FestivalNits de Classica

Les ArtsFlorissants

&William Christie

Dip. Legal: GI.1128-2014

Diumenge 6 de juliol a les 20 h. Auditori de Girona. Sala Xavier Montsalvatge

Elodie Fonnard, soprano

Marc Mauillon, baix

Les Arts FlorissantsFlorence Malgoire, violí

Catherine Girard, violí

Myriam Rignol, viola de gamba

Thomas Dunford, tiorba

William Christie, direcció i clavecí

Les Arts Florissants rep el suport del Ministère de la Culture et de la Communication, la Ville de Caen i la Région Basse-Normandie. Les Arts Florissants té residència al théâtre de Caen. IMERYS i ALSTOM són els principals patrocinadors de Les Arts Florissants

OB

RA

PO

RTA

DA

: Tho

mas

Ruf

f: Su

bstr

at 2

II, 2

003

CONCERT EMÈS EN DIRECTE PER:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

André Campra“Volez, hymen volez quand L’amour vous apelle”Duet extracte de la cantata Enees i Dido (Llibre II)

François CouperinÉpitaphe d’un paresseux “Jean s’en alla” (duet)Air à boire de Recueil d’Airs sérieux et à boire – Paris 1706

“Doux liens de mon cœur”Air sérieux de Recueil d’Airs sérieux et à boire – Paris 1701

“Qu’on ne me dise plus que c’est la seule absence”Air sérieux de Recueil d’Airs sérieux et à boire – Paris 1697

Les Pellerines : La Marche, La Caristade, Le Remerciement Air sérieux de Recueil d’Airs sérieux et à boire – Paris 1712

Gaspard LerouxSuite en re: Allemande La vauvert, Courante, Sarabande grave, Menuet, PassepiedSuite de Pièces pour clavecin, 1705

Nicolas BernierJupiter et EuropeCantata de Cantates françoises ( Llibre IV)

PAuSA

Marin MaraisLes voix humainesTranscripció per a llaüt sol de Pièces de Viole (Llibre II)

André CampraLes FemmesCantata de Cantates françoises ( Llibre I)

Elisabeth Jacquet de la Guerre“Dormez, dormez, ne vous défendez pas d’un sommeil si rempli de charmes“Air extracte de la cantata Le sommeil d’Ulisse de Cantates françoi-ses (Llibre III)

Nicolas Bernier, “O nuit, c’est à tes voiles sombres”Duet extracte de la cantata Diane et Endymion de Cantates françoises (Llibre II)

Marin MaraisLa RêveusePeça de Pièces de Viole (Llibre IV)

Louis-Nicolas Clérambault“Régnez, brillante Flore” Air de la cantata L’ile de Délos de Cantates françoises (Llibre III)

Michel Pignolet de Montéclair “Sortez, tonnez vents furieux” Air de la cantata L’enlèvement d’Orithie de Cantates à une et deux voix (Llibre II)

Louis-Nicolas Clérambault.“Monarque redouté de ces royaumes sombres”Extracte de Orphée de Cantates françoises à une et deux voix (Llibre I)André Campra, “Que vois-je ! Quel objet !”Duet extracte del Triomphe de la Folie, quinta entrada de Fêtes Vénitiennes (Escena 6)

*Edició Musical: Les Arts Florissants (Pascal Duc)

PROGRAMA

L’air français : l’art de l’intimitat

CO

N7

CE

RT

· L

es A

rts

Flor

issa

nts

Xavier PasetCrític musical del Diari de Girona

William Christie és segurament un dels mestres més destacats que ha portat la música barroca francesa a la millor expressió. Amb la seva formació Les Arts Florissants ha protagonitzat un dels episodis més reeixits de la descoberta de la música antiga en el segle XX.

En aquesta ocasió ve a l’Auditori de Girona amb una de les especialitats més idiosincràtiques de la música del barroc francès: l’air français. La definició de air té a veure amb una melodia que pot ser vocal o bé instrumental. En el món de l’òpera els airs es diferencien clarament dels recitatius per bé que és sobretot en el barroc francès en què els airs mantenen un caràcter molt més declamatori que no pas les àries italianes de la mateixa època. Així doncs, hem de distinguir entre els fragments instrumentals de les òperes que anomenem airs a jouer que es contraposen als airs a chanter.

