L'OM 483

nú

m 4

83

�se

tem

bre

20

11

�a

ny X

LII

� 4

,50

€

Entrevista a la regidorade Joventut i Lleure del’Ajuntament de Riudoms,Mireia Massó Ametller

El riudomenc AntoniGuinjoan compon unasardana en honor a la Marede Déu de Misericòrdia

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

La imposició d’una relíquia a un nen, clau en el seu sanament

ANTO

NI F

ONT ANGUER

A

Una curació inexplicable obre elcamí a la santificació del Beat

editorial

número 483 • setembre 2011 3

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 38 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

CONSELL COMARCALDEL BAIX CAMP

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament deRiudoms

La llengua pròpiaEls problemes judicials amb què topa el model lingüístic de l'ensenyament derivendel fet que el TC es va carregar la regulació lingüística de l'Estatut. L'Estatut que vamaprovar en referèndum diu que a Catalunya hi ha dues llengües oficials i que, per tant,els ciutadans tenen dret a realitzar els actes jurídics i a relacionar-se ambl'Administració en qualsevol de les dues llengües. Però l'Estatut no estableix unaequiparació absoluta de les dues llengües, un sistema de bilingüisme sistemàtic, sinóque determina que una d'aquestes llengües, el català, a més de ser oficial, és lallengua pròpia de Catalunya, condició de la qual en derivenconseqüències importants. Com deia l'article 6.1 abans que el TC el mutilés, el català,com a llengua pròpia, és "la d'ús normal i preferent de les administracions públiques idels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalmentemprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament."

El model lingüístic de l'ensenyament va optar fa trenta anys per l'ús preferent delcatalà: no només per raons de normalització lingüística sinó perquè el català és lallengua del país

En la pràctica, aquest model s'aplica des de fa més de trenta anys: hi ha dues llengüesoficials però el rètol de la porta del palau de la plaça Sant Jaume només diu "Palau dela Generalitat" (no "Palau de la Generalitat/Palacio de la Generalidad"); a la capçalerade la papereria de ─posem per cas─ el Departament de Medi Ambient només hiconsta un logotip (no dos, "Departament de Medi Ambient/Departamento de MedioAmbiente"); TVC i Catalunya Ràdio emeten en català; l'única forma oficial delstopònims és la catalana, etc.

Per això mateix el model lingüístic de l'ensenyament va optar fa trenta anys per l'úspreferent del català: no només per raons de normalització lingüística o pedagògiques(per a garantir l'aprenentatge de la llengua per part de la població que viu socialmentimmersa en el castellà) sinó perquè el català és la llengua del país.

El model que l'Estatut va recollir té el suport majoritari de la societat catalana. És moltdiscutible que aquest model no càpiga a la Constitució, però això és el que diuen elstribunals. Que no hi cabem

La sentència del TC sobre l'Estatut rebutja aquest model: descarta que la proclamaciódel català com a llengua pròpia de Catalunya tingui cap conseqüència pràctica ideclara que les dues llengües han de mantenir una posició d'equilibri. El TC admetque en alguns casos es pugui donar un tracte preferent al català però només si ésnecessari per a normalitzar-lo, o sigui per a corregir una situació real de desequilibri iassolir la posició equitativa de les dues llengües. Prenent fonament en aquestasentència, el Tribunal Suprem ha establert que l'ús de les dues llengües enl'ensenyament ha de ser paritari, llevat que es demostri que, encara avui, cal un úsmajor del català per a assolir-ne la normalització.

El model que l'Estatut va recollir (dues llengües oficials i posició preeminent delcatalà, com a llengua del país, en determinats àmbits) té el suport majoritari de lasocietat catalana. És molt discutible que aquest model no càpiga a la Constitució,però això és el que diuen els tribunals. Que no hi cabem.

actualitat

l’om revista de riudoms 4

A mitjans de setembre es va iniciar unnou curs escolar marcat per qüestions derabiosa actualitat com l’eliminació de lasisena hora o la polèmica entorn a laimmersió lingüística, que han posat enalerta alumnes, pares i professorat denombrosos centres d’arreu de Catalunya.Riudoms no ha estat cap excepció, itambé ha viscut en primera personaaquestes problemàtiques, en un curs queha començat, malgrat tot, amb bonesperspectives.

I és que aquest any, més de 1.300alumnes s’han matriculat als diferentscentres educatius de la vila: gairebé 600a l’Escola Beat Bonaventura, prop de 500a l’Institut Joan Guinjoan i més d’un cen-tenar a l’Escola Cavaller Arnau i a la Llard’Infants Picarols. Pel que fa a l’EscolaMunicipal de Música, s’han matriculat156 alumnes i s’han produït algunsmoviments de fitxes entre el professorat,amb marxes i noves incorporacions. Pelque fa a la llar d’infants, la directora,Elvira Mestre, ha estat substituïda demanera provisional per una baixa mater-nal.

Un dels principals canvis amb quès’ha trobat el mapa educatiu riudomencté a veure amb la gestió de l’Escola BeatBonaventura, de la mà de la jubilació delque va ser director fins al curs passat,Josep Maria Vallès, i el relleu a càrrecd’Anna Gomes. De fet, Gomes afronta elrepte amb molt optimisme i “amb ganesque les coses surtin bé”, tot remarcatque precisament ella es va formar com adocent al costat de Josep Maria Vallès, ique la seva intenció és mantenir lamateixa línia de treball que el seu prede-cessor. Tot i això, Gomes, que portamolts anys a l’equip directiu –primercom a secretària, després com a capd’estudis i ara com a directora- és plena-ment conscient que, en cas que sigui

necessari, també duran a terme innova-cions per a la millora del funcionamentdel centre.

La proposta li va arribar des dels ServeisTerritorials d’Ensenyament, i a partir d’a-quell moment, després de rumiar-s’ho iprendre finalment la decisió, l’equip direc-tiu va començar a treballar. I és que lanova directora està molt satisfeta del grupde professionals que l’acompanyen alcapdavant del centre i que configuren l’e-quip directiu (Sílvia Marquet com a capd’estudis i Montse Domènech com asecretària), que han començat amb moltail·lusió el curs 2011-2012.

Gomes, a l’hora de valorar com es pre-senta el seu primer curs com a directora,no va poder evitar fer referència a la sisenahora, reconeixent que “ens va costar forçaadaptar-nos-hi de bon començament iara ens l’han tret”. Tot i això, sembla queno hi ha hagut problemes amb el canvi, itant pares com mestres estan satisfetsamb l’horari que n’ha resultat. Així, al’Escola Beat Bonaventura, l’horari actualés de 9 a 13.30h i de 15 a 16.30h

La polèmica entorn als possibles canvisen el sistema d’immersió lingüística, però,ha estat també una de les grans protago-

S’inicia el nou curs marcat perla immersió lingüísticaAnna Gomes substitueix a Josep Maria Vallès en la direcció de l’Escola Beat Bonaventura

� Anna Gomes, directora CEIP Beat BonaventuraM. J. R.

actualitat


nistes d’aquest inici de curs, ja que lacomunitat educativa d’arreu deCatalunya, i també la riudomenca, hamostrat en diverses ocasions la seva indig-nació i preocupació pel perill del sistemaeducatiu català. Així mateix, el primer diade curs, la plaça de l’Om va ser escenarid’una concentració on un centenar depersones, entre les quals hi havia profes-sionals de l’educació, així com tambépares, mares i altres veïns de la vila, que esvan aplegar per mostrar el seu rebuig a lasentència del Tribunal Superior de Justíciade Catalunya, i per defensar el modelactual d’immersió lingüística de l’escolacatalana.

En aquest sentit, la nova directora del’Escola Beat Bonaventura, Anna Gomes,també en va voler fer referència, recor-dant que les xifres parlen per sí soles, i quehi ha el mateix tant per cent d’aprovats enles proves de sisè en l’assignatura de llen-gua castellana entre els alumnes deCatalunya i d’altres punts de l’Estat espan-yol.

� Mònica Just Rosals � Una classe del CEIP Beat BonaventuraM. J. R.

actualitat


Aquest octubre, aquells municipis queno hagin presentat encara la liquidaciódels seus comptes no rebran la quantitateconòmica que han de percebre des delGovern de l’Estat. Segons han afirmat desde l’executiu espanyol en diverses oca-sions, les poblacions que a dia d’avui estroben en aquesta situació ho haurienpogut resoldre en diferents ocasions. Defet, el termini per presentar els comptess’acabava el 31 de març, però es va allar-gar fins a finals de juliol. Riudoms estroba dins d’aquesta llista, però el consis-tori ja s’ha posat en contacte amb elMinisteri d’Economia per tal d’arribar auna entesa i trobar-hi una solució.

Des de Madrid, de totes maneres,volen deixar clar que les poblacions queencara no hagin presentat els seuscomptes no perdran els diners, sinó quela quantitat que els correspongui esretindrà fins que aquestes enviïn la docu-mentació corresponent. En aquest sentit,doncs, un cop la situació estigui en regla,els municipis podran percebre els dinersperduts.

Tot i que el consistori riudomenc ésun dels que es troba en aquesta llista demunicipis amb els comptes pendents,des de l’equip de Govern assegurentenir-ho ja tot a punt. Ells argumenten

que no ho han fet abans perquè eranecessària la convocatòria d’un Pleextraordinari, un fet que representariauna despesa més per a Riudoms. Aixímateix, l’alcalde ha preferit esperar al Plede principis d’octubre per poder trame-tre la documentació al Ministeri.L’Ajuntament de s’ha posat en contacteamb el Ministeri encapçalat per ElenaSalgado, que ja té coneixement de la

situació. Per tant, i si tot va com està pre-vist, al municipi no li afectarà la mesurade cap manera.

A banda de Riudoms, hi ha altresmunicipis de la comarca que es trobenen situacions similars, com l’Aleixar,Duesaigües i Riudecols.

