TREBALL DE FI DE GRAU

EFECTEDELKINESIOTAPESOBREELTEMPSDERECUPERACIÓENJUGADORSDEBÀSQUETAMBENTORSISDETURMELL

EDUARDO MORRAJA MORALES

PERE PEREZ-PORTABELLA CUSÓ

TUTORA: ESTHER MARCO NAVARRO

PROMOCIÓ 2014-2018

GRAU DE FISIOTERÀPIA

FACULTAT DE MEDICINA

Agraïr a la nostra tutora Esther Marco perquè des del primer moment ens ha orientat,

s’ha interessat per nosaltres i pel nostre treball, i ha fet que no perdéssim el fil d’aquest

en cap moment. Gràcies també per ajudar a l’Eduard en els moments en els que més

ho hem necessitat per problemes personals, assolir aquest projecte no ha estat fàcil per

a nosaltres.

Agraïr també a les respectives famílies, parelles i amics i companys de classe, que

sense la seva ajuda, tampoc hagués estat possible.

A tots, gràcies.

ÍNDEX

1. Resum/Abstract 1

2. Introducció 3

3. Bibliografia 9

4. Hipòtesis i objectius 11

4.1. Hipòtesis 11

4.2. Objectius 11

5. Metodologia 12

5.1. Disseny 12

5.2. Participants 12

5.3. Tamany de la mostra 12

5.4. Variables de resultat 13

5.5. Intervenció 14

5.6. Aleatorització i cegament 16

5.7. Recollida de dades i protocol de l’estudi 16

5.8. Anàlisi estadística 16

5.9. Limitacions de l’estudi 17

5.10. Aspectes ètics 18

6. Pla de treball 19

6.1. Planificació 19

6.2. Composició de l’equip d’investigació 19

7. Experiència de l’equip d’investigació 21

8. Rellevància del projecte 22

9. Pressupost sol·licitat 24

10. Annexes 26

Annex 1. Sports Ankle Rating System 26

Annex 2. Proves funcionals i de valoració 29

Annex 3. Teràpia convencional 34

Annex 4. Aplicació del KT 42

Annex 5. Random Team Generator 45

Annex 6. Consentiment 46

1

1. RESUM/ABSTRACT

Antecedents: en la pràctica del bàsquet són molt freqüents les entorsis de turmell, provocant

la baixa temporal de l’esportista, i amb un elevat nombre de recidives a posteriori. El

Kinesiotape (KT) és una tècnica nova i recent d’aplicació a la fisioteràpia que amb aquest

estudi es pretén aportar més evidència, degut a la manca d’investigacions disponibles.

Objectiu: demostrar l’efectivitat del KT per disminuir el temps de reincorporació a la pràctica

esportiva en jugadors de bàsquet amb esquinç de turmell.

Metodologia: assaig clínic aleatoritzat, controlat i a doble cec, a jugadors de bàsquet entre

16 i 25 anys (n=42). Dividits en dos grups: (1) tractament convencional+KT i (2) tractament

convencional+KT placebo. La principal variable de resultat és el temps de recuperació. Les

variables secundàries són dolor, rang de moviment, força muscular, propiocepció i rendiment

funcional. Les variables s’analitzaran a l’inici del tractament i es repetiran setmanalment fins

l’alta mèdica. Les proves estadístiques a utilitzar: Chi quadrat, t de Student i el coeficient de

correlació de Pearson. S’acceptarà un nivell de risc alfa ≤0.05.

Resultats esperats: els pacients del grup 1 presentaran millors resultats en quant a dolor,

rang de moviment, propiocepció i, sobretot, temps de recuperació en comparació amb l’altre

grup. Amb aquests possibles resultats podríem definir el KT com una tècnica eficaç per a la

reducció del temps de reincorporació a l’esport.

Paraules clau: kinesiotape, embenat neuromuscular, esquinç turmell, fisioteràpia, temps

recuperació, bàsquet.

Background: In the practice of basketball ankle sprain is very frequent, causing temporary

leave of the athlete, and with a high number of recurrences a posteriori. Kinesiotaping (KT) is

a new and recent application technique for physiotherapy, that is intended to provide more

evidence with this study, due to the lack of available researches.

2

Objective: To demonstrate the effectiveness of KT to reduce the time of reincorporation to

sports practice in basketball players with ankle sprain.

Methodology: Randomized, controlled and double-blind clinical trial, to basketball players

between 16 and 25 years old (n = 42). Divided into two groups: (1) conventional treatment +

KT and (2) conventional treatment + KT placebo. The main variable of result is the recovery

time. The secondary variables are pain, movement range, muscle strength, proprioception

and functional performance. The variables will be analyzed at the beginning of the treatment

and will be repeated weekly until the medical discharge. The statistical tests to be used: Chi

square, t of Student and the correlation coefficient of Pearson. An alpha risk level ≤0.05 will

be accepted.

Expected results: Patients in group 1 will present better results in terms of pain, range of

movement, proprioception and, above all, recovery time compared to the other group. With

these possible results, we could define KT as an effective technique to reduce recovery time

in sport.

Keywords: kinesio taping, neuromuscular taping, ankle sprain, physiotherapy, recovery

time, basketball.

3

2. INTRODUCCIÓ

L’articulació del turmell, o tibiotarsiana, és l’articulació distal de l’extremitat inferior. Es tracta

d’una tròclea, el que significa que només posseeix un únic grau de llibertat. Condiciona els

moviments de la cama en relació al peu en el pla sagital. No només és necessària, sinó

indispensable per a la marxa, tant si aquesta es desenvolupa en terreny pla com si es

desenvolupa en terreny accidentat.

Es tracta d’una articulació molt encaixada, que pateix limitacions importants, ja que en

recolzament monopodal suporta la totalitat del pes del cos, inclús augmentat per l’energia

cinètica quan el peu contacta amb el terra a certa velocitat durant la marxa, la carrera o la

recepció del salt.

Aquesta articulació està formada per tres ossos: superiorment per la porció inferior de la tíbia

i el peroné, que constitueixen un bloc; i l’astràgal inferiorment. El calcani i l’escafoides, tot i

que no formen part del turmell, també esdevenen importants per l’aportació dels lligaments

que proporcionen estabilitat a l’articulació. Es compon de dos sistemes lligamentosos

principals, els lligaments laterals extern i intern, i dos sistemes accessoris, els lligaments

anterior i posterior.

Els lligaments laterals constitueixen, a cada costat de l’articulació, potents ventalls fibrosos

on el vèrtex es fixa en el mal·lèol corresponent i la perifèria s’expandeix pels dos ossos del

tars posterior. L’extern està format per tres feixos, dos d’ells es dirigeixen a l’astràgal i l’altre

restant al calcani. L’intern es divideix en dos plans, superficial i profund: el profund està

constituït per dos feixos tibioastragalins, un anterior i un posterior; el superficial, molt extens i

triangular, forma el lligament deltoideo, que uneix l’astràgal i el calcani amb la tíbia. Els

lligaments anterior i posterior són engruiximents capsulars.1

4

A la població en general, el turmell és una de les articulacions que més freqüentment es veu

afectada. L’esquinç (o entorsi) de turmell és el tipus de lesió més comuna durant l’activitat

esportiva, representant aproximadament el 30% de totes les lesions relacionades amb

l’esport. En aproximadament el 85% de tots els esquinços, es troba afectat el complex de

lligaments laterals, produït pel mecanisme d’inversió, supinació i flexió plantar sobtada.

