Lo Crestia Eiximenis MOLC

8/13/2019 Lo Crestia Eiximenis MOLC

1/25

FRAI\CTSCT,IKMEI\ISr/ S,.tS:: - *.iLOCRESTIA

-_r ..

. a.)- - : t...

j - j . {

,--. i'i:

-j :'. .. ,r-a:^

'- .-l

':: a-. .. j' . . i

'. j:-;

ar .. , . : l

'' ' : l. .' '':, . . ,EdicionslZ "laCaixa" # ,

-a.-LESMILLORSOtsRESELA LITERATURA ATALANA ffi.is.


2/25

FrancescEiximenisSom encara luny de poderoferir als lectors a biografiado-cumentada coherentque mereix una figura de la talla defra FrancescEiximenis. El que sabems en bona part fruitde la dedicacid'A. Rubi i J. Mass, de I'esforghumil ipacient d'un equip de franciscansbenemrits, els paresIvars, Mart de Barcelona,Lopez, Pou, a la bona memriadelsqualsdedicoaquesta ntologia.Que Eiximenis fou natural de Girona ho prova un pas-satgemolt important de la introducci-programaque en-capgalael Primer del Crestiri(1, nt. 2), on llegim que I'au-tor del llibre fou


3/25

aleshores en establert Barcelona.Siguicom sigui,el certsque Eiximenisal captol 168 del seuPastorale onfessaque va entrar al conventde molt petit (...c Domino tamensui magna clementia a pueritia evocalars/, otser com aoblat, i deguvestir I'hbit del primer orde de sant Fran-cesc fer la sevaprofessieligiosa l mateixconventde lasevaciutat nativa; d'altra maneraelsfraresgironinsdificil-ment haurienpogutal-legar ap dret a la bibliotecad'Eixi-menis,com es pot verificarque feren,segons l costum del'poca,en arribar-losnovesde a mort del mestre.Tampoc no podemdonar precisions obre a data de lanaixenqa, ot i que la descoberta e I'actacorresponent er-met ara d'establirque fra Eiximenisva rebre esordesma-jors prop de Barcelona, l 1352.Degunixer,doncs,entreel 1327 el 1332.Pergransquefossin esconcessions oti-vadespels erriblesestrallsde la glnola,es a dificil d'ima-ginar que hom pogusaccedira la dignitat sacerdotal bansdelsvint anys.Segons quests lculs,Eiximenisva arribarde fet a una edat bastantprovecta no tenen resde retriclesal.lusions la seva


4/25

tats de Panse d'Anglaterra...>>I, 60).Ja tindrem oportuni-tat de discutiramb msdetall la importnciad'aquestba-gatgecultural. No cal dir que el contacteamb els costumsd'una societatmarcadamentdistinta I'ajud a aprofundirel seuconeixement e mn i delshomes.La vella emprem-ta s prou detectableen els escritsde fra Francesc, ant siparla de les corts anglesesXII, 675), com de dones(ll,163),de conreus a la famosa letra dedicatdria el RCP),ode a manera emenjar beure 111,372,386,88).Eiximenis havia sojornat, segonsell mateix conta, enaltrespalsos. oneixiaColnia ll l , 912;YC, 4, c.46),Pars(1,60; III, 598),FlornciaVC, 8, c.9) Roma VC, 3, c.20),i cal suposarque fou anant o venint d'Asssque es deturen els eremitor is e I 'Alvrnia VC,3, c.105 9, c.102),bressol nucli espiritualdel seu orde. No s, doncs,gairedificil d'imaginarquin fou el seupossibletinerari pelsca-mins de la vella Europa.Tanmateix, si exceptuem, otser,Pars,no crecque hom pugui parlard'estadeslargues es-tinadesa I'estudi,sin ms aviat de pelegrinatges ue vaemprendrea impulsosde la devoci de la curiositat.Esben de remarcarque les referncies I'anadaa ltlia esconcentrin a la Vita Christi, obra escrita a finals del segleXIV.Consta, anmateix,eue el 1357 a havia retornata laptria, puix queel seunom frguraa la llista delsreligiososque assistiren l captol celebratal conventde Girona pelmarq d'aquellany. Que fosa la cort pontificiad'Aviny el1365 hi presencisl lliuramentde esRevelacionse I'in-fant Pered'Arag al papaUrb V, crecmolt arriscatd'afir-mar-ho.Al meuentendre smolt minsa 'evidncia bjecti-va quehom pot extreuredel captoldel Segor (ll, 66), d'onpren fonament a notcia.Si ensatenemal contexton s'ins-criu aquestpas, als mateixos ets histricsconeguts, al,com a mnim, qualificarde tendenciosano gensde fiar lainformacid'Eiximenis.All ques quedaclar squeEixi-menis, an afectatde donar crdit a visions revelacions,atacaac fra Pere. Seria exageratd'imaginar que aquestaenvestidaespona una intenci a una consigna artidistaemanadadel duc de Girona, el futur rei Joan I, i/o delsclementistes el seuentorn?Arran de 1379hom comenq,com s sabut, ota una campanyadestinada soscavar, l-hora,el prestigide fra Pered'Arag,capdelsurbanistes a-talans, la svianeutralitatdel seunebot,el rei Pere.Tor-narema parlarde I'afer.En tot cas, suposant ueEixime-nis fos a Aviny, com semblaque reclami la tradici delsestudiseiximenians, odremdemanar-nos u feia el bonfrareel 1365a la cort pontificia,quinaera aleshoresa sevarelaciamb I'influentssim isionari, si no fou, potser,el


