Manual per implementar el Programa - UAB...

Manual per implementar

el Programa

Els 10 passos per implementar el Programa

Social per al Suport Familiar a l’Èxit Educatiu

Programa Social per al Suport Familiar a l’Èxit Educatiu

Manual per implementar el Programa

2



3

Taula de contingut

Presentació ......................................................................................................................................................................... 5

Pas 1. Constituir el grup motor ............................................................................................................................................ 6

Pas 2. Realitzar una avaluació inicial i diàleg amb la comunitat .......................................................................................... 10

Pas 3. Elaborar la proposta de treball ................................................................................................................................. 12

Pas 4. Establir acords i compromisos ................................................................................................................................. 24

Pas 5. Presentar el Programa a la resta d’agents ............................................................................................................... 27

Pas 6. Preparar les activitats ............................................................................................................................................. 31

Pas 7. Realitzar les activitats............................................................................................................................................. 34

Pas 8. Valorar les activitats ............................................................................................................................................... 36

Pas 9. Donar a conèixer l’experiència ................................................................................................................................. 39

Pas 10. Preparar el Programa per al nou curs...................................................................................................................... 40



4

Iconografia: freepik.com

Maquetació: Katia Pozos



5

Presentació

Si t'has interessat per aquesta publicació segurament estàs

involucrat, d'alguna manera, en el món de les famílies i

l'escola. Potser perquè ets una família de l'AMPA del centre

educatiu on estudia el teu fill/a; o perquè treballes en una

administració pública o organització d'un territori que té

com a objectiu dinamitzar o acompanyar les famílies dels

centres educatius de la zona; o bé perquè t'interessa el

tema i t'agradaria canviar o millorar alguna experiència

semblant que ja existeix al teu territori.

El Manual que et presentem a continuació pretén ser una

eina útil per a totes aquelles persones i institucions que

vulguin impulsar i donar suport al Programa Social per al

Suport Familiar a l'Èxit Educatiu. Per a això, aquest

document planteja un procés de treball que es realitza

durant 12 mesos a través de 10 passos perquè un grup de

persones (les pròpies famílies, professionals de l'escola,

tècnics de l'administració local o d'una entitat, etc.) pugui

desenvolupar una proposta d'activitats per a famílies,

endegar-les i avaluar-les.

La proposta de treball que plantegem en aquest Manual es

basa en una experiència prèvia de 3 anys –2013 a 2016– en

els quals el Programa s'ha dut a terme en diferents centres

educatius –majoritàriament escoles i instituts– de l'estat

espanyol i un conjunt de contribucions científiques. Per

tant, i malgrat que el model que plantegem pretén adequar-

se a qualsevol institució educativa formal i no formal,

moltes dels orientacions que trobareu poden encaixar

millor en contextos escolars, encara que també són

adequades per a aquelles institucions educatives no

formals, com per exemple, un centre obert que vulgui desenvolupar el Programa amb les famílies dels infants i

joves del seu territori.

Esperem que aquest Manual et pugui ser d’utilitat!



6

Pas 1. Constituir el grup motor

Per desenvolupar el Programa és necessari comptar amb la implicació i

complicitat d'un grup de persones, doncs és difícil que una única

persona pugui realitzar tot el treball que proposa aquest Manual.

Denominem grup motor al conjunt de persones d'un mateix territori

que han percebut la necessitat, la idoneïtat i la rellevància de

treballar amb i per a les famílies per a millorar l'èxit educatiu dels seus

fills/es, i per a això, han decidit utilitzar els recursos que ofereix aquest

Programa, del qual han tingut coneixement a través de l'administració

local, d'una entitat del barri o d'altres centres que han dut a terme

aquesta experiència prèviament.

El grup motor serà l'encarregat d'endegar les activitats que promou el

Programa en un o diversos centres educatius d'un territori. Tal com veurem més endavant, cada persona podrà

decidir de quina manera vol i com pot donar suport al Programa.

La composició d'aquest grup és fixa sinó que varia d'un territori a un altre en funció de la disponibilitat de

recursos, els interessos dels agents educatius del territori i la seva motivació per involucrar-se amb el

Programa.

En alguns casos pot ser un grup ja organitzat, com per exemple una AMPA d'un col·legi o institut, que

tingui ganes d'impulsar les activitats que ofereix el Programa en el seu centre, amb o sense l'ajuda d'altres

professionals d’aquest (direcció, cap d'estudis, professorat, etc.).

En altres casos pot ser un grup de nova creació, com per exemple un grup format pels equips directius de

dos o més centres escolars (col·legis i/o instituts), que hagin decidit organitzar-se per endegar el Programa

en diferents escoles del barri.

També pot donar-se el cas que un equip motor estigui constituït per un equip de tècnics d'una entitat del

barri que desenvolupi accions comunitàries i pretengui incorporar el Programa com a una de les seves

línies d'acció i dur-ho a terme en un o més centres, tant formals com no formals.



7

Sigui quin sigui el format del grup motor, convé tenir en compte les següents qüestions que

poden afavorir l'endegament del Programa:

En primer lloc, és recomanable que les persones que integrin el grup motor tinguin certes habilitats

comunicatives (capacitat de diàleg, respecte, etc.), a més de cert lideratge i habilitats de treball en equip, ja

que seran les persones encarregades d'endegar i donar a conèixer el Programa al territori.

En segon lloc, és important que les persones que integrin el grup motor assumeixin el compromís de dur a

terme un procés de treball de com a mínim un any, per la qual cosa la motivació i la disponibilitat dels

integrants del grup són claus per garantir el bon desenvolupament del Programa.

En tercer lloc, es recomana informar i involucrar a l'administració local des de l'inici, especialment en

aquells territoris on el Programa es desenvoluparà en més d'un centre, la qual cosa pot requerir d'una

figura de suport que coordini les actuacions als diferents centres. L'administració local és un agent clau que

pot afavorir tant el començament del Programa com la seva sostenibilitat a mitjà i llarg termini. Per

aconseguir la seva complicitat i compromís, serà necessari presentar-li el Programa i destacar el valor afegit

que pot aportar en relació a d’altres propostes de treball per a famílies, per la qual cosa és fonamental que

els qui donin a conèixer el Programa a l'administració s'hi hagin famíliaritzat prèviament.

Una vegada constituït el grup motor, és aconsellable (especialment si el grup és de nova creació) establir una

primera reunió de treball perquè els membres es coneguin i comparteixin les expectatives que tenen sobre el

Programa. Posar en comú i ajustar les expectatives és clau per definir una proposta de treball realista i viable.

Aquesta reunió pot realitzar-se dins d'un centre escolar o en algun equipament del barri. En aquest sentit,

comptar amb la presència en l'equip motor d'algun professional d'una escola o institut del barri, d'algun

representant d'un equipament del barri (biblioteca, centre cívic, centre d'atenció primària), o bé d'algun

professional d'una entitat del barri, pot ser de gran utilitat per disposar d'un espai per desenvolupar les

reunions i, posteriorment, les activitats amb les famílies.



8

Objectius de la reunió

1. Posar en comú quines expectatives té cada persona en relació al Programa i establir uns objectius

consensuats.

2. Identificar les necessitats que tenen les famílies del territori.

3. Establir unes primeres línies de treball que permetin donar resposta a les necessitats identificades.

4. (En el cas que el grup motor estigui integrat per persones de fora d'un centre educatiu) identificar els

centres educatius (col·legis, instituts, centres oberts, etc.) on podria desenvolupar-se el Programa.

