“L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

74
“L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la” Oscar Wilde

description

“L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”. Oscar Wilde. Geografia Política Protoespanyola 12ª part “ L’herència heràldica d’En Ferran II dins la noblesa castellana”. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Page 1: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

“L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Oscar Wilde

Page 2: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Geografia Política Protoespanyola 12ª part

“L’herència heràldica d’En Ferran II dins la noblesa castellana”

Jordi Grau i Bartomeu

Influència heràldica catalana a l’armorial dels grans nobles de la Monarquia Hispànica del segles XV i XVI, coneguts com a “Grans de la primera creació”

Page 3: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

La Noblesa fou un dels tres estaments medievals. El seu caràcter preponderant no desaparegué amb les revoltes burgeses. Actualment, a través dels media més prevalent com ara la premsa rosa, continua sent un mirall d’ideals social, fent honor a l’etimologia llatina nobilis, derivada del verb noseo i de l’adjectiu notus, amb significat de conèixer i de notable, referit a una persona coneguda i distingida pels seus fets o virtuts entre la resta de ciutadans. Durant l’època medieval, aparegueren els títols nobiliaris com una manera oficial de passar aquesta fama i notorietat als descendents. Tot plegat, molt semblant als fills i nets dels “famosos” actuals.

L’importància que van assolir els títols nobiliaris la veiem reflectida en l’acrònim anglès SNOB ( del llatí Sino Nobiliate: sense títol nobiliari ), per designar aquella persona que aparenta ser d’un estament social superior

Page 4: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Estàtues orants de Carles I i la seva família. Fetes per en Pompeu Leoni el 1585 al Monestir de l’Escorial, fundat pel seu fill Felip I i acabat el 1586. El Palau Imperial de Carles I al barri de la Ribera a Barcelona, avui dia inexistent, fou on passà gran part de la seva estada peninsular del 1519 al 1529.

Fernández de Bethencourt (1851-1916) a la seva magistral «Historia Genealógica de la Monarquía de España, Casa Real y Grandes de España », ens explica que la Grandesa como a dignitat formal fou instituïda per Carles I, i que amb motiu de la seva coronació d’Aquisgrà el 1520, concedí la dignitat a 25 nobles1 coneguts com els «Grandes de la Primera Creación». Segons el profesor Enrique Soria Mesa a «Los Grandes de España, historia de un ambición», aquest mític llistat fou reconstruït molt més tard, cap al 1650 perquè tota la documentació original va desaparèixer. Un altre llista de 40 nobles aparegué el 1573 preparada per Felip I que, segons Moreno de Guerra a Guía de la Grandeza sobrevisqué fins al 1924.

Veurem en quina proporció l’armorial d’aquests, presumiblement, primers 25 grans nobles1 peninsulars, majoritàriament castellans, es van veure influït heràldicament per les armes d’en Ferran II.

1. En realitat foren 34 títols i 27 nobles perquè hi han nobles amb més d’un títol, i dos nobles afegits: Gonzalo Fernández De Còrdova, duc de Sessa i Juan Fernández, Duc de Hijar .

Page 5: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

el Duc de Alba el Duc de Alburquerque el Duc de Arcos el Duc de Béjar el Duc de Cardona el Duc de Frías el Duc de Gandía el Duc del Infantadoel Duc de Hijar el Duc de Medina-Sidonia el Duc de Medinaceli el Duc de Nájera el Duc de Segorbe el Duc de Sessael Duc de Vilafermosa el Marquès d’Aguilar de Campo el Marquès d’Astorga el Marquès de Dènia, subrogada en la del Duque de Lerma el Marquès de Priego el Marquès de Villena y Duque de Escalona el Comte Duc de Benavente el Comte de Cabra el Comte de Lemos el Comte de Lerín, s’incorporà després a la Casa ducal d’Alba el Comte de Melgar, subrogada a la del Duc de Medina de Ríoseco el Comte de Miranda del Castañar, subrogada a la del Duc de Peñaranda de Duero el Comte de Ureña, subrogada a la del Duc d’Osuna

Els suposadament 27 Primers Grans Nobles de la Monarquia Hispànica

Aparentment el llistat sembla esbiaixat amb un clar predomini de nobles castellans enfront cinc nobles de la confederació, un de català ( Cardona ) un d’aragonès ( Hijar ) i tres de valencians ( Vilafermosa, Segorbe i Dènia ). Cal esmentar també un de gallec ( Lemos ) i un de navarrès ( Lerin ). Obvien també a la família Colom, tot i ésser dues vegades ducs ( de Veragua a Panamà i de la Vega a l’Hispaniola ), això probablement cal relacionar-ho amb el plets colombins. També hi trobem a faltar en Ferran Cortès, Marquès d’Oxaca.

Page 6: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

La Grandesa és la dignitat màxima de la noblesa, i està situada immediatament, desprès dels Infants del Rei.

Malgrat ser instituït per Carles I el concepte de Grandesa, l’origen d’aquestes famílies de terratinents nobles amb immenses possessions territorials i un gran poder econòmic neix amb els Trastàmara. Un exemple el tenim amb el rei triat al compromís de Casp, en Ferran d’Antequera i la seva esposa l’Elionor d’Alburquerque que foren uns grans latifundistes castellans. Algunes d’aquestes famílies han arribat als nostres dies.

Page 7: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

En Nicola Hobbs a la seva impressionant web http://www. grandesp.org.uk ens exposa la successió del títols dels Grandes de España, la historia de la dignitat de cada títol i ens il·lustra l’heràldica dels escuts d’armes o blasons agrupats en armorials familiars. Es un document molt valuós atès que repassa totes les grans famílies del Segle XIV ençà.

El llistat de selecció de les Grandeses l’ha compilat de la gran obra mestra del Fernández de Bethencourt, i del Nobiliario español, diccionario heráldico de apellidos y de títulos nobiliarios del Julio de Atienza , Barón de Cobos de Belchite. Madrid; Ed Aguilar, 1959. El web il·lustra tant les armes de les famílies agraciades, com les de les famílies que entroncaren amb els titulats, però només hi surten els descendents que gaudiren del títol.

Page 8: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo jaquelado de 15 piezas de plata y azur

Conde de ALBA DE TORMES, concedido 1439 por Juan II de Castilla a Hernando Álvarez de Toledo, 4. señor de Valdecorneja, 2. señor de Alba de Tormes.

Ducado de Alba concedido el 1465 ( Cédula de priviliegio de 1472) por Enrique IV de Castilla a García Álvarez Cossines y Enríquez, 2º conde de Alba de Tormes, 1er marqués de Coria, 1er conde de Salvatierra.

Grandeza originaria concedida 1520 por Carlos I a Fadrique Álvarez de Toledo, 2ª duque de Alba de Tormes.