� Redacció

L’Estat encara espera els comptes de RiudomsL’Ajuntament ja s’ha posat en contacte amb el Ministeri i sembla que han arribat a una entesa.

� El portaveu del Govern, Alfredo P. Rubalcaba, i Elena Salgado, ministra d’Economia i Hisenda.CEDIDA

actualitat


Des que el venerable Bonaventura Granfou beatificat a Roma el 1906, molts riudo-mencs havien albergat l’esperança deveure’l algun dia canonitzat. Tanmateix,fins ara no s’havia trobat la manera de fer-ho. En alguna ocasió s’havia endegat larecollida de favors i gràcies des de laParròquia de Riudoms, però no havia sor-git aquella història extraordinària queaconseguís l’obertura de la seva canonit-zació. Ara, quan es donava per assentatque el Beat seguiria tenint el mateix graucanònic, de cop ha aparegut aquell fetd’aparença miraculosa amb força sufi-

cient per creure que la seva santificació éspossible. El dia 17 de setembre d’en-guany, el jutge degà del TribunalEclesiàstic de Barcelona, el franciscàRamon Domènech Castells, va acostar-sefins a Riudoms per saber de ben a prop lahistòria de la curació que obtingué el nenriudomenc Víctor Macho Romero durantla matinada del 6 de desembre de 2009 al’hospital de la Vall d’Hebron, quan elsmetges ja tenien poques esperances quesobrevisqués i nul·les expectatives que esrecuperés en la seva totalitat. El motiu erael greu ofegament que el xiquet havia

patit hores abans en una piscina, incidentque va fer que perdés durant uns trentaminuts les constants vitals.

A la reunió del dia 17, celebrada a casadel Santi Macho i la Carme Romero –paresdel nen curat–, hi va assistir Marc Torres,Josep M. Santamaria, Antoni Borràs, XavierFortuny, Susana García, Josep M. Font,Tuni Salvadó i Joan Torres. El jutge degà,coneixedor ja del guariment i convençutde la intercessió de fra Bonaventura, vavoler conèixer de pròpia mà el petitVíctor, que ara té quatre anys i deu mesos,

� El jutge degà de Barcelona, el pare Domènech, s’entrevista amb algunes persones per explicar-los com iniciar la canonització del Beat.JOSEP M. FONT MASSÓ

Una curació inexplicable obre elcamí a la santificació del Beat La imposició d’una relíquia del Beat a un nen, que havia patit un ofegament, sembla clau en el seu sanament

actualitat


i també volgué contactar amb alguns riu-domencs per explicar-los els passos ques’havien de seguir per iniciar el procés. Enun principi –va dir– calia redactar undocument de petició signat per personesde la parròquia, entre les quals podienser-hi els representants de la FundacióBeat Bonaventura, integrada perl’Ajuntament i la Parròquia de Riudoms,així com la Confraria del Beat i els francis-cans de Catalunya. Cal dir que en l’actuali-tat l’escrit ja ha estat remès al pare provin-cial dels franciscans i està seguint el seucurs. La propera parada serà Roma, on, sila petició és acceptada, es designarà unpostulador al propi Vaticà i un vicepostu-lador a Catalunya. Segons va explicar elpare franciscà, aleshores es crearà un tri-bunal eclesiàstic –compost de jutge,secretari i fiscal–, que dictaminarà, segonsles lleis de la raó i de la ciència, la pre-sumpta procedència miraculosa del cas.Tot indica que el judici tindrà lloc a la diò-cesi de Barcelona, ciutat on radica l’hospi-tal en què tingué lloc la curació del nen.

Poc es podia imaginar la famíliaMacho-Romero que els fets viscuts el dia5 de desembre de 2009 desencadenarientants tràfecs. El que es presentava comuna tranquil·la calçotada en una finca deRiudoms va convertir-se per a aquestgrup familiar en una autèntica agonia, pri-mer quan va detectar-se a dos quarts detres de la tarda la desaparició del petitVíctor i, després, quan se’l va localitzarsense vida aparent dins una piscina plenad’una aigua freda. Malgrat els primersauxilis que va rebre de la seva mare, elxiquet no respongué als estímuls i, quan

fou visitat al CAP de Riudoms, va seguirsense reaccionar i, a més, presentavasímptomes d’hipotèrmia. L’arribada d’unaambulància del Sistema d’EmergènciesMèdiques (SEM) va fer que s’apliqués al’infant la millor tecnologia i medicaciópossibles per reanimar-lo, cosa que s’a-conseguí uns trenta minuts després del’ofegament. En aquest instant, s’activà elservei helitransportat del SEM i, així, unhelicòpter va aterrar en un camp de fut-bol proper i traslladà el menor per viaaèria fins a l’hospital de la Vall d’Hebron.

Quan hi arribà, les proves mèdiques quese li feren no deixaven massa marge a l’es-perança. Les lesions eren greus i, si sobre-vivia, els metges dictaminaren que li que-darien importants seqüeles neurològi-ques, algunes d’elles irreversibles.Tanmateix, el més probable és que alxiquet se li originés en les hores següentsun edema en els pulmons o en el cervellque li acabés provocant la mort.

Arribada la nit, alguns amics de la famí-lia visitaren el nen. Dos d’ells foren elmatrimoni format per l’Antoni Mas i laRosa M. Garcia. L’Antoni oferí als pares unarelíquia del Beat que portava i que proce-dia de la família Martí-Llebaria, deRiudoms. La mare acceptà la relíquia i, deseguida, l’anà a passar per sobre dels pul-mons i del cap del seu fill i la deixà dinsd’una bossa transparent al capçal del llit.Això succeí a l’entorn de tres quarts dedeu de la nit. Quan eren per allà les cincde la matinada, de cop una infermeracorregué cap als pares. Quan ells creienque anaven a comunicar-los el fatal des-enllaç, l’assistenta els digué que el nenacabava de despertar. Quan l’anaren acercar, l’infant de seguida reconegué elsseus pares i volgué alliberar-se del mate-rial mèdic que el rodejava. Era tal l’energiaque mostrava, que hagué de ser sedat.Contra tot pronòstic el nen es recuperàplenament i, només al cap de deu dies, elVíctor fou donat d’alta sense que li fosdetectada ni una sola seqüela ni fos sot-mès a cap mena de rehabilitació. L’infantpresentava un estat sa i amb més vitalitatque mai, i així s’ha mantingut fins a l’ac-tualitat.

� El pare Ramon està decidit a ser el vicepos-tulador de la causa de canonització.

JOSEP M. FONT MASSÓ

actualitat


Quan els fets ocorregueren, la històriatingué un gran ressò a la nostra població,atès que la família Romero és molt cone-guda. L’avi matern, Valerià Romero, és unreputat arqueòleg i també ha estat regi-dor durant vuit anys de l’Ajuntament deRiudoms. La seva filla, Carme Romero,bombera de professió, ha estat una atletaque ha assolit un gran palmarès a nivellestatal i, posteriorment, també ha estatregidora durant quatre anys. Molta gentcregué des d’un primer moment en lanaturalesa miraculosa del fet, motiu queportà que la curació fos exposada en unaconvocatòria de la Fundació BeatBonaventura. Segons el rector deRiudoms, mossèn Pasqual Gasol, hi haviala intenció de donar curs a la història per-què fos valorada per les autoritats compe-tents. Mentrestant, la casualitat volguéque el matrimoni Macho-Romero establísamistat amb la parella formada per la TuniSalvado i el Joan Torres, els quals vanposar-se en contacte amb el franciscàAgustí Boadas, a qui entusiasmà el relat. Elpare Boadas va intervenir perquè els paresdel nen fossin rebuts i escoltats pel jutgeeclesiàstic degà de Barcelona, l’esmentatRamon Domènech. La trobada tingué lloca Barcelona el dia 5 de juliol d’aquest any.Ara el religiós, que va quedar captivatamb la història del jove Víctor, ha tornat lavisita i s’ha mostrat disposat a posar-se alcapdavant del procés per tramitar lacanonització del Beat.

Cal ser prudents en les valoracions,perquè la causa tot just comença a cami-nar, però evidentment per a la majoria deriudomencs aquesta notícia és una de lesmillors que la vila podia rebre. El camí per-què el Beat arribi a sant queda finalmentobert.

� Redacció � El petit Víctor amb els seus pares i la seva germana Clàudia.

JORDI BEDMAR

‘ ‘

‘ ‘“Molta gent cregué des d’un primermoment en la naturalesa

miraculosa del fet”

actualitat


Cada any, després de l’estiu, els riudo-mencs i riudomenques podien gaudir dela programació que els oferia el cicle detardor ‘Riudoms Ressona’, creat amb lavoluntat d’oferir una selecció cultural imusical de qualitat per tal de donar res-posta a la demanda existent a la vila enaquest àmbit. Ara, però, les coses hancanviat, ja que la reobertura del CasalRiudomenc ha donat un nou aire almapa festiu i cultural del poble, i és peraixò que la raó de ser d’aquest programaha anat perdent força amb el pas deltemps.

Així mateix, aquest any, l’Ajuntamentde Riudoms ha pres la decisió d’eliminaraquest cicle de concerts, amb la voluntatde potenciar encara més la programacióque es prepara durant l’any al CasalRiudomenc.

Des del consistori, però, estan moltsatisfets de la rebuda que ha tingut lacita del ‘Riudoms Ressona’ al llarg de laseva trajectòria, i consideren que s’haassolit “amb escreix” el seu objectiu ini-cial. De fet, asseguren que s’ha convertiten un referent al poble i ha representatuna bona oportunitat per a que els vila-tans poguessin gaudir de música decambra sense necessitat de moure’s deRiudoms.

“En aquest moment, aquest rol cultu-ral i musical el desenvolupa el CasalRiudomenc, que és l'espai quel'Ajuntament ha recuperat i on actual-ment s'impulsen aquest tipus d'esdeve-niments”, afirmava el regidor de Cultura,Eudald Salvat.

