1DIFUSIÓGRATUÏTA Revista núm. 6

Mònica Terribas: “ Escoltar és la base de tot aprenentatge”

Paisatges del Ter: La gran descoberta

Castellfollit de la Roca Festa Major entre cingles

Homenatgea PannikarSer a Tavertet

2

3

B envinguts i benvingudes al número de tardor del magazine “viQolot”:

La tornada de les vacances sempre suposa un nou repte. La temporada dóna el tret de sortida i el nostre magazine arriba al sisè número, just a punt de complir el nostre primer any com a mitjà.

La constància i saber quin és el nostre origen ens fa mostrar la nos-tra vessant més humana per ser me-reixedors de la confiança de tota la gent que ens ha anat seguint des de que vam iniciar el projecte “ViQolot”.

Arribem al número de tardor amb energies renovades i amb la in-tenció d’informar, d’expandir i d’obrir portes. De reafirmar la nostra volun-tat per seguir fent allò que sabem fer. I per això canviem la capçalera, per oferir una imatge més moderna, més adaptada als nous temps. L’eslogan que ens acompanyarà a partir d’ara exemplifica la nostra filosofia: “Apropant territoris”.

En aquest número podrem gau-dir d’una interessant entrevista amb la Mònica Terribas, actual directora de TV3 i de la qual vam escoltar les seves valuoses aportacions. Un in-teressant reportatge sobre la regió de Paisatges del Ter, amb el coure com a principal atractiu en aquest emergent turisme industrial, i un nou col·laborador, que s’uneix al nostre

equip: Tommy Robredo. El tennista, en aquest primer article, ens explica les seves primeres passes al món del tennis. Tot un exemple de sacrifici.

Només desitjar-vos que gaudiu d’aquest nou número i que en una de les nostres pàgines ja teniu la possibilitat de formar part del “Club d’Amics de ViQOlot”, una iniciativa que s’engega amb la intenció que les persones interessades s’assegurin els sis exemplars anuals, així com la oportunitat de beneficiar-se de les promocions exclusives que els nos-tres anunciants han pensat per tots els seus membres.

Bona tardor a tots i a totes!

Roger González i Lluís Musach, Directors de “ViQolot”.

MAGAZINEEditorial

Redacció: Anna Fontseca Joan Montero Lluís Musach Josep Lluís Berral Roger González Guillem Tenas

Col·laboradors: Pep Sala Tommy Robredo

Portal d’Internet: Central d’Edicions

Fotografia: Joan Montero

Publicitat: Central d’Edicions. 620 657 041 637 491 421

Director de continguts i correcció d’estil: Roger González

Disseny i maquetació: www.dos.cat

Tirada: 5.000 exemplars.

Dipòsit legal: B-46.129-2009

Edició: Central d’Edicions, Ctra. De Montrodon, 55. 08552 Taradell. Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421.

gestio@viqolot.com

Portal d’Internet: www.viqolot.com

És una idea original de Central d’Edicions.

4 MAGAZINEL’Entrevista. Mònica Terribas

Mònica Terribas: “ Escoltar és la base de tot aprenentatge”.

Mònica Terribas, actual directora de TV3, és la cara escollida per la nos-tra edició de tardor. Al seu despatx de direcció a Sant Joan Despí hem con-versat amb ella sobre el món de la co-municació, la seva vida diària i altres interioritats que valen la pena de llegir amb deteniment.

5

E ntre els seus savis mots hem extret les millors declaracions per oferir-vos un resum del que

va ser una entrevista en la que vam aprendre en cada resposta i de la que ara podeu gaudir a les nostres pàgi-nes.

-Com és un dia a la vida de Mònica Terribas?

Des de que estic a la direcció de TV3 és un dia dens. M’estructuro en reunions amb companys de l’equip però sempre fent-ho compatible en relació a la gestió empresarial, en relació a la corporació. Ho he de fer compatible i estar en contacte amb el mercat, la indústria, els mecanismes de control, etc. No hem d’oblidar que parlem d’una empresa gran que té a la vora de dos mil treballadors i això no és fàcil.

-Des de fora sembla com-plex...

Sí. I a més hi ha una responsa-bilitat molt alta perquè és un servei públic. Per mi, la única manera de fer aquesta feina és tenint poquíssima vida social, doncs rarament assisteixo a presentacions o actes. La gent que treballa aquí i que es creu molt “la casa” sap que la única manera de que les coses surtin bé és anant al màxim. Hi ha un punt de responsabilitat i ara mateix aquesta feina requereix estar molt abocat en el dia a dia.

-Ets una dona exigent amb tu mateixa?

Procuro ser-ho. Si t’ho mires bé, nosaltres som una petitíssima part de la història. Has d’ aprofitar bé la oportunitat que et brinda la vida i l’autoexigència és clau. És com vosal-tres, que heu creat una plataforma de comunicació i que ara l’heu de deixar tan amunt com sigui possible perquè en el futur la pugui continuar sàvia nova.

-Conduïes un programa com “La nit al dia” i ara ets directora de TV3. Com has afrontat aquest canvi?

Des d’un punt de vista personal dirigir “La nit al dia” era aprenentatge continu. Des de la direcció s’aprenen altres coses, obres l’espectre i la visió i sovint et treus el barret de periodista per copsar i aprendre d’altres temes. Quan dirigeixes equips tan grans en número de persones, has de delegar contínuament i reunir-te periòdica-ment amb el teu equip. Escoltar i con-fiar en el teu equip és fonamental.

-L’exigència et pot venir de “La nit al dia”?

No. Ja ve des de ben petita. De l’educació. Allò que la meva mare i el meu pare m’han inculcat és que has de treballar pels altres. Que el que no-saltres fem en la vida és per millorar l’entorn. Per això crec que sóc auto

exigent. Si sempre esperes que algú et solucioni els temes vas desencami-nat. Crec que primer has de fer tu el primer pas.

-Què ha de tenir una dona per arribar a un lloc directiu. Encara creus que hi ha moltes barreres?

Crec que tota la societat ha de creure en gent que faci bé les coses, sigui un home o una dona. A vegades, hem comès errors per prioritzar tenir dones als llocs buscant la paritat. La nostra generació ha de poder supe-rar això i hem de ser igual d’exigents, sigui del sexe que sigui. O nosaltres fem bé la nostra feina o que en vingui un altre.

-Explica’ns una mica la teva experiència a la Tv.

Vaig anar de concursant al “Vos-tè Jutja” d’en Puyal a defensar un cas, i ell em va agafar per treballar a “La vida en un xip” i “Tres i pics i repicó”. A partir de llavors, acabo la carrera i guanyo una beca per anar a fer el doctorat a Escòcia. A la tornada continuo treballant amb en Puyal en programes com “Un tomb per la vida”, després treballo amb Miquel Calzada, amb Toni Clapés, amb Vinyoli i Ber-tran i Àngel Casas. L’any següent, i amb trenta-sis anys agafo el projecte de “La nit al dia”. Abans, sempre ha-via estat darrera les càmeres. El pa-per periodístic de “La nit al dia” em va agradar molt i vaig créixer molt com a persona i com a periodista.

MAGAZINEL’Entrevista. Mònica Terribas

6

-Com definiries TV3?

Ara mateix, la considero com una de les eines de vertebració so-cial, cultural i política que té Catalun-ya. És un servei públic de qualitat i un actiu per Catalunya. Hem aconse-guit ser una referència. Quan passa alguna cosa en aquest país, la gent sap que TV3 l’informarà. Forma part de la construcció de l’imaginari. El país existeix perquè som capaços d’imaginar-nos-el. Tenim una eina de vertebració col•lectiva important. És un espai públic on el país es reflecteix i s’imagina. El mèrit dels que van co-mençar, com Ferrús o Joan Granados entre d’altres és vital. Van pensar en gran i es van creure que treballaven per Catalunya.

-Tanca els ulls i pensa una imatge que, davant de les càmeres sigui un gran record.

Quan tanco els ulls i penso en un record és sens dubte, quan vaig anar a entrevistar a Pere Casaldàliga. La sensació de pèrdua va ser increïble, com de no poder aprofitar més aque-lla vivència. L’enriquiment que signifi-cava s’havia acabat i vaig plorar molt. No només jo, sinó l’equip que vam co-brir l’entrevista. Aquí, t’adones que hi ha gent que trascendeix i d’altra que no.

-Quines qualitats ha de tenir un bon entrevistador?

Primer de tot que t’interessi el que t’hagin d’explicar i tenir curiosi-tat per l’entrevistat. Una altra de molt important és documentar-te molt bé i aquí hi ha feina. Has de poder repre-guntar a dins de la seva resposta.

-Ens pots donar un truc dels teus per captar les millors declara-cions d’un entrevistat?

El meu objectiu no són els titu-lars. M’agrada que el televident cap-ti la notícia en la seva globalitat. Per això, més que buscar el titular has de buscar que la gent es faci un mapa de la persona.

-Creus que una persona, enca-ra que no hagi estudiat periodisme i té dots, pot triomfar en el món de la comunicació?

Evidentment. La feina de la co-municació és molt global i requereix moltes especialitzacions que no són del periodisme. És un rotund sí.

-De tots els premis que has re-but per la teva tasca, quin t’ha fet més il•lusió i per quin motiu?

Els Premis Nacionals de co-municació i sobretot, el del col•legi d’enginyers que ens el van donar per les entrevistes tècniques de “La nit al dia”.

-Quan la gent del carrer et para, què et diu? Fa algunes de-mandes sobre programació?

El que em passa sovint és que em paren pel carrer per demanar-me explicacions. I la majoria de vegades,

Lluís Musach, un dels directius de ViQolot, en un moment de l’entrevista a Mònica Terribas, al despatx de direcció de TV3.

MAGAZINEL’Entrevista. Mònica Terribas

7

trobo la manera de contestar-les per-què la gent és agraïda. Una persona que et pregunta, en el fons està reco-neixent la feina que fas.

-Creus que la professió de periodista està mal vista per la so-cietat? Quines coses canviaries d’aquesta professió?

Molt mal vista i, a més, ens l’hem carregat nosaltres. Aquesta feina, que ha de ser de vigilància de l’entorn per informar bé, no s’està fent així. S’han oblidat els principis del periodisme. La única solució és que qualsevol perso-na que treballa en comunicació ha de pensar que treballa per la societat. És un principi tant elemental que l’hem pervertit i pel bé de tots l’hem de re-cuperar.

-Creus que fixar-se en un mo-del de periodista i en una manera de fer les coses, pot ajudar a un noi o noia que està encara a la Facul-tat?

Afortunadament, a la meva vida professional he tingut molts referents. Rosa Marqueta, Àngel Casas, Miquel Calzada, i en Puyal. És important que trobis la teva personalitat però que aprenguis molt dels altres. Reconèixer els mestratges és importantíssim.

-T’hem volgut entrevistar per-què tot i no ser de La Garrotxa ni d’Osona, creiem que compleixes els valors amb els quals nosaltres

treballem, que són l’exigència pel treball ben fet, i l’auto superació. Ens recomanaries una línia de tre-ball, ara que ens has conegut una mica?

És important creure-us el vostre talent, però també saber jugar amb les vostres limitacions. L’expansió que heu de fer ha de ser mica en mica, i anar solidificant el projecte. Crec que el vostre èxit de complir un any radica en la constància i el talent.

-La nostra publicació és fruit d’una necessitat que vam detectar sobre dues comarques d’interior que vivien d’esquena. Creus que els Magazines de reportatges tenen un impacte sobre la població?

Totalment. La gent vol proximitat. Per tant, el que nosaltres detectem és que el “Telenotícies Comarques” és un dels més vistos i ben valorats. Per això esteu en la línia. Això que esteu fent no és fàcil i ara heu d’anar im-plantant la marca que heu creat.

-Ets la nostra primera dona de ViQolot, i estem orgullosos que ens hagis rebut tan amablement. Quins valors creus que ha de transmetre un mitjà de comunicació?

Rigor i també que tingui el seu propi esperit editorial, i que aquest principi no es traeixi.

Com veus Oso-na?

Em ve a la ment Vic i la novel•la “Laura a la ciutat dels sants” que em va marcar molt i tinc aquest imaginari.

I La Garrotxa?

Tranquil·litat i paisatge.

Un plat.

Sóc força fàcil però m’agrada molt el risotto.

Una beguda.

El vi negre. Les denominacions de Priorat, Cos-ters del Segre estan molt bé.

Un país per viu-re.

Catalunya. És el meu país, el que he nascut i el que he trepitjat més. M’estimo Catalunya.

Una pel·lícula de referència.

