Macromia splendensadeffa.cat/wp-content/uploads/2019/05/5-ESO-I-Bat.pdf · 2019. 5. 17. ·...

Macromia splendens- Volant des del terciari -

ADEFFA

Tercer i quart d’ESO - Batxillerat

Il·lustracions: Judit Roma | Disseny : Nora Castillo

| Amb el suport de:

Les libèl·lules i els espiadimonis sóninsectes i constitueixen el grup delsOdonats.

Els odonats es caracteritzen per tenir unesales membranoses que no les podenplegar sobre el cos.

Com altres insectes, els odonats sónaquàtics en la primera fase de vida (larva) iinsectes voladors quan són adults.

Al món hi ha més de 6.000 espècies delibèl·lules i espiadimonis, de les quals aCatalunya se’n troben unes 70.

Fotos

Els Odonats:

ADEFFA | Amb el suport de: ADEFFA


Les libèl·lules i els espiadimonis

| Amb el suport de:

Les larves neixen dels ous i viuen

dins de l’aigua (1).

Per convertir-se en adultes, les

larves s’enfilen a la vegetació o a

pedres i fan la metamorfosis,

deixant l’exúvia a la planta (2).

Els adults són insectes voladors, i

solen viure poques setmanes (3).

En l’aparellament, el mascle

subjecta la femella amb la cua,

formant un tàndem (4) i és la

femella qui decideix si accepta el

mascle o no per reproduir-se (5).

La femella posa els ous a l’aigua o

en la vegetació(6).

| Amb el suport de:

El Cicle de Vida


ADEFFA

3

1

2

5

6

4


El cos es divideix en tres parts: cap, tòrax i abdomen.

Al cap hi trobem els ulls, les antenes i l’aparell bucal,que té forma de mandíbules ja que s’alimentend’altres insectes.

El tòrax està format per tres segments, el prototòraxque connecta el cap amb la resta del cos, i elmesotòrax i el metatòrax que estan soldats i formenel sintòrax.

Del tòrax es subjecten les 6 potes, i també conté lamusculatura de les ales. Les potes estan dirigidesendavant, això els permet utilitzar-les per capturar imanipular les preses en ple vol.

Tenen 4 ales membranoses que no poden plegarsobre el cos, i constituïdes per una base quitinosa, nocel·lular.

| Amb el suport de:

Com són els odonats? (I)

Abdomen CapTòrax

Ull compost

AlaPota

MandíbulesApèndix abdominal


ADEFFA

prototòrax

sintòrax


L’abdomen que sol ser prim i llarg serveix de timódurant el vol. També conté la majoria d'òrgansinterns i està dividit en 10 segments.

El mascle té l’òrgan de producció d’esperma alsegment 9, però l’òrgan copulador, o òrgan genitalsecundari, es troba al segment 2. Aquests òrgans noestan connectats i per tan el mascle ha de transferirexternament l’esperma d’un òrgan a l’altre.

La femella té els òrgans genitals entre els segments 8i 9 .

A l’extrem inferior es troba l’apèndix abdominal queel mascle utilitza per subjectar la femella durant eltàndem i és diferenciat per a cada espècie.

| Amb el suport de:

Com són els odonats? (II)


ADEFFA

Apèndix

abdominal Ovipositor

Abdomen

S1

S9

Larves

AlimentacióAdults

Els odonats sóndepredadors, que cacenactivament les preses quelocalitzen visualment.

Les larves poden alimentar-se d’altres invertebratsaquàtics o en les espèciesmés grans, fins i tot decapgrossos i petits peixos.

Els adults cacen altresinsectes i invertebratsterrestres, les espècies mésgrans poden alimentar-sed’altres espècies d’odonatsmés petites.

| Amb el suport de:

Què mengen els odonats?


ADEFFA

Les libèl·lules (anisòpters):

Més grans i més robusts.

Ales de darrera més grans i diferents a les de davant.

Sempre es paren amb les ales perpendiculars al cos.

Ulls junts o gairebé junts.

Fan desplaçaments llargs de manera activa.

Els espiadimonis (zigòpters):

Més petits i esvelts.

Ales de darrera igual a les de davant.

