventariat és la zona
dels Llacs d’Argençola (fitxa 131), dins de l’Inventari de Zones Humides, igualment
efectuat per la Generalitat de Catalunya. Per últim, al terme de Castellnou hi ha quatre
béns dins de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, a les Cartes
Arqueològiques, que són: els jaciments medievals de la Casa Rectoral de Castellnou
(fitxa 103), l’Església de Sant Andreu (fitxa 103), El Turó al Nord de Cal Ticó (fitxa
155) i el jaciment del Bronze Antic a Romà de Les Pinedes (fitxa 100). Tot i així, cal
remarcar que el fet d’estar inclosos en aquests inventaris no els atorga cap protecció
legal.
Cal esmentar que des de la declaració del Decret del 14 de març de 1963, les creus de
terme passen a ser BCIN a partir del moment en què la seva antiguitat supera els 100
anys. Dins el terme de Castellnou de Bages tan sols s’ha trobat una creu de terme, a la
zona d’Argençola, que data del 1923. Per tant, l’any 2023 passarà automàticament a
adquirir aquesta figura de protecció.
4.7. Equipaments patrimonials 4.7.1. Museu de Castellnou de Bages
El museu de Castellnou (fitxa 79) es va inaugurar l’any 2000 i està instal·lat a la planta
baixa del cos II de l'antiga casa rectoral (fitxa 103), sota la volta contigua a la façana de
ponent, aprofitant un espai que es va deixar durant la intervenció que va transformar
l’antiga casa rectoral en el nou cementiri municipal. La sala que es va destinar al museu
eren unes antigues dependències agrícoles. L'interior del museu és de planta rectangular
amb una volta de canó apuntada. Al mur interior hi ha una obertura que dóna al
22
cementiri. La volta presenta restes d'arremolinat i el terra és de gres modern. Al fons de
la sala hi ha un alçat de pedra.
El museu acull una exposició sobre la història local de Castellnou. L'exposició està
dividida en vuit espais, disposats en plafons informatius, amb text i fotografies, i
vitrines, que tracten els següents temes:
1. Origen i història de Castellnou de Bages
2. Ramon Vila Capdevila (vitrina: s'hi poden veure les botes que calçava el
Caracremada quan va caure mort)
3. Castellnou de Bages, l'any 2000
4. L'església de Sant Andreu
5. El nou cementiri municipal
6. La casa rectoral
7. Els estudis de coneixement (mostra de ceràmica i altres utensilis)
8. Les idees del projecte (transformació de la casa rectoral en cementiri)
La sala també compta amb una maqueta del nucli de Castellnou. A més a més, a la zona
alçada de la sala s'hi exposen les pintures del Concurs de Pintura Ràpida que se celebra
per la Festa Major. El museu no té horari de visita estable, sempre que es vulgui visitar
s’ha de concretar amb l’ajuntament.
4.7.2. Arxiu municipal de Castellnou de Bages
L'Arxiu Municipal de Castellnou (fitxa 104) es troba a la primera planta, al costat de la
sala de plens de l’edifici de l’Ajuntament, inaugurat el 1996. Conserva el fons
documental generat per l'Ajuntament des del segle XIX fins l'actualitat. També inclou
els documents que els ciutadans i les entitats locals han volgut cedir o donar. L'Arxiu ha
estat ordenat, condicionat i inventariat gràcies al programa que desenvolupa, des de
1992, la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments de la província.
L'Arxiu s'ha ordenat a partir de 14 matèries amb els seus subtemes. Les matèries són les
següents:
23
1. Administració general
2. Hisenda
3. Proveïments
4. Beneficència i assistència social
5. Sanitat
6. Obres i urbanisme
7. Seguretat ciutadana
8. Serveis militars
9. Població
10. Eleccions
11. Instrucció pública
12. Cultura
13. Serveis agropecuaris
14. Col·leccions factícies
L’arxiu és consultable sempre i quan es demani a la secretaria del mateix Ajuntament.
4.8. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme
Com passa a la majoria de poblacions petites, els ajuntaments no poden destinar gran
quantitat de pressupost en patrimoni. Castellnou de Bages és una població de menys de
1000 habitants, però amb un terme municipal molt gran, aproximadament de 30
quilòmetres quadrats, i amb molt patrimoni repartit pel municipi.
En els últims anys, l’Ajuntament en col·laboració amb la Diputació de Barcelona han fet
dues grans intervencions per rehabilitar l’església parroquial de Sant Andreu de
Castellnou (fitxa 103) i per a la construcció del nou cementiri municipal. Han estat dues
inversions molt importants i molt significatives pel municipi, però si es té en compte tot
el volum de patrimoni que té Castellnou, s’hauria de seguir invertint en d’altres
elements patrimonials. En el municipi hi ha molts masos i barraques de vinya, elements
molt característics de la zona, que estan en perill de ruïna i que caldria recuperar-los.
Així doncs, caldria trobar solucions perquè els propietaris estiguin disposats a invertir la
24
quantitat necessària per realitzar aquestes millores i també trobin el recolzament
necessari de les administracions.
4.8.1. Ànalisi dels elements
Per tal d’obtenir una visió global, a la vegada que amb dades concretes, sobre la situació
del patrimoni de Castellnou en termes de percentatge d’elements que presenten unes
característiques determinades, s’ha elaborat aquest estudi que desglossa: titularitat,
tipologies, èpoques, ús actual, estat de conservació, accés i protecció.
Titularitat
Com es pot apreciar al gràfic, més del 88% dels elements són de titularitat privada, de
manera que molts propietaris, amb diferents elements patrimonials dins les seves terres,
els hi és difícil assumir les despeses de restauració i manteniment d’aquests béns sense
ajuts externs.
TITULARITAT
88%
12%
Pública Privada
25
Tipologies
Castellnou presenta una gran varietat d’elements de diferents tipologies, encara que les
predominants són edificis (27,31%), elements arquitectònics (35,65%) i zones d’interès
(6,48%) que representen gairebé el 69% del patrimoni del terme. També és notable el
nombre d’objectes (6,02%) i d’obra civil (5,56%). Tot seguit trobem jaciments (5,09%)
i fons documental (3,70%), mentre que cada tipologia restant no supera el 3%.
TIPOLOGIES
27,31%
2,31%
35,65%
5,09%
5,56%
0,93%
6,02%
1,39%
3,70%
2,78%0,93%
0,93%1% 6,48%
Edifici Conjunt arquitectònic Element arquitectònicJaciment Obra civil Element urbàObjecte Col·lecció Fons documentalManifestacions festives Tècniques artesanals Tradició oralMúsica i dansa Zones d'interès
26
Èpoques
D’un 14,81% d’aquests elements no se n’ha pogut determinar l’època i, possiblement,
comprenen més d’un període històric a causa de les modificacions sofertes. Més del
33% són d’època moderna-contemporània i un 30% d’època moderna-contemporània;
això implica que aquests elements foren construïts en època moderna, tot i que han patit
modificacions fins l’actualitat. També s’ha detectat béns pertanyents a les èpoques
medieval i moderna i, fins i tot, trobem algun jaciment prehistòric.
27
ÈPOQUES
0,46%
3,24%
6,48%
33,33%
30,09%
14,81%
11,57%
Bronze antic MedievalMedieval-Moderna-Contemporània ModernaModerna-Contemporània ContemporàniaIndeterminat
Ús actual
Gairebé el 41% dels béns de Castellnou es troben sense ús, fet degut, en part, al mal
estat de conservació en que es troben o a la manca d’utilitat del bé en l’actualitat
(barraques de vinya, tines, etc.), com es veurà més endavant. La resta d’elements són,
sobretot, vivendes, ja siguin primeres residències (6,02%) o habitatges temporals
(4,17%), i d’ús decoratiu (6,02%). També és important el percentatge d’elements
abandonats (4,63%), la majoria masos.
