Madame BovaryGustave Flaubert

Il·lustració

Gary Kelley

Introducció

Teresa Barjau

Notes

Joaquim Parellada

Activitats

Teresa Barjau Joaquim Parellada

Traducció

Lluís Maria Todó

ÍNDEX

Introducció

La novel·la al banc dels acusats . . . . . . . . . . . . . . . . vii

Vida i obra de Flaubert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . xii

Madame Bovary . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . xxix

Madame Bovary

Primera part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Segona part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

Tercera part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285

Apèndix cartogràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431

Activitats

Textos auxiliars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Anàlisi literària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Gustave Flaubert (1821-1880)

INTRODUCCIÓ

La novel·la al banc dels acusats

El 1856, després de quatre anys i mig d’escriptura obsessiva a un ritme de quatre o cinc dies per pàgina, Gustave Flaubert venia Madame Bovary per dos mil francs a la Revue de Paris, el diari que dirigia llavors el seu amic l’escriptor Maxime Du Camp. Eren els primers temps del Segon Imperi de Lluís Na-poleó Bonapart, i la Revue de Paris, que simpatitzava poc amb el govern, s’havia convertit en un blanc per als censors. Davant d’això, la serialització del tràgic cas d’adulteri que es narra a Madame Bovary va ser el detonant perfecte per portar la revis-ta als tribunals. El conflicte s’havia anat gestant al llarg de tres mesos. Entre octubre i novembre s’havien publicat quatre fu-lletons de la novel·la, que havien estat rebuts amb indignació creixent per una opinió pública conservadora molt radicalitza-da. Els editors, que se sentien cada vegada més amenaçats, van decidir prendre mesures i a començaments de desembre van publicar el cinquè fulletó sense la famosa escena de la seducció de la protagonista dins un cotxe de lloguer. Flaubert es va enfu-rir i va iniciar tràmits per querellar-se contra la revista, la qual, malgrat tot, va donar a l’estampa el desenllaç el 15 de desem-bre. L’escàndol va ser majúscul i la novel·la va ser denuncia da a la justícia per immoralitat. La responsabilitat va recaure sobre l’editor, l’impressor i el mateix Flaubert. Es va incoar un pro-cés i tots tres van haver d’asseure’s a la banqueta dels acusats el gener del 1857.

viii introducció

L’acusació havia estat encarregada a l’advocat imperial Er-nest Pinard, que va tractar de demostrar que la novel·la atemp-tava contra la moral pública i els principis de la fe catòlica. En el seu discurs, Pinard va insistir en el caràcter lasciu d’alguns quadres i en la barreja sacrílega d’imatges luxurioses i religió. Segons ell, les descripcions de Madame Bovary demostraven que Flaubert cultivava «el gènere descriptiu; la pintura realis-ta», que en aquells moments defensaven alguns artistes dissi-dents de l’Imperi. Tot i amb això, allò que més escandalitzava Pinard de la novel·la era l’absència d’una censura explícita de l’adulteri. «No hi ha en tot el llibre», deia, «una sola línia on es condemni l’adulteri». La conclusió a què arribava era lapidà-ria: «L’art sense normes deixa de ser art. […] Imposar estricta-ment a l’art la norma de la decència pública no suposa subju-gar-lo, sinó venerar-lo».

En defensa de l’acusat, l’advocat Jules Sénard, molt amic de la família de Flaubert, va argumentar que la trama de la novel-la estava plena de referències clàssiques i que hi havia un gran nombre de precedents en l’obra d’il·lustres escriptors recone-guts. En un exercici dialèctic subtil, va sostenir també que la in-tenció del seu client havia estat educar els lectors mostrant-los a quins extrems nefastos podia conduir l’adulteri. L’advocat, o potser la pressió de l’influent cercle d’artistes i intel·lectuals que envoltava la poderosa princesa Mathilde, va obtenir l’ab-solució de Flaubert el febrer. En el seu veredicte, el tribunal re-cordava a l’escriptor que la missió de la literatura consistia a delectar els esperits, elevar la intel·ligència i depurar els cos-tums.