“ C i u d a d a n o Kane” i “R.K.O”. De les últimes que he vist, “Toy Story 3”.

Un cantant.

I n d i s c u t i b l e -ment, Lluís Llach.

Una afició.

Llegir novel•la negra.

Un personatge històric.

Ermessenda de C a r c a s s o n a . Una dona amb una personalitat increïble de la que veurem una gran sèrie a TV3 a la tardor.

Redacció.

MAGAZINEL’Entrevista. Mònica Terribas

EL QÜESTIONARI:

8

E n l’edició de tardor, us volem proposar els se-güents portals:

Actic: creació de competències en tecnologies de la informació i la co-municació:

L’Actic és un certificat que acre-dita a un individu la seva competència digital. Aquesta comporta un ús segur

i crític de les TIC, tecnologies de la societat de la informació, per al tre-ball, oci i la comunicació i és una com-binació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les TIC, que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius concrets en eficàcia i eficiència.

Molts processos de selecció de personal per oposicions o bé per empresa privada ja exigeixen tenir aquest certificat en algun dels seus

tres nivells.

http://www20.gencat.cat/portal/site/actic

Webs útils d’emprenedors en cata-là a Catalunya:

Portal CAT365:

El portal CAT365 és la nova Ofi-cina Virtual de Tràmits de la Genera-litat de Catalunya , que informa dels

MAGAZINEActualitat econòmica

9

tràmits que es poden realitzar per Internet, per telèfon i presencialment, entre ciutadans, empreses o entitats i la Generalitat de Catalunya.

http://www.cat365.net/Inici/ServeisEm-preses/AreesGenerals/Emprenedors/

Portal inicia.gencat.cat

És el portal de creació d’empreses de la Generalitat de Catalunya. S’estructura en 4 parts principals: Mo-tivació, on t’ajuden a llençar-te a crear un negoci; Creació, on t’assessoren perquè la teva idea es converteixi en un negoci; Creixement i consoli-dació, on et posen a l’abast tot una sèrie d’eines i instruments per tal que el teu negoci tingui èxit; i l’Actualitat que serveix per conèixer el dia a dia de notícies relacionades amb el món de l’empresa i l’emprenedoria.

http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/

Webs útils d’emprenedors a nivell estatal:

060: web empresarial virtual que dóna suport als emprenedors amb l’objectiu de crear noves activitats em-presarials a nivell estatal.

http://www.060.es/empresa-ides-idweb.jsp

Circe: ofereix,entre altres coses, la possibilitat de realitzar els tràmits de constitució i posada en marxa d’una societat, sigui una societat limitada, societat de responsabilitat limitada o empresari individual, per mitjans tele-màtics.

http://www.circe.es/Circe.Publico.Web/pub/Default.aspx

A&M Associats.

MAGAZINEActualitat econòmica

10

A finals dels anys seixan-ta i de la mà de Lluís Mora, pare de la nis-saga de cinc germans

que en l’actualitat regenten Vidres Mora SL, s’iniciava una empresa atí-pica i de la qual en descobrirem els seus valors empresarials en el proper reportatge.

La tarda que m’entrevisto amb en Jordi Mora, actual gerent de Vidres Mora, sembla una tarda qual-sevol. Una d’aquelles tardes en que l’activitat a l’empresa és frenètica. Les dues naus, una davant de l’altre, i situades al polígon industrial Mas de Les Vinyes de Torelló, no paren mai. “Tenim la sort de ser coneguts per el nostre esforç en fer la feina ben feta. Sempre intentem seguir uns valors de qualitat i professionalitat i resoldre els problemes dels clients”, explica Jordi Mora.

UN PARE PIONER I EMPRE-NEDOR

El pare dels cinc germans, Lluís Mora, ja els va inculcar des de petits la mentalitat de ser constants i molt treballadors. “El nostre pare va començar de forma modesta al cen-tre de Torelló. Als primers anys vam obrir una petita botiga al carrer Sant Antoni, en la que majoritàriament hi veníem mobiliari de bany, com miralls i accessoris”, relata Mora.

D’aquesta manera, Vi-dres Mora va ser pionera en el sec-tor del vidre a Torelló. Els seus cinc fills segueixen l’estela del pare i cada un ocupa una àrea diferenciada. La Mª Carme s’ocupa de les dues bo-tigues, la Iolanda fa la gestió inter-na de l’empresa, la Sandra s’ocupa dels temes financers, en Joaquim s’encarrega del taller de vidre i en

Jordi fa les funcions de gerent. “Tots ens impliquem molt. Hem pujat amb la cultura de l’esforç i del treball. Som molt més d’actuar que no pas de mi-rar”, explica Jordi Mora.

A més, no hem d’oblidar que ja hi ha una tercera generació que ha iniciat algunes feines a l’empresa. Han de ser el relleu natural d’una em-presa tan atípica en els temps que co-rren.

UNA EMPRESA D’ARREL FA-MILIAR I MOLT INNOVADORA

Com bé reconeix Jordi Mora, la separació entre empresa i vida familiar es fa gairebé impossible. “A les reunions d’empresa i a les tro-bades familiars som els mateixos, per això és inevitable que no s’acabi par-lant de feina”.

MAGAZINEValors empresarials. Vidres Mora

Vidres Mora Valors empresarials5A la foto els cinc germans amb en Kiku el cunyat,

que forma part de l’equip de l’empresa pràcticament des de els seus inicis

11

Vidres Mora és una empre-sa que exemplifica la perseverança i la inquietud cap a una professió. A prin-cipis dels anys noranta, es traslladen del centre de Torelló al polígon Mas les Vinyes, ubicació actual. “Quan vam agafar el relleu, vam pensar que voldríem fer gran l’empresa del pare. Amb la inversió en instal•lacions i en maquinària per millorar la qualitat en el treball i per tant oferir un bon servei al client. Quan tens una empresa, la millora i l’aprenentatge ha de ser con-tinu”, opina Jordi Mora.

Amb 17 persones en plan-tilla, Vidres Mora encara el futur amb optimisme. Asseguren que els clients han quedat contents i aquest fet ha propiciat que els recomanessin i les feines anessin sorgint de forma fluïda. “Sempre intentem, en la mesura de les nostres possibilitats, que el client quedi molt satisfet. Això et genera la seva confiança”, finalitza Mora.

QUATRE ÀREES DE NEGOCI

Apart de les naus que ocu-pen els dos tallers, el de vidre i el de tancaments d’alumini, Vidres Mora

també disposa de dues botigues al nucli urbà de Torelló. Una és Vidres Mora amb una extensa gamma de miralls i mampares, tant de fabricació pròpia com de catàleg, i l’altra botiga és Aromes, un espai on s’hi poden trobar perfums per a la llar i objectes de decoració per a tots els gustos.

Dins de les especialitza-cions de l’empresa, trobem els treballs realitzats en vidre com polir, tallar, vi-dre laminat i vidres de seguretat i tam-bé l’especialització en tancaments d’alumini, amb l’estalvi d’energia que suposa pel client.

CRISAL GRUP, UNA MARCA AMB SEGELL DE QUALITAT

Fa un any i mig, cinc em-preses catalanes creen Crisal Grup, un grup de compra i de treball que busca la complementarietat en el ser-vei i donar cobertura a tota Catalun-ya i Illes Balears. Segons Jordi Mora, “Crisal Grup ens obre moltes portes. Ens complementem i ens ajudem en les feines. De cara al futur, ens anirà molt bé formar part d’aquest grup”.

ELS VALORS DE VIDRES MORA

La veu pausada i la mira-da clara de Jordi Mora denoten ja una empresa que fa les coses bé. La ves-sant humana hi és molt present.

Asseguren que han fet les inversions al moment que tocaven per així tenir marge de maniobra. “S’han intentat fer les coses amb sentit comú. La nostra visió és que l’empresa és per a tota la família, però també tenim en compte l’estabilitat i seguretat dels treballadors”.

És així com Vidres Mora ha anat fent passos segurs. Tenint clar quins són els seus orígens i fent allò que saben fer: treballar amb ganes i il·lusió.

En Jordi i l’equip Mora m’acomiaden amb un somriure, i sur-to del seu despatx amb la certesa d’haver conegut bons professionals que per sobre de tot, són persones senzilles. De tracte afable.

Roger González Redacció

MAGAZINEValors empresarials. Vidres Mora

5 La fabricació de l’alumini com la mani-pulació del vidre s’han centralitzat a les instal·lacions del polígon Mas les Vinyes.

5 Els tancaments d’alumini juntament amb les proteccions solars ofereixen un gran aï-llament i un estalvi energètic.

5 El vidre s’utilitza en arquitectura i interio-risme per les seves múltiples possibilitats i aplicacions.

12

L’ofici de flequer és ben an-tic, i tot i que a Catalunya en tenim constància que des de l’Edat Mitjana ja es

constituïen en confraries, no és fins les darreres dècades que aquesta bo-nica i alhora desconeguda professió s’ha anat modernitzant i adaptant-se als nous aires de la societat.

L’Espiga d’Or és un gaire-bé centenari establiment vigatà (data de 1923), que s’inicia en temps difícils i com a pastisseria. Rafel Arnaus, un dels actuals gerents d’aquest negoci familiar així ens ho explica. “En aquell temps no es menjaven gaire pastis-sos, potser només diumenges i fes-tius. El canvi de volta va venir quan vam passar a ser una fleca”.

I ens parla del seu avi, del que encara guarden una recepta ben

especial i que data de l’any 1925. L’Espiga d’Or, en dates assenyala-des, encara elabora el que anomenen “La coca especial de la casa”. Un fet ben curiós.

UN NEGOCI D’ARREL FAMI-LIAR

Sempre amb la família Arn-aus al capdavant, l’Espiga d’Or ha vist com generació rere generació la feso-mia de Vic canviava però hi havia una cosa que no variava. “Ara som tres. Jo com a Rafel Arnaus, la meva dona Mª Àngels Subirana i la meva germa-na, Roser Arnaus. I mai hem deixat de fer pa.”, explica.

Arnaus, que confessa que li agrada més estar a l’obrador que no pas duu temes de gestió empresa-rial, és un enamorat de la seva feina i

així ho mostra quan parla de la seva passió. “Amb la guerra de preus de la baguet hem reaccionat per espe-cialitzar-nos en pa tradicional: pa de pagès, pa d’Osona i el pa rústic. Crec que no has de parar mai d’adaptar-te al client”. Una sàvia decisió.

PIONERS EN EL PA INTE-GRAL

L’Espiga d’Or sempre s’ha caracteritzat per elaborar i comercia-litzar una gran varietat de pans, però això té una explicació.

Quan la marca Santiveri aterra a Vic cerca un forn de pa per col·locar els seus productes. L’Espiga d’Or, que els va tenir en exclusiva, s’adona del canvi de tendència. Se-gons Arnaus, “la gent demanava pa integral i els seus derivats. Hi van

MAGAZINETrajectòries. L’Espiga d’Or

L’Espiga d’Or

una família de flequers

13

haver empreses que van començar a importar farines integrals i això també en va facilitar el procés”.

UN GRAN ASSORTIT I VARIE-TATS PER A TOTS ELS GUS-TOS

Un dels valors afegits que té l’Espiga d’Or és que diàriament és dels forns de la comarca d’Osona que fa més varietat de pa. Entre ells hi tro-barem el pa de soja, l’espekel (pa de pipes de girasol i soja), el pa sense sal, el pa de fibra, el pa bio digestiu o el pa de kamut (farina antiga i que conté menys additius). “El nostre pro-cés de fermentació és la clau. Les fer-mentacions són llargues i això es nota en l’acabat final”, subratlla Arnaus.

EL PA DE L’ESPIGA D’OR

Pels que no hi entenem podria semblar que tots els pans són iguals. Mai aniríem més errats. Arn-aus ens ho mostra: “som gairebé dels únics que fem pasta i llevat mare. Fer-

mentem en cossis de fusta que fa que el pa tingui millor gust”.

Una altra de les diferències és que el pa de l’Espiga d’Or és espès i fa la crosta gruixuda, que fa que el pa es conservi millor i tingui més sa-bor. Arnaus diu que “allò que fa bo el pa és que tingui les hores adients de fermentació. Si es fa ràpid s’hi ha de tirar molt llevat artificial i molts addi-tius”.

EL PA D’OSONA I ALTRES CU-RIOSITATS

Quan és preguntat sobre quin pa li agrada més elaborar, Rafel Arnaus no vacil•la al respondre que és el “Pa d’Osona” i que també és el que va millor per sucar amb tomàquet i, per tant, de menjar.

