L’orientalisme peninsular en el context internacional Marroc, Guinea Equatorial i Espanya, i...

L’orientalisme peninsular en el context internacional

Jose

p ta

piró

. El M

orab

it.C

ol·le

cció

par

ticul

ar. B

arce

lona

Reus-Barcelona, 15-16 de maig de 2014

Organitza Amb la col·laboració de

SIMPOSI:CAT/ES:

Institut Europeu de la Mediterrània Consorci format per:

President:Artur MasPresident de la Generalitat de Catalunya

Vicepresidents: José Manuel García-MargalloMinistre d’Afers Exteriors i de CooperacióJoana OrtegaVicepresidenta del Govern de la Generalitat de CatalunyaXavier TriasAlcalde de Barcelona

President Executiu:Senén Florensa

Alt patronat - Consell Empresarial:

Empreses patrocinadores

Institucions col·laboradores


SIMPOSI:L’orientalisme peninsular en el context internacional


Amb motiu de la celebració de les exposicions dedicades al pintor

orientalista català Josep Tapiró Baró (Reus, 1836 - Tànger, 1913) al Museu

Nacional d’Art de Catalunya i a l’Institut Municipal de Museus de Reus,

l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), en col·laboració amb les dues

institucions museístiques, organitza el simposi L’orientalisme peninsular en

el context internacional, que revisarà amb un enfocament interdisciplinari,

mitjançant diverses ponències a càrrec d’especialistes de reconegut prestigi,

la història del Marroc vuitcentista fins a l’establiment del Protectorat, i l’art

i la cultura peninsulars inspirats en aquest àmbit geogràfic. Al simposi

s’estudiarà la gestació i, sobretot, la significació d’aquestes produccions

pictòriques en el context artístic europeu i nord-americà.

Les jornades es divideixen en dos àmbits temàtics generals: el primer està

dedicat a la història, la societat i la cultura del nord del Marroc a la segona

meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. Seran objecte

d’anàlisi els fets polítics que portaren a l’establiment del Protectorat, la

transformació del Tànger diplomàtic en el Tànger internacional, l’impacte

de l’arribada dels espanyols a Tetuan i la societat tradicional rifenya davant

la colonització. Així mateix, el segon gran àmbit temàtic versa sobre l’art i

la cultura orientalistes. S’estudia el paper dels viatgers romàntics en la

literatura i en les arts plàstiques, la importància de l’evocació de l’antic Al-

Andalus en la cultura vuitcentista peninsular i el paper dels pintors catalans

i espanyols en el context de l’art orientalista internacional.



15 de maig de 2014

Reus. Sala d’Actes del Museu de Reus

9.30 h Obertura del simposi

Carles Pellicer, alcalde de Reus

Senén Florensa, president executiu de l’IEMed

10 h De la conferència d’Algesires a l’establiment del Protectorat

Josep Sánchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili

de Tarragona

10.45 h Estampes marroquines sobre la guerra d’Àfrica i el protectorat: espanyols a Tetuan des

de les fonts històriques locals

Youssef Akmir, professor d’història i civilització del món hispànic de la Universitat Ibn

Zohr d’Agadir

11.30 h Pausa-cafè

12 h Del Tànger diplomàtic a la ciutat internacional

Bernabé López, director del Taller de Estudios Internacionales de la Universitat

Autònoma de Madrid

12.45 h El Rif i la Yebala. Les pràctiques colonials espanyoles al Marroc

Yolanda Aixelà, científica titular de la IMF del Consell Superior d’Investigacions

Científiques

13.30 h Preguntes

14 h Visita a l’exposició Tapiró (Reus, 1836 – Tànger, 1913) al Museu de Reus i dinar

16 h Desplaçament a Barcelona

18 h Visita a l’exposició Josep Tapiró. Pintor de Tànger al Museu Nacional d’Art de Catalunya

19 h Tarab, una mirada orientalista

Interpretació dels personatges de les obres de Tapiró a través de la dansa i la música

