Llengua valenciana per a mestres

Llengua valenciana per a mestres

Título: Grau en Educació Primaria

Módulo: Itinerari d’especialització - Valencià

Materia: Especialista en Valencià

Créditos: 6 ECTS

Código: 50GEPR

Curso: Tercer

20

15

-20

16

v1

2

Guía didáctica

Llengua valenciana per a mestres Grado en Educación Primaria

1 .Organització general

Dades de l’assignatura

MÒDUL Itinerari d’especialització – Valencià

MATÈRIA Especialista en Llengua Valenciana (30ECTS)

ASSIGNATURA Llengua Valenciana per a mestres

Caràcter Optatiu

Curs Tercer

Quadrimestre Segon

Idioma Català

Requisits previs Sense requisits

3

Guía didáctica


Introducció

L’assignatura “Llengua Valenciana per a mestres” pretén aproximar l’estudiant a

un coneixement més profund de la llengua perquè en puga fer un ús vehicular adequat

dins l’aula. Per una banda, l’equip docent de l’assignatura tractarà de donar resposta a

dubtes ortogràfics i de pronúncia, així com d’aprofundir en el domini de la morfosintaxi

(categories gramaticals i funcions sintàctiques). Per una altra, l’alumnat prendrà

consciència de la varietat lingüística com un factor de riquesa cultural, entenent la

varietat estàndard com a element cohesionador de tota llengua.

Objectius generals

Els objectius de l’assignatura “Llengua Valenciana per a mestres” són els següents:

1. Conèixer el conjunt de fonemes del català, la seua pronúncia i l’ortografia.

2. Conèixer els constituents de l’oració simple i de l’oració composta, així com les

seues funcions.

3. Conèixer la modalitat oracional.

4. Distingir entre oracions simples, compostes, coordinades, subordinades i

juxtaposades.

5. Conèixer els diversos tipus de variació lingüística.

6. Entendre la varietat lingüística com a un factor de riquesa.

7. Conèixer els registres lingüístics i la importància de l’existència d’un registre

estàndard com a punt de referència que unifique tots els parlars d’una llengua.

Competècies i resultats d’aprenentatge

• Vegeu guia general del Grau

Competències específiques

CE1. Parlar, llegir i escriure correctament i adequadament en català (Nivell C1

del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües).

CE2. Aprendre pautes ortogràfiques i de pronunciació dels sons de la llengua

catalana i la varietat dialectal valenciana.

CE3. Estudiar les diverses varietats lingüístiques del català.

4

Guía didáctica


Resultats d’aprenentatge

A la finalització de l’assignatura, l’estudiant ha de ser capaç de:

RA1. Demostrar un domini de la llengua catalana adequat al nivell C1 del MECR a

través de la comprensió, la interacció i la producció textual.

RA2. Aplicar el coneixement de la normativa en la producció oral i escrita.

RA3. Descriure els elements essencials dels continguts, objectius, criteris

d'avaluació i competències bàsiques del currículum de Primària de la CV.

RA4. Elaborar activitats adequades a l'etapa i curs escolar tenint en compte els

objectius i competències establerts en el currículum.

RA5. Analitzar sintàcticament oracions simples i compostes i els seus constituents

principals.

RA6. Identificar les correlacions entre el sistema fonètic i fonològic i l'ortografia de

la llengua catalana, fent especial èmfasi en la varietat dialectal valenciana.

RA7. Identificar les principals varietats lingüístiques.

RA8. Contrastar varietats socials i estilístiques en les diferents habilitats

lingüístiques i tipologies textuals.