Davant de tot plegat, la tardor d’a-quest 2011 comença sense un cicle que,poc a poc, s’havia anat consolidant dins

del calendari riudomenc, intentant man-tenir durant tota la seva trajectòria l’har-monia en el compromís amb els amantsde la música i amb la gent que s’endinsa-va de nou en aquest món. Ara, aquestpaper passa a mans del Casal, que preténampliar encara més l’oferta que propor-cionava el ‘Riudoms Ressona’.

� Redacció

L’Ajuntament elimina delcalendari el ‘Riudoms Ressona’Amb aquesta decisió, la intenció del consistori és apostar fort per la programació del Casal Riudomenc

� Imatge d’una de les actuacions del cicle durant l’any passat.JOSEP MARIA FONT

actualitat


El passat dia 11 de setembre, Riudoms vaviure la celebració de la Diada Nacionalde Catalunya, amb diferents actes quevan comptar amb nombrosos assistents.Així mateix, i malgrat que al llarg de totala jornada, diferents entitats i institucionsvan fer la tradicional ofrena floral a la casapairal dels Germans Nebot, el gruix d’ac-tes es van concentrar a la plaça del’Església, on es van arribar a aplegar mésde 600 persones.

L’acte estrella va començar a quarts denou del vespre, quan després d’unesparaules del regidor de Cultura, EudaldSalvat, i del Cant dels Senadors, es vadonar el tret de sortida a una ballada desardanes, que en aquesta ocasió va anara càrrec de la Cobla Mirantfont. La CollaSardanista Roses de Tardor de Riudomstambé hi va prendre part, així com altresriudomencs amants de la gran dansacatalana.

Després va arribar el moment mésesperat de la nit, un acte que es va estre-nar fa tan sols tres anys i que ja està ple-nament consolidat: la Sardinada Popular,que va comptar amb la presència de mésde 500 persones i que va ser possiblegràcies a la col·laboració d’una cinquan-tena de voluntaris. Els assistents, doncs,van poder compartir un sopar a base de

sardines, pa amb tomàquet, begudesdiverses, coca, cafè i moscatell.

Però la Diada no va acabar amb elsopar, sinó que la Cobla Mirantfort va serl’encarregada d’allargar la celebracióamb un concert, mentre els presentscompartien el tradicional rom cremat.

D’aquesta manera, Riudoms va poderposar punt i final a la commemoraciód’una de les dates més assenyalades delcalendari festiu de tots els catalans.

� Redacció

Mig miler de riudomencs,junts per celebrar la DiadaLa Sardinada Popular, que va tenir lloc a la plaça de l’Església, va tornar a ser un èxit

� El gruix d’actes es van concentrar a la plaça de l’Església de la vila.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

Els productors d’avellana estan indignatsper la situació precària amb la qual esveuen obligats a viure per culpa de la crisidels preus. Així ho va denunciar fa uns diesel sindicat Unió de Pagesos, remarcant “laforta disparitat que s’ha produït les últimessetmanes entre el preu de les nostres ave-llanes –fixat per la Llotja de Reus- i els deTurquia”.

Així, doncs, el responsable nacional delsector de la fruita seca del sindicat agrari,Rafel Español, va voler recordar que el pas-sat dia 21 de setembre, la diferència depreu entre el fixat per la Llotja de Reus i elde l’avellana turca va arribar fins a un 41%.I és que el de la Llotja era d’1.50 euros/lliurade la varietat negreta, mentre que el preumitjà a Turquia era de 2.11 euros/lliura.

Els membres del sindicat van adreçardures crítiques a la Llotja, assegurant,segons va declarar Español, que “hi ha qua-tre especuladors que s’estan enriquint acosta dels pagesos, ja que el preu de l’ave-llana està manipulat”. Els productors tambélamenten el paper de les grans cadenes,tot posant de manifest que, posteriorment,el producte es ven igual de car per partdels distribuïdors.

És per tot plegat que Unió de Pagesosha instat la Generalitat a que faci complir lallei de competència, tot reiterant queaquesta flagrant diferència de preu.

La Llotja, per la seva banda, també es va

voler defensar de les dures acusacionsrebudes per part del sindicat. Així, a travésd’un comunicat, va declarar que cal teniren compte que els preus que elabora laLlotja són només orientatius, i que “no obli-guen ni condicionen les operacions llevatque els mateixos operadors les prenguincom a referència de manera voluntària”.

A més, va reiterar que “des de la Llotjasempre hem estat oberts al diàleg”, i quel’únic que pretenen és donar servei al sec-tor agropecuari. També va voler deixar clar

que ella no és l’instrument per solucionarels problemes dels diferents sectors.

RECTA FINAL DE LA COLLITA

Pel que fa a la collita d’avellana d’en-guany, que es troba en la seva recta final,des d’Unió de Pagesos pronostiquen queserà similar a la de l’any passat. Tot i que enun principi hi havia una previsió del 10% al15% més, les ventades del juliol van fer quefinalment no fos així.

� M.J.R.

Els pagesos denuncien que la diferència de preuamb l’avellana turca ha superat ja el 40%Unió de Pagesos acusa la Llotja de Reus d’especulació a l’hora de fixar els preus setmanals

� La collita de l’avellana tindrà una quantitat similar al 2010, però s’espera millor qualitat.ALBA MARINÉ

actualitat


actualitat


CEDIDA CEDIDA

CEDIDA

L'Associació Catalana de Municipis (ACM) va comparèixer a mit-jans de setembre davant les Comissió d'Afers Institucionals i dePromoció Econòmica del Parlament de Catalunya en relació alsprojectes de Llei de simplificació, agilitat i promoció de l’activitateconòmica. L'alcalde de Riudoms i vicepresident de la Diputacióde Tarragona, Josep M. Cruset, en nom de l’ACM, va expressar elvot favorable de l’Associació, però va demanar que aquestes lleisno "comportin una disminució de la participació dels ens locals",atesa la supressió d'alguns organismes.

L'ACM destaca la importància d'una transposició decidida i efec-tiva de la Directiva de Serveis en el Mercat Interior de 2006 ambla voluntat de simplificar l'administració i procediments per eli-minar obstacles, retards, costos i restriccions. En aquest sentit,Cruset va destacar el fet que era fonamental pels ciutadans iempreses simplificar els tràmits administratius que aquests hande fer davant de l'administració. L’Alcalde i Vicepresident va ferespecial incidència en la necessitat que el Parlament modifiquiles lleis per tal de simplificar i aprimar l'administració.

Josep M. Cruset defensa la simplificació administrativa davant del Parlament de Catalunya

El passats 22 i 23 de setembre es va disputar a Postiguet(Alacant) el Campionat d’Europa de Salvament i Socorrisme, queva comptar amb la participació de les esportistes Anna Bonet,Mercè Bonet, Aura Fontgivell, Raquel Chicote, Aloma Guerrero iIsabel Gómez, dels Amics de Riudoms. El campionat es va dur aterme al complex Monte Tossal, on una de les característiquesmés importants que té la pileta pels socorristes és la seva profun-ditat, més de 3m, cosa que fa que la tasca de recollir el maniquí.

Campionat d'Europa de Salvament i SocorrismeLa nena Neus Clavaguera Solà va celebrar la festa de la PrimeraComunió el passat diumenge 29 de maig al Monestir deMontserrat. La cerimònia, en la que hi assistiren molts amics ifamiliars del nostre poble, va tenir lloc en el decurs de la Missaconventual. Un cop finalitzat l'ofici religiós, la prestigiosaEscolania del santuari va entonar el Virolai. La petita Neus és filladel periodista riudomenc Joan Maria Clavaguera, director des defa uns mesos, de l'Agència Catalana de Notícies

Comunió de Neus Claveguera Solà


actualitat

Aquest mes ha sortit a les llibreries el volum “Joan Solé i Pla. Unseparatista entre Macià i Companys”, de Joan Esculies Serrat; untreball molt valuós atès que es basa en els diaris i les memòriesdel propi biografiat i que pot ajudar a comprendre l’evoluciódel catalanisme des de principis del segle XX fins a l’exili repu-blicà.

És el primer llibre dedicat íntegrament al polític i metgeJoan Solé i Pla, diputat durant la Segona República d’EsquerraRepublicana de Catalunya. Havia nascut a Barcelona el 1874; elseu pare, Antoni Solé i Molons, era riudomenc, de cal Pau-lo-Bord. Joan Solé, a banda de ser un catalanista radical, ha passata la història perquè durant la Guerra Civil va salvar de la des-trucció el monestir de Montserrat i, de la mort, el cardenalFrancesc Vidal i Barraquer.

Va exiliar-se i va morir el 1950 a Barranquilla (Colòmbia).Amb relació a Riudoms, cal dir que esmerçà esforços perquè el1936 fos publicada una nova vida del beat Bonaventura Gran i,en el transcurs de la guerra, va donar protecció molta gententre la qual hi hagué diversos riudomencs.

Es presenta un llibre dedicat a la figura de Joan Solé i Pla, d’ascendència riudomenca

col·laboració


L’altre dia, mentre esperava l’autobús, tot venint de la pis-cina, vaig aixecar el cap mirant el cel i vaig observar que elsarbres que em feien ombra, ja tenien un color verd cen-drós, esgrogueït i trist. Tot d’una, una fulla es deixà anar dela seva branca i com en un vol musical, va lliscar suaumenta la vora dels meus peus.

Em va semblar que em saludava:

- Hola Dolors, bon dia, com estàs?

I jo sense veu vaig contestar-li:

- Bon dia fulla de plàtan, estic… bé, potser una micadesengelada. Però gràcies per la teva majestuosa i romàn-tica presència i salutació. M’estàs fent dolça companyia!

Li van donar un respecte i admiració universals.