En canvi, el pa que menys li agrada fer és el pa sense gluten, ja que l’ha de fer amb motllo perquè sinó no té aguant i cal vigilar molt el procés perquè quedi bé.

El “Pa d’Osona” és se-gons Rafel Arnaus, “un pa de cros-ta no massa gruixuda, cruixent i que va molt bé per fer pa amb tomàquet. Hi afegim farina de sègol per donar-li més gust i enriquir-la i una mica d’oli per compensar les farines d’abans. El procés d’elaboració és totalment diferent al pa normal. El pa d’Osona el pastem, té un repòs en bloc de 3-4 hores, després el pesem, torna a te-nir un altre repòs d’uns 45 min, el for-mem, i fa la 3a. Fermentació. Llavors és quan el posem a coure”.

Abans d’acabar la meva vi-sita a l’obrador de l’Espiga d’Or he po-gut fer fotos de com s’elabora el “Pa d’Osona” i he pogut comprovar sobre el terreny com s’elaboren els diferents tipus de pans. I és que com sempre dic, “si de pa no en falta, no cal pa-tir”.

Redacció.

MAGAZINETrajectòries. L’Espiga d’Or

14

S ón un luxe les vacan-ces en època de crisi? Com és un viatge a mida que se surti d’allò que

ofereixen els catàlegs? Què és una agència de viatges amb valor afegit? La resposta a aquestes preguntes les podrien contestar tres empresàries osonenques que inicien el seu propi negoci el catorze de desembre de 2009 sota el nom de Vicatjant.

Tres dones al front d’una empre-sa. Tres emprenedores que aporten la seva energia femenina en un espai de colors impactants (els seus colors corporatius són el verd i el lila), amb els quals van pintar les parets d’un lo-cal de 103 m2 al barri del Remei de Vic.

“Ens complementem. Mentre a la Rosa li encanten els números i por-ta tota la comptabilitat, la Bet es mou molt bé en temes d’empresa i jo, gau-deixo moltíssim preparant viatges a

mida”, explica Gemma González, una de les tres sòcies de Vicatjant.

UN PRIMER ASSESSORA-MENT

Abans d’obrir la seva empresa, les tres valentes protagonistes de Vicatjant es van assessorar amb Im-pevic. “Els hi posem un deu. Ens van encaminar molt bé i van resoldre els possibles dubtes que podíem tenir”, explica la Rosa.

Per a Gemma González, el fet “de tenir la nostra agència ho hem vist com una oportunitat i ens hem pogut especialitzar en el viatge a mida, tot i que cobrim tots els altres serveis”.

EL REMEI: UN BARRI DINÀ-MIC I AMB MOLT FUTUR

El fet de triar el vigatà barri del Remei de Vic per ubicar la oficina va

ser degut a que dues de les sòcies treballaven al barri, mentre que la Gemma González hi va néixer. “Els lloguers al centre de Vic són inacces-sibles quan comences. A més, al cen-tre de Vic hi ha massa concentració d’agències. Al Remei, s’hi està bé i molta gent ja ens comença a conèixer i s’interessa per allò que els podem oferir”, subratlla la Bet.

De fet, tenen raó. El barri del Re-mei, a través dels plans de dinamitza-ció proposats a través de les diferents institucions presenta una cara molt més neta i l’activitat comercial va en augment.

ÀMPLIA GAMMA DE SERVEIS

Tot i que la seva especialització són els viatges a mida i els serveis a les empreses, hi ha altres serveis que també queden coberts a Vicatjant. Així, sortides d’un dia per a persones

MAGAZINEEspai emprenedors. Vicatjant

Professionals del Viatge

15

de la tercera edat, paquets de catàleg a qualsevol indret del món, o també el servei d’enviament de diners, que a l’estar ubicades en un barri amb una taxa d’immigració alta, també feia fal-ta. “Com poden comprovar els nostres clients, basem la nostra empresa en relacions de confiança”, explica Gem-ma González.

COM SERIA LA VOSTRA AGÈNCIA IDEAL?

A les tres emprenedores els agradaria que Vicatjant fos un punt de referència en el viatge a mida. Els preguntem que desglossin el que en-tenen per viatge a mida. La resposta de la Gemma esvaeix qualsevol dub-te. “Sortim del catàleg. Si un client vol anar tres dies a la Costa Brava i vol sopar en un restaurant en concret, hotel i gaudir d’un espectacle, li acon-seguim. Un altre exemple serien els EUA: fer una estada a les ciutats que el client desitgi i durant les nits que hi vulgui dedicar, oferint-li els trasllats, els vols interns i una infinitat de ser-veis extres més. Un viatge a mida su-posa més feina, però dónes al client allò que realment està buscant; de ve-gades el catàleg no s’ajusta a la idea que porta el client”.

Expliquen que conèixer el destí és molt important per saber-lo vendre bé, però que les fires, els programes de formació, els cursos i Internet com-plementen la informació detallada que posteriorment donaran als seus clients. “Em sento molt segura quan

parlo de Portugal o les Balears, doncs són destins que he viscut i els conec a la perfecció”, explica Gemma Gon-zález.

ELS VALORS AFEGITS DE VICATJANT

“L’assessorament que et dóna Vi-catjant o una agència especialitzada, no te’l donarà una màquina”. Aquesta premissa és bàsica per entendre les funcions que fan en l’actualitat les agències. Segons la Rosa, “sabem de què parlem. Generar confiança i actuar amb rapidesa és bàsic perquè els clients confiïn en tu”.

Asseguren que el fet de no tan-

car la oficina els migdies els hi ha reportat clients nous i també volen destacar que disposen d’un espai ha-bilitat perquè nens i nenes passin una bona estona, mentre els seus pares són atesos.

Així doncs, l’assessorament específic, el servei professional i un horari que va de les vuit del matí a les set de la tarda, durant els mesos d’abril a octubre, i de les vuit a les sis de la tarda de novembre a març, con-formen els valors afegits de Vicatjant, una nova opció pels vostres propers viatges i una alternativa a les agèn-cies de viatges convencionals.

Redacció.

MAGAZINEEspai emprenedors. Vicatjant

16

J osep Lluís Diego, més co-negut com a Josin, confes-sa que des dels setze anys sempre s’ha dedicat a mun

tar tancaments. Després de dotze anys a la mateixa empresa, es va decidir per crear-ne una de pròpia. D’aquesta manera tan senzilla però alhora tan complexa, l’any 2006 neix Divic, empresa especialitzada en tan-caments d’alumini i vidre.

Josin ho explica en primera per-sona: “ oferim qualsevol producte re-lacionat amb el tancament, ja sigui amb vidre, alumini o Pvc. Aportem solucions de tancaments per a la edi-ficació i la indústria”.

Aquest emprenedor, que creu estar molt identificat amb el que sig-nifica el mot “emprendre” opina que no els ha afectat la crisi. “Tot i que vam començar dues persones, ara som cinc treballadors en nòmina i tres d’autònoms. La crisi ens va agafar en

el procés d’expansió i no l’hem nota-da”.

La constància i el fet de ser una empresa de muntatge i no de fabrica-ció també els han ajudat molt a créixer sostingudament.

IMATGE DE MARCA I DISTRIBUÏDORS OFICIALS DE LA MARCA WERU

A Divic es tenia clar que calia apostar per una imatge de marca. D’aquesta manera, a través del logo-tip, de la retolació de la seva flota de vehicles i de tota la seva comunicació, ofereixen una targeta d’entrada basa-da en criteris de credibilitat i qualitat.

Divic estudia, analitza i dissen-ya sistemes de fusteria d’alumini per aportar solucions amb les màximes qualificacions tecnològiques i estèti-ques actuals.

A més, una de les seves armes de venda és la de ser distribuïdors oficials de la marca Weru, una firma de primera línia i molt coneguda en el sector dels tancaments.

FIDELITZAR EL CLIENT

Josin té clar que per mantenir-se i créixer mica en mica cal tenir una cartera de clients diversificada. “Te-nim particulars i empreses. Per exem-ple, amb diversos constructors de la comarca els fem un servei integral de tancament de totes les seves obres”.

Estem en una època en la que la flexibilitat i l’adaptabilitat són fo-namentals. “Agafar obres grans ens permet refermar els nostres valors i també em satisfà d’allò més poder-les acabar amb els terminis pactats amb el client. És el nostre compromís”, afirma Josep Lluís Diego.

MAGAZINEEspai emprenedors. Divic

Espai emprenedors Divic

17

PERSPECTIVES DE CREIXE-MENT

Amb l’estalvi d’energia que ofe-reixen els tancaments actuals, sem-bla ser que aquest sector té encara un llarg camí per recórrer. Segons el propietari de Divic, “avui en dia es treballa molt en reformes. La gent vol sentir-se còmode a casa seva i des de Divic intentem aconseguir-ho”.

L’equip és la fortalesa de Divic. Després de la interessant conversa amb un emprenedor com Josep Lluís Diego així ens ho reafirma. “el secret és que tots remem en una mateixa di-recció”.

Sap que com a empresari que és, a vegades ha de prendre deci-sions que són difícils, però alhora in-evitables. “Allò realment important és que l’empresa tingui una vessant molt humana i els que hi estem, tinguem una predisposició a l’aprenentatge”, opina Josin.

El Networking (intercanvi de fei-nes i informació amb els seus clients), és també, un dels eixos de l’empresa. Segons Josep Lluís Diego, “els con-tactes amb fusters, ferrers i sobretot l’emergent sector de les plaques so-lars és bàsic per nosaltres. Tot està connectat i ens n’hem de beneficiar”.

Lluís Musach Redacció

MAGAZINEEspai emprenedors. Divic

18

“ Hi haurà bellesa si esti-mem la bellesa, com si el vent que ens empeny fos un vent d’esperança”.

Aquest és un bonic vers de Miquel Martí i Pol, fill de Roda de Ter, mu-nicipi que actualment pertany al Con-sorci turístic Paisatges del Ter, i que m’evoca un territori que estima tot allò que pot oferir.

Els quinze municipis que agru-pen aquest Consorci turístic (creat l’any 2001), apleguen una xifra de 54.000 habitants, repartits entre Mon-tesquiu, Vidrà, Santa Maria de Beso-ra, Sant Quirze de Besora, Sora, Sant

Pere de Torelló, Sant Vicenç de Tore-lló, Torelló, Orís, Les Masies de Vol-tregà, Santa Cecília de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Manlleu, Roda de Ter i Les Masies de Roda.

La Núria Serrallonga, gerent del consorci des de l’any 2002, ens ex-plica quines funcions fa aquest ens per dinamitzar el territori. “La creació de Paisatges del Ter és fruit d’una necessitat de promocionar el territori mitjançant la difusió i l’estimulació de l’activitat turística, sempre entenent el turisme com un sector econòmic en emergència”.

ELS ATRACTIUS DE PAISAT-GES DEL TER

Les estadístiques amb les que treballa “Paisatges del Ter” corro-boren que l’interès dels visitants se centra en el senderisme i el turisme industrial.

Hi ha una àmplia i variada oferta pels amants de les caminades a ple-na natura o pels que els agrada fer turisme dalt d’una bicicleta. Nombro-ses rutes com el “Camí vora Ter”, el sender d’Orís, el sender que ens por-ta a Sant Pere de Casserres o la ruta en bicicleta pel curs del riu Ges, ens

MAGAZINETurisme proper. Paisatges del Ter

La gran descobertaLa gran descoberta5 El pas per Vila Seca. Sender GR 210,camí Vora Ter.

Paisatges del Ter

19

faran gaudir d’aquesta regió del nord d’Osona.

Segons Serrallonga, “ens hem esforçat molt en vendre territori. Ens havíem de creure entre tots que tenim molts atractius. Per això, penso que la feina d’autoestima ha estat impor-tant”.

Si bé fa deu anys la perla del consorci era el Castell de Montes-quiu, ara la oferta és rica i varia-da. El jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda (Roda de Ter), el Museu del Coure (La Farga Lacambra) o el Museu Industrial del Ter (Manlleu) són un destacat exemple i una inne-gable herència del passat i present industrial d’aquestes contrades. Núria Serrallonga ens comenta que “moltes vegades, el turista no prové de l’àrea metropolitana. La tendència i la nos-tra voluntat, cada dia més, és atraure persones d’Osona i de La Garrotxa que volen omplir un dissabte al matí, o gaudir d’un diumenge diferent, sigui quina sigui l’època de l’any”.

OFERTA TURÍSTICA EN FOR-MA D’INTERESSANTS PA-QUETS

L’any 2010 és important per el Consorci, doncs ha presentat uns paquets turístics que, segons Serra-llonga, “sorgeixen de les necessitats, però que els veiem com una gran oportunitat. Ara és el moment que Paisatges del Ter ha d’obrir-se”.

