Llibret Falla Plaça de la Mercé 2013

ELS SOMNIS DEL COR PRODUIXEN LABERINTS

MERCÉ 2013M

ERCÉ 2013 ELS SOMNIS DEL COR PRODUEIXEN LABERINTS

Dediquem-li un temps al passat de les falles, per a entendre algunes coses, però, visquem el present. No recuperem tant. No podem tornar-nos arcaics. Són altres temps. Evolucionem.

Alfredo Ruiz Ferrer

Els articles: “ Tanques Grogues”,

“Projecte Lleona”, “Pedro Rodríguez,

una trajectòria d’Especial” i “1964-

2013: 50 anys d’evolució de Falles

Infantils” han estat presentat al

Premi Ajuntament de Benirredrà al

millor article dels llibrets de falla any

2013, què s’inclou en els Premis de les

Lletres Falleres.

(www.lletresfalleres.org/)

El present llibre ha participat en

la convocatòria dels premis de la

Generalitat per a la promoció de l’ús

del valencià.

Este llibret participa en el Premi

Mestre Ortifus, què s’inclou en els

Premis de les Lletres Falleres.

(www.lletresfalleres.org/)

Edita

Falla Plaça de la Mercé

Coordinació

Jose Francisco Carsí Navarro

Roberto Heredia del Rey

Disseny de l’edició

Retales Estudi Creatiu

[Jose Francisco Carsí Navarro

Roberto Heredia del Rey]

Fotografia

Comissió Falla Plaça de la Mercé

Col.laboradors

Alberto Abril, Anna Ruiz i Giovanni Nardin,

Miguel Arraiz, Emilio J. Garcia, Enric Almero,

Alfredo Ruiz, Jose Maria Lozano, Alberto Ferrer,

Projecte Lleona, Falles I+E.

Assesor lingüístic

Jose Francisco Carsí Navarro


Impressió

La Imprenta

Depòsit Legal

V-3711-2012

CRÈDITS

estudio creativoretales

La falla Plaça de la Mercé es llança en busca de nous reptes buscant alterar el conformis-me actual. Aquest ens porta cap a un nou somni tot plagat de llaberints. Llaberints desconeguts per tots nosaltres però neces-saris per alimentar els nostres afectes i poder així començar de nou el ritual faller.

Una decissió laberíntica

1277 181212 12 1212122400 2525283636 36Tanques GroguesMiguel Arraiz

Projecte LleonaFalles CreativesAlfredo Ruiz

Falles i cohesió SocialJ.Maria Lozano Velasco

L’arquitecte, artista faller i

membre de la comissió de

Castielfabib, ens traslada una

visió crítica del tancament dels

monuments fallers en front al

vianant, fent un anàlisi històric

al voltant de la composició de la

falla durant els últims 60 anys.

El nostre artista infantil

Alberto Abril ha partici-

pat en un projecte que

tracta de portar les tec-

nologies low-cost a la

mecanització de peces

a les falles. La Mercé

aposta per la innovació

tecnològica, a més de

l’artística.

El paradigmàtic Alfredo

Ruiz, pare de la nostra

artista, tracta d’analitzar,

en aquest article, la inno-

vació i la experimentació

a les falles.

Les comissions de falla

són una important ferra-

menta de nucleació dins

del teixit urbà. El catedrà-

tic de la UPV i membre

del Consell Valencià de

Cultura, aprofita les nos-

tres pàgines per a divulgar

la importancia de les falles

als barris.

62

36 36344949 493862 626262 624471

ÍNDEX12 articles

50 falla gran

74 falla infantil

102 generació mercé

50 anys d’evolució infantilEl Analista Fallero

Pedro RodríguezEl Analista Fallero

Falles I+EL’explosió creativa de les falles infan tils

es patent, però, ¿hi ha hagut, de veres,

una evolució al llarg dels últims 50

anys? El blogger “El Analista Fallero” fa

un repàs als artistes i estils més impor-

tants a les falles infantils des que es va

crear la nostra comissió infantil.

Onze vegades a la falla

onze. Eixes son les falles

plantades per Pedro

Rodríguez a la Mercé,

una trajectòria triomfal

que revisem amb motiu

de les 50 falletes planta-

des per la nostra comis-

sió infantil.

La Mercé ha apostat

enguany per la innova-

ció. Coneix el manifest

de les falles anomenades

I+E i segueix, amb un

mapa, el recorregut per

altres falles experimen-

tals amigues.

ARTICLES

La veritat és que, quan em van dir que escriguera un text

que parlara sobre Innovació en les falles, no sabia que con-

testar. Volia dir que si i al mateix temps dir no, però no em

van donar pressa. “Tens molt de temps, no hi ha pressa, i si

no ho escrius, no passa absolutament res”. Així que no em

vaig poder negar. Dos mesos preocupat per l’escrit. Dos folis

i mig han quedat, “pensaments i reflexions” resumides i

escrits d’esta manera.

INTRODUCCIÓ

“No entenc als que es dediquen a recuperar les falles el

passat, allò que al seu dia es va crear, i ara són incapaços

de defendre la seua evolució, el que és crea hui. Què té

l’experimentació, la innovació o la creativitat, de roín?”

Aquest escrit per la innovació versa sobre les estructures que

omplin els carrers de València del 16 al 19 del mes de Març,

a finals de l’hivern i que popularment anomenem falles.

Gents de totes les edats i classes socials són el seu públic. Un

FALLES I INNOVACIÓAlfredo Ruiz Ferrer

Art en les falles per al segle XXI com a innovació. Les falles Innovadores es diferencien de les tradicio-nals pel seu discurs estètic i ètic. ...perquè innovar, és inventar. és crear, és renovar-se, és alegrar...

13

Alfredo Ruiz falles i innovació

públic, molt variat que deambula lliurement

en busca d’elles per a disfrutar-les. Unes

construccions que ens permeten unir en

elles, algunes de les Belles Arts, incloent-hi

la Filosofia, l’Arquitectura i la Poesia.

La inclusió d’estes tres disciplines han moti-

vat canvis substancials en la construcció de

les noves estructures. Hui podem dir que

algunes d’estes instal·lacions que es planten

tenen els mateixos plantejaments o inten-

cions que exigix l’obra d’art contemporània.

Poques comissions aposten per la innovació

però haver-les n’hi ha. Un grup d’elles mani-

festen un interés cap a unes propostes més

compromeses, més ètiques, més estètiques.

A aquest grup se’ls ha unit una falla històri-

ca, la Plaça de La Mercé, amb una aposta

innovadora molt interessant, per part de

dos compromesos escultors, Anna Ruiz i

Giovanni Nardin. Autors d’una instal·lació o

proposta de canvi que no deixarà indiferent

a ningú.

...PERQUÈ INNOVAR ÉS INVENTAR, CREAR, ÉS

CANVIAR, ÉS ALEGRAR-SE...

La paraula Innovació ha tingut pocs adeptes

en el món de les falles. Aquest concepte es

sol utilitzar per a confondre al dir que “tots

els artistes que tenen estil o una peculiari-

tat, innoven”. Aquesta errònia interpretació

és causant de la paràlisi estètica i ètica que

patix la “instal·lació” pública coneguda com a

falla. L’estil és només una marca, dins del cos-

tum. Però no és prou, ja que la majoria de les

vegades no transcendix, li pot faltar coratge.

Per Innovació entenc allò que és capaç de

transformar amb una tècnica, amb el pen-

sament o l’acció, el mode de pensar, de fer,

de sentir i de viure una vida renovada de

continu. Una innovació és com passar de

l’hivern a la primavera, bé per mitjà d’una

evolució personal inconformista d’exigèn-

cia sense cap límit, o per mitjà d’una acció

revolucionària; pensada, intel·ligent, i sense

concessions. En la primera es trobarien tots

aquells creadors, lliures, silenciosos que

posseïxen quelcom inusual, el “fervent espe-

rit d’aventura” que va inspirar grans canvis

en el Renaixement. En la segona es troba-

rien tots eixos ismes que des del romanti-

cisme van aparéixer l’un darrere de l’altre,

alterant, colpejant a tots els ordres que es

resistien a la incursió o acceptació d’un nou

pensament filosòfic, com a part fonamen-

tal de l’Art o del pensament d’Avantguarda.

1

14


La innovació pense, ens alerta que quelcom

nou s’acosta, quelcom ens va a canviar.

¿Per què innovació? La societat, madu-

ra, avança, desperta, evoluciona, exigix.

L’artista inconformista, necessita expres-

sar però no repetir, necessita el nomadis-

me, l’aventura. Necessita inventar, crear,

comunicar. L’esperit innovador no té edat

ni “casa” (estil) on albergar-se, ama l’incert

esdevindre, el futur.

Innovadors va haver-hi sempre en totes les

èpoques, potser més quan el pensament

filosòfic irromp en les nostres vides, tren-

cant nostres pròpies certeses. Quan tot

deixa de ser mètode, en favor d’una major

llibertat per a l’individu. Una llista d’innova-

dors seria llarga, però no puc obviar alguns

d’ells, només em referiré a l’Art, prenent

aquells noms que considere referents de

canvis substancials estètics i ètics.

Donatello (1386-1466) escultor italià, va

ser un innovador. En la seua maduresa als

setanta anys va realitzar una obra innova-

dora i experimental. El seu David va ser el

primer nu integral de ple volum que va apa-

réixer en l’escultura del Renaixement.

Una pintora, Sofonisba Anguissola (1532-

1625) va ser reconeguda i apreciada per

Giorgio Vasari en el seu llibre, “Vides dels més

excel·lents arquitectes, escultors i pintors.”

També Artemisia Gentileschi (1593-1654) va

ser una pintora renaixentista. Va dotar a les

seues obres d’un realisme dramàtic, va ser

tan gran com qualsevol dels grans mestres.

A la nostra escena, dos pintors espanyols

van ser innovadors; Velázquez (1516-1660) i

El Greco (1541- 1614) “estos arriben a domi-

nar la tradició clàssica, la critiquen i arriben

a inventar una manera de pintar original.

Esta originalitat es percep hui en dia, aquest

enorme èxit d’una creació original se sent al

mirar els seus quadres”.

Done un gran bot i situem-nos al comença-

ment del segle XX. El pintor rus d’origen

ucraïnés Kasimir Malévich va pintar el

Quadrat Negre. “Al llarg de la història de l’Art

ha sigut d’una importància atroç. A simple

vista no pot paréixer molt, però va ajudar

a obrir la ment dels espectadors i incenti-

var les ànsies revolucionàries del moment.

Sense el seu quadre, que va usar Malévich

com a estendard per a la seua pròpia tomba,

Fig.1. Porció de Cuadrat Negre. Kazemir

Malévich. 1923-1929. Museu Estatal de

Rússia, San Petersburg (Rússia)15

16

segurament la nostra societat actual no

seria tan oberta, tan plural i tan innovadora”.

Innovador va ser, Marcel Duchamp.

Duchamp era un artista insubornable, lliu-

re, quasi sempre aïllat. Les seues propostes

anaven dirigides al pensament. Encara que

no sempre ho entengueren així els seus con-

temporanis. Autors com Picasso, Matisse

i Braque van arribar a retirar-li la salutació.

La pintora Tamara Lempicka (segle XX)

màxim exponent de l’Art Decó... la seua pin-

tura és d’una sensualitat exquisida.

Joseph Beuys, la introducció de nous mate-

rials “pobres” van suposar un canvi radical

en la concepció de nous modes d’expressió.

Amb Joseph Beuys tot anirà canviant.

Doris Salcedo escultora, (Segle XX) les ins-

tal·lacions i creacions del qual giren entorn

del greu problema de la violència i a la seua

devastadora incidència en el teixit social del

seu país Colòmbia.

ENTORN DE LES FALLES.

Al llarg de la història de les falles hi ha hagut

intents “innovadors”, propostes, provoca-

cions, entrades i eixides espontànies, però

no perseverança. Dissenyadors, Humoristes,

Artistes amb renom deixaven una obra i no

tornaven més. Bé perquè formaven part

d’un equip, bé per que les falles les han con-

siderat massa complicades o potser per que

ací no es “triomfa” i si es “triomfa”, és només

ací. No transcendixen. Hi ha una espècie de

rebuig de menyspreu a les falles per part de

la “intel·lectualitat” i és que al popular no

se li ama. No consideren l’Art per a un mitjà

popular. Pense que l’art no té per que tindre

un lloc espécific.

A les falles, els passa el mateix que a la majo-

ria de les festes populars en què intervé la

religió, la política o els interessos comercials

que tracten de dirigir o canalitzar un pro-

ducte festiu. Així perden el sentit crític, reno-

vador i creatiu del Dionísiac, de festa lliure,

per una estètica arcaica, estètica del con-

servador, que s’alegra veient que res canvia,

albergant-se i emparant-se en la tradicions

per a continuar manipulant i furgant en els

sentiments d’un sector popular que abduit

per elles seguix el “costum d’una burgesia”

abrigada això si, per un seguici de jurats i

fallers “doctes” en la matèria, durant molt

de temps guardians d’una “marca”.