5

Guía didáctica


2. Temari

Continguts

UNITAT 1. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

1.1. La variació diatòpica: llengua i dialecte

1.1.1. Com es delimiten els diferents parlars d’una llengua?

1.1.2. Les varietats geogràfiques del Català

1.1.3. El Valencià

1.2. La variació diacrònica

1.3. La variació diastràtica

1.4. La variació diafàsica: els conceptes de registre i argot

1.4.1. Registre estàndard

1.4.2. Registre col·loquial

1.4.3. Registre vulgar

1.4.4. Registre cientificotècnic

1.4.5. Registre literari

1.4.6. Registre juridicoadministratiu

1.4.7. Argot

UNITAT 2. ORTOGRAFIA, FONÈTICA I PRONÚNCIA

2.1. Els sons del valencià i la seua pronúncia

2.1.1. Els sons vocàlics

2.1.2. Els sons consonàntics

2.2. Fonètica valenciana aplicada a l’educació

UNITAT 3. MORFOSINTAXI

3.1. L’oració simple: constituents i funcions

3.1.1. El concepte de sintagma

3.1.2. Els constituents de l’oració: el subjecte

3.1.3. Els constituents de l’oració: el predicat

3.2. Modalitat oracional

6

Guía didáctica


3.3. L’oració composta: constituents i funcions

3.3.1. Oracions sintàcticament independents

3.3.2. Oracions compostes per subordinació

3.4. Les oracions juxtaposades, coordinades i subordinades

3.4.1. Les oracions juxtaposades

3.4.2. Les oracions coordinades

3.4.3. Les oracions subordinades

7

Guía didáctica


3. Metodologia

1. Document multimèdia i textos

El primer dia de la matèria es proporcionarà als estudiants un document dinàmic de

la matèria que integra so, imatge i text escrit. Aquest document es pot utilitzar

sempre de manera asincrònica al llarg de tota la matèria. L'alumnat també tindrà al

seu abast el material teòric elaborat pel professor de l'assignatura en format pdf.

2. Classes teòriques

a. Vídeos del professor

El primer dia de la matèria es proporcionarà als estudiants un vídeo introductori de

la matèria elaborat pel professor, en el qual es fa referència a la introducció,

metodologia, bibliografia recomanada, etc. Durant el transcurs de la matèria

estaran disponibles altres classes enregistrades impartides pel professor.

L’alumnat podrà consultar tots aquests vídeos de manera asíncrona al llarg de tota

la matèria.

b. Classes magistrals amb el professor

Durant el transcurs de la matèria, el professor o els professors responsables de la

mateixa faran dues classes magistrals per videoconferència, on s'aprofundirà en

temes relacionats amb la matèria. Aquestes classes s'han de seguir en l'horari

establert en la planificació de cada matèria, tot i que s’enregistraran i estaran

sempre a l’abast dels estudiants.

c. Vídeo del professor convidat

Durant el transcurs de la matèria també es proporcionarà als estudiants un o

diversos vídeos elaborats pers professors en l’àrea de prestigi internacionals, on es

tractaran temes d'actualitat o rellevància científica. L’alumnat podrà consultar tots

aquests vídeos de manera asíncrona al llarg de tota la matèria.

3. Activitats guiades

Per tal de tractar temes relacionats amb cada matèria i aprofundir‐hi, durant

l'última setmana el professorat de la universitat, a través de videoconferència,

realitzarà diverses activitats guiades. Aquestes classes s'han de seguir en l'horari

establert en la planificació de cada matèria, tot i que s’enregistraran i estaran

8

Guía didáctica


sempre a l’abast dels estudiants.

4. Fòrum docent

L’eina del fòrum docent es farà servir de manera asíncrona per tractar temes de

debat que plantege el professorat de la VIU. Tal com s'indica en l’apartat següent,

aquesta eina també es farà servir per resoldre els dubtes de l'alumnat en el tema

del fòrum amb l’etiqueta Tutoria.