Orientacions per dinamitzar la reunió

Les qüestions següents poden ajudar a generar i estructurar el debat:

Què t'ha motivat a involucrar-te amb aquest Programa?

Per què creus que és necessari?

Quines són les principals necessitats o dificultats de les famílies amb fills d'aquest territori?

Quin tipus d'accions podrien donar resposta a aquestes necessitats?

De quina manera consideres que el Programa podria contribuir a donar resposta a aquestes necessitats?

D’acord amb les necessitats identificades anteriorment, quins àmbits consideres que són prioritaris?

Quins agents (centres educatius i/o altres institucions) d'aquest territori haurien d'involucrar-se amb el

Programa? Per què? De quina manera?

És recomanable que abans de la reunió cada persona

del grup motor s’hagi famíliaritzat amb el Programa a

través del portal següent:

http://pagines.uab.cat/exitoeducativo/

http://pagines.uab.cat/exitoeducativo/



9

Suggerim que un dels assistents vagi prenent nota de les intervencions en una graella com la que s’inclou a

continuació , la qual pot adaptar-se, ja que la informació continguda en aquesta taula pot ser molt útil a l'hora

de definir la proposta de treball (pas 3 d'aquest Manual).

Necessitats

identificades

Discrepàncies en

les necessitats

Líneas de treball

per donar resposta

a les necessitats

Àmbits en què se

centraran les activitats

Centres

potencialment

participants



10

Pas 2. Realitzar una avaluació inicial i diàleg amb la comunitat

Aquesta fase té per objectiu conèixer el context on es vol desenvolupar el

Programa, ja que no té cap sentit iniciar una intervenció amb famílies en un

territori on ja s'estan duent a terme accions similars, però sí que pot ser

d’interès buscar quin encaix pot tenir el Programa en el panorama

comunitari, és a dir, com pot complementar les accions que ja s'estan duent

a terme i quin valor afegit pot aportar.

Per tal d’aconseguir-ho, proposem identificar els següents elements:

1. Qui està actuant, és a dir, quins agents del territori (barri o ciutat) estan duent a terme accions amb

famílies. Per agents del territori entenem totes aquelles persones, col·lectius, entitats i institucions que

duen a terme projectes relacionats amb els temes que s'han identificat com a prioritaris en la fase anterior,

com per exemple:

Tècnics de l’administració local que estiguin treballant en projectes comunitaris amb famílies.

Representants dels equipaments públics del barri (biblioteca, centre cívic, centre d’atenció primària,

etc.)

Equips de treball comunitari (públics o privats)

Professionals de les escoles i/o instituts del barri

Membres de les AMPA

Associacions de veïns/es

Etc.

2. Quines accions amb famílies s’estan duent a terme en el barri o ciutat.

3. Quins aspectes no estan sent cobert per aquestes accions (necessitats no cobertes).



11

Una vegada identificades les intervencions que ja s’estan realitzant, caldrà valorar

si les línies de treball que s'han identificat en la fase anterior (pas 1) ja s'estan

cobrint a través d'accions específiques. Si és així, es pot plantejar una

col·laboració amb les persones que duen a terme aquesta iniciativa per no

duplicar accions i esforços; si no, és el moment de presentar la proposta i el

Programa als agents del territori i buscar aliances per dur-la a terme.

D'altra banda, s’hauria de valorar si les línies de treball identificades en el pas 1

responen a les necessitats i expectatives identificades per les persones i

institucions que coneixen el context i treballen en ell. Si la proposta està alineada

amb aquestes, té sentit engegar el Programa, sinó potser cal replantejar-se la

proposta per adaptar-la a les necessitats del territori.



12

Pas 3. Elaborar la proposta de treball

Una vegada estudiat el context d'actuació, i després d'haver contactat amb els

agents del territori implicats en el mateix, arriba el moment d'establir les bases de

l'actuació conjunta.

En aquest sentit, i una vegada situat l'encaix del projecte en el panorama comunitari,

el grup de motor ha d'elaborar una proposta inicial de treball. És a dir, es tracta

d'analitzar, proposar i acordar entre tots els membres del grup motor:

1. Els continguts prioritaris, és a dir, la temàtica de les activitats que s’implementaran amb les famílies durant

el curs.

2. El cronograma de treball, és a dir, la distribució en el temps de les activitats.

3. Els recursos necessaris, tant materials como humans.

Nota prèvia sobre les activitats del Programa

Abans d'aprofundir en la proposta de treball, convé destacar que el Programa

ofereix un Catàleg que conté 24 activitats per realitzar amb famílies.

Totes les activitats tenen com a objectiu comú la millora de l'èxit educatiu dels

infants i joves, entès no solament com la millora del rendiment acadèmic, sinó

també, com el desenvolupament individual i social de l’infant o jove.

Les activitats proposades al catàleg es basen en les troballes fetes per diferents

equips d'investigadors, els qui van identificar 6 actuacions d'èxit que contribuïen a

millorar la relació de la família amb l'escola i comunitat i, per tant, afavorir l'èxit

educatiu dels infants i joves:

http://issuu.com/erdisc/docs/2._cat__logo_web_fap_____acabada/2?e=25549263/37070822



13

1. Criança positiva: activitats orientades a donar suport a les famílies per poder

comprendre les necessitats dels infants i joves en cada etapa del seu desenvolupament i

poder generar les condicions adequades a la llar per afavorir el seu aprenentatge.

2. Aprenentatge a casa: activitats que pretenen proporcionar informació i ajuda a

les famílies perquè puguin dur a terme un acompanyament i suport acadèmic eficaç cap

als seus fills/es.

3. Comunicació: activitats orientades a identificar, dissenyar i endegar les eines i

estratègies per millorar la comunicació entre la família i l'escola.

4. Participació a l’escola: activitats que pretenen donar a conèixer a les famílies els

canals que disposen per participar a l'escola, així com dinamitzar i potenciar els grups més

o menys formalitzats de pares i mares (AMPA, Consell Escolar, Comissions de treball, etc.).

5. Voluntariat: activitats orientades a millorar la formació i organització dels pares i

mares voluntaris.

6. Col·laboració amb la comunitat: activitats orientades a identificar i integrar

recursos de la comunitat per enfortir les pràctiques familiars i d'aprenentatge.

Entre aquestes 6 dimensions, les activitats que ofereix el Catàleg se centren en les 4 primeres: criança positiva,

aprenentatge a casa, comunicació i participació a l'escola.



14

Àmbit Temàtica Nom de l’activitat

Criança

positiva

Intel·ligències múltiples

1. La clau cap a l’aprenentatge

2. Troba la teva clau

Expectatives educatives

3. Què esperem dels nostres fills/es?

4. Com li dic què espero d’ell/a?

Responsabilitats per a l’èxit educatiu

5. Quines responsabilitat en els nostres fills/es? I nosaltres?

6. Com fomentar que els nostres fills/es siguin més responsables?

Normes i límits per afavorir el aprenentatge

7. Quines normes posem als nostres fills/es?

8. Com podem fer complir les normes als nostres fills/es?

Aprenentatge

a casa

Hàbits d’estudi 9. Quins hàbits d’estudi tenim?