En la selecció que ha realitzat Les Arts Florissants, podrem escoltar realment una bella recopilació del gran art que van desenvolupar alguns dels compositors més destacats del període i que s’han fet àmpliament populars, com Lully o François Couperin i un ampli ventall de compositors francesos menys coneguts, però que també van conrrear l’estil amb gran fortuna. En la llista s’hi ha de distinguir l’aportació del compositor italià Alessandro Stradella del qual podrem escoltar un bell passatge de Piangete occhi.

La subtilitat i la dicció són dos elements imprescindibles per als cantants per tal d’oferir una bona interpretació d’aquestes partitures, que van ser escrites per un públic molt refinat que reconeixia plenament tots els girs de la retòria i les fonts literàries a què feien referència. Avui els oients hem perdut aquell context ple de riqueses musicals però, tanmateix, podem recuperar tota aquella esplendor sense que l’expressió musical es perdi.

L’air français: l’art de la intimitat

Si bé el codi retòric del barroc francès permet establir procediments compositius que, d’alguna manera, es van estandarditzar, també cal dir que la varietat dels compositors que William Christie ha aplegat per aquesta ocasió permet adonar-se de la varietat i riquesa d’aportacions diverses que van fer tots aquests mestres.

Aquest paisatge tan evocador dels sentiments també té la seva derivació en el camp de la música instrumental. Els instruments com la veu han de cantar el sentiment i d’aquesta manera, per exemple, trobarem exemples realment colpidors com les conegudes Les Folies d’Espagne pour viole que el gran compositor i violagambista Marin Marais va escriure i que de seguida van esdevenir un hit de l’època. La viola da gamba recull aquesta idea de “cantar” amb l’instrument d’una manera extraordinària, però també trobarem magnífics exemples d’això en obres compostes idiomàticament pel clavecí.

Elodie Fonnard i Marc Mauillon són dos grans cantants especialistes en música antiga que reporten amb tota la força l’expressió més pura d’aquest estil. En els seus duos podrem redescobrir tots els espais que van recórrer els grans mestres francesos per tal de reflectir la complexitat del món dels sentiments més pregons. Gairebé tots els sentiments hi són representats per commoure l’ànima de l’oient. Es tracta d’un món perdut que Christie ha sabut restituir com pocs ho han fet modernament.

L’air français, un art intime

André CampraÉnée et Didon(Second Livre de Cantates)

Volez, Hymen, volez, quand l’Amour vous appelle,Votre lien ne peut être que doux.Venez payer notre flamme fidèle,De deux amants faites d’heureux époux.

François CouperinAirs sérieux et à boire

Épitaphe d’un paresseux(Jean de La Fontaine)

Jean s’en alla comme il était venu, Mangea le fonds avec le revenu, Tint les trésors chose peu nécessaire. Quant à son temps, bien le sut dispenser : Deux parts en fit, dont il soulait passer L’une à dormir et l’autre à ne rien faire.

« Doux liens de mon cœur »

Doux liens de mon cœur Aimables peines, Charmantes chaînes, De moment en moment Redoublez mon tourment : Un cœur exempt de nos tendres alarmes, Ne ressentit jamais que de faibles douceurs ; C’est dans l’excès de ses rigueurs, Que l’Amour a caché ses plus doux charmes.

« Qu’on ne me dise plus que c’est la seule absence »

Qu’on ne me dise plus que c’est la seule absence Qui peut guérir nos cœurs de l’amoureux poison. J’aime Iris en secret, j’évite sa présence, Ce remède cruel accable ma raison. Absente je la vois, à tous moments j’y pense, Et cherchant à guérir, je fuis ma guérison.

André CampraEnees i Dido(Segon llibre de cantates)

Voleu, Himeneu, voleu, quan l’amor us crida,el vostre nus només pot ser dolç.Veniu a pagar la nostra dolça flama,feu de dos amants esposos feliços.

François CouperinCançons serioses i de beure

“Epitafi d’un gandul”(Jean de la Fontaine)

Jean se n’anà tal i com havia vingut,es menjà el fons juntament al benefici,tingué els tresors per cosa poc necessària.Pel què fa al seu temps, el sabé gastar bé:En feu dues parts, de les quals solia passar l’una dormint i l’altra sense fer res.

“Dolç lligam del meu cor,”

Dolç lligam del meu cor,penes amables,encantadores cadenes,de moment en momentdobleu el meu turment:Un cor exempt de les nostres tendres alarmes,no sent sinó febles dolçors;és en l’excés dels seus rigorsque l’amor ha amagar els seus encants més tendres.