� M. Dolors Nat

Fulla d’agost

Sr. Director,

Escric aquestes lletres dirigides a vostè, com a director deL’Om, revista de Riudoms, per agrair-li la publicació en el núm.482 d’agost de 2011 –d’aquesta prestigiosa i premiada revistaque edita l’Associació Cultural Amics de L’Om- de la col·labora-ció de l’entrevista que, durant llargues hores de conversa ambel seu redactor el Sr. Joan Torres Domènech, vam tenir endiverses ocasions.

Al mateix temps vull felicitar-lo per tenir entre els seuscol·laboradors i redactors el Sr. Joan Torres Domènech que hasabut posar negre sobre blanc en una síntesi biogràfica d’untarragoní que ha estat i està molt vinculat a la vila “ditxosa” deRiudoms, bressol de grans personatges de reconeixementmundial, com el Beat Bonaventura Gran i l’arquitecte AntoniGaudí Cornet.

L’àgil ploma del Sr. Joan Torres i la seva facilitat, exactitud iamenitat dels fets relatats són auguri –a criteri meu- que estemdavant d’un escriptor de nivell molt notable per a aquestarevista i per al poble de Riudoms.

Una vegada més, molt agraït al director de L’Om, revista deRiudoms, que comparteixo amb la meva esposa Nuri i la restade fills i néts, amb l’oferiment incondicional que podeu dispo-sar sempre que us pugui fer falta d’aquest que us envia unacordial salutació.

Tarragona, 26 de setembre de 2011

� Víctor Martínez Cisterna

NotaPoden fer arribar els seus escrits per correu electrònic a l’adre-ça [email protected] Les cartes han de tenir una extensió màximade 250 caràcters comptant-hi els espais. La revista es reserva eldret de resumir-les.

Carta al director

entrevista


� Fa uns mesos va decidir presentar-sea les eleccions, i ara ja és regidora deJoventut i Lleure. Per què va fer aquestpas?En primer lloc voldria donar les gràcies atotes les persones que van donar el seusuport a la nostra candidatura i en el meucas, a tothom que em va animar a prendrela decisió d’acceptar la proposta que l’al-calde Josep M. Cruset em va fer per inte-grar-me a la candidatura de CiU a les pas-sades eleccions municipals. Vaig creureque podria ser una molt bona experiènciaa nivell personal i una gran oportunitatper a fer més coses per al meu poble. Ara,passats uns mesos, estic més convençudaque mai que va ser una decisió moltencertada.

�Què va ser el primer que va fer quanva entrar a ocupar el càrrec?Les responsabilitats dels regidors, en elsprimers moments, són integrar-se en ungran equip de treball que va per feina. Aixíque vaig prendre el relleu que em vadonar l’anterior regidora Roser Fortunyrespecte a la gestió de l’Escola de Lleure,que ja estava força preparada i vaig con-tinuar treballant els temes que hi haviapendents.

Seguidament, va arribar la Festa Major deSant Jaume, amb les seves Barraques, laFira i les activitats infantils i juvenils i així,poc a poc, m’he anat integrant a l’equip...

� S’encarrega de Joventut i Lleure.Què és el que més li atreu d’aquestesdues àrees?Donat que em sento encara d’aquestafranja d’edat he tingut l’oportunitat deviure en primera persona les necessitats iles inquietuds que tenim els joves i ado-

lescents de Riudoms.

�Sovint, el jovent de Riudoms es quei-xa perquè no té prou oferta ni llocs onpoder-se reunir… Com s’ha trobataquesta qüestió?Com és natural, no tots els joves som

“Hem de trobar punts en comú perquè elsadolescents i joves se sentin bé al poble”Entrevista a la regidora de Joventut i Lleure, Mireia Massó Ametller

� Mireia Massó, una de les noves regidores d’aquest mandat municipal.MONICA JUST ROSALS


entrevista

iguals, ni veiem l’oci i el lleure de la matei-xa manera. Per això, ara, en aquesta novaresponsabilitat, hem d’intentar trobarpunts comuns en què el màxim númerod’adolescents i joves s’hi sentin bé. Nousespais com ara Sant Antoni, que obrirà totl’any, o el Casal Riudomenc, que oferiràcinema i diversos espectacles, podencomplementar una part de l’oci pels joves,així com també el Local Jove el Mercat.

� Com està funcionant aquest nouespai?El Local Jove ocupa les antiguesinstal·lacions del Mercat Municipal i estàpensat com un espai on els joves quetenen entre 12 i 18 anys puguin anar apassar una bona estona, xerrar, escoltarmúsica, jugar a “Play”, futbolí, tennis detaula... Crec que és una molt bona idea, jaque potser era el col·lectiu que tenia mésproblemes per sentir-se a gust i perpoder-se desplaçar. Esperem que aquestatemporada que ja serà completa se solu-cioni aquesta problemàtica.

� Què creu que hi falta encara al poblsper satisfer les necessitats del jovent?Actualment, penso que estan bastantsatisfetes, doncs les diverses necessitatsd’un jove es poden cobrir amb les activi-tats que ofereix l’ajuntament, els serveisd’empreses particulars i el que ofereixenels diversos clubs o entitats locals. Per altrabanda, el jovent pot trobar a Riudomsmoltes coses que pot trobar en una ciutat.Fins i tot hi ha grups de joves que venen aRiudoms a trobar-les. A més, una de lescoses que agradaria molt al jovent, és queper Carnaval hi hagués una part de la festadestinada aquest col·lectiu. Espero que enpropers carnavals ho puguem tenir.

� També s’encarrega del lleure, que vamolt lligat amb la joventut...

Són temes que van molt lligats, tot i queles activitats de lleure programades vandestinades als més petits, com ara l’Escolade Lleure, el Nadal Genial, les relacionsamb l’Esplai del Casal o l’organització dediferents activitats -impulsades juntamentamb altres regidories- que tinguin els méspetits com a protagonistes.

� Què és el que més li motiva de laseva feina?Que puc ajudar a satisfer les necessitats deriudomencs i riudomeques. Aquesta peti-ta aportació em fa sentir bé, ja queaquests infants o joves d’avui són elsfuturs riudomencs.

�A nivell global, i enmig de la crisi, enquina situació considera que es trobaRiudoms?Tenim la sort que l’Ajuntament ha estatmolt prudent a l’hora d’invertir i estalviardiners. Això, ara mateix, ens permet estaren una situació bastant més bona que laresta dels ajuntaments, tot i que hem deser conscients que els temps difícils encarano han acabat, i que potser s’allarguen mésdel compte. Per aquest motiu hem de con-tinuar sent curosos per tal de poder mante-nir la bona salut econòmica que tenim.

� Creu que els riudomencs estan prouimplicats en el dia a dia del poble?Sí, els riudomencs estan cada vegadaimplicats i participen d’allò que conside-ren que s’adapta més a les seves aficions ointeressos. És cert que hi ha persones ofamílies que estan més implicades quealtres, però la sort de disposar d’un teixitsocial tan ampli, ajuda a que tothompugui triar la seva manera de participar.

� Passats els 100 primers dies degovern, ha viscut algun moment espe-cial que valgui la pena recordar?

En aquest primers 100 dies de legislaturahe viscut moltes coses que em valen lapena recordar. Ja no tan sols en aquets100 primers dies, sinó que fins i tot abans,ja sigui preparant la campanya electoral,el ple de nomenament del membres delconsistori i la presa de possessió, el pri-mer ple ordinari, les reunions en les quees prenen acords o decisions que afecta-ran el futur de tot el poble. Estic vivintuna sèrie de situacions noves a la mevavida, on faig coses que no havia fet maiabans, i que m’agrada fer. Només peraquest motiu i per la gent que està ambmi participant de tot això, ja crec que ésuna raó de prou pes per a que valgui lapena recordar moltíssimes coses.

� Com a riudomenca, què creu que limanca al poble a hores d’ara?Hi ha algunes coses que m’agradaria queRiudoms tingués, però soc conscient dela situació econòmica actual i més valestalviar per a futurs imprevistos, quesegur que vindran temps millors! Perexemple, crec que ara mateix aniria bétenir una segona pista de pàdel ja que laprimera està tenint molta demanda.

� En què li ha canviat la vida el fet deser regidora?La vida m’ha canviat bastant... Ser regido-ra implica tenir responsabilitat i coneixe-ment de diverses coses de les qualsabans no en tenia. El temps lliure se m’hareduït, i ara tinc preocupacions queabans tampoc tenia, però la veritat ésque estic molt contenta de ser regidora iespero que durant aquest quatre anyspugui fer moltes coses per al poble deRiudoms.

� Mònica Just Rosals

entrevista


El Santuari de Misericòrdia de Reus va serl'escenari el 18 de setembre passat de l’es-trena de la sardana “Amb ulls d’amor”, obradel compositor riudomenc AntoniGuinjoan Simeon i escrita en honor de laMare de Déu de Misericòrdia. La peça es vapoder sentir coincidint amb el 45è AplecBaix Camp, que organitza la colla sardanis-ta Rosa de Reus i que se celebra a la plaçadel Santuari.

La Cobla Reus Jove va ser l’encarregadad’estrenar la nova sardana “Amb ulls d’a-mor”. En va interpretar un fragment dinsdel Santuari de Misericòrdia en finalitzar lamissa de les 11 del matí i la va tocar com-pleta a l’exterior durant l’aplec per a serballada.

Antoni Guinjoan Simeon va néixer el1927. Intèrpret de violí, compositor i pro-fessor de música nascut a Riudoms. Durant35 anys, va ser professor de violí al Monestirde Montserrat i també ha desenvolupat lalabor pedagògica en altres centres musi-cals del país. Ha estat director i fundador deles orquestres Gèrminan, Gaudeamus iManuel Blancafort, entre altres. Fins alsanys 90, va formar part d’orquestres coml’Orquestra Simfònica del Gran Teatre delLiceu i l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Hafet composat innumerables obres per aorquestra de corda i per a cobla.

