L'Om 490

nú

m.

49

0�

ab

ril

20

12

�a

ny X

LIII

� 4

,50

€

Josep Maria Cruset: ‘De cada

100 € que enviem a Madrid,

ens en tornen 57’

La tradició i la devoció

marquen la Setmana Santa

riudomenca

És l’únic centre que es construeix enguany a les comarques de Tarragona JOSEP MARIA FONT MASSÓ

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

L’Escola Cavaller Arnau ja téla primera pedra col·locada

actualitat

l’om revista de riudoms 2

Mateu Salvat i Rosa Papió, pares del nostre col·laborador MateuSalvat, van celebrar el diumenge 29 d’abril el seu 60 aniversari denoces, acompanyats de fills, néts i del besnét Jan.

A la fotografia superior apareix tota la família, en sortir de la ceri-mònia de celebració de l’aniversari, que es va fer a l’ermita deSant Antoni de Riudoms.

Mateu Salvat i Rosa Papió celebren el seus 60 anys de casats al costat de la seva família

El diumenge dia 29 d’abril un bon grup de riudomencs van visitarel Monestir de Montserrat, en una sortida organitzada per L’Om,Revista de Riudoms. Els assistents van assistir a la Missa conventual

del diumenge i posteriorment van fer l’ofrena d’una sanalla ambavellanes, d’oli de Riudoms, d’uns exemplars de la revista i del lli-bre Fotògrafs de Riudoms en el primer terç del segle XX.

Un nodrit grup de riudomencs visita Montserrat i fa una ofrena a la Verge

número 490 • abril 2012 3

editorial

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 40 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament deRiudoms

El plaer de tenir tempsEl temps és l’únic capital segur que tenim i que és capaç d’emmarcar la felicitat. Deres no serveix tenir molts diners o moltes possibilitats de fer coses si no podem o nosabem administrar el temps.

Tenim una sobreabundància de mitjans, d’instruments o de tècniques que ensaboquen a una hiperactivitat i que descriuen el nivell de la vàlua de les persones.Pensem en els infants, a qui estem educant per a triomfar. S’utilitza molta tecnologiaque sovint fa que els apressem. També els motivem a fer moltes coses perquè esformin bé, empenyent-los a no tenir temps lliure. Els sistemes educatius sóncapacitadors de molts aprenentatges, però segurament han oblidat capacitar elsestudiants perquè gaudeixin del temps. Tal vegada la societat actual urgeix els infantsi els adolescents perquè cremin etapes i així madurin ràpidament, i oblida quel’educació necessita temps.

El mateix passa amb la vida laboral i la familiar. És freqüent sentir el gemec «no tinctemps per a estar amb la família», quan potser ens hauríem de plantejar com utilitzemel «temps lliure» –encara que aquesta expressió no sigui exacta– per a gaudir-neindividualment i en família. El temps és sempre lliure, però és un fet evident que elshumans perdem la llibertat per a usar-lo.

Algú dirà que és voler anar contra corrent recordar aquells temps en què viatjardonava per a molt, a causa de la llarga durada dels trajectes. Hom podia parlar, pensaro no pensar mentre es desplaçava d’un lloc a l’altre, i hi havia la possibilitat de «perdreel temps». Avui els viatges s’estructuren de manera accelerada, calculant les distànciesen hores de trasllat i no en quilòmetres. Fins i tot els anomenats viatges de plaers’omplen d’activitats d’oci el màxim temps possible. En el mateix sentit, podríemevocar aquelles tertúlies de sobretaula o de grups d’amics en què ningú no mirava elrellotge per acabar.

Usar bé el temps tampoc no és fàcil. De manera intuïtiva pensem en un temps pera cada cosa i cada cosa al seu temps, però tal vegada s’hauria de rescatar el temps pera viure i per a viure’l, per a gaudir-ne. Temps per a madurar l’existència. Temps per afer-ne silenci fecund. ¿No serà que la pressa és filla de l’orgull de voler abraçar moltescoses, de voler-se fer déu del poder del temps?

Molts s’adonen que les presses no sempre faciliten la vida. Per exemple, davant del’anomenat fast food, s’han creat respostes com la dels Convivia Slow Food. En plenasocietat del coneixement, sabem gaudir del temps? Com podem defugir laconsciència de malgastar el temps?

Quins trets bàsics s’haurien de treballar per tal d’educar i d’educar-nos per ser mésamos del nostre temps?

No proposem una visió gandula de la vida, no proposem baixar el rendimentpersonal a la feina, no parlem de matar el temps. Plantegem com el podem rescatarperquè hi pugui fer niu el fruitós silenci i en la pausa puguem trobar-nos i sentir-nos, isentir els altres, que potser ens demanen un xic del nostre temps. El bon temps de«dins» de la persona ajuda al fet que pugui fructificar la pau. Si no, aquesta paupersonal ben segur que quedarà mancada de qualitat.

actualitat


Josep Maria Cruset: ‘De cada 100 € que enviem aMadrid, ens en tornen 57, i ens acusen d’insolidaris’L’alcalde de Riudoms, president de la federació de CDC a Tarragona, va ser entrevistat a Tarragona Ràdio

� Com s’ha trobat el partit?En una immillorable situació. L’anterior

president, en Quim Nin, ha fet durant 8anys una feina molt important. El partits’ha posat al dia i està present en bona partde les institucions del nostre territori.

� Al respecte de les declaracions deXavier Sabaté, el diputat socialista quedemanava l’abdicació del Rei. Què enpensa CDC?

La situació viscuda aquests dies ha estatabsolutament desafortunada i fora delstemps actuals, on no té cabuda viure unmoment tan convuls econòmicamentmentre el representant de la Corona estàde cacera al més pur estil colonial del seglepassat. A nosaltres, a CDC, a CiU, el queveritablement ens preocupa és el queafecta l’economia d’aquest país. Senseanar més lluny, mentre aquí es discuteix siel Rei es pot permetre o no un viatge d’a-questa envergadura per anar a caçar ele-fants, paral·lelament, a l’altrea costat de l’o-ceà Atlàntic, la presidenta de l’Argentinaestà privatitzant el 51% de YPF, filial deRepsol, i resulta que Repsol és un delsactius majoritaris d’una entitat bancàriaimportantíssima del nostre país. Potser enshauríem de parar a pensar què és el verita-blement urgent i important ara per al nos-tre futur i amb quines eines comptem.

� Aquests fets desencadenaran undebat sobre monarquia o república?

No crec que el debat ara estigui entre simonarquia o república. El que se sent enels fòrums de debat és si el Rei Joan Carleshauria o no d’abdicar a favor del seu fill. Eldebat final el presentarà la ciutadania que

és qui, amb la seva pressió, farà arribar laseva veu i el seu sentiment a través delsrepresentants polítics o de la mateixa insti-tució monàrquica, què és el que veritable-ment volen els ciutadans. No crec que ara

� Josep Maria Cruset, va ser entrevistat a Tarragona Ràdio.CEDIDA


actualitat

els ciutadans es plantegin majoritàriamentsi monarquia o república.

� CDC fa una aposta clara per laindependència o l’estat propi?

Jo em declaro independentista, peròdes del lloc que ocupo la meva opció per-sonal no ha de comptar. Sóc el presidentde CDC, i defenso la postura del partit.Hem d’entendre que els movimentsimportants els fan les grans majories. Elque és important és el que demana lamajoria de la gent d’avui, i el que demanaés una justícia que inevitablement passaràpel Pacte Fiscal. Catalunya viu una situaciócomplicada de vinculació econòmica ambEspanya; el que no es pot entendre és queenviem a Madrid cada any 16 mil milionsd’Euros que no tornin; que de cada 100 €,només en tornin 57, i encara ens acusind’insolidaris. Això, genera opinió entre lagent. La gent que viu a Catalunya i que diaa dia pateix la dura situació econòmica,veu com el govern de la Generalitat ha d’a-plicar mesures, algunes severes, fruit delsentit comú, per evitar que aquest país faciaigües. És aquí quan una gran majoria decatalans considera que el tracte ambEspanya no és just i es fa necessari el PacteFiscal. El Pacte Fiscal que ens portaria a l’es-tat propi. Tot estat té una hisenda pròpia.Tenim un horitzó ara. El Pacte Fiscal seria laprimera estació d’aquest viatge, i crec quehi ha una gran majoria que defensa aques-ta estació.

� Aquesta situació porta a pactesdifícils en pro de la governabilitat?

Sí, aquesta situació comporta certa difi-cultat, però nosaltres estem per al dia a dia.La Llei de Dependència, els sous dels fun-cionaris que han de cobrar a final de mes...per exemple; el dia a dia reclama la famosa“geometria variable”. Paradoxalment, araels partits que van contribuir a portar el

país, Catalunya, a la situació que ens vàremtrobar a finals del 2010, prenen distàncieso esperen que la situació es compliquiencara més per treure’n rèdit polític. Encanvi tots els que formem el projecte deCiU, cada dia quan ens llevem tenim unaprioritat al cap: tirar endavant el país i elsseus ciutadans. Sovint el preu de la geo-metria variable és car, o dificultós, però tota la vida costa un esforç.

� CiU ha obtingut una gran majoriaal territori. Quins objectius es plantejadurant aquests primers quatre anys delseu mandat?

Fer de corretja de transmissió entre elque pensen els ciutadans i el que les insti-tucions que els representen. Donar suporta les institucions per superar la situaciócomplexa del moment. A nivell polític,mantenir els resultats, que ja és un granrepte, donat que en els últims cicles elec-torals s’han fet els millors resultats de lahistòria del nostre partit en la demarcació,però encara hi ha punts que s’han de tre-ballar. Hi ha alguna capital de comarca ques’ha d’enfortir més. Sempre hi ha feina perfer.

� Tarragona maig del 2011. Pitjorsresultats obtinguts. Què cal fer?