El públic, tanmateix, va ignorar les amonestacions moralis-tes dels magistrats. El judici per immoralitat havia donat una popularitat extraordinària al novel·lista. L’editor Michel Levy, que havia intuït el negoci, havia comprat el desembre els drets d’edició per 800 francs, i l’abril, quan va expirar el termini per a l’apel·lació, va publicar la novel·la en dos volums i sense talls.

la novel·la al banc dels acusats ix

Va ser una jugada mestra, perquè el juny ja se n’havien venut quinze mil exemplars.

Aquest procés del 1857 va marcar un abans i un després a la història de la literatura. L’absolució de Madame Bovary va ser el triomf de la modernitat sobre l’academicisme de les clas-ses dominants del Segon Imperi. Amb Flaubert es consolida-va el «realisme», es transgredia la concepció exemplaritzant de l’obra literària i s’obrien les portes a la novel·la del segle xx.

Aquest «realisme» al qual es va associar Flaubert des dels inicis va ser un corrent artisticoliterari que, a la saga dels grans descobriments que s’estaven produint en el camp de la biolo-gia, aspirava a reflectir el que era real sense cap tipus d’idea-lització. Tot i que s’han de situar les arrels del realisme en la manifestació de tenacitat extraordinària que va representar La comèdia humana d’Honoré de Balzac (1799-1850), l’origen del moviment pròpiament dit va coincidir en el temps amb el

«El menjador de la princesa Mathilde» (1854), de Charles Giraud. Durant les estades que feia a París, Flaubert anava a sopar al seu palau els dimecres.

36 madame bovary

vent, de coll cilíndric i butxaques amples com sacs; jaquetes de drap gruixut que solien acompanyar alguna gorra amb la vi‑sera enribetada de cordó de coure; jaqués molt curts, amb dos botons a l’esquena, tan junts com un parell d’ulls, i amb uns faldons que semblaven tallats d’un sol bloc per la destral d’un fuster. També n’hi havia (però aquests, és clar, haurien de sopar a l’extrem de la taula) que duien bruses de festa, és a dir, amb el coll doblegat sobre les espatlles, l’esquena tavellada amb plecs petits i la cintura lligada molt avall amb un cinturó cosit.

I les camises, sobre els pits, es bombaven com cuirasses! Tothom s’acabava de rapar, les orelles se separaven dels caps, anaven afaitats arran, fins i tot n’hi havia que s’havien llevat abans de l’alba, i com que no havien tingut prou claror per afaitar‑se, tenien talls en diagonal sota el nas i a les galtes, o na‑fres a la pell de l’amplada d’una moneda de tres francs; l’aire fresc els havia encès els colors durant el viatge i havia tacat de plaques roses tots aquells rostres blancs i ufanosos.

Com que l’ajuntament era a mitja llegua de la granja, hi van anar a peu, i van tornar de la mateixa manera, un cop acabada la cerimònia de l’església. El seguici, primer compacte com una bufanda de color que ondulava pels camps, seguint el camí es‑tret que serpentejava entre el blat verd, ben aviat es va estirar i es va trencar en grups distints que s’entretenien conversant. El músic anava al davant, amb el violí adornat de cintes; després venien els nuvis, els pares i els amics barrejats, i al darrere que‑daven els nens, que s’entretenien arrencant les campanetes de la civada o jugant d’amagat dels grans. El vestit d’Emma, massa llarg, arrossegava una mica els baixos; de tant en tant s’aturava per estirar‑se’l, i llavors, amb els dits enguantats, es treia delica‑dament les males herbes i les punxes de card, mentre Charles, amb les mans buides, s’esperava que acabés. El senyor Rouault, amb un barret nou de seda negra al cap i les mànigues del ves‑tit negre cobrint‑li les mans fins a les ungles, donava el braç a la senyora Bovary mare. Quant al senyor Bovary pare, que en

38 madame bovary

el fons menyspreava tota aquella gent, havia vingut simple‑ment amb una levita de tall militar, amb un sol rengle de bo‑tons, i recitava galanteries tavernàries a una jove pagesa rossa. Ella saludava, es posava vermella, i no sabia què respondre. Els altres convidats parlaven de les seves coses o es gastaven bro‑mes, incitant‑se a l’alegria per endavant; i si es parava l’ore‑lla, es continuava sentint el nyigo‑nyigo del violinista, que to‑cava avançant a través del camp. Quan veia que la gent s’havia quedat enrere, s’aturava per recuperar l’alè, posava força resi‑na a l’arquet perquè grinyolés millor, i després es tornava a po‑sar en moviment, pujant i baixant el mànec del violí per mar‑car‑se ben bé el compàs. El soroll de l’instrument feia fugir de lluny els moixons.55