García Álvarez Cossines. 1. Herzog von Alba (Duque de Alba (?- 1488)

Duque de Alba Fonts: http://www.grandesp.org.uk

http://de.wikipedia.org/wiki/Garc%C3%ADa_%C3%81lvarez_de_Toledo%2C_1._Herzog_von_Alba

Uns dels privilegis que tenien aquest grans títols nobiliaris eren el dret a anar cofats amb capells en presència del monarca i a ser anomenats cosins del Rei. Si entreu al wikipèdia alemany, fixeu-vos en el primer cognom del primer Duc d’Alba. De nom Garcia, de primer cognom Alvarez Cossines i de segon Enriquez. Curiosament aquest duc era cosí per part de mare ( la Joana Enríquez) de Ferran II. Ell destacà en la guerra amb els portuguesos, i el seu fill el segon duc d’Alba en la conquesta de Granada i durant l’anexió de Navarra. La nissaga tornarà a jugar un gran paper amb Carles I i Felip I

Page 9: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Torre de l’armeria al castell d’Alba de Tormes a Salamanca

Page 10: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo mantelado: 1&2: en campo de oro un palo de gules; el mantel de sinople con un dragón de oro; bordura de gules con siete aspas de oro alternando con siete escudetes con las armas de Mendoza de la Vega, o sea: cuartelado en aspa, el 1&4 de sinople con una banda de gules perfilada de oro, el 2&3 de oro con la salutación angélica: AVE MARIA- GRATIA PLENA en letras de azur

Casa de Castilla, cuyas armas parecen indicar un aceso relativamente tardío en la nobleza del Medioevo, pero que supo aprovecharse de las turbulencias del siglo XV para hacer fortuna, hasta llegar a duque de Albuquerque en 1464 con Beltrán de la Cueva, valido del rey Enrique IV de Castilla. De La Cueva,

duque de Albuquerque

Duque de Alburquerque

Recordeu que en Ferran I d’Antequera i sobretot la seva muller Elionor d’Alburquerque, anomenada la Rica Hembra, adjuntaren uns dominis extensíssims que atravessaven tot Castella, en els quals basà la seva força política i després, la dels seus fills Alfons IV el Magnànim, Joan II i la del seu net Ferran II. Això podria explicar el drac alat i les barres dels comtes reis a les armes dels Ducs d’Alburquerque. La Vila original la trobem a l’actual província de Badajoz. El nom pot venir de l’etimologia latina Albus querqus ( alzines o roures blancs ) o de l’àrab Abu-al-Qurq ( país d’alzines ). Si mireu al wikipèdia l’escut de la vila d’Alburquerque ( que fou el mateix escut Ducal que teniu en aquesta diapositiva ) és desconegut i amb un gran interrogant de color gris.

Font GaC: http://www.grandesp.org.uk

Page 11: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Castell de la Media Luna a la Vila d’Alburquerque a Badajoz, Extremadura

Page 12: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

La Cueva

Trujillo

El Castell de la Media Luna a la Vila d’Alburquerque a Badajoz, al igual que algunes poblacions extremenyes jugaren el seu paper en la derrota portuguesa a la guerra peninsular de successió castellana del 1474-1479. Per això trobem heràldica catalana en algunes nissagues castellanes

Page 13: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo partido: 1: en campo de plata un león de gules (León); 2: en campo de oro cuatro palos o bastones de gules (Aragón); bordura del escudo de azur con ocho escudetes de oro con una faja de azur (Vidaurre, de Navarra)

Ducado de Arcos concedido 20.1.1493 por los Reyes Católicos a Don Rodrigo Ponce de León. Linaje andaluz, descendiente de Pedro Ponce, Alférez mayor de Alfonso IX de Castilla y de Aldonza Alonso, hija natural de aquel monarca (de donde las armas de León en la primera partición); su tataranieto, otro Pedro, 2. señor de Marchena casó con Beatriz de Jérica, nieta de Jaime de Jérica, hijo del matrimonio oculto de Jaime I, rey de Aragón con Teresa de Vidaurre (de donde la partición de Aragón y la bordura con los escudetes).

Duque de Arcos.

Rodrigo Ponce de León, duque de Arcos.

Historia embolicada per justificar els pals del comtes reis. Sembla més versemblant interpretar-ho com les armes d’en Ferran II: el lleó imperial i els pals del comtes reis que trobem a les banderes dels mapamundis de la seva època. A la següent diapositiva enllacem els Ponce de león amb el primer governador de Puerto Rico el 1511, evidentment un càrrec de confiança d’el Catòlic.

Font: http://www.grandesp.org.uk

Page 14: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Juan Ponce de León, Escudo de los Ponce

Segons l’historiografia castellana el primer Governador de Puerto Rico del 1511 fou Don Juan Ponce de León. Actualment comencem a tenir evidències de què aquest persontage és el tapat d’en Joan Pons d’Agramunt, nascut a Castell de Sant Gervàs al Pallars Jussà (Lleida) , i que fou Governador sota el regnat d’en Ferran II de Puerto Rico fins al 1511. Fou el primer en descobrir durant la Primera Pasqua, o Pasqua Florida, una península al nord de les Antilles i li posà aquest nom .

Page 15: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Castell de la Lluna a Rota suposadament la fortalesa original de Duque de Arcos. Segons el wikipedia el Ducado de Arcos es el título nobiliario español que la Reina de Castilla Isabel I la Católica concedió el 20 de enero de 1493 a Rodrigo Ponce de León, descendiente de Fernando I de León y Castilla. Este ducado da nombre a la Casa de Arcos.

Page 16: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Partido: 1: en campo de plata una banda de sable y cadena de oro de ocho eslabones puesta en orla y brochante (Zúñiga); 2: en campo de plata tres fajas jaqueladas en cuatro órdenes de oro y gules, y cargadas cada una de un filete de sable (Sotomayor).

Duque de BÉJAR concedido 1485 por

Reyes Católicos con el de conde de Bañares a Álvaro de Zúñiga, 1. duque de Plasencia, cuya villa se incorporó a la Corona. Duque de PLASENCIA concedido por los Reyes Católicos 1476 a Álvaro de Zúñiga y Guzmán, luego 1. duque de Béjar.

Desglosado como título Conde de BELACÁZAR concedido 1466

por Enrique IV de Castilla a Alonso de Sotomayor, 1. vizconde de la Puebla de Alcocer. Armas de los Zúñiga

duques de Béjar despues de su entronque con los Sotomayor, condes de Belalcázar en los campos de Alcocer en Còrdova

Duque de Bejar

Armas de los Zúñiga

Fo

nt: h

ttp://w

ww

.gra

nd

es

p.o

rg.u

kantic escut de Còrdova

Page 17: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

BEL(L)ALCAZAR. Castell dels Sot(o)may(j)or a Còrdova, vescomtat de la pue(o) bla d’Alcocer.

Page 18: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

El castillo de los Duques de Béjar la localidad de Béjar, provincia de Salamanca

Page 19: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Armas : escudo partido: 1: cuartelado en sotuer: 1 y 4) en campo de oro cuatro palos de gules (Aragón); 2) en campo de gules tres cardos de oro (Cardona); 3) campo de azur sembrado de flores de lis de oro y lambel de tres pendients de gules en jefe (Anjou); 2: cuartelado en sotuer: 1 y 4) en campo de oro cuatro palos de gules (Aragón); 2 y 3) jaquelado de oro y sable (Urgel).