10. Com podem millorar els hàbits d’estudi dels nostres fills/es?

Potenciar l’aprenentatge

11. Què aprenen els nostres fills/es en cada curs?

12. Com podem acompanyar els nostres fills/es en el seu aprenentatge?

Foment de la lectura

13. El valor de la lectura

14. Llegim junts!

Motivació cap a l’aprenentatge

15. Quines motivacions tenen els nostres fills/es?

16. Com podem motivar els nostres fills/es per tal d’afavorir el seu aprenentatge?

Comunicació

Relació amb l’escola

17. Dialoguem en família

18. Com millorar la relació amb l’escola?

Orientació educativa

19. Com identificar la vocació dels nostres fills/es?

20. Com podem ajudar als nostres fills/es a prendre decisions per a l’èxit educatiu?

Participació

a la escola

Realització de projectes d’AMPA

21. Claus per a la creació de projectes d’AMPA per a l’èxit educatiu

22. Com es gestiona un espai per al reforç educatiu?

La participació de les famílies per a l’èxit educatiu

23. Quin paper tenim les famílies a l’escola?

24. Quin paper té l’entorn a l’hora d’afavorir l’èxit educatiu dels nostres fills/es?



15

Cada activitat ve acompanyada d’una fitxa que està estructurada de la manera següent:

Estructura de la fitxa de l’activitat

Objectius S’estableixen els objectius específics de l’activitat.

Descripció

Es descriuen els passos de l’activitat.

Les preguntes que apareixen en color taronja i cursiva, són preguntes

pensades perquè el dinamitzador les plantegi a les persones assistents.

Orientacions Es presenten indicacions relacionades amb els continguts que engloben

l’activitat. L’apartat pretén donar idees per a la dinamització i la reflexió.

Materials

per a la sessió

Es detallen els recursos específics que s’utilitzen en la sessió. Per completar

els continguts es poden utilitzar les publicacions que apareixen en la

bibliografia.

Conceptes clau Es tracta de paraules clau que situen el contingut que es tracta seguint un

codi de colors en funció del tipus de procés que es treballa.

Cap a l’èxit educatiu Es relaciona l’activitat amb la seva contribució a l’èxit educatiu.

Tasques per a les

famílies

Es presenten temes per a la reflexió que les famílies poden emportar-se a

casa.

Exemples de

la pràctica

Recopilació de reflexions que han sorgit de l’experiència de les pròpies

famílies dels diferents centres on s’ha desenvolupat el Programa i ajuden a

situar al dinamitzador/a.

Malgrat que el Catàleg d'Activitats ha sigut un recurs molt útil als territoris que han implementat el Programa,

no és exhaustiu pel que fa a les temàtiques que tracta, per la qual cosa en alguns casos pot ser que les activitats

contingudes al Catàleg no s'ajustin a les necessitats de les famílies d'un territori. Per aquest motiu, el Programa

disposa d’un banc de recursos que conté un directori de vídeos, pàgines web, blogs, etc. que pot ser de gran

utilitat per complementar les activitats del Catàleg, o bé, per dissenyar-ne de noves.



16

Orientacions per confeccionar la proposta de treball

La preparació de la proposta de treball (que contindrà les activitats a realitzar, el cronograma i els recursos

necessaris per dur-ho a terme) és un procés que s’hauria de realitzar de manera conjunta entre tots els

membres de l'equip motor. Aquesta tasca pot efectuar-se en una o dues sessions de treball, en funció de

l'extensió de la proposta que es vulgui desenvolupar.

Per facilitar el desenvolupament de la reunió, suggerim prendre com a base de treball el document resultant de

la primera reunió del grup (veure pas 1 d'aquest Manual). Això, permetrà focalitzar el debat sobre aquelles

qüestions més rellevants.

Una possible dinàmica que pot facilitar l'elecció de les activitats entre els membres del grup consisteix a

començar pels àmbits més generals de les activitats per passar a les temàtiques més específiques i, finalment,

escollir les activitats concretes.

Pel que fa al nombre i freqüència de les activitats a realitzar, el Programa no estableix un

mínim d'activitats ja que es considera que cada centre té el seu propi context i ritme en el

qual el Programa ha de trobar el seu encaix. No obstant això, és important tenir en compte

que la temàtica de les activitats s’haurà d'ajustar a les necessitats i motivacions de les

famílies de l'escola, ja que elles seran les destinatàries.

Proposem articular l'estructura de la sessió a partir de les següents qüestions:

Àmbits

Temàtiques

Activitats



17

1. Quins dels següents àmbits considereu que poden respondre més i millor les necessitats de les famílies

d'aquest centre (o centres)? Ordeneu els àmbits de l'1 al 4 segons la seva prioritat (1= màxima prioritat;

4=mínima prioritat).

Àmbit de l’activitat Objectiu Prioritat

(de l’1 al 4)

Criança positiva

Donar eines a las famílies per detectar i comprendre quines són les necessitats dels seus fills/es en cada etapa del seu desenvolupament.

Desenvolupar i posar en pràctica estratègies per enfortir la relació amb els fills/es.

Aprenentatge en casa

Proporcionar informació i ajuda a las famílies perquè puguin ajudar als seus fills/es amb els estudis.

Desenvolupar estratègies per afavorir l’aprenentatge dels fills/es a casa.

Comunicació

Identificar i desenvolupar estratègies per millorar la relació entre la família i la escola.

Proporcionar informació perquè les famílies puguin ajudar als seus fills/es a prendre decisions orientades a millorar l’èxit educatiu.

Participació en la escola

Contribuir a enfortir i impulsar l’actuació de l’AMPA. Facilitar informació a les famílies per potenciar la seva participació a

l’escola. Enfortir les relacions entre les famílies de l’escola.

2. Quins de les següents temàtiques -dels àmbits que heu escollit- poden encaixar més amb als interessos i

motivacions de les famílies?

Àmbit de l’activitat Tema Marqueu els temes d’interès

Criança positiva



Responsabilitats per al èxit educatiu

Normes i límits per afavorir l’aprenentatge

Aprenentatge en casa

Hàbits d’estudi


Foment de la lectura


Comunicació Relació amb l’escola




La participació de las famílies per a l’èxit educatiu



18

3. Quines activitats us agradaria realitzar, d’acord amb les prioritats que acabeu d'identificar?

Tema Nom de l’activitat Objectius de l’activitat Marqueu les activitats

Criança Positiva


La clau cap a l’aprenentatge

Conèixer què són les intel·ligències múltiples.

Identificar les habilitats i capacitats en les que destaca cada participant.

Relacionar les intel·ligències múltiples con la motivació para el aprenentatge y con el èxit educatiu.

Troba la reva clau

Identificar les habilitat i capacitats en les que destaquen els fills/es.

Promoure l’aprenentatge dels fills/es a través de les seves intel·ligències.

Elaborar una proposta de treball adequada a cada família.


Què esperem dels nostres fills/es?

Compartir quines són les expectatives de les famílies participants cap als seus fills/es, tant en termes generals como en relació als seus estudis.

Conèixer como influeixen aquestes expectatives sobre el rendiment escolar de los fills/es.

Resoldre un cas pràctic.

Com li dic què espero d’ell/a?

Conèixer aquells aspectes a tenir en compte a l’hora de comunicar les expectatives educatives als fills/es.

Donar eines per fomentar la coordinació entre la família i l’escola en el treball de les expectatives educatives.

Reflexionar sobre com es comuniquen les expectatives educatives y quina influència tenen sobre els fills/es.

Responsabilitats per a l’èxit educatiu

Quines responsabilitats tenen els nostres fills/es? I nosaltres

Definir què és una “responsabilitat”. Presentar les principals responsabilitats

dels fills/es en funció de la seva edat. Reflexionar sobre quines són les

responsabilitats de les famílies a la hora de donar suport acadèmic als seus fills/es.

Com fomentar que els nostres fills/es siguin més responsables?

Donar estratègies per ajudar a los fills/es a assumir les seves responsabilitats.

Posar en valor i compartir les estratègies que les famílies participants utilitzen de manera habitual.