La taula estava parada sota el cobert dels carros. Hi havia a sobre quatre filets sencers, sis pollastres rostits, vedella a la cassola, tres cuixes de xai, i al mig un garrí preciós envoltat de quatre andouilles.56 Als cantons s’alçaven les ampolles d’ai‑guardent. La sidra dolça embotellada vessava bromera al vol‑tant dels taps, i havien omplert fins dalt tots els gots de vi. Unes grans plates de crema groga, que tremolava al més petit movi‑ment de la taula, presentaven sobre la superfície llisa les inicials dels nuvis amb lletra nonpareille. Havien anat a buscar un pas‑tisser d’Yvetot perquè fes els tortells i els torrons. Com que era la seva primera feina a la comarca, s’havia volgut lluir, i a les postres ell mateix va portar un pastís de pisos que va provocar grans crits. A la base hi havia un quadrat de cartró blau que fi‑gurava un temple amb pòrtics, columnates, i tot d’estatuetes d’estuc57 al voltant dins d’uns nínxols constel·lats d’estrelles de paper daurat; després venia el segon pis amb una torrassa de pastís de Savoia envoltada de petites fortificacions d’angè‑lica confitada, ametlles, panses i grills de taronja; per fi, sobre

55 moixó : ocell petit.56 andouilles : embotit típic de Normandia semblant a la botifarra de sang.57 estuc : pasta feta amb guix o calç barrejat amb sorra i marbre polvoritzat.

primera part · capítol iv 39

la plataforma superior, que era un prat verd amb roques, llacs de confitura58 i barques de closca d’avellana, es veia un Cupi‑do que es gronxava en un trapezi de xocolata que tenia dos pals acabats en dues poncelles de rosa natural, a manera de boles, al capdamunt.

Menjaren fins al vespre. Quan la gent es cansava d’estar as‑seguda, se n’anava a passejar pels patis o a jugar una partida de tella59 a la granja, i després tornaven a taula. Cap al final, al‑guns s’hi adormiren, i van roncar. Però a l’hora del cafè la co‑sa s’animà; es cantaren cançons, es feren concursos, es carrega‑ven pesos, es passava sota els polzes, s’intentaven aixecar carros amb les espatlles, es deien grolleries, s’abraçaven les senyores. Al vespre, per marxar, els cavalls, tips de civada fins al mor‑ro, no entraven entre les vares dels carros; empenyien, s’enca‑britaven, els arnesos es trencaven, els amos renegaven o reien; i tota la nit, al clar de lluna, per tots els camins de la comarca, hi hagué carruatges corrent a tota brida, fent bots quan passa‑ven un rec, saltant per damunt dels còdols, enganxant‑se als ta‑lussos,60 i amb dones que treien el cos per la portella per aga‑far les regnes.

Els qui es quedaren a Les Bertaux, es passaren la nit bevent a la cuina. Els nens s’havien adormit sota els bancs.

La núvia havia suplicat al seu pare que li estalviés les bro‑mes de costum. No obstant, un cosí seu, majorista de peix (que fins i tot havia portat un parell de llenguados com a regal de noces), començava a bufar aigua pel forat del pany quan el se‑

58 pastís de Saboia : pa de pessic amb gust de llimona; angèlica : fruit amb forma d’ombrel·la, semblant a l’anís, les tiges confitades del qual es fan servir en el món de la pastisseria.

59 tella : joc que consisteix a col·locar una peça de fusta en posició vertical, amb un disc metàl·lic o una moneda al damunt, que s’ha de fer caure.

60 És a dir, que els convidats es divertien fent passar els carruatges per llocs inade‑quats. Els còdols eren pedres que es deixaven al costat dels camins perquè els peons caminers tapessin els forats; un talús és l’elevació o peralt que de vegades tenen els camins per la part exterior.