MAGAZINETurisme proper. Paisatges del Ter

5 Imatge d’un moment del paquet turístic “Vidrà visita”.

20 MAGAZINETurisme proper. Paisatges del Ter

És d’aquesta manera com amb la comercialització a través d’una agència de viatges (Fent Milles), uns quants empresaris de la zona es van animar per tirar-ho endavant. Uns mesos més tard, i després de llargues converses s’arriba a bon port. “És la persistència d’un projecte”, conclou Serrallonga.

I és al juny de 2010 quan es presenten tres paquets: “El coure: de la terra als fogons”, “Vidrà visita” i “La ruta a cavall pels Paisatges del Ter i el Bisaura”. Aquests paquets, que sumen tretze empresaris i em-presàries de la zona, estan coordi-nats a través del consorci i acompan-yats per la Diputació de Barcelona.

“L’assessorament de la Diputació i de la consultora Cerveró han estat claus per corregir i millorar els processos de dinamització turística”, explica Núria Serrallonga.

La opinió de quatre empreses implicades:

Sònia Torrents, de l’àrea de co-municació i marketing del Museu del Coure opina que els atractius són molts i diversos. Aquesta zona és rica en història i paisatge. Els turistes poden alternar els relaxants passe-jos per la riba del riu amb les visites culturals a les conegudes colònies industrials del Ter. En aquest sentit, el Museu del Coure de les Masies de

Voltregà, al estar ambientat enmig d’una zona rural, és un destí que per-met gaudir d’una experiència cultural envoltada de natura”.

Jordi Mullor, de la casa rural El Güell, ens recomana el següent: “segons el destinatari final, hi haurà gent més procliu a la natura (tota la gran oferta existent de turisme rural, senderisme i excursionisme) i uns d’altres més interessats en fer turis-me urbà, industrial (Museu Industrial del Ter a Manlleu, Museu del Coure a les Masies de Voltregà...), o focalitzat en aspectes culturals (ruta de Miquel Martí i Pol a Roda, exposicions al Mu-seu Episcopal de Vic, fires i festes lo-cals...).

5 Les fabuloses històries de l’Esquerda explicades per Floduc El Bufó.

21MAGAZINETurisme proper. Paisatges del Ter

Per Núria Marsellés, del res-taurant La Rectoria d’Orís, “aquests paquets turístics de nova creació han d’aportar un major flux de perso-nes i en conseqüència, de moviment econòmic. El turisme industrial té de-manda i ja es comença a notar”.

Finalment, Iolanda García, de l’agència de viatges Fent Milles opina que la Paisatges del Ter és “la gran descoberta. Una bona oportunitat per conèixer el territori, on el turisme in-dustrial, el cultural i el de natura van de la mà”.

PAQUETS TURÍSTICS A PUNT DE VEURE LA LLUM

Des del meu punt de vista de geògraf observo aquest territori i m’adono que les persones que hi viuen creuen en el territori, i volen donar-ho a conèixer fins a tot a gent que viu al seu entorn.

Li pregunto a Núria Serrallonga sobre l’evolució d’aquests paquets turístics. “M’agradaria que es conso-

5 Recepció de l’hotel de Sant Quirze de Besora.

22 MAGAZINETurisme proper. Paisatges del Ter

lidessin. Una vegada creats han de generar economia. Els hem de saber vendre els atractius que té Paisatges del Ter i la responsabilitat és gran”.

Hi ha dos paquets turístics que estan a punt de comercialitzar-se. “El Ter: cultura, natura i bon paladar” i l’altre serà “La Ruta Pericas”, una vi-sita a través de la vida i obra de Josep Mª Pericas, un apreciat arquitecte to-rellonenc.

De ben segur que tindran èxit, doncs després de la meva reposada visita a la zona arribo a la conclusió que aquests quinze pobles són una gran descoberta. La força i empenta de la seva gent, decidida a mostrar allò que tenen, em faran tornar ben aviat. I a més, ho tinc ben a la vora de casa.

Roger González i Fitó Llicenciat en Geografia.

6 Exteriors del Museu Industrial del Ter, a Manlleu. Autoria: M.I.T.

5 Marquesa de xocolata. Forma part del Menú del Coure, servit pel restaurant La Rectoria d’Orís, i que forma part del paquet turístic “El coure…de la terra als fogons”.

5 “Rutes rentants” a Manlleu. GR 210, camí Vora Ter. Autoria: M.I.T.

23MAGAZINEPublicitat

24

“Festa Major entre cingles”

C om a bons degusta-dors dels paisatges i les tradicions de la geografia catalana,

la meva família i jo, la família Serra, vàrem fer camí el cap de setmana del 18 de setembre cap a la Festa Major de Castellfollit de la Roca, en plena Garrotxa.

L’excusa era la Festa Major. I d’aquesta manera teníem dos dies per conèixer en profunditat aquest poble emblemàtic de La Garrotxa.

Abans d’iniciar l’excursió, el pare ens havia explicat una mica la història de Castellfollit. Segons ell, és un dels pobles més petits de Catalunya pel que fa a extensió, i hi conviuen una mica més de mil habitants. Situat a la confluència dels rius Fluvià i Toronell,

s’hi aixeca la majestuosa i reconegu-da cinglera basàltica.

Amb més de cinquanta metres d’alçada i gairebé amb un quilòme-tre de longitud, aquesta cinglera és conseqüència directa de l’acció ero-siva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes dels corrents de lava pro-cedents de les erupcions volcàniques que van tenir lloc fa milers d’anys. És un dels indrets més destacats del

MAGAZINEItineraris. Castellfollit de la Roca

Un dia diferent. Castellfollit de la Roca

5 Fotografia. Pep Callís

25

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Les nostres primeres hores al poble ens serveixen per admirar el poble des d’abaix el riu. Crec que deu ser una de les imatges més fotografia-des de la comarca, doncs l’estampa és inigualable. És d’aquelles primeres impressions que queden gravades a la retina.

Parlant del nostre embadaliment, esmorzem a Cal Ganxo, un bar de poble molt acollidor. Posteriorment, la visita a l’Ajuntament ens permet reco-llir informació relativa al municipi i a la Festa Major. Tots coincidim que vo-lem visitar el poble, però que no ens hauríem de perdre l’exhibició i el cam-pionat de bitlles catalanes que fan a la Plaça Catalunya i que els de Cal Ganxo tant ens han recomanat.

La visita al nucli urbà la iniciem pel barri vell. D’origen medieval, està format per boniques places i estrets carrers a l’ombra, amb una pre-eminència de la pedra volcànica en la construcció de les seves cases. Ens

enduem moltes fotos de record.

Preguntant s’arriba a tot arreu. Volíem arribar a la plaça mirador Jo-sep Pla, i l’hospitalitat dels vilatans ens ho fa tot més fàcil. És a l’extrem de la cinglera, seu de l’antic cemen-tiri del poble fins el 1961. Jugo amb el meu germà per veure qui és el pri-mer en arribar-hi. Allà, contemplem aquesta balconada oberta al món. La posició estratègica servia de defensa i d’atalaia en aquells segles on el set-ge estava a l’ordre del dia.

Quan visito aquests pobles se m’obre aquella curiositat per la his-tòria de l’art. Per això, insisteixo a vi-sitar l’església de Sant Salvador, que data del segle XIII. L’edifici, d’estil re-naixentista tardà, té un campanar de planta quadrada amb obertures a les bandes. El fulletó informatiu també explica que s’hi conserva una finestra romànica tardana i diversos carreus de basalt reutilitzats. Quanta història hi ha al darrere d’aquests edificis!

Un nadiu que ens escoltava par-lar ens acaba d’informar: diu que s’hi

MAGAZINEItineraris. Castellfollit de la Roca

6 Fotografia. Levillo

26

van celebrar litúrgies fins la Guerra Civil, data en la qual fou cremada i destruïda. Arrel d’això es construí una altre església a la part nova del poble. S’ha refet en diverses ocasions, i als anys vuitanta es va recuperar com a centre cultural. Avui dia s’ha convertit

en una sala d’exposicions-museu, to-talment condicionada per a celebrar-hi esdeveniments de tot tipus en un entorn únic i diferent, com poden ser actes, presentacions, entrega de pre-mis, etc.

Mitja hora més tard, ens trobem al restaurant Can Llorenç. Situat so-bre els cingles de Castellfollit, és un lloc ideal per degustar el millor de la cuina tradicional catalana. Decidim anar a fer el cafè a la fonda Ca la Paula. Necessitarem dues habita-cions per fer nit al poble.

A la tarda, l’espectacle de bitlles catalanes. A la plaça Catalunya no hi cap ni una agulla. De mentre, el pare comenta la jugada amb un senyor que sembla ser del poble. D’on ve el topònim Castellfollit? Segons el garrotxí, vindria de l’existència d’un castell (citat ja l’any 1096), i que duia per nom Kaseto Fullit. També es diu que la primera part del nom sem-bla un mot que signifiqui fortalesa i la segona part, follit, que provindria de les formacions de basalt, que re-corden unes fulles allargades. Abans d’acabar el discurs, l’home explica que també se’l coneixia com a “Cas-tell del fullatge”.

Amb la vista al present, la gent que omple la plaça aplaudeix amb fervor cada jugada. Mentre tothom comença a desfilar, nosaltres bus-quem un bon lloc per fer-hi l’últim mos de la jornada.

És matí de diumenge, i arri-ba l’hora de la cercavila. Des de l’església de Sant Salvador, la munió de gent recorre carrers i places del centre de Castellfollit per veure córrer i desfilar a gegants, gegantons i cap

MAGAZINEItineraris. Castellfollit de la Roca

5 Fotografies. Pep Callís

5 Fotografies. Pep Callís

5 Fotografies. Pep Callís

27

grossos. Les gralles fan animar fins a tot al més avorrit dels turistes. Al final, una sardana espontània originada per un grup d’aficionats fa que ens ado-nem que estem a un poble on les tra-dicions catalanes tenen i tindran una gran anomenada.

És hora d’agafar el cotxe i tor-nar a casa. Tanco els ulls i sento ja la nostàlgia de dos inoblidables dies a Castellfollit de la Roca. Una sortida familiar d’allò més recomanable.

Lluís Musach Redacció

MAGAZINEItineraris. Castellfollit de la Roca

Ajuntament de Castellfollit Plaça de Sant Roc, 2 Tel. 972 294 003 /fax 972 294

178 castellf@ddgi.es /www.castellfollitdelaroca.org

Biblioteca 972 294 292Centre d’Atenció Primaria 972 294 195Museu de l’Embotit 972 294 463

www.museudelembotit.comMuseu del Vietnam 972 294 316

www.museu-vietnam.comFarmàcia 972 294 018Parròquia 972 294 103Piscina Municipal 972 294 047Teisa (autobús) 972 260 196Servei de Taxi 972 294 056 /659 922 790Patronat de Turisme Costa Brava Girona 972 208 401

www.costabrava.orgMossos d’Esquadra 088Telèfon d’urgències 112

Hostatgeries i PensionsCa la Paula Pl. de Sant Roc, 3 / pensiocalapaula@hotmail.com Altres allotjaments de proximitatMas Violella 650 430 798 / www.masviolella Hotel Masia Cal Sordet 972 293 034 / www.calsordet.comHotel Mont-Roc 972 294 106

www.turismegarrotxa/montrok.com

Bars i restaurants Can Llorenç C. Major, 28 / 972 294 207Ca la Paula Pl. de Sant Roc, 3 / 972 294 032Cal Ganxo C. de l’Església, 17 / 972 294 414Altres restaurants de proximitatRestaurant Masia Cal Sordet 972 290 221

Ctra. de Castellfollit a Sant Joan les FontsRestaurant Font del Grèvol 972 292 061

Ctra GI-552 núm. 7- St. Joan les FontsMas Can Bundancia 972 294 481

Ctra. de Castellfollit a Oix, km 2

ADRECES D’INTERÈS ALLOTJAMENTS I RESTAURANTS

28

MARBOLENY. DANSA I CUL-TURA TRADICIONAL A LES PRESES

A l peu de la muntanya de Marboleny, a les Preses, va néixer fa trenta-quatre anys una

colla sardanista que ha esdevingut amb els anys el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny. El nom va ser proposat pel Mossèn Joan Pagès, i en un primer moment estava ubicat al centre de Les Preses, però

des del 2006 l’Associació Marboleny canvia de lloc i actualment està en un equipament creat exclusivament per a la dansa d’arrel tradicional únic a Catalunya.

