M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més...

18
20 de maig 2017, 20.00 h Ermita de la Sang MUSICA FICTA Rocío DE FRUTOS, soprano Raúl MALLAVIBARRENA, direcció 27 de maig 2017, 20.00 h Centre Cultural Mario Monreal HARMONIA DEL PARNÀS Marta INFANTE, mezzosoprano David ANTICH, flauta de bec Marian Rosa MONTAGUT, direcció 28 de maig 2017, 20.00 h Església del Salvador L’ARCÀDIA Francesc GAMÓN, clave i director MÚSICA ANTIGA SAGUNT III EDICIÓ / 2017 M u s A S

Transcript of M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més...

Page 1: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

20 de maig 2017, 20.00 h Ermita de la Sang

MUSICA FICTA Rocío DE FRUTOS, soprano

Raúl MALLAVIBARRENA, direcció

27 de maig 2017, 20.00 hCentre Cultural Mario Monreal

HARMONIA DEL PARNÀSMarta INFANTE, mezzosopranoDavid ANTICH, flauta de bec

Marian Rosa MONTAGUT, direcció

28 de maig 2017, 20.00 hEsglésia del Salvador

L’ARCÀDIAFrancesc GAMÓN, clave i director

MÚSICA ANTIGA SAGUNTIII EDICIÓ / 2017

M u s A S

Page 2: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

MUSICA FICTA

El grup Musica Ficta està considerat un dels més destacats renovadors de la in-terpretació de la música antiga al nostre país. Des de la seua fundació en 1992, ha realitzat gires i concerts pels més importants festivals nacionals, així com a Ità-lia, Grècia, França, Noruega, Alemanya, Txèquia, Polònia, Tunísia, Egipte, Jordània, Líban , Síria, Argentina, Uruguai, Colòmbia, Perú, Mèxic, Estats Units, Xina i Japó. Fins a la data la seua discografia comprén vint-i-una gravacions, algunes de les quals han obtingut premis i mencions a Espanya, França i Estats Units: “10 de Répertoire ”, “Millor disc de Música espanyola 2004 CD Compacte” per a “Hispalen-sis” de Francisco Guerrero, “Millor disc de Música Renaixentista 2002 CD Compacte” per a “Officium Defunctorum” de Tomás Luis de Victoria, disc este seleccionat per a la Col·lecció de Clàssics d’El País, venent-se més de 130.000 exemplars.

En 2005 van iniciar una sèrie de gravacions per al segell Enchiriadis entorn del temps del Quixot, oferint diverses primícies mundials com el “Cancionero de Turín” o el “Parnaso Español” de Pedro Ruimonte. Junt amb l’Ensemble Fontegara han interpretat les “Musikalische Exequien” de Schütz, el “Dixit Dominus” d’Haendel, el “Stabat Mater” de Pergolesi, “La Senna Festeggiante” de Vivaldi, la “Messe des morts” de Charpentier, a més d’altres obres de Purcell, Buxtehude o Bach.

En 2005, junt amb l’orquestra Civitas Harmoniae, van interpretar, en versió escènica, la sarsuela de Sebastián Durón “Salir el Amor del Mundo” en el Teatre Arriaga de Bilbao.

A l’agost de 2007 van completar els tres volums de la primera gravació mundial de la integral de les “Villanescas Espirituales” de Francisco Guerrero.

Al febrer de 2010 va aparéixer, amb extraordinària acollida de la crítica, la seua gravació dels “18 Responsorios de Tinieblas” de Tomás Luis de Victoria, primer d’una sèrie de projectes encaminats a commemorar, en 2011, el 400 aniversari de la mort del compositor avilés.

En 2012 va aparéixer “Músicas Viajeras”, amb repertori de les Tres Cultures. Al no-vembre de 2014 van presentar el seu “Live in New York” que arreplega el concert realitzat en l’Hispanic Society de Nova York amb el programa “Columbus: música virreinal americana”.

En 2015 veu la llum “Victoria: alio modo”, on retornen al repertori de Tomás Luis de Victoria. A l’octubre 2016 van fer la seua presentació en el prestigiós Festival Cer-vantí de Guanajuato (Mèxic) amb un programa sobre la “Música en tiempos del Quijote”. Musica Ficta és membre fundador de l’Associació de Grups Espanyols de Música Antiga (GEMA).

gG

El grupo Musica Ficta está considerado uno de los más destacados renovadores de la interpretación de la música antigua en nuestro país. Desde su fundación en 1992, ha realizado giras y conciertos por los más importantes festivales nacionales, así como en Italia, Grecia, Francia, Noruega, Alemania, Chequia, Polonia, Túnez, Egipto, Jordania, Líbano, Siria, Argentina, Uruguay, Colombia, Perú, México, Estados Unidos, China y Japón.

Ermita de la Sang 20 de maig de 2017, 20.00 hMUSICA FICTA Rocío DE FRUTOS, sopranoRaúl MALLAVIBARRENA, direcció

Page 3: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

RAÚL MALLAVIBARRENA, direcció

Raúl Mallavibarrena (Oviedo, 1970) va començar els seus estudis musicals amb son pare Juan Bautista Mallavibarrena. Especialitzat en el repertori dels segles XV al XVIII, és fundador i director dels grups Musica Ficta i Ensemble Fontegara, així com del segell discogràfic Enchiriadis.

Ha dirigit concerts en els principals festivals d’Espanya, així com diversos pa-ïsos d’Europa, Magrib, Orient Mitjà, Suramérica, Mèxic, Estats Units, Xina i Japó, amb repertori que va des de la música medieval fins a oratoris de Monteverdi, Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de 2009 va dirigir “El Messies” d’Haendel a l’Orquestra Filharmònica de Màlaga. A la tardor de 2013 va dirigir “Dido y Eneas” de Purcell.

La seua discografia comprén vint-i-un discos com a director musical i més de qua-ranta com a productor.

És invitat regularment a impartir cursos i conferències en universitats (València, Mà-laga, Castella-Lleó, Universitat Autònoma de Madrid, Universitat dels Andes-Colom-bia, Cervantí d’Uruguai) i centres especialitzats, així com col·laboracions per a el Teatre Reial de Madrid.

Hasta la fecha su discografía comprende veintiuna grabaciones, algunas de las cuales han obtenido premios y menciones en España, Francia y Estados Unidos: “10 de Répertoire”, “Mejor disco de Música española 2004 CD Compact” para “Hispalensis” de Francisco Guerrero, “Mejor disco de Música Renacentista 2002 CD Compact” para “Officium Defunctorum” de Tomás Luis de Victoria, disco éste se-leccionado para la Colección de Clásicos de El País, vendiéndose más de 130.000 ejemplares.

En 2005 iniciaron una serie de grabaciones para el sello Enchiriadis en torno al tiem-po del Quijote, ofreciendo varias primicias mundiales como el “Cancionero de Turín ” o el “Parnaso Español” de Pedro Ruimonte. Junto con el Ensemble Fontegara han interpretado las “Musikalische Exequien” de Schütz, el “Dixit Dominus” de Haendel , el “Stabat Mater” de Pergolesi, “La Senna Festeggiante” de Vivaldi, la “Messe des morts” de Charpentier, además de otras obras de Purcell, Buxtehude o Bach.

En 2005, junto con la orquesta Civitas Harmoniae, interpretaron, en versión escéni-ca, la zarzuela de Sebastián Durón “Salir el Amor del Mundo” en el Teatro Arriaga de Bilbao.