“Que no em diguin més que només amb l’absència”

Que no em diguin més que només amb l’absènciaes poden guarir els nostres cors de l’amorós verí.Estimo Iris en secret, evito sa presència,i aquest remei confon la meva raó.Tot i absent, la veig, i hi penso en tot moment,i tot buscant la cura defujo el meu remei.

François CouperinLes Pellerines

La MarcheAu temple de l’Amour, Pellerines de Cythère, Nous allons, d’un cœur sincère, Nous offrir à notre tour :Les Ris, les Jeux, les Amours Sont du voyage ;Les doux soupirs, les tendres désirsSont le but de ce pèlerinage ;Le prix en est les plaisirs.

La CaristadeAu nom charmant de ces vives flammesQui causent aux âmesTant de douceurs, Soyez touché de nos langueurs :On lit dans nos yeux les besoins de nos cœurs.

Le RemerciementQue désormais des biens durables À jamais comblent vos souhaits :Vos tendres soins, vos dons secourablesNous soulagent dans ce jour ;Puisse l’Amour vous rendre au retourEncore plus charitables.

Nicolas BernierJupiter et Europe

EuropeQuel prodige mystérieux, ô Ciel !Qu’est devenu ce monstre audacieux De qui l’effort fatal en ces lieux m’a conduite ?Un mortel s’offre seul à ma vue interdite, Mais que dis-je un mortel ?Europe, ouvre les yeux, au changement soudainQue tu vois en ces lieux, à l’éclat qui te frappe,Au trouble qui t’agite,Peux-tu méconnaître les Dieux ?

François CouperinLes Pelegrines

La MarxaAl temple de l’Amor, Pelegrines de Citera,anem, amb cor sincer,a oferir-nos:Els riures, els jocs i els Amorsfan part del viatge,els dolços sospirs i els tendres desitjossón l’objecte d’aquest pelegrinatge;el preu en són els plaers.

L’AlmoinaEn el nom atraient d’aquestes vives flamesque a les ànimes causentantes dolçorssigueu atret per la nostra languidesa:Es llegeixen en els nostres ulls les necessitats dels nostres cors.

La GratitudQue d’ara endavant els béns duradorscurullin per sempre els vostres desitjos:Les vostres tendres atencions, els vostres dons caritatius,ens alleugen en aquest dia;que pugui l’Amor, com a recompensa,tornar-vos encara més caritatius.

Nicolas BernierJúpiter i Europa

EuropaQuin misteriós prodigi, Oh Cel!Què s’és esdevingut aquell monstre audaç,per l’esforç del qual he estat conduïda aquí?Només un mortal s’ofereix a la meva vista, però què dic, un mortal?Europa, obre els ulls al canvi sobtatque veus en aquest lloc, al llamp que et colpeix,a la inquietud que t’agita,com pots no reconèixer els Déus?

JupiterRendez le calme, Europe, à votre âme étonnée ;Oui, le maître des cieux vient s’offrir à vos fersDe vous seule aujourd’hui dépend la destinéeDu Dieu de qui dépend celle de l’univers.Partagez les feux et la gloire D’un cœur charmé de vos beautésQue le Dieu que vous soumettez Applaudisse à votre victoire.

EuropeÔ Gloire qui m’alarme autant qu’elle m’enchante !Gloire qui fait déjà trembler mon cœur jaloux,Plus votre rang m’élève et plus il m’épouvante,Ah ! Les Dieux sont-ils faits pour aimer comme nous ?Faut-il que la crainte me glace,Lorsque l’Amour veut m’enflammer ? Mon cœur est fait pour vous aimerMais votre grandeur l’embarrasse.

JupiterQuoi ! Victime d’un rang que le sort m’a donné, À vivre sans désirs je serais condamné ? J’ignorerais l’Amour et ses douces tendresses ?Laissez aux Dieux du moins la sensibilité.L’honneur d’être immortel serait trop achetéS’il nous défendait les faiblesses.

EuropeAuprès des Dieux, hélas ! Le moyen d’arriver à cette égalitéQue forme un Amour tendre ? Un mortel jusqu’aux Dieux ne saurait s’élever,Un Dieu jusqu’aux mortels rarement veut descendre.

JupiterNon, ne craignez point de vous laisser toucher,L’Amour fait disparaître une gloire importune.C’est à l’Amour de rapprocher Ce que sépare la fortune.

André CampraLes Femmes

Dans un désert inaccessible,Je cherche un antre écarté,Où mon âme trop sensible,Contre l’Amour puisse être en sûreté.