28
ÚS ACTUAL
0,93%6,02%
4,17%
0,93%
4,17%
4,17%
1,39%
0,93%
2,31%
0,93%1,85%
0,93%1,39%
0,93%
0,93%
1,39%10,65%
4,63%
40,74%
2,78%6,02%
0,93%
0,93%
Sense ús Decoratiu Commemoratiu ArxiuMagatzem Habitatge Habitatge temporal Casa de colòniesFont Vigent Desaparegut Celebració litúrgicaToll Religiós Pont AbandonatRiera Parets de vinya Pallissa PresaEn reformes Resclosa Altres
La resta de patrimoni representa percentatges més petits, que anirien del 0,93% al
2,78%, i que inclou: arxiu, ús vigent, toll, pallissa, resclosa, magatzem, casa de
colònies, element desaparegut, ús religiós, riera, presa, ús commemoratiu, font,
celebració litúrgica, pont, parets de vinya i element en reformes. Finalment, s’ha
considerat oportú englobar dins l’apartat “altres”, aquells elements que només presenten
un sol exemplar, com podria ser el museu, el cementiri, el camí antic, la corranda o els
llacs, entre d’altres.
Estat de conservació
Com es pot apreciar en aquest gràfic, pràcticament la meitat dels elements es troben en
un estat dolent (27,31%) o regular (24,07%), mentre que poc més del 48% presenten un
29
bon estat de conservació. Per tant, la valoració que es pot fer no és gaire positiva i se’n
dedueix que molt patrimoni que, com hem vist, es troba abandonat i sense ús, presenta
un estat de conservació precari.
ESTAT DE CONSERVACIÓ
48,61%
27,31%
24,07%
Bo Regular Dolent
Accés
Segons aquests percentatges, l’accés a més del 72% dels elements patrimonials resulta
fàcil, és a dir, no trobem cap dificultat física que ens impedeixi accedir a aquest bé. No
obstant, el 9,26% del patrimoni és de difícil accés; aquí hi entren aquells elements
ubicats en camins intransitables, al cim de turons plens de bardissa, etc. Podem observar
que el percentatge d’elements amb accés obert – balls, festes, per exemple-, representa
un 8,33%, mentre que els d’accés restringit – col·leccions particulars, elements que
30
rauen dins una propietat privada-, són un 9,72%. Val a dir que són pràcticament
inapreciables aquells elements sense accés.
Accés
72,22%
9,26%
8,33%
9,72% 0,46%
Fàcil Difícil Obert Restringit Sense accés
Protecció
En tot el terme municipal de Castellnou de Bages tan sols trobem dos elements que
gaudeixen d’una forma de protecció legal, concretament, el BCIN (Bé Cultural d’Interès
Nacional). Són les fitxes 24 i 209, l’escut d’armes filipí de La Sala i la Torre dels
Moros, respectivament. Resulta preocupant que tan sols aquest 0,93% del patrimoni
gaudeixi d’alguna figura de protecció legal.
31
Protecció
0,93%
99,07%
BCIN Sense protecció
Com a valoració general, Castellnou gaudeix d’una gran quantitat de patrimoni de
tipologies ben diverses. No obstant, el nivell de conservació d’aquests elements, en
general, és força preocupant, cosa que exigeix un projecte d’intervenció per a la millora
urgent i per protegir legalment part del patrimoni. Molts elements, de gran rellevància
pel seu valor historicoartístic, han estat restaurats i estudiats, mentre que d’altres no, tot
i que seria necessari realitzar-hi algun tipus d’intervenció que en garantís la
conservació. Els béns més destacats són els següents:
- Sant Andreu de Castellnou (fitxa 47): és una església romànica del segle XI d'estil
llombard. L'edifici és de planta basilical de tres naus, on la nau central és més alta que
les laterals. Aquestes estan acabades amb tres absis semicirculars a la capçalera que es
troba a Llevant. El conjunt original ha estat modificat al pas dels segles, erigint el
campanar construït a mode de torre quadrada damunt el frontal, on actualment es troba
el portal d'entrada que data de 1588. Al 1671 es van aixecar les lloses de la teulada per
fer-hi unes golfes. Entre els segles XVI i XVII es va construir el cor sobre arc rebaixat i
volta d'aresta que encara avui perdura tot i ser construït amb mala traça. L'última
32
modificació va ser la construcció de la sagristia, i per això es va destruir una absidiola
per fer-hi l'accés. Als anys setanta va començar una reconstrucció per part de la
Diputació de Barcelona i el poble de Castellnou, per tal de tornar-li l'estructura original
al conjunt i avui dia ja resta acabada.
- El Putxot (fitxa 22): és un conjunt arquitectònic datat entre el segle XVII i XIX,
format per deu cases alineades que, orientades a xaloc, formen el carrer anomenat del
Sol, tot i que el camí passi per mestral. Es troba al sud del mas del Graner (fitxa 21)
prop de la riera de Vallverd o Bellver (fitxa 122). Tots els edificis estan en ruïnes: sense
sostre ni parets. Alguns d'aquests edificis presenten tal deteriorament que és impossible
descobrir-ne l'estructura. La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava
en la vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l'arribada
de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren
replantats de nou. Amb tot això, les famílies d'El Putxot deixaren les cases i emigraren a
altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Sens dubte, és un
conjunt destacable per la seva singularitat i com a testimoni de la importància que la
vinya tingué en aquestes contrades.
- Cementiri municipal de Castellnou de Bages (fitxa 77): es troba a l'antiga casa
rectoral que va ser destruïda el 1936, arran de l'incendi provocat per la reacció popular
en contra de l'alçament militar que va dur a la Guerra Civil. Està concebut com a espai
funerari, però també com a espai públic de visita. Al 1993 l'Ajuntament de Castellnou
va demanar a la Diputació una nova actuació a l'edifici i també a l'entorn, amb la
remodelació de l'antic cementiri. També va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la
cessió dels terrenys necessaris per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni
Arquitectònic Local va intervenir a l'església i es van començar els estudis i projectes
per tal d'arranjar l'entorn i construir el nou cementiri municipal. El 7 de juliol de 2000,
van ser enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d'un espai dins el recinte
del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l'arranjament del
seu entorn. Aquest cementiri és destacable pel seu sentit simbòlic i artístic, a més de
l’important valor arqueològic que presenta.
33
- La Barraca del Guenyo (fitxa 30): és una barraca de grans dimensions construïda
amb pedra i argamassa, de planta única circular. Aquesta es troba a l'interior d'un bosc,
prop d' El Putxot (fitxa 22). A l'interior de la construcció trobem una repisa, un banc de
pedra i una llar de foc, que aprofita el mateix mur buidat. A la part superior esquerra de
la llar hi ha una obertura que servia, com el caramull, per ventilar el fum. Sens dubte,
les dimensions d’aquesta barraca, la seva bellesa formal i les característiques interiors
que presenta la converteixen en un element molt singular.
- La Torre dels Moros (fitxa 209): és una torre de defensa de planta circular, que
constitueix l`únic vestigi d`una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en
el punt més alt d'un desnivell descendent pronunciat, des d’on manté contacte visual
amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins
a Montserrat. A part de ser una fita visual del municipi, té un alt interès històric i
paisatgístic. És l’únic element del municipi que es troba protegit legalment.
