Llibret sant gregori 2015 (3)

1

LlibretA. C. Falla

Barri Sant GregoriTorrent

2015

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per

a la promoció de l’ús del Valencià.

El present llibret ha participat al XXXVIII Concurs de Llibrets Fallers organitzat per Junta

Local Fallera de Torrent.

Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres.

www.lletresfalleres.org

Depòsit legal: V-766-2006

22

Les falles amb estil propiJo recorde (semblen paraules del iaio “cebolleta”) d’una campanya de la Generalitat Valenciana, denominada SOM IGUALS, SOM DIFERENTS amb objectiu d’integrar als col·lectius minoritaris en els estàndarts de normalitat.

Estàndarts de normalitat? Que és normal? Quins és supossa que són els paràmetres estàndarts? I sobretot qui ho determina?

Tant en la societat civil, la que vivim els ciutadans, com a les falles, les que vivim també els ciutadans (fallers i veïns) s’establixen paràmetres de normalitat que determinen els límits d’una cohexistència social. Però, eixos límits qui els marca? La societat, els ciutadans, els governants?

Les tendències, parlant ara de les falles plantades al carrer, són canviants; més colors pastel, més colors vius, més risc dels remats, més seguretat, menys crítica, més crítica, però sempre dins d’eixos límits, d’eixos estàndarts, dels cànons establerts.

Perquè cànon és allò que designa una regla de representació en pintura, escultura, arquitectura i música.

El cànon permet obtenir l’harmonia tant en el conjunt com en les parts de l’obra d’art, gràcies a l’ordre, la mesura i la proporció, mentres que l’estil artístic és un concepte fonamental en art sense el qual ens faltarien els elements que distingeixen les creacions d’una mateixa època i el sentit de l’evolució de les formes.

Este 90% (per ficar un percentatge de majoria absoluta; o era el 40%?) ens determina el patró de comportament dels elements

33

d’un entorn particular durant un període concret. Ara bé, que passa amb l’altre 10%? Estan fóra de norma?, o són l’ecepció, que potser, la confirme.

Algunes comissions, siguen del 10 o del 90, intenten marcar un estil propi, un estil de falla, el seu propi estil, el seu camí. Així, siga fóra de la norma o dins, les comissions falleres que coherentment s’dentifiquen amb el seu estil, són les que realment marquen tendència.

Estes tendències poden marcar-se des del punt de vista cultural, com ara, Na Jordana, o des d’un punt més conceptual, com ara, Pl Jesús; totes dues del cap i casal. O, marcant estil per les comarques valencianes i als llibret de falla, com Mocador i La Malva, de Sagunt i Alzira respectivament. Totes elles amb estil propi!!

I els artistes fallers? Per on van les tendències? Pot ser que al llegir els articles d’este magnífic

llibret (que segurament crearà tendència!!) trobarem si els dissenyadors i els estudiants de belles arts estan col·laborant en les falles i això es considera com a “estil pastel”, o pot ser no... També podem saber si la filosofia i la trajectoria afecta actualment a les falles infantils, o simplement són alguns “artistes il·luminats”... Sense oblidar-nos de les falles que marcaren estil, o a l’”època daurada” de l’Ajuntament o a les “falles icona” que mai oblidarem.

Gaudiu de la lectura, viviu la nostra cultura.

Sebas Marín

4

Saluda President

Enguany tinc l’honor per tercer any de poder-me dirigir-vos unes paraules a tots els fallers i falleres d’esta la meua gran comissió, la del Barri Sant gregori.

En primer lloc voldria dirigir-me a totes eixes persones que durant este temps han estat amb mi en tot moment, a la meua comissió, pel seu esforç, la seua dedicació i per la seua perseverança.

A tot aquell faller que ens ha aportat el seu granet d’arena, que ens ha servit per a millorar cada vegada un poc mes.

I no puc oblidar-me dels meus volguts representants d’enguany. Laura la nostra fallera major i dels nostres infantils Rebeca i Ivan, que un any mes podrem disfrutar junts tot enguany, només espere que siga un any inoblidable i que disfrutem al màxim cada moment i que mai oblidem les falles del 2015

4

66 7

Junta executivaPRESIDENT: Eduardo Peña NavarroVICE PRESIDENT 1r Isidro Bermell VilanovaVICE PRESIDENT 2n Paco Laderas AguadoVICE PRESIDENT 3r Vicente Montoro ToledoSECRETARIA Amparo Rodrigo AlejandroVICE SECRETARIA Patricia Peña FolgadoTRESORERA: Mª Carmen Mercado Martinez VICE TRESORER Antonio Muñoz LorenteCONTADORA Veronica Villalba OlombradaDELEGAT FESTEJOS Jose Luis Arce LuzVICE. D. FESTEJOS Alejandro Perez PinillaJose Manuel Perez IrnanMiguel Cebrian CuencaDELEGADA INFANTILS Marta Molinero MartínezVICE DELEGATS INFANTILS Nuria Montoro PérezEva Muñoz MercadoSheila Mayordomo OrtegaAlejandro Gil CebriáMª Carmen Requena DíazYasmina Carrillo Alfaro

DELEGAT ACT. DIVERSES Emilio Laderas AguadoVICE DEL ACT. DIVERSES Antonio Montero ZayasDELEGAT LOTERIES Antonio Muñoz LorenteDELEGAT RECOMPENSES Carlos Barrero SimarroDELEG. SECCIO FEMENINA Mª Victoria Folgado GonzalezVICE. DELEG. S.FEMENINA Mª Jose Rubio GómezDELEGAT CUOTES Vicente Montoro ToledoDELEGAT DEPORTS Jorge Mendoza RuizVICE DELEGAT DEPORTS Oscar García Hernández Carlos Pérez IniestaVOCALSJoaquin Camarena EscandellPaco Rodenas SerranoRuben Rodenas MecadoAdrian Castello Cañamero

76 7

Secció masculinaAlejandro Gil CebriáAlejandro Perez PinillaAlfonso Carrillo RomeroAlvaro Calabuig MercadoAlvaro Sanz BorregueroAndres Mena LumbrerasAndres Mena MercadoAntonio Muñoz LorenteAntonio Torralba MartínezAdrian Castello CañameroToni Zapata PicazoCarlos Barrero SimarroCarlos Pérez IniestaCrispulo Rubio JerezCristian García HernándezDaniel Muñoz CabanesDaniel Peña FernandezDiego Cueva SorianoEmilio Laderas AguadoEnrique Garrigues CebrianEnrique Garrigues SanchisFaustino Calabuig YagoFernando Mena LumbrerasFernando Rodenas SerranoFernando Rubio ValeroFrancisco Laderas AguadoFrancisco Rodenas SerranoGermán Rodenas MercadoGrazziano MaffezoniIsidro Bermell VilanovaJavier Dominguez CorralesJavier Sanz Borreguero

Joaquín Camarena EscandellJorge Alonso SobrinoJorge Garrigues CebrianJorge Medina RipollJorge Mendoza RuizJose Antonio Montero ZayasJose Antonio Rivera GarcíaJose Luis Arce LuzJose Luis Calvente PuchadesJose M. Adelantado GarcíaJose Manuel Pérez IrnánJose Manuel Torres AmoresJose Osorio SanchezJuan Carlos Muñoz MartínJuan Maestro RodriguezJuan Mena PerezJulian Serrano ZayasLuis García del ValLuis Lorente FemeniaManolo Zaya IgualManuel Navarro RuizManuel Rivera MartinezMiguel Ángel Cebrían MartínezMiguel Ángel Tamarit VillarroyaMiguel Cebrían CuencaMiguel Centelles SanchezMiguel López PinaMiguel Maestro RodriguezMiguel Raga GuijarroMiguel Angel Hernan JimenezOmar Mena PenellaOscar García HernándezPablo Tortosa HernánPatricio Hernán JiménezPedro Peña FernandezPedro Peña NavarroRafael Tortosa Hernán

88

Rafael Tortosa MartínezRaúl Mena PenellaRoberto Garrigues CebríanRoberto Serrano ZayasRuben Rodenas MercadoSergio Shan ZafraSergio Rodriguez HerediaXavi Carretero DominguezVicente Albiach RagaVicente Montoro ToledoVicente Silla Caravaca

Cort d´honorFallera Major EixentMónica Rivera i García

Agustina García LeónAitana Rodenas AleixAlba Hernán PovedaAlejandra Mena MercadoAlejandra Mercado BlascoAlmudena Almerich RoblesAmparo Montero ZayasAmada Cebrían CuencaAmparo Aleix AlabajosAmparo Rodrigo AlejandroAna Belen Martos OjedaAna Belen Moreno GodoyAndrea Hernán PovedaAurora Carrillo GarcíaBeatriz Calabuig MercadBeatriz Fernández Olivares

Carmen Torres AmoresCristina Meritén FortésCristina Serrano ZayasCristina Puchalt CasadoDolores Blasco MorenoDolores Martínez GarcíaDolores Mercado BlascoDubi Cebrián CuencaEloisa Campos CuevasEmpar Rodenas Martin-BlasEncarna Torralba MartínezEncarna García LeonErica Fernández OlivaresEva Fortea MartínezEva Mª Mercado BlascoEva Mª Montero CarreteroEva Mª Muñoz MercadoInmaculada Bermell VilanovaInmaculada García GómezInmaculada Rebolloso SarriónInmaculada Caballero FauliIsabel Mena PérezJessica Cebrián MartínezLaura Sereno HerranzLorena Morcillo GodoyLucia Rubio NavarreteLucía Fernandez BarrajónMª Carmen Cebrían MartínezMª Carmen Requena DíazMª del Mar Hernández BautistaMª Dolores Poveda PrietoMª Jose Notario BallesterosMª Jose Rubio GómezMª Jose Rodriguez HeredíaMª Mercedes Fernández MicoMª Nieves Bautista ParraMª Teresa Godoy Hermosilla

99

Mª Teresa Perez IrnánMª Victoria Peña Folgado Mª.Carmen Mercado MartínezMª.Teresa Morcillo GodoyMª.Victoria Folgado GonzalezManuela Irnán IrnánMar Gonzalez AleixMarion Guerrero IrnánMarta Molinero MartínezMarta Díaz MajueloMarta Peña FernándezMarta Zaya SorianoNatasha Cruisus SustNatividad Martínez CalomardeNuria Montoro PérezNuria Rubio CebríanPaqui Espinosa Díaz- BenitoPaqui Penella GalindoPatricia Peña FolgadoPaula Lopez MartínezPilar Carretero PérezPilar Zayas IgualPilar Igual SillaPilar Penella GalindoProvidencia Mercado BlascoRaquel Fernández OlivaresRaquel Serrano ZayasRosa Inmaculada Perez IrnánSheila Mayordomo OrtegaSandra Carrillo AlfaroSandra Lopez GarcíaSandra Pérez IrnánSebi Herrera HerrerosSheila Muñoz HernándezSilvia Poveda PrietoSilvia Zaya SorianoSofía Barba Ralo

Sofia Barrero MercadoSonia Hernández BautistaSonia Poveda PrietoSusana Hernández BautistaSusana Maestro CebríanTamara Camarena RequenaTamara Pazos FalladoVerónica Villalba OlombradaVictoria Serrano ZayasYasmina Carrillo AlfaroYolanda Garrigues CebríanYolanda Hernández Bautista

AbonatsGonzalo TorresEladio CorralesMaria NavarreteJose Luis Calvente

10

Saluda Fallera Major

Fallers i falleres de la comisió Barri Sant Gregori, em dirixisc a vosaltres amb lórgull de poder ser aquest any la fallera major i més encara de ser-ho amb les persones que mácompanyen en aquest somni. El president Eduardo, la fallera major infantil Rebeca i el president infantil Iván. Cada acte viscut amb vosaltres, es inmillorable.

Tambè tinc a la meua familia, a la cual mai em cansaré dágrair-lis lésforz i la dedicació que han i estàn fent per poder ser jo la representant dáquesta innigualable falla, doncs ells tant com jo, están molt il·lusionats.

A més de tot, aquest any tinc la sort de tindre a la meua cosina Mónica, fallera major del 2014, en la Cort d´Honor de Torrent i que damunt será ella la que em fique la banda, moment molt emotiu que mai ovlidarè.

Per últim, acostant-se la màgica setmana de falles sols vuic dir-vos, que encara que no podem endevinar el futur, si podem predir que ho anem a pasar genial i que cada moment, per curt que siga, será inolvidable entre tots i cadascun dels amants dáquesta fantástica festa.

Visca la Falla Barri Sant Gregori!Una Salutació

Fallera Major 2015 Laura Carrillo García

10

1212

Entrevista a

Laura Edat: 24

Aniversari: 18-4-1990

Professió: mestra de guitarra, encara que soc llicenciada en Ciencies Ambientals

Aficions: Ciencia y música

Anys de fallera: 23

Acte preferit: presentaciò y ofrena

Un color: blau i verd

Un olor: plutja

Un lloc: La montaña

Un llibre: biografía de Marie Curie” y “Una breve historia de casi todo” de Bill Bryson

Una cançó/artista: Artistas: Francisco Tárrega i Paco de Lucía.

Una peli: Avatar

Un somni: Que la gent tinga mes concienciació sobre la importancia de cuidar el nostre planeta

Cóm definiries en tres paraules al teu president i com et definiries a tu mateix:

Eduardo: Atent, divertit i lluitador.

1515

Yo: Empàtica, intuitiva i espontanea.

Creus que falta o sobra alguna cosa a les nostres Falles? El què?

Pense que estan perfectes tal i com son.

Que vares sentir quan et vares enterar que series la nostra fallera major?

Que després de tant de temps, perfí complia un desig tan esperat, encara que al principi em costà creure que era realitat. Simplement estava i estic feliç de ser-ho.

Per a tu quin és l’eix principal de la festa?

L´humanitat de les persones i la conviviencia entre comisions.

Monumentalista o festera?

Les dos coses. Tant la festa com el monument son caràcterístiques molt importants per a la festa fallera.

Que mes t’agradà del teu monument del nostre artista Rafa quan vares anar visitar-lo?

Els detalls i la pintura acorde amb el tema del monument.Què és per a tu la figura de la Fallera major i se li dóna la importància que es mereix?

Es la imatge de la representació i la responsabilitat fallera de la comisión. Baix el meu punt de vista sí se li dona límportancia mereixcuda.

De lo que has viscut fins ara, amb quin acte et quedes?

Amb la proclamació.

Parlem de la teua familia, que diuen de que sigues la nostra fallera major?

Estàn encantats i orgullosos de tindrem como a fallera mayor, es una cosa que els entusiasma molt, com familia que està ficada en el mon faller.

A qui confies la teua indumentària i el pentinat de valenciana?

L´ indumentaria la confie a Viana.

El pentinat el deixe en mans de ma mare i la meua cosina Yasmina.

Encara que saps que cada acte serà especial, que acte esperes amb més il·lusió?

La presentació i lófrena.

Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li dius a la teua comissió?

Que després del treball realitzat durant tot el any, arribà el moment de disfrutar al màxim la setmana más important de la festa fallera. Aprofitem-la fins a lúltim segón.

Un desig per a les falles del 2015?

Simplement que tot ixca bé.

1717

Un Torrent de carnestoltes!

Rafael Cheli

19

Vaig nàixer i vaig créixer en la localitat de Dénia, Alacant. La meua faceta d’artista ja va començar de jovenet, aventurant-me a realitzar xicotetes falles per a col·legis. Després vaig tindre el plaer de treballar amb l’artista faller “José Enrique Ginestar” de Dénia, amb qui vaig aprendre a entendre i crear falles. Després d’un breu aprenentatge, algunes comissions de Dénia em van confiar la realització dels seus moments infantils, i així vaig continuar fent xicotets projectes fins a 2009.En 2009 vaig tindre la sort de formar part de l’equip de “Julio Monterubio”, per a la creació de la falla més cara de la història en 2009, a València. Junt amb este gran equip considere que vaig acabar de formar-me fins a conéixer tots els sectors i secrets per a construir una bona falla.En 2009 em vaig instal·lar a Dénia obrint el meu propi taller de falles, vaig formar un equip que, ara com a professionals, continuem realitzant i millorant els nostres projectes, fins al

punt, puc dir, de que ja estic preparat i confiat per a crear les meues pròpies creacions, tant en : guió, disseny, maquetació , escultura, fusteria i pintura. Esperem que es valore el gran esforç que suposa este treball d’artista i el resultat que s’obté de la il·lusió i ganes d’emocionar als turistes, veïns, falleres i fallers amb els seus monuments.