De moment cal deixar treballar l’actualequip de CiU. Encara estem en el primerany de legislatura. La feina principal de l’o-posició és vetllar pels interessos dels ciuta-dans. S’ha de reconèixer que és una feinadura, desagraïda i complexa. Però totnecessita el seu temps, i l’equip de CiU al’Ajuntament de Tarragona només fa 10mesos que hi treballen.

� Per què no es va donar suport aun pacte inicial amb el PP a Tarragona?

Perquè hem de ser coherents. Nosaltreshavíem defensat fins a la sacietat la llista

més votada, i tot i així el tripartit ens va dei-xar a l’oposició per dues vegades. No teniasentit ara trencar aquesta coherència igovernar a Tarragona al preu que fos. ATarragona el Partit Socialista va ser la llistamajoritària. Doncs eren ells els qui haviende governar.

� És sostenible un govern en mino-ria?

No. La situació de Tarragona és comple-xa. Considero que un govern en minoria téuna feina molt important i complicada enels moments actuals. Fer equilibris, tirar laciutat endavant, intentar complir objec-tius... no et pot quedar gaire temps pernegociacions. Però en qualsevol cas no ésresponsabilitat dels partits en l’oposiciódonar sortides i fer propostes; aquesta ésfeina del govern de la ciutat. A Tarragonaels toca als socialistes, a la Generalitat enstoca a nosaltres.

� Victòria Fons serà la candidata deCiU en el futur?

La Victòria és l’actual cap del grupmunicipal de CiU a Tarragona i parlar d’a-quí a tres anys i mig, en política és unaeternitat. En política els actius no espoden formar i desestimar d’avui perdemà. Els actius necessiten temps, esforçi recursos, i així poder posicionar una per-sona en primera línia. No es tracta d’unapartida d’escacs. Ara per ara la VictòriaForns és la nostra cap de llista i l’hem dedeixar treballar.

� Joan Aregio deixa el càrrec de Caplocal de CDC a Tarragona. Arriba larenovació a l’agrupació local?

En les properes setmanes tindran llocles assemblees locals arreu del territori, itambé a Tarragona. Serà la militància quitrïi el seu nou cap local.

� Redacció

Avui dia són molts els ajuntaments que estroben en una situació econòmica espe-cialment delicada i que estan ofegats pelgran endeutament acumulat i per laquantitat de factures pendents de pagar.De fet, les xifres són esfereïdores, i elGovern Central ha hagut d’activar unmecanisme per donar un cop de mà alsconsistoris que no poden pagar els seusdeutes als proveïdors: els ofereix la possi-bilitat d’acollir-se a un crèdit específic, elsdiners del qual s’hauran de tornar en unperíode d’uns deu anys, això sí, amb elscorresponents interessos.

Però l’Ajuntament de Riudoms no estroba dins d’aquest grup. De fet, el passatmes d’abril, el Ple Municipal va aprovarque no demanaria diners a Madrid i quetampoc no era necessari aprovar cap Plad’Ajust. L’alcalde, Josep M. Cruset, explicaque s’ha arribat a aquesta situació “perquèl’Ajuntament paga dins dels terminis fixatsi, per tant, no arrosseguem cap deuteamb proveïdors”. En aquest sentit, des del’equip de Govern volen subratllar queaixò és una bona notícia, ja que, segonsexplica Cruset, “és fonamental pel reco-neixement de la correcta situació econò-mica de l’Ajuntament, i perquè la segui-rem mantenint durant els propers anys”,recordant que, en no haver de contractarcap préstec, no caldrà fer front als poste-riors interessos.

Tot i que les coses van per bon camí,l’alcalde també té clar que cal tocar depeus a terra, i considera que és important

tenir en compte que la situació econòmi-ca global és molt delicada. Per això, asse-gura que “malgrat la bona situació econò-mica del nostre ajuntament cal ser moltprudent i seguir aplicant mesures d'estalvii contenció per a superar aquestsmoments delicats”.

ALtRES qüEStionS

A banda d’aquest tema, hi va haveraltres qüestions que van sortir a la llum enla sessió plenària d’abril. Entre elles desta-ca l’adaptació de l’actual legislació pel que

fa als títols de Fill Predilecte i Fill Adoptiude Riudoms. En aquest sentit, doncs, elsFills Predilectes són Antoni Gaudí, Arnaude Palomar, el Beat Bonaventura Gran, elsgermans Nebot, Joan Guinjoan, SalvadorMassó, Josep Maria Sentís i Gaietà Sentís; iels Fills Adoptius són Mossèn Riba i CarlesSentís. Tot i que aquest punt es va apro-var, també es va produir alguna discre-pància amb l’oposició –de fet, PSC i ERC esvan abstenir-, que demanava que espogués votar cada cas per separat.

� M. J. R.


actualitat

L’Ajuntamen de Riudoms no aplicarà cap Pla d’AjustEl Ple Municipal va aprovar no demanar cap crèdit al Govern Central perquè Riudoms no té problemes per

pagar factures a proveïdors

L’OM

� Facana de la Casa Consistorial.


actualitat

L’Ajuntament de Riudoms ha aprovat unaordenança de civisme per promourebones actituds entre els veïns que ajudina aconseguir una millor convivència.

Amb l’objectiu de donar a conèixer lainiciativa, la regidoria de SeguretatCiutadana ha impulsat una campanyainformativa que va donar el tret de sortidafa tan sols unes setmanes i que s’ha tiratendavant amb dues intencions clares. Enprimer lloc, vol conscienciar sobre aque-lles actituds que poden causar molèsties ala resta de riudomencs i riudomenques,així com també informar tothom de l’exis-tència d’aquesta nova normativa queregula, controla i, en cas que es considerinecessari, sanciona, els comportamentsincívics. En segon lloc, una vegada dona-da a conèixer l’ordenança, l’Ajuntament lacomençarà a aplicar a través de les san-cions corresponents en els casos que esrequereixi. En aquest sentit, el regidor de

Seguretat Ciutadana, Francesc XavierBonet, explica que ja feia temps que valo-raven la importància d’impulsar un pro-jecte com aquest, però també recordaque no té cap voluntat recaptatòria, sinóque “la idea és fomentar el civisme sensenecessitat d’haver d’aplicar sancions”. Encas que sigui estrictament imprescindible,es procedirà a les multes corresponents.

El primer cartell de la campanya infor-mativa recorda la importància de recollirels excrements dels animals per garantiruna millor convivència. El lema és “Ell nopot fer-ho, tu sí”, i el consistori ha escollitaquest punt per començar perquè preci-sament es tracta d’una de les queixes méshabituals que es detecta a Riudoms enl’àmbit de l’incivisme. La campanya conti-nuarà endavant i se centrarà en informar iconcienciar a tots els riudomencs.

� M. J. R.

L’Ajuntament posa en marxa una campanya perfomentar el civisme i la convivència

� Cartell de la campanya informativa.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ


actualitat

Riudoms es va omplir de tradició i devocióa principis d’abril amb la celebració de laSetmana Santa. El gruix d’actes va comen-çar amb la celebració del Diumenge deRams i la tan esperada benedicció de pal-mes i llorer. Així, a partir d’aquest dia i alllarg de tota la setmana, es van anar suc-ceint nombroses cites religioses i popularscom viacrucis i processons, protagonitza-des en la majoria de casos per les confra-ries, però també per la resta de veïns de lavila.

L’activitat es va intensificar a partir deDijous Sant, amb l’exhibició dels Misterisque durant la tarda i el vespre es van podervisitar a les diferents cases que havien deprendre part de la Processó del SantEnterrament de l’endemà. Després, amb lamissa del Sant Sopar i el Capítol de laConfraria del Fiscorn, va arribar un dels

La tradició i la devoció marquen la Setmana SantaLes processons, les grans protagonistes de la celebració riudomenca

� Un moment de la sortida de la processó del Retrobament de Dijous Sant.


moments més esperats: la Processó delRetrobament, en la qual van prendre partmés de 70 cornetes i timbals, i 30 portants,a més de centenars de riudomencs que esvan aplegar per contemplar-la.

DiVEnDRES SAnt

Però, seguint el costum dels diferentsmunicipis catalans, el dia de més activitatva ser Divendres Sant. Els actes van comen-çar a primera hora del matí amb laProcessó de les Creus, seguida per la tradi-ció de Matar la Serp i pel trasllat del SantCrist cap a la Capella de la Verge Maria.Unes hores després es va retornar a l’esglé-sia de Sant Jaume.

I a les 12.30h va arribar un dels momentsmés especials: la Solemne Funció del’Agonia o les Set Paraules, que seguint elcostum van tenir lloc a l’església de SantJaume, reunint nombrosos devots que noes van voler perdre aquest moment, undels més especials de la Setmana Santa riu-domenca. Ja a la tarda va ser el torn de laLitúrgia de la Passió i Mort del Senyor, i dela tan esperada Processó del SantEnterrament, en la qual hi van participar lesConfraries de Riudoms, la Banda de MúsicaPrincipal de Riudoms i la Coral DolçaCatalunya, entre moltes altres personesque van contribuir a fer possible un anymés aquest esdeveniment tradicional ialhora religiós.

Tot plegat posar punt i final amb un tomés festiu. Dissabte de Glòria, va arribar laVetlla Pasqual i una cantada de Caramellespels carrers del centre de la vila, i l’endemàes va celebrar l’Eucaristia per viure el dia dePasqua, entre d’altres actes que van posarla cirereta del pastís a la jornada.

‘EL DiA DE LA MonA’

Però la Setmana Santa va acabar aquí.Seguint el costum del que ha estat habitualdes de sempre a casa nostra, el Dilluns dePasqua també és una jornada especial. Ésconegut com el ‘Dia de la Mona’. I és queen aquesta data, és habitual que la gentsurti amb la família o amb els amics a pas-sar el dia fora i poder compartir la mona, eldolç característic d’aquestes dates Una jor-nada especial per a molts, que ajuda a pro-longar una mica més els dies de vacances.

