PERÍODES DE DIRECCIÓ

DE L’ESCOLA EIXIMENIS

(1908 fins a l’actualitat)

En la següent publicació es presenta una síntesi de l'evolució

cronològica de l'Escola Eiximenis vinculada amb els/les directores

que van exercir el càrrec. Aquesta síntesi ha estat possible gràcies

al llibre "L'Eiximenis. Memòria d'una escola" escrit per la Sra.

Montserrat Mestres i Perpinyà.

La Sra. Montserrat Mestres, mestra jubilada i molt vinculada a

l'escola Eiximenis, encara desenvolupa tasques diverses a l'escola

de: documentació i catalogació de materials, manteniment d'àlbums

fotogràfics, de recursos audiovisuals i de les diferents biblioteques

dels passadissos, etc.

La Montserrat, i així ho expressa en la seva obra, va creure

convenient estructurar la memòria en quatre períodes clarament

diferenciats atenent els directors i directores que han romàs molt de

temps en els seus càrrecs per l'empremta que hi ha deixat cada un

d'ells. També matitza que no coincideixen exactament amb un

moment polític determinat, però que sí es nota la influència de

l'època en què han exercit el càrrec.

I. Carme AUGUET I COMALADA (1908-1944)

- Doña Carmen- (dels inicis al començament del franquisme)

L'escola Eiximenis s'inaugurà el 31 d'agost de 1908.

Se l'anomenà Col·legi de Doña Carmen, perquè fou gràcies a la

tenacitat d'aquesta senyora que es va construir.

Era d'una sola planta i d'estil modernista.

Regia encara la Llei Moyano de 1857 que permetia cobrar

retribucions a la mainada, per compensar la migradesa dels sous dels

mestres.

Tot i que funcionava com a unitària de nenes, la matrícula era tan

nombrosa que, per atendre-la, s'hagueren de contractar mestres

auxiliars, pagades amb les aportacions dels alumnes.

L'any 1915 ja hi havia 178 nenes matriculades.

Les normes pedagògiques eren molt diferents a les rutinàries

d'aquell temps. Des de 1914, fou elegida com a escola de

pràctiques del magisteri femení. Amb l'adveniment de la

República, l'escola es convertí en la GRADUADA EIXIMENIS (23-

04-1933).

El local fou engrandit i el pati també. Hi

assistien ja unes 200 alumnes.

Es crearen quatre nous grups, a més de la

direcció.

S'hi feien classes de comerç i es preparava per al

batxillerat.

Carme AUGUET I COMALADA (1908-1944)

II. Dolors PÉREZ I BATLLE (1944-1965)

- Doña Lola- (època del franquisme)

L'any 1948, la graduada s'amplià novament i constà de sis graus,

dos parvularis i direcció sense grau.

Entre els anys 1950 i 1952, s'enderrocà l'edifici i se n'aixecà un

de nou, amb planta baixa, primer pis i una petita part del segon.

Seguint la Llei d'Educació de 1945, es treballava sota els

condicionaments sociopolítics d'aquell temps, dins el marc d'una

pedagogia tradicional.

L'escolaritat era obligatòria fins els 12 anys.

Les alumnes es quedaven a "permanències" i continuaven rebent

classes de batxillerat i comerç.

Dolors PÉREZ I BATLLE (1944-1965)

III. Maria ROS I GUSSINYÈ (1965-83)

(cap a la transició democràtica)

L'any 1965, deixà de ser Annexa, continuà com a graduada i arribà a

tenir més de 600 alumnes.

Es crearen noves places de mestres.

S'amplià el segon pis i es construïren una cuina i un menjador en

el tercer, però els locals resultaren del tot insuficients i el pati

també.

A cada aula hi havia més de 40 alumnes.

Les classes acabaven a les sis o a les set de la tarda i es

continuaven cobrant les "permanències".

S'amplià l'escolarització fins als 14 anys.

Amb la implantació de l'EGB el 1970, se suprimiren les classes

de batxillerat i de comerç.

S'optà per una pedagogia activa.

El curs 1979-80, l'escola es convertí en mixta. Es

començà a impartir l'ensenyament en català.

El curs 1979/80, es deixaren de cobrar les "permanències".

El curs 1980-81, l'escola rebé el premi Baldiri Reixac en

reconeixement al gran esforç realitzat a favor de la normalització

lingüística.

Maria ROS I GUSSINYÈ (1965-83)

IV. DIRECTORS ELEGITS DEMOCRÀTICAMENT (1984- 1997) De 1984 a 1993: Josep SOLER I SUREDA

Amb la LODE, es constituí el Consell Escolar i la comunitat

educativa de l'Eiximenis començà a participar en la gestió del

centre.

Les classes acabaven a les cinc de la tarda. Entre

els anys 1988-90, es remodelà l'escola.

La cuina i el menjador es traslladaren als baixos, s'augmentà la

il·luminació a totes les aules, s'obriren finestres pel costat oest de

l'edifici, es construí una segona escala, s'arranjà el pati, es convertí

una aula en secretaria i sala de professors...

En rebaixar-se la ratio d'alumnes per aula, la matrícula anà

disminuint.

A iniciativa del cap d'estudis, s'elaborà el projecte educatiu del

centre, que fou aprovat el juny de 1987.

Es començà a obrir l'escola als pares, s'optà per l'observació i

l'experimentació, s'organitzaren mostres científiques, literàries,

musicals...

Amb la LOGSE, es començà a aplicar la Reforma

educativa.S'incorporaren un professor d'educació especial i un

d'educació física i s'admeteren nens de 3 anys.

Es continuà en la línia de l'ensenyament actiu.