Els premis més significatius aconseguits són:

En

20

LA POLÍTICA ÉS UN CARNESTOLTESQUE NO PARA DE PEGAR VOLTES

Torrent era una ciutat(quan era poble en realitat)d’una existència tranquilaquan el Rochano manavai pensar en el canvi era de favaper a enviar a pendre una tila

Era com la pax romanaen la que el sociata manacom si fora emperadorque si es tractara d’una falladiriem sense menudallaque era la fallera major

Però els vint anys de pau,com el mur de Berlin cau,en quant Rochano va fugiri una xiqueta peperafou l’alcaldesa primeraque este poble va elegir

En contra del cinturó roigel poble es va tornar boigvotant al PP en majoria,no una volta, sino dos,mostrant que eixe gir meravellósno seria flor d’un dia

Mes la xiqueta era ambiciosa,Torrent era poca cosa,per a qui volia la presidència,i abandonant també l’alcaldiaes feu amb una conselleriad’eixes que hi ha a València

Nomenaren nova alcaldesaa l’empar d’un promesade recolzar-la com cali ara estem en el llindard’anar de nou tots a votarper al poder municipal

Encara que amb tant repicaçò està fet un embolicde difícil soluciópuix pareix que fragmentatquedarà el resultatde la pròxima votació

L’alcaldesa de monyo rullens demostra el seu orgullper la gestió municipalmentre els seus assessorssón els millors seguidorsen cada xarxia social

En el facebook tots els diespengen mil fotografiesde les seues activitatscom inaugurar paradetesfer als xiquets, aconeteso enviar certificats

Tant si va a comprar llepolieso a baixar-se les caloriespassejant per l’avingudaes llancen els perdularisa fer els bons comentarisextasiats en escorreguda

No és que li fan la pilotaés que és gent molt devotad’esta alcaldesa activistaque amb tanta fotografiasense dubte semblariauna famosa de revista

21

Per la part dels socialistesestan les cares més vistesdel Rochano i companyiaque no vol amollar el mos(per això li diuen Ros)de tornar a l’alcaldia

Mes el vaixell de l’Ajuntamentté un capità diferentque encara viu d’este mónM’han dit que és bona personaPero… aguardeu una estona¿Cóm li diuen al chicon?

Pareix que parla a vegadesi no fa massa cagadesque li donen un pessicDiuen que és prou templatpero… espereu per bondat¿Com li diuen a este xic?

Contra les figures legendàriesell va perdre les primàriesels seus vots cabien en un cove,pot ser encara no s’ho creupero… per l’amor de Déu¿Com li diuen a este jove?

Ha presentat un grapat de mocions,fins i tot algunes en condicionsencara que està trist el pobretperquè es queda sense honormes… digueu-me per favor¿com li diuen al xiquet?

Ha aportat bona presència,sense oblidar l’eloqüènciainclós una certa culturaen la que es pot recolzarpero… ¿algú em pot ajudar?

¿Com es diu la criatura?

Com es diu, no m’en recorde,i com no vull ser inmisericordedonaré per acabat este versI per si ell llig este llibretli’l deixarem un huequetper a que rime el seu nom: _ _ _ _ _ _

Per la part del compromíshaurem de demanar permísper a poder-los criticarque els amos de la tolerànciano demostren la prestànciasi els toca de rosegar

En tot cas, farem un blocper a versar-los un poci fregar-los les galtetesque el llibret s’ha paritamb crítica a cada partitencara que siga de puntetes

Al contrari que els socialistesels antics valencianistes(ara s’han fet transversals)volen els jóvens eufòricscarregar-se als històricsperque són uns carcamals

Semblen no tindre memòriai s’obliden de la històriade totes les anteriors votadesAra que oloren el podervolen la mel de l’abellerencara que siga a colzades

Així que d’esquerra i dretadels podem, de la banderetai del centre desaparegutde la política, moltes voltes,han fet un carnestoltesper tant perdulari i morrut

24

LA JUNTA LOCAL FALLERA,DE LA FESTA, UNA QUIMERA

S’està molt bé a la mamelletade l’excel.lentíssim Ajuntamentque els amolla l’aguiletad’una manera completaper a gastar-s’ho de valent

Muntar-se el seu carnestoltessense amollar ni un cuentamb maneres desimboltesi sense juntar-se a revoltesamb les falles de Torrent

Diuen ser els organitzadorsdel carnestoltes fallerperò es dediquen els facedorsa altres tasques millorsquan eixen pel carrer

Anar per les cavalcadesimposant moltes sancionsper no du bé les arracades,o en concursos de favadesdemanar documentacions

Com no manen ni en sa casahan de cercar on manarper fer alguna lligasacom la manilla d’espasaper a cridar en trucar

Perquè a l’hora de la veritatno són més que escolanetsque els envien el seu manatdel regidor que ha triatel govern de politiquets

Encara que en este tematampoc està la cosa claraperquè tenim un problemapuix s’ha creat un dilemad’una manera molt rara

Amb modèstia un regidorintenta organitzar les fallesi es troba un mont verd superiorque sempre ha estat somniadorde voler fer borumballes

Mentre tots volen el controlles falles són un carnestoltesamb masqueres de mussolque es dediquen a l’alcoholoblidant l’essència moltes voltes

EL CARNESTOLTES ESTÀ COIXSI NO ESTÀ ARTURO BOIX

Les falles torrentinestenen una figura oblidada,per qüestions no massa finespareix la tinguen apartada

No entrarem en les raonsd’este voluntari oblitpuix són normals els abandonsen este món tan florit

Hi ha més d’una comissióque no reclama antiguitatper ser d’ans de la prohibicióquan el seu cens va ser creat

Si oblidem la pròpia història¿Qué farem en general?les llacunes de la memòriaals fallers li cauen fatal

Per això, si és que volemun carnestoltes com calde cap manera podemtancar a ningú el casal

Podrà ser lleig o bonicser millor o pitjor personaperò si ens mirem el melicno farem la festa bona

2626

Falles, disseny i interdisciplina

Jose Francisco Carsí i Navarro. Arquitecte i Dissenyador Gràfic. Faller independent. 25 anys. Faller de la Falla Plaça de la Mercé. Participant en el debat “Disseny i Falles” organitzat pel magazine DissenyCV en 2014. Autor, conjuntament amb Roberto Heredia del Rey, dels esboços de la Falla Nou Campanar 2015, l’anuari de les Falles I+E 2014 i els llibrets de la Falla Plaça de la Mercé 2013 i de la Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2014

2727

L’artista (faller) de la renaixença ha mort. I ja fa més d’una dècada. Hui en dia, en un entorn professionalitzat i competitiu, no es concebix un arquitecte, dissenyador o publicista sense el seu equip. La falla, no és aliena a aquesta situació, i, encara que l’escala d’alguns projectes potser el permet, l’equip és el responsable dels grans projectes.

Escultors, pintors, guionistes, fusters… Des de sempre, els grans tallers han estat sustentats per professionals de cada matèria, que han sabut rodejar-se dels millors per a fer realitats els projectes que hui guardem a la nostra retina. En aquesta equació, hi estava pressent el dibuixant que feia l’esbós. Una figura amb l’objectiu de donar lluentor al projecte de l’artista que l’encarregava, però sense deixar molt la seua empremta en el procés creatiu. Soriano Izquierdo, és, probablement, el dibuixant més conegut de la història de les falles. Encara que tots recordem la imatge al carrer de moltes de les falles mítiques dels 60 i 70, seríem

incapaços de descobrir el seu traç en aquells monuments.

Justament, l’esgotament d’eixe model de falla, anomenada clàssica, als 80, provocà que amb el canvi de segle, una nova realitat apareguera a les falles: el dissenyador. La festa demanava noves estètiques gràcies, en part, a l’explosió de les falles infantils. La seua escala, va permetre a joves com José Manuel Alares o Vicent Almela començar la seua trajectòria a mode d’artistes total, controlant tot el procés d’elaboració de la falla i que han mantingut al llarg de la seua carrera. Sense ells (junt amb altres), no seria possible l’arribada dels dissenyadors al món faller, cridats per la seua aparició i demanats per un mercat faller àvid d’una tímida actualització.

Curiosament, l’altre punt d’arribada dels dissenyadors a les falles va ser la falla municipal. Els 80, feren de la falla de l’ajuntament un focus d’influència, que hui en dia ha sigut pres com referència, encara que amb comptagotes.

29

Tira còmica al·lusiva a la falla plaça de l’ajuntament 1986. Il·lustració de Sento Llobell per al projecte de Manolo Martin. Font: Pàgina personal de l’autor.

3030

Sento Llobell (86 i 87) i Ortifus (88) són els primers exemples d’un model de falla que a partir de 2010 es faria referencial. I apunte l’any 2010 per l’explosió definitiva del fenòmen Corredera. El projecte de Vicente Martínez a la falla Malva-rosa, amb disseny del mateix Carlos, va trencar els pronòstics i agradà, igualment, a jurat, crítics i públic. I ja sabem com funcionen les falles, assimilat una proposta mediàtica, el següent pas és copiar l’estil, i a més descaradament, però aquesta és altra historia.

El fet de la massiva acceptació d’aquest monument ha començat a desenvolupar un nou model de projecte, el qual considere clau per a comprendre el futur pròxim de la nostra festa en l’àmbit creatiu. Un dissenyador amb un estil propi, característic i diferencial, junt amb un equip de “constructors” amb experiència en grans volums que donen vida a les idees del primer. Il·lustrador + artesà faller. La millor manera d’obrir les falles a milers d’influències,

sense la tanca que suposa el coneixement de l’ofici per llançar-se en solitari.

Hui en dia l’artista convencional, artesà en plena etapa involucionista, veu com l’arribada d’aquests creatius, li ajuda a firmar noves comissions any rere any. D’aquesta manera passem de l’adaptació puntual de l’estil del dibuixant a l’artista faller, a l’obra dirigida per l’il·lustrador amb el seu segell inconfusible. Darrere resten les tímides línies proposades per Ramon Plà amb Latorre i Sanz (Na Jordana 2003), Corredera amb Vicente Martínez (Pizarro - Cirilo Amorós 2009), Paco Santana amb Paco López (Convent de Jerusalem 2001) o Sergio Alcañiz amb Pedro Rodríguez (Regne de València - Duc de Calàbria Infantil 2010) on encara prevalia la mà dels seus artesans.

Aquell model de falla municipal, que només el mateix Manolo Martín ha explotat, gràcies a la seua inquietud interdisciplinària (Na Jordana 2000 amb Ortifus, Na Jordana 2001 amb Sigfrido

3131

Esboç de la falla Vicente Sancho Tello - Xile 2013. Il·lustració de Carlos Corredera per al projecte de Xavi Ribes. Font: Pàgina personal de l’autor.

3232

Dibuix d’escena de la falla infantil Prolongació Albereda - Avinguda de França 2010. Il·lustració de Ramón Pla per al projecte de Guillermo Rojas. Font: Pàgina personal de l’autor.

Esboç de la falla Na Jordana 2014. Il·lustració d’Ortifus per al projecte de Latorre i Sanz.

3333

Martín Begué i Na Jordana 2002 amb Chema Cobo), es converteix any rere any en una aposta segura. Des de fa una década, la mà de Plà estava superant la imatge de Latorre i Sanz (Exposició 2007) i ha passat a monopolitzar les falles de Sala-Salinas, qui precisament venia del taller dels primers. Els Santaeulàlia, podem dir, s’han “cansat” de definir falles de Llacer primer, i de Carlos Carsí, ara. Corredera, mentrestant, ha passat de donar l’èxit a Vicente Martínez, a fer seues falles construïdes per altres, com Xavi Ribes (Vicente Sancho Tello - Xile 2013), Juan Lluch (Císcar-Borriana Infantil 2014) o José Lafarga (Sueca - Literat Azorín 2013).

Justament aquest últim treball és el que reafirma la tendència. Un bon constructor amb dilatada experiència com José Lafarga, materialitzant el projecte d’un dissenyador, fet que ha repetit en 2014 a la mateixa demarcació amb David Guirao i també a Alacant (Foguera Polígon de Sant Blai 2013 amb David Moreno). Un signe que ens diu

que el futur seguirà explotant aquest model, començant per 2015. Corredera amb Latorre i Sanz a Na Jordana, comissió caracteritzada per aquest tipus de projecte (Manolo Martín Jr amb Sento Llobell en 2011, Manolo García amb Ramon Plà en 2013 i els mateixos Latorre i Sanz amb Ortifus l’any passat), Plà amb Ramon Algarra a Mestre Gozalbo - Comte Altea i el sorprenent tàndem Pedro Santaeulàlia - David Moreno a la foguera Baver - Antigons d’Alacant.

Col·laboracions cada vegada més nombroses i esteses. Quantitats de fallers que es desplacen per a veure les propostes dels seus dissenyadors preferits (Carlos Corredera) sense importar qui construeix les seues il·lustracions. Ciutadans que veuen les vinyetes del seu periòdic com a Falla (Ortifus). Dissenyadors Gràfics que busquen l’aportació dels seus col·legues de professió aplicada a l’art local (Sento Llobell, Paco Roca o Ibàn Ramon+Didac Ballester). Senyal que l’interdisciplina atrau més públic i el diversifica.

3434

Falles que han destacat per crear el seu estil amb la seua filosofía i trajectòria

Dafne Gómez i RoyoFallera Plaça de Jesús

3535

Al llarg de la història han sigut unes quantes falles les que han destacat per un estil o una trajectòria marcant una filosofia fallera fora de lo comú. Algunes han continuat fins a dia de hui i s’han convertit en referent de cultura, d’art, d’innovació… Altres han aparegut i desaparegut, passaren breument per l’etiqueta de “rares” i tornaren a un lloc més “normal” o “cómode”, un lloc on “lo normal” prevaleix i on poder continuar sense ser etiquetats. El que està clar és, que d’una forma o altra, totes volgueren comunicar, reivindicar o expressar alguna cosa.

La meua experiència personal amb les falles, començà des de ben menuda. Vaig nàixer un 9 de maig de 1989, i el primer record faller va ser aquell imponent David plantat a la Plaça de L’Ajuntament l’any 1991. Marcà l’inici d’un gust per les falles, un poc diferent, pot ser, vaig tindre sort de nàixer a finals de la dècada dels 80 i viure els 90 com una época fallera esplendorosa. Supose que també va influir que als meus

pares els agradara portar-me a la plantà d’Alfredo Ruiz en Quart-Palomar i que ma mare insistira una i altra vegada que era imprescindible fer la ruta de Guillem de Castro i acabar en Portal Nou, Na Jordana era de visita obligada passara el que passara. Després vaig voler saber què era això de treballar un projecte, portant-lo entre tots (artista i comissió) sofrir-lo, parir-lo i gaudir-lo. Plaça de Jesús em va obrir les seues portes de bat a bat, i em vaig enamorar d’aquella manera de treballar i viure les falles. Mai la paraula FALLA ha tingut tant de sentit.

Cadafals canviants que interactuen amb l’espectador, que passa a convertir-se en part viva. Falles obertes, plurals i que s’acosten a tots sense prejudicis. Participatives i l’alternativa per a tot aquell que busca una ventada d’aire fresc. Actes culturals, xarrades i debats, creacions de llibrets que van més enllà i que exploren terrenys i arguments alternatius. Propostes arriesgades i l’interés d’atraure a un públic que es desvincula de la festa.

3838

“Tots els anys sobra el prodigi, i les persones que aposten per açò de la “festa” prenen part de l’espai públic urbà per a dir algo. Es diu amb unes rises o amb un crit, es diu amb elipsi o directament, però davant tot hi ha que dir i comunicar, finalment seran els carrers i plaçes els que parlen en veu alta i clara.Pensem, i mira que ens agrada fer-ho, que tot es possible si es té decidida voluntat de fer-ho. Un projecte global que estarà vigent durant un cicle de festa i que en part estarà dirigit al consum intern. Però no oblidem que l’ús de carrers i places el rebem en préstec de tota la ciutadania, a totes eixes persones va dirigit i dedicat”.

Falles que escandalitzen, que agraden, que horroritzen, que les odies y les critiques, falles que provoquen… en definitiva falles que causen alguna cosa en aquell que les mira. Falles que remouen, que fan pensar, eixes que trenquen en una estética més clàssica. Anomenades rares, diferents, innovadores, experimentals…falles amb etiquetes que

trenquen conceptes i tòpics, falles al fi i al cap. Falles que han destacat per crear el seu estil amb la seua filosofia i trajectòria.

4040

Per Joan Castelló i LliPeriodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

Falles a la avantguarda, rutinàries, de autor...Que fem amb la falla de la plaça de l’Ajuntament?

4141

La falla de la plaça de l’Ajuntament és possiblement la més vista de València, la que apareix més vegades en televisió (quan existia Canal 9, clar… ara ix menys però encara és molt mediàtica) i, possiblement també, la que més controvèrsia provoca entre els afeccionats, que no acaben de posar-se d’acord en què tipus de propostes són les que mereixen estar en aquest emplaçament privilegiat, un lloc de pas obligat en qualsevol ruta per a veure monuments fallers del centre de la ciutat, per a presenciar una mascletà, vore el lliurament de premis o contemplar la desfilada de l’ofrena.