Casa de origen catalán. Según la tradición uno de los ocho vizcondados creados por el emperador Carlomagno en la marca de Cataluña.

Conde de CARDONA concedido 1.12.1375 por Pedro III de Aragón a Hug, 13º señor y vizconde de Cardona.

Duque de CARDONA concedido 1482 por Fernando el Catòlico a Joan Folc de Cardona, 5º Conde de Cardona. Joan Folc de Cardona

duc de Cardona

Duque de Cardona

Font GaC: http://www.grandesp.org.uk

Page 20: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

El Castell de Cardona

Page 21: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo jaquelado de quince piezas de oro y veros, y bordura componada de Castilla y León

El título de Duque de Frías es uno de los más importantes entre los Grandes de España, habiendo sido concedido por los Reyes Católicos en el 20 de marzo de 1492 a Don Bernardino I Fernández de Velasco, III Conde de Haro y Condestable de Castilla, hijo de Pedro Fernández III de Velasco. En 1520 el Emperador Carlos V distinguió a los Duques de Frías con la dignidad de Grandes de España.

Concedido 20.3.1492 por los Reyes Católicos a Bernardino Fernández de Velasco Duque de FRÍAS .

Duque de Frias

Font GaC: http://www.grandesp.org.uk

Page 22: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Castillo de Frias en Burgos

Page 23: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo partido: 1: en camp de sinople una vaca pasturant al natural, terrassat de sinople (Borja); 2: faixat d’or i guls de 6 peces.

El Ducat de Gandía es concedit en 1399 pel rei Martí l’humà a Alfons IV de Ribagorça. El seu fill Alfons lo jove impulsà el conreu de la canya de sucre, edificà el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reformà la col·legiata y continuà potenciant la cort que albergà figures literàries com Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. A la seva mort sense descendència, Gandía passà a Hug de Cardona. El 1485 el ducat es comprat per Roderic de Borja (futur Papa Alexandre VI) pel seu fill Pere Lluís de Borja.

Armes del Duc de Gandia, Pere Lluís Borja

Duc de Gandia

Font http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Gand%C3%ADa

armes de Roís de Corella, comte de Cocentaina

Page 24: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Palazzo Ducale de Gandia a la Safor, al País Valencià

Page 25: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Armas con escudo cuartelado: 1&4: en campo de oro cuatro palos de gules (Aragón); 2&3: en campo de gules una cadena de oro puesta en cruz aspa y orla (Navarra

Duque de Híjar concedido 16.4.1483 por Fernando II (El Católico) de Aragón a Juan Fernández de Híjar, señor de la baronía de Híjar, en Aragón.

Confirmado 1599 a su bisnieto Juan Francisco de Híjar, conde de Belchite, por no haber sido usado el título por 2 generaciones.

Grandeza de España declarada de 1ª clase 16.3.1718 por Felipe V a favor de Isidro Francisco de Silva, 7º duque de Híjar .

Juan ¿Fernandez? primer duc de Hijar

Duque de Hijar Font GaC: http://www.grandesp.org.uk

Tot i que aquest títol de la població de Hijar a Terol no apareix en el llistat, i els autors castellans ho argumenten perquè no residia a la Cort , és un dels títols originals de grandesa nobiliària donats per Ferran el catòlic.

Page 26: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Restes del Castell Palau del Ducs de Hijar a Terol

Page 27: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo cuartelado en aspa: 1&4: en campo de sinople una banda de gules perfilada de oro (Mendoza primitiva); 2&3: en campo de oro la salutación angélica: «AVE-MARIA GRATIA-PLENA», en letras de azur (la Vega)

Adoptado por el primer marqués de Santillana, combinando las armas de sus padres Diego Hurtado de Mendoza, señor de la casa de Mendoza, y Leonor Laso de la Vega, señora y heredera de la casa de Vega, señora de los valles de Santillana.

Martín de Riquer, en su «Heráldica Catalana», pone la hipótesis de que Iñigo López de Mendoza adoptó esta manera de combinar las armas en aspa típica de la heráldica catalana, después de su larga estancia en la Corte de Aragón.

Iñigo López de Mendoza, 1r duque del Infantado

Duque del Infantado

Personalment crec que la distribució siciliana i les barres foren donació reial per l’ajut que prestà al rei de Sicília, es a dir, Ferran el catòlic. Perdoneu que a les següents dos diapositives repetim la història del Cardenal Mendoza, gran noble d’Espanya que canvià de bàndol a la guerra internacional peninsular per a la successió al tron castellà de l’any 1474-1479 passant del bàndol portuguès al català.

Page 28: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Pedro González de Mendoza (1428-1495) fill del Marqués de Santillana fou bisbe de Calahorra el 1454, de Sigüenza el 1467 i arquebisbe de Sevilla. Inicialment fidel a Enrique IV, combaté favor de la reina legítima Joana la Beltraneja al cantó dels portuguesos. El 1473 canvià cap al bàndol català aragonès i guerrejà, al costat d’en Ferran II, al setge de Zamora i a la mítica batalla de Paleagonzalo a Toro.

L’escut del cardenal Mendoza al quadre d’en Manuel Peti Vander del 1705 (al Museu arqueològic de Valladolid) es molt semblant al de Saldaña històric (l’actual té les barres verdes) amb la inscripció Ave maria, Tot i haver canviat els colors de les barres del comtes reis i les àligues sicilianes per la inscripció Ave Maria, hi podem veure l’escut de Sicília, l’únic títol de rei que tenia Ferran II del 1475 al 1479 durant la guerra peninsular, entre la confederació catalana i Portugal, pel control del tron castellà atès que en aquella època encara vivia son pare Joan II.

Page 29: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

El Cardenal Mendoza entrà a Granada amb les tropes d’en Ferran II. Fou el primer eclesiàstic a qui l’encomanaren les tasques inquisitorials de repressió: política, ètnica i religiosa el 1477. Fou l’introductor d’en Cisneros a la Cort. El 1482 fou nomenat Arquebisbe Primat de Toledo. Aquest personatge és un comodí per la historiografia espanyola que l’ha fet omnipresent en tots els esdeveniments del segle XV.

A l’escut del cardenal Mendoza al Cor de la Catedral de Sigüenza tot i haver canviat l’orientació i la policromia de les barres s’hi veu l’escut de l’únic reialme del que era rei de Ferran II durant la guerra civil castellana: l’escut de Sicília. El altres gravats hi ha estat disminuïdes el nombre de barres.

Page 30: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Castell dels Duques de l’Infantado a Manzanares del Real, Madrid. Cal no confondre’l amb el Castell original dels Mendoza a Alàva al Pais Vasc

Page 31: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

La ubicación de esta torre de Mendoza dista pocos kilómetros de la capital, Vitoria. Las torres de los alrededores completaban el conjunto defensivo.Los orígenes de la torre se remontan al siglo XIII. Sin embargo, su historia está unida a los Mendoza que son del siglo XII. Estos ejercieron de mayordomos reales con Urraca de Castilla. Posteriormente, adquirieron los títulos de cofrades de Álava y almirantes del mar. Poseyeron diversos territorios en Andalucía y fueron calificados como segundos reyes. Su historia viene marcada por capítulos de suma importancia como su participación en las Navas de Tolosa.