Figura 1. Articulació tibioastragalina.

5

Els esquinços de turmell suposen una alta càrrega sanitària derivada dels alts costos de

tractament i de la seva durada, ja que fins el 40% dels pacients amb lesió dels lligaments

laterals desenvolupen una condició coneguda com inestabilitat crònica del turmell, la qual és

caracteritzada per posteriors esquinços recurrents, episodis on el turmell cedeix, o dèficits

funcionals de l’articulació per més d’un any després de l’esquinç inicial. Degut a que la taxa

de recaiguda és alta, mantenir l’estabilitat de l’articulació i identificar estratègies de prevenció

de lesions lligamentoses és imprescindible i molt important per optimitzar el rendiment i reduir

el risc de lesions recurrents i l’aparició i desenvolupament de la inestabilitat crònica de

turmell.2

Els esportistes, sobretot els que participen en esports d’equip, esports de contacte, i esports

on es realitzen salts, corren un major risc de patir una entorsi de turmell. Les dones, nens i

adolescents tenen una major incidència d’esquinç lateral en comparació amb els homes i

adults. Una inestabilitat crònica del turmell pot suposar una disminució de l’activitat física en

aquests esportistes, no només per l’efecte que esdevé l’entorsi en sí mateixa, sinó també a

Figura 2. Mecanisme de lesió d’una entorsi de turmell.

6

causa d’un dolor persistent en el turmell, inflamació, rigidesa, debilitat i inestabilitat, així com

el possible desenvolupament d’osteoartritis post-traumàtica del turmell.3

Un dels objectius en la gestió de l’entorsi de turmell és, per tant, evitar les lesions reincidents

mitjançant l’augment de l’estabilitat mecànica i funcional al voltant del turmell. Una de les

estratègies per tal d’aconseguir aquest objectiu ha estat, històricament, l’ús de l’embenat de

turmell. Dins d’aquest àmbit, el tape no elàstic, tradicionalment la cinta blanca inelàstica, és

el que s’ha utilitzat d’una forma més extensa per al tractament d’aquest tipus de patologia.

S’ha demostrat que aquest tipus de tape és efectiu per restringir la inversió de turmell, i per

tant pot ser eficaç per disminuir la incidència d’esquinços de turmell. A més, alguns dels

beneficis que pot aportar són l’entrada d’informació aferent al sistema nerviós central,

millorant-ne la propiocepció, i l’efecte placebo que pot produir. L’ús d’aquest tape encara és

molt popular en l’àmbit esportiu, no obstant això, han sorgit altres tipus d’embenat per al

tractament i la prevenció de lesions de turmell.4,5

Les inestabilitats de turmell també són freqüentment tractades amb exercici terapèutic, per tal

d’augmentar el moviment de l’articulació, potenciar la musculatura implicada, millorar la

coordinació i el control postural al voltant del turmell, així com també amb la inclusió

d’activitats funcionals específiques de cada esport. Tanmateix, les guies clíniques recents

suggereixen que l’efectivitat d’aquestes intervencions en la prevenció de futures entorsis de

turmell hi ha molt poca evidència que les recolzi.

Algunes intervencions contemporànies que actualment s’estan utilitzant més per a la

prevenció i tractament és l’ús del Kinesiotape (KT)6. El KT ha guanyat popularitat en els últims

anys gràcies a l’aparició en els Jocs Olímpics disputats a Pequín l’any 2008, on 58 països van

usar aquesta cinta aplicada als seus atletes d’alt rendiment.7 Molts estudis però, cerquen

trobar resposta a si aquesta cinta esdevé beneficiosa per a la prevenció i la gestió de lesions

esportives i musculoesquelètiques.8 El KT és un tape elàstic que va desenvolupar el Dr. Kenzo

Kase en la dècada de 1970. Aquesta cinta difereix del tape inelàstic blanc en el sentit de que

7

és elàstica i pot arribar a estirar-se al 140% de la seva longitud original abans d’aplicar-se a

la pell. Per tant, proporciona una força constant de tracció a la pell a diferència de la cinta

blanca tradicional. La tela del KT és permeable a l’aigua i resistent a l’aire, podent-se utilitzar

per dies consecutius, dissenyat per imitar en certa manera les propietats de la pell. Com a

finalitats terapèutiques, el KT pretén corregir la funció muscular en enfortir els músculs

debilitats, millorar la circulació sanguínia i limfàtica, disminuir el dolor, realitzar un

reposicionament de les articulacions subluxades, alleujant la tensió muscular anormal tornant

la funcionalitat de la fàscia i el múscul, i augmentar la propiocepció en augmentar l’estimulació

dels mecanoreceptors cutanis.9

En referència amb l’articulació del turmell, quan s’utilitza per prevenir-ne l’entorsi, la capacitat

per millorar l’estabilitat funcional de l’articulació es basa en els suposats efectes que té sobre

la propiocepció i l’activació muscular enlloc del suport mecànic que aporta el tape no elàstic.10

En l’actualitat però, hi ha poca evidència científica respecte l’eficàcia del KT, i la que hi ha

resulta ser generalment contradictòria en quant a la prevenció i el tractament de les lesions

esportives.11 L’evidència que n’avalua l’eficàcia en relació amb una única lesió o malaltia

musculoesquelètica és escassa, fent que sigui dificultós obtenir resultats sobre els efectes del

KT en una articulació en particular, com el turmell, o un diagnòstic específic, com ara un

esquinç de turmell. És per això que en els últims anys s’han realitzat diferents investigacions

per abordar aquesta qüestió. S’ha observat que la capacitat propioceptiva va millorar utilitzant

aquest tipus d’embenat, degut a l’augment de l’estimulació somatosensorial que pot usar-se

com entrada propioceptiva. No obstant, hi ha revisions sistemàtiques que informen que el KT

té poca importància clínica o efecte en el moviment i en la força del turmell, ja sigui isomètrica,

isocinètica o activitat muscular, a llarg termini. Mentre que a curt termini les variables que

esdevenen més transcendentals i que resulten beneficioses són la ja anomenada

propiocepció i la disminució del dolor.12

8

El retorn de la propiocepció normal després de la lesió ortopèdica ha estat, i ha de seguir

sent, un objectiu important de rehabilitació fisioterapèutica, per millorar el sistema de control

postural de l’esportista i facilitar el seu retorn a l’activitat més ràpidament.

9

3. BIBLIOGRAFIA

1. AI Kapandji. Fisiología articular. Tomo II: Miembro inferior. 6a edición. Madrid: Editorial

Médica Panamericana. 2012.

2. Miklovic TM, Donovan L, Protzuk OA, Kang MS, Feger MA. Acute lateral ankle sprain

to chronic ankle instability: a pathway of dysfunction. Phys Sportsmed. 2018;

46(1):116-22.

3. Briem K, Eythörsdöttir, H, Magnúsdóttir RG, Pálmarsson R, Rúnarsdöttir T, Sveinsson

T. Effects of Kinesio Tape Compared With Nonelastic Sports Tape and the Untaped

Ankle During a Sudden Inversion Perturbation in Male Athletes. J Orthop Sports Phys

Ther. 2011; 41(5):328-35.

