M4600_PAC3_2013_soluc

FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE

Semestre mar 2014 juliol 2014

Prova davaluaci continuada PAC 3

Fonaments neurocognitius de l'aprenentatge i del llenguatge Presentaci i objectius

Enunciats: descripci de la prctica

Materials

Criteris davaluaci

Format de lliurament

Data lmit de lliurament




__________________________________________________________________________ Semestre mar 2014 juliol 2014

2

Presentaci i objectius Aquesta PAC consta de cinc preguntes, en les quals treballareu aspectes fonamentals del mdul 3 de lassignatura: Bases cognitives del llenguatge. Aix mateix es pretn que lalumne pugui distingir i conixer els principals processos cognitius que tenen lloc durant la comprensi i la producci del llenguatge En aquesta PAC tamb treballareu algunes de les competncies transversals especificades al pla docent. Enunciat de la PAC 1.- Veure aquest vdeo en relaci a aquest efecte MacGurk estudiat en els materials (https://www.youtube.com/watch?v=jtsfidRq2tw). A ms de l'explicaci en angls del vdeo, trobareu l'explicaci del fenomen en catal en la secci 2.1.1. sobre Percepci del llenguatge oral. Imagineu un experiment en el qual presentem a bilinges castell/catal un fragment duna pellcula en la qual dues persones dialoguen en un restaurant. En la condici experimental 1 es presenta el vdeo de la versi original en castell i en la condici experimental 2 es presenta la versi doblada al catal. (a) A partir dels vostres coneixements sobre les teories de la percepci del llenguatge oral, raoneu quines prediccions podrien realitzar la Teoria Motora de la Percepci del Parla i el model TRACE sobre el rendiment dels individus en comprensi del llenguatge oral en una i altra condici. La teoria Motora de la Percepci del parla suggereix que la comprensi oral del llenguatge es produeix per referncia al nostre coneixement articulatori implcit. Dit d'una altra forma, aquesta teoria suggereix que utilitzem la informaci, no solament auditiva, sin tamb la informaci sobre el moviment dels llavis per codificar la informaci lingstica auditiva que rebem. En aquest sentit la predicci d'aquest model seria que els subjectes tindrien ms dificultats a comprendre el llenguatge en la condici experimental 2 (doblegada) que en la condici 1 (Versi original castellana) per l'efecte d'interferncia que produiria la falta de correspondncia entre el senyal acstic i el moviment dels llavis en la versi doblegada. Per la seva banda el Model TRACE de comprensi, malgrat ser un model interactiu, en el qual per a la codificaci del senyal acstic participarien de forma interactiva diferents fonts d'informaci (trets, fonemes, paraules) no alludeix al paper de la informaci articulatria. Per aix caldria indicar que els subjectes no haurien de mostrar diferncies de comprensi en les condicions experimentals 1 i 2. (b) Malgrat les prediccions d'aquestes teories, raoneu el motiu pel qual en la vida real no experimentem cap dificultat de comprensi en aquest tipus de situacions. Qu creieu que li passaria a una persona que no estigus acostumada a veure pellcules doblades?





3

Malgrat que caldria pensar que la predicci de la Teoria Motora de la Percepci del parla s certa, en la nostra cultura la multitud de pellcules estrangeres doblegades al castell podria haver-nos fet aprendre a ignorar la informaci articulatria baix determinats contextos, i que per tant, en aquestes situacions no experimentem una pitjor comprensi. No obstant aix caldria esperar que en cultures en les quals el doblatge de pellcules no s freqent (Frana, Itlia, Regne Unit), aquest fenomen de dificultat en la comprensi si podria aparixer. 2.- A continuaci haureu de respondre algunes qestions en relaci amb el model d'organitzaci lxica de Bock i Levelt (1994) (a) Indiqueu quines sn les principals caracterstiques del model en comparaci dels models de Collins i Quillian (1969) i Collins i Loftus (1975)

- El model de Bock i Levelt les paraules no estar interconnectades de forma jerrquica, com en el cas del de Collons i Quillian

- En comparaci del model de Collins i Quillian, el model de Bock i Levelt contempla l'existncia de diferents estrats en els quals estarien representades les caracterstiques de les paraules (Nivell semntic o conceptual, nivell dels lemes, nivell dels lexemes).

- El model de Bock i Levelt si pot explicar fenmens com el de tipicitat,

freqncia d's o priming.

(b) Descriviu quines serien les propietats que s'emmagatzemarien en cada nivell de representaci proposat per Bock i Levelt i exemplifiqueu-ho mitjanant una paraula qualsevol. Si prenem com a exemple la paraula cadira les propietats emmagatzemades en cada nivell serien per exemple. Nivell semntic: t potes, serveix per asseure's... Nivell lemes: s un nom, femen, singular... Nivell lexemes: cont els fonemes /c/, /a/, /d/....