En agosto de 2007 completaron los tres volúmenes de la primera grabación mun-dial de la integral de las “Villanescas Espirituales” de Francisco Guerrero.

En febrero de 2010 apareció, con extraordinaria acogida de la crítica, su grabación de los “18 Responsorios de Tinieblas” de Tomás Luis de Victoria, primero de una serie de proyectos encaminados a conmemorar, en 2011, el 400 aniversario de la muerte del compositor abulense.

En 2012 apareció “Músicas Viajeras”, con repertorio de las Tres Culturas. En noviem-bre de 2014 presentaron su “Live in New York” que recoge el concierto realizado en la Hispanic Society de Nueva York con el programa “Columbus: música virreinal americana”.

En 2015 ve la luz “Victoria: alio modo”, donde retornan al repertorio de Tomás Luis de Victoria. En octubre 2016 hicieron su presentación en el prestigioso Festival Cer-vantino de Guanajuato (México) con un programa sobre la “Música en tiempos del Quijote”. Musica Ficta es miembro fundador de la Asociación de Grupos Españoles de Música Antigua (GEMA).

gG

Page 4: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

ROCÍO DE FRUTOS, soprano

Rocío de Frutos nace a Sevilla, ciutat on comença els seus estudis musicals de violí i cant, obtenint posteriorment el títol superior de cant en el Real Conservatori Victoria Eugenia de Granada, amb la professora Ana Huete. Treballa amb directors com Jordi Savall, Christophe Coin, Monica Huggett, Diego Fasolis, Enrico Onofri, Aldo Ceccato, Michael Thomas, Lluís Vilamajó, Carlos Mena, Josep Cabré, Raúl Mallavi-barrena, Luis Antonio González, Alfred Cañamero, Leonardo García Alarcón, José Carlos Carmona, David Timm, David Guindano, Mauricio Linari, Alonso Salas, Juan Carlos de Mulder… cantant amb agrupacions com Capella Reial de Catalunya, Musica Ficta, Los Músics de Su Alteza, Nova Lux Ensemble, Choeur de Chambre de Namur, Coro Barroco de Andalucia, Gran Chapelle, Voces de Al Ayre Español, Forma Antiqva , Orquesta Barroca de Sevilla, Orquesta Sinfónica Sevilla, Orques-tra Filharmònica de Màlaga, Zahir Ensemble, Projecto Ocnos, Allà Vera Spagnola, Vandalia … oferint concerts per distintes ciutats d’Espanya, Europa, África, Índia, Sud-amèrica i Estats Units. La seua discografia conté referències en els segells Alia Vox, Arsis, Almaviva, CCP, DCR, Enchiriadis, Lindoro, Prometeu, Brilliant i Ricercar. És Doctora i investigadora de l’àrea de música de la Universitat de Sevilla.

ROCÍO DE FRUTOS, soprano

Rocío de Frutos nace en Sevilla, ciudad donde comienza sus estudios musicales de violín y canto, obteniendo posteriormente el título superior de canto en el Real Con-servatorio Victoria Eugenia de Granada, con la profesora Ana Huete. Trabaja con directores como Jordi Savall, Christophe Coin, Monica Huggett, Diego Fasolis, Enrico Onofri, Aldo Ceccato, Michael Thomas, Lluís Vilamajó, Carlos Mena, Josep Cabré, Raúl Mallavibarrena, Luis Antonio González, Alfred Cañamero, Leonardo García Alarcón, José Carlos Carmona, David Timm, David Guindano, Mauricio Linari, Alon-so Salas, Juan Carlos de Mulder… cantando con agrupaciones como Capella Reial de Catalunya, Musica Ficta, Los Músicos de Su Alteza, Nova Lux Ensemble, Choeur de Chambre de Namur, Coro Barroco de Andalucía, Grande Chapelle, Voces de Al Ayre Español, Forma Antiqva, Orquesta Barroca de Sevilla, Orquesta Sinfónica Hispalense, Orquesta Filarmónica de Málaga, Zahir Ensemble, Proyecto Ocnos, Alla Vera Spagnola, Vandalia… ofreciendo conciertos por distintas ciudades de España, Europa, África, India, Sudamérica y Estados Unidos. Su discografía contiene referen-cias en los sellos Alia Vox, Arsis, Almaviva, CCP, DCR, Enchiriadis, Lindoro, Prometeo, Brilliant y Ricercar. Es Doctora e investigadora del área de música de la Universidad de Sevilla.

RAÚL MALLAVIBARRENA, dirección

Raúl Mallavibarrena (Oviedo, 1970) comenzó sus estudios musicales con su padre Juan Bautista Mallavibarrena. Especializado en el repertorio de los siglos XV al XVIII, es fundador y director de los grupos Musica Ficta y Ensemble Fontegara, así como del sello discográfico Enchiriadis.Ha dirigido conciertos en los principales festivales de España, así como diversos paí-ses de Europa, Magreb, Oriente Medio, Suramérica, México, Estados Unidos, China y Japón, con repertorio que va desde la música medieval hasta oratorios de Mon-teverdi, Haendel y Bach, zarzuelas barrocas, cantatas y óperas de Vivaldi, pasando por el más amplio repertorio renacentista europeo. En diciembre de 2009 dirigió “El Mesías” de Haendel a la Orquesta Filarmónica de Málaga. En otoño de 2013 dirigió “Dido y Eneas” de Purcell.Su discografía comprende veintiún discos como director musical y más de cuarenta como productor.Es invitado regularmente a impartir cursos y conferencias en universidades (Valen-cia, Málaga, Castilla-León, Universidad Autónoma de Madrid, Universidad de los Andes-Colombia, Cervantino de Uruguay) y centros especializados, así como cola-boraciones para el Teatro Real de Madrid.

gG

Page 5: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

NOTES AL PROGRAMA

La cultura sefardita va nàixer amb l’expulsió dels jueus dels regnes de Castella i Ara-gó en 1492. Les causes d’esta mesura són encara motiu de debat entre els histo-riadors, perquè les raons assenyalades en el propi decret no pareixen compensar (ni tan sols considerant la mentalitat del seu temps) els inenarrables beneficis que els jueus aportaven tant a la societat d’ambdós corones, com als seus propis reis. Metges, científics, artistes, artesans, comerciants, banquers, per no assenyalar el va-lor tributari d’un grup solvent i estable de contribuents, van desaparéixer de la vida “espanyola” el mateix any que queia l’últim regne musulmà de la península i Colón obria les portes d’un Nou Món a l’altre costat de l’Atlàntic. França, Itàlia, Portugal (només inicialment, perquè en 1497 van ser expulsats també d’allí), el Nord d’Àfrica, o l’Imperi Otomà (els Balcans principalment), van ser els llocs d’esta diàspora judeo-castellana que va passar a conéixer-se des de llavors com a sefardita. Allí van desenrotllar una identitat cultural pròpia però sempre lligada al seu origen hispà, que incloïa una àmplia gamma d’usos entre els quals la música va ser un element fonamental. Esta complia diverses funcions, des de les lligades a l’oci i l’es-campament, fins als molts cerimonials i ritus litúrgics vitals. La música sefardita és un patrimoni de tradició oral, transmés de pares a fills durant generacions, i és per això que la gamma de variacions, préstecs, desviacions estilís-tiques, o influències limítrofs de qualsevol tipus, són difícilment separables d’un tronc original, els ecos de la qual resulten en molts sentits impossible ja de rastrejar. Com en qualsevol tradició, el purisme es veu revisat i revitalitzat per onades, i cada apor-tació tendix a consolidar-se com vella tradició en depén quin lloc i context. “Músicas Viajeras” és un recorregut per algunes peces sefardites, vingudes de llocs molt distints del Mediterrani, complementat amb altres músiques de les cultures cris-tiana i musulmana, testimoni dels mons en què l’àmbit sefardita va haver d’inte-grar-se, bé fins a la seua desaparició oficial, bé en el marc d’una acollida que va permetre la seua expansió i la seua supervivència.