4. Fayson SD, Needle AR, Kaminski TW. The Effect of Ankle Kinesio Tape on Ankle

Muscle Activity During a Drop Landing. J Sport Rehabil. 2015; 24(4):391-7.

5. Sun-Min L, Jung-Hoon L. Ankle inversion taping using kinesiology tape for treating

medial ankle sprain in an amateur soccer player. J Phys Ther Sci. 2015; 27(7):2407-

8.

6. Dueñas L, Balasch M, Espí GV. Técnicas y nuevas aplicaciones del vendaje

neuromuscular. Lettera publicaciones, 2010.

7. Wilson B, Bialocerkowski A. The Effects of Kinesiotape Applied to the Lateral Aspect

of the Ankle: Relevance to Ankle Sprains – A Systematic Review. PLoS One. 2015;

10(6).

8. Nunes GS, Vargas VZ, Wageck B, Hauphental DP, da Luz CM, de Noronha M. Kinesio

Taping does not decrease swelling in acute, lateral ankle sprain of athletes: a

randomised trial. J Physiother. 2015; 61(1):28-33.

9. Halseth T, McChesney JW, Debeliso M, Vaughn R, Lien J. The Effects of Kinesio™

Taping on Proprioception at the Ankle. J Sports Sci Med. 2004; 3(1):1-7.

10. Sijmonsma J. Manual de Taping Neuromuscular Vol 1. Madrid: Aneid Press; 2007.

10

11. Nunes GS, de Noronha M, Cunha HS, Ruschel C, Borges NG Jr. Effect of kinesio

taping on jumping and balance in athletes: a crossover randomized controlled trial. J

Strength Cond Res. 2013; 27(11):3183-9.

12. Williams S, Whatman C, Hume PA, Sheerin K. Kinesio taping in treatment and

prevention of sports injuries: a meta-analysis of the evidence for its effectiveness.

Sports Med. 2012; 42(2):153-64.

13. Bandinelli S, Benvenuti E, Del Lungo I, Baccini M, Benvenutti F, Di Iorio A, Ferrucci L.

Measuring muscular strength of the lower limbs by hand-held dynamometer: a

standard protocol. Aging (Milano). 1999;11(5):287-93.

14. Clanton TO, Matheny LM, Jarvis HC, Jeronimus AB. Return to Play in Athletes

Following Ankle Injuries. Sports Health. 2012;4(6):471-474.

15. Plisky PJ, Rauh MJ, Kaminski TW, Underwood FB. Star Excursion Balance Test as a

predictor of lower extremity injury in high school basketball players. J Orthop Sports

Phys Ther. 2006;36(12):911-9.

16. Chaiwanichsiri D, Lorprayoon E, Noomanoch L. Star excursion balance training:

effects on ankle functional stability after ankle sprain. J Med Assoc Thai. 2005;88(4):

90-4.

11

4. HIPÒTESIS I OBJECTIUS

4.1 Hipòtesis

H0 (nul·la) → “El KT no permet una reincorporació a la activitat esportiva més ràpida que la

teràpia convencional en el tractament dels esquinços de turmell”

H1 (alternativa) → “El KT permet una reincorporació a la activitat esportiva més ràpida que

la teràpia convencional en el tractament dels esquinços de turmell”

4.2 Objectius

Objectiu principal:

- Demostrar l’efectivitat del KT per disminuir el temps de reincorporació a la pràctica

esportiva en jugadors de bàsquet amb esquinç de turmell.

Objectiu secundari:

- Estudiar els efectes del KT per millorar la força muscular, el rang articular, el dolor i la

propiocepció en jugadors de bàsquet que han patit un esquinç de turmell.

12

5. METODOLOGIA

5.1. Disseny

Assaig clínic aleatoritzat, controlat i a doble cec.

5.2. Participants

En aquest estudi participaran jugadors de bàsquet federats que hagin patit un esquinç de

turmell de segon grau durant la temporada 2019-2020.

Criteris d’inclusió:

● Homes entre 16 i 25 anys.

● Jugadors de bàsquet federats a la Federació Catalana de Basquetbol.

● Haver jugat durant la temporada 2018-2019 sense interrupcions.

● Entorsi de segon grau diagnosticada per un traumatòleg.

Criteris d’exclusió:

● Temps de baixa esportiva per qualsevol patologia superior a 2 setmanes.

● Esquinços recurrents (antecedent de dos o més esquinços del mateix turmell).

● Patologia o deformitats en genoll, maluc, raquis o del propi peu que puguin influir en

la biomecànica del peu i turmell.

● Aquells jugadors que s’hagin incorporat a l’equip sense fer la pretemporada o que

s’hagin reincorporat després d’una lesió i no hagin agafat encara el ritme de l’equip.

● Qualsevol persona que decideixi per voluntat pròpia que no vol participar en l’estudi

tot i complir els criteris d’inclusió.

5.3. Tamany de la mostra

En base a dades publicades (Martin RL., et al., J Orthop Sports Phys Ther 2013), s’estima un

temps mitjà de 15.0 (DE 2.1) dies per retornar a l’activitat esportiva després d’un esquinç grau

II. Acceptant un risc alfa de 0.05 i un risc beta inferior al 0.2 en un contrast bilateral, calen 21

13

subjectes en cada grup per detectar una diferència igual o superior a 2 dies. S'assumeix que

la desviació estàndard comú és de 2.1. S'ha estimat una taxa de pèrdues de seguiment del

15%.

5.4. Variables de resultat

La variable principal de resultat és el temps de recuperació definit pel temps (en dies) que

tarden en reincorporar-se a la activitat esportiva. Es valorarà l’aptitud de l’esportista per

reincorporar-se a l’activitat d’acord amb el consens mèdic de l’American College of Sports

Medicine (Herring SA., et al., Med Sci Sports Exerc 2002) i amb el Sports Ankle Rating System

(Richie DH., et al., Clin Podiatr Med Surg 2015). El consens mèdic de l’American College of

Sports Medicine consisteix en determinar a través del terapeuta avaluador si l’esportista pot

tornar a l’esport que practica. Els criteris per prendre aquesta decisió són:

• L’estat de curació anatòmica i funcional

• L’estat de recuperació de la patologia aguda i les seqüeles associades

• L’estat d’una lesió o malaltia crònica

• Que l’atleta no representi un risc indegut per a la seguretat d’altres participants

• Restauració de les habilitats específiques de l’esport

• Preparació psicosocial

• Possibilitat de realitzar de forma segura amb aparells ortopèdics i ortesis

• Compliment amb el cos federal, estatal, local, escolar i les regulacions aplicables del

govern

Generalment aquesta decisió serà responsabilitat, únicament, del metge rehabilitador, tot i

que pot formar part d’un equip multidisciplinar que prengui la decisió de forma conjunta.

El protocol més útil d’avaluació funcional del turmell per a la seva aplicació en la pràctica es

troba en el Sports Ankle Rating System [Annex 1], el qual consisteix en diferents qüestionaris

que són administrats al pacient per escrit, completant cada secció dels qüestionaris abans

14

que el metge realitzi l’anamnesi i l’exploració. Això permet que el pacient pugui reflexionar

sobre cada resposta sense que es pugui veure influenciat per l’atenció mèdica.

Variables secundàries:

- Dolor → percepció sensorial que es mesurarà de forma subjectiva amb l’Escala Analògica

Visual (EVA) [Annex 2].