La falla de la Plaça de l’Ajuntament, pagada amb els diners de tots els contribuents, no sembla que haja de ser una falla més de la secció Especial, perquè el seu objectiu no és competir (està fora de concurs), ni tampoc una falla apologètica perquè els valencians no necessitem estar tots els anys mirant-nos el

melic, ni una falla panegírica que desvirtue el sentit satíric del cadafal, que és la seua primera raó de ser.

Llavors, quina falla és la que volem en la plaça de l’Ajuntament?, quina falla volem que els valencians i turistes immortalitzen cada any en les seues càmeres una vegada i una altra més, fins a convertir-la en la més fotografiada de València?. Possiblement, ni nosaltres mateixos ho sapiem.

Abans d’aventurar-nos a donar opinions, vegem com han sigut les falles que, al llarg de la història, s’han plantat en una demarcació que ha tingut diversos noms: Baixada de sant Francesc, Emilio Castelar, plaça del Cabdill, Cabdill-Sant Vicent, plaça del País Valencià i la més recent de plaça de l’Ajuntament.

Els cadafals plantats en la baixada de Sant Francesc i Emilio Castelar van ser cinc, promogudes per comissions veïnals a l’ús entre 1899 i 1930, mentre que les de

4242

Cabdill-Sant Vicent van ser altres tres falles plantades en 1951, 1952 i 1966, aquesta última impulsada pel Gremi de Taxistes de València, però cap d’elles va tenir el caràcter de ser representativa de la ciutat.

Per tant, en aquest article ens anem a centrar en les que, a partir de 1942, un grup de destacats empresaris i professionals van plantar en el cor administratiu i comercial de la ciutat.

Els seus integrants van ser els genuïns representants de l’alta burgesia que s’incorporava a la festa creant comissions elitistes i, de pas, promocionant els seus propis negocis. Entre els seus principals promotors es trobaven el primer president de la Junta Central Fallera després de la Guerra Civil, Armando Agramunt Báguena, el notari Enrique Taulet, el doctor Soler Burgos, el fotògraf Valentín Pla, i els comerciants Ernesto Ferrer, els germans Luis i Enrique Moscardó, Luis Robles, Vicente Barber i el cellerer Benjumea.

Regino Mas, el primer artista que va tenir la falla de la plaça del Cabdill, va crear el prototip de personatge amb el qual s’ha identificat en el temps a aquesta comissió: el So Quelo, un llaurador de l’horta que s’ha fet ric amb la venda dels productes agrícoles en una època d’escassetat de comestibles, una versió dels nous rics que van sorgir després de la contesa disposats a fer negocis segurs amb la dictadura.

La icona, el símbol que unia indefectiblement la falla i el seu emplaçament, ja estava creat sense necessitat de recórrer a campanyes de màrqueting ni de promoció en les xarxes socials (encara no s’utilitzaven eixos termes ni existien els mitjans de comunicació 2.0), però, això si, utilitzant la premsa i radio controlats per l’Estat franquista mitjançant els tentacles del Moviment (Falange).

Durant quasi una dècada, el So Quelo no va faltar a la seua cita amb les falles, exercint en

43

1944 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “So Quelo”

44

1954 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “La correguda de bous surrealista”

45

1957 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “La font del desitg”

46

1963 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “El nou cavall de Troia”

4747

cada any una professió diferent (alcalde, banquer, forner, aviador, com a turista viatjant per tot el món o com a home savi…) i amb una personalitat esculpida per diferents pares (a més de Regino Mas també el van immortalitzar els artistes Modest González, Paco Baró i Octavio Vicent).

En els anys cinquanta, la figura del So Quelo es va anar alternant amb obres de concepció clàssica realitzades per acreditats artistes fallers del moment com Octavio Vicent (Tòpics valencians, 1949 i L’hora del dimoni, 1955), els germans Fontelles (Carabassa al forn, 1952 i Pensat, fet i fum, 1953) i Vicente Pallardó (Plus ultra, 1956 i El penúltim cuplé, 1959).

En la dècada dels cinquanta, la comissió de la llavors plaça del Cabdill va fer un pas al capdavant en la idea de promocionar internacionalment la festa a través de la col·laboració amb un artista que, al marge de l’estètica

neoc làs s ica- rac iona l i s ta imperant, tractava de renovar el llenguatge plàstic. En 1954 el pintor Salvador Dalí va esbossar una falla amb el lema La correguda de bous surrealista que, materialitzada per Octavio Vicent, va alçar protestes airades, incloses les del mestre major del gremi, Regino Mas, per considerar que allò no era una falla.

En 1957 i en un nou intent de donar a la festa una projecció internacional, Vicent Pallardó va introduir, amb La font del desitg (La Fontana de Trevi de Roma), la tendència de reproduir grans monuments arreu tot el món. En els anys següents es va poder contemplar el cavall de Troia (El nou cavall de Troia, de Ricardo Rubert, en 1963), la torre Eiffel de París (Ací queda açò, de José Barea, en 1966), la torre de Pisa (Intentant posar-la plom, dels germans Fontelles, en 1969), El Colós de Rodas (de Octavio Vicent, en 1971), el pensador de Rodín (El pensador valencià, de Octavio Vicent, en 1972)

4848

i l’estàtua de la llibertat de Nova York (La llibertat, de Vicente Lluna, en 1973).

La dècada dels seixanta serà l’etapa més audaç en la plaça de l’Ajuntament: l’excèntric i genial Ricardo Rubert plasmarà propostes suggeridores i trencadores com el modelatge a plànols (El nou cavall de Troia, 1963), i assajarà amb la ingravitació d’una rematada sostinguda en l’aire mitjançant tensors metàl·lics (Malgrat a tants, 1964). Un altre artista, José Barea, introduirà els esquemes del pop-art en les falles (Els que es posen les botes, 1967 i Embotellaments de tràfic, 1968), amb la intenció de convertir els elements quotidians (una sabata, una botella de cervesa…) en objectes d’art.

Vicent Luna serà el gran protagonista en la dècada dels setanta i l’artista que realitzarà la transició des d’una comissió privada a una altra municipal, dirigida pel propi consistori sorgit de les

eleccions locals de 1979, les primeres democràtiques en quaranta anys.

A més de La llibertat, amb la gosadia que suposava eixe lema en els anys finals d’un règim autoritari com la dictadura franquista, Luna va realitzar falles èpiques amb una important sàtira social com Els atributs d’Atenea (1974), un al·legat contra la ignorància de les classes dirigents; La serp de mar (1975), una estructura enroscada de projectes mai realitzats; La vanitat (1976),un cant a la fanfarroneria dels humans; La nova torre de Babel (1977), dedicada a la irrupció dels partits polítics (amb la seua sopa de sigles) en l’Espanya democràtica; La Pol·lució (1979), amb la contaminació com a rerefons; El judici final (1981), una sàtira contra la desintegració dels valors tradicionals i contra els nous canvis socials; Concord-concòrdia (1981), una aposta per la convivència en plena batalla de València; i Aquest país (1983), sobre els canvis

49

1976 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “La Vanitat”

50

1986 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “L’estoreta velleta”

5151

experimentats per la societat valenciana en els últims anys.

Els aires de modernitat van tornar en la dècada dels vuitanta a la llavors plaça del País Valencià de la mà de Manolo Martín, un artista multidisciplinari que va cercar la col·laboració de prestigiosos il·lustradors, estilistes, modistes, dibuixants, periodistes i escriptors per a realitzar projectes que presentaren una visió diferent de les falles, més concordes amb els nous temps però sense renunciar als continguts satírics.

Amb l’il·lustrador Sento Llobel i el modisto Francis Montesinos, Manolo Martín va realitzar L’estoreta velleta (1986), una actualització de l’origen de les falles amb el mític Seat 600 en la rematada; amb Sento Llobell i l’escriptor Manuel Vicent va culminar Perquè el foc només siga un espill (1987), un exercici per a unir de forma paral·lela realitat i ficció en falles amb l’edifici consistorial com a referent, i amb l’humorista gràfic Antonio

Ortiz Ortifus va fer realitat Ho tenim tot devall, una humorada sobre les interminables obres municipals.

En els noranta es va consagrar un model de falla apologètica dels valors valencianistes mes tradicionals, amb Josep Martínez Mollá com a artífex de projectes com Tirant lo Blanch (1990), sobre la famosa novel·la de cavalleries de Joanot Martorell; En la terreta de l’art (1991), un homenatge als principals artistes valencians de tots els camps i especialitats; Carmen (1992), dedicada als fastos de 1992 baix el prisma de la famosa escultura de Benlliure; La muntanya de la Cultura (1993), una exaltació de la cultura pròpia enfront de les hipotètiques amenaces exteriors; el 50 aniversari del Gremi d’Artistes Fallers (1994), i Cultura 98 (1998).

Apologètiques van ser també La nostra història (amb la reproducció de l’escultura ibera del guerrer de Moixent), dels germans Ferrer (1997),

5252

i Homenatge a Sorolla, de José Pascual Ibáñez Pepet (1995); decebedors van ser els projectes de Miguel Santaeulalia (Benvolguts Reis d’Occident, 1989) i Vicente Agulleiro (València cap al 2000 i Tercer Milèni, 1999 i 2000, respectivament), i censurada la proposta A Europa… de València i dolces, de José Pascual Pepet (1996) pel zel europeista de l’Ajuntament.

En el segle XXI va irrompre una nova generació d’artistes, que en uns casos van exhibir projectes de falla de caràcter classicista i tradicional (cercant accedir i consolidar-se en la secció Especial), i que en uns altres van tornar a les falles apologètiques, en aquesta ocasió d’exaltació de la festa o de la ciutat com a destinació turística, o simplement com a homenatge a esdeveniments culturals, però en la majoria dels casos deixant arraconada la crítica a alguna de les escenes.

Es van succeir així els projectes de perfecció tècnica i

continguts melosos de Pedro Santaeulalia (Adéu Segle XX, Benvinguts a casa i Falles o treballes, 2001, 2009 i 2010 respectivament); les propostes historicistes i cinematogràfiques de Pere Baenas (Mare Nostrum, Alucine i La mar al vent, 2002, 2004 i 2007); la capacitat per a canviar de registre d’Alejandro Santaeulalia (en solitari o en col·laboració societària amb altres artistes com Agustín Villanueva o Vicent Llácer) com en Bandes (2003), I tu que pintes? (2005), Pensat i fet (2012) i La millor del món (2013); les formes i el contingut un tant infantil de José Latorre-Gabriel Sanz (Desitges el que desitges, 2008) i l’intent aïllat de Ramón Espinosa de modernitzar el seu estil amb una proposta hippy (Imagine, 2006).

Aquest ha sigut el repertori de 73 anys de falla en la plaça principal de la ciutat de València (34 d’elles amb la denominació de municipal), amb algunes propostes que en el seu moment van ser noves i

53

1990 Arxiu Joan V. Ramirez, lema: “Tirant lo Blanch”

54

2014 Adrian Castelló, lema: “El Moisés”

5555

fins i tot innovadores, però que en els últims anys han transitat per la senda de la rutina ben entesa (i acabada).

Amb el seu Decàleg dels valencians (2014), Manolo García ha reprès una tècnica ja consolidada (la vareta) per a dur a terme un projecte que barrejava classicisme, homenatge (a la falla del Moisés de Regino Mas), actualitat i espectacle (música i llums), gens d’açò original, però que, junts, van fer que el públic tornara a mirar amb curiositat la falla municipal.

Després de comprovar tota l’experiència acumulada fins ara, quin tipus de falla volem en la plaça de l’Ajuntament?. Les opcions són múltiples, però el que jo vull (i ho expose des de la humilitat en aquest article que m’ha demanat Amparo Rodrigo) és que els grans mestres, cadascun amb la seua personalitat i estil propi, facen propostes noves que sorprenguen i enlluernen als afeccionats, amb una crítica

mordaç al fil de l’actualitat política i social. Que temes hi han, mires on mires.

5656

per Xavier Serra, responsable de Malalt de Falles

5 artistes, 5 pioners

5757

La història de les Falles està plena de noms i noms d’artistes fallers. Ara bé, pocs són els que per uns motius o per altres deixen emprenta fins i tot quan abandonen l’activitat dels seus respectius tallers.

Destaquem a continuació 5 creadors que ja tenen el seu lloc en el particular saló de la fama de l’art efímer faller

Julio MonterrubioLes Falles dels últims 20 anys no s’entendrien sense la seua figura. L’aportació de l’artista madrileny és clau per entendre la concepció estètica i plàstica de la Falla actual. Els anys 90 representen un punt de canvi en emplaçaments com la Plaça del Pilar o Espartero-G.V. Ramon i Cajal.

La marca “Julio Monterrubio” és sinònim de perfeccionisme desmesurat fins a l’extrem dins

d’unes. Simplificació formal, colors “pastissos” i uns acabats impecables han elevat a Monterrubio a l’Olimp dels artistes fallers. Un professional que lluny de dormir al caliu dels primers premis ha arriscat situant-se a l’avantguarda de la concepció artística fallera en la màxima categoria de les Falles de Junta Central Fallera.

Joan S. BlanchPare de tota una generació d’artistes que hui despunten, Joan és un dels estranys exemples de camí invers, és a dir, de la Falla gran a la infantil atorgant-li a esta última la major part de la seua vigent carrera professional en el món de les Falles.

Allunyat dels focus ha gestat al seu obrador tot un estil influenciat i inspirat pel món del còmic, el qual ha servit de base per a l’eclosió de l’actual edat d’or de la Falla infantil. Si sense Monterrubio no entendríem

5858

les Falles grans de les últimes dècades, equivalent sentència podríem fer sobre l’artista Joan Blanch.

José Pascual Ibáñez “Pepet”Risc, atrevit, grotesc... eixe és Pepet. El mestre de mestres de l’escola de Borriana va lluitar, ha lluitat i lluita en l’actualitat contra Newton cada Març sense oblidar sàtira i formes enrevessades.

Molts han posat cavalls en peu allà per la meitat de Març. Pocs ho han fet com José Pascual Ibáñez amb “De València i dolces” al 1996. Pocs han tingut la gosadia de discutir amb tècnics municipals de València sobre la fiabilitat de les estructures de fusta de la seua obra al 1995.

Pepet, geni i figura, ídol

dels amants de plantades impossibles com la Falla Sueca-Literat Azorin amb Molés. Pepet, geni i figura oficialment jubilat, mai retirat de l’art efímer.

Alfredo RuizAlfredo Ruiz, l’artista que ha passat per totes les etapes, l’artista que és capaç de plantar una Falla d’especial al tomb, guanyar un primer premi a la màxima categoria, aconseguir un ninot indultat... i a partir d’ahí donar un gir radical a la seua trajectòria.

Pioner en allò de la “innovació” fallera, hui les comissions, artistes i professionals que participen en el fenomen de les Falles experimentals tenen un camí fi i estret, però camí al cap i a la fi gràcies a Alfredo.

Pocs artistes fallers aconsegueixen que es parle de la seua obra més de 6 anys després. Ell ho va aconseguir al 2008 amb Mossén Sorell-

5959

Corona. “Concepte, percepte, afecte” ja forma part de la història de l’art efímer més valencià. Alfredo Ruiz ho va fer possible.

Miguel Santaeulalia i NúñezUna persona amb les vivències de Miguel Santaeulàlia pare optaria a estes altures de la seua vida per apartar-se de la voràgine de la creació fallera. Ell no. Ell prefereix aprendre a utilitzar les noves tècniques de modelatge 3D per ordinador. Ment inquieta.

Una ment inquieta que el fa introduir nous materials i noves tècniques a la construcció de la Falla. Segons la bibliografia fallera a Miguel Santaeulalia li hem d’atribuir una de les primeres escenes elaborada íntegrament en suro blanc. Sense este material hui no es

podrien entendre les Falles actuals.

La seua caricatura també marca un abans i un després en l’estètica de la Falla dels anys 90 en un camí en paral.lel al de Julio Monterrubio. L’estil Santaeulalia es veu consolidat gràcies a la seua descendència que en major o menor mesura adopta les característiques del progenitor.

6060

Per Juanjo Medina i BonillaRevista Cendra

Del ninot de palla a la falla d’autor.

6161

Al llarg de l’historia les falles han anat variant el seu aspecte, unes vegades obligades per l’autoritat, i atres per la variació de conceptes artístics o per les modes imperants a la Festa. De sempre els artistes han plantat falles ab línies, volums o colors, que els aficionats podem identificar fàcilment, es dir reconèixer una falla per l’estil d’un artista, o un dissenyador. Intentaré en estes línies apropar-te, pacient lector, els rasgos bàsics d’eixa evolució, així com destacar alguns dels artistes que o ab un estil clàssic destacaren per la seua importància, o bé propiciaren un canvi, més o manco important, en els estils de fer falles.