Júpiter Torneu la calma, Europa, a la vostra ànima sorpresa;Sí, el mestre dels Cels se us ha presentati sols de vos depèn avui el destíd’aquell de qui depèn el de tot l’univers.Compartiu els incendis i la glòriad’un cor captivat pels vostres encantsi que el déu que avui se us rendeixaplaudeixi la vostra victòria.

EuropaOh glòria que m’esglaia tant com em sedueix!Glòria que fa tremolar el meu cor gelósel vostre rang m’espanta tant com m’exalta,ai, els déus estan fets per estimar com nosaltres?Cal que el temor em glaci,quan l’Amor em vol incendiar?El vostre cor ha estat fet per estimar-meperò la vostra grandesa l’abraça.

JúpiterCom? Víctima d’un rang que el destí m’ha donathauria d’estar condemnat a viure sense desig?Hauria d’ignorar l’Amor i ses dolces tendreses?Atorgueu als déus almenys la sensibilitat.La dignitat de la immortalitat fora massa cruelsi ens prohibís les febleses.

EuropaPer quin mitjà, Ai las!Pot un Amor tendrecrear una igualtat davant dels déus?Un mortal no sabria elevar-se fins als déus,i els déus rarament volen davallar fins als humans.

JúpiterNo tingueu més por de deixar-vos tocar,lAmor fa desaparèixer aquesta glòria inoportuna.A l’Amor pertoca d’acostarallò que ha separat la fortuna.

André CampraLes Dones

En un desert inaccessiblecerco un antre allunyaton la meva ànima massa sensiblepugui estar al recer de l’Amor.

Par les vents et par l’orageJe fus longtemps agité.Désirs de tranquillité,Regrets de liberté,Faibles restes de mon naufrage,Vous ferez ma félicité.

Ah ! Qu’un cœur est malheureuxDe s’engager dans vos chaînes !Redoutables souveraines Des esclaves amoureux,Vos mépris sont rigoureuxEt vos faveurs sont trop vaines.

La coquette nous trahit,La prude nous désespère, Et la jalouse en colèreIrrite qui la chérit.La belle est capricieuse ;La savante audacieuseTyrannise qui la suit. L’indolente est ennuyeuse, Ses insipides langueursNe font qu’endormir nos cœurs.

Fils de la nuit et du silence,Père de la plus douce paix, Sommeil, tes pavots ne sont faitsQue pour l’heureuse indifférence.J’attendrai sans impatienceRenaître l’astre du matin ;Je jouirai du jour sans désirer la fin,Par la vaine espérance, D’un plaisir que l’Amour Remet au lendemain.

Je borne mes rêveriesA l’émail de nos prairies,Je vais passer mes loisirsSur les bords d’une fontaine ;Si je pousse des soupirs,C’est pour recevoir l’haleineDes rafraichissants Zéphyrs.

Que les amants dans leurs chaînes Soient tristes ou satisfaits,Que les belles désormaisSouffrent, ou causent des peines,Je n’y prends plus de part…

Els vents i la tempestam’agitaren durant molt temps.Desitjos de tranquil·litat,ànsies de llibertat,les febles restes de mon naufragi,em podríeu fer feliç.

Com n’és d’infeliç un corque s’enreda en les vostres cadenes!Temibles sobiranes dels esclaus enamorats,els vostres menyspreus són rigorososi els vostres favors massa vans.

La coqueta ens traeix,la maula ens desepera,i la gelosa colèricairrita a qui l’estima.La bella és capriciosa;la culta, audaç,tiranitza qui la segueix.L’indolent és avorridai ses insípides llangors no fan sinó adormir els nostres cors.

Fill de la nit i del silenci,pare de la més dolça pau,oh Somni, les teves granes són fetesper a la feliç indiferència.Esperaré sense impaciènciael renaixement de l’astre del matí;gaudiré del dia sense desitjar-ne la fi,per la vana esperançad’un plaer que l’Amoraplaça per l’endemà.

Limito les meves fantasiesa l’ornament dels nostres prats,passaré el meu temps lliureal costat d’una fonti si sospiro només seràper rebre l’alèdels Zèfirs refrescants.

Que els amants amb les seves cadenesestiguin tristos o satisfets,i que les belles, de fet,pateixin, o causin pena,ja no m’ateny...