5/25

mateix Eiximenis I'annim religis que va acompanyarI'infant en aquell important viatge.Sn preguntes ue, demoment,no tenenresposta.Semblaque,cap al 1371,una propostad'anomenarEixi-meniscatedratic e Teologiaa I'estudide Lleida, op ambI'oposicidel provincial.Es ben versemblant ue la causad'aquestentrebanc os la manca del ttol acadmicperti-nent; tol que el nostreminoret no triggairea obtenir,el1374,a la universitatde Tolosadel Llenguadoc, rcies lgenersmecenatgeelsmonarquesD, I, 244,248, 249; I,168), a la influnciade I'esposa el duc de Girona, Matad'Armanyac, francesa molt ben relacionadaa I'altra ban-da dels Pirineus(D, I, 254\.Es coneixenduescartes, edac-tadesdesde Valncia,en lesquals a duquessa regaal can-cellerde la universitat, n nom propi i de I'infantJoan,que>torgui com msaviat millor a fra Eixi-menis el cobejat ttol de mestre. El motiu al.legats:(...com lo senyorduc e bon marit e senyornostremolt car,per alguns afers seus haja de gran necessitato religis eamat nostre, frare FrancescEiximenis...>> o sabemsi laduquessa olia atreure el frare a la ciutat del Tria, perdtant la seva recomanacicom lescartes reials.ens rev-elenfins a quin punt fra Francesc 'havia sabutguanyar a con-fiangade a famlia reial.Tot i que, pel que sembla,el nostre rareva anar a Tolo-sa per cobrir I'expedient,aquestaestada tamb molta im-porfncia,puix queel posen contacteamb una de lescul-tures ms riquesd'Occident.Fou, potser,de Tolosa estantque Eiximenis an a Pars i a altres ciutats europees.Elnostreminoret esfar ressdd'aquesta asede la sevavida ala Vita Christi, on s'allargaen una determinadadificultatteoldgica VC, 9, c.95), sn moltnombrososels llocs de la seva obra on discursejaamb co-neixementde causasobreels francesos llur


6/25

sell barcelon,per tal de gestionarun afer relacionatambI'infant Joan(D, II, l68). Poc desprs egu niciar Ia re-daccide lo Primer del Crestii, bra empresasota el patro-cini del rei Pere I, Prleg ), elqual,pel maigde l38l s'in-teressa el projecte D, I, 292), ins a I'extremde manaralguardidel conventde Barcelona ueno deixi moure Eixi-menis,Valnciava sabercompensar les seves