� Mònica Just Rosals

número 490 • abril 2012

actualitat


� La pluja va fer acte de presència el Divendres Sant.


� Matar la serp és una tradició de la Setmana Santa riudomenca.


� Dissabte de Glòria, va arribar la Vetlla Pasqual i una cantada de Caramelles.

9

actualitat


La Diada de Sant Jordi és una de les datesmés assenyalades per a tots els catalans. IRiudoms no n’és cap excepció. Centenarsde riudomencs van sortir al carrer percompartir una celebració especial en quèles roses i els llibres van ser novament elsgrans protagonistes. Com sempre, la citava esdevenir tot un èxit.

Els actes previs a la diada van començarel dia 15 d’abril, amb un festival organitzatper l’Esplai del Casal Riudomenc, i que vadur per títol Sant Jordi 2.0. Durant la repre-sentació, els membres de l’esplai van posaren escena una proposta diferent i original,a través d’un espectacle en forma de càs-ting en el qual es buscaven personatgesper representar la llegenda. Tot plegat hovan fer trencant tots els tòpics que s’ha-vien conegut fins ara entorn als personat-ges de la llegenda.

Uns dies més tard, el 21 d’abril, va ser eltorn d’una nova sessió de l’Hora delConte, amb La fada Xiela. Una sessió queva estar conduïda per la pròpia autora,Judit Robert, i la il·lustradora CristinaCaupena.

LA PLAçA DE L’ESgLéSiA, EPiCEntRE DE LA DiADA

Però la gran jornada festiva es va viureel diumenge 22 d’abril, quan la plaça del’Església de Riudoms es va convertir en l’e-picentre de la celebració d’aquesta festivi-tat tan assenyalada. Així, doncs, a partir deles deu del matí i fins passades les vuit delvespre, s’hi van instal·lar les parades d’enti-tats i de roses i llibres.

A la tarda, els protagonistes van ser elsmés petits. Primer, va tenir lloc, a la matei-xa plaça, el Concurs de Dibuix a càrrec de

l’AMPA de l’Escola Beat Bonaventura deRiudoms i el lliurament de diversos premis.La diada del diiumenge va finalitzar amb

Un Sant Jordi amb accent riudomencEl gruix d’actes es va concentrar durant el diumenge 22 d’abril

� La Pamela, amb els seus pares, mirant l’oferta literària, en una parada de la plaça, ambespecial atenció als llibres de contes.



actualitat

una bona ballada de sardanes a la mateixaplaça.

L’endemà, 23 d’abril, les parades deroses i llibres van tornar a instal·lar-se a laplaça de l’Església. Tot i ser un dia labora-ble, també va resultar ser tot un èxit.

“Mama, em compres un conte?”.Aquesta frase mostra l’ interès que els nensi nenes manifestaven, entusiasmats, entrobar-se a tants llibres al seu abast. Peròno només els nens, sinó que també cente-nars d’adults es van agrupar al voltant deles taules dels diferents per triar, remenar iescollir el llibre més adequat a les sevespreferències.

Altres, esperaven el seu torn a la restade parades de la plaça, amb l’objectiud’arr odonir la jornada i comprar una rosa,completant així la tan arrelada tradicionalcatalana.

Sigui com sigui, el temps va acom -panyar i la celebració de la Diada de SantJordi va transcórrer sense incidències. Ara,els veïns de la vila s’acomiaden d’aquestacita, però ja tenen la mirada fixada en elspropers esdeveniments, que ompliran demoviment, color i tradició els calendarisriudomencs.

RoSES A CAnVi D'AbRAçADES

La residència Onada rambé es va sumara la celebració de la Diada de Sant Jordi,amb la seva tradicional cita anual basadaen repartir roses a canvi d'abraçades.

Ja fa un mes i mig que els residents vancomençar a preparar les roses i els puntsde llibre. Com cada any, van pintar els bas-tons que havien de fer de tija i després vanafegir-hi la flor, que la van enrotllar al vol-tant del bastó per donar forma a la rosa.Tot i que han anat variant els colors, enaquesta ocasió van predominar el blanc iel rosa clar. Pel que fa als punts de llibre, esvan elaborar amb un disseny abstracte,simbolitzant una rosa.

Després de molta feina, el diumenge 22i el dilluns 23 d'abril els avis de la residènciavan sortir cap a la plaça de l'Església, carre-gats de flors. Van repartir gairebé 500 rosesentre tots els presents i, això sí, cadascunad'elles a canvi d'una forta abraçada.

� M. J. R.


� El llibre va ser el principal protagonista de la festa.

CEDIDA

� Una rosa, a canvi d’una abraçada, una bona iniciativa de la residència L’Onada.


� Guanyadors dels diversos concursos de dibuix del diumenge.

actualitat


El 28 de novembre del 1931 naixia JoanGuinjoan, un riudomenc que ha dedicat laseva vida a la música i que s’ha convertiten un dels grans del nostre país. De fet, desque es va endinsar en la celebració del seu80è aniversari a finals de l’any passat,Guinjoan ha tornat al primer pla de l’actua-litat cultural i musical, no només catalana,sinó també a nivell estatal, i ha estat entre-vistat per reconeguts mitjans del nostrepaís.

Té 80 anys i es troba immers en unaetapa de plena activitat. Content i emocio-nat, explica que “sóc el primer català a quila Orquesta y Coros Nacionales li dediquenCarta Blanca, i això és una gran sort”. Estracta d’un cicle de concerts, conferències,exposicions i actes de tot tipus que girenentorn a una figura en concret i que tenenMadrid com a epicentre. D’aquesta mane-ra, entre el 29 de febrer i el 13 de març, esvan programar tres concerts per a música

de cambra, dos de simfònics –dirigits perErnesto Martínez Izquierdo i José Pons-,taules rodones i molts altres actes, totscentrats en Joan Guinjoan.

Per a ell és un honor haver rebut aquestreconeixement, que habitualment se cen-tra en músics de prestigi internacional. Defet, Eliot Carter, Henri Dutilleux o SofiaGubaidulina, sense anar més lluny, “sónalguns exemples dels fantàstics músics

Joan guinjoan, un compositor riudomencamb reconeixement internacionalÉs el primer català a qui la Orquesta y Coros Nacionales dediquen la seva Carta Blanca. També és el

primer compositor resident del Palau de la Música Catalana

actualitat


actualitat

que han tingut Carta Blanca a Madridabans que jo”, explica Guinjoan amb satis-facció. Ara, el cicle ja ha posat punt i final, ies pot dir que ha estat tot un èxit. Fins i totli han dedicat una exposició fotogràfica, i lihan editat un llibre, de la mà de l’Orquestay Coro Nacional de España. També cal des-tacar la interpretació que van fer d’unapeça de Guinjoan els membres delQuartet Brodsky, una formació britànica degran prestigi.

RESiDEnt AL PALAU DE LA MúSiCA

Aquesta temporada 2012-2013, el com-positor riudomenc està vivint una etapaespecial. El Palau de la Música Catalana téper primera vegada un compositor en resi-dència, una iniciativa creada amb l’objec-tiu de donar una centralitat a la creaciómusical actual i posar en valor tant elscompositors nacionals com els internacio-nals.

Per decisió unànime de la ComissóArtística del Palau, i tenint en compte laqualitat, personalitat i reconeixement de laseva obra, el primer compositor en resi-dència és precisament Joan Guinjoan, quedestaca per l’ús d’un llenguatge musical

molt propi, que constitueix en si mateix ununivers sonor ple de referències al territori.Com a compositor resident, el Palau de laMúsica Catalana programa diverses obresdel músic riudomenc (fins a 14), i ell com-posa una obra per a l’Orfeó Català, queserà estrenada a nivell mundial. Serà unapeça amb lletra del poeta Màrius Torres ique portarà per títol Encara.

D’altra banda, està treballant en la com-posició d’un concert per percussió iorquestra, que estrenarà el percussionistabritànic Tristan Fry, i amb una obra pergran cor i orquestra, que anirà a càrrec del’Orfeó Català i L’Orquestra Simfònica deGalícia, i que estarà dirigida pel prestigiósVíctor Pablo Pérez. A més, està treballanten un encàrrec del basc Iñaki Alberdi, a quiell mateix defineix com “un dels millorsacordionistes del món”. I és aquí quanJoan Guinjoan aprofita per recordar els ini-cis de la seva trajectòria musical amb unacordió, el primer pas per acabar-se con-vertint en un dels músics més reconegutsdel nostre país.

Ara, a mitjans de maig, participarà en unreportatge de TVE que gira entorn el 15è

aniversari de la discogràfica CatalunyaMúsica, que ha gravat tota la seva obra.

VinCULACió AMb RiUDoMS

Ja fa molts anys que Joan Guinjoan vamarxar de Riudoms (en tenia 21) però elseu sentiment riudomenc segueix tan viucom el primer dia, així com també la sevaestima pel poble. “Sempre he tingut vincu-lació amb Riudoms i sempre la tindré”,explica Guinjoan. Recorda que hi té fami-liars amb els que manté una molt bonarelació, així com també amb l’Institut queporta el seu nom. “Potser m’agradariaanar-hi una mica més, però hi vaig sempreque puc”, explica el compositor.

A banda de tota l’activitat programadaper aquesta temporada i que gira entorn alseu 80è aniversari, Joan Guinjoan té moltsplans de futur, i assegura que continuaràendavant mentre la salut li permeti. Així,ara inicia una nova etapa amb il·lusió iganes de fer coses. Un fill predilecte deRiudoms que s’ha fet un lloc entre elscompositors de prestigi internacional.


l’om revista de riudoms

actualitat

14

Aquest jove de 24 anys és en Sergi Magrei fa uns mesos que viu a Riudoms. És cui-ner i fa de model en el seu temps lliure. Al2009 va entrar en el món de la moda i haguanyat diversos certàmens. Aquest mesha estat escollit per representar la demar-cació de Tarragona en el concurs“Caballero de España”, i ja té un peu a lagran final.