És una llàstima que des de l’oficialitat no

es valore la riquesa creativa que suposen

les falles. (Oïda sorda per a moltes coses

i també per a l’Art). No parle d’economia,

el reconeixement és una altra cosa menys

banal. El reconeixement és amar els seus

artistes, protegir-los almenys de tot allò

que puga minvar el seu potencial creatiu,

la seua llibertat creativa. Els polítics, que

no amen l’Art, els organismes oficials que

no protegixen la cultura, la innovació, l’ex-

perimentació o la creativitat estan acabats


o pràcticament insensibles, o com deia el

poeta Walt Wiltman “cavalquen amortallats

cap al seu propi funeral”.

Pense que val la pena sacrificar el que s’anome-

na “correctament faller” en favor de quelcom

útil, important. L’Art com a principi de llibertat.

“La Diversitat és tan meravellosa”.

Percep que encara que hi haja reticències

hem entrat de ple en la Innovació estètica.

Les falles mal dites Experimentals, cada

vegada són més; són un fet comprovat i

admés per això es poden dir: Innovadores.

Alfredo Ruiz Ferrer.

Artista

Fig.2. Esbós per “Poesia Horitzontal”

Falla Mossén Sorell - Corona. Any 2008.

Alfredo Ruiz

2

19

Serà tan sols una llegenda urbana, però, una

vegada em digueren que Calatrava havia

patentat unes tanques de disseny per a que

la gent poguera saber per on accedir als seus

edificis i com circular per ells. De fet, la majo-

ria del seus edificis estan replets de elements

efímers que ens ajuden a interpretar el que

l’edifici/arquitecte no ha sabut fer.

En el fons, alguna cosa semblant ens ocor-

re amb les falles i la seua implantació a la

via pública. Sempre cercades per tanques.

Tanques per evitar desperfectes, tanques

per a evitar els vehicles, tanques per a

cobrar entrada, tanques per aconseguir

patrocinis, però a la fons tanques que no fan

altra cosa que possar en evidència que algu-

na cosa falla, que no li estem donant la dig-

nitat que es mereix el monument o no hem

sabut resoldre la seua relació directa amb la

ciutat i l’espai urbà que ocupa.

Objectes d’art o artesania engabiats, que

deurien conviure amb l’espai urbà mes que

ocupar-ho, no sembla ser la millor targeta

de visita del que és considera una societat

moderna. La imatge de falles totalment tan-

cades per a protegir-se de les possibles con-

seqüències de conviure amb verbenes, és un

exemple de a què donem prioritat.

Un dels principals aspectes positius de la

festa, és la capacitat de recuperar completa-

ment l’espai públic, encara que siga per tan

sols uns dies. Però, hauríem de ser mes cons-

cients de la responsabilitat que això com-

porta. La ciutat ens cedeix un espai i, l’ús

que fem d’ell, influeix en gran manera en la

relació que existeix entre fallers i no fallers.

Existeix una bretxa entre els que amen les

falles i els fugen de la ciutat espantats, tal

vegada siga perque en volta de millorar l’es-

pai, el convertim en un camp de mines, en

allò privat. Els que som fallers, sabem per-

fectament que qualsevol visitant o turista

es ben rebut, però la psicologia de l’espai es

prou important i genera una barrera invisi-

ble, però molt potent.

Tanmateix, les tanques no són invisibles, al

contrari, son massa visibles. De fet, donar

un repàs a la documentació fotogràfica dels

Miguel Arraiz Tanques grogues

TANQUES GROGUESMiguel Arraiz

20


últims anys no ens fa més que constatar

la seua important presencia. S’ha de tenir

en compte que les obres artístiques que

ocupen els nostres carrers son efímeres,

l’únic que queda desprès és el seu record i

les imatges. Imatges que després utilitza-

rem per a exportar la festa, per donar-la a

conèixer. Què el primer pla de pràcticament

totes eixes imatges siga una tanca no ens

beneficia. Podríem aplegar a l’extrem d’algu-

nes fogueres a Alacant que, a més de rodejat

els seus monuments amb tanques, aquestes

porten ben visible “arròs La Fallera”.

Tornant al tema que ens ocupa que es la

relació entre falla i espai urbà, es interes-

sant fer un repàs de exemples de com resol-

dre dita relació.

Fent una ullada a la documentació de les

falles de principi de segle, es pot apreciar

com ,el que en un principi pogué ser una

acumulació de mobles antics i elements api-

lats, donà pas a un esquema de podi sobre

el que s’assentaven les figures com a una

representació teatral.

Aquest podi o entarimat anà evolucionant

a mesura que el feien la grandària de les

falles, tal i com es veu a les figures 1 i 2,

obres de Cortina y Regino Mas. Dit element

integrat a la pròpia falla permetia la relació

directa entre el vianant i el monument i al

mateix temps ens servia d’element separa-

dor. No tan sols això, sinó que, més importat

encara, facilitava la lectura de les escenes

de la falla sense tenir que situar-se l’especta-

dor en primera fila.

Amb el pas dels anys, aquesta estructura tan

rígida de podi es va anar diluint poc a poc,

integrant-se cada vegada més en la compo-

sició del conjunt de la falla. Com a exemple

(figura 3), de nou Regino Mas a l’any 1943, on

2

1

3

21


es veu la direccionalitat de la composició i

com la presencia d’aquesta sobreelevació és

molt menor a nivell compositiu.

L’evolució de aquesta tipologia aplega al

seu moment culminant en dues obres clau.

Aquestes (figures 4 i 5), resolen d’un mode

exquisit la relació entre espectador, espai

públic i falla. L’ús de les fogasses de pa en

la Falla Plaça del Mercat de 1944 (figura

4) i encara més, de les onades de mar a la

mateixa falla però a l’any 1949 (figura 5) inte-

gren perfectament la falla a la plaça, no com

si es tractaren d’un element estrany, sinó

com si pertanyera a eixe lloc. A més a més,

els avantatges per al espectador, anterior-

ment mencionades, faciliten la lectura de

les escenes.

A partir d’aquest moment, les composicions

tornen a tendir a escenes soltes sobre podis.

Els baixos cada vegada són més baixos i es

recorre amb major assiduïtat a elements fora

d’escala, o d’escales diverses. Grans figures

envoltades d’altres cossos de mitja escala

i, en la part baixa ninots d’escala humana.

Es tracta de recursos molt efectistes a llarga

distància, però, tot això ha anat en detriment

de resoldre, de manera adequada, la relació

entre la part baixa i la part alta del monu-

ment. Tot el procés d’evolució compositiva

fins als anys 50 pareix començar a recorre el

camí de manera inversa.

Durant aquest període, els baixos de la falla

han anat desintegrant-se, separant-se del

cos principal de la falla poc a poc, fins que, a

la actualitat, es fiquen damunt d’una catifa

verda, nans de jardí. Aquest model comença a

estar esgotat, és difícil albirar cap on podem

evolucionar aquest esquema compositiu.

Perquè evolucionarà, de segur que ho farà,

i més ràpid del que creguem, a soles fa falta

donar un breu repàs a la documentació

4 5

Fig.1. Carlos Cortina,

1930, Pl. Mercat. Font

(web gremi d’artistes

fallers)

Fig.2. Regino Más,

1933, Pi i Margall-Cirilo

Amorós. Font (web

gremi d’artistes fallers)

Fig.3. Regino Más, 1943,

Pl. Sant Jaume. Font

(web gremi d’artistes

fallers)


Pl. Mercat. Font (web

gremi d’artites fallers)


Pl. Mercat. Font (web

gremi d’artites fallers)

22

històrica en la que contem, sempre que les

tanques grogues ho permeten.

Evidentment, tant aquestos exemples (figu-

res 6 i 7) com els anterior, són tan sols això,

exemples, ja que l’espai, la densitat d’ocupa-

ció de la setmana fallera i molts altres aspec-

tes condicionen les possibilitats. Moltes

vegades no és viable realitzar un exercici de

subtilesa, perquè les falles són una festa ruda

en aquest sentit. Però estic convençut de que

som capaços de, al menys pensar o plantejar

solucions més creatives i conciliadores que

una tanca del color que siga.

Miguel Arraiz Garcia.

Arquitecte en Bipolaire Arquitectos. Artista

Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

6

Fig.6. Creació d’un espai interior, l’espec-

tador està dins, forma part de la falla.

Miguel Arraiz, 2011, Castielfabib. Font

(Noel Arraiz)

Fig.7. Recuperació completa de

l’espai públic, la falla és completament

permeable.

Anna Ruiz, 2012, Corona. Font (Anna Ruiz)

Una alternativa dins de la innovació tecnològica Low-Cost A les falles.

PROJECTE LLEONA

25

tecnologia low-cost a les falles

x y

z

Al món de l’escultura, a diferència del dis-

seny gràfic, no ha hagut una aplicació signi-

ficativa de les tasques industrials. Les falles,

com escultures que són, també alienes a la

innovació tecnològica, malgrat de solucions

d’escanejat per a grans remats, que reque-

reixen d’un desembossament gran.

Al camp tecnològic, aquests últims, anys

hem rebut notícies de nous dispositius. Les

noves màquines, anomenades 3D, són dis-

positius que permeten crear un objecte tri-

dimensional tenint com a base un disseny

digital. Dins d’aquest trobem la escultura

digital que ha tingut com a principal camp

d’aplicació la producció d’objectes per a

cinema i videojocs. Però, últimament, altres

disciplines han començat a utilitzar aquest

tipus de programes a les seues creacions,

com la industria del joguet, joieria, inclús la

indústria de l’automoció.

El sector de les falles podria beneficiar-se

d’aquest avantatge per a substituir el procés

de modelatge tradicional produint ninots

directament amb l’ordinador. D’aquesta

manera s’elimina la necessitat d’una maque-

ta prèvia que escanejar, laminar i seccionar.

Amb aquesta conjuntura tecnològica apa-

reix Projecte Lleona. El projecte s’inspira

en el Projecte RepRap, una iniciativa bri-

tànica basada en software lliure i gratuït.

A diferència d’aquest, Projecte Lleona fixa el

seu objectiu a la obtenció de peces de major

mesura per adaptar-ho al món faller, ja que

els prototipus existents tenien un preu molt

elevat i els objectes creats eren d’una mesu-

ra molt menuda.

El Projecte és una iniciativa de l’artista valen-

cià Rubén Tortosa (després s’incorporaren

Alberto Abril, Miguel Sánchez, Juanjo Copoví

i Jorge Alcaide) amb l’objectiu de millorar el

procés de creació de falles. Les característi-

ques del projecte són el desenvolupament

de noves tècniques i l’adaptació d’altres exis-

tents al món de la creació de falles. Es busca

26

Projecte Lleona

obrir nous plantejaments i solucions per a la

realització d’escultures efímeres.

L’esperit inicial és ajudar a l’artista tradicio-

nal amb noves ferramentes de baix cost, en

contraposició de les actuals tècniques de

modelat 3D que suposen inversions inicials

molt grans. El procés de creació de falles

mitjançant el Projecte Lleona consisteix en

l’obtenció d’un model digital, seccionat del

model i, finalment, el fresatge del material

per a l’obtenció de la peça definitiva.

Per a l’obtenció del model en 3D hi han

dues opcions. La primera és l’escanejat

d’un objecte modelat prèviament a mà mit-

jançant un escàner 3D. Aquesta dispositiu té

un preu prou elevat, però hi han alternati-

ves. Una de les més senzilles i barates és uti-

litzar una càmera de fotos per prendre una

seqüència d’imatges de l’objecte a repro-

duir, i amb programes de fotogrametria

obtindre un model digital en 3 dimensions.

Un altra opció és l’ús de les tecnologies

informàtiques i el modelat 3D, és a dir, la

creació de la peça directament a l’ordinador.

El resultat d’aquestes opcions és la creació

d’una malla que permet eliminar els errors,

escalar el model, girar-lo i moure-ho a la nos-

tra voluntat.

A diferència dels mètodes automatitzats tra-

dicionals que es basen en corbes de nivell, el

Projecte Lleona consisteix al fresatge direc-

te del volum sòlid. Aquest sistema requereix

menys treball de l’acabat final per part de

l’artista, ja que al mètode existent, primer

cal suavitzar els escalons entre les diferents

corbes de nivell.

Aquesta tècnica es vàlida per a peces de

tamany reduït. Per a obtindre peces de

major volum (és a dir, són més grans que les

planxes de material o de dimensions majors

que la superfície de la nostra ferramenta de

tall) es requereix d’una solució intermèdia

entre les dues tècniques, descompondre la

peça en volums més menuts. Es tracta d’ob-

tindre el modelat directe en diverses corbes

de nivell d’una figura, les quals posterior-

ment fresades. Així és redueix el modelat

posterior del volum una vegada juntes totes

les corbes.