Resoldre aquelles situacions en les quals les famílies tenen dificultades per ajudar als seus fills/es a assumir les seves responsabilitats.

Normes i límits per afavorir

Quines normes posem als nostres fills/es?

Reflexionar sobre la utilitat dels límits en l’aprenentatge escolar.



19


l’aprenentatge Diferenciar les normes dels límits. Compartir i prendre consciència de les

normes que les famílies participants posen als seus fills/es

Com podem fer complir les normes als nostres fills/es?

Conèixer quines pràctiques poden ser útils a l’hora d’establir i fer complir les normes als fills/es.

Fomentar l’acompanyament familiar per fer complir les normes i límits escolares.

Reflexionar al voltant de les estratègies que realitzen les famílies participants.

Aprenentatge a casa

Hàbits d’estudi

Quins hàbits d’estudi tenim?

Definir què es un “hàbit d’estudi” Identificar els hàbits d’estudi en general i

relacionar-los amb els processos d’aprenentatge.

Reflexionar i compartir quins hàbits d’estudi tenen els fills/es de les famílies participants.

Com podem millorar els hàbits d’estudi dels nostres fills/es?

Conèixer les condicions necessàries per fomentar els hàbits d’estudi dels fills/es.

Reflexionar sobre la necessitat de crear bons hàbits d’estudi, como a eina per afavorir l’aprenentatge.

Recollir i compartir estratègies per fomentar els hàbits d’estudi dels fills/es a casa.


Què aprenen els nostres fills/es en cada curs?

Conèixer els principals aprenentatges dels nostres fills/es segons cada curso escolar.

Promoure la comunicació de les famílies amb els tutors dels fills/es.

Identificar les diverses possibilitats que tenen les famílies per acompanyar als seus fills/es en les tasques escolars.

Com podem acompanyar els nostres fills/es en el seu

aprenentatge?

Compartir les dificultades i potencialitats que té cada família a la hora d’ajudar als seus fills/es en les tasques escolares.

Donar estratègies per ajudar a fer un acompanyament escolar des de casa.

Foment de la lectura El valor de la lectura

Reflexionar sobre la importància de la lectura en l’aprenentatge dels fills/es.

Compartir les experiències de les famílies al voltant de la lectura.

Donar eines per promoure l’acompanyament familiar a l’hàbit de la lectura.

Donar a conèixer els recursos que disposen les famílies per millorar els hàbits de la lectura dels seus fills/es. Per exemple, la biblioteca.

Llegim junts! Promoure la lectura compartida entre

famílies i fills/es.



20


Reflexionar sobre les dificultades d’acompanyar als fills/es en la lectura.

Promoure l’interès per la lectura de pares, mares i fills/es.


Quines motivacions tenen els nostres fills/es?

Representar situacions de motivació per a l’aprenentatge.

Reflexionar sobre què és necessari per motivar als fills/es.

Com podem motivar els nostres fills/es per afavorir

el seu aprenentatge?

Proposar estratègies per motivar als nostres fills/es en determinats àmbits.

Reflexionar sobre les actituds dels pares i mares a la hora de motivar als fills/es.

Conèixer quins recursos de l’entorno poden ajudar que els pares i mares motivin als seus fills/es.

Comunicació

Relació amb la escola

Dialoguem en família

Posar en valor la diversitat cultural de famílies i identificar els punts que tenen en comú.

Afavorir la relació entre las famílies.

Com millorar la relació amb l’escola?

Conèixer los canals de comunicació que tenen les famílies per comunicar-se amb l’escola.

Reflexionar sobre la importància de comunicar-se amb els tutors.

Proposar estratègies per millorar la comunicació de les famílies amb els tutors de l’escola.


Com identificar la vocació dels nostres fills/es?

Visualitzar els elements característics de les famílies.

Posar en pràctica estratègies de comunicació que permetin conèixer millor quina és la vocació dels fills/es.

Com podem ajudar als nostres fills/es a prendre decisions

per a l’èxit educatiu?

Reflexionar sobre el procés de presa de decisions.

Plantejar propostes perquè els pares i mares puguin acompanyar als seus fills/es en la presa de decisions.

Participació a l’escola


Claus per a la creació de projectes d’AMPA

per a l’èxit educatiu

Reflexionar sobre les funciones que dur a terme l’AMPA en l’actualitat i considerar les que podria arribar a fer.

Explicar como elaborar un projecte orientat a la millora de l’èxit educatiu.

Posar en pràctica la proposta.

Com es gestiona un espai per al reforç educatiu?

Conèixer què és un espai de reforç educatiu.

Donar algunes claus per gestionar un espai de reforç educatiu per als fills/es.

La participació de les famílies per a l’èxit

Quin paper tenim les famílies a l’escola?

Conèixer els canals que tenen les famílies per participar en l’escola.

Donar eines per millorar la participació de



21


educatiu les famílies en l’escola.

Quin paper té l’entorno a l’hora d’afavorir l’èxit educatiu dels

nostres fills/es?

Donar a conèixer els recursos del barri o ciutat que poden afavorir l’aprenentatge dels fills/es.

Promoure els espais de relació compartits amb les famílies del barri i d’altres escoles de la zona.

4. Hi ha alguna altra activitat que us agradaria realitzar però que NO està inclosa al Catàleg? A quin àmbit

pertany i per què voleu impulsar-la?

Àmbit de l’activitat Temàtica de l’activitat Per què motiva dur-la a terme?

A quina necessitat respon?

Criança positiva

Suport a l’aprenentatge a casa

Comunicació


5. Quins de les activitats que heu seleccionat dureu a terme? Amb quina periodicitat ho fareu?

En aquest punt haureu de decidir quins de les activitats que heu seleccionat voldreu realitzar, i aquesta és una

decisió que depèn, en última instància, de la disponibilitat que tingueu per involucrar-vos amb el Programa. Us

proposem emplenar les dues primeres columnes de la següent plantilla (que podeu imprimir) i guardar-la posat

que constituirà el vostre Pla de Treball

Nom de l’activitat Quan la realitzareu? Qui la dinamitzarà Quines altres persones

ajudar al dinamitzador/a?



22

Suggerim incorporar a la proposta d’activitats, una activitat final orientada a valorar i reflexionar amb les

famílies sobre els aprenentatges i el procés efectuat. Compartim una dinàmica que pot ser útil per dur a terme

aquesta sessió:

Objectius

Reflexionar conjuntament sobre allò que el Programa ha aportat més enllà dels continguts que s'han transmès a través de les diferents activitats.

Identificar i decidir quines són les aportacions més valuoses del Programa i concretar les condicions de manteniment (materials i simbòliques) de cara al proper curs.

Detectar les necessitats futures per a la sostenibilitat del projecte.

Duració 60 minuts

Material necessari

Post-it

Mural d’un arbre, una regadora i una torreta

Bolígrafs

Orientacions per a

la dinamització

En el cas que algun dels participants no parli l'idioma vehicular serà necessari que el

dinamitzador/a o algun altre participant l’ajudi en la lectura i / o escriptura.

Estructura y

desenvolupament

Part 1. Dinàmica de l’Arbre i l’Aigua (30-40’)

El objectiu de la dinàmica és promoure la reflexió individual i el diàleg conjunt al voltant dels fruits que ha aportat el Programa a les persones que hi han participat, més enllà dels aprenentatges adquirits mitjançant les activitats realitzades.