- Rang de moviment → es mesurarà mitjançant goniometria, comparant amb el rang

articular del turmell contralateral. També s’analitzarà a través del Lunge test, el qual

avalua i determina el rang de flexió dorsal del turmell. [Annex 2].

Els valors de normalitat del rang articular de la flexió plantar són 45º aproximadament,

mentre que per la flexió dorsal 20º. Pel Lunge test el valor de referència que marcarà si el

balanç articular està restringit serà de 38º.

- Força muscular → s’analitzarà la contracció isomètrica màxima voluntària dels flexors

dorsals del peu amb dinamometria hidràulica seguint el protocol estandaritzat proposat

per Bandinelli S et al.13 A més, es farà una avaluació qualitativa mitjançant l’escala Oxford-

Daniels. [Annex 2]

- Propiocepció → serà avaluada indirectament mitjançant el Star Excursion Balance Test

[Annex 2]

- Rendiment funcional segons l’Agility T-Test (anàlisi global del moviment en múltiples

direccions) i la prova de salt vertical. L’Agility T-Test tindrà uns valors de referència de

realitzar la prova en menys de 10,5 segons, mentre que en la prova de salt vertical s’haurà

de realitzar un salt superior a 70 cm. [Annex 2]

5.5. Intervenció

Els subjectes seran dividits en dos grups aleatòriament: un grup d’estudi i un grup control.

Cada grup rebrà els següents tractaments:

- Grup d’estudi: fisioteràpia convencional + embenat neuromuscular amb KT.

- Grup control: fisioteràpia convencional + embenat amb KT placebo

15

Els dos grups realitzaran fisioteràpia 3 dies a la setmana, amb una duració d’una hora per

sessió, durant 2 setmanes o fins que el consens mèdic decideixi que pot tornar a incorporar-

se a la competició.

La teràpia convencional que seguiran ambdós grups es divideix en quatre fases: fase aguda,

fase mitja, fase final i fase de reincorporació a l’esport. Dins d’aquestes fases hi haurà

l’aplicació del mètode POLICE, teràpia manual, electroteràpia, crioteràpia, estiraments i

diferents exercicis, ja sigui per potenciar la musculatura implicada com per millorar-ne la

propiocepció de l’articulació afectada. [Annex 3]

L’embenat neuromuscular s’aplicarà durant totes les fases del procés de rehabilitació. No

obstant, la tècnica que s’utilitzarà variarà depenent de la fase en que es trobi el subjecte. A la

fase aguda, per reduir l’edema, s’usarà la tècnica limfàtica que consisteix en formar un patró

entrecreuat amb dues tires de cinta en forma de ventall a l’àrea edematosa aplicada a la zona

lateral del turmell, i per tant, els dos caps del ventall han d’estar situats lleugerament per sobre

de la zona del mal·lèol lateral, per tal que el líquid intersticial que forma l’edema vagi cap als

ganglis limfàtics i pugui ser reabsorbit. A partir del tercer dia, s’utilitzarà la tècnica de lligament,

per tal d’estimular els mecanoreceptors de la zona lesionada, proporcionant informació

propioceptiva que generarà accions correctores i facilitarà la recuperació del lligament [Annex

4]. El KT es canviarà un o dos cops per setmana, depenent de les condicions en que es trobi

(p.e. si el KT s’ha afluixat), o la fase de tractament en que es trobi el subjecte.

El grup control rebrà el mateix tractament convencional. A més, s’aplicarà el KT amb la

intenció que faci efecte “placebo”. S’afegirà el KT sense cap tipus de tensió de manera que

no faci l’efecte que busquem, malgrat que el pacient pugui creure que el porta col·locat de

manera correcta i que pot obtenir-ne benefici. De tota manera, l’aplicació d’aquest KT de

forma “placebo” no causarà cap tipus d’efecte negatiu al pacient.

16

5.6. Aleatorització i cegament

El procediment d’assignació de cada subjecte de l’estudi serà assignat aleatòriament

mitjançant el programa informàtic Random Team Generator, que proporcionarà una llista amb

els dos grups i els números assignats a cada pacient, els quals seran l’ordre en que es lesioni

el jugador [Annex 5]. Ni els pacients, ni els investigadors responsables de realitzar les

exploracions no tindran constància del grup d’assignació.

5.7. Recollida de dades i protocol de l’estudi

Primer de tot es farà una valoració inicial del lesionat, i es farà una base de dades amb el

nom, edat, alçada, pes, equip, posició habitual que juga dins l’esport, extremitat inferior

dominant. Seguidament, un cop assignat al grup control o al grup d’estudi, seguirà el

tractament que li correspongui durant el temps que determinin els metges responsables. No

podrà rebre tractament aliè a l’ofert per l’estudi, ja que aleshores deixaria de tenir validesa.

Les variables es recolliran a l’inici de la fisioteràpia i es repetiran setmanalment fins a l’alta

mèdica (dia abans de la reincorporació a la competició).

5.8. Anàlisi estadística

Les variables categòriques es descriuran en número absolut i en percentatge; les variables

quantitatives s’analitzaran amb la mitjana i la desviació estàndard (DE) en cas de variables

normals, o la mediana i els percentils, en cas de variables no normals. La distribució de les

variables es realitzarà amb la prova de Kolmogorov-Smirnov i els gràfics de normalitat

(probability plots). Les proves estadístiques a utilitzar seran: Chi quadrat, t de Student per a

mostres aparellades (anàlisi intragrup) i per mostres independents (anàlisi intergrup). També

es calcularan els coeficients de correlació de Pearson (r) o Spearman (r), segons la

naturalesa de les variables, una anàlisi de la variança (ANOVA) per analitzar els canvis en les

variables de resultat al llarg del temps. Per a tots els contrasts d’hipòtesi, s’acceptarà un nivell

de risc alfa ≤0.05.

17

5.9. Limitacions de l’estudi

La principal limitació és la gran variabilitat a l’hora de tractar un esquinç de turmell. Això fa

que depenent del tractament a seguir i de les tècniques que se li apliquin, pot variar el temps

de recuperació. Per tal d’intentar evitar aquest fet, proposarem un protocol estàndard per

tractar els esquinços de turmell. També cal insistir en la realització del tractament ofert per

l’estudi, ja que hi podria haver un biaix per tractaments paral·lels o per incompliment

d’aquest. És, per tant, important que s’informi als pacients del significat que té seguir el

protocol i, en cas d’incompliment, ja sigui per no realitzar correctament el tractament pautat o

per posar-se en mans de tractaments aliens, informar als fisioterapeutes de l’estudi.

Pel què fa al reclutament de subjectes, una de les limitacions que ens podem trobar en aquest

estudi és el diferent llindar en la percepció del dolor de cada pacient. Aquesta variabilitat

pot comportar que un esquinç de turmell pugui passar desapercebut i no acudir a realitzar

tractament, ja que pel pacient no comporta suficient molèstia com per posar-se en mans de

l’equip mèdic i/o fisioterapèutic. Per tal de reduir aquesta possible limitació, només es pot

incidir en que els jugadors informin als entrenadors dels seus respectius equips quan tinguin

una entorsi de turmell i/o mínim símptoma o dolor en aquesta articulació, i així

conseqüentment els entrenadors informaran a l’equip investigador.