El Projecte Lleona ha desenvolupat

una màquina CNC (Control Numèric

Computeritzat) junt a una aplicació informà-

tica específica per al tall i fresat amb polies-

tiré. La màquina ha sigut concebuda para

la realització de figures menudes o grans

remats, posant especial interés a la velocitat

del eixos x, y i z. La màquina és capaç de fre-

sar planxes de fins a 1,20x2m amb grossàries

de 300mm. L’estructura està realitzada amb

perfils d’alumini amb un muntatge senzill.

Les guies d’alumini son autonetejables i

estan preparades per a treballar en condi-

cions de extrema brutícia.

Quins són els avantatges del Projecte

Lleona? Amb aquest procediment aconse-

guim una major rapidesa en la producció de

Fig.1. Procés de creació

digital, modelat i acabat

final d’un ninot de falla

Artista: Alberto Abril

(http://proyectolleona.

blogspot.com.es/)

27figures (per exemple, figures simètriques), la

facilitat de modificació de qualsevol element

digitalment a partir d’un model base, l’estalvi

de material ja que no hi ha cap prova fins a la

figura definitiva i una reducció d’espai neces-

sari per al treball i el emmagatzemament, ja

que hi ha un major rendiment amb la utilit-

zació del material, sent el procés més soste-

nible (menys residus).

Rubén Tortosa. Doctor en Belles Arts per

la Universitat Politècnica de València.

Professor del departament de dibuix de la

Facultat de Belles Arts.

Miguel Sánchez. Doctor en Informàtica

per la Universitat Politècnica de València.

Professor de l’Escola Tècnica Superior

Enginyeria Informàtica.

Juanjo Copoví. Artista faller. Artista de

la Falla Infantil Músic Espí - Gravador

Fabregat 2013

Jor ge A lc a ide . Enginyer Indus t r ia l .

Professor del departament de projectes

d’enginyeria a l’Escola Tècnica Superior

d’Enginyeria del Disseny. Professor de soft-

ware d’escultura digital (Zbrush)

29

La crítica situació que en aquest començament de Segle XXI

està vivint el món occidental és, en gran part, el resultat

impredicible d’un creixement sense límits, desequilibrat i

molt allunyat d’allò que des de l’Informe Brutland i el Cap

de Rio de Janeiro de 1992 coneixem com ‘desenvolupament

sostenible’. Durant els dos últims decennis han sigut moltes

les veus que advoquen per un canvi de model a les relacions

productives, als criteris de planificació territorial i, més con-

cretament, a la construcció i gestió de la ciutat.

La coneguda com a ‘Declaración de Valencia’, després de la

reunió interdisciplinària d’experts convocats per la Càtedra

d’Arquitectura Sostenible Bancaixa Hàbitat (Càtedra

Universitat Empresa de la UPV) a l’octubre de 2007, va fer

especial insistència en els aspectes socials com els relle-

vants d’eixa tríade que es completa amb els mediambien-

tals i els econòmics: ‘Un desenrotllament sostenible, basat

en criteris d’economia ecològica i també en la seua accepció

social i mediambiental, ha de ser guia i objectiu de la inter-

venció humana en qualsevol d’aquestes escales: territori,

ciutat, assentament, vivenda i individu. Criteris d’interterri-

torialitat hauran de substituir en els processos de produc-

ció o gestió a aquells altres aparentment autònoms i inde-

pendents’. Posteriorment, hem definit la sostenibilitat en

l’àmbit arquitectònic en termes d’optimització de recursos:

recursos humans, recursos naturals i recursos materials.”

José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social

FALLES I COHESIÓ SOCIALJosé María Lozano Velasco

30


I les primeres preocupacions al voltant de

la lluita davant el canvi climàtic i la defensa

de la biodiversitat han derivat en el conven-

ciment que una estructura social cohesio-

nada i compromesa amb la qualitat de vida

és el millor vehicle per a l’obtenció de tan

importants objectius. El concepte de ‘gober-

nanza’ entés com el bon govern en matèria

de planificació i gestió urbanística no està

sols hui en les pràctiques derivades de

l’Agenda 21 en aquells municipis que l’apli-

quen com a tal, sinó que també s’aplica en

les investigacions sectorials que conduïxen

a la idea de ‘ciutat inteligent’ (smart city) i la

reivindicació del barri com a unitat subur-

bana que facilita l’organització ciutadana i

procura la permanència de les seues senyals

d’identitat. L’associacionisme i la cohesió

social resulten, aleshores, variables de pri-

mera importància.

No obstant això, el concepte ‘cohesió social’

no té per als experts un grau de concreció

suficient com per a definir-ho disciplinar-

ment. S’admet que és una condició pròpia

de societats ben organitzades, amb meca-

nismes per a evitar la seua divisió interna,

la seua nuclearització i, per descomptat, el

conflicte entre les parts. Des d’un punt de

vista més proactiu pot entendre’s com una

bona ferramenta en la lluita contra la des-

igualtat, la pobresa i la violència.

L’equilibri entre allò local i allò general,

entre el cultiu dels senyals d’identitat

pròpies i el sentit de pertinença a un grup

més ampli no és fàcil. Però és, sens dubte,

un signe d’intel·ligència i de maduresa; una

qüestió que ha caracteritzat i continua

caracteritzant a la societat valenciana.

I si no resulta senzill implementar meca-

nismes ‘ex novo’ amb aquest objectiu en

societats fragmentades i en les que l’indivi-

dualisme i els interessos particulars -enca-

ra resultant legítims- prevalen damunt el

col·lectiu i els interessos generals, és de

sentit comú enfortir i recolzar-se en el teixit

social existent en aquelles que poden carac-

teritzar-se per la seua existència.

La ciutat de València i altres municipis de

la Comunitat tenen en la festa de les Falles

un important suport de cohesió social que

transcendeix l’activitat purament festera.

I la Declaració de Ben Immaterial d’Interés

Cultural (BIC) aprovada per la Generalitat

Valenciana al març de 2012 a instàncies

inicials de l’Ajuntament de València, com

un pas previ al que poguera resultar final-

ment una declaració de la UNESCO com a

Patrimoni de la Humanitat, eleva a autènti-

ca categoria cultural el seu contingut lúdic

i festiu.

És sabut que les Falles, tal com hui les

coneixem, es remunten a les primeres mani-

festacions espontànies que en el segle XVIII

treien a cremar al carrer trastos vells, restes

inservibles i el ‘parot’, aquella estructura

llenyosa que havia sigut utilitzada durant

l’hivern per a suportar candeles i bugies.

31


Des d’aquest punt de la història, i fonamen-

talment, al segle XIX, la Festa va ser adquirint

importants nivells de popularitat que ens

han portat als més de dos-cents mil fallers i

falleres que actualment treballen durant tot

l’any des de làpuntá fins a la cremà.

A la importància que té el món faller en la

conservació viva del valencià com a llengua,

s’unix la creativitat de cada Comissió i de

cada artista en una sana competència que

permet i augmenta la identificació amb el

barri que la sustenta. Perquè al fi i al cap, és

el barri el suport físic de la forma associa-

tiva i, en particular, de totes i cada una de

les activitats principals: les reunions periò-

diques en el casal, els concursos de paelles

i altres concursos infantils, làrreplegá, les

cercaviles, les revetles... I és també el barri

el que, superat el ‘zoning’ que va derivar

d’una interpretació massa rígida de la Carta

d’Athenas i la seua preceptiva divisió entre

residència, treball, oci i mobilitat- pot per-

metre apreciar i potenciar valors de proximi-

tat (slow cities) que la gran ciutat dificulta.

L’Informe que el Consell Valencià de Cultura

va aprovar per a la seua incorporació a l’ex-

pedient d’incoació de Bé d’Interés Cultural

establia a aquest respecte: “No cal subratllar

que este potencial associatiu és un cabal

dénorme valor, que dóna coherencia i

articula la societat, des de lèsperit festiu,

i es projecta sobre moltes altres activitats

2

Fig.1. Interior del pabe-

lló de la Falla Plaça de la

Mercé a la Fira de Juliol,

1963, Font (Arxiu Falla

Plaça de la Mercé)

Fig.2. Carrosa de la Falla

Plaça de la Mercé per a

la batalla de flors, 1963,

Font (Arxiu Falla Plaça

de la Mercé)

32


culturals, benèfiques i de comunicació, com

un ric cabal cívic. Que és capaç de mani-

festar-se viu i operatiu, a més, tant en els

moments en què el poble viu esdeveniments

felinos com també en els de calamitat o des-

gràcia col.lectiva”.

Agraïsc l’oportunitat que la Falla Plaça de

la Mercé em brinda per a, a través del seu

Llibret, divulgar un concepte com el de

cohesió social i el seu protagonisme en la

construcció d’una ciutat millor per a tots.

Perquè el llibret és una de les peces claus

en el conjunt de les moltes que voltegen al

monument faller pròpiament dit. Aquesta

publicació conté normalment les explica-

cions que permeten entendre el sentit i

significat de la Festa, relata les principals

activitats i objectius de la Comissió, i com-

partix amb el lector les claus per a compren-

dre - normalment amb fi humor- l’elecció del

tema i personatges (ninots) característics

de l’any, així com les raons per a la crítica i

la ironia. Es coneix que, allà per la mitat del

segle XIX, a l`Almoina, Bernat i Baldoví, l’au-

tor del famós sainet “El Virgo de Vicenteta” i

de diverses representacions de Sant Vicent

Ferrer, nascut en Sueca precisament un dia

de Sant Josep, va consolidar la importància

d’esta peça.

Però no és només el llibret -i la literatura en

clau humorística- l’únic pont que les Falles

tendeixen amb el món de la cultura popular.

En la música, un altre dels pilars de l’asso-

ciacionisme valencià, es troba un nou llit de

participació ciutadana i d’ ‘enganche’ amb la

tradició, sense renúncia a l’evolució i inclús,

a l’avantguarda. Perquè la relació entre

Les Falles i les agrupacions musicals és ja

particularment intensa i hi ha hagut comis-

sions que han creat la seua pròpia banda.

43

33

La cercavila, una de les manifestacions més

visuals i compartides, està vinculat espe-

cialment a la música i fa d’ella un material

imprescindible per a la seua realització.

Tot alló encara que l’essència de la Festa

és -obviament- el monument faller, i que al

voltant d’ell es produeix la major activitat

econòmica i laboral. També els principals

impulsos artístics i un conjunt d’oficis arte-

sanals o industrials que en l’anys seixan-

ta del passat segle XX van donar vida a la

Ciutat de l’Artista Faller (Al pròxim curs aca-

dèmic de l’Escola d’Arquitectura de València,

s’estudiarà al Projecte Fi de carrera el seu

‘reciclatge urbà’) , agrupant la pràctica tota-

litat de tallers, magatzems i algunes indús-

tries afins o complementàries.

Art, artesania i indústria, literatura i músi-

ca, oci i sana diversió, són ingredients

imprescindibles de la Festa de les Falles

i també elements de cohesió social, no

sols de les dos-centes mil persones que es

mouen activament per a la seua celebra-

ció, sinó del conjunt dels valencians i dels

moltíssims visitants nacionals o estrangers

que les disfruten en les dates principals

entorn del dia de Sant Josep. Poques fes-

tes populars de las què es celebren al nos-

tre país poden exemplificar una activitat

continuada al llarg de l’any, que al mateix

temps implique una participació tan viva de

xiquets, jóvens i majors i en la que -pràctica-

ment des dels seus inicis- la dona represente

un paper rellevant.

I poques societats compten amb un actiu

com aquest. Per tot allò aprofite aquesta

magnífica ocasió per a compartir amb els

molts lectors d’aquesta publicació aquest

aspecte fonamental d’allò que les falles

poden significar en la construcció de la ciu-

tat contemporània.

José María Lozano Velasco.

Catedrátic UPV.

Professor de l’Escola Tècnica Superior d’Ar-

quitectura de València.

Secretari de la Comissió de les Ciències del

Consell Valencià de Cultura.

Fig.3. Programa de Festejos

i Balls del pabelló de la Falla

Plaça de la Mercé a la Fira de

Juliol, 1956, Font (Arxiu Falla

Plaça de la Mercé)

Fig.4. Banda de Música a la

Plaça de la Mercé, 1976, Font

(Arxiu Falla Plaça de la Mercé)

El llibret és una de les peces claus en el con-junt de les moltes que voltegen al monument faller pròpiament dit. Aquesta publicació s’encarrega de divulgar un concepte com el de cohesió social i el seu protagonisme en la construcció d’una ciutat millor per a tots.


35

Malgrat dels seus últims èxits (Ninots

Indultat 2009 i 2011, i 1º Premi d’ingeni i grà-

cia de secció especial infantil 2012 a la falla

Regne de València – Duc de Calabria), par-

lar de l’artista Pedro Rodríguez es parlar de

la Falla infantil de la Plaça de la Mercé. De

les seues 18 falletes plantades a la secció

especial infantil, va realitzar onze per a la

comissió de la Mercé. I parlar de la comis-

sió infantil de la Mercé es parlar de Pedro,

ja que de 14 falletes plantades en la màxi-

ma categoria, onze han sigut d’ell, un dels 4

artistes diferents que han plantat en espe-

cial (Joaquim Clavijo, Josep Samblàs, el propi

Pedro i Carlos Borrás), fet que destaca mes

encara la relació de l’artista amb la falla.