5. Tutories

a. Tutories col·lectives S'impartiran de forma síncrona mitjançant

videoconferències al començament i al final de la matèria. En la primera

videoconferència es presentarà la matèria (professorat, planificació i material

recomanat) i la segona estarà destinada a resoldre els dubtes plantejats per

l'alumnat, a la seua valoració sobre el desenvolupament de la matèria, i a la

preparació de l'avaluació. Aquestes classes s'han de seguir en l'horari establert

en la planificació de cada matèria, tot i que s’enregistraran i estaran sempre a

l’abast dels estudiants.

b. Tutoria individual Els alumnes disposaran d'un tema anomenat Tutories dins

del fòrum docent de cada matèria per plantejar els seus dubtes. D'aquesta

manera, el professorat de la VIU podrà preparar el material per resoldre els

dubtes dels alumnes i atendre l’alumnat al més aviat possible. El professorat de

la VIU respondrà els dubtes en un interval de dos o tres dies. Hi haurà, a més,

un fòrum dedicat a preguntes sobre el material teòric, en el qual es recolliran els

dubtes perquè el professor les resolga durant les sessions de videoconferència.

Cada professor podrà participar en el fòrum de dubtes teòrics, encara que

aquesta participació no és obligatòria.

6. Seminari

Com a complement de la matèria impartida, en cada assignatura es realitzaran tres

seminaris. El seminari serà una activitat participativa sobre revisió bibliogràfica, temes

d'interès i actualitat sobre la matèria, temes d'iniciació a la recerca o ús d'eines TIC.

Aquest seminari serà impartit pel professorat de la VIU de forma síncrona.

7. Treball autònom en grup

L'alumnat, al llarg de cadascuna de les matèries, tindrà la possibilitat d'establir debats i

9

Guía didáctica


posades en comú al voltant dels materials docents.

8. Treball autònom de l’alumnat

Per descomptat cal una implicació de l'alumnat que incloga la lectura crítica de la

bibliografia, l'estudi sistemàtic de temes, la reflexió sobre els problemes plantejats, la

resolució de les activitats plantejades, la recerca, anàlisi i elaboració d'informació, etc.

El professorat propi de la Universitat seguirà tenint una funció de guia, però s'exigirà a

l'estudiant que opine, resolga, consulte i pose en pràctica tot el que ha aprés.

10

Guía didáctica


4. Avaluació

Sistema d’avaluació

El Model d'Avaluació d'estudiants en la VIU es basa en els principis de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), i està adaptat a l'estructura de formació virtual pròpia d'aquesta Universitat. D'aquesta manera, es dirigeix a l'avaluació de competències. D'acord amb la descripció proporcionada en la guia docent general del títol, presentem un resum de la distribució dels percentatges d'avaluació.

Avaluació

Avaluació contínua*

40% (mínim 5/10

Avaluació contínua de les assignatures**

(portfolio)

Avaluació sumativa*

60% (mínim 5/10)

Examen final

Prova sumativa i final teoricopràctica (preguntes obertes, preguntes de prova objectiva, etc.)

*Per tal de poder superar l’assignatura és requisit indispensable superar cada apartat amb una qualificació de 5 o superior.

**Adequació i correcció lingüística són essencials en les activitats de participació, tasques del portfolio i proves d’avaluació. Són requisits indispensables per a superar l’assignatura.

11

Guía didáctica


5. Bibliografía Bibliografia Bàsica

BAU, M I ALTRES (1995). Curs de pronunciació: exercicis de correcció fonètica,

Abadia de Montserrat.

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA (2002), Guia d’usos

lingüístics.

LACREU, J. (2008): Manual d'ús de l'estàndard oral. València: IIFV, Universitat de

València (8a edició).

MARI, I. (1983). Registres i varietats de la llengua. Com, núm. 3. Barcelona.

MARTÍ I CASTELL, JOAN (1982). Gramàtica catalana, Ed. Edhasa, Barcelona.

MOLLÀ ORTS, TONI (2002). Manual de sociolingüística, Ed. Bromera, Alzira.

RAMOS, J.R. (1992). Introducció a la sintaxi, Ed. Tàndem, València.

Bibliografia complementària

ABRIL, J. & COSTA, J. (1987): Notes per a un curs de correcció. COM, 15, 26-31.

Actes de les terceres jornades d’estudi de la llengua normativa.1989.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

ARGENTE, J. A. (1978): Lingüística i sociolingüística: reflexions metodològiques. Els

Marges, 77-88.