- La Vila d’Argençola (fitxa 130): el conjunt arquitectònic de la Vila es troba constituït
per una casa senyorial construïda a principis del segle XX, presumiblement sobre una
construcció rural més antiga, que té a la vora l’església moderna de Santa Eulàlia (fitxa
158) i la seva rectoria (fitxa 175). Seguint pel pont que creua la Riera del Tordell (fitxa
137), trobem a una banda els llacs artificials i la seva presa principal, un indret amb un
alt valor natural i paisatgístic. A l’altra banda, seguint el pas de la riera per un passeig
de plàtans, anem trobant les preses i les restes d’un molí, així com les dues fonts i els
colomars. Completen el conjunt les antigues tines i la pallissa, a l’altre costat de la
carretera, i les parets de vinya i els murs de contenció que contenen les terres on
s’assenta el nucli.
- El Puig de Viladepost (fitxa 129): el conjunt arquitectònic que s’estructura al voltant
de la masia d’El Puig, forma un interessant nucli rural que ha mantingut diversos
elements tipològics d’interès. Destaquen la masia d’origen medieval, ampliada
especialment al segle XIX arrel de la prosperitat econòmica que portava la vinya;
davant d’aquesta hi ha una gran era rectangular encaironada, una pallissa actualment
reformulada com a vivenda, i a pocs metres l’ermita d’origen romànic de Santa
Margarida de Viladepost (fitxa 105). Tot el conjunt es troba en bon estat de conservació.
34
- Colldeforn (fitxa 132): es tracta d’una masia que probablement fou construïda durant
el període modern, i que es troba constituïda per diversos volums, que indiquen un
període de gran prosperitat econòmica que venia acompanyat pel conreu de la vinya,
deduïble per la magnitud de la construcció i pel gran nombre de tines que alberga.
Lamentablement, després d’un període de decadència, molt possiblement portat per la
fil·loxera, es va abandonar i avui es troba en estat ruïnós. Té un notable interès
arquitectònic i paisatgístic.
35
5. ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS 5.1. Elements fitxats 5.1.1. Llistat d’ordenació numèrica Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aguilar 12.2 Patrimoni moble Objecte Albarel·lo mitger de la Sala 21.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de pastor de Cal Nofre 31.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del camí a Comelles 41.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya entre La Sala i Les Valls 51.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de La Roca 61.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre I 71.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre II 81.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Ubaguenc 93.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes 101.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pep 111.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tatxeta 121.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ton 131.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tona 141.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tonet 152.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintura religiosa de la Sala 162.2 Patrimoni moble Objecte Mesura 172.2 Patrimoni moble Objecte Canó de la Guerra del Francès de La Sala 181.1 Patrimoni immoble Edifici Comelles 193.2 Patrimoni documental Fons documental Lo Putxot 201.1 Patrimoni immoble Edifici El Graner 211.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Putxot 221.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 232.2 Patrimoni moble Objecte Escut d'armes filipí de La Sala 24
36
1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fita de terme entre Santpedor i Castellnou 253.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir 261.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Guixa 275.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de les Índies 283.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 291.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Barraca del Guenyo 301.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 311.1 Patrimoni immoble Edifici La Roca 321.1 Patrimoni immoble Edifici La Sala 331.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 341.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Llinda 1598 de La Sala 352.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'escultura religiosa de La Sala 361.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina de lignit 374.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball dels Cascavells 382.2 Patrimoni moble Objecte El Pinet i la Pineta 394.3 Patrimoni immaterial Tradició oral El Poeta Salmerón 404.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Albergínies seques 414.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Cabra amb albergínies 421.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Cal Tona 431.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tona 443.2 Patrimoni documental Fons documental Romanç de Joan Calvés i Compañó 451.1 Patrimoni immoble Edifici Safranassos 461.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Castellnou 472.2 Patrimoni moble Objecte Ceràmica de Sant Ramon Nonat a Viladerran 481.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Salvador de Torre Abadal 491.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 501.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Batista 511.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tatxeta 521.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de L'Hostal 531.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comadalena 541.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comelles 551.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Vilatorrada 565.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Fontcoberta o Toll de la Font 57
37
5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll del Xuclador 585.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la Por o Toll de Vilatorrada 591.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Trinxera d'El Serrat dels Ossos 601.1 Patrimoni immoble Edifici Viladerran 611.1 Patrimoni immoble Edifici Vilaseca 621.1 Patrimoni immoble Edifici Vilatorrada 631.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Viladerran 641.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pous de La Sala 651.1 Patrimoni immoble Edifici El Flequer 661.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra d'El Flequer 675.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riu d'Or 681.1 Patrimoni immoble Edifici La Barraca del Pepet 691.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Aiguader 701.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Castellnou 711.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Ca l'Ubaguenc 721.1 Patrimoni immoble Edifici El Jaumà 731.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Jaumà 741.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines d'El Jaumà 751.1 Patrimoni immoble Edifici El Sallés de Figuerola 761.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Castellnou de Bages 771.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba del Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 781.1 Patrimoni immoble Edifici Museu de Castellnou de Bages 791.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Noi Xic 801.1 Patrimoni immoble Edifici L'Hostal 812.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Casa de Colònies 821.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Casa de Colònies Don Bosco 831.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del Pla del Jaumà 841.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Trinxera del Pla del Jaumà 851.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya del Serrat de Lourdes 861.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya de Lourdes 871.1 Patrimoni immoble Edifici Lourdes 882.1 Patrimoni moble Element urbà Font del nucli de Castellnou 891.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de Vilatorrada 90
38
2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Cal Tona 911.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Vilatorrada 921.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca I 931.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca II 941.5 Patrimoni immaterial Obra civil Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per La Roca 954.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major de Castellnou de Bages 964.3 Patrimoni immaterial Tradició oral La Tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic 974.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup 984.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Núvols de Creu 991.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Pinedes 1002.2 Patrimoni moble Objecte Contrapès d’una premsa de La Sala 1014.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 1021.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 1033.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Municipal 1041.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Margarida de Viladepost 1054.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Corranda dels clergues 1065.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bassa de la creu de Sant Toi 1071.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa 1081.1 Patrimoni immoble Edifici Les Cases 1091.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Portal de Les Cases 1101.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La font d'El Puig 1111.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner I 1121.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner II 1131.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner III 1141.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner IV 1151.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de la Baga 1161.1 Patrimoni immoble Edifici La Creu del Perelló 1171.1 Patrimoni immoble Edifici Les Vilaredes 1181.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ubagenc 1191.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ordal 1201.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Benet 1215.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera de Vallverd 1225.1 Patrimoni natural Zones d'interès La font de l'Alzinota 123
39
1.1 Patrimoni immoble Edifici Casamitjana 1241.1 Patrimoni immoble Edifici L'Alzinota 1251.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca d'El Puig 1261.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya d'El Puig 1271.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'El Puig 1281.1 Patrimoni immoble Edifici El Puig 1291.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Vila 1305.1 Patrimoni natural Zones d'interès Els Llacs d'Argençola 1311.1 Patrimoni immoble Edifici Colldeforn 1321.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mestres 1331.1 Patrimoni immoble Edifici Gallifa 1341.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magí 1355.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bosc d'Argençola 1365.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera del Tordell 1371.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Font del Lleó 1381.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'Argençola 1394.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Torre dels Moros I 1401.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mau 1411.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Planacoll 1421.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Les Cases 1431.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Planacoll 1441.1 Patrimoni immoble Edifici La Portella 1451.1 Patrimoni immoble Edifici El Soler 1462.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Portella 1471.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'El Soler 1481.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xisquet 1491.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de La Vila 1501.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Vila 1511.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de La Vila 1521.5 Patrimoni immoble Obra civil Preses de La Vila 1534.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major d’Argençola 1541.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment al nord de Cal Tico 1551.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Colomars de La Vila 156
40
2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Vila 1571.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia d'Argençola 1581.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tico 1591.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Tico 1601.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ventura 1615.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de Gallifa 1621.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de glaç de Gallifa 1631.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa II 1641.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de terme d'Argençola 1651.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Baga 1661.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Baga 1671.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de La Baga 1682.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi d'El Puig 1691.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cellers d'El Puig 1701.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Calciner 1711.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre 1721.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Casamitjana 1731.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Les Vilaredes 1741.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Santa Eulàlia 1753.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu d'El Puig 1761.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa I 1771.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa II 1781.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs I 1791.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs II 1801.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de Les Vilaredes 1811.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mariano 1821.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Embarcador dels llacs de La Vila 1831.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de La Vila 1841.1 Patrimoni immoble Edifici Cotxeres de La Vila 1851.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Mur del camí de Gallifa 1861.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Murs de contenció de La Vila 1872.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'eines d'El Puig 1881.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Puig 189