Pedro va arribar a la comissió al inici d’un

període nou per a la Mercé. Després de

l’ incursió a Especial en 1988 amb motiu del

25 aniversari, al 94 la comissió decideix apos-

tar definitivament per la màxima secció,

després de 5 anys en secció primera. Però la

millor manera d’assentar-se era apostant per

un jove artista que portava 4 anys plantant

falles infantils. I això va canviar el devenir

de la Falla Infantil de la Mercé. Una secció

jove, que encara no coneixia els èxits en el

El analista fallero Pedro Rodríguez, una trajectòria d’especial

PEDRORODRÍGUEZUna trajectòria d’especial

1995 Aventures de l'Oest 6é 5é I+G

1996 Olimpiada 11é -

1997 Excursions a Tot Terreny 3er 2on I+G

1998 New York - New York 3er 3er I+G

1999 La Terra ens deixarà penjats 2on 2on I+G

2000 Entre pinyons va este joc 3er 5é I+G

2001 Arts Març...ials! 3er 4t I+G

2002 Aterrisa com pugues 3er 2on I+G

2003 Sorolls de vida - -

2004 Perruquers sense Fronteres 5é 3er I+G

2005 A on estan les claus? 7é -

any lema premis

Les onze falles de Pedro a la Mercé

36


Monument, però de gran fama en quant a

Teatre, Cavalcada del Ninot, Declamació i

dibuix i damunt tot, la Laboriositat Fallera.

Els començaments van ser difícils, amb poc

reconeixement per part del jurat als dos seus

primers anys (95 i 96), però amb dos monu-

ments aclamats per la critica, amb compo-

sicions originals i arriscades, on encara bus-

cava trobar la seua línia. Els següent lustre

és l’època daurada de Pedro i de la comissió.

Des de 1997, les seues falletes no es baixen

del podi (seqüència 3er-3er-2on-3er-3er), i en més

d’una ocasió es queden amb la mel als llavis

amb rivals com Molés, Paco Lopez o Manolo

Blanco. A més, obté el guardó a millor ninot

de Secció Especial a l’any 1999.

Les dos primeres falles van demostrar la

seua capacitat compositiva, unida a la lli-

bertat de mides. No obstant això, amb la res-

tricció de les mesures, aconsegueix trobar la

seua línia estètica, la caricatura còmica. Una

línia caracteritzada per un element princi-

pal que donava volum y conceptualitzava la

falleta. Eixos elements mecànics que segons

el jurat li penalitzaven (Tot-terreny, grata-

cels, volcà, camió, màquina elevadora...)

davant altres falles ‘més modelades’ i que

amb els anys s’han convertit en el segell de

les falles de Pedro.

Però Pedro mai ha deixat de posar atenció

al detall. Lo que començà sent un joc, ha

acabat per ser altra de les característiques

intrínseques dels seus treballs. Parlem dels

detallets en forma d’animals que acompan-

yen les escenes, que fan la delícia de xiquets

i majors i amb els quals Pedro juga cada any

amb el públic per regalar un ninotet a aquell

que encerte la quantitat total de figuretes.

La simbiosi de Pedro Rodríguez amb la

Plaça de la Mercé ha sigut sempre màxima.

La confiança també. Cada any, després de la

il·lusionant plantà infantil, la falla s’apresu-

rava a renovar el seu contracte, posant tot

el seu empeny, un any més, encara sense

saber el premi rebut. Però, no tot foren

alegries. L’any 2003, ningú esperava el bac.

Un projecte ambiciós, el definitiu per assal-

tar el primer premi. Un gir a la temàtica i

estètica premiable. No obstant això, el jurat

va deixar la falleta sense premi, fet que va

mobilitzar a la comissió infantil, la qual va

recaptar milers de firmes davant el veredic-

te. Un bac que podria haver sigut dificil de

superar. S’acabaren els anys d’èxits.

Fig.1. Collage d’imàgens

de les 11 falles de Pedro

Rodríguez per a la Falla Plaça

de la Mercé, 1995-2005. Font

(Arxiu Pedro Rodríguez,

Arxiu Juanfran Barberá i

Arxiu Jose Francisco Carsí)

Fig.2. Detall d’una escena

de “La Terra ens deixarà pen-

jats”. Pedro Rodríguez, 1999,

Falla Plaça de la Mercé. Font

(Arxiu Pedro Rodríguez)


Malgrat tot, la confiança no va decaure, i les

ganes de Pedro menys. No va tornar al podi,

però la seua màgia i el seu estil perduren.

Cap artista de la seua generació, aquells

davant els quals va competir a finals dels 90 i

primera meitat del nou segle, s’ha mantingut

a l’elit. La seua manera de treballar agrada a

xiquets i majors i el jurat el respecta, no baixa

del Top 8, 18 anys després de la seua primera

falla en Especial, que es diu prompte.

En la seua maduresa fallera, després de

passar per la Plaça del Pilar i ara establert a

Regne de València – Duc de Calàbria, enca-

ra ha aconseguit obtindre un guardó molt

desitjat. El mon faller li devia una. En 2009 la

seua escena per a la Exposició del Ninot va

ser indultada. Per fi es feia justícia amb un

dels millor artistes infantils de les últimes

dos dècades. Es venjava d’aquell ninot de

Vicent Luna que no va ser indultat en 2001

a la Mercé.

La Mercé, una falla que ha obtingut els seus

majors èxits a la Secció Especial Infantil grà-

cies a Pedro Rodríguez, una trajectòria espe-

cial i d’Especial recordada i homenatjada en

el marc de les 50 falletes infantils plantades

a la Plaça de la Mercé.

El Analista Fallero.

Jose Francisco Carsí Navarro.

Arquitecte. Dissenyador Gràfic. Faller de la

Plaça de la Mercé

2

39

El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils

Diuen ara que les falles infantils viuen la seua edat d’or.

Una explosió creativa diversa marcada per la major llibertat

estètica que s’està donant al panorama monumental infantil.

Podem dir que a les falles infantils és més fàcil obrir la ment.

Però, ¿podem justificar aquesta evolució? Si i no. Amb motiu

de les 50 falletes plantades per la comissió infantil de la

Plaça de la Mercé (1964-2013), es pot fer una ullada als can-

vis que han ocorregut en la producció de falles infantils en

els darrers 50 anys. La comissió infantil de la Mercé naix a

una època propícia per les falles infantils. Un any abans de

la seua creació, es va crear la primera exposició del Ninot

infantil, en el context del I Congrés internacional del Xiquet

y la 2ª fira del Joguet a València. I, en 20 anys, la quantitat de

falles infantils quasi s’ha triplicat, sent, a 1963, més de 175

falletes les plantades.

Aquest era un període en el qual les falles infantils es plan-

taven més tard que les grans (17 de Març), hi havia un fort

contrast entre les falles fetes pels xiquets i les fetes per

professionals (artistes fallers) i la temàtica estava, pràctica-

ment, copada per l’estètica Disney i els contes i llegendes

clàssics. Aquesta estètica, aombrava l’estil personal dels

artistes, que es veia relegada a un segon pla. Les falles infan-

tils encara no tenien molta repercussió a premsa, inclús és

prou difícil trobar informació al voltant dels artistes, lema

1964-201350 anys d’evolució de les Falles Infantils. De veres?

40


secció y premi als llibrets de la pròpia falla.

Tot això, noms com Josep Fabra, Vicent Cosí

y Ramón Sanchis eren coneguts pels seus

monuments basats en el miniaturisme,

les bases planes elevades i cruciformes i

damunt elles xicotets ninots fets amb pasta

d’alabastre i cartró recobert de “panet”.

Als anys 70, comença a haver-hi volums de

majors proporcions unit a la classificació

de les falles en dues seccions: A, amb unes

mides màximes de 2,5 metres i la B amb un

màxim de 1,5m. El basament va desapare-

guent (o més be, s’enriqueix amb adorns

barrocs) i el cartró s’estableix com a mate-

rial principal. Poquet a poquet el realisme

s’apodera dels ninots i apareguen les pri-

meres falles de temàtica fantàstica i didàc-

tica, amb artistes com Joaquim Gómez.

Cap a final de la dècada, es produeix un

fet molt important, la creació de la Secció

Especial infantil, en 1976, fet que suposarà

l’aparador de les, cada vegada més grans, falle-

tes infantils. Tot allò, unit a la figura de Joan

Canet, autèntic dominador d’aquesta secció

des de 1977 amb 10 primers premis consecu-

tius a la Falla Espartero – Ramon i Cajal.

Però Canet no sols fou un captador de

Premis. Va crear un estil, estil que perduraria

fins i tot als anys 90. Partint de les formes

mes simplificades de Lluís Boix i principal-

ment del modelat d’Alfredo Ruiz, els ninots

comencen a tindre mes grandària, una apa-

rença grotesca i una uniformitat entre totes

les escenes de la falla, creant un univers

infantil propi. No obstant això, la conjun-

tura de l’època, amb l’estatut d’autonomia,

va “regionalitzar” molt les falles infantils,

omplint-les de temàtica valenciana i reivin-

dicacions autonòmiques, perdent, així la

connexió falla-xiquet.

Una connexió que, principalment entre els

competidors als premis importants, no s’ha

recuperat fins els últims anys. L’estil Canet,

malgrat del seu triomf a l’època, va crear

una corrent de barroquisme (amb artistes

com Hermògenes Aroca, Joaquim Clavijo i

Roberto Martí), formes recarregades, detalls

minuciosos y ornament, que va deixar en

segon pla al xiquet. Encara parlem de falles

compactes, a les que alguns elements volen,

però de manera molt tímida.

No obstant això, a finals de la dècada dels

80, una vaixell de creatius va divisar un

nou port al que arribarien les falles infan-

tils. Professionals amb inquietuds per la

il·lustració, el còmic i el disseny. Ells foren

2

Fig.1. Falla Infantil Plaça de la Mercé.

Josep Gómez Sanfrancisco, 1967.

Font (Arxiu Comissió)


Pedro Rodríguez, 1996.

Font (Arxiu Jose Francisco Carsí)


Joaquim Clavijo, 1988.

Font (Arxiu Joan V. Ramírez Boscà)

Fig.4. Falla Infantil Nou Campanar. Julio

Monterrubio, 2010.


41


‘la movida’ valenciana. Parlem de Vicent

Lorenzo, Vicent Almela, Josep Lluis Santes,

Moisès Alarcón, Josep Manuel Alares, Emilio

Miralles, Miquel Santaeulalia Jr. i Julio

Monterrubio entre d’altres.

En 1987 Canet va ser destronat per un jove

e insolent Miquel Santaeulalia, que amb un

estil fresc i caricaturesc va acabar amb una

hegemonia de 10 anys. Na Jordana batia a

Espartero. Malgrat de ser una illa dins dels

primers premis d’especial, el germen d’un

estil mes contemporani estava creat.

Foren una illa, ja que als anys 90 la tendèn-

cia fou una evolució preciosista allunya-

da de l’estil grotesc de Canet i lligada a la

inclusió d’escultors provinents de la facto-

ria Lladró. Paco Lopez Albert , Joan Carles

Molés i Manolo Blanco es disputaven el

tron d’Especial amb noves comissions com

Arxiduc Carles – Xiva, Bisbe Amigó – Conca

i Sueca - Literat Azorín. Els pressuposts

creixien, el suro blanc es generalitza i amb

ells les dimensions de les falles infantils

provocant verdaderes meravelles composi-

tives com a L’Antiga 1993 de Josep Manuel

Alares y a la plaça de l’Ajuntament 1997 de

Moisès Alarcón. Els ninots ja no estan lligats

al centre de la falla i el monument s’estén

lliurement per la demarcació, amb escenes

de diverses grandàries.

1997 és un any clau. L’explosió dimensional

de les falles infantils te un límit, i eixe límit

es posa a 2,50 metres, un cilindre d’on no es

pot eixir. Límit que va provocar la desquali-

ficació de la falleta de Manolo Blanco per a

Sueca-Literat Azorín en 1997 per uns poquets

centímetres. Aquesta mesura es va ampliar

anys mes tard a 3 metres, però l’únic que va

provocar es una successió de falles guanya-

dores als anys 2000 sense altra aparença que

el cilindre, fet que, amb la pujada de pres-

supostos, fins i tot les falles més humils es

vegen obligades a omplir aquest volum.

La lluita sense rival de Miquel Santaeulalia

Jr o Julio Monterrubio a Nou Campanar, faci-

lità, no obstant això, el sorgiment de joves

artistes provinent de les belles arts, que,

sense complexos, han recuperat l’essència

d’aquells pioners dels 80 i que ara compar-

teixen carrer amb ells. Falles molt més infan-

tils, coloristes i didàctiques.

