MICHELANGELO V El jard de Sant Marc Centaures

2008 2010

Un cert quadre de marbre amb figures nues combatent, el qual Michelangelo havia comenat a instncia d' un gran senyor per no s acabat...cosa molt bella

Giovanni Borromeo, carta a Federico Gonzaga a 27 de mar de 1527

Aix Miquel ngel podia dedicar-se als seus estudis i cada dia mostrava al Magnfic algun producte dels seus treballs. Estava tamb en la casa el Poliziano, home, com tot el mn sap i com demostren els seus escrits,molt savi i molt refinat. Apreciant el gran talent de Miquel ngel li incitava contnuament a l'estudi, per ms que aix no fos necessari. No noms la seva conversa anava sempre en aquest sentit, sin que li donava coses per a fer.

Un dia li va proposar el rapte de Deidamia i el combat dels Centaures, explicant-li la llegenda amb tot detall. Miquel ngel es va consagrar a reproduda en marbre, en baix relleu i va aconseguir una obra tan perfecte que, segons recorda haver escoltat dir, quan la torn a veure ell mateix reconeix que ha coms una falta contra la natura al no haver-se dedicat a l'escultura i que realment s un art que podria dominar.

I no ho diu per a vanagloriar-se, home modest com s, sin perqu lamenta haver estat, de deu a dotze anys sense fer gens per culpa dels altres. Aquesta obra est encara avui en la seva casa a Florncia i les figures tenen una grandria de dos pams .

Ascanio Condivi, 1553.

84x90 cm 84,5 x 90,5 cm

84x90 cm

Homer,Ilada, I, 262-272; II,740-744 Odissea, XXI, 295-304 Ovidi, Les metamorfosis, XII, 210-545 56 c i 24 l

Apol.lo /Estilbe Ixon/nvol modelat per Zeus en cos de Hera

Lluite centaures.lpites

Lloc: Plion ( Tesslia)

Quir Folos

Lluita: Casament de Pirtou ( rei de lptes fill Ixon) Amb Hipdame ( Deidamia)

el centaure Eurici o urit intenta endur-se la nvia Teseus, salvador?

De l atrevit Ixon el fill amb Hipdame es casa i, ben parades les taules, els fills ferotges del Nvol ha convidat a estirar-se en un sot que el arbres ombregen. Van assistir els prnceps hemonis, igual que nosaltres, i el brogit de la gent a la festa reial se sentia. Canten llavors lhimeneu, i els focs fuegen als prtics, i la donzella al mig de l estol de mares i filles amb el rostre esplendent ha arribat. Feli per l esposa a Pirtous digurem, i quasi va ser mal presagi. Perqu a tu urit, el ms fero dels feroos centaures, tant com el vi, la donzella que veies el pit va excitar-te i et dominava un desig que et doblava lembriaguesa. Queda alterat el fest quan, tot d una, es capgiren les taules i pels cabells la casada de poc per fora s enduta

Ovidi, Les metamorfosis, XII, 210-223, trad. Jordi Parramon

El centauro es la criatura ms armoniosa de la zoologa fantstica. Biforme lo llaman las Metamorfosis de Ovidio, pero nada cuesta olvidar su ndole heterognea y pensar que en el mundo platnico de las formas hay un arquetipo del centauro, como del caballo o del hombre. El descubrimiento de ese arquetipo requiri siglos; los monumentos primitivos y arcaicos exhiben un hombre desnudo, al que se adapta incmodamente la grupa de un caballo.

Ixin, rey de Tesalia, y una nube a la que Zeus dio la forma de Hera, engendraron a los centauros; otra leyenda refiere que son hijos de Apolo [] La ms popular de las fbulas en que los centauros figuran es la de su combate con los lapitas, que los haban convidado a una boda. Para los huspedes, el vino era cosa nueva; en mitad del festn, un centauro borracho ultraj a la novia e inici, volcando las mesas, la famosa centauromaquia que Fidias, o un discpulo suyo, esculpira en el Partenn, que Ovidio cantara en el libro XII de las Metamorfosis y que inspirara a Rubens. Los centauros, vencidos por los lapitas, tuvieron que huir de Tesalia. Hrcules, en otro combate, aniquil a flechazos la estirpe.