Dans le fond des forêts,De mes jours affaiblis,Je vais passer le reste.Qu’il en coûte à nos cœurs,Sexe aimable et funeste,À te dire adieu pour jamais.

Elisabeth Jacquet de la GuerreLe Sommeil d’Ulisse

Dormez, dormez, ne vous défendez pasD’un sommeil si rempli de charmes ;Ah ! Que le repos a d’appasQuand il succède à tant d’alarmes.Aux plus laborieux exploits, Il est beau qu’un héros s’expose.Mais il faut aussi quelquefois Que ce même héros repose.

Nicolas BernierDiane et Endymion

Ô nuit, c’est à tes voiles sombres Que je dois mes moments heureux !Lorsque tu fais régner tes ombres, Mon cœur laisse éclater ses feux.

Louis-Nicolas ClérambaultL’île de Délos

Régnez, brillante Flore,Embellissez ces bords,Faites partout écloreVos plus riches trésors.Emaillez votre empireDe nouvelles couleurs.Que l’aimable Zéphyr Se couronne de fleurs.

Michel Pignolet de MontéclairL’enlèvement d’Orithie

Sortez, tonnez, vents furieux,Excitez un affreux orageConfondez la terre et les cieux,

Al fons dels boscospassaré la resta dels meus dies,encara que costi als nostres cors,sexe amable i funest,dir-te adéu per sempre.

Elisabeth Jacquet de la GuerreEl Somni d’Ulisses

Dormiu, dormiu, no us estigueu pasd’un somni tan ple d’atractius;com n’és de restaurador el repòs quan ve després de tant d’esverament.Bé està que un heroi s’exposia les gestes més complicadesperò també cal a vegades,que aquest heroi reposi.

Nicolas BarnierDiana i Endimió

Oh nit, és a tons foscos velsque dec els meus moments de felicitat!Quan fas regnar les teves ombres,el meu cor deixa esclatar els seus incendis.

Louis-Nicolas ClérambaultL’îlla de Delos

Regneu, Flora brillant,embelliu aquests marges,feu descloure pertotels vostres més rics tresors.Tenyiu el vostre imperiamb nous colors.Que l’amable Zéfires coroni de flors.

Michel Pignolet de MontéclairEl rapte d’Oritia

Sortiu, retrunyiu, vents furiosos,exciteu una terrible tempestat confoneu la terra i els cels,

Que rien n’échappe à votre rage.Livrez la guerre aux éléments, Forcez jusqu’aux royaumes sombres ;Et par d’horribles sifflements, Allez épouvanter les ombres.

Louis-Nicolas ClérambaultOrphée

OrphéeMonarque redouté de ces Royaumes sombres,Je suis le fils du Dieu du jourPlus malheureux cent fois que vos plus tristes ombresEt mon malheur est causé par l’amour.

Vous voyez un amant fidèlePrivé du seul objet qui l’avait enflammé.Hélas ! Le bonheur d’être aiméRend ma peine encore plus cruelle !

Laissez-vous toucher par mes pleurs,D’un sort affreux réparez le caprice,Rendez-moi ma chère Eurydice,Ne séparez pas nos deux cœurs.

André CampraLes Fêtes vénitiennes

ArlequinQue vois-je ? Quel objet ! Tout mon raisonnement Pourra-t-il me défendre ?Que son œil est charmant ! Je ne dois la voir ni l’entendre.

ColombinePourquoi détournes-tu les yeux ? Pour toi les miens sont-ils à craindre ?

ArlequinJe forme un projet glorieux, Mais à l’abandonner Tu pourrais me contraindre.

ColombineÉcoute un moment…

que res s’escapi a la vostra ira.Feu la guerra als elements,aneu fins als dominis foscos;i amb horribles xiuletsaneu a espantar les ombres.

Louis-Nicolas ClérambaultOrfeu

OrfeuMonarca temut d’aquests foscos reialmes,sóc el fill del déu del dia,mil vegades més infeliç que les més tristes de les vostres ànimesi el meu mal ha estat causat per l’amor.

Esteu veient un amant fidelprivat de l’únic objecte que mai l’ha inflamat.Ai las! La joia de ser estimatfa la meva pena encara més cruel!

Deixeu-vos punyir pels meus plorsrepareu el caprici d’un horrorós destítorneu-me la meva estimada Eurídiceno separeu els nostres dos cors.

André CampraLes festes venecianes

ArlequíQuè veig? Quina bellesa!Tot el meu senyem servirà de protecció?Com n’és d’atraient el seu esguard!No he de veure-la ni sentir-la.