Per a la realització de la dinàmica, el dinamitzador/a haurà de presentar als assistents un mural que conté el dibuix d'un arbre amb diverses branques. En primer lloc, demanarà a cadascuna de les persones que pensi en totes aquelles coses positives que el Programa li ha aportat més enllà dels aprenentatges. Aquest aspecte és important, i caldrà remarcar-ho (si és necessari posant exemples: coneixement de noves persones o la millora de les relacions existents, la possibilitat de treballar en grup, l’aprenentatge de coses noves, etc.), ja que la tendència pot ser pensar únicament en els coneixements adquirits durant les sessions de treball.

Per a cadascun dels "fruits" que la persona detecti haurà d'utilitzar un post-it que enganxarà en una de les branques del mural sense cap ordre.

Una vegada anotats tots els fruits (no més de 10'), el dinamitzador/a procedirà a llegir en veu alta, per compartir-los o aclarir conceptes als participants. Mitjançant aquesta lectura el dinamitzador no només haurà de transmetre i organitzar la informació, sinó intentar que els participants es posicionin sobre aquells aspectes que consideren més importants i que convindria mantenir de cara al nou curs.

Quan tots els participants que ho desitgin hagin fet les seves aportacions, el dinamitzador

finalitzarà la dinàmica repassant el llistat d'acords assolits entre els participants, animant-los a

seguir treballant de cara al nou curs.



23

Part 2. Dinàmica del viatge (15’)

Aquesta dinàmica persegueix diversos objectius: d'una banda conscienciar al grup de la necessitat de compromís i pro-activitat (individual i / o col. lectiva) per garantir el manteniment d'aquelles qüestions que s'han valorat com més virtuoses o útils en la dinàmica anterior; per un altre, concretar els requeriments necessaris (materials i simbòlics) per al manteniment i sostenibilitat del projecte; finalment, captar les necessitats formatives futures de les famílies.

Aquesta dinàmica posa la mirada en el futur (nou curs), però només per concretar el rumb a prendre, sinó per realitzar el nou trajecte. Encara que aquesta dinàmica és optativa, té molt interès en clau de la futura sostenibilitat del projecte, ja que requereix del compromís de les famílies, però sobretot amb la complicitat i suport dels agents de la comunitat.

Per realitzar la dinàmica proposem presentar un mural en blanc que simbolitzi el camí a recórrer. El dinamitzador haurà d'emplaçar als participants a expressar què esperen i volen de cara al futur (vinculat amb els objectius del Programa), però també ha de fer prendre consciència i ajudar a reflexionar sobre què es necessita per fer el camí (per exemple: quins agents cal implicar, quina responsabilitat han d'assumir les famílies, etc.).

Una vegada fetes les propostes, el dinamitzador finalitzarà la dinàmica repassant les principals

aportacions realitzades. També explicitarà el seu compromís de fer arribar aquestes aportacions a

l'adreça del centre a fi que a aquesta sessió només sigui el punt i seguit d'un llarg projecte a seguir

recorrent.



24

Pas 4. Establir acords i compromisos

Una vegada establerta la proposta de activitats, caldrà consensuar com dur-

la a terme, és a dir, assignar les tasques i assumir compromisos per

garantir que les activitats es desenvolupin adequadament.

Cada membre del grup motor haurà de decidir com vol involucrar-se al

Programa en funció les seves habilitats, motivacions i disponibilitat. I una

vegada presa la decisió, haurà de consensuar-la amb la resta del grup.

Cal tenir present que els acords que s'estableixin durant aquesta fase no

seran inamovibles, ja que el context de les persones anirà canviant, però és

important establir uns compromisos verbals o, fins i tot, escrits, en els quals, per exemple, les persones es

comprometin a donar suport al Programa durant com a mínim un any o un curs escolar.

El Programa preveu dos rols –no excloents- que poden exercir les persones que decideixin involucrar-se en ell:

el rol del dinamitzador i el rol del facilitador.

Rol 1. El dinamitzador de les activitats

Una primera modalitat per donar suport al Programa consisteix a assumir la dinamització d'alguna de les

activitats que s'han escollit en la fase anterior (pas 3 d'aquest manual). A continuació, oferim algunes claus per

orientar l'elecció d'aquesta figura.

Quina persona o persones pot dinamitzar les activitats?

Les activitats del Programa han estat dissenyades perquè puguin ser replicades per qualsevol persona que

estigui disposada i motivada per assumir aquesta responsabilitat: famílies, professionals del centre, altres

professionals, tècnics de l'administració, tècnics d'una entitat del barri, etc. En un estadi inicial del Programa, es

pot valorar la possibilitat de buscar un dinamitzador extern al grup motor, per dur a terme una o dues activitats

amb les famílies i generar, així, un clima de confiança. No obstant això, i conforme avanci el Programa,

suggerim que siguin els propis membres del grup motor els qui adquireixin el compromís de dinamitzar alguna

de les activitats.



25

Quin és el rol del dinamitzador i quines característiques hauria de tenir?

El rol del dinamitzador és clau per afavorir els processos de comunicació i d’aprenentatge del grup. Per a això,

considerem important que el dinamitzador:

Quants dinamitzadors poden dur a terme les activitats?

L'elecció del dinamitzador dependrà, bàsicament, del nombre i tipus d’activitats que s'hagin seleccionat, de

manera que en alguns casos es pot optar per un únic dinamitzador per a totes les activitats, mentre que en

altres casos el dinamitzador pot anar variant d'una activitat a una altra, de tal manera que una activitat estigui

dinamitzada per més d'una persona.

No imposi de manera unilateral

les seves opinions, sinó que tingui

una actitud receptiva amb les

aportacions que plantegi el grup

durant la sessió

Tingui una escolta activa durant

tota la sessió per tal de donar

resposta a les necessitats i

inquietuds dels participants

Tingui una actitud

empàtica cap als

participants del

grup.

Posi en valor els sabers i

habilitats de cada una de

les persones per enriquir

la dinàmica de treball

Sigui capaç de generar

un clima de confiança i

respecte entre els

participants.



26

Rol 2. El facilitador/a del Programa

Les persones que optin per no dinamitzar les activitats, tenen la possibilitat de realitzar un ampli ventall de

tasques igualment necessàries i importants per al bon desenvolupament del Programa, com per exemple:

Difondre les activitats entre les famílies de l’escola, ja sigui mitjançant

la creació d'un grup de WhatsApp, de Facebook o bé presencialment,

per despertar la seva curiositat i aconseguir que participin en alguna

de les activitats o fins i tot que donin suport al Programa.

Contactar amb l'adreça del centre per donar a conèixer la proposta

d’activitats.

Presentar la proposta d’activitats a les famílies, l'AMPA i el

professorat.

Difondre les activitats mitjançant la distribució de fullets informatius a

la escola, penjant cartells, etc.

Preparar l'aula (o un altre espai) on es realitzaran les activitats de diverses maneres: assumint la

responsabilitat d'obrir i tancar l’espai (en cas que es necessitin claus), organitzant-lo d’acord amb les

necessitats de l’activitat proposada, etc.

Cuidar dels fills/es dels participants durant la sessió. Aquesta és una tasca clau per afavorir la participació

de les famílies, ja que moltes vegades, les famílies no poden participar en les activitats no per falta de

ganes sinó per dificultats de conciliació.

Una vegada distribuïdes les tasques, suggerim completar la taula de les activitats emplenada en la fase anterior

(veure pas 3 d'aquest Manual) emplenant les dues últimes columnes per cadascuna de les activitats.

Nom de l’activitat Quan la

realitzareu? Qui la dinamitzarà?

Quines altres persones ajudaran al

dinamitzador?