Pleguen les ales enrere quan es paren.

Ulls separats.

Fan desplaçaments llargs amb l’ajuda del vent.

| Amb el suport de:

Anisòpters o zigòpters?


ADEFFA

Alta muntanya: estanys, rierols i mulleres d’altamuntanya.

Hàbitats d’aigües fredes, normalment situats persobre els 1.800 metres d’alçada, amb un curt períoded’activitat d’odonats durant l’estiu. La resta de l’anyles condicions de baixes temperatures, gel i neu enfrenen l’activitat.

Aigües amb corrent: rius, rieres i recs.

Ofereixen una gran diversitat d’hàbitats amb tramsmés boscosos o més oberts, amb llims, sorres ocòdols, amb més corrent o més calmades. És el grupd’hàbitats que presenta més riquesa d’espècies.

Els canals o recs són habitats secundaris queapareixen als laterals dels cursos fluvials ambcaracterístiques semblants als cursos mitjans de rius irieres.

| Amb el suport de:

On viuen els odonats? (I)


ADEFFA

Ambients no aquàtics.

Els ambients terrestres són freqüentats per adults dediferents espècies, com a zones d’alimentació o depas.

| Amb el suport de:

On viuen els odonats? (II)

Aigües estagnants: basses, aiguamolls i punts d’aigua de mida petita.

Els estanys i basses permanents, amb bona vegetaciótan de ribera com de plantes aquàtiques, són delsmés rics en espècies d’odonats. En canvi, són méspobres els punts d’aigua temporals o amb fortesoscil·lacions del nivell.

Els aiguamolls, són habitats d’aigua salabrosa ambuna fluctuació important del nivell d’aigua quejuntament amb els recs associats, formen un mosaicd'hàbitats força interessant.


ADEFFA

El Xanquer europeuMacromia splendens

El Xanquer europeu (Macromia splendens) és unalibèl·lula en perill d’extinció. Es tracta d’una espècieendèmica tan sols present a la península ibèrica i alsud de França. La seva distribució ibèrica és disjunta iinclou poblacions a diferents comunitats autònomes idiverses zones de Portugal.

On es troba el Xanquer europeu?

| Amb el suport de:

El Xanquer europeu (I)


ADEFFA

Mapa extret de “Bases ecológicas preliminares para la conservaciónde las especies de interés comunitario en España: invertebrados.”

El Xanquer europeu a Catalunya

El Xanquer europeu va ser observat a Catalunya perprimera vegada el 2007, per Pere Luque, al ParcNatural dels Ports.

Les úniques poblacions catalanes detectades finsara es troben a rius del vessant interior del massísdels Ports, i sembla que estarien formades per pocsindividus en comparació amb altres poblacionsibèriques.

| Amb el suport de:

Mapa extret del llibre “Leslibèl·lules de Catalunya” del Grupd’Estudi dels Odonats deCatalunya.

El Xanquer europeu (II)


ADEFFA

L’adult de Xanquer europeu (Macromia splendens) ésnegre amb franges grogues i amb uns ulls grans decolor verd maragda quan arriben a la maduresasexual. Els adults viuen poques setmanes.

La larva té una forma arrodonida que li dóna aspected’aranya. El cos mesura fins a 3 cm sense comptar lespotes. La larva viu 2 o 3 anys a l’aigua abans deconvertir-se en adult.

| Amb el suport de:

Com és el Xanquer europeu?


ADEFFA

Larves

AlimentacióAdults

Les larves tenen la boca

relativament petita i

s’alimenten de macro-

invertebrats aquàtics. Cacen

puces d’aigua, cucs i altres

invertebrats.

Els adults s’alimenten a les

zones boscoses on cacen

altres insectes de mida

considerable, fins i tot

papallones i libèl·lules de

mida més petita. Es mengen

l’abdomen i deixen la resta

del cos enganxat a les ales i

les potes.

| Amb el suport de:

Què menja el Xanquer europeu?


ADEFFA

Larves

DepredacióAdults

Les larves serveixend’aliment per ocells aquàticscom el blauet i la merlad’aigua, peixos i d’altresinvertebrats com el cranc deriu. Com a defensa, leslarves adopten un color moltsemblant al del substrat delriu per tal d’amagar-se i queno la vegin els depredadors.