�Per què va decidir compondre aques-ta sardana dedicada al Santuari deMisericòrdia?Va ser per suggeriment d’uns amics íntimsi de tota la vida, tots ells reusencs, però quedes de fa molts anys viuen a Barcelona.

� Va escollir per títol ‘Amb ulls d’a-mor’...Sí, perquè ulls d’amor és la tornada delsGoigs del Santuari, que diuen: “Mare nostra,dolç refugi i consol dels pecadors; sense serMisericòrdia mireu-nos amb ulls d’amor”.

‘La sardana no es troba en el seu millor moment’El riudomenc Antoni Guinjoan ha compost una sardana en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia.Es va estrenar a Reus el passat 18 de setembre durant la celebració de l’Aplec Baix Camp

� Antoni Guinjoan, a la plaça del Santuari de Misericòrdia de Reus el dia de l’Aplec Baix Camp.ALBA MARINÉ

actualitat


� La sardana es va estrenar el passat 18de setembre en l’última edició del’Aplec Baix Camp. Com va anar l’acte?La sardana està feta sobre el tema musicald’aquests Goigs. Per aquest motiu, i tot ique s’hagués de tocar per ballar-la a laplaça durant l’Aplec del Baix Camp, jo vaigdemanar que la cobla l’interpretés al finalde la missa i dins de l’església. Va ser unmoment molt emotiu, i va causar unimpacte molt fort a tots els fidels que esta-ven dins del temple.

�Com està la salut de la sardana actual-ment?La sardana no viu un dels seus millorsmoments. El jovent no hi participa i, contra-dictòriament, és ara precisament quan lescobles estan en el seu millor moment.Estan en una època daurada, ja que elsseus components (en general ben joves)estan molt ben preparats, musicalment icom a instrumentistes.

�Com és la seva relació amb Riudoms?Jo ja fa anys que visc a Barcelona, i per aixòla meva relació amb Riudoms es redueixpràcticament només a la família. Això no

vol dir que de tant en tant, algunes vega-des, vingui al poble per alguna celebració.Malgrat tot, la distància material no impe-deix que el record i l’estimació pel meupoble estiguin al fons del meu cor.

� Té alguna sardana dedicada aRiudoms?Ja fa molts anys en vaig lliurar una al’Ajuntament, però no crec que es preocu-pessin de fer-la tocar per alguna diada fes-tiva. Suposo que deu estar en algun calaix‘dormint els somnis dels justos’. De totesmaneres, posteriorment n’he escrit quatreque encara no s’han estrenat i que les vaigdedicar a quatre de les places del nostrepoble: la plaça de l’Om, la de l’Arbre, la del’Església i la de Sant Antoni, de les quals enguardo tants bons records d’infantesa ijoventut.

� Quina és actualment la seva vincula-ció amb la música?La meva relació amb la música davant lameva vida i encara ara de jubilat ha sigut iés d’una entrega total. Primer, els anys pas-sats a l’escolania de Montserrat, i després, jade gran, aprofitant els vespres al poble,vaig fer la carrera. Més tard a Barcelona elsmeus 9 anys al Liceu, i els 25 a l’OrquestraCiutat de Barcelona. Actualment, i als meus83 anys, dedico encara els matins a l’estudidel violí, i estem practicant amb dos com-panys meus (de moment pel nostre plaer)dos dies per setmana dedicats a la músicade cambra. Això a més de fer-me gaudir dela música ha estat un bàlsam en aquestsmoments tan tristos que estic passant, des-prés de la mort de la meva dona.

� Mònica Just Rosals

‘ ‘

‘ ‘

Fa molts anys que visc a Barcelona, peròmantinc el record i l’estimació per Riudoms


col·laboració

Certament ens toca viure uns temps difí-cils, convulsos i d’incertesa. Uns tempsmarcats per la inseguretat del que passaràdemà. És en moments com aquests on esveu i es demostra el caràcter i la fortalesade les persones i, en general, de tota lasocietat.

És, per això mateix, interessant observarles reaccions que es van produint al voltantnostre, com a resultat de les diferentsmesures que es prenen per intentar redre-çar una situació econòmica que va directaal col·lapse, si no canvia el rumb.

D’entrada he de dir que em sorprènmolt quan sento dir a diferents col·lectius ipartits d’esquerra en general, que no hemde caure en el xantatge dels mercats finan-cers i que la política social s’ha de fer senseconsiderar-los. I dic que em sorprèn, per-què alguns dels qui ho afirmen han tingut,o tenen encara, responsabilitats de governi són ells els qui ens han posat a les sevesmans. Qui va a demanar diners per viureper damunt de les seves possibilitats, des-prés no pot dir que és culpa del prestadorquan aquest es nega a deixar-li’n més o lireclama els que li ha prestat. No entendreaixò és ser, ras i curt, estúpid o viure en unmón irreal. I per si em quedava algundubte, aquest es va esvair en llegir unesdeclaracions de l'expresident de Castella-La Manxa que, per justificar l’enorme dèficitde la seva comunitat, va dir que ell era “unpresident autonòmic i no un comptable”.Definitivament em va quedar clar que jotenia raó. L’únic dubte era, si qualificar-lodirectament d’estúpid o d’il·lús. El cas és

que lamentablement aquesta manera d’in-terpretar la funció política la podem ferextensiva a la majoria de governants inclo-ent, per descomptat, els de casa nostra.

Un altre episodi, i també relacionat ambl’economia, ha produït una certa respostapopular, i la veritat és que sense que aixòem causi cap sorpresa, sí que com a mínimho trobo curiós. Em refereixo al pacte asso-lit entre PSOE i PP per fixar per mandatconstitucional l’endeutament màxim enquè pot incórrer l’Estat; i sense entrar avalorar el fet en sí, el que, com deia, he tro-bat curiós, és que els mateixos que protes-ten contra els bancs per no haver entès lalletra petita dels préstecs hipotecaris araexigeixen un referèndum per a opinarsobre qüestions macroeconòmiques.

Per seguir en aquest exercici d’observa-ció, podríem ara fixar-nos en les reaccionsque es produeixen com a conseqüència decada una de les reduccions pressupostà-ries, sobretot en camps tan prioritaris comsón la sanitat i l’ensenyament.

Que tant una com l’altre són essencialspel progrés d’un país, està fora de dubte,però això no vol dir que hagin d’estarexempts d’aplicar criteris d’eficiència.

En primer lloc, el cas de l’ensenyament,el percentatge de PIB que hi destinem noestà pas tan per sota del de la mitjana delspaïsos del nostre entorn com per justificar,en comparació amb aquests mateixos paï-sos, l’enorme fracàs del nostre sistema edu-

Temps de dificultats

� Els retalls en l’àmbit de la sanitat estan provocant moltes queixes en tots els àmbits.

col·laboració


catiu. Segurament que més que diners elque falta són plans d’estudi útils i mésimplicació per part de tots els sectors vin-culats, començant per les mateixes famí-lies.

El cas de la sanitat és diferent però pot-ser es més senzill d’entendre. Es tracta queel país no és prou ric per mantenir demanera indefinida aquest model actualuniversal i “gratuït” i, per tant, no quedaaltre remei que ajustar-lo a les possibilitatsreals.

Un altre fet que ha motivat reaccions haestat l’acció promoguda per el Govern dela Generalitat per a posar ordre a l’embolicen que s’havia convertit el pagament d’a-questa ajuda anomenada Renda Mínimad’Inserció i que cobren aquells que en teo-ria no tenen cap altra ingrés. Una cosa pen-sada per ajudar als qui més ho necessitens’havia acabat convertint en un forat negreon hi cabia tot. Persones que entre unacosa i una altra acabaven guanyant mésque treballant, immigrants que haventmarxat cap al seu país seguien cobrant l’a-juda, etc. Bé, doncs, que acabar ambaquest malbaratament de recursos provo-qui critiques és, com a mínim, motiu per-

què un es pregunti: per què aquest afanyde no voler diferenciar entre aquells querealment ho necessiten dels que s’aprofi-ten dels diners públics? Per què no volerdiferenciar els immigrants que han vingutperquè creuen que en el nostre país, treba-llant, podran cobrir les seves necessitats,d’aquells que només han vingut a fer-se-les?.

En definitiva, el que veig, és que davantd’unes mesures doloroses però absoluta-ment racionals i necessàries per a poderconservar una part del que teníem, hi hauns determinats sectors socials que reac-cionen amb una mena d’infantilisme histè-ric i amb una recalcitrant voluntat de negarl’evidència. Sectors que pretenen quetothom es consideri víctima d’alguna cosa,i per tant amb dret a protestar. Gent que fade la misèria virtut, i com que pretenen fercreure que una necessitat genera un dret,s’ha establert una mena de competènciaper veure qui te més necessitats i per tantmés drets.

I aquest no és el camí ni la solució. Lasolució efectiva passa per incrementar laproductivitat, enfortir l’economia i d’aques-ta manera augmentar els recursos disponi-

bles, però mentre se senten les bases i lesreformes perquè això arribi, s’han de pren-dre diferents mesures per a corregir elsdesequilibris.

Que l’esforç fiscal sigui just i equilibrat oque la lluita contra el frau sigui prioritària,són mesures en la bona direcció per duesraons: per generar més recursos i sobretotper una qüestió de justícia, però el deuteque els organismes públics han acumulatés tan gran que amb això no n’hi ha prouper resoldre el problema i l’únic camí queens pot portar a un equilibri i a assentar lesbases d’una futura prosperitat no és altreque ser conscients de la realitat, aplicarpolítiques d’austeritat i fer uns passosenrere. No es tracta de tornar a la casella desortida, com al joc de l’oca, es tracta de ferallò que ningú vol admetre i ni tan sols se’nvol parlar; es tracta de retrocedir fins a tro-bar el punt d’equilibri entre la riquesa quegenera el país i les prestacions que aquestpot oferir als ciutadans; però sobretot,sobretot, es tracta de recu-perar aquells valors que enel passat ens van fer pro-gressar.