A càrrec de la formació Tarab

Abdelhak Rahal, violí

Aziz Khodari, percussió i veu

Moulay Sharif, llaüt

Rachida Aharrat, Cristina Arribas, Ivonne Centellas i Lena Nouar, dansa

Escenografia: Mabrouka Events

Direcció artística: Rachida Aharrat

Amb la col·laboració artística de Gemma Arnaiz i Margarita Giner

Producció: Qadar Produccions Culturals

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Sala de la Cúpula

Aforament limitat. Imprescindible reserva: [email protected]



16 de maig de 2014

Barcelona. Sala de la Cúpula. Museu Nacional d’Art de Catalunya

9.30 h Obertura

Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de Catalunya

Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Senén Florensa, president executiu de l’IEMed

10 h De com Orient es va convertir en orientalisme. Els viatgers, polítics, espies, artistes

i literats

Patricia Almárcegui, escriptora

10.45 h La recepció dels orientalistes catalans a Europa a la segona meitat del segle XIX

Eliseo Trenc Ballester, catedràtic d’estudis hispànics a la Universitat de Reims

11.30 h Pausa-cafè

12 h Al-Andalus com a guarda-roba: visions en la pintura d’història i en els primers

orientalistes espanyols

Carlos Reyero, catedràtic d’història de l’art de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

12.45 h La descoberta del Magreb pels pintors orientalistes. Els pintors Marià Fortuny i

Josep Tapiró

Jordi À. Carbonell, professor d’història de l’art de la Universitat Rovira i

Virgili de Tarragona

13.30 h Preguntes

14 h Dinar

16 h Les formes islàmiques a l’arquitectura eclèctica de la segona meitat del segle XIX

i al modernisme

José Manuel Rodríguez Domingo, professor d’història de l’art de la Universitat de

Granada

16.45 h L’orientalisme literari. Marroc en la literatura espanyola del segle XIX

José Antonio González Alcantud, catedràtic d’antropologia social de la Universitat

de Granada

17.30 h Cloenda

Aforament limitat. Inscripcions al simposi: http://www.iemed.org/orientalisme



Con motivo de la celebración de las exposiciones dedicadas al pintor

orientalista catalán Josep Tapiró Baró (Reus, 1836 - Tánger, 1913) en el

Museo Nacional de Arte de Cataluña y el Instituto Municipal de Museos de

Reus, el Instituto Europeo del Mediterráneo (IEMed), en colaboración con

ambas instituciones museísticas, organiza el simposio El orientalismo

peninsular en el contexto internacional, que revisará con un enfoque

interdisciplinar, mediante diversas ponencias a cargo de especialistas de

reconocido prestigio, la historia del Marruecos decimonónico hasta el

establecimiento del Protectorado, y el arte y la cultura peninsulares

inspirados en este ámbito geográfico. En el simposio se estudiará la

gestación y, muy especialmente, la trascendencia de estas producciones

pictóricas en el contexto artístico europeo y norteamericano.

Las jornadas se dividen en dos ámbitos temáticos generales: el primero está

dedicado a la historia, la sociedad y la cultura del norte de Marruecos

durante la segunda mitad del siglo XIX y las primeras décadas del siglo XX.

Serán objeto de análisis los hechos políticos que llevaron al establecimiento

del Protectorado, la transformación del Tánger diplomático en el Tánger

internacional, el impacto de la llegada de los españoles a Tetuán y la

sociedad tradicional rifeña ante la colonización. Asimismo, el segundo gran

ámbito temático versa sobre el arte y la cultura orientalistas. Se estudia el

papel de los viajeros románticos en la literatura y las artes plásticas, la

importancia de la evocación del antiguo Al Ándalus en la cultura

decimonónica peninsular y el papel de los pintores catalanes y españoles

en el contexto del arte orientalista internacional.