Fa un parell de setmanes que es vatraslladar a Madrid, on es va reunir amb laresta dels 51 candidats en una agència dela capital. Allà van ser cridats provínciaper província i van recollir les seves ban-des i roba per desfilar.

A partir d’aquí el concurs va donar elseu tret de sortida. Juntament amb elsaltres aspirants, es van fer una foto grupala una plaça de Madrid i a continuació vantornar a l’agència on van desfilar ambroba de carrer, banyador. Posteriorment,se’ls va fer una entrevista personal on esvan donar a conèixer.

Una vegada ja havien desfilat tots, esvan reunir en una sala on havien de nome-nar els 25 que passarien a la final. La sorpre-sa va ser que van agafar dos candidats mésgràcies a la gran competència que hi havia.Sergi Magre va ser escollit per passar a lafinal. Ell mateix ha afirmat que no s’hoesperava, «recordo que estava assegut i emvan cridar dues vegades, no m’ho creia».

Magre és l’únic candidat de Catalunyaque ha passat a la final. Lleida, Barcelona i

Girona no van passar la primera fase. Afinals de maig se celebrarà la gran final, onhauran de caminar sobre la passarel·la.

Malgrat no saber encara el premi final,en Sergi ha afirmat que no s’espera

guanyar i s’ho anirà a passar bé, “passi elque passi aniré a gaudir del dia; arribar ala final és molt díficil”.

� Elisabeth Sarresca Juncosa

El veí de Riudoms Sergi Magre passa a la final delconcurs ‘Caballero de España’

� Sergi Magre és cuiner i fa de model en el seu temps lliure.ELISABETH SARRASECA


actualitat

El dia 1 de maig es va dur a terme la 23 edició d’aquesta ja tradi-cional trobada. El primer acte, a les deu del matí, es va dur a termea les Caves Marc Vidal, on els participants van visitar les bodeguesi el museu de cotxes antics. Cap a dos quarts d’una de la tarda, vanassistir a Missa, on es van dedicar uns minuts als ex soldats ques’han quedat en el camí. Al sortir de l’ofici religiós, els participantsvan fer un dinar de germanor al Centro Riudomense, amb un ballfinal molt emotiva. Durant la trobada, es van recordar les anècdo-tes viscudes fa prop de seixanta anys que encara queden en lamemòria de molts dels participants. (Foto de la trobada de 2008)

CEDIDA CEDIDA

XXii trobada d’ex soldats de la base Aèria de Reus

El diumenge 13 de maig, des de les 10 del matí fins la una delmigdia, se celebrarà a la plaça de l’Església la 3a Trobada de Puntde Creu de Riudoms. Des de la seva primera edició, la cita hacomptat amb un important nombre de participants.

De fet, la bona resposta rebuda en les primeres convocatòriesha animat l’organitzadora, Josefina Curto, a continuar endavantamb aquesta iniciativa, que també compta amb el suport del’Ajuntament de Riudoms i de diversos comerços i entitats.

Així, doncs, les persones que són aficionades a aquesta laborpodran mostrar les seves peces al poble, i compartir l’experiènciaamb altres participants. De fet, aquesta activitat crida l’atenció depersones d’edats molt diferenciades.

Diumenge, 13 de maig, 3a trobada de Punt de Creu

Seguint la tradició, i ja són una pila d’anys, Francisca TorresFargas, veïna de Riudoms, de 99 anys, va lliurar la mona a la sevafillola, la seva germana Rosita, de 85 anys. Són dues de les sis ger-manes, que viuen entre Riudoms i Reus: Francisca, Sebastiana,Maria (traspassada), Rosita, i les bessones Josefina i Pilar.

El lliurament de la mona va estar envoltat d’emotivitat entrepadrina i fillola i la resta de família que les van acompanyar enaquest entranyable lliurament. Des de L’Om, Revista de Riudoms,una cordial salutació a les germanes Torres Fargas. Per força anys!

Francisca torres (99 anys) dóna la mona a la fillola

CEDIDA


L’Escola Cavaller Arnau ja té la primera pedra posadaLa construcció del nou edifici de l’EscolaCavaller Arnau ja ha començat de maneraoficial. I és que, tot i que les obres estanen marxa des del mes de març, el passat15 d’abril va tenir lloc l’acte de col·locacióde la primera pedra del nou equipamenteducatiu, una de les inversions més espe-rades a la vila durant els últims anys i queara ja s’ha convertit en realitat.

Els gegants Galderic i Gaudí de la Colla

Gegantera de Riudoms i els tabalers de laColla de Diables van protagonitzar la ves-sant més festiva i popular de la jornada,en la qual també hi van prendre part elsmembres del Circ de les Musaranyes –impulsors de l’escola de circ que s’estre-narà a l’estiu a Riudoms-, que van propo-sar tallers adreçats als més petits.

Després va arribar l’hora dels parla-ments. L’alcalde de Riudoms, Josep M.

Cruset; la directora de l’Escola CavallerArnau, Montserrat Bono i el directorgeneral de Centres Públics delDepartament d’Ensenyament de laGeneralitat, Jordi Roig, van centrar lesseves intervencions en la importànciaque representa el fet d’haver pogut tirarendavant un projecte d’aquestes caracte-rístiques en un moment en què l’econo-mia es troba en una situació especial-ment delicada. Un fet que van definir


L’Escola Cavaller Arnau ja té la primera pedra posadaJOSEP MARIA FONT MASSÓ

com una molt bona notícia per als riudo-mencs i riudomenques, que veuran comqueden cobertes les seves necessitatseducatives per als propers 25 anys.

El moment més esperat va arribar justdesprés, amb la col·locació de la primerapedra. Tot i això, en aquesta ocasió hovan voler fer d’una manera diferent delque és habitual, amb la simulació d’unacàpsula del temps en la qual es van dipo-sitar diferents objectes i missatges delsinfants, fins i tot del propi alcalde. La ideaés que, d’aquí a 25 anys, la càpsula s’obri

de nou en un acte que es preveu quesigui especialment emotiu i en què esrememorarà el moment viscut aquest2012.

CoMPtE EnRERE PER AL noU EDiFiCi

Ara, doncs, comença oficialment elcompte enrere per a la posada en marxad’aquest nou equipament educatiu, queha pogut iniciar les obres malgrat lescomplicacions del moment actual i des-prés de molts anys de gestions i d’unallarga espera, que es remunta a l’any

2008. Finalment, van ser els pressupostosde la Generalitat els que van desencallarel projecte, destinant-hi una partida de2,5 milions d’euros.

Aquest centre és l’únic de nova cons-trucció que enguany es construeix a lescomarques de Tarragona i, una vegadaentri en ple funcionament, permetrà queels mestres i els alumnes es puguin tras-lladar a les noves instal·lacions, deixantenrere l’edifici de les Escoles Velles.



actualitat

Ballant en un tancar d’ulls. Aquest és eltítol d’una sardana creada pel riudomencAntoni Guinjoan i que ara forma part d’unprojecte solidari: el disc Onze sardanes pera l’ONCE, una iniciativa que és el resultatd’una llarga història. I és que Jordi Fort, del’entitat Amics de la Sardana de Cornellà,està afiliat a l’ONCE, i temps enrere va pro-posar celebrar un curs de sardanes per amembres d’aquesta organització. La citava comptar amb nombrosos participants,i Antoni Guinjoan els va escriure aquestasardana, una peça que es va estrenar enun aplec sardanista celebrat a Cubelles.

Però com que la cita va esdevenir unèxit, Jordi Fort va proposar a l’ONCE lapossibilitat d’enregistrar un disc amb sar-danes dedicades a l’organització. La ideava anar prenent forma i va tirar endavant,amb la implicació de diversos composi-tors i músics. A principis de 2011 es va ini-ciar la producció del disc, que es va pre-sentar oficialment a finals del mateix any,en un acte que va tenir lloc a l’AuditoriONCE Catalunya.

Els títols i els autors de les sardanes sónSardanes a l’ONCE, de Jordi Paulí i Safont; Aulls clucs, de Daniel Gasulla i Porta; Llums,de Jesús Ventura i Barnet; Haidra i Jaso, deAgustí Serratacó i Costa; Més enllà, deCarles Raya i Civit; Sisè sentit, de LluísAlcalà i Baqués; Amb la llum del cor, deTomàs Gil i Membrado; Amb tota la il·lusió,de Joaquim Soms i Janer; Un home Fort,de Carles Santiago i Roig, Once in your life,

de Anna Abad i Gils, i Ballant en un tancard’ulls, del riudomenc Antoni Guinjoan iSimeón.

Tan sols unes setmanes abans que sor-tís a la llum el disc, Guinjoan va presentartambé una sardana, però en aquest casestava dedicada a la Mare de Déu deMisericòrdia. Es va estrenar a Reus el dia18 de setembre, durant la celebració del’Aplec Baix Camp. Llavors, el compositorreconeixia que la sardana no passava pelseu millor moment, però el cert és queiniciatives com la del disc solidari donenun cop de mà a fer aflorar de nou aquesta

tradició genuïnament catalana.

El disc és un exemplar gratuït, i elsautors participants han cedit els drets d’e-dició, distribució i difusió a l’ONCE. Ambl’edició d’aquest treball discogràfic,l’ONCE Catalunya i la Federació Sardanistade Catalunya han decidit tirar endavantun conveni amb la voluntat d’una coordi-nació més fluïda. De fet, van decidir crearun grup de treball per estudiar noves pos-sibilitats de treball conjunt de cara alfutur.