Raúl Mallavibarrena

NOTAS AL PROGRAMA

La cultura sefardí nació con la expulsión de los judíos de los reinos de Castilla y Aragón en 1492. Las causas de esta medida son aún motivo de debate entre los historiadores, pues las razones señaladas en el propio decreto no parecen com-pensar (ni siquiera considerando la mentalidad de su tiempo) los incontables be-neficios que los judíos aportaban tanto a la sociedad de ambas coronas, como a sus propios reyes. Médicos, científicos, artistas, artesanos, comerciantes, banqueros, por no señalar el valor tributario de un grupo solvente y estable de contribuyentes, desaparecieron de la vida “española” el mismo año que caía el último reino musul-mán de la península y Colón abría las puertas de un Nuevo Mundo al otro lado del Atlántico. Francia, Italia, Portugal (solo inicialmente, pues en 1497 fueron expulsados también de allí), el Norte de África, o el Imperio Otomano (los Balcanes principal-mente), fueron los lugares de esta diáspora judeoespañola que pasó a conocerse desde entonces como sefardí. Allí desarrollaron una identidad cultural propia pero siempre ligada a su origen his-pano, que incluía una amplia gama de usos entre los cuales la música fue un ele-mento fundamental. Ésta cumplía diversas funciones, desde las ligadas al ocio y el esparcimiento, hasta los muchos ceremoniales y ritos litúrgicos vitales. La música sefardí es un patrimonio de tradición oral, transmitido de padres a hijos durante generaciones, y es por eso que la gama de variaciones, préstamos, des-viaciones estilísticas, o influencias colindantes de todo tipo, son difícilmente separa-bles de un tronco original, cuyos ecos resultan en muchos sentidos imposible ya de rastrear. Como en cualquier tradición, el purismo se ve revisado y revitalizado por oleadas, y cada aportación tiende a consolidarse como vieja tradición en depen-de qué lugar y contexto. “Músicas Viajeras” es un recorrido por algunas piezas sefardíes, venidas de lugares muy distintos del Mediterráneo, complementado con otras músicas de las culturas cristiana y musulmana, testimonio de los mundos en los que el ámbito sefardí hubo de integrarse, bien hasta su desaparición oficial, bien en el marco de una acogida que permitió su expansión y su supervivencia.

Raúl Mallavibarrena

Page 6: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

PROGRAMA

gG

Músicas ViajerasEn torno a la música sefardí

Cuando el Rey Nimrod (sefardí)Naua Atar

La Rosa enflorece (sefardí)

ENCUENTROS Cantiga 257 (Alfonso X El Sabio)

Pange Lingua (mozárabe)Cantiga 156 (Alfonso X El Sabio)Mariam Matrem (Llibre Vermell)

PALACIOS Y REINOS Un hijo tiene el rey David (sefardí)

Triste estaba el Rey David (Alonso Mudarra)Tiento de cuarto tono (Venegas de Henestrosa)

Zyryab

Hermanas reina y cautiva (sefardí)

DIÀSPORA Por qué llorax blanca niña (sefardí)

Morenica (sefardí)

REENCUENTROS Yo m’enamori d’un aire (sefardí)

BereberRecercada segunda (Diego Ortiz)

Durme durme (sefardí)Poco le das la mi consuegra (sefardí)

gG

MUSICA FICTA

Rocío de Frutos (soprano)

Tamar Lalo (flautes)

Laura Puerto (arpa)

Raúl Mallavibarrena (percusió i direcció)

Page 7: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

HARMONIA DEL PARNÀS

Harmonia del Parnàs interpreta obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris his-tòrics. El seu repertori, triat a partir de la investigació musicològica de fonts musicals i documentals d’arxius i biblioteques de tot el món, arreplega diferents gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, sent les seues interpretacions el resultat d’un estudiat exercici d’equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical. Har-monia ha sigut invitada per importants festivals, institucions i auditoris nacionals i in-ternacionals com el Festival Internacional de Santander, Música Antiga d’Aranjuez, el Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, el Festival Internacional de Mú-sica Antiga i Barroca de Peníscola, el Festival de Música Renaixentista i Barroca de Vélez Blanco o el Festival Medieval d’Elx, auditoris com el de Castelló, Burgos, Lleó o Salamanca, institucions com el CSIC, el CNDM del Ministeri de Cultura o CulturArts Música de la Generalitat Valenciana, i ha realitzat gires per distints països d’Europa i Amèrica com a Argentina, Polònia o Cuba. L’agrupació compta amb cinc CDs, “Arda el Ayre” (obres d’Escorihuela i Pradas), “Rèquiem” (Rabassa), el monogràfic de José Pradas Gallén “La tierra llora afligida” editat en la col·lecció discogràfica “Patrimoni Musical Valencià” de la Generalitat Valenciana (2008) i nominat als PRE-MIS DE LA MÚSICA 2008 en la secció de “Millor Intèrpret de Música Clàssica”, “Salve Regina” (Rabassa i Fonts), “Bárbaro” (Illana i Corradini), i “La Dorinda” (selecció del Drama pastoral homònim de Corradini). Des d’abril de 2009 esta agrupació realitza un treball conjunt amb el Centre d’Investigació i Difusió Musical TEMPUS (València), amb el que crea un nou segell discogràfic propi per a editar els seus treballs.

HARMONIA DEL PARNÀS

Harmonia del Parnàs interpreta obras anteriores al 1800 con instrumentos y criterios históricos. Su repertorio, escogido a partir de la investigación musicológica de fuentes musicales y documentales de archivos y bibliotecas de todo el mundo, recoge diferentes géneros y autores hispánicos de los siglos XV al XVIII, siendo sus interpretaciones el resultado de un estudiado ejercicio de equilibrio entre la musicología histórica y la creatividad musical. Harmonia ha sido invitada por importantes festivales, instituciones y auditorios nacionales e internacionales como el Festival Internacional de Santander, Música Antigua de Aranjuez, el Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, el Festival Internacional de Música Antigua y Barroca de Peñíscola, el Festival de Música Renacentista y Barroca de Vélez Blanco o el Festival Medieval de Elche, auditorios como el de Castellón, Burgos, León o Salamanca, instituciones como el CSIC, el CNDM del Ministerio de Cultura o CulturArts Música de la Generalitat Valenciana, y ha realizado giras por distintos países de Europa y América como Argentina, Polonia o Cuba. La agrupación cuenta con cinco CDs, “Arda el Ayre” (obras de Escorihuela y Pradas), “Requiem” (Rabassa), el monográfico de José Pradas Gallén “La tierra llora afligida” editado en la colección discográfica “Patrimonio Musical Valenciano” de la Generalitat Valenciana (2008) y nominado a los PREMIOS DE LA MÚSICA 2008 en la sección de “Mejor Intérprete de Música Clásica”, “Salve Regina” (Rabassa y Fuentes), “Bárbaro” (Illana y Corradini), y “La Dorinda” (selección del Drama pastoral homónimo de Corradini). Desde abril de 2009 esta agrupación realiza un trabajo conjunto con el Centro de Investigación y Difusión Musical TEMPUS (Valencia), con el que crea un nuevo sello discográfico propio para editar sus trabajos.