SIMPOSIO:El orientalismo peninsular en el contexto internacional

Reus-Barcelona, 15-16 de mayo de 2014

15 de mayo de 2014

Reus. Sala de Actos del Museo de Reus

9.30 h Apertura del simposio

Carles Pellicer, alcalde de Reus

Senén Florensa, presidente ejecutivo del IEMed

10 h De la conferencia de Algeciras al establecimiento del Protectorado

Josep Sánchez Cervelló, decano de la Facultad de Letras de la Universidad Rovira i

Virgili de Tarragona

10.45 h Estampas marroquíes sobre la guerra de África y el protectorado: españoles en Tetuán

desde las fuentes históricas locales

Youssef Akmir, profesor de historia y civilización del mundo hispánico de la Universidad

Ibn Zohr de Agadir

11.30 h Pausa-café

12 h Del Tánger diplomático a la ciudad internacional

Bernabé López, director del Taller de Estudios Internacionales de la Universidad

Autónoma de Madrid

12.45 h El Rif y la Yebala. Las prácticas coloniales españolas en Marruecos

Yolanda Aixelà, científica titular de la IMF del Consejo Superior de Investigaciones

Científicas

13.30 h Preguntas

14 h Visita a la exposición Tapiró (Reus, 1836 - Tánger, 1913) en el Museo de Reus y comida

16 h Desplazamiento a Barcelona

18 h Visita a la exposición Josep Tapiró. Pintor de Tánger en el Museo Nacional de Arte

de Cataluña

19 h Tarab, una mirada orientalista

Interpretación de los personajes de las obras de Tapiró a través de la danza y la música

A cargo de la formación Tarab

Abdelhak Rahal, violín

Aziz Khodari, percusión y voz

Moulay Sharif, laúd

Rachida Aharrat, Cristina Arribas, Ivonne Centellas y Lena Nouar, danza

Escenografía: Mabrouka Events

Dirección artística: Rachida Aharrat

Con la colaboración artística de Gemma Arnaiz y Margarita Giner

Producción: Qadar Producciones Culturales

Museo Nacional de Arte de Cataluña

Sala de la Cúpula

Aforo limitado. Imprescindible reserva: [email protected]



16 de mayo de 2014

Barcelona. Sala de la Cúpula. Museo Nacional de Arte de Cataluña

9.30 h Apertura

Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de Cataluña

Pepe Serra, director del Museo Nacional de Arte de Cataluña

Senén Florensa, presidente ejecutivo del IEMed

10 h De cómo Oriente se convirtió en orientalismo. Los viajeros, políticos, espías, artistas y

literatos

Patricia Almárcegui, escritora

10.45 h La recepción de los orientalistas catalanes en Europa en la segunda mitad del siglo XIX

Eliseo Trenc Ballester, catedrático de estudios hispánicos en la Universidad de Reims

11.30 h Pausa-café

12 h Al Ándalus como guardarropía: visiones en la pintura de historia y en los primeros

orientalistas españoles

Carlos Reyero, catedrático de historia del arte de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona

12.45 h El descubrimiento del Magreb por los pintores orientalistas. Los pintores Marià Fortuny

y Josep Tapiró

Jordi À. Carbonell, profesor de historia del arte de la Universidad Rovira i Virgili de

Tarragona

13.30 h Preguntas

14 h Dinar

16 h Las formas islámicas en la arquitectura ecléctica de la segunda mitad del siglo XIX y en

el modernismo

José Manuel Rodríguez Domingo, profesor de historia del arte de la Universidad de

Granada

16.45 h El orientalismo literario. Marruecos en la literatura española del siglo XIX

José Antonio González Alcantud, catedrático de antropología social de la Universidad

de Granada

17.30 h Clausura

Aforo limitado. Inscripciones al simposio: http://www.iemed.org/orientalisme





Yolanda Aixelà Cabré és antropòloga. Científica Titular de la IMF del Consell Superior

d’Investigacions Científiques des de 2008. Ha estat conservadora del Museu Etnològic de Barcelona

(1999-2001) i professora de la Universitat d’Alacant (2001-2008). Ha realitzat treball de camp a

Egipte, Marroc, Guinea Equatorial i Espanya, i etnografia multisituada a Suïssa, Anglaterra, Camerun,

Sud-àfrica i Holanda. Els seus temes de recerca són gènere, migracions transnacionals, parentiu, cos,

etnicitat i colonialisme espanyol. Ha realitzat estades de recerca com professora invitada a SOAS,

Gran Bretanya (2002 i 2005) i al Laboratoire d’Anthropologie Sociale CNRS- EHESS, França (2003).

