El partenó és un temple grec dedicat a la deessa Atena pàrtenos, la

deessa de Atenes (Grècia). Va ser construït al segle V aC i és el

monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia). Els

seus arquitectes foren Ictinos iCal·lícrates supervisats per Fídies.

És l’edifici més importants dels que es conserven a Grècia clàssica.

generalment es considera com la culminació del desenvolupament

de l'ordre dòric. Les seves escultures decoratives són considerades

un dels màxims exponents de l'art grec.

El Partenó va conservar el seu caràcter religiós en els segles

següents i va ser convertit en una església bizantina, una església

llatina i un mesquita musulmana. Però en 1687, els turcs el van

utilitzar com a dipòsit de pólvora durant el lloc venecià, sota el

comandament de l'almirall Morosini.

El Partenó va substituir a un temple més antic d'Atena, que els

historiadors anomenen el Pre-Partenó o Hekatómpedon, que va ser

destruït en la invasió persa de l'any 480 aC. Igual que la majoria

dels temples grecs, el Partenó va ser utilitzat com tresor, i durant un

temps va servir com el tresor de la Lliga de Delos, que més tard es

va convertir en la Confederació d'Atenes.

Fídies va esculpir pel Partenó els frontons, mètopes i frisos interiors.

Se sap que el paper de Fídies en l'execució dels frontons fou

rellevant i ocasional o exclusiu dels seus ajudants en les mètopes i

tríglifs.

PRONAOS: significat literal és "posat davant (pro) del temple

(naós)". És a dir, és l'espai arquitectònic situat davant del naos o la

cella del temple, element típic dels temples grecs i romans.

Configura el vestíbul o l'entrada d'aquest. Posseeix normalment la

mateixa amplada que el naos i es perllonga en el mateix eix.

NAOS: l naos (en grec ναός, "temple" o "habitatge dels déus" i en

egipci per ur "gran domicili") és la sala més important dels temples

de l'Antic Egipte i de l'Antiga Grècia, així com de les esglésies del

primer cristianisme, bizantines i ortodoxes

OPISTODOMOS: l’opistodomos o opistodomo era als temples de

l'antiguitat grega, un espai diferent situat a la part posterior dels

temples grecs, és un element espacial que juntament amb el

pronaos (o pòrtic) i el naos (o santuari) conformava en algunes

ocasions un temple d'importància, però el opistodomo no era

utilitzat en tants temples com els dos anteriors.

NAOS

PRONAOS

OPISTODOMOS