Centre Cultural Mario Monreal27 de maig de 2017, 20.00 hHARMONIA DEL PARNÀSMarta INFANTE, mezzosopranoDavid ANTICH, flauta de becMarian Rosa MONTAGUT, direcció

Page 8: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

MARIAN ROSA MONTAGUT, direcció

Natural de Benifaió, inicia en esta localitat valenciana la seua formació musical. Llicenciada en Filosofia, Professora de Piano i Professora Superior de clavecín, obté el DEA en Musicologia en la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la tutela del Dr. Antonio Ezquerro. Des de fa un poc més d’una dècada compagina l’activitat interpretativa amb la investigació musicològica, publicant els resultats dels seus tre-balls en Anuari Musical (CSIC), Diccionari de la Música Valenciana (SGAE), Història de les Terres de l’Ebre (Fundació Ilercavònia-urv), etc. Exercix com a docent des de 2003, i actualment és professora de clau en el Conservatori Professional de Música de Torrent (València), i dirigix el Centre d’Investigació i Difusió Musical TEMPUS, ubicat a València. Fundadora d’Harmonia del Parnàs és la clavecinista, organista i directora d’esta agrupació amb què ha gravat cinc CDs i participat en festivals i realitzat gires per tot el territori nacional, i distints llocs d’Europa i Amèrica, i col·labora a més amb altres agrupacions especialitzades en concerts i gravacions. Ha obtingut diverses be-ques i premis, i ha format i forma part de distints equips d’investigadors en projectes del Ministeri de Ciència i tecnologia en el marc de projectes I+D, fundacions i altres institucions públiques i privades.

MARIAN ROSA MONTAGUT, dirección

Natural de Benifaió, inicia en esta localidad valenciana su formación musical. Li-cenciada en Filosofía, Profesora de Piano y Profesora Superior de clavecín, obtiene el DEA en Musicología en la Universidad Autónoma de Barcelona, bajo la tutela del Dr. Antonio Ezquerro. Desde hace algo más de una década compagina la ac-tividad interpretativa con la investigación musicológica, publicando los resultados de sus trabajos en Anuario Musical (CSIC), Diccionario de la Música Valenciana (SGAE), Història de les Terres de l’Ebre (Fundació Ilercavònia-urv), etc. Ejerce como docente desde 2003, y actualmente es profesora de clave en el Conservatorio Pro-fesional de Música de Torrent (Valencia), y dirige el Centro de Investigación y Difu-sión Musical TEMPUS, ubicado en Valencia. Fundadora de Harmonia del Parnàs es la clavecinista, organista y directora de esta agrupación con la que ha grabado cin-co CDs y participado en Festivales y realizado giras por todo el territorio nacional, y distintos lugares de Europa y América, y colabora además con otras agrupaciones especializadas en conciertos y grabaciones. Ha obtenido varias becas y premios, y ha formado y forma parte de distintos equipos de investigadores en proyectos del Ministerio de Ciencia y Tecnología en el marco de proyectos I+D, Fundaciones y otras instituciones públicas y privadas.

gG

MARTA INFANTE, mezzosoprano

Naix en Lleida, ciutat on comença els seus estudis musicals. Ha cantat amb les orquestres més importants del nostre país, com la Nacional d’Espanya, Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Comunitat de Madrid o Simfònica de Bilbao, amb directors com Jordi Casas, J. Ramón Encinar, L. Botstein, Kynan Jonhs, M. Ángel Gómez Martínez, Maximí Zumalave, Edmon Colomer, Kees Bakels, Robert Howarth , Carlos Kalmar,… En el camp de la música antiga ha cantat en festivals com el Bienale de Venècia, The Bijloke (Bèlgica), Baroque de Sabre (França), Janackuv Maj (Txèquia), Oslo International Church Music (Noruega), Fribourg (Suïssa), Torroella de Montgrí, Via Stellae, Musika-música de Bilbao, FEMAS, etc., així com a Egipte, Síria, Jordània, Líban, Cuba, Japó, Argentina i Brasil, col·laborant amb els més rellevants grups nacionals i internacionals com Collegium 1704 (Txèquia), Anthonello (Japó), Dresdne barockorchestra (Alemanya), o The Barrocade Israel ensemble (Israel), sent dirigida per Vaclav Luks, Enrico Onoffri, Giovanni Antonini, F.M. Sardelli, Paul Goodwin, Ottavio Dantone, Richard Egarr i Rinaldo Alesandrini, entre altres. Ha gravat per a Mezzo, Cesky Rozhlas, RTVE, Catalunya Música, i les discogràfiques Alpha, Glossa, Enchiriadis, Anima e corpo, Vers, La mà de Guido, Tempus, EMEC i CDM.

Page 9: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

MARTA INFANTE, mezzosoprano

Nace en Lleida, ciudad donde comienza sus estudios musicales. Ha cantado con las orquestas más importantes de nuestro país, como la Nacional de España, Sinfó-nica de Barcelona y Nacional de Catalunya, Comunidad de Madrid o Sinfónica de Bilbao, con directores como Jordi Casas, J. Ramón Encinar, L. Botstein, Kynan Jonhs, M. Ángel Gómez Martínez, Maximino Zumalave, Edmon Colomer, Kees Bakels, Robert Howarth, Carlos Kalmar,… En el campo de la música antigua ha cantado en festi-vales como el Bienale de Venecia, The Bijloke (Bélgica), Baroque de Sablé (Francia), Janackuv Maj (Chequia), Oslo International Church Music (Noruega), Fribourg (Suiza), Torroella de Montgrí, Via Stellae, Musika-música de Bilbao, FEMAS, etc., así como en Egipto, Siria, Jordania, Líbano, Cuba, Japón, Argentina y Brasil, colaborando con los más relevantes grupos nacionales e internacionales como Collegium 1704 (Chequia), Anthonello (Japón), Dresdne barockorchestra (Alemania), o The Barrocade Israel ensemble (Israel ), siendo dirigida por Vaclav Luks, Enrico Onoffri, Giovanni Antonini, F.M. Sardelli, Paul Goodwin, Ottavio Dantone, Richard Egarr y Rinaldo Alesandrini, en-tre otros. Ha grabado para Mezzo, Cesky Rozhlas, RTVE, Catalunya Música, y las dis-cográficas Alpha , Glossa, Enchiriadis, Anima e corpo, Verso, La mà de Guido, Tempus, EMEC y CDM.

gG

DAVID ANTICH, flauta de bec

Concertista i professor de flauta de bec. Ha realitzat gires de concerts en nombro-sos països d’Europa, Àsia, Àfrica, EUA i Amèrica Llatina amb la Capella de Ministrers i altres grups de música històrica. Ha gravat per a Canal 9, TVE, TV3, RNE, Catalunya Ràdio i diverses televisions i ràdios asiàtiques, nord-africanes, europees i americanes, actuant en els principals cicles i festivals de música antiga i barroca (Utrecht, Fes, Lió, París, Roma, Amsterdam, Mèxic DF, New York, Xangai, etc). La seua discogra-fia comprén uns 45 discos de música medieval, Renaixement i Barroc amb diverses agrupacions, sent alguns d’estos reconeguts i premiats per la crítica internacional. Es membre fundador de l’Ensemble Dario Castello i de l’Ensemble Galanterie, col-labora regularment amb grups de música antiga com Ars Orgànica, Capella de Mi-nistrers, Harmonia del Parnàs, Harmònica Sphaera, Orquestra Barroca La Dispersio-ne, A l’Ayre Espanyol, Speculum, Musica Ficta, etc. También té projectes amb grups d’avantguarda com a Amores, grup de percussió i Bach Fussion Ensemble. Com a docent impartix cursos de música antiga i barroca, així com classes magistrals de flauta de bec i música de cambra en diversos conservatoris espanyols, formació de professorat, etc. Forma part de l’equip directiu del CPM de Torrent, centre en què impartix l’especialitat de flauta de bec.