Ha estat membre de 13 projectes de recerca competitius i els darrers anys n’ha dirigit 3més; el vigent

és l’I+D “La gestión de la diversidad cultural y el impacto sociopolítico de las migraciones

transnacionales en dos ex-colonias españolas: Guinea Ecuatorial y Marruecos” (HAR2011-22752).

Compta amb 65 articles en revistes nacionals i internacionals, bona part indexats, i 10 llibres entre

autora i co-editora. Destacar els últims treballs: Aixela Yolanda, (2013) “Equatorial Guinean Women’s

Roles After Migration to Spain: Conflicts Between Women’s Androcentric Socialization in Equatorial

Guinea and Their Experiences After Migration”, Urban Anthropology and Studies of Cultural Systems

and World Economic Development 42 (1, 2), pp. 1-55; Aixelà, Yolanda (2013) “Of Colonists, Migrants

and National Identity. The Historic Difficulties of the Socio-Political Construction of Equatorial Guinea”,

Nordic Journal of African Studies 22(1&2), pp. 49–71; Sá, Ana Lúcia; Aixelà, Yolanda (2013) “Cultural

Diversity in Africa: Colonial Legacy and Construction of Alternatives. Introduction”, Nordic Journal of

African Studies 22(1&2), pp. 1–5.

Youssef Akmir es profesor de Historia y Civilización del Mundo Hispánico en el Departamento de

Estudios Hispánicos de la Universidad Ibn Zohr de Agadir (Marruecos). Doctor en Historia Contemporánea

por la Universidad Complutense de Madrid en el 2002, con la tesis doctoral “Marruecos a través de la

España oficial y la España real, 1875-1912: las repercusiones de la cuestión marroquí en la vida política

y social española durante la primera época de la Restauración”. Autor de publicaciones como La sociedad

precolonial marroquí y la política de atracción española (1898-1912) (Cuadernos Monográficos de

Asociación Española de Africanistas –AEA–, volumen 4, Madrid, Lerko Print, 2000), Marruecos y la política

exterior española durante los primeros Gobiernos de la Restauración (Hespéris-Tamuda, vol. XXXVIII, Rabat,

2000), La aportación documental a la historia de Marruecos 1860-1912 (Anaquel de Estudios Árabes,

volumen 15, 2004) y De Algeciras a Tetuán, 1875-1906, Orígenes del proyecto colonialista español en

Marruecos (Instituto de Estudios Hispano-Lusos, Rabat, 2009). En la actualidad sus principales líneas de

investigación son la Historia de España y los estudios culturales.

Patricia Almárcegui es escritora. Del año 1998-2010 trabajó como profesora en la UIC, donde

obtuvo la plaza de profesora Adjunta de Lengua y Literatura Española en el 2008. Su investigación se

centra en la Literatura Comparada y la Estética Literaria y, más específicamente en el Orientalismo y

la Literatura de viajes, temas de los que ha publicado más de veinte artículos con traducciones al

árabe, francés e inglés. Ha sido profesora invitada en The American University of Cairo y en la

Sorbonne, Paris IV. En el año 2010, fue investigadora invitada en el Institute of Middle East Studies

de la Universidad de Columbia, Nueva York. Entre sus libros destacan: Ali Bey y los viajeros europeos

a Oriente (Bellaterra), Los libros de viaje: realidad vivida y género literario (Akal) y la novela, El pintor

y la viajera (Ediciones B).

En el año 2012, ganó el 2º premio de Ensayo Fray Luis de León por El sentido del viaje, y es

colaboradora de La Vanguardia, el suplemento cultural del ABC y eldiario.es. En la actualidad, está

escribiendo para la Editorial Santillana sus viajes a Irán, Uzbekistán y Kirguistán. Acaba de ganar la

“Beca Shiraz” del Endjavi Art Projects.