De 1984 a 1993: Josep SOLER I SUREDA

De 1993 a 1995: Antoni DOMÉNECH I ROCA

Es posà en pràctica el "Projecte d'Educació Democràtica" amb la

proposta de valors per a poder exercir la llibertat i la responsabilitat.

Es guanyà la beca Joaquim Franch que comportà la reconversió i

la millora estètica de l'escola.

S'inicià el Projecte de Coneixement del Medi Natural a l'educació

primària que facilità l'observació, l'experimentació... fonamentades

en la pedagogia activa.

De 1993 a 1995: Antoni DOMÉNECH I ROCA

De 1995 a 2008: M. Lluïsa BONMATÍ I SERRA

Es potencia el treball en equip i coordinat pels mestres.

Es treballa en la línia dels "projectes" com a motor de canvi de les

metodologies d'ensenyament i aprenentatge. El Projecte de

Coneixement del Medi Natural passa a anomenar-se Projecte de

Ciències Naturals, incorporant-se el Cicle de Parvulari a la dinàmica

dels projectes.

Es reorganitza el funcionament del menjador, dinamitzant- lo com a

part integrant del projecte educatiu.

Es reforça la interacció AMPA-Escola amb la creació de diverses

comissions mixtes d'activitats.

El curs 1996-97, es guanya la beca Josep Pallach pel projecte de

recerca educativa que porta per títol "Somni/Realitat invisible"

inspirat en el llibre "Les ciutats invisibles" d'Italo Calvino. Aquest

projecte pretén desenvolupar en els nens la capacitat d'anàlisi i

de creativitat en la vessant artística i urbanística, prenent com a

objectes d'estudi escultures i espais urbans de Girona.

Aquest treball dóna lloc, a partir del curs 1998-99 al Projecte de

l'Entorn amb la participació de tots els cicles.

El curs 2002-03 s'inicia un Projecte Comenius, de tres anys de

durada, amb el títol "A.R.I.V." (Against Racism, Intolerance and

Violence). En el projecte hi participem sis països: Àustria, Itàlia,

Lituània, Polonia, República Txeca i nosaltres.

De 1995 a 2008: M. Lluïsa BONMATÍ I SERRA

De 2008 a l'actualitat: Montserrat ASSO i DALMAU

S'actualitzen les metodologies d'aprenentatge i s'adapten les

programacions curriculars a les noves competències

d'ensenyament i aprenentatge que estableix la nova Llei

d'Ensenyament de Catalunya (LEC).

S'incorporen a les metodologies docents, les noves tecnologies de

la informació i la comunicació (TIC) i les tecnologies de

l'aprenentatge i la comprensió (TAC).

Amb el suport de l'AMPA, s'adeqüen totes les aules amb les

noves tecnologies. Ja en el curs 2009-2010, totes les aules estan

dotades d'ordinador, projector i pissarra digital.

A partir del curs 2009-2010, els Projectes d'escola passen a

anomenar-se Programes Pedagògics. Es consoliden els

Programes Pedagògics propis de l'Escola: d'Educació

Democràtica, de Ciències Naturals i d'Arquitectura i Entorn.

El curs 2009- 2010 el Programa Pedagògic d'Educació Democràtica

és premiat amb un accèssit a la convocatòria del III Premi

Conviure a Catalunya de l'Associació d'Antics Diputats al

Parlament de Catalunya. Aquest premi reconeix els programes

pedagògics que destaquen els valors democràtics, el diàleg i la

solidaritat.

El Programa Pedagògic d'Arquitectura i Entorn s'actualitza amb la

incorporació de nous continguts i nous espais arquitectònics de

Girona ciutat. Des del curs 2009-2010 es participa, conjuntament

amb altres escoles, en el Projecte Ensenyar Arquitectura que

promociona el Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya

(COAC), a la demarcació de Girona.

S'inicia un nou període de treball cooperatiu entre l'equip docent i

les comissions de pares i mares de l'AMPA.

Es crea un Pla d'atenció a la diversitat que defineix estratègies

d'atenció a les necessitats educatives dels alumnes, i es posa en

marxa la Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD).

En el curs 2010-2011, el Departament d'Educació concedeix a

l'Eiximenis el Projecte d'Innovació "Pla Experimental de Llengües

Estrangeres" (PELE), per un període de tres cursos, que té per

objectiu fonamental el desenvolupament i millora de la

competència lingüística i comunicativa, en llengua anglesa, dels

alumnes d'educació infantil i primària, fent una especial

incidència en el llenguatge oral.

Es continúa oferint la llengua francesa com a segona llengua

estrangera per als alumnes de cicle superior.

Des de l’Escola Eiximenis s’inicien contactes amb:

Departament d’Educació (ara, Departament d’Ensenyament),

Ajuntament de Girona, i Subdelegació del Govern central, per

estudiar la possibilitat que aquest darrer cedeixi espais a l'Eiximenis

per poder disposar d'un gimnàs i d'altres espais educatius, així com

ampliar el pati.

De 2008 a l'actualitat: Montserrat ASSO i DALMAU

I. Carme AUGUET I COMALADA (1908-1944)II. Dolors PÉREZ I BATLLE (1944-1965)III. Maria ROS I GUSSINYÈ (1965-83)IV. DIRECTORS ELEGITS DEMOCRÀTICAMENT (1984- 1997)De 1993 a 1995: Antoni DOMÉNECH I ROCADe 1993 a 1995: Antoni DOMÉNECH I ROCADe 1995 a 2008: M. Lluïsa BONMATÍ I SERRADe 1995 a 2008: M. Lluïsa BONMATÍ I SERRADe 2008 a l'actualitat: Montserrat ASSO i DALMAUDe 2008 a l'actualitat: Montserrat ASSO i DALMAU