DUES-CENTES PERSONES EN DANSA

El seu president Jordi Fosas ens convida a perdre’ns per aquest espai de dansa d’arrel tradicional format per més de 200 balladors que comprenen edats molt diverses. Segons el seu

president, els practicants de Marbo-leny són, majoritàriament, de tota La Garrotxa, però “haig de destacar que disposar d’aquest espai, que és exclusiu per la dansa i està molt ben equipat, és fonamental per motivar la gent i per començar des dels més pe-tits”.

L’entitat es divideix en tres grans àrees: el Grup de Recerca Folklòri-ca de la Garrotxa, el festival Ésdan-sa i l’Esbart (subdividit en Marboleny Escola, Marboleny Jove i el Cos de Dansa -que treballa en propostes ar-

MAGAZINEDescobrint una associació. Marboleny

Marboleny en dansaMarboleny en dansa

29MAGAZINEDescobrint una associació. Marboleny

tístiques de nova creació d’arrel tra-dicional-).

Per a Fosas, és molt important la feina del Marboleny perquè fa “feina de creació, recerca, formació i difusió” i també la “d’estimular altres grups perquè innovin i facin projectes de nova creació”. Per aquest motiu, l’any passat van donar unes beques per a tal finalitat.

CURSOS PER TOTES LES EDATS

Les activitats de l’Escola de Dan-sa de Marboleny s’inicien pels més petits en acabar l’horari lectiu i com-prenen les etapes d’Educació Infantil, Primària i Secundària, fent per a cada edat un disseny curricular específic on l’expressió corporal, la dansa tra-dicional, l’educació de l’oïda i les acti-

vitats rítmiques en són l’eix principal. El curs comença al mes d’octubre, tot i que fins al mes de desembre i ge-ner s’accepten inscripcions. I a més, el primer mes és de prova. Per més informació es pot visitar la web (www.marboleny.cat), o fer una consulta per mail o via telèfon.

A més a més, i per primera ve-gada aquest curs, també s’ofereix un taller per adults. Una sessió mensual (d’octubre a juny) pensada per a to-tes aquelles persones que es vulguin

iniciar en el món de la dansa d’arrel tradicional. “No cal que siguin profes-sionals de la dansa. Està pensat per-què s’ho passin bé ballant”.

Tots els balladors i ballado-res són socis. L’entitat és dels balla-dors i també hi ha la figura dels amics i amigues, que són les persones que volen col•laborar amb l’entitat i que paguen una quota anual del tot sim-bòlica. Segons Fosas, “és una mane-ra d’ajudar i també de fer que el Mar-boleny creixi i avanci”.

30 MAGAZINEDescobrint una associació. Marboleny

L’ÉSDANSA. UN FESTIVAL DE PROJECCIÓ INTERNA-CIONAL

El gran mitjà de difusió de tot el treball del Cercle de Cultura Popular i Tradicional Marboleny es reflecteix en l’Ésdansa, el festival internacio-nal de música i dansa de Les Pre-ses. L’Ésdansa 2010 ha acollit més de 9.000 espectadors, igualant així el rècord d’assistència assolit el pas-sat 2009. El festival té com a objectiu fomentar la creació, producció i ex-hibició de la dansa catalana d’arrel tradicional i aproximar la dansa tradi-cional a nous públics. Per tot això, la creació, la participació, el patrimoni, la projecció, la interculturalitat i la for-mació són els sis eixos de treball de l’Ésdansa.

El que es busca amb el festival és incentivar la participació,

com una eina per fer arribar la dansa tradicional a nous públics. Per exem-ple, es programa “El Petit Ésdansa” que són activitats pels més menuts i que té una gran acceptació. De fet, com comenta Jordi Fosas, “els més petits són els balladors i balladores del demà i els hem d’anar motivant i introduint en la dansa d’arrel tradicio-nal”.

L’Ésdansa 2010 han estat sis dies d’estiu plens d’actuacions als

31

carrers de les Preses, ocupant els equipaments municipals, amb tallers de dansa i música tradicional pels in-fants, espectacles a càrrec de balla-dors d’arreu del món, procedents de la República de Txukotka, Sèrbia, Co-lòmbia, Uganda, Taiwan i Portugal, a més d’altres companyies de casa. En total 18 propostes artístiques amb un denominador comú: treballar la dansa i la música i apropar cultures i dife-rents realitats.

VALORS QUE TRANSMET MARBOLENY

Com a representant de l’associació, Jordi Fosas està “orgu-llós d’haver aconseguit implicar la gent jove en la dansa d’arrel tradicio-nal amb tots els valors que transmet. Personalment, m’ha aportat molt. Cada dia aprens a treballar molt, la cultura del voluntariat m’agrada molt i em fa molta il•lusió el fet d’engrescar les persones per anar tots en una ma-teixa direcció”.

Les ganes i la implicació de l’associació seran claus pel futur d’una associació que no para d’innovar i d’intentar millorar contínuament. En aquest sentit, les persones que estan al capdavant seran fonamentals, però també ho seran tots i cada un dels ba-lladors i balladores que formen o for-maran part del Marboleny.

Anna Fontseca Redacció

MAGAZINEDescobrint una associació. Marboleny

Per saber-ne més:

www.marboleny.cat Espai de dansa d’arrel tradicional Carrer La Fageda, s/n 17178 Les Preses (Girona) Tel. 972 69 34 85 Mov. 606 650 998 Fax 972 69 21 70 marboleny@marboleny.cat

32

L a sorpresa i la diversió de veure un espectacle de màgia pot sorprendre a totes les edats. “Tu ani-

ries a fer màgia al Sàhara?”, aquesta curta i alhora complicada qüestió li va formular Nani Armengou a la seva companya d’empresa, Beth Cobo ara deu fer uns quatre anys. Des del convenciment que calia unir màgia i conscienciació social van néixer dos projectes d’allò més interessants: De-sert Màgic i Solidarimàgia.

Fou d’aquest manera com “Guaita” (que durant l’any també es dedica a activitats ambientals i lúdico-pedagògiques), aquesta petita empre-sa de Sant Feliu de Pallerols (al sud est de La Garrotxa), s’aventura en un projecte que consta de dues parts ben diferenciades. Per una banda, el pro-jecte “Desert Màgic”,que consta d’una expedició anual als campaments de refugiats del Sàhara Occidental amb

l’objectiu d’anar a fer màgia i tallers d’iniciació a la màgia a escoles, ins-tituts d’ensenyament, o centres de discapacitats i hospitals generals i de mutilats. Per altra banda, el projecte que tanca el cercle és “Solidarimàgia” i que segons paraules dels propis pro-motors és “fer una difusió de la proble-màtica dels camps de refugiats. Quan estem a Catalunya, fem una xerrada amb un documental on l’objectiu és conscienciar del problema a les per-sones d’aquí”. En aquestes xerrades també actuen i fan màgia, en un intent d’unir oci i conscienciació social.

COM ARRIBAR ALLÀ?

Durant 51 setmanes, Nani Armengou i Beth Cobo cerquen pa-trocini per poder marxar una setma-na al Sàhara Occidental. “Hi ha molta gent conscienciada que ens ajuda a finançar el viatge. Si els lectors i lecto-res de “ViQolot” volen saber-ne més,

els explicarem el projecte en persona, amb totes les despeses desglossa-des”.

És per aquest motiu que els dos components de Guaita ela-boren un complet dossier dirigit a les empreses. “Ha costat, però cada any hem aconseguit marxar. Qualsevol aportació, per petita que sigui, ens ajuda molt. Però el que és més impor-tant: permet que nens i nenes d’allà descobreixin un món màgic en una setmana d’allò més intensa”, explica Beth Cobo.

PAISATGE FERÉSTEC, CARÀCTER HOSPITALARI

El Sàhara Occidental, si-tuat a l’extrem occidental del desert del Sàhara és un territori abrupte i feréstecque políticament està ocupat pel Marroc. La població va ser acolli-

MAGAZINESón diferents. Guaita

Desert Màgic Desert Màgic

instal·lació de xarxesguifi.net

info@asb.cat931932820

659 45 39 95

e-mail:telf.:

mòbil:

assessorament tècnictracte personalitzat

serveis elèctricssistemes de videovigilància

33

da en una porció de territori anomena-da la Hammada d’Algèria. És allà, als campaments de refugiats saharauis que Beth Cobo i Nani Armengou van a fer-hi màgia.

La seva arribada és a Tin-douf, un aeroport militar. Des d’allà, i en vehicles tot terreny es desplacen pels cinc campaments de refugiats de la zona. El paisatge, meitat erg (sorra) meitat hamada (pedres) és un clar exemple de l’escassa vegetació. Arriben als campaments sota l’auspici del Front Polisari, que és el govern de la República Democràtica Àrab Sa-harauí (RASD). Com ells mateixos reconeixen “sembla una història de pel·lícula”.

Una vegada allà, l’activitat de la Beth i en Nani és frenètica. La setmana de “Desert Màgic” als cam-paments de refugiats del Sàhara és d’allò més intensa. Per Nani Armen-gou, “aquest és un projecte de dues persones que van al Sàhara a treba-llar d’allò que els agrada i per la qual cosa senten passió”. La Beth afegeix que al desert “hi fem tallers de màgia des d’un projecte propi. Això li dóna molta autenticitat al que fem allà”. Els dos coincideixen que al Sàhara Oc-cidental no tenen horari ni calendari. M’ensenyen una dita que m’enduc ben anotada a la llibreta:

Al desert diuen: “Vosaltres te-niu els rellotges. Nosaltres tenim el temps”.

MAGAZINESón diferents. Guaita

ANÈCDOTES I VIVÈNCIES INCREÏBLES

Passar-se una setmana fent màgia a una zona del món tan diferent a la nostra és, per força, una experiència vital indescriptible.

Els ulls i l’expressió de la cara d’en Nani i la Beth així m’ho mostren. “Quan arribem aquí i expli-quem als nens catalans que allà et donen una tetera amb aigua calenta per dutxar-se cinc persones, els sem-bla increïble”, explica Cobo.

Una altra anècdota que expliquen amb molta passió és la del paper i les cabres. “Després d’un es-pectacular número en el qual traiem molt i molt paper per la boca, els nens d’allà recullen el paper per poder ali-mentar a les cabres. Penseu que allà només hi ha sorra i pedres!”, finalitza Armengou.

I és que es podria escriure una novel·la de ficció on es relatessin les peripècies d’aquestes dues per-

sones que fan que nens i nenes que durant l’any tenen poques diversions, dibuixin un immens somriure i irradiïn tones de felicitat al veure i gaudir de números de màgia ben especials.

Per Nani Armengou, la “feli-citat que els aportem i les seves cares em fan sentir molt ple. Hem arribat a plorar després d’un bolo de la felicitat que sentíem a dins nostre”.

Fer nevar papallones so-bre els caps dels presents, fer des-aparèixer un mocador, travessar cos-sos amb espases màgiques i mil-i-un jocs més són per Beth Cobo i Nani Armengou una eina de dinamització social i un projecte que estimen d’allò més perquè, per sobre de totes les coses, estimen la gent del món i són fidels a ells mateixos.

Roger González i Fitó Redacció

Per saber-ne més: www.guaitagarrotxa.cat guaitagarrotxa@yahoo.es

34

S’entén com a biomassa forestal el conjunt de matèria orgànica reno-vable d’origen vegetal.

L’energia que s’obté de la biomassa prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofita-da per les plantes, arbustos i arbres i transformada en energia que queda acumulada a l’interior de les seves cèl·lules.

L’energia acumulada a la bio-massa pot ser alliberada sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament energètic.

L’aprofitament de la biomassa contribueix notablement a la millora i conservació del medi natural, ja que no té impacte ambiental, atès que el CO2 que s’allibera a l’atmosfera du-rant la combustió ha estat prèviament captat pels vegetals durant el seu creixement, per tant el balanç final és nul. Podem dir que no contribueix a l’afecte hivernacle.

També és important destacar que la biomassa és una energia re-novable, és a dir, que és una energia generada per recursos naturals i que és inesgotable, a diferència d’altres energies com els combustibles fòssils o el gas que s’esgotaran en un futur no molt llunyà.

La biomassa d’origen forestal in-clou tots els productes i residus que provenen dels treballs de manteni-ment i neteja dels boscos i masses fo-restals. Aquests treballs generen uns residus que cal retirar del bosc, ja que són un factor de risc molt important en la propagació de plagues i d’incendis forestals. També s’inclouen els resi-dus generats a la indústria forestal, de transformació de la fusta, (serradures, escorces, estelles, encenalls...).