27

Pas 5. Presentar el Programa a la resta d’agents

Una vegada consensuades les activitats (pas 3) i

distribuïdes les tasques (pas 4) arriba el moment de

presentar la proposta de activitats a la resta d'agents.

Presentar el Programa a l’equipo directiu del

centre escolar

Abans de presentar la proposta d’activitats a les famílies

serà necessari donar a conèixer la proposta a l'equip

directiu de l’escola. Aquesta reunió serà de vital

importància, ja que el suport de la direcció de la escola és essencial per garantir el bon desenvolupament de les

activitats. Cal escoltar i considerar l'opinió de l'equip directiu ates que la seva visió és privilegiada i pot ajudar a

acabar la proposta de activitats amb les necessitats de les famílies.

Orientacions per dur a terme la reunió

En aquesta reunió haurien de tractar-se, com a mínim, les següents qüestions:

1. Presentació a l'equip directiu del grup motor del Programa.

2. Presentació del procés efectuat per elaborar la proposta d’activitats. Les següents qüestions poden ajudar

a orientar aquesta explicació:

Quins criteris s'han considerat a l'hora d'identificar les activitats?

Com s'han prioritzat les activitats?

3. Presentació de la proposta d’activitats:

Activitats proposades i objectius als quals volen donar resposta.

Calendari de treball previst.

4. Valoració, per part de l'equip directiu, de l'encaix de les activitats amb les necessitats de les famílies i

valoració d'alternatives.

5. Acord sobre els dies, hores i espais en els quals es podrien realitzar les activitats.

6. Establiment d'un compromís per part de la direcció per poder dur a terme les següents tasques: realització

de fotocòpies, accés a materials per poder exercir les activitats (pissarra, cartolines, retoladors, post-its,

etc.), comptar amb la col·laboració del professorat per difondre les activitats (mitjançant comunicacions

escrites via motxilla i altres canals de comunicació habituals amb les famílies), etc.



28

Presentar el Programa a l’AMPA de l’escola

L'AMPA de l’escola és un agent clau que pot ser de gran ajuda pel desenvolupament del Programa, sempre que

s'hagi treballat amb ella de forma adequada. És per aquest motiu que recomanem, de manera especial,

mantenir una bona relació i informar-la perquè se senti protagonista del Programa.

La reunió de presentació del Programa és un moment crucial perquè l'AMPA se sumi al Programa (en el cas que

no formi part del grup motor). Per això, és molt important tenir una actitud receptiva i constructiva, posant en

relleu el treball que està realitzant i buscant l'encaix per tal d’enfortir la tasca de l'AMPA.

Orientacions per dur a terme la reunió

En aquesta reunió haurien d'abordar-se, com a mínim, les següents qüestions:

1. Presentació, per part de l'AMPA, de la situació de l'AMPA: junta, funcions,

activitats que es duen a terme en l'actualitat, etc.

2. Presentació, per part del grup de treball de:

Presentació del procés efectuat per elaborar el Pla de Treball.

Presentació del Pla de Treball.

3. Valoració, per part de l'AMPA, de l'encaix de les activitats amb les necessitats de

les famílies i valoració d'alternatives.

4. Valorar de quina manera les activitats proposades poden encaixar amb les

activitats que ja està duent a terme l'AMPA.

Presentar el Pla de Treball a la resta de famílies de l’escola i al professorat

Una vegada presentada la proposta d’activitats a la direcció del centre i a l'AMPA és el moment de contactar

amb la resta de famílies i el professorat de la escola per presentar-los el Programa. Recomanem dur a terme

aquesta reunió per tres motius:

Primerament, aquesta reunió serà la primera presa de contacte que les famílies tindran amb el

Programa, per la qual cosa serà un bon moment per “seduir-les” i convèncer-les dels beneficis

d'aquestes activitats.

Segon, la reunió pot ser un bon moment per recollir les opinions de les famílies en relació a les

activitats proposades, per la qual cosa aquestes famílies es poden sentir part del Programa des de

l'inici.

Finalment, aquesta reunió serà important per donar a conèixer al professorat de la escola la proposta

de activitats i per aconseguir el seu suport i complicitat a l'hora de donar a conèixer el Programa entre

les famílies. Cal tenir en compte que els tutors disposen d'uns canals de comunicació directes amb les



29

famílies, per la qual cosa és important que estiguin ben informades del Programa, ja que poden ser

unes bones aliades a l'hora de fer la difusió de les activitats.

Orientacions per dur a terme la presentació

Suggerim, en primer lloc, informar als tutors de l’activitat i demanar-los la seva col·laboració per distribuir els

fullets informatius de la presentació del Programa entre l’alumnat perquè els lliurin a les seves famílies. Per

tant, proposem convocar a les famílies mitjançant una comunicació escrita (a sota en trobareu un exemple) en

la qual se les informi de l'oportunitat de realitzar una sèrie d’activitats gratuïtes en la seva escola en el marc del

Programa Social per al Suport Familiar a l’Èxit Educatiu i en la qual se les convidi a assistir a la presentació

d'aquesta proposta, en què podran donar la seva opinió.

Per distribuir els fullets entre les famílies es pot sol·licitar la col·laboració dels tutors.

En aquesta presentació s’haurien d'abordar, com a mínim, les següents qüestions:

1. Breu presentació del Programa i dels membres del grup promotor. Recomanem projectar un dels vídeos

del Programa, la pàgina web i, si es considera necessari, preparar un fullet amb la informació bàsica del

Programa per distribuir entre les famílies. Aquests materials poden ser molt útils per establir una primera

presa de contacte amb el Programa. Per a això, serà important que a l'hora de reservar la sala per fer la

presentació es reservi, també, un ordinador i un projector.

Benvolgudes famílies,

Els pares, mares i professors que estem impulsant el

Programa Social Per al Suport Familiar a l’Èxit Educatiu, us

convidem a l’activitat “nom de l’activitat” que es farà el “dia

mes i any” a “nom del lloc on es durà a terme l’activitat” i

que pretén: “descriure breument els objectius de l’activitat”.

Aquesta activitat no té cap cost. A més, i en cas que ho

necessiteu, una persona s'encarregarà de cuidar als vostres

fills/es mentre duri l‘activitat.

Gràcies per endavant.



30

2. Presentació de la proposta de activitats. En aquest punt es pot projectar (o distribuir en paper) la proposta

de activitats elaborada anteriorment (veure pas 3 d'aquest Manual), és a dir, la taula que conté les

activitats, la seva periodicitat, el seu contingut i la justificació de per què s'han escollit.

3. A partir d'aquesta presentació es pot obrir un debat perquè les famílies expressin les seves necessitats i

interessos i perquè valorin si hi ha altres activitats que consideren importants per treballar l’èxit educatiu i

que no constin en la proposta presentada.

Una vegada finalitzades les reunions amb els diferents agents, l'equip motor haurà de valorar si és adequat

introduir algun canvi en la proposta d’activitats elaborada prèviament per donar resposta a les necessitats

expressades per aquests agents o si manté el pla de activitats previst i considera les propostes per al nou curs.



31

Pas 6. Preparar les activitats

Les activitats proposades al Catàleg estan pensades per realitzar-se en

una sessió d'una hora i mitja de durada, aproximadament. No obstant

això, i depenent de la rellevància i interès que desperti l’activitat, es

podrà valorar la possibilitat d'allargar-la amb sessions addicionals. Més

endavant aportarem algunes orientacions sobre aquesta qüestió.

Per tal de garantir el bon desenvolupament de les sessions es recomana

treballar amb grups d'entre 5 i 20 persones i disposar d'un espai amb

mobiliari que afavoreixi la interacció entre les famílies.

.