7/25

el sermd'accide grcies el feliqdesenllaq e la guerrade Sicl ia. l 1392.Entre esnombrosesasques, so menysdelicades,uehom li encoman, al destacar ls seus onsoficisencami-natsa mitigar a tensigaireb onstant ntre a potestat i-vi l i I 'eclesidstica,rovocada er la proli leraci e malan-drinscoronats uecercaven efugir 'accide a ustcia.El| 391, en un moment de guerra de crisi socialespecial-ment peril ls,Eiximenis ebr 'encrrec 'organitzar namenad'hostespiritual n elsmonestirs elsvoltants e Va-lncia. ol ' l ic i tantels el ig iosos D, I, 367\, al i com ell mateixprescriuals prncepscom a soluci d'emergnciall l , 378, XII,656). En una altra avinentesaorma part d'una comissid'experts,ntegrada er ell mateix pelsconfessorsel rei ide la reina,destinada examinar ls l ibreshebraicsobatsdurant el sagnant rogromde 1392.No sabemsi el seuco-neixement e I'hebreu stava I'alturad'aquesta issi:elques sabem sque ra Francesc uia molt entrecella ce-l la la qesti e lesblasfmiesontraCrist i la Vergecon-tingudes n algunsd'aquestslibres VC, II, 54).Potsersreveladordel tarann del mestre per altra banda tan in-transigent mb lesvisionsde fra Pere- a rapidesa mb quplegdveles,present xcuses correg a versidefinit ivadel Dotz,en assabentar-se,l I 391 quealgunes e lesse-vesespeculacionsrofetiques avienprovocat a ira del reiJoan D, I, 372).El to i contingut 'aquestsuriosos atici-nis snsospitosamentemblants lesprediccions,opiadesde fra Joan de Rocatellada d'altres,que trobem a la l/itaChristi i al discutit De Triplici Staru trIunli.La topadaamb el monarcano tingu epercussionsegatives,rcies,potser, la intervenci el mestre acionalPered'Arts,aqui Eiximenis va dedicar el Llibre dels iingels,acabatel1392 . ms tard, la ,'ita Chrisi. Eiximenises mant encontacte mb el monarca, ebent trametent l ibres D. I,372,377 380), hemd'admirar l to determinat mb qu,el 1396, i escr iu na valentamissiva n defensa 'un delsconsellersalencians mpresonatsel rei.Ja durantel regnat el rei Mart, en un momentde man-ca de recursos rnica,Eiximenis nterv.com a Comis-sari Apostlic. en I'organitzaci 'una croada valenciana-mal lorquina1397-99), uemobi l i tz fect iusorqaconsi-derables ense complira la llarga 'objectiu e contenir apirateria nord-africana.Part d'aquesta lota seria desprsenviadaen suport de I'antipapaaragons. amb el tro-bem, en companyia e Pered'Arts, ractantd'obtenir.depart del rei, un subsidiextraordinari e la ciutatper a su-fragar esdespesescasionadeser I'arribada Catalunya0


8/25

PRLEG

1. El Cristianisme, bnamentde Ia cultura medie,-al.La histria de lesduesciutalsSi les coordenades itals d'Eiximenis se'ns presenten-com hem vist- ben delimitades,en dos vessants ue es

complementenharmnicament,el de la sevacondicidefrancisc de sacerdot, 'una banda, el del seumagisterien teologiaqueculminaen la ctedra en el magisteri pis-copal,de I'altra; anmateix,all que mereixal nostre rare,ara i ac, un lloc entreels millors autorsde la literaturaca-talana,s a quantitat el pesespecfici material )dels n-folis que va llegara la posteritat.Eiximeniscomparteix, ims no, amb el mallorqu universalRamon Llull, un r-cord inqestionable 'escripturaen llenguavernacla,quepermeta ambdsde competir amb avantatge mb els au-tors europeusmsprolficsdel seu emps.Ara b, aquestaimpressionant llau de lletra escrita en bona part inditamodernament- respon a una mateixa pruija didctico-moral, i a una valoraci,molt semblant,del llibre com aobra de misericrdia, com una forma, no gensdesdenya-ble,de predicaci scrita.Es prou sabutque ensenyars una vertaderamania deI'homemedieval,maniaquecal relacionar mbun concep-te del saber del savi forgadistint del quetenim en I'actua-litat. L'Edat mitjana accept,gaireb iteralment, el vellaforisme lat


