LLENGUA I ESTIL D’HERÒDOT

8
LLENGUA I ESTIL D’HERÒDOT

description

LLENGUA I ESTIL D’HERÒDOT. ÍNDEX. Historiografia: conceptes generals. Heròdot com a historiògraf: principals característiques. Influències dialectals . Llengua. HISTORIOGRAFIA : conceptes generals. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of LLENGUA I ESTIL D’HERÒDOT

LLENGUA I ESTIL DHERDOT

LLENGUA I ESTIL DHERDOT

NDEXHistoriografia: conceptes generals.Herdot com a historigraf: principals caracterstiques.Influncies dialectals.Llengua

HISTORIOGRAFIA: conceptes generalsGnere descendent de lpica (tendncia dels grecs a prendre a Homer com a punt de partida) La Guerra de Troia s un punt de partida per a la historiografia.

Literatura de carcter narratiu, per, a diferncia de lpica, no est sotmesa a les limitacions del metre.

Escriptor de discursos a canvi dun honorari.Mitgraf (Herdot pare de la histria).

HERDOT COM A HISTORIGRAF: principals caracterstiquesEstil molt homric en comparaci amb altres historigrafs, com Tucdides lmits molt frgils entre llegenda i histria. Loggraf que encara est sedut pel .

Historiae = primera obra en PROSA grega conservada.

Simplicitat expressiva: Aristtil: Estil paratctic ( ) No busca artificis retrics.H. Frnkel : estil paratctic larcaisme grec fixa la seua atenci a les dades ms primries, sense atorgar gaire importncia a conceptes abstractes.

Estil semblant a la llengua parlada, amb moltes aposicions que mostren la seua opini.

VESTIGIS DE LPICA:Dilegs i molts episodis en estil indirecte.Repetici quasi lineal denunciats.s de patronmics.Catlegs de les forces dels combatents als episodis blliques (Exemple: - , VII, 202).Estructures anulars (ringkomposition) anafriques es comena per narrar un fet que s interromput per una digressi, i, desprs de lexcursus, es reprn el fil narratius del dialecte jnic amb diverses formes homriques (encara que tamb abunden els aticismes, com a resultat de la seua permanncia en Atenes

Major solemnitat als episodis bllics que als que relaten ancdotes (adequaci al context). No fa gran s de metfores com a recursos expressius, per s que trobem quiasmes, per exemple. Major s de construccions dinfinitiu a completives prpiament dites (simplicitat).

Estil lineal: narra fets successius. Vocabulari simple.Estil comparatiu: // (visi de lhellenocentrisme).

LLENGUALlengua artificialVa elegir el dialecte jnic Utilitz tamb: dorismes, homerismes, aticismes i elements lxics i estilstics de la tragdia tica.

Caracterstiques de la llengua dHerdot: La no es converteix en desprs de , , : = (I 32, 8)Datiu plural de la segona en (tic: -): ( 26, 3)oltes formes sense contracci: (, 26, 2) (tic: ) en lloc de ltic Larticle lutilitza amb freqncia com a relatiu com a datiu plural del pronom personal de tercera persona mascul en lloc de

BIBLIOGRAFIAApunts, J. SanchisHistoria de la literatura griega, J.A. Lpez Frez Ctedra (1988) pg.526 527.Fernndez Galiano, Antologia de Historia de Grecia. Herdoto, Madrid, 1983.