La figura de Joan Blanch és clau per a aquest

ressorgiment. Ell va obrir la porta de fer

falles ‘modernes’ premiades, encara que

haja sigut atrapat pels propis premis. Eixa

3 4

42


porta ha permés obrir moltes altres. Hui

en dia hi ha tants estils como nous artis-

tes. Diversitat de línies a càrrec de David

Moreno, Sergio Amar, Miguel Hernández,

Guillermo Rojas, Marina Puche, Ceballos

& Sanabria o Victor Valero. Estètiques que

evolucionen, temàtiques que evolucionen,

materials que evolucionen.

Bé, ara tornem al plantejament inicial, ¿hi ha

hagut vertadera evolució? Potser l’estètica

i la temàtica siga mes actual, però seguim

ancorats a una estructura ortodoxa, coarta-

da per les mesures. Falles auto-obligades a

omplir el cilindre, a compondre figures xico-

tetes amb medianes. ¿Qui trenca aquests

esquemes compositius? Potser algú de fora

sense prejuís, com Giovanni Nardin (Falla

Castielfabib – Marqués de Sant Joan 2011),

una falla amb no més d’un metre d’alçària

y una composició prou horitzontal. Potser

algú de dins sense la pressió del premi, com

Anna Ruiz (Falla Mossén Sorell – Corona

2012), altra falleta de proporcions horitzon-

tals, visitable per dins, i de més de 3 metres

de base. O potser...

El Analista Fallero.

Jose Francisco Carsí Navarro.

Arquitecte. Dissenyador Gràfic. Faller de la

Plaça de la Mercé5


Fig.5. Falla Infantil Castielfabib-

Marqúes de Sant Joan. Giovanni

Nardin, 2011.


45Com a expressions artístiques que es consideren que són les

falles, el grup Falles I+E les entenen amb una finalitat estètica

o comunicativa, a través del qual s’expressen idees, emocions

o, en general, una visió del món, però sense perdre de vista que

les falles volen cremar el que la societat vol fer desaparèixer,

mitjançant de crítica i sàtira d’allò que no ens agrada.

Es pot considerar l’experimentació com un dels elements claus

de la investigació científica i és fonamental per oferir expli-

cacions causals i per tant, evolucionar. De la mateixa manera

què, innovar significa acte o efecte d’innovar, i és la modifi-

cació d’un producte i la seua introducció en un mercat. Així,

per damunt de tot, aquest grup vol dir que el que planten són

falles, falles sense adjectius, falles sense etiquetes, falles con-

cepte, falles fetes en materials diferents i/o falles filosòfiques,

però sempre FALLES amb sàtira i crítica.

L’únic objectiu que perseguix aquest col·lectiu és aportar

diversitat i pluralitat a la nostra festa proposan canvis a l’orga-

nització del Concurs de Falles I + E.

Un d’ells és donar a conèixer els projectes participants en esta

disciplina, confeccionant una ruta de visites per als fallers i els

visitants, perseguint la promoció dins del conjunt global de les

falles de València. D’aquesta manera es busca aconseguir un

concurs amb major prestigi i reconeixement social.

Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan, Falla Lepanto-Guillem de

Castro, Falla Borrull-Turia, Falla Borrull-Socors, Falla Plaça de Jesús,

Falla Plaça de la Mercè, Falla Pintor Pasqual Capuz - Fontanars, Falla

Ripalda-Beneficència-Sant Ramón, Falla Murillo-Palomar i Falla

Escalante-Amparo Guillen.

7

8

1

9

4

3

56

2

47

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Falla Plaça de la Mercè

Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramón

Falla Murillo-Palomar

Falla Lepanto-Guillem de Castro

Falla Borrull-Turia

Falla Borrull-Socors

Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan

Falla Pintor Pasqual Capuz - Fontanars

Falla Plaça de Jesús

Falla Escalante-Amparo Guillen.

artista: Anna Ruiz i Giovanni Nardin

artista: Marc Martell

artista: Alberto Ferrer

artista: Giovanni Nardin

artista: Daniel Jimenez Zafrilla

artista: Daniel Jimenez Zafrilla

artista: Miguel Arraiz

artista: Julio Fabra

artista: Anna Ruiz i Giovanni Nardin

artista: La Comissió

10

FALLA GRAN

LABERINT DELS AFECTESAnna Ruiz | Giovanni Nardin

El ritme accelerat, acusat de la societat fa que ens obli-dem d’allò més important que és escoltar-nos a nosal-tres mateixos i descobrir quin és el nostre ritme i què ens “fa” ballar. Malgrat tot el que ens rodeja, hem d’aprendre no només a descobrir quins son els nostres afectes que més que adormits estan confosos per una idea errònia de desig; desig transformat en consum, desig mutilat per moral, desig que es torna poder... Malgrat aquesta música que escoltem des de fa segles hem de preguntar-nos quin és el nostre ritme i com volem ballar-lo i amb qui. Aprendre a escoltar la nostra música és molt complex ja que ens rodegen tants ritmes aliens que de vegades és més fàcil seguir-los que fer l’esforç d’escoltar-nos. Despertar les nos-tres afectivitats i preguntar-nos què és el que ens motiva, es a dir conéixer-nos pot ser ens ajude a trobar la nostra música, l’Art pot ser un bon estimulador per a conéixer els sentiments, i no importa ballar descompassat de la músi-ca que et rodeja mentre no siga la teua.

Laberint dels afectes sorgix com eixe escenari que acull la nostra vida, cadascú es meneja en un escenari i en ell es representen i actuen tot el nostre cercle més proper, omplint-se d’escenes d’amor, d’enveges, d’alegries, d’en-fadaments, de benestar, de seguretat o de malenconies. El que hem d’aconseguir és que nosaltres i el nostre esce-nari es convertisca en un espai de dansa contemporània, deixant pas al determinisme dionisíac, transformant ins-tants de la nostra vida amb eixe jo allunyat dels papers atorgats, amb el JO que dansa estimulat per la seua músi-ca i aconseguir que el nostre entorn balle al seu ritme.

acte de presentació de projectes

Xavier Serra - malaltdefalles.com

Laberint dels afectes.Un entarimat delimita l’espai transformant la plaça en un escenari. Un laberint d’espais individuals compon el deco-rat. Portes obertes que donen accés a altres espais que donen a altres. Gelosies que deixen entreveure el que hi ha darrere. Res es tanca i al mateix temps tot està delimi-tat. Colors que es combinen, que juguen que contrasten, que es contraposen.

Laberint de colors. I en mig d’aquesta composició de portes, d’espais, de replecs, de colors... uns dansaires ballen en frenesí. Juguen amb la música, transformen el cos en quelcom volàtil, llevant tot rastre de rigidesa, d’automatisme. Impossible abstraure-ls de la seua dansa, quasi posseïts per la seua necessitat ens conviden a gaudir-la, a gaudir de tot allò que percebem.

El cos es torna moviment i el moviment en cos. Apoderant-se el sentiment del gest, tornant-se reflex dels afectes. I nosaltres com espectadors llegint els versos a la dreta i a la inversa perduts en eixe laberint de sensacions, recons-truint l’escenari, donant-li sentit a les imatges que anem trobant. Es tracta d’alienar-se de la ferma realitat, en busca d’una realitat, per què no més tangible, la dels nostres sen-timents. Com percebem el món, què ens transforma, què ens afecta i com ho fa. Quina és la necessitat d’amagar-se, de controlar, de privar els nostres desitjos, les nostres pas-sions. Deixem pas a aquestes, coneguem-les, coneguem com ens beneficien o no en la recerca de nosaltres matei-xos. Oblidem les constriccions i deixem pas a la vida.

Com ens convidava Pina Baush: “DANSEU, DANSEU SI NO ESTEM PERDUTS”

Anna Ruiz Sospedra

54

anna ruiz i giovanni nardin vists per...

ANNA RUIZ & GIOVANNI NARDINel nostres artistes

Que les falles siguen susceptibles a la creació es deu a la inexis-tència d’una essència d’aquestes -una mena com qué sean las fallas. En ser pura acció renovadora permeten conformar originalitats, fer tenir espontaneïtats. Un fer lliure de facto. Llibertat amb la qual Anna Ruiz y Giovanni Nardin porten ja uns quants anys esbossant una particular senda de les que tracten de transitabilizar el llòbrec bosc de la festa; de fer fluir l’estàtic, de mutar a l’inmutable. La tasca d’un sa i subtil esbos-sar. Joc del etern remoure, lloança perpètua del canvi, solubili-tat de lo indisoluble. Ells saben trastornar al ser metafòricament, ja que en la quotidionitat, ens va ensenyar Goethe, emprem el llen-guatge por provisión –atorganto significat a relacions mera-ment superficials–, més en el moment en què ens endinsem en relacions més profundes sorgeix, inevitablement, un altre llen-guatge: el poètic. Els grecs –audaços morfòlegs– van cridar al artista «ποιετες» –el que hace, el creador; crear és un fer poètic, un fer que no produeix efectes sinó novetats. Certament els arbres, i la vegetació en general, ens són necessaris, i més si creixen sense mesura –sense una poda– terminen per velar-nos la llum. Un poda que Anna i Giovanni –autèntics «ποιετες», hacedores– exerceixen amb perspicàcia, un podar que no és tant un guiar quant un obrir, un desvetllar.

Alberto Ferrer GarciaFilòsof. Artista de la Falla Murillo/Palomar

autèntics «ποιετες»

56

Enric Almero Llaberint d’ilusions

explicació i relació d’una falla que du per lema:

Per Enric Vicent Almero i Zanón.

“LLABERINT D’ILUSIONS”

¡Espectacular! Un guió tan complicat,sol deixar-te atabalat. Anar a la plaçaquan el fret abraçai el cel amenaça en mostrar-nos la mar,és mostra d’afecte,-o que eres dilecte-de l’èpic proyecte que et van presentar.(És com prendre la mida al Vitorino,abans de treballar-se a “l’astifino”) Hui tindrem teatrea l’amfiteatre,puix som més de quatre al baret del cantó,i en no res coloquis-i alguns soliloquis-tan sol si en el croquis veus mota o borró...(i et sentes a esperar al que te cridaper vore si la idea ne te eixida) Prenc una cadirai veig com em mirala tassa, i respira plena de cafédeixant-me eixe aroma,que als nervis me’ls doma,i dona a la ploma son màgic alé. (I ben servit de piles alcalines,tan sol esperes vore que englantines)


I no és que m’obstinepero m’imagine,un treball de cine i en molt de nivellmentres tant a soles,com bon trapatroles,en quatre rajoles em monte un castell.(Castell fet en baralla que fracassa...normal si no tens pedra i argamassa) Arriba qui esperesi el que tu deleres,per gojar de veres no es veu al paper...I sents que et borrimaal cap i no et rima,ni el lema ni el clima... ni sent fetiller.(Te veus traent-li punta al poemariper a que relluïxca el lapidari) Et sents entre ortigues,de nervis te riguesi per molt que escrigues t’ix a contrapeu,i tant un s’afanya,per vore si guanya,que de la migranya fa el seu gineceu.(En estos casos “passes” de carinyoi entens el que ne pensa eixe Mourinho.) i a la musa invoques,per vore si toquesel punt i en dos coques ne trobes filói busques la sòriaper no dir baldòriaa aquell que en eufòria es veu campeó.(La musa no es cap broma... yo assegureque si et toca, ta ploma va per lliure) Em veig un toreroballant un bolero...com un polissero d’un barco afonat,ni me cap el lema,i em sembla un dilema,que en temps de verema me trobe semat.(Contant els colps em sobra i se complicala mètrica en el lema que em dedica)

58

Demane clemència,i un pam de paciència,a la meua audiència, si “llig” un crit,Per mi és tot un repteparlar de “concepte”patint el precepte... i el tinc absumit.(No se si plantejar-lo en llínies rectesveent lo llaberíntic dels afectes)

En fi, mans a l’obraque hui la sossobra,al vers no se cobra i està el personal...puix a ningú agrada,sentir la balada,de la retallada si no t’ix com cal.(I més per un poeta que no tallani en versos, ni en els folis, per fer ralla) * * * * Mentres veig entrar la falla,se’ns desmonta la baralla. Hi ha que ser dels perspicaços,per poder-lo endevinarpel que busca desenllaços,nostre esbós, ne son dos traçosi el demés... a imaginar. Ya posats, com l’imagines¿durà eixe aire diferentdiscussions tan bizantines,que precisen d’aspirinesper convéncer nostra gent? Una falla és una fallano pareix tan complicatsi te sorna i és canallai si “crema” sa contalla...¿com li dius a lo plantat? Tanque els ulls i sent sa essència-que rebó és este café,quan no el taste l’abstinènciad’eixe aroma es fa emergènciai em desperta un “no se qué...-”


59

¿Com serà, ne tindrà altura?¿entrarà per lo carrer?no son temps de desmesurames fruïxc la tessituradel que pot o pot no ser.¿Serà un mac en sa gorguera,en els braços fent la creu...o una gran cabareteraen la falda tan llaugera,que se’l note el camafeu? ¿Per qué no una dòna enormefina i blanca com gesmil,on per més que se transforme,el seu cos fermós conformeun diví i tendre perfil? ¡Qué tensió!, el temps apurai allà llunt ya es veu lo coste vivea, no és obscura,per lo manco s’assegura,destacar de molt bon tros. Al passar sol se veu plàsticche, qué grans -son els fardells-crida un friki “¡això és fantàstic...!”yo fruïxc un tant sarcàsticvore’l fent “Exin Castells” “¿Qué no el veus? Che, tu imaginaaixò allà i lo atre amunt...és un mestre... tu alucina...!”-més que vore s’endevina,puix amic tot és presunt...- Per fi es veu vindre a l’artisteen el cutter en les mansi quan talla, l’analiste,te demostra que el despiste,és també “cosa d’humans”. Ara ya ne veig com “sona”nostre màgic llaberint,i és tan màgic que apresona,com llibera i emociona,els afectes al recint.