ColombinaPer què apartes la mirada?Els teus ulls són temibles per tu?

ArlequíTinc un projecte gloriósperò tu podries obligar-mea abandonar-lo.

ColombinaEscolta un moment...

ArlequinNon

ColombineRegarde !

ArlequinLaisse-moi.

ColombineAutrefois je t’ai vu si soumis à ma loi…

ArlequinTandis que je t’aimais, Mille rigueurs cruelles en ont été le fruitQuand je change, tu me rappelles ;C’est ainsi que souvent les belles Méprisent qui les aime et cherchent qui les fuit.

ColombineNe deviendras-tu point sensible ? Vois dans mes tendres yeux éclater la douleur.

ArlequinAh ! Je l’ai vue ! Est-il possible de défendre mon cœur ?Qu’allez-vous devenir, vains projets d’être sage !

ColombineGarde pour d’autres temps ce frivole langage.Dans la jeune saison écoutons la tendresse.Que le penchant du cœur nous serve de sagesse Et notre plaisir de raison.

ArlequinRaison, c’est vainement que ta voix me rappelle.

ColombineMe seras-tu toujours fidèle ? Jures-en par les Dieux.

ArlequinEh ! Je n’en connais point d’autres que vos beaux yeux. Allez, vains ornements d’une sagesse austère,Quittez-moi pour jamais.

Colombine et ArlequinVole, Amour, tu dois seul nous plaireVoilà mon cœur, lance tes traits.

ArlequíNo

ColombinaMira!

ArlequíDeixa’m!

ColombinaD’altres cops ja t’he vist sotmès a la meva llei...

ArlequíMentre t’estimavael resultat en foren mil rigors cruels,quan canvio, em busques;és així com sovint les dones bellesmenyspreen qui les estima i busquen qui les defuig.

ColombinaI no tornaràs a ser sensible?Mira com en els meus ulls tendres hi esclata el dolor.

ArlequíAi, l’he vista! És possible protegir el meu cor?Què serà de vosaltres, vans projectes de ser bon noi!

ColombinaGuarda’t per un altre moment aquest llenguatge frívol.Escoltem la tendresa de la primavera.Que els impulsos del cor ens facin de saviesai el nostre plaer, de seny.

ArlequíSeny, vanament m’estàs reclamant.

ColombinaEm seràs sempre fidel? Jura-ho pels déus.

ArlequíAi, no conec cap més ulls que els vostres.Aneu, vans ornaments d’una austera saviesa,deixeu-me per sempre.

Colombina i ArlequíVola, Amor, només tu ens has de satisferHeus aquí mon cor, llença les teves sagetes.

Traducció: Òscar Bonany i Capdeferro

Elodie Fonnard

La soprano Elodie Fonnard va estudiar al Conservatori de París amb els mestres Howard Crook, Jenneth Weiss i Patrick Cohen. La seva primera i gran aparició professional va ser al Théâtre de Caen (França) amb el paper de Mastrilla (La Péri-chole d’Offenbach) i de cosina a Madama Butterfly de Pucci-ni, dirigida per Jean-Yves Ossonce. Des de llavors, ha cantat Juno a la Reina de les Fades amb Emmanuelle Haïm, Les Arts Florissants i William Christie; Dido i Eneas; Acis i Galatea de Händel... Com a solista d’oratori, Fonnard ha actuat en el Réquiem de Mozart, en els Paukenmesse i Missa Nelson de Haydn i en la Missa en Do Major de Beethoven, entre altres.Paral·lelament a la seva carrera de cantant, Fonnard està actuant a escenaris amb la jove companyia Teatre Soleil de Nuit i ha participat sota la direcció de Charpentier el Festival d’Aix-en-Provence.

Marc Mauillon

Després d’estar nominat en la categoria Revelació per als Vic-toires de la Musique el 2010, el baríton Marc Mauillon rep un nou impuls en la seva carrera el 2011 en la música barroca. Així, el 2011 interpreta el paper d’Adis a la producció d’Atys de les Arts Florissants a Nova York. Entre els papers destacats que ha protagonitzat, cal destacar Tisiphone a l’Òpera de París dins Hippolyte et Aricie, sota la direcció d’Emmanuelle Haïm i el paper d’Egiste en el Poème Harmonique (Opera Co-mique i Opera de Rouen).