Page 32: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Duque de Medina Sidonia concedido 17.2.1445 por Juan II de Castilla a Juan Alonso de Guzmán, conde de Niebla, Adelantado mayor de la frontera de Andalucía. Confirmado como hereditario con sucesión a hijos ilegítimos 15.2.1460 a favor del mismo. Grandeza de Espana 'originaria'.

Armas de Guzmán: en campo de azur dos calderas jaqueladas de oro y gules, puestas una sobre otra, con siete cabezas de sierpe en la asa; bordura componada de plata con un león de gules y de gules con un castillo de oro, aclarado de azur. campo de azur dos calderas jaqueladas de oro y gules, puestas una sobre otra, con seis cabezas de sierpe de sinople en cada asa, y bordura componada de Castilla y León

Armas de la rama secondogénita de la casa de Guzmán, que alcanzó mayor estado, de los condes de Niebla, duques de Medina Sidonia y marqueses de Villamanrique

Armas de Guzmán

Duque de Medina Sidonia

Page 33: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Restes del Castell de Medina Sidonia a Càdis

Page 34: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Conde de MEDINACELLI concedido 29.7.1368 por Enrique II de Castilla a mosén Bernardo de Bearne y Foix. Condes soberanos de Foix y de Bearne, en Francia.

Escudo cuartelado: 1&4: en campo de oro tres palos de gules (Foix); 2&3: en campo de oro dos vacas pasantes de gules, con collares y esquilas de plata, puestas una sobre otra (Bearne)

Elevado a ducado 31.10.1479 por los Reyes

Católicos a favor de Luis de la Cerda y de la Vega, 5º. conde de Medinaceli padre de Luis de la Cerda principe de la Fortuna ( Canàrias ) por la Gracia de Dios, comte de Talmont, seigneur del Mmothe-sur-Rhône, duque del Gran Puerto de Santa María, 1352.

Armas (la Cerda): Escudo cuartelado: 1 y 4: partido: 1) en campo de gules un castillo de oro aclarado de azur (Castilla); 2) en campo de plata un león de gules coronado de oro (León); 2 y 3: en campo de azur tres flores de oro bien-ordenadas (Francia

1er Duque de Medinacelli, Armas de la Cerda.

Duque de Medinacelli

1er Conde de Medinacelli, Armas de Foix.

Page 35: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Restes del Castell de Medinacelli a Sòria

Page 36: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo terciado en palo: 1: en campo de oro 4 palos de gules (Aragón); 2: cortado : 1) en campo de gules un castillo de oro, aclarado de azur (Castilla); 2) en campo de plata un león de gules (León); 3: cuartelado en aspa: 1&4) en campo de oro 4 palos de gules; 2&3) en campo de plata un águila de sable (Aragón-Sicilia)

Duque de SEGORBE concedido el 1476 por Juan II de Aragón a su sobrino Enrique el Infante de la Fortuna, hijo de Enrique, Infante de Aragón, 1. duque de Villena, 1. señor de Segorbe, hermano de Juan II rey de Navarra, Aragón y Sicilia, y de su 2. esposa Beatriz Pimentel, hija de Rodrigo Alonso Pimentel, 2. conde de Benavente, + 27.10.1440, y de Leonora Enríquez de Mendoza, x 1410, hija mayor de los 1, señores de Medina del Río Seco, Almirantes de Castilla; 31. conde de Ampurias, 1. duque de SEGORBE (1476), * después de 1445, + ~ 1522 31º conde de Ampurias.

Enrique de Aragón primer duque de Segorbe

Duque de Segorbe

Page 37: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Segorbe emmurallada (a Castelló), torreó del Castell de l’Estrella

Page 38: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Armas (Enríquez de Cabrera): escudo cuartelado: 1 y 4: escudo mantelado: 1 y 2: en campo de gules un castilllo de oro (Castilla); el mantel de plata con un león rampante de gules (León); bordura de azur con 8 áncoras de oro (Enríquez); 2 y 3: partido: 1) en campo de oro una cabra rampante de sable y bordura jaquelada de oro y sable , al de ocho jaqueles de sable (Cabrera); 2) 4 en aspa de oro con cuatro palos de gules y de plata con un águila de sable (Aragón-Sicilia); Bordura del escudo cuartelada, al 1 y 4: de plata con 4 áncoras de azur con trava de oro, al 2 y 3: de oro con bueyes pasantes de gules.

Duque de MEDINA DE RÍO SECO concedido 22.4.1538 por Carlos V a Fernando Enríquez y Velasco, 5. Almirante de Castilla, conde de Melgar, señor de Medina de Río Seco.

Enriquez de Cabrera Almirante de Castilla

Duque de MEDINA DE RÍO SECO

Sobta trobar un Almirante de Castilla amb les armes de Sicília.

Page 39: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

En campo de gules, dos calderas jaqueladas de oro y sable, puestas en palo, y saliendo de cada asa siete cabezas de sierpe, tres hacia adentro y cuatro hacia afuera; bordura componada de Castilla y León.

Ducado de Nàjera concedido el 30 agosto de 1482 por los Reyes Catòlicos a Pedro Manrique III de Lara y Gómez de Sandoval (1443 - 2º Conde de Treviño 1458 - 1er Duque de Nájera ( La Rioja)

Manrique III duque de Nàjera

Duque de NAJERA

El comtat de Treviño, un tros d’Alava enclavat dins l‘actual província de Burgos.

Page 40: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

En campo de Oro tres fajas de Gules Duca di SESSA concedido 1.1.1507 en Nápoles por los Reyes

Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran Capitán.Considerado desde el siglo XVI como Título de Castilla.

Duca di SANTANGELO concedido 10.3.1497 en Nápoles por los Reyes Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran Capitán.Rehabilitado como Título del Reino con Grandeza de España 1918 por Alfonso XIII a favor de María de la Soledad Osorio de Moscoso y Reynoso.

Duca di TERRANOVA concedido 10.4.1502 en Nápoles por los Reyes Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran Capitán.Rehabiltado como Título del Reino con Grandeza de España 1893 por Alfonso XIII a favor de Alfonso Osorio de Moscoso y Osorio de Moscoso.

Duca di ANDRIA concedido 1507 en Nápoles por los Reyes Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran Capitán.Rehabilitado como Título del Reino con Grandeza de España 1904 por Alfonso XIII a favor de José Alfonso de Bustos y Ruiz de Arana, vizconde de Rias.

Duca di MONTALTO concedido 1507 en Nápoles por los Reyes Católicos a Gonzalo de Córdoba, el Gran CapitánRehabilitado como Título del Reino y Grandeza de España 1919 por Alfonso XIII a favor de Fernando de Bustos y Ruiz de Arana

Armes primitives de Gonçal Fernàndez de Còrdova nascut a Montilla el 1.9.1453, i que seran el Senyors d’Iznajar a la segona generació.