Orientacions per preparar les activitats que

formen part del Catàleg d’Activitats del Programa

En cas que les activitats seleccionades formin part del Catàleg de Activitats, suggerim que el dinamitzador

dugui a terme els següents passos:

1. Llegir la fitxa de l’activitat que es durà a terme per tal de familiaritzar-s’hi.

Objectius S’estableixen els objectius específics de l’activitat

Descripció

Es descriuen els passos de l’activitat.

Les preguntes que apareixen en color taronja i cursiva, són preguntes pensades perquè el

dinamitzador les plantegi als assistents.

Orientacions Es presenten indicacions relacionades amb els continguts que engloben l’activitat.

L'apartat pretén donar idees per a la dinamització i la reflexió.

Materials per a la sessió Es detallen els recursos específics que s'utilitzen en la sessió. Per complementar els

continguts es poden utilitzar les publicacions que apareixen en la bibliografia.

Conceptes clau Es tracta de paraules clau que situen el contingut d’acord amb un codi de colors en funció

del tipus de procés que es treballa.

Cap a el èxit educatiu Es relaciona l’activitat amb la seva contribució a l’èxit educatiu.

Tasques per a les famílies Es presenten temes per a la reflexió que les famílies es poden emportar a casa.

Exemples de la pràctica Recopilació de reflexions que han sorgit de l'experiència de les pròpies famílies dels

diferents centres on s'ha desenvolupat el programa i ajuden a situar el dinamitzador.



32

En el cas que l’activitat

proposada NO es correspongui amb cap

d'aquests objectius proposem reformular-la,

ja que l’objectiu últim de les activitats és

afavorir l’èxit educatiu dels infants i joves.

2. (Opcional) Buscar materials addicionals en el Banc de recursos per enriquir l’activitat. En aquest banc de

recursos trobaràs enllaços d’interès que poden ajudar a completar o acabar de definir l’activitat que

realitzareu (http://pagines.uab.cat/exitoeducativo/content/materials-y-recursos).

Orientacions per preparar les activitats

que no consten en el Catàleg d’Activitats del Programa

En aquells casos en els quals les activitats que s'han escollit no formin part del Catàleg de Activitats, serà

necessari dissenyar una nova activitat que respongui a les necessitats i interessos de les famílies. Per a això,

posem a la vostra disposició un Banc de recursos en el qual trobareu enllaços de documents, vídeos, etc. per

poder elaborar activitats (http://pagines.uab.cat/exitoeducativo/content/materials-y-recursos).

Per dissenyar l’activitat suggerim elaborar una nova fitxa. Aquesta recollirà tota la informació necessària per

poder dur a terme l’activitat. A l'hora d'elaborar la fitxa, pot ser útil considerar les següents qüestions:

1. Quin és l’objectiu d’aquesta activitat?

Enfortir la criança positiva: donar suport a las famílies per tal de

poder comprendre las necessitats dels infants i joves en

cada etapa del seu desenvolupament i poder generar

les condicions adequades en la llar per afavorir

l’aprenentatge.

Potenciar l’aprenentatge a casa: proporcionar

informació i ajuda a las famílies perquè puguin fer un

acompanyament i suport acadèmic eficaç cap als seus

fills/es.

Millorar la comunicació: identificar, dissenyar i posar en

marxa les eines i estratègies per millorar la comunicació

entre la família i la escola.

Fomentar la participació: dinamitzar i potenciar els grups més o menys formalitzats de pares y mares

(AMPA, Consell Escolar, Comissions de treball, etc.).

2. Quin és el nom de l’activitat?

3. Quins continguts es treballaran en aquesta activitat? Fer una breu

descripció dels continguts i objectius de l’activitat.

http://pagines.uab.cat/exitoeducativo/content/materiales-y-recursos

http://pagines.uab.cat/exitoeducativo/content/materiales-y-recursos



33

4. Com s'estructurarà l’activitat i en quantes sessions es realitzarà? Generalment, les activitats que proposem

es desenvolupen al voltant d'una estructura més o menys estàndard, però que pot adaptar-se a les

particularitats de l’activitat:

Benvinguda i presentació de l’activitat.

Presentació dels participants.

Identificar els coneixements previs de les famílies preguntant què entenen pel tema que es treballarà

en la sessió.

Desenvolupament del tema de treball proposat.

Tancament de la sessió resumint les idees principals i valorant la possibilitat d'aprofundir en algunes

qüestions mitjançant noves sessions.

5. Com es treballarà? Definir què tipus de dinàmiques es desenvoluparan per aconseguir els objectius

previstos.

6. Quins materials seran necessaris per dur a terme l’activitat? Preveure les necessitats de material per a

cadascuna de les sessions en funció de les dinàmiques proposades; per exemple; projector, cartolines,

post-its, etc.



34

Pas 7. Realitzar les activitats

Les activitats tenen com objectiu fomentar la reflexió,

el diàleg i l'intercanvi d'experiències entre les famílies

per incrementar l’èxit educatiu dels seus fills/és. En

aquest sentit, cada activitat constitueix una oportunitat

de aprenentatge única per fer emergir les necessitats

de les famílies i, alhora, estrènyer el vincle entre les

famílies. Així, no es limiten a tenir un caràcter

instrumental, vinculat a la transmissió de

coneixements, sinó que també pretenen que les

famílies es relacionin més i millor entre si, per la qual

cosa és fonamental vetllar perquè hi hagi un ambient

relaxat i de respecte mutu durant tota la sessió.

Generalment, les sessions de treball que proposem s’estructuren de la manera següent:

1. Benvinguda i presentació de l’activitat.

2. Presentació dels participants.

3. Identificar els coneixements previs de les famílies i preguntar què entenen pel tema que es

treballarà en la sessió.

4. Desenvolupament del tema de treball proposat.

5. Tancament de la sessió, resum de les idees principals i valoració de la possibilitat

d'aprofundir en algunes qüestions mitjançant noves sessions. Algunes qüestions que es

podrien plantejar a les famílies són:

Què és el que més us ha agradat d'aquesta activitat?

I allò que menys us ha agradat?

Creieu que el que heu après us serà útil de cara al futur?

Us agradaria participar en altres activitats durant aquest

curs? En cas afirmatiu, quins temes us agradaria tractar?



35

Així mateix, proposem aprofitar l'última part de cada activitat (uns 10-15 minuts)

per reflexionar breument sobre els aprenentatges adquirits i per preguntar a les

famílies quins temes els agradaria tractar en altres activitats.

Convé ajustar els continguts que es volen abordar al temps previst, per la qual

cosa no és recomanable superar l'hora i mitja de durada en cadascuna de les

sessions.

Les següents estratègies poden afavorir la dinamització i el desenvolupament

de les activitats:

Aclarir. Es tracta d'una combinació de fer preguntes, re-contextualitzar i articular allò que s'està dient i

s'utilitza quan algun participant no expressa amb claredat allò que es vol explicar. Per exemple: em podries

explicar una mica més a què et refereixes?

Verbalitzar allò que està passant. Expressar allò que s'observa, tant si s'ha expressat verbalment com si

s'omet. Per exemple: tinc la sensació que estàs preocupada, com a grup estem una mica dispersos avui.

Tenir curiositat. Mostrar una actitud curiosa i fer preguntes “provocadores” que convidin als participants a

opinar en una determinada direcció. La curiositat tendeix a reduir el risc d'emetre judicis i a dissipar el

malestar que aquest pot generar. Per exemple: em pregunto en què us sentiu més compromesos?