� Francesc Xavier Bonet


tal dia farà un any

La constant transformació de la bellesaexterior de la vila gaudiniana de Riudoms(Plaça Major, etc.) ha mudat tant la sevafesomia que costa avui molt de reconèi-xer-la. Tingué l’epicentre en la sacsejadaaprovació de les Normes Subsidiàries dePlanejament –o Pla general– de l’any1992 i la posterior dècada (o més) depolítica del totxo en què, com cirurgiansplàstics i per allò de “Mens sana in corpo-re sano”, volgueren marcar per a sempreaquella nena que tant prometia en l’es-perada dona fatal i capital de la subco-marca del Baix Camp. Així començarenper l’epidermis: la pell suau com el tacte,la carn llisa i oberta, l’extensió i el nom-bre d’habitants amatents dels canvisabellidors de colors i olors. Captats iseduïts per aquestes possibilitats i fra-gàncies d’anyell polit i tot engolit, liseguiren anant canviant successivamenttots els seus encontorns: el “corraló” perimplantar-li diverses “travessies”, entremolts altres “retocs” d’identitat. Així, liposaren pits nous, li cisellaren les natges,li tatuaren l’esquena, li deixaren el ventrelleugerament corbat... El mateixAjuntament participà en la rentada decara (“de cara la galeria” de coses il·lus-tres?) concentrant amb delit gran partdels serveis públics a l’eixampla nord-estde la població, a l’anomenat popular-ment “Poble nou” (que si la instal·lació iampliació del Centre d’Atenció Primària–CAP–, que si la zona esportiva amb unpavelló municipal cobert, dos camps degespa natural, camps de pàdel..., que siara l’institut d’ensenyament secundari ouna biblioteca municipal amb l’arxiu his-tòric, etc.) i l’oblit de disposar de zonesverdes espaioses o l’abandonament d’al-tres parts del cos com els sacsons delnucli antic, per posar uns altres petitsbotons de mostra, el qual ha deixat deser l’epicentre de la vila, tot i que n’hihagi un dit gaudinià. I ja no parlem del’altíssima volada del seu interior perquè,tard o d’hora, tota població necessitamostrar els seus símbols de poder i de

promoció. I, en aquest sentit, el Casalsimbolitza l’espai de trobada local i l’es-planada de l’ermita de Sant Antoni dePàdua, el vinculat essencialment a l’oci ial lleure.

Les coses són clares, és clar, un copaclarides o tot té explicació si la sabemtrobar. Així, com tothom (que ho sap)sap, si parlem de criatures, quan en veuna al món, té també una característica

específica que la diferencia dels animals:la meravellosa i innata capacitat lingüísti-ca. I una cosa que tothom té fins i tot lespedres del carrer és el nom. I avui en vullfer cinc cèntims només, amb tota lacàrrega simbòlica que posseeixen.Comencem, doncs. Així, d’entrada, nohem d’oblidar pas mai que els noms i elscognoms són propietat inalienable de lapersona que els porta i ella és qui ha demanifestar com vol que es digui i es pro-

Qui perd els orígens perd identitat

� El nom tradicional de corraló s'ha canviat pel de travessia.A. CAVALLER

A. CAVALLER



nunciïn si en tenim cap dubte. I això noes qüestiona pas gens ni mica. Una altracosa és que nosaltres, d’entrada, però,hauríem de pronunciar i accentuar elscognoms (que no signifiquen res, ja quenomés designen i que se n’haurien d’es-tabilitzar les formes escrites: Farré, Farrer,Ferré, Ferrer; Gené, Gener, Giné, Giner,Chiné, Chiner... o Jové, Jover, Jóver, Jòver,Juvé, Juver, Júver..., altrament, la variacióperpètua no porta a la identificació deles nissagues i podríem arribar al caos)segons els sistemes fonològic i gràfic delcatalà normatiu (Bertran, Càceres, Garcia,Gimeno, Gràcia, Gonzàlez...) i pronunciar-los com paraules corrents de la llenguaamb totes les consonants i vocals resol-tes a la catalana.

El nom, com que també és personal iintransferible, si un es vol dir, per posarun exemple, Cesc, Cisco, Cisquet,Francesc, Francí, Franciac, Francis,Francisco, Frank, Javi, Javier, Paco,Paquito, Quico, Xavi, Xavier, Xec, Xeco; oMont, Montse, Montserrat, Muntsa, Rat,Rateta, Serrat, etc., no hi ha cap problemaque se l’accepti així. Una altra cosa és elnom consolidat des d’antic i perpetuat ales grans obres de consulta actuals o enla parla que nosaltres hauríem de resol-dre lògicament i coherentment, repetei-xo, també a la catalana: sant Isidor deSevilla, Felip de Borbó... A més, aquestcriteri l’adopten totes les llengües. Aixího va fer Joan Miró (que va voler mante-nir sempre la grafia de “Joan”, tot i que,en anglès, “Joan” és femení i vol dirJoana), en canvi, podem llegir o escoltarPablo o Pau Casals, segons l’indret on eltrobem.

No hem de passar pas per alt que, lle-vat del període dels anys 1931-1939 ques’implantà el català, el reglament del

Registre Civil espanyol (creat el 1870)obligava a posar el nom només en caste-llà i no és fins a partir de l’any 1977 que jas’hi admeten per fi en català (o en qual-sevol altra llengua oficial de l’Estat cen-tral(ista) i, des de 1994, ja s’hi acceptentambé els noms propis estrangers. Pertant, no hem de ser tan poc sensibles aaquest dret. A més, cal recordar que laLlei 1/1998 de 7 de gener, de política lin-güística, en l'article 19, assegura als ciuta-dans de Catalunya el dret a usar la "formanormativament correcta" del nom i cog-noms. Aquesta llei es va desenvoluparposteriorment pel Decret 208/1998, de30 de juliol (DOGC 2698, de 7 d'agost),pel qual es regula l'acreditació de lacorrecció lingüística de noms i cognoms.Aquest decret determina que el certificaton consti la forma normativamentcorrecta dels cognoms ha de ser lliuratper l'Institut d'Estudis Catalans o laDirecció General de Política Lingüísticade la Generalitat de Catalunya. Per cert, laLlei 40/1999, de 5 de novembre, sobrenom i cognoms i el seu ordre, publicadaal BOE núm. 266, de 6-11-1999, preveu,en l'article 3, que amb la simple peticióde l'interessat o representat legal d'a-quest l'encarregat del registre regularit-zarà ortogràficament els cognoms ques'adeqüin a la "gramática y fonética de lalengua española (sic) correspondiente".

Per altra banda, com que ara no ensarriben pràcticament altres –o nous–accents peninsulars sinó altres llengüesd’ultramar i del món que, de les cinc o sismil que s’hi parlen (que només s’utilitzenactualment 27 alfabets per escriure-les),a Catalunya, se n’hi parlen actualmententre 250 i 300, des de l’aimarà fins alzapoteca, passant per llengües tan cone-gudes com el xinès, l’anglès o l’italià od’altres que, potser, no havíeu sentit ano-

menar mai, com el kannada (llengua ori-ginària de l’Índia), el txol (originària deMèxic) o la de signes senegalesa (delSenegal). D’aquí que hi hagi topònims deforma catalana amb tradició (Àlaba,Alcalà d’Henares, Andalusia, Biscaia,Barbastre, Brussel·les, Cadis, Canàries,Castella, Còrdova (la ciutat andalusa, jaque si és la de l’argentina serà Córdoba),Colònia, el Caire, Florència, l’Havana,Lleó, Llemotges, Londres, Màlaga,Montsó, Moscou, Munic, Nàpols, NovaYork, Osca, Sant Jaume de Galícia oSantiago de Compostel·la, Saragossa,Terol, Tolosa de Llenguadoc, Xerès...) od’Estats (Alemanya, Colòmbia, EstatsUnits, França, Gran Bretanya, Mèxic,Rússia, Veneçuela, Xile...). Però n’hi had’altres –i més ara en l’era de la globalit-zació– que no en tenen i es tendeix a res-pectar la grafia o el so dels noms geogrà-fics estrangers de procedència (Berkeley,Ciudad Real, Chicago, La Línea de laConcepción, La Paz, Las Palmas, LosAngeles, Santa Cruz de Tenerife...), coms’adopten paraules estrangeres com bàs-quet o hoquei, màrqueting, esprai,pòquer o màster, baia de goji, whisky oaleví, croissant o xampú, casino, cameri-no, espagueti o fiasco, xandall, casset,reciclatge o foie gras, delirium trèmens,aquari o quid pro quo, soviet... Ara bé,quan s’han d’integrar paraules de l’àrab,grec, japonès, hindi, rus, xinès, etc., queno usen l’alfabet llatí, llavors se n’ha defer directament la transliteració o trans-cripció de sons (Hafiz al-Assad, Aristòtil,Tòquio, Tsunami, Yokohama, Delhi,Panjab, Azerbaitjan, Borís Ieltsin, AntonPàvlovitx Txèkhov, Txaikovski, Txetxènia,Txernòbil, Confuci, Pequín, DengXiaobing, Hristo Stòitxkov... ).

