Recerques 2015 / Vedruna Vall Terrassa

PresentacióBuscar un tema per a un treball de recerca no és gens fàcil. Ha de ser interessant i ori-ginal, però el més important és que et motivi i tinguis ganes de fer-lo. Gràcies a la pluja d’idees amb la família vaig arribar a la conclusió que havia de fer un treball sobre la Xina.La paraula «Xina» engloba molts sectors, però vaig decidir centrar-me en l’àmbit econòmic. El motiu principal pel qual vaig escollir aquest tema va ser per saber més sobre l’economia i la producció xinesa però, sobretot, per destapar la incògnita de per què aquest país ven els seus productes tan barats a l’estranger. Era clar que res-pondre aquesta pregunta en un principi podia ser fàcil. Per aquest motiu vaig voler fer més gran el cercle d’informació i anar més enllà.

Amb aquest treball pretenc descobrir l’evolució econòmica de la Xina des dels principis de Mao Zedong fins a ara, per què se la considera la segona potència eco-nòmica mundial i quins factors l’han fet créixer, quins són els punts forts de la seva economia, les principals empreses dins el país i, ara mateix, la seva explotació a l’Àfrica. Dins de tot això, volia veure la part negativa de la gran bombolla i la repu-tació de la Xina, que al mateix moment que creix econòmicament, també decreix socialment i s’enfronta a molts reptes, en alguns casos des de fa anys.

Alumne: Arnau Roura BoschTutors: Joaquim Alsina Cardiel i M. Rosa Vila Atienza

Made in Xina

Vedruna Vall Terrassa / Recerques 2015

Recerques 2015 / Vedruna Vall Terrassa

MetodologiaAbans de començar el treball no tenia gaires recursos. Temia endinsar-me en aquest projecte, ja que no sabia com trobar la informació. Però a mesura que investigava vaig creure una mica més en el treball. Els recursos a Internet abunden bastant i alguns documentals del «30 minuts» de TV3 o alguns vídeos també m’han ajudat. Informacions de fonts fiables i alguna entrevista amb persones enteses en el tema han acabat d’arrodonir un treball que primer semblava no ser res i que ara, com a mínim per a mi, és molt.

Cos del treballLa República Popular de la Xina,o simplement la Xina, és el país més extens de l’Àsia i el més poblat del món, amb 1.330 milions d’habitants. La seva capital és Pequín, l’idioma és el xinès i té un sistema polític unipartidista on el president és Xi Jinping i el primer ministre Li Keqiang. La moneda és el renminbi o yuan i 1 EUR = 7,93 CNY. La pregunta és, per què la Xina ha experimentat un creixement econòmic tan ambi-ciós durant els últims vint anys?El sistema econòmic de la Xina s’entén a partir de l’anàlisi de la seva història recent. Després de la dictadura de Mao Zedong, amb una estructura comunista, durant la dècada de 1980 el país va experimentar una obertura econòmica arran de les polí-tiques de Deng Xiaoping, que van promoure el retorn de l’empresa privada al país i l’expansió de la indústria, instaurant un règim de liberalisme econòmic però alhora amb molt control polític. El 2002, la Xina es va annexar a l’Organització Mundial del Comerç, cosa que li va permetre donar una major sortida a la seva producció arreu del món. Aquests canvis han acabat establint-se com la base de l’estructura econòmica i productiva de la Xina actual, amb un mercat molt diversificat, un índex d’exportacions de dos mil bilions el 2012 i un sector immobiliari que no para de créi-xer. Però el Govern segueix tenint el monopoli polític i econòmic, perquè les grans empreses es troben sota el seu control o són de propietat pública. Actualment, la cúpula comunista xinesa, liderada pel president Xi Jinping enfoca les seves decisions vers el repte de seguir augmentant el ritme de creixement, no només amb les exportacions, sinó apostant pel mercat interior, cosa que permetrà mantenir els nivells d’ocupació i mantenir una estabilitat social entre la població, 1.300 milions d’habitants. La Xina és el primer destí per a les inversions i la primera en exportaci-ons de productes. Posseeix un 12,6% de les reserves de carbó, segons l’EIA (US Energy Information Administration), però consumeix molta energia i extreu poca quantitat de petroli comparat amb altres potències. Saben dinamitzar el seu mercat intern amb una planificació per ampliar i buscar nous mercats. A més, s’han basat en l’economia social de mercat, principalment en indústries i sectors tecnològics i bancaris.