� Redacció

Antoni guinjoan participa en el disc ‘onze sardanesper a l’onCE’ amb una composició seva

� Antoni Guinjoan, a la plaça del Santuari de Misericòrdia de Reus, a l’Aplec Baix Camp.ALBA MARINÉ

actualitat


El passat dijous 19 d’abril ConvergènciaDemocràica de Catalunya (CDC) deRiudoms va celebrar la seva AssembleaGeneral a l’Epicentre Gaudí, en la qual laformació va tornar a confiar en la figura delfins ara president, Ramon Margalef, quecontinuarà en el càrrec després d’haverestat escollit per unanimitat. On sí que hiha canvis, per exemple, és en la Secretariadel Comitè Executiu Local, que serà ocu-pada per la també regidora riudomencaMontserrat Corts, que prendrà el relleud’Artur Fargas.

L’Assemblea General, que va ser presi-dida pel recent nomenat president de laFederació de CDC a Tarragona i alcalde deRiudoms, Josep M. Cruset, va tornar adonar suport a l’actual President delComité Executiu Local. Així, doncs, el partitinicia ara una etapa contininuïsta, quecontinuarà encapçalada per RamonMargalef, qui és membre del ComitèComarcal del Baix Camp de CDC, a mésd’ocupar altres càrrecs dins de la forma-ció.

Margalef afronta aquesta nova etapaamb “una gran satisfacció” i més tenint encompte que Riudoms és la segona pobla-ció de la comarca pel que fa al nombre demilitància. D’altra banda, també és cons-cient de la responsabilitat del partit anivell de Tarragona, ja que ell forma partde l’equip encapçalat per Josep M. Crusetcom a responsable de militància de l’exe-cutiva.

Com a reptes importants, Margalef pre-tén continuar amb la tasca duta a termeen els últims anys. “Hem viscut un incre-ment molt important de militants –actual-ment superem el centenar- i aquest últimany hem tingut una quarantena d’altes.D’altra banda, el president local de CDCvol que el partit obri portes a tothom, per-què “hem de donar una millor i clara infor-mació a la població de tot allò que estemfent des de dins del partit”. La formaciólocal vol fer-se seu el lema del darrer con-grés: Una manera de ser, una manera de fer.

El Comitè Executiu Local esta format per:Rosa M. Asens (vocal), Francesc X. Bonet

(secretari de Política Municipal), JoséCapitan (vocal), Eloi Carrillo (vocal),Montse Corts (secretària del Comitè),Irene Domènech (vocal), Jordi Domingo(secretari d’Organització i Jurat del PremiJoan Cros i Gili), Joan Martínez (vocal),Rosa Jansà (vocal), Carles Fernández(secretari de Dinamització de la militàn-cia), Antonio Mas (vocal), Josep Nogués(vocal), Sergi Pedret (secretari comunica-ció), Carles Perpiñan (secretari de forma-ció), Maite Roca (tresorera), Eusebi Ruiz(vocal), Nelu Sorea (vocal) i RamonMargalef (president).


Convergència Democràtica de Catalunya ratificaRamon Margalef com a president local

� Ramon Margalef Batista, acompanyat del seu fill.CEDIDA

actualitat


‘Wojouh mina riad /Cares des del Riad’exposició de RamonMargalef, al CERAP

El dissabte 5 de maig es va inaugurar alCERAP l'exposició Wojouh mina riad /Cares des del Riad, de Ramon Margalef,un recull fotogràfic efectuat en terresmarroquines. L'autor riudomenc ens lapresenta juntament amb unainstal·lació sensorial d'aromes i colorsque ens transportaran al sud delMediterrani.

«Des de Ouarzazate a Essaouira, vamdescobrir un riad prop de Bab elKhemis a la Medina de Marrakech, con-cretament a Sidi Ghanem, Derb Derraz.Allí és on les olors de les flors, delstarongers i de les espècies es barregen,on els mil colors pinten el vermell deles seves muralles»

Concentració en defensa del català Prop d’un centenar de persones es vanaplegar el dia 28 d’abril al vespredavant de l’Ajuntament de Riudomsper defensar la presència de la llenguacatalana a les escoles. L’acte va comp-tar amb la implicació de diferents enti-tats i col·lectius de la vila, així comtambé dels AMPA dels centres educa-tius, de les respectives direccions i delpropi consistori. Una professora del’Institut Joan Guinjoan va llegir unmanifest en defensa del català a lesescoles.

Es presenta el llibre ‘Siacom sia, poesia’

L'autora autodidacta riudomenca Mariadel Carme Barceló Barceló va presentarel divendres 20 d'abril, a la Casa deCultura de Riudoms, el seu nou llibrede poesia "Sia com sia, poesia".

L’acte va ser presentat per EudaldSalvat, regidor de Cultura del’Ajuntament de Riudoms. La filla del’autora, Tuni Salvadó, i altres dosmembres del Grup Dramèdia Teatrevan llegir poemes de Maria del CarmeBarceló.

Presentades les basesdels Premis Arnau dePalomar

El Centre d'Estudis Riudomencs Arnaude Palomar i la Regidoria de Cultura del'Ajuntament de Riudoms han convo-cat la 22a edició dels Premis Arnau dePalomar 2012, les bases generals iespecífiques es poden descarregar al’adreça electrònica www.cerap.cat

Les modalitats a concurs i les corres-ponents dotacions (que, a pesar delsmoments difícils que viviem, les enti-tats convocants han pogut mantenir)són les següents:

Investigació - 1.700 eurosPintura - 500 eurosNarrativa Breu- 200 eurosRecull Fotogràfic - 600 euros

taller de Memòria, a laCasa de Cultura

Els dijous 3, 10 i 24 de maig, i 7 i 21 dejuny, a partir de 2/4 de 7 de la tarda, tindràlloc a la Casa de Cultura de Riudoms, unTaller de Memòria, amb la col·laboració dela Residència L'Onada, que pretén mos-trar-nos les regles bàsiques per tal demantenir ben activa la nostra memòria.

Les inscripcions es poden fer, gratuïta-ment, a les Oficines de l'Ajuntament deRiudoms, a partir de dilluns 23 d'abril.

Els dies 16 i 17 de juny,nova Festa del CavallerArnau

L’AMPA Cavaller Arnau, en col·laboracióamb l'Ajuntament de Riudoms, està pre-parant la nova Festa del Cavaller Arnau,fundador de Riudoms.

Aquesta festa es durà a terme els dies16 i 17 de juny de 2012 (el canvi de datesha estat motivat per intentar evitar lesinclemències del temps que es produïenel mes de gener) i gaudirà d'un conjuntd’activitats que pretenen oferir una apro-ximació a l’època medieval en la queRiudoms esdevingué vila: jocs, música,àpats al carrer, productes artesans, etc.Així, en la programació dels actes prendriaespecial protagonisme la figura històricadel fundador de la vila de Riudoms i quedóna nom a l’Escola Cavaller Arnau deRiudoms.

actualitat


Unes 350 persones van poder gaudir dell’obra Stabat Mater, de Haydn, que va ofe-rir a finals de març l’Orquesta CàmeraMusicae de Riudoms al Casal Riudomenc.Aquesta jove formació musical, amb com-ponents de tota la demarcació, va fer unagran actuació, amb més de 60 persones al'escenari i amb una magnífica interpreta-ció per part de la mezzosoprano riudo-menca Tànit Bono Tell.

David Molina és el fundador i presidentde l’Orquesta Càmera Musicae, creadajuntament amb el director artístic i titularque és en Tomàs Grau.

� Quina ha estat la trajectòria de laformació fins ara?Camera Musicae va començar com unacompanyia d'òpera. Ens vam proposar feròpera en català i poder acostar la música atots els municipis, fins als més petits. Quetothom tingués l'oportunitat de tenirmúsica de qualitat a «casa seva» i nohaver-se de desplaçar a les ciutats. De laprimera òpera, Bastià i Bastiana en vam feruna gira de 40 representacions per totCatalunya i les Illes Balears, i vam guanyarel primer premi a la fira de Teatre deTàrrega. Poc a poc l'orquestra va anar aga-fant molta volada i avui en dia estem ofe-rint vora 40 concerts anuals arreu del terri-tori, principalment tarragoní, tot i quetambé actuem per altres zones. Tambéactuem una vegada a l'any al Palau de laMúsica.

� Quantes persones la integren?

L'orquestra no té una plantilla fixa.Depenent de les obres que interpretemnecessitem uns músics o uns altres. Així,anem des de produccions on treballemamb 14 músics fins a d'altres que som finsa 50 o més si es requereix cor com enaquesta última ocasió.

� Quin tipus d'actuacions heu fet?Quin tipus de música?Interpretem música clàssica. Actuem encasals, teatres, auditoris o esglésies.També en algun festival d'estiu em tocat al'aire lliure comen el festival internacionalde Cambrils i Altafulla. Hem actuat enpobles tan petits com Cabra del Camp,amb 400 habitants, com a Barcelona alPalau de la Música o al Teatre Principal deMao.

� Tànit Bono Tell va fer una granactuació al Casal Riudomenc...Estem molt contents d'haver pogutactuar amb la Tànit. Aquest any passat vaacabar la seva carrera a Amsterdam i araestà estudiant un Postgrau a València ambla que es considera en aquest moment lamillor professora de cant d'Espanya, AnnaLuisa Chova. En aquestos concerts que harealitzat amb nosaltres ha demostrat queli espera una gran carrera com a solista. Iaixí ens ho han confirmat les bones críti-ques que ens han arribat de diversosmúsics que ens han vingut a escoltaraquesta setmana de concerts. De la sevaveu se n'ha de destacar el seu so dolç iavellutat que la fa tant especial.

� F. C.

orquesta Càmera Musicae de Riudoms fa passosferms cap a la seva consolidació

� Actuació de l'Orquesta Càmera Musicae al Palau de la Música Catalana de Barcelona.CEDIDA

actualitat


Ticket, un nou espectacle de teatre gestualcreat col·lectivament per Eduard Méndez,Xevi Casals, Gerard Domènech, MarcMontserrat i Tricicle, es presenta el dia 12de maig, a les 21 hores, al CasalRiudomenc. Ticket és un viatge per la his-tòria del cinema d’humor, un espectaclede teatre d’acció que pren com a punt departida les seqüències còmiques més uni-versals: Charles Chaplin, Marx Brothers,Keaton, Laurel & Hardy, Tati, RowanAtkinson (Mr. Bean ) i Monty Python, entrealtres, per transformar-les i traslladar a l’es-cenari reinterpretades a la manera deClownic.