60

Passeu va, prengau cadiraque la falla ya es respira. * * * *

Per la plaça un gran proyecte,que només parla d’afecte. És dit molt popular que la cremà,en eixe toc final de pur lirisme,amaga al cor del fòc eixe erotisme,quan el veus posseint tot lo mundà. Del fet de posseir naix eixe aléd’una nova ilusió sens pesimisme,posant-li oli al ya vell mecanisme,que fa del gran festeig ser l’abecé. (I fa del fòc i flama el parellat,que deixa a tot lo mon atabalat) ¿No és Falla -me diràs interessat-allò que junts cremem sens fanatisme,que goja d’eixe toc de sensualisme,puntet de sal- i riu...- també picant? ¿Que de l’ingeni fa raó de ser,de gràcia i per qué no de l’eufemisme,brollant de dins del cor l’eclecticisme,d’un art tan diferent pel món sancer? (Si te de tot això, suponc serà,tan falla com potser la mascletà). I clar un llaberint ací plantat,a nostra plaça... és cert, no te tipisme,i no deu de causar un cataclisme,ni als nostres visitants, ni al veïnat. Més quan tenim costum i sona rar,de vore el cadafal, no hi ha absentisme...ací tots el rodem, ne fem turisme,no com en atres llars... ¿qué no el tens clar? (Tampoc ajuda molt qui governant,se riu fent nucs al coll... filosofant)


61

Pujant-nos eixe impost, de l’afegit,del huit al vintiú... ¡quin salvagisme!pel qual tindran que fer malabarisme,els pobres artesans a veu en crit. Si la recaptació els va tan malno és culpa dels fallers això és realisme,per a fer-les patir en barbarisme,i tindre que tancar ¿això és cabal? (En tant i tant retall manco als seus sous,la plaça per triumfar, és la de bous) Quan bote en el balcó “Don” convidatla festa en més sabor i en fi humorisme,segur que oblidarà el meninfotisme,donant-li “pel cabell”, puix és pelat... Buscant significats, el que vol direl nostre llaberint en laconisme,és clar que ací tan sol en optimisme,ni en contes ni resant... podrem fugir. (I mentres proseguixca en to afectiu,espere dels presents... un donatiu.) * * * * Mentres l’obra es va erigint,continue al llaberint. Uns panels rectangularsvan formant una estructura,que és com la nostra llectura,pas a pas quan fem camí.Tu te pares davant d’ellsi depén des-d’on els mires,veus passat i el que sentires,veus futur i el teu destí.


62

Llaberint ne som hui totsen nostres vies perdudes,d’influències rebudes,al teu món particular.Eixe món que et va aïllar,pero que és complementari,als de tots els que a diari,vas trobant al caminar. Escenari que enriquixeixe vent ple d’influències,dels veïns ses experiències,de la gent del teu treball.Llaberints individualsirreals ombres de lluna,que ens amaguen la fortunai els pesars d’un món tan fals. Tan obert com de tancat¿qué faria el minotauresi tinguera que complauretot aquell que vol eixir?És mentira, res és certara tan globalisadano existix porta tancadai la vida és compartir. Nostra falla és llaberintdiferent com ne son totestan igual com son les notes,d’un concert en clau de sol.Sol canvien alguns tonsaltes, baixes, les octavesuns les toquen a les braves...atres el fan en bemol. Pero junts fem un concerteixe que el poble delera,quan Valéncia viu fallerael renàixer de la llum.Llaberints blancs, blaus... o verts,¿qué més dona, que ens importa?sol és pell i reconfortavore-les iguals... en fum.


63

Al vell dédal vullc entrar...se que me’n va afalagar. * * * * Dels sentits ne fem colectes,per trobar un fum d’afectes. Buscant en vostres cares alegria,sorpresa per que es veja diferenttristea, un gran somriure retillent,cabreig, per no comprendre sa ironia. Sabent que la rialla és ambrosia,busquem que ningú es quede indiferent,puix nostra falla, sempre, un referent,les emocions desperta cada dia. L’afecte naix a un anima entregadaa l’art que nos ofrena sa mirada,buscant a qui la mira afalagar. Ixcà que tots s’expressen i raonen,comenten i ni obliden ni arraconenningú, per més que tinga l’esme rar. Per tant quan tu contemples nostra falla,prepara’t per si es monta faramalla.


64

* * * * Com ne som els més dilectes,repartim nostres “afectes”. És un dit molt popular,que agrair deu ser bandera,per a tots els ben naixcuts,i ni importa ni aporega,el que es parle ni que es diga,puix és cosa falaguerael fruir dels sentimentsquan qui mana és la franquea.De voler s’ha fet la Junta,eixa que se diu Fallera,quan sens vore nostra història,nos envia a la Primera.Ben cert és que si hi ha un erro,eixe es nostre sens reserva,i com tal que l’assumim,mes el que tant nos cabreja,és el tracte diferentque ad alguns ella dispensa.És ben clar que sens padrins,a ningú se li bateja,hi ha algú tan batejatque en sa vida... ya no peca.Una d’eixes indignadesque se sent la més ofesa,trau el pit en l’hemiciclequan no sap que vol dir “veda...”que cosetes que te el mestre,hi ha que vore com toreja,guanyant com diu el guiódes-de dins... de la barrera. Un gran entre els secretaris,reconeix i sens cautela,que si el tall perjudicavaa eixos “quants” telefoneja,per que pugen o que baixenel que costa sa foguera,i ara tot és reglament,en corbata i en jaqueta,per donar una lliçóad aquell que hui sol prega.


65

Torne a dir, la culpa és nostra,per això nostra és la penai esperem ser tots iguals,a la pròxima condena.Enguany nostre President,el de tots, va i nos confessa,vol deixar d’alçar la mà,i impedir que l’assamblea,siga qui sempre perdone,al que tart tot el presenta.Bona sort amic Francesc,el desija nostra aldea,puix pensem el recordar-li,quan vosté prenga atra senda,no és per res, no és per fer mal,tan sol és per que comprenga,que els que tant ara li criden,presumint de sa altivea,no son més que tan iguals,clar que d’un atra manera. Per ad ells son els afectes,que no el vegen com ofensa,ya lo diu el refraner,i el recorda este poeta,que al que sol menjar-se els alls,més li pica quan fa tretason molts anys i l’any que ve,ya vorem qui nos governa,pero puc assegurar,que a Especial serem l’estrela.

* * * * Ara toca als dansadors,rebre tots els seus llaors Com eixint del llaberint,se nos mostra per la plaça,uns ninots sense cuiraçatot a pel... tan sol sentint,eixa música falleraque se’ns mostra falaguera,i que es perc tan a sovint.


66

Per ad ells no sembla esforçviure el ball com ells l’entenen,i són aire... i se sorprenen,ofrenant-se en un escorçper a que la seua essència,faça rima en la cadència,puix a un ball no cap divorç Sent la música, tanca els ulls...dansa en ells que te contagieni demana que te plagien,donant vent a tants orgulls,puix amics que més vos donasi ens agrada allò que sona,i per ells... son caramulls. En la falla estan ballantels ninots i les persones,i llector, no desentonesd’un segon afalaganttu tan sol deixa’t i dansa,puix la vida és una pansa,i el seu suc no és abundant. * * * * Dansen tant nostres fallerscom veïns o botiguers... El faller ne te una famapel veïns de ser molest,que si això fora l’Oestsol veent algú com brama,ni el mateix senyor Obama,nos lliurava dels fosserspuix ne som... ¡uns bandolers,cridaners i furta peres...tal qual unes sangonereschupla sucs com els banquers!


67

Per això qualsevol cosaque se fa al nostre casalnos visita cert “local”que com cosa molt curiosa,nos regala un paper rosaper encàrrec d’un veí...-Deu el guarde l’intestí-el modern eixe de l’àtic,tan estret com antipàticque el molesta el futbolí. No comprenc, el tema és atre:¿com si viu a l’últim pis,sent roïdos... del parchís?deu ser cosa de debatreque a la porta trenta- quatre...dels del mig resulta estranyno tingam ningun regany,ya se sap que ací qui balla,tan sol son... ¡els de la falla!I això es passa de castany. Pero quan monta un engendreen estiu al seu terrat,que no es queixe el veïnat...és normal, se té que entendre,i no el deixa de sorprendreque ningú veja el seu dret,de fruir del llogaret,qué egoista que és la penya...com me lleve l’espardenya¡que me tenen ya fartet! Ara a la cafeteria,que de taules el carrer,ompli sens permís, arter, en mig de l’algaravia...¡tu fes festa i yo... alegria!més quan fas la replegàva i te diu el ciutadàque la carpa li molesta,que els fallers ne son la pesta,i que anem a fer la ....


68

Balla el ric en sa riquea,balla el pobre, més de fami des-de el meu pare Adam,uns tan sol en verborrea,van cremant en subtilea,al que hui paga el festeig,que cansat del martelleig,veu com atres l’avassallen,s’aprofiten i nos ballen,això si... lo teu, molt lleig. * * * * Posarem fi a nostra històriaevocant nostra memòria. Com tot el que té un inicial temps l’arriba el final,i en un lema sense vici,se veu vindre virginal. He parlat de quant, la vidapot semblar un llaberint,en el qual buscant eixida,molts es perguen presumint. Els afectes t’acompanyen,i te fan sentir tan viu,que no importa que t’enganyen,sempre deixen un caliu. I el ballar... redeu que cosa,-manco si eres sort d’un peu-es com flor maravellosa,que es veu brollar en la neu. I en tot junt s’ha fet la falla,llaberint, afecte i ball,és normal la faramalla,que se monta per un gall. En tollina i abadejo,festegem que s’acabat,vos deixe en un ovillejo...i a fruir de lo plantat.


69

* * * * Tan sol vullc se m’haja entés,només,i ara al fi parlant en seda,em queda,que passant de suspicàcies,dir gràcies. M’heu deixat sens diplomàcies,fer lluir la ploma en vers,i agraït com bon “gancher”,només em queda dir gràcies.

“Llaberint d’afectes”

d’ Enric Vicent Almero i Zanón

per a la falla Plaça de la Mercé 2013


70

Per ser la més bledana del ramellque deixa eixa fragància que captivahem fet que l’elegància que adjectiva

resone com campana a un lloc tan bell.

Fallera que engalana en oripell,carrers en l’abundància sempreviva,gesmil que de l’infància mai es priva,

de fina porcelana cascabell.

Vestida del teu foc eres el ventque aroma a la carcassa que al cel balla,

mostrant-nos el caliu de ta purea.

Tan sol el teu somriure retillent,ho és tot per al poeta i per la falla,

puix Sandra eres un cant a la bellea.

Enric Vicent Almero i Zanón

Falles 2013

Fallera Major de la Falla Plaça de la Mercé

1964-201350 FALLETES A LA MERCÉ

FALLA INFANTIL

63

64El nostre escut

Creació de la comissió

El president va elegir Mickey

com a imatge de la nostra

comissió infantil. El món Disney

era molt pressent a les falles

infantils i fou una bona manera

d’identificar la nostra falleta, fet

que encara hui es patent.

Des que es va acceptar la

comissió infantil en Junta

Central Fallera (Fora de termini)

tan sols 2 mesos caldrien per

plantar una falleta dedicada

a Pinotxo de la que encara no

sabem ni artista ni lema. Però

si sabem que va obtenir una

menció i un 2on premi de llibret.

La primera comissió infantil

va ser formada pels fills, nets

i nebots dels membres de la

comissió. Antonio Sànchez, el

primer delegat, va nombrar a

Mari Loli Cuevas Llavero prime-

ra Fallera Major Infantil, filla del

faller Vicent Cuevas (President

de la Secció Femenina).

Ja en 1962 el president Jesús

Lopez Sancho havia plantejat

la possibilitat. Finalment, és el

4 de Desembre de 1963 quan,

amb 8 votos favorables en

front de 7 en contra y 3 absten-

cions, naix la comissió infantil.