DAVID ANTICH, flauta de pico

Concertista y profesor de flauta de pico. Ha realizado giras de conciertos en nu-merosos países de Europa, Asia, África, EEUU y América Latina con la Capella de Ministrers y otros grupos de música histórica. Ha grabado para Canal 9, TVE, TV3, RNE, Catalunya Ràdio y diversas televisiones y radios asiáticas, norteafricanas, europeas y americanas, actuando en los principales ciclos y festivales de música antigua y barro-ca (Utrecht, Fez, Lyon, Paris, Roma, Amsterdam, México DF, New York, Shangai, etc). Su discografía abarca unos 45 discos de música medieval, Renacimiento y Barroco con diversas agrupaciones, siendo algunos de estos reconocidos y premiados por la crítica internacional. Es miembro fundador del Ensemble Dario Castello y del Ensem-ble Galanterie, colabora regularmente con grupos de música antigua como Ars Or-gánica, Capella de Ministrers, Harmonia del Parnàs, Harmonica Sphaera, Orquesta Barroca La Dispersione, Al Ayre Español, Speculum, Musica Ficta, etc. También tiene proyectos con grupos de vanguardia como Amores, grup de percussió y Bach Fussion Ensemble. Como docente imparte cursos de música antigua y barroca, así como cla-ses magistrales de flauta de pico y música de cámara en diversos con servatorios es-pañoles, formación de profesorado, etc. Forma parte del equipo directivo del CPM de Torrent, centro en el que imparte la especialidad de flauta de pico.

Page 10: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

NOTES AL PROGRAMA

Harmonia del Parnàs presenta en esta ocasió un programa de música valenciana del segle XVIII, amb la intenció d’oferir una panoràmica del que va ser el nostre passat cultural, tant en l’àmbit religiós com en el profà.

Especial atenció mereix, en l’àmbit religiós, Pedro Rabassa, de qui precisament en 2017 se celebra el 250 aniversari de la seua mort. Successor d’Ortells en el ma-gisteri de la catedral de València, ocuparia la plaça al maig de 1714 fins que va ser anomenat per al mateix càrrec a Sevilla, en 1724. De Rabassa presentem tres mostres magnífiques, sent dos d’elles una primera interpretació en temps moderns, el “Benigne fac” del miserere que va compondre en 1740, i el recitat i ària “Todo sea vitorear” de la nadala a l’Asunción “Hoy la tierra con María”, que el mestre va compondre ja a València en 1714, açò és, pràcticament a la seua arribada.

I pràcticament durant els mateixos anys, no menys important que la catedral era, en la ciutat de València, el Real Col·legi del Corpus Christi, centre en què trobem Francisco H. Illana. El mestre Hernández Illana, nascut entorn de l’any 1700, va exer-cir el magisteri de la capella de la catedral d’Astorga almenys des de 1723 fins que va ser triat per a regir el mateix càrrec en el Corpus Christi de València, a mitjan 1728. Resulta curiosa la coincidència entre dos dels mestres les obres de la qual s’aborden en el present programa, per quant Illana i Corradini arribarien a València el mateix any per a regir el mateix càrrec de mestre de capella, si bé el primer ho faria en l’esmentada capella del Patriarca i el segon en la cort. No obstant això, pa-reix que Illana no va trobar a València el que havia esperat, perquè a penes trans-correguts uns mesos es presentaria al magisteri de Burgos, traslladant-se allí per a regir la capella de la catedral des del 12 de setembre de 1729 fins al final dels seus dies. Encara així, a pesar de la seua curta estada en la capital llevantina, Illana pa-reix que va conéixer les famoses composicions teatrals de la ciutat, perquè la veritat és que una de les qualitats que es valoraria en Illana a l’optar al càrrec de Burgos va ser precisament la seua destresa en la “música moderna”.

Quant a l’àmbit profà, la música proposada se centra en l’àmbit teatral i cortesà, això sí, sense deixar de prendre com a eix, d’una manera o altra, el territori valencià. Es presenta en este cas la recuperació d’una selecció de La Dorinda, una bellíssima faula pastoral atribuïda al compositor italià establit, després de la seua primerenca arribada a Espanya, primer a València i posteriorment a Madrid, Francesco Corra-dini. La Dorinda es va interpretar per primera vegada en el Saló del Real Palau de València, habitat pel capità general, el Príncep de Campoflorido, amb motiu del dia del Sant de la Magestad Real Isabel de Farnesio, el 19 de novembre de 1730. Nascut a Venècia al voltant de l’any 1690, abans d’abandonar definitivament Itàlia per a instal·lar-se a València, Corradini ja havia triomfat a Nàpols on les seues obres es van representar en uns quants teatres des de 1724, obtenint continus èxits. És molt probable que el príncep de Campoflorido, Luis Regi Branciforte, d’origen així mateix italià, tinguera coneixement de la seua vàlua i que eixe fóra el motiu que li cridara per a ocupar-se de la seua capella llevantina, magisteri que el nostre músic exerci-ria des de 1728.

Un programa dedicat al segle XVIII valencià no podia deixar d’incloure al nostre compositor potser més internacional de la dita centúria, com és el cas de Vicente Martín i Soler, amb les obres del qual ja abordem la segona mitat del segle i un estil que s’allunya del barroc de la resta del programa. No obstant això, de qui fora cri-dat “Il valenziano” no hem triat cap de les seues obres més populars, com ho serien sobretot les òperes, sent potser la més coneguda Una cosa rara, sinó que propo-sem una mirada instrumental d’una selecció de les seues cançons italianes, a partir d’una versió i arreglament proposat per la pròpia directora del grup, Marian Rosa Montagut, feta i estrenada per a MusAs 2017. Finalment, cal assenyalar que el concert per a flauta de pic del napolità Nicola Fiorenza pareix, a priori, l’única peça que s’allunya del panorama valencià, no sent del tot així gràcies a la mirada que ens oferix de la peça el flautista valencià de reconeixement internacional, David Antich

Marian Rosa Montagut

Page 11: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

NOTAS AL PROGRAMA

Harmonia del Parnàs presenta en esta ocasión un programa de música valenciana del siglo XVIII, con la intención de ofrecer una panorámica de lo que fue nuestro pasado cultural, tanto en el ámbito religioso como en el profano.

Especial atención merece, en el ámbito religioso, Pedro Rabassa, de quien preci-samente en 2017 se celebra el 250 aniversario de su muerte. Sucesor de Ortells en el magisterio de la catedral de Valencia, ocuparía la plaza en mayo de 1714 hasta que fue nombrado para el mismo cargo en Sevilla, en 1724. De Rabassa presenta-mos tres muestras que no tienen desperdicio, siendo dos de ellas una primera in-terpretación en tiempos modernos, el “Benigne fac” del miserere que compuso en 1740, y el recitado y aria “Todo sea vitorear” del villancico a la Asunción “Hoy la tierra con María”, que el maestro compuso ya en Valencia en 1714, esto es, prácti-camente a su llegada.