Jordi À. Carbonell i Pallarès (Tortosa, 1963) és professor d’Història de l’Art de la Universitat

Rovira i Virgili. Llicenciat en Història i doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Ha

estat conservador de pintura del Museu Nacional d’Art de Catalunya. És especialista en pintura del

segle XIX i inicis del XX. Ha publicat diversos estudis monogràfics sobre: Francesc Gimeno (Ràfols

1989), Joaquim Vayreda (Ausa, 1994), Joaquim Vancells (Lunwerg, 2002). Bonaventura Casas (Museu

de Valls, 1996). Sobre pintura orientalista ha publicat: Marià Fortuny i la descoberta d’Àfrica. Els

dibuixos de la guerra Hispano-marroquí 1859-1860. (Columna/MAMT, 1999). Orientalisme. L’Al-

Maghrib i els pintors del segle XIX (Pràgma, 2005). Josep Tapiró. El pintor de Tànger (MNAC/URV,

2014). A més, entre els anys 2010 i 2013 ha dirigit el projecte Aecid: Tánger el mundo en una ciudad.

Estudio interdisciplinario del Tánger internacional.

Així mateix ha estat comissari de les exposicions: Centenari Emili Bosch Roger (Direcció General de

Patrimoni, 1993), Marià Fortuny al Museu Salvador Vilaseca (Museu Salvador Vilaseca, 1996). Francesc

Gimeno (Fundació Caixa Tarragona, 2000). Visions d’Al-Maghrib a la pintura catalana vuitcentista (Institut

Català de la Mediterrània, 2001), Els dibuixos de Ricard Opisso (Fundació Caixa Tarragona 2002), Els

paisatges de Joaquim Vancells (Fundació Caixa Terrassa, 2003), El viatge d’Antoni Amatller a Tànger

l’any 1903 (Fundació Amatller, 2004). Francesc Gimeno, un pintor maleït (MNAC, 2005). Amb Francesc

Quílez La batalla de Tetuan de Marià Fortuny (MNAC. 2013) i Marià Fortuny. El mite. (IMMR,2013), Josep

Tapiró (1838-1913) (IMMR,2014) i Josep Tapiró, el pintor de Tànger (MNAC, 2014).

Senén Florensa i Palau (Valls, 1950) és president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània.

Diplomàtic i ambaixador, és llicenciat en Ciències Econòmiques (1971) i en Dret (1972) per la Universitat de

Barcelona. Va cursar els seus estudis de Doctorat en Economia a la Universitat Paris I Panthéon – Sorbonne

(1973-1974); com Becari Fullbright a la New York University, Ph. D. Program (1974-1976), i a la Universitat

Complutense de Madrid, on va llegir la seva Tesi Doctoral el 1979. Diploma d’Estudis Internacionals per la

Escola Diplomàtica.

Membre de la Junta de Govern i president de la Comissió Delegada de l’IEMed des del 27 de desembre de

2005. Secretari d’Afers Exteriors del Govern de Catalunya (2011-2012). Director general de l’IEMed (2006-

2011). Ambaixador d’Espanya a Tunis (2000-2004). Director General de l’Instituto de Cooperación con el

Mundo Árabe, Mediterráneo y Países en Desarrollo (ICMAMPD) del Ministeri d’Afers Exteriors (1996-2000).

Secretari per Espanya del Comitè Averroes entre Espanya i Marroc (1996-2000). Cònsol General d’Espanya

a Berlín (1992-1996). Membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona COOB’92 (1986-

1992). Secretari General dels Departaments de Comerç, Consum i Turisme (1986-1989) i de Política

Territorial i Obres Públiques (1989-1992) de la Generalitat de Catalunya. Primer secretari de l’Ambaixada

d’Espanya davant la UNESCO (1996). Director del Gabinet Tècnic de l’Instituto de Cooperación

Iberoamericana (1982-1984). Vocal assessor en el Gabinet del President del Govern espanyol (1979-1982).