9/25

camins dreceres ue condueixena I'altre, el llibre, obradel savi resumquintaessenciate la sevasaviesa, dquiri-r una importncia extraordinriacom a dipsit i fontd'autoritat de doctrina, ligam quevincula el presentambel passat, testimonimolt msslid i consistent ue no laparaula sernpre ugisseraXII, l4). El saber s, a ms ams,patrimonide tothom qui t accs la lletraescrita, elconcepte, ra sacrosant, e I'originalitat es consideramsun peril l queno un mrit,puix quehom viu integrat, e anaixenga la mort, dins del poders orrentd'un sistemaquet cura de no desbordar ls marges, empreben delimi-tats, de I'ortodxia.>,tradici,en la majoria de casos, quivala selecci, epetici acu-mulaci.Parlantsempremolt generalment, s pot dir que I'homemedieval una passi: 'ordre, una ideadel mn ldgica,estructurada, oherent. 'Edat mitjana tot ho relaciona,otho explica, ot ho veu clar. Paradoxalment, a trobat en lafe una garantiade comprensintel'lectual.No cal entendreper a creure; en al contrari,cal creurepera entendre, uixquede la fermacreenEa rolla una visi msclaradelsmis-teris recdndits.Aquestamateixa e ser tamb la clau devolta d'un humanisme ueno esnodreixen la lecturaeru-dita delsclssicsreco-llatins,in,msaviat,en la certesad'unesarrelspregones en unessenyes 'identitat ue per-metende relacionara humanitatmesquina mb la divini-tat, mitjanqant 'Home-Du, esucrist. es d'aquesta ers-pectiva, 'homemedievals,doncs,potsermsque mai, la((mesura e totes escoses>>.u I'ha col.locatal centredeI'universen un actedegenerosareaci, 'ha salvat recreaten un gestdramticde graciosaedempci, li ha fet obse-qui del tresorabundsde la revelaci I, 320 ss.).Resno td'estranyque aquestmateix home enyori la perfeccipri-mignia,el vell parads nterioral pecatd'origen, quecer-qui i trobi en lesprpiespotncies e l'nima,en els ele-mentsvitals, en tota la mquinad'un mn, malgrat otben let i jerrquicamentorganitzat er una voluntat supe-rior, la majestuosascala e lespetjades e la divinitatqueassenyalal cam de tornada. sque,en definit iva, l pasde I'homesobre a terra es concebr om a cicle de retorn,


10/25

contra es forcesdel mal (el mn, el dimoni i la carn),queenrevolten assetgen'homepertotarreu. Perel cristi,o (II, I ss.),no s'exercita ol en I'ascesiprcticade lesvirtuts a que,si b s'inscriu,en primer lloc,dins d'una societatmaterial concreta,o ,potserhostil, es roba tamb ntegraten una comunitates-piritual, ,odelde


11/25

(XII, 655, 657 s.),o els contactes mb altresgrupsde dife-rent ideologia XII, 834 s.),a la sexualitat I'esferams n-tima del pensamentIII, 524s.), ins al punt queno sexa-geratd'afirmar que la SagradaEscriptura s a basedel dretcannic civil, i, per consegent, l fonamentde tota la so-cietatmedievalXII , 359-361, 34).No cal dir, doncs,queen elspai'sos inculatsals mdulsde a culturaoccidental, l cristianisme squelcommsqueuna vella filosofia o una manera individual d'entendrela vida. El cristianisme ou -i s encaraara en ms d'unaspecte a ms d'un pas- un factordeterminantque inci-deixen a manerad'sser, e pensar de sentir, , natural-ment,en otes esformesde I'art i de la cultura. Ra per laqual, i al margede les modes deoldgiques de les convic-cionspersonals e cadasc,esultad'unagranobvietatquela plenacomprensi e la mentalitatmedievalsmolt di-cil, si no impossible, ense n bon coneixement e lespre-missesideolgiquesue li serveixende suport. En aquestsentit,poques bresmedievals scrites n la nostra lenguaensofereixen na visi tan ordenada completacom I'obrad'Eiximenis, Lo Crestid, a qual, en paraulesde I'autor,>


12/25

(Int. I, 2). L'autor esproposa ambd'obtenirmritsdavantDu, sa dir: ibid.).Notem, de bell antuvi, queambduesntencions orrespo-nen plenamentals objectiusque es proposa a predicacioral, objectius en concretats n el captol novde la RegladelsFraresMenors, ext queEiximenishaviaglossat n undels seus librets perduts,del qual comenta tradueix al-guns ragmentsmolt pertinentsal llarg de la sevaobra, enespeciala la Vita Christi (6, 7), on diu que els frarescalque vagin.s ms:al captolprimer del seuArs Praedican-di o Art depredicar,el mateixEiximenisensenya ls futurspredicadors ue tot Ilur esforqdeu anar dirigit a