En la nostra llengua escrita tenim sig-nes aliens al nostre sistema actual (la ch i



altres dígrafs com th, sh; o lletres com la ñi la y) o, en la llengua oral, els sons caste-llans de la jota i zeta (que donen Maca,Llopis, Peris, Quanitu o Cunitu,Quimenes..., seguint la tradició perfecta-ment coherent del nostre propi sistemafonològic). I ara ens hem adaptat errònia-ment a pronunciar a la castellana totamena de lletres, per exemple, les siglesPSC (pe se se) o qualsevol producte delmercat (Gelocatil, puzle, christmas...). Enaquests casos, un cop coneguda la reali-tat, si ens és nociva, s’hi ha d’intervenirper redreçar-la correctament. No podemabdicar, davant la nostra realitat lingüísti-ca, cada cop més degradada i marginal.No hem de continuar destruint la llenguad’un poble ni ser còmplices dels nostresenemics. És una qüestió de dignitat. Peraixò, a títol personal o col·lectivament odes del govern municipal ens hauríem depreguntar, amb fets, si volem o no volemperdurar la llengua dels nostres avis. Així,què passa, per exemple, amb el terme“corraló”, al qual hem al·ludit al comença-ment de l’article i que el govern munici-pal de torn va fer desaparèixer de la topo-nímia local que fa que només s’escolti is’utilitzi ara el de ” travessia”? I el criteri de

“batejar” carrers, places i altres vials? D’onve el nom de “parc” aplicat a la simbòlicaesplanada –o recinte– de l’ermita de SantAntoni de Pàdua? O, entre molts altres,certs vestigis ja històrics –o del passat–que es podrien conservar, si més no en latoponímia local, com l’Abeurador,l’Escorxador, les Passeres, els Rentadors o,fins i tot reinterpretar, certs indrets histò-rics com els refugis antiaeris de la “passa-da” (?) guerra incivil, etc.? Morta la cuca,mort el verí? Mentre esperem l’aprovacióde la bandera oficial sense cap polèmicade campanar, com és que va costar tantd’implantar l’escut heràldic de Riudomsque segueix actualment i irrebatible-ment, com ha de ser, la noble tradiciónostrada?

I els símbols de la darrera contesabèl·lica? Per què un dels dos sectorsenfrontats n’ha de preservar encara dos(una capella i un monòlit) al recinte delcementiri municipal i l’altre sector cap ino n’hi ha ni un de dedicat directament iexclusiva a la Pau, amb majúscula? Lesnoves generacions han de continuarmantenint la ferida oberta en lloc decloure-la o passar pàgina d’una vegada

de la divisió en ares a la reconciliació fra-ternal i definitiva? Mentre n’esperem res-postes coherents i fets tangibles, impul-sarem la roda dels esdeveniments, el pesadvers de la història que té en contra, totesperant temps millors, perquè la vida éscíclica i tornaran potser aquells tempsmillors. Ara el vent ve de cara i no elsimpulsa com voldríem? Ara, potser, elprimer és sobreviure?

Els polítics locals, en segons quinesactuacions, s’haurien de decidir a deixarde vacil·lar: o tots moros o tots cristians.Si tenen por és que no són bons polítics.En el tema de la llengua i dels símbolslocals i de reconciliació, l’important ésl’actitud, que, en alguns casos, potsercaldria canviar. També és cert que, men-tre no explicitin el seu pensament, nosabrem de què parlem. Amb mitges veri-tats i amb mitges mentides no es potdialogar lleialment. La llibertat d’expres-sió és una conquesta a la qual no hem derenunciar mai, tot i els possibles riscos.D’aquí que, com sempre i mentre pugui,digui la meva.

� Josep M. Toda Serra

vida sana


Al llarg del temps, anem acumulant toxi-nes al nostre organisme, procedents de l’a-limentació, de fàrmacs i del propi metabo-lisme cel·lular. Aquestes van acumulant-sedins dels òrgans i a totes les nostrescèl·lules, fent que l’eliminació sigui pitjor ique el metabolisme i bon estat de l’orga-nisme es deteriori.

La nostra alimentació ha canviat tant enels últims temps que estem veient comnens petits pateixen obesitat i com aparei-xen malalties cròniques com la diabetis, elcolesterol, la fibromiàlgia... en personesrelativament joves, malalties que en èpo-ques dels nostres avis apareixien en lavellesa. Aquestes malalties tan prematuresarriben per la mala alimentació, estil devida i contaminació que tenim els païsosindustrialitzats.

Mengem brioixeria, farines refinadesgreixos transgènics, carns hormonades,peixos contaminats, tractaments prolon-gats o abús de medicaments Tot això faque es vagin acumulant en el nostre orga-nisme una gran concentració de toxines.

Quan anem a començar una cura d’apri-mament, convé que els òrgans de drenat-ge, principalment el fetge, la vesícula i elronyó estiguin nets per tal que realitzin béles seves funcions i el procés d’aprimamentsigui eficaç.

El fetge intervé en el metabolisme delsgreixos, jugant un paper molt importanten la dieta.

Els ronyons eliminen líquids i toxines,

per això un bon funcionament evitarà laretenció de líquids, motiu molt freqüentde l’excés de pes.

Per tal que totes les vies d’eliminaciófuncionin bé, és important que la circula-ció venosa i el sistema limfàtic siguin efica-ços. Així eliminarem millor totes les toxinesde les cèl·lules i farem que els líquids i grei-xos acumulats puguin ser eliminats. Amés, és important que la dieta sigui correc-ta, baixa en greixos i refinats, beure moltaaigua per garantir un bon funcionamentcirculatori i renal.

En fitoteràpia hi ha moltes plantes queseran de gran ajut per estimular l’elimina-ció de toxines, generalment són plantes

hepàtiques (fetgeres), com la carxofera,dent de lleó, cua de cavall, zarzaparrilla,menta, entre d’altres, que ajuden a reduirel nivell de colesterol, i altres lípids en sang,el nivell de sucre en sang, són diurètiques,digestives, faciliten l’abuidament de lavesícula biliar, netegen els ronyons i afavo-reixen la circulació.

Amb tot això, hem de tenir en comptedepurar bé el nostre organisme abans dequalsevol dieta d’aprimament, per garantiraixí uns bons resultats. Tota persona quecomenci una dieta d’aprimament caldriaque abans comences per una depuració.

� Berta Mora Roca, diplomada en Naturopatia iFlors de Bach.

� Abans de començar una dieta d’aprimament, cal fer una depuració.CEDIDA

Drenatge i depuració

col·laboració


Com és ben sabut pels que formem partde la gran família de l’hoquei damuntpatins, els inicis de temporada estanplens d’il·lusions, perspectives i nousobjectius per a tothom.

Al CP Riudoms, no som una excepció;a més aquesta temporada serà un xic sin-gular pel que respecta a les categoriesJúnior i 2a Catalana.

Al finalitzar la temporada 2010-2011,ens vam plantejar el futur dels nostresprometedors jugadors juvenils en funcióde l’edat. Els jugadors Andrés Rubio, XaviLlorens, Mario Carreño i Elies Banús pas-saven a la categoria Júnior, però la restaencara eren juvenils com Pol Mallafré,Andreu Fabra i Joan Llauradó, i els haví-em passar amb la resta.

Aleshores va sorgir la idea de formarun equip per competir a 2a Catalana,amb els jugadors júnior i l’ajut de vete-rans o jugadors riudomencs que ara perara estaven inactius. Aquí cal fer mencióals jugadors sènior David Fargas, PepFargas, Jordi Gallisa, Ramon Margalef,Marc Villar i Domingo Jansà, que es vanbolcar en el projecte de forma desinte-ressada i amb l’objectiu d’ajudar l’equipjúnior a consolidar-se en aquesta espe-cialitat esportiva, i a la vegada tornar a

competir, cosa que molts d’ells no hau-rien d’haver deixat.

Aquesta ha estat la voluntat de sortidadel projecte: consolidar els joves i aprofi-tar l’ajut dels veterans, tot formant unaplantilla (no pas dos equips) per compe-tir a les dues categories.

Això ha portat problemes bàsicamentde calendari: s’havia d’evitar la coincidèn-cia de dates i horaris a les dues competi-cions. Tema ja resolt.

Doncs bé, a grans trets aquesta és laidea del projecte.

Cal fer menció especial a les novesincorporacions de jugadors júniors: JoanBorràs (inactiu), Joan Crusells (C. N. ReusPloms) i Albert Munté (Reus Deportiu).Pel que fa als delegats de la categoria,són en Lluís Angel Llorens i FranciscoFabra.

Des de la categoria Benjamí fins a 2a.Catalana, hem fet la preparació física depretemporada amb el Pol Perpiñan, noupreparador físic del club.

Per motius professionals i després dedues temporades preparant les catego-ries infantil i Juvenil, la Laia Domingo no

ha pogut continuar amb la gran tascaque duia a terme. Aprofitem per desitjar-li sort en la seva nova trajectòria en elmón de l’esport.

Per finalitzar, a hores d'ara podem dirque l’equip júnior ha començat el cam-pionat amb molt bon peu. El dissabte 24-9-2011 es va desplaçar a la difícil pista delVilanova, i va aconseguir el resultat C.P.Vilanova, 5 C.P. Riudoms 8, victòria difícili molt treballada pels nostres jugadorsque continuen amb la trajectòria ascen-dent de la temporada passada i ens dónatotal confiança de cara nous encontres.

El primer cap de setmana d’octubreha començat el campionat de 2a.Catalana i amb el difícil desplaçament aMollerussa.

Voldria dir que el C. P. Riudoms, com afet rellevant, recupera efectius fets alclub i té ofertes de noves incorporacionsde jugadors riudomencs i d'altres que estroben en altres equips, senyal inequívo-ca que estem fent bé les coses.

Finalment, desitjar a tots, jugadors,tècnics d’altres categories, delegats iJunta Directiva, una bona temporada2011-12, i demanar a tots a qui els agradiaquesta difícil especialitat esportiva que

El CP Riudoms inicia una novaetapa carregat d'il·lusionsL’entrenador, Ton Raja, parla dels objectius que s’ha marcat el club

col·laboració


ens ajudin a obtenir aquests objectius.També als mitjans d’informació local.

EQUIP JÚNIOR

Porter: Andrés Rubio (18)Jugadors de pista Mario Carreño (18),

Pol Mallafré (17), Xavi Llorens (18),Andreu Fabra (17), Joan Llauradó (17) i

Elies Banús (18) Joan Borràs (17) JoanCrusells (18) Albert Munté (17).

EQUIP 2A. CATALANA

Porters: Ramon Margalef, AndrésRubio, David Juve.