41
1.5 Patrimoni immoble Obra civil Molí de La Vila 1901.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Cal Tico 1912.2 Patrimoni moble Objecte Ventadores de Casamitjana 1921.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Celler de Casamitjana 1931.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Casamitjana 1942.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Casamitjana 1951.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 1961.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Nou 1971.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Vell 1981.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 1991.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Minguet 2001.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Cal Mestres 2011.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Mestres 2021.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Colldeforn 2035.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Cal Tico 2041.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre El Puig i Maçaners 2051.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de la zona d'El Puig 2061.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pujol 2071.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Coll 2081.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre dels Moros 2091.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Potret 2101.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa entre El Puig i Maçaners 2111.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Gallifa 2121.5 Patrimoni immoble Obra civil Passeres de la riera del Tordell 2135.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la resclosa de Cal Tico 2141.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba de Santa Margarida 2153.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Alabansa del Santíssim Salvador 216
42
5.1.2. Llistat d’ordenació tipològica Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. de fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aguilar 11.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Ubaguenc 91.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pep 111.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tatxeta 121.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tona 141.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tonet 151.1 Patrimoni immoble Edifici Comelles 191.1 Patrimoni immoble Edifici El Graner 211.1 Patrimoni immoble Edifici La Roca 321.1 Patrimoni immoble Edifici La Sala 331.1 Patrimoni immoble Edifici Safranassos 461.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Castellnou 471.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Salvador de Torre Abadal 491.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 501.1 Patrimoni immoble Edifici Viladerran 611.1 Patrimoni immoble Edifici Vilaseca 621.1 Patrimoni immoble Edifici Vilatorrada 631.1 Patrimoni immoble Edifici El Flequer 661.1 Patrimoni immoble Edifici La Barraca del Pepet 691.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Aiguader 701.1 Patrimoni immoble Edifici El Jaumà 731.1 Patrimoni immoble Edifici El Sallés de Figuerola 761.1 Patrimoni immoble Edifici Museu de Castellnou de Bages 791.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Noi Xic 801.1 Patrimoni immoble Edifici L'Hostal 811.1 Patrimoni immoble Edifici Lourdes 881.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Margarida de Viladepost 1051.1 Patrimoni immoble Edifici Les Cases 1091.1 Patrimoni immoble Edifici La Creu del Perelló 117
43
1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Vilaredes 1181.1 Patrimoni immoble Edifici Casamitjana 1241.1 Patrimoni immoble Edifici L'Alzinota 1251.1 Patrimoni immoble Edifici El Puig 1291.1 Patrimoni immoble Edifici Colldeforn 1321.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mestres 1331.1 Patrimoni immoble Edifici Gallifa 1341.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magí 1351.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mau 1411.1 Patrimoni immoble Edifici La Portella 1451.1 Patrimoni immoble Edifici El Soler 1461.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xisquet 1491.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de La Vila 1501.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia d'Argençola 1581.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tico 1591.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ventura 1611.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Calciner 1711.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre 1721.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Casamitjana 1731.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Les Vilaredes 1741.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Santa Eulàlia 1751.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mariano 1821.1 Patrimoni immoble Edifici Cotxeres de La Vila 1851.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Puig 1891.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Minguet 2001.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pujol 2071.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Coll 2081.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre dels Moros 2091.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Potret 2101.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Jaumà 741.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Putxot 221.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Castellnou de Bages 771.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Casa de Colònies Don Bosco 83
44
1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Vila 1301.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Baga 1661.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de pastor de Cal Nofre 31.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del camí a Comelles 41.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya entre La Sala i Les Valls 51.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de La Roca 61.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre I 71.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre II 81.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fita de terme entre Santpedor i Castellnou 251.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Guixa 271.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Barraca del Guenyo 301.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Llinda 1598 de La Sala 351.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Cal Tona 431.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tona 441.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Batista 511.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tatxeta 521.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de L'Hostal 531.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comadalena 541.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comelles 551.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Vilatorrada 561.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Viladerran 641.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pous de La Sala 651.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra d'El Flequer 671.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Castellnou 711.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Ca l'Ubaguenc 721.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines d'El Jaumà 751.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba del Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 781.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del Pla del Jaumà 841.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya del Serrat de Lourdes 861.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya de Lourdes 871.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de Vilatorrada 901.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Vilatorrada 921.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca I 93
45
1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca II 941.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Portal de Les Cases 1101.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La font d'El Puig 1111.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner I 1121.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner II 1131.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner III 1141.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner IV 1151.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de la Baga 1161.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ubagenc 1191.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ordal 1201.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Benet 1211.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca d'El Puig 1261.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya d'El Puig 1271.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'El Puig 1281.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Font del Lleó 1381.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'Argençola 1391.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Planacoll 1421.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Les Cases 1431.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Planacoll 1441.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'El Soler 1481.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Vila 1511.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Colomars de La Vila 1561.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Tico 1601.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de glaç de Gallifa 1631.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de terme d'Argençola 1651.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Baga 1671.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de La Baga 1681.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cellers d'El Puig 1701.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa I 1771.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa II 1781.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs I 1791.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs II 1801.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de Les Vilaredes 181
46
1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Embarcador dels llacs de La Vila 1831.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de La Vila 1841.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Mur del camí de Gallifa 1861.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Murs de contenció de La Vila 1871.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Celler de Casamitjana 1931.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Casamitjana 1941.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Cal Mestres 2011.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Mestres 2021.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Colldeforn 2031.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre El Puig i Maçaners 2051.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba de Santa Margarida 2151.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Ton 131.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 231.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 311.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 341.4 Patrimoni immoble Jaciment Trinxera d'El Serrat dels Ossos 601.4 Patrimoni immoble Jaciment Trinxera del Pla del Jaumà 851.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Pinedes 1001.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 1031.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment al nord de Cal Tico 1551.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 1961.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Nou 1971.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Vell 1981.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 1991.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina de lignit 371.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per La Roca 951.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa 1081.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de La Vila 1521.5 Patrimoni immoble Obra civil Preses de La Vila 1531.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa II 1641.5 Patrimoni immoble Obra civil Molí de La Vila 1901.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Cal Tico 1911.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de la zona d'El Puig 206
47
1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa entre El Puig i Maçaners 2111.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Gallifa 2121.5 Patrimoni immoble Obra civil Passeres de la riera del Tordell 2132.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Casa de Colònies 822.1 Patrimoni moble Element urbà Font del nucli de Castellnou 892.2 Patrimoni moble Objecte Albarel·lo mitger de la Sala 22.2 Patrimoni moble Objecte Mesura 172.2 Patrimoni moble Objecte Canó de la Guerra del Francès de La Sala 182.2 Patrimoni moble Objecte Escut d'armes filipí de La Sala 242.2 Patrimoni moble Objecte El Pinet i la Pineta 392.2 Patrimoni moble Objecte Ceràmica de Sant Ramon Nonat a Viladerran 482.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Cal Tona 912.2 Patrimoni moble Objecte Contrapès d'una premsa de La Sala 1012.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Portella 1472.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Vila 1572.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi d'El Puig 1692.2 Patrimoni moble Objecte Ventadores de Casamitjana 1922.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Casamitjana 1952.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintura religiosa de la Sala 162.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'escultura religiosa de La Sala 362.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'eines d'El Puig 1883.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes 103.2 Patrimoni documental Fons documental Lo Putxot 203.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir 263.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 293.2 Patrimoni documental Fons documental Romanç de Joan Calvés i Compañó 453.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Municipal 1043.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu d'El Puig 1763.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Alabansa del Santíssim Salvador 2164.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major de Castellnou de Bages 964.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major d’Argençola 1544.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Albergínies seques 414.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Cabra amb albergínies 42