Altres espectacles programats peraquest mes al Casal són: El gran Aleix, acàrrec del grup teatral de Riudoms(Associació de Jubilats i Pensionistes), eldiumenge 27 de maig, a les 21, hores , i laprojecció de les pel·licules Lorax, en busca

de la trufula perduda i The Artist, el diumen-ge 20 de maig a les 17 i 19.30 hores.

Les entrades per aquests espectacles esposen a la venda el dia 3 de maig.

‘ticket’, espectacle de teatre gestual, el dia 12 demaig, al Casal Riudomenc

CEDIDA


actualitat

golden retrieverEl Golden Retrievero cobrador daurat és una raça de gos rela-tivament moderna i popular, sobretot als Estats Units iEuropa. Es pensa que es va desenvolupar al Regne Unit i mésconcretament a Escòcia voltant de l'any 1850, però les mes-cles produïdes per obtenir aquesta raça encara no es conei-xen. Amb les seves característiques de gos cobrador, sabue-so, Bloodhound i spaniel d'aigua, és un hàbil gos de caçaamb habilitats per rastreig.

El pelatge és dens i resistent a l'aigua i pot ser llis o lleuge-rament ondulat. En general, és llis en l'àrea de l'estómac. Elpelatge de color or també pot ser d'un color caoba, encaraque això no és acceptat al Regne Unit. Quan el GoldenRetriever va creixent, el seu pelatge pot ser més fosc o mésclar, juntament amb un notable emblanquiment de la pell i alvoltant del musell. Els golden retrievers perden pèl durant totl'any i sobretot durant els canvis d'estació, dues vegades l'any.S'ha de raspallar el cabell almenys una vegada a la setmana (imés freqüentment durant la muda) per eliminar tot el pèlmort, que fa que la mantell estigui molt més vistós i brillant.

Els mascles adults generalment mesuren de 56 a 61 cm ipesen entre 31 i 36 kg, mentre que les femelles mesuren de51 a 56 cm i pesen entre 27 i 31 kg. La cua en els masclesoscil·la entre 45 i 50 cm, mentre que a la femella oscil.la entreels 40 i 45 cm. En algunes ocasions el gos pot tenir sobrepèsdes que neix i tot i estar a dieta no baixarà de pes.

Les rosesEl color vermell, amor profund.El color taronja, irresistible.El color teula, innovador.El color morat, generós.El color crema, delicat.El color vermell i groc, creatiu.El color fúcsia, agraït i bondadós.El color salmó, cuqueta com cap més.El color marfil, humil i discret.El color mostassa, afectuós.El color pitimí, juvenil i divertit.El color malva, gratificant.El color groc, llum de sol.El color negre, reposat i silenciós.El color blanc, amor sincer sense límits.El que fa sentir la rosa és un no sé què molt especial.

� Maria Rosa Jansà Gavaldà

tal dia farà un any


Està estudiat que cada vegada que anem acomprar, per exemple, productes xinesosbarats ens estem rebaixant el sou. Per què?Doncs, molt senzill. Perquè adquirim a unpreu assequible el que abans fabricàvemaquí o a un país semblant que respectavamés o menys els drets laborals. En aquestsmoments, però, amb l’anomenada globa-lització famosa i les xarxes socials impres-cindibles, no vivim oficialment aïllats nicada Estat pot protegir els seus ciutadansmitjançant la recaptació d’impostos i laposterior redistribució de la riquesa quegenerava la seva economia en forma deserveis, que hem anomenat “estat delbenestar”. Però, és clar, per redistribuir, pri-mer s’ha de crear i, lògicament, fabricar. Ino hi ha cap dubte que, a hores d’ara, quifabrica i ven més econòmic són els païsosanomenats emergents, sense oblidar elpes del capital financer especulatiu amb elseu enorme poder que accelera la compe-titivitat global, la deslocalització, l’emigra-ció, etc.

Així, abans, amb un sol salari extern, podiaviure –o sobreviure– una família. Ara, ambdos, no s’hi arriba. I molts no en tenen esta-dísticament o realment cap. I els estatscapitalistes s’aferrissen gravant les rendesdel treball de les classes mitjanes i no s’atre-veixen pas gaire amb les multinacionals niamb el capital de les grans fortunes, quediuen que creen ocupació i, per postres,aquests mateixos estats, en aquesta sub-hasta competitiva per atreure inversions,els ho perdonen tot. Que han abolit pas elsparadisos fiscals? No. Però, de moment, lesclasses baixes són migratòries i les altes,com sempre, utilitzen, en profit seu, l’estat illurs recursos. Qui ha rescatat els bancs,com ara, s’ha compromès a afegir estímulsfiscals i a assegurar la continuïtat de les xar-xes de protecció socials als desocupats pera impedir una catàstrofe més gran? Peròllegim a la revista “Fobes” que el selecteclub mundial dels qui, com a mínim, tenenmil milions de dòlars en el compte correntha passat dels 1.210 l’any passat als 1.226que hi ha actualment. Aquest increment

contrasta amb una altra estadista, la queens diu que 1.200 milions de persones delnostre planeta viuen amb menys d’1,25dòlars al dia, és a dir, per sota del nivellmínim de subsistència.

Cal un canvi d’actitud o de mentalitat. Sifuncionà amb els països que, a les sevesfàbriques, explotaven els nens, per què nopot ser viable amb els adults? Pagar menysper cobrar menys és la solució? No ho crec.A més, pregunto, la millor decisió l’hauriade prendre qui més mana o qui més ensap? Mentrestant, segons ha fet públic lamateixa Agència Catalana del Consum(ACC), aquesta vol traslladar als jutjats elsexpedients de les grans companyies quesiguin reiteratives en les males pràctiquesdavant dels consumidors per reclamar lacessació de l’activitat infractora i evitar, així,que aquesta es continuï repetint en eltemps com passa correntment perquè, aaquestes empreses, curiosament i permis-siva, els suposa més barat pagar les infrac-cions que complir la normativa. Ja veuremcom s’acabarà quan es desplegui l’adminis-tració electrònica a l’ACC a partir de l’any2013. Però, de moment, entre els podero-sos, qui compleix allò de qui la fa la paga?Ja en saben la resposta, oi?

No és la crisi, no. És el temps –i el sistema–el que ha canviat. I ha quedat prou demos-trat que el nivell de vida que hem portat lesdarreres dècades era una entelèquia insos-tenible. Era un somni que molts presump-tuosos nous rics o inflats gegantons vanito-sos amb peus d’argila s’han cregut. I ara, uncop desperts d’aquest malson, ¿tots hemde pagar les conseqüències nefastes de lamala racionalització dels recursos, de l’es-peculadora construcció indiscriminada, deles xacres de la gestió ineficient, d’inopor-tunes polítiques públiques que, a més, vanvoler assumir competències no obligatò-ries que en aquest moment s’han traduïten una càrrega més i no hi volen renunciarper no posar-se en contra l’opinió pública?Què deixarem als nostres néts? Raimon jaens cantava el llunyà any de 1976 “Qui pre-

gunta ja respon, / qui respon, també pre-gunta”. En aquest sentit, “Les preguntesque no podem respondre són les que mésens ensenyen. Ens ensenyen a pensar. Sidónes a un home una resposta, l’únic queen treu és un fet petit. Però dóna-li una pre-gunta i buscarà les seves pròpies respos-tes... D’aquesta manera, quan trobi les res-postes, seran molt valuoses per a ell. Commés difícil és la pregunta, amb més insis-tència busquem. Com més insistènciaposem en la recerca, més aprenem...”,segons diu Kvothe, l’hostaler pèl-roig, alcapítol 83 de “El temor d’un home savi”(Editorial Rosa dels Vents, 2011) de l’escrip-tor nord-americà Patrick Rothfuss. Però, sideixem aquest mag de la literatura fantàs-tica, ens trobem que l’endeutament de laGeneralitat acumulat al final de l’exercici del’any 2011 sumà 41.778 milions d’euros,que suposà un increment del 22% en rela-ció amb el del 2010 i, segons el Bancd’Espanya, fixa un nou màxim històric en lasèrie, perquè, al 2008, l’endeutament de laGeneralitat era tot just la meitat, és a dir, de20.825 milions. En fi, no cal fer-ne cap mésprogressió. Però, insisteixo que preguntarés l’única manera que tenim els humansd’adquirir coneixement, d’entendre el mónque ens envolta i de lluitar contra autorita-rismes, dogmes de fe, formes de pensa-ment únic i supersticions.

En aquests temps de vicissituds, també ésil·lustratiu llegir l’informe resum, datat el 8de novembre de 2010, “La despesa militarde l’Estat espanyol per a l’any 2011”, elabo-rat per Pere Ortega, del Centre d’Estudisper a la Pau J.M. Delàs de Justícia i Pau, queens notifica que superà els disset milmilions d’euros. Cada un dels cacesEurofighter 200 que adquireix el Ministeride Defensa costa trenta milions d’euros.Cada hora de vol d’aquests aparells, més dequaranta mil. Cada helicòpter de combatTigre, més de cinquanta-sis milions d’euros.Per això ara voldria recordar que Costa Ricafou el primer país del món en abolir l’exèr-cit com a institució permanent l’1 de des-embre de 1948 i això consta a l’article 12 de

Fer els ulls grossos o tenir-hiun pa en cada un?

tal dia farà un any


la seva constitució. I Panamà fa més de vintanys que també decidí no tenir-ne cap.