Una altra limitació potencial que pot aparèixer durant el tractament és la possible

automedicació per part dels participants. Hi ha medicaments que no necessiten prescripció

mèdica i que són d’ús generalitzat per tractar el dolor, sobretot en fase aguda, això pot fer

que l’ús d’aquests pugui variar el temps de recuperació del pacient envers d’un pacient que

no prengui cap medicament. Per tal de reduir aquest biaix i intentar que els pacients prenguin

aproximadament els mateixos i el mateix número de medicaments, es receptaran analgèsics

generals (paracetamol i ibuprofeno) quan el dolor que experimenti el subjecte sigui superior

a 7 a l’EVA.

18

5.10. Aspectes ètics

Aquest estudi es realitzarà seguint el reglament de la Unió Europea en vigor des del 25 de

maig de 2018 sobre Protecció de Dades UE 2016/676. A més a més, se seguiran les pautes

nacionals i internacionals per a la investigació en éssers humans descrites en el codi

deontològic de l’AMM (Associació Mèdica Mundial) segons la Declaració de Helsinki, la qual

s’insta al professional de la salut a promoure i vetllar pel pacient, sempre que no entrin en

contradicció amb el nou reglament europeu. Abans de l’inici de l’estudi, s’informarà a tots els

subjectes sobre els objectius i les possibles complicacions derivades, que hauran de signar

un consentiment informat i escrit. [Annex 6]

19

6. PLA DE TREBALL

6.1. Planificació

L’estudi tindrà una duració de dos anys (juliol 2019 - juny 2021).

Dividirem la planificació de la totalitat de l’estudi en dues fases:

§ Fase 1 (juliol 2019 - juny 2020):

- Preparació de l’equip investigador i del personal tècnic (mes 1)

- Disseny base de dades (mesos 1-3)

- Reclutament de pacients (mesos 2-12)

- Avaluacions de les variables de resultats (mesos 2-12)

- Auditories de procediments (mesos 4, 8 i 12)

- Administració del pressupost (mesos 1-12)

- Informe anual (mes 12)

§ Fase 2 (juliol 2020 - juny 2021)

- Avaluacions de les variables de resultats (mesos 1-12)

- Auditories de procediments (mesos 4, 8 i 12)

- Anàlisis de resultats

- Comunicació dels resultats en congressos nacionals i internacionals de diferents

àmbits de la medicina (mesos 4-11)

- Anàlisi final dels resultats (mesos 6-9)

- Redacció dels manuscrits (mesos 1-9)

- Memòria final (mesos 11-12)

6.2. Composició de l’equip d’investigació

La direcció i coordinació de l’estudi seran dutes a terme pels fisioterapeutes Eduard Morraja

i Pere Perez-Portabella, en qualitat d’investigadors principals. Les seves funcions seran:

20

1. Seleccionar els candidats (Pere Perez-Portabella).

2. Valoració clínica i funcional inicial, setmanalment i final (Eduard Morraja).

3. Coordinació i supervisió dels dos grups (Pere Perez-Portabella).

4. Difusió dels resultats (Eduard Morraja).

5. Confecció dels manuscrits (Pere Perez-Portabella).

6. Auditories (Eduard Morraja)

7. Control de qualitat (Pere Perez-Portabella)

8. Pressupost (Pere Perez-Portabella).

9. Memòries (Eduard Morraja).

Es necessitaran tres fisioterapeutes col·laboradors que cadascun realitzarà les següents

funcions:

- Col·laborador 1: recollir dades bàsiques inicials, al·leatorització dels pacients en un

dels dos grups i anàlisi estadístic dels resultats obtinguts.

- Col·laborador 2: coordinació del grup d’estudi, col·locació del KT i control i substitució

d’aquest.

- Col·laborador 3: coordinació del grup control, col·locació del KT placebo i control i

substitució d’aquest.

Es requereix que el fisioterapeuta col·laborador 2, encarregat de la coordinació del grup al

que se li aplicarà el KT, haver cursat el curs d’embenat neuromuscular que acrediti nivell

suficient per a la col·locació adequada del KT als pacients.

21

7. EXPERIÈNCIA DE L’EQUIP D’INVESTIGACIÓ

Aquest estudi està coordinat i dirigit per fisioterapeutes amb experiència en l’àmbit esportiu i

formats en l’embenat neuromuscular que avarca el present estudi. També tenen estreta

relació amb la Federació Catalana de Basquetbol, essent partíceps d’aquesta mitjançant

diferents clubs, fent que hi hagi un vincle per poder comunicar-se més fàcilment a l’hora del

reclutament de participants.

Els fisioterapeutes col·laboradors hauran de tenir també experiència en l‘àmbit esportiu per

tal d’actuar de forma correcte en el tractament establert. A més de, en un dels col·laboradors,

tenir experiència i formació en KT.

La confecció i manteniment de la base de dades serà realitzat per un fisioterapeuta

col·laborador expert en aquest àmbit. L’anàlisi de resultat es realitzarà conjuntament per tot

l’equip investigador amb el suport d’un assessor estadístic i metodològic.

22

8. RELLEVÀNCIA DEL PROJECTE

Aquest projecte té com a objectiu investigar l’efectivitat d’una nova tècnica per a la fisioteràpia

que en els últims anys ha tingut un augment de la popularitat, el kinesiotape. L’ús generalitzat

que s’està produint per la irrupció d’aquesta tècnica en l’àmbit esportiu va en augment, fent

que pugui aplicar-se de forma incorrecta en molts casos, ja que disposa d’un mètode

d’aplicació del qual només el terapeuta format pot fer-ne ús. Això dóna importància a l’hora

de saber què és, com s’aplica i quins efectes pot tenir el KT.

Mentre buscàvem més informació per a dur a terme el projecte, vam trobar un cas molt

interessant d’una demanda que va haver-hi als Estats Units que també ens va fer pensar que

encara seria més interessant del que pensàvem crear aquest estudi.

Alexander Vuckovic de Massachussets va presentar al 2015 una demanda col·lectiva en

contra de l’empresa que fabricava els productes KT Tape, on reclamaven que de la cinta de

kinesiologia que venien en feien publicitat enganyosa, i era comercialitzada com a capaç de

tractar de manera efectiva les lesions relacionades amb l’esport. En cada paquet hi deia que

era capaç de tractar 16 lesions diferents, on s’incloïen el genoll del corredor, la fascitis plantar,

el colze de tennista, el síndrome del túnel carpià i dolor d’espatlla. El demandant deia que la

cinta no funcionava com hi deia a la publicitat. Finalment es va arribar a un acord on l’empresa

KT Health Holdings Inc. hauria de pagar $1.75 milions per resoldre les acusacions de

publicitat enganyosa. A més també van acordar tornar el 50% del preu a tots els que havien

comprat productes KT Tape i canviar les frases en que s’anunciava de manera enganyosa el

producte.

Una de les lesions que més experimenta la població, sobretot els esportistes, i més

concretament els jugadors de bàsquet, són les entorsis de turmell. Aquesta patologia no

representa una gran limitació, ni requereix un tractament molt exhaustiu per una correcta

recuperació. No obstant, el problema fonamental pel pacient, i sobretot pel jugador, ha sigut i

serà sempre el temps de recuperació. Per a un esportista, és molt important que el temps de

23

recuperació sigui el més curt possible; aquest interès no és només del propi jugador, també

de l’equip tècnic i el club esportiu, ja que tan sols uns dies més de baixa pot suposar no

disposar d’un jugador més d’un partit, degut a la exigència d’un calendari sovint molt atapeït

de partits, que s’incrementa en les categories professionals.