48
4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral El Poeta Salmerón 404.3 Patrimoni immaterial Tradició oral La Tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic 974.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup 984.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Núvols de Creu 994.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 1024.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Torre dels Moros I 1404.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball dels Cascavells 384.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Corranda dels clergues 1065.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de les Índies 285.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Fontcoberta o Toll de la Font 575.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll del Xuclador 585.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la Por o Toll de Vilatorrada 595.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riu d'Or 685.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bassa de la creu de Sant Toi 1075.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera de Vallverd 1225.1 Patrimoni natural Zones d'interès La font de l'Alzinota 1235.1 Patrimoni natural Zones d'interès Els Llacs d'Argençola 1315.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bosc d'Argençola 1365.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera del Tordell 1375.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de Gallifa 1625.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Cal Tico 2045.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la resclosa de Cal Tico 214
49
5.1.3. Llistat d’ordenació onomàstica Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. de fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aguilar 12.2 Patrimoni moble Objecte Albarel·lo mitger de la Sala 24.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Albergínies seques 413.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu d'El Puig 1763.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Municipal 1044.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball dels Cascavells 381.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Mestres 2021.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Tico 1601.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa I 1771.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa II 1781.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner I 1121.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner II 1131.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner III 1141.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner IV 1151.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de la Baga 1161.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Les Cases 1431.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ordal 1201.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ubagenc 1191.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de pastor de Cal Nofre 31.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Planacoll 1441.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre I 71.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre II 81.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya de Lourdes 871.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del camí a Comelles 41.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del Pla del Jaumà 841.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya entre La Sala i Les Valls 51.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de La Roca 61.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de Vilatorrada 901.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Benet 121
50
1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca d'El Puig 1261.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs I 1791.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs II 1801.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre El Puig i Maçaners 2055.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bassa de la creu de Sant Toi 1075.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bosc d'Argençola 1361.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Aiguader 701.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Ubaguenc 94.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Cabra amb albergínies 421.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Calciner 1711.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Coll 2081.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magí 1351.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mariano 1821.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mau 1411.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mestres 1331.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Minguet 2001.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Noi Xic 801.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pep 111.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Potret 2101.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pujol 2071.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Nou 1971.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Vell 1981.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tatxeta 121.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tico 1591.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Ton 131.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tona 141.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tonet 151.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ventura 1611.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xisquet 1491.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per La Roca 952.2 Patrimoni moble Objecte Canó de la Guerra del Francès de La Sala 181.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Casa de Colònies Don Bosco 831.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 103
51
1.1 Patrimoni immoble Edifici Casamitjana 1241.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Celler de Casamitjana 1931.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cellers d'El Puig 1701.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Castellnou de Bages 772.2 Patrimoni moble Objecte Ceràmica de Sant Ramon Nonat a Viladerran 482.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintura religiosa de la Sala 162.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'eines d'El Puig 1882.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'escultura religiosa de La Sala 361.1 Patrimoni immoble Edifici Colldeforn 1321.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Colomars de La Vila 1561.1 Patrimoni immoble Edifici Comelles 192.2 Patrimoni moble Objecte Contrapès d'una premsa de La Sala 1014.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Corranda dels clergues 1061.1 Patrimoni immoble Edifici Cotxeres de La Vila 1851.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de terme d'Argençola 1651.1 Patrimoni immoble Edifici El Flequer 661.1 Patrimoni immoble Edifici El Graner 211.1 Patrimoni immoble Edifici El Jaumà 732.2 Patrimoni moble Objecte El Pinet i la Pineta 394.3 Patrimoni immaterial Tradició oral El Poeta Salmerón 401.1 Patrimoni immoble Edifici El Puig 1291.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Putxot 221.1 Patrimoni immoble Edifici El Sallés de Figuerola 761.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 231.1 Patrimoni immoble Edifici El Soler 1465.1 Patrimoni natural Zones d'interès Els Llacs d'Argençola 1311.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Embarcador dels llacs de La Vila 1832.2 Patrimoni moble Objecte Escut d'armes filipí de La Sala 244.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major d’Argençola 1544.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major de Castellnou de Bages 961.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fita de terme entre Santpedor i Castellnou 251.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'Argençola 1395.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de Gallifa 162
52
2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Casa de Colònies 821.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Guixa 275.1 Patrimoni immoble Zones d'interès Font de les Índies 281.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Vilatorrada 922.1 Patrimoni moble Element urbà Font del nucli de Castellnou 891.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'El Soler 1481.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'El Puig 1281.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Viladerran 641.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra d'El Flequer 671.1 Patrimoni immoble Edifici Gallifa 1343.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 293.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir 263.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Alabansa del Santíssim Salvador 2163.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes 101.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Baga 1661.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Barraca del Guenyo 301.1 Patrimoni immoble Edifici La Barraca del Pepet 691.1 Patrimoni immoble Edifici La Creu del Perelló 1171.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 505.1 Patrimoni natural Zones d'interès La font de l'Alzinota 1231.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La font del Lleó 1381.3 Patrimoni natural Element arquitectònic La font d'El Puig 1111.1 Patrimoni immoble Edifici La Portella 1451.1 Patrimoni immoble Edifici La Roca 321.1 Patrimoni immoble Edifici La Sala 331.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre 1721.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre dels Moros 2094.3 Patrimoni immaterial Tradició oral La Tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic 971.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Vila 1301.1 Patrimoni immoble Edifici L'Alzinota 1251.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 311.1 Patrimoni immoble Edifici Les Cases 1091.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Pinedes 100
53
1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 341.1 Patrimoni immoble Edifici Les Vilaredes 1181.1 Patrimoni immoble Edifici L'Hostal 814.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Torre dels Moros I 1401.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Llinda 1598 de La Sala 353.2 Patrimoni documental Fons documental Lo Putxot 201.1 Patrimoni immoble Edifici Lourdes 882.2 Patrimoni moble Objecte Mesura 171.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina de lignit 371.5 Patrimoni immoble Obra civil Molí de La Vila 1901.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Mur del camí de Gallifa 1861.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Murs de contenció de La Vila 1871.1 Patrimoni immoble Edifici Museu de Castellnou de Bages 794.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Núvols de Creu 991.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Casamitjana 1731.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de La Vila 1501.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Les Vilaredes 1741.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Jaumà 741.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Puig 1891.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Cal Mestres 2011.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de La Vila 1841.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca I 931.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca II 941.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya d'El Puig 1271.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya del Serrat de Lourdes 861.5 Patrimoni immoble Obra civil Passeres de la riera del Tordell 2131.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa 1081.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa II 1641.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de La Vila 1521.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de la zona d'El Puig 2061.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Portal de Les Cases 1101.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Ca l'Ubaguenc 721.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Cal Tona 43
54