Duque de SessaFont GaC: http://grandesp.org.uk/historia/gzas/sessa.htm

Reyes Católicos ??? Sabeu quin any va morir la reina Isabel La Catòlica? El 26 de noviembre de 1504 a Medina del Campo. Sabeu amb qui va viatjar a Nàpols Ferran II quan li va atorgar aquest títols nobiliaris al Gran Capità? Acompanyat de la seva segona muller: la joveneta Germana de Foix.

Page 41: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

ORIGEN DE LAS ARMAS DE LOS CORDOBA Y BLASÓN  DEL VIZCONDE DE IZNÁJAR

El escudo de armas del linaje Cabra-Iznájar es el organizado por D. Diego Fernández de Córdoba y Carrillo. Es cuartelado en campo de oro y tres fajas de gule, y en campo de gules un castillo de oro, aclarado de azur. Las tres bandas rojas distintivo usado por su padre D. Gonzalo Fernández de Córdoba, y que usan todas las ramas derivadas de este linaje, proceden del fundador de la Casa de Córdoba, el adalid Domingo Muñoz. Conmemoran la toma de Córdoba por los cristianos, cuando el Rey D. Fernando III el Santo que con la mano mojada de sangre se acercó a un Caballero que estaba herido y pasó la mano por su escudo que solo quedó manchado con tres dedos. De ahí la razón de la tres bandas que representan la Escala y significan que fue el primero que subió y entró al muro (…)Armas de los Muñoz

http://www.iznajar.net/vizcondado.htm Un dejà vu? Una vella història catalana en versió castellana. Per entendre la heràldica que anem

veient i les seves interpretacions actuals, cal saber que la catalanofòbia com a tret definitori del nacionalisme espanyol castellanista actual s’inicià a les elits cortesanes de finals del S XVI, s’accentuà força al S XVII amb les guerres peninsulars i s’establí oficialment a partir del 1714.

http://www.iznajar.net/vizcondado.htm

Page 42: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Andaluzia continens Sevillam et Cordubam - J. Blaeu, 1664.

En aquest Blaeu del 1664, hi trobem l’antic escut de la ciutat de Còrdova amb les armes originals del Gran Capità.

Page 43: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Fernández de Córdoba y de la Cerda(duque de Medinaceli). Rama mayor de los Córdoba, duques de Medinacelli Por sucesión a los Cerda

Armas de los Córdoba, descendiente por varón de los Figuerosa, señores de feria

Fernández de Córdoba y Aragón, duque de Segorbe

Armas primitivas de los Fernández Córdoba, en Andalucía. Señor de Salzarrejos

Fernández de Montemayor, señor de Alcaudete Cuarta Rama de la Casa de Córoba

Fernandez Córdoba, condes de Salvatierra Marqueses del Sobroso

Armorial heràldic no cronològic de la Nissaga dels Fernández de Còrdova

Page 44: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Francisco Fernández de Córdoba Señor i Marqués de Armunia

Fernández de Córdoba, conde de la Puebla del Maestre

Armas de Fernández de Córdoba, Marqués de Priego

Francisco Fernández de Córdoba y Glimes de Brabante. Barón d’Espés. Grande de España. Segundón de los condes de Sástago

Francisco Fernández de Córdoba. Marqueses de Comares

Francisco Fernández marqués de malpica.

Armorial heràldic no cronològic de la Nissaga dels Fernández de Còrdova

Page 45: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Fernández de Córdoba, conde de Baños

Fernández de CórdobaMarqueses de Montalbo

Fernández de Córdoba(duque de Medinaceli)

Fernández de Córdoba(duque de Baena)

Fernández de CórdobaSeñor de Alcaudete

Fernández de CórdobaMarques de Armunia

Armorial heràldic no cronològic de la Nissaga dels Fernández de Còrdova

Page 46: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo cuartelado: 1&4: en campo de plata, dos calderas endentadas en faja de oro y gules,una sobre otra, con tres serpientes de oro saliendo de cada lado de las asas, una hacia dentro y los dos hacia fuero (Pacheco); 2&3: en campo de sable una banda de oro, cargado en el cientro de un escudete de gules sobrecargado de una cruz floreteada de plata, y en las costadas de nueve cuñas de azur, cinco en el diestro y cuatro en el siniestro; bordura de plata con cinco escudetes de azur cargado cada uno de cinco besantes de plata puestos en aspa [quinas de Portugal] (Acuña de Valencia)

Marquesado de Villena concedido por Juan II de

Castilla a don Juan Pacheco el 1445, Gran Maestre de la Orden de Santiago, Adelantado Mayor de Castilla en el Reino de Murcia

Ducado de ESCALONA concedido 17.12.1472 por Enrique IV de Castilla a Juan Pacheco, 1er marqués de Villena. Grandeza de España declarada de 1ª clase el de 18.9.1750 por Carlos III a favor de Juan Pacheco, 11º Duque d’Escalona.

Juan Fernando Pacheco primer Marques de Villena

Duque de Escalona

En Juan Pacheco jugà un doble paper, deslegitimant a Joana la Beltraneja al principi per acabar recolzant-la abans de morir el 1474. Són simptomàtics els escuts portuguesos a les seves armes. Per contra, el seu fill Diego ajudà a Ferran II en la guerra de Granada que, tot i retirar-li el el títol de Marqués de Villena, li acabarà donant les terres de Serón i Tíjola.

HistGen: Fuenterebollo

Page 47: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Castell d’Escalona a Toledo

Page 48: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo partido: 1: cortado: 1) en campo de gules un castillo de oro aclarado de azur (Castilla); 2) en campo de plata un león rampante de gules (León); 2: en campo de oro 4 palos de gules (Aragón); sobre el todo del partido: en campo de gules 3 podaderas de oro, con la manga de oro, bien ordenadas, rodeadas de 7 claves también de plata, 2 en jefe, 1 en abismo y 4 en punta (Azlor, condes de Guara)

Els Ducs de Vilafermosa foren la família noble més important de la confederació catalana aragonesa i una de les famílies aristocràtiques més importants d’Espanya que, fins fa poc, s'anomenaven Azlor de Aragón. Vilafermosa és una població de l’Alt Millars situada a Castelló dins el País Valencia.

Ducat de Vilafermosa

Alfons d'Aragó (1464-1485) Comte de Ribagorça i de Cortès Primer duc de Vilafermosa ,

Page 49: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Castell de Vilafermosa a Castelló

L’origen del ducat començà amb l’Alfons d'Aragó (?- 1495), 1er duc de Vilafermosa , IV comte de la Ribagorça i de Cortès, i mestre de Calatrava. Fill morganàtic d’en Joan II. Aquest germanastre d’en Ferran el catòlic tingué una actuació decisiva durant la Guerra peninsular contra els portuguesos.

No dubtà ha enfrontar-se als seus parents els Trastàmara castellans. El 1464 el seu pare creà per a ell el ducat de Vilafermosa al País Valencià. El 1469 és nomenat comte de Ribagorça, succeint al seu germanastre, el rei Ferran el catòlic en aquest títol. Fundà una gran nissaga que, fins i tot, s’emparentà amb Sant Francesc Xavier i amb Sant Ignasi de Loiola.