Com es deia anteriorment, aquests components es poden uti-litzar com a combustible, ja sigui de manera directe, com seria el cas dels troncs de llenya o l’estella, o bé trans-

formant-los a través de diferents pro-cessos i obtenint altres productes per obtenir energia a través de la com-bustió, com seria el cas del pellet.

Els productes d’origen forestal més utilitzats en l’àmbit domèstic per obtenir energia calorífica són la llenya i el pellet.

LLENYA

La llenya s’obté directament de la tal·la d’arbres sencers o branques d’arbres grans. La fusta obtinguda dels arbres autòctons que ens donen més poder calorífic i amb una com-bustió més neta són l’alzina i el roure. En el moment de tallar els arbres, la fusta conté un percentatge d’humitat molt elevat, per tant que la llenya abans de cremar-se és important que tingui un procés d’assecatge i perdi la humitat. Així, quan es fa la combustió no es perd energia evaporant l’aigua que conté el tronc.

MAGAZINEEcologia. Pou Xemeneies i interiorisme

la biomassa forestal Energies renovables,

35

En usos domèstics, l’energia ca-lorífica que ens proporciona la llenya es pot obtenir amb aparells com són els mòduls insertables i les estufes de llenya. Aquests productes cada vegada estan més perfeccionats i evolucionats, permetent obtenir alts rendiments, de l’ordre de 70 o 80% i a vegades superiors, quan amb una llar de foc oberta tradicional difícil-ment obtenim rendiments superiors a un 20%, ja que tota l’energia pro-duïda la perdem a través de la sortida de fums. També incorporen sistemes, com és el de la doble combustió, per reduir les emissions a l’atmosfera.

PELLET

El pellet és un tipus de combus-tible granulat allargat obtingut a base de transformar a través d’uns proces-sos residus forestals o de la indústria forestal.

El pellet té un alt poder calorí-fic que fa que puguem obtenir gran quantitat d’energia durant la seva

combustió.

En usos domèstics, podem obte-nir energia del pellet a través de cal-deres o estufes.

Les estufes de pellet tenen ren-diments molt elevats, per sobre del 90%, això fa que siguin molt eficients i quasi s’aprofiti tota l’energia calorífica per escalfar l’habitatge. També tenen dipòsits acumuladors que fa que tin-guin una gran autonomia. Moltes es-tufes, actualment, ja van amb un co-mandament per poder-les programar o fins i tot poder donar ordres a través del telèfon mòbil.

El pellet com a combustible, és actualment una alternativa molt vàlida a les calefaccions de gas-oil, poden arribar a estalviar un 40% en el com-bustible.

També, altres avantatges de les estufes són que fan molt poca cendra i la tecnologia que s’aplica en la com-bustió també fa que les emissions a

l’atmosfera siguin molt reduïdes.

En conclusió, podem dir que es-tem davant d’una font d’energia, que tot i ser la més antiga que existeix, ac-tualment torna a estar a l’ordre del dia, i és una seriosa alternativa a energies no renovables i molt contaminants com són els combustibles fòssils. Fa uns anys, parlar d’escalfar-te amb una llar de foc de llenya era totalment impensable, ja que es prioritzava la comoditat d’arribar a casa i prémer un botó per estar calent però ara cada dia hi ha més gent que aposta per escalfar-se amb una energia renova-ble, que a part de preservar el medi ambient, no depèn de les fluctuacions d’un mercat especulador com el del petroli.

Bernat Pou, POU Xemeneies. Interiorisme

MAGAZINEEcologia. Pou Xemeneies i interiorisme

36 MAGAZINEContes curts. Amor de museu

H i ha molts dies que s’aixeca del llit i no sembla un turista, però d’altres només de

llevar-se ja agafa la maleta i no para fins que el cor li diu prou. I avui era un dia d’aquests, de visitar una ciutat ni maca ni lletja, sinó d’aquestes que n’hi ha tantes.

Mentalment era una perso-na forta, però quan anava a una ciu-tat que desconeixia, tenia por de les mirades dels altres vianants, potser recelosos de la seva intromissió. Esti-mava les noves ciutats, es diguessin com es diguessin, com aquells que s’enamoren d’una noia només veient-la passar i, malgrat saber que potser no la veuran mai més, la recorden en somnis com la noia “d’aquella ciutat que vaig visitar fa poc”.

mor de museuA

37

Quan els llums del museu tanques-sin, potser la pagesa flairaria aquelles orquídies comprades amb tanta esti-mació. El turista creia que les dones tenen el do de fer el que elles volen, i que amb aquell aire de semblar que no fan mal a ningú, et fan sortir dels somnis més romàntics sense mira-ments. Però tenia l’esperança que la pagesa pintada no seria d’aquesta pasta.

Durant la nit no va poder aclucar ull. Només anhelava tornar-la a veure i dur-li flors i més flors, i poder entrar, ni que fos uns minutets a dins d’aquell evocador paisatge, i escabellar-la d’un petó. “Malgrat fos un. El viatge a aquella enyorada ciutat ja haurà pa-gat la pena per un bon petó d’ella”.

L’endemà el tren anava amb molt de retard i va haver de viatjar en taxi. Volia tornar a veure-la, i creia que seria prou valent per declarar-se a una donzella que al primer dia, potser per timidesa, només se l’havia quedat mirant.

El turista va arribar després de quatre feixugues hores, a les portes del Museu Municipal de Pintura Rà-pida. Anava vestit amb una elegància pròpia d’un senyor anglès del segle XIX i vestia unes lluents sabates que van fer desviar la mirada a la noia que li va vendre les entrades.

- Veig que vostè torna a repe-tir...

MAGAZINEContes curts. Amor de museu

“És una dona única. Me n’he enamorat! I ella també em mira!”. Va pensar que la dona el mirava tal com ho feia ell i cregué que era el seu dia de sort. Com s’ho faria per treure el quadre d’allà i endur-se la seva esti-mada?

- Em pot preparar un ram ben bonic per a una noia ben especial?

- I tant, ara mateix. Vol orquí-dies?

- Sí, crec que hi faran molt goig.

- És la primera vegada que el veig pel museu...

- Caram! Si que hi ve poca gent...

- Ja se sap. La cultura al nostre país...i perdoni la indiscreció, però són per algú en concret?

- No li diré. Es tracta d’una sor-presa...

El turista es va acostar a la seva estimada, que continuava igual. Mi-rant-lo fixament, com si volgués que una ànima caritativa la rescatés d’una vida dura a pagès. Va deixar curo-sament el ram d’orquídies a sota del quadre. Ningú l’havia vist fer-ho.

Va tornar a la seva ciutat d’origen però es va equivocar de tren. Només pensava en ella, en la dona pintada.

- Perdoni senyora, on és el Mu- seu?

- Quin museu? Poc que en tenim cap aquí de museu...

- Escolti, és clar que hi ha mu-seu! Totes les ciutats tenen museu!

- No sé què dir-li, doncs! Aques-ta no en té!

- Doncs potser que s’ho facin mi-rar això de no tenir museu!

Sense acomiadar-se de la sen-yora que l’havia intentat ajudar, el turista ocasional va descobrir un bon rètol: Museu Municipal de la Pintura Ràpida. Sense encantar-se ja era a dins. Es va passar llargues hores da-vant de peces que li semblaven molt interessants, però en un racó hi va descobrir un quadre d’increïble be-llesa. Era un paisatge de pagès amb una dona que, amb les mans a la cin-tura, el mirava fixament.

38 MAGAZINEContes curts. Amor de museu

- Sí, senyoreta. M’agrada molt el seu Museu.

- Moltes gràcies pel compliment. Potser si ve tant li haurem de fer l’abonament de temporada?

El turista, que ja no l’escoltava, només tenia delit per arribar davant de la seva estimada. Avançava amb el cap ben alt i el cos ferm, com el que sap que conquerirà allò que es propo-si. Quan va ser a unes quantes pas-ses, no més de tres, va descobrir una desagradable sorpresa.

No només no hi havia les orquí-dies, sinó que al costat de la seva es-timada, la direcció del museu hi havia col•locat un paisatge de marina. Un navegant, semblava remar amb força cap a la seva desitjada conquesta.

El món li va caure als peus quan, per la seva majúscula sorpre-sa, va descobrir el canvi que havia fet la dona pintada. Ja no el mirava a ell, sinó que somreia cofoia amb els ulls de biaix, talment com si sabés de l’arribada del mariner.

“No li devien agradar les orquí-dies. I mira que són maques!”.

Girant cua va sortir de forma pau-sada d’aquell museu tan peculiar. De retorn a la seva ciutat, va repetir-se una i altra vegada que enamorar-se en un museu no estava fet per ànimes viatgeres. “Quin serà el proper museu que m’obrirà el cor?”.

I a l’arribar a casa l’esperava la solitud, amarga companya.

Roger González i Fitó

Escriptor. Autor de les novel·les “Xuta de cullera” i

“Mantega de xocolata”

39MAGAZINEComunicació empresarial

L a majoria d’empreses pensen que invertir en comunicació, que dedi-car-hi temps, esforços i

recursos és una tasca exclusiva de les grans companyies i multinacio-nals. Un error. Perquè totes les em-preses hem de comunicar i hem de dedicar-hi recursos. I, de fet, totes ens comuniquem, perquè les perso-nes comuniquem sempre. Per tant, tant si som una empresa petita, com mitjana o gran i tant si som d’un sector com d’un altre ens hem de comunicar. Sempre hem de saber què volem dir i a qui ho volem dir. I a partir d’aquí, hem de treballar com ho direm.

Hem de fer una comunicació entenedora i eficaç. I com podem fer-ho?

Doncs bé, idees, eines i recursos n’hi ha moltíssims i tots tenen raó de ser en funció del moment, l’empresa i les necessitats. Però podríem dir que

n’hi ha alguns que són els més ele-mentals, els més obvis i no per això els més aplicats. Un d’aquests és conèixer l’objectiu del missatge. Sí, sí. És essencial saber què volem dir i per què ho volem dir abans de dir-ho.

Un altre aspecte fonamental és saber a quin públic ens dirigim i parlar el mateix ‘idioma’ que aquest públic. Una altra evidència. Però sovint també ens n’oblidem. Pensem més en el que ens agrada a nosaltres que en el que agrada al nostre públic, client, usuari, col·laborador, proveïdor... I ens costa adaptar el missatge a les seves ne-cessitats, i adequar el registre.

Evidentment, hem d’elaborar un missatge clar. Hem d’evitar confu-sions. I ho hem de fer de forma breu. Si ho podem dir en dues paraules mi-llor que en tres. I si ho analitzem, ens adonarem que quan necessitem que ens entenguin sí o sí, ho fem bé. Si es desmaia una persona a l’empresa no direm: “caldria que algú del depar-

tament de recepció busqués el nú-mero de telèfon i telefonés al servei d’emergències per tal que vinguessin a visitar aquesta persona”, sinó que segurament diríem: “Truqueu al met-ge!” o “Aviseu una ambulància”.

També hem de tenir en compte que la forma en què diguem el missat-ge – paraules que escollim...- és tan significatiu com el que diem. Si el mis-satge el transmetem oralment, hem de tenir en compte que el cos també comunica per mitjà de l’expressió fa-cial i els gestos. Finalment, podríem dir que no podem comunicar una cosa que no ens la creguem.

Les empreses hem d’entendre que la comunicació és una eina bàsi-ca per aconseguir els objectius estra-tègics i, per tant, és útil i necessària per a tots els models de negoci exis-tents a la nostra societat.

Badabadoc comunicació

Comunicar-nos ...Uf! això és per als altres!

40

C orbes, muntanyes, cingleres, pedra, nú-vols i boira, cel, lliber-tat i plenitud. Som a

Tavertet.

Aquest poble que és lluny i a prop; que és feréstec i és plàcid. Poble magistral que ens proposa un viatge fins a cims molt alts del pen-sament.

Hem de trobar temps per viatjar a Tavertet. El Tavertet geogràfic però sobretot aquest Tavertet interior que Raimon Panikkar, una de les ments més lúcides del nostre país, ens ha deixat després d’omplir-lo de vida.

No s’hi val no tenir temps. Rai-mon Panikkar ens diu que “això de no tenir temps ho diuen els esclaus, els que no són lliures”, aquests homes d’avui que corren accelerats no saben cap a on i que han perdut el sentit de la contemplació.

Tavertet ens ofereix l’oportunitat de retrobar la reflexió, l’admiració, l’espectacle del món. Amb les mun-tanyes i boscos inacabables, amb els cingles abruptes i, al fons, les aigües dolces i tranquil·les. Contrastos i pau. Talment com si fos una transcripció de la visió del món multidimensional i polièdric que Pannikar ens deixa com a llegat.