ProtofallesLes primeres falles modernes1 prenien la seua estructura bàsica del coneguts Altars de Sant Vicent2 i en certa manera de les Roques del Corpus3, festes les dos

1 Entenguent com a falla moderna les que se podien plantar a final del segle XVIII, que ja tenien figures i per tant, certa in-tenció argumental, i deixaven de ser simples pires o fogueres. 2 El primer dels quals, sem-bla, quès va construir en 1461 al carrer del Mar. 3 La Festa del Copus Ch-risti es celebra a la ciutat de València ab proces-

ab gran predicament a la ciutat de València en atres èpoques. Així les falles es formaven d’una base ab certa alçada, una figura dalt d’esta i eren adossades al les parets de les cases, com els altars, i normalment contaven ab no més una lectura frontal. Esta disposició canvia quant en 1784 el Corregidor4 de la ciutat publica un edicte en que obliga al trasllat de les falles des de els frontals dels edificis als creuaments amples de carrers, o places. Per a evitar danys en estructures de les cases en el moment de la cremà. 2 Este primer canvi, obligat, d’estil propiciaria el naixement de un tipo de falla conegut com a falla escenari, i que estaria vigent fins a principis del XX, estructura que ja permetia al públic rodejar-la, i apreciar les figures des de tots els punts de vista possibles, i del mateixa manera conèixer els arguments, pricipalment de dirigits

só des de l’any 1355, encara que des de 1326 es convidava al poble a participar en festejos de caràcter religiós. L’actual processó té continu-ïtat des de 1372. Fins 1505 era celebrada per el matí, passant a la vesprada un any més tard, 1506, horari en que continua vigent actualment. 4 L’edicte es conserva a l’Arxiu Històric Municipal de València a la secció Cartas Misivas, 1784-5 pàgina 34.

6262

a la critica veïnal, però ja des de sempre ab tints polítics, com la falla “monumental”, com es nomenada i que ens fa pensar que es diferenciava de les simples pires, plantada al carrer de Saragossa en 1820 per un italià, D. Félix Casalis, propietari d’un bar a eixe carrer, plantà un Faetón o Factor escalant al Sol. El seu canvi de tendència política, primer a favor de Fernando VII i més tard aliat dels francesos, va fer que els realistes l’empresonaren, i sembla ser que des de la presó de Sant Narcís l’italià cridava “La muladeta fal·la m’ha perduto!!!”.5

Aquelles falles inclús tenien figures en moviment6, aconseguit per mig de jocs de polees i cordes, i per a dotar de major realisme a l’escena allí presentada. Eren construccions

5 La noticia de José de Orga apareix a Ensisam de totes Herbes. 6 Alguns exemples de falles en moviment serien les plantades als car-rers de Flassaders i Taverna Roja, hui Escolano, en 1789, Pl. de les Barques 1852, Cadirers i Pl. de Pertusa en 1864, o Pl. de l’Espart en l’any 1866.

molt senzilles, però que ja buscaven la qualitat. De una de les primeres descripcions de les falles que se poden trobar, la feta per Laborde al seu “Voyage pintoresque et historique de l’Espagne” (1807-1818), podem extraure una imatge prou reveladora de com eren les primeres falles:

“Todos los años, el 18 de marzo, víspera de san José, los ebanistas y carpinteros

realizanpor las calles, cada uno delante de su obrador, unas representaciones

verdaderamente teatrales.Se trata de figuras de tamaño natural, vestidas con la ropa

adecuada. Su estructurainterior es de madera muy

ligera, su cara una máscara de cartón, y los vestidos,

peinado yadornos son de papel, a veces hechos con mucha destreza. Las figuras están

sobre una granpira, oculta por un espeso

circulo que la rodea, formado

63

Representació d’una falla de 1860 en un gravat de l’època.

Portada del llibret de Pl. de Pl. de l’Almudí de 1855.

64

por falsos adornos dispuestosartísticamente, que presentan, con cierta propiedad la figura

de un teatro.Frecuentemente se ven hasta ciento cincuenta

representaciones de estas en un sólo año, y

Hay algunas muy logradas...”

Les falles continuaren canviant, encara que poc a poc, i ja es a meitat del huit-cents quant els canvis comencen a ser imparable, tant en composició estructural, materials utilitzats per a construir-les, així com en argumentació i critica, que es presentava al públic en forma de dècimes o versos satírics, adossats a les bases de la falla o bé a les parets dels carrers o plaça on es plantava, com era costum fins que les falles donen un atre pas al concretar-se en un llibret7, naix un atre estil de

7 Sembla que la prime-ra recopilació de les explicacions d’una falla en un grapat de fulles, es va realitzar en l’any 1850 per part de Josep Bernat i Baldoví, per a la falla del carrer Avellanes, i que es titulava Història de les víctimes de la Falla de Sen Chu-sep en lo carrer de les Abellanes, i que sembla

fer falla, i de fer-la perdurar. La gent podia portar-se la falla a casa per una preu assequible per a la majoria de públics.

Falles antiguesAixí les falles creixen en tamany, i en número de figures, plantant-se ja en la dècada dels anys seixanta falles de uns huit o deu metres d’alçada i fins a catorze ninots com per exemple les plantades a com el cas de la falla plantada en l’Hort de Soguers en 1867 i que contava ab catorze figures. Dos anys desprès a la Plaça de Bous ab dotze ninots representant una escena de la comèdia “Un pacto con Satanás”. El augment del número de figures permetia als artistes desenrotllar arguments més complicats el que obliga a que les falles comencen a tindre més

ser una primera versió del fins fa poc conside-rant primer llibret, l’escrit per el mateix autor en 1855, ab el títol Història de la Falla de Sen Chusep de la Plaseta del Almodí o El conill, Vi-santeta i Don Facundo. Per a conèixer un poc més de l’historia dels llibrets vos recomanaria la lectura del llibret de la falla El Canet (Cullera) 2014.

64

656565

d’una escena, com per exemple la falla de Xàtiva de 1866 que constava de quatre escenes o estacions. Encara que algunes falles jeroglífiques, sense cap ninot s’arribaren a plantar, com per exemple en 1871 al carrer de Repès, i segons les noticies, es va suprimir la figura representada, i no més es deixà una cadira ab la roba del ninot, i en 1874 al carrer de Sant Vicent, es representà a dos cabdills carlistes per mig d’un cuc ab un ala, Cucala, i una cistella, Panera. Els guions, com es diu ara, d’aquelles falles continuaven basant-se en les critiques de veïnat, que abastava els temes de carrer o la coneguda com falla eròtica, que tractava problemes conjugals o bé ab argument ab doble sentit, com venia fent-se des de sempre, en falles com la del carrer Gracia de 1850 que representava a una dona ab un pardal en una mà, i l’atra mà un ram de flors, o la de la Pl. de l’Almudí de 1856 que duia per lema “Colau, els

ous, el nap i Na Inesilla”. No calen més explicacions... També apareixien cada vegada ab més predicament els temes polítics, que acabaren provocant, com vorem un poc més avant un atre canvi, profund, en els estils de fer falla. Però un estil de falla que estava molt present tots els anys era el que aprofitava les representacions teatrals, de operes, sarsueles o de corregudes de bous, per tal de fer sang en alguns del temes del moment. Com poden ser les plantades en 1861 a la Pl. del Tossal, que era una escena de “Urganda la desconocida”, famosa comèdia de l’època, o en la Pl. de Pertusa, ab una imatge del fonambulista Blondiu, o les que representaven escenes de les operetes còmiques “Pepe-Hillo”, al carrer de Carabasses en 1872, o “Carracuca”, a la Pl. de l’Arbre en 1874. Esta època va ser prolífica en canvis, i els processos productius no escaparen al ritme que agafava la festa. I

66

Falla Pl. de l’Arbre 1913.

Falla Na Jordana 1907. Exemple de falla artística.

6767

un dels més importants, que perdurà pràcticament un segle, va ser el pas de les bastes caretes de cartó que donaven expressió als ninots, per mascares fetes ab cera, i que agafava color ab pintura al oli, sent l’artífex d’este canvi l’artista Antoni Cortina8. Estes figures, tenien una estructura bàsica de fusta recoberta de espart, palla o borra, i eren vestits en roba vella i lluïen molt més damunt de cadafals profusament decorats ab teles pintades, adornaments, i ab estructura que en alguns casos deixava de sr un simple quadrilàter i podia arribar a agafar forma octogonal. Encara que algunes vegades les falles abandonaven el cadafal al dissociar-se les escenes al llarg del carrer on eren plantades, com la plantada al carrer de Sant

8 Sembla que la cera es va utilitzar per primera vegada en 1863. Per a conèixer més detalls, i saber com a evoluci-onat la pintura de falla, podeu consultar l’arti-cle de Guillem Alborch Mallol La pintura en les falles: història i evolució, publicat l’any 2009 al llibret de la Falla Comte de Salvatierra- Cirilo Amorós.

Vicent en l’any 1934, o inclús es plantaren, encara que en este cas el terme no seria el més adequat, falles mòbils, que eren passejades per el barri. O falles que estructuralment recordaven als arcs del triomf tan habituals per a celebrar aconteciments9 i que agafaven esta morfologia per a entre atres coses permetre el pas de diferents línies del tramvia, com la plantada en 1913 a la Plaça de l’Arbre, baix el lema “Mel de la terreta”, dels artistes C. Roda i a. Fontelles.

Tots estos canvis vingueren de les mans d’artistes i professionals d’atres disciplines que puntualment, i segurament per a cobrir períodes de poca feina als obradors, es dedicaven a la construcció de falles. Fusters, ebanistes, pintors, imatginers, caricaturistes, tapissers, escenògrafs o palmiters, que en el pas del

9 Com l’arc de triomf que la falla Pl. del Mercat pren com a referèn-cia per a datar la seua antiguitat, el Colós de Rodes plantat i destruït, no cremat i per lo tant no va ser una falla, en l’any 1797.

6868

temps comencen a ajuntar les seues habilitats formant-se els primers equips formats ab l’únic fi de construir una falla. I que ab el transcórrer dels anys, i ja a finals dels segle XIX farien que acabarà apareixent la figura de l’artista faller, provocant un nou canvi en l’estil de fer falla, ja que passa de ser toscament construïda per els membres de la comissió a ser contractada la realització del cadafal als equip que ja s’han comentat. Alguns dels primers noms que es relacionen ab la construcció de falles son per exemple Vicente Sena, relacionat ab la falla Alt- Mossèn Sorell en els anys 1856, 1864, 1867 i 1881. També apareixen referències a “acreditado ebanista señor Noguera”, relacionat ab la falla de la plaça de Pellicers de l’any 1866. Dos anys abans al Diario Mercantil es parla que les cares i extremitats dels ninots son fetes per “conocidos artistas”, com els casos de Francisco Olaria “Caqui”, José Gil y Francisco Royo.

Començava a nàixer la figura de l’artista faller10. A finals dels segle XIX apareixen els noms de Pascual Palós, fuster, que treballava junt al pintor Ignacio Pérez per a la falla plaça de Sant Bult de 1884. Eduardo Alemany va dirigir la construcció de la falla de la plaça de la Pilota durant alguns anys, i ab ell col·laboraven el pintors Germans Oliver i Vicente Pellicer. Pedro Ferrer Calatayud obté el primer premi en 1898 ab la falla de l’Hort de Soguer, que feia critica de l’afició femenina de jugar al coín o billar. Enrique Navas Escuriet, pintor regionalista, planta en 1901 la falla de la Pl. del Princep Alfons, que es la primera guanyadora dels premis que organitza l’Ajuntament, i en 1902, junt

10 Per a conèixer més dades als respecte d’alguns d’estos primers ar-tistes fallers podeu llegir l’article Els terriser del foc: Sena, Noguera i Palos. Fusters en les falles de la segona meitat del segle XIX, original de Elvira Mas Zurita i Jorge Vitores Mas, publicat al número 17 de la Revista d’Estudis Falles de 2012, pp. 56-64, i el capítol La asociación de artistas falleros d’Antonio Ariño Villarroya, dins del llibre Los escultores del fuego. Aproximaci-ón a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, pp. 15-60.

6969

a Pedro Guillem, planta a la Pl. de la Reina la falla “Una ahuela colant o la muller del tio Nelo”, de connotacions antimonàrquiques. Pedro Guillem, ja en solitari plantaria falles que passarien a l’historia com la de la Pl. del Dr. Collado de 191211, “La sicalípsis a la orden del dia”, lema que duia la coneguda falla de La Margot, el cadafal que servia de estructura de la mateix va ser construït Carlos Cortina. Com es pot imaginar els artistes cada any intentaven millorar la qualitat dels seus treballs, i les comissions buscaven el reconeixement, moltes vegades ab les critiques que es llançaven, veladament o no, des de les falles en forma de critica moltes vegades sense pietat, de manera principal quant el tema tractat era polític. Esta combinació provoca que les autoritats comencen a controlar les falles

11 Per a saber més d’es-ta falla podeu llegir l’article “Ara fa un segle” que publiquí junt a Manuel Sancho Ambrós, al llibret de la falla Comte de Salvatierra- Cirilo Amorós en l’any 2012.

inclús abans de ser plantades bé per mig d’un arbitri12, bé en forma de censura13, la qual cosa acabà per produir un atre canvi important en l’estil de fer falles. Els artistes reforcen el seu afany per acabar de manera preciosista les falles, i les comissions comencen a deixar de banda els temes “delicats”, per lo manco de forma clara, per tal de fugir del control de l’Ajuntament, i obtindre el reconeixement o bé del públic, o bé en forma de premis que començaren a instaurar-se a finals del segle 12 En 1882 l’Ajuntament puja a 30 pessetes la quantitat a pagar per tal de obtindre el permís per a plantar falla, doblant la xifra respecte a l’any anterior. En 1885 es tornà a pujar l’arbitri fins a les 60 pes-setes, el que provocà que no més es plantara una falla i a extramurs, al carrer Cervantes. En 1886 Valencia no te falles. En 1887 la quan-titat a pagar baixa a no més 10 pessetes i es planten 30 falles, encara que se instauraren atres impostos si la falla tenia banda de músi-ca, 5 pessetes, o volia disparar focs artificials, 50 pessetes. Per qüestions politiques deixaren de plantar-se falles en 1896, al no ser autorit-zades ni per l’alcalde ni per el governador per tal de que no serviren d’estímul als contraris a la Guerra de Cuba.13 Deuríeu llegir l’article de Salvador Ciscar “Anotacions i marques de la censura en el esbossos de falles (1888- 1971)”, publicat al llibret de la Falla Ramón i Cajal 2014, de Torrent, Valencia.

7070

XIX, primer per penyes d’amics o entitats com Lo Rat Penat 1895 i des de 1901 assumits per part de l’Ajuntament.

Ab estos paràmetres naix la falla artística, el que suposà un canvi total, i que servix de base fins a l’actualitat de la coneguda com a falla clàssica. En esta estructura de falla s’observen tres aspectes clars, una base que va perdent alçada, i que en alguns casos desapareix, on els ninots desenrotllen el seu paper, un cos central que dota al conjunt de volum, i que por estar format per algun element representatiu o simplement per elements estructurals més o manco decorats, i finalment per un remat, que sol servir de resum del tema tractat a la falla. La critica a la falla artística pràcticament desapareix, com podem vore no es un problema de hui en dia el trobar falles blanques, sense cap intenció més allà d’una sàtira edulcorada. Este abandono

de les critiques afavorix el naixement de un atre estil de falla, l’apologètica, es dir, falles homenatge a personatges rellevants, herois de guerra o al sentiment valencianista. Entre atres trobem als arxius la falla plantada en 1913 a la Pl. de Sant Gil, criticant la demora en la construcció del monuments al caporal noval, al poeta Llorente i al mestre Giner. La plantada al creuament dels carrers na Jordana- Burjassot en 1907, ab el lema “Glories valencianes”, exalçant les figures de Sorolla, Benlliure, Giner i Llorente. O la que feia apologia de d’una institució plantada a la Pl. de Rodrigo Botet en 1915, baix el lema “El tribunal de les aigües”. També aparegueren falles sense cap atra intenció que la de ser un simple suport publicitari, com la plantada en 1912 a la Pl. de M. Benlliure, que clarament feia publicitat del paper de fumar “Che”, i que arribà a guanyar el primer premi d’aquell any.

71

Falla Guillem Sorolla 1933.

Falla Pl. de Lope de Vega 1940.

7272

En els anys vint i trenta del passat segle els artista es deixaren influenciar per les corrents artístiques imperants, i la que més influència va tindre l’art déco. Encara que molts projectes una vegada plasmats al carrer perdien eixa estètica que no més quedava per al paper. Però les que si es planten ab estes pautes artístiques combinen figures de modelat clàssic ab estructures o escenografies clarament déco, bé ab un tractament pla de les pintures (Alt- Sant Tomeu, 1934, de A. Ponsa), bé per mig d’una geometria també ab formes planes (Pl. de la Mercé, 1935, de l’artista Ricardo Seba i Pallàs), així com un modelat per facetes que donava un resultat molt cridaner.