Ha estat igualment Director d’Estudis a l’Escola Diplomàtica i professor d’Economia Internacional i

Desenvolupament a la Universitat Complutense de Madrid. És membre del Patronat i del Consell Rector de

la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid.

José Antonio González Alcantud (Granada, 1956) es catedrático de Antropología Social de la

Universidad de Granada y autor de numerosos libros entre los que destacan los últimos: “Sísifo y la ciencia

social. Variaciones críticas de la Antropología” (2008), “Deber de lucidez. Fragmentos de radicalidad

democrática en tiempos de errancia” (2011), “Racismo elegante. De la teorñía de las razas culturales a la

invisibilidad del racismo cotidiano” (2011), “El malestar en la cultura patrimonial. La otra memoria global”

(2012) y “El mito de al-Ándalus, Orígenes y actualidad de un ideal cultural” (2014). En el dominio de este

seminario ha publicado además: “Lo moro. Las lógicas de la derrota y la formación del estereotipo islámico”

(2002), “El orientalismo desde el Sur” (2004) y “La invención del estilo hispano-magrebí” (2010). Es

académico correspondiente de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas.



Joana Ortega i Alemany (Barcelona, 1959) és vicepresidenta del Govern i titular del Departament

de Governació i Relacions Institucionals. Llicenciada en Psicologia per la Universitat Abat Oliba CEU,

de Barcelona. Diputada al Parlament de Catalunya des de la VIII legislatura (2006), va ser portaveu

de la Comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Va presidir l’Institut Català

de la Dona (2002-2003) i el Consell de Dones de Catalunya. Regidora de l’Ajuntament de Barcelona

(1996-2007). En aquesta etapa, va ser regidora executiva del districte de l’Eixample i vicepresidenta

de Proeixample. També ha estat vicepresidenta 4a del Consell Comarcal del Barcelonès i portaveu

de CiU a la Mancomunitat de Municipis i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Bernabé López García (Granada, 1947), es historiador. Se doctoró en 1973 con una tesis

doctoral titulada Contribución a la historia del arabismo español. Orientalismo y colonialismo en

España 1840-1917. Fue profesor en la Universidad de Fez entre 1974 y 1983. Catedrático de Historia

del Islam Contemporáneo en el Departamento de Estudios Árabes e Islámicos de la Universidad

Autónoma de Madrid hasta su jubilación en 2011. Fue fundador y director del Taller de Estudios

Internacionales de dicha universidad. Experto en la historia de las relaciones entre España y Marruecos

ha publicado diversas obras sobre el tema como Marruecos y España. Una historia contra toda lógica,

RD Editores, Sevilla 2007 o Historia y memoria de las relaciones hispano-marroquíes. Un balance

en el cincuentenario de la independencia de Marruecos, editado en colaboración con Miguel

Hernando de Larramendi, Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, Madrid 2009. Es autor de varios

libros sobre Marruecos como Marruecos en trance. Nuevo Rey, nuevo siglo, ¿nuevo régimen?,

Biblioteca Nueva-Política Exterior, Madrid 2000 y Marruecos político. Cuarenta años de procesos

electorales (1960-2000), CIS-Siglo XXI, Madrid 2000, traducida al árabe y actualizada en 2009. Ha

editado dos Atlas de la inmigración marroquí en España (1996 y 2004, este último en colaboración

con Mohamed Berriane). Sobre el arabismo español ha publicado Orientalismo e ideología colonial

en el arabismo español (1840-1917), Ediciones Universidad de Granada 2011.

Carles Pellicer Punyed (Reus, 1958) és l’alcalde de la ciutat de Reus i diputat al Parlament de

Catalunya. Llicenciat en dret. Diputat al Parlament de Catalunya des de 1999 (VI, VII, VIII, IX i X legislatura),

on he estat membre de les Comissions parlamentàries d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Síndic de

Greuges; de Reglament; Justícia; Política Territorial i Obres Públiques; Treball, Comerç, Indústria, Consum,

Turisme i Energia; Unió Europea i Acció Exterior, i Cooperació i Solidaritat, així com portaveu de la comissió

d’Acció Exterior i Unió Europea i responsable de Comerç del Grup Parlamentari de CiU. Ponent pel Grup