22 ANÀLISI LITERÀRIA

r Quan Charles descobreix l’última carta de Rodolphe a Emma, com s’explica l’existència d’aquesta carta? (p. 419-420) En quin mo-ment es convenç que la seva dona li va ser infidel i com l’afec-ta aquesta revelació? (p. 426) De quina manera reacciona Charles quan té l’oportunitat d’encarar-se amb Rodolphe? (p. 427-428)

PERSONATGES2

2.1 Emma Bovary, la dona insatisfeta

Amb el personatge d’Emma Bovary, Flaubert va crear un arqueti-pus de gran influència: el de la dona insatisfeta que projecta les seves frustracions en l’adulteri. Emma és una heroïna de caràcter, molt con-flictiva, com els grans personatges tràgics. Per al filòsof idealista He-gel, que va tenir una gran influència sobre Flaubert i tota la generació romàntica, el personatge tràgic és un «universal concret», és a dir, un tipus construït a partir de l’observació de tipus particulars i, alhora, un individu amb una experiència vital personal i intransferible.

a Segons explica Zola al document 1.1, quins elements convertei-xen Emma en un tipus general?

b La senyora Bovary és un personatge problemàtic des del punt de vista social. A quina classe pertany per naixement i en quina in-gressa a través del matrimoni? Amb quines classes socials entra en contacte a través dels seus dos amants? Què creus que vol dir Zo-la quan qualifica Emma de dona «desclassada»?

Emma encarna a la perfecció la dona provinciana de la França de la Monarquia de Juliol. Aquest tipus ja havia estat retratat pel novel-lista Honoré de Balzac, un autor que va servir d’inspiració a Flaubert a l’hora de construir el seu personatge.

c Segons explica Balzac al document 1.2, quins trets caracteritzen la dona provinciana? Diries que Emma es casa per un pacte de con-veniència? (p. 33) Com descriu Balzac els amants de les dones de províncies? En què s’assemblen als amants d’Emma?

Segons Zola, Flaubert va plantejar la seva novel·la com un estudi rigo-rós d’un cas d’adulteri femení. De manera semblant a un metge, l’es-

PERSONATGES 23

criptor descriu el pacient i registra les causes de la seva malaltia, els seus símptomes i la seva evolució. Així, quan Flaubert recorda l’edu-cació que va rebre Emma a les ursulines de Rouen (I, VI), ho fa per posar sobre la taula certs factors que determinen l’itinerari vital del personatge, com la seva tendència a sublimar la realitat.

d Quina relació existeix entre el tipus de companyes que va tenir Emma a l’internat i el menyspreu perpetu que sent per la realitat petitburgesa? Quina visió es va forjar Emma de l’amor a l’inter-nat? En conseqüència, un cop casada, què troba a faltar la jove en el matrimoni? (p. 55, 58, 78-79…)

A l’internat, Emma es converteix en un tipus femení molt ben repre-sentat en la literatura del segle XIX: el de la dona lectora. La literatu-ra l’acompanya en tot moment, fins al punt que és possible establir diferents etapes en la biografia del personatge en funció dels llibres que llegeix.

e Quin tipus de llibres llegeix al convent? (p. 50) Quins perills com-portaven aquestes lectures als ulls de la gent del segle XIX, tal i com es recorda al document 1.3? Segons la mare de Charles, per què Emma no hauria de llegir novel·les? (p. 160)

f Després del ball de La Vaubyessard, per quines lectures s’inclina Emma? Quins somnis alimenten aquests llibres? (p. 77) En can-vi, quan Emma està convalescent de la depressió que segueix a la ruptura amb Rodolphe, quins llibres llegeix i quin efecte li produ-eixen? (p. 265-266)

g Què llegeix Emma quan comencen els problemes econòmics que acabaran empenyent-la al suïcidi? (p. 355) Quin efecte li causen aquestes lectures?

Emma no és una lectora subtil, ja que no distingeix entre la gran li-teratura i els llibres de consum. D’altra banda, té una manera de lle-gir egocèntrica i escapista: segons ella, un llibre és alhora un mirall en què es veu reflectida i una fugida sublimada de la realitat. S’ha dit al-guna vegada que Emma és un «Quixot amb faldilles», ja que, com el cavaller manxec, interpreta la realitat en funció dels llibres que ha lle-git i tendeix a convertir la vida en teatre.

h Com influeixen les lectures d’Emma en la reacció que té després de lliurar-se a l’adulteri per primera vegada? (p. 203-204)

24 ANÀLISI LITERÀRIA

Emma experimenta des que era adolescent un profund spleen o tedi vital, un malestar que, a la seva època, es considerava símptoma de l’anomenada «malaltia del segle» o «romanticisme de la desil·lusió», que va afectar molts poetes i artistes de mitjan segle XIX. Per deixar enrere l’spleen, Emma busca distraccions.

i Ara bé, quins sentiments li acaben provocant aquestes distrac- cions? (p. 83-84 i 158-159) Digues en què coincideix el que ex-perimenta Emma amb el que descriu Baudelaire al poema titulat “Spleen”, que hem reproduït al document 1.4.