Este estil basat en les influències déco agafà força a Alacant, on les Fogueres acabaven de nàixer en l’any 1928, i a més busquen una identitat pròpia fugint dels paràmetres fallers, cosa que no

sempre varen aconseguir, i que conformà fins als nostres dies l’estil alacantí, però eixa seria un atra història... En les falles que no adquirien l’estètica déco, podíem trobar des de falles surrealistes com va ser el cas de la que es plantà per la comissió la G. V. Ramón i Cajal- Troia en l’any 1934, ab el lema “El canó del mort”, fins a falles ab estil barroc, ab formes recarregades, i figures de tall clàssic, que esclataria definitivament després de la Guerra Civil. Però abans i després artistes com Adolfo Ariño, Carlos Cortina, Amadeo Desfilis o Carmelo Roda o Vicente Benedito, que firmaven més falles cada any, el que feia possible una major professionalització dels artistes fallers, encara que no deixaven de costat les seues ocupacions artístiques respectives. Entre les falles que deixaren per a sempre la marca del seu estil podem trobar “La font de l’ ignorància” i “De València a Nova Iork, a les ales

7373

d’un parot”, plantades les dos per Carlos Cortina a la Pl. de Mariano Benlliure en els anys 1927 i 1929, respectivament. Amadeo Desfilis oferí propostes com les que plantà a la Pl. dels Porxets en 1915, “Varietés” i per a Pl. del Dr. Collado en 1932, “Com a pera en lo tabac”, o bé onze anys més tard, i a la mateixa plaça, ab el lema “L’estraperlo”. Benedito planta en 1931 per a Comte de Salvatierra- C. Amorós la falla “La tortà del dimoni desficiós”, i en 1935 en Pl. del Mercat Central “L’estranger tot ho envaix”. O les falles de Carmelo Roda “Foc sagrats” de 1918 per a Alt- Sant Tomás i de 1933 “Desnudisme”, per a la comissió Lauria- Pascual i Genís. Adolfo Ariño, planteja per a la falla Pl. de la Seu en 1925 “La pelà de la panolla” i junt a José Alamar, firma la falla dels carrers Alt- Sant Tomás de 1927 nomenada “Un dia de chala”, i “I a pesar de tot...amunt”, Espartero- G. V. Ramon i Cajal en 1945.

Falles actuals Ab l’arribada del nou orde a la societat també les falles es veuen, com no podia ser d’atra manera, regulades14 i els cadafals busquen, o deuen buscar, una estètica més d’acord ab les instruccions del movimiento. Es busca una falla més clàssica, monumental i luxosa. Eclosionà definitivament la falla barroca, i es copien models escultòrics, icònics a l’art mundial, abandonant-se, encara que no definitivament l’influencia del déco, que perdurà en falles com la ja referida d’Ariño de 1945, o Pl. Cabdill de Juan Huerta, plantada en 1958, pero que no deixaven de ser falles de reafirmació apologètica del regim. Les falles adquirixen unes noves formes, ab modelat clàssic de les figures, i ab critiques socials velades, son

14 Podeu llegir l’article “Para la gloria se hizo la piedra y el bronce”, original de Manuel Sanchis Ambrós, aparegut a la Revista Cendra. Suc de Falles, núm. 9, pri-mavera 2010. Associació Cultural Malalts de Falles, València, pàgs. 10-14.

74

Falla Barques- Pascual i Genís 1960.

Esbós Falla Pl. del Cabdill 1954.

7575

habitual les falles que parlen de carències o de l’estraperlo, però sempre dins de unes pautes rígides de decoro, per tal de poder fugir de la ferma acció de la censura15, encara que algunes vegades les falles son plantades burlant d’alguna manera dit control, i arriben a produir-se altercats a peu de falla al sentir-se ofès algun dels personatges representats.

L’estil de les falles del nou regim vindria marcat per el que fer d’artistes com Regino Mas, que ja destacava abans de la guerra ab falles com, totes les plantades per a la comissió del foc en la dècada dels quaranta, o al mateix temps a la Pl. del Mercat Central, o bé falles anteriors com “La qüestió de les aigues”, Pl.de la Mercé 1928 Pi y Margall- Ciril Amorós de 1933, “Museu de folklore valencià”, plantada dissociada en dos grups, Av. de Blasco Ibañez, 1936, “Joies teatrals”, i la significativa “Levantaté

15 Consulteu la nota nú-mero 12.

y anda”, plantada en 1940 a la Pl. de Lope de Vega, apologètica de valencianisme, com la majoria d’aquell exercici, del nou moment que vivia la festa, i d’alguna cosa més. I es què Regino Mas va ser a qui s’encarrega la reorganització dels artistes que continuen a Valencia després del conflicte civil, i també la utilització d’un nou estil de fer falla. Encara que Mas tractaria de plasmar alguna critica social a les seues falles, sempre carregades d’ironia. Atres artistes que deixaren la seua empremta en l’estil faller de postguerra serien Julián Puche, ab un barroquisme molt marcat, els Germans Fontelles, Antoni, Josep i Vicenta16, sempre fent gala del seu domini de la fusteria, i que s’acostarien

16 Vicenta Fontelles i Alegre, sembla que va ser responsable del disseny de no pocs dels projectes que firma-ren els seus germans, ella mai va poder fer-ho, i també va participar en la construcció d’al-guns d’estos cadafals, inclús els de la secció especial. Mai tingué cap reconeixement, ja que no pogué estar present quan els germans replegaven un premi, i fisn i tot va ser eliminada d’alguna fotografia en que apareixia junts a ells.

7676

al modernisme faller ab la falla que plantaren per a la Comissió de Foc en 1968 baix el “Embotellaments de tràfic”, ab pinzellades de pop art, després d’haver intentat aportat certa renovació ab falles com “La rosa dels vents”, Pl. del Dr. Collado, 1953, dins d’un barroquisme que ells entengueren ab falles com la de 1951 d ela mateixa plaça del Dr. Collado, a la que nomenaren “L’espill de la veritat”. O Salvador Debón, que des de una concepció clàssica i una estilització de les figures, Pl. del Dr. Collado 1960 “La fama” o bé “La droga”, Pl. de la Mercé 1973, combinant-ho ab peces de gestos histriònics introduint la caricatura als ninots de falles com Pl. del Pilar 1968, “A la caça!”. Modesto González, que arranca la seua trajectòria en els anys trenta ab cadafals com el del carrer Escalant de 1934 que tenia per lema “El dia de l’Estatut”, també deixa el seu estil de falles clàssiques

com Cvt. de Jerusalem- Ermita plantada en 1954, ab el lema “Ja podem dormir tranquils”, i ab atres en que concedia més espai a la sàtira caricaturesca com Na Jordana de 1956, “Que monos estem..!”, canviaria l’estil de plantar les falles quan en 1960 planta ab grua el cos i el remat de la falla Barques- Pascual i Genís, que tingué per lema “Imatges”, i en que oferia pinzellades de canvi estètic al apropar-se al còmic. Esta innovació provocà que anaren abandonant-se definitivament els andamis de fusta o mecanotubo, i la plantà al tombe, encara que este estil de plantar encara es utilitzat puntualment en l’actualitat per artistes com Juanjo Garcia. Juan Huerta va canviar per a sempre la manera de fer ninots, quan modelà en 1955 figures completes en cartó, per a la falla que planta per a la comissió Av. José Antonio- Duc de Calabria, on dos anys més tard planta la primera falla completament feta ab cartó.

7777

Estes dos falles tenien per lema respectivament “Animals” i “Els temps canvien”.

I es que els processos de modelat havien canviat i feia un anys que es modelaven cossos de cartó, ab estructura de fusta que permetia certs moviments per variar les postures de les figures i que es podien intercanviar ab cares de cera. Quan les figures no se vestien ab roba, moltes vegades cosida ex professo per als ninots, eixes robes eren modelades directament, ab paper i cartó, damunt de l’armaçó que dotava de cos al ninot. Finalment s’arriba al buidatge de les figures modelades en fang, creant un motle d’escaiola, que servia per a crear un ninot totalment fet de cartó, que se treballava ab panet i cola de conill, i s’acabava ab pintura al oli. En este període, i concretament en 1954, es produix un atre acostament al valors artístics, que tant difícilment entraven als

cadafals i que pogué canviar l’estil dels mateixos. La comissió del Foc encarregà a Salvador Dalí l’esbós de la seua falla, esbós que no sense dificultats tècniques traslladaria al volum Octavio Vicent, els treballs del qual sempre destacarien per el seu academicisme escultòric. Diguem que l’experiència va ser un fracàs clamorós de critica i públic, dins de la trajectòria de Vicent ab falles com “La plaga de la vespa”, Castelló- Segorbe 1955, o l’anterior “El capritx de Goya”, plantada en 1945 a la Pl. de Sant Jaume. En estos anys artistes com Vte. Pallardó ab el seu classicisme, plasmat a falles com “La Parrala”, plantada per a Barques- Pascual i Genís en 1957 o Vte. Tortosa Biosca,que combinava a la perfecció el clàssic model de falla ab la naixent caricatura en falles com Av. de l’Oest de 1958, “La barca de Caront”, o Ferroviaria de 1972, titulada “Sobre la marxa”, també deixaren constància del seu estil.

7878

Qui com a bon deixeble de Regino Mas es convertiria, ab el pas del temps, en abanderant del classicisme faller fon Vicente Luna, qui depurà el seu concepte de ninot i ab un modelat suau combinat ab una paleta de colors vius i sempre ab crítica mordaç, plantà falles que s’han convertit en icòniques. Encara que per moments es deixa dur per els moviments socioculturals del moment, i arriba a introduir la psicodèlia ab la seua falla “Parotets i marotetes”, de 1969 per a Pl. del Mercat Central. Qui si es va deixar influenciar clarament per l’art de l’època va ser Ricardo Rubert, qui des de una concepció clàssica del cadafal, com les seues falles de principis dels anys cinquanta, com Pl. de Jesús 1950 “Pegant-li voltes a la carabassa”, “Gran Valencia” per a Quart- Nord en 1951 o “Isòtops radioactius” per a Jesús- Av. Pérez Galdós en 1956, acabà evolucionant fins a falles com la que planta en 1957 i per la comissió de la Pl. de

la Mercé baix el lema “Bifront”, per a trencar en l’estil imperant de manera definitiva ab treballs com “Conseqüències”, Almirant Cadarso- Comte d’Altea, 1961, on s’acosta al surrealisme ab el remat combinant-ho ab els canons del déco als ninots, com en Pl. del Cabdill 1963, “El nou cavall de Troia”, o falles en les que utilitza els paràmetres del por art, en les plantades a la Pl. del Mercat Central en 1961 i 1962. Rubert innova ab el que es bateja com a falles desintegrades que permetixen al públic passejar per l’interior i per baix de les falles, o bé ab els acabats dels ninots ab serradura o paper de diaris internacionals, fer de la plantà una performance al fer als operaris treballar vestits de toreros, o suspendre en l’aire per mig de cables el remat de la falla plantada en la Pl. del Cabdill en 1964 ab el lema “Pese a tantos”, i que supossa el seu últim treball davant l’incomprensió del mateix.

79

Falla Ferroviaria 1973.

Falla Benicarló, (Benicarló), de 2008.

8080

Des de eixe any fins a la dècada dels huitanta, les falles patirien un estancament en quant a l’evolució estètica, que no més es salva als anys setanta per la irrupció de la més grotesca caricatura que caracteritza els treball d’artistes com José Martínez Mollá, que fa gala d’una caricatura expressiva i ab una amplia paleta de color, en propostes com “Publicitat”, Ferroviaria 1973 o Pl. del Pilar en 1977 ab “El rapte d’Europa”, combinant estos treballs ab atres de tall molt més clàssic com el plantant també en la comissió del barri de Velluters en 1978 i que duia per lema “El pas del temps”, per a passar en la seua última època a copiar icones de l’art, com quan reproduix el David de Miguel Ángel a la Pl. de l’Ajuntament en 1991, baix el lema “En la terreta de l’art”, i de un modelat de concepció clàssica a un atre en que els remats i figures estaven resolts formes planes, “Drogues, no!”, Pl. de la Merced 1996. Mollá seria l’introductor en 1977 d’un

nou material en la producció de figures. La fibra de vidre o poliester. El seu ninot indultat per a la Pl. del Pilar seria el primer en que s’utilitza este material, que permetria treballar grans volums ab poc pes, i dotar-les d’una perdurabilitat mai vista fins al moment. Això si, ab el temps s’ha comprovat que este material, i algunes de les tècniques que requerix el seu ús, han provocat malalties pulmonar greus per la inhalació d’alguns productes o residus.

José Pascual “Pepet”, seria l’extrem més grotesc d’este estil caricaturesc, ja que planteja figures de membres quasi retorçuts que representen una sàtira bròfega en molts casos, ab una gama de colors forts, i fa virtut de la monumentalitat, buscada en les falles del dessarrollismo, obrint el camí del que vindria a conèixer con estil borrianenc, falles ab molt de risc a les seues estructures, ab composicions que desafiaven en alguns casos la llei de la gravetat.

8181

Així José Pascual deixa per a l’historia de les falles cadafals com “Les coses del mon, circ son”, plantat a la Pl. del Pilar en 1970, la plantada per a Bailén- Xàtiva en 1981 ab el lema “El mediterrani es mor”, “Amor 88”, per a Cvt. Jerusalem- Mat. Marzal, 1988, les de que plantà a la Pl. de la Mercé, entre elles les significatives “La inseguretat social” en 1993, i “Anys de vaques flaques” la mítica falla de la vaca, de 1994. O la plantada ala Pl. de l’Ajuntament en 1995, ab el leif motiv de fer un “Homenatge a la pintura de Joaquin Sorolla”. Pepet es va despedir de la professió ab la falla plantada en 2008 per a la comissió Benicarló, d’aquella població castellonenca, ab eixa falla l’artiste de Borriana demostrava una vegada que encarnava el màxim exponent del risc a les falles.

També de Borriana era José Luís Ferrer que ab una caricatura de expressius gestos, cert grau de risc, que li ocasionarien

algú que atre mal de cap, com el remat de la falla que plantà a la Pl. del Mercat Central en 1977, i ab unes composicions que moltes vegades trencaven ab les formes piramidals, com el cadafal ab el qual obtingué el primer premi de la Secció Especial en 1981, per a la comissió Regne de València- Mtre. Serrano, ab el lema “Ab la música a atra part”. En la dècada dels setanta del segle XX començà la seua trajectòria professional un dels artistes ab més ressò per el que fà al seu estil. Alfredo Ruíz partix de un modelat de formes senzilles, ja des de la seua falla d’examen, “Este perro mundo”, per a la la comissió Marqués de Montortal- José Esteve en l’any 1972 sense recarregaments per a anar canviant poc a poc cap a unes línies netes de tot allò que sobra, i que arribaria a un primer punt d’inflexió en les falles de 1987 ab el treball que planta per a la comissió Hta. Mariner- M. Simó, baix el lema “Evolució i... revolució”. Però abans havia plantat entre

82

Falla Pl. de Jesús 2013.

Falla Pl. del País Valencià 1987.

8383

atres “La temptació”, Pl. del Pilar 1974, o per a la mateixa comissió huit anys més tard “Natura morta”, ab guió i esbós de José Soriano Izquierdo, ab un modelat senzill, i un remat que partia de la base del cadafal, trenca ab l’inèrcia del moment. Esta depuració dels elements va continuar en 1984 ab “Utopia...ja!”, plantada ab el mateix estil per a la comissió Espartero- Gran Via Ramón i Cajal, culminant ab la ja nomenada falla de 1987, que seria la primera d’una sèrie llarga de falles que abastaria fins a ben entrar el segle XXI. Propostes com “I la gent passa...” Espartero- G. V. Ramón i Cajal 1993, ab un encertat modelat i una gama de grisos que donava força a tot el conjunt, o “Elegia II”, on una figura d’una embarassada totalment blanca feia exaltació de la vida, per a Quart- Palomar en 1999 serviren al seu autor per anar concretant la busca del seu definitiu estil. Ab els seus últims treballs Ruíz

elimina totalment tot material sobrant en el modelat, utilitzant solament figures geomètriques bàsiques. “Ditirambe, proposta vitalista en roig” per a Quart- Palomar en 2001, “Redolant la roca”, Blanqueries 2002, “Concepte, precepte i afecte en rectangle horitzontal roig”, plantant per a la comissió Corona en l’any 2008, i per últim “Després de la desena musa”, Pl. de Jesús en 2013, son els màxims exemples de la depuració de línies.