Y prácticamente durante los mismos años, no menos importante que la catedral era, en la ciudad de Valencia, el Real Colegio del Corpus Christi, centro en el que encontramos a Francisco H. Illana. El maestro Hernández Illana, nacido en torno al año 1700, desempeñó el magisterio de la capilla de la catedral de Astorga al menos desde 1723 hasta que fue elegido para regir el mismo cargo en el Corpus Christi de Valencia, a mediados de 1728. Resulta curiosa la coincidencia entre dos de los maestros cuyas obras se abordan en el presente programa, por cuanto Illana y Corradini llegarían a Valencia el mismo año para regir el mismo cargo de maestro de capilla, si bien el primero lo haría en la citada capilla del Patriarca y el segundo en la corte. No obstante, parece que Illana no encontró en Valencia lo que ha-bía esperado, pues apenas transcurridos unos meses se presentaría al magisterio de Burgos, trasladándose allí para regir la capilla de la catedral desde el 12 de septiembre de 1729 hasta el final de sus días. Aún así, pese a su corta estancia en la capital levantina, Illana parece que conoció las famosas composiciones teatrales de la ciudad, pues lo cierto es que una de las cualidades que se valoraría en Illana al optar al cargo de Burgos fue precisamente su destreza en la “música moderna”.

En cuanto al ámbito profano, la música propuesta se centra en el ámbito teatral y cortesano, eso sí, sin dejar de tomar como eje, de uno u otro modo, el territorio valenciano. Se presenta en este caso la recuperación de una selección de La Do-rinda, una bellísima fábula pastoral atribuida al compositor italiano afincado, tras su temprana llegada a España, primero en Valencia y posteriormente en Madrid, Francesco Corradini. La Dorinda se interpretó por vez primera en el Salón del Real Palacio de Valencia, habitado por el capitán general, el Príncipe de Campoflorido, con motivo del día del Santo de la Magestad Real Isabel de Farnesio, el 19 de no-viembre de 1730. Nacido en Venecia alrededor del año 1690, antes de abandonar definitivamente Italia para instalarse en Valencia, Corradini ya había triunfado en Nápoles donde sus obras se representaron en varios teatros desde 1724, obtenien-do continuos éxitos. Es muy probable que el príncipe de Campoflorido, Luis Regio Branciforte, de origen asimismo italiano, tuviese conocimiento de su valía y que ese fuese el motivo de que le llamase para ocuparse de su capilla levantina, magisterio que nuestro músico desempeñaría desde 1728.

Un programa dedicado al siglo XVIII valenciano no podía dejar de incluir a nuestro compositor quizá más internacional de dicha centuria, como es el caso de Vicente Martín y Soler, con cuyas obras ya abordamos la segunda mitad del siglo y un es-tilo que se aleja del barroco del resto del programa. No obstante, de quien fuera llamado “Il valenziano” no hemos escogido ninguna de sus obras más populares, como lo serían sobre todo las óperas, siendo quizá la más conocida Una cosa rara, sino que proponemos una mirada instrumental de una selección de sus canciones italianas, a partir de una versión y arreglo propuesto por la propia directora del gru-po, Marian Rosa Montagut, hecha y estrenada para MusAS 2017.

Por último, cabe señalar que el concierto para flauta de pico del napolitano Nicola Fiorenza parece ser, a priori, la única pieza que se aleja del panorama valenciano, no siendo del todo así gracias a la mirada que nos ofrece de la pieza el flautista valenciano de reconocimiento internacional, David Antich.

Marian Rosa Montagut

Page 12: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

PROGRAMA

gG

Fenómeno asombrosoUna panoràmica de la música valenciana del segle XVIII

PRIMERA PART

La Dorinda Francesco Corradini (1695c.-1769)

Tu amor y fineza

Al que la suerte airada

Selecció de P. Rabassa Pedro Rabassa (1683-1767)

Benigne fac1 [Miserere, 1740]

Verso

Todo sea vitorear2

Canzonette italiane3 Vicente Martín y Soler (1754-1806)

L’Innocenza - La Speranza - La Pastorella

Quién creyera Francesco Corradini

Recitado – Aria

Fenómeno asombroso Francisco Hernández Illana (1700c.-1780) Recitado – Aria

SEGONA PART

La Dorinda Francesco Corradini

[Sinfonía]

Pues mis rigores

Quien siempre fue tu amante

Concierto para flauta en la menor Nicola Fiorenza (1700-1764)

Grave – Allegro – Grave – Allegro

Oculto ardor abrasa Francisco Hernández Illana

gG

1 Estrena en temps moderns. 1ª interpretació, recuperació històrica. Transcripció: Rosa Isusi 2 Estrena en temps moderns. 1ª interpretació, recuperació històrica. Transcripció: Rosa Isusi 3 Versió instrumental/arranjament: M. Rosa Montagut

Page 13: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

Església del Salvador28 de maig de 2017, 20.00 hL’ARCÀDIAFrancesc GAMÓN, director

L’ARCÀDIASegons la mitologia grega, l’Arcàdia (del grec ’Aρκαδivα) –una regió del Peloponès– estava controlada pel déu Pa i era un vast verger, llar del déu del bosc i del seu tall de dríades, nimfes i esperits de la naturalesa. Els grecs consideraven, doncs, l’Arcàdia com un paradís terrenal habitat per sers màgics, adornat per tot tipus de sumptuoses flors i replet de delicioses fruites i menjars. Els mites de l’Arcàdia han inspirat nombrosos poetes des de Virgili, i es convertirà en tòpic literari en el Renaixement, època en què serà tractat per la majoria dels autors (Sannazaro, Cervantes, Garcilaso, Sydney, Moore…). Des de les primeres ver-sions poètiques del mite, els habitants de l’Arcàdia eren pastors que es delectaven contemplant les meravelles de la naturalesa, tocant nombrosos instruments musi-cals, cantant i component odes. L’Arcàdia és Utopia, un lloc on l’home es delecta en l’art i la música, i conviu amb la naturalesa en equilibri. La nostra Utopia és caminar a la cerca de l’Arcàdia a través de la música. Units per l’interés en l’estudi i la interpretació de la música anterior a 1800 amb instruments i criteris històrics i actuals, naix en 2013 L’Arcàdia, fundada per Francesc Gamón, Aurora Peña, Fernando Pascual i Pere Joan Carrascosa. Els seus jóvens integrants desenrotllen habitualment la seua activitat, també, en destacades formacions com l’Orquestra de Ràdio Televisió Espanyola, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, l’Orquestra de València, el Cor de la Generalitat Valenciana, Capella de Ministrers, L’Almodí - Cor de cambra, Amystis, Harmonia del Parnàs, Música Trobada, així com en centres docents com el Conservatori Superior de València i el de Còrdova. Ha oferit concerts al llarg del territori espanyol, entre els que destaquen el cicle de música sacra Sagunt in Excelsis (Sagunt, València), el Cicle de Música Sacra de l’Es-glésia de la Companyia (València), el Festival de Música d’Ares del Maestrat (Cas-telló), el Festival Internacional de Música de Morella (Castelló) i el Festival de Mú-sica Lírica de Conca. A més, promou des de l’any 2015 el festival muses - Música Antiga Sagunt, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt. Destaquen les seues interpretacions de Membra Jesu nostri, de D. Buxtehude, Deliri amorós d’Händel, i la seua col·laboració amb Arianna Savall per a la interpretació d’un programa dedi-cat als Madrigals de Claudio Monteverdi.