1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de glaç de Gallifa 1631.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pous de La Sala 652.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Cal Tona 912.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Casamitjana 1952.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Portella 1472.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Vila 1572.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi d'El Puig 1691.5 Patrimoni immoble Obra civil Preses de La Vila 1534.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup 984.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 1021.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Santa Eulàlia 1751.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Cal Tico 1911.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Gallifa 2121.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa entre El Puig i Maçaners 2115.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera de Vallverd 1225.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera del Tordell 1375.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riu d'Or 683.2 Patrimoni documental Fons documental Romanç de Joan Calvés i Compañó 451.1 Patrimoni immoble Edifici Safranassos 461.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Castellnou 471.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 1961.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Salvador de Torre Abadal 491.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia d'Argençola 1581.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Margarida de Viladepost 1051.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Batista 511.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tatxeta 521.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tona 441.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Castellnou 711.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de L'Hostal 531.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Casamitjana 1941.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Colldeforn 2031.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comadalena 541.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comelles 55
55
1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Baga 1671.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Vila 1511.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Planacoll 1421.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Vilatorrada 561.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines d'El Jaumà 755.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Cal Tico 2045.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Fontcoberta o Toll de la Font 575.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la Por o de Vilatorrada 595.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la resclosa de Cal Tico 2145.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll del Xuclador 581.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 1991.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba de Santa Margarida 2151.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba del Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 781.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Trinxera del Pla del Jaumà 851.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Trinxera d'El Serrat dels Ossos 601.4 Patrimoni immoble Jaciment Turó al nord de Cal Tico 1552.2 Patrimoni moble Objecte Ventadores de Casamitjana 1921.1 Patrimoni immoble Edifici Viladerran 611.1 Patrimoni immoble Edifici Vilaseca 621.1 Patrimoni immoble Edifici Vilatorrada 631.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de La Baga 1681.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de Les Vilaredes 181
56
5.4. Llistat de masos Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. de fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aguilar 11.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Aiguader 701.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Ubaguenc 91.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Calciner 1711.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Coll 2081.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magí 1351.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mariano 1821.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mau 1411.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mestres 1331.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Minguet 2001.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Noi Xic 801.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pep 111.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Potret 2101.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pujol 2071.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tatxeta 121.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tico 1591.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Ton 131.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tona 141.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tonet 151.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ventura 1611.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xisquet 1491.1 Patrimoni immoble Edifici Casamitjana 1241.1 Patrimoni immoble Edifici Colldeforn 1321.1 Patrimoni immoble Edifici Comelles 191.1 Patrimoni immoble Edifici El Flequer 661.1 Patrimoni immoble Edifici El Graner 211.1 Patrimoni immoble Edifici El Jaumà 731.1 Patrimoni immoble Edifici El Puig 1291.1 Patrimoni immoble Edifici El Sallés de Figuerola 76
57
1.1 Patrimoni immoble Edifici El Soler 1461.1 Patrimoni immoble Edifici Gallifa 1341.1 Patrimoni immoble Edifici L'Alzinota 1251.3 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Baga 1661.1 Patrimoni immoble Edifici La Barraca del Pepet 691.1 Patrimoni immoble Edifici La Creu del Perelló 1171.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 501.1 Patrimoni immoble Edifici La Portella 1451.1 Patrimoni immoble Edifici La Roca 321.1 Patrimoni immoble Edifici La Sala 331.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre 1721.3 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Vila 1301.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 311.1 Patrimoni immoble Edifici Les Cases 1091.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 341.1 Patrimoni immoble Edifici Les Vilaredes 1181.1 Patrimoni immoble Edifici L'Hostal 811.1 Patrimoni immoble Edifici Safranassos 461.1 Patrimoni immoble Edifici Viladerran 611.1 Patrimoni immoble Edifici Vilaseca 621.1 Patrimoni immoble Edifici Vilatorrada 63
58
5.1.5. Llistat elements religiosos Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintura religiosa de la Sala 162.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'escultura religiosa de La Sala 361.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Castellnou de Bages 771.1 Patrimoni immoble Edifici Lourdes 881.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Santa Eulàlia 1751.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Castellnou 471.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Salvador de Torre Abadal 491.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia d'Argençola 1581.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Margarida de Viladepost 1051.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba de Santa Margarida 2151.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba del Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 783.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 293.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir 263.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Alabansa del Santíssim Salvador 2163.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes 101.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 1031.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 231.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 1961.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 1994.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Corranda dels clergues 1062.2 Patrimoni moble Objecte Ceràmica de Sant Ramon Nonat a Viladerran 48
59
5.1.6. Llistat elements de zones d’interès Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bassa de la creu de Sant Toi 1075.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bosc d'Argençola 1365.1 Patrimoni natural Zones d'interès Els Llacs d'Argençola 1315.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de Gallifa 1625.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de les Índies 285.1 Patrimoni natural Zones d'interès La font de l'Alzinota 1235.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera de Vallverd 1225.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera del Tordell 1375.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riu d'Or 685.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Cal Tico 2045.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Fontcoberta o Toll de la Font 575.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la Por o Toll de Vilatorrada 595.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la resclosa de Cal Tico 2145.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll del Xuclador 58 5.1.7. Llistat elements arqueològics Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Nou 1971.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Vell 1981.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Ton 131.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 1031.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 231.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment al nord de Cal Tico 1551.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 311.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Pinedes 1001.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 341.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 1961.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 199
60
5.1.8. Llistat elements del món de la vinya Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Mestres 2021.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Tico 1601.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa I 1771.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa II 1781.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner I 1121.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner II 1131.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner III 1141.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner IV 1151.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de la Baga 1161.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Les Cases 1431.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ordal 1201.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ubagenc 1191.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Planacoll 1441.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre I 71.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre II 81.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya de Lourdes 871.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del camí a Comelles 41.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del Pla del Jaumà 841.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya entre La Sala i Les Valls 51.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de La Roca 61.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de Vilatorrada 901.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Benet 1211.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca d'El Puig 1261.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs I 1791.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs II 1801.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre El Puig i Maçaners 2051.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Celler de Casamitjana 1931.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cellers d'El Puig 1702.2 Patrimoni moble Objecte Contrapès d'una premsa de La Sala 101
61
1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Barraca del Guenyo 301.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 502.2 Patrimoni moble Objecte Mesura 171.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Cal Mestres 2011.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de La Vila 1841.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca I 931.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca II 941.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya d'El Puig 1271.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya del Serrat de Lourdes 861.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Ca l'Ubaguenc 721.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Cal Tona 432.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Cal Tona 912.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Casamitjana 1952.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Portella 1472.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Vila 1572.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi d'El Puig 1691.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Batista 511.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tatxeta 521.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tona 441.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Castellnou 711.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de L'Hostal 531.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Casamitjana 1941.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Colldeforn 2031.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comadalena 541.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comelles 551.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Baga 1671.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Vila 1511.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Planacoll 1421.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Vilatorrada 561.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines d'El Jaumà 75
62
5.2. Elements no fitxats
Durant la fase de treball de camp s’han detectat diversos elements que finalment no han
estat inclosos en la relació de béns inventariats per diverses raons. Són elements que
s’han considerat poc rellevants, desapareguts, no localitzats, pertanyents a altres
municipis, que forment part d’un element i que s’han inclòs en una mateixa fitxa de
l’inventari, o bé per ser molt nombrosos i repetits dins el municipi. Tot seguit detallem
quins han estat aquests elements, classificats per tipologies, i seguits d’una breu
explicació.
5.2.1. Edificis
Cal Nofre
Es tracta d’una casa que es troba situada prop de la masia d’El Jaumà (fitxa 73), al nord-
oest del nucli de Castellnou. Ha estat reformada per complet, de manera que no es
manté l’estructura original de l’edifici.
Cal Pere
Es tracta d’una casa que es troba al sud-est respecte el nucli del municipi. Ha estat
reformada i ampliada de manera que no se’n conserven ni les característiques
tipològiques ni el volum original.