Jugadors de pista: Júniors: MarioCarreño, Pol Mallafré, Xavi Llorens,

Andreu Fabra, Joan Llauradó.

JUGADORS SÈNIORS:Pep Fargas, David Fargas, Jordi Gallisà,

Domingo Jans, Marc Villar.

� Ton Raja JuncosaPreparador Nacional

� Els objectius de l’entitat se centren en potenciar la pràctica de l’hoquei.JOSEP M. FONT MASSÓ


esports

El passat dia 17 de setembre, a partir deles cinc de la tarda, va tenir lloc l’acte depresentació dels equips d’hoquei i pati-natge artístic per la nova temporada2011-2012, que tot just comença.

A les sis, es va celebrar un partit d’ho-quei de la categoria infantil, i disputat pelCP Riudoms i pel CH Cambrils. Més tard,a les set, va arribar el torn d’un partitd’hoquei combinat júnior, disputat pelCP Riudoms i pel CN Reus Ploms. En elsdos casos, el resultat final va ser favorableal Club Patí Riudoms.

A l’acte, a més dels protagonistes delclub, hi va assistir l’alcalde, Josep M.Cruset, i el regidor d’Esports, CarlesGarcia.

El club riudomenc inicia aquesta tem-prada amb una seixantena de jugadors ijugadores d’hoquei, distribuïts en diver-ses categories: Escola (menors de sis anyso que s’inicien en l’activitat), Prebenjamíiniciació (6-7 anys), Prebenjamí (8-9anys), Benjamí (10-11 anys), Aleví (12-13anys), Infantil (14-15 anys), Júnior (18-19)i Segona Catalana (a partir de 20 anys).Les competicions van començar el dia 24de setembre per les categoriesPrebenjamí iniciació fins a Júnior, i el dia1 d’octubre s’inicien per SegonaCatalana. Les temporades, però, finalitza-ran totes al juny.

El patinatge artístic i l'hoquei més riudomencsafronten una nova temporadaEl dia 17 de setembre va tenir lloc l’acte de presentació dels equips d’hoquei i patinatge artístic

� L’equip riudomenc compta enguany amb una seixantena de jugadors i jugadores.CEDIDA

� El cos tècnic de l’entitat està format per 18 persones.CEDIDA


esports

De cara aquesta temporada l'objectiuprincipal que vol assolir l’entitat -en elcamp de l’hoquei- en les categories infe-riors, és que els jugadors i jugadores esrefermin en l’aprenentatge d’aquestesport, el joc en equip, amb l’esperit com-petitiu i sobretot que gaudeixin de l'ho-quei. I és ells tenen clar que els infants quecomencen ara a practicar-ho “són el nostrefutur, són la continuïtat del cicle que vacomençar fa 15 anys”. Per altra banda, lamàxima categoria del club, 2a catalana, tél'objectiu de classificar-se en el 1r.lloc de laTerritorial i així aspirar a fer l’ascens a 1a.Catalana. El seu somni és tenir un equipamb renom important, amb jugadors de lacasa, riudomencs.

OBRIR-SE A L’EXTERIORPel que fa al patinatge artístic, la tempo-

rada comença amb una trentena d’inscrits,d’edats compreses entre els 4 i els 19 anys.La intenció que es persegueix és la sevaobertura a l’exterior, per tal que les patina-dores coneguin i es relacionin amb altrespatinadores, participant en competicionsque es fan a través dels consells comarcals,Interclubs, assistint a festivals, etc., i anar-les preparant perquè es puguin presentar ales proves de nivell de la FederacióCatalana de Patinatge.

En general, els objectius de l’entitat secentren en continuar fomentant la pràcticadel patinatge, tant en la modalitat d’hoqueipatins com en la de patinatge artístic. Desde la junta la defineixen com una activitatmolt divertida i dinàmica que enganxa alsnens i nenes de totes les edats i que ajudaa desenvolupar les capacitats motrius i lacoordinació de moviments. A hores d’ara,el cos tècnic de l’entitat està format per 18persones, entre les quals s’hi inclouen elsentrenadors, monitors, preparadors físics,

delegats i delegades.Entre les dates més assenyalades dels

propers mesos per als patinadors riudo-mencs, hi haurà el II Festival d’Hivern dePatinatge Artístic, que se celebrarà el dia 17de desembre. L’entitat aprofitarà també

l’acte per recaptar fons per la Marató deTV3, que enguany està dedicada a la rege-neració i trasplantament d’òrgans i teixits.

� Redacció

� Quant al patinatge artístic, la temporada comença amb una trentena d’inscrits.CEDIDA

� La intenció que es persegueix és la seva obertura a l’exterior.CEDIDA


esports

Bones perspectives de l'Escola de Futbol Baix CampL'Escola de Futbol Baix Camp ha iniciat unanova temporada esportiva. Des de mitjansd'agost, els seus diferents equips es trobenrealitzant la pretemporada, havent dispu-tat en totes les categories diversos partitsamb resultats molt satisfactoris.

Aquesta nova temporada segueixenapostant per la imatge de l'Escola, propor-cionant a tots els seus jugadors/es un nouequipament d'entrenament de la marcaJoma. També s’ha renovat el material i s’haampliat l’Staff amb nous entrenadors, jaque han tingut noves inscripcions que elspermeten ser millors que la temporadapassada i ampliar les possibilitats de conti-nuar treballant per fer futbolistes per alfutur.

Des de la junta directiva volen donar labenvinguda a tots els nous jugadors/es ials seus familiars. Aquest mes d'octubrerealitzaran la presentació de la nova tem-porada, que confien que sigui encara millorque la que han deixat enrere.

� Redacció � El nou equipament és de la marca Jona.CEDIDA

última hora


El dijous 6 d'octubre, a les 23.30h, TVE-1emetrà el capítol del programa 'Un paíspara comérselo' dedicat a la CostaDaurada.

Les delícies gastronòmiques d'aquestindret de Catalunya, entre elles la coca

amb recapte de Riudoms, seran les prota-gonistes d’aquest capítol, copresentatper Arias i Juan Echanove. El Patronat deTurisme de la Costa Daurada patrocinaaquest espai, amb la col·laboració de dife-rents patronats municipals de turisme ide l’Ajuntament de Riudoms.

Avís als subsccriptorsque encarano han retirat el llibre deFotògrafs de Riudoms

Tots els subscriptors de L'Om, Revistade Riudoms, que encara no tinguin el lli-bre "Fotògrafs de Riudoms, el primer terçdel segle XX",´volum núm. 8 de la Col·lec-ció de Separates d'Estudis RiudomencsRivoulmorum, el poden passar a retirargratuitament, en hores d'oficina, pelsestabliments Centre Actiu ( C/. Baltasar deToda) i per Finques Sol Mediterrani (C/.Sant Bonifaci). Cal acreditar ser-ne subs-criptor i aportar la butlleta editada peraquesta finalitat. Es podrà retirar el llibrefins el dia 31 de desembre de 2011. Uncop passada aquesta data, l'AssociacióCultural Amics de L'Om, posarà a lavenda els llibres no retirats a la venda.

Per qüestió de pressupost, el volum noes fa arribar per correu. S'ha de passar aretirar presencialment, ja sigui el propiinteressat o persona autoritzada.

L'alcalde sorteja duesentrades per assistir alconcert de Sopa de Cabraa TarragonaJosep Maria Cruset, alcalde de Riudoms,va sortejar dues entrades per assistir alconcert que el grup Sopa de Cabra vaoferir el dissabte 24 de setembre, a lesdeu del vespre, a la Tarraco Arena (antigaplaça de Braus) de Tarragona.

Resulta que l'edil riudomenc estavaconvalescent d'una caiguda que va patirrecentment al Casal Riudomenc (es vaprecipitar de l'escenari al pati de buta-ques) i no va poder assistir al concert.

Cruset va penjar al seu perfil deFacebook una pregunta sobre Riudoms.El primer que va respondre encertade-ment es va endur les entrades. Els guan-yadors del sorteig dues entrades van serels germans Gallisà.

La coca amb recapte de Riudoms, a 'Un país para comérselo', de TVE-1

CEDIDA

Un grup de jubilats de Riudoms van visi-tar recentment Sevilla i altres poblacionsandaluses.

A la fotografia es poden veure els riu-domencs participants en el viatge aAndalusia, reunits a la plaça d'Espanya de

la capital andalusa sota l’escut deTarragona.

Durant de la seva estada a Sevilla vanvisitar Cadis, Xerès, Sanlucar deBarrameda Chipiona, Rota, entre d’altrespoblacions andaluses.

Els jubilats de Riudoms visiten Sevilla i d’altresciutats andaluses

FRANCESC BEDMAR

El Local Jove “EL MERCAT” (Antic Mercat Municipal) està pensat per a què els joves de Riudoms trobin un espai comú de reunió i diversió.

El local disposa de dues grans sales: la sala de jocs, amb billar, futbolí, tennis taula i dards; i la sala polivalent on es poden fer tot tipus d’activitats, així com jugar a jocs de taula (parxís, escacs, cartes...) jugar a la Play Station o celebrar festes d’aniversaris.

Durant l’any, i a través de la creació d’una comissió de socis/es , també s’organitzaran concerts, campionats de tennis de taula, tallers, xerrades, campionats d’escacs...

El local està sempre dirigit i vigilat per un responsable de l’espai.

HORARI DEL LOCAL JOVE:Divendres: de 20.00 h a 23.00 hDissabte: de 18.00 h a 01.00 hDiumenge: de 18.00 h a 22.00h

C. Major, 52, 43330 RiudomsDe dilluns a divendres, de 10.00 h a 14.00 h i dilluns a la tarda, de 17.00 h a 19.30 h.

El pare, mare o tutor haurà de portar tota la documentació i fer efectiu

Quota individual: 10 € al mes. 15 € al mes.

COM FER-SE SOCI:

EL LOCAL:

L'OM 483

Documents

Transcript of L'OM 483