L’ARCÀDIASegún la mitología griega, la Arcadia (del griego ’Aρκαδivα) –una región del Pelopo-neso– estaba controlada por el dios Pan y era un vasto vergel, hogar del dios del bosque y de su corte de dríades, ninfas y espíritus de la naturaleza. Los griegos con-sideraban, pues, la Arcadia como un paraíso terrenal habitado por seres mágicos, adornado por todo tipo de suntuosas flores y repleto de deliciosas frutas y manjares. Los mitos de la Arcadia han inspirado a numerosos poetas desde Virgilio, y se con-vertirá en tópico literario en el Renacimiento, época en que será tratado por la ma-yoría de los autores (Sannazaro, Cervantes, Garcilaso, Sydney, Moore…). Desde las primeras versiones poéticas del mito, los habitantes de la Arcadia eran pastores que se deleitaban contemplando las maravillas de la naturaleza, tocando numerosos instrumentos musicales, cantando y componiendo odas. L’Arcàdia es Utopía, un lugar donde el hombre se deleita en el arte y la música, y convive con la naturaleza en equilibrio. Nuestra Utopía es caminar en busca de la Arcadia a través de la música. Unidos por el interés en el estudio y la interpretación de la música anterior a 1800 con instrumentos y criterios históricos y actuales, nace en 2013 L’Arcàdia, fundada por Francesc Gamón, Aurora Peña, Fernando Pascual y Pere Joan Carrascosa. Sus jóvenes integrantes desarrollan habitualmente su acti-vidad, también, en destacadas formaciones como la Orquesta de Radio Televisión Española, la Orquesta de la Comunidad Valenciana, la Orquesta de Valencia, el Cor de la Generalitat Valenciana, Capella de Ministrers, L’Almodí - Cor de cam-bra, Amystis, Harmonia del Parnàs, Música Trobada, así como en centros docentes como el Conservatorio Superior de Valencia y el de Córdoba. Ha ofrecido conciertos a lo largo del territorio español, entre los que destacan el ciclo de música sacra Sagunt in Excelsis (Sagunto, Valencia), el Ciclo de Música Sa-cra de la Iglesia de la Compañía (Valencia), el Festival de Música d’Ares del Maes-trat (Castellón), el Festival Internacional de Música de Morella (Castellón) y el Festi-val de Música Lírica de Cuenca. Además, promueve desde el año 2015 el festival MusAS - Música Antiga Sagunt, en colaboración con el Ayuntamiento de Sagunto. Destacan sus interpretaciones de Membra Jesu nostri, de D. Buxtehude, Delirio amo-roso de Händel, y su colaboración con Arianna Savall para la interpretación de un programa dedicado a los Madrigales de Claudio Monteverdi.

Page 14: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

FRANCESC GAMÓN, direccióNaix a Sagunt (València) l’any 1986. És titulat superior en direcció d’orquestra, di-recció de cor i piano pel Conservatori Superior de València, on va ser deixeble dels mestres Miguel Ángel Herranz, Manuel Galduf i Pilar Vañó; actualment aprofundix en l’estudi de la música antiga en l’ESMuC de Barcelona. Amplia la seua forma-ció en reconeguts centres, com l’Acadèmia Chigiana de Siena (Itàlia) i el Berklee College of Music. Ha col·laborat amb multitud d’agrupacions, oferint concerts per gran part de la geografia espanyola i també en Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Andorra.La seua contínua formació en el camp de la direcció musical inclou nombrosos cur-sos de perfeccionament i classes magistrals amb professors com Gianluigi Gelmetti , Bruno Aprea, Enrique García Asensio, Cristóbal Soler, Omer Meir Wellber, Josep Ramon Gil-Tàrrega, Juan Luis Martínez, Eduardo Cifre, Vasco Negreiros i Martin Schmidt . Ha estat al capdavant de multituds d’agrupacions, d’entre les que destaquen l’Orques-tra de la Fundació Bulgària Classic de Sofía, la Jove Orquestra Provincial de Màlaga, i la Banda Simfònica, l’Orquestra Simfònica i el Cor de la Unió Musical de Llíria. El seu repertori, en constant creixement, inclou ja pàgines cèlebres de la literatura simfonicocoral, com són els Requiem de Mozart i Fauré, l’oratori El Messies, la Missa de la Coronació, el Gloria de Vivaldi, fragments d’òperes i sarsueles, a més d’al-tres obres de totes les èpoques. Recentment ha debutat com a director d’òpera amb La Flauta Màgica. Presta especial atenció a la música antiga i en 2013 funda L’Arcàdia, un grup especialitzat en l’estudi i la interpretació de la música anterior a 1800 amb instruments i criteris històrics, del que és director musical i artístic. Ha parti-cipat com a director d’orquestra en la gravació de diversos CDs.Es forma com a investigador musical de la mà dels professors Antonio Ezquerro i Luis Antonio González cursant el màster en música de la Universitat Politècnica de València, especialitzant-se en l’estudi de la música antiga. Ha realitzat i publicat diversos treballs d’investigació i en l’actualitat prepara la seua tesi doctoral. Des del seu debut com a director l’any 2005 ha sigut titular de diverses formacions vocals i instrumentals. Actualment està al capdavant del Cor de cambra Ad Libitum de l’Escola Coral de Quart de Poblet, amb qui ha aconseguit alguns dels més pres-tigiosos guardons nacionals, activitat que compagina amb la docència en centres com el Conservatori Superior de Música Rafael Orozco de Còrdova i el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València.

FRANCESC GAMÓN, direcciónNace en Sagunto (Valencia) en el año 1986. Es titulado superior en dirección de orquesta, dirección de coro y piano por el Conservatorio Superior de Valencia, donde fue discípulo de los maestros Miguel Ángel Herranz, Manuel Galduf y Pilar Vañó; actualmente profundiza en el estudio de la música antigua en la ESMuC de Barcelona. Amplia su formación en reconocidos centros, como la Academia Chigiana de Siena (Italia) y el Berklee College of Music. Ha colaborado con multitud de agrupaciones, ofreciendo conciertos por gran parte de la geografía española y también en Reino Unido, Alemania, Francia, Italia y Andorra.Su continua formación en el campo de la dirección musical incluye numerosos cursos de perfeccionamiento y clases magistrales con profesores como Gianluigi Gelmetti, Bruno Aprea, Enrique García Asensio, Cristóbal Soler, Omer Meir Wellber, Josep Ramon Gil-Tàrrega, Juan Luis Martínez, Eduardo Cifre, Vasco Negreiros y Martin Schmidt. Ha estado al frente de multitud de agrupaciones, de entre las que destacan la Orquesta de la Fundación Bulgaria Classic de Sofía, la Joven Orquesta Provincial de Málaga, y la Banda Sinfónica, la Orquesta Sinfónica y el Coro de la Unió Musical de Llíria. Su repertorio, en constante crecimiento, incluye ya páginas célebres de la literatura sinfónico-coral, como son los Requiem de Mozart y Fauré, el oratorio El Mesías, la Misa de la Coronación, el Gloria de Vivaldi, fragmentos de óperas y zarzuelas, además de otras obras de todas las épocas. Recientemente ha debutado como director de ópera con La Flauta Mágica. Presta especial atención a la música antigua y en 2013 funda L’Arcàdia, un grupo especializado en el estudio y la interpretación de la música anterior a 1800 con instrumentos y criterios históricos, del que es director musical y artístico. Ha participado como director de orquesta en la grabación de diversos CDs. Se forma como investigador musical de la mano de los profesores Antonio Ezquerro y Luis Antonio González cursando el máster en música de la Universidad Politécnica de Valencia, especializándose en el estudio de la música antigua. Ha realizado y publicado diversos trabajos de investigación y en la actualidad prepara su tesis doctoral. Desde su debut como director en el año 2005 ha sido titular de diversas formaciones vocales e instrumentales. Actualmente está al frente del Coro de cámara Ad Libitum de la Escola Coral de Quart de Poblet, con quien ha conseguido algunos de los más prestigiosos galardones nacionales, actividad que compagina con la docencia en centros como el Conservatorio Superior de Música Rafael Orozco de Córdoba y el Conservatorio Superior de Música Joaquín Rodrigo de Valencia.