Cal Segudet
Masia que es troba al sud del nucli de Castellnou, a peu del camí que travessa el poble.
Ha estat reformada per complet, pel que no se’n conserven elements d’interès.
Actualment és una casa de turisme rural.
Comadalena
Masia que es troba a l’oest de La Roca (fitxa 32). Actualment està en procés de
reconstrucció i no es conserven elements originals.
63
La Barraca
Masia que es troba a l’est de Cal Tatxeta (fitxa 12). Es tracta d’un mas que ha estat
fortament remodelat, pel que no es mantenen les característiques constructives de
l’original.
La Caseta de Viladerran
Masia que actualment es troba desapareguda i que es trobava prop del mas de
Viladerran (fitxa 61).
La Garrigota
Masia que es troba en estat ruïnós i que no hem pogut localitzar.
L’Hostal de la Sala
Masia que ha desaparegut i que es trobava prop del mas de la Sala (fitxa 33).
Pallissa de Cal Tico
Es tracta d’una pallissa situada al costat de la masia de Cal Tico, que actualment es
troba en procés de restauració, ja que tan sols conserva els murs fins al primer nivell.
S’ha optat per incloure-la dins la descripció de la masia (fitxa 159).
Teuleria de Gallifa
Es troba en terme municipal de Súria, prop del seu límit amb Castellnou de Bages.
5.2.2. Elements arquitectònics
Baluard d’El Graner
Aquest mur que envolta El Graner, situat al nord del nucli, s’ha inclòs en la descripció
de la masia (fitxa 21).
Barraca de vinya de Lourdes II
És de les mateixes característiques que la Barraca de vinya de Lourdes I (fitxa 87), amb
la diferència que aquesta es troba en mal estat de conservació.
64
Creu de terme d’Argençola II
Es tracta d’una creu de les mateixes característiques que la Creu de terme d’Argençola
que trobem prop de La Vila (fitxa 130). És feta del mateix any i l’encarregà el mateix
propietari (de La Vila), però en comptes de dur inscrit Argençola hi posa Balsareny. Per
tant, és una creu que es troba dins d’aquest altre municipi.
Decoració mural de Sant Andreu de Castellnou
S’ha inclòs dins de la descripció de la fitxa de Sant Andreu (fitxa 47).
Era de la Baga
Era rectangular i encaironada que es troba a la Baga, entre les tines i la masia, situada al
nord del municipi, prop de Cal Calciner (fitxa 171). L’hem inclòs en la descripció de La
Baga (fitxa 166).
Era d’El Puig
Era rectangular i encaironada al voltant de la qual es disposen els edificis que
conformen la masia d’El Puig, al nord del municipi. L’hem inclòs en la descripció de El
Puig (fitxa 129).
Femer de Gallifa
A la casa de Gallifa, en un nivell ensotat respecte la seva façana posterior, hi ha un gran
femer fet amb volta de canó de pedra, que probablement és anterior a la construcció de
la casa. S’ha optat per incloure’l dins la fitxa de Gallifa (fitxa134).
Femer de La Vila
Entre la casa de La Vila, a la zona d’Argençola, i els seus murs de contenció trobem un
femer de planta baixa i pis amb la part inferior conformada per una volta de canó de
pedra. No es va considerar un element prou rellevant. S’ha inclòs dins la fitxa de La
Vila (fitxa 130).
Forn de La Torre
S’ha descrit a la fitxa de La Torre (fitxa 172).
65
Forn de pa de Cal Tona
S’ha optat per descriure’l juntament amb Cal Tona (fitxa 14).
Forn de pa de Comelles
S’ha inclòs a la descripció de Comelles (fitxa 19).
Fresquera d’El Graner
S’ha inclòs dins la descripció d’El Graner (fitxa 21).
Fresquera de Viladerran
S’ha inclòs dins la descripció de Viladerran (fitxa 61).
Llar de foc de Comelles
S’ha inclòs dins la descripció de Comelles (fitxa 19).
Paret de la casa primitiva d’El Flequer
Aquesta paret no s’ha localitzat.
Paret de vinya de la zona de Gallifa
Paret de vinya situada al nord del municipi, seguint el camí que passa per la casa de
Gallifa (fitxa 134). Com que és un element present en molts indrets del municipi, i no
n’era un exemplar destacat, hem decidit no incloure’l.
Premsa de vi de Planacoll
Al jardí de la masia de Planacoll, al sud del nucli de Castellnou, hi ha una premsa de vi,
del segle XX, de poc interès històric. Al seu costat hi ha dues tines reformulades com a
piscina.
Tina de Cal Mau
S’ha inclòs dins de la descripció de Cal Mau (fitxa 141).
66
Tina de Cal Magí
Tina que es troba al costat de la masia de Cal Magí (fitxa 135), al nord de Castellnou de
Bages. Es troba protegida per un cos quadrangular que ha perdut la coberta, i la tina és
circular i encaironada. Es troba plena de brossa, i es troba en estat deficient. Al ser un
element repetit en moltes de les cases, s’ha optat per no incloure’l.
Tina de Cal Mariano
Tina circular encaironada que es troba coberta per un cos quadrangular, a prop de la
masia en estat ruïnós de Cal Mariano (fitxa 182), al nord del terme municipal. Al ser un
element repetit en moltes de les cases, s’ha optat per no incloure’l.
Tina de La Torre
S’ha inclòs dins la descripció de La Torre (fitxa 172)
Tines d’Aguilar
S’han inclòs dins de la descripció d’Aguilar (fitxa 1).
Tines d’El Puig
Dins de la masia d’El Puig (fitxa 129), al nord del municipi, a la planta baixa, hi ha
diferents tines circulars encaironades, que es troben actualment tapades. S’ha optat per
no incloure-les per aquesta raó.
Tines de Cal Potret
Dins de la masia de Cal Potret (fitxa 210), a prop de Cal Mestres (fitxa 133), hi trobem
a nivell de soterrani dues tines encaironades, que actualment es troben tapades. Al ser
un element repetit en moltes de les cases, s’ha optat per no incloure’l.
Tines de Cal Ventura
La masia en estat ruïnós de Cal Ventura (fitxa 161), al nord del terme municipal, té un
seguit de tines a la seva façana posterior. No s’han inclòs a causa del mal estat del
conjunt, tenint en compte que es tracta d’un element seriat en el municipi.
67
Tines de La Portella
Als edificis annexos de la masia de La Portella (fitxa 145), a prop de la urbanització de
Les Pinedes, hi trobem diverses tines circulars encaironades, a les que s’ha donat un nou
ús, com pot ser una dutxa o una cambra de rentar. Per aquest motiu, no s’ha considerat
oportú incloure-les.
Tines de Safranassos
S’han inclòs dins la descripció de la masia de Safranassos (fitxa 46).
5.2.3. Jaciments arquitectònics
La Serrota
Es troba a l’oest del mas Vilaseca (fitxa 62). En resten algunes pedres ubicades a
l’interior d’una petita zona boscosa.
Sitges de la zona de la Baga
En un dels camps pròxims a la masia de la Baga (fitxa 166), al nord del municipi,
segons fonts orals, es van destapar unes sitges mentre es llaurava el camp. Es va
procedir a tapar-les de nou. No s’han pogut localitzar.
5.2.4. Obra civil
Element desconegut prop de Vilatorrada
Element que, en principi semblava una tomba, però es pot descartar aquesta opció i
semblaria alguna construcció relacionada amb l’arquitectura de l’aigua.
Mina de lignit II
No s’ha localitzat.
5.2.5. Objectes
Creu de terme
Creu de ferro que fa la funció de fita comuna als termes de Balsareny, Castelladral i
Castellnou. No s’ha localitzat.