L’eclecticisme és una de les marques d’identitat de la seva carrera, en el transcurs de la qual Marc Mauillon ha abordat molts registres, sempre amb el mateix èxit i el mateix entu-siasme. La seva passió per la música antiga (ha col·laborat amb Jordi Savall en nombroses produccions), i sobretot, per la música barroca (Les Arts Florissants), li han comportat nombrosos elogis. Però també n’ha rebut per les seves in-terpretacions en òperes contemporànies com ara Cachafaz d’Oscar Stranoy.

A la temporada 2013-2014, Marc Mauillon ha actuat al Grand Téâtre de Luxemburg, on també va interpretar el 2012 el paper d’Adonis a Venus & Adonis, de John Blow. També ha fet el personatge titular a Egisto, de Pier Francesco Cavalli, juntament amb Le Poème Harmonique, i el programa Les Roses d’Ispahan, juntament amb Doulce Mémoire, a Bèlgica. Finalment, és convidat cada any pel Paradyz Festival a Polò-nia i a Klagenfurt (Alemanya).

Les Arts Florissants

Les Arts Florissants és un conjunt de cantants i instru-mentistes de música barroca, fidels a la interpretació amb instruments antics. És una formació excel·lent i, en la seva especialitat, està considerada de les millors, tant a Europa com al món.

Les Arts Florissants es va crear l’any 1979 sota la direcció de William Christie. La formació ha estat pionera en la recupe-ració del repertori musical francès, exhumant particularment els tresors de les col·leccions de la Biblioteca Nacional de França, però també s’han dedicat a la música europea dels segles XVII i XVIII.

Les Arts Florissants ha col·laborat, durant la seva trajectòria, amb grans noms de l’escena musical com ara Jean-Marie Villégier, Robert Carsen, Alfredo Arias, Pier Luigi Pizzi, Jorge Lavelli, Adrian Noble, Andrei Serban, Graham Vick, Debo-rah Warner, així com amb els coreògrafs Francine Lancelot, Béatrice Massin, Ana Yepes, Shirley Wynne, Maguy Marin, François Raffinot, Jiri Kylian, Bianca Li, José Montalvo i Do-minique Hervieu.

També és una formació molt vital pel que fa als enregis-traments discogràfics, com queda demostrat en les seves nombroses i destacades interpretacions d’òperes en versió concert, de música sacra i d’obres de cambra profanes o amb el seu ampli repertori coral. Compten amb més de 40 enre-gistraments amb el segell Harmonia Mundi i gairebé 30 amb Warner Classic / Erato.

En la seva residència, des de fa més de 20 anys, al Théâtre de Caen, Les Arts Florissants presenten cada any una temporada de concerts a la Baixa Normandia. A més, s’han convertit en autèntics ambaixadors de la cultura francesa a l’estranger.

La formació rep el suport del Ministère de la Culture et de la Communication de França, la Ville de Caen i la regió de la Baixa Normandia.

Fundador de Les Arts Florissants, director d’orquestra i clave-cinista, William Christie és un especialista en el repertori de la música barroca i un dels grans noms d’aquesta edició de Nits de Clàssica. Des que va començar a estudiar història de l’art a la Universitat de Harvard, ja va despuntar molt ràpidament, i es va convertir en ajudant del Harvard Glee Club. Uns anys més tard va començar a estudiar clavicèmbal a la Universitat de Yale amb el mestre Ralph Kirkpatrick.

La seva carrera musical a França va començar després que s’oposés a la Guerra de Vietnam i emigrés a Europa, on les se-ves interpretacions de la música barroca francesa, juntament amb René Jacobs, el van fer conegut arreu. Ha treballat com a professor al Conservatori de París impartint classes magistrals i acadèmiques, a la Juilliard School i a Le Jardin des Voix, una acadèmia biennal per a joves cantants a França.

Christie va fundar Les Arts Florissants el 1979. Amb aquesta formació va rebre el seu primer i gran reconeixement amb la producció de Lully Atys amb l’Òpera Comique a París. Tam-bé ha interpretat obres d’André Campra, François Couperin, Claudio Monteverdi, Jean-Philippe Rameau, Henry Purcell i Wolfgang Amadeus Mozart. Ha estat director convidat al Festival de Glyndebourne i ha dirigit orquestres com la Filar-mònica de Berlín.

Des que el 1995 va assumir la ciutadania francesa, l’han con-decorat amb l’Ordre de les Arts i les Lletres de França i va ser membre de la Acadèmia de Belles Arts.