ARGENTE, J.A. & PAYBATÓ, LL. (1990): Contacte de llengües: antecedents i

constitució de l’àmbit de recerca. Límits 8, 81-98.

BIBILONI, G. (1997): Llengua estàndard i variació lingüística. València, Editorial 3i4

BOIX, E. & VILA, F. X. (1998): Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona, Ariel.

CASSANY, D. (1985): Un conjunt de textos per a un curs. COM, 9, 4-12.

CASSANY, D. & ARTIGAS, R. (1984): Ensenyament comunicatiu per a

catalanoparlants: registres i tipus de text. COM, 6, 5-18.

CASTELLANOS, C. & JOAN, B. (1993): Llengua i variació. Barcelona, Oikos-tau.

ESTEVE, FRANCESC (Dir.) (2011): Gramàtica zero. El millor ús amb la mínima

gramàtica. València, PUV.

HUMBOLDT, W. (1990): Sobre la diversidad de la estructura del lenguaje humano y su

influencia sobre el desarrollo de la humanidad. Barcelona, Anthropos.

JUNYENT, C. (1992): Vida i mort de les llengües. Barcelona, Empúries.

LAMUELA, X. (1994): Estandardització i establiment de les llengües. Barcelona,

Edicions 62.

12

Guía didáctica


LÓPEZ DEL CASTILLO, LL. (1976): Llengua standard i nivells de llenguatge.

Barcelona,

Laia.

MARÍ, I. (1981): L’estandardització de la llengua catalana. Perspectives actuals. Affar,

2. Universitat de les Illes Balears.

MARÍ, I. (1992): Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística.

Barcelona, Empúries.

MARTÍ, J. (1992): L’ús social de la llengua catalana. Barcelona, Barcanova.

MOLLÀ, T. & PALANCA, C. (1987): Curs de sociolingüística 1. Alzira, Bromera.

MOLLÀ, T. & VIANA, A. (1989): Curs de sociolingüística 2. Alzira, Bromera.

MURGADES, J. (1996): Llengua i discriminació. Barcelona, Curial.

PAYRATÓ,, LL. (1990): Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua

catalana. València, Universitat de València.

PITARCH, V. (1993): L’Administració valenciana i la seua imatge de la llengua del

país. Actituds consegüents (1978-1992). Jornades de la Secció Filològica de

l’Institut d’Estudis Catalans a Castelló (16 i 17 d’octubre de 1992), IEC-UJI,

Barcelona-Castelló, 75-91.

ROSSICH, A. & RAFANELL, A. (1998): Oralitat, escriptura, ortologia. Actes de l’Onzè

Col·loqui Internacional de Llengua i literatura Catalanes. Palma (Mallorca), 8-12

de setembre de 1997. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 263-

298.

SIGUÁN, M. (1996): L’Europa de les llengües. Barcelona, Edicions 62.

SOLÀ, J. (1990): Lingüística i normativa. Empúries. Barcelona.

SOLÉ, J. & VILLAROYA, J. (1993): Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura

catalanes. 1936-1975. Barcelona, Curial.

STUBBS, M. (1982): El llenguatge i l’escola. Barcelona, Edicions 62.

TUSON, A. (1995): Anàlisi de la conversa. Barcelona, Empúries.

VALLVEDDÚ, F. (2000): El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona,

Edicions 62.

VENY, J. (1985): Introducció a la dialectologia catalana. Barcelona, Enciclopèdia

Catalana.

VIANA, A. (1987): Codis lingüístics i significació social. Seminari de Sociolingüística.

La diversitat (im) pertinent. Gent, política i llengües. Barcelona, El Llamp, 142-

154.

VILA, F. X. (1997): La noció de l’ús en la planificació lingüística de l’ensenyament.

Revista de Llengua i Dret 27, 131-152.

Llengua valenciana per a mestres

Documents

Transcript of Llengua valenciana per a mestres