Page 15: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

NOTES AL PROGRAMA

Claudio Monteverdi (1567-1643) ocupa un lloc destacat en la història: les seues in-novacions van contribuir a un canvi fonamental en l’enteniment de la música i l’estil compositiu. Va nàixer a Cremona (Itàlia), on prompte va ser mestre de capella en la catedral, abans de traslladar-se a Màntua per a treballar com a violinista i cantant en la cort de Vincenzo Gonzaga. L’any 1613 va ser contractat com a mestre de ca-pella en Sant Marcos de Venècia, on va romandre fins a la seua mort. En esta ocasió, coincidint amb la celebració del 450 aniversari del naixement del compositor, L’Arcàdia centra la seua atenció en la música religiosa de Claudio Monteverdi, en especial en el que fóra el seu últim treball publicat en vida, Selva Morale e spirituale di Claudio Monteverde, Mestre di Capella della Serenissima Re-publica di Venetia [sic], una àmplia selecció antològica de la tasca creativa de-senrotllada en la basílica de Sant Marcos durant prop de trenta anys. Publicada en 1641 i dedicada a Eleonora Gonzaga, filla del duc Vincenzo Gonzaga, integren Selva Morale quaranta composicions que, igual que va ocórrer amb el madrigal –forma vocal profana per antonomàsia de l’època–, la música eclesiàstica també va patir una profunda renovació des de la polifonia de Palestrina fins a arribar a la combinació de veus i instruments, amb rols independents, típica del nou estil con-certant, recentment aparegut. Altament expressiva, l’escriptura musical, igual que en el madrigal, s’articula sempre al voltant d’un text, el qual determina la seua es-tructura i al que sempre tractarà de servir, realçant amb la música el seu significat, “imitar le parole” (Zarlino, 1558). Especial importància té l’auge del sistema retòric aplicat a la música, que buscava moure els afectes de l’oient, commoure’l, persua-dir-lo, generar en ell uns sentiments determinats, sempre en funció del text de cada composició. Per a això, els compositors havien de fer ús de les notes i artificis apro-piats per a cada paraula del text.

“ […] lloat Monteverdi, que va nàixer per a dominar els afectes aliens, perquè no hi ha un ànim tan dur que ell no canvie i commoga amb el seu talent, adaptant de tal manera les notes musicals a les paraules i passions, […] sent l’oient arrossegat d’un ímpetu semblant.”

(Anònim, Venècia 1640)

Es completa el programa amb fragments a sol i a duo de Vespro della Beata Ver-gine, escrita a Màntua en 1610, obra que, junt amb Selva Morale e spirituale i la col·lecció pòstuma Messa a quattro voci et salmi concertatti constituïxen fonamen-talment el llegat musical religiós de Monteverdi.

Francesc Gamón

Page 16: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

NOTAS AL PROGRAMA

Claudio Monteverdi (1567-1643) ocupa un lugar destacado en la historia: sus inno-vaciones contribuyeron a un cambio fundamental en el entendimiento de la músi-ca y el estilo compositivo. Nació en Cremona (Italia), donde pronto fue maestro de capilla en la catedral, antes de trasladarse a Mantua para trabajar como violinista y cantante en la corte de Vincenzo Gonzaga. En el año 1613 fue contratado como maestro de capilla en San Marcos de Venecia, donde permaneció hasta su muerte. En esta ocasión, coincidiendo con la celebración del 450 aniversario del nacimien-to del compositor, L’Arcàdia centra su atención en la música religiosa de Claudio Monteverdi, en especial en el que fuera su último trabajo publicado en vida, Selva morale e spirituale di Claudio Monteverde, Maestro di Capella della Serenissima Re-publica di Venetia [sic], una amplia selección antológica de la tarea creativa desa-rrollada en la basílica de San Marcos durante cerca de treinta años. Publicada en 1641 y dedicada a Eleonora Gonzaga, hija del duque Vincenzo Gonzaga, integran Selva morale cuarenta composiciones que, igual que ocurrió con el madrigal –for-ma vocal profana por antonomasia de la época–, la música eclesiástica también sufrió una profunda renovación desde la polifonía de Palestrina hasta llegar a la combinación de voces e instrumentos, con roles independientes, típica del nuevo estilo concertante, recientemente aparecido. Altamente expresiva, la escritura mu-sical, al igual que en el madrigal, se articula siempre alrededor de un texto, el cual determina su estructura y al que siempre tratará de servir, realzando con la música su significado, “imitar le parole” (Zarlino, 1558). Especial importancia tiene el auge del sistema retórico aplicado a la música, que buscaba mover los afectos del oyen-te, conmoverlo, persuadirlo, generar en él unos sentimientos determinados, siempre en función del texto de cada composición. Para ello, los compositores debían ha-cer uso de las notas y artificios apropiados para cada palabra del texto.

“[…] alabado Monteverdi, que nació para dominar los afectos ajenos, pues no existe un ánimo tan duro que él no cambie y conmueva con su talento, adaptando de tal modo las notas musicales a las palabras y pasiones, […] siendo el oyente arrastrado de un ímpetu semejante.”

(Anónimo, Venecia 1640)

Se completa el programa con fragmentos a solo y a duo de Vespro della Beata Vergine, escrita en Mantua en 1610, obra que, junto a Selva morale e spirituale y la colección póstuma Messa a quattro voci et salmi concertatti constituyen funda-mentalmente el legado musical religioso de Monteverdi.

Francesc Gamón

Page 17: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

PROGRAMA

gG

Selva Morale e SpiritualeMúsica religiosa de Claudio Monteverdi (1567-1643)

En el 450 aniversari del seu naixement

PRIMERA PART (ca. 35’)

Jubilet tota civitas

Laudate Dominum in sanctis eius

Salve Regina (Terzo)

Pianto della Madonna: Iam moriar, mi fili

Confitebor (Terzo, alla francese), a 5

SEGONA PART (ca. 35’)

Salve Regina

Deus tuorum militum

Sanctorum meritis (Primo)

Iste Confessor

Deus tuorum militum (Secondo)

Beatus vir (Primo), a 6

gG

L’ARCÀDIA

Aurora Peña, soprano

Elia Casanova, soprano

Hugo Bolívar, contratenor

Jorge Juan Morata, tenor

Giorgio Celenza, baix

Francesc Gamón, clave i director

Page 18: M u s A S · Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu. Al desembre de ... Zahir Ensemble, Proyecto

AMB LA COL·LABORACIÓ

UNA COPRODUCCIÓ

NOMINAT ALS PREMIS GEMA

AL MILLOR FESTIVAL

Ajuntament de SaguntDepartament de Cultura