Amb aquestes xifres i moments crítics,ens pot cridar l’atenció que l’Estat espanyoles permeti el luxe d’encarregar per 82.600euros (primer n’eren previstos 94.000) alreputat representant de l’hiperrealismepictòric espanyol, el madrileny Bernardo(Pérez) Torrens, un retrat del president delCongrés espanyol (2008-2011), el “socialis-ta” José Bono Martínez, per a “penjar-lo”,protocol·làriament, a la “galeria” d’aquestacambra representativa. Paral·lelament,també podem repassar, sense voler ser pasexhaustius, alguns nomenaments darrersde familiars endollats del PP a preu d’orque han aparegut publicats al ButlletíOficial de l’Estat (BOE) i prou comentats adiversos mitjans de comunicació, entre elsquals trobem Elisa Robles Fraga, nebodade Manuel Fraga Iribarne, designada direc-tora general del Centre per alDesenvolupament Tecnològic Industrial(CDTI), organisme depenent de laSecretaria d’Estat d’Investigació,Desenvolupament i Innovació, adscrita alMinisteri d’Economia i Competitivitat.Víctor María Calvo-Sotelo Ibáñez-Martín, fillde Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, presi-dent del Govern espanyol de 1981-1982,secretari d’Estat de Telecomunicacions i dela Societat de la Informació. José RamónBujanda Sáenz, cunyat de Miguel AriasCañete, ministre d’Agricultura, president dela Societat Estatal de Caució Agrària(SAECA), empresa pública participada perla Societat Estatal de Participacions Estatals(SEPI) i el ministeri d’Agricultura. JoséMiguel Martínez Martínez, concunyat deCristóbal Montoro Romero, ministre deFinances i Administracions Públiques, pre-sident de la Societat Estatal de Loteries iApostes de l’Estat (SELAE) depenent delMinisteri de Finances. María Ángeles AlarcóCanosa, exesposa de Rodrigo de RatoFigaredo, exdirector gerent del FonsMonetari Internacional (FMI), exvicepresi-dent del Govern i president de Bankia, ele-gida com a presidenta i consellera delega-da dels Paradors Nacionals. RicardoCospedal García, germà de María Doloresde Cospedal, secretària general del PP ipresidenta de Castella-La Manxa, directorde la Fundació Carolina, que, al final, per noperjudicà la seva germana, declinà ocuparaquest càrrec. Ignacio López del Hierro,espòs de la número dos del PP estatal,María Dolores de Cospedal García, propo-sat com a conseller de la Xarxa Elèctrica

(“Red Eléctrica”) que, després de fer-sepúblic, renuncià al càrrec que té una retri-bució anual propera als 200.000 euros. Laperiodista Carmen Gámir Moras, compa -nya sentimental d’Alberto Núñez Feijóo,president de la Xunta de Galícia, cap depremsa de la Secretaria d’Estat dePressupostos. Marcelino Oreja Arburua, fillde Marcelino Oreja Aguirre, exdiputat iexministre d’Afers Exteriors espanyol, i cosíde l’actual portaveu del PP al ParlamentEuropeu Jaime Mayor Oreja, nomenat pre-sident de l’Entitat Pública EmpresarialFerrocarrils de Via Estreta (FEVE). MiguelCardenal Carro, fill de Jesús CardenalFernández, exfiscal general de l’Estat ambJosé María Aznar López, president delConsell Superior d’Esports. Álvaro Ramírezde Haro y Aguirre, fill d’Esperanza Aguirre yGil de Biedma, assessor del Secretari d’Estatde Comerç, Jaime García-Legaz Ponce.María Zaplana Barceló, filla de l’exministrede Treball i expresident de la GeneralitatValenciana Eduardo Zaplana Hernández-Soro, assessora a la Secretaria d’Estat deTurisme. Iván de la Rosa Vallejo, espòs deMaría Soraya Sáenz de Santamaría Antón,vicepresidenta del Govern espanyol iministre de la Presidència i portaveu delmateix, lletrat a l’Àrea Jurídica deTelefònica; etc.

Clar que l’exvicepresidenta socialistaElena Salgado Méndez tot just fa pocs

mesos que ha deixat el càrrec i ja ha estatnomenada consellera de Chilectra, la filialde distribució del grup Endesa a Xile. Noens ha d’estranyar, perquè el grup italiàEnel i la seva filial espanyola Endesa fitxarenal seu dia com a assessor per a Amèrica lla-tina l’expresident del govern espanyol JoséMaría Aznar; l’expresident Felipe GonzálezMárquez també està en nòmina, en aquestcas, de Gas Natural pel seu coneixement deLlatinoamèrica; un dels pares de la consti-tució, el polític Miquel Roca Junyent, ésconseller d’Endesa; l’exvicepresident eco-nòmic Pedro Solbes Mira forma part de l’òr-gan d’administració d’Enel. En fi, gira elmón i torna al born. Les cireres, entre quiles remenen? No oblidem que els partitspolítics també utilitzen el Senat com aautèntic cementiri d’elefants per recol·locarels seus dirigents. Així hi trobem JoséMontilla Aguilera, del PSC-PSOE, expresi-dent de la Generalitat; Joan Saura Laporta,d’ICV, exconseller de la Generalitat, JordiVilajoana Rovira, de CDC, exconseller de laGeneralitat; Jordi Guillot Miravet, d’ICV;Joan Lerma Blasco, del PSPV-PSOE, primerpresident de la Generalitat valenciana iexministre; Carme Alborch Bataller, exmi-nistra amb Felipe González; MarcelinoIglesias Ricou, del PSOE, expresident de laDiputació General d’Aragó, i d’altres.

� Josep M. Toda Serra

� Si recordem el pensament de Nelson Mandela, polític sud-africà (1918), ja ens emfatitzàclarament que “Quan una cosa passa, deixa de ser impossible. I les coses passen quan hi haalgú que les vol fer passar”. Sempre hi ha algú o alguna cosa darrere.


retalls de diari

En diverses ocasions s’ha comentat l’actede la benedicció de la bandera del some-tent –la qual portava brodada una imat-ge de la Moreneta amb la seva serraladaal fons– realitzat l’any 1922, pel fet dequedar-ne una documentació gràfica iper haver participat de la festa l’arquitec-te Antoni Gaudí. Tanmateix, el sometentva organitzar altres actes de relleu quefins ara estaven caiguts en l’oblit. Així,dos anys més tard, per iniciativa d’unapersona devota de la vila va crear-se unaltar a la capella del Santíssim, que esposà sota la veneració de la Mare de Déude Montserrat. D’aquesta manera esdonava entrada dins de l’església a unanova advocació que fins aleshores nohavia tingut representació en els templesparroquials. El retaule on havia de des-cansar la figura fou encarregat al mestrereusenc Josep Domingo. La finançadorade tot l’altar fou Llúcia Segret Duran, unaimportant propietària de Riudoms, resi-dent a Barcelona, viuda des de 1917 deCàndid Salvadó Badia, de cal Ros. Lavídua Segret era titular de les extensesfinques del mas de la Mercadera, d’enFolquet i del Sabater, vora la partida deBlancafort. Tenia llogades les seves terresa mitgers i acostumava a passar els estiusa Riudoms amb la seva família. En elpropi mas del Sabater hi havia una cape-lla dedicada a la Verge Bruna, cosa quehavia produït que variés la denominacióde la finca per la de mas Montserrat.

La benedicció de la marededéu i delseu altar fou organitzat pel sometentlocal que, a més a més, tenia en aquestadevoció mariana la seva patrona. L’acte

El sometent i la Verge de Montserrat

� Imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

retalls de diari


va tenir lloc el dia 27 d’abril de 1924 i vainiciar-se a les onze del matí amb la reu-nió dels sometentistes amb el seu arma-ment a la plaça de l’Om juntament ambel delegat governatiu del partit, els regi-dors, l’alcalde, el jutge de pau i el clergat.La celebració va desenvolupar-se comsegueix: “Una vez organizadas las cuatrosecciones de que está compuesto elsomatén, con sus banderines, se hizoseñal, con el cornetín de órdenes, paraque saliera la bandera con su escolta decasa del cabo de distrito don JoséPallarés Subías. / Al llegar a la plaza delOlmo, la banda rompió con la Marchareal, en seguido se puso en marcha lacomitiva y una vez en la parroquia de SanJaime, los somatenistas quedáronse en elcentro del templo, ocupando sitio prefe-rente en el presbiterio las autoridades.Seguidamente, el reverendo rector, doc-tor Gatell, celebró el santo sacrificio de lamisa y durante ella, desde el púlpito, elreverendo José Mª Domingo, vicario dela misma, hizo, en castellano, una brevísi-ma reseña del somatén, recordando latradición y lo del Bruch, enalteciendo a laPatrona del somatén. / Fue repartido alos somatenistas y fieles un recordatorio

de la Virgen de Montserrat con lassiguientes palabras. “En recordança de laprimera festa que el somatent armat dela vila de Riudoms dedica a la sevaPatrona, la Verge de Montserrat XXVIIabril MCMXXIV.” / En el mismo orden, y alos acordes de la banda, desfilaron lassecciones, y una vez en la plaza del Olmoel delegado revistó a los somatenistas y ala sección de socorro, terminando la fies-ta acompañando a la bandera los acor-des de la Marcha real.” (La Vanguardia, 3-V-1924, p. 13.)

L’any següent, el 1925, va entronitzar-se un nou Sagrat Cor a la mateixa capelladel Santíssim. Com va passar amb la resta

del mobiliari religiós, aquestes novesincorporacions també foren consumidesper les flames de la maltempsada del’any 1936. Amb posterioritat a la GuerraCivil, va haver un membre de la famíliade cal Ros que va contribuir a la dignifica-ció de la Setmana Santa amb la donaciód’un misteri, el de la Pietat o elDavallament de la creu. Es tractava delcomerciant de fruits secs SebastiàSalvadó Badia –cunyat de Llúcia Segret–,establert a Barcelona, que va comprar elpas el 1940 perquè desfilés a la processódel Sant Enterrament, i de la qual encaraactualment en forma part.