Per tant, la investigació està dirigida a reduir el temps de recuperació sense perdre rendiment

(p.e. utilitzant tècniques com el KT). És per això que uns resultats positius permetran que els

jugadors puguin reincorporar-se a la competició més aviat, fent que el jugador pugui gaudir

més temps de l’esport que practica, i les entitats esportives de les quals pertanyen els

jugadors estalviïn diners derivats del temps de baixa.

24

9. PRESSUPOST SOL·LICITAT

Per tal de dur a terme aquest estudi es necessitarà una subvenció per a contractar al diferent

personal de l’equip d’investigació i així garantir una correcta aplicació del tractament i anàlisi

de dades i resultats, així com per a comprar tot el material per a la valoració i els diferents

tractaments a aplicar.

Per l’elaboració del present pressupost, s’ha intentat utilitzar en tot moment el menor material

possible, per tal de reduir costos. És per això que dins del pressupost sol·licitat no s’inclourà

material que ja disposen els fisioterapeutes de l’equip, com són lliteres, electroestimuladors i

goniòmetres.

És possible que els clubs de bàsquet disposin de material per a la realització dels diferents

exercicis que es proposen al tractament, fet que abaratiria els costos. Així com també material

que disposi el propi pacient, ja siguin benes compressives o qualsevol altre material que un

esportista pot, generalment, disposar a casa. No obstant, per sol·licitar el pressupost no

s’inclou aquest aspecte, ja que no es pot determinar amb certesa de quin material disposaria

cada club.

A continuació s’exposa el pressupost mínim bàsic i detallat per poder dur a terme aquesta

investigació, amb tot el material necessari i els costos de l’equip investigador. Malgrat això,

aquest pressupost sol·licitat pot ser ampliat depenent del capital que es disposi, les

necessitats i les exigències de l’estudi. Es tracta d’un preu estimat, ja que si bé la majoria dels

productes s’han extret de les pàgines oficials de Decathlon i Fisiomarket, el preu pot variar

segons el producte, la demanda i les ofertes i descomptes que s’hi puguin trobar en altres

establiments.

25

PRESSUPOST SOL·LICITAT

Material Quantitat Import/unitat €

Subtotal €

Dinamòmetre Handheld Microfet 2 Manual Muscle Testing (MMT) * 1 889,75 889,75

Cold-pack 2 packs de 20 11,5 23

Bena compressiva 20 0,60 12

Paper de llitera 1 pack de 6 35 35

Theraband 3 intensitats 8 packs de 3 8,95 71,6

Balance trainer 4 14,9 59,6

Bossu 4 74,7 298,8

Discs plans 1 pack de 10 5,99 5,99

Pilota de 55cm 4 10,06 40,24

Pilota medicinal 6kg 1 34,99 34,99

Pilota de bàsquet 4 3,99 11,96

Kinesiotape 5cmx5m 2 packs de 6 39,95 79,9

Subtotal material 1.562,83

Equip investigador

Fisioterapeutes coordinadors i directors (24 mesos = 104 setmanes)

2 x 10h/setmana 12/h 24.960

Col·laboradors 1, 2 i 3 (10 mesos = 44 setmanes)

3 x 10h/setmana 12/h 15.840

Viatges i congressos nacionals i internacionals 1.000

Subtotal equip investigador 41.800

Total sol·licitat 43.362,83

* Extret de la pàgina oficial Pro Healthcare Products.

26

10. ANNEXES

ANNEX 1. SPORTS ANKLE RATING SYSTEM

El Sports Ankle Rating System s’inicia amb un qüestionari que avalua l’impacte que té la lesió

de turmell en la qualitat de vida del pacient. Es plantegen cinc preguntes per 5 subescales,

les quals fan referència als símptomes, a les activitats de la vida diària i l’estil de vida [Figura

3, 4 i 5].

La segona secció es tracta d’una Puntuació de Qualificació Clínica, que consisteix en escales

analògiques visuals pel dolor, la inflamació, la rigidesa, cessió i la funció [Figura 6].

Figura 3. Sports Ankle Rating System. Qüestionari pels símptomes

27

Figura 4. Sports Ankle Rating System. Qüestionari per les activitats de la vida diària

Figura 5. Sports Ankle Rating System. Qüestionari per estil de vida

28

Figura 6. Sports Ankle Rating System. Puntuació de Qualificació Clínica

29

ANNEX 2. PROVES FUNCIONALS I DE VALORACIÓ

Agility T-Test

Un component essencial dels esports d’equip per diverses raons, ja sigui pel control

neuromuscular, la reducció de lesions o les capacitats generals de rendiment, és l’agilitat.

Aquesta es defineix com la capacitat de canviar de direcció ràpidament, incloent demanda

física, processos cognitius i habilitats tècniques. Una lesió en el turmell afectarà l’agilitat de

l’esportista.

L’Agility T-Test14 mesura el moviment en múltiples direccions. L’esportista ha de córrer per un

circuit en forma de T, de 10 yd (9,14m) d’allargada cada braç. Primer corre des de la base del

braç longitudinal fins al centre del braç horitzontal. Després, mirant cap endavant, l’esportista

s’ha de desplaçar lateralment sense creuar els peus cap a un dels extrems, i seguidament

anar fins l’altre. I, per finalitzar, es desplaça cap enrere fins al centre del braç horitzontal i

segueix fins el punt de partida, és a dir, la base del braç longitudinal.

El temps establert per atletes adults homes que correspon a una excel·lent puntuació és

realitzar la prova amb menys de 9,5 segons, encara que realitzar-la entre 9,5 i 10,5 segons

la puntuació es considera bona.

30

Prova de salt vertical

Aquesta prova avalua la força, la velocitat, l’energia i la potència de salt.

La prova de salt vertical14 consisteix en que l’esportista es posa de gatzoneta i salta cap amunt

en extensió completa, buscant un disc de cartró o una senyal a dalt de tot. La distància saltada

es mesura:

Índex d’eficiència = pes x salt / alçada

És una prova fiable per a l’estimació del poder explosiu de les extremitats inferiors. Es

considera que, a trets generals, un valor de referència per a una excel·lent estimació és fer

un salt superior a 70 cm.

Escala Analògica Visual (EVA)

31

Lunge test

La flexió dorsal és necessària i essencial per a una marxa normal, pujar escales i aixecar-se

d’una posició de gatzoneta. Els pacients que tenen alterada aquesta flexió dorsal tenen un

major risc de patir una nova lesió i les activitats funcionals normals es veuen limitades.

El Lunge test14 es realitza col·locant el peu perpendicular a la paret i empenyent el genoll cap

a la paret. El peu es mou seqüencialment més lluny fins que s’aconsegueix el rang màxim de

flexió dorsal. El taló no s’ha d’aixecar del terra i l’articulació subastragalina ha d’estar

bloquejada. Es mesura la distància des del peu fins a la paret: menys de 10 cm es considera

restringit. A més, també es mesura l’angle que forma la paret i l’eix tibial: menys de 38º està

restringit.