3.- Com hem estudiat, les prediccions del model de Via Morta sobre el processament d'oracions semblen no complir-se en totes les llenges. A continuaci us plantegem realitzar un petit experiment per comprovar quina estratgia d'interpretaci de frases ambiges s ms freqent en castell. Per a aix haureu de seleccionar a 6 persones del vostre entorn i indicar-los que els llegireu una frase i desprs els fareu una pregunta. Oraci: EL POLICA VI AL ESPA CON UNOS PRISMTICOS. Pregunta: Qui tnia els prismtics?





4

(a) Indiqueu quina de les dues respostes possibles va ser ms freqent i si aquesta correspon al principi d'adjunci mnima segons descriu el model. En castell, la resposta ms freqent a aquesta pregunta s la d'imaginar que era el policia qui tnia els prismtics. D'acord a l'anlisis sintctic de l'oraci aquesta interpretaci coincideix amb l'estructura sintctica ms simple i per tant amb el principi dadjunci mnima. (b) Quines implicacions per al model de Via Morta podrien derivar-se de les teves dades? Les dades confirmen les prediccions del model de via morta respecte a les estratgies d'anlisi sintctica preferents en castell enfront d'oracions ambiges. 4.- El model d'Ellis i Young (1992) de la producci del llenguatge escrit proposa l'existncia de 4 fases des que s'activa el missatge que es vol transmetre fins que finalment s'executen els moviments per a l'escriptura. A partir de la informaci proporcionada en el mdul sobre el tipus d'errors que cometen els pacients en cada fase haureu d'emplenar la taula de sota mitjanant exemples d'errors que podria cometre un pacient amb una alteraci de cadascun d'aquests mduls. Mdul Exemple derror Lxic output grafmic Escriure cuchillo quan vol escriure

cuchara Nivell grafmic Escriure luchapa quan vol escriure

cuchara (amb afectaci de la capacitat de lletrejo)

Nivell alogrfic Escriure luchapa cuan vol escriure cuchara (amb preservaci de la capacitat de lletrejo /c/, /u/, /c/, /h/, /a/, /r/, /a/)

Patrons motors grfics Escriure chuchara ometent traos de





5

lletres o amb traos imprecisos. 5.- Partint de la informaci sobre els mecanismes cognitius que condueixen a la comprensi de textos segons el model de Kintsch i Van Dijk (1978), haureu de raonar sobre quines de les segents estratgies d'estudi contribuirien a millorar algun dels processos descrits en aquest model. Tcnica destudi Mecanisme cognitiu que afavoreix Lectura pausada Construcci de la representaci

superficial Realitzaci d'esquemes Establiment de la cohesi textual (relaci

entre proposicions) per a la generaci de la microestructura

Reps a l'endem Depuraci de la macroestructura mitjanant aplicaci recursiva dels operadors

Realitzaci de resums Operacions de supressi per a la formaci de la macroestructura

Identificaci didees principals Operacions de construcci per a la formaci de la macroestructura





6

Materials Per poder fer aquesta activitat cal:

- El material de lassignatura que teniu en la web i en paper, en concret el captol 3.

- Podeu tenir com ajuda tots els manuals citats en el material com a bibliografia

recomanada,on tamb indiquem fonts que estiguin acreditades dInternet.

Criteris davaluaci Es valorar:

- La capacitat de sntesi, el redactat i la comprensi del captol, aix com la capacitat de reflexi i crtica personal.

- La elaboraci de la informaci. No es permet copiar i enganxar el text directament des dInternet o dels mduls. Sempre que sutilitzi informaci que no sigui prpia shaur de citar al text i shaur despecificar a la bibliografia, fent servir un determinat sistema (recomanem el sistema APA).

- Es tindran en compte les incorreccions ortogrfiques i gramaticals.

Format de lliurament Els treballs shauran de lliurar en aquest mateix document, amb les respostes en tipografia de format 11 i en color blau. Pots escriure les teves respostes sota cada enunciat. Larxiu amb les preguntes i respostes (aquest document en format .doc i .pdf) sha de pujar a laula mitjanant leina de registre davaluaci continua (RAC). Es recomana que lextensi del document daquesta PAC no excedeixi de les 9 pgines (Processador de texts: OpenOffice writer, Microsoft Word 2003 o similar; Font: Arial 10 (o similar); Interlineat: senzill, Marges: Sup, Inf, Dre, Esq a 2.5 cm) El nom de lalumne haur de constar al principi del document junt amb el ttol de lexercici (PAC3).

Data lmit de lliurament

La data lmit de lliurament de la PAC 3 s el proper dia 11/06/2014.

M4600_PAC3_2013_soluc

Documents

Transcript of M4600_PAC3_2013_soluc