William Christie

WEB DE LES ARTS FLORISSANTSwww.arts-florissants.com

WEB DE MARC MAUILLONwww.marcmauillon.com

LE JARDIN DE MONSIEUR RAMEAUObres de Rameau, Gluck, Campra, Monteclair, Dauvergne...Les Arts Florissants · William Christie (director)CD LES ARTS FLORISSANTS (2014)

OMBRE DE MONT AMANT · FRENCH BAROQUE ARIASObres de Charpentier, Lambert, RameauAnne Sofie von Otter (mezzosoprano) ·Les Arts Florissants · William Christie (director)CD ARCHIV (2010)

JEAN-PHILIPPE RAMEAULes Indes galantesRichard Croft, Patricia Petibon, Danielle de Niese, Paul Agnew (solistes vocals) Les Arts Florissants · William Christie (director)DVD OPUS ARTE (2005)

IN CELEBRATION: 30TH ANNIVERSARY (cofre)Obres de Charpentier, Purcell, Händel, Mozart...Les Arts Florissants · William Christie (director)CD ERATO (2010)

... el conjunt Les Arts Florisants pren el nom d’una obra de Charpentier?Es tracta de l’òpera de cambra del mateix títol que el compositor francès va escriure l’any 1685. En sabem poc de les circumstàncies de composició d’aquesta obra, de ca-ràcter al·legòric. No coneixem, per exemple, qui és l’autor del llibret, ni tampoc quan ni on es va estrenar. Les Arts Florissants (Les Arts Florents) de Marc-Antoine Charpentier va ser també una de les primeres produccions que va fer el conjunt fundat per William Christie, cap allà l’any 1982.

... Elisabeth Jacquet de La Guerre va ser la primera dona en estrenar a l’Òpera de París?Era l’any 1694 i el títol representat fou la tragèdia lírica amb pròleg i cinc actes Céphale et Procris. Elisabeth Jacquet havia destacat ja de molt petita, tant com a intèrpret de clavecí, cantant i compositora. Filla d’un organista i fabricant de clavecins, es va criar a Versalles en l’època de Lluís XIV, al costat de Madame de Montespan, la favorita del rei en aquell moment. Arran del seu casament amb l’aleshores famós organista i claveci-nista Marin de La Guerre, va afegir el cognom del seu marit al seu.

... Lully va morir de manera desgraciada?Un cop accidental al peu, dirigint amb un bastó el seu Te Deum, com a acció de gràcies per a la recuperació de la salut del rei després d’una perillosa intervenció, li provocaria una ferida que s’infectaria i moriria de gangrena. Jean-Baptista Lully (Giovanni Battista Lulli, originàriament), va ser el músic més poderós i influent del París de Lluís XIV, amb el seu càrrec de Superintendent de la Música Reial.

... Versalles va tenir la primera orquestra estable de la història?L’origen cal trobar-lo en la pràctica constant del ballet que hi havia a la cort francesa. Això va fer que s’instituís un conjunt instrumental, en temps de Lluís XIII, que s’anome-nà els Vingt-Quatre Violons du Roy (Els vint-i-quatre violins del rei). Aquesta estructura estable va condicionar l’elaboració de les composicions musicals que interpretaven, i no a l’inrevés, com era habitual en l’època, en que les obres es tocaven en funció dels instruments i conjunts disponibles. A Europa no hi havia en aquell moment cap conjunt d’aquelles dimensions.

... el gust de Lluís XIV per la música i les arts li venia del seu pare, Lluís XIII?El pare del Rei Sol va ser un gran apassionat de la música. Fou cantant (tenia segons sembla una veu bonica de baix) i també tocava el llaüt i componia. A Lluís XIII s’atri-bueixen diverses obres musicals, com aires, peces sacres i fins i tot un ballet de cort. El seu fill va ser un gran ballarí. La passió per la dansa de Lluís XIV va quedar reflectida en la pel·lícula de l’any 2000 Le Roi danse (a Espanya traduïda amb poc encert com La pasión del rey), del cineasta belga Gérard Corbiau, on s’explica sobretot la relació especial que va tenir el rei amb el seu compositor de capçalera, Jean-Baptiste Lully.

Pere Andreu Jariod, divulgador musical

S a b i e s q u e . . . ? R e c o m a n a c i o n s

Pere Andreu Jariod

M I T J A N S

C O L · L A B O R A D O R S

M E C E N E S

I N S T I T U C I O N S

P A T R O N S