32

Escala Oxford-Daniels

Grau Descripció

0 Sense resposta muscular

1 El múscul realitza una contracció visible/palpable sense moviment

2 El múscul realitza tot el moviment sense resistència o gravetat

3 El múscul realitza tot el moviment contra la gravetat sense resistència

4 El múscul realitza tot el moviment contra la gravetat i lleugera resistència

5 El múscul realitza tot el moviment i suporta la màxima resistència manual i contra

la gravetat

Star Excursion Balance Test (SEBT)

Aquest test requereix força, flexibilitat i propiocepció.

L’esportista que realitza el SEBT15 ha de mantenir l’equilibri en una cama, mentre utilitza l’altra

per arribar lo més lluny possible en 8 direccions diferents, una en cada una de les següents

direccions: anterior, anteromedial, medial, posteromedial, posterior, posterolateral, lateral i

anterolateral. Aquestes posicions conformen una estrella al voltant del subjecte. [Figura 7]

Les direccions anterior, posteromedial i posterolateral semblen tenir importància a l’hora

d’identificar persones amb inestabilitat crònica de turmell i atletes amb major risc de lesió en

el membre inferior, sent una mesura predictiva estudiada en jugadors de bàsquet.16

Hi ha també la variant d’enlloc de 8 posicions, tan sols 3, les quals representen els punts

anteriorment esmentats que tenen un significat més important per identificar inestabilitat de

turmell. Per tant, consisteix en les posicions anterior, posteromedial i posterolateral, formant

una Y (Y Balance Test) [Figura 8].

33

Figura 7. Star Excursion Balance Test (SEBT)

Figura 8. Y Balance Test

34

ANNEX 3. TERÀPIA CONVENCIONAL

Fase aguda

L’objectiu principal d’aquesta fase és disminuir el dolor i, secundàriament, mobilitzar

lleugerament el turmell. S’aconseguirà mitjançant:

• Mètode POLICE: les seves sigles el defineixen i signifiquen Protection, Optimal Load,

Ice, Compression, Elevation (Protecció, Càrrega òptima, Gel, Compressió, Elevació).

S’aplica just després de la lesió, durant les primeres 24-48h. La protecció del turmell

per evitar la recidiva, aplicant gel sobre la zona, amb el peu en elevació i la compressió

mitjançant una bena. També és important el component de càrrega òptima, la qual

substitueix el component de repòs absolut que es realitzava antigament i que

actualment encara s’utilitza i/o es recomana en alguns centres de salut.

• Teràpia manual: mobilitzacions passives simples de l’articulació del turmell, evitant la

inversió, i suportant un augment en l’EVA de 1 o 2 punts com a màxim.

• Electroteràpia: aplicació analgèsica mitjançant l’ús de TENS.

• Crioteràpia: aplicació de cold-pack sobre la zona lesionada després de la sessió de

rehabilitació.

Fase mitja

L’objectiu en aquesta fase és començar a guanyar balanç articular i balanç muscular. Si

passades les 48h de la fase aguda encara hi ha signes evidents d’inflamació o hi ha més

punts de dolor, es continuarà realitzant el tractament de la fase aguda.

El tractament en aquesta fase serà:

• Teràpia manual: mobilitzacions passives específiques, més analítiques a l’articulació

del turmell.

• Exercicis de potenciació: lleugera resistència sobre els moviments de flexió dorsal,

eversió i inversió.

• Exercicis de propiocepció:

35

1. Recolzament bipodal amb els ulls tancats.

2. Recolzament bipodal sobre un pla inestable (coixí, disc pla o bossu,

depenent de la dificultat que es vulgui)

3. Recolzament bipodal amb els ulls tancats, provocant lleugeres

desestabilitzacions per part del fisioterapeuta.

4. Recolzament monopodal.

5. Recolzament monopodal sobre un pla inestable.

6. Recolzament monopodal amb els ulls tancats.

7. Recolzament monopodal, provocant lleugeres desestabilitzacions per part del

fisioterapeuta.

36

1. Recolzament bipodal, ulls tancats.

2. Recolzament bipodal sobre pla

inestable, ulls oberts.

3. Recolzament bipodal, ulls tancats,

lleugeres desestabilitzacions.

4. Recolzament monopodal, ulls oberts.

37

• Estiraments suaus de gastrocnemis, peroneos, tibial anterior i tibial posterior.

5. Recolzament monopodal sobre pla

inestable, ulls oberts.

6. Recolzament monopodal, ulls

tancats.

7. Recolzament monopodal, ulls oberts,

lleugeres desestabilitzacions.

38

Fase final

L’objectiu serà aconseguir un balanç articular normal i un balanç muscular de 5 a l’escala

d’Oxford-Daniels. Es seguirà el mateix tractament que per la fase mitja. No obstant, els

exercicis de potenciació seran amb resistència més elevada, podent usar theraband amb

aquest fi, i es canviaran els exercicis de propiocepció per augmentar-ne la dificultat:

1. Recolzament bipodal sobre un pla inestable amb els ulls tancats.

2. Recolzament bipodal sobre un pla inestable provocant desestabilitzacions.

3. Recolzament bipodal sobre un pla inestable passant diferents pilotes de diferents

tamanys i agafant-la amb les mans (pilota de 55cm, medicinal, de bàsquet…).

4. Recolzament monopodal sobre un pla inestable amb els ulls tancats.

5. Recolzament monopodal sobre un pla inestable provocant desestabilitzacions.

6. Recolzament monopodal sobre un pla inestable passant diferents pilotes de diferents

tamanys.

7. Salt i recepció bipodal sobre pla estable.

8. Salt i recepció bipodal sobre pla inestable.

9. Salt i recepció monopodal sobre pla estable.

10. Salt i recepció monopodal sobre pla inestable.

39

1. Recolzament bipodal sobre pla

inestable, ulls tancats.

2. Recolzament bipodal sobre pla

inestable, ulls oberts, desestabilitzacions.

3. Recolzament bipodal sobre pla

inestable, ulls oberts. Agafar diferents pilotes amb les mans.

4. Recolzament monopodal sobre pla

inestable, ulls tancats.

40

5. Recolzament monopodal sobre pla

inestable, ulls oberts, desestabilitzacions.

6. Recolzament monopodal sobre pla inestable, ulls oberts. Agafar diferents

pilotes amb les mans.

7. Salt i recepció bipodal sobre pla

estable.

8. Salt i recepció bipodal sobre pla

inestable.

41

Fase de reincorporació a l’esport

En aquesta fase el turmell està quasi totalment recuperat. L’objectiu és aconseguir la

reincorporació a la competició buscant el mecanisme lesional d’inversió forçada del turmell.

Això farà que la musculatura i els lligaments implicats s’enforteixin, i es vegi reduïda

significativament la possibilitat de recidiva.

Finalment, abans de la reincorporació total del jugador a la competició, ha de poder completar

un entrenament sencer amb l’equip sense dolor i inflamació.

9. Salt i recepció monopodal sobre pla

estable.

10. Salt i recepció monopodal sobre pla

inestable.

42

ANNEX 4. APLICACIÓ DEL KT

- Tècnica limfàtica:

S’utilitza per assistir en l’eliminació de l’edema al redireccionar el líquid cap a una via

limfàtica menys congestionada per medi dels ganglis limfàtics. S’aconsegueix per

l’efecte d’elevació de la pell, fet que millora la circulació sanguínia subcutània i

estimula l’evacuació del líquid limfàtic, el qual és l’objectiu principal que té el drenatge

limfàtic manual. El líquid busca “guies” per drenar, i les tires del KT actuaran com

aquestes.