Vedruna Vall Terrassa / Recerques 2015

Les reformes que ara es plantegen per evitar una frenada del creixement tenen diversos vessants: agilitzar l’aprovació del registre d’empreses per incentivar la cre-ació de negocis que contribueixin a crear un teixit empresarial interior; l’aprovació de bancs privats petits i mitjans; la liberalització de la política del fill únic, i l’ampli-ació de la flexibilitat del tipus de canvi. Canvis que suposarien sotmetre les empre-ses estatals, que dominen el mercat, a major competència i disciplina financera, a aplicar lleis mediambientals per protegir la població i els ecosistemes i a augmentar els preus dels recursos naturals que explota la Xina. En un futur, la Xina arribarà a ser la primera potència, superant els Estats Units, amb un creixement del 10%, incrementarà els ingressos per càpita de la població i disminuirà la pobresa en un 30% segons Shahoua Chen. A llarg termini, l’economia serà dominada per la innovació tecnològica i les inversions augmentaran.

ConclusionsL’objectiu del meu treball ha estat respondre la pregunta, per què la Xina ven a tan baix preu a l’estranger? En un principi semblava força fàcil i ho ha estat. Ven a tan baix preu a causa de la mà d’obra barata i de la gran quantitat de producció de cada producte. Però com que quedar-se aquí no era fer un treball de recerca, vaig optar per buscar la història i els canvis que hi ha hagut, a partir de Mao Zedong i fins a l’actualitat, i les conseqüències de cada moment, com per exemple el Gran Salt En-davant, el sistema de producció actual i el mercat interior. Tot i això, no vaig voler quedar-me aquí i vaig centrar-me en una altra pregunta: per què la Xina és una potència emergent? Des d’aquest punt he pogut desenvolupar un seguit d’investigacions de les principals empreses del país que sostenen el mercat, les seves exportacions i les seves importacions i, sobretot, l’expansionisme a l’Àfri-ca, que cada vegada és més destacat i va en augment. Finalment, un dels temes que més em cridaven l’atenció era saber més sobre l’explo-tació laboral de les empreses i els reptes que té o hauria de tenir la Xina per ser una potència exemplar. En primer lloc, vaig saber que les botigues xineses tipus basar són les més explotadores seguint una crònica de diari d’un fet real. A més, vaig saber que era cert que una multinacional com Nike utilitzava sistemes de treball obsolets amb uns treballadors totalment explotats. En segon i últim lloc, he intentat trobar els pos-sibles reptes que té la Xina d’ara endavant i què hauria d’aconseguir per ser un exem-ple per al món. Tots són possibles i alhora molt importants, però només aconseguiran millores si deixen de guiar-se exclusivament pels interessos econòmics.A tall de conclusió, la República Popular de la Xina ha viscut un període d’indus-trialització molt gran i costós, però tot sembla indicar que seran recompensats convertint-se en la primera potència mundial per davant dels Estats Units. No

Recerques 2015 / Vedruna Vall Terrassa

obstant això, el Govern ha d’obrir els ulls i preocupar-se també per temes molt més importants que els diners, com ara la qualitat de vida dels seus habitants, que són el vertader motor del país.

Bibliografia— <http://www.tv3.cat/videos/4912351/Eugeni-Bregolat> TV3. Entrevista a Eugeni Bregolat (Consulta: 26 de març de 1914). — <http://blogs.globalasia.com/ivanma-nez/2014/los-8-retos-de-china/> GLOBAL ASIA (Consulta: 5 de novembre de 1914). Informació sobre els 8 reptes concrets de la Xina (Consulta: 20 de novembre de 1914). — <http://ekonomicus.com/2010/05/10/xina-colonitza-l%E2%80%99africa/> EKONO-MICUS. Informació sobre l’expansió de la Xina a Àfrica (Consulta: 24 d’octubre de 1914). — <http://www.eumed.net/rev/china/02/era-02c.htm> EUMED. Informació sobre la situació actual de la Xina (Consulta: 12 de setembre de 1914). — <http://eurasiacat.wordpress.com/2014/02/07/el-boom-xines-en-25-grafiques/> EURASIACAT. Informació en gràfiques de la Xina (Consulta: 18 de març de 1914). — <http://www.elmundo.es/cronica/2001/CR291/CR291-10.html> EL MUNDO (Consulta: 20 d’octubre de 1914). In-formació sobre l’explotació laboral a la Xina (Consulta: 6 de novembre de 1914).