Page 50: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo cuartelado en aspa: 1: en campo de gules un castillo de oro aclarado de azur (Castilla); 2: en campo de plata un león rampante de gules; 3: en campo de plata un águila exployada de sable; 4: en campo de gules dos calderas jaqueladas de oro y sable, gringoladas de siete cabezas de sierpe de sinople en cada asa (Lara); bordura del escudo de plata con ocho armiños de sable.

El título de Marqués de Aguilar de Campoo. Fue instituido por los Reyes Católicos el 1484. En el año 1520. el emperador Carlos I incluyó el marquesado de Aguilar de Campoo entre los veinticinco primeros títulos en ostentar la dignidad de Grandes de España, reconociendo con ello a sus poseedores el derecho a cubrirse en presencia del monarca y a ser llamados primos del Rey.

Don Garci Fernández Manrique de Lara, I Marqués de Aguilar de Campoo, III Conde de Castañeda y de Buelna y Chanciller Mayor de Castilla.

Marqués de Aguilar de Campoo

Gran part del 9 fills masculins de Pedro Manrique de Lara II ocuparan grans càrrecs amb Ferran II gràcies a l’ajuda miitar que li donaren tant amb la guerra amb Portugal com durant la conquesta de Granada. Governadors de Màlaga, Arquebisbes de Sevilla, Bisbes de Jaén, un d’ells fou el pare del poeta Jorge Manrique. També presenten escut de distribució siciliana ( amb àliga inclosa ) al igual que les armes d’en Ferran II durant la Guerra peninsular amb els portuguesos.

http://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_Aguilar_de_Campoo

Page 51: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Restes del castell Aguilar del Campoo a Palència

Page 52: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

En campo de oro, dos lobos pasantes de gules uno sobre otro y campaña de plata con tres palos vibradas de azur; bordura cosida de oro cargado de ocho escudetes con las armas de Enríquez, o sea mantelado: 1&2) en campo de gules un castillo de oro, el mantel de plata con un león rampante de gules coronado de oro

La bordura con los escudetes de los Enríquez conmemora el matrimonio de Pedro Álvarez Osorio,1er marqués de Astorga, con Leonor Enríquez, hija del 2º Almirante de Castilla. El origen y significado de la campaña de plata con los 3 palos vibrados de azur no lo he podido esclarecer hasto hoy. Su justificación por un enlace con la casa de los Ríos no está corroborada por la genealogía de los Osorio. Notese que en el escudo del 3er marqués pintado en la sillería de la Catedral de Barcelona para el capítulo de la Orden del Toisón de Oro en 1519, la bordura se presenta como una serie de compones con las armas de los Enríquez, sin el fondo de oro, y los palos vibrados parecen ser de color gules.

Firmado: López de Haro Álvaro Pérez Osorio

Marqueses de Astorga

Marqués de ASTORGA concedido 16.7.1465 por Enrique IV de Castilla a Álvaro Pérez Osorio, 2. conde de Trastàmara, señor de Villalobos, Alférez mayor del Pendón de la Divisa. Grandeza de España originaria Les armes afegides dels Enríquez i els pals vibrast, que originàriament eren de color vermell, semblen establir la relació amb en Ferran II.

Font : www.grandesp.org.uk

Page 53: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

En agosto de 1.997 se cumplen los 125 años de la demolición definitiva y total de los restos del Castillo de Astorga, que se encontraban localizados al final del actual Paseo de la Muralla. Las únicas referencias gráficas conocidas son las del libro de J.M. Quadrado, Recuerdos y bellezas de España y los dos publicados en la revista La ilustración española y americana.

La nebulosa envuelve la historia del Castillo, donde residieron los Marqueses de Astorga y se alojó don Fernando el Católico. El decreto de la Regencia del Reino de 1811, para demoler todas las fortificaciones interiores, dictado antes del tercer asedio de la ciudad, le afectó de forma importante, ya que únicamente se salvó la fachada, dada su gran belleza, y ello gracias al director de la obra, que así lo decidió al considerar que era digna de conservación

www.astorga.com/articulo/castillo.htm

Page 54: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo partido: 1: en campo de oro una banda de sable (Sandoval); 2: en campo de oro cinco estrellas de ocho rayas de azur puestas en aspa (Rojas); bordura del escudo de oro con siete compones de veros de plata y azur.

Conde de LERMA concedido 1484 por los Reyes Católicos a Bernardo Gómez de Sandoval y Rojas, 2. marqués de Denia.

Duque de Lerma, por elevación del condado de mismo nombre, concedido 11.11.1599 por Felipe III a Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, 5. marqués de Denia, 4. conde de Lerma, conde de Ampudia.

Declaración de ser la Grandeza de 1. clase, 2.12.1726, por Felipe V a favor de Nicolás Fernández de Córdoba, 7. Duque, 10. duque de Medinaceli

Bernardo Gómez de Sandoval y Rojas

Marquesat de Dènia

Font : www.grandesp.org.uk

Page 55: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

A Dènia Jaume II inicia l’etapa del domini senyorial, al cedir la vila el 1298 a Ponç d’Empúries. Posteriorment, sota la casa de Gandia, es converteix en comtat el 1356, tornant a la Corona en temps d'Alfons el Magnànim. L'absentisme d'aquest monarca va possibilitar que el lloctinent Joan de Navarra donés el castell i el comtat a Didac Gómez de Sandoval i Rojas (1431) Comte de Lerma. El 1484 Ferran II donarà el Títol de Marquès a Bernat de Sandoval i Rojas. El duc de Lerma, cinquè marqués de Dénia i favorit de Felip II, proporciona a la vila importants prebendes i el títol de ciutat. Va impulsar l’expulsió dels moriscos (1.609), 25.000 dels quals embarcaren en el port de Dénia amb destinació a Berberia, amb el consegüent despoblament i ruïna econòmica del marquesat. A partir del segle XVIII, la ciutat participa obertament en la guerra de Successió, i fou la primera en proclamar rei l’arxiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren la crisi de la ciutat. El castell, seriosament danyat, s’afonarà definitivament a la guerra del Francès pel decret de la Regència del Regne de 1811 que feu enderrocar totes les fortificacions interiors

Page 56: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Armas (Pimentel): escudo cuartelado: 1 y 4: en campo de gules tres fajas de gules; 2 y 3: en campo de sinople cinco veneras de plata colocados en sotuer; bordura componada de Castilla y León.

Condado concedido el 17.5.1398 por Enrique III de Castilla a Don Juan Alonso Pimentel. Elevado a Ducado el 28.1.1473 por Enrique IV a favor de Rodrigo Alonso Pimentel conde de Mayorga. Tiene Grandeza de España de inmemorial

No confundir con el Marquesado de Benavent concedido por Felipe V el 8 de junio de 1703 a D. Martín de Sabater y Agullana, Señor de Benavent. Don Rodrigo Alonso de

Pimentel y de Quiñones (1499), Conde-Duque de Benavente.