La tècnica consisteix en aplicar les tires en forma de ventall o pop. Tenen una base

comuna de la qual es retalla el KT per formar de 4 a 6 cues, depenent de la seva

amplada [Figura 9]. La base es col·locarà sense tensió sobre la cadena ganglionar

més propera. Les cues es col·locaran sense estirar (0-15%) en sentit distal.

Per tant, en un esquinç de turmell, s’aplicaran dues bases a nivell del mal·lèol lateral

afectat, i les seves tires formant una xarxa entre elles cap a distal [Figura 10].

Figura 9. KT retallat, deixant als extrems una base.

43

- Tècnica de lligament:

L’estimulació dels mecanoreceptors de la zona lesionada serà l’objectiu d’aquesta

tècnica. L’estimulació proporciona informació propioceptiva que farà que el cos generi

accions correctores de moviment, posturals, etc.

L’aplicació del KT es basa en exercir una tensió del 50-75%, aplicant primer el tape

directament sobre el lligament, i seguidament els extrems, és a dir, les bases, sense

tensió.

En el cas de l’esquinç de turmell, l’aplicació serà mitjançant la col·locació d’una

primera tira sobre el fascicle anterior del lligament lateral, i seguidament dues tires

més reforçant aquesta primera. A més, s’aplicarà una tira transversalment sobre

l’astràgal per tal d’estabilitzar l’articulació per una possible anteriorització d’aquest.

Figura 10. Aplicació del KT per edema al turmell.

44

Figura 11. Dues tires (taronges) per reforçar

lligament. L’altra tira a nivell de l’astràgal.

Figura 12. Aplicació de KT per entorsi de turmell.

Figura 13. Aplicació de KT per entorsi de turmell.

45

ANNEX 5. RANDOM TEAM GENERATOR

Mitjançant la pàgina Random Team Generator es generen aleatòriament els números en dos

grups.

Cada número correspon seqüencialment al jugador que rebrà tractament en aquest estudi. El

grup 1 correspon al grup d’estudi, al que se li aplicarà el KT, i el grup 2 correspon al grup

control, que se li aplicarà el kinesiotape elàstic (placebo).

46

ANNEX 6. CONSENTIMENT

DOCUMENT D’INFORMACIÓ I CONSENTIMENT INFORMAT PER ALS PARTICIPANTS

DE L’INVESTIGACIÓ

Títol de l’estudi: “L’efecte del Kinesiotape (KT) sobre el temps de recuperació en jugadors

de bàsquet que han patit una entorsi de turmell.”

Investigadors principals: Eduard Morraja i Pere Perez-Portabella.

L’objectiu d’aquesta fitxa de consentiment és proporcionar als participants d’aquest estudi una

clara explicació d’aquest i del rol que tenen com a participants. Serveix també per sol·licitar-li

la participació voluntària. Si accepta participar en aquest estudi suposarà un benefici tant per

vostè com per altres pacients, ja que ens permetrà conèixer l’efectivitat del KT per disminuir

el temps de reincorporació a la pràctica esportiva en jugadors de bàsquet amb esquinç de

turmell.

• Objectiu principal de l’estudi: Demostrar l’efectivitat del KT per disminuir el temps

de reincorporació a la pràctica esportiva en jugadors de bàsquet amb esquinç de

turmell.

• Privacitat: Aquest estudi es realitzarà seguint el reglament de la Unió Europea en

vigor des del 25 de Maig de 2018 sobre Protecció de Dades UE 2016/676. A més a

més, se seguiran les pautes nacionals i internacionals per a la investigació en éssers

humans descrites en el codi deontològic de l’AMM (Associació Mèdica Mundial)

segons la Declaració de Helsinki, la qual s’insta al professional de la salut a promoure

i vetllar pel pacient, sempre que no entrin en contradicció amb el nou reglament

europeu. La seva història clínica és confidencial. El seu nom i altres dades personals

no seran proporcionats a persones no autoritzades.

47

• Procediment: El KT és un tape elàstic que difereix del tape inelàstic blanc en el sentit

de que és elàstica i pot arribar a estirar-se al 140% de la seva longitud original abans

d’aplicar-se a la pell. Com a finalitats terapèutiques, aquesta tècnica pretén corregir la

funció muscular en enfortir els músculs debilitats, millorar la circulació sanguínia i

limfàtica, disminuir el dolor, i augmentar la propiocepció en augmentar l’estimulació

dels mecanoreceptors cutanis. En el cas d’aquest estudi s’aplicarà pels suposats

efectes que té sobre la propiocepció i l’activació muscular enlloc del suport mecànic

que aporta el tape no elàstic. El KT es canviarà un o dos cops per setmana, depenent

de les condicions en que es trobi.

• Riscs: L’aplicació de la tècnica ha demostrat no tenir cap efecte secundari advers.

Pot patir irritació de la pell, malgrat no contenir cap tipus de medicament, substància,

gel, etc. Qualsevol omissió d’informació per la part del pacient pot repercutir en els

riscs i resultats de la tècnica.

Les variables es recolliran a l’inici de la fisioteràpia i es repetiran setmanalment fins a l’alta

mèdica (dia abans de la reincorporació a la competició).

El pacient no podrà rebre tractament aliè a l’ofert per l’estudi, ja que aleshores deixaria de

tenir validesa. És important seguir el protocol i, en cas d’incompliment, ja sigui per no realitzar

correctament el tractament pautat o per posar-se en mans de tractaments aliens, informar als

fisioterapeutes de l’estudi. En cas de que el pacient tingui un dolor superior a 7 a l’escala EVA

es podrà prendre un analgèsic general (paracetamol o ibuprofeno). Sinó, evitar prendre cap

medicament ja que podria influir en els resultats de l’estudi.

48

CONSENTIMENT INFORMAT

TÍTOL DE L’ESTUDI:

“L’efecte del Kinesiotape sobre el temps de recuperació en jugadors de bàsquet que han patit una entorsi de turmell.”

INVESTIGADORS PRINCIPALS:

Eduard Morraja i Pere Perez-Portabella, UAB

Nom: _________________________________________________________

Els fisioterapeutes que participaran en l’estudi vetllaran en tot moment pel seu benestar, si té algun dubte ha de preguntar al seu fisioterapeuta. Si decideix interrompre l’estudi en algun moment, té tota llibertat de fer-ho sempre i quan ho desitgi. Declaro que:

• He llegit el full d’informació que se m’ha entregat. • He pogut fer preguntes sobre l’estudi. • He rebut suficient informació sobre l’estudi. • He estat informat de que les meves dades seran tractades com estableix el reglament

de la Unió Europea en vigor des del 25 de Maig de 2018 sobre Protecció de Dades UE 2016/676

Comprenc que:

• La meva participació és voluntària i puc retirar-me de l’estudi: • Quan vulgui • Sense haver de donar explicacions • Sense que això repercuteixi en les meves cures mèdiques

Consento que les dades clíniques referents a la meva patologia siguin emmagatzemats en un fitxer automatitzat que podrà ser manejat exclusivament amb finalitats científiques.

Donc lliurement el meu consentiment per a participar en l’estudi. Firma del participant:

DNI:

____________________, a ___ de _____________ de 2019