La rstica barbarie y la ira estn simbolizadas en el centauro, pero el ms justo de los centauros, Quirn (Ilada, XI, 832), fue maestro de Aquiles y de Esculapio, a quienes instruy en las artes de la msica, de la cinegtica, de la guerra y hasta de la medicina y la ciruga. Quirn memorablemente figura en el canto XII del Infierno, que por consenso general se llama canto de los centauros []

Jorge Lus Borges, El libro de los seres imaginarios o zologa fantstica,1967

Fdies, Parten, British Museum, c. 440 a.C. Fdies, Parten, British Museum, c. 440 a.C.

Mausoleu Halicarns British Museum 350a.C.

Kunsthistorisches Museum Vienna

Centaure Borghese, c.150, Pars, Muse du Louvre

Villa Adriana, Tvoli, s. II Ambrosius Gander, c.1400, Sant Jaume, Tramin an der Weinstrae

Lorenzo de Pierfrancesco de Medici i Semiramis dAppiamo com el Centaure i Pal.las ?, Botticelli,d. 1482

Bartolomeo de Giovanni, 1490-1500, Noces de Tetis i Peleus ( deixeple del centaure Quir),Paris, Louvre

40. Sar la storia, qual tu possa lodare e maravigliare [] . Quello che prima d volutt nella istoria viene dalla copia e variet delle cose. Come ne cibi e nella musica sempre la novit e abondanza tanto piace quanto sia differente dalle cose antique e consuete, cos lanimo si diletta dogni copia e variet. Per questo in pittura la copia e variet piace. Dir io quella istoria essere copiosissima in quale a suo luoghi sieno permisti vecchi, giovani, fanciulli, donne, fanciulle, fanciullini, polli, catellini, uccellini, cavalli, pecore, edifici, province, e tutte simili cose: e loder io qualunque copia quale sapartenga a quella istoria. [] Ma vorrei io questa copia essere ornata di certa variet, ancora moderata e grave di dignit e verecundia. Biasimo io quelli pittori quali, dove vogliono parere copiosi nulla lassando vacuo, ivi non composizione, ma dissoluta confusione disseminano; pertanto non pare la storia facci qualche cosa degna, ma sia in tumulto aviluppata. E forse chi molto cercher dignit in sua storia, a costui piacer la solitudine. Suole ad i prencipi la carestia delle parole tenere maest, dove fanno intendere suoi precetti. Cos in istoria uno certo competente numero di corpi rende non poca dignit. Dispiacemi la solitudine in istoria, pure n per laudo copia alcuna quale sia sanza dignit

L.B.Alberti, Della Pittura,II, 40, 1435

difficult dell arte difficult nell arte degli ignudi

G. Vasari 1550

St. Andrea, Pistoia Giovanni Pisano, 1299-1301

Nicola Pisano, c.1260 Baptisteri, Pisa

Ghiberti

Antonio Rossellino Duomo Prato 1473

Pisa, Camposanto, Principis s. III a.C

Bertoldo di Giovanni, c.1480 Bel.lorofont i Pegasus

Bertoldo di Giovanni, c. 1479, Florncia, Bargello

Antonio Pollaiuolo ?,1474, Chiari. Fondazione Marcello Repossi

Antonio Pollaiuolo Heracles i l hidra Heracles i Anteu, c.1475-1480 Florncia, Uffizi

Luca Signorelli,1499-1502, Capella San Brizio, Duomo, Orvieto

2010

Piero di Cosimo Batalla de lapites i centaures, c.1500, Londres, National Gallery

Pieter Paul Rubens ? Batalla dels centaures, Paris, Fundaci Custodia

Johan Georg Platzer, c. 1750, Paris, Muse du Louvre

Edgar Degas, Le petit djeuner aprs le bain,1895-1898, Basilea, Fundaci Beyeler

Jackson Pollock, s.t., 1945, col.part.