Conde Duque de Benavente

Resulta curiós que moltes d’aquestes heràldiques castellanes que porten armes catalanes foren donades, en aquest cas el Ducat de Benavente, per Enrique IV de Castilla, el rei castellà immediatament anterior a Ferran II. Fora més versemblant que si la iconografia fa referència a la confederació catalana l’heràldica fos atorgada per Ferran II.

Fuente: http://www.arrakis.es/~dedeo/03-ar_benavent_2.htm

Page 57: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Torrre dels cargols al Castell Parador de Benavente a Ciudad Real

Page 58: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Cuartelado: 1&4: en campo de oro tres fajas de gules (Córdoba); 2&3: en campo de oro cinco hojas de higuera de sinople, puestas en aspa (Figueroa).

El Marquesado de Priego[1] , es el título nobiliario hereditario del Reino de España que Fernando el Católico concedió el 9 de diciembre de 1501 a Pedro Fernández de Córdoba, VII Señor de Aguilar en Córdoba, de la casa homónima. Este título figura entre los 25 primeros Grandes de España.

Pedro Fernández de Córdoba y Figueroa, marqueses de Priego

Marques de Priego

Fuente:http://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_Priego

Page 59: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Cuartelado: 1&4: en campo de oro tres fajas de gules (Córdoba); 2&3: en campo de gules un castillo de oro aclarado de azur (Carrillo).

Condado de CABRA concedido 2.9.1455 por Enrique IV de Castilla a Diego Fernández de Córdoba y Montemayor, 1. vizconde de Iznájar.

Ducado de BAENA concedido 19.8.1566 por Felipe II a Gonzalo Fernández de Córdoba, 5. conde de Cabra, 3. duque de Sessa, 7. señor de Baena.

Diego Fernández de Córdoba y Montemayor primer Conde de Cabra.

Conde de Cabra

Fuentehttp://grandesp.org.uk/historia/gzas/cabra.htm Heràldiques castellanes que porten armes catalanes, donades en aquest cas al Conde de Cabra per Enrique IV de Castilla, el rei castellà immediatament anterior a Ferran II. Fora més versemblant que si la heràldica fa referència a la confederació catalana hagués estat atorgada per Ferran II, sobretot tenint en compte el paper de la família Còrdova a la guerra de Granada.

Page 60: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Castell del comtes de Cabra ( dins la província de Còrdova )

Page 61: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

En campo de plata seis roeles de azur puetos en dos palos.

Condado de Lemos concedido el 9.2.1457 por Enrique IV de Castilla a Pedro Álvarez Osorio, señor de Cabrera y Rivera, consorte de Beatriz de Castro, señora de Lemos, en Galicia. Grandeza de España «originaria».

Pedro Álvarez Osorio primer conde de lemos

Conde de Lemos

Fuentehttp://grandesp.org.uk/historia/gzas/cabra.htm Que us recorda aquest escut provinent del comtat de la Terra de Lemos? Recorda als Montcada canviant el colors. Desprès de la Guerrra de sucessió castellana contra els portuguesos Ferran II farà una política de terra cremada destituïnt tots el nobles que recolzaren Joana la Beltraneja i al rei de Portugal. A Galicia gran part de la noblesa es veié afectada per la repressió.

Font: http://www.grandesp.org.uk

Page 62: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Home URL: www.grandesp.org.uk

PAZOS MUIRAGO

BENAVIDES BIEDMA

PATIÑO

LAMA

Page 63: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Castell de Monforte de Lemos

Page 64: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo cuartelado: 1&4: en campo de gules unas cadenas de oro puestas en cruz, aspa y en orla (Navarra); 2&3: campo losanjado de oro y azur (Beaumont antiguo)

Condado de LERÍN concedido 25.8.1424 por Carlos III de Navarra a su hija nat Juana de Navarra, casada con Luis de Beaumont, Condestable de Navarra, quedando esta dignidad aneja a la de conde de Lerín. Grandeza de España «originaria»

Luis de Beaumont, Condestable de Navarra, conde de Lerín

Conde de Lerín

Font: http://www.grandesp.org.uk

Page 65: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo cuartelado: 1&4: en campo de plata una banda de sable y cadena de oro de ocho eslabones brochante (Zńñiga); 2&3: en campo de oro dos lobos pasante de sable cebados de cordero de plata, y bordura de gules con ocho aspas de oro (Avellaneda)

Conde de MIRANDA DEL CASTAÑAR concedido 9.2.1457 por Enrique IV de Castilla a Diego López de Zúñiga, Condestable de Castilla, señor de la Puebla y Candeleda. Grandeza de España «originaria».

Duque de PEÑARANDA DE DUERO concedido 22.5.1608 por Felipe III a Juan de Zúñiga y Avellaneda, Virrey de Nápoles,

Armas de Don Diego López de Zúñiga, Condestable de Castilla

Conde de Miranda del Castañar

Font: http://www.grandesp.org.uk

Page 66: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Castell de Miranda del Castañar a Salamanca.

Page 67: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo medio partido y cortado: 1: en campo de gules un castillo de oro aclarado de azur (Castilla); 2: en campo de plata un león rampante de gules, coronado de oro (León); 3: en campo de oro tres girones de gules movientes de la punta; bordura del escudo ajedrezado en tres órdenes de oro y gules, con cinco escudetes de azur cargado cada uno de cinco besantes de plata, puestos en aspa

Conde de UREÑA concedido 25.5.1464 por Enrique IV a Alonso Téllez-Girón, señor de Ureña, Osuna y Peñafiel.

Duque de OSUNA concedido 5.10.1562 por Felipe II a Pedro Téllez-Girón y de la Cueva, 5. conde de Ureña. Grandeza originaria

Armas de los Tellez Girón

Conde de Ureña i Duque de Osuna F

on

t: h

ttp

://w

ww

.gra

nd

es

p.o

rg.u

k

Aquest escut, al igual del que veiem en la oriflamada de l’escut de la ciutat de Valladolid, sí que sembla una senyera evolucionada. El més desconcertant és que coexisteixi amb els escuts portuguesos atès que foren bàndols oposats a la Guerra de successió Castellana,

Page 68: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

La noblesa castellana és majoritària dins el llistat dels grans títols nobiliaris de la primera creació, i suposa un 74% del total ( 20 dels 27 nobles). Realitat o Biaix?

Conclusions

Un percentatge significatiu d’aquesta noblesa castellana, un 55% (11 dels 20 nobles) presenta de forma vistent influència heràldica catalana als seus escuts d’armes.

Malgrat que la historiografia actual explica la unió dinàstica del S XV en un planell d’igualtat, quan no de superioritat castellana, la visualització d’aquest armorial castellà denota una influència heràldica clarament asimètrica a favor d’en Ferran II.

Page 69: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Petjades Catalanes a Amèrica

La noblesa provinent de la confederació catalana va jugar un paper, durant els primers anys del S XV, més rellevant del que insinua aquest llistat dels Grandes d’Espanya fet al S XVII. Un exemple el trobem, a Amèrica, a la Casa Cordon de Santo Domingo, la primera casa civil construida el 1503 a La Hispaniola. A la façana hi trobem dos escuts dels Montcada.