Escoltar activament. Es tracta d'estar atent a aquelles qüestions que són importants per al grup per poder

fer coincidir l’activitat amb les necessitats i valors del grup.

Interrompre i reconduir la conversa. És necessari fer-ho quan es parla sense deixar espai als altres

participants o bé quan el diàleg va cap a una direcció que no té res a veure amb el tema que s'està tractant.

Aquesta és una tasca complexa, ja que el dinamitzador hauria d'estar prou receptiu per obrir nous debats

que no s'hagin previst, però sent conscient de fins a quin punt aquests nous debats són pertinents i no

s'allunyen dels objectius inicials.



36

Pas 8. Valorar les activitats L'avaluació de les activitats és una tasca molt recomanable, sobretot en els

primers estadis de desenvolupament del Programa. En aquest sentit, disposar

d’informació sobre el procés efectuat i els seus resultats pot ser de gran utilitat

perquè alguns agents clau se sumin al Programa i donin el seu suport (material,

humà o financer).

Proposem dur a terme l'avaluació (o valoració) en dues fases:

D'una banda, i una vegada finalitzada l’activitat, suggerim que el dinamitzador empleni una fitxa per

disposar d’informació clau sobre l’activitat (participants, dinàmiques de treball, interès, etc.).

D'altra banda, i una vegada hagin finalitzat totes les activitats previstes, proposem un segon estadi

d'avaluació a realitzar de manera conjunta entre els membres del grup motor per valorar el procés en si,

partint de les valoracions de les activitats, però també de les vivències de les persones involucrades.

Valoració de l’activitat

Una vegada realitzada l’activitat, suggerim que el dinamitzador empleni i guardi la següent fitxa, que es pot adaptar i incorporar o eliminar una o més files.

Nom de l’activitat

Data de l’activitat

Característiques de los participants Número de homes: Número de dones: Ètnies/s:

S’ha generat algun conflicte o hi ha hagut tensions entre els participants o entre els participants i el dinamitzador? En caso que sí, ¿per quin motiu?

Els participants han mostrat interès pels temes plantejats durant l’activitat? (1=cap interès; 5=molt interès)

1 2 3 4 5



37

En general, creus que els participants han percebut la sessió com a útil?

Molt

Bastant

Una mica

Gens

Creus que s’han assolit los objectius previstos en l’activitat? En cas que no, indica el motiu o motius.

Manca de temps Continguts poc adequats als objectius Falta d’assistents Excés d’assistents Dinàmiques poc adequades Falta d’atenció o poc interès dels assistents Altres motius Quins?

Els participants han sol·licitat realitzar més sessions d'aquesta activitat? En cas afirmatiu, quins aspectes volen treballar?

Has tingut dificultats o problemes per dur a terme aquesta activitat? En cas afirmatiu, quines dificultats has tingut i com creus que es podrien resoldre?

Hi ha alguna altra qüestió que vulguis destacar?

Valoració conjunta Una vegada hagin conclòs les activitats arriba el moment de fer balanç del procés. Per a això, pot ser

interessant partir de l'experiència i vivència de les persones que s'han involucrat en el procés:

En el cas de les famílies, i si s’han seguit els suggeriments del Pas 3 (planificar una activitat de tancament

amb les famílies perquè puguin valorar el procés efectuat), es disposarà d'evidències sobre els efectes del

Programa en les famílies.

En el cas de la direcció i els tutors del centre, es podria plantejar una reunió (individual o conjunta) perquè

puguin valorar el procés efectuat i els canvis experimentats, i alhora, expressar quines necessitats i

expectatives tenen per al nou curs.

Aquesta informació, juntament amb les fitxes de les activitats emplenades pels dinamitzadors i les pròpies

vivències dels membres de l'equip promotor, haurien de constituir una bona base sobre la qual reflexionar

sobre el procés i els resultats de les activitats. En cap cas es tracta de dur a terme una avaluació exhaustiva,

però sí que és molt recomanable identificar aquells aspectes més rellevants i recollir-los en un document que

pot ser la base per difondre l'experiència duta a terme i establir noves aliances.



38

Alguns elements que podrien articular aquesta avaluació podrien ser:

Què ha funcionat?

En quins processos hem tingut dificultats?

Què hem après?

Quins canvis hem observat?

Estem satisfets amb el procés efectuat i amb

l'impacte que ha generat el Programa?

Quina ha estat la vivència de les altres persones

involucrades en el Programa?

Quins aspectes caldria enfortir per seguir impulsant

les activitats?

Etcètera.



39

Pas 9. Donar a conèixer l’experiència

Comunicar i difondre l'experiència duta a terme pot ser de gran utilitat no

només per afavorir el treball en xarxa dels agents de la comunitat, sinó per

establir noves aliances amb agents que poden ser clau par afavorir la

continuïtat del Programa. A més, donar a conèixer l'experiència a altres

centres del barri o ciutat, pot ser el preàmbul per construir nous espais de

relació que enforteixin el treball amb famílies, a través del diàleg i la reflexió

entorn de les actuacions dutes a terme.

Per tant, aquest procés no només pot ser molt beneficiós durant els estadis

inicials del Programa, sinó que pot incorporar-se com a una estratègia que

permeti teixir i reforçar una xarxa de treball afí, però també per generar les

condicions per donar continuïtat al Programa d'un curs a un altre.

Per poder dur a terme la difusió de l'experiència, és molt recomanable disposar d'evidències que recolzin els

èxits del procés (veure Pas 8 d'aquest Manual).

Per difondre l'experiència duta a terme, suggerim utilitzar els espais de relació existents (assemblees de les

AMPA, claustres del professorat, etc.) per no generar “costos afegits” a aquests agents. Caldrà tenir en compte

que tant el discurs com els registres comunicatius hauran d'adaptar-se en funció dels destinataris, però també,

dels objectius específics d'aquesta difusió (fer un retorn de la informació als centres o a les famílies i agrair el

seu interès, buscar aliances estratègiques amb agents del territori, etc.).

El discurs podria articular-se al voltant de les qüestions següents:

Què va motivar a impulsar el Programa?

Com s'ha desenvolupat el Programa?

Quins resultats ha tingut?

Quin valor afegit ha aportat en relació a altres propostes de treball amb famílies?

Quines perspectives de futur hi ha al voltant del Programa?

Etcètera.

En relació als destinataris, suggerim involucrar a tots els agents: famílies, direccions, altres professionals dels

centres escolars, tècnics de l'administració i de les entitats, etc.



40

Pas 10. Preparar el Programa per al nou curs

Una vegada finalitzades totes les activitats és el moment de valorar la

continuïtat del Programa de cara al següent curs. Aquesta continuïtat

no depèn únicament de la voluntat de les famílies participants, sinó

també de la voluntat i disposició de la direcció del centre i de l'equip

motor del Programa.

Una vegada que la direcció accedeixi a seguir donant suport al Programa és el moment que els membres de

l'equip motor valorin si volen seguir recolzant el Programa i busquin noves aliances, en el cas que es consideri

necessari.

A partir d'aquí, i durant les primeres dues o tres setmanes del nou curs, suggerim:

1. Realitzar una dinàmica amb les famílies que permeti presentar el Programa i recollir quin tipus d’activitats

es treballaran durant el següent curs.

2. Buscar noves persones voluntàries que s'impliquin en el desenvolupament del Programa de cara al nou

curs.

3. Fixar una data per començar a esbossar la proposta de activitats.

A partir d'aquí, es poden dur a terme els passos 2 a 9 d'aquest Manual per desenvolupar el Programa.

Manual per implementar el Programa - UAB...

Documents

Transcript of Manual per implementar el Programa - UAB...