Fites de la Comissió Infantil

MICKEY:LA NOSTRAIMATGE

NAIX LACOMISSIÓINFANTIL

PINOTXO:LA PRIMERA FALLETA

ELS PRIMERS INFANTILS

1964 -201350 FALLES INFANTILS

67

76

71

80

Josep Gómez va ser un dels

millors artistes de falles infan-

tils als anys 60. En 1967 ens va

fer la falleta, versant al vol-

tant del conte “El Sastrecillo

Valiente”. A més d’un 7é premi

de Secció A, la figureta de l’ex-

posició del ninot es va empor-

tar el premi al millor ninot.

Després de Josep Gómez i

Vicent Cosí, altre prestigiós

artista en plantar-nos la falleta

va ser “Luisito” Boix. L’artista,

al que se li va resistir el primer

premi d’especial als anys 70, va

obtindre el millor guardó per a

la nostra comissió, un 4t premi

de la Secció A en 1971.

A finals dels anys 70, Joan

Canet començà la seua època

daurada, 9 anys seguits guan-

yant el primer premi de Secció

Especial. Encara que en sec-

cions mes baixetes, a la Mercé

vam tindre l’oportunitat de

ver falles seues. Aqui el veiem

signant el contracte.

En 1976, i després de 3 anys

en seccions menors, la Mercé

va ingressar en la secció 1ª,

on la falleta d’Elies Laparra va

donar la sorpresa al empor-

tar-se un 3er premi. Laparra va

ser faller i delegat d’infantils

i sempre ha sigut un membre

recordat de la comissió.

MILLORNINOTDE SECCIÓ

LLUÍSBOIXARTISTA

JOANCANETL’ELEGIT

TERCERPREMISECCIÓ 1ª

85

88

9091

PRIMERPREMISECCIÓ 1ª

LA INFANTILTAMBÉ ÉSESPECIAL

FALLERAMAJOR DEVALÈNCIA

LABORIO-SITATFALLERA

Als anys 80, Joaquim Clavijo

donà estabilitat a la falla

infantil. Després d’un any en

Secció 2ª, la falleta va retor-

nar a la Secció Primera de

manera triomfal. La temàtica

Valenciana era l’eix fonamen-

tal de la falla que duia per lema

“Nostra festa principal”.

1988 va ser l’any de les noces

d’argent, la falleta complia 25

anys i ho celebrava militant,

per primera vegada, a Secció

Especial. Com no podia ser d’al-

tra manera, Joaquim Clavijo,

que ens plantaria 10 falles

(1984-1993) fou l’elegit amb

“L’Hora de la Festa”.

En 1990, Belén Medina Martín

va ser nomenada Fallera Major

Infantil de València. També for-

maren part de les corts d’honor

les xiquetes Mara Pérez Garcia

Soucase (1968), Mª Carmen

Vizcaíno Diana (1973), Maria

Pura Vilar Zanón (1974) i Luana

Sánchez Martín (1986).

Entre 1985 y 1992 el número

d’activitats de la comissió infan-

til va ser inimaginable. Teatre,

Playback, Declamació, Dibuix,

Cavalcada del Ninot... De fet, el

Reglament Faller es va canviar

per a que la nostra comissió no

puguera guanyar més de 4 anys

la Laboriositat Fallera (88-91).

95

0307

11

PEDROCOMENÇAUNA ERA

EL CÀSTIGSENSE PREMI

FETA PER LACOMISSIÓ

DE NOUSOMESPECIALS

Un any abanç la Mercé Infantil

havia tornat a Secció Especial,

pero en 1995 començaria una

relació duradera i d’èxit. Pedro

Rodríguez es convertiria en

emblema de la comissió al

plantar-nos onze anys con-

secutius amb molts premis i

guardons. Onze anys especials.

En 2007, la falleta quasi des-

apareix, però l’esperit de la

comissió rescatà la falla infan-

til. Fallers, no fallers i Fallera

Major Inclosa varen construir

una falleta que va convertir-se

en un exercisi de satisfacció

personal al aconseguir el 1er

Premi d’Ingeni i Gràcia.

Les falles de Pedro s’havien

assentat al podi, però la victòria

s’escapaba. En 2003, l’aposta va

ser màxima. El seu treball més

cuidat no va ser tingut en conte

i es va quedar sense premi. Els

infantils eixiren al carrer i cap-

taren 2535 firmes en desacord

amb el veredicte.

Carlos Borrás va ser l’encarre-

gat de tornar a la comissió a

Secció Especial. Un artista jove,

en plena progressió i amb un

projecte ambiciós. El 8é premi

ens deixà satisfets i provocà

la renovació de l’artista, que

per circumstances no va poder

repetir l’exercisi següent.

Secció

Premi

Artista

Lema

Secció

Premi

Artista

Lema

Única

Menció

-

-

2ª

2on

Josep Mendoza i Lleó

En temps de camping

A

10é

Francesc Gallego i Fortea

El Somni de Goriet

3ª

10é

Daniel López

Problemes Ecològics

A

2on Accèssit

-

Com hui qui no

corre, vola, ja no cal

anar a escola

4ª

8é

Joan Canet i Bonora

Estudis

A

11é

Francesc Ferrandis i Calvo

Monument a Walt Disney

-

-

Joan Canet i Bonora

La primavera

A

7é

Josep Gomez i Sanfrancisco

Ací alcem un monument, al

SASTRE, que fón valent

3ª

7é

Joan Canet i Bonora

Amunt Regne de València

B

4t

Vicent Cosí

Anem a les Falles!

2ª

5é

Elies Laparra i Castellote

El qui no corre vola

1964

1978

1968

1982

1965

1979

1967

1981

1969

1983

1966

1980

1964 -201350 FALLES INFANTILS

B

-

-

Invitació a la Festa

2ª

3er

Joaquim Clavijo i González

Cant a la Primavera

A

19é Accèsit

Vicent Cebrián

A menjar toquen!

2ª

2on


El mon dels contes

2ªA

3er

Vicent Cebrián

Genis

Especial

7é


L’hora de la festa

1ª

3er


L’hora dels somnis

A

4t

Lluís Boix

Jocs Infantils

1ª

1er


Nostra festa principal

-

-

Pasqual Serrano

Jocs Infantils

2ª

2on


Noves promeses

3ªA

5é

-

-

1ª

3er


L’edat de la inocència

2ª

6é


València sempre serà

1970

1984

1972

1986

1974

1988

1976

1971

1985

1973

1987

1975

1989

1977

1er

premi

Quadre de les 50 falles infantils

Secció

Premi

Artista

Lema

Secció

Premi

Artista

Lema

1ª

2on + 1er I+G


Anar al circ i a la fira agra-

da a tots “la tira”

Especial

3er + 2on I+G

Pedro Rodríguez i Marín

Aterrisa com pugues

1ª

6é


Quan arriba la primavera

Especial

-


Sorolls de vida

1ª

5é + 1er I+G


D’un mon que no té il·lusió

Especial

5é + 3er I+G


Perruquers sense fronteres

Especial

8é

Josep Samblàs i Punzano

L’hora de les vacacions

-

-

Jose Luis Palacios i Jose Serra

Comtes de avi

1ª

10é + 3er I+G


Com un conte de fades

Especial

7é


A on estàn les claus

Especial

6é + 5é I+G


Aventures de l’Oest

11ª

- + 1er I+G

La Comissió

Farem Falla

1990

2002

1994

2006

1991

2003

1993

2005

1995

2007

1992

2004

1er

I+G

1er

I+G1er

I+G

3er

premi

Especial

11é


Olimpiada

Especial

3er + 3er I+G


New York - New York

Especial

3er + 5é I+G


Entre pinyons va este joc

3ª

8é

Raul García i Pertusa

I tu, que demanes?

3ª

12é


La rebel·lió dels joguets

3ª

12é

Josep Manuel Alares i Sales

Futur

Especial

3er + 2on I+G


Excursions a tot terreny

Especial

2on + 2on I+G


La terra ens

deixarà penjats

Especial

3on + 4t I+G


Arts Març...ials!

3ª

11é


Jo de major voldria ser...

Especial

8é

Carlos Borrás i Cabo

Passaport a la imaginació

de Julio Verne

3ª

?

Alberto Abril i Armiñana

La dansa dels somnis

1996 1998 2000

2008 2010 2012

1997 1999 2001

2009 2011 2013

2on

premi3er

premi

3er

premi

3er

premi

3er

premi

Quadre de les 50 falles infantils

82

Xavier López Benítez

50 ANYS (1964-2013) DE LA NOSTRA FALLETA INFANTIL

Enguany la nostra falleta infantil es fa adul-

ta. Ja ha complit mig segle. Cinquanta anys

en els que han passat per ella molts falle-

rets i falleretes. Alguns han cuallat i ara son

membres importants a la comissió.

Començaré fent un repàs a la història de la

falleta. Era l’any 1962 i Jesús López Sancho

(mon pare), va tindre el seu primer fill. Com

a la Mercé no hi havia comissió infantil, el

tingué que fer falleret de la falla Tío Pep.

Com açò no era de rebut, en l’any 1964 era

el president i proposà a la Mercé la creació

de la comissió infantil. Contràriament a

la que es puga pensar, va trobar una forta

oposició per part d’alguns fallers que, para-

dòjicament, acabaren fent fallerets als

seus fills i nets. Una vegada aprovada la

creació, tenia que dissenyar l’escut. Aquella

època no era com ara i els xiquets tenien

pocs ídols de ficció. Així va ser com Jesús

trià a Mickey Mouse per a protagonitzar

l’ imatge de la falleta. L’elecció no pogué ser

més encertada, ja que encara, a dia de hui,

els mes xicotets el reconeixen i als fallers

d’ altres comissions els crida l’atenció, no

quedant obsolet en el temps.

Durant els cinquanta anys han segut mol-

tes les falleretes majors (algunes han tingut

l’honor de repetir com a majors) i els presi-

dents infantils. En els anys de màxim esplen-

dor, rondarem el centenar de membres i a

més a més, quasi el cinquanta per cent eren

xiquets i xiquetes. En la actualitat no som

una comissió massa nombrosa, i encara als

últims anys hem tingut problemes per a tin-

dre fallereta major e inclús mes per a tindre

Xavier López 50 anys de la nostra falleta iantil

83

president infantil. Com no, mereix un apar-

tat especial l’any 1990, en que la nostra ben-

volguda Belén Medina Martín va ser nome-

nada Fallera Major Infantil de València.

El més gran dels honors per la nostra comis-

sió va ser tindre com a màxima representant

de tots els infantils a una de les nostres.

També formaren part de les corts d’honor

les següents xiquetes: en 1968 Mara Pérez

Garcia Soucase, en 1973 Mª Carmen Vizcaino

Diana, en 1974 Maria Pura Vilar Zanón i en

1986 Luana Sánchez Martín.

Un dels eixos fonamentals per al desenvo-

lupament de la comissió infantil es la figura

del delegat o delegada, per allò de la igual-

tat de gènere. Són molts els components

que al pas del anys han dessempenyat el

càrrec. El primer va ser Antoni Sánchez, des-

prés Paco Ferrandis, Elies Laparra, Josep

Castelló, i així una llarga llista, però mereix

un especial record a la meua època d’infan-

til, un gran faller, Vicent Cuevas, amb el que

vaig coincidir els dos anys de presidència.

Jo el veia com un home molt major, però

mirant les fotografies, puc comprovar que

realment, per aquell temps, era prou jove.

Després, i té el rècord d’anys, Carles Solans

Basset, qui portava íntegrament tot el fun-

cionament de la falleta (loteries, artistes,

gestió, etc.), aplegant a ser pràcticament una

comissió plenament autònoma de la falla

gran, allò que li valgué per a guanyar l’expe-

riència que el portà fins a presidir la comis-

sió general. Foren anys en que assolirem el

màxim nivell, obtenint anys consecutius

el màxim guardó de Laboriositat Fallera,

que premia tota la feina i participació de

la nostra comissió als distints actes i con-

cursos. Moltes son les activitats que, com

a infantils, hem dut a terme: concursos de

declamació, de dibuix, de betlems, cant de

l’estoreta i fins i tot uns anys en que, amb

maratonianes jornades de treball, partici-

pàrem a la cavalcada del ninot infantil, aple-

gant a copar els màxims guardons, incloent

el primer premi de comparsa, que a dia de

hui encara llueix orgullós al nostre casal.

Un fet que ara molta gent desconeix és que

la falla infantil té el seu propi himne, que

es va composar per a celebrar el 25 aniver-

sari, amb lletra de Jesús López i música de

Joaquim Albiach i Baixauli. També va tin-

dre durant anys el seu propi llibret infan-

til, el qual vaig tindre l’honor d’escriure en

diverses ocasions, ja que crec que la falla

infantil deu ser igual que la major, encara

que al seu xicotet format. El llibret és per

a uns un complement de la festa, altres el

tenen rodant per la llar fins a desfer-se d’ell

tirant-lo al fem i qui el considera un objecte

de culte i col·lecció. Un llibret porta molta

feina darrere. La llavor principal és la del

poeta, qui, a la fi, signa l’el·laboració. És un

treball molt costós que es fa junt a l’artista,

glossant cadascuna de les escenes que com-

posen la falla. Després està el finançament

mitjançant els anuncis dels col·laboradors,

les llabors de coordinació, la impremta, etc.