13/25

pers llegirdetingudament. xplica.n con-seqncia,d'acordamb aquestantenci,vol


14/25

perimentat era capaq d'amplif icar i al largar qualsevol emagaireb ndefinidament. La prct ica establia uns lmits a lapredicaci oral, per una vegadaaplicada a I 'escriptura '-nica barrera era la manca de paper i I 'esgotament e les or-cesde I 'escriptor (XII, Dedicatria).Si obrim el Crest id, comprovem. en efecte.que Eixime-n is es p lante jae l Pr imer l l ib re com s i comencs n serm,a par t i r d 'una def in ic i- temaque t robem al cap to l d inou,la qual, dividida en tres parts, cont in nuce tota la matriadesenvolupada n e l pr imer punt , s a di r en els cap to ls I-191 . Es ms : o t i que E ix imen iss em b laque no e r a ga i r epart idari de les divisions r imades (queatacaen l ' . - l t dc pre-d ic 'ar ) , lapropos ic ique vol demost rara l pr inc ip i de l cap -to l v in t , en aquestcas que < la re l ig i cr is t ianas un excel -lent es tament ,>>s subdiv ide ix en una d iv is i r imada en-AT que permet de recordar tots els punts importants:


15/25

Hi ,

elsadministradors, lsbraqoselscavallers,a llenguaels u-ristes,els ulls els savis, esorellesels procuradors el capel rei; el recurs continuavaessentaprofitableen un llibre,i, de fet, aquest mateix exempleque tan b sintetitza atesi organicista e la societatmedieval el conceptepauldel cos mstic, s un dels preferitsd'Eiximenis(XII, 357-3 5 8 , 7 5 1 ) .Per al lector modern tanmateix alld que t ms interssnaquellescniques ue Eiximenisrebutjaexpressamenten el seu tractadet teric, com s ara les ,


16/25

l 'expressi: (


17/25

mencia la Histria del rei Meliadu.r (XII, 905) sde sego-na m.Les legendes agiogrfiqueso sngaireabundants. l-gunes, om la del miraclede TefiI (II, 50),o lesreferentsvidesde sants, ren orgadivulgades rcies les liqonsdelBreviari i a les Videsde santso LegendaAurea de Jacobode Yarazze,als Didlegs de sant Gregori i a les Col.lacionsdelsPares.Pel que fa a lesaltres,s impossiblede passarac revistaa totes esnarracions,ascaque requereix n es-tudi seris e lespossiblesonts.Esdilcil de saberquin fouel repertorio repertoris mpratsper Eiximenis.El recull defra Humbert de Romans igura entreelsseus libres, unta-ment amb el Breviloquium Communiloquiumde fra Joande Gal.les, uedonen esums inttics, oco no genselabo-rats.Noms resde lesnarracionsmoralitzantsdel Crestiaes troben,pel que he vist, en el conegutSpeculumLaico-rum (entreelles a copiadaal XII, 874);almenysuna, a delnoi innocentquedescobreix simplevistaelsencants e lesll, 173),derivade la conegudalegendade Barlaan, es pot llegir a l'Alphabelum Narrationum.Cal no oblidar que Eiximenisal.ludeix ovinta experin-cies ealso fingides, uesol acompanyarde frmulescom:, tc . I ,59; I I ,237,306,308,312,315,tc . ) , ueaug-menten 'impactede lesseves araules.En tot cas,resultainteressant e trobar localitzat


18/25

2.4. Els proverbiso >Eiximenis,com Juan Manuel, coneixiaprou b I 'efr-ccia pedagdgica e les dites i sentncies e tota mena.Aquests >n a quintaessncia

d'unadoctrinaques'expressaix de la forma msconden-sadapossible.Un apotegma om, perexemple, ,basta sobraper a resumir ota la teoria me-dieval de la funci coercit iva educadora el poder.Elsproverbis n especialment bundants n el Terq en elDtt:: els trobem disseminats l l larg de l'obra, i l lurfuncisol ssera de subratl lara tesio argument elensatper I'autor.En parlardelsmaliciosos dolents,Eiximenisensdir:(ll l , 76);III, 103);>lll, 126\,etc., ot afe-gint, que si b en aquestmn