Parlamentari de CiU de diferents lleis d’àmbit comercial (Llei d’horaris comercials, Llei d’equipaments

comercials, Decret Llei d’ordenació dels equipaments comercials). Coordinador del Grup Parlamentari

de CiU a Tarragona. Regidor de Convergència i Unió de l’Ajuntament de Reus, 1997-1999, amb

responsabilitats de govern a l’àrea de Turismo. Portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió a

l’Ajuntament de Reus des de 2003. Membre del Consell Executiu de la Federació del Camp de Tarragona

de CDC. President de la Federació de Comerç de les Comarques Meridionals de Catalunya, 1990-1994.

Vicepresident de la Confederació de Comerç de Catalunya, 1990-1994. President de la Unió de

Botiguers de Reus, 1990-1994. Membre del Consell General de Caixa de Tarragona, 1995-2003.

Membre del Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, 1999-2002. President de la

Jove Cambra de Reus, 1986 amb Premi Nacional. Senador de la Jove Cambra Internacional de Reus.

Carlos Reyero es catedrático de Historia del Arte en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Es

licenciado (1979) y doctor (1985) por la Universidad Autónoma de Madrid. Ha sido profesor en el I.B.

“Las Salinas” (San Fernando, Cádiz, 1980-1981) y ayudante en la Universidad de Cantabria (1981-1982)

y en la Universidad Autónoma de Madrid, donde fue titular (1987-2000) y catedrático (2000-2010). Ha

sido investigador visitante en el Musée d’Orsay de París (1989) y en la Academia de España en Roma

(1991-1992 y 2002, como emérito). Ha desempeñado diversos cargos de gestión académica en la

universidad y en otras instituciones (CNEAI, Ministerio de Educación, Consejo de Universidades, AQU

Catalunya). Es especialista en arte del siglo XIX, ámbito que ha trabajado desde distintas metodologías,

estética, cultural, política, iconográfica y de género. Algunas de sus aportaciones más importantes son:

La pintura de historia en España (Madrid, Cátedra, 1989), París y la crisis de la pintura española (Madrid,

UAM, 1993), La escultura conmemorativa en España (Madrid, Cátedra, 1999), Observadores. Estudiosos,

aficionados y turistas dentro del cuadro (Barcelona, Memoria Artium, 2006), Desvestidas. El cuerpo y la

forma real (Madrid, Alianza, 2009) y El Olimpo constitucional de 1812 (Madrid, Siglo XXI, 2010).



José Manuel Rodríguez Domingo es profesor titular de Historia del Arte de la Universidad de

Granada. Se doctoró en Historia del Arte con la tesis titulada La arquitectura «neoárabe» en España: el

medievalismo islámico en la cultura arquitectónica española (1840-1930). En la actualidad es miembro

del grupo de investigación «Patrimonio arquitectónico y urbano en Andalucía» (HUM-222), desde donde

viene desarrollando su línea de investigación principal sobre orientalismo, neomedievalismo islámico y

alhambrismo en la cultura occidental. Fruto de ello son sus trabajos sobre La restauración monumental

de la Alhambra, 1828-1907 (1998), «El modelo alhambrista en el medievalismo arquitectónico del siglo

XIX» (2007), «La asimilación neomusulmana en la arquitectura de Río de Janeiro» (2012) o «El regionalismo

neomusulmán» (2013), entre otros.

Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958) es Decano de la Facultad de Letras de la Universidad Rovira y

Virgili (Tarragona), Catedrático de Historia Contemporánea en la misma universidad y Académico

Correspondiente de la Real Academia de la Historia. Es autor, entre otras obras, de A Revolução

Portuguesa e a sua influência na Transição Espanhola 1961-1976 (Lisboa, 1993), El último imperio

occidental: la Descolonización Portuguesa, (Mérida, 1998); Conflicte i violència a l’Ebre. De Napoleó a

