1. Creat per: Pau Joan NietoCurs:1Ab Miquel Toni Llambias 2. ndexIntroducciHistriaEfectes de la malriaMecanismes de transmissiProcs de la MalriaVacunaCuriositats 3. IntoducciLa malria o paludisme es una enfermetat febril produda pel parsitPlasmodium que sencomana per picada del mosquit Anophelesfemella, ja que els mascles no piquen, salimenten de vegetals.Lnic cas de contagi directe entre humans s el duna dona embarassada que transmet la infecci via trasplacentria al fetus.Els smptomes sn molt variats, cursa amb febre entre els 8 i 30 diesposteriors a la infecci i pot estar acompanyada, o no, de dolor (de capo musculars), diarrea, decament i tos.Els medicaments no garanteixen una protecci absoluta contra lainfecci. 4. HistriaLa malria ha infectat els humans de 50.000 anys en ipot ser que hagi estat un patgen hum durant la historiasencera de la nostra espcie. Shan trobat espciesproperes als parsits humans de la malria enximpanzs, parent dels humans. Es troben referncies deles peculiars febres peridiques de la malria al llarg dela historia, comenant des de 2700 aC a la Xina. Elterme malria sorigina de litali de lEdat Mitja: "malaaria", "mal aire"; i se la va anomenar tamb paludisme,del llat "palud" (pant). 5. El britnic Sir Ronald Ross, treballant a lndia, finalment va demostrar el 1898 que la malria s de fet transmesa per mosquits. El que prov fou mostrar que certes espcies del mosquit transmetien malria a ocells i allant els parsits de les glndules salivals de mosquits que salimentaven docells infectats.Ross va rebre el Premi Nobel de Medicina el1902. Aquest treball pblic va salvar la vidaa milers de persones i va ajudar adesenvolupar els mtodes usats encampanyes de salut pblica en contra de lamalria.El primer tractament efica per a la malria fou lescora de larbre Cinchona, el qual cont lalcaloide quinina. Aquest arbre creix als turons dels Andes, en particular a Per. 6. Efectes de la MalriaLa malria causa uns 20-90 milions de Tot i que la infecci de VIH via la casos de febre alta i aproximadament malria ha incrementat la mortalitat, 1,5 milions de morts anualment. Aix continua sent un problema menor que representa una mort cada 30 segons enla combinaci del VIH i la tuberculosi. tot el mn. Les estadstiques precises snLa majoria de morts succeeixen en nensdesconegudes perqu molts casos menors de 5 anys i en donessucceeixen en rees rurals on les embarassades.persones no tenen accs a hospitals o arecursos per a garantir la salut. Com aTot i els esforos de reduir la transmissi conseqncia, la majoria dels casos i dincrementar el tractament, hi ha continuen indocumentats. hagut molt poc canvi en rees que es troben en risc de la malaltia. De fet, si la permanncia de la malria continua en el seu curs de permanent augment, la tassa de mortalitat pot duplicar-se en els segents vint anys. 7. Mecanisme de TransmissiLa femella dAnopheles infectada s portadora dels bacteris a les sevesglndules salivals. Si pica a una persona aquests entren dins la personaa travs de la saliva del mosquit, migrant al fetge on es multipliquenrpidament dins de les cllules heptiques mitjanant una divisiasexual mltiple. 8. Procs de la malaltiaLa ruptura de glbuls vermells, que alliberen merozots, que alliberensubstncies que estimulen lhipotlem, ocasionant espordiques crisis febrilsmolt intenses cada dos o tres dies seguides, al cap dunes hores, duna bruscatornada a una aparent normalitat. Aquest procs va deixant lorganismeexhaust i, en el cas dels nens petits, hi ha una gran probabilitat dun desenllafatal en absncia de tractament.El parsit evadeix el sistema immunitari al mantenir-se intracellularment en els hepatcits i eritrcits, tot i que molts eritrcits parasitaris sn eliminats. Per a evitar aix, el parsit produeix certes protenes que sexpressen a la superfcie de leritrcit. Aquest s el factor principal de les complicacions hemorrgiques de la malria. Aquestes protenes sn, a ms, altament variables i per tant el sistema immunitari no pot reconixer-lo de forma efectiva ja que quan elabora un nombre danticossos suficient (al cap de dues setmanes o ms) aquests seran intils perqu lantgen ha canviat. 9. VacunaElprimer a descobrir una vacuna sinttica La vacuna SPF66 es va provar en ms de anomenada SPF66 contra la malria va ser el 41.000 voluntaris a Amrica Llatina, on doctor Manuel Patarroyo, dorigen colombi. a principis de 1994 van ser inoculats 45 Entre 1986 i 1988 la vacuna sinttica va servoluntaris que van demostrar que la creada i provada en una colnia de micos de lavacuna indueix una forta resposta regi amaznica, els Aotus trivirgatus, i en un immunitria (entre un 40 i un 60% en grup de joves batxillers voluntaris que prestaven els adults, i fins a un 77% en els nens) el seu servei militar. No obstant aix, all vancontra la malria, sense provocar greus comenar els problemes, ja que per falta de efectes secundaris. Finalment, desprs recursos econmics es va interrompre laplicacide ser avaluada en varis llocs la vacuna massiva de la vacuna. va demostrar no tenir lefectivitat aspirada pel doctor Patarroyo, per la qual cosa es va aturar el procs de fabricaci i vacunaci. A partir daquest moment els laboratoris del Dr. Patarroyo shan dedicat a estudiar la vacuna amb lobjectiu de tenir un 99.9% defectivitat en tots els casos. La SPF66 es va convertir en la vacuna ms efectiva contra la malria fins avui desenvolupada. 10. CuriositatsLa tcnica dels insectes estrils sest perfilant com un possible mtodede control dels mosquits. El progrs cap a insectes transgnics, ogenticament modificats, suggereixen que les poblacions de mosquitssilvestres podrien fer resistents a la malria. La recerca a lImperialCollege de Londres va crear el primer mosquit transgnic paludisme,amb la primera Plasmodium espcies resistents anunciat per un equipde la Case Western Reserve University a Ohio, el 2002. Lxit de lasubstituci de les poblacions existents amb poblacions genticamentmodificats, es basa en un mecanisme de transmissi, com els elementstraslladables per permetre mendelians de lherncia de gens dinters. 11. Fi