19/25

2.5. Altres recursos. xpressionsintoresquesi comparancesUna altra manerade rompre la monotonia del discursdoctrinalconsisteix espargir-hi aboroses xpressionsal-

cades el lenguatgeol.loquial. 'hi ha exemples balque-na, si b tamb detectem na major concentraci n algunscaptolsdel Terg.Vet-neac unesmostresque encaraaraens arrabassen na mitja rialla, bona prova que acomplei-xen a funcia qu esdestinava'autor.Dels maliciosos legim que >ll l , 375), >lll, 369).N'hi ha d'arrossairesue(encasasua s'acanyen e fam...mas en casad'altre eixamplenles barres>>III, 315) i, desprs 'haver-seatipat ,squeixendels dejunis.L'embriac


20/25

tant ha major seu ([II, 70), smil que recordaels e Caldern.Els qui pequend'amagat n>(I I I ,213), aixsuccessivament.Eiximenisarriba a copiar, quan s'escau, ragments epoetes glossadors,om el tros del >e CerverdeGirona(lII, 946),quecitade memria, lesdues omposi-cionsbreusdel Capellde Bolqueres, niquesconservadesd'aquestautor. Tals fragments, ue Eiximenisens dnaenun catalno del tot lliure de provenqalismes,xpliquen,potser, es rimesque hom ha cregut robar en el Llibre delesDones.El nostre rancisc ou, pel que sembla,un bonconeixedorde la tradici poticacatalano-provenqal,l-menysdel vessantmspopular,cosaque, tanmateix,no elconverteix ecessriamentn poeta.

J. Lo Cresticom a tractatde teologiaFinsac he centrat 'atencien elsaspectesue poden n-teressarmsel lectormodern,perd indrem una visi moltmigrada del Crestidsi ignorssimque I'obrada s essencial-ment una vastaSumma Teolgicaen catal,on qualsevol

ciutadpodia legiro fer-se legir la doctrinaque li sembla-va mspertinenta la salutde la sevanima(1,278).El e la introduccigeneral I, 3) prova queEixi-menis volia estimular I'estudide la teologiaentre els se-glars.Segons l seuprojecte que ni copistes i impressorsno tingueren n compte-, un ndexallabtichaviade facili-tar la consultade les matriescontingudes n el llibre. Latcnicascaracterstica'algunsmanuals an coneguts omel Manipulus lorum de Tomsd'lrlanda,obra que recollia6.000 lragmentspatrstics, lassificats n uns 266 temes,que posava I'abastdel clerguemshumil I'erudicicusto-diadaen la rica bibliotecade la universitatde Pars.Crecprobableque aquest libre, a msde brindar-nosuna claude I'erudicieiximeniana,nspirsal telegcatal a idead'arranjar es matries ervint-se e les letresde I'abeceda-ri. En tot cas,el programadel Crestids completssim I,Int., 4), i hom podr er-se'nuna petita dea legintelspr-legs sumarisdelsdiferents libres(1, 20; ll, 2391' II, 4, 25


21/25

679,774,833), ix com elscap tols uemarquen a pro-gressi el pla general l l l , 17, 54, 67, etc.\, elsqualsno-ms hem pogut enclourealgunsdels ms necessariser afer remarcarque I'obra respona una estructuraorgnicamolt coherent.No t sentit ractarde presentar c una llistadelsautorscitatsper Eiximenis, al com hom ha fet en estudispretesa-ment modlics.Es prou sabutque en els textosmedievalslescitacions 'enllacen na a I'altra com lescireres.Allque interessa s descobrir es fonts principals, tascaquesuperariaels objectiusd'aquesta ntroducci.Noms pucavangarac els resultatsmssegurs e la mevaprimera ec-tura. Pel que toca al Primer, un dels aspectesms nteres-