Tot açò es feia pel llibret infantil, però tot i

Fig.1. Comissió Infantil de la Falla

Plaça de la Mercé. 1971.

Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé)

Xavier López 50 anys de la nostra falleta infantil

84això es considerava una despesa prescindi-

ble i es va deixar d’editar.

Pel que fa als monuments, en tants anys

hem tingut un poc de tot. Per la nostra

plaça han passat alguns dels millors artis-

tes i la falleta a militat durant anys i amb

gran esforç a la categoria especial. Com a

anècdotes poc conegudes, recorde una de

les nostres primeres falletes. L’artista la feu

amb la condició de que se l’emportàrem,

perquè no la podia tindre al taller al neces-

sitar l’espai. Com a la falla no teníem cap

lloc on guardar-la, la dugueren a la nostra

casa, així que tant el meu germà com jo la

gaudirem durant un temps. També una de

les primeres falletes incorporava una gran

novetat per aquells temps, mitjançant unes

transparències, eixía de dins una llum que

generava una pereta. Com a monument no

era gran cosa, però sí una gran innovació

per a l’época.

Durant uns anys varem portar una falleta a

l’hospital de Sant Joan de Déu al barri de la

Malvarrosa, per a cremar-la junt als xiquets

ingressats que no podien vore la festa al

carrer. Més recentment, el monument va ser

creat per components de la comissió, que

amb molt d’ingeni i per què no dir-ho, amb

molta il·lusió i treball, feren un monument al

que els ninots eren els xiquets de la comis-

sió fets amb materials com teles o llana i

que cada xiquet té a casa com un tresor.

Tal vegada ens queda l’espineta del primer

premi de totes les categories, però encara

tenim molt anys per davant i el futur mai no

sabem el que durà.

Jo, personalment em sent un faller privile-

giat, perquè dels cinquanta anys he tingut

l’honor de viure 47 anys de falleta infantil a

la Mercé com a membre de la comissió i de

ser president en dos ocasions, guardant uns

records certament imborrables, per molts

anys que passen. Realment, l’objectiu de la

nostra falleta continua siguent el mateix,

introduir a les venes del xiquets eixe verí

que et fa, no sols viure la festa, sino també

tot el que les falles porten al seu voltant.

Entre tots hem de garantir la continuïtat

de la falla infantil per a cultivar eixe espe-

rit faller que es porta a la sang, i perquè no,

celebrar el centenari a l’any 2064, ja que els

ara infantils son i sempre seran els futurs

fallers que dirigiràn la nostra comissió i la

festa de les falles.

Xavier López Benítez

47 anys Faller de la Plaça de la Mercé

Fig.2. Fallera Major Infantil:

Mª Empar Bonias Diana. President

Infantil: Xavier López Benítez. 1978.

Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé)

Xavier López 50 anys de la nostra falleta infantil

FALLA INFANTIL

LA DANÇA DELS SOMNISEl somni d’Alba.

Alberto Abril | Disseny duquesart

Alba va creixer rodejada de caixes de música.

Els seus iaios els tenien un afecte especial. La músi-

ca i la dança sempre els habia rodejat, i per això

començaren a col·lecionar-les. Ella tenia una espe-

cial admiració per les ballarines que apareixien de

l’interior d’estes caixes. Cada dia estava desitjosa de

veure com aquella dona d’esvelta bellesa desperta-

va en aquella caixa cada vegada que el seu públic li

donava l’oportunitat que ballara per a ells.

Alba va decidir a treballar molt dur per a aconseguir

allò en què volia convertir-se quan fóra major, una

ballarina professional. Açò li va portar que nit rere

nit tinguera el mateix somni. En ell imaginava com

eixia d’aquella caixa, com eren els assajos previs,

com cada dia s’enfundava en els seus pues les fines

sabates de ballarina i es movia al dolç ritme que

marcava el piano. Com aconseguia arribar als esce-

naris de tot el món, rodejada de focus que se centra-

ven en ella i ballava en concerts acompanyada de

grans ballarins. Tot gracies a la dança dels somnis.


90

alberto abril vist per...

ALBERTO ABRILL’Artista incansable

el nostre artista infantil

Parlar d’Alberto Abril és parlar de il.lusió, inquietuts i superació. Artista de vocació, Alberto decidí fa diversos anys dedicar-se allò que li plenava i li deixava crear les seues idees en 3D. Alberto sempre parla amb admiració i atenció dels seus treballs i els mima de prop, qüestionant-se les diferents composicions per aconseguir el millor dels resultats possible. En estos anys ha evolucionat perfeccionant la seua mane-ra de modelatge i utilitzant diferents tècniques de pintura. A més a més, Alberto no s’ha conformat en açò i junt a estudiants de l’Universitat han creat una nova forma de modelatge digital per a millorar i facilitar la forma de producció en les falles. Just a les falles passades, a una falla amiga, la falla Pare Mèndez de Torrent, va atrevir-se a realitzar el seu pri-mer cadafal major, que encara que amb un pressupost molt modest, ens permití gaudir d’una composició fresca i atrevida que cridava l’atenció del pùblic al carrer. Us convide a que en quant tingau l’oportunitat, s’acos-teu al seu taller a Carcaixent i gaudiu d’una estona agradable rodejats de suro i fusta!.

Emilio José García González Vicepresident de cultura de la Falla Plaça Sant Roc de Torrent

Nota: Alberto Abril és l’artista de la falla infantil de la Falla Plaça Sant Roc de Torrent

92

Bell capoll la teua essènciade tan blanca sembla encant,

que una bruixa, afalagant,va crear passant de ciència.

Ab eixe toc d’excelènciael teu pas és tan fragant,

que al meu món naix ser galant,sol davant de ta presència.

Alba, amor... en tot l’honor,

la Mercé i el trobador,volen que sigues feliç.

¡Fallers, barri, tots a cor:

la promesa de l’amor,és la guinda del pastiç!

Enric Vicent Almero i Zanón

Falles 2013

Fallera Major Infantil de la Falla Plaça de la Mercé

JOCS INFANTILS

96

jocs infantils

Què és el tangram?El tangram és un trencaclosques d’origen xinés que probablement va apa-réixer fa tan sols 200 o 300 anys. Els xinesos el van cridar “taula de savie-sa” i “taula de sagacitat” fent referència a les qualitats que el joc requerix. Consta de set peces que cal organitzar per a formar la figura proposada. No pot sobrar cap peça.

Per què un tangram?El tangram és com el nostre esperit faller. Format de diferents peces podem construir tota mena de figures obtenint cada vegada una nova forma. Aquest sons tres exemples de somnis que podem construir, però cada faller, amb els seus propis sentiments, pot crear una nova peça. Quin és el teu somni?

Jocs Infantils

97

jocs infantils

98

comissió infantil Plaça de la Mercé - Ofrena, 1974

arxiu de la comissió

99

jocs infantils

GENERACIÓ MERCÉ

acte de presentació de projectes

Xavier Serra - malaltdefalles.com

FALLERS D’HONOR

2013

Eduardo Arnau Cataluña

Eva Arnau Pons

Armando Boullosa Silvestre

Bartolomé Cardo

Jessica Galán Granero

Benjamín Gascó Fernández

Eva Maria Gil Llop

Eugenia Gimeno Olmos

Florencio Izquierdo Calpe

Ricardo Llorca Boix

Antonio Lozano Navarro

Carmen Mollá Abellán

Begoña Navas

Juan Ródenas

Chelo Roig

Esperanza Roldan

Maica Salvador

Nausica Toninello

Amparo Trigo

Sres. Borja Estevan

Sres. Cardona Peris

Sres. Jardel Navas

Sres. Ruiz Segura

Sres. Carrera Zazo

Serena Amato y Fernando Cantariño

Salvador Arnau y Marian Castellar

Lolín Tornero y Jorge Soler

Gema Tortosa y Jose Antonio Martí

106

UN ANY D’ACTIVITATSGeneració Mercé

Generació Mercé Un any d’activitats

7ªposició

L’any passat el nostre equip de futbol va ser el més esportiu, enguany, milloraren i van ser 7ns.

Els nostres infantils també són creatius i ho demostren amb uns espectaculars disfraços de Halloween.

Les Falleres Majors també gaudixen de la nit dels morts vivents amb una cuidada vestimenta.

L’acte de proclamació suposa l’inici d’un any ple de somnis. La comissió es posa als peus de les falleres majors.

107


11é

Premi

El grup artístic de la comissió, en forma de blancs balla-rins, provoquen la sorpresa de les falleres majors.

Aquest treball té premi. El nostre Betlem es porta el 11é premi de Modalitat Tradicional “B”

Moment d’ilusió al inagurar el nostre Betlem. Un treball fet per la comissió en temps rècord.

I el màxim somni d’una fallera es la seua presentació. Sandra i Alba viuen, per fi, el moment més especial del seu any.

108


campions

quartfinalistes

Com és tradició en la Mercé, els nostres infantils s’ho passen d’allò mes bé a Expojove.

El concurs de fotografies de falles escolars és una aposta de la comissió. El certàmen s’ha assentat després de 6 edi-cions. El col·legi Santa Ana de Lliria ha sigut el guanyador de la VI edició, la qual ha tingut més de 72 participacions.

Un torneig molt esperat. Els nostres xics del bàsquet aconseguixen passar a quarts de final en el seu debut.

La nostra parella de Pàdel no te rival i arrasa als seus contrincants proclamant-se campions.

109

Birmània, ara cridada Myanmar, continua sent un dels països més aïllats

del Món. Açò, junt amb l’absència quasi total de turisme, ha permés que els

viatgers que acuden a aquest país, poden apreciar encara hui, els costums

ancestrals del mateix.

Viatjar a Birmània és com fer un salt enrere en el temps. El profund misti-

cisme religiós de la seua gent, la varietat d’ètnies (inclós les dones girafa)

i l’autenticitat dels seus poblats (cridats per ells, pobles) et fan retrocedir a

temps anteriors. Aquest país no és massa ric, i l’esperanza de vida és de les

mes baixes del continent asiàtic (58 anys de mitja). A més a més, el fet de que

Birmània siga governada per una junta militar, no contribuïx precisament

al seu major desenvolupament. No obstant això, el país és espectacular i la

seua gent, encantadora. Mandalay és la segona major ciutat del país, a més

de ser l’antiga capital dels últims reis Birmans. A 11 quilòmetres es troba

Sagain, una altra de les antigues capitals de Birmània, aquesta, infestada de

pagodes i temples.

Al tossal de Sagaing, el qual ens fa gaudir d’unes vistes impressionants, es

poden observar nombroses pagodes dels segles XVI i XVII. Una d’elles, és la

impressionant U Min Thonze, temple que no s’ha de perdre cap visitant. A la

mateixa, existeixen 45 escultures d’or dedicades a Buda. Aquest temple, com

molts altres, subsisteixen per les donacions que fan els feligresos amb les

oracions i ofrenes així com amb les donacions dels turistes. Com no podia

ser d’altra manera, els fallers de la Plaça de la Mercé varen realitzar una

ofrena de 50.000 Kyat (Moneda local). Amb aquesta donació, la Falla tindrà,

per sempre, una placa de reconeiximent que perdurarà mentres el temple

siga en peu. Aquesta placa, va ser incrustada a la paret del temple, després

d’un ritual de benedicció.

Una vegada més, la Mercé deixa empremta a l’altre costat del Món.

Octubre 2012

LA MERCÉ CONTINUA VIATJANT


Birmània

ANUNCIS

128



retales de ... Diseño Gráfico + Fotografía+ Arquitectura + Restauración + Interiorismoretalesestudiocreativo.wordpress.com | [email protected] | 650 524 765 | 686 869 650

129

Retales Estudio Creativo vol agrair a la Falla Plaça de la Mercé la confiança depositada en el seu treball per a la realització d’aquest llibret. Han sigut moltes hores dedicades a pensar el contingut, el disseny, els col·labo-radors, escriure, traduir... Hores desinteresa-des, dedicades al progrés de la falla i de les falles, perquè nosaltres estem convençuts que les falles i el disseny no estàn renyits.

Jose Fran i Roberto

agraïments

A Roberto Heredia i a Jose

Francisco Carsí per la seua dedica-

ció quasi exclusiva del seu temps.

A Javier Solans, Carlos Solans i

Joan Castelló lli pel seu treball de

cocumentació.

A Maria Dolores Navarro pel seu

treball d’hemeroteca.

fins ací ens portarà aquest somni

ELS SOMNIS DEL COR PRODUIXEN LABERINTS

MERCÉ 2013

MERCÉ 2013 ELS SOM

NIS DEL COR PRODUEIXEN LABERINTS

Llibret Falla Plaça de la Mercé 2013

Documents

Transcript of Llibret Falla Plaça de la Mercé 2013