MAGAZINECultura i societat. Homenatge a Pannikar

Ser a Tavertet:

Homenatge a Pannikar

41

Per a ell, la realitat és així: plu-ral, complexa i rica. Viva. I aquesta heterogeneïtat resulta especialment destacada quan es tracta de les per-sones. La diversitat ens enriqueix si l’abordem des d’una perspectiva oberta, de comprensió de l’altre no pas com un Tu contraposat a un Jo solitari i segurament egocèntric, sinó com un Tu en Mi, com un Tu que és part de Mi mateix.

Tanmateix, cadascun de nosal-tres som éssers únics i irrepetibles. Precisament la saviesa consisteix en això: “trobar la unicitat de cada perso-

na”. Els rols, les etiquetes (ser cristià, ser català, ser intel•ligent…) donen seguretat, però no és amb seguretat que ell volia viure. En comptes d’això, Panikkar va triar la llibertat i l’alegria, en definitiva la religió: “La religiositat és l’alegria de viure”. Potser tot és així de senzill.

Però la senzillesa és laboriosa. No és fàcil trobar la concòrdia enmig de tantes diferències. Panikkar ens proposa la interculturalitat i el diàleg per harmonitzar tantes perspectives, tantes persones, tantes sensibilitats.

I el millor exemple, la seva vida. Ell era cristià i hinduista i budista. Era religiós sense deixar de ser seglar. Era científic i també humanista. Era de tot arreu sense deixar de ser d’aquí. Era religiós i era terrenal. Perquè ell veia la religió com l’actitud que ens lliga i ens uneix a tot allò que existeix, a tot allò que quan ens apropem als cingles veiem lluny però tenim a tocar.

Per tot això i per moltes altres coses, avui i sempre, Panikkar ens convida a Tavertet.

Xavier Casacuberta professor

MAGAZINECultura i societat. Homenatge a Pannikar

L’únic camí per la pau i la felicitat personal és reconèixer el dret i la diferència amb l’altre. Les cultures no són folklore, són maneres de pensar, de viure, de veure el món. Culti-var la diferència, veure la diferència i no espantar-se d’ella és importantíssim.

La interculturalitat és un espai d’encontre i comunicació entre cultures (…) Els valors que associo a la intercultura-litat són el diàleg i el respecte.

http://www.valors.org/portada/contingut/hemeroteca/26/monografic26.pdf

42

H ola a tots i totes! En aquest número del Magazine “ViQo-lot”, inicio una sèrie

d’articles sobre la meva persona i les experiències que he tingut al món del tennis, i després de pensar i reflexio-nar sobre què us podria explicar, he pres la decisió de començar amb la meva iniciació al tennis i a mesura que la revista i jo anem col•laborant, us podré seguir explicant més coses i anècdotes del tennis.

Vaig néixer un 1 de maig, de l’any 1982 a Hostalric (La Selva) i allà hi vaig estar vivint fins els cinc anys. Després amb la família ens vam mu-dar a Olot, doncs el meu pare va tro-bar feina com a entrenador de tennis del Club Natació Olot i és llavors quan començo a entrenar diàriament.

Abans però, haig de dir que des de que podia sostenir a les meves mans una Donnay de fusta, que els meus pares em van regalar encara

estant al bressol, jugava cada cap de setmana en un fronton del Club Ten-nis Montnegre a Sant Celoni.

El meu pare, l’Àngel, era quí-mic per li encantava el tennis i va co-mençar a estudiar per ser entrenador a les nits i la meva mare, la Dolors, treballava en una empresa cosint. Ell sentia passió pel tennis i quan sortia de treballar em passava a buscar per casa de l’àvia i anàvem a esperar a la meva mare a la sortida de la feina i allà, em tirava unes pilotes perquè intentés colpejar-la amb la raqueta, però és clar, gairebé la raqueta pes-ava més que jo!

Des dels cinc anys fins als cator-ze vaig estar entrenant al Club Ten-nis Olot amb el meu pare, on entre-nava cada dia un parell d’hores a les tardes, a la sortida del col•legi. Amb només vuit anys ja entrenava els mig-dies també. Poc a poc, les meves ho-res d’entrenament es van anar incre-mentant i els entrenadors veien com el meu nivell pujava molt i cada vega-da més, necessitava un entrenament més específic.

Va ser als deu anys quan la Fe-deració Catalana es va fixar en mi i va enviar-me un entrenador un dia a la setmana per observar com anava evo-lucionant i també em van finançar al-guns viatges a França o Itàlia per anar a jugar tornejos europeus amb nens de la meva edat. Poc a poc, la Fede-ració va anar augmentant les ajudes i tres dies a la setmana m’enviaven un

MAGAZINECultura i societat. Els consells de Tommy Robredo

Els consells de TommyRobredoTommy

Robredo

43

sparring (un noi més gran que jugava molt millor que jo) per poder fer pilo-teig i millorar el meu nivell. Tot això passava perquè els meus pares no volien que me n’anés a Barcelona a entrenar, doncs creien que encara era molt jove per anar-me’n de casa.

Però tots sabíem que si volia se-guir jugant i dedicar-me professional-ment al tennis, un dia hauria de donar el pas i baixar a Barcelona, doncs allà hi havia molts jugadors de nivell amb els quals podria entrenar i perquè un jugador jove agafi nivell, el millor és poder compartir entrenaments amb jugadors d’un nivell superior per acos-tumar-se a la velocitat més alta de la pilota.

Va ser així que als catorze anys decideixo anar-me’n al centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat a les ordres de la Federació Espanyola de Tennis. I dic decidir perquè el meu pare volia que em quedés un any més. En canvi, la meva mare va dir que decidís jo i que ella em recolzaria. Vaig optar per marxar de casa i va anar molt bé.

El centre ho tenia tot: jugadors de molt nivell, col·legi, residència, restaurant, doctors, preparadors fí-sics, etc. Crec que era la millor opció ja que als meus pares no els agrada-va la idea que anés pels carrers de Barcelona en bus o metro per anar a entrenar.

M’agradaria aprofitar la oportu-nitat que m’ofereix la revista “ViQo-lot” per donar les gràcies a totes les persones que m’han ajudat al llarg de la meva carrera, tant a nivell perso-nal com el professional, especialment als meus pares, sense els quals a dia d’avui no estaria escrivint per aquesta revista.

Una càlida salutació i espero po-der seguir escrivint en més números per poder explicar-vos experiències viscudes i alguns trucs per jugar bé a tennis.

MAGAZINECultura i societat. Els consells de Tommy Robredo

44

Fins any 1960:

El Mago de Oz. Any 1939.

Aquest clàssic que és d’aquells que mai caducarà, és un dels grans con-tes de fades del cinema. Es tracta d’un magnífic musical que significà el naixement d’una estrella, Judy Gar-land. Ho té tot: cançons irrepetibles com “Over the Rainbow”, decorats increïbles, centenars de Munchkins (nans) que criden i monos voladors, fins a frases per la posteritat com ”Els cors mai seran pràctics fins que no es puguin trencar”.

De l’any 1961 al 1985:

Un Mundo de Fantasia: Any 1971.

Molt abans que Tim Burton adap-tés a la gran pantalla, l’any 2005, la novel·la infantil de Roald Dahl, “Xarli i la Fàbrica de Xocolata”, el director Mel Stuart ja l’havia adaptat pel cine-ma amb un Gene Wilder pletòric. Està plena de criatures estranyes,decorats artificials i animats números musicals. Res a veure amb una de les moltes pel·lícules infantils ensucrades que han predominat al llarg de la història del cinema. Visualment fascinant.

A partir de l’any 1986 fins ara:

La Princesa Prometida: Any 1987

En aquest preciós conte dirigit per Rob Reiner, trobem l’equivalent dels personatges animats i les seves aven-tures de la Disney amb personatges de carns i ossos. El repartiment, va de Billy Crystal fins a Christopher Gues, passant per Peter Falk, i es gaudeix amb les seves interpretacions del primer a l’últim minut. Hi trobem una harmonia entre els personatges difí-cilment igualable.

MAGAZINECinema

S eguint amb la nostra tònica de tractar una temàtica concreta del cinema, i de forma molt generalista, us acostem al cinema familiar amb 3 films que han marcat una època.

Pel·lícules imprescindibles segle XX: Cinema familiar

45

Portals de cinema en català

http://www.cinemacatala.net/

Portal dedicat exclusivament al ci-nema català en totes les seves ves-sants. Podem trobar des de llistats de professionals i pel•lícules, fins a una base de dades dels festivals de cinema a Catalunya així com també l’actualitat cinèfila a través de les no-tícies i la cartellera.

http://www.cine.cat/

Portal en català dedicat al món del cinema. Cine.cat cobreix les notícies internacionals del cinema, totes les estrenes de cada setmana, entre-vistes d’excepció, editorials i articles d’opinió, a més de cobrir el circuit principal de Festivals de Cinema al nostre país.

Hi trobem una aposta clara per les tecnologies 2.0 ,tals com Twitter i Fa-cebook, i amb altres continguts espe-cífics, com el videobloc “La peli de la setmana”.

http://premisblocs.cat/

Els Premis Blocs Catalunya són un certamen organitzat per l’Associació STIC.CAT amb l’objectiu de promoure la creació i manteniment de blocs en català, així com donar-los a conèixer i premiar-ne els més interessants. A través d’aquest portal podrem entrar amb contacte amb molts dels blocs que es fan a Catalunya en català.

Lluís Musach Redacció.

MAGAZINECinema

46

H i ha pocs productes tan fantàstics en el món de la gastrono-mia com els ous. Són

nutritius, fàcils d’aconseguir, es con-serven relativament bé, tenen un as-pecte exòtic, un sabor extraordinari, són senzills de preparar i sobretot són molt barats!

Tinc un amic que sempre diu, que si el preu dels ous fos com el del caviar, serien considerats una de les menges més apreciades del món, i crec que no li falta raó. Des del punt de vista gastronòmic hi ha poques coses tan saboroses com un parell d’ous ferrats, una bona truita al punt, uns ous remenats... i és que, a més hi ha tantes maneres de preparar-los! Els podem fer ferrats, escalfats, du-sos, passats per aigua, en truita amb mil combinacions, remenats, al plat, a la flamenca, farcits, crusos...i per si tot això fos poc, combinen amb tot.

El fet de que consti de dues parts tan diferents ( la clara i el rovell) i que sigui tan fàcil separar-les, ha permès que es puguin utilitzar en diferentes tècniques a l’hora d’elaborar múltiples plats. La clara és un gran escumant, això ho veiem en els merengues, en

els soufflés etc. i el rovell un gran emulsionant que ens permet lligar sal-ses i altres emulsions. Això ha fet que siguin la base de mil maneres de cui-nar: pastissos, arrebossats, mouses, soufflés, cremes, flams, sopes i sobre-tot en salses i especialment en una de les més importants: la maionesa.

Al llarg de tota la història, l’home ha sabut gaudir d’aquesta meravella, ja els egipcis els menjaven d’estruç i altres aus. Apici, en els temps de la vella Roma, ja ens parla de receptes d’ous amb una mena de vinagreta feta amb vinagre, mel, mostassa i pinyons. A la França del segle XVIII hi ha documentades més de seixanta receptes diferents i avui dia, fins i tot la cuina anglesa els ha adoptat com l’esmorzar més habitual.

A vegades no apreciem el que tenim!

MAGAZINECuina

Pep Sala Músic i amant de la cuina

Cuina:

Els Ous

47

OUS FERRATS 2.0

1 Persona

INGREDIENTS

2 ous

Oli d’oliva

Sal

Sucre

ELABORACIÓ

Abans de co-mençar cal que els ous estiguin a temperatura am-bient. Separem les clares dels rovells. Posem les clares en un bol, hi afegim un polsim de sucre i ho remenem lleugerament.

Posem un pa-rell de dits d’oli d’oliva en una paella petita i ho posem a es-calfar. Quan l’oli sigui molt calent

hi afegim les clares, al cap de poca estona les puntes es començaran a enrossir, llavors hi afegim els ro-vells tirant una mica d’oli per so-bre. Ho retirarem tot seguit sense que els rovells se’ns coguin

COMENTARI

Aquesta és una manera de fer uns ous de “dos rovells”. Amb el sucre aconse-guim que les cla-res se’ns torrin més de pressa a través de re-accions de Mai-llard. L’ou ferrat és una de les meravelles de la nostra gastrono-mia.