Page 70: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Armes d’en Joan de Montcada, comte d’Aitona el 1545. Armes del Montcada, d’Aragó i de Baviera

Armas d’en Guillem de Montcada, vescomte del Bearn amb sis besants d’or colocats en dos pals el 1229,

Armes dels Montcada. Dins d’un camp de gules vuit besants d’or

colocats en dos pals ,

Armes de Guillem Ramon VII de Montcada, 6è marqués de Aitona, 1727, Marqués, amb les armes de Baviera, Portugal i Aragó. Han desaparegut de l’escut les armes originals dels Montcada

Armes de Don Luigi Guglielmo Montcada d'Aragona, 5è princip di Paternó, 6. duca di Bivona, 1672, de la branca siciliana de la casa.

Armes dels Montcada de Nàpols, principi di Paternò, duchi di San Giovanni, amb les armes de Baviera.

Armes dels Montcada, segons: Riquer, M de: Heràldica Catalana; Barcelona 1983

Page 71: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Granada

Luján Ulloa Téllez

Ribera, condesa de los Molares Uzès

Alguns títols i cognoms peninsulars actuals que porten heràldica catalana del segle XV

Page 72: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo cuartelado: 1: en campo de oro un águila exployada (bicéfala) de sable superada de una corona real de oro; 2: en campo de sable tres coronas de oro puestas 1, 2; 3. en campo de gules un león de oro coronado de lo mismo; 4: en campo de azur una ciudad de plata sostenida de una mar de azur y plata; el cuartelado en una bordura de oro cargada de siete cabezas de caciques indianos reunidas por una cadena de oro cerrada por una candado en punta; Sobre todo: en campo de oro cuetro palos de gules y bordura de azur cargada de ocho crucetes de plata

Armas concedidas al conquistador Hernán Cortés con el título de marqués del Valle de Oaxaca 1529; sobre todo las armas de su linaje (Cortés de Monroy, de Extremadura)

Cortés Marqués del Valle de Oaxaca

Cortés, Marqués del Valle de Oaxaca

Fixeu-vos en les armes concedides per l’Emperador Carles I a aquest Hidalgo extremeño que “estudió leyes en Salamanca” i que participó en la conquista de Nápoles”. L’àliga bicèfala símbol imperial de Carles I, el lleó rampant símbol reial de Ferran II, les tres corones dels prínceps azteques i la ciutat de Tenotxtitlan, ... i per arrodonir-ho els pals dels comtes reis. Aquestes màximes condecoracions fan pensar en algú noble i vinculat a la Cort!

Font : www.grandesp.org.uk

Page 73: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo cuartelado: 1: en campo de sinople un castillo de oro; 2: en campo de plata un león de púrpura; 3: en ondas de azur unas islas de oro; 4: en campo de oro una banda de azur y jefe de gules (Armas «primitivas» de Colón).

Las únicas armas concedidas a Cristóbal Colón lo fueron en el 20 mayo de 1493, cuando los Reyes Católicos le dieron el siguiente escudo:«el Castillo de color dorado en campo verde, en el cuadro del escudo de vuestras armas en lo alto a la mano derecha; y en el otro cuadro alto a la mano izquierda un Leon de purpura en campo blanco rampando de verde, y en el otro cuadrao bajo a la mano derecha unas islas doradas en ondas de mar, y en el otro cuadro bajo a la mano izquierda las armas vuestras que soliades tener, las cuales armas sean conocidas por vuestras, e de vuestros fijos e descendientes para siempre jamas».

No creo que haya nunca sido establecido que Colón, hijo de humilde tejero genovés (según la hipótesis más compartida), tenía armas «propias» y las del escudo son probablemente una ficción, repetida varias veces después para otras familias. Se note también que las armas del 1. y 2. cuartel recuerdan las armas de Castilla y León sin reproducirlas exactamente,

Armas «primitivas» de Colón

Colón, Duque de la Vega

Possiblement el pals del comtes reis van saltar de l’escut al igual que el Colom: el símbol parlant original. El lleó d’en Ferran II persisteix camuflat amb color morat de León castellano. Volen i dolen , però no s’atreveixen a posar directament les armes de Castella amb els colors originals. Les illes volen assenyalar que en Colom no va descobrir cap continent, només un grapat d’illes. Els Aústries van incoar un llarg litigi contra els descendents d’en Colom, per tal de manllevar-los els càrrecs que els havien atorgat els Reis Catòlics, doncs suposaven un contrapoder polític massa gran a les terres d’ultramar. Es tractava d’una Qüestió d’Estat! Durant el judicis de 1594, la fiscalia és basarà en dos punts: demostrar que En Cristòfor Colom no tenia consciència del que descobria i argumentar la seva estrangeria a Castella. D’aquí que no posin clarament les armes de Castella. Actualment, sabem que L’almirall era conscient d’haver descobert una Nova Terra Ferma i no unes quantes illes.

Font : www.grandesp.org.uk

Page 74: “L’únic deute que tenim amb la història és el de reescriure-la”

Escudo cuartelado: 1: las armas de Castilla (en campo de gules un castillo de oro aclarado de azur); 2; la armas de León (en campo de plata un león rampante de gules coronado de oro); 3: en una mar de azur unas islas de oro; 4: en campo de azur cinco áncoras de oro puestas en faja con la traba a siniestra, y colocadas en aspa; el escudo entado en punta con las armas primitivas de Colón (en campo de oro una banda de azur y jefe de gules); por timbre un yelmo rejillado y afrontado con burrelete y lambrequines, y por cimera un mondo centrado y cruzado.

Las armas de los 1. y 2. cuarteles se modificaron para representar Castilla y León, las islas del 3. cuartel se vieron acompañadas de una terra firme en punta, quizás para indicar estas tierras entonces ya descubridas, y el 4. cuartel fue añadido quizás para señalar su dignidad de Almirante y Adelantado mayor de las Indias; las armas primitivas habían sido removidas a un entado (…)

Armas de Colón

Colón, Duque de Veragua

Les suposades armes de l’analfabet llaner genovès d’extracció social baixa son iguals a la banda amb dues cotisses dels Bertran de la Catedral de Barcelona, el segon cognom d’en Joan Colom i Bertran descobridor d’Amèrica segons la recerca d’en Jordi Bilbeny. En aquesta segona versió molt més posterior de l’escut ja hi han posat definitivament les armes de Castella amb el seus colors originals (la corona ja havia guanyat el judici demostrant la seva estrangeria, ara calia apropiar-se de la glòria de la descoberta) i també hi han posat un trosset de terra ferma o continent ( No tenia cap sentit fer-li cap reconeixement 200 o 300 anys desprès si no havia descobert res!). Li han posat unes àncores com a reconeixement a posteriori de la dignitat d’almirall que desplacen les armes dels Bertran. I finalment la llegenda en que Castella fa completament seva la descoberta americana.

Font : www.grandesp.org.uk