A cavall també entre els anys setanta i huitanta trobem els primers treballs de rellevància d’artistes com Manolo Martín, Miguel Santaeulalia i Vicente Agulleiro. En les mitjanies de la dècada Manolo Martín aportà el seu estil, i des de la falla municipal comença una evolució cap a falles en les que aprofitant la col·laboració de professionals d’atres disciplines s’allunya del barroquisme en el que venia desenrotllant la seua

8484

producció. Així en 1986 i 1987 dona volum als dibuixos de Sento Llobell per als cadafals “Una estoreta velleta” i “Per que el foc siga no més un espill”. En 1988 es Antonio Ortiz Ortifus qui dissenya els personatges de “Ho tenim tot davall, però...”, falla ab la qual Martín tancà la seua trajectòria a la falla oficial. Ab estos treballs també va recuperar els ninots vestits ab roba, per a lo qual col·laborà ab el dissenyador Francis Montesinos.

Uns anys més tard Martín torna a plantar, esta vegada per a Na Jordana, les seues tres últimes falles, i ab el mateix modus operandi , es a dir, dona volum al disseny d’atres. Per a esta trilogia col·labora de nou ab Ortifus, “Mutacions”, any 2000, continuà donant forma al dibuix de Sigfrid Martín Bengué “Pinotxada universal” (2001), i va tancar en 2002 ab “La transició”, falla políticament incorrecta, dissenyada per Chema Cobo.

Vicente Agulleiro i Miguel Santaeulalia protagonitzaren un duel encarnizat per els màxims guardons. Agulleiro que es formà al taller de Vicent Luna mai abandona el classicisme en la seua manera d’entendre el cadafal, encara que mai deixà de combinar el modelat serio ab pinzellades més grotesques. Falles com “Els jocs”, Na Jordana 1980, en la que recupera el moviment tant en escenes com en el cos central, o bé en remats de grans dimensions com el plantat en 1990 a Pl. del Pilar baix el lema “Llum i acció”. Atres falles plantades a esta mateixa plaça en 1987 “La creació”, o “La Gran campanada” de 1989, son una bona mostra, junt als ninots indultats del seu treball. La producció de Santaeulalia passa per diferents períodes. Les seues primeres falles allà per els setanta aporten un ús controlat de la caricatura que acabaria difuminant-se en un classicisme compositiu,

8585

com la falla de 1986 “El barri”, plantada en la demarcació de Na Jordana, fins al màxim histrionisme expressiu de falles com “El verí del teatre”, també en Na Jordana en 1994 o “Rebel·lió en la granja”, per a Av. De Burjassot- Pare Carbonell en 2002. Exemples d’estes fases son dos dels seus ninots indultats plantats per a Na Jordana, el primer en l’any 1986, on Indiana Jones representava a un protector dels veïns dins de la falla “El barri” , de concepció i factura més clàssica, i “Loca acadèmia de policia”, que junt a la falla de la que formava part de “Ací és Hollywood” plantada en 1995 per a la comissió del barri del Carmen, i que forma part ja de l’època d’eclosió del domini del suro per part del mestre. A més Santaeulalia va ser el primer en fer ús, més enllà de escenografies o elements decoratius, d’un material que canviaria completament l’estil a l’hora de fer falles. El

poliestirè expandit o suro blanc venia utilitzant-me als tallers per treballs mínims, fins que Santaeulalia en 1984 va modelar una de les figures del grup que presentà a l’Exposició del Ninot17, per a la falla Bailén- Xàtiva que tingué per lema “El mercat”, i no més quatre anys després Vicente Almela plantà “La mar de falla”, per la comissió Espartero- Gran Via Ramón i Cajal la primera falla modelada completament en pantex.

L’estalvi d’alguns dels processo, guanyant-se temps en la construcció de les peces, o el menor pes d’este material, que permitix volums i formes mai vists fins el moment va canviar per complet, i sense marxa enrere, els conceptes artístics. Encara que es varen perdre atres aspectes com les bones cremaès, i no s’acabà ab el refregit, ja que han aparegut noves maneres de clonar 17 El grup, ab el títol de “El fantasma d’Hisenda”, va aconseguir el premi al millor Ninot de la Secció Especial, i va ser indultada per el Gremi d’Artistes Fallers.

8686

figures o falles senceres, ja que ara una falla de 25 metres cap en un simple pendrive18. Julio Monterrubio també va fer el seu propi canvi d’estil entre les dècades dels anys huitanta i noranta. I eixe canvi va ser tant significatiu que, ab cert efecte dominó, va influenciar en molts atres artistes tant a nivell de modelatge com en l’ús d’una suau pintura de tonalitats pastís, que donaria a un bon número de falles una aparença dolça, empalagossa moltes vegades. Partint d’una base clàssica en composicions i modelats, i ab colors més vius, com per exemple les falles plantades a Cvnt. de Jerusalem- Mat. Marzal en els anys 1984 “Volver a empezar o d’ilusió també es viu”, 1985 “Tots per a un, un per a tots” i en 1986 baix el lema “El dia abans”. Monterrubio comença a eliminar elements al modelat simplificant formes, aprofitant

18 Per a conèixer més podeu llegir l’article d’Hernan Mir i Serrano Trencant motles? Noves tècniques per a nous temps, Revista CENDRA, número 0, (Estiu 2005), pp. 42-46, Valencia, Associació Cultu-ral Malalts de Falles.

el treball en l’escultura que realitzava el seu fill Julio Sergio. Així el primer treball d’esta línia va ser “Valencia”, Espartero- G. V. Ramón i Cajal 1991, i es reafirma ab “Caceres” Pl. del Pilar 1992, fins arribar a “Les velles belles arts”, també a la Pl. del Pilar en 2004, que aportava una estilització de les figures que continuaria marcant el treball de Julio Monterubio pare en la seua proposta, ja en solitari “Esta falla te molta tela”, Nou Campanar 2009, i la seua última producció ja centrat en falles infantils. En tots estos anys a més a continuat marcant un estil propi, que també ha creat escola, en la pintura, ab treballs de factura impecable. També en estos anys, entre dècades, artistes com Luis Martínez Canuto, que continua la linea clàssica del seu mestre Julián Puche, ab treballs com “La caça” plantat per a la falla Almirant Cadarso-comte d’Altea en 1986, o el ja nomenat Vicente Almela, que

87

Falla Cvt. Jerusalem- Mat. Marzal 1993.

Falla Cnvt. Jerusalem- Mat. Marzal 2004.

Falla Pl. del Pilar 1987

8888

ab un modelat lliure de allò sobrrant i proper a una estètica còmic, s’ha permès allunyar-se del barroquisme, ab falles com “El joc de la guerra” de 1986 i per a la comissió Espartero- G. V. Ramón i Cajal, ab la que comença a netejar de elements superflus els seu modelat, o la més amunt referida de 1988, “El futur està servit”, Pl. de la Mercé 2001, o el remat i figures de les bases de “Carme t’estime”, com ha integrant del col·lectiu Records de l’avenir, estes dos a la secció especial. A més d’haver fet els seus passets a la més pura innovació estètica ab la falla “La terra”, planatada en 1991 per a la comissió regne de València- Sant Valer. Igualment Ramón Espinosa aprofitaria l’estètica d’il·lustradors com Roger Dean o Boris Vallejo per a plasmar una iconografia propera a l’erotisme i la violència que li reportaren primers premis en la seua trajectòria per a la comissió L’Antiga de Campanar, en el quatrieni comprés entre

1987 i 1990 ab les falles “Aberracions”, “La història abominable”, “L’eroticrònica” i “Lluites de sempre”, per a tornar al més pur classicisme en 1991 a la mateixa demarcació ab “Contes xinos”.

Atre artista que va arribar al més alt de la seua producció en els primeries dels noranta va ser Agustín Villanueva, referent de la falla espectacle, aquelles falles que feien servir afegits de llums, efectes de fum, o musicals per a completar el cadafal. Villanueva que partix de una concepció clàssica de la falla, com en les que va plantar per a Na Jordana, entre elles “Comoditat Valenciana” en 1988, o “Ya semos europeos”, ab una estructura que permetia al públic passar per baix del remat, i vestint a les figures ab roba, acaba en una línea més avançada ab “Mantis viatgera”, Cvt. de Jerusalem- Mat. Marzal en 1993, que combinava un remat més innovador ab unes bases més heterodoxes, de

8989

la mateixa manera que dotze anys després a Quart- Palomar ab la falla “Anem anant”.

Falles evolucionades Sense solució de continuïtat les falles continuen empapant-se dels diferents estils que aporten els artistes que ja venen marcant pautes, i dels més variats que arribarien en els nous impulsos d’artistes que començaren destacar per la seua singularitat. I també per l’esperit de canvi que comença a nàixer dins d’algunes comissions que a més d’una renovació estètica busquen un canvi en els continguts i en el dia a dia de la Festa. Estos canvis començaren a produir-se en falles com la coneguda com King- Kong, en 1978, i continuaren a atres com Camí de Moncada- Pintor Jacomart, Arrancapins o Palleter- Erudit Orellana, que ja des de els anys huitanta buscaren atres formes d’expressar-se. Esta inèrcia la heretarien comissions com Albacete-

Marvá, Mossén Sorell- Corona, Lepanto Guillem de Castro, Pl. del Patriarca, Ripalda- Beneficència- Sant Ramón, Quart- Palomar, Pl. de Jesús, Vall de Laguar o Nord- Dr. Zamenhoff, entre atres. Algunes d’estes continuen abanderant l’estètica més avantguardista de la festa, atres han abandonat esta línia per tal de tornar al més pur barroc faller, o l’abandonaren temporalment per a tornar en el temps, pero totes han servit d’estímul per a que comissions com Castellfabib- Marqués de Sant Joan, Borrull- Túria, Pintor José Capúz- Fontanars, o la puntual irrupció de Pl. de la Merced en u parell d’ocasions, i l’entrada en 2014 de Nou Campanar, comissió que torna a l’experimentació al cadafal en este 2015. Ab l’espenta d’estes experiències que anaven sorgint per part de comissions i artistes, arriba en 1990 la creació per part de l’IVAJ del Concurs de Falles Experimentals,

90

Falla Malva-rosa 2010.

Falla Pl. d’Espanya 2006.

9191

que seria la llavor de l’actual Concurs de Falles Innovadores i Experimentals que cada any convoca l’Ajuntament de Valencia, ab més desgana any darrere any. L’IVAJ el convocà fins 1999, any en que es solapà ab el primer concurs avalat per l’Ajuntament, i la la falla guanyadora era plantada, fora de concurs, al passeig de l’Albereda. En 1994 el premi es dotat econòmicament, ab 500.000 pessetes, el que afavorix que a l’any següent es plante per a una comissió. Concretament en 1995 per la comissió Universitat Vella plantà “Made in Xina”, de l’artista Oscar Mora. Al mateix temps, hem viscut la major transformació dels processos productius, ja hem vist com arriba el suro blanc als tallers i les seues virtuts i defectes. A més d’això les noves tecnologies han fet donar un nou pas, en alguns tallers, i han canviat la manera de treballar el pantex. Així del

cúter i el cepillo metàl·lic, es va passar a la maquina de tall automatitzat, per arribar al fressat de figures o peces de gran volum que no més han de ser refinades a mà, i acabar-les ab els processos habituals de empaperat, donar bases i pintar. Esta manera de modelar a segut facilitada per l’aparició de programes de dibuix, que permeten pràcticament un modelat digitals de les figures que son treballades directament per la màquina de fressat, estalviant-se passos al procés i per tant temps, el que teòricament ha de servir per a obtindre una millor qualitat final dels ninots. Totes estes circumstàncies han permitit un creixement dels volums de les falles mai vist, frenat ara per les circumstancies econòmiques, però que permeteren la creació de falles com algunes de les plantades per artistes com Pedro Santeulalia, que ha aprofitat el disseny del seu germà José, per a crear el conegut com estil de

9292

la factoria Santaeulalia, i que, continuant l’estil caricaturesc del seu progenitor, s’ha convertit en referent als últims anys, per els premis aconseguits i la quantitat de peces eixides dels seus ordinadors i que s’han plantat en molts llocs. “Desitgos, no més en Nadal?”, Sueca- lit. Azorín 2002, “Quant de conte” plantada a Nou Campanar en 2008 o bé “El show deu continuar” per a Convent de Jerusalem- Mat. Marzal en l’exercici 2014. Ab un acabat més clàssic, i ab una pintura i acabats cuidats fins l’extrem, Miguel Santaeulalia Serrán, els major dels germans, ha deixat patent també el seu estil de expressivitat més contigunda en el gestos, en falles com les plantades a Duc de Gaeta-Pobla de Farnals en 2010 “Tempus fugit” o bé “Casting” i “...Ab el que hem segut” plantades per a Nou Campanar els exercicis 2011 i 2012 respectivament, l’ultima ab esbós de Carlos Benavent, un dels últims valors en arribar al disseny de falles.

També ab treballs de considerable volum Pere Baenas ha evolucionat fins a unes línies actualitzades i d’estil marcat, entre atres coses per la vitalitat de les games cromàtiques utilitzades, en falles com “Fent història” plantada per Exposició- Micer Mascó en 2008, “Floreal”, plantada en 2012 per a la comissió Cuba- Lit. Azorín o “Escàndol” que poguérem vore plantada en 2014 a la Pl. del Pilar, després de deixar de costat el classicisme ab el que es va donar a coneixer, i que va plasmar a “Mare Nostrum” , plantada en 2002 a la Pl. de l’Ajuntament. Qui es va posicionar com a referent del barroquisme a principi del segle XXI va ser Paco López Albert, ab eixos paràmetres López ens va oferir treballs que arribaren al màxim nivell d’expressivitat d’este estil, resolts ab formes recarregades, gran domini de la paleta de colors i composicions cuidades, com “Descobriments del segle

9393

XVIII” o “Històries de la coentor”, plantades per a Convent de Jerusalem- Matemàtic Marzal en els exercicis 2000 i 2004, o “Falles.som” plantada en 2009.

Ab més sobrietat, ab contenció en la caricatura, es presenten els treballs de Pepe Puche i Juanjo Garcia. El primer ab composicions estudiades fins el detall i sempre buscant la perfecció ha continuat l’escola de son pare, encara que l’ha alliberat del barroquisme expressat per el seu progenitor, sense abandonar això si, la sàtira més àcida. Falles com “El diari de Ampa”, plantada per a Quart- Palomar en 2004 és el millor exemple del seu treball. En quant als cadafals de Juanjo Garcia, podem destacar la combinació de ninots de tall tradicional, ab remats basats en la fusteria i que busquen cert grau de novetat en les formes. Garcia tracta sempre de fer ús d’una bona dosis de sàtira en la que ha plantar propostes com, Dr.

Manuel Candela- B. Tortosa de l’any 2005 i que duia per lema “Tríptic”, “Una falla invisible hem plantat, per a que no moleste al veïnat”, Dr. Sanchis Bergón- Turia de 2009, “Agra-pasió del Carmen” per Alt- Sant Tomeu, i “Per exemple, l’Eixample” per a Salamanca- Comte d’Altea les dos de 2012, son una xicoteta mostra del seu que fer. L’artista que també ha aprofitat el seu domini de les tècniques de la fusteria, i en concret de la vareta, per a col·laborar ab atres companys, i a l’hora plantar les seues propostes ha segut Manolo Garcia. Falles com “Leonardo Da Vinci”, Na Jordana 2012 en col·laboració ab Alberto Rajadell, els germans Garcia Ribas i Agustín Villanueva, entre atres, o bé les dos propostes per a la falla municipal, la ja plantada en 2014 “El decàleg del valencià”, i la que es plantarà este 2015, “La força”, creades al seu obrador. També aprofitant les idees de col·laboradors externs al

9494

món faller plantà junt a Fet d’Encàrrec en 2007 la falla “Història de una mamella”, per a la comissió M. Sorell- Corona, i ab idea de Luís Garcia Berlanga. Vicent Martínez Aparici, després d’abandonar un modelat clàssic ab figures estàtiques i pintura realista, com Pl. del Pilar , ha emulsionat a la perfecció en l’estil dels seus cadafals l’escola borrianenca, de falles ab risc ab el treball de dissenyadors com Carlos Corredera, que li ha facilitat el destacar ab unes línies diferents i ab una gamma cromàtica de colors vius, deixant una mostra del seu treball en falles com “La batalla dels colors” de 2010, per a Av. Malva-rosa- A. Ponz- Cavite, o “Resurrecció”, plantada en 2012 en la demarcació de L’Antiga de Campanar.

José Luís Santés en 1990 va ser dels primer artistes en oferir falles ab una imatge renovada i uns continguts allunyats dels

habituals, i ho va fer ab la falla plantada en Albacete- Marvá, “Un somni”, encara que ab el temps s’ha decantat per un estil més apropat al classicisme, com els dissenys per a artistes com Manuel Algarra a Almirant Cadarso- Comte d’Altea a l’any 2012 ab la proposta “Més difícil encara!”, entre atres. A finals dels noranta començà la seua producció més representativa Rafael Ferrando, que ab un estil suau en la pintura, modelats senzills sense elements innecessaris, i sempre ab propostes de talant reflexiu de la condició humana. “Café del temps, cafè de l’espai” de 2003 i “Ulls que no veuen” de 2004, i junt a l’anterior plantada per a la comissió Dr. Garcia Burstenga- Vte. Barrera, “No a tots enganya la teranyina” i “Terratrèmol d’amor al camp de batalla” de 2002 i 2003 i les dos plantades a Serrans- Pl. dels Furs, “Setze voltes al Sol”, plantada en l’exercici 2005 en la Pl. del Patriarca

95

Falla Serrans- Pl. dels Furs 2006. Detall.