Franco (Barcelona, 2001); Ramón Nogués Biset. De la presidencia de la Diputació Republicana a la de

les Corts a l’Exili (Tarragona, 2004); Los papeles de Tarradellas (Barcelona, 2005); ¿Por qué hemos sido

derrotados? Las divergencias republicanas y otras cuestiones (Barcelona, 2006). La Segunda República

en el exilio 1939-1977 (Barcelona, 2011). Ha coordinado y participado en muchas obras colectivas,

entre las que destacan: De la dictadure à la démocratie: voies ibériques, (Bruxelles, 2003); Tradizioni

culturali, sistemi guiridici e diritti umani nell’area del Mediterraneo (Bologna, 2003); Maquis: el puño que

golpeó el franquismo. La Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA) (Barcelona, 2003); Conflict,

Memory Transfers and the Reshaping of Europe (Cambridge, 2010); Resistência. Da alternativa republicana

à luta contra a ditadura (1891-1974), (Lisboa, 2010); La Batalla de Tetuán de Fortuny, (Barcelona, 2013)

y ha prologado la edición castellana de Amílcar Cabral, Nacionalismo y cultura, (Barcelona, 2014).

Ha coordinado el máster interuniversitario Cultura y Desarrollo en África, que agrupa a 5 universidades

públicas catalanas y una privada, además de 3 africanas: Antananarivo, Yaundé y Dakar III.

Pepe Serra Villalba (Barcelona, 1969) és director del Museu Nacional d’Art de Catalunya des de

gener de 2012. Llicenciat en Història de l’Art (especialitat contemporani) per la Universitat Autònoma de

Barcelona. Anteriorment ha estat director del Museu Picasso de Barcelona (anys 2006-2012),

responsable del Programa de Gestió de les infraestructures culturals i sotsdirector General de museus i

promoció del patrimoni cultural al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (anys 2005 i

2006), Responsable de Serveis Culturals i Cap de Programes de la Fundació Caixa Catalunya (2001-

2005) i Coordinador d’exposicions al MACBA (1996-2000). Dirigeix el postgrau Com funciona un museu

de l’IDEC-UPF des de l’any 2010.

Ha estat comissari, entre d’altres, de les exposicions El cartell a Catalunya (Saló del Tinell, 1995), Eudald

Serra, Rastres de Vida (La Virreina, 1999) i El Cos i el Cosmos ( La Pedrera, 2004).

Eliseu Trenc (Mazères, França, 1944) és catedràtic d’estudis hispànics a la Universitat de Reims.

Historiador de l’art i crític. Va ésser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1977) i a les

Universitats de Rennes i Paris III (Sorbonne nouvelle). Ha col.laborat als diaris La Vanguardia i Avui i a les

revistes Serra d’Or i Revista de Catalunya. Es membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi,

membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, President d’Honor de la Association Française des

Catalanistes i fou vice-president de la Société des Hispanistes Français. Ha publicat més de 150 treballs

sobre les Arts gràfiques del Modernisme, el Simbolisme plàstic i literari a Catalunya, les relacions

artístiques hispano-franceses, la premsa il.lustrada a Espanya al segle XIX, l’avant-guarda artística a

Catalunya, el còmic underground, el cartell, el gravat i l’ex-libris contemporànis.

Principals obres publicades: Las Artes Gráficas de la época modernista en Barcelona; Les Avant-gardes

en Catalogne; L’art simbolista a Catalunya; Alexandre de Riquer (1856-1920) the British Connection in

Catalan Modernisme; Xavier Gosé, un gran dibuixant català del París de la Belle Epoque; Ramon Casas,

grafista modernista; Santiago Rusiñol: del realismo al simbolismo; El Wagnerisme a les arts plàstiques

catalanes (1880-1910).



L’orientalisme peninsular en el context internacional

Jose

p ta

piró

. El M

orab

it.C

ol·le

cció

par

ticul

ar. B

arce

lona



SIMPOSI:CAT/ES:

L’orientalisme peninsular en el context internacional Marroc, Guinea Equatorial i Espanya, i...

Documents

Transcript of L’orientalisme peninsular en el context internacional Marroc, Guinea Equatorial i Espanya, i...