sants, a refutacidel udaisme,semblabasada n el PugioFidei del dominic ra Ramon Mart i en la doctrinadel fa-ms convers rancisc ra Nicolau de Lira; la histdria deMahoma i del mahometisme s,en poquesvariants, a quetrobem en diversesonts historiogrfiques. ls temes refe-rentsa lesmatries eolgiques om heretgies, iracles lesdiferncies ntre es leisde natura,escriptura grcia,sn,mso menys,els tractatsen els manuals eolgics ue sa-bem que tenia Eiximenis, i en aquest cas destacaria esobresd'Alexandre 'AIs,d'Enricde Gandau deJoanBe-let. Respecte l Segon aI Terg,crecpoderdemostrarquetota la substnciaeoldgica. omenqant er la definicidetemptaci ,rns l'estudidelsmals, vicis i pecats, tc.,cor-respon,sovint literalment,a la doctrina dels tedlegsesco-lstics.Eiximenis combina la teoria, que extreu dels seusmestres referits:Alexandred'Alds, santBonaventura, antToms i, excepcionalment, uns Scott, amb la casusticamolt msdetalladaque li oferienels tractatsespecialitzatsen elsvicis virtuts, en especiala Summa Durandina,o deGuillem Durandus.laSumma delsvic'is la Summa de vir-tuts deGuillem Peraldus,a Summa de casibus e fra Aste-sanide Aste (/7st o Astiensis),a Summa super tulis de-cretaliumd'Enric de Segsia, ardenalOstienc, a Summade santRamon de Penyafort, l'obra dels famsosuristesBartolode Sassoferrato,oanAndreu,etc.La presentaci els materialsmanllevatsaquests utorsvaria segons ls casos.De maneramolt generales pot dirque Eiximenis a una tria d'alld que li semblams perti-nent. Procura defugir les dificultats i els conceptesmsabstrusosll l , l8l i 183),perd toca tamb algunamat-ria > I, Int. 3).A vegadesa servir a tcnicaesco-lsticade presentar mb tots els ets i els uts els argumentsoposats, ense fegir-hi esdel seu,o reservant-seer al fi-6


22/25

nal I'opini ,ue sol coincidir amb la de santBonaventura, ofereixun comproms,que algun pic pre-sentacom a opini prpia. Aquestatcnicaes prestaaconfusions i hom saltacaptols, nomsaix s'explicaquelectorsassenyats agincaiguten el paranyde prendrecoma definitiva 'opini d'algun dels>.'ha dit, perexemple,que Eiximenis era forqatolerant amb els ueus,quan,de fet, defensa l punt de vista de Duns Scott,doctorquerepresenta'opini msextremada, egonsa qual seriaperms e prendreels ills a les amlies sraelites fi d'edu-car-loscristianamentXII, 837-8).D'altresassegurenueEiximenisno era misogin,cosaque,si ens imitem al Cres-tid (obrano dedicada una damade la noblesa om el Lli-bre de les Dones),no semblacorrespondre la conclusique tanca els captolsdedicats l tema (III, 943 s.). Nomanca ampocqui digui que Eiximenisdefensa l tiranici-di, i posaen bocadel nostre elegparaules ueell va tenirbona cura de posaren bocaaliena(XII, 609).Una lecturadetinguda dels captols 603-609 crec que demostraqueEiximenisno s'allunyade la tesi concil iadora e santTo-ms,no gens avorable la violncia.Esclar quebonapartdel problema adicaen la dificultatquesuposa averde re-crrera textosmanuscrits incunablesPerd la tcnicams caractenstica s la d'introduir, permitj de formulessovintcalcades el llat (del tipus:>, similars,fcils de controlar),una llista numeradadels


23/25

queno saltra que a de conduir 'homea Du i ajudar-loaviure virtuosament ins de 'mbit socialon s'insereix.4. El Regimentde a cosapblica elDotz

El Regimentde la cosapblica fou publicat com a llibreindependent, assimilaten els captols357-395delDotzoRegimentde Prnceps de comunitats,prescindint,per,dela bella dedicatria ls uratsvalencians, uix queel Dotzanava destinata Anfos, marqusde Dnia i Villena, pri-mer duc de Gandia,germde la famosaLeonorkQuod omnes tangit, ab omnibusdebet approbarir).Elscomentaristes el Digest de la famosaLex Regia, solen re-petir el principi que


24/25

llei>>_/o restasencersense a segonapart, on Ulpi especifica


25/25

comptesde cristianitzar 'aristotelisme. sque la tesi teo-crticao descendent, alcadadel suposatordre de les erar-quiescelestials, el concepted'un rei que acomplia en elmn una funci paral.lela la de Du en el cel i que haviarebut el poderde la m de la divinitat, segonsa frmulapaulina erel pont que perrnetr e superarels dosmargesoposats: l poderve de Du, perd radicaen el po-ble, queen fa cessi l sobir.Tot i queel Crestidno passad'sser n text teric, a codificaci 'unagranutopia desti-nadaa donar un sentit ntegralde la vida i de la societatageneracions e catalans,cal reconixerque Eiximenis vaformular d'una maneraclara entenedoraa teoria

Lo Crestia Eiximenis MOLC

Documents

Transcript of Lo Crestia Eiximenis MOLC