De vegades, el malestar d’Emma és tan profund que el personatge es distancia de tot i de tothom. Fixa’t, per exemple, en l’episodi en què la petita Berthe té un petit accident (p. 146-147).

j Com es comporta Emma amb la seva filla? Què explica a Charles sobre l’accident? Quan Berthe s’adorm, què és el que li passa pel cap a Emma? Què opines, en general, del comportament de la jo-ve en aquest episodi? Et sembla versemblant? Raona les respostes.

Emma encarna el tipus literari de la histèrica, molt freqüent en la tra-dició romàntica, on abundaven les dones de temperament malenco-niós, impressionables i teatrals, que patien sovint aquests síncopes. La histèria és una manifestació neuròtica que es va associar des de l’anti-guitat amb la dona (recordem que la paraula histèria significa ‘úter’), i que Flaubert coneixia bé, ja que sempre va estar atent a les investiga-cions científiques sobre aquesta malaltia. Els símptomes de la histèria són descrits pel metge Pierre Briquet al document 1.5.

k Quins d’aquests símptomes experimenta Emma després de ser abandonada per Rodolphe? (p. 254-258) Quins trets histèrics ha-via presentat la jove anteriorment? (p. 88)

2.2 Charles, o el filisteisme burgès

Una bona part dels personatges de Madame Bovary es caracteritzen pel filisteisme, és a dir, per la vulgaritat, la mediocritat i per una sensi-bilitat escassa. N’és un bon exemple Charles Bovary, a qui el crític Vla-dimir Nabokov retrata tan encertadament al document 2.1.

a Segons Nabokov, quins són els punts febles de Charles?

PERSONATGES 25

Flaubert ens relata amb detall la infantesa de Charles perquè cone-guem l’origen de la seva mediocritat.

b Quina relació manté Charles amb la seva mare? (p. 10-11) Fo-menta ella l’autonomia del seu fill? Què et sembla l’educació que el nen rep del capellà a la seva parròquia? (p. 11-12) Com con-trasta aquesta educació amb la que rep Emma?

Charles és un personatge passiu, sense iniciativa, fins al punt que es defineix més pel que no fa que pel que fa.

c Com es comporta quan decideix demanar la mà d’Emma? (p. 32-33) Malgrat que l’oncle Rouault accepta Charles com a gendre, què pensa en realitat d’ell? (p. 32)

Un cop casat, comencem a veure Charles des de la perspectiva d’Em-ma, que no triga a adonar-se que el seu marit és un pobre home. Charles adora la seva dona i se sent plenament feliç amb ella, però és incapaç de mostrar-se apassionat.

d En ser retratat des de la perspectiva d’Emma, quins aspectes de Charles es destaquen més? (p. 55 i 81-82) En què es nota que Charles no és un home sensible? (p. 58) Què et sembla l’opinió d’Emma segons la qual, de fet, «la passió de Charles ja no tenia res d’exorbitant»?

Nabokov qualifica Charles de «patètic», un adjectiu que usa en un sentit literal: ‘el que desperta compassió’.

e Quan Charles es casa per primera vegada, quins aspectes de la se-va vida ens fan llàstima? (p. 25-26) En el passatge en què el jove és acorralat per la seva mare i la seva dona, quina comparació fa el narrador per despertar la nostra commiseració? (p. 26)

f Per què la relació entre Charles i Emma converteix el marit de la protagonista en un personatge absolutament patètic?

Nabokov diu que, al final de la novel·la, Charles es redimeix de la se-va vulgaritat per mitjà de l’amor.

g Quins comportaments d’Emma imita després de quedar vidu? (p. 402-403 i 406) Fixa’t en la reacció de Charles quan la seva mare s’ofereix a acollir la petita Berthe (p. 425). Com contrasta aques-