Els adults serveixend’aliment per alguns ocells:abellerol, blauet, ardeids:esplugabous, martinet...

| Amb el suport de:

Qui es menja al Xanquer europeu?


ADEFFA

Hàbitat del Xanquer europeu

La macromia es reprodueix en rius amb aigües netes,oxigenades i de corrent moderat, llera ampla iassolellada, i abundant vegetació a les ribes.

Per l’emergència de les larves és important lapresència de vegetació als marges del riu, quepermet a les larves enfilar-s’hi per sortir de l’aigua iconvertir-se en adults, o també lleres amb paretsrocoses ja que el xanquer europeu també potemergir enfilant-se a les roques.

Els adults s’alimenten a les zones boscoses i obertesproperes al riu. La femella es queda en aquesteszones i no torna al riu fins al moment d’aparellar-se idipositar els ous a l’aigua. En canvi, el mascle és mésterritorial i se’l sol veure volant per sobre el riu a unmetre d’alçada fent fora altres mascles del seuterritori.

| Amb el suport de:


On viu el Xanquer europeu? (I)

ADEFFA

Presència i augment d’espècies invasores.

Amenaces

Temperatures molt baixes.

Disminució de cabals degut a la sequera o a les captacions.

Ús de l’hàbitat per al bany de manera massificada.

Contaminació i Incendis Forestals.

| Amb el suport de:

Augment de la temperatura de l’aigua pel canvi climàtic.


Quins problemes té el Xanquer europeu?

ADEFFA

Des de l’associació ADEFFA, al CentreCamadoca, es realitza un projecte demanteniment en captivitat amb la finalitat demillorar el coneixement de l’espècie, isobretot de la fase larvària.

S’ha pogut estudiar amb detall el creixementde les larves, així com, enregistrarl’emergència o metamorfosi de la larva enadults.

També s’han fet actuacions de divulgació comel reportatge de TV3 sobre la macromia.

Aquest projecte compte amb el suport de laFundación Biodiversidad, del Ministerio parala Transición Ecològica.

Projecte d’estudi del Xanquer europeu

| Amb el suport de:

Perquè mantenir larves en captivitat?

Fotografia de les instal·lacions, d’una de les larves i d’un adult després de l’emergència.

Mesures de conservació (I)


ADEFFA

Des dels espais naturals, com el Parc natural dels ports treballen en la conservació del Xanquer europeu fent:

Censos d'exúvies per conèixer l’estat de les poblacions.

Estudis de seguiments d’adults.

Restauració d’hàbitats.

Senyalització dels espais naturals

Educació i divulgació ambiental

Als espais naturals:

| Amb el suport de:

Mesures de conservació (II)


ADEFFA

Des dels espais naturals protegits on es trobaaquesta espècie es regulen les activitats quemalmeten el seu hàbitat: massificació de gent perbanyar-se al riu, captacions d’aigua, abocaments...

Que podeu fer vosaltres per ajudar-lo?

| Amb el suport de:

Mesures de conservació (III)


En les zones habilitades al bany no utilitzar salabrets,remoure pedres, deixar escombraries. També pot serl’hàbitat de la macromia i d’altres animals.

No abandoneu els animals de companyia a la natura.

Seguir les indicacions dels espais naturals (zonesprohibides al bany, accés, portar els gossos lligats).

ADEFFA

| Amb el suport de:


Mesures de conservació (IV)

Si visitem un espai natural deixem-lo més net del quel’hem trobat.

Observeu els animals sense molestar-los.

Gaudiu dels espais naturals sense malmetre’ls.

Si estalviem aigua ajudem als rius.

Que podeu fer vosaltres per ajudar-lo?

ADEFFA

Macromia splendensadeffa.cat/wp-content/uploads/2019/05/5-ESO-I-Bat.pdf · 2019. 5. 17. ·...

Documents

Transcript of Macromia splendensadeffa.cat/wp-content/uploads/2019/05/5-ESO-I-Bat.pdf · 2019. 5. 17. ·...