Falla Corona 2012. Detall.

9696

i “Metamorfosis crònica”, plantada per a Lepanto- Guillem de Castro en 2007 composen un mostrari de les obres d’este particular artista. Atre artista que fa reflexionar sobre alguns dels comportaments del ser humà es José Luís Garcia Nadal, qui innova i marca el seu estil des de una concepció clàssica del cadafal, i combinant figures que acaba en textures o forrades de paper, ab atres de factura clàssica, i que sempre destaquen per el compromís social que reflectixen. Entre la seua producció destacarem Carcaixent- Compromís de Casp de 2001, “III Mil·lenni”, o les plantades en la Pl. d’Espanya als anys 2002 “El futur es dona” i 2006 “Recuperem la memòria”.

Daniel Jimenez Zafrilla ha aconseguit ab la seua particular depuració de formes crear el seu estil, encara que moltes vegades continua tirant mà d’un estil més clàssic en treballs per a comissions no

tan atrevides. Les temàtiques ab forta carrega social com “Mai més...esclava te done”, Lepanto- Guillem de Castro de 2004, o “Insomni” plantada per a Ripalda- Beneficència- Sant Ramón en 2007, s’han combinat ab les més lleugeres com alguna de les plantades per Regne de València- Sant Valer com “Valencia, poble ab denominació d’origen” de 2008. Ab un modelatge de línies dures i ab una pintura moltes vegades fosca Ignacio Ferrando ha demostrat ser un dominador d’eixe modelat per a crear falles de composicions trencades, algunes fins l’extrem com Portal de Valldigna- Salines 2007 “Pardals, pardalets... i pardalots”. Atres falles destacades d’Ignacio Ferrando son “Na Godiva” plantada un any abans en Serrans- Pl. dels Furs, la magnifica “El lladre de la memòria”, plantada en Torrent per a la comissió Avinguda en 2007, o bé la plantada en 2008 per la comissió Passeig

9797

de l’Albereda- av. de França baix el lema “És ópera”.

Un compendi d’estil oferien als seus cadafals els artistes del Col·lectiu No t’espantex. Format per Paco Pellicer, Marisa Falcó, Vicente Almela, Guillermo Rojas, Pepe Puche, José M. Alares, Victor Valero i Moisés Alarcón, jugaven en els estils de cadascú i plantaven falles de forta carrega critica i social,s ense abandonar el sentit de l’humor. Treballs com “2002 desitjos...per a cremar”, Castelló- Segorbe en 2002, “Pujame-la!” per a la mateixa comissió en 2005, “Cel o no cel” plantada per a Sant Antoni (Xirivella) en l’any 1999 o “Una ciutat sempre ne obres, és una ciutat activa” per a Albacete- Marvá en l’any 2001, aportaren una bocanada d’aire fresc a l’estètica fallera, i que per circumstàncies durà poc en el temps. Els component d’este grup Marisa Falcó i Paco Pellicer, també han deixat mostra del

seu estil particular en cadafals sempre de cuidada factura, resolts ab composicions diferents i ab temàtiques compromeses ab temes d’actualitat com Regne de València- Mtre. Serano de l’any 2006 i que ab el lema “Elles, les estrelles”, volia servir d’homenatge a la dona i denunciar la violència de gènere, ab el barri on planten, com “En construcció”, Pl. de l’Àngel de 2004, que criticava la falta de servicis i infraestructures al barri o ab la memòria col·lectiva com la plantada, també a la Pl. de l’Àngel en 2007, “Fins ací arribà la riuà”, commemorant el cinquantenari de la riuada que assolà València. Aprofitant les pautes de l’estètica pop, formes properes al còmic i pintura de colors bàsics aplicada de forma plana, Manolo Martín Huguet ha intentat fer-se un lloc ab treballs de forta càrrega política com “Tota pedra fa paret”, Pl. del Bisbe Amigó- Conca, 2005, o “Depredadors

9898

del Marítim”, plantada en 2006 per la comissió Malva-rosa- Av. A. Ponz- Cavite, criticant l’especulació urbanística a aquells barris de la ciutat. Finalment anem a destacar la figura d’Anna Ruíz, qui des de el seu domini de l’escultura una concepció trencadora dels cadafals, ha marcat la pauta als últims anys en l’innovació estètica dels cadafals. Compromís social, nous conceptes temàtics i noves tècniques productives, així com materials poc utilitzats, son alguns dels pilar bàsics de la seua producció. Entre els seus treballs més coneguts trobem “Caminants de xanques” M. Sorell- Corona de 2012, en que fa gal·la de la seua escultura més clàssica, “Espai públic” del mateix any, i plantada junt a Giovanni Nardin per a Pl. de Jesús, en que la falla es va convertir en una plaça més del barri, recuperant així l’espai que la comissió li lleva a la ciutat, o bé la plantada un any després

al mateix emplaçament en 2014 baix el lema “Repetixes o qüestiones?” en que va esculpir un cap de grans dimensions ab un material bast i poc agraït com el cartó corrugat, ab un resultat magnífic.

Conclusions Si has arribat fins açí, en veritat eres pacient, estimat lector. Després d’este apropament als diferents estils de fer i plasmar falles, es evident que falten artistes, segur que aquell que més t’agrada a tu no l’he nomenat. Segur que la falla d’aquell exercici que encara guardes a la memòria no l’he citada. I si, falten tots els artistes que des de el seu treball a les falles infantils tenen a bé regalar-nos cada any el seu marcat estil, reconeixible des de ben lluny i que mou seguidors a la plaça on planten. Pero es que el temps i l’espai físic del llibret apremien, t’emplace, m’emplace i emplace a la comissió a fer-me un atre lloc en anys vinents per a acabar

9999

de completar este repàs als estils fallers. Pendent queda. Mentres tant ix a mirar falles, fes teu l’estil d’aquell artista que més t’impressione, que més rebolique el teu interior bones sensacions, busca aquella falla que t’impacte, que no te deixe indiferent, i guarda-la ben dins de tu, per que eixe l’estil favorit de tots els artistes, el de fer falles que perduren als records dels espectadors.

Bibliografia Ariño, A. (dir) (1993): Los - escultores del fuego. Introducción a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de València.Bayarri Comunicación, El - Turista Fallero, col. 1942- 2014, València. Català, J. (coord.) (2008): - Falles i art: 40 anys transitant per la frontera, València, Universitat Politècnica de

València.

100

POESIA FALLERA MAJOR INFANTIL

La teua cara radiantque emana de dolçoren ta figura elegant

Lluint el trage en encant,bledania, art i amor,

duras al pas la clarorde la festa primavera

Si a tan de goig i alegrias’unix en maxim fulgor

una xiqueta Valenciana

I es per a tots un honorque Rebeca Rodenas i Mercado

sigues tú, nostra Fallera Major Infantil.

101

POESIA FALLERA MAJOR

Tan sol el toc de la teua presència,nos fà a tots viure la festa en enhel,

i més sabent que bens de bona arrel,en un sençill encant que és pura essència.

La blanca llum feta cadència,se mostra en ta persona tan fidel,

que deus d’haber tingut com a model,a la mateixa lluna de Valéncia.

La falla enguany durà el millor compàs,per tindre com a Fallera Major,

a Laura Garcia i Carrillo.

102

Contingut Infantil

103

Contingut Infantil

104

Saluda President Infantil

Hola a tots els fallers d’esta comsió.

Estic molt orgullós de tornar a ser president d’esta, la nostra falla.

Se que junt amb Edu, Laura i Rebeca, serà un any inoblidable, on ho passarem genial. Gràcies a tota la junta i comissió, que fan tot el que es puga, perquè isca tot perfecte.

Per a acabar, gràcies als meus pares i família que m’acompanyen en cada moment i sempre estàn ahí per a apoyarme.

Espere que ho passem genial en la nostra volguda falla Sant Gregori.

Una salutació del vostre president infantilIvan Serrano i López

104

106

Junta executivainfantilPresident Ivan Serrano LopezVice president 1r Carlos Laderas RubioVice president 2n Carlos Barrero MaestroSecretària Carla Arce RodrigoVice secretària Sara Montoro PerezTresorera Andrea Garrigues JiménezContadora Alba Osorio CebriánVice contadora María Garrigues EspinosaDelg festejos Lidya Camarena RequenaDelg activitats Lúcia Rubio NavarreteDeleg sec femenina Ana Muñoz MercadoVice delg sec femenina Marta Osorio CebriánDeleg rifes Raúl Pérez MartínezBibliotecari Ferrán Rodenas AleisDelg esports Mario Serrano Carrillo Vice delg esports Jorge Medina Zayas

XiquetsAlejandro Garrigues JimenezAlejandro Pérez MartínezAlex Gutiérrez HernándezAlvaro Rubio NavarreteAlvaro Gil CatalanAndres Cantos FuentesBorja Miñana SerranoCarles Xavier Carretero MonteroCarlos Alonso ViñesCarlos Barrero MaestroCarlos Laderas RubioEduardo Domínguez IrnánEros Maffezzoni CalabuigFelix Soriano RequenaFerrán Rodenas AleixGerard Sanchez MoreiraGerard Raga RodriguezGuillermo Rubio CasadoHector López DomingoHector Rodrigo CuellarHugo Silla SaezHugo Rodrigo MeriténIvan Serrano LopezIzan García ZafraJavier Hernán BallesterosJesus Pérez TorresJorge Medina ZayasJose Angel Gil CatalanJuan José Cantos FuentesJuan Mena DíazLucas Serrano CarrilloLucas Rodrigo MeriténMario Lorente GarriguesMario Pérez TorresMario Serrano CarrilloMiguel López Herrera

107

Miquel Carretero MonteroMiguel Pallardo MercadoNacho Laderas RubioNacho Pallardo MercadoNestor Shan zafraRaúl Pérez MartínezRuben Tamarit Rebolloso

Cort d’honorInfantilFallera Major Infantil IxentLucia Centelles i Serrano

Ariadne Maestro VeraAriadna Llatas García-ConsuegraAinhoa Bermell RiberaAitana Gutierrez HernándezAitana Quintanar VillarAlba Bermell RiberaAlba Osorio CebriánAlma García ZafraAna Muñoz MercadoAndrea Garrigues JimenezAngela Adelantado PérezCarla Arce RodrigoCarmen García-Muñoz TorresCarolina Barrero MercadoCarolina Hontanilla RodenasClara Gonzalez AleixClaudia Peña RubioClaudia Dominguez MartosClaudia Esteve OrtegaDaniela Mena DíazEdurne Zornoza Hernández

Erica Alandete AceitónEstela María Molina GuijarroIrene Garrigues EspinosaIrene Tortosa HernánLaura Velert LópezLeyre Torralba AceitónLidia Camarena RequenaLidia Laderas MayordomoLola Medina ZayasLucía Fuentes DoñateLucia Raga RodriguezLucia Vila LópezMaría Garrigues EspinosaMarta Osorio CebriánNatalia Adelantado PérezNúria Navarro MenaNuria Peña RubioPaula Albiach CaballeroPaula Dominguez MartosRaquel Muñoz CabanesRuth Cueva MolinaSandra Andreu Martin-BlasSara Montoro PérezSilvia González AleixValeria Escamilla MorenoVictoria Centelles SerranoZaira Esteve Ortega

Saluda Fallera Major Infantil

Hola fallers;

En primer lloc volia donar les gràcies als meus pares i germans per haver complit el meu son, el de ser Fallera Major Infantil.

En segon lloc agrair a la comissió, que fan que tot isca perfecte;

A Ivan, Laura i Eduardo dir-los que espere que tots junts passem unes falles inolvidables.

Volia dir-los a Lucia i Monica que han representat a la nostra falla molt bé i espero fer-ho jo igual de bé que vosaltres.

I ja per acomiadar-me, vos desitge unes feliçes falles 2015.

La vostra Fallera Major Infantil

Rebeca Rodenas i Mercado

108

110

Entrevista a

RebecaEdat: 12

Aniversari: 29/11/2002

Estudis: 1º E.S.O

Aficions: Ballar

Anys de fallera: De tota la vida

Acte preferit: La presentació

Un color: Blau

Un olor: El del fun de les mascletades

Un lloc: La falla

Un llibre: El rellotje mecànic

Una cançó: 90 Minuts de India Martinez

Una peli: El Llac Blau

Un somni: Ser de la Cort de la fallera Major de Torrent de l’any que ve

Cóm definiries en tres paraules a Ivan:

Divertit, atent i alegre

Que vares sentir en el moment en què vas escoltar que ton pare Paco et presentaba com a F. M. I. de la teua comissió?

Em vaig posar molt nerviosa i despres molt alegre

113

Del que portes com a fallera major infantil, quines sensacions as viscut?

Unes sensacions extraordinàries, m’ha agradat tot el que he fet durant tot este temps

Què és el que mes t’agrada de les falles?

La festa i vestirme de fallera

Compta’ns algo sobre el teu president infantil

Es molt alegre, a mi sempre em fa riure, m’agrada molt que haja sigut ell el meu president infantil.

Que tal es la teua companya de reignat, Laura.

És molt atenta, es preocupa molt per mi, és com si fóra la meua segona mare

Com porta la teua familia, aixó de que sigues la fallera major infantil?

Els meus pares ho porten molt bé, i els meus germans estan molt il·lusionats

Dels actes que et queden per viure, quin esperes amb major il·lusió?

La cremà

Dels moments que has viscut fins ara, amb quin et quedes?

En tots, han sigut molt emotius cadascun

Compta’ns com teu estas passant en els actes als què has acudit, i que tal son les xiquetes amb les quals compartixes convivències falleres

Molt bé, els xiquets són graciosos, molt divertits i molt bons companys

Ara que tens l’oportunitat, afegiries alguna cosa a les activitats de la nostra falla, li falta algo als components de la comissió infantil?

Jo crec que no, perquè per a mi ho fan molt bé

Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li diries a la teua comissió?

Que ho van fer molt bé i que segur que ix tot genial


Que siguen unes falles perfectes i que isca bo el temps de la setmana fallera.

114

Entrevista a

IvánEdat: 11

Aniversari: 10/07/2003

Estudis: 6º de primaria

Acte preferit: La proclamació

Un color: Groc

Un olor: D’una rosa

Un lloc: Cantabria

Un llibre: Draconia

Una cançó: Tocat i afonat de Melendi

Una peli: Kickboxer

Un somni: Ser catedràtic en matemàtiques

Cóm definiries en tres paraules a la que va ser companya teua durant aquest any, Rebeca

Afectuosa, simpàtica i amable

Ja as visitat el taller del nostre artiste infantil Paco, que et pareix la falleta infantil d’enguany?

Molt bonica

117

Com portes el privilegi de tornar a ser el nostre president infantil per a estes falles?

Molt bé i feliç de tornar a ser-ho

Què és el que mes t’agrada de les falles?

Els petards i la festa

Com t’emportes amb Rebeca?

Magníficament bé, és única

Com porta la teua familia aixó de que sigues president infantil un altre any?

Molt il·lusionada

Quin és l’acte que esperes amb mes il·lusió?

La presentació

Com et portes ambs els teus companys de les altres falles ?

Ens emportem tots fenomenal

Ara que tens l’oportunitat, els diries quelcom a la comissió major perquè canviaren quelcom, o t’agrada tal qual están les coses?

Jo este és el segon any i la veritat no tinc cap queixa de res, em sent satisfet

Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li dius a la teua comissió?

Anim...y a disfrutar


Que com en un son tot isca perfecte i ho passem fenomenal

119119

Les Belles ArtsPaco Martínez i

Heredia

121

Paco Martinez, és un jove de Castelló, concretament de Borriana, que des de ben xicotet té el verí de les falles per les venes, des dels 8 anys és membre i friki com el mateix es definix de la comissió del barri de la Merçé.

Des de 2009 treballa en el taller de Loren i Sergio Fandos, una saga d’artistes que cada any pugen el seu nivell en falles tant a València com a Borriana.

L’any 2011 aconseguix un 6t premi en la falla de La Merçé. L’any 2012 un 5t premi i en el 2013 un 2n premi en la mateixa comissió. en el 2014 desembarca en Avinguda Regne de València Sant Valero en la categoria 13é i obté un 17é premi A Alacant planta en el 2013 i 2014 en la foguera Gabriel Miró obtenint un 6t premi en els dos anys.

122

Parlem de les belles artsdel seu caràcter obligatori,per als grans i els xicotets

i als fallerets de Sant Gregori.(Perquè una falla també és art,i els fallerets són jutges i part.)