� Joan Torres Domènech

‘ ‘ ‘ ‘L’any 1924, per iniciativa d’una devotade la vila, va crear-se un altar a la

capella del Santíssim, que es posà sota laveneració de Verge de Montserrat.

actualitat


El Club de Pàdel i Tennis Riudoms segueixtreballant per potenciar i desenvolupar elsesports de raqueta al nostre poble. A lesclasses per a nens i adults, tant de tenniscom de pàdel, iniciades a l’octubre passat,actualment s’han de sumar una sèrie d’ac-tivitats dissenyades per al segon i tercer tri-mestre de la temporada present, que hanfet augmentar la participació de més riudo-mencs i que donen una dosi extra de qua-litat realitzat fins ara.

La primera de les activitats és l’organit-zació de 2 tornejos en forma de lliguetaentre els alumnes de les escoles de Pàdel ide Tennis.

La lliga de pàdel, iniciada el passat mesde febrer, compta amb tres grups de dife-rents nivells, on les parelles juguen totescontra totes dins el seu grup, cosa que per-met realitzar bastants partits i que, per tant,implica conèixer els conceptes mínimsrelacionats amb la competició i sobretotexerceix una motivació per seguir apre-nent entre l’alumnat.

Pel que fa a la lliga de tennis, es preveuque s’iniciï en breu, i a diferència del pàdelels partits es faran a nivell individual. Ambaquesta iniciativa també és té com a objec-tiu la posada en pràctica de tot el què s’haanat aprenent a les classes durant l’hivern,procurant que els alumnes acabin senttotalment autònoms per a poder desenvo-lupar un partit de tennis.

Una altra activitat prevista, i que va diri-gida als alumnes més petits de secció detennis, és un intercanvi amb alumnes d’unaescola de tennis amb característiques simi-lars a la nostra. Aquesta idea es va dissenyarcom l’activitat de clausura de la temporadai després de realitzar els contactes perti-nents. Les jornades d’intercanvi es realitza-ran amb alumnes de la vila de Prades. Espreveu que al mes de maig, els alumnes del’Escola de Tennis de Prades vinguin tot unmatí a jugar amb els riudomencs, i a mit-jans de juny es faci l’intercanvi a Prades.D’aquesta manera, els més petits tambépodran posar en pràctica els seus aprenen-tatges en un entorn diferent.

Finalment, en l’agenda del Club dePàdel i Tennis Riudoms, també s’ha apun-tat la possibilitat de realitzar un Campus deTennis més Pàdel durant el mes de juliol,adreçat a tots els nens i nenes de pobleque, de forma més intensiva vulguin realit-zar un primer contacte amb aquestsesports, així com també a aquells alumnes

que han participat durant l’hivern i que vul-guin aprofundir durant un mes en la millo-ra dels dos esports de raqueta. Aquestaactivitat, s’està acabant de perfilar i prope-rament es donarà a conèixer de forma mésconcreta a nivell de tot el poble.

� Redacció

Augmenten els practicants dels esports de la raquetaEl Club de Pàdel i Tennis Riudoms ha endegat una sèrie d’activitats per al segon i tercer trimestre

�Mireia Cruz, la monitora, Valentina Morales, Clàudia Gómez i Oriol Gómez. Absent Sandra SedeñoCLUB DE PÀDEL I TENNIS RIUDOMS

� Veselina Angelova, David Orive, Isaac, la monitora, Ot Coll, Laura Carreté i Joan Salvadó.CLUB DE PÀDEL I TENNIS RIUDOMS


esports

FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

1 VALLMOLL C.D. "A" 63 27 21 0 6 86 36 0

2 LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A" 62 26 20 2 4 131 35 0

3 ESPAÑA CANONJA, U.D. "A" 62 26 20 2 4 111 36 0

4 DUESAIGÚES, S.R.U.E. "A" 49 25 16 1 8 50 33 0

5 RIUDOMS, C.D. "A" 45 25 13 6 6 56 37 0

6 MONT-ROIG AT. "A" 39 25 11 6 8 41 49 0

7 VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A" 39 25 11 6 8 66 50 0

8 SALOU, U.D. "B" 38 27 12 2 13 56 56 0

9 RIUDECOLS, U.D. "A" 38 25 11 5 9 79 66 0

10 L´ESPLUGA DE FRANCOLÍ, U.E. "A" 35 25 11 2 12 57 50 0

11 ALMOSTER, F.C. "A" 31 25 9 4 12 46 69 0

12 ALCOVER, C.E. "B" 25 26 8 1 17 56 74 0

13 LA RIBA, C.F. "A" 21 25 6 3 16 43 76 0

14 VIMBODÍ, C.F. "A" 17 26 5 2 19 35 78 0

15 PORRERA, UNIÓ ESPORTIVA "A" 15 26 4 3 19 28 83 0

16 INTERNACIONAL DE REUS C.F. "A" 10 26 4 1 21 37 150 3

CLASSIFICACIÓ QUARTA CATALANA GRUP 24 29a JORNADAPOS. EQUIP PUNTS SGCGFPPPEPGPJ

RESULTATS C.D.RIUDOMS

Jornada 26

Jornada 27

Jornada 28

Jornada 29

RIUDOMS, C.D. "A" 2 - 0 VIMBODI, C.F. "A"

RIUDOMS, C.D. "A" 7 - 0 PORRERA, UNIO ESPORTIVA "A"

RIUDOMS, C.D. "A" 0 - 2 LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A"

MONTROIG AT. "A" 1 - 1 RIUDOMS, C.D. "A"

esports


L’Escola de Futbol Baix Camp, en la sevavoluntat de continuar treballant amb elsjoves futbolistes encara que sigui enèpoca de vacances, va participar durant laSetmana Santa al torneig que organitzavael CF Reus Deportiu. Hi va prendre part l'e-quip Juvenil A, que va quedar segon en laseva categoria.

D'altra banda, l'entitat esportiva hacreat un rellotge de paret amb l'escut del'Escola, que s'ha posat a la venda per unimport de 10 euros. Aquells que hi esti-guin interessats poden veure'n una mos-tra al Bar del Poliesportiu.

Pel que fa als seus plans de futur, el dia5 de maig celebraran la tradicional paellapopular, en la qual esperen la màximaassistència per part dels jugadors, pares,familiars amics "i tots els que vulguin pas-sar un bon dia i gaudir d'una paella bonís-

sima", detallen des de l'Escola. El mateixdia, es realitzaran tres sortejos dels articlesde la cistella de Nadal, ja que en el seumoment no va aparèixer el guanyador. Elspremis són un televisor de 32 polzades,una bicicleta de muntanya i la resta de

productes que componien la cistella. Pelque fa al pernil, l'aprofitaran i servirà coma aperitiu per a tots els assistents a aquestàpat popular.

� Redacció

bon paper dels juvenils de l’Escola de Futbol baixCamp al torneig del CF Reus Deportiu

� L’entitat esportiva ha creat un rellotge de paret amb l'escut de l'Escola.


La ruptura fibril·lar, vulgarment conegudacom a carn esqueixada, és la ruptura par-cial o total de les fibres musculars, lesiómolt comuna en els esportistes.

El múscul està format de fibres muscu-lars, perfectament alineades, que podenser llises o estriades. La seva funció és pro-duir moviment de força, que fa possible lalocomoció o el moviment dels diferentsòrgans.

Normalment, les ruptures fibril·lars pas-sen quan es produeix un estiraments for-çat que dóna lloc a una elongació excessi-va, mentre el múscul encara està en unacerta contracció, per exemple en paradesbrusques, desacceleracions, acceleracionsràpides, canvi de direcció, etc. En lesionslleus, a vegades es pot continuar l’activi-tat, tot i que existeix el risc d’empitjorar lalesió. En lesions més importants, la perso-na nota una punxada molt forta, com si lihaguessin tirat una pedra (síndrome de lapedrada, molt comuna en els bessons), ino pot continuar l’activitat.

La simptomatologia és dolor, impotèn-cia muscular, inflamació i hematoma, quea vegades pot ser intern i per tant no visi-ble. La lesió i el sagnat tissular provocauna reacció inflamatòria -la resposta repa-radora-, que produirà la formació de teixitcicatricial. Quan la regeneració muscularés escassa, es forma teixit fibrós cicatricialque manca de propietats contràctils, pertant més risc de lesions recurrents.

Hi ha una sèrie de factors que contri-bueixen a que es pugui produir aquestalesió: els músculs sobrecarregats o fati-

gats, mala preparació muscular, desequili-bri muscular entre agonista i antagonista,músculs tensos, esforç realitzat enambients freds, l’edat i l’abús del tabac il’alcohol.

Per tant, és molt important la preven-ció en la pràctica esportiva: els estira-ments i els massatges de descàrrega etpoden evitar alguna lesió.

El tractament de fisioteràpia és moltimportant per beneficiar la bona cicatrit-zació i per prevenir la fibrosi de la cicatriu.

En lesions de grau 1 i 2 (ruptures par-cials) el tractament seria:

- Les primeres 48h repòs, gel i drenatgelimfàtic.

- Al tercer dia podem fer massatgemolt suau de derivació circulatòria, exerci-cis isomètrics, electroteràpia (ultrasó,TENS,…)

- A partir de la setmana, podem afegirels estiraments i augmentar el exercicisactius.

En lesions de grau 3, on hi ha una rup-tura important o total del múscul, el trac-tament seria quirúrgic.

� Alba FontFisioterapeuta

Ruptura fibril·lar

� La ruptura fibril·lar és la ruptura parcial o total de les fibres musculars, lesió molt comunaen els esportistes.

vida sana

Nova copisteria a ReusEls millors preus de la comarca!

0,03 €0,25 €0,06 €0,50 €0,95 €1,50 €0,04 €0,06 €

També

grans formats

i altres suports

L'Om 490

Documents

Transcript of L'Om 490