Hi ha qui enros-seix un parell de grans d’all abans de tirar els ous, així l’oli agafa un aroma diferent.

MAGAZINECuina

LA RECEPTA D’EN PEP SALA

48

M algrat que sabem amb seguretat que els hàbits de vida tenen un impacte

molt més important en la salut de les persones i que tota la parafernàlia del sistema sanitari en conjunt, continuem dedicant més esforços en resoldre la malaltia que a promoure la salut.

El concepte de responsabili-tat individual i col·lectiva per buscar més qualitat de vida enfront la simple quantitat de temps viscut (a vegades amb penositats o condicions míseres) ens obliga a tots a tenir una perspec-tiva més general de la vida, no només centrada en la malaltia.

També donem per ben fonamen-tat que les intervencions sanitàries originades només com a resposta a problemes concrets (malalties), po-den ocasionar efectes adversos i sense eficàcia garantida, arribant tard o d’hora a un límit, segurament in-naceptable alhora d’aplicar mesures agressives per a objectius inabasta-bles.

Tot això dins un context econò-mic que obligarà a replantejar i re-planificar la mateixa estructura dels serveis de salut, si en volem seguir gaudint com fins ara.

De totes les accions que de for-ma individual podem adoptar per fer més rendible aquesta responsabilitat pròpia en la nostra salut, segurament

l’exercici físic és el que aporta més beneficis globals, juntament amb l’abandonament d’hàbits tòxics (ta-bac).

No és només un discurs reiterat. Cada cop existeixen més evidències sòl·lides sobre l’impacte del exercici en la nostra salut i els seus efectes globals.

Què hi ha de certesa?

1 Beneficis en reducció de la incidència de càncer (que segons el tipus arriba al 30%).

2 Beneficis en prevenció de malalties càrdio-vasculars (infarts).

3 Beneficis en l’estat d’ànim.

4 Beneficis en el sistema loco-motor: artrosis, dolors musculars.

5 Beneficis en l’envelliment pre-matur de tots els aparells (millora la pell, la funció respiratòria i digestiva, els reflexes, resposta sexual....)

6 És molt econòmic.

Quin exercici?

Qualsevol que t’agradi, i que suposi moure varis grups musculars (extremitats): córrer, caminar, nedar, ballar, remar, bicicleta o d’altres.

Amb quina intensitat?

Suficient per produir sudoració, (no s’hi val caminar mirant apara-dors). No arribar a sentir-se exhaust, sinó que cal poder parlar mentre fem l’exercici.

Amb quina freqüència i quanti-tat?

Mínim de 2-3 cops per setmana, tot i que es recomana diàriament.

Un total de 3 hores setmanals com a mínim.

Precaucions?

Tothom pot fer exercici adaptat a les seves condicions fisiològiques. Si penses realitzar esforços importants (l’exercici també enganxa), és millor disposar d’una prova o test d’estat cardio-respiratori prèvia.

Amb tot el que s’ha exposat an-teriorment, perquè no ho provem? En 3 o 4 setmanes ja notarem els seus efectes.

Ànims. Construïm la nostra prò-pia salut.

Equip Mèdic de l’EAP VIC. C.A.P El Remei.

Passatge Pla del Remei, 10-12. 08500 VIC.

Més informació al web: www.eapvic.com

MAGAZINE Informem. EAP VIC

“Promovent salut”

49MAGAZINEClub d’Amics

Amb tu, multipliquem avantatges: - Assegura’t la revista i recull-la ben a prop de casa teva.

- Més revistes.

- Més punts de distribució.

- Ofertes i descomptes exclusius en roba, música, multimèdia, cosmètica i perfumeria, tractaments d’estètica, descomptes en perruqueries i molts d’altres, que podràs consultar a www.viqolot.com

- Activitats d’oci gratuïtes per a la teva família i grup d’amics.

Fes-te del nostre club d’amics per només 12 euros a l’any.

Com inscriure’s:

Nom:______________________________________Cognoms:___________________________________________________________________

Mail:____________________________________________________Telèfon Mòbil:___________________________________________________

Població:______________________________________________________________________________________________________________

Nº compte Club d’Amics viQolot: Banc de Sabadell. 0081-0442-81-0001100121.

• Cal fer un ingrés de 12 euros al número de compte a dalt indicat, i enviar les dades per mail a: amics@viqolot.com. Una vegada fet el pagament, “ViQolot” es posarà en contacte amb tu via mail o via telèfon perquè indiquis el punt de recollida del teu carnet personalitzat i també de la teva revista d’entre uns establiments seleccionats.

• El pagament dels 12 euros dóna dret a recollir 6 números de la revista, a comptar des del dia que la persona ha estat donada d’alta del club d’amics de ViQolot. Els 12 euros tenen una durada d’un any natural (és a dir, si t’has fet del club el mes de març de 2011, els 12 euros són vàlids fins el març de 2012).

• Les ofertes, descomptes, promocions, regals o sortejos seran sempre visibles al portal d’Internet www.viqolot.com, i començaran al mes de desembre de 2010. Tindran una vigència de dos mesos naturals, els que van de número a número. Cada vegada que editem un nou número, t’enviarem via mail les promocions i activitats a les que tindràs accés, amb les condicions incloses.

Inscripcions a: amics@viqolot.com o bé enviant aquest la part retallable a CENTRAL D’EDICIONS, Ctra. Montrodon, 54. 08552 TARADELL. Telèfons de contacte: 637.491.421 / 620. 657. 041. Magazine viQolot, és una idea original de Central d’Edicions.

VIQOLOT CLUB D’AMICS. Aconsegueix el teu carnet d’amic/ga i obtindràs multitud d’avantatges!

Per 12 euros a l’any, assegura’t la revista i gaudeix de les avantatjoses promocions dels nostres anunciants!

Sortim cada 2 mesos

"

50

VIC Bertrana i Rosanas. Bolsos Masallera. Bomboneria La Lionesa. Brunni. Ca la Teresona. Cafès Novell. Can Valeri. Club Patí Vic. Cooperativa Plana de Vic. Cristalleria Bell lloc Colom. Dinàmic. Divina Flors. Drogueria Junyent. El Gallaret. El Guant. Electrodomèstics Espadaler. Esports Montanyà. Estanc Crivillés. Floristeria Aràlia. Forn de Sant Miquel. Forn Franquesa. Foto video Parareda. Fotografia Josep Gomis. Fruto Rosso. Musa Complements. Pastisseria El Bruguer. Pastisseria Masramon. Pastisseria Sant Antoni. Quelmi. Qvic Cuines. Rebost Maria. Universitat de Vic. Vico. Xarcuteria Molas. Zèfir.

OLOT 5 Titius Agrobotigues Verntallat Andròmines Aresta Bar Cocodrilo Basic Font Cafè Europa Cafeteria Le Baobab. Calaix de sastre Calçats Rovira Can Japot Carnisseria Planagumà. Casa Bardera Cie Skateboards Corredera Núvies Cristina Centre d’estètica i Salut Dp Wellness Espai Flors Espais Cuines Flora Font Esports Font Home-Dona Fontfreda Pintures Infinit Joieria i Rellotgeria Plana La Botiga del Pa. La Cuineta La Marieta de l’Ull Viu La Nevateria Manxa Parament de la Llar Mariona Matalasseria Reixach Metáphore moda Mobles Joan Prat Nana Bio NO.RES Joieria i Complements Olot System Òptica Fluvià Òptica Olot Orly Outlet La Pedra Restaurant Cafè del Mig

Restaurant Self-service Garrotxa Saló rosa Suntime Torrade’s Vistaòptica

MANLLEU Calçats Muns Cansaladeria Camps Carla DeDins DELARIS41 El Guant El Til·ler Esports 2000 Esports Manlleu Farmàcia Autet Farmàcia Pius Cornellas Falgueras Farmàcia Ferrer Chambó Fussimanya Forn Prat Granja Armengol - La Lleteria Herbolària Encarna Joieria Gaja Naturhouse Optica Torrents Papers Passarel·la Pastisseria Gaja Pastisseries Masramon Radio Carrera Sabateria Peuets Silvi’s Coim Javs La Creperia Crep-elles. Restaurant els Caçadors Torres petit

RODA DE TER Alibés Decoració. Cal Rabadà. Carnisseria Rosa Tomàs. Casacuberta Fotografia. Electrodomèstics Sanglas Encarna Herbolària. Estanc Ramisa. Farmàcia Mercè Torrent Forn de pa Can Quel. Fotografia Miquel Rovira. Fruiteria Montse. Núria estilistes. Pastisseria Prat. Pizzeria El Pont Punt d’informació Roda Roura cansaladeria. Vet xarxa.

CENTELLES Ajuntament de Centelles. Bici equip. Blau Nit. Body Art. Ca la Rosa. Cactus. CAP Centelles. Castañé Òptica. El Gimnàs. El Portal Restaurant. Farmàcia Barnolas. Farmàcia Feliu. Gely Xarcuteria. Imma roba infantil. La Violeta Bar Restaurant. Piscina Municipal de Centelles. Regina Joieria. Viatges Toca el 2.

TARADELL Ajuntament de Taradell Àrea de Serveis Taradell. Bar Taradell. Ca la Flora. Can Vilaró . Cansaladeria Can Mascarell. Cansaladeria Codina. CAP Taradell. Centre cultural Can Costa i Font Dolby Electrodomèstics . El Xocolater de Taradell. Esports Autonell . Farmàcia Bonet. Forn de Sant Sebastià . Fotografia Taradell. L’Estanc . Òptica Taradell . Pastisseria Sant Genís . Xarcuteria Can Muntal.

TONA Ajuntament de Tona. Anna Mas Floristes. Àrea de Servei les 4 Carreteres. Balneari Codina Ca La Rosalia. CAP de Tona. Esports Muntanyà. Estètic Gim. Estil Animal. Farmàcia Anna Vilella. Fina Serra. Fleca Sañé. Fotografia Pla. L’encís. Mas Perfumeria. Matalasseria Roma. Orient Cafè Bar. Puigdollers Cansaladeria. Silvia Moda. Tombouctou Restaurant.

FOLGUEROLES Ajuntament de Folgueroles. Carnisseria-Xarcuteria Gallart. El Raconet. Farmàcia Vila Fontarnau. Forn Sant Jordi. Restaurant L’Espai. Restaurant Pascual.

SANT JULIÀ DE VILATORTA Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Antiga Casa Nis Bar Catalunya. Bar L’Escut. Botiga Nova Farmàcia D. Pérez Gómez Forn de Pa Sant Julià Hostal Restaurant Ca la Manyana Hotel Torre Martí L’Estanc Restaurant la Pizza Restaurant la Troballa Xarcuteria – Carnisseria el Rebost

SANTA MARIA DE CORCÓ Ajuntament de l’Esquirol Anigami Àrea de serveis el Cabrerès Can Carnisser

Farmàcia X. Bansells Forn de pa J. Soler La Baldufa La Cooperativa. Supermercat Ester.

TORELLÓ 4 Cantons Ajuntament de Torelló Aromes Art Floral Astor Bon Pa Boutique ERS-GERS Carnisseria Xarcuteria Raquel Carns i Embotits Fussimanya El Pescallunes Viatger Electrodomèstics Badia Farmàcia Prat Fisiotorelló Ginebra Calçats Joan Dot SL Josep Basco Fotògraf Maido Perruqueria Merceria Mercè Prat Moda Freixer Núria Carnisseries Optica Torelló Pastisseria Badal Pastisseria Serra Raquel Sala Vidres Mora

BESALÚ 10 del Pont Ajuntament de Besalú Art Nostrum Bar Miqwahs Cal Parent Cova Criolla Cúria Reial El Celler d’en Francesc Embotits Juncà Farmàcia Gratacós Finques Garrotxa Fonda Siqués Forn Comtal Hotel Tallaferro Pastisseria Surroca Restaurant Oliveras Restaurant Pont Vell Robes Tallaferro

LES PRESES Ajuntament Ca la Susana Cal Flequer Carnisseria Martí Centre d’empreses Estanc Farmàcia Prat Fleca Cal noi Fleca Can Dorca Metacrilat Morera agrocomerç Peixateria, fruiteria, verdures Can Nero Planxa i pintura les Preses Restaurant Morera Vertisol Hostal

També trobareu el nostre magazine a pobles com Castellfollit de la Roca, Sant Feliu de Pallerols, Seva, Els Hos-talets de Balenyà, Sant Jaume de Llier-ca o Sant Joan Les Fonts i a tots els establiments dels nostres anunciants.

MAGAZINEPunts de distribució

Punts de distribució

51MAGAZINEPublicitat

52