Donarem classes de musicadisfrutarem de la literatura,aprendrem poesia i cine

i farem falla amb l’escultura.(I amb la pintura i el ball,farem més d’un esborrall.)

Per a fer bona esculturafarà falta un model fi,

amb bon port i gallardiacom un simpàtic ratolí.

(I un altre com a escultor,demanant els drets d’autor.).

Farà falta sensibilitati llegir-la amb alegria,

per a traure-li tot el suca una exquisida poesia.

(Perquè una poesia esta feta,amb la dolçor de la xiqueta).

Amb el crit “d’Acció”ens avisara el director,

que el rodatge començaen la pel·lícula d’autor.(Per això sense descart,el cine és el sèptim art.)

126

Veurem els diferents estilsd’una pintura en evolució,

des del cubisme al “Pop Art”fins als quadros de Joan Miró.

(Amb un marc acollidor,replet de molt color.)

Amb unes peces de fustaamb una recta i diagonal,

acabarem per construiruna gran arc de catedral.

(Perquè la història és cultura,i amb ella... l’arquitectura.)

Sens dubte la dansa és l’artque mes habilitats aglutina, com l’elegància i l’habilitatd’una graciosa ballarina.

(Amb un èxit clamorós, si les ballarines són dos.).

Ens iniciarem musicalmentsent ací molt poc discrets,amb la musica i el soroll

del bombo i dels platerets.(Doncs tota la musica és bona,

independent de com sona.)

Amb la literatura aconseguimaugmentar la comprensió,aprendre moltes paraulesi enfortir molt la imaginació

(Perquè per a la xica i el xic,el llibre és el millor amic.)

I amb açò acaba la classeamb el desig naturalment,

que aprofite en Sant Gregori i en les falles de Torrent.(Amb el marc natural,d’una falla magistral.)

128

Programa de festes

falles

2015

129

21 de FebrerComencem amb la Cridà, donem el començament a les falles, per fi entrem en la recta final d’un any de treball.Hui Torrent tornarà a sentir en els seus carrers l’esplendor de la nostra festa.A les 20.00, als peus de la Torre, la nostra Fallera Major de Torrent donarà la benvinguda a les falles 2015.Per a no perdre cap detall eixirem del casal a les 17.30

22 de FebrerEls xiquets inunden l´avinguda Al Vedat amb disfresses, carrosses, milers d’històries i molta diversió.Ells són els protagonistes de la Cavalcada del Ninot Infantil, aquest any eixim dels últims, exactament els antepenúltims. La nostra hora d’eixida serà a la 12.50 de la Font de les Granotes, i per a que els xiquets estiguen preparats , apunt i lluisquen com es mereixen quedarem al casal a les 10.00(Un apunt: en el punt d’eixida no es maquillarà a cap xiquet)

28 de FebrerÉs el torn dels majors, hui ens emmascarem baix les disfresses per a durant unes hores poder fer una crítica a la societat de

hui en dia sense que ningú es senta ofés. L’Avinguda al Vedat arreplega durant una estona als fallers en el seu àmbit més divertit i irònic. El nostre espectacle començarà a las 21.20 des de la Font de les Granotes, quedarem allí sobre les 20.45.(Nota: no arribes tard, no esperem a ningú)

7 de MarçFiquem-se guapos per a anar al casal a les 21.30 per acompanyar a Laura, nostra Fallera Major, i a Eduardo, el nostre President, en el sopar que ofereixen a la comissió. Quan acabem de sopar, i de prendre unes pastes, serà el moment d’entregar els símbols que acrediten la història de cada faller, farem entrega de les recompenses a aquells fallers de la comissió major que els correspon.

8 de MarçAtenció, atenció: Fallerets i falleretes de Sant Gregori, no feu plans per a passar la vesprada, perquè teniu una cita al casal a les 18.30 per a rebre homenatge a la nostra Fallera Major Infantil Rebeca i el nostre President Infantil Iván.

130

Ells han preparat un berenar boníssim per a que tots junts passem una estona molt divertida.

15 de MarçPer fi la part fonamental de la festa aplega al nostre barri, tanquem els ulls i en un res i no res han aplegat a la nostra plaça uns ninots molt simpàtics que durant quatre dies seran els vertaders protagonistes. El nostre artista faller infantil, Paco Martínez, farà la plantà del monument a les 20.30. Sí! Els xiquets ja tenen la seua falleta.Però tranquils, no tot va ser feina, a vore si ens cansem, que encara queden molts díes de festa per davant. Així que a les 21.30 tots preparats per a menjar-se el plat “més típic” de la comissió: l’hamburguesa de la nit de la plantà.I una vegada recuperada la força, que després del “soparot” a tots ens sobra per dalt del cap, a les 23.00 vindrà l’artista faller Rafa Cheli per ficar el punt i final al nostre monument major.El barri Sant Gregori ja està complet, les nostres falles ja estan plantades, ja pot començar la festa.

16 de marçA les 08:00 tots al casal!Pim pam pum, ja es senten als fallers, la pólvora pren el barri, la primera despertà ha començat.I després de lliurar tanta adrenalina, o la que ens han deixat, s´hem guanyat l’esmorzar. Així que anem parant taula que els entrepans estan a punt.Xiquets!! No se’n aneu, que després d’esmorzar anem a jugar junts als jocs més populars de València.Una vegada tot acabat, tenim que anar a casa a preparar-se per a acompanyar a la falla Cotxera en el trasllat de Verge del Desamparats, eixirem del casal a les 20.00 per arreplegar a les nostres màximes representants i poder estar a punt a les 21.26 en la C/San Blas per començar la nostra desfilada. Tots junts després de passar per la església de l’Assumció anirem a pels premis que hem aconseguit durant aquest exercici faller.I per acabar el dia, quedarem a les 22.30 al casal amb sopar faixat, i després que comence la música, perquè tindrem la nostra primera nit de discomòvil.

17 de Març A les 8.00 començarem la segona

133

despertà pel barri, esperem que pugam tirar molts petards perquè en tanta normativa igual anem tots en caixes de bombetes. Hui és dia de molta festa, així que anem a agafar forces amb un bon esmorzar.Els xiquets podran gaudir dels jocs que la delegació d’infantils ha preparat per a que s’ho passen “pipa”.Ja es senten els pits i els tambors, la nostra Xaranga 2.0 ja està arribant. A mig matí tota la comissió junt a estos músics tan divertits disfrutarem d’una volteta per les distintes comissions de la nostra ciutat, per a vore els monuments que s’han plantant en la nostra ciutat, anar a saludar als amics de les altres falles.14.00: Nyam, nyam, bon profit! És hora de dinar, hui toca paella per a tots. Així que fiquem taula i a dinar!Si noteu als xiquets inquiets, no es preocupeu, es que ja sabem que hui és la seua vesprada, el barri es convertirà en una fira de umflables. Tots a botar! A les 22.00, després d’una bona dutxa per a llevar-se l’olor a fum, tots al casal amb el sopar baix del braç, i que continue la festa amb la segona nit de discomòvil, fins que el cos aguante o la llei ens deixe.

18 de MarçI encara que hui coste alçar-se, i més després del dia d’ahir, tots amunt que les falles són quatre díes! A les 8.00 al casal per donar una volteta pel barri i despertar a tothom.Com el dia anterior, després de tant de soroll i una vegada tots desperts, farem l’esmorzar i els xiquets podran jugar als jocs més valencians. Hui és dia d’Ofrena de flors a la Verge del Desamparats, un dels díes més esperats per tots els fallers, però sobretot per a les nostres falleres majors, així que quedarem tots al casal a les 18.00 per a anar a arreplegar-les i acompanyar-les en un dia tan especial com el de hui.En passa-carrer arribarem a la Font de les Granotes, d’on eixirem a les 19.15, ni un minut més, ni un minut menys. Fiquem-se la blusa i el mocador, o el polo i el polar (nova indumentària fallera) per pujar a la falla a sopar a les 22.00. No s’oblideu de l’entrepà, i que estiga ben ple que hui és l’última nit de festa i discomòvil, i no sabem a l’hora que es gitarem o si ens gitarem. Tots a ballar i que no pare la festa.

134

19 de MarçVinga, l’últim esforç de despertar-se prompte! Hui hem de cremar totes les forces, hui els veïns han de saber que la nostra falla està festejant el dia més gran, així que a les 8.00 tots al casal per donar una volteta pel barri per a cremar tota la pólvora que quede.

A les 10.00 farem un esmorzar per a tots, així que tots a parar taula i a ficar un bon somriure, que encara que siga l’últim segur que és molt divertit.I no s’obliden de l’essència del fallers, les falles són les festes en honor a Sant Josep, per això preguem màxima assistència a les 11.00 al casal per acudir a la missa en honor al nostre patró i fer l’operació quilo.Les tradicions no hi ha que perdre-les, i les nostres costums tampoc, la pólvora és algo nostre, i tenim que continuar defenent-la, a les 14.30 estarà tot a punt per cremar la metxa de la mascletà que els nostres pirotècnics han preparat amb tant d’estima per al nostre barri. Arriba l´hora de la cremà. No es fiquem tristos, les falles són així, un cicle que comença i acaba, i hui és el dia del fi i el principi. A les 21.00 envoltarem la nostra falleta per a que la nostra Fallera Major

Infantil i el nostre President Infantil prenguen foc a la metxa que donarà al nostre barri eixe color taronja que tant ens agrada als fallers, el foc tornarà a ser el protagonista.

Amb un poquet de pena, no podem negar-ho, soparem per última vegada al nostre casal en estes falles 2015, un sopar de records, i de cansanci, d’anècdotes i de vivències, un sopar de idees noves, de consells i de millores per a les pròximes falles.I ens agradaria dir-vos un hora concreta, però no és possible, així que estarem al nostre casal fins que les autoritats ens diguen a l’hora que podem cremar la falla gran.Eduardo i Laura seran els encarregats de posar-li fi a aquestes falles 2015, que de segur que per a tots han sigut especials, però no dubtem que per a ells han tingut un significat especial, així que rodegem-los amb el nostre carinyo i que les flames inunden el nostre barri un any més.

Nota:Els horaris es poden variar segons les circumstàncies, així que per favor, consulteu les hores dels actes i activitats en el casal. Gràcies

136

Comiat Fallera Major del 2014Hola fallers i falleres de la falla Barri Sant Gregori.

Este passat any a sigut únic per a mi, un any increïble que mai oblidare, moltes gràcies a tots els que heu estat al meu costat. Donar les gràcies a la meua família per tot el vostre suport i fer possible que jo complira este son, vos vull.

Felicitar també els nostres representants del 2015, Rebeca, Laura, Ivan i Eduardo, que disfruteu tots junts d’enguany que va ha ser únic per a vosaltres, que passa molt de pressa i no cal desperdiciar cap segon.

A la nostra junta directiva d’esta comissió dir-vos que formeu un gran grup i donar-vos les gràcies per tota la

vostra col·laboració i treball que realitzeu.

Que tingueu tots unes feliços falles 2015.

Una salutació de la vostra Fallera Major del 2014

Monica Rivera Garcia

136

137

Comiat Fallera Major Infantil del 2014

Este discurs serà diferent, vull dir

que no diré en primer, segon

lloc i per acabar..., no, només

vull dir que les falles 2014, han

sigut les millors de la meua vida,

espere que Laura,Rebeca,Iban

i Eduardo passen unes falles

inoblidables com jo les he

viscut.

Moltes gràcies a la meua

família i a ma comissió per les

meues falles.

Visquen les falles 2015

Lucia Centelles Serrano

Fallera Major Infantil FBSG

137

138

Recordant el 2014

162

RECOMPENSES INFANTILSDistintiu d’argent:

Mario Serrano Carrillo

Emblema i Distintiu d’Argent:Alejandro Garrigues JimenezAlex Gutierrez HernandezEduardo Dominguez IrnanEvelyn Lopez FernandezIrene Garrigues Espinosa

Juan Mena DiazLidia Camarena RequenaLidia Laderas Mayordomo

Carla Arce RodrigoMiquel Carretero Montero

Nuria Navarro MenaPaula Albiach CaballeroVictoria Centelles Serrano

Emblema i Distintiu d’Or:Andres Cantos Fuentes

Guillermo Rubio Casado Ruben Tamarit Rebolloso

Ivan Serrano Lopez

163

RECOMPENSES MAJORSBunyol d’argent:Dubi Cebrian CuencaMonica Rivera GarciaAndres Mena Mercado

Torre i bunyol d’argent:Adrian Castelló CañameroIsidro Bermell VilanovaCarmen Gutierez MartinezGerman Rodenas MercadoAlejandro Gil CebrianAndrea Hernan PovedaInmaculada Bermell VilanovaJose Antonio Rivera GarciaMarta Zaya SorianoNatascha Cruisus SustRaquel Fernandez OlivaresTamara Pazos FalladoRosario Navarro Llosa

Torre d’or:Andres Mena Mercado

Torre i bunyol d’or:Inmaculada Caballero FauliJorge Garrigues CebrianLaura Carrillo GarciaOmar Mena PenellaRoberto Garrigues CebrianPatricia Peña FolgadoEduardo Peña Navarro

Bunyol d’or amb fulles de llorer:Amparo Rodrigo Alejandro

Torre i Bunyol d’or amb fulles de llorer:Jose Ant. Montero ZayasJavier Dominguez CorralesCarlos Barrero Simarro

Torre d’or amb fulles de llorer i brillants:Cristina Serrano Zayas

Torre i Bunyol amb fulles de llorer i brillants:Julian Serrano ZayasMiguel Maestro Rodriguez

164

Torre i Bunyol amb fulles de llorer i brillants 2014

Julián Serrano i Zayas

165

Torre i Bunyol amb fulles de llorer i brillants 2014

Miguel Maestro i Rodríguez

166

HIMNE COMUNITAT VALENCIANAPer ofrenar noves glòries a Espanya

tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen

càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió

que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora

i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora.

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines;

i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes;

pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò,

notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se.

Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aire nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria! Visca València!

VISCA! VISCA!! VISCA!!!

167

HIMNE TORRENT

José Ortí Soriano, música. Jesús Huguet Pascual, lletra.

Conjugats passat i esperança,el ràfol, el Mas, el Vedat,

reviscolen lésforç dúna terraragada amb sudor i llanura de mans.

Units férem de la pedra verd,gents i ambicions conjugàrem.

Sobre el barranc escrivírem la històriaque de Cabrera a la Torre reeix,i bastírem els anhels dún poble

que futur sens límit a l´home ofereix.Units férem de la pedra verd,gents i ambicions conjugàrem.Davallarem al pretérit i traurem

dels avantpassats els espers cercats,que Torrent els ofrena en imatge

de conquesta tenaç per vigor constant.Units ferém de la pedra verd,gents i ambicions conjugàrem.

Tota l´Horta, mà a mà, forma anellque dansa envoltant léssència del poble,

i esclata fulgent en un crit vibrant:Honor als seus homens

VIXCA TORRENT!

168

Categoria A

CarlosBarrero Maestro

Categoria B

Mario Perez Torres

Categoria C

CarolinaBarrero Mercado

Guanyadors targetes nadalenques

178

!!!"#$%&'()$'*#)#+,-',#*")&+.

/012345036/.

!!"#$%&'$"(!

!!"#$%&'()(*#+%,--(

192

96 155 84 48

194

AGRAIMENTSLa falla Barri Sant Gregori ,

vol agrair a eixes entitats que fan possible que este llibret

haja pogut fer-se.Bona part de la festa fallera de Torrent no seria possible

sense el seu suport, i es per això que desde estes esbosses volem agrair el

esforç que fan, pensant en els temps que corren, en

voler col·laborar amb la festa perquè tot seguisca el seu

curs.Agrair a totes les persones

que han fet possible l’elaboració d’este llibret.

Per últim invitar-los que passen pel nostre casal

estes falles 2015.

Edita: A.C Falla Barri Sant GregoriCoordinació: Amparo Rodrigo

AlejandroDissseny i Maquetació:

Emilio GarcíaEditorial: Sebas Marin

Fotográfies: Jose Luis Arce, Adrian Castelló

Portada: Vicente Lorenzo (art. faller)Artista Major: Rafael Cheli

Guionista: Ferran Martinez GomezExplicació del monument major:

Miguel Àngel GascónArtista infantil: Paco Martinez HerediaExplicació del monument infantil:

Quino PuigCalendari d’actes: Cristina Garcia

AnchelCol.laboradors al llibret amb

articuls:Xavi Serra

Juanjo MedinaDafne GómezJoan Castelló

Jose Francisco CarsiPoesies Falleres Majors pel poeta :

Miguel Àngel GascónPublicitats:

Comissió F. Barri Sant Gregori

Amb les falles Amb les falles

www.consum.es consum.es/mundoconsum Síguenos también en:

En Torrent ·Parque Comercial Toll L’Alberca tel. 96 157 70 95

Així dóna gust comprar

Llibret sant gregori 2015 (3)

Documents

Transcript of Llibret sant gregori 2015 (3)