68
Pica d’El Puig
Es troba situada a l’entrada d’El Puig (fitxa 129), però s’ha considerat que no tenia prou
rellevància per obrir-li una fitxa a part.
5.2.6. Tècniques artesanals
Col de Castellnou
És una col brotonera, que no fa ull. Quan volia espigar li sortien brotons per tot arreu,
que eren els que es menjaven. Ja no en queden.
Tomàquets de Castellnou
Tomàquets molt vermells, semblants als anomenats tomàquets de Montserrat. Segons
ens han explicat, l'any passat va ser l'últim any que es van veure tomàquets de
Castellnou.
5.2.7. Zones d’interès
Davant de l’elevat nombre de rases i torrents que hi ha al municipi, hem hagut de
seleccionar aquelles que tenen un valor natural i paisatgístic més elevat:
Rasa del Guerxo
Situada a l’oest del municipi, passa prop de l’ermita de Lourdes (fitxa 88) i desemboca
al torrent de Viladelleva.
Torrent d’Aguilar
Neix al sud-est del mas d’Aguilar (fitxa 1) i desemboca a la riera de Bellver o Vallverd
(fitxa 122).
Torrent de Cal Nofre
Neix al nord del mas de Cal Nofre i desemboca al Riu d’Or (fitxa 68).
Torrent de Colldeforn
Neix al sud de Colldeforn (fitxa 132) i desaigua a la rasa del Guerxo.
69
Torrent de Comadalena
Petit torrent que neix al nord-est de Comadalena i desemboca al Riu d’Or (fitxa 68), just
al nord d’El Flequer (fitxa 66).
Torrent d’El Graner
Torrent que neix a l’est d’El Graner (fitxa 21) i desaigua a la riera de Bellver o Vallverd
(fitxa 122).
Torrent de La Sala
Torrent que neix entre La Sala (fitxa 33) i la urbanització d’El Serrat i desemboca a la
riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122).
Torrent del Soler del Fa
Torrent que neix a l’oest del mas del Soler del Fa (Sallent) i desemboca al Riu d’Or
(fitxa 68).
Torrent de Viladelleva
Neix al sud de l’ermita de Lourdes (fitxa 88) i desemboca a la riera de Bellver o
Vallverd (fitxa 122).
Torrent de Vilaseca
Neix al nord del mas Vilaseca (fitxa 62) i desaigua al Riu d’Or (fitxa 68).
Torrent de Vilatorrada
Torrent que neix entre La Sala (fitxa 33) i la urbanització de Les Pinedes, passa prop del
mas de Vilatorrada (fitxa 63) i desemboca a la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122).
70
6. BIBLIOGRAFIA AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. El Bages, vol. XI. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (1986). Memòria 1984. Història i Arquitectura. La recerca històrica en el procés d'intervenció en els monuments. Diputació de Barcelona. Barcelona. AA.VV. (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà, Solsonès. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.VV. (1999). Patrimonio, restauración y nuevas tecnologías. PPU. Rivera, J., Altés, J., González Fraile, E. i Sola, J.R. (editors). Valladolid. AA.VV. (2000). Exhumació, estudi i inhumació definitiva de les restes de Ramon Vila Capdevila. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona. Barcelona. AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra-Urgell. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. AA.VV. (2001). Cervera. Tresors secrets... La formació d'un museu. Museu Comarcal de Cervera. Cervera. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l’hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. AA.VV. (2004). L’arquitectura de l’aigua. Pagès Editors. Lleida. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
71
BALLÚS, Glòria (2000). Els municipis del Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa BATLLE, Joan Baptista (1925). Los goigs a Catalunya en lo segle XVIII. Barcelona. CLARA, Josep (2002). Ramon Vila, Caracremada. El darrer maqui català. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. DALMAU, Delfí (2004). Campanars del Bages. Parroquials de torre. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. DANÉS i TORRAS, Josep (1933). "Estudi de la masia catalana". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. FEIXAS, Josep M. i PARDO, Dolors. “Una aportació a l’estudi de l’arqueologia bagenca: els jaciments a les Pinedes (Castellnou de Bages) i Sant Francesc (Sallent)”. Miscel·lània d’Estudis Bagencs, vol. 5. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d’esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2002). "Arqueologia de l'arquitectura a l'antiga rectoria de Sant Andreu de Castellnou de Bages". II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès.
72
LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2004). “Estudi arqueològic de l’antiga casa rectoral de Sant Andreu de Castellnou de Bages”. Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia. La Garriga (29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001), vol. III. Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona. Barcelona. PERARNAU i LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. PLADEVALL, Antoni (1976). “Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. Sant Salvador de Torrabadal”. Full Diocesà, núm. 3387. Vic. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya... Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. PONT, Miquel (2005). Vocabulari del pagès. Proa. Barcelona. RÉAUL, Louis (1996). Iconografía del arte cristiano. Ed. Serval. Barcelona. SALA FLOTATS, P. (1929). Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 32 (any VI). SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d’Estalvis de Manresa. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Llibreria Sobrerroca. Manresa. Pàgines web consultades: AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm BORRÀS, Xavier. (2005): http://www.excursionismefomentmartinenc.com/altres/barraques/cabanes.doc DIPUTACIÓ DE BARCELONA: http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA: www.mhcat.net/oferta_museal/exposici_permanent/el_naixement_d_una_naci
73
www.corbins.cat/rutarqu.htm www.gencat.cat www.historiarte.net/iconografia www.sindominio.net/marxa-maquis www.terra.es/personal/angerod www.wikipedia.org
74
ÍNDEX
1. AGRAÏMENTS ............................................................................................................2
2. PRESENTACIÓ ............................................................................................................4
3. METODOLOGIA..........................................................................................................5
3.1. Criteris d’intervenció......................................................................................7
4. DIAGNÒSTIC......... ......................................................................................................9
4.1. Marc geogràfic i medi físic...........................................................................................9
4.2. Poblament, estructura econòmica i comunicacions......................................................10
4.3. Breu síntesi històrica ....................................................................................................12
4.4. Toponímia.....................................................................................................................17
4.5. Mapes generals del terme i del seu patrimoni cultural i natural...................................17
4.5.1. Mapa patrimoni immoble ............................................................................18
4.5.2. Mapa patrimoni moble.................................................................................19
4.5.4. Mapa patrimoni natural ...............................................................................20
4.6. Estat legal de protecció.................................................................................................21
4.7. Equipaments patrimonials ............................................................................................21
4.7.1. Museu de Castellnou de Bages....................................................................21
4.7.2. Arxiu municipal de Castellnou de Bages ....................................................22
4.8. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme ...................................................23
4.8.1. Anàlisi dels elements ...................................................................................24
5. ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS.....................................................................35
5.1. Elements fitxats ............................................................................................................35
5.1.1. Llistat ordenació numèrica ..........................................................................35
5.1.2. Llistat ordenació tipològica .........................................................................42
5.1.3. Llistat ordenació onomàstica .......................................................................49
5.1.4. Llistat de masos ...........................................................................................56
5.1.5. Llistat elements religiosos ...........................................................................58
5.1.6. Llistat elements de zones d’interès..............................................................59
5.1.7. Llistat elements arqueològics ......................................................................59
75
5.1.8. Llistat elements del món de la vinya ...........................................................60
5.2. Elements no fitxats .......................................................................................................62
5.2.1. Edificis.......................................................................................................................62
5.2.2. Elements arquitectònics.............................................................................................63
5.2.3. Jaciments arqueològics ..............................................................................................67
5.2.4. Obra civil ...................................................................................................................67
5.2.5. Objectes .....................................................................................................................67
5.2.6. Tècniques artesanals ..................................................................................................68
5.2.7. Zones d’interès ..........................................................................................................68
6. BIBLIOGRAFIA ...........................................................................................................70
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 3
